AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC

AL NOU INSTITUT DE
VILABLAREIX

Autor: Jaume Nogué Ramió

Curs: 2018-2019
Grup: 2n B
Tutors: Àngel Carbonell i Jordi Collell
Data d’entrega: 15/01/2019
AGRAÏMENTS

Primer de tot m’agradaria agrair al primer tutor que vaig tenir mentre feia aquest
treball de recerca, Àngel Carbonell, l’ajuda i el seguiment que m’ha donat al llarg
de tot el treball, així com l’orientació i les idees que m’han proposat.

També vull agrair al segon tutor que he tingut durant aquest treball, Jordi Collell,
les idees que m’ha proporcionat per a desenvolupar i ampliar els diferents
apartats d’aquest treball per tal de treure’n el màxim profit.

Per últim, vull donar les gràcies a la meva família, ja que m’ha ajudat al llarg de
tot el treball en la mesura que han pogut per tal que aquest quedés el millor
possible.

2
ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ......................................................................................................... 4
1.1. Presentació de la hipòtesi........................................................................... 4
1.2. Objectius..................................................................................................... 4
2. ELEMENTS DE LA INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT............................................. 5
2.1. La placa solar. Definició.............................................................................. 5
2.2. Tipus de plaques solars fotovoltaiques....................................................... 5
2.2.1. Diferències entre panell monocristal·lí i policristal·lí......................... 6
2.3. Altres elements de la instal·lació. Definició i funcions................................ 7
2.4. Manteniment de la instal·lació.................................................................... 9
3. L’ENERGIA SOLAR. HISTÒRIA I ACTUALITAT.................................................... 11
3.1. L’energia solar. Definició i classificacions................................................. 11
3.2. Història de l’energia solar.......................................................................... 12
3.3. Usos i aplicacions d’aquest tipus d’energia.............................................. 13
3.4. Estat actual de l’energia solar fotovoltaica................................................ 13
3.5. Països capdavanters en l’aprofitament d’energia solar............................ 13
4. L’ENERGIA SOLAR ALS HABITATGES, AVANTATGES I DESAVANTATGES... 14
4.1. Requisits bàsics dels elements d’una instal·lació fotovoltaica.................. 14
4.2. Taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya............................ 15
4.3. Ajuts per part de la Generalitat per aprofitar l’electricitat solar................. 16
4.4. Avantatges i desavantatges ambientals i econòmics............................... 16
5. EXPLICACIÓ DELS CÀLCULS............................................................................... 17
5.1. Càlcul de la potència................................................................................. 17
5.2. Càlcul del temps....................................................................................... 21
5.2.1. Les hores solars pic................................................................... 21
5.3. Càlcul de l’energia.................................................................................... 22
5.4. Cost........................................................................................................... 24
6. CONCLUSIONS...................................................................................................... 26
7. BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB........................................................................... 27
GLOSSARI.................................................................................................................. 29

3
1. INTRODUCCIÓ

Havia d’escollir un tema per a realitzar el meu treball de recerca i em vaig

decantar per l’àmbit tecnològic perquè és el camp de les ciències que més
m’interessa actualment i perquè és el batxillerat que estic estudiant.

Preveient que tard o d’hora les energies fòssils s’esgotaran, s’estan

desenvolupant cada dia més les energies renovables. Les energies renovables
són totes aquelles energies que, teòricament, són inesgotables i que es
regeneren a un ritme més elevat del que les consumim. L’energia solar és un
exemple d’energia renovable i és la base del meu treball de recerca.

1.1. PRESENTACIÓ DE LA HIPÒTESI

Aquest treball tracta l’autoconsum fotovoltaic al nou institut de Vilablareix, és a
dir, veurem si és útil que l’institut funcioni amb energia solar produïda a través de
plaques solars. A més a més, descobrirem si aquest projecte és viable
tècnicament i econòmicament.

1.2. PRESENTACIÓ DELS OBJECTIUS

El meu objectiu principal fent aquest treball és aprendre més sobre les energies
renovables en general però sobretot sobre l’energia solar i el funcionament i les
característiques d’una instal·lació d’aquest tipus.

Un altre objectiu és el de conèixer més sobre la història de l’energia solar, com

ha evolucionat al llarg dels anys i veure quin és el seu estat actualment.

A més a més em sembla curiós comprovar si un projecte que jo ideés seria útil a
l’institut en el qual estudio.

4
2. ELEMENTS DE LA INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT

2.1 LA PLACA SOLAR: DEFINICIÓ

Una placa solar és un element que permet utilitzar la radiació del sol com a
energia. Aquest dispositiu recull l’escalfor o la llum del sol per a convertir-la en
un recurs que permet produir electricitat o escalfar coses.

