PRÀCTICA 4

Corrent altern. Circuit RLC sèrie.

Reactàncies
Llegiu amb cura tot el guió de la pràctica, tant el fonament teòric com l’experimental.
Recordeu que hi ha una prova prèvia (2 punts) abans de fer la pràctica amb preguntes bàsiques sobre els
fonaments teòrics.
Només s’ha d’entregar la part de qüestionari (pàgines 9 a 11) i el full de càlcul amb la gràfica que es demana.

Objectius:
 Estudiar la resposta en freqüència d’un circuit RLC sèrie en front d’un senyal altern sinusoïdal.
 Realitzar representacions fasorials.

1. Fonaments teòrics
Considerem primer una font de tensió sinusoïdal  (t ) =  max cos  t  que alimenta per separat:
 (t )  max  max
 una resistència R   (t )  RI (t )  I (t )   cos  t   I max cos  t   I max 
R R R
dI (t ) dI (t )  (t )  max
 una bobina d’autoinducció L   (t )  L    cos  t  , integrant:
dt dt L L
   
I (t )  max sin  t   I max cos   t    I max  max  X L  L (reactància inductiva)
L  2 XL
q(t )
 un condensador de capacitat C   (t )   q(t )   max C cos  t  , derivant:
C
dq(t )    1
I (t )    max C sin  t   I max cos   t    I max  max  X C  (reactància capacitiva)
dt  2 XC C

VR (t ) en fase amb I (t ) VL (t ) avança en  2 a I (t ) VC (t ) endarrereix en  2 a I (t )

VR max  RI max VL max  X L I max VC max  X C I max

Veiem que, en els tres casos, la intensitat que circula és també sinusoïdal, amb la mateixa pulsació  i presenta
un cert desfasament respecte a la tensió sinusoïdal que subministra la font.

1.1. Circuit RLC sèrie

Considerem ara el circuit de la Figura 1, format per una resistència R , una bobina amb autoinducció L i un
condensador de capacitat C , associats en sèrie entre ells i alimentats per una font de tensió sinusoïdal
 (t ) =  max cos  t  . Al tractar-se d’un circuit en sèrie la intensitat del corrent i(t ) és la mateixa en els tres
elements del circuit, i la caiguda de tensió  (t ) serà igual a la suma de les caigudes de tensió en els tres
elements del circuit:

1
  (t )= vR t   vL t   vC t 

vR  t  vL  t  vC  t 

i (t )

 (t )
Figura 1

Cal tenir en compte que les tres caigudes de tensió estan desfasades entre elles (veure Figura 2) i per tant, els
valors màxims dels senyals de tensió no es produeixen en el mateix instant de temps. A la Figura 2 es veu
que la caiguda de tensió a la resistència vR (t ) està en fase amb la intensitat de corrent i(t ) , la caiguda de
tensió a la bobina vL (t ) està avançada 90º respecte la intensitat, i la caiguda de tensió al condensador vC (t )
està endarrerida 90º respecte la intensitat.

(t)

i(t)

v (t)
R

v (t)
L

v (t)
C

Figura 2

A la gràfica anterior també es veu que, en aquest cas, la intensitat del corrent i (t ) està endarrerida respecte de
la tensió a la font  (t ) . Així doncs, el senyal d’intensitat el podrem escriure com i (t ) = I max cos  t    ,
sent   0 . En altres casos podria ser que   0 , amb la qual cosa la intensitat estaria avançada respecte a la
 
tensió de la font. En general, el desfasament estarà comprés entre els valors    
.
2 2
Per tal de visualitzar de forma senzilla els desfasaments entre els senyals alterns s’acostumen a utilitzar diagrames
fasorials. Un fasor és un pseudovector, de mòdul igual al valor màxim del senyal que es vol representar. El fasor
gira en sentit antihorari, amb velocitat angular  El senyal altern s'obté fent la projecció del fasor sobre l’eix
d’abscisses a cada instant de temps.

A la part superior de la Figura 3 es mostra el fasor A associat a un senyal altern a (t ) = Amax cos  t  .
La funció a (t ) pot fer referència a una tensió, v(t ) , o a una intensitat, i (t ) .
A la part inferior de la Figura 3 es veu que quan el fasor A va girant, la seva projecció sobre l’eix
d’abscisses va donant lloc al senyal a (t ) .

Tornant al circuit RLC que estàvem estudiant, si representem fasorialment els senyals de tensió en els tres
elements, podrem obtenir de forma molt senzilla el fasor associat a la tensió de la font, sumant-los igual que
sumaríem tres vectors.

