Danubi blau

es blau i suau,es blau i suau es blau i suau, camí cap al mar,

Danubi blau,

camí del mar, tranquil va lliscant, tranquil lliscant, i a Viena arribant A

Viena vas, a tots fa entonar, ens fa entonar, aquest cant
d’amor que ens alegra i a tots uneix els cors.
Si quan bufa el vent ets un llaç d’argent que els
teus pobles agermanes. Al camí del sol ets com
un bressol, dels enyors d’amants sense consol.(2)
Els aires que remuguen, històries ja perdudes,
diuen que ara ens duen els vells cants d’amor
que el vent es va emportar.(2)
I tu, fes reviure el camí d’amors que el temps va
envellir i el goig dels meus joves amants ressoni
com un cant.
Els aires que remuguen, històries ja perdudes,
diuen que ara ens duen els vells cants d’amor
que el vent es va emportar.
Per Viena ets com un vell amant que arriba
sempre d’un món llunyà i quan la retrobes
plorant li cantes aquest aquest vals.
Joves amants pel riu, pel riu van navegant bella
es la nit, l’amor es gran. Es un bressol on reposa
l’amor, i a ells suaument va gronxant.
Joves amants pel riu navegant bella es la nit,
l’amor es gran. Marcant el nord, com el far de
l’amor, Porta els amants a bon port.
Cantem junts aquest vals, que ens apropa a tu i
ens fa recordar. I dancem sens parar per l’amor
la vella amistat!(2)
I ara cantem una alegre cançó que ressoni ben
fort dintre els cors que s’emporti al vent tots els
plors com un llaç de pau i d’amor.
I ara cantem una alegre cançó que ressoni ben
fort dintre els cors que s’emporti al vent tots els
plors que revisquin nostres il.lusions!
Al-po-nent, com el sol et vas perdent. Portaràs
els nostres cants pels amics pels germans i quan junts no
puguem estar, tu Danubi ens portaràs els records

del temps passat! Reviuràs nostra vella amistat!

Nostra vella amistat!