Si la placa aprofita la llum del sol per a crear electricitat, diem que aquesta és
una placa solar fotovoltaica. En canvi, si la placa absorbeix l’escalfor del sol, diem
que és una placa solar tèrmica.

2.2. TIPUS DE PLAQUES SOLARS FOTOVOLTAIQUES

Al voltant del 90% de la tecnologia fotovoltaica es basa en l'ús d'alguna variació
del silici. En el cas dels panells solars destinats a ús domèstic, aquest
percentatge és encara més gran. Podem classificar les plaques solars
fotovoltaiques en:

➢ Panell solar monocristal·lí de cel·les:

● Característiques: els panells solars monocristal·lins tenen un

aspecte uniforme degut a la alta puresa en silici i estan formats per
un sol vidre. El preu és força elevat comparat amb els panells
policristal·lins.

● Fabricació: aquest tipus de panell es fabrica mitjançant blocs

cilíndrics de silici als que se’ls retallen els quatre costats per reduir-
ne el cost i millorar-ne el rendiment.
Font. Off-Grid Tiny House

Panell solar monocristal·lí

5
 ➢ Panell solar policristal·lí de cel·les:

● Característiques: Els panells solars policristal·lins no tenen un

aspecte uniforme ja que estan formats per més d’un sol vidre. A
més a més, les cèl·lules fotovoltaiques[2] tenen forma rectangular.
No toleren gaire la calor i contenen una inferior quantitat de silici,
motius pels quals tenen un menor rendiment. Tenen un preu més
assequible que els anteriors.

● Fabricació: El silici es fon i s’aboca en un motlle quadrat i es deixa

refredar. Llavors es talla en làmines quadrades.

Font. Off-Grid Tiny House

Panell solar policristal·lí

2.2.1.Diferències principals entre un panell monocristal·lí i un panell policristal·lí

Panell monocristal·lí Panell policristal·lí

Forma de les cèl·lules Cantonades arrodonides Rectangulars

Material de les cèl·lules Un sol vidre Varis vidres

Rendiment 17-22% 16%

Tolerància a la calor Alta Baixa

Cost Elevat Assequible

6
➢ Panell solar fotovoltaic de capa fina:

● Característiques: com es pot observar a la imatge que hi ha a

continuació, un panell solar de capa fina no està format per la unió
de cèl·lules fotovoltaiques, sinó que és format per una sola làmina.
La seva eficiència varia del 7% al 13% i tenen un gran potencial en
l’ús domèstic.

● Fabricació: es dipositen diverses capes de material fotovoltaic

sobre una base. Entre aquests materials trobem el silici, el tel·lurur
de cadmi, el coure, l’indi...

Font. Mercado Libre

Panell solar de capa fina

➢ Panell solar híbrid:

● Característiques: aquest tipus de panell permet obtenir energia

elèctrica i energia solar tèrmica per a escalfar fluids alhora.

● Fabricació: sobre un absorbidor d’escalfor solar s’instal·len

cèl·lules fotovoltaiques.
Font. Endef

Panell solar híbrid

7
2.3. Altres elements de la instal·lació: Definició i funcions

La placa solar és un dels elements més importants per a generar energia a partir
del sol, però en la instal·lació es necessiten altres elements perquè aquesta
energia es pugui aprofitar. Entre aquests trobem el cablejat, el regulador de
càrrega i l’acumulador o bateria. A més a més, quan la xarxa requereix de corrent
altern és necessari també un inversor.

A la imatge que hi ha a continuació es pot observar un esquema d’una instal·lació

solar fotovoltaica i de totes les parts que aquesta conté:

Font: tecnobtlgrup2.blogspot.com
Esquema d’una instal·lació solar fotovoltaica

➢ Regulador: un regulador de càrrega es col·loca entre els mòduls

fotovoltaics i les bateries i s’encarrega de controlar el flux d’energia que
circula entre aquests dos elements. A continuació en tenim una imatge
d’exemple:
Font: amvar world

Regulador de càrrega solar

8
 ➢ Acumulador o bateria: la principal funció d’una bateria solar és acumular
l’energia que es produeix en les hores que hi ha més llum per utilitzar-la
durant la nit o en dies on hi ha poca il·luminació.

Font: Photosolar
Acumulador o Bateria de càrrega solar

➢ Inversor: un inversor s’encarrega de transformar l’energia produïda amb

la instal·lació fotovoltaica de corrent continu[5] a corrent altern[4]. Gràcies a
l’inversor els electrodomèstics poden funcionar als seus nivells normals.

