LA NARRATIVA DEL SEGLE XIX Mentrestant a Europa El realisme i naturalisme

Punt de vista omniscient,

Què va passar? Portava a l’extrem els postulats
La novel·la realista reflecteix Les descripcions són abundants i minucioses. realistes pel que fa a l’objectivitat i
sostenia que els personatges estaven
les transformacions més
El diàleg també esdevé molt important, ja determinats per l’herència genètica i el
A diferència del que va succeïr amb la poesia, importants del període, com medi
que permet oferir un millor coneixement
el procés de recuperació dels gèneres Realisme ara l'ascens de la burgesia, l' dels personatges Novel·la naturalista,
narratius i, concretament, de la novel·la, va aparició del proletariat, el
creixement de les ciutats o Apareix l'home que progressa i que triomfa
ser més dificultós i tardà. en la societat.
els grans canvis econòmics i
tècnics. La història que s’explica és versemblant
Nous corrents
En aquest moviment
destaca : com ja he dit Narcís Oller
Recuperava els moments històrics més Walter Scott i Antoni de
Novel·la històrica
importants de cada època i els prenia Bofarull amb L'orfenta de
com a base de la ficció literària. Va ser Menargues.
Narcís Oller (1846-1930) és considerat el
impulsada per l'escocès Walter Scott, les
creador de la novel·la catalana moderna. De
seves obres van arribar a Catalunya i van
fet, fou el principal autor que adoptà el
influenciar als escriptors de l'època.
model realista i que feu algun intent
d’acostar-se al naturalisme.

En aquest moviment destaca

Va plantejar obertament els conflictes Julita (1874), de Martí Genís i
Aguilar. La papallona (1882)
derivats de la inadaptació de l’individu o
Novel·la sentimental o psicològica heroi romàntic a les normes i convencions L’Escanyapobres (1884)
socials.
Vilaniu (1885)

La febre d’or (1890-1892)

Es basa en un acostament a la realitat Els autors costumistes

La bogeria (1898)
quotidiana, amb l’objectiu de deixar-ne més rellevants són
Robert Robert i Emili
testimoni, sobretot davant dels canvis Vilanova. Pilar Prim (1906)
Narrativa de costums socials i econòmics que es produïen. Eren
articles més o menys breus, molt
descriptius i sense argument, que també
rebien el nom de quadres de costums.