Professional Documents
Culture Documents
Patrimonio Inmaterial Revista Catalana PDF
Patrimonio Inmaterial Revista Catalana PDF
39
etnologia
Juny 2014 · Segona època
Cultura Popular i Tradicional
dossier
el Patrimoni
immaterial a debat
Els jardins de la El comerç Patrimoni
industrialització tradicional El caràcter
Un exemple de del peix magmàtic del
colonització La subhasta patrimoni
simbòlica del cantada de etnològic
territori Montgat
REVISTA D’ETNOLOGIA DE CATALUNYA
Número 39. Juny de 2014
Edició
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals
Editor
Lluís Puig i Gordi
Consell de redacció
Roger Costa Solé
Rafel Folch Monclús
Coordinació del dossier
Càmila del Mármol Cartañá
Xavier Roigé Ventura
Coordinació editorial
Cristina Farran Morenilla
Verònica Guarch Llop
Realització editorial i disseny gràfic
Entitat Autònoma del Diari Oficial i de Publicacions de la Generalitat de Catalunya
Foto coberta
© Oscar Rodbarg
Contacte
Direcció General de Cultura
Popular, Associacionisme i Acció Culturals
Plaça Salvador Seguí, 1-9
08001, Barcelona
Telèfon 93 316 27 20
Fax 93 567 10 02
cpt.cultura@gencat.cat
http://gencat.cat/cultura/cpt
E
l 2013 es van complir deu d’anys s’insereixen en les relaciones socials de les persones i llurs àmbits
de l’aprovació per part de la d’interacció de vida quotidiana: la vida familiar, laboral, eco-
UNESCO de la Convenció nòmica, política, festiva, religiosa, d’oci, etc. El més rellevant
per a la Salvaguarda del Patri- d’aquest nou plantejament és el reconeixement explícit que,
moni Cultural Immaterial. enlloc o a més de determinades concrecions materials dels
La Convenció ampliava i donava grans corrents històrics, és la gent d’avui, en el seu esdevenir, la
continuïtat a un procés iniciat veritable protagonista de la cultura i de la producció de valors
l’any 1972 amb l’aprovació de patrimonials compartits.
la Convenció per a la Protecció
del Patrimoni Mundial, Cultural Per celebrar el desè aniversari de la Convenció de Patrimoni
i Natural, seguida posteriorment per la Recomanació sobre la Cultural Immaterial de la UNESCO de 2003, en aquest nou
Salvaguarda de la Cultura Tradicional i Popular de 1989 i per la volum de la Revista d’Etnologia de Catalunya –i ja en van 39–,
Declaració Universal sobre la Diversitat Cultural de l’any 2001. presentem un dossier temàtic sobre el patrimoni immaterial
que recull un conjunt d’articles de gran qualitat sobre alguns
Aquesta evolució il·lustra prou bé com allò que és descrit com del aspectes teòrics i pràctics cabdals a tenir en compte en el
a patrimoni cultural s’ha anat ampliant i enriquint al llarg de desplegament i l’aplicació de la Convenció de 2003, amb refe-
les darreres dècades, posant en relleu la capacitat que bona rències tant d’exemples de casa nostra com de realitats d’altres
part dels diferents àmbits de la vida social i cultural tenen zones del món. La revista segueix tenint l’apartat «Recerques
de generar realitats patrimonials i, sobretot, posant l’èmfasi Etnològiques a Catalunya», el qual aplega una sèrie d’articles
en la necessitat de reconèixer i intentar preservar la diversitat que presenten algunes de les investigacions dutes a terme
cultural de la humanitat, diversitat que es plasma en múltiples aquests darrers anys en el marc del programa de l’Inventari del
manifestacions culturals dignes de ser valorades i respectades. Patrimoni Etnològic de Catalunya. Puc afirmar que, juntament
amb els apartats «Miscel·lània» i «Etnomón», el contingut
El concepte patrimoni cultural immaterial és relativament nou, global de la revista us resultarà molt atractiu i interessant.
tot i que probablement es refereix a aspectes socials que al llarg
de la història han estat en el centre dels debats sobre la cultura i la He d’acabar aquesta presentació fent una breu referència al
societat. Catalunya té des del segle XIX una llarga i fèrtil tradició reconeixement que la UNESCO va fer el desembre de 2013 del
d’estudis en els àmbits del folklore, la cultura popular i l’etno- projecte «Metodologia per a l’inventari del patrimoni imma-
logia. L’aparició de la Convenció de 2003 se suma avui a aquest terial a les reserves de la biosfera: l’experiència del Montseny».
llarg corrent històric, i planteja nous reptes i oportunitats en Aquest projecte fou inclòs en el Registre de Bones Pràctiques
els processos d’identificació, d’interpretació i de gestió cultural de Patrimoni Cultural Immaterial de la Convenció de 2003, el
patrimonial. L’aparició del terme patrimoni immaterial pretén qual incorpora aquelles iniciatives que recullen millor els prin-
remarcar el fet que tot grup humà és susceptible de produir cipis i objectius de la Convenció. I els principis i objectius de la
activitats socials de gran valor cultural independentment de Convenció no són uns altres que aconseguir que el patrimoni
la grandesa o excel·lència de seva trajectòria històrica. Fins fa immaterial esdevingui un agent més de desenvolupament,
poc, el patrimoni cultural ha estat associat majoritàriament al cohesió i participació social dels membres dels grups generadors
patrimoni material de tipus històric, artístic o monumental d’aquest patrimoni. Fem nostres, doncs, aquests objectius,
que recollís l’esplendor del passat i la memòria d’un temps i i oferim-nos a treballar per tal que el patrimoni cultural en
d’una societat. En canvi, el patrimoni immaterial s’expressa general, i l’immaterial en particular, sigui una eina al servei
en un gran ventall de creacions intangibles de la cultura que del desenvolupament i la participació social. n
4 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Sumari
NÚM. 39 - JUNY 2014
Table of
contents
No. 39 - JUNE 2014
57 Intangible Cultural Heritage FOCUS
in Catalonia.
PRESENTATION Legislation, current position 116 Seafaring Traditions as
and future challenges. Intangible Heritage
3 Lluís Puig i Gordi ROGER COSTA SOLÉ, ELISEU CARBONELL CAMÓS
Director General of Popular RAFEL FOLCH MONCLÚS Catalan Institute for Cultural
Culture, Associations and Department of Culture. Heritage Research
Cultural Action Government of Catalonia
122 Intangible Heritage
73 Intangible Heritage in Andalusia
in Natural Heritage.
A return to mysticism. ELODIA HERNÁNDEZ LEÓN
Pablo de Olavide University
DOSSIER BEATRIZ SANTAMARINA
CAMPOS 128 The Application of the
10 Presentation. University of Valencia Concept of Intangible
Intangible Cultural Heritage in el
ORIOL BELTRAN COSTA
heritage under discussion. University of Barcelona Montseny: assessment of a
pioneering initiative
CAMILA DEL MÁRMOL ISMAEL VACCARO RIBÓ
CARTAÑÀ, XAVIER ROIGÉ McGill University LLUÍS GARCIA PETIT
VENTURA Former Head of the Department of
University of Barcelona 84 On the Social Construction of Heritage at the UNESCO Centre
of Catalonia
Food Heritage
12 Intangible Heritage:
JESÚS CONTRERAS 134 La Patum, the first UNESCO
a challenge to the authorised
HERNÁNDEZ, Intangible Heritage
heritage
JOAN RIBAS SERRA Proclamation in Catalonia ten
discourse?
University of Barcelona years on
LAURAJANE SMITH MIREIA MASCARELL LLOSA,
Centre of Critical Heritage and 95 Museological Trance. ANA REQUEJO ALONSO
Museum Studies, School of When creativity transcends Barcelona Media Culture and
Archaeology and Anthropology, “materiality”. Tourism Laboratory
Australian National University.
ANNETTE VIEL MAR LLORENS
23 Beyond UNESCO. Museologist, international Nartex Barcelona, SL
Managing and museumising consultant.
ALBERT RUMBO SOLER
intangible heritage. Municipal Board of La Patum
105 Cream,
XAVIER ROIGÉ VENTURA Dance and Beard.
University of Barcelona 142 Bertsolaritza. Oral
Delicious heritage and bitter
Improvisation in Euskal
conflicts in post-revolutionary
41 ICH Inventories. Herria: from local tradition to
Tunisia.
Applying the UNESCO world heritage
Convention. HABIB SAIDI JONE MIREN HERNÁNDEZ
Cultural Heritage Institute (IPAC) GARCÍA, IÑAKI ARRIETA
FERRAN ESTRADA I BONELL, Laval University. Quebec
CAMILA DEL MÁRMOL URTIZBEREA
CARTAÑÁ University of the Basque Country
University of Barcelona 148 To Learn More
MARCOS YAÑEZ NAVARRO
VERÒNICA GUARCH LLOP
Department of Culture.
Government of Catalonia
7
10
Presentació
Focus
CAMILA DEL MÁRMOL CARTAÑÀ
XAVIER ROIGÉ VENTURA
116
12
Les tradicions marineres com a
patrimoni immaterial
ELISEU CARBONELL CAMÓS
Patrimoni immaterial:
un repte per al discurs
de patrimoni autoritzat?
LAURAJANE SMITH 122
El patrimoni immaterial
23
a Andalusia
ELODIA HERNÁNDEZ LEÓN
57
El patrimoni cultural immaterial 134
a Catalunya La Patum, primera declaració
ROGER COSTA SOLÉ
de Patrimoni Immaterial de la
RAFEL FOLCH MONCLÚS UNESCO a Catalunya,
deu anys després
73
El patrimoni immaterial en el
MIREIA MASCARELL LLOSA
ANA REQUEJO ALONSO
MAR LLORENS
ALBERT RUMBO SOLER
patrimoni natural
BEATRIZ SANTAMARINA CAMPOS
ORIOL BELTRAN COSTA
ISMAEL VACCARO RIBÓ 142
Bertsolaritza, la improvisació oral
84
Sobre la construcció social del
a Euskal Herria: de tradició local a
patrimoni de la humanitat
JONE MIREN HERNÁNDEZ GARCÍA
patrimoni alimentari IÑAKI ARRIETA URTIZBEREA
JESÚS CONTRERAS HERNÁNDEZ
148
JOAN RIBAS SERRA
95
Museo-Trans
Per saber-ne més
MARCOS YAÑEZ NAVARRO
VERÒNICA GUARCH LLOP
ANNETTE VIEL
105
La crema, la dansa i la barba
HABIB SAIDI
10 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Presentació
Camila del Mármol Cartañà
Xavier Roigé Ventura
Universitat de Barcelona
EL PATRIMONI
IMMATERIAL A DEBAT
(1)
L
’aprovació de la Convenció per a la Salva- les expressions, els coneixements i les tècniques –juntament
guarda del Patrimoni Cultural Immaterial amb els instruments, els objectes, els artefactes i els espais
per l’Assemblea General de la UNESCO culturals que els són inherents– que les comunitats, els
el 2003 marca el començament d’una nova grups i, en alguns casos, els individus reconeguin com a
etapa no només en la història de la gestió part integrant del seu patrimoni cultural».
internacional del patrimoni, sinó també
en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis Com sovint s’assenyala, aquesta definició s’apropa molt a
importants tant en relació amb la conceptualització del les definicions del terme cultura fetes principalment des
patrimoni com pel que fa a l’aparició d’un nou àmbit de l’antropologia social i cultural. Si bé no podem ignorar el
recerca i gestió en l’àmbit internacional. Des de llavors, el caràcter normatiu de la Convenció, també és cert que incor-
patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les pora tota una sèrie de característiques que permeten una
polítiques públiques, en la recerca, i en les polítiques de gestió interpretació més dúctil del patrimoni que les definicions
i difusió del patrimoni; fins i tot ha penetrat amb força en hegemòniques prevalents fins aleshores. La influència dels
els museus, modificant el mateix concepte del que pot ser debats de l’antropologia sobre conceptes com ara folklore,
considerat patrimoni. cultura tradicional, o bé sobre la importància dels processos
per sobre dels objectes seran fonamentals per entendre la
Tanmateix, la introducció del concepte de patrimoni imma- configuració final del concepte de patrimoni immaterial.
terial ha desvetllat nombrosos dubtes i debats sobre la seva Per tot això, considerem fonamental la implicació de l’an-
natura, sobre com gestionar-lo i sobre com preservar-lo. tropologia com a disciplina i pràctica en la recerca i gestió
Aquest dossier presenta aquests debats i ofereix alhora exem- d’aquest nou àmbit normatiu denominat patrimoni imma-
ples pràctics sobre maneres de gestionar, investigar i difondre terial. El desplegament de la Convenció a diferents països
el patrimoni immaterial. ha demostrat les contradiccions inherents a la definició del
patrimoni immaterial, i això fa que s’imposi com a urgent
La Convenció de 2003 és fruit d’una sèrie de debats i dis- una reflexió des de la disciplina. El coneixement etnogràfic és
cussions de diferents experts de l’àmbit del patrimoni, i molt important a l’hora de definir les actuacions en l’àmbit
representa un trencament en relació amb els discursos previs del patrimoni immaterial, i garanteix diferents interpreta-
de la UNESCO. Diversos autors assenyalen que el detonant cions del terme.
de la creació d’una nova categoria, la de patrimoni immate-
rial, és un manera d’incorporar les crítiques esgrimides des En aquest dossier, presentem una sèrie d’articles amb dife-
de la dècada de 1970 a les visions hegemòniques i eurocèn- rents perspectives relacionades amb el patrimoni imma-
triques del patrimoni. La gestació d’aquest nou concepte terial. Són textos que pretenen explorar diferents vessants
és, per tant, un reflex de les discussions en el marc de la del patrimoni immaterial, tot oferint una visió de conjunt
normativització internacional de l’àmbit patrimonial, i no sobre la seva realitat a l’actualitat.
pot deslligar-se de la història d‘institucions internacionals,
principalment de la UNESCO. El dossier s’inicia amb dos textos més teòrics. Laurajane
Smith planteja en el seu article fins a quin punt el patrimoni
El patrimoni immaterial, com va ser definit en la Convenció cultural immaterial es pot considerar un desafiament al
de 2003, inclou «els usos, les pràctiques, les representacions, discurs autoritzat del patrimoni, és a dir, el discurs professio-
Presentació DOSSIER 11
nalitzat que ha donat forma al patrimoni oficial com ha estat trobem una tendència a trencar les distàncies que hi havia
regulat per institucions globals. Deu anys després de l’apro- entre els museus i els seus contextos socioculturals, o bé entre
vació de la Convenció, l’autora fa un repàs de l’impacte del les dimensions materials i les immaterials dels objectes, la
nou concepte de patrimoni immaterial, i planteja la necessita qual cosa dóna lloc a noves interpretacions. Viel advoca
de repensar i desafiar les definicions oficials. Principalment, pel que anomena «l’esprit des lieux», la posada en valor de
s’oposa a la dicotomia tangible i intangible en relació amb l’objecte i dels llocs a través de la seva immaterialitat.
el patrimoni i planteja que tot patrimoni és immaterial. En
un sentit similar, Xavier Roigé analitza també el concepte Finalment, el text de Habib Saidi s’interessa pel patrimoni
de patrimoni immaterial i sosté que la introducció d’aquest immaterial en el context conflictiu de la Tunísia postrevo-
patrimoni va més enllà de la seva dimensió internacional, lucionària. L’article ressegueix l’evolució del concepte de
ha suposat una sacsejada del concepte de patrimoni i de les patrimoni immaterial i els seus equivalents en el context
polítiques públiques patrimonials. tunisià al llarg de la història d’aquest país, per centrar-se
després en la seva conversió en tema candent en els debats,
Per la seva banda, els textos d’Estrada i Del Mármol, i de polèmiques i conflictes que caracteritzen la realitat actual
Costa i Folch se centren en l’aplicació de la Convenció de d’enfrontament social, polític i religiós.
2003. Estrada i Del Mármol analitzen críticament les formes
de realització dels inventaris de patrimoni immaterial, tant En aquest número de la Revista d’Etnologia de Catalunya,
en l’àmbit espanyol com en l’internacional. El desplegament estrenem una nova secció: Focus. Es tracta d’un nou espai
d’inventaris de patrimoni immaterial va ser una de les pràc- que complementa el dossier centrant-se en casos concrets
tiques recomanades per la UNESCO, i va ser aplicada des que puguin il·luminar a la pràctica les perspectives teòri-
de diferents perspectives a diversos països. El text de Costa i ques plantejades en els articles de discussió precedents. En
Folch se centra en el cas català, tot fent un repàs a la legislació aquest cas, hem convocat diferents investigadors i investi-
catalana que des de diferents àmbits afecta el patrimoni gadores perquè ens ofereixin exemples concrets d’accions
etnològic, per abordar després diversos àmbits i exemples en l’àmbit del patrimoni immaterial. Eliseu Carbonell ens
concrets d’elements de patrimoni immaterial representatius parla del patrimoni marítim com a patrimoni immaterial,
del caràcter dinàmic i –a vegades– conflictiu d’aquesta mena des de l’expressió d’aquest patrimoni a Catalunya. Elodia
de patrimoni. Finalment, planteja a grans trets quins són Hernández ens presenta l’exemple de les actuacions auto-
els grans reptes a què s’enfronten en l’actualitat la legislació nòmiques en patrimoni immaterial a Andalusia. Tornant
i la gestió del patrimoni cultural immaterial a Catalunya. a Catalunya, Lluís García Petit ens parla de la metodolo-
gia per a l’inventari del patrimoni cultural immaterial a les
Els dos articles següents analitzen dues formes específiques reserves de la biosfera: el cas del Montseny, recentment
de patrimoni immaterial: el patrimoni natural i el patrimoni inclòs en el Registre de Bones Pràctiques de Salvaguarda
gastronòmic. Repensar els processos de patrimonialitza- del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO. D’un
ció natural, cultural i immaterial és l’objecte del text de altre exemple proper d’aplicació de la Convenció de 2003
Santamarina, Beltran i Vaccaro. A partir de l’anàlisi de les ens parla l’article de Mascarell, Requejo, Llorens i Rumbo,
institucions, les lògiques i les pràctiques que es troben en centrat en la primera declaració de patrimoni immaterial de
l’origen d’aquests processos, els autors busquen identificar la UNESCO a Catalunya: la Patum. I finalment, l’article
les relacions ambigües entre el patrimoni natural i l’imma- d’Arrieta i Hernández s’interessa per una tradició oral del
terial, per a la qual centren i il·lustren el seu text a partir de País Basc, la Bertsolaritza, que busca ser incluida en la Llista
l’anàlisi d’una proposta espanyola per a la incorporació del del Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
patrimoni immaterial a la gestió dels parcs naturals i àrees
protegides. Contreras i Ribas, per la seva banda, ens apro- El conjunt dels textos presentats ofereix una bona síntesi
pen al patrimoni gastronòmic, un àmbit que té una forta sobre els problemes de la gestió, difusió i recerca sobre el
potencialitat identitària. Els autors proposen analitzar la patrimoni immaterial. Els articles, tant els més teòrics com
pretesa immaterialitat de l’àmbit de l’alimentació, i fins i els exemples pràctics, ofereixen pistes per als gestors del
tot el seu caràcter patrimonial, i ofereixen una proposta de patrimoni (ja sigui en museus, administració publica, o
classificació dels béns patrimonials alimentaris. entitats i associacions) i per als mateixos investigadors. n
Laurajane Smith
Centre d’Estudis d’Anàlisi de Patrimoni i Museístics, Escola d’Arqueologia i Antropologia,
Universitat Nacional Australiana.
CANBERRA_AUSTRÀLIA
Professora d’estudis sobre el patrimoni i els museus, directora del Centre of Critical Heritage and Museum Studies
de la Facultat d’Arqueologia i Antropologia de la Universitat Nacional d’Austràlia, Canberra. Actualment treballa
en un projecte d’investigació a llarg termini relacionat amb la identificació de la memòria i la construcció de la
identitat que s’esdevé en els els visitants mentre visiten llocs de patrimoni i museus. És editora de la International
Journal of Heritage Studies i coeditora general de Routlege’s Key Issues in Cultural Heritage Series.
Patrimoni immaterial:
un repte per al discurs
de patrimoni
autoritzat?
Celebració del Nowruz, que, cada 21 de març, assenyala l’inici de l’any nou dins
Paraules clau: patrimoni immate- d’una gran zona geogràfica repartida entre els països de l’Azerbaidjan, l’Índia,
rial, UNESCO, patrimoni l’Iran, el Kirguizistan, el Pakistan, Turquia i l’Uzbekistan. L’any 2009, el Nowruz
es va incloure a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la
Keywords: Intangible Heritage, Humanitat de la convenció del 2003 de la UNESCO. Abril del 2011.
cultural heritage, UNESCO JIM. HENDERSON. WIKIMEDIA COMMONS (CC0 1.0).
La Convenció de la UNESCO per a la Salvaguarda del Patri- The Unesco Convention for the Safeguarding of the Intan-
moni Cultural Immaterial ha fet augmentar de manera conside- gible Cultural Heritage has significantly raised international
rable la consciència internacional i comunitària de la legitimitat and community awareness of the legitimacy of the concept
del concepte de patrimoni immaterial. Així i tot, a l’hora de fer of intangible heritage. Although, in raising this awareness,
augmentar aquesta consciència, la Convenció encara no ha the Convention has not yet provided a framework that privi-
proporcionat un marc que prioritzi l’orientació comunitària- leges the community/sub-national orientation of intangible
subnacional del patrimoni immaterial. Aquest document planteja heritage. This paper argues that definitions and ideas of
que les definicions i les idees de patrimoni desenvolupades heritage developed by national and international agencies
per les agències nacionals i internacionals, com la UNESCO i such as UNESCO and ICOMOS need challenging and re-
l’ICOMOS, necessiten nous reptes i consideracions. La dico- considering. The dichotomy between tangible and intangible
tomia entre el patrimoni tangible i l’intangible s’ha de repensar i, heritage needs re-thinking, and indeed, I posit all heritage is
certament, jo suggereixo que tot el patrimoni és immaterial. intangible.
Patrimoni immaterial DOSSIER 13
P
una altra categoria als acords internacionals DESENVOLUPAMENT
er mitjà del desenvolupa- establerts del patrimoni (natural i cultu- I LA
ment i la implementació ral), i encara ha de redefinir essencialment IMPLEMENTACIÓ
d’una sèrie de convenis i els marcs conceptuals en els quals s’entén D’UNA SÈRIE DE
altres tractats, la UNESCO, el patrimoni. En efecte, la redacció de la CONVENCIÓS I
des de finals dels anys cin- Convenció es va veure limitada de manera ALTRES TRACTATS,
quanta, ha proporcionat el significativa pel predomini del discurs auto- LA UNESCO, DES
marc intel·lectual i polític predominant per ritzat de patrimoni europeu (DAP) dins de la DE FINALS DELS
als acords internacionals i els debats sobre UNESCO, i la seva aplicació s’ha vist restrin- ANYS CINQUANTA,
la naturalesa i el valor del patrimoni. La gida pel requeriment consegüent redactat a HA PROPORCIONAT
Convenció sobre la Protecció del Patrimoni la convenció per operar per mitjà dels estats EL MARC
Mundial, Cultural i Natural (1972), concre- membres, més que no pas directament amb INTEL·LECTUAL
tament, no tan sols va influir en les pràctiques les comunitats i altres grups subnacionals. I POLÍTIC
de gestió del patrimoni, sinó que va definir El 2004, Barbara Kirshenblatt-Gimblett PREDOMINANT
les vies en què s’ha entès el patrimoni com va advertir que l’elaboració d’una llista del PER ALS ACORDS
un fenomen cultural. Aquest acord va ser patrimoni immaterial que es basés en les INTERNACIONALS I
potencialment qüestionat per l’aplicació nominacions promogudes per l’Estat tenia el ELS DEBATS SOBRE
de la Convenció per a la Salvaguarda del potencial de crear una llista que fos «un llistat LA NATURALESA
Patrimoni Cultural Immaterial (2003; d’ara del que no sigui indígena, ni de la minoria, I EL VALOR DEL
endavant, CSPCI). De fet, Chérif Khazna- i que no sigui no-occidental, encara que no PATRIMONI
dar (2012: 18), president de La Maison des menys immaterial» (2004: 57). Aquesta pre-
Cultures du Monde, va comparar l’aparició dicció, suggereixo, es podria haver fet realitat.
de la Convenció amb l’obertura de la caixa En el desenvolupament d’aquest argument,
de Pandora, atès que la seva aplicació, segons el document reafirma el meu punt de vista
va suggerir, presentava reptes importants per que «tot el patrimoni és immaterial» (Smith,
als acords internacionals de patrimoni esta- 2006: 3, 2011a), i argumenta que això, en
blerts que s’havien incorporat a la Convenció comptes de les definicions ratificades per la
Mundial del Patrimoni. UNESCO de patrimoni com a natural/cul-
tural i/o intangible/tangible, és un punt més
Amb el desè aniversari de l’adopció de la útil des del qual es pot pensar en el fenomen
CSPCI s’ha dut a terme avaluacions de l’im- que es defineix com a patrimoni.
pacte de la Convenció, en termes no només
dels èxits en la salvaguarda del patrimoni La caixa de Pandora?
immaterial, sinó també de l’impacte intel· L’obertura de la caixa de Pandora, tal com diu
lectual en els debats del patrimoni (vegeu, la llegenda, va provocar que es desfermessin
per exemple, IRCI, 2012, 2013).Una de una sèrie de mals a la humanitat i, com a tal,
les qüestions clau que sorgeixen en aques- és una metàfora curiosa que Khaznadar fa
tes avaluacions és el problema presentat per servir per avaluar l’impacte de la Conven-
la manera en què la CSPCI ha enfocat el ció. Potser la metàfora és il·lustrativa per
concepte de comunitat (Khaznadar, 2012; la incertesa que la Convenció ha causat en
IRCI, 2013). El concepte de comunitat ha alguns àmbits. Tot i que, el 2003, la Con-
estat un focus central en el desenvolupament venció es va aprovar per unanimitat, també
i l’elaboració de la Convenció i en els diversos es va expressar certa inquietud sobre la seva
debats que s’hi han generat al voltant (Blake, naturalesa i utilitat, en particular en el con-
2009). No obstant això, la Convenció s’en- text de la teoria i la pràctica del patrimoni
fronta amb crítiques creixents per la inca- occidental. Per a alguns, aquesta preocupa-
pacitat de fer front de manera significativa ció es va centrar en el que es percebia com
al concepte de comunitat, i aquesta crítica la naturalesa intrínseca i altament política
revela una sèrie de limitacions en l’elaboració del patrimoni immaterial i el seu possible
i l’aplicació de la Convenció. Més que no pas impacte en els drets humans (Logan, 2007);
obrir la caixa de Pandora, el desenvolupa- d’altres estaven preocupats que una conven-
14 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
ció d’aquesta índole conduís a la fossilització patrimoni material tan fràgil. Dins del DAP,
de les pràctiques culturals dinàmiques (per aquests experts es defineixen com els custodis
exemple, Van Zanten, 2004), mentre que del passat humà, el deure professional dels
d’altres van trobar el concepte simplement quals no només és salvaguardar, sinó també
difícil d’entendre (vegeu Kurin, 2004; Hafs- proporcionar l’administració de com el valor
tein, 2009; Smith i Waterton, 2009a, per a del patrimoni es comunica i s’entén per part
les crítiques d’aquest punt). Aquesta inqui- dels grups no experts.
etud es va centrar en els reptes que planteja
la Convenció per a les conceptualitzacions El DAP va cobrir el desenvolupament de la
dominants del patrimoni en el treball dins Convenció Mundial del Patrimoni (Smith,
de la UNESCO, l’ICOMOS i altres orga- 2006). En conseqüència, la UNESCO i
nismes internacionals. moltes de les seves actuacions van ser objecte
de crítiques constants per la idea eurocèntrica
Tal com he argumentat alguna altra vegada del patrimoni, però també pel fet de pro-
(2006, 2011b), la conceptualització del patri- porcionar un fòrum en què els Estats-nació
moni i les pràctiques i les polítiques que van podien afirmar la seva legitimitat històrica i
sorgir d’aquesta conceptualització estaven, i cultural i el seu valor internacional, un procés
continuen estant, emmarcades pel discurs del que, inevitablement, afavoria l’oest d’Eu-
patrimoni autoritzat (DAP). Aquest discurs ropa (per exemple, Byrne, 1991; Lowenthal,
professional va sorgir dels debats del segle XIX 1996; Meskell, 2002 i Munjeri, 2004, entre
entre els experts en arquitectura i arqueologia d’altres). Aquestes crítiques no només van
de l’Europa occidental, arran de la necessitat venir per part dels estudiosos, sinó també
de protegir la cultura material, que els estu- de les comunitats indígenes i els països que
diosos consideren de valor innat i hereditari tenen una percepció del patrimoni que ten-
(Smith, 2006). El DAP defineix el patrimoni deix a excloure el DAP, en general, i la Con-
com a material, no renovable i fràgil. Prioritza venció Mundial del Patrimoni, en particular;
els objectes materials, els emplaçaments, els de fet, la UNESCO es va enfrontar amb una
llocs i/o els paisatges estèticament agradables. intensa pressió per part de diversos països per
La seva fragilitat requereix que les generacions fer front a aquesta omissió (Aikawa-Faure,
actuals tinguin cura, protegeixin i venerin 2009). S’esperava que la CSPCI proposés
totes aquestes coses, perquè les puguin heretar un remei per a aquesta exclusió, ja que el
les generacions futures. Dins d’aquest marc, seu objectiu era defensar una comprensió
el patrimoni és una cosa que es troba, que té més àmplia i més inclusiva del patrimoni.
un valor innat, l’autenticitat del qual parla
d’un sentit comú i compartit de la identitat L’arribada de la CSPCI ha marcat, sens dubte,
humana. Aquesta manera d’entendre el patri- un canvi important en els debats sobre la
moni es va veure obstaculitzada pels discursos naturalesa i el significat del patrimoni, tant TOT I QUE, EL 2003,
de nacionalitat, ciutadania i nacionalisme. en el món acadèmic com en la pràctica pro- LA CONVENCIÓ
Dins del DAP, el patrimoni s’entén, princi- fessional. En cridar l’atenció cap al patrimoni ES VA APROVAR
palment, com un valor de, i íntimament lligat immaterial, la Convenció no només va afegir PER UNANIMITAT,
a, les identitats nacionals o els col·lectius. El una nova categoria al patrimoni cultural i TAMBÉ ES VA
patrimoni s’ha de protegir, tal com recomana natural material, sinó que, potencialment, EXPRESSAR
el DAP, com una cosa que no només parla va oferir un desafiament al DAP, no sim- CERTA INQUIETUD
amb les generacions presents i futures, i garan- plement pel fet de cridar l’atenció sobre la SOBRE LA SEVA
teix que entenen quin és el seu lloc al món, varietat de formes en què es podria expressar NATURALESA
sinó que també ha de definir aquestes genera- el patrimoni immaterial, sinó també pel fet I UTILITAT, EN
cions com a ciutadans de col·lectius nacionals de tenir l’objectiu de prioritzar el patrimoni PARTICULAR
determinats. No obstant això, correspon als de les comunitats i altres grups subnacionals. EN EL CONTEXT
experts que es fan càrrec del món material, D’aquesta manera, la Convenció va cridar DE LA TEORIA
com ara arqueòlegs, arquitectes i historiadors l’atenció sobre la possibilitat que el patrimoni I LA PRÀCTICA
de l’art, entre d’altres, donar a conèixer i prote- subnacional (ja sigui immaterial o material) DEL PATRIMONI
gir l’autenticitat, el valor i el significat d’aquest tingués legitimitat en l’àmbit internacional. OCCIDENTAL
Patrimoni immaterial DOSSIER 15
Els acadèmics i els professionals han estat argumenta Lixinski, la inscripció reeixida, AMB EL DESÈ
treballant per reconsiderar i avaluar l’im- per part de la Xina, de l’Òpera Tibetana a la ANIVERSARI
pacte que ha tingut la idea de patrimoni seva llista representativa es pot interpretar, DE L’ADOPCIÓ
immaterial en les pràctiques del patrimoni d’una banda, com un compromís positiu DE L’ICHC S’HA
general (vegeu, per exemple, Silverman i i una iniciativa integradora. Però, de l’al- DUT A TERME
Ruggles, 2009; Skounti i Tebbaa, 2011; tra, també es pot veure com un intent del AVALUACIONS
IRCI, 2012) i les pràctiques museístiques govern central de controlar les manifestaci- DE L’IMPACTE DE
(Kreps, 2009; Alivizatou, 2012), i el con- ons culturals i «subordinar les seves adver- LA CONVENCIÓ,
cepte també s’ha fet servir per tornar a valorar tències polítiques al turisme, la promoció EN TERMES NO
les idees de patrimoni natural (Dorfman, i altres interessos econòmics, així com a NOMÉS DELS
2012). Certament, la CSPCI ha tingut un una identitat nacional xinesa més àmplia, ÈXITS EN LA
impacte intel·lectual significatiu, en ampliar per disminuir, en última instància, la força SALVAGUARDA
el debat sobre la naturalesa i el significat de política de les reivindicacions culturals tibe- DEL PATRIMONI
patrimoni, però encara és incert fins a quin tanes i totes les reivindicacions polítiques IMMATERIAL,
punt ha plantejat un repte per al DAP i en dels tibetans» (2011: 96). Tal com observa SINÓ TAMBÉ
quina mesura s’han complert els objectius Lenzerini (2011: 118), la naturalesa efímera DE L’IMPACTE
de la inclusió a la comunitat. La predicció del patrimoni immaterial el fa fàcilment INTEL·LECTUAL
de Kirshenblatt-Gimblett (2004) que la apropiat «per als models culturals estereo- EN ELS DEBATS
Convenció simplement produiria una altra tipats que prevalen en un moment donat». DEL PATRIMONI
llista pot semblar dura, tenint en compte En efecte, la CSPCI, igual que la Convenció (VEGEU, PER
el debat que s’ha suscitat. No obstant això, Mundial del Patrimoni, esdevé un espai on EXEMPLE, IRCI,
l’aplicació de la CSPCI, i els problemes que les nacions es poden exhibir i afirmar el seu 2012, 2013)
això ha ressaltat, són reveladors i suggereixen patrimoni. D’altra banda, els Estats han fet
que potser tenia raó. servir cada cop més l’experiència per ratifi-
car i tranquil·litzar els estats membres sobre
Simplement una altra llista? l’autenticitat i la legitimitat del patrimoni de
En examinar l’impacte de la Convenció, el la comunitat. Això reprodueix i perpetua, tal
concepte de comunitat ha estat una preo- com remarca Lixinski, la funció destacada
cupació clau (ICRI, 2012, 2013). L’estudi dels professionals del patrimoni per sobre
recent de Lucus Lixinski (2011) és particu- de la dels titulars del patrimoni establerts
larment revelador. En analitzar el contingut a partir del DAP (2011: 96). En resum, la
i els processos de llistat de la Convenció, promoció dels titulars del patrimoni i de les
Lixinski assenyala que la dependència de la seves comunitats que es proposava el desen-
Convenció dels estats membres a l’hora de volupament de la Convenció sembla que
designar i avaluar els elements de la llista ha estat marginada cada vegada més per les
deriva tant en la marginació dels interessos prioritats nacionals. A més, es reafirma que
de la comunitat com en el fet d’assegurar el patrimoni no només és naturalment la res-
l’apropiació del patrimoni de la comunitat ponsabilitat dels organismes nacionals, sinó
com un bé estatal o nacional (vegeu també que també reforça l’afirmació del DAP que
ICRI, 2013). Tal com argumenta l’autor, el el patrimoni és representatiu de la nació.
requisit dels governs nacionals per super-
visar el procés de nominació i llistat ha fet Lixinski (2011) demana una reconsideració
que, en molts casos, s’hagi dut a terme un de les directrius operacionals per a una major
procés sovint problemàtic i superficial de participació de la comunitat i la reelabora-
consulta amb les comunitats. Mentre que la ció i l’enfortiment de les obligacions dels
Convenció es pot dissenyar per promoure estats membres de participar en una consulta
el desenvolupament de mesures nacionals més eficaç i significativa amb les comunitats.
per a la salvaguarda del patrimoni imma- D’aquesta crida se’n van fer ressò molts dels
terial, també és «incapaç d’oferir solucions capítols de l’informe de l’IRCI (2013), que
per a l’apropiació il·legítima per part de ha recalcat que la funció de l’experiència
terceres parts, sobretot quan la tercera part s’hauria de centrar a garantir que els estats
és l’estat» (Lixinski, 2011: 94). Tal com membres duguin a terme una consulta efec-
16 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
la sobirania cultural i la consciència o el reco- vol sentit que representi la CSPCI més enllà EN ANALITZAR
neixement de les reivindicacions d’identitat de conceptualitzacions no occidentals del EL CONTINGUT I
(Smith i Waterton, 2009b: 77f). El grau en patrimoni, perquè es percep i es maneja com ELS PROCESSOS
què la consulta sovint falla és la primacia del un projecte especial. L’aparició de la idea de DE LLISTAT DE
lloc, és la primacia del lloc atorgat al coneixe- patrimoni immaterial no ha qüestionat els LA CONVENCIÓ,
ment expert en el context del DAP; això fa supòsits sobre la legitimitat o la rellevància LIXINSKI
difícil que el coneixement expert s’impliqui universal inherent de la llista del patrimoni ASSENYALA QUE
en les pràctiques de consulta que incorporen mundial, ja que el patrimoni immaterial s’ha LA DEPENDÈNCIA
un sentit de la negociació. tractat com un altre concepte que s’insereix DE LA CONVENCIÓ
en les definicions existents. Fa la sensació DELS ESTATS
La idea de comunitat que es tracta com a quelcom especial en certs MEMBRES A L’HORA
La idea de comunitat tampoc està clara- grups no occidentals, en lloc de fer-ho com DE DESIGNAR
ment definida a la convenció, tal com han una cosa més aplicable universalment. La I AVALUAR ELS
assenyalat diversos autors (Blake, 2009; investigació amb comunitats no expertes ELEMENTS DE LA
Khaznadar, 2012). Així i tot, hi ha, però, està començant a revelar que la comprensió LLISTA DERIVA
una definició reconeguda i problemàtica en pública o comunitària del concepte de patri- TANT EN LA
joc, a la convenció. Paraules d’ús comú, com moni en contextos occidentals no compar- MARGINACIÓ DELS
ara comunitat, poden assumir definicions teix necessàriament les definicions bàsiques INTERESSOS DE
de sentit comú. Comunitat, si més no en el que ofereix el DAP professional, i sovint LA COMUNITAT
context europeu i en contextos occidentals incorpora la comprensió del patrimoni COM EN EL FET
més amplis, tal com remarca Zygmunt Bau- que troba una sinergia amb el concepte de D’ASSEGURAR
man (2001), s’ha entès en un sentit amable i patrimoni immaterial (vegeu Smith, 2006; L’APROPIACIÓ DEL
de connotacions positives. Comunitat se sol Robertson, 2012; capítols a Smith et al., PATRIMONI DE LA
fer servir com a eslogan en formes culturals 2011). El grau en què el compromís amb COMUNITAT COM
i d’altres tipus en la política pública, ja que els grups comunitaris o subnacionals a la UN BÉ ESTATAL O
promou un sentit de fer bones obres. Com CSPCI es veu compromès per qüestions, o, NACIONAL (VEGEU
que la paraula comunitat té connotacions si més no, per reclamacions retòriques de la TAMBÉ ICRI, 2013)
positives, tal com observa Bauman, sigui el sobirania de l’Estat és, en part, un problema
que sigui el que vulgui dir el terme en realitat, administratiu internacional, però també un
el fet de trobar-se dins d’una comunitat, de problema de compromís amb la idea del
tenir una comunitat o de treballar amb una patrimoni com a no material i com un pro-
comunitat agrada: jecte no nacional legítim.
naturalesa dissonant del patrimoni, contí- sos. Les crides al patrimoni i el passat o, en L’ELEMENT QUE
nuament deixen de ser tractats en la manera paraules de Sharon MacDonald (2013), fer SOVINT ESTÀ
en què el patrimoni es defineix, es valora i present el passat a través del patrimoni presta EN JOC PER ALS
es gestiona. Durant i després de la redacció legitimitat històrica i cultural a les reclamaci- INTERESSOS
de la CSPCI, hi va haver intensos debats ons de la diferència i a determinades reclama- SUBNACIONALS
acadèmics i professionals sobre l’anomenada cions identitàries. Dins de la política de les EN QUALSEVOL
naturalesa inherentment política del patri- demandes de reconeixement a la identitat, PROCÉS DE
moni immaterial, i sobre el fet que aquest no es pot descartar com a política identitària, CONSULTA DEL
patrimoni tingués conseqüències immedi- ja que l’objectiu no és simplement cultivar PATRIMONI SE
ates per a qüestions de drets humans (vegeu la identificació mútua (Young, 2010: 107). CENTRA MÉS
el comentari a Aikawa-Faure, 2009; Logan, Més aviat, les reclamacions identitàries que AVIAT EN SI SE
2007). El més interessant d’aquest debat busquen el reconeixement també busquen SALVAGUARDA UN
és que es duia a terme de tal manera que la legitimació, no només de la identitat, sinó CAS DE PATRIMONI,
implicava de manera molt notable que, d’al- també de les demandes especials per corregir PERÒ TAMBÉ POT
guna manera, el patrimoni tangible no patia les experiències i les conseqüències materials INCLOURE LES
aquestes qüestions polítiques. Però, és clar, de les injustícies que pot haver implicat el PREOCUPACIONS
tot el patrimoni és dissonant (Smith, 2006: fet de ser un membre d’un grup d’identitat SOBRE LA
82; vegeu també Graham et al., 2000), i és determinat. Això no vol dir necessàriament SOBIRANIA
així perquè cap emplaçament del patrimoni, que totes les reivindicacions de reconeixe- CULTURAL I LA
cap lloc ni cap esdeveniment immaterial pot ment de demandes d’identitat s’hagin d’es- CONSCIÈNCIA O EL
ser universalment o uniformement valorat o coltar o de tractar. Tal com afirma Fraser, no RECONEIXEMENT
percebut amb el mateix significat per totes totes les demandes de reconeixement s’han DE LES
les cultures i els pobles. El discurs de valor de legitimar necessàriament, i les que reque- REIVINDICACIONS
universal defensat per la UNESCO és un reixen un reconeixement han de demostrar, D’IDENTITAT
recurs retòric dissenyat per donar legitimitat en primer lloc, que la majoria de normes (SMITH I
a la llista del patrimoni mundial. No obstant culturals neguen la justícia, i, en segon lloc, WATERTON,
això, també emmascara el caràcter polític que qualsevol remei a la injustícia no nega 2009B: 77F)
del patrimoni –si alguna cosa té un valor per si mateix la igualtat dels membres del
universal, no hi pot haver dissonàncies, no hi grup o de fora del grup (2001: 35). El punt
pot haver conflicte i, per tant, no és política. important per entendre la naturalesa polí-
tica del patrimoni és que, en primer lloc, la
Per entendre la naturalesa política del patri- política de reconeixement permet observar
moni, és útil tenir en compte la política del que diferents grups de la comunitat, amb
reconeixement. Hi ha un debat considerable històries, necessitats, aspiracions i identitats
sobre la filosofia política de la conceptu- diferents, fan reivindicacions de reconeixe-
alització de la política del reconeixement. ment tant en les formes simbòliques com en
Per a alguns, aquest reconeixement parteix les materials, i que aquestes reivindicacions
d’un desig o una necessitat emocional de de reconeixement tindran conseqüències
reconeixement (Taylor, 1992; Honneth, materials per a l’equitat i la justícia. En segon
2005 [1995]). Tot i així, el reconeixement, lloc, el patrimoni, tant en les formes mate-
tal com el defineixen Nancy Fraser (2000, rials com immaterials, s’ha assumit com un
2001) i Iris Young (2000), es concep com recurs específic en les negociacions per al
un enfocament a alguna cosa més que una reconeixement i les demandes identitàries;
necessitat humana, i s’entén que està vinculat és un recurs polític.