Font: Merkasol

Inversor fotovoltaic

2.4. Manteniment de la instal·lació

Les instal·lacions solars fotovoltaiques, en general, són fàcils de mantenir. En
funció del tipus d’instal·lació, al programa de manteniment preventiu hi podrà
intervenir el propi usuari. En tot cas, serà obligatòria la supervisió d’un tècnic
qualificat com a mínim un cop a l’any.

Entre les tasques que pot realitzar l’usuari trobem:

➢ Treballs en els panells fotovoltaics
➢ Treballs en les bateries
➢ Treballs de verificació dels equips de control i inversors

9
Treballs en els panells fotovoltaics: caldrà netejar les cares exposades al sol amb
un drap sec, sense utilitzar productes abrasius o fregalls metàl·lics que puguin
malmetre el vidre; cal tenir especial cura amb les ombres que puguin projectar
alguns objectes o la vegetació sobre les plaques solars, és a dir, aquests
s’hauran d’eliminar; durant el primer any cal recollar els cargols que subjecten
les plaques sobre l’estructura de suport, després d’aquest període només cal
revisar la fermesa de l’estructura.

Treball en les bateries: el manteniment de la bateria pot ser perillós per a la

persona que la manipuli, per la qual cosa s’haurà d’adoptar mesures preventives.
Quant al manteniment de les bateries, caldrà revisar que el nivell d’electròlit [7]
estigui entre les marques de nivell màxim i nivell mínim així com revisar estiguin
nets.

Treballs de verificació dels equips de control i inversors:

➢ En instal·lacions autònomes: cal examinar el regulador de la tensió, de les
bateries i del corrent de càrrega així com del camp fotovoltaic; si no
coincideixen amb els valors preestablerts pot significar un mal
funcionament.
➢ En instal·lacions connectades a la xarxa: cal revisar els aparells de
monitoratge de l’energia i l’energia produïda per la instal·lació en període
determinat; si no coincideixen amb els valors predeterminats podrien ser
indici d’un mal funcionament.

Els treballs que realitza un tècnic especialitzat també es fan en aquests tres
elements:

Treballs en els panells fotovoltaics: revisar el deteriorament de l’estructura de

suport, comprovar l’estat dels panells (verificar possibles danys que afectin el
funcionament de la instal·lació) i comprovar l’estat del cablatge de la instal·lació.

10
Treballs en les bateries: mesurar la tensió de les bateries, revisar la densitat de
l’electròlit, verificar visualment el nivell de corrosió en les plaques de la bateria i
el nivell de sediments que hi ha a la base dels vasos.

Treballs de verificació dels equips de control i inversors: cal verificar el

funcionament correcte dels indicadors i de les alarmes; revisar el funcionament
del regulador i verificar el rendiment del convertidor mesurant els valors de tensió
i intensitat a l’entrada del corrent continu i els de sortida en corrent altern.

Quan el tècnic acaba la seva revisió redacta un informe en el qual s’indica l’estat
de la instal·lació i les anomalies detectades.

Per últim, com a tota instal·lació elèctrica cal revisar tots els elements de
seguretat i proteccions elèctriques (preses de terra, fusibles, etc.).

3. L’ENERGIA SOLAR. HISTÒRIA I ACTUALITAT

3.1. L’energia solar: Definició i classificacions

Es considera energia solar tota aquella energia obtinguda a partir de la radiació
procedent del sol. Avui en dia trobem dues formes d’obtenir energia del sol: a
través de la llum o a través de la calor.

Una altra manera de classificar-la és en activa i passiva. En l’energia solar activa

hi ha una transformació energètica, ja que es passa de energia solar a elèctrica
o calorífica. En canvi, la passiva es basa en l’aprofitament de la radiació solar
sense haver de ser processada.

Un exemple d’energia solar activa serien les plaques solars i un d’energia solar
passiva seria una finestra, en la qual aprofitem la llum i l’escalfor del sol sense
haver de processar-la.

11
3.2. Història de l’energia solar
L’energia solar s’ha utilitzat al llarg de tota la història per moltes civilitzacions. Els
primers en utilitzar l’energia solar (passiva) van ser els grecs, que van dissenyar
les seves cases per tal d’aprofitar la llum del sol. Més endavant, durant l’Imperi
Romà es van utilitzar finestres per deixar entrar la llum i conservar l’escalfor.

El 1767 va ser construït el primer forn solar que consistia en canalitzar la radiació
del sol en un mateix punt i així arribar a temperatures molt elevades.

