Un Sabadell on viure-hi millor

“Illes dins un riu, això és el que som, ningú més en mig”, canta Tomeu Penya
en aquella cançó que molts de nosaltres hem taral·lejat centenars de vegades.
He recordat aquesta frase perquè és una imatge molt apropiada per visualitzar
com són les nostres ciutats: illes tan properes que moltes vegades estem a
tocar, unides per rius com el Ripoll, el Besòs o el Llobregat. Illes unides també
per l’aire que respirem, que no entén de límits geogràfics ni de fronteres
administratives i que malauradament no té la qualitat que voldríem. Sabadell i
altres 11 municipis del Vallès Occidental estem dins de la Zona de Protecció
Especial de l’Ambient Atmosfèric perquè superem els nivells de contaminació
en diòxid de nitrogen (NO2) i partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10
micres (PM10).
La contaminació atmosfèrica és una de les majors causes de mort a escala
mundial. I la qualitat de l’aire està lluny, molt lluny, de ser la idònia a bona part
de les ciutats. La pol·lució ha esdevingut els darrers anys una qüestió no
només cabdal, sinó vital, on cal que tots i totes -cadascú des de les seves
possibilitats i responsabilitats- hi posem de la nostra part. Ens hi va la vida, la
salut i l’herència que deixarem als nostres fills i filles.
La gestió de la qualitat de l’aire és un problema d’àmbit global, on les ciutats
tenim molt a dir perquè tot el que no passa pels municipis no té èxit. Les ciutats
som un veritable motor de canvi en molts aspectes i hem de ser capaces
d’impulsar millores davant la situació d’emergència global. Però no podem fer-
ho de manera individual, no hi ha muralles per aturar l’aire que passa d’una
població a l’altra. No ens queda cap més camí que actuar coordinadament i de
manera conjunta.
Us en poso un exemple: d’entrada podem considerar una gran notícia el fet que
a partir del gener Barcelona tingui una Zona de Baixes Emissions. Una manera
de restringir que vehicles contaminants hi accedeixin i embrutin l’aire. Una
mesura positiva, però que cal també mirar amb perspectiva. Perquè potser els
vehicles no podran entrar-hi, però sí sortir de la ciutat o bé quedar-s’hi a les
portes, amb la qual cosa municipis de l’entorn, com els del Vallès Occidental,
acabarem rebent tota aquesta pressió.
Per això proposo buscar un paraigües perquè els municipis de la primera i
segona corona metropolitanes trobem solucions conjuntes. El que pot ser molt
bo per a un territori concret pot repercutir negativament al del costat i cal
analitzar-ho, valorar-ho i posar-hi solucions.
Les solucions hauran de ser conjuntes, amb instruments i recursos per fer-les
possibles. Cal inversió en transport públic, en infraestructures i en tots aquells
mitjans que facilitin que la ciutadania pugui contribuir realment a la millora de la
qualitat de l’aire.
Des de la nostra ciutat hem posat fil a l’agulla i treballem intensament des de
diversos fronts: estem renovant els autobusos de transport urbà amb vehicles
híbrids, volem potenciar la xarxa de transport públic, l’ús de la bicicleta i la

1
mobilitat activa. Incorporarem totes aquelles iniciatives que ens permetin lluitar
contra l’emergència climàtica.
Sabadell va ser a l’avantguarda de la revolució industrial i ha estat pionera en
moltes ocasions al llarg de la història. També vol ser capdavantera en la
revolució ambiental. I ho volem fer avançant dia a dia per un Sabadell cada cop
més sostenible on viure-hi millor.

Marta Farrés
Alcaldessa de Sabadell