explícitament a negociacions sobre temes de
justícia social. En efecte, el reconeixement La UNESCO és un projecte de legitimació,
o la manca de reconeixement de demandes una institució amb autoritat que proporciona
d’identitat per part de grups i comunitats reconeixement i autoritat a certes expressi-
marginats o privats dels seus drets s’entén ons de la cultura i el patrimoni. Com a tal,
que té conseqüències directes en la inclusió la UNESCO participa diàriament en actes
o l’exclusió d’aquest grup en les negociacions polítics per reconèixer i/o no reconèixer recla-
polítiques sobre la distribució dels recur- macions de la identitat i la diversitat cultu-
Patrimoni immaterial DOSSIER 19
ral. El patrimoni, involucrat com està en la turisme. La idea del turista està dominada
política contemporània de la diversitat i el per la imatge d’algú superficial i ingenu que
reconeixement, és un concepte o un discurs busca entreteniment, persones banals, soro-
que ha adquirit el poder de representar i legiti- lloses, ingènues i, el pitjor de tot, incultes
mar sentits de lloc i pertinença, que estan tots (Graburn i Barthel-Bouchier, 2001:149).
embolicats en conflictes dins de la política de Aquesta percepció sembla que ha provocat
reconeixement. No obstant això, en lloc de reaccions d’experts del turisme, que diuen
comprometre’s amb aquestes qüestions, les que, encara que sovint està motivat per
actuacions de patrimoni i els convenis i altres qüestions econòmiques, també plantegen
tractats que emmarquen aquestes pràctiques un compromís cultural i polític complex
treballen per despolititzar les pràctiques de amb el patrimoni. El DAP defineix turisme
gestió. En centrar les actuacions patrimo- associant-lo al patrimoni com un problema
nials en la gestió de l’element del patrimoni que s’ha de resoldre, com una amenaça per
material o immaterial, el context polític més a la sostenibilitat i l’autenticitat de totes les
ampli en el qual es poden trobar l’element o formes de patrimoni, o com una amenaça
l’esdeveniment patrimonial s’enfosqueix o es a l’estructura física del patrimoni tangible.
considera irrellevant.Tanmateix, el patrimoni, Aquesta qüestió enllaça amb la manera
tant si és immaterial com material, no es pot com el DAP tendeix a emmarcar la relació
protegir o salvaguardar si no és que es fa servir, entre els professionals i la resta d’usuaris del
i ha de ser significatiu, en el context de les patrimoni. La idea de l’expert com a admi-
necessitats i les aspiracions contemporànies de nistrador facilita la manera com altres usu-
les comunitats per a les quals és significatiu. La aris interactuen amb el patrimoni, tant si
gestió del patrimoni, tal com he argumentat és intangible com tangible, i altres usuaris
altres vegades (Smith, 2004), es converteix en necessiten que se’ls administri de manera que
un procés de demandes de reconeixement des- no alterin els valors del patrimoni que han
polititzades, ja que el focus de preocupació són definit els experts. El DAP i les actuacions
assumptes de la salvaguarda de l’autenticitat patrimonials associades tendeixen a concebre
d’un article o un esdeveniment patrimonial. la relació com un flux lineal d’un sol sentit de
La gestió del patrimoni és un procés no només la comunicació i la informació, més que no
del canvi cultural gestionat per mitjà de la pas com una interacció dialògica sobre un
manera en què es controlen els articles, els interès compartit. El punt que cal destacar
esdeveniments i les idees de patrimoni, sinó és que els llocs patrimonials visitables i les L’APARICIÓ DE
que també és un procés vinculat fonamen- pràctiques culturals immaterials són una part LA IDEA DE
talment a la gestió i la regulació dels conflic- integral d’aquest moment patrimonial, que PATRIMONI
tes culturals. El mateix DAP europeu es pot també respon a un propòsit polític i cultural, IMMATERIAL NO
interpretar com un projecte per mantenir i, de tant per als visitants com per als visitats. El HA QÜESTIONAT
fet, reconèixer i legitimitzar una comprensió turisme no es pot descartar simplement com ELS SUPÒSITS
particular de la història humana i la funció de una cosa que passa als llocs de patrimoni SOBRE LA
regions específiques dins d’aquesta història. mundial o en les expressions del patrimoni LEGITIMITAT O
immaterial, un cop surten en una llista inter- LA RELLEVÀNCIA
Els valors econòmics nacional, sinó que, més aviat, el turisme de UNIVERSAL
Una qüestió recurrent que ajuda a impedir patrimoni és un procés integral d’elaboració INHERENT DE
l’impacte conceptual de la idea de patrimoni del patrimoni (Smith et al., 2012). De fet, la LA LLISTA DEL
immaterial és el concepte del valor econòmic feina cultural i econòmica que fa el turisme PATRIMONI
del patrimoni. Els processos d’inclusió de la no s’entén bé, però les diverses formes en què MUNDIAL, JA QUE
UNESCO sovint menyspreen el turisme, els grups no experts fan servir i s’involucren EL PATRIMONI
que es considera quelcom que, per mitjà amb el patrimoni són clau per entendre per IMMATERIAL S’HA
de la mercantilització, degrada de manera què és important el patrimoni. El concepte TRACTAT COM UN
inevitable la puresa del patrimoni intangi- de patrimoni immaterial obre vies noves i ALTRE CONCEPTE
ble o tangible (Ashworth, 2009). Als Estats interessants per avaluar com els turistes i QUE S’INSEREIX EN
membres se’ls critica per fer llistats com un altres visitants interactuen i es comprome- LES DEFINICIONS
objectiu cínic per augmentar els ingressos del ten amb el patrimoni cultural; tot i així, el EXISTENTS
20 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
sentit en què al DAP defineix i considera únic treballa per centrar la preocupació en
els visitants dels emplaçaments i els esdeve- la salvaguarda de visions i records particulars
niments patrimonials continua impedint del passat; si el patrimoni simplement és
aquesta possibilitat. una cosa, no només es pot trobar, sinó que
es pot definir, mesurar, catalogar i, per tant,
Tot el patrimoni és immaterial els seus significats són més fàcils de controlar
Tenint en compte les limitacions imposa- i confinar. La idea del patrimoni, però, com
des per el DAP que hem assenyalat, es fa a processos culturals, més que una cosa o
necessari passar de la divisió binària entre un esdeveniment immaterial, permet una
el patrimoni tangible i intangible (i, en obertura de la mirada crítica i facilita l’estudi
aquest cas, del patrimoni cultural/natural), de les conseqüències de definir o convertir
per considerar formes més útils d’entendre certes coses en patrimoni.
el patrimoni. Diversos autors han argu-
mentat que el patrimoni es pot entendre El patrimoni no és la cosa, l’emplaçament o el
de manera més útil si es mira com si fos un lloc, sinó que tot el patrimoni és immaterial,
verb (Harvey, 2001). Kirshenblatt-Gimblett tal com ho són els processos de construcció de
(1998) ha explorat el patrimoni com una significat que es produeixen quan s’identifi-
forma de producció cultural, Dicks (2000) quen, es defineixen, es gestionen, s’exhibeixen
subratlla que és una forma de comunicació i es visiten o s’observen els llocs patrimonials
i MacDonald (2013) explora els processos o els esdeveniments (Smith, 2006). El patri-
de negociació que es produeixen amb la moni es pot entendre d’una manera útil com
interacció entre la memòria i el patrimoni. una negociació política subjectiva de la iden-
La idea que el patrimoni és un procés actiu titat, el lloc i la memòria, és a dir, es tracta
és la base d’aquestes anàlisis, i és crucial per d’un moment o un procés de re/construcció
ampliar la comprensió dels fenòmens patri- i negociació de valors i significats culturals i
monials, allunyant-la d’una preocupació socials. És un procés, o, de fet, una actuació
pels problemes tècnics de la gestió per tal en què s’identifiquen els valors, els records i
d’entendre els contextos i les conseqüèn- els significats culturals i socials que ens ajuden
cies culturals i polítiques que puguin tenir a donar sentit al present, la nostra identitat
aquests fenòmens. La definició de patrimoni i el sentit de lloc físic i social. El patrimoni
com una cosa, un lloc o un esdeveniment és un procés de negociació de significats i
Cartell que anuncia que,
l’any 2003, la UNESCO
declarava el treball
artesanal de la fusta
del poble Zafimaniry
(Madagascar) obra mestra
del patrimoni oral i
immaterial de la humanitat.
Novembre del 2007.
AQUINTERO82. WIKIMEDIA
COMMONS.
Patrimoni immaterial DOSSIER 21
No obstant això, el DAP no és l’únic discurs Potser és perquè la UNESCO, i les actua-
o marc per entendre el patrimoni i, de fet, cions patrimonials internacionals en gene-
els reptes per al DAP es produeixen contí- ral, se centra massa en cànons establerts
nuament per mitjà de les maneres en què els dins del DAP que donen a entendre que
grups subnacionals i comunitaris fan servir i el patrimoni és naturalment un reflex de la
defineixen el patrimoni. La recerca centrada identitat nacional (Smith, 2006). El suport
a entendre les expressions del patrimoni que de la Convenció al patrimoni comunitari
es troben fora, o en contra del DAP, i/o con- s’ha de tornar a avaluar, ja que l’experièn-
ceptualitzacions occidentals s’està expandint cia impulsada per al DAP no sembla que
(vegeu, per exemple: Ashworth et al., 2007; s’hagi qüestionat ni modificat prou. De
Smith et al., 2011; Winter and Daly, 2011, fet, el document sosté que les definicions i
Howard, 2012; Robertson, 2012). El que les idees de patrimoni desenvolupades per
també està sorgint, però, són investigacions organismes nacionals i internacionals com
que revelen les formes en què la comunitat la UNESCO i l’ICOMOS s’han de qües-
o altres interessos i grups estan treballant no tionar i reconsiderar. La dicotomia entre
només per expressar com entenen el patri- el patrimoni tangible i intangible s’ha de
moni, sinó també com se salvaguarda i es pro- repensar i, de fet, jo postulo que tot el patri-
tegeix amb vies no relacionades amb societats moni és immaterial. n
22 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
BIBLIOGRAFIA
Aikawa-Faure, N. (2009) «From the Graburn, N.; Barthel-Bouchier, D. Lagerkvist, C. (2006) «Empower- Smith, L. (2011b) «El ‘espejo patri-
Proclamation of Masterpieces to the (2001) «Relocating the tourist». In- ment and anger: learning to share monial’. ¿Ilusión narcisista o reflexio-
Convention for the Safeguarding of ternational Sociology, 16: 147–58. ownership of the museum». Muse- nes múltiples?» Antípoda 12: 39-63
Immaterial Heritage». A SMITH, L.; um and Society, 4(2): 52-68.
Akagawa, N. (eds) Immaterial He- Graham, B.; Ashworth, G.; Tun- Smith, L.; Fouseki, K. (2011) «The
ritage, 13-44. Londres: Routledge. bridge, J.E. (2000) A Geography of Lenzerini, F. (2011) «Immaterial role of museums as ‘places of social
Heritage: Power, Culture and Eco- cultural heritage: The living culture of justice’: community consultation and
Alivizatou, M. (2012) Immaterial nomy. Londres: Arnold Publishers. peoples». The European Journal of the 1807 Bicentenary». A Smith, L.;
Heritage and the Museum. Walnut International Law, 22(1): 101-120. Cubitt, G.; Wilson, R.; Fouseki, K.
Creek: Left Coast Press. Hafstein, V. (2009) «Immaterial heri- (eds) Representing Enslavement
tage as a list: from masterpiece’s to Lixinski, L. (2011) «Selecting heri- and Abolition in Museums, 97-115.
representation». In SMITH, L.; Aka- tage: the interplay of art, politics and Nova York: Routledge.
Ashworth, G.J. (2009) «Do tourists
gawa, N. (eds) Immaterial Heritage, identity». The European Journal of
destroy the heritage hey have come
93-111. Londres: Routledge. International Law, 22(1): 81-100.
to experience?» Tourism Recreation Smith, L.; Shackel, P.A.; Campbell,
Research 34(1): 79–83. G. (eds) (2011) Heritage, Labour
Harvey, D.C. (2001) «Heritage pasts Logan, W. (2007) «Closing Pando-
and the Working Class. Londres:
and heritage presents: Temporality, ra’s Box: Human rights conundrums
Ashworth, G.J.; Graham, B.; Tun- Routledge.
meaning and the scope of heritage in cultural heritage protection». In Sil-
bridge, J.E. (2007) Pluralising Pasts. verman, H.; Ruggles, D.F. (eds) Cul-
Londres: Pluto. studies». International Journal of Smith, L.; Waterton, E. (2009a)
Heritage Studies, 7(4): 319-338. tural Heritage and Human Rights,
33-52. Nova York: Springer. «‘The envy of the world?’: Immaterial
Bauman, Z. (2001) Community: heritage in England». A SMITH, L.;
Honneth, A. (2005 [1995]) The Akagawa, N. (eds) Immaterial Heri-
Seeking Safety in an Insecure Lowenthal, D. (1996) The Heritage
Struggle for Recognition. Cam- tage, 289-302. Londres: Routledge.
World. Polity Press. Crusade and the Spoils of History.
bridge: Polity Press
Cambridge: Cambridge University
Blake, J. (2009) Convenció de la Press. Smith, L.; Waterton, E. (2009b)
HOWARD, K. (ed.) (2012) Music
UNESCO del 2003 sobre el patri- Heritage, Communities and Arc-
as Immaterial Cultural Heritage.
moni cultural immaterial. Implicaci- Macdonald, S. (2013) Me- haeology. Londres: Duckworth
Farnham: Ashgate.
ons del compromís comunitari en morylands. Londres: Routledge
la ‘salvaguarda’. A SMITH, L.; Aka- Smith, L.; Waterton, E.; Watson, S.
IRCI (2012) The first ICH-Rese- Meskell, L. (2002) «The intersecti-
gawa, N. (eds) Immaterial Heritage, (eds) (2012) The Cultural Moment
archers forum: The implementation ons of identity and politics in archae-
45-73. Londres: Routledge. of Tourism. Londres: Routledge.
of UNESCO’s 2003 Convection. ology». Annual Review of Anthropo-
Osaka: IRCI. logy, 31: 279-301.
Byrne, D. (1991) «Western hege- Taylor, C. (1992) «The politics of
mony in archaeological heritage IRCE (2013) IRCI Meeting on ICH recognition». In Gutmann, A. (ed.)
Munjeri, D. (2004) «Tangible and
management». History and Anthro- – Evaluating the inscription criteria Multiculturalism and the Politics of
immaterial heritage: from difference
pology, 5:269-276 for the two lists of UNESCO’s Im- Recognition, 25-73. Princeton Uni-
to convergence». Museum Interna-
material Cultural Heritage Conven- versity Press.
tional, 56(1-2): 12-20.
DICKS, B. (2000) Heritage, Place tion. Osaka: IRCI.
and Community. Cardiff: University Pietrobruno, S. (2009) «Cultural Tlili, A. (2008) «Behind the policy
of Wales Press. Khaznadar, C. (2012) «Ten Years Research and Immaterial Heritage». mantra of the inclusive museum:
After – Pandora’s Box». In The first Culture Unbound, 1: 227–247. receptions of social exclusion and
Dorfman, E. (2012) Immaterial Na- ICH-Researchers forum: The im- inclusion in museums and science
tural Heritage. Londres: Routledge. plementation of UNESCO’s 2003 Pietrobruno, S. (2013) «You- centres». Cultural Sociology, 2(1):
Convection, 18-20. Osaka: IRCI Tube and the social archi- 123-147.
Drake, A. (2009) «An interview with ving of immaterial heritage».
Alison Drake. Interviewed by Gary Kirshenblatt-Gimblett, B. (1998) New Media & Society, DOI: van Zanten, W. (2004) «Construc-
Campbell». A WATERTON, E; Destination Culture. University of 10.1177/1461444812469598. ting new terminology for immaterial
SMITH, L. (eds) Taking Archaeology California Press. cultural heritage». Museum Interna-
out of Heritage, 66-70. Newcastle: Robertson, I. (ed.) (2012) Heritage tional, 56(1 and 2): 36-44.
Cambridge Scholars. Kirshenblatt-Gimblett, B. (2004) from Below. Farnham: Ashgate.
«Immaterial heritage as metacultural Waterton, E.; Watson, S. (eds)
Fraser, N. (2001) «Recognition wit- production». Museum International, Silverman, H.; Ruggles, D.F. (eds) (2010) «Heritage and Community
hout ethics?» Theory, Culture and 56(1-2): 52-64. (2009) Heritage Embodied. Nova Engagement: Collaboration or Con-
Society 18(2-3):21-42. York: Springer testation?». Special issue, Interna-
Kreps, C. (2009) «Indigenous cura- tional Journal of Heritage Studies,
tion, museums, and immaterial cultu- Skounti, A.; Tebbaa, O. (eds) (2011) 16(1-2).
Freeman, C. G. (2010) «Photosha- De l’immatérialité de patrimoine cul-
ring on Flickr: immaterial heritage ral heritage». In SMITH, L.; Akagawa,
N. (eds) Immaterial Heritage, 193- turel. Marràqueix: UNESCO
and emergent publics». International Winter, T.; Daly, P. (eds) (2011)
Journal of Heritage Studies, 16(4- 208. Londres: Routledge. Routledge Handbook of Heritage
Smith, L. (2006) Uses of Heritage.
5):352-368. in Asia. Londres: Routledge.
Londres: Routledge
Kurin, R. (2004) «Safeguarding im-
Giaccardi, E. (ed.) (2012) Heritage material cultural heritage in the 2003 Young, I. (2010) Inclusion and De-
Smith, L. (2011a) All heritage is
and Social Media. Londres: Rout- UNESCO Convention: A critical mocracy. Oxford University Press.
immaterial: Critical Heritage Stu-
ledge appraisal». Museum International,
dies and museums. Amsterdam:
56 (1-2): 66-76.
Reinwardt Academy.
Patrimoni immaterial DOSSIER 23
Professor d’Antropologia Social i Museologia a la Universitat de Barcelona, dirigeix el màster sobre Patrimoni
mundial i estratègies de desenvolupament. Ha realitzat recerques sobre museus etnològics, museus de memòria
i l’estudi dels processos de patrimonialització. Dirigeix diferents projectes de recerca en l’àmbit del patrimoni
material i immaterial.
L
Des de l’aprovació de la Convenció per a la ’aprovació de la Conven- (1)
Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial ció per a la Salvaguarda Aquest article ha estat realitzat
per la UNESCO, aquest tipus de patrimoni en el marc del projecte de
del Patrimoni Cultural recerca: «Patrimonialización y
s’ha convertit en un element prioritari de les
polítiques públiques patrimonials. Aquest Immaterial (PCI) per la redefinición de la ruralidad. Nue-
vos usos del patrimonio local»
article repassa els debats i crítiques sobre el UNESCO (2003) ha com- (CSO2011-29413), finançat
concepte i sosté que, malgrat tot, la introduc- portat el desenvolupament pel Ministerio de Educación y
ció del concepte ofereix noves oportunitats de nombrosos projectes de recerca i dina- Ciencia i el Programa FEDER.
per a un ús social, econòmic, polític i muse- mització sociocultural d’aquesta forma de
ístic del patrimoni. El text planteja com es pot
gestionar i museïtzar el patrimoni immaterial,
patrimoni, tant des de l’àmbit acadèmic com
per concloure que estem davant d’una visió des de la perspectiva de la seva gestió. La
absolutament nova del patrimoni que implica preservació del patrimoni immaterial s’ha
no tractar el patrimoni cultural immaterial com convertit des d’aleshores en un element pri-
si fos material, sinó com un element d’autènti- oritari de les polítiques públiques orientades
ca dinamització social. a l’àmbit patrimonial i al desenvolupament
local, i ha esdevingut un element fonamental
Since the approval by UNESCO of the de les polítiques culturals. Hi ha hagut una
Convention for the Safeguarding of ICH, this proliferació d’acords, de polítiques i d’ac-
heritage has become a priority in public herit- cions sobre el patrimoni immaterial, tant
age policy. This article reviews the debates
and critiques about the concept and argues
en l’àmbit internacional com nacional. La
that in spite of everything, the introduction of Convenció ha estat ratificada per 157 estats
the concept offers new opportunities for the i, a més, té un bon suport en organismes
social, economic, political and museum use of específics com són el Consell Internacional
heritage. The paper considers how intangible de Monuments i Llocs (ICOMOS) i el Con-
heritage can be managed and displayed in sell Internacional de Museus (ICOM), que
museums and concludes that this is a com-
pletely new view of heritage which involves not
consideren necessari que els monuments i
treating ICH as if it were material but rather as museus gestionin també els aspectes imma-
an element of genuine social revitalisation. terials.
Recreació històrica al
Museu de la Civilització,
Ottawa. XAVIER ROIGÉ
Patrimoni immaterial DOSSIER 25
UNESCO de 2003 com a punt d’inici del criticar aquests conceptes. El 1926, Mauss EL 1926, MAUSS
patrimoni immaterial. Les accions d’aquest (2006) ja assenyalava que tradició i cultura JA ASSENYALAVA
organisme, sens dubte, han situat el PCI en popular eren nocions molt vagues, de difícil QUE TRADICIÓ I
el centre de moltes polítiques culturals, però precisió i translació a la recerca antropolò- CULTURA POPULAR
la noció de PCI representa una continuïtat gica. En general, l’antropologia ha tractat EREN NOCIONS
amb altres conceptes anteriors, en una certa pejorativament el folklore, acusant-lo de MOLT VAGUES, DE
evolució des de la noció de folklore fins al manca de rigor teòric, d’objecte científic i DIFÍCIL PRECISIÓ
patrimoni immaterial (Derèze, 2005). de metodologia (Belmont, 1996: 260-261). I TRANSLACIÓ
El judici ha afectat no solament la disciplina, A LA RECERCA
Des que el Folklore va instituir-se com una sinó també els materials recol·lectats per la ANTROPOLÒGICA
disciplina al començament del segle XIX, disciplina, i únicament s’ha tolerat la recol·
la noció de popular ha estat més o menys lecció i conservació museològica, activitats
present amb etiquetes diferents, com ara que cal recordar que eren fonamentals en
folklore, cultura popular, cultura tradicional, el folklore del segle XIX i començament del
arts i tradicions populars, patrimoni oral, sabers XX. Aquest divorci entre antropologia i fol-
tradicionals, sabers autòctons, tradicions orals, klore ha estat pràcticament irreversible des
expressions culturals tradicionals patrimoni viu, de la dècada de 1950, i tampoc no canvi-
cultura viva, patrimoni etnològic, o patrimoni aria en les de 1970 i 1980, malgrat que la
etnogràfic. Cadascun d’aquests conceptes té, nova museologia va fer renéixer l’interès per
sens dubte, les seves particularitats, i sugge- les llavors anomenades cultures populars i
reix també canvis d’orientació disciplinària proliferaren els museus etnològics. Mentre
i d’intervenció política (Derèze, 2005: 47). que els moviments identitaris i polítics de
Però les definicions i els èmfasis diferents no l’època s’interessaven per la cultura popular
amaguen una continuïtat teòrica d’aquests i tradicional (Belmont, 2007), l’antropologia
conceptes, que han intentat aplicar la for- acadèmica continuava aproximant-se a la
mulació de la idea de patrimoni material a cultura popular des d’una perspectiva crítica
aspectes de la vida social que, d’una manera (Prats et al., 1982).
o d’una altra, es volien patrimonialitzar (Sil-
verman i Ruggles, 2009). La introducció de la noció de patrimoni etno-
lògic, a la primeria de la dècada de 1980, va
En tots els casos, hi ha hagut una dificultat tractar de superar algunes d’aquestes llacu-
per concretar l’objecte d’estudi i la literatura nes. A França, sobretot, el patrimoni etnolò-
antropològica ha dedicat pàgines i pàgines a gic s’ha beneficiat d’una institucionalització
Un museu centrat en la
memòria del barri.
Els objectes són el suport per
a la preservació d’històries del
patrimoni immaterial. Museu
de Neuköln, Berlín.
XAVIER ROIGÉ
26 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
dins de l’aparell de l’estat patrimonial. Per a de patrimoni etnològic ha estat una excepció L’ANTROPOLOGIA
Tornatore (2004), aquesta trobada entre la francòfona, amb alguna influència a països NO HA ENTÈS QUE
ciència i l’administració va ser un fet afor- veïns com ara Catalunya. EL PATRIMONI
tunat, i va iniciar una acció pública en favor ETNOLÒGIC
d’una categoria de patrimoni que es caracte- Les contínues crítiques acadèmiques al patri- PODRIA SER
ritza per la immaterialitat dels seus objectes. moni etnològic o a les polítiques relacio- UNA OCASIÓ PER
La noció va permetre convertir una política nades amb la cultura popular han generat CONSOLIDAR LA
científica en una política d’estat, encarnada un cert divorci entre les polítiques culturals DISCIPLINA SENSE
sobretot en la Mission du Patrimoine Ethno- i la disciplina mateixa. L’antropologia no ALTERAR-NE
logique i en les seves polítiques de recerca. La ha entès que el patrimoni etnològic podria LES BASES
Mission va néixer, en certa manera, com un ser una ocasió per consolidar la disciplina CIENTÍFIQUES,
sentiment d’urgència política, per «rescatar sense alterar les seves bases científiques, com COM PASSA AMB
dels elements representatius de la diversi- passa amb el patrimoni arqueològic o amb EL PATRIMONI
tat sociocultural al territori francès […], l’artístic per a les seves disciplines, la qual ARQUEOLÒGIC O
per continuar l’empresa de l’edificació de cosa ha comportat sovint que la museologia AMB L’ARTÍSTIC
la nació francesa, enfrontada amb el canvi relacionada amb el patrimoni etnològic o les PER A LES SEVES
i els efectes percebuts de la globalització», polítiques patrimonials les portin a terme DISCIPLINES
però també «per la necessitat de la professi- professionals aliens a aquesta disciplina.
onalització acadèmica» (Chiva, 1990). Com
assenyalava l’informe Benzaïd (1979), que L’aposta de la UNESCO pel patrimoni
donaria lloc a la creació de la Mission, calia immaterial va desenvolupar-se en paral·lel
«un coneixement objectiu, explicatiu i crític, als debats sobre el patrimoni etnològic. Tot
per inserir cada element en el seu context, i la seva influència, resulta simptomàtic que
juntament amb l’educació pública, com a els successius documents de la UNESCO
requisit previ per qualsevol desig col·lectiu al·ludeixin poc a la disciplina antropològica
per preservar, perpetuar i desenvolupar els i al patrimoni etnològic com a antecedents.
fets de la societat». Tot i l’àmplia participa- El 1973, ja s’afegí a la Convenció Universal
ció d’antropòlegs en les recerques i accions sobre els Drets d’Autor un protocol per a la
de la Mission, la política francesa tampoc protecció del folklore, i setze anys després,
no s’ha deslliurat de crítiques (Fabre, 1997; s’aprovava una Recomanació per a la Salva-
2000), tant des del punt de vista conceptual guarda de la Cultura Tradicional i Popular
(reproducció social, cultura popular) com (1989). La Recomanació definia la cultura
metodològic (els procediments d’inven- tradicional i popular com «el conjunt de cre-
tari, el paper dels objectes, el museu com acions que emanen d’una comunitat cultural
a dispositiu documental). Segons Agudo fundades en la tradició, expressades per un
Torrico (1997), fer una definició clara de grup o per individus i que reconegudament
patrimoni etnològic resulta molt difícil «en responen a les expectatives de la comunitat
no poder-se acotar, ni amb la relativitat de en tant que expressió de la seva identitat
les valoracions estètiques o historicistes amb cultural i social, i en les normes i els valors
què es defineixen d’altres béns culturals, els que es transmeten oralment, per imitació o
objectes amb els quals cal actuar de manera d’altres maneres. Les seves formes compre-
més o menys mecànica». I hi hauria, a més, nen, entre d’altres, la llengua, la literatura,
el problema de la significació cultural perquè la música, la dansa, els jocs, la mitologia,
«quan parlem de patrimoni etnològic ho fem els ritus, els costums, l’artesania, l’arquitec-
com a equivalent a cultura en el sentit més tura i d’altres arts». No es parlava encara de
ampli de la paraula, al marge de l’acotació patrimoni immaterial, però el concepte és
que vulguem fer dels elements de la mateixa molt similar al que després serà aprovat per
que considerem més rellevants». Per això, la Convenció.(3)
molts antropòlegs han tendit a considerar
el patrimoni etnològic com a equivalent a La Convenció de 2003 acabà de situar el
la cultura (Prats, 1997: 27). Cal fer constar, patrimoni immaterial al centre de les agendes
d’altra banda, que el mateix ús del concepte de les polítiques patrimonials. La defini-
Patrimoni immaterial DOSSIER 27
ció del patrimoni immaterial que en fa la l’univers d’estratègies socials, quan definim (3)
UNESCO és prou coneguda, però val la un objecte com a patrimonial, projectant-lo A banda dels nivells conceptu-
als, ja es parlava de la necessitat
pena repetir-la: «[…] els usos, les represen- sobre el seu passat, i reivindicant-lo com el (en aquell cas, com a recoma-
tacions, les expressions, els coneixements i les que és nostre o el que distingim» (Cerclet, nació) que els estats impul-
sessin polítiques de recerca (a
tècniques –juntament amb els instruments, 2003). Aquesta visió, compartida per molts través d’inventaris, sistemes de
objectes, artefactes i espais culturals que els antropòlegs, convida a un pensament crític i registre, sistemes de classifica-
són inherents– que les comunitats, els grups i a un qüestionament del concepte de PCI, ja ció), polítiques de conservació
(documentació, serveis d’arxius,
en alguns casos els individus reconeguin com que es tracta «d’una manipulació evident de creació de museus, còpies de
a part integrant del seu patrimoni cultural. les estructures simbòliques d’una societat» seguretat i de treball de materi-
Aquest patrimoni cultural immaterial, que (Jeudy, 1995: 5). Com assenyala Pronovost als), de salvaguarda (protecció
de les tradicions, introducció
es transmet de generació en generació, és (1982: 17), les nocions de cultura popular o en els plans d’estudis escolars
recreat constantment per les comunitats i de patrimoni immaterial són «categories his- i extraescolars, suport moral i
grups en funció del seu entorn, la seva inte- tòriques de pensament, referides a períodes financer, establiment d’orga-
nismes públics encarregats de
racció amb la naturalesa i la seva història, els sociohistòrics concrets, i que en conseqüèn- vetllar per aquest patrimoni),
infon un sentiment d’identitat i continuïtat cia seran modificades al llarg del temps». de difusió (sensibilització
i contribueix, per tant, a promoure el res- de la població, organització
d’esdeveniments), de protecció
pecte de la diversitat cultural i la creativitat A banda d’aquest debat estrictament concep- (legislació) i de cooperació
humana» (UNESCO, 2003: art. 2) tual, un altre front de crítiques s’ha referit als internacional.
aspectes polítics del patrimoni immaterial.
La gènesi de l’interès de la UNESCO pel La UNESCO al·ludeix el perill «[…] que els
patrimoni immaterial ha de situar-se en els processos de mundialització i de transforma-
problemes derivats de l’aplicació de la Con- ció social [
] també comporten, al igual que
venció Internacional sobre Patrimoni Mun- els fenòmens d’intolerància, greus riscos de
dial de la mateixa UNESCO de 1972, mar- deteriorament, desaparició i destrucció del
cada per una forta concepció eurocèntrica, patrimoni cultural immaterial» (UNESCO,
ja que la majoria dels béns inscrits com a 2003: preàmbul). Però molts d’aquests ter-
patrimoni mundial estaven ubicats a Europa mes són discutits i criticats per nombrosos
(Smith i Akagawa, 2004). L’escassa presència autors des de les ciències socials (Schmitta,
de països d’altres continents va estimular 2008; García Canclini, 1999; Tsing, 2005;
noves reflexions i programes per garantir els Lira i Amoêda, 2010; Carrera i Dietz, 2005);
aspectes immaterials del patrimoni. Tanma- aquests autors assenyalen que tant la globa-
teix, i com a hereu dels conceptes anteriors, lització com el deteriorament del patrimoni
la noció de patrimoni immaterial rebé bona cultural immaterial són processos socials que LA GÈNESI DE
part de les crítiques que s’havien formulat han de ser estudiats tenint en compte les L’INTERÈS DE
per a les nocions de folklore, cultura popular seves condicions específiques de producció, LA UNESCO PEL
o patrimoni etnològic. Des de l’àmbit aca- i no poden ser presentats com a fenòmens PATRIMONI
dèmic i des de l’àmbit tècnic, els problemes simples que produeixen els mateixos efec- IMMATERIAL HA
del concepte han donat lloc a una abundant tes globalment. D’altra banda, es planteja DE SITUAR-SE EN
bibliografia crítica, que es refereix sobretot la necessitat de garantir la diversitat cultu- ELS PROBLEMES
als problemes conceptuals, als metodològics ral, entesa en el context de la idea de drets DERIVATS DE
i als polítics. Sobre la qüestió conceptual, i humans que està en la base del concepte de L’APLICACIÓ DE
com en el cas dels termes anteriors, s’al·ludeix patrimoni mundial. Com sosté Kirshen- LA CONVENCIÓ
a les dificultats de precisió d’aquesta forma blatt-Gimblett (2006: 184), el concepte INTERNACIONAL
de patrimoni. Es destaca, sobretot, que el de patrimoni de la humanitat planteja una SOBRE
patrimoni no és quelcom preexistent, sinó relació de les persones amb la legislació inter- PATRIMONI
un element creat culturalment: «el patrimoni nacional i, per tant, desplaça el control dels MUNDIAL DE
no ens és donat, són ells i nosaltres, com béns culturals des d’un context nacional o LA MATEIXA
a membres d’un grup social, qui el cons- local cap a un altre d’internacional.(4) UNESCO DE
truïm. Nosaltres interpretem aquests objec- 1972, MARCADA
tes (materials o immaterials) reconeixent-hi Algunes crítiques van més enllà, fins al punt PER UNA FORTA
determinats signes i símbols que els porten a d’invalidar la mateixa noció de PCI. Per a CONCEPCIÓ
una dimensió patrimonial. Així penetrem en Derèze (2005: 51-52), «el pas de la noció de EUROCÈNTRICA
28 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
cultura popular a la de patrimoni immaterial de patrimoni, sí que té el mèrit d’haver fet (4)
Finalment, cal tenir en compte
no soluciona la seva ambigüitat conceptual i un autèntic sacsejada dels conceptes i límits que el concepte de patrimoni
política», i planteja un posicionament crític patrimonials. Com assenyala Heinch (2009), és un producte del pensament
en un doble sentit. D’una banda, la necessitat la introducció del concepte de patrimoni occidental el desenvolupament
del qual pot ser analitzat en
de considerar la qüestió de les relacions entre immaterial ha fet aparèixer una contradicció l’evolució de diferents discursos
la localitat i la globalització, perquè una gran estructural entre la lògica patrimonial fona- de protecció i conservació al
part de les tradicions que semblen exclusives mentada en el principi de la intemporalitat llarg de segles. El concepte de
patrimoni no es va convertir en
de determinades poblacions s’han convertit dels objectes seleccionats per ser transmesos una instància d’abast internaci-
en projecte d’intercanvis a escala internacio- i conservats i la lògica contextual de la per- onal fins a les últimes dècades
nal, la qual cosa genera noves complexitats formance. I, per això, l’elaboració normativa del segle XX, procés que va ser
en part resultat del paper jugat
i dificultats per precisar què és una cultura d’aquesta idea indueix, en ella mateixa, a una en l’àmbit internacional per la
autònoma. I, d’altra banda, cal defensar la mutació de la noció de la lògica patrimonial: UNESCO. En aquest sentit,
idea que l’acció científica, social, cultural i l’acció institucional no ha de fonamentar-se el patrimoni s’ha de conside-
rar com un concepte ètic en
política per al coneixement i salvaguarda del només en la protecció del patrimoni, sinó en relació amb l’àmbit en què les
PCI demana una ètica de la salvaguarda, una la seva salvaguarda. En insistir en els aspectes convencions internacionals i
ètica que no ha de ser nostàlgica o només intangibles de la cultura, tot posant l’accent legislacions pertinents estan
sent aplicades. Des d’aquesta
fonamentada en el passat (Derèze, 2005: 52), en el caràcter dinàmic de l’herència cultural, perspectiva, la participació
i això situa per damunt de tot la qüestió del les mirades sobre el patrimoni posen cada de les comunitats locals en la
definició del patrimoni cultural
sentit polític de la salvaguarda del patrimoni cop més èmfasi en la transmissió i la comu-
immaterial desperta qüestions
immaterial. nicació, més que en la simple conservació referides a la problemàtica de
(Bortolotto, 2007). Fins i tot el Comitè del les perspectives èmiques i
ètiques.
Tanmateix, tot i compartir bona part de les Patrimoni Mundial, responsable de la gestió
crítiques que es fan al concepte i a les políti- i el funcionament de la Convenció per a la
ques culturals sobre el patrimoni immaterial, Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i
Un museu centrat en la
creiem que la introducció del concepte de Natural de 1972, ha anat passant, cada cop memòria del barri. Els
PCI i el seu «èxit» ha tingut aspectes espe- més, d’un enfocament centrat en l’objecte objectes són el suport per a
cialment positius des d’un punt de vista a una major atenció als actius immaterials la preservació d’històries del
patrimoni immaterial. Museu
teòric i metodològic. Si bé, com hem vist, (Walker, 2009). de Neuköln, Berlín.
la Convenció no inventa cap forma nova XAVIER ROIGÉ
Patrimoni immaterial DOSSIER 29
Per això, per concloure aquest primer apar- Gestionar el patrimoni immaterial implica, (5)
tat, podem insistir que la introducció del doncs, dotar-lo d’un ús polític, social o eco- La qual cosa implica una redefi-
nició del concepte de patrimoni,
concepte de PCI no suposa la invenció d’una nòmic. Implica, en certa manera, donar-li que es reconverteix en una eina
nova categoria o label de patrimoni, ja que és nous usos i significats. Més que recuperar-lo, d’anàlisi que ens permet saber
com s’han prendre i respectar
una continuïtat de conceptes anteriors, i que implica una reactivació o reinvenció a partir
les manifestacions formals,
arrossega els mateixos problemes conceptuals dels elements del passat per donar-li uns usos culturals i històriques del fet
i metodològics. Però l’extensió del concepte o sentits actuals. Sense aquesta premissa, la patrimonial (Jadé, 2006).
ha tingut una gran utilitat teòrica, com a reactivació del patrimoni immaterial no és (6)
pretext per desconstruir «les representacions possible. Podrien citar-se’n nombrosos
usuals i familiars generalment associades al exemples, com ara l’organitza-
ció i invenció de «noves» festes,
patrimoni» (Jadé, 2006).(5) L’àmplia difusió La gestió governamental és la més evident. La la utilització de llegendes, la
del concepte ha comportat un canvi en els influència de la Convenció ha fet que s’hagin difusió dels «productes de la
plantejaments del que és patrimoni, i de creat un bon nombre d’estructures governa- terra» o les formes d’artesania.