No va ser fins l’any 1838 que va aparèixer l’energia solar activa, quan Alexandre
Edmond Becquerel va descobrir l’efecte fotovoltaic[6], la base de l’energia solar
fotovoltaica.

Font: wikipedia

Alexandre Edmond Becquerel,

descobridor de l’efecte fotovoltaic

Més endavant, l’any 1877, William Grylls Adams i un dels seus alumnes van
descobrir que si el seleni s’exposa a la llum genera electricitat. A partir d’això van
crear la primera cèl·lula fotovoltaica de seleni. Aquesta es va veure superada per
la cèl·lula de silici desenvolupada l’any 1953 per Calvin Fuller, Gerald Pearson i
Daryl Chapin.
Font: wikipedia

Font: terra.org

William Grylls Adams, inventor de Fuller, Pearson i Chaplin, inventors

la primera cèl·lula de seleni de la cèl·lula de silici

12
Les primeres cèl·lules fotovoltaiques es van començar a comercialitzar l’any
1956 però no van ser gaire assequibles fins l’any 1970, quan el seu preu va
baixar considerablement.

3.3. Usos i aplicacions d’aquest tipus d’energia

L’energia solar ha estat molt desenvolupada durant els darrers anys perquè és
una font renovable i l’ús d’energies renovables en comptes de combustibles
fòssils suposa molts beneficis per a la societat i per al medi ambient com poden
ser: la reducció dels nivells de contaminació al planeta, la contribució contra el
canvi climàtic i l’augment de la sostenibilitat[10] entre d’altres.

És per això que el seu ús és cada vegada més comú i més variat. Dins els usos
més comuns de l’energia solar trobem: mètodes de transport impulsats per
energia solar, bateries que es carreguen a través de l’energia del sol,
calefaccions que funcionen gràcies a l’energia solar tèrmica, plaques solars que
generen energia... i molts d’altres.

3.4. Estat actual de l’energia solar

L’any 2016, la capacitat instal·lada d’energia renovable va incrementar en 161
GW, el que significa un augment del 9% respecte l’any anterior. Gràcies a això
s’ha arribat als 2017 GW de capacitat. D’aquests 161 GW, el 47% és representat
per l’energia solar fotovoltaica.

El 2017 es va superar la capacitat d’energia renovable instal·lada que he

mencionat anteriorment. Aquesta es va incrementar en 178 GW dels quals 98
GW és capacitat fotovoltaica. Així doncs, la capacitat fotovoltaica va incrementar
en un 29% respecte l’any anterior. Molts experts creuen que aquest creixement
seguirà en el futur.

3.5. Països capdavanters en la producció d’energia a partir del sol

Cada cop són més els països que opten per utilitzar energies renovables i deixar
d’utilitzar els combustibles fòssils per a millorar la situació al planeta.
Entre els països que més aprofiten l’energia solar trobem, per exemple,
Alemanya, Espanya, Japó, els Estats Units, Itàlia, Bèlgica, la Xina...

13
4. L’ENERGIA SOLAR APLICADA ALS HABITATGES

4.1. Requisits bàsics dels elements d’una instal·lació fotovoltaica

Hi ha un seguit de requisits bàsics que s’exigeixen en cada una de les següents
parts principals de les instal·lacions fotovoltaiques:
➢ Els panells fotovoltaics
➢ L’estructura de suport
➢ La posició dels panells
➢ Les bateries
➢ El regulador de càrrega
➢ L’inversor

Els panells fotovoltaics: hauran de disposar d’una etiqueta identificativa de la

marca, el model i el número de sèrie, així com les seves característiques
elèctriques. Hauran de proporcionar una vida útil mínima de quinze anys, pel que
els seus laterals hauran de ser d’alumini o acer inoxidable. Per assegurar-ne la
durabilitat, els panells no poden presentar imperfeccions com taques o ruptures
en els elements, bombolles en l’encapsulament o falta d’alineació de les cèl·lules.

L’estructura de suport: ha de ser capaç de resistir un mínim de vint-i-cinc anys

en perfectes condicions. Haurà de ser construïda d’alumini o d’acer inoxidable.
La seva fixació amb els panells només es pot fer a través d’elements
desmuntables. El conjunt ha de suportar vents de com a mínim 150 km/h. Per
últim, tots els elements metàl·lics han d’anar connectats a una presa de terra.

La posició dels panells: l’orientació dels panells ha de permetre al màxim

l’aprofitament de la radiació solar. A l’hemisferi nord aniran orientats cap al sud i
a l’hemisferi sud, cap al nord. En les instal·lacions autònomes, la inclinació del
panell ha d’optimitzar la captació de radiació solar durant el mes pitjor (mes amb
pitjor relació entre consum i valors diaris de radiació).

