ELS TAURONS

1. QUÈ SÓN?

Els taurons són animals vertebrats, tot i que el seu esquelet està format per cartílag en comptes d'óssos o
espines.

Dins del grup de vertebrats, són peixos, ja que viuen a l'aigua, tenen aletes per nedar i poden respirar
sota l'aigua. Actualment hi ha unes 29.000 espècies conegudes de peixos, d'aquestes,
aproximadament 400 són espècies de taurons.

Per tant, els taurons són peixos marins i pertanyen a la família dels esquàlids. A més a més, els taurons
formen part del grup de peixos cartilaginosos juntament amb les rajades, escurçanes, les milanes, els
peixos guitarra i les mantes.

2. CARACTERÍSTIQUES DELS TAURONS

Els taurons són vertebrats que pertanyen a la classe dels condrictis (del grec chondros: cartílag i ichthys:
peix) és a dir, són peixos cartilaginosos. Els altres peixos tenen l’esquelet ossificat, és a dir, són peixos
ossis.

Els peixos cartilaginosos (taurons) tenen:

 Esquelet cartilaginós
 Fenedures branquials
 Aletes rígides
 Cua heterocerca (asimètrica)
 Boca en posició ventral
 Bufeta natatòria absent
 Denticles dèrmics

El cos dels taurons és fusiforme i esvelt, sobretot en les espècies que neden activament. Normalment
tenen 8 aletes, com la resta de peixos. Hi ha altres característiques externes que ens permeten identificar
un tauró, com ara les fenedures branquials (entre 5 i 7 parells d’obertures) presents a banda i banda del
cap, i la boca, que s’obre generalment a la part ventral del cap. Els taurons bentònics, és a dir, que viuen
prop o sobre el fons del mar presenten unes obertures darrere els ulls, anomenades espiracles, que els
permeten respirar sense empassar-se els sediments tot i estar immòbils o semienterrats.
 3. QUÈ MENGEN?

Els taurons són carnívors, que ingereixen una gran varietat de preses, des de plàncton microscòpic fins a
cetacis.

 Algunes espècies són depredadors capaços de perseguir i matar a les seves preses a gran
velocitat: tauró blanc, tauró tigre, tauró mako,.. S'alimenten de peixos, aus, tortugues, foques,
llops marins, dofins, balenes mortes i inclús altres taurons més petits.
 Curiosament els taurons més grans són filtradors de plàncton: tauró pelegrí, tauró balena,..
 Algunes espècies viuen al fons del mar i s'alimenten de petits crustacis. Aquests taurons tenen
unes dents amples i planes que els hi ajuden a triturar les closques: tauró nodrissa, suño banyut.
 El tauró lleopard s'alimenta en grup d'invertebrats soterrat a la sorra.
 Els taurons a vegades ataquen als surfistes però ho fan perquè els confonen amb tortugues.
Prefereixen menjar peixos o altres animals marins.

4. ON VIUEN?

Els taurons poblen tots els oceans del món encara que molt poques espècies poden tolerar les aigües
polars. La majoria prefereixen els hàbitats marins poc profunds, però algunes espècies com l'agulló o
quissona viuen a grans profunditats. Els taurons abunden en aigües tropicals i
sub-tropicals. No obstant això, moltes espècies migren remuntant els rius, com el tauró toro que arriba
fins al llac Nicaragua, a Amèrica Central.

5. COM SÓN?

Cada espècie de tauró és ben diferent: hi ha taurons petits i d'altres de molt llargs i grans. La major part
dels taurons tenen el cos allargat i són de forma cilíndrica, és a dir, tenen un cos fusiorme acabat per un
rostre afilat amb la boca situada en posició ventral. En cada costat del cap tenen entre cinc i set esquerdes
branquials, encara que algunes espècies tenen una obertura addicional que es diu espiracle.

