Frases Qui? A qui? On? Per què?

1. «—A la majestat vostra diré tot el que he somiat. Jo dormia en una gran
cambra en companyia de quatre donzelles i Estefania venia amb una espelma
llarga i prima, per no portar massa llum, i s’acostava al nostre llit i mirava si
dormíem, i ens va veure a totes dormir. Jo estava fora de mi mateixa, que no
sé si dormia o si estava desperta, i vaig veure en somnis com Estefania obria
la porta de la cambra molt suaument per no fer remor, i va trobar el meu
senyor Tirant i el conestable que ja l’esperaven.»
2. «—Senyora, ja que l’altesa vostra m’obliga a dir-ho, només puc dir que
amo.»
3. «—Et demano que te’n vulguis anar, perquè tinc por que demà
l’emperador no entri en aquesta recambra i et trobi aquí. Vés-te’n ara, que,
després, ja tindràs altres dies per poder tornar, i deixa que em passi aquest
temor.»
4. «Encara que la meva poca edat i el temor d’avergonyir-me’n m’hagin
aturat fins ara, que no he pogut ni m’atrevia a poder-vos explicar com us vull,
acompanyada d’infinit amor i de pensaments dolorosos sóc estat forçada a
atorgar-vos part del premi que us mereixeu. I per mantenir la meva fama i
honor em reservo la part més desitjada per a vós, la qual us serà tan ben
guardada com els ulls.»
5. «Només em reté de marxar amb Diafebus la vergonya. La vergonya ve de
menysprear la gentilesa, perquè la infàmia que faria en honor meu no seria de
cap estima entre la bona gent, encara que ho fes amb el permís de la vostra
altesa, perquè és veritat que m’ha fet enveja el que feu per aquell seu gloriós
mestre, Tirant el bo. Per tant, jo haig d’imitar la vostra excel·lència i donar tot
el que tinc a Diafebus, que és aquí.»
6. « I encara diu més, el molt malvat, de mala fe, que diu que no va venir en
aquesta terra per combatre, i es queixa de quantes vegades l’han ferit, i diu
que ha tingut la desgràcia de conèixer-vos a vós i al vostre pare. ¿Què us
sembla, senyora, aquesta manera de parlar, d’un cavaller, que no pensa en
l’honor de la vostra excel·lència ni en la de l’emperador, que tants béns i tants
honors li heu fet?»
7. «Sèneca diu en un tractat que res es compra tan car com el que es demana
amb llàgrimes i súpliques. I per això, capità, no m’agrada que em pregueu
més del que nosaltres hem de ser pregats. I tot el meu lloc i poder jo el dono a
la meva filla, que és aquí, perquè ho faci amb el consentiment de la seva
mare.»
8. «—Senyora […] estic d’acord amb el que diu la vostra altesa, si el que jo
dic fos per riure, a dreta llei. Però no tinc vassalls, ni béns, ni heretatge que
pogués presentar davant de la majestat vostra. I ja que ho voleu saber tant, és
amor, amor, el que tinc, i no és una roba que jo me’n pugui despullar.»
9. «—Ai, beneita! ¡Com us feu la víctima, que armes de cavaller no fan mal a
donzella! ¡Que Déu em deixi morir d’una mort tan dolça com vós fingiu que
us heu mort! ¡Que em vingui aquest mal que em dieu, si al matí no sou
guarida!»
10. «I és nit fosca que no puc veure el que desitjo. Hauré de creure per fe que
sigui la seva majestat. Així que em despullo del temor i la vergonya i em
vesteixo d’amor i de pietat, i us prego que anem sense esperar més, i que jo
vegi aquest cos glorificat. Ja que no hi ha llum, el veuré amb els ulls de la
imaginació.»

1. Plaerdemavida, a Carmesina i Estefania, al palau de l’emperador, perquè les havia vist festejant amb els cavallers Tirant i Diafebus,
respectivament (pàgina 97)
2. Tirant, a Carmesina, al palau de l’emperador quan Tirant li declara el seu amor (pàgina 73)
3. L’emperadriu, a Hipòlit, al palau, perquè marxi després d’haver estat amagat a la seva cambra durant uns quants dies i d’haver fet l’amor amb
ella (pàgina 176)
4. Carmesina, a Tirant, al palau, com a prova del seu amor, tot i que Tirant no pot aconseguir el desig de mantenir relacions sexuals amb la
princesa (pàgina 202)
5. Estefania, a Diafebus, al palau, quan es declaren amor mutu (85)
6. La Viuda Reposada, a Carmesina, al plau, per dissuadir-la de l’amor a Tirant (124)
7. L’emperador, a Tirant, al palau, en resposta a la demanda de matrimoni de Diafebus i Estefania (127)
8. Hipòlit, a l’emperadriu, al palau, quan confessa que està enamorat d’ella (159)
9. Plaerdemavida, a Carmesina, al palau, després de la nit en què Tirant i Carmesina consumen l’amor (228)
10. Tirant, a Plaerdemavida, al palau, la nit en què Plaerdemavida fa entrar Tirant a la cambra de Carmesina (150)