Les bateries: cal que les bateries es situïn a un lloc que disposi de ventilació, on
no estiguin exposades a temperatures extremes i que aquest espai sigui d’accés

14
restringit. S’ha d’instal·lar elements de protecció per a curtcircuits als dos
terminals de connexió a la bateria. Per últim, totes les bateries hauran de tenir
una etiqueta on hi hagi el model, la marca i característiques elèctriques.

El regulador de càrrega: aquest ha d’estar protegit de manera automàtica contra

sobretensions i sobrecàrregues. També ha de disposar d’una caixa de protecció
mínima IP 32[8], d’elements indicadors de funcionament i alarmes. Com la resta
d’elements, el regulador ha de tenir una etiqueta on hi figuri la marca, el model i
les característiques elèctriques.

L’inversor: aquest no es pot situar mai a sobre de la bateria i ha d’estar protegit

automàticament de sobretensions i sobrecàrregues. També ha de disposar d’una
caixa de protecció mínima IP 32. Com el regulador, aquest també ha de tenir
elements indicadors del funcionament i alarmes. És necessari un sistema de
desconnexió de la xarxa quan hi hagi algun problema de tensió. Finalment, ha
de disposar d’una etiqueta on hi hagi la marca, el model i les seves
característiques elèctriques.

4.2.Taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya

La taula d’impuls a l’autoconsum fotovoltaic és un projecte desenvolupat per
l’ICAEN, l’Institut Català d’Energia. Els objectius d’aquest projecte són:
➢ Facilitar l’actuació conjunta i la coordinació d’administracions públiques,
empreses i associacions professionals, fabricants i distribuïdores de
bateries, associacions de consumidors, etc. que estan implicades en
l’autoconsum fotovoltaic per tal d’avançar cap a un sistema de generació
d’electricitat més net a Catalunya.
➢ Facilitar el fet que els ciutadans i les empreses puguin generar i gestionar
la seva pròpia electricitat a partir de fonts renovables.
➢ Resoldre obstacles com els permisos i llicències d’obres, el punt de
connexió, el contracte amb la distribuïdora, els planejaments municipals
que limiten les energies renovables en els edificis, l’autorització de la
Generalitat…
➢ Proposar altres maneres d’afavorir l’autoconsum al ciutadà.

15
4.3. Ajuts per part de la Generalitat per aprofitar l’electricitat solar
La generalitat ha publicat les bases dels ajuts per a l’adquisició de bateries per
aprofitar l’electricitat solar que capten els sostres i terrats dels habitatges.

El departament d’Empresa i Coneixement, a través de l’Institut Català d’Energia,

destinarà 360.000 euros a facilitar que les famílies i comunitats de propietaris
puguin instal·lar bateries que emmagatzemin l’energia elèctrica que generin les
plaques fotovoltaiques que hi estiguin associades.

L’ICAEN atorgarà ajuts de fins al 70% del cost de la bateria i equips associats,
amb un màxim de 5.000 euros per instal·lació. A més a més, l’Institut Català
d’Energia promou una campanya per difondre els avantatges de l’autoconsum.

L’objectiu és que els ciutadans tinguin cada cop més capacitat per a produir i
gestionar la seva energia, que la generació d’energia es distribueixi per tot el
territori i que l’energia sigui d’origen renovable.

4.4. Avantatges i desavantatges ambientals i econòmics

L’energia solar, com passa amb totes les altres, presenta uns avantatges i uns
desavantatges comparada amb la resta de fonts d’energia.

Entre els avantatges podem trobar: el fet que sigui una energia solar fotovoltaica
i que, per tant, és inesgotable; la contaminació baixa (ja que no contamina quan
es produeix energia però sí quan són fabricats els equips solars, tot i que molt
reduïdament); el cost, que com que no es requereix un gran manteniment no és
gaire alt i, a més a més, el preu dels elements de la instal·lació es redueix cada
dia més.

Cal afegir també que l’energia solar és molt útil per a llocs que estan molt lluny
de les xarxes elèctriques com ara les cases de muntanya o els refugis.

Per altra banda, entre els inconvenients trobem: la dependència climatològica,

és a dir, la variació de les quantitats d’energia produïda per culpa de la situació
del temps (tot i que es pot solucionar a través de bateries solars per tal

16
d’emmagatzemar energia els dies que no hi hagi tanta radiació solar) i el fet que
el moment de màxima demanda energètica sigui durant la nit, moment en què
no hi ha radiació per part del sol, cosa que implica també un sistema
d'emmagatzematge.