Una gran part dels taurons són de color gris i tenen la pell corretjosa, coberta de petites escates
anomenades placoides, que són esmolades i punxegudes. La cua és asimètrica a la columna vertebral, es
prolonga en el seu òvul superior, el que es coneix com a cua hetereocerca.

Moltes espècies tenen fileres de dents agusades enclavades en membranes fibroses en lloc de les
mandíbules. Les dents, que es perden freqüentment quan les claven a la carn de les preses, són
reemplaçables per altres dents que substitueixen l'espai buit que deixen els primers.

Les aletes i la cua dels taurons són rígides, la qual cosa desmenteix la creença popular que les aletes
dorsals sobresurten a la superfície de l'aigua quan hi neden prop.

Posseeixen poderosos enzims digestius i un plec epiterial especialitzat que forma un espirall al llarg de
l'intestí prim i que els permet d'absorbir una gran diversitat d'aliments.
 6. COM RESPIREN?

Els taurons extreuen l'oxigen de l'aigua que banya les brànquies, des d'on es transfereix a la sang.
L'aparell circulatori distribueix la sang oxigenada als teixits i òrgans, al mateix temps que els rebuigs
metabòlics, com el diòxid de carboni, són expulsats a l'aigua. Les brànquies reben sang rica en diòxid de
carboni i desposseïda d'oxigen directament del cor, situat sota les brànquies. La sang es bomba a través
dels llits capil·lars dels arcs branquials, disposats de manera que la sang flueix en el sentit contrari de
l'aigua que entra. A les espècies més ràpides, l'aigua entra per la boca oberta i és canalitzada cap a les
brànquies quan el tauró neda. Les espècies bentòniques disposen d'espiracles que funcionen com
entrades auxiliars d'aigua, quan l'animal descansa o té la boca ocupada amb el menjar.

7. ES COMUNIQUEN? COM HO FAN?

Sembla que els taurons es comuniquen mitjançant els moviments a l'aigua. S'ha pogut observar que si
peguen amb la cua a la superfície de l'aigua, és un senyal d'agressivitat.

8. COM ES REPRODUEIXEN?

Els taurons es reprodueixen de 3 maneres : − Els taurons ovípars ponen ous que es fixen a les algues o
s'enterren a la sorra − Els taurons vivípars es desenvolupen dins del ventre de la mare − Els taurons
ovovivípars contenen els ous a dins fins que eclosionen Els petits taurons triguen de 6 a 12 mesos a
néixer.

Distingir entre taurons mascles i femelles és molt senzill. Només cal mirar si tenen òrgans copuladors. Si
en tenen, és mascle; en cas contrari, és femella.

MASCLE

FEMELLA

El mascle atrau a la femella mossegant-li la vora de les aletes pectorals. Al contrari del que es pot pensar a
primera vista, aquestes "mossegades afectuoses" són un fort estímul que augmenten la receptivitat de la
femella encara que li poden deixar profundes cicatrius.

Segons l'espècie de tauró es reprodueixen de manera diferent. Poden ser:

  Ovípars: deixen els seus ous en el medi extern, es fixen a les algues o s'enterren a la sorra on es
desenvolupen fins a l'eclosió (quan surten de l'ou). Per exemple: tauró gat (Imatge A).
 Vivípars: l'embrió es desenvolupa dins l'úter de la mare. Per exemple: pintaroja (Imatge B).
 Ovovivípars: els ous es desenvolupen i erosionen dins la mare. Els petits taurons triguen de 6 a 12
mesos a néixer. Per exemple: tauró nodrissa, tauró tigre (Imatge C).

9. TENEN DEPREDADORS?

Quasi no tenen enemics, només són atacats per orques o per altres taurons més grans, però és poc
freqüent.

Està prohibit pescar-lo, ja que és una espècie en perill d'extinció. Podem dir doncs, que el seu gran
depredador és l'home.