Convé, doncs, tenir una certa
com es pot gestionar i museïtzar, cosa que mentals dedicades a la gestió del patrimoni prudència per revisar els usos
tractarem en els apartats següents. immaterial. A un gran nombre de països del patrimoni, tot tenint en
compte que les consideracions
s’han creat organismes per a la gestió del
econòmiques i comercials
Gestionant. Els usos polítics del patrimoni immaterial, sia com a organismes tenen un gran pes en la difusió
patrimoni immaterial específics sia com a organismes interrelacio- d’esdeveniments culturals,
en l’elecció dels projectes de
Quins usos socials i polítics se li donen al nats amb la política cultural i patrimonial en conservació, en la reinvenció
patrimoni immaterial? Com s’interrelaciona general. També en molts casos s’han generat de les pràctiques rituals i en els
la revitalització que es dóna al patrimoni plans per a la preservació o gestió del PCI, aliments locals.
immaterial en el context dels processos de que generalment coincideixen en la necessi- (7)
globalització i de producció d’identitat local tat de la recerca, promoció, suport i disseny Decret llei 25, del 30 de
i nacional? Hom podria argumentar que si d’estratègies de museïtzació, difusió escolar novembre de 1937, o Lei de
Tombamento.
un patrimoni està viu no cal gestionar-lo. o polítiques d’inventari. Aquestes polítiques
Ans al contrari, gestionar-lo podria significar cerquen també la participació activa dels
fins i tot la fossilització d’aquell patrimoni. diferents actors i agrupacions culturals, i
segueixen una voluntat de participació i de
Com amb tots els patrimonis, per esdeve- polítiques al costat de la comunitat que no
nir patrimoni cal que uns elements experi- sempre s’assoleixen. L’experiència del Brasil
mentin un «procés de patrimonialització» ha estat considerada com una de les accions
(Davallon, 2007). La patrimonialització més destacades, ja que disposa de legislació
és una reinterpretació del passat a partir de nacional des de 1937.(7) La política del Bra-
les problemàtiques contemporànies, mit- sil s’ha desenvolupat a través de l’Institut
jançant un conjunt d’accions que es poden del Patrimoni Històric i Artístic Nacional
caracteritzar com a remodelació, recons- (IPHAN), i, específicament, del seu Depar-
trucció o reelaboració del passat (Frigolé i tament de Patrimoni Immaterial. L’IPHAN L’EXTENSIÓ
Roigé, 2010). Patrimonialitzar un element insisteix en la participació de les comunitats DEL CONCEPTE
implica, doncs, donar-li un ús en termes i actors socials en les accions que es porten a DE PATRIMONI
polítics (construcció d’identitat, reivindi- terme, especialment en les accions amb les CULTURAL
cació), socials (ús comunitari) o econòmics comunitats indígenes, i remarca els aspectes IMMATERIAL
(rendiment, ús turístic). D’aquesta manera, que són rellevants per a la memòria, identitat HA TINGUT UNA
aspectes com ara les tradicions, llegendes, i formació de la societat brasilera.(8) Encara GRAN UTILITAT
episodis històrics, productes locals, imatges que el Brasil és el cas més paradigmàtic, s’han TEÒRICA, COM
del paisatge o productes gastronòmics es fet polítiques similars a la major part dels A PRETEXT PER
converteixen en elements de consum cul- països llatinoamericans, on el PCI ha estat DESCONSTRUIR
tural o bé afegeixen una etiqueta de prestigi vist com a un element fonamental de les LES REPRESENTA-
cultural a la seva comercialització. El procés polítiques patrimonials, i també s’ha creat CIONS USUALS
de patrimonialització d’allò immaterial pot el Centre Regional per a la Salvaguarda del I FAMILIARS
implicar fins i tot una redefinició de la seva Patrimoni Cultural Immaterial d’Amèrica GENERALMENT
pròpia història i de l’estatus que s’ha de con- Llatina (CRESPIAL), que pretén coordi- ASSOCIADES AL
cedir al passat.(6) nar les diverses iniciatives de preservació del PATRIMONI
30 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
sos són similars: el que comença com un política de la seva identitat i dels seus proble- (10)
procés de reivindicació popular, acaba sent mes socials. A Llatinoamèrica podríem citar Maurice Halbwachs (1980) va
explicar que fins i tot la memòria
apropiat per l’Estat, que vol controlar els nombrosos casos de contradiccions entre les individual és col·lectiva. Es
processos de memòria social. D’altra banda, formes de veure el patrimoni per part de les podria dir que qualsevol record,
tant de la història familiar com de
hi ha la qüestió del que podríem anomenar comunitats indígenes i de les accions gover-
la individual o de la col·lectiva,
«la materialització del patrimoni immaterial» namentals (Canals, 2012; Aquino, 2011; necessita una trobada i una
(Roigé, 2010), o sigui la necessitat de donar-li Salama, 2008). comunicació per existir. Tot
ésser humà es compon de la
una forma material al patrimoni per poder suma de memòries col·lectives
mostrar-la i fer-la comprensible, una qüestió El patrimoni immaterial pot ser, doncs, un a les quals pertany i dels afectes
decisiva en els processos de museïtzació del element de reivindicació política, sia per a lligats a aquestes memòries
que li fan sentir amor, odi, desig,
patrimoni immaterial. Com s’han de mostrar, la creació d’identitats o per a l’afirmació dels esperança o malenconia. Per
doncs, els elements simbòlics del patrimoni? grups socials. Freqüentment, la resposta de això, les polítiques públiques
Una qüestió gens simple i que condiciona en les poblacions locals als processos de globa- de memòria són capaces de
modelar i (re)crear les memòries
gran manera la noció de PCI.(11) Es tracta, lització solen basar-se en accions de dina- col·lectives, fins al punt d’acon-
seguint Annette Viel (1997), de descobrir mització cultural i social. El patrimoni seria seguir la barreja de les històries
«l’esperit dels llocs». així «una forma subtil de les societats o grups individuals amb les generals.
ció entre aquestes dues formes de patrimoni tradició, de paisatge, de natura que es con- A LES ZONES
constitueix un element fonamental que cal traposa a les imatges d’urbanització (Frigolé RURALS, LA
tenir en compte per a la gestió del PCI. i Roigé, 2011). La paradoxa, com ha explicat IMATGE DE LA
Jiménez (2005), consisteix que el patrimoni RURALITAT ÉS
Gestionant. Usos econòmics del n’és el seu principal actiu (turisme rural, cases UTILITZADA
patrimoni immaterial decorades de manera suposadament tradici- SOVINT COM
A l’hora de gestionar el PCI sorgeix també onal, oferta gastronòmica i de productes apa- UN ELEMENT
la seva dimensió econòmica. El patrimoni és rentment artesanals), però, alhora, tampoc DE PROMOCIÓ
evocat com un recurs al mateix temps heretat no pot funcionar una casa de turisme rural TURÍSTICA,
i estratègic, i el seu valor d’ús patrimonial que no reuneixi les condicions de comodi- CREANT UNA SÈRIE
depèn de les inversions, valors i demandes tat estàndard de qualsevol allotjament. A DE PRODUCTES
del mercat (Greffe, 2003: 29). Es confia en el la pràctica, com assenyala Prats (2005), les QUE CREEN UNA
patrimoni com un instrument que pot apor- activitats rurals que s’ofereixen s’utilitzen IMATGE DE FALS
tar recursos i que pot generar una renovació molt poc i la casa es converteix en un cen- TIPISME QUE ES
de l’oferta utilitzable per altres sectors dins tre per conèixer la zona: «El patrimoni, en CONTRAPOSA
d’un desenvolupament sostenible. Aspectes la pràctica, actua com un escenari, la qual A LES IMATGES
com ara les tradicions, llegendes, episodis cosa reforça el seu caràcter, no només però D’URBANITZACIÓ
històrics, productes locals, imatges del pai- també, fictici».
satge o la mateixa gastronomia esdevenen
elements de consum cultural, o bé afegeixen Tanmateix, aquest escenari té poderoses
una etiqueta de prestigi cultural a la seva implicacions. Com que s’utilitzen i comer-
comercialització. cialitzen qualitats tangibles i intangibles de
l’espai rural, el procés de patrimonialització
A les zones rurals, la imatge de la ruralitat és de les àrees rurals fa possible transferir a les El museu cerca testimonis
utilitzada sovint com un element de promo- seves produccions aquest nou valor, emfa- orals per construir el seu
discurs. Écomusée du Fier
ció turística, creant una sèrie de productes titzat com a natural o ecològic, objecte de Monde, Mont-real.
que creen una imatge de fals tipisme, de demanda creixent per consumidors urbans. XAVIER ROIGÉ
Patrimoni immaterial DOSSIER 33
La imatge de la ruralitat es va obrint a més objectes retrobin la seva extensió immaterial. (13)
elements, sobre un espai geogràfic més ampli El turista té un poder creatiu, operant com Per a Rautenberg (2002), la
patrimonialització de la societat
que adquireix cada cop una dimensió més una mena d’immaterialització-immortalitza- rural es construeix a través d’un
contemporània (Davallon et al. 1997: 195). ció dels objectes i de les seves visites» (Saidi, joc d’actors entre l’Estat, els
professionals del patrimoni,
La patrimonialització esdevé un procés amb 2010: 474). les col·lectivitats locals i els
el qual els seus elements immaterials són habitants usuaris dels llocs. La
reconvertits en patrimoni, en formes molt A moltes zones, la promoció del turisme intervenció de l’Estat, a l’empara
del discurs «erudit» dels pro-
diverses: productes locals, arquitectura rural, s’ha fet en gran manera a partir dels seus fessionals, contribueix a endurir
festes, denominacions d’origen, artesania, «valors intangibles», considerant des dels la patrimonialització suprimint
allotjaments rurals, menjar ecològic, produc- mites i llegendes associades a grans perso- l’ús corrent dels edificis locals i
replantejant-los com a signes de
tes de la terra, nous usos de la terra, «noves» natges històrics fins a la gastronomia o el valors «universals» de la cultura.
festes històriques, etc. La marca de patrimoni paisatge. Així, a Catalunya es dissenyà el Per contra, els habitants reco-
immaterial es converteix llavors no només Pla d’implementació dels recursos turístics neixen els elements patrimonials
que els són familiars incloent-los
en un plus de valor econòmic, sinó també intangibles de Catalunya (2009),(14) que con- en lògiques d’ús que no concor-
en una subtil interacció entre allò que és siderava la potenciació del turisme sobre la den amb la patrimonialització
local i les demandes particulars d’una societat base d’aspectes tan diversos com ara rutes institucional.
global (Chevalier, 2000; Rautenberg et al., històriques, les festes o els paisatges cultu- (14)
2000), alhora que es recreen i transformen rals agraris i enogastronòmics de Catalunya. El pla es va elaborar basant-se
en l’Atles del turisme a Catalu-
les imatges del passat (Roigé i Frigolé, 2010). Així, el pla presentava rutes basades en la nya, dirigit per Simon i Toledano.
(13)
Unes imatges que ja no s’experimenten Catalunya medieval, els monarques catalans, L’Atles, com reconeixen els
només en la pròpia comunitat, sinó que la bruixeria, el bandolerisme, el catalanisme autors en la introducció (2009:
2), pretén crear un turisme
fins i tot s’exporten en el cas del consum polític, les colònies industrials, l’anarquisme, de qualitat, basat en criteris
dels productes alimentaris que es venen i la Guerra Civil, els maquis o els escenaris de d’identitat, «un aspecte que està
consumeixen lluny del punt d’origen, amb cinema. El pla assenyalava que «la major part íntimament connectat amb la
imatge que com a poble volem
una mena d’«exportació simbòlica del patri- d’estudis que analitzen les noves tendències projectar. El turisme no és una
moni immaterial», que es pot fer present a en matèria de turisme subratllen l’èxit de activitat culturalment neutra. En
les cases de tothom, tal com mostra Turgeon les destinacions que aposten per posar en el nostre país existeixen tota una
sèrie de temàtiques històriques
al Quebec (2010). valor la seva identitat i singularitat, amb el que fins fa poc eren deixades
desenvolupament del que s’ha anomenat de banda en l’oferta turística i
El turisme també demana cada cop més turisme de les experiències i de les emocions cultural, al costat d’altres que
en constituïen el cànon. Un
patrimoni immaterial (Saidi, 2010). Les o turisme vivencial» (Generalitat de Cata- turisme que encara estava molt
noves tendències de turisme cultural ja no lunya, 2009). condicionat pel sincretisme dels
es conformen amb veure monuments i més estereotips espanyols, i sostin-
gut pels clixés internacionals
monuments, sinó que volen caminar pels Iniciatives similars s’han desenvolupat en que feien invisible la identitat
carrers, conèixer la cultura local, els seus molts països i localitats. Però cal qüestio- catalana». La utilització del
turisme i del patrimoni immate-
espectacles, menjar la seva gastronomia i nar-se quin és el veritable desig del turista. rial és, doncs, un dels objectius
participar en una experiència sensorial No cerca sobretot la visita a llocs materials? del pla. Sorprenentment, el pla
sostenible. La potencialitat del patrimoni Per a Noppen i Morisset (2003: 75-76), «el es fixa prioritàriament en un
compendi de rutes i activitats
immaterial per al turisme està en ple des- patrimoni immaterial no és més que un oxí- centrades en la història i no té
envolupament. Es creen rutes, es venen moron, una confusió entre un objecte… i la gaire en compte els recursos
productes alimentaris de la terra, es difon seva interpretació», de manera que el turista etnològics.
la imatge d’una ciutat, les festes d’un poble, el que realment cerca és visitar el lloc mate-
proliferen fires alimentàries, i a tot turisme rial: «un lloc es considera més comprensiu
de qualitat se li afegeixen valors immaterials. quan un monjo ens presenta una abadia, o
Es cerca l’«autenticitat» com un valor que és un vell ferrer ens pot mostrar la seva forja
per definició immaterial, com la recerca d’un […] Això és el que cerca el turista, però sense
«jo autèntic» viscut pels turistes, com mostra forja o sense abadia, els “tresors vivents” no
Saidi en el cas dels visitants occidentals a tindrien interès». Pot funcionar un turisme
Tunísia. Per a ell, «és deixant-se impregnar basat només en elements immaterials? Segu-
pels objectes que el turista retroba la seva rament, no, però allò que és immaterial actua
–autenticitat– […], però la presència del com un element afegit que reforça tendències
turista i la seva experiència fa que aquests de turisme cultural i de turisme creatiu.
34 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
La relació entre turisme i patrimoni imma- social i la saviesa de la participació dels habi- (15)
terial és una relació ambivalent. Si bé és cert tants locals en aquest tipus d’estratègies de Ja en el Congrés Internacional
de l’ICOM celebrat a Barce-
que tots els elements patrimonials arriben a desenvolupament que tinguin un impacte lona el 2001 es va emfatitzar
ser-ho perquè són gestionats (i el turisme hi en la forma de vida a les regions d’acollida i la importància del patrimoni
immaterial i la necessitat de
té un gran pes), la turistització dels elements les societats (Osborne, 2010: 242). cercar metodologies apropia-
immaterials pot anar en contra de la seva des. Posteriorment, hi ha hagut
preservació. Potser l’amenaça més gran per al Museïtzant. Com es pot exposar el declaracions.
patrimoni immaterial és la mercantilització patrimoni immaterial?
dels llocs i de la gent per part d’una indústria Pot entrar el patrimoni immaterial als
turística en constant expansió. La combina- museus? Com? Com ha afectat la Convenció
ció entre turisme i preservació del patrimoni sobre el Patrimoni Immaterial als museus?
immaterial és difícil, però no impossible, i Com els museus, basats en la conservació
en tot cas resulta estimulant. Per a Gravari- dels béns materials, poden incloure la imma-
Barbas i Jacquot (2013), «hem de contra- terialitat? Els museus, una de les institucions
posar l’efecte de les ciutats-museu per crear més implicades en el patrimoni, i la seva
ciutats participatives, cal revaluar la noció organització més important (ICOM) han
de trobada amb els habitants amb la pro- posat l’accent en el patrimoni immaterial
moció del patrimoni immaterial». Kishore durant tota la darrera dècada.(15)
Rao (2010) proposa un nou paradigma per
a la identificació, nominació i inscripció de Generalment, els museus es fonamenten
béns en les llistes de patrimoni mundial que en els objectes: una obra d’art, un objecte
passi per la valoració de la relació humana arqueològic, un objecte etnològic, fins i tot
dels béns materials i immaterials, de manera un animal dissecat. Com assenyala Kurin
que el turisme no es vegi com a una càrrega (2004: 8), «alguns museus prefereixen que la El museu cerca testimonis
sinó com un benefici. La protecció de les cultura estigui morta i dissecada», per la qual orals per construir el seu
discurs. Écomusée du Fier
persones i el seu patrimoni requereixen un cosa «no és fàcil infondre vida als museus». La Monde, Mont-real.
enfocament que reconegui l’ètica, la justícia història de la museologia s’ha construït, en XAVIER ROIGÉ
Patrimoni immaterial DOSSIER 35
bona part, a partir de la controvèrsia entre si l’objecte? És que l’objecte pot ser represen- UN DELS
l’objecte és o no suficient per explicar els fets tatiu d’una cultura? PROBLEMES
socials. Aquest vell debat ja estava present en DEL PATRIMONI
Boas (1858-1942), quan aquest antropòleg i Aquest problema ha estat abordat de forma IMMATERIAL ÉS
museòleg posava l’accent en la representació diferent en les diferents maneres d’exposar EL DE LA SEVA
de la necessitat que els objectes permetessin i d’entendre la museologia que s’han anat MATERIALITZACIÓ.
«veure les cultures». Les representacions de succeint. Generalment, i durant la major SI EL QUE PRIMA
Boas en els llavors museus d’història natural part de la història dels museus, ha primat ÉS L’OBJECTE,
havien de permetre utilitzar els objectes per l’objecte per sobre del que representa, i en LLAVORS COM
explicar la cultura, i aquests no tenien sen- certa manera continua sent així. És cert que POT ENTRAR
tit per ells mateixos sinó com una manera als museus d’avui han entrat –i cada cop EL PATRIMONI
de comunicar el veritable contingut de les més– altres elements que no són objectes, IMMATERIAL AL
cultures. El problema és que els objectes no com ara textos, narracions orals, vídeos, MUSEU? COM
aconseguien sempre comunicar el veritable maquetes, reproduccions o elements de PODEM EXPOSAR
significat dels conceptes, per la qual cosa disseny. Però la pràctica museològica con- L’ESPERIT DELS
resultava impossible transposar la realitat de tinua fonamentant-se principalment en OBJECTES?
les cultures a les sales del museu. En altres l’objecte, que es presenta amb més o menys
paraules, el problema expressava les limita- explicacions.
cions de la cultura material per comunicar
conceptes generats en la recerca i mostrava Un dels problemes del patrimoni immaterial
un conflicte entre escriptura i llenguatge és el de la seva materialització. Si el que prima
visual, perquè els objectes són un dels ele- és l’objecte, llavors com pot entrar el patri-
ments de les cultures, però no l’únic. Llavors, moni immaterial al museu? Com podem
com es pot explicar allò que l’objecte no exposar l’esperit dels objectes, o, dit d’una
deixa veure? Amb quin suport, amb quins manera més antropològica, la cultura de Representació sobre el
patrimoni dels hurons, al
llenguatges hem d’explicar el que no es veu? l’objecte? Com es pot exposar el patrimoni Museu Wendake, Quebec.
Com s’ha d’explicar què hi ha més enllà de immaterial? Com se li pot donar vida a un XAVIER ROIGÉ
36 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
instrument musical, o com es pot fer present manera que la interpretació havia de fer visi- (16)
una llegenda o unes creences populars en bles els diferents elements que configuraven Els principis del concepte d’in-
terpretació van ser formalitzats
la vida d’un país? Hi ha molts problemes els paisatges naturals i els humanitzats.(16) el 1957 per Frieman Tilden, qui
per superar, tant de tipus temàtic (discurs) va qualificar la interpretació com
com tècnic (museografia). Tot un repte. Tan- Molts museus estan forjant avui una nova una activitat educativa que «vol
descobrir el significat de les
mateix, aquest repte, com assenyala Kurin relació entre el patrimoni material i l’imma- coses i les seves relacions per
(2004) és particularment estimulant, perquè terial, relació de la qual en neix un nou tipus mitjà de la utilització dels objec-
implica donar als museus o a les institucions de museu. Alguns museus arriben al límit i tes d’origen, les experiències
personals i els exemples, més
gestores del patrimoni un altre enfocament ens presenten només el patrimoni immate- que només la comunicació d’in-
per adreçar-se al públic i sobretot a la comu- rial, deixant l’objecte en un pla secundari. formacions concretes» (1976).
Pretén, doncs, proporcionar
nitat local. En el cas del Musée de la Mémoire Vivante, un significat en els objectes,
a Saint-Jean-Port-Joli (Quebec), un museu es edificis i paisatges que la simple
La perspectiva d’allò immaterial està molt basa en la recollida de testimonis orals, acom- visita no fa immediatament
perceptible.
més present en els museus americans que panyats d’objectes que mantenen un record
en els europeus, que es caracteritzen per per inserir-los en les col·leccions i exposi-
una posició privilegiada dels lligams entre cions. D’una manera similar, el Museu de
les dimensions materials i immaterials dels Neuköln, a Berlín, recull objectes-testimoni
objectes, el que Bergeron anomena musealia. sobre la història del barri, i els diferents objec-
Moltes exposicions i museus d’avui s’en- tes donen peu a la memòria oral. Aquest
riqueixen presentant els usos socials dels museu, situat en un barri multicultural
objectes. D’aquesta manera, la relació amb als afores de Berlín, promou un intercanvi
l’objecte es modifica, ja que es converteix d’idees entre les generacions i les cultures.
en un lloc de comunicació i mediació en
comptes de la simple contemplació (Ber- Les noves tecnologies digitals ofereixen pos-
geron, 2010). Posar en valor un element de sibilitats il·limitades per a l’enregistrament,
la cultura immaterial significa, a banda de l’emmagatzematge i la comunicació del
donar-li un nou sentit, que el visitant pugui patrimoni immaterial, tot oferint-nos una
percebre i comprendre el seu sentit. Annette experiència més interactiva, participativa i
Viel sosté la idea que els llocs patrimonials sensible del nostre patrimoni. Al Brasil, el
estan carregats d’experiència i que tenen un Museu da Pessoa (Museu de la Persona, Sao
gran poder evocador que incita a l’adquisi- Paulo, 1981) parteix de la idea que «tot ésser
ció de coneixements. Per això, el que cal és humà, anònim o cèlebre, té dret a eternit-
descobrir «l’esperit dels llocs». Per a ella, els zar i integrar la seva història en la memòria
llocs històrics no són solament dipositaris social». Per fer-ho possible, el museu pretén
de formes del passat, sinó que reflecteixen connectar les persones i grups a través de
formes de vida i tenen un poder d’evoca- les seves històries. Des de la seva creació, el
ció, d’emoció i de significació del temps i museu és una organització de la societat civil
de l’espai: «L’esperit dels llocs és, d’alguna que recull històries de vida i les difon a través
manera, l’aura que transcendeix els camps de publicacions, programes de ràdio i TV,
d’intervenció i conserva el fil conductor que exposicions, webs, etc. D’aquesta manera, el
teixeixen aquests llocs i que ens permet captar museu ha aconseguit recollir 15.000 histò- POSAR EN VALOR
l’essència. Parlar de “l’esperit dels llocs” és ries de vida i 72.000 documents i fotografies UN ELEMENT
modelar la valoració oferta al públic, privi- digitalitzades, seguint els plantejaments de DE LA CULTURA
legiant un acostament que es basa més en la història oral de Paul Thompson (1988). IMMATERIAL
una experiència global que en una temàtica a La idea del museu s’ha estès a altres països, SIGNIFICA,
explicar» (Viel, 1997). Descobrir el significat amb iniciatives a Portugal, els Estats Units A BANDA DE
de les coses és un dels aspectes centrals de i el Quebec. DONAR-LI UN NOU
la museologia interpretativa, en la qual els SENTIT, QUE EL
elements didàctics de comunicació ocupen D’una manera similar, a València, el Museu VISITANT PUGUI
un lloc central. Ja des dels primers parcs, el de la Paraula (Museu Etnològic de València) PERCEBRE I
paisatge era valorat com un element en què posa èmfasi en els testimonis orals presents a COMPRENDRE EL
confluïen l’acció humana i la naturalesa, de les exposicions, de manera que la memòria SEU SENTIT
Patrimoni immaterial DOSSIER 37
n’esdevé l’eix. Subtitulat com a Arxiu de la estan obligats a abordar aquest canvi de plan- EL MUSEU, ENLLOC
Memòria Oral Valenciana, el museu atre- tejament si volen continuar existint. Per a DE PREOCUPAR-SE
sora més de 300 entrevistes digitalitzades ell, els museus que prefereixin continuar NOMÉS DE LA
i enregistrades en format audiovisual. Els exhibint només la cultura morta corren el CONSERVACIÓ
protagonistes són persones nascudes abans risc de trobar-se amb el mateix destí que DE L’OBJECTE EN
de la Guerra Civil espanyola, testimonis pri- els objectes que exposen, que quedin inser- LA SEVA FORMA
vilegiats dels processos de canvi sociocultu- vibles. Reconvertir, doncs, els museus de FÍSICA, ADQUIREIX
ral ocorreguts al territori valencià durant el llocs d’objectes morts en elements vius en UNA NOVA
passat segle XX. El museu es presenta com el sentit de la Convenció sobre PCI és tot FUNCIÓ, QUE ÉS LA
un sistema de gestió, anàlisi i recuperació un repte (Alivizatou, 2008), però permet TRANSMISSIÓ DE
de tots els testimonis que el Museu Valencià que els museus trobin una nova vida en el LA CULTURA
d’Etnologia custodia. La idea de crear l’Arxiu segle XXI. El museu, enlloc de preocupar-se
de la Memòria Oral Valenciana va néixer només de la conservació de l’objecte en la
el 1999, tot i que les primeres entrevistes seva forma física, adquireix una nova funció,
daten de 2002, i té la col·laboració de diverses que és la transmissió de la cultura (Classen
institucions valencianes, incloent-hi diversos i Howes, 2006)
departaments de la Universitat de València,
La integració del PCI pot fer més viu l’ob-
A França, la Federació d’Ecomuseus i jecte i pot restaurar les seves funcions socials
Museus de Societat va portar a terme el i el patrimoni, el passat i el present. Alhora,
projecte Patrimoinez-vos (Patrimonialit- la perspectiva immaterial apropa el museu
zeu-vos), que pretenia reflexionar sobre què a la comunitat, i les col·leccions s’enriquei-
era el PCI i quins criteris podien distingir-lo xen en associar individus i grups socials a
d’un patrimoni etnològic més clàssic. Per l’exposició i al museu. El patrimoni cultu-
això, van portar a terme un projecte parti- ral immaterial és, doncs, un desafiament
cipatiu per comprovar la dimensió vivent i important en les noves formes de pensar i
evolutiva de les pràctiques culturals i la seva practicar la museologia, atès que provoca el
interacció amb la natura i la història. En el desig de presentar exposicions i donar vida als
seu catàleg, el projecte declarava que pretenia objectes mitjançant l’augment de la funció
«sortir d’una visió folklorista i promocional, social del museu i l’explotació de les noves
per mostrar com la tradició pot encarnar tecnologies per fer col·leccions i exposicions
un patrimoni viu, reactivat i inscrit en la més interactives i accessibles. La relació amb
contemporaneïtat». A través de reportatges l’objecte es modifica, ja que es converteix
fotogràfics, els ecomuseus volien mostrar «el en un lloc de comunicació i mediació en
rol identitari, festiu i social de la pràctica […] comptes de la mera contemplació. L’ús del
així com el seu aprenentatge i la seva reactua- PCI en museus ofereix, doncs, una experi-
lització», perquè es veiés «com les dimensions ència més interactiva, participativa i sensible
col·lectives i individuals cohabiten dins de del patrimoni.
cada patrimoni». Feta a partir de propostes
dels diferents membres de la Federació, les Conclusions
fotografies pretenien interrogar «sobre l’actu- La introducció del concepte de PCI ofereix,
alitat dels nostres museus i la nostra necessària en definitiva, noves oportunitats per a un
presència», i eren acompanyades de testi- ús social, econòmic, polític i museístic del
monis que posaven en evidència el context patrimoni. Els dubtes sobre el concepte teò-
cultural, econòmic i simbòlic. ric i sobre la forma de gestionar-lo són, com
hem vist, nombrosos. Però si bé els conceptes
Introduir la immaterialitat en els museus no anteriors, com ara el de patrimoni etnològic,
és simple. Implica, en gran manera, canviar eren sobretot un objecte intel·lectual cons-
la idea del museu. Per a alguns autors, com truït en el procés de la recerca, el principi de
Matsuzono (2004: 13-14), «els museus no reconeixement del patrimoni immaterial
tenen cap dret a entrar en aquesta matèria». per part de les comunitats implica assig-
En canvi, per a Kurin (2004), els museus nar als patrimonis una perspectiva diferent
38 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
(Tornatore, 2004). Com assenyala Jadé, el futur. Llavors, com assenyala Osborne EL PATRIMONI
patrimoni cultural immaterial ha generat (2010: 237), el patrimoni immaterial no és IMMATERIAL NO ÉS
aportacions teòriques fonamentals per rein- únicament una problemàtica acadèmica, ÚNICAMENT UNA
terpretar el concepte de patrimoni per «la sinó que té implicacions sobre com les soci- PROBLEMÀTICA
seva dimensió dels fets socials, la seva realit- etats es veuen a elles mateixes, com expressen ACADÈMICA,
zació com a procés, la seva relació amb les les seves identitats i com es volen perpetuar SINÓ QUE TÉ
normatives sobre pèrdua o desaparició, pel amb vista al futur. En tornar-se «vius», els IMPLICACIONS
seu caràcter de memòria, per ser un element elements patrimonials es reinterpreten con- SOBRE COM LES
vivent i amb vitalitat, i també en introduir tínuament i fins i tot les noves generacions SOCIETATS ES
les nocions de transmissió, d’apropiació i tenen la capacitat de decisió sobre la seva VEUEN A ELLES
de concepció dinàmica del temps» (Jadé, vigència o no. És una visió absolutament MATEIXES, COM
2006: 76). nova del patrimoni, que cal portar a terme EXPRESSEN LES
fins a les darreres conseqüències i que implica SEVES IDENTITATS
El concepte de PCI posa sobre la taula una no tractar el patrimoni immaterial com si fos I COM ES VOLEN
qüestió fonamental i alhora estimulant, en material, sinó com un element d’autèntica PERPETUAR AMB
transformar el fet patrimonial en un fet social dinamització social. n VISTA AL FUTUR
(Jadé, 2006: 63-70), la qual cosa comporta
una autèntica revolució en el sentit del que
és i representa el patrimoni. El patrimoni Representació de patrimoni
immaterial aborigen al Museu
deixa de ser llavors una qüestió del passat Nacional d’Austràlia, Canberra.
per transformar-se en una construcció del XAVIER ROIGÉ
Patrimoni immaterial DOSSIER 39
BIBLIOGRAFIA
Agudo, J. (1997) «Patrimonio Et- Canals, A. (2012) Memoria y re- Davallon, J. (2007) «Le Don du pa- Generalitat de Catalunya (2009)
nológico. Problemática en torno a presentación: Los mapuche en los trimoine: une approche communi- Pla d’implementació dels recursos
su definición y objetivos». Revista museos del Estado de Chile. Treball cationnelle de la patrimonialisation», turístics intangibles de Catalunya.
PH, núm. 18. final de màster. Barcelona: Universi- Culture et Musées, vol. 9, núm. 9, http://www.gencat.cat/empresa-
tat de Barcelona. p. 169-171. iocupacio/turisme/pla_intangibles/
Alivizatou, M. (2007) «The UNES- [consulta: 03.01.2014].
CO Programme for the Proclama- Carrera, G. (2009) «Iniciativas Davallon, J.; Micoud, A.; Tardy, C.
tion of Masterpieces of the Oral and para la salvaguardia del Patrimo- (1997) «Vers une évolution de la González, Y. (2012) Museo, identi-
Intangible Heritage of Humanity: A nio Inmaterial en el contexto de la notion de patrimoine? Réflexions dad y diversidad. Un análisis de las
Critical Examination». Journal of Convención UNESCO, 2003: una à propos du patrimoine rural». A: representaciones de la diversidad
Museum Ethnography, núm. 19, propuesta desde Andalucía». Revis- Poulot, D.; Grange, D. (ed.). L’esprit cultural en los museos comunitarios
p. 34-42. ta del Patrimonio Histórico, núm. 0, des lieux. Le patrimoine et la cité. de México. Treball final de màster.
p. 179-185. Grenoble: PUG. Barcelona: Universitat de Barcelo-
Alivizatou, M. (2008) «Contextuali- na. Dipòsit digital. http://hdl.hand-
sing Intangible Cultural Heritage in Carrera, G.; Diezt, G. (coord.) De Jong, F. (2007) «A Masterpiece le.net/2445/33058 [consulta:
Heritage Studies and Museology». (2005) Patrimonio inmaterial y ges- of Masquerading: Contradictions 03.01.2014].
International Journal of Intangible tión de la diversidad. Sevilla: Junta of Conservation in Intangible He-
Heritage, vol. III, p. 44-54. de Andalucía. Consejería de Cultu- ritage». A: De Jong, F.; Rowlands, Gravari-Barbas, M. (1995) «Le
ra. Instituto Andaluz del Patrimonio M. (ed.). Reclaiming Heritage: Al- “sang” et le “sol”. Le patrimoine,
Aquino, D. (2011) Uso político Histórico (Cuadernos PH). ternative Imaginaries of Memory in facteur d’appartenanceà un territoi-
del patrimonio. Un acercamiento West Africa. Walnut Creek, CA: Left re urbain». Geographie et cultures,
a la dinàmica contemporània en Cerclet, D. (2003) «Entretien Coast Press, p. 161-184. núm. 20, p. 55-68.
Petén, Guatemala. Treball final de avec… ». http://www.cmtra.org/
màster. Barcelona: Universitat de spip.php?article364 [consulta: Derèze, G. (2005) «De la culture Gravari-Barbas, M; Jacquot,
Barcelona. 03.01.2014]. populaire au patrimoine immatériel». S. (2013) «Les habitants et les
Hermès, 42, p. 47-53. communautés locales au centre
Belmont, N. (1986) «Le Folklore Chevallier, D. (dir.) (2000) Vives du développement touristique
refoulé ou les séductions de l’arc- campagnes. Le patrimoine rural, Eriksen, E. (2001) «Between uni- des sites du patrimoine mundial»,
haïsme». L’Homme, vol. 26, núm. projet de société. París: Autrement, versalism and relativism: A critique Journée d’étude Touristes et habi-
97-98, p. 259-268. coll. Mutations, núm. 194. of the UNESCO concepts of cul- tants dans les sites de patrimoine
ture». A: Cowan, J.; Dembour. M. mundial. París: 4e Séminaire de la
Benzaïd, R. (pres.) (1979) L’et- Chiva, I. (1990) «Le patrimoine et- B.; Wilson, R. (ed.). Culture and Chaire UNESCO «Culture, Touris-
hnologie de la France, besoins et hnologique. L’exemple de la France». Rights: Anthropological Perspec- me, Développement» et du réseau
projets, rapport du groupe de travail A: Encyclopaedia Universalis, vol. tives. Cambridge University Press, UNITWIN-UNESCO «Culture,
sur le patrimoine ethnologique. Pa- 24. París, p. 229-241. p. 127-148. Tourisme, Développement».
rís: Ministère de la Culture et de la
Communication. Classen, C.; Howes, C. (2006) «In- Fabre, D. (1997) «Le patrimoine, l’et- Habib, S. (2010) «Touristes québé-
digenous artifacts». A: Edwards, E.; hnologie». A: Nora P. (dir.). Science cois en Tunisie et patrimoine du “soi
Bergeron, Y. (2010) «L’invisible ob- Gosden, C.; Phillips, R. (ed.). Sensi- et conscience du patrimoine, Actes authentique”». Ethnologie Françai-
jet de l’exposition. Dans les musées ble Objects: Colonialism, Museums des Entretiens du patrimoine. París: se, vol. 40, núm. 3, p. 469-476.
de société en Amérique du Nord». and Material Culture. Oxford i Nova Fayard / Éditions du Patrimoine, p.
Ethnologie Française, vol. 40, núm. York: Bergen. 59-72. Hafstein, V. (2009) «Intangible He-
3, p. 401-411. ritage as a List: From Masterpiece to
Conget, L. (2012) Patrimonio Fabre, D. (2000) «L’ethnologie de- Representation». A: Smith, L.; Aka-
Bortolotto, C. (2008) «Les enjeux como estrategia de contrapoder. vant le monument històriques». A: gawa, N. (ed.). Intangible Heritage.
de l’institution du patrimoine culturel Movimientos sociales, usos políti- Fabre D. (dir.). Domestiquer l’histoi- Londres: Routledge.
immatériel». Culture et recherche, cos del patrimonio y participación re: ethnologie des monuments his-
núm. 116-117, p. 32-34. ciutadana en el barrio de Yungay toriques, París: Éditions de la Maison Halbwachs, M. (1980) The collec-
de Santiago de Chile. Treball final des Sciences de l’Homme, p. 1-29. tive memory. Nova York: Harper &
Brown, M. (2003) Safeguarding de màster. Barcelona: Universitat Row Colophon Books.
the Intangible. Cultural Commons. de Barcelona. Frigolé, J.; Roigé, X. (ed.) (2006)
The Meeting Place for Culture and Globalización y localidad: perspec- Heinich, N. (2009) La fabrique du
Policy. Center for Arts and Culture. Connerton, P. (1989) How Socie- tiva etnográfica. Barcelona: Publica- patrimoine: de la cathédrale à la
ties Remember. Cambridge: Cam- cions i Edicions UB. petite cuillère. París: Éditions de la
Byrne, D. (2004) «Chartering Heri- bridge University Press. Maison des Sciences de l’Homme.
tage in Asia’s Postmodern World». García Canclini, N. (1999) «Los
Conservation, núm. 19(2), p. 16-19. Davallon, J. (2002) «Comment se usos sociales del Patrimonio Cultu- Jadé, M. (2006) Patrimoine imma-
fabrique le patrimoine?». Sciences ral». A: Aguilar, E. (coord.). Patrimo- tériel: Perspectives d’interprétation
Byrne, G. (2009) «A Critique of Un- Humaines, Hors série, núm. 36, p. nio Etnológico. Nuevas perspecti- du concept de patrimoine. París:
feeling Heritage». A: Smith, L.; Aka- 74-77. vas de estudio. Sevilla: Consejería L’Harmattan.
gawa, N. (ed.). Intangible Heritage. de Cultura. Junta de Andalucía, p.
Londres: Routledge, p. 229-252. 16-33 (Cuadernos PH).
40 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Jiménez, S. (2005) «Patrimonio y Narotzky, S. (2009) «“Un futur Rautenberg, M. (2004) La rupture Simon, A.; Toledano, F. (dir.) (2009)
turismo rural». A: Santana, A.; Prats, per al passat”: reflexiones sobre patrimoniale. Bernin: A la Croisse. Atles del turisme a Catalunya. Ma-
L. (ed.). El encuentro del turismo con la recuperación de la memoria». A: pa nacional dels recursos turístics
el patrimonio cultural: concepciones Guixé, J.; Iniesta, M.; Vinyes, R. (ed.). Rautenberg, M.; Micoud, A.; intangibles. Barcelona: Generali-
teóricas y modelos de aplicación. Polítiques públiques de la memòria: Bérard, L.; Marchenay, P. (dir.) tat de Catalunya. http://www20.
Actas del X Congreso de Antropo- I Col·loqui Internacional Memorial (2000) Campagnes de tous nos gencat.cat/docs/empresaiocupa-
logía. Sevilla: Fundación El Monte, Democràtic. Barcelona: Eumo. désirs. Patrimoines et nouveaux cio/20%20-%20Turisme/Obser-
p. 131-145. usages sociaux. París: Éditions de la vatori%20turisme/Atles%20i%20
Nas, P. et al. (2002) «Masterpieces Maison des Sciences de l’Homme. recursos/doc_36886208_1.pdf
Kirshenblatt-Gimblett, B. (2004) of Oral and Intangible Culture: Re- [consulta: 03.01.2014].
«Intangible Heritage as a Metacul- flections on the UNESCO World Roigé, X. (2010) «Spanish Civil War
tural Production». Museum Interna- Heritage List». Current Anthropo- Museums. Memory of the past as Smith, L. J.; Akagawa, N. (ed.)
tional, vol. 56, p. 52-65. logy, vol. 43, núm. 1. intangible heritage». A: Lira, S.; (2009) Intangible Heritage. Lon-
Amoêda, R. (ed.). Constructing In- dres: Routledge.
Kirshenblatt-Gimblett, B. (2006) Noppen, L.; Morisset, L. K. (2003) tangible Heritage. Barcelos: Green
«Word heritage and cultural econò- «Le patrimoine est-il soluble dans le Lines Institute, p. 201-216. Thompson, P. (1988) La voz del
mics». A: Karp, A.; Kratz, L.; Scwaja, tourisme?». Téoros, vol. 22, núm. 3, pasado. La historia oral. València:
L.; Ybarra-Fraustro, T. (ed.). Museum p. 57-59. Roigé, X.; Frigolé, J. (ed.) (2010) Institució Alfons el Magnànim.
Frictions. Public Cultures/Global Constructing cultural and natural
Transformations. Durham: Duke Osborne, B. (2010) «Epilogue. So- heritage: parks, museums and ru- Tilden, F. (1976) Interpreting our
University Press. me personal reflextions on dàncing ral heritage. Girona: Documenta heritage. Chapel Hill: University of
with shadows, shapping clouds, Universitaria. Carolina Press (reed.).
Kreps, C. (2009) «Indigenous cura- grounding intangibilities». A: Lira,
tion, museus and intangible cultural S.; Amoêda, R. (ed.). Constructing Salama, M. (2008) Desarrollo y po- Tornatore, J. L. (2004) «La difficile
heritage». A: Smith, L. J.; Akagawa, Intangible Heritage. Barcelos: Gre- lítica cultural en Brasil, el caso del politisation du patrimoine ethnolo-
N. (ed.). Intangible Heritage. Lon- en Lines Institute, p. 233-243. Encuentro de Culturas Tradiciona- gique». Repères, 42, p. 149-160.
dres: Routledge, p. 193-208. les de la Chapada dos Veadeiros.
Pérez, B. (2008) «El Patrimonio In- Treball final de màster. Barcelona: Tsing, A. (2005) Friction. An etnhon-
Kurin, R. (2004) «Safeguarding material en proyectos de desarrollo Universitat de Barcelona. graphy og global connection. Prin-
Intangible Cultural Heritage in the territorial en Comunidades Indíge- ceton: Princeton University Press.
2003 UNESCO Convention: a nas de Los Andes Peruanos». E-rph: Schmitta, T. M. (2008) «The UNES-
critical appraisal». Museum Inter- Revista electrónica de Patrimonio CO Concept of Safeguarding Turgeon, L. (2010) «Les produits
national, vol. 56, núm. 1-2, p. 66-77. Histórico, núm. 3. Intangible Cultural Heritage: Its du terroir, version Québec». Ethno-
Background and Marrakchi Roots». logie Française, vol. 40, núm. 3, p.
Lacarrieu, M. (2008) «¿Es necesa- Prat, L.; Llopart, D.; Prats, L. (1982) International Journal of Heritage 477-486.
rio gestionar el patrimonio inmate- La cultura popular a Catalunya. Es- Studies, vol. 14, núm. 2, p. 95-111.
rial? Notas y reflexiones para para tudiosos i institucions, 1853-1981. UNESCO (2003) Convención para
repensar las estratègies políticas y Barcelona: Fundació Serveis de Seeger, A. (2009) «Lessons Lear- la Salvaguardia del Patrimonio Cul-
de gestión». Boletín gestión Cultu- Cultura Popular. ned from the ICTM (NGO) evalua- tural Inmaterial. París: UNESCO.
ral, núm. 27, p. 2-27. tion of nominations for the UNES-
Prats, L. (1997) Antropología y pa- CO Masterpieces of the Oral and Viel, A. (1997) «Quan bufa l’esperit
Lira, S.; Amoêda, R. (ed.) (2010) trimonio, Barcelona: Ariel. Intangible Heritage of Humanity». A: dels llocs. Natura i cultura al diapa-
Constructing Intangible Heritage. Smith, L. J.; Akagawa, N. (ed.). Intan- só de la perennitat». Aixa: Revista
Barcelos: Green Lines Institute. Prats, L. (2005) «La mercantilización gible Heritage. Londres: Routledge, bianual del Museu Etnològic del
del patrimonio: entre la economia p. 112-128. Montseny (La Gabella), 8, p. 29-40.
López, C. (2004) «El Patrimonio turística y las representaciones
cultural inmaterial en la legislación identitarias». Boletín del Instituto Sepúlveda, T. (2011) Museología Walker, C. (2009) Heritage Or He-
española. Una reflexión desde la Andaluz del Patrimonio Histórico, y comunalidad. Una aproximación resy: The Public Interpretation of
Convención de la UNESCO de núm. 58, p. 72-80. al estudio de los museos comuni- Archaeology and Culture in Maya
2003». Patrimonio Cultural y De- tarios de Oaxaca. http://hdl.hand- Rivera. Tuscaloosa: University of
recho, núm. 8, p. 203-216. Pronovost, G. (1982) Culture Po- le.net/2445/20642 [consulta: Alabama Press.
pulaire et Sociétés Contemporai- 03.01.2014].
Marrie, H. (2009) «Cultural Heritage nes. Sillery: Presses de l’Université
and the protection and maintenan- du Québec. Sevillano Calero, F. (2003) «La
ce of the intangible heritagecultural construcción de la memoria y el
heritage of indigenous people». A: Rao, K. (2010) «A new paradigm olvido en la España democràtica».
Smith, L. J.; Akagawa, N. (ed.). Intan- for the identification, nomination Ayer, núm. 52, p. 297-320.
gible Heritage. Londres: Routledge, and inscription of properties on the
p. 169-192. World Heritage List». International Silverman, D.; Ruggles, F. (ed.)
Journal of Heritage Studies, vol. (2009) Intangible Heritage Embo-
Matsuzono, M. (2004) «Museums, 16, núm. 3. died. Nova York: Springer-Verlag
Intangible Cultural Heritage and the Gmbh.
Spirit of Humanity». ICOM News, Rautenberg, M. (2003) «Comment
núm. 4, p. 13-14. s’inventent de nouveaux patrimoi-
nes: usages sociaux, pratiques ins-
Mauss, M. (2006) Manual de Et- titutionnelles et politiques publiques
nografía. Buenos Aires: Fondo de en Savoie». Culture et Musées, vol.