5. EXPLICACIÓ DELS CÀLCULS

5.1. Càlcul de la potència

El primer pas és calcular la potència total que requerirà el nou centre. Per a
calcular-la he seguit el següent procediment:

Primer de tot he fet una distinció entre la potència destinada a enllumenat i la

potència utilitzada per altres elements. En els dos casos he agafat com a
referència la separata tècnica de l’Institut Vilablareix per a saber el número i el
tipus d’aules, lavabos, biblioteques, etc. que hi haurà al centre.

Per a realitzar el càlcul de la potència de l’enllumenat, he sumat la superfície de

totes les zones que requereixen d’il·luminació i he trobat la superfície total a
il·luminar. Un cop trobada aquesta superfície, he consultat els Criteris per la
Construcció de Nous Edificis per a Centres Docents Públics per a saber el nivell
d’il·luminació (en lux) en concret per a cada tipus d’aula.
Font: Criteris per la Construcció de Nous Edificis per a
Centres Docents Públics

17
Llavors, he trobat el rendiment del local a través de la taula d’Instal·lacions
Elèctriques Interiors publicada per l’Institut Obert de Catalunya. Multiplicant la
superfície per el nombre de lux i dividint-ho tot per el rendiment s’obté el flux
lluminós (en lúmens) necessari per a l’enllumenat del centre.

Després he trobat el nombre de fluorescents que es requereix a cada aula per a

generar aquest flux lluminós i, seguidament, he multiplicat el nombre total de
fluorescents per la potència que aquests utilitzen, arribant així a la potència total
de l’enllumenat. Els fluorescents que he escollit són els mateixos que hi ha
actualment a l’institut, de la marca Sylvania. A continuació es pot veure la
descripció del fluorescent:

Finalment, aquesta potència total s’ha de multiplicar per el coeficient de

simultaneïtat[3] ja que, normalment, no tots els fluorescents del centre estan
funcionant alhora.

18
A continuació hi ha la fulla de càlcul que he fet per a trobar la potència necessària
a l’enllumenat:

19
20
En segon lloc, he calculat la potència utilitzada per altres elements. Per a
realitzar-ho he fet un llistat de la majoria d’electrodomèstics que s’utilitzen al
centre i he buscat la potència mitjana que utilitza cadascun d’aquests.

Seguidament he buscat la potència mitjana que utilitza un ascensor ITA-1[1], que

és el tipus d’ascensor que he cregut més convenient per al nou centre. Per
acabar he sumat totes aquestes potències. La fulla de càlcul és molt semblant a
la de l’enllumenat.

5.2. Càlcul del temps

El següent pas que he fet ha sigut calcular el temps aproximat que s’utilitza la
potència calculada prèviament al llarg de tot un any. Com que no tots els
elements funcionen alhora al llarg de tot l’any, s’utilitza la potència que ha sigut
multiplicada pel coeficient de simultaneïtat.

Primer de tot he restat els dies festius als dies que té un any i, un cop fet això,
he multiplicat els dies restants pel número d’hores que estem a l’Institut en un
dia. D’aquesta manera he arribat al temps total en hores que s’utilitza la potència
que hem calculat prèviament en tot un any.

5.2.1. Les hores solars pic

L’hora solar pic (HSP) és una unitat que mesura la radiació solar. Es defineix
com l’energia per unitat de superfície que es rebria amb una radiació solar
constant de 1000W/m2. Per tant, podem afirmar que 1HSP = 1000kWh/m2.

Les plaques solars produeixen totalment l’energia que ens mostra el fabricant
només si aquesta funciona durant les hores en què hi ha com a mínim 1000W/m 2,
és a dir, durant les hores del dia en que no s’arriba a aquest nivell, la placa no
produirà la mateixa energia.

Mitjançant una pàgina web, HM Sistemas, he buscat la mitjana d’hores solar pic
que hi ha al mes a la província de Girona.

21
Per a fer-ho he hagut de trobar quin era l’angle d’inclinació de les plaques que
permetia aprofitar millor les hores de llum. A continuació mostro una imatge de
la pàgina web:

Font: HM Sistemas
Càlcul de les HSP al mes de març

Al full de càlcul que hi ha a continuació es pot observar com he escollit l’angle

d’inclinació de les plaques per tal d’aprofitar al màxim la radiació solar:

Per tant, les plaques de la meva instal·lació tindran una inclinació de 35 graus ja
que és la que aconsegueix la mitjana més alta de HSP al mes.