10. COM ES DESPLACEN?

Els taurons es desplacen molt ràpidament gràcies a la seva forma aerodinàmica. Les aletes els serveixen
per mantenir l'equilibri i les aletes pectorals per canviar de rumb o frenar. Els taurons més ràpids poden
nedar fins a 60 km. per hora.

11. TIPUS DE TAURONS

 12. TAURONS FAMOSOS

TAURÓ TORO

Carcharhinus leucas

Ordre:
Carcarriniformes

Batejat per la seva robusta aparença i la seva reputació d'agressiu, el tauró toro és un dels taurons grans
més comuns al voltant del món. Tot i ser principalment una espècie marina, és famós per la seva debilitat
per l'aigua dolça i sovint pot ser localitzat en rius, estuaris i fins a alguns llacs d'Amèrica Central. El tauró
toro també ha estat trobat a uns 3000 quilòmetres riu amunt, en rius com l'Amazones i el Mississipi.

Aquests taurons s'alimenten principalment de peixos, inclosos altres taurons, però són coneguts pels seus
atacs en contra d'humans i se sospita la seva participació en diverses trobades fatals. A causa de les seves
incursions habituals per desembocadures de rius i badies, són més propensos que les altres espècies
perilloses de taurons a trobar-se amb gent, i per tant són vistos com una sèrie amenaça en diverses parts
del món.

Mida màxima: 3,5 mts / 230 kg

Localització: Aigües costaneres tropicals i subtropicals de tot el món, des de l'oest d'Austràlia fins a Brasil.

Dieta: Principalment peixos, incloent altres taurons. Els taurons toro són coneguts per alimentar-se de
tortugues, dofins, ocells marins i fins de gossos.

Reproducció: Vivípars. Ventrades que contemplen entre 1 i 13 cries.

 TAURÓ MARTELL

Sphyrna zygaena

Ordre: Carcarriniformes

Potser la més característica de totes les espècies de taurons, el tauró martell és reconegut fàcilment per la
particular forma del seu cap. Existeixen al voltant del món unes 10 espècies d'ells, algunes de les quals
creixen fins als 6 metres de longitud i són coneguts per atacs a humans.

La Cornuda és una de les espècies més comunes; usualment vaga en grans grups en aigües poc profundes.
Ningú sap amb exactitud per què aquests taurons han evolucionat amb aquesta curiosa forma de cap.
Alguns biòlegs creuen que els proporciona un avantatge sensorial per trobar les seves preses, mentre uns
altres creuen que els ajuda en la flotabilitat. Les aletes del tauró martell són particularment apreciades
com a aliment en l'est d'Àsia, tot i que la caça d'aletes d'aquests i altres taurons està ara prohibida en
diversos països.

Mida màxima: 5,5 mts / 400 kg

Localització: Aigües temperades al voltant del món, des del sud de Canadà a Xile i Nova Zelanda.

Dieta: Peixos, crustacis i cefalòpodes.

Reproducció: Vivípars. Ventrades d'entre 20 i 40 cries.

 TAURÓ BLAU

Prionace glauca

Ordre: Carcariiniformes

Els taurons blaus estan entre els taurons més comuns i entre els que ocupen gran diversitat de territoris;
poden ser comunament vistos tant en aigües oceàniques així com també ocasionalment en les costes.
Coneguts per les seves extraordinàries habilitats migratòries, alguns d'ells han arribat a nedar milers de
quilòmetres entre continents en tan sols pocs mesos. Els taurons blaus són populars en la pesca esportiva,
i sovint són objectiu dels pescadors de canya en els seus pots. Però la veritable amenaça que s'enfronten
són els pots de pesca comercial, que segons s'estima, atrapen fins a uns 20 milions d'aquesta espècie cada
any, sovint per equivocació mentre estan buscant altres espècies. Moltes de les aletes utilitzades per a la
popular sopa d'aleta de tauró a Àsia, prové dels taurons blaus.

Mida màxima: 3,8 mts

Localització: Aigües tropicals i temperades de tot el món, especialment en oceans oberts.