2
 A la Figura 4 es mostra el diagrama de fasors d’aquest circuit.

Fixeu-vos que el fasor VR està sobreposat al fasor I ; això és

així perquè com hem dit abans el senyal de tensió a la
resistència està en fase amb el senyal d’intensitat.

El fasor VL avança 90º al fasor I i el fasor VC endarrereix

90º al fasor I .

Figura 3 Figura 4

El fasor  , associat a la tensió a la sortida de la font, el podem obtenir de forma molt senzilla fent la suma
vectorial:   VR  VL  VC (veure Figura 4).

A partir del diagrama de fasors, podem calcular el mòdul de  , que és igual a  max , fent:

 max  VR max   VL max  VC max    RI max    X L I max  X C I max   R 2   X L  X C  ·I max
2 2 2 2 2
(1)

La impedància Z del circuit es defineix com la raó de proporcionalitat entre el valor màxim de la tensió de la font
 max
i el valor màxim de la intensitat que aquesta subministra, Z  .
I max
A partir de l’equació (1) es pot deduir que és igual a:

2
 1 
Z  R2   X L  X C   R 2 +  L 
2
 (2)
 C 

El diagrama de fasors també ens permet calcular el desfasament  del senyal de tensió  (t ) respecte el
d’intensitat i (t ) .

VL max  VC max   X L I max  X C I max   L  1 

 X L  XC   C 
  arctan    arctan    arctan    arctan (3)
 VR max   RI max   R   R 
 

3
1.2. Ressonància en un circuit RLC sèrie
El valor de la impedància Z depèn del valor de la freqüència f de la font d’alterna, sent   2 f .
La impedància presentarà un mínim quan la freqüència de la font sigui tal que la reactància inductiva i la
capacitiva tinguin el mateix valor. Aquesta freqüència és la freqüència de ressonància:

1 1  1
X L  X C  L   res   f res  res  (4)
C LC 2 2 LC

0
Efectivament, X L  X C  Z  R2   X L  X C   Z  R i la impedància pren el seu valor mínim.
2

En conseqüència, les caigudes de tensió a la bobina i al condensador són iguals, i com que ambdues estan en
oposició de fase, la tensió total és  (t )  vR (t ) .

Fixeu-vos que a la freqüència de ressonància també es compleix que   0 .

 X X 0

X L  X C    arctan  0
L C

 R 
 

v(t) i(t)
1.3. Potència. Valor eficaç
Passem ara a estudiar els aspectes energètics dels circuits de corrent altern.

Considereu un circuit qualsevol connectat a una font de tensió alterna:

 (t ) =  max cos  t 

La intensitat de corrent que fa circular la font serà:

i (t ) = I max cos  t   

La potència instantània P(t ) entregada o absorbida per la font la podem

calcular fent:
0
P(t ) =  (t )· i(t ) =  max I max cos( t ) cos( t   )
P(t)
A la Figura 5 podeu comprovar que depenent de l’instant de temps la
0 t
potència pot ser positiva (el generador dóna energia al circuit) o negativa
(el generador absorbeix energia del circuit).
Figura 5

La potència mitjana al llarg d’un període, altrament dita potència activa, la podem calcular fent:

T T
P(t ) dt =  max I max  cos( t ) cos( t   ) dt =  max I max cos( )
1
P= 
T 0 T 0
2
(5)

Al terme cos( ) se l’anomena factor de potència.

Tenint en compte que VR max   max cos( ) i que VR max  R I max , podem reescriure l’equació (5) com:
1 1 2
P  VR max I max  RI max (6)
2 2

4
A partir de l’expressió (5) és fàcil demostrar que quan el circuit és un circuit inductiu o capacitiu pur (   90º ) ,
la potència mitjana entregada per la font és exactament igual a zero (veure Figura 6).

És important remarcar que les bobines i els condensadors no dissipen energia, sinó que l’emmagatzemen i la
retornen a la font cada quart de període.
En canvi si el circuit és únicament resistiu (  0º ) , aleshores la font constantment entrega energia al circuit, la
qual es dissipa a la resistència per efecte Joule (veure Figura 7).

v(t) i(t) v(t) i(t)

P(t)

0 0

P(t)

0 t 0 t

Figura 6 Figura 7

Es defineix el valor eficaç d’una funció periòdica a (t ) com l’arrel quadrada del valor mitjà de la funció al
quadrat:
T
1 2
T 0
Aef  a (t ) dt

Amax
En el cas d’un senyal altern sinusoïdal, a (t ) = Amax cos  t  , el valor eficaç és: Aef 
2
 max
Per tant els valors eficaços de la intensitat i de la tensió seran: I ef = I max i  ef =
2 2

Llavors la potència mitjana o potència activa dissipada en un circuit de CA queda igual a:

P   ef Ief cos( ) (7)

IMPORTANT:

Cal remarcar que els voltímetres i amperímetres quan mesuren en corrent altern (AC) donen sempre el valor
eficaç de la variable que mesuren.