22
5. 3. Càlcul de l’energia
Per últim, seguint la fórmula que hi ha a continuació he trobat l’energia que
necessita l’Institut en un any i, per tant, l’energia que hauran de generar les
plaques solars fotovoltaiques.

𝑃 = 𝑊/𝑡

en què P = potència en quilowatts

W = treball o energia en quilowatts hora
t = hores

Per tant, si aïllem l’energia de la fórmula anterior, veiem que aquesta és igual al
producte de la potència per el temps.

Dividint l’energia resultant entre el número de dies i aquesta entre l’energia que
produeix una placa en tot un dia podem trobar el número de plaques solars que
faran falta.

La placa que he utilitzat té una potència de 390 watts i funciona a una tensió de
24 volts. En total m’ha sortit un total de 68 plaques solars.

Càlcul de les plaques necessàries

La placa que he triat per a la instal·lació solar fotovoltaica de l’Institut és de la

marca Jinko, i a continuació hi he afegit la seva fitxa tècnica perquè se’n puguin
veure les característiques:

23
5.4. Cost
Primer de tot, he decidit utilitzar plaques solars monocristal·lines ja que, com he
mencionat en altres apartats anteriors, són més eficients que els panells
policristal·lins i crec que no és tanta la diferència de preu entre els dos tipus.

Quant a l’elecció del panell, he trobat molt bones ofertes en relació qualitat preu,
i m’he decantat per un panell monocristal·lí de 390 watts de potència i de 24 volts
de tensió que val 225€ la unitat. Multiplicant aquest preu per el número de
plaques necessàries he calculat el cost total de les plaques, que suma un total
de 15.300 €.

A això hi haurem d’afegir el preu d’una bateria solar que s’adeqüi a les
característiques de l’institut, la qual ha de tenir una capacitat que s’aproximi als
900 Ah de capacitat, pel que costa al voltant de 5.550€, l’inversor, que ronda els
1.500€, i el regulador de càrrega, pel qual haurem de pagar 100€ més.

A més a més, hem d’afegir el preu de l’estructura. En el nostre cas, he escollit 6

estructures de suport per a 10 mòduls verticals cadascuna i una estructura de
suport per a 8 mòduls verticals. Totes aquestes són específiques per a plaques
de 72 cèl·lules i per a una inclinació de 35 graus. El preu total de l’estructura és
de 4.530€.

En total ens sortiria un preu d’uns 23.500€ per a tenir tots els components de la
nostra pròpia instal·lació solar fotovoltaica, sense el cost d’enviament, però en
aquest preu no hi tenim en compte les ajudes per part de la Generalitat (fins a un
70% del cost de les bateries). Si apliquéssim aquesta ajuda, ens surt un cost total
de 22.100€. Només ens faltaria afegir el cost d’instal·lació.

24
Tenint en compte el preu del quilowatt hora a Espanya actualment, el qual ronda
els 0,125€, el podem multiplicar pel total de quilowatts hora que es necessiten a
l’institut en tot un any, que són aproximadament 34.261 kWh, per obtenir el total
de diners que es pagaria sense la instal·lació solar fotovoltaica. Obtenim una
despesa de 4.282€ en energia a l’institut en un any.

Sense tenir en compte el cost d’instal·lació, aquesta s’amortitzaria en un temps

de sis anys aproximadament. El cost de mà d’obra per a muntar una instal·lació
d’aquest tipus no és sempre el mateix, sinó que varia en cada cas, però al ser
una instal·lació de grans dimensions, aquest temps d’amortització de sis anys
podria allargar-se fins a un total d’entre set i vuit anys aproximadament.

25
6. CONCLUSIONS

Personalment, crec que he complert els meus objectius d’aprendre més sobre
les energies renovables i, en concret, sobre l’energia solar fotovoltaica, ja que he
vist el desenvolupament que han tingut aquestes energies al llarg dels anys i el
gran potencial que presenten de cares a un futur proper.

Abans de fer aquest treball no sabia pràcticament res sobre aquest tipus
d’energia o sobre una instal·lació solar fotovoltaica, ja que només em fixava en
les plaques solars però no en els altres elements, els quals són igual
d’importants. Ara que l’he acabat he après els components bàsics dels que estan
formats els equipaments solars fotovoltaics i la seva utilitat i funcionament.

Quant a la hipòtesi, crec que sí que ajudaria l’autoconsum fotovoltaic a l’Institut,

ja que suposaria un gran estalvi quan la instal·lació ja s’hagués amortitzat, al cap
de set o vuit anys. No puc assegurar completament si seria viable tècnicament
ja que és un número força elevat de plaques per a la superfície de la qual disposa
l’institut.