Dieta: Peixos d'ossos petits i calamars.

Reproducció: Vivípars. Ventrades d'entre 20 i 50 cries.

 TAURÓ TIGRE

Galeocerdo cuvier

Ordre: Carcarriniformes

Tan temibles com ho suggereix el seu nom, els taurons tigre són respectats amb raó per la seva agressiva
naturalesa i per les seves sorprenents habilitats depredadores. Batejats amb aquest nom pels patrons en
la seva pell, aquests taurons són per lluny, els membres més nombrosos de la seva família immediata.
Se'ls pot trobar comunament en aigües tropicals de baixa profunditat, tot i que també semblen sentir-se a
casa en estuaris pantanosos, on cacen pràcticament tot el que sigui comestible i quantitat de coses que
no ho són; ampolles de plàstic, plaques de cotxe, llantes de goma, ampolles de vi i fins llaunes buides han
estat trobats en els estómacs dels taurons tigre. Els seus impressionants dents serrades són usats sovint
per estripar trossos de preses molt més grans, incloent cadàvers de balenes i altres mamífers marins. Són
famosos per la seva habilitat per consumir fins i tot criatures de closca dura com les tortugues.

Els taurons tigre tenen el segon lloc, després del tauró blanc, en els atacs perpetrats contra humans. La
seva gran mida, naturalesa curiosa i els seus hàbits d'alimentació indiscriminats el converteixen en un
seriós oponent. Han estat responsables de molts atacs fatals.

Mida màxima: més de 5 mts / 700 kg

Localització: Aigües temperades i tropicals de tot el món, excepte a la Mediterrània. Localitzats sovint en
aigües progundas de l'oceà.

Dieta: Mol·luscs petits, crustacis, peixos petits i calamars.

Reproducció: ovovivípars. Les femelles comunament donen a llum entre 30 i 55 cries.

 TAURÓ BLANC

Carcharadon carcharias

Ordre: Lamniformes

És difícil sobreestimar la reputació del gran i majestuós tauró blanc. Un dels grans depredadors de l'oceà,
és el tauró més fàcilment identificable del món, gràcies al seu distintiva i bella coloració, els seus ulls
negres i els seus ferotges dents i mandíbula, que per dècades, han adornat tantes portades de revistes.

El tauró blanc és un dels taurons que major distribució té, gràcies al seu inusual habilitat de mantenir la
temperatura del seu cos més alta que la de l'ambient que l'envolta, permetent-sobreviure feliçment en
aigües molt fredes. Tot i que estranyament pot ser vist en àrees costaneres, sovint es topa amb pots de
pesca i busseig i és conegut per la seva curiositat: el tauró blanc alça sovint el seu cap sobre l'aigua i, el
més preocupant per als humans que estiguin a l'aigua, explora amb mossegades els objectes que no li són
familiars. Molts biòlegs de taurons creuen que els atacs a humans són el resultat d'una conducta
exploratòria, que pot ser fàcilment fatal gràcies a l'increïblement afilats que estan les seves dents i per
força de la seva mandíbula. Els taurons blancs són responsables del major nombre d'atacs fatals a
humans, particularment entre surfistes i bussos.
La població dels taurons blancs està disminuint, de manera que ara estan protegits per la llei en moltes
parts del món. Tot i això, encara són caçats regularment per trofeus i ha crescut un gran mercat il·legal
que comercia amb les dents i mandíbules d'aquestes magnífiques criatures.

Mida màxima: 6,1 mts almenys / 1.250 kg

Localització: Mars tropicals i temperats de tot arreu del món.

Dieta: Peixos (incloent a altres taurons), foques, dofins, cadàvers de balenes, calamars, tortugues i aus
marines.