Cultura Económica de Argentina. 1, núm. 1, p. 19-40.
Patrimoni immaterial DOSSIER 41
Inventaris de PCI
L’aplicació de la Convenció de la UNESCO (1)
Malgrat aquestes dificultats, d’ençà de mit- aquest sentit, es busca preservar uns drets (4)
jan segle XX, els estats i els organismes interna- generals. En canvi, el segon, promogut per Normes d’aquest tipus
impulsades per organismes
cionals han elaborat normes sobre el PCI. Es l’OMPI, està relacionat amb una concepció internacionals són la Declaració
tracta, però, d’instruments jurídics de caire del patrimoni com un recurs econòmic i Universal de Drets Humans de
les Nacions Unides (1948);
i d’abast molt diferent: des de normatives busca protegir els drets dels seus posseïdors el Conveni sobre els pobles
internacionals fins a lleis d’abast local o regi- (Hottin, 2013: 13; Lixinski, 2013: 8). indígenes i tribals en països
onal, des de recomanacions sobre els drets independents de l’OIT (1989);
el Pacte Internacional de Drets
culturals dels pobles fins a lleis de protecció Aquests tres tipus de normes responen a Econòmics, Socials i Culturals
de la propietat intel·lectual. A continuació, dues visions diferents de la cultura. D’una de les Nacions Unides (1996);
fem un repàs d’aquestes normatives. banda, el primer tipus de lleis es correspon la Declaració de les Nacions
Unides sobre els Drets dels
amb la idea que la cultura és una realitat Pobles Indígenes (2007).
Molts organismes internacionals han elabo- intrínseca a l’ésser humà i fa èmfasi en els
rat textos jurídics aplicables al PCI: l’ONU, processos socioculturals lligats al patrimoni.
la UNESCO, l’OIT, l’ICOM, l’OMPI, De l’altra, el segon i el tercer tipus de legisla-
entre d’altres. Alguns d’aquests documents ció reflecteixen una visió de la cultura com
són de caràcter no vinculant (soft law), com quelcom que existeix de manera separada
les recomanacions i les declaracions. D’altres, de les persones i que es pot segregar en dife-
en canvi, comprometen els estats que els rents sectors o elements. Així, la salvaguarda
subscriuen: les convencions o convenis. En del PCI reclama lleis específiques enfocades
tots els casos, però, les mesures proposades a protegir determinades creacions huma-
acostumen a ser genèriques i els estats les han nes, a defensar uns interessos particulars
de traduir després en les lleis específiques. d’una comunitat enfront d’altres persones
o grups.
D’altra banda, hi ha la normativa elaborada
pels estats o regions. Per exemple, la Cons- Les normatives relacionades
titució política de la República del Brasil amb els drets humans
(1988), la Llei del patrimoni cultural català Les lleis de defensa dels drets humans,
(1993), la Llei de la biodiversitat de Costa dels drets culturals i dels drets dels indí-
Rica (1998) o la Llei del patrimoni cultu- genes conformen un primer marc jurídic
ral de la Ciutat Autònoma de Buenos Aires de salvaguarda del patrimoni immaterial.
(2003). És en aquest àmbit on la legislació L’expressió màxima d’aquesta orientació és
és més concreta i regula els usos, estableix la condició que estableix la Convenció de
mesures de protecció i sanciona els incompli- considerar només aquells elements del patri-
ments de la llei i les accions que perjudiquen moni immaterial que siguin compatibles
el patrimoni. amb els drets humans, el respecte mutu i
el desenvolupament sostenible (UNESCO
Les normes que s’apliquen a la salvaguarda 2003: art.2.1), tot i les dificultats per definir
del PCI són molt diverses i estan en relació de manera precisa aquestes tres condicions
amb l’ús instrumental que s’espera fer del (Santamarina, 2013: 275).
patrimoni i dels interessos que entren en
joc en la seva protecció (Lixinski, 2013). Si bé aquesta orientació correspon sobretot a
En general, trobem tres tipus de legislació normes internacionals,(4) també la trobem en
diferents: 1) les normatives relacionades amb lleis estatals. Així, des de la dècada de 1990, LA SALVAGUARDA
els drets humans; 2) la legislació sobre la molts països llatinoamericans reconeixen DEL PCI PASSA
propietat intel·lectual; i 3) les lleis d’àmbit els pobles indígenes i els seus drets en les NECESSÀRIAMENT
cultural. seves constitucions, en què també s’hi recull PER PRESERVAR
la naturalesa pluricultural i multilingüe de EL CONTEXT
El primer i el darrer tipus corresponen a una l’Estat. Això suposa que cal establir lleis i SOCIAL I
via jurídica impulsada per la UNESCO, que polítiques que reconeguin la diversitat cultu- CULTURAL
aborda el patrimoni cultural immaterial com ral i donin suport al respecte, manteniment EN QUÈ ES
una expressió de la identitat i de la diversi- i transmissió de les cultures específiques CREA, MANTÉ I
tat cultural que cal protegir legalment. En (Urrutia, 2012: 62; Lixinski, 2013). TRANSMET
44 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Aquest tipus de marc normatiu està en rela- alguns estats, com ara França, han mostrat (5)
ció amb dos aspectes. D’una banda, una poc interès per la Convenció, pel desacord en L’article 1 de la Declaració
Universal de la UNESCO sobre
concepció integral i indivisible de la cultura, el paper que atorga als estats en el control del la Diversitat Cultural de 2001
definida com una manera de vida, que inclou PCI: d’una banda, es refusa la interferència defineix la diversitat cultural
com un patrimoni comú de la
tant aspectes materials com immaterials – d’organismes internacionals en les dinàmi- humanitat i «tan necessària per
coneixements, valors, idees, símbols, pràc- ques patrimonials de l’Estat; de l’altra, no al gènere humà com la biodiver-
tiques, llengua–. Des d’aquesta perspectiva, s’està d’acord amb el rol predominant que la sitat per als éssers vius». Idees
semblants es recullen en el pre-
cada grup té dret a mantenir i desenvolupar Convenció dóna a les comunitats portadores àmbul de la Convenció sobre
la cultura pròpia, té dret a mantenir la seva en detriment de l’Estat (Hottin, 2013: 11). la protecció i la promoció de
identitat cultural (Blake, 2001: 5). D’aquí la diversitat de les expressions
sorgeix l’èmfasi en els drets culturals i la La legislació sobre la propietat culturals (UNESCO, 2005a).
és una forma de protecció forta: defineix qui documents al llarg de les dècades de 1980 (7)
té dret a usar i gestionar uns elements deter- i 1990 i culminaren amb l’aprovació de Altres instruments de la
UNESCO relacionats amb el
minats del patrimoni immaterial, de quina la Recomanació sobre la salvaguarda de la PCI són la Declaració de Mèxic
manera es pot fer i amb quines finalitats. En cultura tradicional i popular de 1989 de la sobre les polítiques culturals
(1982), el Programa de tresors
conseqüència, també estableix sancions a UNESCO i, posteriorment, la Convenció humans vius (1993, el Llibre
formes d’apropiació i a usos d’aquest patri- per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural vermell de les llengües ame-
moni que es consideren indeguts. Immaterial de 2003.(7) naçades (1993), el Programa
obres mestres del patrimoni
oral i immaterial de la humanitat
Però les normes d’aquest tipus tenen uns Des de mitjan segle XX, les legislacions de (1997), la Declaració sobre la
inconvenients que limiten la seva aplicació molts estats i regions han anat incloent les Diversitat Cultural (2001), la
Declaració d’Istanbul sobre el
per salvaguardar el PCI (Blake, 2001; Gar- manifestacions immaterials en les lleis sobre Patrimoni Immaterial (2002).
rote, 2009; Lixinski, 2013). 1) El seu abast el patrimoni cultural o bé han elaborat nor- També cal destacar altres
és limitat i no es poden aplicar al patrimoni mes específiques sobre això. És el cas de molts documents com són la Carta de
Xangai (2002) o la Declaració
immaterial definit en un sentit ampli: els estats llatinoamericans que, des de la dècada de Seül (2004) de l’ICOM.
elements que cal protegir han de complir uns de 1990 i sobretot a partir de l’aprovació de
requisits –delimitació, estabilitat, propietat– la Convenció, han adaptat la seva legislació
que moltes de les manifestacions del PCI no a aquest nou concepte de patrimoni i a la
compleixen. A més, s’orienten a protegir els necessitat de la seva salvaguarda (Urrutia,
productes del patrimoni però no els pro- 2012: 63). Igualment, la legislació estatal
cessos de creació ni tampoc el seu context i autonòmica de l’Estat espanyol sobre el
social i cultural. 2) Tendeixen a fossilitzar patrimoni cultural elaborada des de 1985
el patrimoni immaterial, que és vist com també contempla el patrimoni immaterial,
un producte definit, que existeix fora de les tot i que el relaciona amb el patrimoni etno-
relacions socials, i a separar-lo del context en lògic definit en termes de cultura tradicional
què és produït i utilitzat i que li dóna sentit. i popular (Querol, 2009; IPCE, 2011; Mar-
3) Converteixen el PCI en una mercaderia i tínez, 2011; Alegre, 2012).
s’orienten sobretot a fer front als problemes
d’explotació comercial del PCI. En conse- Però la legislació d’àmbit cultural sobre el
qüència, protegeixen el patrimoni fora del patrimoni, sigui o no sigui específica sobre
seu context de creació però no arbitren cap el PCI, no elimina el perill de la mercanti-
mesura per fer-ho dins d’aquest context. 4) I, lització i subordinació als interessos polí-
finalment, estableix un monopoli sobre uns tics i econòmics. Molt sovint, les polítiques
elements que en el seu context són apropiats patrimonials depenen del turisme, la qual
de maneres molt diferents, cosa que implica cosa té un impacte en la manera d’entendre
privatitzar-los. el PCI, de registrar-lo i de posar-lo en valor
(Urrutia, 2012: 64). Igualment, són prou
Legislació específica en l’àmbit coneguts els usos del patrimoni immaterial
de la cultura en els conflictes entre els estats i entre els MALGRAT LA
D’ençà de la dècada de 1970, i especial- estats i les minories. INSISTÈNCIA A
ment durant els anys 1980, la UNESCO LA CONVENCIÓ
va impulsar una sèrie de debats sobre la sal- Les normatives d’àmbit cultural també pre- QUE EL PCI ÉS UN
vaguarda del folklore o cultura tradicional i senten un altre problema. El tractament que PATRIMONI VIU
popular com a patrimoni cultural. Enfront es fa del patrimoni immaterial en les lleis I EN CONSTANT
de l’opció d’elaborar un instrument jurídic l’orienta envers el passat: s’associa amb la tra- TRANSFORMACIÓ,
que integrés la propietat intel·lectual amb dició, amb allò que és anterior als processos EL TRACTAMENT
l’orientació cultural, s’imposà la idea que de globalització, amb elements que estan en QUE ES FA DEL
una proposta específica d’orientació cultural perill de desaparèixer. La mateixa Convenció PATRIMONI
permetria salvaguardar millor el PCI que no contribueix a aquesta orientació, malgrat la IMMATERIAL
pas una normativa que tingués en compte insistència que el PCI és un patrimoni viu EN LES LLEIS
els drets econòmics lligats a l’explotació i ús i en constant transformació, amb les consi- L’ORIENTA
del patrimoni immaterial (Blake, 2001: 92). deracions sobre la urgència i els efectes de la ENVERS EL
Els debats portaren a la redacció de diferents globalització. PASSAT
46 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Finalment, l’existència de lleis específiques Igualment, la identitat cultural que es cons- La transhumància va ser
sobre el patrimoni pot contribuir a menysva- trueix o reforça a partir del PCI també es pot declarada bé d’interès cultural
immaterial d’Aragó l’any 2011.
lorar les manifestacions del patrimoni imma- considerar de segon ordre en comparació La ramada transhumant de
terial a les quals s’apliquen. Alguns elements de la identitat nacional derivada de la perti- Lloveto de Cardet, prop de
del patrimoni immaterial com ara la llengua, nença a un Estat. La identitat que confereix Tolba (Ribagorça, Osca).
F. ESTRADA, J. R. IGLESIAS, E. NADAL
les creences, els coneixements sobre el medi, el fet de compartir un patrimoni cultural
la producció d’aliments o els coneixements i immaterial no ha de qüestionar la identitat
les pràctiques sobre la salut són regulats per nacional estatal. La valoració de les cultures
normes sobre la propietat intel·lectual, la particulars que estimula la Convenció s’ha de
llengua, l’educació, la sanitat, l’urbanisme, fer només en la mesura que aquestes formen
la religió o el medi ambient. Per abordar part d’un tot, que revelen facetes d’una unitat
aquests elements, la legislació cultural és que està per sobre de la diversitat (Hottin
insuficient i calen lleis fortes, que regulin 2012: 99).
usos, reconeguin drets i deures, sancionin i
no es limitin a recomanar, a promoure l’es- Les mesures de salvaguarda del PCI LA IDENTITAT
tudi i els inventaris. i els inventaris en la legislació CULTURAL QUE
Les mesures regulades pels diferents tipus de ES CONSTRUEIX O
D’aquesta manera, s’estableix una diferèn- legislació aplicable a la salvaguarda del PCI REFORÇA A PARTIR
cia significativa entre aquests elements i les presenten un nivell de concreció molt divers DEL PCI TAMBÉ ES
manifestacions situades en l’òrbita de les lleis i tenen orientacions distintes. En general, es POT CONSIDERAR
d’àmbit patrimonial, donant-los un major poden agrupar en les propostes següents: DE SEGON ORDRE
relleu econòmic, polític i social. Per contra, a) Confeccionar inventaris, catàlegs, bases de EN COMPARACIÓ
les manifestacions de la cultura immaterial a dades, atles, llibres de registre, etc. AMB LA IDENTITAT
les quals s’apliquen normes patrimonials són b) Reconèixer i declarar determinats ele- NACIONAL
situades en una posició inferior. Així, les lleis ments del patrimoni immaterial com a DERIVADA DE LA
patrimonials poden tenir efectes contraris a béns d’interès cultural, aplicant-los-hi un PERTINENÇA A UN
la salvaguarda. nivell més alt de protecció. ESTAT
Patrimoni immaterial DOSSIER 47
c) Estudiar científicament les manifestacions taris de PCI. Però malgrat els esforços per (8)
del patrimoni immaterial. ajustar les propostes, la seva aplicació és Moltes de les lleis del patrimoni
cultural de les comunitats
d) Documentar i fixar el patrimoni en problemàtica perquè contemplen el patri- autònomes de l’Estat espanyol,
suports materials textuals i audiovisuals, moni immaterial des de l’òptica dels béns tant anteriors com posteriors a
la Convenció, parlen de béns
i crear arxius per conservar-lo i difondre’l. culturals materials (Martínez, 2011: 139). etnogràfics o béns etnogrà-
e) Impulsar accions per reconèixer el valor Les manifestacions del PCI són percebudes fics immaterials per referir-se
del patrimoni immaterial, com ara crear i tractades com a coses, com un producte a aspectes del patrimoni
immaterial. Aquests mateixos
llistes representatives del PCI. acabat que té uns valors en si mateix, com termes també s’usen de manera
f) Impulsar accions per gestionar, promoure una realitat delimitada que es pot identificar, freqüent en el Pla Nacional per
l’ús i transmetre els elements del patrimoni inventariar, protegir i difondre. En aquest a la Salvaguarda del PCI (IPCE,
2011).
a les generacions següents. sentit, és significatiu l’ús del concepte bé
g) Sancionar els actes contra el patrimoni, les immaterial –o bé cultural immaterial o bé (9)
seves manifestacions o els drets culturals etnològic immaterial– que es fa en algunes Des de la Convenció, el terme
utilitzat com a genèric és
de les poblacions portadores. Segons la lleis,(8) que deriva del concepte de bé cultural patrimoni cultural immaterial i
natura penal o administrativa de les acci- utilitzat per referir-se al patrimoni material com a terme específic neutre
elements, encara que també
ons, les sancions es recullen en les matei- en la Convenció del Patrimoni Mundial s’usen manifestacions, expres-
xes lleis específiques o bé en normes més (1972). La mateixa UNESCO, però, va sions, aspectes o pràctiques del
generals com, per exemple, el codi penal. abandonar el concepte de bé per referir-se PCI (Smeets, 2012: 15-16).
a les manifestacions específiques del PCI (10)
Aquestes mesures responen a lògiques dife- durant la dècada de 1990(9) (Smeets, 2012), Per exemple, l’article 2 del
rents, que van des de la idea que el patrimoni i així ho reflecteixen algunes de les lleis que decret de 2009 que regula els
aspectes de la Llei general de
només és un i, per tant, les propostes de pro- en deriven.(10) cultura de Colòmbia (2008)
tecció han de ser sempre les mateixes, fins a assenyala «els diversos tipus
la idea que les característiques del patrimoni Una quarta opció és dirigir les mesures de de Patrimoni cultural immaterial
abans enunciats, queden com-
immaterial són tan particulars que fan neces- protecció als elements materials relacionats presos per efectes d’aquest
sari utilitzar disposicions específiques per amb el PCI, perquè se suposa que la seva con- decret sota el terme “manifes-
tacions”» (Ministerio de Cultura
salvaguardar-lo. Hi podem identificar cinc servació porta implícita la salvaguarda dels de Colombia, 2010: 171).
lògiques diferents. elements immaterials que hi van associats.
En aquest sentit, trobem, d’una banda, les (11)
Com passa amb l’actualització
La primera és aplicar un únic tipus de mesu- propostes per protegir la dimensió immate- del Codi dels béns culturals i
res al conjunt del patrimoni, tant si és mate- rial dels béns materials o les lleis de protecció del paisatge italià (2008), que
rial com immaterial. Es podria pensar que del paisatge que afecten tant als elements declara que els elements inclo-
sos en la Convenció del PCI
aquest plantejament resulta d’una concepció materials com als immaterials associats a un només poden ser sotmesos a
holística del patrimoni, que busca superar la territori. Aquest plantejament, però, atribu- les disposicions del Codi quan
dicotomia material/immaterial. Això, però, eix un valor accessori a la dimensió immate- donin lloc a testimonis materials
(Bortolotto, 2013: 28-29).
no és així en la major part dels casos, ja que rial dels béns materials, que es considera útil
les mesures proposades han estat pensades en tant que permet apreciar millor allò que
només per al patrimoni material, sense tenir és vist com a més important: el bé material
en compte els trets particulars del PCI. (Lixinski, 2013: 20). D’altra banda, hi ha
les mesures per protegir els béns materials
La segona lògica és establir mesures de sal- lligats a les pràctiques immaterials, com pro-
vaguarda específiques per al PCI, dirigides posa la mateixa Convenció. En alguns casos,
sobretot a protegir els col·lectius portadors aquesta proposta respon a la idea que les
i reforçar les condicions necessàries perquè manifestacions immaterials només es poden
es pugui mantenir, evolucionar i transmetre. salvaguardar conservant els seus components
Aquest tipus de mesures, però, són les menys materials.(11)
freqüents.
Finalment, la darrera opció considera que
La tercera alternativa consisteix a adaptar les per salvaguardar el patrimoni immaterial
mesures definides per al patrimoni material cal fixar-lo en suports de tipus textual i audi-
a les característiques pròpies del PCI. És el ovisual i crear arxius per conservar aquests
cas, per exemple, de la confecció d’inven- suports. Són mesures que segueixen la idea
48 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
que la salvaguarda dels elements immate- material. Identificar elements i inscriure’ls en MOLTES DE LES
rials només és possible conservant els béns registres, llibres o inventaris és una pràctica MESURES DE
materials, tant si són objectes associats a les que es troba en la major part d’instruments SALVAGUARDA
pràctiques com si són suports documentals normatius relatius al patrimoni material, PROPOSADES
(Bortolotto, 2013: 29). És com si es proposés arqueològic i monumental. Aquesta mirada TENEN UN EFECTE
que la salvaguarda del patrimoni natural suposa concebre el patrimoni immaterial CONTRARI AL QUE
passés per elaborar herbaris i col·leccions com a béns, com a coses que es poden identi- PERSEGUEIXEN:
de taxidèrmia. ficar, delimitar, definir i classificar de manera SI BÉ PERMETEN
clara i objectiva. Suposa separar el patrimoni REGISTRAR LES
Així, la major part de les propostes s’allu- com a producte dels processos socials de MANIFESTACIONS
nyen de la idea del PCI com a procés, com a creació, d’ús i de valoració. INTANGIBLES DE
manifestació dinàmica i viva, que adquireix LA CULTURA, LES
un valor i un significat en el context i en les De la norma a la pràctica. CONVERTEIXEN
relacions. Com a resultat d’això, moltes de Inventariant el PCI: EN UNS ELEMENTS
les mesures de salvaguarda proposades tenen exemples del món FOSSILITZATS I
un efecte contrari al que persegueixen: si bé Mentre que la Convenció fa èmfasi en la DESCONTEXTUALIT-
permeten registrar les manifestacions intan- importància de l’elaboració d’inventaris de ZATS
gibles de la cultura, les converteixen en uns PCI (art. 12), no s’especifica clarament què
elements fossilitzats i separats del context i és un inventari i com ha de realitzar-se: què
de les relacions en què tenen sentit (Kono, s’ha d’inventariar, com i amb quin objectiu?
2009; Martínez, 2011: 139).
En documents posteriors de la UNESCO
Els inventaris són l’eina fonamental de la s’ofereixen algunes precisions de com han
Convenció. Són el pas previ a planificar altres de ser aquests inventaris, assimilant-los als
mesures concretes de protecció i també es ja existents del patrimoni cultural mate-
consideren un instrument per sensibilitzar rial, especialment als d’objectes artístics i
la població respecte al PCI i la seva impor- arquitectònics. En aquest sentit, s’assenyala
tància (UNESCO, 2011b: 4). Per això, la que «[…] així com els monuments i obres
Convenció orienta l’acció de salvaguarda d’art s’identifiquen i col·leccionen, el patri-
cap a la confecció d’inventaris del PCI. Com moni cultural immaterial també es pot reco-
hem vist, és l’única mesura concreta prescrita pilar i registrar. De fet, el primer pas que ha
als estats que han ratificat la Convenció. És, de donar un Estat per salvaguardar aquest
però, una pràctica que no s’acaba mai: com patrimoni és identificar i registrar o inven-
que el PCI és una realitat viva i canviant, tariar les expressions i manifestacions sus-
els inventaris no poden ser mai definitius i ceptibles de ser considerades patrimoni cul-
cal actualitzar-los regularment (UNESCO, tural immaterial» (UNESCO, 2011a: 10).
2003a: art. 12.1). I s’afegeix que «[…] els inventaris poden
servir després de base per elaborar mesures de
Els inventaris –catàlegs, llibres, atles i altres salvaguarda de les manifestacions o expressi-
formes de registres– també tenen un paper ons del patrimoni cultural immaterial inclo-
destacat en moltes normatives internacio- ses o descrites en ells. Les comunitats han
nals, estatals, regionals i locals. Tot i que la de participar en la identificació i definició
ratificació de la Convenció pels diferents del patrimoni cultural immaterial, ja que
estats ha impulsat la promulgació de lleis són les que decideixen quins usos formen
sobre el PCI o l’adequació de les normes part del seu patrimoni cultural» (UNESCO,
ja existents, el darrer quart del segle XX ja 2011a: 10).
trobem regulades propostes d’inventaris
específics o propostes generals que inclouen La realització d’inventaris ha proliferat en els
elements immaterials. últims anys, probablement per ser una de
les primeres actuacions recomanades per la
Però elaborar un inventari suposa aproxi- Convenció i també un dels elements que a
mar-se al PCI des de l’òptica del patrimoni primera vista pot semblar més concret i fàcil
Patrimoni immaterial DOSSIER 49
d’aplicar. L’anàlisi de diferents inventaris de el context de les noves directives marcades L’ANÀLISI DE
PCI a diferents països del món ens permet per la Convenció. Igualment, l’existència DIFERENTS
observar l’aparició recurrent de dubtes i inter- d’accions prèvies de la UNESCO relaciona- INVENTARIS DE
rogants que es reflecteixen en l’elaboració dels des amb el patrimoni intangible, com ara el PCI A DIFERENTS
inventaris. La varietat de formats d’inventaris Programa de Proclamació d’Obres Mestres PAÏSOS DEL MÓN
existents ens parla d’un terreny problemàtic del Patrimoni Oral i Intangible de la Huma- ENS PERMET
en què les contradiccions són solucionades en nitat (1998), es compten entre les actuacions OBSERVAR
cada cas de manera diferent i dóna lloc a un sobre les quals alguns països assenten les bases L’APARICIÓ
panorama variat i fins i tot oposat. per catalogar el PCI. Ens n’ofereix un exem- RECURRENT
ple el cas de França, on el 2007 es va proposar DE DUBTES I
Hem analitzat un total de 22 inventaris de la realització de dos inventaris. El primer era INTERROGANTS
PCI finalitzats i 30 més que es troben en un projecte d’inventari d’inventaris, que va QUE ES
procés de realització a diferents països del ordenar i agrupar una sèrie d’inventaris i REFLECTEIXEN
món. En aquesta varietat de formats, les bases de dades preexistents sobre cultura EN L’ELABORACIÓ
contradiccions no triguen a aparèixer. immaterial al territori nacional. El segon pro- DELS INVENTARIS
jecte, engegat el 2008, consistia a elaborar un
Una de les possibles vies per confeccionar repertori de pràctiques culturals vives, amb el Imatge d’una dansa garifuna,
cultura afrocaribenya repartida
inventaris de PCI consisteix a reagrupar o suport de les comunitats implicades seguint actualment entre els països de
reorganitzar diferents projectes de registre un dels èmfasis proposats per la Convenció Belize, Guatemala, Hondures
i classificació d’elements culturals portats a (Hottin, 2012; Grenet, 2013). i Nicaragua. L’any 2001 la
UNESCO va declarar la
terme en el passat. En molts casos es tracta llengua, la música i la dansa
de recerques acumulades al llarg d’anys per En moltes ocasions, aquests inventaris iden- garifunes Obra Mestra del
associacions o instituts etnològics o d’història tifiquen el patrimoni immaterial com l’equi- Patrimoni Oral i Intangible
de la Humanitat. 2009.
local, tant públics com privats, que passen valent a la cultura popular i tradicional, sense RICK GOLDMAN. WIKIPEDIA COMMONS
a ser organitzats de manera sistemàtica en tenir en compte les pràctiques contempo- (CC BY-SA 2.0)
50 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
rànies pròpies dels diversos grups culturals. polítiques presents en les pràctiques classi- UNA DE LES
Al mateix temps, s’ignora que les pràctiques ficatòries. L’Intangible Cultural Heritage in PRINCIPALS
no poden preservar-se ni conservar-se per si Scotland, es presenta com un inventari del DIFICULTATS QUE
mateixes si no responen a una utilitat social patrimoni viu, de les pràctiques i costums del ES PLANTEJA ÉS
o readaptació a les noves realitats. Molts dels territori, sense entrar en més detalls. Aquest COM RESOLDRE
projectes que analitzem no són el resultat inventari adopta la forma d’un wiki, és a dir, LA PARADOXA
directe de les pautes marcades per la Con- un lloc web els continguts del qual poden QUE ES PRESENTA
venció, sinó que són la continuació i reapro- ser editats per diferents usuaris. D’aquesta QUAN ES PRETÉN
fitament d’inventaris, llistes i bases de dades forma, se supera el problema de limitar la ELABORAR UN
elaborats als diferents països des de la dècada recopilació a un nombre de categories fixes, INVENTARI, QUE ÉS
de 1980, i que se centraven en la idea d’iden- adaptant la idea d’inventari a les possibili- ESSENCIALMENT
tificar el folklore nacional. Aquest és el cas del tats que ofereix aquest format, sempre en ESTÀTIC,
Catàleg de Danses Tradicionals del Pacífic producció per definició. En altres casos, tro- D’ELEMENTS VIUS,
de Nicaragua, l’Inventari d’elements del fol- bem que un criteri important per seleccionar DINÀMICS PER
klore de Seychelles, l’Asia-Pacific Database elements de PCI ha estat el risc o perill de NATURALESA
on Intangible Cultural Heritage i l’inventari desaparició imminent, l’amenaça sobre la
búlgar, entre d’altres. seva supervivència. Entre aquests exemples
s’ubiquen el Data Bank on Traditional/
Un element comú que trobem en els inven- Folk Performing Arts in Asia and the Paci-
taris analitzats és la falta d’especificitat en els fic i també els inventaris realitzats al Brasil
criteris utilitzats per definir els elements de i Colòmbia.
PCI. En la major part dels casos, no s’expli-
cita quins elements són considerats patri- Un altre tema que cal destacar és el de l’abast
moni immaterial i quins altres no ho són, ni territorial dels inventaris. Mentre que alguns
es discuteixen les contradiccions pròpies del estats es plantegen inventaris que s’ocupin de
concepte. De fet, en documents posteriors de la totalitat del territori nacional, com són els
la UNESCO sobre la confecció d’inventaris casos de Mèxic i la Xina, uns altres decideixen
(UNESCO 2011b: 10), es reconeix que els elaborar inventaris diferents en funció de les
estats part no estan obligats a ajustar-se a la seves divisions administratives, com són els
definició de patrimoni immaterial present casos belga o colombià, o bé destacar inven-
en la Convenció, encara que sí que se’ls enco- taris específics per a les diferents comunitats
ratja perquè ho facin. Els inventaris que hem o grups ètnics presents al territori.
analitzat no solen fer referència als criteris
utilitzats per la Convenció per a la definició Es pot observar un interès comú a intentar
del PCI, ni tampoc no es detenen a discutir superar els perills de reïficació implícits en
les ambigüitats presents en la Convenció. les pràctiques de definició del patrimoni,
No obstant això, hi ha algunes excepcions. buscant respondre a l’èmfasi de la Convenció
L’inventari de patrimoni immaterial realitzat en la característica viva del PCI. En aquest
conjuntament pel govern búlgar (Ministeri sentit, una de les principals dificultats que es
de la Cultura) i per l’Institut de Folklore de planteja és com resoldre la paradoxa que es
l’Acadèmia de Ciències de Bulgària defineix presenta quan es pretén elaborar un inven-
com a criteris principals per a la inscripció tari, que és essencialment estàtic, d’elements
d’elements: l’autenticitat, la representativitat, vius, dinàmics per naturalesa. Els inventaris
el valor artístic, la vitalitat i l’arrelament en de portadors de tradicions, com és el cas del
la tradició. Molts d’aquests conceptes són de Répertoire Suisse du Patrimoine Culturel
difícil definició, per la qual cosa poden crear Immatériel o de l’Inventaire des Ressour-
problemes a l’hora de realitzar inventaris. ces Ethnologiques du Patrimoine Imma-
tériel (IREPI) del Quebec, al Canadà, són
Molts dels projectes d’inventari que ana- respostes a aquestes preguntes. La idea de
litzem mostren solucions diferents davant patrimoni viu, ressaltada en la Convenció,
la complexitat de definició d’elements de ha donat relleu a aquests inventaris centrats
PCI, com també davant les implicacions en els portadors de tradicions, en què es
Patrimoni immaterial DOSSIER 51
recullen dades sobre persones i grups que es finalitzar la classificació. És per això que pocs Interior d’una tomba guarnida
consideren representants de sabers ances- inventaris de PCI realitzats fins ara s’han amb motiu del dia dels morts
al panteó d’Iguala de la
trals, diferents especificitats artístiques i plantejat com a objectiu l’exhaustivitat. Per Independencia, Guerrero, a
altres activitats considerades tradicionals. contra, alguns inventaris se centren en una Mèxic. 2010. WIKIPEDIA COMMONS
Aquest model permet realitzar inventaris en categoria específica i defineixen noves sub- (CC BY-SA 3.0)
els quals s’especifica l’existència de comerços categories en relació amb el territori estudiat,
i artesans, com impuls al desenvolupament o bé centren tot l’inventari en categories pre-
econòmic d’una regió. En aquests casos, s’ha cises que no sempre coincideixen amb les
de posar atenció en els processos d’ingerència que defineix la Convenció. Aquest és el cas
institucional sobre les pràctiques artesanals de l’Atles de Patrimoni Cultural Immaterial
o de producció local. La definició de sabers i de Buenos Aires, que es limita a l’àmbit de
pràctiques artesanals sol comportar una nor- festes, celebracions i rituals. Altres casos són
malització d’aquests fenòmens que es plasma el del Catàleg de Danses Tradicionals del
en la institucionalització de les pràctiques i Pacífic de Nicaragua, que s’interessa per les
que resta plasticitat i autonomia als subjectes. danses tradicionals, o l’Inventory of Intan-
gible Cultural Heritage of Cambodia, que se
Un altre dels problemes recurrents sorgeix centra en les arts performatives i els elements
en el moment d’intentar acomodar-se a les del patrimoni cultural oral.
categories de PCI que defineix la Convenció,
tot i que la mateixa UNESCO contempla Així, podríem ressaltar la flexibilitat de les
la possibilitat d’usar altres classificacions categories en el seu ús en diferents inventa-
(UNESCO, 2011b: 10-11). L’amplitud i ris, i la necessitat de no intentar aplicar-les
vaguetat d’aquestes categories fa de la rea- al món social com un sistema taxonòmic
lització d’inventaris una tasca ingent, ja que definitiu. La definició de les categories de la
no és possible demarcar límits precisos on Convenció parteix d’una classificació ètica,
52 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
realitzada d’una manera abstracta a partir Molts dels projectes analitzats se centren en PER ESQUIVAR
de nocions etnocèntriques dels redactors i la importància política del PCI com a eina EL PERILL DE
assessors de la UNESCO. La seva aplicació per estudiar i gestionar la diversitat cultural REÏFICACIÓ
en contextos èmics suposa una contradicció, dels territoris. En aquest sentit, els projectes D’ELEMENTS I
i limita l’abast i la comprensió local dels inclouen normalment les manifestacions LES LIMITACIONS
inventaris. Per això, molts inventaris es limi- de nova creació, com també els elements IMPLÍCITES EN
ten a seleccionar un tema general o diversos de comunitats immigrants, amb la finalitat L’ELABORACIÓ
considerats com a propis del patrimoni d’integrar les diverses expressions culturals D’INVENTARIS,
immaterial i, a partir d’allí demarquen una i atorgar-los visibilitat, com un primer pas MOLTS PROJECTES
sèrie de categories per acomodar i ordenar per a la integració social (és el cas d’Escòcia, BUSQUEN
els elements seleccionats als seus propis ter- Mèxic i Buenos Aires). En aquest sentit, es GARANTIR EL
ritoris. D’aquesta manera, molts inventaris reconeix el PCI com una eina d’acció política DESENVOLUPAMENT
se centren en àmbits específics i no aspiren i social, i s’intenta orientar la seva utilització DE RECERQUES
a ser exhaustius. Si bé en la Convenció es cap a una finalitat específica. ETNOGRÀFIQUES
dóna a entendre que els inventaris han de ser
exhaustius i incloure la totalitat del PCI, en Un altre exemple interessant és el que plan-
documents posteriors es reconeix la dificultat teja l’Inventari de Patrimoni Immaterial de
inherent a aquesta aspiració (UNESCO, Cambodja. Respecte als criteris utilitzats
2011b): com es pot pretendre inventariar per seleccionar els elements que passaran a
íntegrament allò que és immaterial? formar part de l’inventari, destaca que cap
inventari no pot ser exhaustiu, però sí repre-
Podem dir, llavors, que l’elaboració d’inven- sentatiu. En relació amb aquest concepte,
taris abandona, en la major part dels casos, el assenyala la importància de tenir en compte
criteri d’exhaustivitat per centrar-se en una els elements polítics que poden dificultar la
cerca de la representativitat dels elements determinació de criteris de representativitat,
seleccionats, tal com il·lustra l’inventari de per la qual cosa ressalta la necessitat d’evitar
PCI de Mèxic, en què s’explicita la impos- processos d’exclusió i invisibilització en la
sibilitat de realitzar un inventari exhaustiu realització d’inventaris. La manera que es
a causa de l’amplitud del món cultural. No planteja per evitar-ho és reflectir la polifonia
obstant això, aquesta opció presenta altres de veus existents en un estat nacional en el
problemes: com es pot determinar la repre- moment de confeccionar els inventaris.
sentativitat dels elements? Es tracta de la
instauració de criteris de legitimitat i jerar- Metodològicament, i per esquivar el perill de
quització, que fan prevaler certs elements reïficació d’elements i les limitacions implíci-
sobre uns altres com a més representatius tes en l’elaboració d’inventaris, molts projec-
(cf. Hafstein, 2009). Una manera d’apli- tes busquen garantir el desenvolupament de
car aquestes idees és desenvolupar criteris recerques etnogràfiques orientades a captar
de representativitat èmics, basats en anàlisis els elements processuals de les pràctiques, els
etnogràfiques exhaustives, que tinguin en usos, les representacions, les expressions, els
compte les implicacions polítiques de tot coneixements i les tècniques triades. Així, es
projecte relacionat amb el PCI, i la necessitat reflecteixen tant les complexitats conceptu-
de mantenir una mirada crítica que consideri als com els processos de producció que han
eines d’anàlisi reflexiva. donat lloc als elements considerats com a
PCI. Es tractaria de registrar les manifesta-
Altres inventaris, com en el cas de l’Asia- cions en el seu desenvolupament, i no com
Pacific Database on Intangible Cultural a productes acabats. En aquest sentit, molts
Heritage ja esmentat, plantegen la possi- projectes es decanten per una visió diacrònica
bilitat de crear un inventari basat en mos- del patrimoni que inclou una anàlisi histò-
tres d’elements de PCI, sense aspirar a cap rica i processual, com també un èmfasi en la
criteri de representativitat ni exhaustivitat. presentació dels contextos socials i culturals
No obstant això, no és possible ignorar la que han donat vida als elements seleccionats.
dimensió política de tota acció d’inventari. Aquest és el cas de l’inventari de Mèxic, que
Patrimoni immaterial DOSSIER 53
aspira a reunir totes les expressions i manifes- sos africans –Botswana, Lesotho, Malawi,
tacions representatives dels grups culturals Uganda, Swazilàndia, Zàmbia–, amb l’ob-
del país, partint de la base que el patrimoni jectiu de desenvolupar metodologies per
forma part de sistemes conceptuals, per la inventariar el patrimoni immaterial per inici-
qual cosa no és possible limitar-se a les acti- ativa de les mateixes comunitats. No obstant
vitats de classificació i taxonomia rebutjant això, aquestes activitats poden trobar-se amb
de manera implícita la mateixa definició problemes que han estat llargament discutits
d’inventari. És aquesta la perspectiva des per disciplines com l’antropologia, en plante-
de la qual alguns inventaris tenen el suport jar-se qüestions com ara qui representa legí-
d’investigadors i etnògrafs especialitzats, timament les comunitats?; qui en forma part
que es neguen a encasellar les expressions i qui no? El concepte de patrimoni cultural
culturals en esquemes preconcebuts (López immaterial és hereu d’una llarga tradició
Morales, 2008: 6). occidental (Smith, 2006) i, per tant, aquest
concepte no sempre serà traduïble de manera
D’aquesta manera, l’ús de metodologies fàcil a tots els contextos culturals, cosa que
etnogràfiques per elaborar inventaris per- en molts casos dificulta la seva interpretació.
met recollir informació en termes èmics, la
Teatre de titelles Wajang
qual cosa garanteix la representativitat dels Pel que fa als resultats, els inventaris realitzats Kulit de les illes d’Indonèsia.
elements recollits en l’àmbit de les comuni- prenen diferents formes. Mentre hi ha diver- Declarat l’any 2003 per la
tats. Uns altres projectes que s’orienten en sos casos que es tradueixen en pàgines web, UNESCO Obra Mestra del
Patrimoni Oral i Intangible de
el mateix sentit són una sèrie d’experiències com hem esmentat per a Escòcia, també hi la humanitat. Circa 1890.
organitzades a partir de 2010 en alguns paï- ha molts exemples en els quals s’elaboren KITLV. WIKIPEDIA COMMONS
54 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
llibres i catàlegs que poden o no ser acces- guarda que estableix la Convenció. D’altra LA MAJOR PART
sibles a Internet. En relació amb el volum banda, també té a veure amb les dificultats D’ACCIONS
d’informació recollida, també hi ha molta per definir i aplicar mesures legals concretes D’INVENTARI
varietat. Mentre alguns inventaris estan for- a causa de les característiques del PCI, que INTENTA BUSCAR
mats per fitxes summament complexes amb afavoreixen optar per la mesura més clara i FÓRMULES I
accés a informació històrica i etnogràfica, i fàcil de complir. Fer un inventari és més fàcil, SOLUCIONS PER
amb descripcions elaborades, ens trobem menys conflictiu i té menys conseqüències ESCAPAR DE LES
també amb exemples en els quals les fitxes que no pas establir mesures que permetin als LIMITACIONS
es limiten a unes poques línies informatives actors socials desenvolupar les seves formes INHERENTS A
i algunes dades bàsiques. de vida i d’organització social de manera LA CONVENCIÓ:
independent i lliure. COM ES POT
Per concloure, podem dir que una de les INVENTARIAR
característiques de la realització d’inventaris Ja en els debats entre els especialistes que van ALLÒ QUE ÉS
és la de traduir i resumir una realitat social redactar la Convenció de la UNESCO hi INTANGIBLE?
complexa en models de classificació norma- havia dues posicions sobre les possibilitats SERIA COM
litzats. L’aplicació de mètodes de classificació de confeccionar un Inventari de Patrimoni PRETENDRE
elaborats primer en àmbits internacionals Immaterial (Kurin, 2004a). D’una banda, COMPTAR LA
(UNESCO) i aplicats pels estats en l’àm- una postura que defensava la necessitat de SORRA DEL MAR...
bit nacional suposa la unificació i reducció realitzar inventaris complets del PCI, tal
de diferents universos socials en un format com es fa amb els monuments o jaciments
institucionalitzat que permet l’actuació pos- arqueològics. D’altra banda, una perspec-
terior. És per això que la major part d’accions tiva crítica que considerava que aquesta és
en aquest àmbit intenta buscar fórmules i una tasca immensa i inacabable, basada en
solucions per escapar d’aquestes limitaci- metodologies desacreditades que conceben
ons inherents a la Convenció: com es pot la cultura com si estigués formada per ele-
inventariar allò que és intangible? Seria com ments atomístics. Es considerava que els
pretendre comptar la sorra del mar… inventaris no només no estimularien la
vitalitat cultural, sinó que fins i tot podrien
Conclusions: els problemes i els anar-hi en contra pel fet de fossilitzar els
límits dels inventaris del PCI elements culturals.