26
7. BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB

Monografia:
Moro, M. Instalaciones solares fotovoltaicas: Instalaciones Eléctricas y
Automáticas, Paraninfo, (2010)
Moro, M. Instalaciones solares fotovoltaicas: Electricidad y Electrónica,
Paraninfo, (2018)

Pàgines Web:
Institut Català de l’Energia [En línia] <http://icaen.gencat.cat> [Consulta:
1/11/2018]
Institut Obert de Catalunya [En línia] <https://ioc.xtec.cat> [Consulta: 8/12/2018]
Leroy Merlin [En línia] <http://www.leroymerlin.es> [Consulta: 27/10/2018]
Amazon [En línia] <https://www.amazon.es> [Consulta: 27/10/2018]
Energia Solar [En línia] <https://ca.solar-energia.net> [Consulta: 3/12/2018]
Sylvania [En línia] <http://www.sylvania-lighting.com> [Consulta: 17/07/2018]
Saclima, Térmica & PV [En línia] <http://www.saclima.com> [Consulta:
14/10/2018]
Ecoticias, El periódico verde [En línia] <https://www.ecoticias.com> [Consulta:
8/09/2018]
Ecoinventos. Green Technology [En línia] <https://ecoinventos.com> [Consulta:
7/12/2018]
Sunfields: Europe [En línia] <https://www.sfe-solar.com> [Consulta: 13/11/2018]
Mon Solar [En línia] <https://www.monsolar.com> [Consulta: 9/12/2018]
Autosolar. Energía solar y bombas de agua [En línia] <https://autosolar.es>
[Consulta: 9/12/2018]
HM Sistemas. Energía solar [En línia] <http://www.hmsistemas.es> [Consulta:
2/01/2019]
Solarmat [En línia] <http://solarmat.es> Data de consulta: [8/01/2019]
Corrent Altern [En línia] Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure (16/07/2018)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern> [Consulta: 29/11/2018]
Corrent Continu [En línia] Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure (15/12/2018)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Corrent_altern> [Consulta: 19/11/2018]

27
Radiació Electromagnètica [En línia] Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure
(27/08/2018) <https://ca.wikipedia.org/wiki/Radiació_electromagnètica>
[Consulta: 16/04/2018]
Sostenibilitat [En línia] Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure (11/01/2018)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Sostenibilitat> [Consulta: 4/05/2018]
Electròlit [En línia] Viquipèdia, L’enciclopèdia lliure (24/01/2015)
<https://ca.wikipedia.org/wiki/Electr%C3%B2lit> [Consulta: 9/

Documents electrònics:
Código Técnico de la Edificación
Documento Básico HE. Ahorro de Energía
Criteris per a la Construcció de Nous Edificis per a Centres Docents Públics
Separata Tècnica. Nova Construcció Institut de Vilablareix 4/3.

28
GLOSSARI:

[1] Ascensor ITA-1

Tipus d’ascensor capaç d’elevar una càrrega de 400 kg a una velocitat
aproximada de 0,63 m/s i que utilitza una potència mitjana de 4,5 kW.

[2] Cèl·lula fotovoltaica

També anomenada cèl·lula fotoelèctrica, és l’encarregada de transformar la
radiació procedent del sol en electricitat mitjançant l’efecte fotovoltaic. Són les
components bàsiques d’un panell fotovoltaic.

[3] Coeficient de simultaneïtat

Valor per el qual es multiplica la potència d’una instal·lació elèctrica en la qual es
poden connectar aleatòriament varis receptors.

[4] Corrent altern

Tipus de corrent elèctric que varia de sentit o de intensitat en intervals regulars
al llarg del temps.

[5] Corrent continu

Tipus de corrent elèctric on el sentit de circulació del flux d’electrons no varia.

[6] Efecte fotovoltaic

Producció d’un corrent elèctric entre dues peces de material diferent que estan
exposades a una radiació electromagnètica[9].

[7] Electròlit
Substància que dissocia ions lliures quan es dissol o es fon, produint un medi
elèctricament conductor.

29
[8] Protecció IP
Estàndard que serveix per a classificar equipaments elèctrics o electrònics en
funció del nivell de protecció que els seus contenidors els proporcionen contra la
entrada de materials estranys. El primer dígit indica protecció contra pols i el
segon contra líquids.

[9] Radiació electromagnètica

Combinació de camps elèctrics i magnètics oscil·lants que es propaguen per un
medi transportant energia.

[10] Sostenibilitat
La sostenibilitat es basa en satisfer les necessitats de la població actual sense
comprometre els recursos de les generacions futures.

30