Reproducció: ovovivípars. Ventrades d'entre 5 i 10 cries. Les cries dels taurons blancs són conegudes per
menjar-se uns entre d'altres mentre encara es troben a l'úter matern.
 TAURÓ MAKO

Isurus oxyrinchus

Ordre:
Lamniformes

El tauró mako d'aleta curta és conegut per la seva increïble velocitat, que pot arribar fins a 32 quilòmetres
per hora. Valorats enormement pels pescadors, els mako són famosos per la seva habilitat de saltar i fins i
tot s'han conegut casos en què han saltat a l'interior de pots de pesca i han ferit algun pescador a l'estar
enganxats. A causa de la seva velocitat nedant, són capaços de perseguir peixos que són massa ràpids per
altres depredadors, com ara la tonyina, algunes espècies de peixos espasa i fins a altres taurons. El seu
gust per peixos amb pics els fica amb freqüència en problemes; molts taurons capturats d'aquesta espècie
mostren ferides infligides per peixos espasa. A causa del seu poder i agressió són vistos com a perillosos
per als humans i s'han reportat diversos atacs fatals.

Mida Màxim: 3,8 metres / 570 kg

Localització: Aigües temperades d'arreu del món, especialment fora de la costa, però també es troben en
aigües tropicals més profundes.

Dieta: Peixos, especialment peixos pelàgics com ara tonyina i peixos espasa, així com també altres
taurons.

Reproducció: ovovivípars. Ventrades d'entre 5 i 10 cries. Se sap que les cries més desenvolupades dels
mako es mengen els menys desenvolupats dins de l'úter de la mare.
 TAURÓ PELEGRÍ
Cetorhinus maximus
Ordre: Lamniformes

Segon en grandària després del tauró balena, els pelegrins són enormes criatures la grandària es fa més
sorprenent quan es considera que només s'alimenten de plàncton. Normalment neden amb els seus
enormes boques obertes a l'ample, filtrant diminutes partícules de menjar mentre l'aigua passa.

Albirats sovint prop de les costes, els pelegrins són un objectiu regular dels ecoturistes, els qui van a la
trobada d'aquests gegants en un curt viatge de pot. Són vists comunament en la superfície i són
extraordinàriament tolerants amb la presència d'humans, un fet que els ha portat a ser caçats per molts
anys. Igual que diverses espècies de taurons, els pelegrins han estat objecte d'una intensa pressió per part
de pescadors. La seva enorme grandària els converteix en animals altament rendibles per als vaixells de
pesca comercial; un sol d'ells pot generar fins a una tona de carn i 400 litres d'oli, i el seu fetge, ric en
vitamines, pot representar fins al 20% del pes total del tauró. Els pelegrins estan ara protegits per llei en la
majoria dels països.

Mida màxima: 12 m / 7.000 kg

Localització: Aigües temperades i àrtiques al voltant del món. No són comuns en regions tropicals.

Dieta: Plàncton, larves invertebrades, crustacis petits i ous de peixos.

Reproducció: Desconeguda amb certesa, però es creu que són ovovivípars amb llargs períodes de gestació
i poc nombre de cries.
 TAURÓ ÀNGEL DEL
PACÍFIC
Squatina califórnica
Ordre: Escuatiniformes

Algunes vegades anomenat peix monjo pel suposat semblança entre la forma del seu cap i la caputxa que
fan servir els monjos, el tauró àngel del Pacífic és un peix del fons marí que sovint s'enterra a si mateix
durant el dia, en llits pantanosos o sorrencs. La seva distintiva forma aplanada i la seva excel·lent
camuflatge li permeten amagar-se de preses desprevingudes, a les quals assalta quan són a prop.

Igual que molts taurons de forma aplanada, és confós en ocasions amb una ratlla. Tot i ser dos grups ben
separats, les ratlles i els taurons tenen però un parentiu proper i comparteixen diverses característiques
importants, inclòs un esquelet de cartílag.

Mida màxima: 150 cm / 27 kg

Localització: Part est de l'Oceà Pacífic, àrees costaneres d'Amèrica.

Dieta: Peixos; tot i que també menja calamars, pop i crustacis.