5
2. Procediment experimental
Material:
 Oscil·loscopi de doble canal
 Generador de funcions
 Multímetre digital
 Taula de connexions
 Connector T – BNC.
 Cable BNC - BNC
 Dos Cables BNC - banana petita
 Dos Cables banana gran - banana petita
 Una resistència de valor nominal R  470 
 Un condensador de capacitat nominal Cnominal  220nF
 Una bobina de autoinducció nominal Lnominal  27 mH

Circuit RLC sèrie

Mesureu amb el multímetre (ohmímetre) el valor real de la resistència R . Anoteu el valor a la TAULA1.
Poseu en marxa l'oscil·loscopi i el generador de funcions (font de tensió).
Munteu el circuit de la figura. Quan comenceu la pràctica la resistència R ha d’estar situada a la dreta. Les altres
dues posicions poden estar ocupades per la bobina o el condensador, indistintament.
Mitjançant el connector en T – BNC i un cable BNC – banana petita, connecteu la sortida (50 OUTP.) del
generador de funcions per alimentar el circuit sèrie RLC. Vigileu que el terminal negre del cable BNC – banana
petita quedi a la dreta de la resistència (connexió a Terra).
Mitjançant el connector en T – BNC i el cable BNC – BNC, connecteu la sortida (50 OUTP.) del generador de
funcions al Canal (1) de l’oscil·loscopi.
Mitjançant el cable BNC – banana petita, connecteu el Canal (2) de l’oscil·loscopi als extrems de la resistència.
Vigileu que el terminal negre del cable quedi també a la dreta de la resistència (totes les connexions han de
compartir el mateix punt de Terra).
Abans de fer cap mesura, comproveu que
tant al menú del Canal (1) com al Canal (2)
hi ha seleccionat Probe 1X Voltage (no hi
ha cap atenuació al senyal d’entrada dels
canals)
Amb el comandament AMPLITUDE del
generador de funcions, fixeu la tensió de la
font a 10V pic-pic.
Trieu una Scale vertical adient per a cada
canal per tal d'obtenir un senyal que ocupi
verticalment la major part de la pantalla.
Fent servir el sistema de mesures automàtiques del propi oscil·loscopi Canal (2), mesureu la tensió pic a pic a la
resistència ( VR pp ) per a les freqüències indicades a la TAULA 2 del full de càlcul.

Canvieu de lloc la resistència i el condensador, de manera que ara sigui el condensador l’element que ocupa la
posició de la dreta del circuit. Mesureu la tensió pic a pic al condensador ( VC pp ) per a les freqüències indicades a
la TAULA 2 del full de càlcul.
Canvieu de lloc el condensador i la bobina, de manera que ara sigui la bobina l’element que ocupa la posició de la
dreta del circuit. Mesureu la tensió pic a pic a la bobina ( VL pp ) per a les freqüències indicades a la TAULA 2 del
full de càlcul.

RECOMANEM:
Per tal de no estar contínuament canviant de lloc els tres elements del circuit RLC i poder fer malbé les
connexions, ompliu la TAULA 2 per columnes.

6
A partir dels valors mesurats de tensió pic a pic de la TAULA 2, calculeu els valors màxims de tensió a cada
element del circuit, per a les dues freqüències que s’indiquen a la TAULA 3.
Vpp
Vmax 
2
A partir dels valors VR max , VC max i VL max , i del valor mesurat de la resistència R, calculeu:
VR max
 els valors de la intensitat màxima del corrent al circuit: I max 
R
 els valors de la tensió màxima de la font:  max  VR max   VL max  VC max 
2 2

V  VC max 
 els desfasaments entre la tensió i la intensitat:   arctan  L max 
 VR max 
Anoteu tots els resultats a la TAULA 3 del full de càlcul.