L’anàlisi de les normatives aplicades a la
salvaguarda del PCI anteriors i posteriors Al nostre entendre, elaborar inventaris
a la Convenció de la UNESCO de 2003 del patrimoni immaterial planteja proble-
ha fet evident l’existència de textos de tipus mes metodològics fonamentals. Primer, el FER UN INVENTARI
i d’abast molt diferent, en relació amb les mateix concepte d’inventari està assumint ÉS MÉS
institucions que els han promulgat i amb la característica quantificable del patrimoni FÀCIL, MENYS
els usos del patrimoni per als quals han estat immaterial, que es contradiu amb la seva CONFLICTIU
pensats. L’orientació de moltes d’aquestes entitat intangible. Un inventari és per defi- I TÉ MENYS
normatives i de les mesures de salvaguarda nició una classificació de tots els elements CONSEQÜÈNCIES
que proposen no ha canviat gaire respecte a d’una categoria determinada, normalment QUE NO PAS
la legislació referida al patrimoni material. un recompte o anotació. Habitualment, el ESTABLIR
I això és així malgrat la insistència que les concepte s’aplica a elements finits, quan- MESURES QUE
característiques particulars del PCI feien tificables i categoritzables; és més difícil PERMETIN ALS
necessari un canvi dels objectius de les lleis imaginar-nos el seu ús en relació amb ele- ACTORS SOCIALS
des de la protecció a la salvaguarda i de les ments immaterials. Goody (1977) ressalta DESENVOLUPAR
mesures per aconseguir-ho. L’orientació que les implicacions teòriques i metodològiques LLURS FORMES
hi ha al darrera de la major part de mesures de les llistes i les taules en projectar sobre la DE VIDA I
és la del patrimoni material. realitat una sèrie de limitacions associades a D’ORGANITZACIÓ
la necessitat de definir categories precises que SOCIAL DE
L’èmfasi en la confecció d’inventaris que puguin ser reflectides en un format d’inven- MANERA
apareix en la legislació està en relació amb tari. El tipus de pensament esquemàtic propi INDEPENDENT I
l’obligació i la prioritat en el procés de Salva- dels inventaris encoratja l’ordenament dels LLIURE
Patrimoni immaterial DOSSIER 55
elements donant lloc a jerarquies i també També és important ressaltar els problemes LA NATURALESA
afavoreix l’existència de límits precisos entre derivats de l’ús social dels inventaris del POLISÈMICA DE
categories (Goody, 1977: 81). La naturalesa PCI. Quina utilitat tenen els inventaris i TOT PATRIMONI,
polisèmica de tot patrimoni, i especialment com poden ser restituïts a la comunitat? I ESPECIALMENT
dels elements del PCI, és així limitada quan això amaga una pregunta central: són els DELS ELEMENTS
es veu forçada a adaptar-se a un format d’in- inventaris la metodologia més adequada DEL PCI, ÉS
ventari. Com es pot estipular clarament si per a la salvaguarda del patrimoni cultural LIMITADA QUAN
el teatre de marionetes Wajang entra dins immaterial? Des de la nostra perspectiva, un ES VEU FORÇADA
de la categoria d’arts de l’espectacle o de la inventari no pot ser només una llista d’ele- A ADAPTAR-SE
d’usos socials rituals i actes festius? Com es ments amb una breu descripció, sinó que és A UN FORMAT
pot definir si els refranys populars sobre la necessari incloure-hi aspectes que són claus D’INVENTARI
climatologia s’haurien de categoritzar com per conèixer i comprendre els elements d’una
a tradicions i expressions orals, o bé com cultura: el context socioeconòmic, cultural i
a coneixements i usos relacionats amb la temporal en què aquest patrimoni es troba,
naturalesa i l’univers? està viu i té significat, i els actors que pro-
dueixen, utilitzen, transformen i transmeten
En aquest sentit, ens trobem amb el pro- els elements del PCI i ho reconeixen com a
blema freqüent d’assimilar els inventaris patrimoni seu. Tot això no es pot obtenir a
del patrimoni immaterial als del patrimoni partir de simples fitxes, sinó que ha de ser
material (especialment a l’arqueològic, artís- recollit mitjançant el treball de camp etno-
tic i arquitectònic), contemplant-los com gràfic. n
una col·lecció de béns culturals. Fins a quin
punt poden aïllar-se i inventariar-se els ele-
ments culturals que, al contrari dels elements
materials, estan en permanent transforma-
ció? On és el límit de l’inventari? Quin és el
criteri de l’inventari? Com assenyala Kurin
(2004b), la principal diferència en el tracta-
ment dels elements materials i immaterials
consisteix que, en els segons, els objectes són
la pràctica social, i no un registre, un ele-
ment inventariable, una transcripció escrita
o una fotografia. Per això, inventariar aquests
elements no és una tasca fàcil i comporta
nombroses dificultats metodològiques.
UN INVENTARI NO
Un desafiament que no és només metodo- POT SER NOMÉS
lògic, sinó també polític. Les pràctiques que UNA LLISTA
cal inventariar són de la mateixa comunitat, D’ELEMENTS
no del museu o d’una institució científica, i AMB UNA BREU
per això les pràctiques culturals immaterials DESCRIPCIÓ,
només tenen sentit si la mateixa comunitat SINÓ QUE CAL
les practica. Ni els museus ni les institucions INCLOURE-HI
polítiques o culturals poden recórrer a una ASPECTES COM
recreació idealitzada o romàntica de la cul- EL CONTEXT
tura (Kurin, 2004b). Poden investigar-la, SOCIOECONÒMIC,
però no poden conservar-la. Considerar les CULTURAL I
pràctiques culturals vives com un patrimoni TEMPORAL EN
pot tenir un interès estratègic, fins i tot polí- QUÈ AQUEST
tic, però suposa una contradicció, tret que PATRIMONI ES
el mateix concepte de patrimoni sigui con- TROBA, ESTÀ VIU I
siderat d’una forma absolutament diferent. TÉ SIGNIFICAT
56 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
BIBLIOGRAFIA
Alegre Ávila, J. M. (2012) «El pa- Hottin, C. (2013) «Du patrimoine Martínez, L. P. (2011) «La tutela UNESCO (2011a) Infokit. ¿Qué es
trimonio etnológico: un patrimonio immatériel dans les politiques pa- legal del Patrimonio Cultural Inma- el Patrimonio Cultural Inmaterial?
cultural sin régimen jurídico». Revista trimoniales». A: Coti, R.; Oelsner, terial en España: valoración y pers- París: UNESCO.
PH, 82, p. 83-99. http://www.iaph. J.; Perrin-Bensahel, L. (ed.). Droit et pectivas». Revista de la Facultad
es/revistaph/index.php/revistaph/ patrimoine culturel immatériel. París: de Ciencias Sociales y Jurídicas UNESCO (2011b) Infokit. Identi-
article/view/3311 [consulta: Éditions L’Harmattan, p. 11-25. de Elche, 1(7), p. 123-150. http:// ficar y realizar el Inventario del Pa-
13.12.2013]. revistasocialesyjuridicas.files.word- trimonio Cultural Inmaterial. París:
IPCE (2011) Plan Nacional de Sal- press.com/2011/11/07-tm-10.pdf UNESCO.
Blake, J. (2001) Élaboration d’un vaguarda del Patrimonio Inmaterial. [consulta: 13.12.2013].
nouvel instrument normatif pour la Madrid: Instituto del Patrimonio Cul- UNESCO (2012) Directrices
sauvegarde du patrimoine culturel tural de España. Mecanoscrit. Ministerio de Cultura de Colom- Operativas para la aplicación de la
immatériel. Éléments de réflexion. bia (2010) Legislación cultural en Convención para la Salvaguardia
París: UNESCO. Kiene, T. (2006) «La protección Colombia. Bogotá: Ministerio de del Patrimonio Cultural Inmaterial.
internacional de los conocimien- Cultura de Colombia. París: UNESCO.
Bortolotto, C. (2013) «Les inven- tos tradicionales y el ejemplo de
taires du Patrimoine immatériel en la OMPI. Posibilidades y límites». Querol, M. A. (2009) «El tratami- Urrutia, J. (2012) «Bilan de la sau-
Italie». A: Colóquio Internacional A: V Congreso de la red latinoa- ento de los bienes inmateriales en vegarde du patrimoine culturel
Políticas Públicas para o Património mericana de Antropología jurídi- las leyes de Patrimonio Cultural». immatériel en Amérique latine». A:
Imaterial na Europa do Sul: percur- ca. Oaxtepec. Mèxic. http://www. Patrimonio Cultural de España, 0, Gauthier, A. (dir.). Les mesures de
sos, concretizações, perspetivas. ciesas.edu.mx/proyectos/relaju/ p. 71-107. soutien au patrimoine immatériel.
Lisboa: Direção-Geral do Pa- cd_relaju/Ponencias/Mesa%20 Quebec: Conseil Québécois du
trimónio Cultural, p. 27-41. Gomez-Kuppe/KieneTobias.pdf Ruiz, M. (2006) La protección jurí- Patrimoine Vivant, p. 61-66.
[consulta: 13.12.2013]. dica de los conocimientos tradici-
Garrote Fernández-Díez, I. (2009) onales. Algunos avances políticos
«El Patrimonio Inmaterial y los de- Kirshenblatt-Gimblett, B. (2004) y normativos en América Latina.
rechos de propiedad intelectual». «Intangible Heritage as Metacultural Lima: UICN.
Revista Patrimonio Cultural de Production». Museum International,
España, 0, p. 111-132. 56(1/2), p. 52-65. Santamarina Campos, B. (2013)
«Los mapas geopolíticos de la
Gauthier, A. (dir.) (2012) Les mesu- Kono, T. (ed.) (2009) Intangible UNESCO: Entre la distinción y la di-
res de soutien au patrimoine imma- Cultural Heritage and Intellectual ferencia están las asimetrías. El éxito
teriel. Québec: Conseil Québécois Property: Communities, Cultural (exótico) del patrimonio inmaterial».
du Patrimoine Vivant. Diversity and Sustainable Deve- Revista de Antropología Social, 22,
lopment. Anvers, Oxford i Portland: p. 263-286.
Goody, J. (1977) The domesticati- Intersentia.
on of the savage mind. Cambridge: Smeets, R. (2012) La notion
Cambridge University Press. Kurin, R. (2004a) «Safeguarding d’«élément» dans la rédaction de
Intangible Cultural Heritage in the la Convention 2003 et de ses
Grenet, S. (2013) «Les inventaires 2003 UNESCO Convention: A Directives opérationnelles. París:
du PCI en France». A: Colóquio In- Critical Appraisal». Museum Inter- UNESCO. Mecanoscrit.
ternacional Políticas Públicas para national, 56(1/2), p. 66-76.
o Património Imaterial na Europa Smith, L. (2006) Uses of Heritage.
do Sul: percursos, concretizações, Kurin, R. (2004b) «Museums and Nova York: Routledge.
perspetivas. Lisboa: Direção-Geral Intangible Heritage: Culture Dead
do Património Cultural, p. 17-25. or Alive?». ICOM News, 4, p. 7-9. UNESCO (2003a) Convenció per
a la Salvaguarda del Patrimoni Cul-
Hafstein, V. (2009) «Intangible he- Lixinski, L. (2013) Intangible Cul- tural Immaterial. París: UNESCO.
ritage as a list. From masterpieces tural Heritage in International Law.
to representation». A: Smith, L.; Aka- Oxford: Oxford University Press. UNESCO (2003b) Estudio preli-
gawa, N. (ed.). Intangible heritage. minar de los aspectos técnicos y
Nova York: Routledge, p. 93-111. López Morales, F. (2008) «Proceso jurídicos relacionados con la conve-
de elaboración del inventario del Pa- niencia de elaborar un instrumento
Hottin, C. (2012) «À la recherche trimonio Cultural Inmaterial de Méxi- normativo sobre la diversidad cultu-
du patrimoine immatériel: tâtonne- co». Avances. Boletín Gestión Cul- ral. París: UNESCO. Mecanoscrit.
ments, tactiques et stratégies pour tural, 17. http://www.gestioncultural.
la mise en œuvre par la France de la org/boletin/2008/bgc17-FLopez. UNESCO (2005a) Convención
Convention de 2003». A: Gauthier, pdf [consulta: 13.12.2013]. sobre la Protección y Promoción
A. (dir.). Les mesures de soutien au de la Diversidad de las Expresio-
patrimoine immateriel. Quebec: nes Culturales. París: UNESCO.
Conseil Québécois du Patrimoine
Vivant, p. 86-106. UNESCO (2005b) Réunion d’ex-
perts sur les inventaires du patri-
moine culturel immatériel. París:
UNESCO.
Patrimoni immaterial DOSSIER 57
El patrimoni cultural
immaterial a Catalunya
Legislació, actualitat i reptes de futur
La legislació sobre el patrimoni EL PRIMER
L’article pretén fer un retrat general de la situa-
ció actual del patrimoni immaterial a Catalunya. immaterial català: antecedents i ANTECEDENT
Interpreta, en primer lloc, el marc legislatiu que actualitat LEGISLATIU
ha afectat el patrimoni immaterial català des de Les línies que segueixen pretenen resseguir la CATALÀ
la reinstauració de la Generalitat al comença- història del desplegament jurídic entorn del RELACIONAT AMB
ment de la dècada de 1980 fins a l’actualitat. patrimoni cultural immaterial a Catalunya. EL PATRIMONI
En paral·lel, explora l’impacte que ha tingut la
legislació internacional sobre la catalana i el
Ultra una anàlisi de les lleis, de la termino- CULTURAL
decalatge obert entre ambdues. Finalment, logia emprada en la normativa desplegada i IMMATERIAL
exposa diversos casos conflictius que il·lustren dels buits legals, ens atansem a la realitat de EL TROBEM
la complexitat del patrimoni cultural immaterial. com s’hi ha dut a terme la identificació i la EN EL DECRET
protecció del patrimoni cultural immate- 413/1983, DE 30 DE
The article provides a general picture of the cur- rial. Finalment, exposem alguns casos que SETEMBRE, PEL
rent situation of intangible heritage in Catalonia. il·lustren la dificultat intrínseca que presen- QUAL ES REGULA
Firstly it interprets the legislative framework that ten alguns elements del patrimoni cultural LA QUALIFICACIÓ
has affected Catalan intangible heritage since immaterial per al seu reconeixement i pro- D’INTERÈS
the restoration of the Catalan Government tecció efectius. NACIONAL DE
in the early 1980s to the present. In lockstep
it explores the impact of international law on
DETERMINADES
La legislació sobre el patrimoni MANIFESTACIONS
Catalan legislation and the time lag between
immaterial a Catalunya CULTURALS
them. Finally, it presents several controversial
cases that illustrate the complexity of intangible El primer antecedent legislatiu català relaci-
cultural heritage. onat amb el patrimoni cultural immaterial
el trobem en el Decret 413/1983, de 30 de
setembre, pel qual es regula la qualificació
Paraules clau: patrimoni immaterial, Catalunya,
d’interès nacional de determinades mani-
legislació, conflicte
festacions culturals. En essència, el que fa
Keywords: intangible heritage, Catalonia, legisla-
tion, conflict
el decret és crear la qualificació de festa tra-
dicional d’interès nacional. L’article primer
58 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
exposa que «podran ser declarades d’inte- Catalunya, que engloba el patrimoni moble,
rès nacional les manifestacions culturals el patrimoni immoble i el patrimoni imma-
consistents en una representació concreta, terial», i, a continuació, estableix «tres cate-
que tinguin una continuïtat secular, unes gories de protecció, comunes a béns mobles,
dates de celebració periòdica i un local o immobles i immaterials: els béns culturals
un escenari determinats». Sense dir-ho, el d’interès nacional, els béns catalogats i la
decret equipara manifestació cultural amb resta de béns integrants de l’ampli concepte
el que la Convenció per a la Salvaguarda de patrimoni cultural». En aquest punt, la
del Patrimoni Cultural Immaterial (2003) norma incorre en una contradicció, atès que
qualificarà com a «arts de l’espectacle» i el text desplega les categories i els mecanismes
«usos socials, rituals i actes festius», dei- de protecció per als béns mobles i immo-
xant de banda els altres àmbits, com ara bles, però no per als elements de caràcter
les tècniques artesanes. En el mateix decret immaterial, amb la qual cosa la intenció de
es declaren d’interès nacional les passions protegir tots els elements per igual esdevé
d’Esparreguera i d’Olesa de Montserrat, paper mullat. Després, l’article 1 defineix
la processó de Verges i la Patum de Berga. què s’entén per patrimoni cultural. En el seu
S’inaugura així la que serà, com veurem, punt 2 estableix que «el patrimoni cultural
una confusió recurrent en la legislació i les català és integrat per tots els béns mobles
polítiques culturals catalanes entre patri- o immobles relacionats amb la història i
moni immaterial i festa o patrimoni festiu. la cultura de Catalunya que per llur valor
històric, artístic, arquitectònic, arqueolò-
El gran salt legislatiu a Catalunya té lloc gic, paleontològic, etnològic, [...] mereixen
deu anys després, amb l’aprovació de la Llei una protecció i una defensa especials». En
2/1993, de foment i protecció de la cultura el punt 3 –significativament separat d’allò
popular i tradicional i de l’associacionisme que recull el punt 2–, exposa que «també fan
cultural, i de la Llei 9/1993, del patrimoni part del patrimoni cultural català els béns
cultural català. Aquesta segona, en el pre- immaterials integrants de la cultura popular
àmbul, explicita que «la Llei parteix d’un i tradicional i les particularitats lingüístiques,
concepte ampli del patrimoni cultural de d’acord amb la Llei 2/1993, del 5 de març,
de foment i protecció de la cultura popular ments immaterials que són expressió de tèc- (1)
i tradicional i de l’associacionisme cultural». niques, oficis o formes de vida tradicionals». A més de reflectir determinats
automatismes conceptuals,
En virtut d’aquesta afirmació, s’equipara de Per primera vegada, tot i que tímidament, aquesta associació va poder
manera objectiva patrimoni immaterial amb doncs, la legislació catalana especifica que representar un primer pas en el
reconeixement de la capacitat
cultura popular i tradicional, una relació que àmbits diferents al festiu també poden ser de la cultura popular de generar
a priori no hauria de ser automàtica, atès que, considerats patrimoni cultural immaterial, també, a més dels grans
d’una banda, una cosa és el suport (moble, de manera que s’avança en deu anys al que corrents o períodes històrics
i/o artístics, realitats dignes de
immoble, immaterial) i l’altra l’àmbit dis- dirà la Convenció per a la Salvaguarda del ser patrimonialitzables, és a dir,
ciplinari o la mirada que es projecta sobre Patrimoni Cultural Immaterial. realitats culturals valuoses.
els elements patrimonialitzats i, d’una altra
(2)
banda, l’associació discrecional que el patri- Val la pena que ens aturem aquí per fer una Terme que, al seu torn, li
moni immaterial emana principalment de reflexió sobre la relació que s’estableix, per conferia un vessant tècnic al
les cultures populars i la tradició és aleatòria, mor d’aquesta llei, entre conceptes com ara de cultura popular i tradicional.
Avui, el concepte de patrimoni
tot i que no és menys cert que la Convenció patrimoni immaterial, cultura tradicional, etnològic ha estat pràctica-
de 2003 també estableix aquesta equiparació associacionisme, folklore i amateurisme. El ment engolit pel de patrimoni
immaterial.
sense gaires ambigüitats. nom mateix de la llei, «de foment de la
cultura popular i tradicional i de l’associa- (3)
La Llei 2/1993 va en aquesta línia. Hom cionisme cultural» ja és prou eloqüent. En L’abril de 2011, el CPCPTC
adquireix categoria de direcció
podria esperar una definició del patrimoni el preàmbul, s’explicita que «la Llei s’adreça general; el juny de 2012
immaterial en la qual la cultura popular i/o principalment a: els diferents àmbits de la passa a anomenar-se Direcció
tradicional tingués un pes específic, però cultura tradicional catalana, com la música, General de Cultura Popular i
Tradicional; i, des de gener de
no determinant; que almenys deixés una el teatre amateur, el cinema amateur, la 2013, Direcció General de Cul-
escletxa per a altres possibles manifestacions dansa, el folklore i les festes d’arrel tradi- tura Popular, Associacionisme i
de la immaterialitat. Però passa justament a cional; les entitats populars de cultura; les Acció Culturals.
l’inrevés. El text diu, en la seva literalitat: «la entitats que promouen l’estudi, la difusió (4)
cultura popular i tradicional inclou tot el que i la conservació del patrimoni etnològic». Des de gener de 2013, amb
la denominació de Direcció
fa referència a les manifestacions culturals, S’estableix, doncs, una relació entre els General d’Arxius, Biblioteques,
tant materials com immaterials, com són àmbits de la cultura tradicional, les entitats Museus i Patrimoni.
les festes i els costums, la música i els ins- que la sustenten –els portadors, en termi-
truments, els balls i les representacions, les nologia de gestió del patrimoni cultural
tradicions festives, les creacions literàries, les immaterial– i les entitats amb capacitat per
tècniques i els oficis i totes les altres mani- establir processos de patrimonialització del HOM PODRIA
festacions que tenen caràcter popular i tra- patrimoni etnològic.(2) Això no revestiria ESPERAR UNA
dicional [...]». Atès que la Llei de patrimoni més transcendència si no fos perquè con- DEFINICIÓ DEL
cultural català remet a aquesta altra llei per sagra la separació –si no l’estigmatització– PATRIMONI
definir el patrimoni immaterial, la qüestió del patrimoni etnològic –i, per tant, del IMMATERIAL
queda més o menys definida així: el patri- patrimoni immaterial– de la resta d’àm- EN LA QUAL
moni immaterial esdevé una de les formes bits del patrimoni. Aquesta segregació es LA CULTURA
en què es manifesta la cultura popular, i més materialitza amb la creació del Centre de POPULAR I/O
concretament la cultura popular tradicional. Promoció de la Cultura Popular i Tradici- TRADICIONAL
(1)
El patrimoni immaterial només pot ser una onal Catalana (CPCPTC) el mateix any TINGUÉS UN
de les cares de la cultura popular i tradicional, 1993, organisme sense personalitat jurídica PES ESPECÍFIC,
el seu correlat patrimonial. pròpia adscrit al Departament de Cultura PERÒ NO
però independent de la Direcció General DETERMINANT;
La llei fa, no obstant, un pas endavant de Patrimoni Cultural.(3) Des de 1993, tots QUE ALMENYS
respecte a allò que s’establia en el Decret els àmbits del patrimoni cultural català són DEIXÉS UNA
413/1983. En l’article 5 defineix què és allò gestionats des de la Direcció General de ESCLETXA
que a l’efecte de la llei s’entén per patrimoni Patrimoni Cultural(4) excepte el patrimoni PER A ALTRES
etnològic mitjançant tres punts, un per als etnològic –i, amb ell, també, l’immaterial–, POSSIBLES
immobles, un per als mobles i l’altre per amb criteris inspiradors diferents, com hem MANIFESTACIONS
als immaterials. En aquest darrer, diu: «Les vist, i vinculats a entorns socioprofessionals DE LA
activitats, els coneixements i els altres ele- en principi també diferents. IMMATERIALITAT
60 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
possibilitat de declarar elements immaterials veu en l’article 6 la declaració de festes d’inte- (8)
propis del seu municipi per aquesta via.(8) rès nacional per part del Govern i també que És el cas de l’Ajuntament de
Montgat amb la subhasta
Aquest buit legal ha comportat paradoxes aquest vetlli «per la protecció i la promoció cantada del peix que se celebra
com ara que determinats elements inscrits a adequada» d’aquestes festes «i per la conser- diàriament en aquesta localitat
la Llista Representativa del Patrimoni Cultu- vació de llurs elements essencials». En virtut del Maresme. L’Ajuntament la va
declarar «bé patrimonial d’interès
ral Immaterial de la Humanitat (LRPCIH) del mandat d’aquest article, al ja esmentat cultural» l’any 2012.
de la UNESCO com a propis de Catalunya Decret 413/1983 el va seguir el 319/1994
(9)
no gaudeixin de mesures de protecció legal a –només un any després de l’aprovació de la La primera celebració catalana
Catalunya. És el cas de la festa de la Patum Llei marc–, el qual concretava els requisits reconeguda amb aquest distintiu
de Berga i dels castells –activitat inscrita a la que havien de complir les celebracions per fou el Corpus Christi de Sitges,
l’any 1965 (Resolució de 20
LRPCIH el 2010 i que figura en l’Inventari poder ser declarades festes tradicionals d’in- de febrer de 1965, publicada al
del Patrimoni Etnològic de Catalunya–, que terès nacional i en regulava el procediment de BOE núm. 55, de 5 de març de
no gaudeixen de cap protecció assimilable declaració. Vint-i-set festes van ser declarades 1965, p. 3392).
a la d’un BCIN. Hom pot pressuposar que mitjançant aquest procediment al llarg dels
la força intrínseca d’un reconeixement i anys següents. Dotze anys després, el Decret
una declaració per una institució com la 389/2006 del patrimoni festiu de Catalunya
UNESCO ja comporta en ella mateixa una desenvolupava el contingut d’aquest decret
certa protecció; si més no, un cert impuls per i, al seu torn, derogava l’anterior.
a la seva continuïtat.
El decret de 2006 té per objectiu la creació del
La protecció del patrimoni festiu català Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya,
L’àmbit festiu té una tradició pròpia de reco- i preveu el reconeixement de la rellevància
neixement que a Espanya es remunta a 1965, especial d’algunes festes i elements festius a
data de les primeres declaracions de festes través d’un seguit de categories: festa popular
d’interès turístic segons els criteris que s’ha- d’interès cultural, festa tradicional d’interès
vien establert un any abans en l’ordre de cre- nacional, element festiu tradicional d’interès
ació d’aquesta «denominació honorífica»(9). nacional, festa patrimonial d’interès nacional
Potser per això el patrimoni festiu a l’Estat i element festiu patrimonial d’interès nacio-
espanyol en general, i a Catalunya en par- nal. Cinquanta-una festes han rebut reconei-
ticular, ha gaudit d’un ampli desplegament xement per una o vàries de les categories que
normatiu, que contrasta amb el de la resta del preveu la llei; entre aquestes festes, figuren
patrimoni immaterial. La Llei 2/1993 ja pre- les declarades en virtut dels decrets anteriors.
La creació d’aquest Catàleg ha suposat a la tradicionals és una mica ambigua, fet que (10)
pràctica la implementació d’un inventari a dificulta la comprensió del sentit de la frase. La llei també preveu que els
béns mobles puguin ser decla-
part de la resta del patrimoni immaterial. A què es refereix quan diu formes: a aspectes rats d’interès nacional «singular-
El decret pretén remarcar la filiació entre purament formals dels béns mobles o immo- ment o com a col·lecció». Fins a
la data, tanmateix, cap bé moble
món festiu, tradició i patrimoni immaterial, bles, o a formes de vida? Creiem que no som no ha rebut la distinció de bé
i en el preàmbul cita l’article 1.3 de la Llei gaire agosarats si interpretem que aquesta cultural d’interès nacional pels
9/1993, del patrimoni cultural català, pel segona accepció és la que pretén reflectir el seus valors etnològics.
qual s’estableix que «formen part d’aquest text. Des d’aquest punt de vista, doncs, els (11)
patrimoni els béns immaterials integrants de béns susceptibles de ser declarats BCIN en la Llei 8/2005, de 8 de juny, de
la cultura popular i tradicional». S’observa categoria de ZIE només ho són en la mesura protecció, gestió i ordenació
del paisatge. És interessant
clarament, doncs, que malgrat que la llei que han esdevingut testimonis d’un o diver- assenyalar que la llei es redactà
catalana preveu a nivell teòric la protecció sos factors de caràcter immaterial. Són, en i aprovà en un moment de gran
de tot el seu patrimoni immaterial, el des- altres paraules, receptacles de memòria. fervor constructiu i urbanístic,
fervor que ha comportat la
plegament normatiu incideix molt més en desaparició o la dràstica trans-
uns camps (el món de la festa) que no pas Aquest és el punt de vista des del qual s’han formació de part de la diversitat
paisatgística de Catalunya en
en uns altres, per la qual cosa deixa coixa la justificat les declaracions de BCIN-ZIE favor de paisatges homogenis
protecció d’un ampli ventall d’elements de del barri de les Adoberies de Vic i dels deu intensament urbanitzats.
caràcter immaterial i contribueix –al nostre elements ubicats al massís de les Gavarres.
entendre– a la confusió conceptual entre No ho són per la seva bellesa formal, sinó
patrimoni festiu, immaterial, etnològic, i per la seva qualitat de testimonis físics de
cultura popular i tradicional. la memòria d’una activitat que ha estat sig-
nificativa per a una comunitat. El treball
Les zones d’interès etnològic de la pell a Vic, per exemple, ha estat una
i els espais patrimonials activitat que ha implicat a milers de perso-
Ja hem esmentat amb anterioritat l’estret lli- nes al llarg dels segles, que ha donat peu a
gam que hi ha entre el patrimoni immaterial unes determinades formes de vida que amb
i el material, lligam que es deriva de la relació el temps han esdevingut emblemàtiques
que a la pràctica existeix entre la producció per a aquesta població. Per la seva part, la
material i la producció simbòlica d’una cul- protecció de tres molins, dues mines, dos
tura. En aquest sentit, val la pena explorar pous de glaç, un forn de calç, una rajoleria,
el vincle que existeix tant a la teoria com a una font i un sistema hidràulic vinculat a
la pràctica entre allò que és immaterial i allò una explotació agropecuària a les Gavarres L’ÀMBIT FESTIU
que és material en el camp de la protecció no fa més que aportar una panoràmica de la TÉ UNA TRADICIÓ
del patrimoni etnològic a Catalunya. La Llei diversitat de formes d’explotació del medi PRÒPIA DE
9/1993 estableix la zona d’interès etnològic que han tingut lloc de manera tradicional RECONEIXEMENT
(ZIE) com una de les categories de BCIN, i en aquest entorn. En tots els casos, és allò QUE A ESPANYA
la defineix com el «conjunt de vestigis, que que és immaterial el que confereix entitat ES REMUNTA A
poden incloure intervencions en el paisatge a allò que és material. 1965, DATA DE
natural, edificis i instal·lacions, que contenen LES PRIMERES
en llur si elements constitutius del patri- La normativa paisatgística DECLARACIONS
moni etnològic de Catalunya». La llei preveu i el patrimoni immaterial DE FESTES
només una categoria de protecció específica, Un altre àmbit que al llarg de les darreres D’INTERÈS
les ZIE, per al patrimoni etnològic, referida dècades s’ha configurat com un camp des- TURÍSTIC SEGONS
no a tot allò que és material, sinó exclusi- tacable de producció patrimonial és tot allò ELS CRITERIS
vament als béns immobles.(10) Ens hem de que envolta i acompanya el concepte de QUE S’HAVIEN
remetre a la Llei 2/1993 per descobrir quins paisatge més enllà de l’estricta planificació ESTABLERT
tipus d’immobles són susceptibles de ser pro- territorial i la protecció del medi ambient. UN ANY ABANS
tegits per aquesta categoria: «Els immobles i La Llei de paisatge de Catalunya(11) defineix EN L’ORDRE
les instal·lacions emprats consuetudinària- el paisatge com «un patrimoni ambiental, DE CREACIÓ
ment a Catalunya les característiques arqui- cultural, social i històric que influeix en la D’AQUESTA
tectòniques dels quals siguin representatives qualitat de vida dels ciutadans», i més enda- «DENOMINACIÓ
de formes tradicionals». L’expressió formes vant queda especificat com «una àrea, tal HONORÍFICA»
Patrimoni immaterial DOSSIER 63
com la percep la col·lectivitat, el caràcter (espais carregats de memòria) com estètics, és (12)
de la qual és el resultat de la interacció de a dir, en definitiva per valors intangibles. Des Mallarach, J. M. (et al.)
El patrimonio inmaterial: valores
factors naturals i humans». La llei preveu d’aquesta perspectiva, el patrimoni immate- espirituales y inmateriales.
la realització dels catàlegs i cartes de pai- rial d’un espai és un compendi de valors cul- Manual para su incorporación
en las áreas protegidas.
satge com a eines d’anàlisi i descripció dels turals que queden reflectits i retinguts en un (Vegeu bibliografia)
valors paisatgístics de Catalunya, i de gestió determinat paisatge humà o natural. La xarxa
i ordenació d’aquests valors. És important Europarc-Espanya, que agrupa tots els parcs
destacar aquí el paper clau que té la percepció naturals de l’Estat espanyol, publicà l’any
del grup en la composició d’un determinat 2012 un manual d’anàlisi i d’orientacions
paisatge, fet que ens indica que el que iden- per incorporar, o fer emergir –segons aquest
tifiquem com a paisatge és el resultat d’una manual– el patrimoni immaterial inherent
construcció o d’un consens culturals i és en als valors paisatgístics, culturals i espirituals
i per aquest procés de singularitat i subjec- de les àrees naturals protegides.(12) Aquesta
tivació que «apareix com una peça clau del xarxa de parcs naturals fa un ús del concepte
capital cultural local a ser preservat en forma de patrimoni immaterial plenament associat
de patrimoni» (Carbonell, 2010: 232). a l’existència d’un patrimoni espiritual, un
patrimoni forjat històricament i que reuneix
És, doncs, en el context actual d’auge dels un conjunt de qualitats de signe estètic i
processos de patrimonialització –i també espiritual residents en unes determinades
per una tendència a l’alça d’aproximar els àrees naturals. A Catalunya, per exemple,
valors naturals i culturals d’un mateix indret– i segons el manual d’Europarc-Espanya, la Cuita de rajols l’octubre
que es considera el paisatge com l’espai on muntanya de Montserrat i la serralada del de 2011 a la rajoleria de
conflueix o empremta la producció cultural Montsant serien contextos on aquest vincle Can Frigola, declarada bé
cultural d’interès nacional
d’una societat en relació permanent amb el entre patrimoni immaterial, paisatge i valors en la categoria de zona
seu medi circumdant, i és, per tant, fruit espirituals, entre espectacle natural i vida d’interès etnològic junt
d’aquesta interrelació que els espais poden ser contemplativa, és especialment evident i amb altres nou elements
del massís de les Gavarres.
patrimonialitzables per llurs valors tant ètics perceptible. ORIOL GRANYER
64 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
En tot cas, i tenint en compte que el paisatge recentment, com ja hem dit, de la Llei del (13)
és, doncs, el resultat d’un procés relacional paisatge. Aquest breu repàs permet posar en Vegeu la comunicació d’Agustí
entre elements naturals i culturals, elements relleu el fet que la manca d’una normativa Andreu, del 2010, que porta per
títol La institucionalització del
objectius i subjectius, és important ressaltar que reculli de manera explícita les manifes- patrimoni etnològic en les lleis
que aquest és un àmbit cada cop més present tacions de patrimoni immaterial, que les de patrimoni cultural de l’Estat
tant en les aproximacions teòriques sobre la defineixi en la seva diversitat i dinamisme espanyol i de les Comunitats
Autònomes: problemes de defi-
cultura com en les polítiques de gestió patri- i que les situï en peu d’igualtat respecte al nició i classificació. (Vegeu bibli-
monial, i moltes legislacions sobre patrimoni patrimoni material, tot establint-ne un règim ografia). Consulteu al respecte,
cultural, tant en l’àmbit de les comunitats clar i efectiu de protecció, suscita, en part, també, per exemple, la European
Landscape Convention, apro-
autònomes de l’Estat espanyol com en l’in- la profusió inconnexa i dispersa de progra- vada l’any 2000 a Florència, o bé
ternacional, així ho han recollit, establint mes d’identificació, classificació i actuació la recent llei de patrimoni cultural
figures de protecció per allò que s’anomena, mancats d’uns criteris comuns, que van poc del Quebec que entre altres
reconeix i protegeix les figures
segons el text, «indrets», «llocs», «àrees» o més enllà de la caracterització clàssica de les de paisatge cultural patrimonial i
«paisatges culturals».(13) En la legislació cata- manifestacions socials susceptibles de for- la de lloc patrimonial:
http://ves.cat/kqy6
lana, el que actualment s’aproximaria més mar-ne part a partir de la noció de tradició i,
a aquest tipus de figura patrimonial serien per tant, com tot allò que està vinculat amb
la ja esmentada zona d’interès etnològic o el manifestacions i formes de vida definides
lloc històric. Aquest últim l’estableix la Llei com a tradicionals. De fet, això és en part
9/1993 com una de les tipologies en què resultat de l’evident retard que acumula el
s’estructuren els BCIN i el defineix com el patrimoni immaterial respecte a la resta de
«paratge natural on es produeix un agrupa- patrimonis històricament més consolidats, i,
ment de béns immobles que fan part d’una probablement per aquesta mateixa tardança,
unitat coherent per raons històriques i cul- la seva incorporació al món de les polítiques
turals a la qual es vinculen esdeveniments o culturals s’ha dut a terme sota l’ombra del
records del passat, o que contenen obres de patrimoni il·lustrat caracteritzat en els béns
l’home amb valors històrics o tècnics». mobles artístics i els immobles arquitectònics
i arqueològics.
A manera de conclusió parcial, podem
afirmar que, més enllà de la recent Llei de La Llei 9/1993 estableix un règim de protec-
paisatge, la resta de la normativa i les dispo- ció dels béns culturals d’un rang inferior a
sicions en matèria cultural posen de mani- la màxima categoria de protecció establerta
fest una certa barreja conceptual, si no un en els BCIN. Aquesta segona categoria es
batibull conceptual, que obstaculitza la presa configura a partir dels béns culturals d’in-
en consideració dels processos socials com a terès local (BCIL) més un catàleg general
productors o generadors de manifestacions de béns mobles (n’és una categoria el patri-
patrimonials, més enllà de percebre’s com a moni etnològic moble), i ambdues donen
mers acompanyants de creacions materials lloc al que la llei estableix com a Catàleg del
de gran valor o com a residus d’una certa Patrimoni Cultural Català. La competència
tradició idealitzada o invocada. per a la declaració dels BCIL correspon a les
administracions locals (ajuntaments i con-
El patrimoni immaterial a nivell local: sells comarcals). Com hem vist abans, els ens
els BCIL i els mapes de patrimoni locals amb competència per a la declaració
cultural de BCIL (ajuntament, per a municipis de
En aquest apartat, farem una aproximació als més de 5.000 habitants; consell comarcal,
criteris de definició, identificació i gestió del per als que tenen menys població) només
patrimoni cultural immaterial a escala local i poden declarar béns immobles, com es des-
comarcal –els primers nivells d’identificació i prèn del fet que la llei només fa referència
gestió i els més propers a la realitat social– que al procediment de declaració per aquestes
es deriven del desplegament de la legislació institucions en l’article 17, sobre cataloga-
catalana actual de contingut patrimonial, ció de béns immobles. Després, el Catàleg
especialment la Llei 9/1993, i també de la –que, recordem-ho, també ho és dels béns
legislació en matèria d’urbanisme i, més mobles– organitza els béns segons aquesta
Patrimoni immaterial DOSSIER 65
divisió tipològica: patrimoni arquitectònic, ral, porta a terme el programa de realització (14)
artístic, bibliogràfic, científic, documental, de mapes de patrimoni cultural per a tots Vegeu l’article 59 del Text refós
de la Llei d’urbanisme consolidat
etnològic, històric, industrial, paleontològic aquells municipis que ho sol·licitin. Aquest amb les modificacions introduï-
i tècnic. Ja hem tractat amb anterioritat el fet programa ordena el patrimoni a partir de la des per la Llei 3/2012, de 22 de
febrer, de modificació del Text
que, a la pràctica, els BCIL relacionats amb classificació següent: patrimoni immoble, refós aprovat pel Decret legisla-
el patrimoni immaterial són pràcticament moble, documental, natural i immaterial; tiu 1/2010, de 3 d’agost, i per la
inexistents. alhora, aquest darrer està composat per les Llei 7/2011, de 27 de juliol, de
mesures fiscals i financeres.
manifestacions festives, les tècniques artesa-
D’altra banda, la normativa vigent en matè- nals, la tradició oral, la música i la dansa, i el
ria urbanística dissenya línies d’actuació que costumari propi o inherent a una població
incideixen en l’actual consideració i gestió o un municipi. En aquests mapes, i dins la
del patrimoni cultural a escala municipal.(14) categoria de patrimoni immaterial, hi poden
En el marc dels planejaments urbanístics, conviure manifestacions tan diverses com ara
els municipis han d’elaborar el seu catàleg les festes majors i altres tipus de celebracions
de béns culturals com una part del conjunt festives (de fet, el món de la festa és el domi-
de la documentació dels plans d’ordenació nant), les músiques vinculades a aquestes,
urbanística municipal (POUM). Mitjan- goigs, balls, aplecs, coneixements artesanals,
çant aquest catàleg, l’objectiu del qual no és i una gran diversitat d’elements aplegats en
altre que la identificació i l’establiment de la categoria de «costumari», com ara remeis
mesures urbanístiques de preservació dels mèdics populars, creences o pràctiques
elements culturals acreditats com a valuosos, diverses gairebé desaparegudes, o activitats
el POUM pot preveure, o no, la formula- econòmiques i llurs coneixements associats
ció d’un pla especial de protecció. Per tal ja pràcticament en desús. Tret de les activitats
d’aportar suggeriments per a la consideració de caire festiu, que gaudeixen actualment
dels elements culturals en els planejament i arreu d’una gran vitalitat, bona part del
urbanístics, però sobretot per a la recollida conjunt dels elements immaterials recollits
exhaustiva de dades sobre el patrimoni cul- en aquests mapes patrimonials acostumen
tural i natural de cada municipi en concret i a ser esdeveniments, creences o pràctiques
la seva valoració, la Diputació de Barcelona, culturals ja desaparegudes o sotmeses a un
a través de l’Oficina de Patrimoni Cultu- procés clar de declivi social.
d’això, el preàmbul deixa clar que «el marc lunya assenyada, assentada sobre els mites (17)
legal d’aquesta festa és el Decret legislatiu del Noucentisme i de la Catalunya Vella; de La prohibició queda recollida en
la Llei 28/2010, de 3 d’agost,
2/2008, [...], pel qual s’aprova el text refós l’altra, la connexió evident que molta gent de modificació de l’article 6 del
de la Llei de protecció dels animals». Parla, estableix entre els braus i l’espanyolitat, una Text refós de la Llei de protecció
dels animals, aprovat pel Decret
això sí, de «festa», i més concretament, de relació que no sembla que hagi d’agradar gaire legislatiu 2/2008.