Reproducció: Vivípars. Ventrades d'entre 1 i 12 cries.

 TAURÓ BALENA
Rhincodon typus
Ordre: Orectolobiformes

El més gran de tots els taurons i el peix més gran que existeix, el tauró balena és una de les vistes més
dramàtiques dels oceans. La seva gran mida, els seus patrons distintius i la seva enorme boca frontal ho
fan immediatament recognoscible i pot ser vist comunament vagant prop de la superfície en aigües
tropicals i subtropicals d'arreu del món.

La seva alimentació es basa principalment de plàncton, encara que regularment també s'alimenten de
bancs de peixos petits i calamars. A diferència dels taurons pelegrí, que simplement filtren vastes
quantitats d'aigua a mesura que neden, els taurons balena activament succionen a la seva presa abans de
filtrar-la eficientment i de vegades són vistos en grup, alimentant-se de grans concentracions de menjar.
Apareixen regularment en els mateixos llocs en moments específics de l'any, probablement per
capitalitzar la florida del plàncton i esdeveniments com ara la fresa del corall. Aquests taurons s'han
convertit en el punt central de la indústria de l'ecoturisme en algunes parts del globus, especialment a la
costa oest d'Austràlia, on els bussos aprofiten l'oportunitat per nedar amb aquests dòcils gegants.

Els taurons balena estan protegits per la llei en alguns països, però són caçats amb regularitat com a font
d'aliment en d'altres, com ara Taiwan i Filipines. Uns 100 taurons d'aquesta espècie són matats cada any
només a Taiwan, el que eleva preocupacions al voltant del futur d'aquest peix que creix lentament i
aconsegueix la maduresa tardanament en la seva vida.

Mida Màxim: Desconegut, però probablement fins a 20 mts / més de 12.000 kg

Localització: Aigües temperades i mars tropicals amb excepció de la mar Mediterrània. Es creu que és
predominantment una espècie migratòria.

Dieta: Plàncton, peixos petits, calamars.

Reproducció: Vivípars. El nombre de cries varia: un espècimen taiwanès tenia unes 300, el nombre més
elevat que s'hagi trobat en un sol tauró.
ALTRES INFORMACIONS INTERESSANTS

Gràcies a les investigacions dutes a terme en els darrers anys se suposa que arriben a viure uns 30 anys en
llibertat.

Són bons nadadors i poden aconseguir grans velocitats, com el gran Tauró Blanc que arriba als 60km/h.

Els més grans són el Tauró Balena, que pot arribar a fer 12 metres de longitud. El més petit és el Tauró
Nan, que només fa 15 centímetres.

Com que no poden deixar de moure's, tampoc poden dormir! El què sí que poden fer és descansar els
músculs quan estan cansats, van fins a la superfície i es deixen caure cap al fons sense moure's, estenent
les aletes pectorals. Això els permet que el planegi lentament i així poden descansar uns minuts.

És molt poc probable que un tauró ataqui a una persona. Els pocs atacs a humans registrats en el món
s'han produït principalment per tres factors: la imprudència de les persones (intentant alimentar el tauró
o tocar-lo), curiositat dels taurons (mosseguen per saber què som, no pas per alimentar-se) i per por dels
taurons (quan els taurons es senten amenaçats mosseguen per defensar-se).

Hi ha estudis que demostren que el nombre de taurons en el món estan disminuint per culpa de tres
principals factors; la sobrepesca d'aquests per elaborar de forma massiva productes pels humans, la
contaminació dels oceans i mars que no només perjudiquen als taurons sinó a totes les espècies que
viuen en el mar i pels canvis en el seu hàbitat on els humans hem construït.

13. BIBLIOGRAFIA

L’Aquàrium de Barcelona: www.aquariumbcn.com

ICM Divulga http://icmdivulga.icm.csic.es/taurons/?lang=ca

La vida dels taurons https://lavidadelstaurons.weebly.com/informacioacute-sobre-els-taurons.html