A partir dels valors de la tensió  max i del corrent I max de la TAULA 3, calculeu els valors de la impedància del
circuit per a les dues freqüències indicades a la TAULA 4.
 max
Zexp 
I max
Compareu els valors experimentals de les impedàncies amb els valors que s’obtenen a partir de l’expressió teòrica:
Z teor  R 2  ( X L  X C )2 .
Z exp  Z teor
Calculeu la discrepància relativa: d (%)  ·100
Z teor
Anota tots els resultats a la TAULA 4 del full de càlcul.

A partir dels valors VC max i I max de la TAULA 3, calculeu els valors de la reactància capacitiva del condensador
per a les dues freqüències indicades a la TAULA 5.
V
X C exp  C max ,
I max
Calculeu la discrepància relativa entre els valors experimentals X C exp i els valors que s’obtenen a partir de
1
l’expressió teòrica X C teor  . Determineu el valor experimental de la capacitat del condensador, Cexp .
C
Anota tots els resultats a la TAULA 5 del full de càlcul.

A partir dels valors VL max i I max de la TAULA 3, calculeu els valors de la reactància inductiva de la bobina per a
les dues freqüències indicades a la TAULA 6.

VL max
X L exp 
I max
Calculeu la discrepància relativa entre els valors experimentals X L exp i els valors que s’obtenen a partir de
l’expressió teòrica X L teor  L . Determineu el valor experimental de l’autoinducció de la bobina, Lexp .
Anoteu tots els resultats a la TAULA 6 del full de càlcul.

7
A partir de les tensions pic a pic a la resistència VR pp de la TAULA 2, calculeu la caiguda de tensió màxima a la
resistència VR max per a totes les freqüències mesurades. A partir dels valors de VR max i del valor mesurat de la
resistència determineu el valor del corrent màxim I max
i la potència mitjana dissipada al circuit.

1 1 2
P  VR max I max  RI max
2 2
Anota tots els resultats a la TAULA 7 del full de càlcul.

Representeu en una GRÀFICA la intensitat i la potència mitjana calculades a la TAULA 7 en funció de la

freqüència. Adjunteu la gràfica al vostre informe.

8
Pràctica 4: Corrent altern. Circuit RLC sèrie. Reactàncies.

Grup: Data:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:

Nom i cognoms:

Professor de Laboratori: Nota:

Totes les dades i els resultats s’han d’anotar al full de càlcul

que entregareu juntament amb aquest document.
No oblideu la GRÀFICA d’intensitat i potència.

La suma algebraica de les tensions VR pp , VC pp i VL pp d’un circuit de CA és igual a la tensió  pp del circuit?
Justifiqueu la resposta utilitzant els valors de la TAULA 2.

Representeu els diagrama dels fasors VR , VL , VC ,  i I , per a les dues freqüències de la TAULA 3.

Per a f  700Hz

Escala de tensió:
Escala d’intensitat:

Coincideix el valor de la tensió màxima  max obtinguda a través del diagrama fasorial amb el valor calculat a la
TAULA 3? Comenta la diferència entre els dos valors.

Coincideix el valor del desfasament  obtingut a través del diagrama fasorial amb el valor calculat a la
TAULA 3? Comenta la diferència entre els dos valors.

9
Per a f  2400Hz

Escala de tensió:
Escala d’intensitat:

Coincideix el valor de la tensió màxima  max obtinguda a través del diagrama fasorial amb el valor calculat a la
TAULA 3? Comenteu la diferència entre els dos valors.

Coincideix el valor del desfasament  obtingut a través del diagrama fasorial amb el valor calculat a la
TAULA 3? Comenteu la diferència entre els dos valors.

TAULA 4
Coincideix el valor experimental de la impedància, Zexp , amb el valor teòric, Z teor ?
Comenteu les diferències.

TAULA 5
Coincideix el valor experimental de la capacitat del condensador Cexp amb el valor nominal Cnominal  220nF ?
Comenteu les diferències.

TAULA 6
Coincideix el valor experimental de l’autoinducció de la bobina Lexp amb el valor nominal Lnominal  27 mH ?
Comenteu les diferències.

10
Representeu en una GRÀFICA la intensitat i la potència mitjana calculades a la TAULA 7 en funció de la
freqüència. Adjunteu la gràfica al vostre informe.

Per a quin valor de la freqüència la intensitat i la potència dissipada presenten un màxim?

En un circuit RLC sèrie, la intensitat ha de ser màxima per a la freqüència de ressonància. Calculeu el valor teòric
d’aquesta a freqüència de ressonància, segons l’equació (4):

fres = Hz

Compareu els dos valors de la freqüència de ressonància que has obtingut: el valor teòric i el que heu determinat
a partir de la gràfica de potència. Comenteu la diferència entre els dos valors.

11