«festa tradicional», i estableix entre els seus al nacionalisme hegemònic i que, de fet, molta
tres eixos bàsics «el respecte i la protecció de gent considera que ha estat determinant a (18)
En són els exemples més clars
la festa». No deixa de ser significativa, tan- l’hora de prohibir les corrides de toros amb la inclusió en un mateix any
mateix, aquesta desconnexió tècnica i con- mort de l’animal a Catalunya,(17) tot i que el (2010) en la LRPCIH de la cuina
ceptual amb les lleis que regulen el patrimoni govern de la Generalitat sempre ho ha negat. tradicional mexicana, la cuina
gastronòmica dels francesos i la
cultural català. El redactat posa molta cura dieta mediterrània.
a definir què s’entén per «festes tradicionals Alimentació tradicional i patrimoni
amb bous» i, sobretot, a establir quins poden immaterial, o com es pot saltar la paret (19)
de la legislació sanitària Exposició oral realitzada en el
considerar-se «municipis amb tradició», atès marc de la seva intervenció en
que «només es poden autoritzar en les loca- Un dels camps més prolífics a l’hora de el col·loqui «Patrimoni cultural
immaterial i desenvolupament
litats i les dates en què tradicionalment s’han generar elements susceptibles de ser perce- sostenible», el 10 de juliol de
celebrat». Posteriorment, el Decret 156/2013 buts com a patrimoni cultural propi és el de 2012, a Barcelona.
aprovava el reglament de desplegament de la la gastronomia, la cuina o, més en general,
llei a proposta del Departament d’Interior, l’alimentació. N’és una mostra la inclusió
competent en matèria d’«espectacles públics». singular de la cuina i la gastronomia en la
L’objecte del reglament és «garantir els drets, Llei 3/1993 l’any 2011, justificada pel fet
els interessos i la seguretat de les persones [...], que «la societat catalana ha estat protagonista
com també la protecció dels animals [...]», d’una evolució cultural» en aquests camps
obviant qualsevol referència a la protecció de la «que l’ha dut a concebre-les com a part del
festa en si, i reduint la qüestió a un problema seu patrimoni immaterial». És, certament,
d’ordre públic. un àmbit cada cop més percebut com a part
d’un patrimoni cultural singular, tant aquí
La llei i el reglament, doncs, posen més èmfasi com arreu del món,(18) però també un camp
en la defensa de les persones i la seva seguretat polèmic, atès que les pràctiques tradicionals ENS REMETEN A
que no en la seva qualitat de patrimoni cultu- de caça/pesca/recol·lecció, transformació i dis- LA NECESSITAT
ral. La limitació de la possibilitat de celebrar tribució sovint topen amb la legislació actual, DE CLARIFICAR
la festa als municipis amb tradició convida a molt restrictiva sobretot en l’aspecte sanitari. I SIMPLIFICAR
la reflexió: per una banda, s’atorga reconeixe- Marc Jacobs, director del Flemish Interface EL PAISATGE
ment de facto a aquest patrimoni festiu tot i for Cultural Heritage, és un dels experts que PATRIMONIAL
que la terminologia emprada no és gaire explí- ha cridat l’atenció sobre aquesta qüestió en ACTUAL
cita en aquest sentit, mentre que, per l’altra, se el cas de la cervesa tradicional belga, un pro- ESTABLINT
n’intenta evitar la proliferació restringint els ducte percebut clarament com a patrimoni UN MARC
indrets on pot arribar a autoritzar-se la cele- cultural propi però la producció del qual topa D’INTERPRETACIÓ
bració a l’àrea geogràfica on tradicionalment en l’actualitat amb la legislació sanitària.(19) I D’APLICACIÓ
s’ha celebrat. És una prova de la incomoditat NORMATIU CLAR
que generen alguns elements del patrimoni A Catalunya s’han donat dos casos d’ele- A PARTIR DE
immaterial: per una part, la comunitat impli- ments que han estat reivindicats com a patri- L’EIX CENTRAL
cada els percep com a patrimoni propi –en moni cultural immaterial però que, deixant QUE FORMEN
aquest cas, moltes poblacions de les Terres de banda el buit legal abans comentat, han LES DUES
de l’Ebre, tot i que exclusivament– mentre topat amb la legislació relativa a la sanitat, a DIMENSIONS
que, per l’altra, presenta unes característiques la producció i a la distribució de productes PRINCIPALS
que s’ajusten malament als consensos actu- alimentaris: es tracta de la producció tra- D’UN MATEIX
als sobre determinats fenòmens, com poden dicional de vi a Calonge i Vall-llobrega i la BÉ O ELEMENT
ser el benestar animal, o a una determinada subhasta cantada del peix a Montgat. CULTURAL: ALLÒ
visió de Catalunya i la seva cultura. En aquest QUE ÉS MATERIAL
segon sentit, la incomoditat pot ser doble: Calonge i Vall-llobrega (Baix Empordà) I ALLÒ QUE ÉS
d’una banda, xoca amb la visió de la Cata- són de les poques poblacions catalanes les IMMATERIAL
68 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
masies de les quals continuen elaborant el vi tal com el fan a Calonge i Vall-llobrega, i no Barca de pesca artesanal de
l’Estartit i barca de lleure a
de pagès de manera similar com tradicional- fa més que redundar en una lògica industrial prop de la costa del Montgrí,
ment s’havia produït, alhora que continuen que no té res a veure amb la dels pagesos amb les illes Medes al fons.
utilitzant sistemes de comercialització dife- d’aquesta zona. 2010. BEGOÑA VENDRELL SIMÓN
rents o anteriors als sistemes actuals propis
d’una economia de mercat a gran escala. La subhasta del peix o rotllo de Montgat
Aquesta producció topa, però, amb la legis- (Maresme) és la reminiscència del meca-
lació sobre denominacions d’origen (DO), nisme tradicional de comercialització del
tendent a l’homogeneïtzació dels productes peix, la venda directa a veu, habitual fins a
i a la seva adaptació als gustos i modes dels la dècada de 1970. En l’actualitat, consti-
consumidors. Això ha comportat la genera- tueix un cas únic de subhasta no realitzada
lització arreu de ceps estrangers amb molt en una llotja amb concessió administrativa
prestigi, en detriment de les varietats locals, de l’Estat, sinó en un espai perifèric de la
o la variació en el mètode d’envelliment, vila mantingut per la confraria i els matei-
que avui passa en general per la utilització xos pescadors. Entre altres característiques
de bótes noves de roure, que confereixen que la singularitzen i que l’apropen al cas
als vins un gust característic que fins ara no anterior, es troba el fet que el pescador ven
tenien. A banda dels reglaments imposats per directament al client final, sense la inter-
les DO, la reglamentació sanitària obliga a venció d’intermediaris. L’estudi d’aquesta
realitzar unes inversions que no són assumi- activitat va merèixer el finançament d’una
bles per molts d’aquests petits productors, recerca IPEC-Documentació entre els anys
o que passaria per renunciar a una de les 2010 i 2011.
característiques que fan interessant aquest
mode de producció: que el pagès controla tot El principal problema que troba aquesta
el procés, des del conreu del camp a la venda activitat a l’hora rebre una protecció efectiva
directa, passant per la producció i l’emma- és, senzillament, que la llotja de Montgat no
gatzematge del vi. La normativa sobre con- compleix bona part de les mesures establertes
dicions exigibles a indústries envasadores per Sanitat. En l’actualitat, es tracta d’una
també afecta, per tant, a la producció del vi activitat tolerada pel sector i ben vista per
Patrimoni immaterial DOSSIER 69
l’Ajuntament, que ha dut a terme tots els usos turístics i comercials, i bandejant de
esforços possibles per a atorgar-li el màxim facto l’opinió dels pescadors: « [...] ni la cre-
nivell de reconeixement patrimonial de ació de l’APIM [Àrea Protegida de les Illes
caràcter local. Com moltes altres manifes- Medes] ni la seva gestió van ser plantejades
tacions culturals immaterials percebudes com a instruments que poguessin ajudar
com a patrimoni propi per una comunitat, realment al desenvolupament de la població
aquesta té un caràcter més aviat marginal. local vinculada a l’activitat pesquera profes-
Aquesta marginalitat és la que li permet sional. És més, el sector de pesca professio-
sobreviure car, com observen els autors de nal és percebut com un sector marginal, i
la recerca IPEC «La subhasta cantada de gairebé sense relació amb les activitats que
Montgat», si el volum de negoci gestionat poden desenvolupar-se a l’àrea protegida.
a Montgat arribés a un nivell important, és S’estableixen, dins d’aquesta amalgama de
molt probable que altres sectors professio- representants, relacions asimètriques de
nals discutissin la situació legal de la llotja, poder en els processos de presa de decisi-
tal com va passar a Badalona (Aleixandri et ons que [...] fan que la proposta de nous
al., 2011a: 37). projectes o actuacions no referents a les
activitats turístiques estigui gairebé impe-
Activitats econòmiques tradicionals dida» (Vendrell, 2012: 230) .
enfront de protecció mediambiental
Un altre camp abonat al conflicte per al En el cas de la pesca a les illes Medes, sem-
patrimoni immaterial és el de les activitats bla que el conflicte ve d’un xoc d’interessos,
econòmiques que s’han dut a terme de forma d’un xoc de legitimitats si es vol, o d’un xoc
consuetudinària dins les àrees que recent- d’hegemonies: sectors econòmics emergents
ment han estat objecte de protecció medi- enfront de sectors econòmics en declivi. Aquí
ambiental. En aquest cas, sembla que no és la marginalitat, a diferència del cas de Mont-
tant la lletra ni l’esperit de la llei, sinó la seva gat, juga en contra de la supervivència d’un
implementació el que genera els conflictes determinat tipus de patrimoni etnològic
entre el que podríem anomenar la visió natu- immaterial.
ralista i la culturalista del paisatge.
Les investigadores sobre el patrimoni etno-
Al voltant d’aquest fenomen ha sorgit tota lògic dels pagesos de l’arròs del marge dret
una línia de recerca especialitzada en l’àmbit del Baix Ter, per la seva banda, descriuen
de l’antropologia, que també ha trobat el seu un panorama anàleg pel que fa al paper
reflex a Catalunya. Tres recerques etnològi- dels cultivadors d’aquest cereal en la presa
ques dutes a terme els anys 2005 i 2012 han de decisions del programa ambiental del
tret a la llum conflictes d’aquesta naturalesa parc. Els pagesos entrevistats en el marc
en dues zones que gaudeixen d’una o diverses d’aquesta recerca s’oposen al parc natu-
figures de protecció mediambiental: el Parc ral no pas per la concepció teòrica que
Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix implica la protecció del territori, sinó per
Ter (PNMIMBT); i els indrets del Pallars la forma com s’estan executant a la pràctica
Sobirà afectats per plans d’espais d’interès les mesures mediambientals. En concret,
natural, el Parc Nacional d’Aigüestortes i es queixen de la poca representativitat i
Estany de Sant Maurici, i el Parc Natural capacitat d’acció que se’ls ha atorgat en la
de l’Alt Pirineu. presa de decisions del programa ambien-
tal del parc. Perceben un excés d’exaltació
Begoña Vendrell, amb la seva recerca sobre dels valors ecològics d’un entorn que ha
la pesca, el coneixement ecològic i tradici- estat transformat i modelat gràcies a una
onal i la patrimonialització de la natura a activitat antròpica centenària, i, per això,
les illes Medes, ha explicat com la progres- reivindiquen un respecte a la seva tasca
siva regulació de les activitats permeses en com a actors socials que històricament han
aquests illots s’ha fet pensant en l’ordenació conformat el paisatge que avui es pretén
de l’espai per establir-ne les regulacions i els conservar (Bagué et al., 2012: 45).
70 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
La gestió de la protecció del medi ambi- de conflicte comuns que es donen entre els
ent en zones muntanyoses presenta unes actors de les activitats econòmiques tradicio-
característiques pràcticament calcades. nals i els gestors dels espais naturals protegits:
S’obvia que el paisatge d’aquests llocs és 1) la declaració de zones com a espais prote-
el resultat de la interacció de les comuni- gits respon habitualment a formes de decisió
tats humanes assentades històricament en de caràcter centralitzat, de dalt a baix, que
aquests territoris, i que la imatge actual pot s’imposa sense negociació prèvia amb aquells
ser enganyosa: el retrocés de les activitats a qui pot perjudicar; 2) un cop definides les
agropecuàries contribueix a una reforestació entitats de gestió d’aquests espais, s’observa
ràpida, però protagonitzada per espècies clarament que la representació i la força dels
oportunistes i de creixement ràpid. Oriol diferents agents és desigual, i sempre va en
Beltran i Ismael Vaccaro així ho han explicat detriment dels grups que han desenvolupat
en la seva recerca IPEC sobre els comunals activitats econòmiques tradicionals; 3) la
al Pallars Sobirà. Tanmateix, en el cas de delimitació d’espais de protecció mediambi-
les zones protegides del Pirineu, l’oposi- ental no atén només a criteris de preservació,
ció a aquestes figures de protecció sembla sinó que, gairebé sempre, en paral·lel ho fa
que és menys acusada, atès que, en general, amb els de consum turístic; i 4) s’obvia el Plafó explicatiu sobre el
fenomen del barraquisme
la substitució de l’activitat ramadera per coneixement local o aquell que està lligat a al turó de la Rovira de
activitats del sector terciari ha estat més la pràctica de determinades activitats econò- Barcelona. Els barris de
lenta i progressiva, i és assumida com a prou miques tradicionals, traduït històricament barraques i la memòria
dels protagonistes d’aquell
satisfactòria pel gruix de la població local en unes pràctiques i unes formes de gestió període han esdevingut
(Beltran i Vaccaro, 2008: 144). concretes que estan en la base dels valors un patrimoni cultural que
ambientals que es vol conservar, i en el seu no es pot desvincular de la
història recent de la ciutat de
Vistes les tres recerques, creiem que ens tro- lloc s’imposa una gestió tecnocràtica de la Barcelona. 2012.
bem en condicions d’objectivar quatre punts naturalesa. RAFEL FOLCH MONCLÚS
Patrimoni immaterial DOSSIER 71
BIBLIOGRAFIA
Alegret, J. L.; Maymí, J.; Serra, C. Beltran, O.; Vaccaro, I. (2008) Directrius de contingut per als catà- Serra Monté, A. (dir.); Galiano i
(2005) Un vi viu: el vi de pagès de «Els comunals al Pallars Sobirà. Els legs de béns protegits i plans espe- Baldomà, C. (coord.) (2013) Direc-
Calonge i Vall-llobrega. Calonge: usos tradicionals de muntanya en el cials de protecció. Març de 2013. trius de contingut per als catàlegs de
Fundació Remença XXI. marc dels espais naturals protegits». Barcelona: Departament de Territori béns protegits i plans especials de
Revista d’Etnologia de Catalunya, i Sostenibilitat i Departament de protecció. Barcelona, Departaments
Aleixandri, L.; Garrido, A.; Fernán- núm. 33, p. 142-149. http://www. Cultura de la Generalitat de Cata- de Cultura i de Territori i Sostenibi-
dez, N. (2011a) La subhasta can- raco.cat/index.php/RevistaEtnolo- lunya. http://ves.cat/izvv [consulta: litat de la Generalitat de Catalunya.
tada de Montgat. Documentar la gia/article/view/122992/170737 05.09.2013]. http://www20.gencat.cat/docs/
comercialització tradicional del [consulta: 10.12.2013]. ptop/Home/Departament/Nor-
peix. Memòria final de la recerca Jacobs, M. (2012) «Roses and mativa%20i%20documentacio/
homònima realitzada en el marc de Carbonell, E. (2010) «Patrimoni thorns. Intangible cultural heritage, Documentacio/Territori_mobilitat/
l’Inventari del Patrimoni Etnològic de marítim i usos socials de la platja economic development and sa- Urbanisme/documentacio%20
Catalunya [inèdit]. de Sant Pol de Mar». Revista d’Et- feguarding: the challenge of sus- tecnica/Directrius%20catalegs%
nologia de Catalunya, núm. 35, p. tainability». A: Col·loqui Patrimoni 20de%20bens%20i%20PEP/
Aleixandri Garcia, L.; Fernández 230-233. http://www.raco.cat/in- Cultural Immaterial i Desenvolupa- criteris_cataleg_bens_com-
Llobet, N. (2011b) «La subhasta dex.php/RevistaEtnologia/article/ ment Sostenible. Barcelona, juliol plet_15_3_13.pdf [consulta:
“cantada” de Montgat: documentar view/185932/239320 [consulta: de 2012. 10.12.2013].
la comercialització del peix». Argo. 30.10.2013].
Revista del patrimoni i la cultura Legislació sobre patrimoni cultural UNESCO (1989). Actas de la Con-
marítima, núm. 10, p. 46-47. Convenció per a la Salvaguarda (2004). Barcelona: Departament de ferencia General. 25ª reunión. París,
del Patrimoni Cultural Immateri- Cultura de la Generalitat de Catalu- 17 de Octubre – 16 de Noviembre
Andreu, Agustí (2010) La instituci- al. París, 17 d’octubre de 2003 nya (Legislació Temàtica; 7). de 1989, p. 246. http://unesdoc.
onalització del patrimoni etnològic (2010). Barcelona: Departament unesco.org/images/0008/000846/
en les lleis de patrimoni cultural de de Cultura de la Generalitat de Mallarach, Josep Maria; Comas, 0 8 4 6 9 6Sb.pdf [consult a:
l’Estat espanyol i de les Comunitats Catalunya. http://www20.gencat. Eulàlia; De Armas, Alberto. El patri- 18.11.2013].
Autònomes: problemes de definició cat/docs/CulturaDepartament/ monio inmaterial: valores culturales
i classificació. Departament de Cul- CPCPTC/09_Arees_dactuacio/ y espirituales. Manual para su in- Vendrell Simón, B. (2012) «“El
tura i Mitjans de Comunicació de la Publicacions/Publicacions_Esta- corporación en las áreas protegidas bon mariner, mirant la lluna, ja sap
Generalitat de Catalunya. http:// tics/SD_Convencio_salvaguarda. (2012). Madrid, Europarc-España i son quefer”. Pesca, coneixement
scur.cat/8MEBJ3 [Consulta: 29 pdf [consulta: 14.10.2013]. Ed. Fundación Fernando González ecològic tradicional i patrimoni-
d’abril de 2014]. Bernáldez (Serie de manuales alització de la natura a les Illes
Convenció sobre la protecció del Europarc-España; 10). http:// Medes». Revista d’Etnologia de
Bagué, E.; Cardona, L.; Julià, D. patrimoni mundial, cultural i natural www.europarc.org/uploaded/ Catalunya, núm. 38, p. 228-231.
(2012) Estudi del patrimoni etno- (2007). Barcelona: Centre UNES- documents/1132.pdf [consulta: http://issuu.com/catalanarts/docs/
lògic dels pagesos de l’arròs del CO de Catalunya (Instruments Nor- 10.12.2013]. etnologia38 [consulta: 10.12.2013].
marge dret del Baix Ter. Memòria matius de la UNESCO; 3).
final de la recerca homònima beca- Marcos Arévalo, J. (2010) «El
da pel Departament de Cultura de Declaración de México sobre las patrimonio como representación
la Generalitat de Catalunya [inèdit]. políticas culturales. Conferen- colectiva. La intangibilidad de los
cia mundial sobre las políticas bienes culturales». Gazeta de An-
Bagué, E.; Cardona, L.; Julià, D. culturales. México D.F., 26 de ju- tropología, núm. 26 (1) (Granada:
(2013) «Breu retrat del patrimoni ar- lio - 6 de agosto de 1982. http:// Universidad de Granada). http://hdl.
rossaire del marge dret del Baix Ter». portal.unesco.org/culture/es/- handle.net/10481/6799 [consulta:
Caramella: revista de música i de files/35197/11919413801-mexi- 30.10.2013].
cultura popular, núm. 29, p. 41-43. co_sp.pdf/mexico_sp.pdf [consulta:
30.10.2013].
Patrimoni immaterial DOSSIER 73
el patrimoni
cultural i natural i en
antropologia ambiental.
Universitat
de València
VALENCIA_PAÍS
VALENCIÀ
L’IMPULS DE
L’ECOLOGIA I EL
FOLKLORE COM
A DISCIPLINES,
JUNTAMENT
els primers museus i societats etnològiques. L’impuls de l’ecologia i el folklore com a AMB EL CONTEXT
Els processos de patrimonialització natural disciplines amb objectes i mètodes particu- SOCIOPOLÍTIC I
i immaterial no són només contemporanis lars, juntament amb el context sociopolític L’ENTRONITZACIÓ
sinó que també estan estretament vinculats i l’entronització del patrimoni material, DEL PATRIMONI
a la consolidació dels seus respectius camps traçaran els primers contorns del que es va MATERIAL
normatius en aquest mateix període. En edificant com el patrimoni natural (parcs) i TRAÇARAN
aquell moment, l’ecologia es defineix com el patrimoni immaterial (folklore). D’ales- ELS PRIMERS
a la ciència que estudia les interrelacions hores ençà, s’han mantingut com a camps CONTORNS
ambientals i se centra en l’estudi de la rela- d’intervenció diferenciats, similars en la DEL QUÈ ES VA
ció entre l’organisme biològic i el seu medi. seva construcció discursiva per la seva pro- EDIFICANT COM
De la seva banda, el folklore serà concebut pera enunciació (naturalització de la cultura EL PATRIMONI
com a l’estudi del saber popular, però també i culturalització de la natura), però amb uns NATURAL I COM
com el producte natural de la cultura del desenvolupaments divergents pel que fa a AL PATRIMONI
poble (Bortolotto, 2011). la seva normalització. De manera sintètica, IMMATERIAL
Patrimoni immaterial DOSSIER 75
el patrimoni natural ha jugat un paper clau tercer lloc, i com a tancament, explorem LA CRÍTICA ALS
com a mecanisme de catàlisi del conflicte críticament aquest document, contextualit- ANTIQUATS
ambiental i ha generat un moviment global zant-lo en la gestió i les polítiques patrimo- PLANTEJAMENTS
de nous règims territorials. El patrimoni nials desplegades al nostre país. En aquest DELS ESPAIS
immaterial, de la seva banda, ha quedat sentit, posem l’accent en els processos públics NATURALS DES DE
llargament relegat a un segon pla, fins a implementats d’inclusió/exclusió patrimo- LA DÈCADA DELS
l’impuls definitiu rebut el 2003, amb el nial i en els riscos derivats de no ampliar la ANYS NORANTA
seu reconeixement per la UNESCO com mirada. DEL SEGLE PASSAT,
a categoria operativa en les declaracions de VA AFAVORIR
Patrimoni de la Humanitat. Patrimoni natural i patrimoni L’ENTRADA DE
immaterial: institucionalització i LES DEMANDES
En qualsevol cas, el que ens interessa subrat- conceptualització DE GRUPS LOCALS
llar és la trobada gairebé «natural» (jugant Des que es declaren els primers parcs fins (EN MOLTS CASOS
aquí amb les concepcions hegemòniques) als nostres dies, la concepció i definició de POBLACIONS
entre ambdues construccions patrimoni- les àrees protegides ha anat canviant. La INDÍGENES I
als, deixant clar, des del començament, que transformació conceptual més important MARGINALS)
parlem d’edificacions tan subjectivament es produeix a finals del segle passat, quan el EN L’AGENDA
objectivades com dinàmiques i conflictives. seu creixement (en nombre i en hectàrees POLÍTICA
Dit això, que encara que obvi no és sobrer protegides) impulsat per la crisi ecològica
emfatitzar, interessa contextualitzar aquest global i el desenvolupament de la consci-
maridatge gairebé idíl·lic entre la naturalesa ència ambiental, va provocar la necessitat
immaterial de la natura i la immaterialitat d’establir unes noves bases per a les polítiques
natural d’allò intangible. Tot això s’em- conservacionistes.
marca en tres processos interconnectats: el
creixement exponencial de les activacions Des d’un punt de vista internacional, a les
patrimonials en el context de la moderni- acaballes del XIX qualla la necessitat de coordi-
tat radicalitzada, l’augment de la demanda nar els països per protegir la natura. Però serà
patrimonial en funció del seu potencial com el 1947 quan s’instituirà la Unió Internacio-
a mercaderia, i la democratització i ampliació nal per a la Protecció de la Natura (redefinida
de l’enunciat patrimonial que ha permès la el 1956 com a Unió Internacional per a la
rotació, des d’una concepció més humanista Conservació de la Natura, UICN). Actual-
de la cultura, cap a una noció més antro- ment, la UICN és l’organisme internacional
pològica. normatiu més important en l’àmbit de la
conservació de la natura. Aquesta institu-
Comencem aquest article fent un breu ció, des dels seus inicis, ha intentat definir
recorregut de la confluència en la definició i conceptualitzar diverses categories per a
normativa dels dos patrimonis (natural i la gestió dels espais protegits. El 1969, la X
immaterial) a través dels organismes inter- Assemblea de la UICN celebrada a Nova
nacionals que sustenten i marquen les polí- Delhi establia la primera definició de parc
tiques públiques amb convenis de caràcter nacional, molt criticada pel concepte estret
vinculant. En segon lloc, ens acostem a la que proposava. Anys després, el 1994, en un
proposta d’Europarc-España per incorporar intent de recollir aquestes crítiques, s’adop-
el patrimoni immaterial a les agendes conser- tava el terme àrea protegida. En qualsevol cas,
vacionistes i que es concreta en el document és important ressenyar que els seus enunciats
El patrimonio inmaterial: valores culturales y de la UICN han estat adoptats per la major
espirituales. Manual para su incorporación en part dels països i han configurat el món del
las áreas protegidas. És important ressenyar que es cataloga com a patrimoni natural.
que la narrativa analitzada es presenta, com
indica el seu títol, en forma de manual, és a L’increment dels espais protegits en l’úl-
dir, amb un caràcter eminentment pràctic tim terç del segle passat coincideix amb
que busca l’execució d’actuacions concretes un increment significatiu dels organismes,
per al bon maneig dels espais protegits. En convencions i comissions que es dediquen
76 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
El reconeixement
institucional del patrimoni
immaterial vol superar el
monumentalisme que ha
imperat històricament en
la concepció patrimonial.
Fiesta de San Francisco
(Maras, Perú, 1986)
78 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
terial, ratificada per 130 països, on s’elevava concreten en un total de 45 recomanacions EL DOCUMENT
el patrimoni immaterial al mateix rang que el que s’il·lustren, finalment, a través d’una EL PATRIMONIO
material i el natural i es reconeixia com a una desena de casos d’estudi. INMATERIAL:
part del Patrimoni de la Humanitat (Aikawa, VALORES
2009; Santamarina, 2013). Avui ja hi ha 238 El document esmentat esdevé la principal CULTURALES Y
béns immaterials declarats com a Patrimoni referència per avaluar la concreció que han ESPIRITURALES.
de la Humanitat, fet que posa de relleu una tingut al nostre país les directrius de les con- MANUAL PARA SU
altra desproporció notable respecte als béns vencions internacionals sobre la matèria. INCORPORACIÓN
materials. La seva distribució també mos- Al costat d’una àmplia base empírica, que EN LAS ÁREAS
tra asimetries clares en relació amb la seva proporciona un bon retrat de les actuacions PROTEGIDAS
localització: al costat d’unes àrees sobrepa- realitzades per iniciativa de gestors i responsa- SE CENTRA A
trimonialitzades (Japó, Xina i Corea), n’hi bles, les recomanacions del manual tenen un DISCUTIR ALGUNES
ha d’altres infrapatrimonialitzades (Canadà, valor de referència important. Constituïda el ESTRATÈGIES
EUA). Amb tot, el més important que cal 1993, Europarc-España és una organització METODOLÒGIQUES
destacar és que, en l’actualitat, el patrimoni en què participen totes les administracions I PRESENTAR UN
immaterial forma part de totes les agendes encarregades de la planificació i la gestió dels CATÀLEG DE BONES
polítiques i es desplega en àmbits en què fins espais naturals protegits, des del Ministeri PRÀCTIQUES EN
ara passava inadvertit, com en el cas de les de Medi Ambient fins a les administracions RELACIÓ AMB LA
àrees protegides. regionals i provincials, i constitueix el prin- INCORPORACIÓ
cipal fòrum on s’elaboren propostes adre- DELS VALORS
Com s’ha d’abordar el patrimoni çades a la gestió d’aquests espais a partir de IMMATERIALS A
immaterial a les àrees protegides? la coordinació, la cooperació i la promoció LES DIFERENTS
En el context recent ja descrit, i per tal de de projectes comuns. Sense arribar a establir FASES DEL
promoure la integració dels valors del patri- un marc normatiu, atès que el seu caràcter DESENVOLUPA-
moni immaterial en espais naturals protegits, és eminentment professional, els documents MENT DE
Europarc-España va editar el 2012, sota la de treball impulsats per Europarc tenen una LES ÀREES
responsabilitat de Josep M. Mallarach, Eulà- influència notable entre els responsables del PROTEGIDES
lia Comas i Alberto de Armas, el document sector. D’aquí la seva importància.
El patrimonio inmaterial: valores culturales y
espirituales. Manual para su incorporación en El títol mateix del manual encapsula la seva
las áreas protegidas. La publicació era el fruit orientació amb l’enunciat «valors culturals
d’una línia de treball inclosa en el Programa i espirituals» i empra aquesta significativa
per a les Àrees Protegides de l’Estat Espanyol expressió com a alternativa a la idea de
2009-2013, que s’orientava a establir unes patrimoni immaterial. Entre els antecedents
«Directrius per a la incorporació dels valors internacionals que s’identifiquen en el reco-
immaterials en els documents de planificació neixement d’aquests valors en la natura, s’es-
i en la gestió» . La seva elaboració va ser el menta el treball editat sota la responsabilitat
resultat d’un procés participatiu que, al llarg del etnobiòleg Darrell A. Posey, Cultural and
d’un any, va implicar un nombre ampli de Spiritual Values of Biodiversity (1999) i que
persones vinculades a la gestió d’àrees prote- sorgia d’un projecte promogut pel programa
gides, amb l’objectiu de proporcionar unes de les Nacions Unides per al Medi Ambient
eines útils als gestors, els planificadors i els (PNUMA). Aquesta mateixa denominació
responsables dels espais naturals protegits. El es consolidarà també en el marc de la IUCN
document parteix d’una contextualització a partir del V Congrés Mundial de Durban
històrica del reconeixement del patrimoni (2003) en què, al costat de l’aprovació de
immaterial de la natura, però se centra a diverses recomanacions, es va crear un Grup
discutir algunes estratègies metodològiques de Treball sobre els Valors Culturals i Espi-
i presentar un catàleg de bones pràctiques rituals de les Àrees Protegides.
en relació amb la incorporació dels valors
immaterials a les diferents fases del desenvo- Sens dubte, l’interès de la IUCN pels valors
lupament de les àrees protegides. Les expe- culturals i espirituals és una resposta al pro-
riències dutes a terme als parcs espanyols es tagonisme que van adquirir les crítiques a
Patrimoni immaterial DOSSIER 79
patrimoni immaterial i patrimoni cultural manacions per incorporar el patrimoni ELS AUTORS
immaterial. Davant d’aquest últim terme, immaterial no només a programes específics DEL MANUAL
que es correspondria a la definició fixada i puntuals sinó a cadascuna de les diferents CONSIDEREN QUE
per la UNESCO i d’aplicació limitada, en fases del desenvolupament i l’activitat de les LA DEFINICIÓ
opinió dels autors la noció de patrimoni àrees protegides (principis generals, recoma- DE PATRIMONI
immaterial inclouria a més valors de caràcter nacions per al procés de declaració, per al IMMATERIAL
estètic i simbòlic: «[El patrimoni immate- procés de planificació, per a la gestió, i per ESTABLERTA PER
rial] abasta un espectre ampli d’elements, al seguiment i l’avaluació). Cada proposta LA UNESCO ÉS
que inclou des dels valors estètics, com ara s’il·lustra amb una experiència empírica rea- MASSA GENÈRICA
la bellesa visual, auditiva o olfactiva, fins litzada en alguna de les àrees protegides espa- PERQUÈ TINGUI
als oficis i sabers tradicionals, les normes o nyoles o, eventualment, amb algun exemple UTILITAT EN
els sistemes de governança tradicionals, els internacional. L’ÀMBIT DE LA
valors artístics (literaris, pictòrics, musicals, CONSERVACIÓ DE
etc.), les festes, fires, esports o jocs rurals, el Les relatives als principis generals s’orien- LA NATURA
patrimoni lingüístic local, així com el valor ten a propiciar una perspectiva àmplia del
emblemàtic o simbòlic de certs elements patrimoni de l’àrea protegida, promoure’n
o espais. L’atenció se centra en aquells ele- el coneixement, reconèixer-ne la diversitat,
ments, activitats o pràctiques que estan més fomentar-ne la visibilitat, identificar-ne el
vinculades al patrimoni natural i el paisatge» seu caràcter dinàmic i donar prioritat a les
(2012: 137). accions basades en la participació i el consens.
La prioritat atorgada als valors de caràcter
El capítol sobre els aspectes metodològics espiritual i religiós enfront d’una concepció
associats a la consideració del patrimoni més àmplia del patrimoni és clara tant en
immaterial en les àrees protegides permet l’enunciat de les recomanacions com en els
aprofundir més en aquest plantejament. exemples que les acompanyen. La necessitat
Per començar, s’afirma que la convenièn- d’identificar les relacions ambientals en el seu
cia d’integrar el patrimoni immaterial en la conjunt, per exemple, s’argumenta d’aquesta
gestió de la conservació parteix de conside- manera: «[Cal] identificar les relacions entre
rar aquesta última com una activitat social natura, cultura i espiritualitat, incloent tant
(i no només de caràcter tècnic), i d’aquí la els valors localitzats territorialment (santu-
necessitat d’involucrar-hi les persones i les aris, rutes de pelegrinatge, llocs sants, sim-
comunitats, i, per fer-ho, els valors i cre- bòlics, identitaris...) com els difusos (bellesa,
ences constitueixen uns mitjans eficaços. silenci, harmonia...)» (2012: 54). Els consells
Així, davant les consideracions científiques per prendre en consideració el patrimoni
emprades convencionalment com a argu- immaterial en la declaració d’àrees prote-
ments en la declaració d’espais protegits, la gides, inclouen la necessitat d’adoptar una
bellesa, el caràcter emblemàtic o la mateixa perspectiva comprensiva i inclusiva de tots
experiència vital dels actors locals o dels seus els valors, especialment dels identitaris, i
avantpassats afavoreixen l’existència de vin- assegurar la presència i la participació dels
cles emocionals i un sentit de pertinença i agents que en són responsables, sobretot allà
responsabilitat en què es pot fonamentar on hi hagi custodis de llocs considerats com
un suport social sòlid i necessari. A partir a significatius. Dins del procés de planifica-
d’aquestes premisses, els autors estableixen ció, s’insisteix novament en la conveniència
una classificació dels elements i dels valors d’incorporar els valors culturals i espirituals
del patrimoni immaterial partint d’orde- en els plans, les estratègies i les directrius de
nar les experiències identificades en les àrees les àrees protegides, des de la fase del diag-
protegides espanyoles. Ara bé, la tipologia nòstic fins al disseny de la seva zonificació. La
resultant tradueix una concepció particular regulació dels usos dins dels espais naturals
del patrimoni i la cultura. protegits s’ha d’orientar a conciliar el gaudi
del patrimoni (natural i immaterial) amb
D’acord amb la seva finalitat pràctica, el aspectes com la regulació dels accessos, l’ús
manual estableix un catàleg ampli de reco- públic i l’aprofitament dels recursos naturals.
Patrimoni immaterial DOSSIER 81
El nombre de propostes sobre la integra- el document no propugna només un reco- PER LA SEVA
ció del patrimoni immaterial en la gestió neixement nominal dels valors culturals i MATEIXA
d’àrees protegides és molt més gran i la seva espirituals (com ja contemplen molts dels ORIENTACIÓ
concreció té un caràcter també més variat. espais creats en l’última dècada en els seus APLICADA, EL
Es propugna incorporar els valors culturals documents de declaració), sinó que propor- MANUAL NO
i espirituals a la gestió preventiva, la plani- ciona indicacions per a la seva incorporació SE CENYEIX A
ficació de la gestió i la comunicació. També efectiva a les àrees protegides, és a dir, a les DESENVOLUPAR
se subratlla la necessitat i el potencial vin- diferents fases del seu desenvolupament. UNA DISCUSSIÓ
culat a contemplar l’atenció al patrimoni No obstant això, si atenem els exemples de CONCEPTUAL
immaterial alhora que s’atén la conservació bones pràctiques que il·lustren cadascuna SOBRE LA NOCIÓ
dels valors naturals: promoure les sinergies de les seves propostes, veurem com aquests DE PATRIMONI
entre les actuacions adreçades a aquests dos tradueixen una perspectiva molt parcial de IMMATERIAL.
objectius, incorporar tècnics especialitzats la cultura i el patrimoni. Els casos centrats LA IDENTIFICACIÓ
en el patrimoni cultural als equips gestors, en els valors espirituals i religiosos (santua- DEL CONCEPTE
propiciar la presència de gestors ambientals ris i ermites, llocs sagrats i romeries), com QUE MANEJA,
en les instàncies responsables del patrimoni també en els de caràcter estètic i perceptiu NO OBSTANT
cultural, comunicar de manera inclusiva (com els anomenats mapes de tranquil·litat AIXÒ, DÓNA
tots els valors de l’àrea protegida. Davant o les propostes per experimentar les sensa- COMPTE D’UNA
d’una administració de caràcter vertical, més cions estètiques del paisatge) són objecte PERSPECTIVA
habitual en els equips on prevalen els criteris d’una primacia evident. Davant aquests, les REDUCCIONISTA
tècnics, el patrimoni immaterial afavoriria la referències a altres dimensions socials de la DEL PATRIMONI
implicació d’un nombre més ampli d’actors cultura són molt més escasses i se centren gai- CULTURAL
en la gestió dels espais naturals protegits: la rebé exclusivament en els coneixements i les
cooperació entre els responsables de la con- pràctiques associades a activitats tradicionals
servació i els custodis dels valors culturals i (manteniment de varietats locals de cultiu,
espirituals, la incorporació d’aquests últims els sabers de la pesca artesanal o la recupera-
als processos clau de decisió, els convenis de ció d’un antic ofici). D’aquesta manera, els
cooperació orientats a la salvaguarda dels aspectes que impliquen un reconeixement
valors esmentats, o la participació ciutadana del protagonisme de la població local en la
a través del voluntariat. La presència i partici- configuració dels paisatges i la creació dels
pació dels agents responsables del patrimoni valors naturals, especialment a través de les
immaterial en els òrgans rectors i de gestió instàncies i les actuacions relatives a la gover-
hauria de constituir una estratègia clau en nança dels territoris i l’us dels seus recursos,
aquesta direcció. Finalment, el repertori de són pràcticament ignorats.
recomanacions inclou diverses propostes
relacionades amb el seguiment i l’avaluació Consideracions finals
de l’àrea protegida que s’orienten, també, a Després d’haver realitzat una aproximació
la integració dels valors culturals i espirituals crítica a la proposta d’Europarc-España sobre
(la seva inclusió en les memòries de gestió i la incorporació del patrimoni immaterial a
les avaluacions periòdiques) i la implicació i la gestió del patrimoni natural, no volem
participació efectiva dels seus agents. deixar de subratllar la seva potencialitat en
un moment en què la pèrdua de la biodi-
Les indicacions pràctiques del manual, en versitat i la desprotecció o privatització dels
definitiva, mostren una perspectiva inclu- espais naturals comença a emergir com una
siva en relació amb els diferents àmbits del realitat cada vegada més preocupant. Però
patrimoni. Si bé la missió principal de les reconèixer la seva necessitat i pertinència no
àrees protegides és la conservació dels valors impedeix efectuar una revisió que permeti
naturals, la integració del patrimoni immate- obrir un diàleg més ampli sobre la necessària
rial afavoreix un compliment millor dels seus implementació del patrimoni immaterial
objectius, especialment on la importància en les àrees protegides. Per la seva mateixa
d’aquest permet implicar els actors locals orientació aplicada, el manual no se cenyeix a
i el públic en general. D’aquesta manera, desenvolupar una discussió conceptual sobre
82 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
la noció de patrimoni immaterial i identifica çadors. D’aquesta manera, s’han obviat les L’ÈMFASI
aquest concepte a partir d’una perspectiva pràctiques locals de gestió i s’ha propiciat PATRIMONIALITZA-
reduccionista del patrimoni cultural. De l’exclusió de la cultura del paisatge en els DOR D’ALLÒ
facto, en centrar-se en les dimensions expres- processos de patrimonialització (immaterial IMMATERIAL
sives i espirituals de la cultura, obvia aquells i, per tant, natural). Aquest esborrat sistemà- HA RECAIGUT
aspectes que comporten una càrrega crítica tic i sistèmic l’hem enquadrar en la lògica FONAMENTALMENT
més gran en relació amb les àrees protegides política del patrimoni. Així, l’èmfasi patri- SOBRE AQUELLS
que, d’altra banda, sí estarien inclosos en monialitzador d’allò immaterial ha recaigut ELEMENTS
una definició científica (antropològica) de fonamentalment sobre aquells elements cul- CULTURALS AMB
la cultura. turals amb una capacitat més limitada per UNA CAPACITAT
qüestionar l’statu quo mitjançant la imple- MÉS LIMITADA
El manual és continuista amb el que es con- mentació de les àrees protegides. Davant PER QÜESTIONAR
sidera el camp institucional del patrimoni del predomini dels elements culturals més L’STATU QUO
immaterial, on s’ha tendit a emfasitzar els expressius (i espectaculars) associats a la iden- MITJANÇANT LA
seus elements menys conflictius i amena- titat, la sociabilitat festiva i la religiositat, IMPLEMENTACIÓ
DE LES ÀREES
PROTEGIDES
que tenen un caràcter bàsicament innocu, patrimoni natural i de les polítiques públi-
els aspectes relacionats amb les relacions ques de conservació de la natura, la compe- BIBLIOGRAFIA
de poder asimètriques i històriques (com tició esmentada està dominada per diferents Aikawa, Noriko (2009) «La Con-
la tinença, organització o explotació de la actors institucionals públics, locals, nacionals vention de l’Unesco pour la sau-
terra) solen ser silenciats. L’espiritualitat i la (responsables d’espais protegits) i internaci- vegarde du patrimoine culturel
immatériel et sa mise en œuvre»,
natural apareixen, d’aquesta manera, en una onals (ONG i organitzacions multilaterals a diversos autors. Le patrimoine
comunió ahistòrica natural i innata. que estableixen el marc general d’actuació), culturel immatériel à la lumière de
que volen aconseguir un control del territori l’Extrême-Orient. París, Maison des
Cultures du Monde Babel, pàgs.
No obstant això, les relacions entre les comu- i imposen una visió determinada del que és 13-45.
nitats locals i els seus paisatges són molt més (i el que no és) la naturalesa. La definició
complexes, i en elles l’economia i la política hegemònica del món natural determinarà Bortolotto, Chiara (2011) «Le
trouble du patrimoine culturel im-
hi tenen un paper fonamental. Arran de la les prioritats i les maneres emprades en la matériel», a Bortolotto,Chiara (ed.)
seva mateixa historicitat, els valors naturals seva gestió. Els marcs legals i normatius esta- Le patrimoine culturel immatériel:
atribuïts als territoris i els seus paisatges es bleixen unes regles del joc que, en la seva enjeux d’une nouvelle catégorie.
París, Maison des Sciences de
relacionen estretament amb les pràctiques major part, prioritzen o donen preferència l’Homme, pàgs. 21-46.
d’ús. Malgrat això, els processos de patri- a uns actors davant d’altres. Recolzant-se en
monialització de la natura han exclòs siste- un prisma fonamentalment biologista, la Iniesta, Montserrat (1995) Els ga-
binets del món. Antropologia, mu-
màticament les instàncies locals de gestió i institucionalització de les polítiques de con- seus i museologies. Lleida, Pagès.
control mitjançant les quals les comunitats servació, avalada pels mateixos instruments
locals aconseguirien legitimitat política, com legals, legitima apropiacions tant físiques Mallarach, Josep Maria; Comas,
Eulàlia; De Armas, Alberto (2012)
a agents, en el procés de definició, admi- com simbòliques. El patrimonio inmaterial: valores cul-
nistració i aprofitament del territori. Sens turales y espirituales. Manual para
dubte, la dimensió política evident d’aquests Finalment, i a la vista del que s’ha apuntat, su incorporación en las áreas pro-
tegidas. Madrid, Europarc-España
aspectes és una amenaça potencial a la pràc- cal tenir present la historicitat de la cons- i Fundación Fernando González
tica mateixa dels espais protegits. Els valors trucció de la natura i la cultura en les àrees Bernáldez.
estètics i espirituals subratllats en el manual, protegides com a part de la seva legitima-
altrament, poden contribuir d’una manera ció sociopolítica. Les dues dimensions (la Posey, Darrell A. (ed.) (1999) Cul-
tural and Spiritual Values of Bio-
efectiva a la seva legitimació social. El perill natura i la cultura) han estat erigides com a diversity. Londres, United Nations
d’utilitzar «aquest silenci que ho envolta tot», valuoses a partir de determinades narratives Environmental Programme.
en referència a un dels valors emocionals disciplinàries (l’ecologia i el folklore) que
Santamarina, Beatriz (2013) «Los
ressenyats pels autors, és que el silenci eclipsa han esdevingut uns instruments norma- mapas geopolíticos de la Unesco:
i oblida la història, la memòria i la identitat litzadors potents. Més enllà de qüestionar entre la distinción y la diferencia
dels paisatges. el valor intrínsec d’allò patrimonialitzat, la están las asimetrías. El éxito (exóti-
co) del patrimonio inmaterial». Re-
perspectiva que proposem permet abordar vista de Antropología Social, 22:
La construcció del patrimoni immaterial una interpretació àmplia del patrimoni en 263-286.
en la conservació de la natura evidencia contemplar quatre nivells d’anàlisi diferents:
Vaccaro, Ismael, Beltran, Oriol i
la dimensió política del patrimoni. O, dit els valors naturals, els valors culturals (espi- Paquet, Alexandre (2012) «An-
d’una altra manera, la patrimonialització rituals i estètics, però també econòmics i tropología de la conservación. Na-
constitueix una pràctica política i no un mer polítics), el procés històric de construcció turaleza, Estado, mercado y cultura»,
a Santamarina, Beatriz (ed.) Geo-
desenvolupament de caràcter institucional d’aquestes narratives i els processos polítics políticas patrimoniales. València,
davant determinats elements a partir dels inherents a la patrimonialització. n Germania, pàgs. 29-53.
seus atributs objectius. La construcció del
patrimoni (material, immaterial i natural)
pot ser interpretada com un procés de com-
petició entre diferents actors socials amb un
poder polític desigual, que s’enfronten per
la definició, el control i l’accés dels recursos
associats a aquest patrimoni. Una perspec-
tiva política de la patrimonialització implica
reconèixer que la definició del que és (i el
que no és) el patrimoni demana certes pun-
tualitzacions addicionals. En el context del
84 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
1995). Aquesta paradoxa s’explica a través de legs posen atenció en l’alimentació com a (2)
la necessitat que l’individu té de ser receptiu objecte d’estudi de les seves recerques.(2) La L’autor considera que amb Hun-
ger and work in a savage tribe:
al canvi, d’innovar, explorar i diversificar el relació entre l’alimentació i el patrimoni com a functional study of nutrition
seu repertori alimentari alhora que es veu a camp d’estudi de l’antropologia és encara among the Southern Bantu,
obligat a respondre de forma prudent i amb més recent. No ha estat fins a la dècada dels el 1932, i Land, Labour, and
Diet in Northern Rhodesia: and
desconfiança a qualsevol aliment descone- anys noranta del segle XX que va aparèixer economic study of the Bemba
gut. Així, doncs, les decisions que prenem un nombre significatiu de treballs que han Tribe, el 1932, Audry Richards
aportaria una de les primeres
amb referència als aliments, al menjar, estan tingut com a referència un interès sobre el aproximacions al camp de
subjectes a un comportament complex a patrimoni alimentari. L’interès en aquest l’alimentació i la relació que hi ha
través del qual ens debatem entre les nostres àmbit possiblement estigui fomentat per entre aquesta activitat humana i
la vida econòmica i social. Però
preferències i aversions alimentàries. «L’acte les primeres recerques que van conduir a la atribuiria a Lévi-Strauss, amb el
fonamental en el qual es cristal·litza “l’an- publicació de diversos Inventaris dels Pro- seu article «Le triangle culinaire»,
goixa de l’omnívor” es a través del principi ductes de la Terra, orientades a identificar publicat el 1965, el fet de ser el
primer a considerar l’alimentació
d’incorporació» (Fischler, 1995: 65). en una regió determinada, un conjunt de com un camp d’estudi fonamen-
productes susceptibles de ser considerats tal per a l’Antropologia, en el
Per a la socioantropologia interessada en l’ali- com a patrimoni de les regions observades. qual «es pot esperar descobrir
en cada cas la manera com la
mentació, el principi d’incorporació permet cuina d’una societat opera com
observar aquest comportament paradoxal, En aquesta línia, a França, a través del Con- un llenguatge a través del qual
de la mateixa manera que permet observar el sell Nacional de les Arts Culinàries, varen expressa de manera inconscient
la seva estructura» (Lévi-Strauss,
vincle que existeix entre la biologia i la cultura ser pioners amb la recerca L’inventaire du 1965: 19-29).
en la relació que construeix l’individu amb patrimoine culinaire de la France: produïts
l’aliment i el menjar. Aquest concepte s’ha du terroir et recettes traditionnelles, duta a
d’entendre com «el moviment mitjançant el terme entre els anys 1992 i 1996, sota la
qual fem que l’aliment traspassi la frontera direcció de L. Bérard, J. Froc, M. Hyman, P.
entre el món i el nostre cos, el de fora i el de Hyman i P. Marchenay. De manera gairebé
dins» (Fischler, 1995: 65), amb totes les con- simultània, entre 1993 i 1997, també es va
seqüències que això comporta. Incorporar posar en marxa,dins d’un marc europeu, la
un aliment, diu Fischler, té una conseqüència recerca Les produits de terroir en Europe du
tant real com imaginària. D’una banda, els Sud: carcatérisation ethnologique, sensorielle et
aliments ingerits i absorbits ens proporcio- socio-économique de leur typicité; stratégies de
nen l’energia i els nutrients que necessitem valorisation, en aquest cas dirigida per Bérard
per mantenir la composició bioquímica del i Marchenay, que es va centrar en un conjunt
nostre organisme i, d’una altra, l’aliment de regions com ara Roine-Alps (França),
ingerit tendeix a transferir a l’individu les Catalunya (Espanya), Emília-Romanya,
seves qualitats percebudes, fet que facilita la Piemont i Ligúria (Itàlia) i Trás-os-Montes
construcció de la identitat, tant individual (Portugal). A Catalunya, l’interès per la
com col·lectiva. Si, com afirma Prats (1997: temàtica va tenir continuïtat amb l’estudi
22), el factor determinant de com i per què Inventari, classificació i caracterització dels
es mobilitzen recursos per conservar i expo- productes alimentaris i receptes de diferents
sar el patrimoni resideix en la seva capacitat comarques de Catalunya, dut a terme entre
de representar simbòlicament una identi- els anys 1995 i 1998 per Bertran, Cáceres,
tat, el principi d’incorporació esdevindria Contreras i Espeitx, finançat pel Centre de
fonamental per interpretar la relació entre Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
patrimoni i alimentació. de Catalunya. Aquestes recerques varen aca-
bar concretant-se en la publicació de diver-
De totes maneres, tot i la importància que té sos inventaris de productes de la terra, com
l’alimentació per a qualsevol grup humà i la ara l’Inventaire du patrimoine culinaire de la
seva capacitat de modelar l’estructura i l’or- France: Rhône-Alpes, el 1995 o l’Inventari dels
ganització social, aquest no ha estat un dels productes de la Terra a Catalunya, l’any 2003.
camps clàssics dins de la disciplina de l’an-
tropologia. Segons Igor de Garine (1999), Aquestes recerques han intentat compren-
fa relativament poc temps que els antropò- dre millor el que són realment els productes
86 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
de la terra, conèixer millor la manera com de denominació d’origen sorgeix el 1905 Trepitjada de raïm en la 39a
s’elaboren, els sabers i les pràctiques que per- arran de l’interès de protegir l’origen i la Festa de la Verema d’Alella
(2013). FOTOGRAFIA CEDIDA PER
meten produir-los, el lloc que ocupen en la qualitat de les produccions vitivinícoles L’AJUNTAMENT D’ALELLA
societat local i global, sobretot a través dels respecte de la competència deslleial i del
usos alimentaris en els quals estan integrats. frau. Amb la llei de 1919 es comencen a
Es tracta d’un conjunt de produccions agrí- aplicar les DOP i comencen a expandir-se
coles, ramaderes i alimentàries locals que a altres productes a més dels vins. A partir
desperten avui dia un interès creixent tant de 1992, amb la política agrària comu-
en les institucions i els productors com en nitària (PAC), la regulació de les DOP a
els consumidors. Europa va passar a estar controlada per
la Unió Europea (Bérard i Marchenay,
De totes maneres, per tenir una mica de pers- 2004: 45; Katz et al., 2008: 102).
pectiva sobre l’interès creixent de les societats 2. La recerca i redacció dels inventaris dels
i les mateixes ciències socials pel fenomen productes de la terra de la dècada dels anys
de la patrimonialització de l’alimentació, noranta del segle XX i de principis del XXI.
cal observar tres moments concrets en la Com ja hem pogut veure, aquests inven-
història recent sobre la protecció dels pro- taris van permetre definir i identificar els
ductes i les cuines que tenen una incidència, productes de la terra i la seva vinculació
encara que desigual, en aquest procés de amb territoris concrets i la correspon-
patrimonialització. Aquests grans moments dència d’aquests amb les cuines locals i
es corresponen amb aquests fets: regionals.
1. L’aparició de les denominacions d’origen 3. La constitució del patrimoni cultu-
protegides (DOP) de vins al comença- ral immaterial de la humanitat per la
ment del segle XX. França va ser el país UNESCO a la primeria del segle XXI, que
capdavanter a reconèixer i legislar l’ús del apareix amb la convenció de 2003 i que
nom geogràfic per identificar els produc- obre les portes a considerar aspectes de
tes agroalimentaris subjectes a un terroir i l’alimentació humana com a patrimoni
lligats a unes maneres de saber fer particu- de la humanitat, tal com veurem més
lars i específiques dels llocs. El concepte endavant.
Patrimoni immaterial DOSSIER 87
i la insatisfacció que provoquen els aliments Catalans, advertirem que es tracta d’aquells ELS PRODUCTES
industrials i els cada cop més estesos serveis béns que una persona hereta dels seus ascen- RECUPERATS
de càtering per reivindicar el plaer de la taula, dents. Si interpretem la definició sense res- APAREIXEN
el dret a gaudir dels sabors i de la qualitat, la tricció, podem arribar a pensar que qualsevol COM A HÍBRIDS,
necessitat de mantenir els productes propis cosa, mentre hagi estat heretada a través dels QUE RECORDEN
de la terra, així com els coneixements i les ascendents, s’ha de pensar en termes de patri- MÉS O MENYS
tècniques, el saber fer que els acompanya, les moni. Des del punt de vista del patrimoni ELS ORIGINALS.
varietats locals, la riquesa i la raó de ser de la alimentari, hauríem de pensar, doncs, que ES TRACTA
tradició, la identitat que ens confereixen els tots aquells coneixements i pràctiques vin- DE“REPRODUCCIONS”
gustos particulars a través de les preparacions culats a la producció, distribució i consum MÉS O
culinàries particulars i el fet de consumir-les dels aliments que han estat transmesos a la MENYS“MESTISSES”,
en dates senyalades. A partir de la consciència generació següent formen part del seu patri- PRESENTADES,
de pèrdua de la cuina tradicional, regional o moni que els ha de permetre satisfer les seves PERÒ, COM
nacional, s’han emprès autèntiques opera- necessitats més bàsiques, encara que siguin A“TRADICIONALS”
cions de rescat de varietats vegetals i de races simplement nutricionals. Una altra cosa és I COM A SIGNE DE
d’animals locals o regionals, així com de pro- si aquest patrimoni vol ser mobilitzat o no. LA CONTINUÏTAT
ductes locals artesanals, de plats tradicionals, DELS LLOCS, DE
etc. En efecte, estem assistint a una eclosió Els treballs acadèmics sobre el patrimoni ali- LES COSES, DELS
de la gastronomia i del patrimoni culinari i mentari no discuteixen des d’un punt de vista SABERS, DELS
gastronòmic caracteritzada per una valoració teòric el significat del concepte patrimoni, sinó PROCEDIMENTS I
inèdita del fenomen culinari. Aquesta eclosió que més aviat l’usen prestat de diversos autors DE LES PERSONES
valora simultàniament l’aspecte hedonista per poder analitzar els casos concrets en què (BROMBERGER I
del menjar, l’estètic i creatiu, el valor dels aquest es manifesta vinculat a l’alimentació. CHEVALLIER,
productes o matèries primeres de caràcter Així doncs, els postulats que plantegen tant 1999: 15-16)
local i/o tradicional, i el nexe amb un territori Prats com Kirshenblatt-Gimblett o Frigolé no
i una cultura determinades. han generat oposició entre els investigadors
del patrimoni alimentari. Per a Prats (1997),
En termes alimentaris, tot és el patrimoni es una construcció social que es
patrimoni? fonamenta en els valors del temps (la idea del
Si tenim en compte la definició de patrimoni passat), la naturalesa (espai) i el geni o l’ex-
que dóna el diccionari de l’Institut d’Estudis cepcionalitat (diferència). Per a Kirshenblatt-
Gimblett (2001), el fet de considerar com l’ús que es fa avui dia del concepte, el patri- (3)
a patrimoni uns béns determinats significa moni es pot relacionar, entre moltes altres El cas de la Festa de la Verema
d’Alella permet observar la conju-
donar-los un valor; significa dotar-los d’uns possibilitats, amb quelcom que és un llegat gació de les tres figures resultants
valors afegits que poden ser el passat, l’expo- del passat –més o menys passat– que es vol de l’activació patrimonial tal
com les identifica Prats;és a dir,
sició, la diferència i la indigenitat. Aquesta conservar. Patrimonialitzar vol dir ‘convertir l’objecte, el lloc i la manifestació.
capacitat de conferir valor a determinats béns en patrimoni’, ‘construir patrimoni’, a partir En aquest cas, la festa s’inicia cap
es pot identificar com el procés de patrimonia- de determinats elements preexistents, selec- al començament de setembre,
té una durada de tres dies i
lització. I per a Frigolé la «patrimonialització és cionats entre d’altres que no s’inclouen en s’organitza al voltant d’un conjunt
un terme que es refereix al procés de producció aquest procés. La veritat és que avui dia, pràc- d’activitats, com ara la celebració
del patrimoni cultural o natural. La patri- ticament, no hi ha aspecte de la vida social de l’obtenció del primer most,
que situa el focus en el procés
monialització és compon de representacions que no tingui ja un tractament en termes de transformació del raïm en vi,
i de pràctiques que conformen estratègies i patrimonials (Poulain, 2007). Convertir allò beguda que, en definitiva, és l’ob-
ideologies» (Frigolé, 2008: 48). que és propi en patrimoni, vol dir perpetuar jecte principal de la celebració. El
vi de la DO Alella es pot degustar
la transmissió d’una particularitat, d’una durant els tres dies en el marc de
La patrimonialització suposa, doncs, activar especificitat que es considera pròpia i, per la celebració de la mostra gastro-
uns recursos concrets identificant-los com tant, identificadora. És a dir, permet que nòmica. La Festa de la Verema no
fa referència només al producte,
a béns patrimonials. Segons Prats (1997), un col·lectiu determinat pugui continuar a l’objecte, sinó també al lloc, en
l’activació dóna com a resultat tres figures veient-se, d’una banda, idèntic a si mateix aquest cas a través del paisatge
possibles: l’objecte, el lloc i la manifestació. i, per una altra, diferent als altres. i de la seva indústria. Així doncs,
durant els tres dies de celebració
D’altra banda, segons Frigolé, «les formes es duen a terme activitats que visi-
més característiques de la patrimonialitza- Aquesta tendència a consumir el passat bilitzen l’espai de producció del
ció en l’àmbit de la cultura i la naturalesa (Urry, 1996) té diversos aspectes destacables: vi, com ara visites guiades per les
vinyes o visites guiades als cellers.
són el museu i el parc amb les seves diverses per una part, es produeix una proliferació I, finalment, el marcat caràcter
variacions, però la patrimonialització adopta d’enclavaments i llocs especialitzats en l’ex- festiu i lúdic de la celebració es
constata a través de les activitats
també altres formes no menys importants i plotació del patrimoni; per una altra, aquests que s’hi duen a terme: la mateixa
significatives, com festes i festivals relacio- llocs o conjunts patrimonials exploten així celebració de l’obtenció del pri-
nats tant amb la cultura com amb la natura. un dels hàbits culturals característics de certs mer most, el correfoc, la cercavila
de gegants, els trabucaires o els
Encara que les categories museu, parc i festa sectors socials, que és el gust per la restauració concerts de música.
semblin implicar l’existència d’objectes i reconstrucció dels llocs tant rurals com
diferents i autònoms, considero que caldria urbans. Així, el patrimoni és recreat no tant, El cas de la Ruta de la Carxofa
ens permet observar com es
examinar-los com una resposta a factors o no necessàriament, a partir d’un referent posen en relació les tres catego-
econòmics, demogràfics, polítics i culturals autèntic o real del passat, com sustentat en ries que Frigolé indica: el museu,
globals. Això faria que ens fixéssim en les ambients simulats, en els quals la «còpia», el parc i la festa. La Ruta de la Car-
xofa és una activitat que se cele-
seves interrelacions» (2008: 51). moltes vegades, és més «perfecta» que l’ori- bra pels volts de novembre en el
ginal que representa. Parc Agrari del Llobregat, un parc
Lluny d’oposar-se, les conceptualitzacions d’unes 3.000 hectàrees de cultius
d’horta i fruita. La ruta consisteix
que fan Prats i Frigolé dels elements resul- Les accions de recuperació, sovint, estan en una passejada amb carros
tants de la patrimonialització sembla que associades a les de patrimonialització. Acos- i cotxes de cavall pels camins
tendeixin a complementar-se. La singularitat tumen a comportar nombroses modificaci- del parc. És una activitat amb un
marcat caràcter festiu, com és el
del patrimoni alimentari resideix clarament ons tant en les formes d’elaboració com en els cas també, en l’època de la collita,
en aquesta capacitat transversal que dóna sistemes de representació de les produccions. cap a l’abril, de la celebració
com a resultat la identificació d’objectes, Els productes recuperats apareixen com a d’una carxofada popular al Prat de
Llobregat. A l’interior del parc, a
llocs i manifestacions, o, si es vol, museus, híbrids, que recorden més o menys els ori- més a més, es pot visitar l’oficina
parcs i festes, i, a més a més, evidencia el ginals. Es tracta de“reproduccions” més o situada a la masia de Can Comas,
que disposa d’un espai per fer
grau d’interrelació que hi ha entre ells. Pot menys“mestisses”, presentades, però, com exposicions itinerants, i també es
posar en relació alhora un objecte, un lloc i a“tradicionals” i com a signe de la continu- poden visitar altres equipaments
una manifestació, com, per exemple, en el ïtat dels llocs, de les coses, dels sabers, dels satèl·lits, com són el Museu
Agbar, dedicat a l’aigua (Cornellà
cas de la Festa de la Verema d’Alella, o bé procediments i de les persones (Bromberger de Llobregat), el Museu de Gavà,
pot correspondre’s amb un museu, un parc i Chevallier, 1999: 15-16). dedicat al patrimoni històric i natu-
i una festa, com seria el cas de la Ruta de ral de la zona (Gavà), i el Museu
d’eines del pagès (Sant Climent
la Carxofa al parc agrari del Delta del Llo- La tradició no és el producte del passat, “una de Llobregat).
bregat.(3) D’altra banda, i tenint en compte obra d’un altre temps que els contemporanis
90 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
reben passivament, sinó, un “punt de vista” patrimoni, aquest s’interpretarà com a patri- TOT AQUEST
que els homes del present desenvolupen moni cultural immaterial (PCI), encara que ENTRAMAT TÉ UNA
sobre allò que els ha precedit, una inter- aquesta activitat humana respongui a unes DIMENSIÓ I UNA
pretació del passat conduïda en funció de necessitats tan biològiques com culturals i FUNCIONALITAT
criteris rigorosament contemporanis” (Len- pugui ser pensada en termes de naturalesa TANT IDENTITÀRIA
clud, 1987: 118). La tradició, com a creació, i cultura, la qual cosa la situaria tan propera COM ECONÒMICA.
no deixa de ser el producte d’una invenció del patrimoni natural com del cultural. La LA POSADA
(Hobsbwan , 1989). No és el passat el que convenció de 2003, que considera el PCI com EN ESCENA,
construeix el present, sinó el present que a patrimoni viu, el defineix més concretament O ACTIVACIÓ,
conforma el seu passat (Zonabend, 1980: 5). com els usos, representacions, expressions, DELS BÉNS
coneixements i tècniques que les comunitats, PATRIMONIALS
Una proposta de classificació dels els grups i, en alguns casos, els individus reco- RELACIONATS AMB
béns patrimonials alimentaris neguin com a part integrant del seu patrimoni L’ALIMENTACIÓ
Quan ens referim al patrimoni alimentari en cultural i que es transmeti de generació en PERMET QUE
particular, convé tenir en compte, en principi, generació. És una classificació amb vocació L’INDIVIDU
com es categoritza aquest amb relació a la resta universal, que se situa en una posició de clas- S’EXPRESSI,
de patrimoni, o, dit d’una altra manera, amb sificació “normativa” li que qualsevol iniciativa DE MANERA
relació al conjunt del patrimoni. Si atenem a qualsevol racó del món té en compte en el INDIVIDUAL O
a la classificació que fa una institució mun- moment que identifica uns determinats béns COL·LECTIVA,
dial com és la UNESCO, observarem que culturals com a béns patrimonials. I encara EN TERMES DE
hi ha una primera distinció entre patrimoni que la classificació del patrimoni de la huma- PERTINENÇA
natural i patrimoni cultural. En aquest cas, nitat per la UNESCO serveixi per identificar I ADSCRIPCIÓ,
l’alimentació s’emmarcaria en el segon tipus un nombre restringit de béns culturals, cosa PERÒ TAMBÉ
de patrimoni, el cultural. Aquest, al seu torn, que implica que no tot el que sigui considerat CONTRIBUEIX
es divideix entre material i immateria ; i l’ali- patrimoni per les comunitats socials hagi de A GENERAR
mentació s’interpretaria des d’un punt de vista ser acceptat o reconegut per l’organisme, és un ACTIVITAT
immaterial. Així doncs, segons l’organisme criteri que en qualsevol administració pública ECONÒMICA
mundial, davant la possibilitat que quelcom o privada que gestioni el patrimoni local es
referit a l’alimentació pugui ser convertit en tindrà en compte.
Tot i que podria formar part d’aquest tercer que afavoririen la visibilitat del bé patrimo- (4)
Els exemples identificats en
conjunt, per la significació particular que té, nial i la seva capacitat d’atracció. el quadre són una mostra
hauríem d’identificar-ne un de quart. Seria representativa de productes,
aquell que promouria un conjunt d’activi- El passat seria associat a l’origen, la tradi- ingredients i/o aliments; paisat-
ges i infraestructures; pràctiques
tats, en alguns casos comercials, en d’altres ció, l’herència i la transmissió, sobre la base i tècniques; cuina i gastronomia;
festives, o totes dues juntes, i que es podrien d’una interpretació particular d’una història fires, festes i mercats, d’entre els
concretar amb el que coneixem com a fires, particular. molts que existeixen a Catalunya
i que són promocionats des de
festes i mercats. diferents institucions com ara
La diferenciació ens remetria a la caracte- el Govern, els municipis, els
S’hi podria afegir, fins i tot, un cinquè rística de mantenir un caràcter autòcton, consells comarcals o els con-
sorcis de turisme, entre d’altres.
conjunt, que faria referència als paisatges propi,de mostrar-se més o menys autèntic als Una bona plataforma per poder
i les infraestructures resultants de l’activitat consumidors, de ser una expressió particular observar la diversitat d’aquests
agrària i ramadera que sustenta la produc- i única des d’un principi en què es valora tipus de patrimoni que hi ha a
Catalunya és la pàgina web:
ció d’aliments i que ha tendit a modelar de l’especificitat, en contrast amb l’homoge- www.gastroteca.cat
manera significativa els entorns ecològics. neïtzació.
Tots aquests conjunts s’expressen de forma El lloc ens indicaria l’espai, el territori, el
interrelacionada i a través d’uns indicadors/ paisatge on es localitzen els béns patrimoni-
atributs, els quals permeten que el bé patri- als, tant pel que fa a una extensió cultivada
monialitzat es doni a conèixer i sigui objecte o forestal com pel que fa a equipaments i
de consum. Aquests indicadors/atributs es infraestructures.
concreten a través de la idea del passat, de
la diferenciació, de la capacitat d’exposició, I la qualitat, potser el més subjectiu de tots,
de la qualitat i del lloc. ens indicaria i ens permetria emetre judicis
en termes gustatius a través de la percepció
La capacitat d’exposició es relacionaria amb sensorial. Facilitaria una classificació, col·
l’accessibilitat, la facilitat en la comercialitza- lectiva i/o individual, de les qualitats sen-
ció i el consum, i la capacitat de promoció, sorials i organolèptiques, que ens permetria
fer una valoració de les nostres preferències, significatius. El pont que permet superar
però també, i de forma molt significativa, l’abisme, que traça una línia de continu-
les qualitats simbòliques atribuïdes als béns ïtat entre el passat i el present, entre allò
patrimonials, que serien claus per determinar que és conegut i allò que és desconegut,
les nostres preferències i afeccions. entre allò que és propi i allò que és aliè,
és la simbolització, recurs que permet la
Tot aquest entramat té una dimensió i una prolongació d’una realitat més enllà de la
funcionalitat tant identitària com econò- seva pèrdua aparent.
mica. La posada en escena, o activació, dels
béns patrimonials relacionats amb l’alimen- D’aquesta manera, els béns patrimonialitzats
tació permet que l’individu s’expressi, de sofreixen una descontextualització progres-
manera individual o col·lectiva, en termes siva de les maneres de viure particulars dins
de pertinença i adscripció, però també con- de les quals varen tenir el seu origen i adqui-
tribueix a generar activitat econòmica. L’oci riren la seva particular significació. Avui, la
i el turisme emmarquen avui dia la major major part dels objectes patrimonialitzats
part de les activitats associades a la promoció que tenim ocasió d’observar estan poc o gens
i difusió del patrimoni alimentari. integrats en un lloc i/o en una manera de viure
particulars. En aquest procés, unes mani-
Conclusió: el patrimoni alimentari festacions han desaparegut sense que ningú
com a espectacle les reivindiqui; i d’altres (sobretot aquelles
El procés de patrimonialització de l’ali- que tenen una major dimensió estètica i/o
mentació és, doncs, una resposta al resultat espectacular) han tingut tant d’èxit que,
de l’homogeneïtzació de les pràctiques i fins i tot, poden ser imitades en nombrosos
comportaments alimentaris que s’ha esde- llocs. Sembla que, avui, la tradició es des-
vingut a partir del segle XX, i una caracte- contextualitza, es desglossa o es fragmenta
rística de les societats modernes, porugues cada vegada més en especialitats diferents i
de perdre allò que es considera símbol concretes, i és mantinguda o recuperada no
de la seva pròpia i particular història. La tant per individus que pertanyen a una soci-
resposta es produeix, en definitiva, a tra- etat o a una cultura particular sinó per altres
vés de l’apropiació d’objectes i missatges agents molt diversos, com ara associacions,
Coent calçots
en un restaurant
de Valls (2009).
ARXIU DE L’OBSERVATORI
DE L’ALIMENTACIÓ
94 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
BIBLIOGRAFIA
Ariès, P. (1997) La fin des man- Bromberger, C.; Chevallier, D. Katz, E.; Robert, P.; Van Velthem, Poulain, J. P. (2007) «Los patrimo-
geurs. Les métamorphoses de la (ed.) (1999) Carrières d’objets. L.; Almeida, M.; Santilli, J.; Eloy, L.; nios gastronómicos y sus valoriza-
table à l’âge de la modernisation París: Éditions de la Maison des Rizzi, R.; Emperaire, L. (2008). «La ciones turísticas». A: Tresserras,
alimentaire. París: Desclée de Sciences de l’Homme (Ethnologie valorización del patrimonio culinario J.; Medina, F. X. (ed.). Patrimonio
Brouwer. de la France, cahier 13). amazónico a través de las indicaci- gastronómico y turismo cultural en
ones geográficas». A: Medina, X.; el mediterráneo. Barcelona: Ibertur,
Bérard, L.; Contreras, J.; Marche- Contreras, J.; Cáceres, J.; Espeitx, Álvarez, M. (ed.). Identidades en el p. 39-72.
nay, P. (ed.) (1996) «Los produc- E. (2003) Productes de la terra. Bar- plato. El patrimonio cultural alimen-
tos de la tierra en Europa del Sur». celona: Departament d’Agricultura, tario entre Europa y América. Barce- Prats, L. (1997) Antropología y pa-
Agricultura y Sociedad (número Ramaderia i Pesca. lona: Icaria, ps. 97-117 (Observatori trimonio. Barcelona: Ariel.
monográfico), 80-81, p. 3-4. de l’Alimentació).
De Garine, I. (1999) «Antropología Rozin, P. (1976) «The selection of
Bérard, L.; Marchenay, P. (2004) de la Alimentación: entre naturaleza Kirshenblatt-Gimblett, B. (2001) foods by rats, humans, and other ani-
Les produits de terroir. Entre cultu- y cultura». A: Alimentación y cultura: «La cultura de les destinacions. Te- mals». A: Rosenblatt, ;Hinde, ;Shaw,
res et reglaments. París: CNRS actas del Congreso Internacional, oritzar el patrimoni». Revista d’Etno- E.; Beer, C. (ed.). Advances in the
Editions. 1998, vol. 1. Huesca: Ed. La Val de logia de Catalunya, 19, p. 44-61. study of behaviour, vol. 6. Nova York:
Onsera, p. 13-34. Academic Press.
Bérard, L.; Marchenay, P. (2005) Lenclud, G. (1987) «La tradition
«Sobre los productos de la tierra Fischler, C. (1995) El (h)omnívoro: n’est plus cequ’elle était». Terrain, Urry, J. (1996) «How societies re-
en las cocinas de carácter local: el gusto, la cocina y el cuerpo. Bar- 9, p. 110-123. member the past». A: Macdonald,
Algunas observaciones sobre la celona: Anagrama. S.; Fyfe, G. (ed.): Theorizing mu-
herencia compartida y la denomi- Lévi-Strauss, C. (1965) «Le triangle seus. Oxford: Blackwell, p. 45-65.
nación». A: Contreras, J.; Medina, Frigolé, J. (2008) «Processos de culinaire». L’Arc, vol. 26, p. 19-29.
F.X.; Riera, A. (ed.). Sabores del patrimonialització, ideología i poder. Zonabend, F. (1980) La mémoire
Mediterrnáneo. Aportaciones para Un exemple de l’AltUrgell». IBIX, 5 Luján, N. (1990) Pròleg. A: Vázquez longue. París: PUF.
promover un patrimonioalimentari- (Centre d’Estudis Comarcals del Montalbán. L’art de menjar a Catalu-
ocomún. Barcelona: IEMed. Ripollès), p. 47-59. nya. Crònica de la resistència dels
senyals d’identitat gastronòmica
Bérard, L.; Marchenay, P. (2007) Gracia, M.; Contreras, J. (2005).Ali- catalana. Barcelona: Edicions 62,
Produits de Terroir. Comprendre mentación y cultura. Perspectivas p. 11-18.
et agir. Bourg-en-Bresse: CNRS. antropológicas. Barcelona: Ariel.
Annette Viel
Museòloga, consultora internacional.
QUEBEC_CANADÀ
Museòloga i consultora internacional canadenca amb una perspectiva original sobre la posada en valor del
patrimoni, ha desenvolupat el concepte d’esprit des lieux, reconegut internacionalment. Ha col·laborat amb
diverses institucions internacionals com ara Parcs Canada i va ser presidenta del comitè nacional canadenc
de l’International Council of Museums. També va ser professora a la Universitat de Borgonya (Dijon, França),
entre d’altres.
Museo-Trans
Quan la creativitat transcendeix la «materialitat»
La immaterialitat al país de les grans canvis. Malgrat la tendència natural (1)
muses cap al conservadurisme, el món dels museus El terme museu, lloc inspi-
rat per les muses, designa
«L’invisible té també noms art, poesia, i del patrimoni ha patit la influència del seu una gran varietat de llocs
bellesa, amor. És una vibració del real, el temps de tal manera que les distàncies reals i reconeguts per l’ICOM (The
seu potencial d’emoció. És el motor de la virtuals no han parat de desdibuixar-se entre International Council of Mu-
seums), com per exemple els
nostra acció, el que la justifica i la fa de el museu/espai i les seves arrels socioculturals, jardins, els paratges naturals,
vegades invencible» Mayor, 1996:12 entre la museologia i la patrimonialització, els parcs, els vivàriums, és
entre la materialitat i la immaterialitat dels a dir, qualsevol indret que
s’encarrega de la conservació
Al llarg dels últims decennis, els espais patri- objectes imposant noves maneres de veure i la valorització dels testimonis
monials d’interès, de la mateixa manera que i de deixar veure (Viel, 1990: 73-83; 1992: materials i immaterials de la
els museus, s’han anat transformant de mil 135-157). Finalment, tot ha passat tan ràpi- humanitat. Per tal d’alleugerir
el text, la paraula museu inclou
i una maneres(1). Gestió, col·lecció, públic, dament al llarg de les darreres dècades que també el patrimoni.
lloc, funcionalitat, museografia, tipologia,
pedagogia-interpretació-mediació, finança-
ment, conservació, acció cultural, rol social, Paraules clau: museu, museologia, patrimoni cultural, creació cultural
creació, tants sectors que, en el si de l’univers Keywords: museum, museology, cultural heritage, cultural creation
museístic i patrimonial, han estat la base de
El museu d’avui en dia incorpora, al cor de la ciutat, les nombroses Today’s museums include, in the heart of the city, the numerous
transformacions museístiques que es van dur a terme al llarg de les changes in museums that took place during the final decades
darreres dècades del segle passat. El model dels temples d’atris im- of the last century. The model of temples with imposing atriums
ponents, aquell que va tenir el seu temps de gloria al segle XIX, queda which had its heyday in the 19th century is long gone, as
totalment desfasat com ho demostren totes aquestes noves institu- evidenced by these new museum institutions and transforma-
cions i transformacions museístiques que estan seduint al públic. Ja tions that attract the public. Whether by original architecture
sigui per una arquitectura original que imposa una relació simbòlica that imposes a unique symbolic relationship with the place and
inèdita amb el lloc i la seva missió com per l’aproximació museística its mission or by a museum approach strongly marked by the
fortament marcada pel segell de la creativitat, el museu convida a stamp of creativity, museums invite visitors to see the objects
veure d’una altra forma l’objecte del qual en roman guardià. Com mai, which they hold in another way. As never before, this polysemic
aquest objecte museístic, a la vegada polisèmic i polimorf, és intèrpret and polymorphic museum object is an interpreter of its time
del seu temps i convida a orquestrar una transversalitat inèdita dels and invites us to orchestrate unique cross-disciplinary knowl-
coneixements, una transculturalitat original de les pràctiques, una edge, an original transculturality in practices, a surprising trans-
sorprenent transmedialitat de les museografies per a un públic que, mediality of museographies for audiences that are increasingly
cada vegada més, integra en el seu codi genètic una transnacionalitat building transnationality that induces transborderness into
inductora de transfrontalitat. Des d’aquest punt de vista, el prefix trans their genetic codes. From this standpoint the prefix trans which
que demana anar més enllà expressa una dringadissa de sentits amb calls for going beyond expresses a sense of resonance with
l’època contemporània. contemporary times.
96 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
no podem mesurar la totalitat dels impactes recuperar certs coneixements. Es pot parlar DIVERSOS FACTORS
en la museologia i, per consegüent, en el lloc de la integració de la immaterialitat quan HAN MOTIVAT EL
que ocupa actualment aquesta ciència en el les primeres bases en les quals es recolza la NOSTRE DESIG
si de les societats que no deixen de transfor- definició del museu i dels llocs patrimonials, DE VEURE D’UNA
mar-se per les grans mutacions a la vegada és a dir, la col·lecció, la conservació, la recerca ALTRA MANERA
locals, nacionals i internacionals. Fins i tot la i la difusió es respecta en la seva globalitat. L’OBJECTE
tipologia tradicional no aconsegueix definir MUSEÍSTIC A LA
de manera precisa el camp d’intervenció L’aureola imaginaria LLUM DELS GRANS
disciplinaria que antigament caracteritzava de l’objecte/lloc CANVIS QUE HAN
la missió pròpia de cada institució. Vivim en «El valor d’una imatge es mesura per l’ex- MARCAT L’ART
un món en el qual la recent despuntada de tensió de la seva aureola imaginaria.» Bac- CONTEMPORANI AL
la creativitat fa trontollar els coneixements helard, 1943: 5 LLARG DEL SEGLE
portant els actors a diversificar-se com sigui PASSAT
a explorar universos inèdits transgredint les El reconeixement de la noció d’immateria-
fronteres costumistes. litat ha avalat el valor sensible i invisible de
l’objecte, la seva àuria de la qual parla Bac-
El fet de tenir en compte el concepte de la helard, acollint així una obertura a múltiples
immaterialitat sempre ha permès justificar interpretacions que porten a lectures plurals
el conjunt del nostre treball museològic i, per consegüent, donant valor polisèmic a
ja que hem hagut d’actuar incloent-hi el l’objecte sigui un lloc, un artefacte, una obra
respecte per «l’ànima del lloc» en el si de la d’art, un objecte de ciència, una expressió o
metodologia preconitzada per la valoració una tradició. Tal com comenta de manera
de l’objecte/lloc, treball que va ser fortament encertada el filòsof i historiador Krzystof
influenciat per la nostra formació en histò- Pomian, la idea de col·lecció pren sentit quan
ria de l’art, sobretot en l’anàlisi semiològic i escrutada a la llum del comportament humà
fenomenològic. La invitació en participar al obre nous camins de coneixement a la vegada
número de la Revista d’Etnologia de Catalu- científic i humanístic: «l’objectiu del museu
nya, dedicada al patrimoni immaterial, ens ja no és ensenyar objectes i personalitats d’ex-
ha incitat , gràcies a aquest concepte que ha cepció sinó mostrar la vida social, cultural,
fet una entrada important en l’esfera muse- intel·lectual, científica, en la pluralitat de
ística i patrimonial a finals del segle passat, a las seves dimensions i en la seva comple-
Beaubourg-Metz, el dia que es
va inaugurar (juny del 2010):
a l’interior del recorregut del
museu, el visitant sintonitza
amb el paisatge urbà gràcies
a l’atri que condueix al lloc, al
seu restaurant i a les finestres
obertes sobre la ciutat les
quals reforcen la visita.
ANNETE VIEL
Patrimoni immaterial DOSSIER 97
xitat» (Pomian, 1992: 70). Més endavant, atresorats entrarà en escena segons el camp (2)
Pomian indica que: «el rol principal en el de coneixement d’aquells i d’aquelles que Szeeman va ser particu-
larment innovador quan
qual se suma la resta, és el del vincle entre el convidaran a expressar les interpretaci- dirigia la Kunsthalle de Berna
l’invisible i el visible». Un objecte museístic ons polisèmiques de les quals poden ser a la (1961.69) fins al punt d’atre-
vir-se més endavant a exposar
o patrimonial només existeix en la mesura vegada subjecte i objecte. El nostre interès l’art dels malalts mentals a
en què és testimoni d’un valor d’identitat pel museu s’ha mantingut pel reconeixement través de l’art marginal (Art
plural que a la vegada es desplega alhora de dels múltiples sentits dels quals en són por- brut).
manera material i immaterial. És la tasca tadors aquests objectes testimonis d’històries
dels museòlegs de reinterpretar-ho al llarg humanes en moviment. Diversos factors han
de les temàtiques abordades; l’objectiu/espai motivat el nostre desig de veure d’una altra
il·lustrarà totalment o parcial un fet, una his- manera l’objecte museístic a la llum dels
toria; un valor, una memòria que afavoreix el grans canvis que han marcat l’art contem-
relat global de la persona que el col·lecciona, porani al llarg del segle passat. Per exemple,
que el conserva, que l’estudia, que el posa en alguns artistes en orientar la seva pràctica
escena o el descobreix. cap a la performance, l’art conceptual o el
land art, desestabilitzen les pràctiques tradi-
Per recolzar el nostre propòsit, hem evocat la cionals respecte a les funcions de col·lecció,
noció de trans com a element que reuneix el de conservació o de presentacions museísti-
gran nombre d’esferes museístiques i patrimo- ques. De fet, imposaven als responsables dels
nials que actualment vénen profundament museus, als crítics d’art, galeristes o teòrics,
marcades pel segell de la creativitat, afavo- la necessitat de repensar les propostes amb MALGRAT LA
rint el creixement d’una gran museodiversitat la voluntat d’obrir-se a un món cultural en TENDÈNCIA
les experiències de la qual sedueixen cada mutació. Per tant, com museografiar obres, NATURAL CAP AL
vegada més (Viel, 2010: 317-333; in Porceda per exemple, les de l’artista Richard Long: CONSERVADU-
i Chaumier). Immediatament completarem A snow ball track (1964), England (1968) RISME, EL MÓN
la nostra reflexió posant èmfasi en l’aportació o fins i tot A line in the Himalaya (1975) DELS MUSEUS I
dels artistes contemporanis en la renovació en les quals el concepte imposa unir-se amb DEL PATRIMONI
museològica i patrimonial. Proposarem per la naturalesa fins a la seva desaparició en el HA PATIT LA
finalitzar una trilogia associativa característica paisatge. Només l’empremta fotografiada INFLUÈNCIA DEL
de l’actual transformació museística que il· o una reinterpretació de l’obra podrà donar SEU TEMPS DE
lustrarem amb exemples contemporanis. Per constància d’aquest treball; tot interès per TAL MANERA QUE
complementar el nostre propòsit, farem més qualsevol transposició museogràfica haurà LES DISTÀNCIES
referència als museus d’art que a altres tipus de passar per la creació d’un concepte inèdit. REALS I VIRTUALS
de museus o patrimoni d’interès. NO HAN PARAT DE
Aquesta crida a la innovació serà entesa pels DESDIBUIXAR-SE
Transcodificar els coneixements grans professionals d’art contemporani que ENTRE EL MUSEU/
per transmetre millor l’obra en provaran de renovar la manera de fer oferint, ESPAI I LES
moviment tant als artistes com al públic, noves apro- SEVES ARRELS
«La noció de museu s’ha d’entendre en el ximacions. Neixen, per tant, exposicions SOCIOCULTURALS,
sentit de la llibertat que aquest espai cultu- punteres que posaran potes enlaire el gènere ENTRE LA
ral ofereix avui en dia, i no com a tema de com Arte Povrera o la Guérilla comme stra- MUSEOLOGIA I LA
discussió ambivalent, com succeeix des de fa tégie d’art produïda a Gènes el 1967 sota la PATRIMONIALITZA-
anys: el museu com a possibilitat i forma, direcció de Germano Celant, (Fabián, 2002: CIÓ, ENTRE LA
com a evaluació de les relacions, com a pre- 79-93), seguida de Quand les attitudes devien- MATERIALITAT I LA
servació de la cosa fràgil, com a informació nent forme, realitzada a Suïssa el 1969 sota la IMMATERIALITAT
sobre els instints.» Szeemann, 1996: 53 iniciativa de Harald Szeemann(2). Més tard, DELS OBJECTES
els Magiciens de la terre presentada simultà- IMPOSANT NOVES
Des del seu origen, el museu constitueix niament a Beaubourg i a la Grande Halle de MANERES DE
un espai de transmissió de coneixements a la Villette, a París, el 1989 per Jean-Hubert VEURE I DE DEIXAR
través dels objectes i dels llocs ja siguin reals Martin, torna a mostrar una manera diferent VEURE
o virtuals, estiguin conservats en espais o de descodificar l’art que prové de tots els (VIEL, 1990: 73-83;
in-situ. Cada un d’aquests objectes o llocs punts del planeta, sortint de les línies esta- 1992: 135-157)
98 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
blertes i de les representacions clàssiques més • Les obres i el públic que les descobreix. (3)
conegudes. Cada una d’aquestes exposicions • El lloc, les obres i el territori. És necessari en aquest moment
que espais d’interès com
representa, sens dubte, una veritable revolu- • La història de l’art passat, present i futur. Versalles convidin els artistes
ció tant artística com museològica. L’audàcia a fer veure de manera diferent
l’espai, com succeeix el 2013
dels seus creadors crearà escola i servirà de «Trans(4)» i «més enllà» la primera
amb la intervenció de Giuseppe
referència per reforçar els grans canvis museo- missió que és transmetre: Penone. Qüestionant la idea de
gràfics que han marcat la proposta en l’espai de «Ja no és suficient, com ho era fa mig segle, dominar la natura que persegueix
l’home i que es concreta en el
l’art. Posteriorment, per exemple, el comissari descobrir i admirar l’art africà o oceànic; jardí de (l’espai d’interès) Versai-
Simon Njami crea el 2004 l’exposició Africa cal redescobrir les fonts espirituals d’aquestes lles. Penone treballa més aviat
Remix, l’art contemporani d’un continent que arts en nosaltres mateixos. Cal prendre cons- la idea de fer visible la relació
entre l’home i els altres elements
es representarà primer a Dusseldorf gràcies ciència d’allò que encara queda de “mític” sense deformar la natura.
a Martin, que signarà juntament amb altres en una existència moderna, i d’allò que es
persones l’esdeveniment en continuïtat amb (4)
manté, justament perquè aquest comporta- Prefix, del llatí trans «més enllà»
1989. L’exposició itinerant es presentarà a ment és, també, consubstancial a la condició preposició i adverbi que, en
París, Londres, Estocolm, Johannesburg i humana, ja que expressa l’angoixa davant francès, té el sentit de «més
enllà de» i que marca el camí o
Tòquio. del Temps.» Eliade, 1957: 39 el canvi. Per defensar la nostra
idea, hem consultat el lingüista
En 2013, la Fondazione Prada de Venecia La renovació museística ha caracteritzat el Jean-Claude Boulanger.
reprèn la totalitat del que va ser, en el seu conjunt de l’esfera museística i patrimonial
origen bernès, l’exposició produïda per aportant noves pràctiques i teories que han
Szeeman que agrupava diversos creadors estat recollides i estudiades. En aquest procés
avantguardistes, mentre que els artistes de de canvi, un gran nombre d’articles, escrits,
l’Arte Povrera ocupen els titulars durant col·loquis, tesis, han ajudat a entendre millor
l’estiu parisenc amb les seves propostes al el seu sentit així com el seu abast. Materia-
Louvre, Palais Gagosian i Versalles (Mont- litat i immaterialitat són a la vegada camps
peza: 2013)(3). Així com els altres 69 artistes, d’anàlisi i territoris d’experimentació molt
Richard Long i Joseph Beuys formaran part apreciats. Tanmateix, la qüestió de la creati-
de l’exposició presentada a la Kunsthalle vitat segueix essent aclaparadora ja que, qui
de Berna dirigida per Szeemann considerat s’aventura en els espais de creació, supera la
aleshores com un conservador innovador frontera de l’indicible; com anomenar, deli-
i radical (Derieux-Ringuier: 2008). El seu mitar allò que encara no s’ha materialitzat i
projecte com el que va iniciar Celant, volia roman en els dominis d’allò possible i d’allò
ser un aparador directe de l’artista, una pràc- desconegut.
tica in-situ de la voluntat de fer-ho d’una
altra manera sense haver de plasmar-ho a «Més enllà» de la missió: establir
través d’una visió historicista de l’art tal com passarel·les de sentit entre un
exigia la tradició imposada pels conserva- mateix i l’altre
dors del museu. Szeeman i Celant, així com Els museus s’han renovat al llarg de les muta- AQUESTA CRIDA
altres artistes, es van atrevir des d’aleshores cions socials patint una metamorfosi múl- A LA INNOVACIÓ
a transcendir els coneixements a través del tiple que ha estat ben rebuda per part del SERÀ ENTESA
moviment d’un nou laboratori de creació públic. En efecte, ha après a redescobrir-lo i PELS GRANS
interactiva que fomenta diàlegs inèdits entre: fer-se’l seu d’una altra manera. Aquesta doble PROFESSIONALS
• Els mateixos artistes provinents de diferents metamorfosi repercuteix en la noció del trans D’ART
llocs i compartint les seves pràctiques amb el sentit etimològic de la qual convida a anar CONTEMPORANI
els seus semblants. més enllà del què és conegut, tangible, de la QUE PROVARAN
• El conservador que convida els artistes a materialitat per unir-se també a la dimensió DE RENOVAR
fer la obra in situ, els artistes que experi- sensible. L’origen llatí de transmissió: trans- LA MANERA DE
menten de manera diferent la creació de les mittere està format per «trans» i «mittere» FER OFERINT,
obres que sorgiran d’aquest camp artístic que significa enviar més enllà, no en el sentit TANT ALS
experimental. de l’enviament com a tal, sinó més aviat de ARTISTES COM AL
• Les obres en si, entre cada una d’elles i de la travessa, del trajecte (Dubois-Mitterant- PÚBLIC, NOVES
manera col·lectiva. Dauzat, 2001: 2011). Al llarg de les darreres APROXIMACIONS
Patrimoni immaterial DOSSIER 99
dècades, es fa palesa la importància de l’idea logia, l’antropologia, l’arqueologia, etc. Dos (5)
de trans: diversos exemples poden il·lustrar exemples d’institucions creades a finals del Les dues institucions es van
crear a principis dels anys
aquest trajecte contemporani; presentem segle passat: La Fundació Cartier de París i vuitanta, i van obrir el seu lloc
una trilogia fusionant dos estats característics el Museu de la civilització del Quebec, que actual a finals d’aquesta mateixa
dècada.
d’aquest trajecte. Cada una de les paraules recolzen aquesta idea(5).
que comencen amb el prefix «trans» acaba
amb el sufix «itat» que, en l’àmbit lingüístic, La Fundació Cartier de París ofereix una
significa qualitat, caràcter o capacitat de. àmplia programació les exposicions de la
qual conviden a observar de manera diferent:
Transdisciplinarietat la gestió, l’obra artística i la varietat de les
– Transculuturalitat seves manifestacions contemporànies van del
Anar més enllà de les disciplines i de les menys conegut al més conegut, demostrant
cultures ens porta cap a la diversitat de una aproximació original. Es defineix com:
les observacions i de les aproximacions; la «Essent alhora un espai de creació pels artistes
importància d’aquest mètode d’aprehensió, i un lloc de trobada entre l’art i el públic, la
d’apropiació i de coneixement dels objectes, Fundació Cartier per a l’art contemporani
dels llocs, de las identitats i dels públics ha té per vocació afavorir la creació contem-
afavorit una comprensió més global del valor porània i difondre’n el coneixement». Hem
plural inherent al museu sota totes les seves posat de manifest una gran varietat de pro-
formes, convidant als especialistes a veure jectes artístics i d’aproximacions temàtiques
d’una altra manera l’objecte/subjecte del com: Pain et Couture sota la direcció del
que n’és guardià. Són nombrosos els projec- dissenyador de moda Jean-Paul Gaultier;
tes museològics que recorren a la transdici- el mur vegetal de Patric Blanc molt abans
plinarietat i a la transculturalitat fusionant que realitzés el del Museu Quai Branly; His-
usos, reinterpretant l’objecte i interpel·lant toire de voir (2012); Mathématiques, un Bilbao, octubre del 2011:
una arquitectura simbòlica
de manera diferent les visions i, per tant, no dépaysement soudain (2011); Né dans la que convida al públic a viure
és important el seu origen tipològic, que es rue, Graffiti (2009); Mobius Trans-Forme experiències d’excepció.
tracti de les arts, les ciències socials, l’etno- (2010); Les trésors du Vaudou (2011), temes ANNETE VIEL
100 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
que posen de manisfest la lluita amb un món important experimentar, qüestionar, posar (6)
en moviment. En aquest aspecte, la Funda- en escena les particularitats, les diferències El concepte de museu de
societat va aparèixer a finals dels
ció intenta anar de la mà amb els esdeveni- ètniques, sociològiques, regionals, culturals i anys vuitanta; i es va fer oficial
ments en curs; després de l’11 de setembre de religioses de la societat. La seva aproximació durant el col·loqui «Musées et
Sociétés» organitzat a Mulhouse
2001, es presenta el 2003 Ce qui arrive, sota permet l’encreuament de diferents ciències el 1991.
la direcció del conegut urbanista Paul Virilio humanes tot integrant la participació dels
que inclou una reflexió més amplia sobre la artistes en el si d’una gran varietat de pro-
noció d’accident que pot ser a la vegada trist jectes desenvolupats al museu o fins i tot
i feliç: «Exposar l’accident. Tots els accidents, en col·laboració amb els diferents entorns
del més banal al més tràgic, des de catàstrofes culturals, polítics o econòmics. El museu
naturals als accidents industrials i científics, constitueix un lloc tangible de manifestaci-
però també l’accident feliç, des d’un cop ons que s’imbriquen les unes a les altres grà-
de sort o caure enamorat.» Transcendir les cies a aquest gran fil conductor que és el de
percepcions per millorar la reflexió sobre l’aventura humana de les civilitzacions. Els
un mateix i l’altre per esbossar el trajecte objectes són el resultat de les «manifestacions
museístic proposat per la Fundació materials, els signes externs de les manifes-
tacions espirituals» servint de pretext per
Des dels seus inicis, el Museu de la civilit- millor engalanar la vida humana tal com ho
zació del Quebec es beneficiarà d’una nova va demostrar l’exposició inaugural Mémoires:
empenta museològica que a hores d’ara pren «una exposició emblemàtica que ha encarnat
força tant a Europa com a Amèrica. Es preco- en el temps la interpretació que el Museu
nitzen noves aproximacions enfocades cap a volia fer de la noció de museu de societat»
una democratització dels coneixements, que, Aquesta última posava en escena una gran
segons Roland Arpin, director del Museu de varietat de memòries qualificades: nostàl-
la Civilització de 1987 al 2001, anomena gica, reprimida, adaptiva, obligada, lliure i
la doble accessibilitat: l’accessibilitat intel· memòria testimonial. Diversos grans artistes
lectual a la cultura i l’accessibilitat física a van marcar amb el seu segell les exposicions a
espais de cultura (Arpin, 1994:13). Sobre- les quals van ser convidats a dirigir com, per
tot, pel Museu de la Civilització, el Museu exemple, Michel-Marc Bouchard amb Ludo-
de societat en l’àmbit internacional,(6) és vica i Robert Lepage amb Métissage. El 2014
L’aranya de Louise
Bourgeois.
ANNETE VIEL
Patrimoni immaterial DOSSIER 101
el museu presentarà una exposició sobre el revelador d’una nova experiència museística ELS MUSEUS
fascinant món de la dansa contemporània contemporània que transmet una relació inè- OFEREIXEN
en la qual el moviment real i virtual formarà dita entre el continent i el contingut. Quasi PROGRAMACIONS
part integrant del concepte museogràfic. bé vint anys més tard, s’inaugura l’espai I EXPOSICIONS
Beaubourg al centre de París el 1977, obra QUE FOMENTEN
Transfrontalitat - Transnacionalitat dels arquitectes Richard Rogers d’Anglaterra EL DIÀLEG
Els museus ofereixen programacions i expo- i Renzo Piano d’Itàlia, que trasbalsa de nou la INTERCULTURAL I
sicions que fomenten el diàleg intercultural imatge tradicional del museu d’art. El Museu INTERNACIONAL,
i internacional, és a dir, el museu s’obre al Nacional d’Art Modern havia obert les seves ÉS A DIR, EL
món com mai ho havia fet. Durant molt portes al Palau de Tòquio el 1947 i la seva MUSEU S’OBRE AL
temps, s’han mantingut dins del què seria el mutació al Centre Pompidou va marcar el MÓN COM MAI HO
model inspirat de l’Antiguitat, actualment paisatge d’un centre urbà que necessitava HAVIA FET
són a la recerca de formes mutants que van rehabilitar-se.
del model clàssic contemporani al model que
aconsegueix transcendir les tendències per Tal com ho va fer de manera sorprenent el
qüestionar els coneixements i iniciar noves Guggenheim americà amb l’obra de Gehry,
lectures arquitecturals, altres maneres d’inte- a Bilbao, Beaubourg en va fer créixer de
grar la vida de la ciutat. Les fronteres s’obren, més petits com el nou museu construït a
els creadors intervenen arreu del planeta, les Metz el maig de 2010. Signat pels arquitec-
stararchitectures esdevenen moneda corrent tes Shigeru Ban d’origen japonès i Jean de
sobretot per a les ciutats que desitgen oferir Gastines, aquesta primera descentralització
nous símbols urbans. Aquesta tendència d’un centre públic francès obre el camí a
s’imposa al llarg de les obres que marquen noves visions de programes i col·leccions
les mutacions alhora museístiques i urbanes. d’institucions nacionals que hauran de fusi-
Per exemple, als anys cinquanta, Frank Lord onar-se amb les realitats territorials en les
Wright innova en dissenyar Guggenheim quals instal·len delegacions que estan vincu-
Museum a Manhattan, al centre de Nova lades al mateix temps amb el centre matriu
York, en modificar de manera significativa la i amb la regió que els acull. Un projecte els
relació respecte al lloc, a l’obra i al recorregut autors del qual afirmen que: «han imaginat
induït pel seu deambulatori en espiral. El una arquitectura que tradueixi l’obertura, la
disseny de l’edifici, inaugurat el 1959, con- fusió de cultures i el benestar, en una relació
fereix a l’arquitecte el seu caràcter visionari, immediata i sensorial amb l’entorn». (Maga-
102 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
zine Pompidou, 2005: 4). «[…] Es fa tot el terra és un «poble global» i «el missatge és (7)
possible per sorprendre, atraure, estimular i el mèdium» (McLuhan, 1964). En aquest Société des Arts Technologies
creada pel museògraf artista
renovar sense aturar l’interès del públic per l’art mateix període, alguns artistes fomenten la multimedia Luc Courchesne i
contemporani. L’arquitectura ha d’anar de la mutació de les formes de crear abordant la Monique Savoie
mà d’aquesta intenció». (Le Bon, 2005: 8). importància del que anomenen en l’època
Aquest museu singular va acollir, en menys intermitjà, és a dir, poder recórrer a dife-
de dos mesos, 100.000 visitants que hi van rents mitjans la interacció dels quals estimula
viure una experiència museística, objectiu l’acte creador concebent obres de factures
assolit anunciat pel seu director, Laurent inesperades. L’artista esdevé plural segons
Le Bon. L’experiència proposada combina descriu l’americà Dick Higgins (Higgins:
materialitat i immaterialitat tant pel que fa a 1966). De llavors ençà, un gran nombre
l’arquitectura del lloc, com pel que fa a la seva d’artistes creuen els mitjans i un gran nombre
disposició i les exposicions realitzades que de museògrafs ofereixen exposicions que
provoquen mirades inèdites. El 2012 es va fusionen les pràctiques creant una esceni-
presentar 1917, una exposició temàtica feta a ficació única que, sovint, acaben conver-
partir de la cortina de l’escenari: Parade, obra tint-se al seu torn en una obra. Actualment
de Picasso pintada aquell mateix any. «Un la virtualitat desbanca l’obra material i obre
esdeveniment infinit que marca la inauguració el camí cap a noves vies possibles, entre les
de les celebracions del centenari de la primera quals, l’emergència de xarxes sense fron-
guerra mundial i qüestiona la creació artística teres. Gràcies als mitjans socials, el públic
en temps de guerra. Una exposició pedagògica, pot entrar de manera diferent en l’univers
que fusiona emoció, divertiment i coneixement museològic i participar en la seva transfor-
històric». Un bon exemple d’un lloc que esti- mació. L’art tecnològic ha entrat amb força
mula unes pràctiques que interpel·len d’una tant al museu com en els espais d’interès
altra manera el sentit museístic. patrimonial. Diversos espais s’han fet seva
aquesta forma d’expressió artística en un
Transmediumicitat – Transversalitat lloc permanent d’experimentació tant per
A partir dels anys seixanta, el filòsof i sociòleg als artistes com per al públic, com així ho
canadenc, Marshall McLuhan, va predir dos confirma l’obertura de la SAT (7) a Mon-
elements característics de la nostra època: la treal el 1999 i, de la Gaîté Lyrique a París el
2011 convertida en una «nova òpera de les and vision in a way rarely seen in a museum” (8)
arts digitals». De fet, trobem aquests tipus – is the first international exhibition devoted La museografia desestabilitza
les representacions tradicionals
d’espai al centre de les ciutats més de moda to the British-born musician and performer. de la moda i captiva oferint un
com el MIT de Cambridge als Estats Units, Organized thematically, the show takes visitors recorregut de fusió d’estètica
formal i d’estètica relacional, és a
l’Onedotzero a Londres, el ZKM a Karlsruhe on a spectacular and interactive trip through dir, materialitat i immaterialitat.
a Alemanya, el V2, Institute for the instable Bowie’s numerous personae and legendary per-
media a Rotterdam, Països Baixos, o fins formances, highlighting his artistic influences (9)
Paraules extretes de l’exposi-
i tot en forma de festival com el Transme- and his experiments with Surrealism, German ció Savage Beauty que vam
dial a Berlin, Alemanya, o Ars Electronica Expressionism, Music Hall, mime and Japanese transcriure durant la nostra visita
a Linz, Àustria. Aquesta tendència mostra Kabuki performance.» el 2011.
desenvolupat al llarg de les últimes dècades. renovació dels coneixements ha trobat un lloc
Les organitzacions culturals reinventen les en altres tipus de projectes com el Muséo-Mix
formes privilegiades per «transmetre» les traces que, en tres dies, ofereix als museus i a altres
culturals tant d’aquí com d’allà, siguin mate- espais, la possibilitat de desenvolupar noves
rials o immaterials. A la tardor del 2013, el percepcions i usos per mitjà de la tecnologia de
Ministeri de Cultura francès va dur a terme un punta. Diversos museus s’han afegit a aquesta
esdeveniment innovador: «El repte d’aquest nova experiència museística que es proposa
hackathon és abans de res creatiu: es tracta de canviar l’antic paradigma perquè el museu
crear serveis útils, innovadors i lúdics que afa- actual experimenti noves formes museístiques
voreixen la transmissió cultural i permeten al que subscriuen una democràcia vinculada
públic, especialment als més joves, enriquir els amb l’entorn. n
seus coneixements». Aquesta aproximació de
BIBLIOGRAFIA
Arpin, R. Mission, concept et orien- Magazine Pompidou Le Magazi- Viel, A. Quand souffle l’esprit des li- http://www.centrepompidou-
tations, Musée de la civilisation, el ne du Centre Pompidou-Metz: Nº1, eux. Actes del col·loqui La Médiation metz.fr/node/13872; http://www.
Quebec 1994. París 2005. culturelle, Association pour l’Anima- franceinfo.fr/monde/sortir-ecou-
tion de Kerjean, France 2000. ter-voir/1917-une-expo-fleuve-
Bachelard, G., L’air et les songes, Mcluhan, M. Understanding Media: captivante-au-centre-pompidou-
José Corti, París 1943. The Extensions of Man, McGraw- Viel, A. Sens & Contresens de l’es- metz-630211-2012-05-31;
Hill, Nova York 1964. prit des lieux, Art & Philosophie - Ville (Consultat el 5 de setembre de
Baudrillard, J. «Médiations, Denoël/ et architecture. Édition Découverte, 2013)
Gauthier». A Le système des objets, Mcluhan, M. Pour comprendre actes du Colloque Architecture, Ur- http://www.sat.qc.ca (Consultat el
Gallimard, París 1968. les médias. Ed. Seuil, col·lecció bain & art, Marsella 2003. 20 d’agost de 2013)
«Points», París 1968.
Derieux, F. Ringuier, J-P, Métho- Viel, A. Une muséodiversité au cœur http://www.rfi.fr/france/20110303-
dologie individuelle - Harald Sze- Musée de la Civilisation Mission, d’un développement dit «durable». gaite-lyrique-nouvel-opera-arts-nu-
emann, Anthologie et Théorie de concept et orientations. Musée de la In PORCEDA A. et 2011. meriques (Consultat el 25 d’agost
l’Art. In Florence Derieux, Le Ma- civilisation, el Quebec 1994. de 2013)
gasin de Grenoble i JP/Ringier en Chaumier S. Musées et dévelop- http://blog.metmuseum.org/alexan-
col·laboració amb el Departament Montpeza, C. «L’Arte Povera, le pement durable, Col·l. «Musées- dermcqueen/about/ (Consultat el
Department Curating Contempory nouveau bling-bling», Le Huffing- Mondes, La Documentation fran- 15 de septembre de 2013)
Art, Royal College of Art, Londres tonpost, 24 de juny de 2013. çaise», París.
2008. http://www.nccsc.net/essays/sava-
Viel, A. Quand souffle l’esprit des ge-beauty-art-alexander-mcqueen
Pomian, K. Collectionneurs, ama-
Dauzat, A.- Dubois, J.- Mitterant, lieux. [www.international.icomos. (Consultat el 15 de setembre de
teurs et curieux, Paris, Venise,
H. Dictionnaire Étymologique & org/.../cd/.../78-B3X3-152.pdf], 2013)
XVème-XVIIIème, Gallimard, París
historique du Français, Larousse, 1992. 2008. http://www.ago.net/david-bowie-is/
París 2005. (Consultat el 4 d’octubre de 2013)
Robert, P. Dictionnaire Robert. Dicti- Szeemann, H. Écrire les expositi-
Eliade, M. Mythes, rêves et mystè- ons. Bruxelles: La lettre volée, 1996. http://cblog.culture.fr/2013/10/02/
onnaire le Robert, París 1977.
res. Folio Essais 128, Gallimard, developpeurs-graphistes-porteurs-
http://www.chateauversailles.fr/les- de-projets-talents-numeriques-du-
París 1957. Tremblay, F. «Préface». A Bergeron, actualites-du domaine/evenements/ 25-au-27-octobre-participez-au-
Y. - Dubé, P. Mémoire de Mémoires. evenements/expositions/giuseppe- hackathon-dataculture, (Consultat
Fabiani, J-L. «Le riche territoire de Étude de l’exposition inaugurale du penone-versailles (Consultat el 12 el 5 d’octubre de 2013)
l’Arte Povrera». A Les territoires de Musée de la civilisation. Presses de de setembre de 2013).
l’art/Art Territories, 34 (2): 79-93. l’Université Laval, el Quebec 2009. http://www.museomix.org/a-pro-
2002. http://presse.fondation.cartier.com/ pos/ (Consultat el 5 d’octubre de
Viel, A. Quand le lieu devient ob- archives-presse/ce-qui-arrive-paul- 2013)
Higgins, D. The Something Else jet. In Schiele, B. Faire voir Faire virilio, (Consultat el 21 de setembre
Newsletter, 1 (1), Something Else savoir. La muséologie scientifique de 2013
Press Ed., Nova York 1966, au présent, 73-82. Musée de la ci- http://www.newswire.ca/fr/
vilisation, el Quebec 1990. story/936605/la-collection-loto-
Le Bon, L. «Rencontre», Le Maga- quebec-devient-partenaire-du-mu-
zine du Centre Pompidou-Metz: Nº Viel, A. Les Don Quichotte de la see-de-la-civilisation-de-quebec-
1, París 2005. mémoire‑veilleuse, l’incessante et-presente-fierement-la-serie-
quête de sens. Tendances de la mu- hommage-aux-grands-createurs.
Mayor, F. La Mutation du Futur, séologie au Québec, col·l. «Musée (Consultat el 18 d’agost de 2013)
Colloque de Tokyo. Albin Michel, de la civilisation», el Quebec 1992.
París 1996.
Patrimoni immaterial DOSSIER 105
Habib Saidi
Institut del Patrimoni Cultural del Canadà
QUEBEC_CANADÀ
Director de l’Institut du Patrimoine Culturel del Canadà i professor de la Universitat Laval (Quebec),
la seva recerca s’estén per la museologia, l’etnologia del turisme i les polítiques de patrimonialització, com també
per la comunicació, la performance i la teatralitat. Ha treballat a l’Amèrica del Nord, al Mediterrani, al Magreb i a
l’Orient Mitjà.
la dansa i la barba
postrevolucionari de Tunísia.
Es basa en una lectura crítica
dels interessos i les lluites
que marquen aquest context
i que influeixen sobre el futur
d’aquest país, i fins i tot de
Patrimoni deliciós la regió sencera per a les
coses bones i per a les coses
ques i totes les seves variants: el passat colonial pressions del vestir, artístiques, corporals, Un dona tunisiana sosté
en totes les seves fases històriques, el passat culinàries i d’altres pràctiques de la vida un cartell en què es llegeix:
«Jurem sobre el cap i la sang
religiós, el passat nacional, etc. Totes aquests quotidianes, que el patrimoni és reclamat dels màrtirs de la revolució
orígens i variants del passat s’han ocupat que el en aquests moment de crisi i de desil·lusió que posarem fi a la dictadura»
durant una manifestació
patrimoni sigui la causa de veus discordants i postrevolucionària i que és motiu de dis- davant de l’Assemblea
de diverses tensions socials silenciades gairebé puta entre aquests dos clans. Amb aquesta Constituent el 12 d’abril de
sempre a causa del mateix sentit del patri- finalitat, el pols entre aquests darrers es fa 2012 a Tunísia. Llicenciats
tunisians desocupats han
moni i de la seva acceptació en la civilització de fet en l’espai públic, al mateix carrer, les decidit posar una demanda
arabomusulmana de manera general, i en el voreres, els carrerons i les places públiques contra el ministre de
context tunisià en particular. Més endavant més concorregudes per la població, i també l’Interior, Ali Larayedh, com a
responsable de la brutalitat
veurem que aquesta acceptació difereix de la per mitjà de les pàgines de Facebook i els de la policia durant els
que es coneix a l’Occident, d’aquí la diferència platós de televisió. Es presenten en forma esdeveniments del 7 i el 9
de definició i pragmàtica que se’n desprèn de manifestacions, d’enganxades enèrgi- d’abril a Tunis.
YOSRA BEN HASSINE. AFP. GETTYIMAGES
pel que fa la memòria i al passat de Tunísia. ques, d’activitats culturals inèdites com ara
D’altra banda, el patrimoni, sobretot el que les exposicions i les sessions de lectura a l’aire
anomenem immaterial, està lligat íntimament lliure, de sermons religiosos i de tendals de
als estils de vida del dia a dia i a les maneres predicació, de polèmiques mediàtiques, etc.
de representar-se, expressar-se i afirmar-se per
mitjà de les expressions d’identitat que com- Veurem que aquestes divisions i enfronta-
parteixen el conjunt dels tunisians. En efecte, ments agafen d’alguna manera el patrimoni
permet a aquests últims projectar-se al mirall com a hostatge en el sentit que accentuen la
del seu Jo col·lectiu per tal de reconèixer-se situació d’embolic i de confusió en la qual
els uns als altres en la seva tunisianitat, per sempre s’havia trobat. Cal recordar que aquest
dir-ho d’alguna manera com una comunitat patrimoni al qual faig referència no concerneix
imaginària (Anderson, 1991) i alliberada una –com a mínim fins a dia d’avui– els monu-
altra vegada del jou de la dictadura. ments i els emplaçaments històrics tunisians
més sumptuosos, sinó més aviat el que actu-
A més a més, és sobretot com a univers de alment anomenem el petit patrimoni, per no
referències culturals que posa en evidèn- dir en allò que concerneix Tunísia, el patri-
cia aquesta tunisianitat sota formes d’ex- moni dues vegades orfe. Es tracta d’aquest
Patrimoni immaterial DOSSIER 107
patrimoni que va estar marginat i denigrat aviat de turath, que es podria traduir lite- (1)
durant molt de temps pels modernistes a ralment per herència, pel qual se significa En la cultura arabomusulmana,
les figures del patrimoni material
l’època de la dictadura i que avui en dia es el que concerneix essencialment l’herència com són les ruïnes i els monu-
troba tàcticament recuperat per ells mateixos, religiosa i, en menys mesura, el patrimoni ments es consideraven més
aviat meravelles. Vegeu Miquel
però que es troba amenaçat i maltractat greu- oral popular. El patrimoni material anteis- (1988 principalment el capítol
ment pels moviments integristes. làmic, com per exemple les ruïnes romanes, 5). Vegeu Dakhlia (1998: 172) i
no concerneix aquest enfocament(1). Des Maffi (2004: 104-105). Pel que
fa a Tunísia, els contes populars
En aquesta perspectiva, el propòsit serà cen- d’aquest moment, podem mencionar dos aprehenen aquest patrimoni
trar com l’espai públic, l’activisme artístic i episodis principals considerats pels tunisians des d’un punt de vista si fa no
les maniobres polítiques de connotació laica d’antany els constituents de les directrius fa misteriós. Per això entenc la
idea sovint recurrent d’aquests
i religiosa s’imbriquen per crear noves formes del turath. El primer està relacionat amb la contes d’explicar als infants el
de patrimonialitats i noves relacions amb religió musulmana i consisteix en els textos descobriment d’un tresor per
el passat i la memòria. En aquest sentit, les alcorànics, els hadiths (paraules del profeta), part d’un tal bruixot o d’un tal
altre. Aquest descobriment
activitats que es duen a terme principalment les hagiografies dels sants i qualsevol altre sovint s’esdevé en un lloc o un
a les places públiques i que són rellevades per aspecte memorial o ritual que tingui un vin- monument històric generalment
les xarxes socials seran estudiades com a fac- cle amb aquesta religió. El segon, que no romà o bizantí en el qual se
suposa, fins i tot fora de l’esperit
tors i actors que predisposen aquestes places té perquè està necessàriament dissociat del dels contes, que ness bikri, la
a ser patrimonialitzades posteriorment, atès primer, consisteix en el que s’anomenava, gent d’antany, havia amagat els
que acullen des de ja fa més de dos anys esde- en funció dels enfocaments i de les escoles seus tresors.
veniments memorables. Així, es pot dir que que havien estudiat aquest àmbit a la fi del
elles són implícitament l’instrument d’un segle dinou i al llarg de tot el segle vint: arts i
procés de prepatrimonialització (Tunbridge tradicions populars, literatura oral, folklore.
i Ashworth, 1996) i que a partir d’ara cons- En el cas de Tunísia, es tracta més aviat de les
titueixen llocs de memòria on els tunisians arts anomenades populars: cançons, danses,
es baten i debaten per renovar la seva relació poesies, contes, epopeies, proverbis, jocs;
amb el patrimoni material i immaterial. ritus lligats al cicle de la vida: naixement,
circumcisió, matrimoni, mort; i l’artesania
En aquesta mateixa tònica, m’aturaré pri- i els oficis anomenats d’avui dia, com són la
mer en alguns elements històrics per tal de tapisseria, la teixidura, els brodats i qualsevol
contextualitzar la gènesi del patrimoni cul- altra tècnica entesa com a artesanal.
tural immaterial de Tunísia i de delimitar
les polítiques que l’han regit des de l’època Prenent en consideració l’estil de vida i el
colonial. En segon terme, em centraré en context social de l’època precolonial, aquests EN AQUESTA
el període postrevolucionari per mitjà de aspectes els tunisians els vivien, practicaven PERSPECTIVA, EL
l’estudi d’aquestes activitats i conflictes que i apreciaven com components essencials de PROPÒSIT SERÀ
prenen el patrimoni cultural immaterial per la vida quotidiana i del present, i no només CENTRAR COM
un camp de batalla. Així doncs, cal precisar com herència o records llegats del passat. Dit L’ESPAI PÚBLIC,
que l’article es basa en les dades recollides d’una altra manera, encara que ells fossin L’ACTIVISME
per l’observació directe d’aquestes activitats conscients de la dimensió històrica d’aquest ARTÍSTIC I LES
sobre el terreny de Tunísia i per mitjà de patrimoni i fidels als seus valors ancestrals, MANIOBRES
l’estudi de les polèmiques que han suscitat, els tunisians d’aquesta època vivien en har- POLÍTIQUES DE
sobretot les que s’han difós a les xarxes socials. monia continua amb aquests valors. Així, CONNOTACIÓ
el turath formava part integrant de totes les LAICA I
Sobre el patrimoni i la seva política fases de la seva vida i assegurava la continuïtat RELIGIOSA
a Tunísia del passat en el present. S’IMBRIQUEN PER
D’entrada, hi ha una dificultat de caire lin- CREAR NOVES
güístic i, per consegüent, conceptual que Aquesta accepció de turath es va tornar a FORMES DE
salta a la vista des del moment que s’evoca posar en dubte després de l’arribada de la PATRIMONIALI-
aquest tema. La paraula patrimoni en la seva colonització. No només perquè la noció TATS I NOVES
accepció moderna no s’ha utilitzat com a occidental del patrimoni diferia de l’arabo- RELACIONS AMB
tal ni a Tunísia ni al Magreb fins després musulmana, sinó perquè la política colonial EL PASSAT I LA
de la invasió colonial. Abans es parlava més va optar per valorar un altre aspecte del patri- MEMÒRIA
108 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
moni, l’anomenat material i particularment i vehiculada sota diferents formes en el dis- (2)
arqueològic que data de l’època romana. curs de Bourguiba(2), així com en els mitjans Primer president de la república
de Tunísia (1957-1987).
L’objectiu d’aquesta tria consistia, entre d’al- de comunicació, aquesta visió va accentuar
tres, a justificar la conquesta de Tunísia, i del el desinterès per aquest tipus de patrimoni i
Magreb en general, fent-la prevaler com si en va reduir considerablement la presència
fos una represa d’un territori que pertanyia en l’espai públic en termes d’expressions, de
a l’imperi romà envers el qual la França colo- pràctiques i de visibilitat.
nial es proclamava hereva. Com a venjança,
pel que fa al patrimoni immaterial, va ser més En efecte, diverses manifestacions i estruc-
aviat abandonat, si no degradat i desvalorat, tures d’aquest patrimoni s’havien vist dismi-
ja sigui pel desinterès que el va seguir o pels nuïdes, si no desaparegudes completament,
prejudicis i els estereotips que el van marcar, sota l’efecte dels discursos i les propagan-
sobretot els que l’associaven al subdesenvo- des mediàtiques que traduïen la política de
lupament i a l’indigenisme. modernització adoptada per l’Estat postco-
lonial. Per exemple, podem citar la majoria
En aquest sentit, el patrimoni cultural imma- dels grups místics així com la gran majoria
terial tunisià es regia sota el prisma de l’art de les pràctiques que estaven consagrades a
indígena. Es tracta d’una denominació amb la celebració dels marabús. Cal pensar espe-
connotació política i ideològica que buscava cialment en les processons, els sacrificis dels
desvalorar i no pas valorar un cert nombre de animals i el manteniment dels mausoleus
pràctiques, creacions i objectes representatius que allotgen aquests sants. Els anomenats
de la societat tunisiana que revelaven la seva Sidi, és a dir Senyor, són considerats segons
identitat i la seva imatge, com ara els vestits, les creences populars de Tunísia i el Magreb,
l’artesania, la gastronomia, la cançó, la dansa, especialment en aquesta època, els dipositaris
els ritus i les creences, etc. La desvaloració i els protectors de la baraka, la benedicció, i AQUESTA
d’aquests elements i el desinterès que van d’altres valors benèfics. Respecte d’aquesta ACCEPCIÓ DE
patir va marcar, des d’aquell moment, les visió esmentada de la modernització, aquests TURATH ES
polítiques que, suposadament, s’encarrega- marabús, i per tant fins i tot aquestes creen- VA TORNAR A
ven de la gestió de l’anomenat art indígena ces, perjudicaven el progrés de la societat i POSAR EN DUBTE
i també les postures que en tenien els seus n’impedien l’alliberació del colonialisme i DESPRÉS DE
dipositaris, és a dir els tunisians. Tractat amb dels seus avatars com ara el fatalisme, l’obs- L’ARRIBADA DE LA
aquesta sort, aquest patrimoni va sofrir estig- curantisme, la pobresa i l’analfabetisme. Així, COLONITZACIÓ.
mes que van afectar, no només la seva imatge, s’han pres diverses mesures per reorganitzar, NO NOMÉS
sinó també els seus dipositaris i les persones si no institucionalitzar, els vincles dels tunisi- PERQUÈ LA NOCIÓ
que s’interessaven per la seva sort, com els ans amb els seus sants i, per tant, limitar-ne OCCIDENTAL
investigadors i els defensors dels seus super- la influència sobre la vida espiritual i cultural DEL PATRIMONI
vivents (Webber, 1991). del país. Són mesures que havien marcat DIFERIA DE
específicament les posicions i les actituds L’ARABOMUSUL-
Aquesta política colonial del patrimoni de Bourguiba respecte dels marabús i de la MANA, SINÓ
immaterial tunisià va influir molt la situació i religió en general. Segons ell, és a l’Estat a PERQUÈ LA
l’evolució d’aquest en l’època de la indepen- qui correspon administrar aquesta darrera i POLÍTICA
dència. Aquesta influència va ser marcada no pas a la inversa. Així, els seus discursos COLONIAL VA
d’una manera manifesta pel rebuig d’aquest sovint s’han «confessat» a favor d’un islam OPTAR PER
patrimoni i també per la desvaloració de de l’Estat i contra un Estat de l’islam. VALORAR UN
les expressions que se li havien associat. La ALTRE ASPECTE
causa principal d’aquest rebuig rau en la tria A més a més, l’objectiu principal de l’Estat DEL PATRIMONI,
política i social més important que ha emprès de la independència era el de fonamentar i L’ANOMENAT
l’Estat postcolonial, una tria que es basava en garantir la unitat nacional. Ara bé, el patri- MATERIAL I
una visió del progrés i de la modernització moni immaterial semblava, segons les auto- PARTICULARMENT
diametralment oposada al legat del passat, i ritats postcolonials, amenaçar aquesta unitat. ARQUEOLÒGIC
que, en certa mesura, interioritzava la visió El fet que fos diversificat i dotat de multi- QUE DATA DE
colonial pel que fa al patrimoni. Mantinguda plicitats lingüístiques, dialectals, religioses i L’ÈPOCA ROMANA
Patrimoni immaterial DOSSIER 109
ètniques suscitava entre les autoritats la por de baddou (nòmades) o d’aâraab (pagesos Manifestants el «Dia de la
de veure aparèixer situacions de disgregació o rurals), aquests dipositaris al seu torn Ira» de Tunísia a la kasbah de
Tunis, Tunísia, el 25 de febrer
social, i fins i tot moviments de dissidència s’estigmatitzaven i eren objecte d’ironies i de 2011. El president tunisià
política. Sense perdre de vista l’estratègia burles. Cal assenyalar que tot just a l’alba derrocat Zine al-Abidine Ben
de les autoritats franceses, que consistia a de la independència, la població tunisiana Ali ha abandonat el país,
però la revolució està lluny
valer-se d’aquesta diversitat per dividir les era majoritàriament rural, analfabeta, i per d’acabar-se perquè el poble
societat magrebines per tal de dominar-les, regla general duia un estil de vida tradicional. de Tunísia no està satisfet.
JAMESDOBERMAN. GETTYIMAGES.
els responsables polítics tunisians s’havien Essent així, les manifestacions i els compo- PHOTOLIBRARY
mostrat molt escèptics pel que fa a qualsevol nents del que tenia lloc i imatge del patri-
evocació de la diversitat patrimonial. Ayoub, moni immaterial es trobaven altra vegada
un etnòleg tunisià que ha treballat detin- desplaçats i desemparats. El que és antic i
gudament sobre la situació del folklore del tradicional i, a partir d’aquí, el que és popular
món àrab, parla d’una «política de la por » i rural han constituït els nous ingredients
(Ayoub 2000) evocant aquest escepticisme. dels estereotips que havien intensificat la
Segons el seu parer, les autoritats dels països degradació d’aquest patrimoni.
àrabs temen el folklore i els folkloristes. Per
què? Perquè les seves recerques interroguen Identitat deliciosa i oposició
sovint els temes que són considerats tàcita- cremada:
ment tabús pels poders polítics. Ell ho entén Aquesta situació del patrimoni cultural
principalment com l’estudi de les minories immaterial de fet no va canviar durant el
ètniques, lingüístiques i religioses, com són regne de Ben Ali. Aquest dictador que va
els kurds i els coptes a l’Orient Mitjà, i els governar el país del 1987 al 2011, després
amazics, a l’Àfrica del Nord. d’un cop d’estat mèdic que va posar fi a
l’època de Bourguiba, compartia la perspec-
En aquest ordre d’idees, la percepció i el tiva del seu predecessor, i va preservar gairebé
tracte reservats al patrimoni popular rural els mateixos preceptes de la modernització
en constitueixen un exemple evident i tes- i va mantenir en certa mesura la mateixa
timonien aquesta realitat. Aquest patrimoni política del patrimoni. De fet, fins i tot si va
té generalment una connotació de sentit provar de distingir-se de Bourguiba no va ser
pejoratiu que remet al que s’atribuïa a l’art més que en aparença, apropiant-se del doble
indígena durant l’època colonial. Tractats títol de protector de la religió i de la pàtria i de
110 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
la Revolució van ser titllades pejorativament al poder del partit islamista Ennahdha des-
d’exotisme, folklorisme i orientalisme, i clixés prés de les eleccions del 23 d’octubre de
presentats sovint amb l’etiqueta de patrimoni 2011, aquests darrers han multiplicat les
turístic, a partir d’ara s’han implantat com a temptatives d’ocupar l’espai públic orga-
armes i estendards de resistència. Podem cons- nitzant diverses activitats espectaculars com
tatar de passada que la visió turística acusada ara implantar el que anomenen «tendals de
antany pel seu perjudici, debilitat, dominació predicació» davant d’edificis escolars i uni-
i imperialisme, sembla a partir d’ara recla- versitaris, organitzar, en places públiques
mada com un lloc de refugi, fins i tot com i fins i tot en platges turístiques de Ham-
una garantia de l’autenticitat, la diversitat i mamet i Sousse, sermons religiosos liderats
la universalitat dels elements típics d’aquesta per predicadors wahabites «personalitats»
tunisianitat defensada aquí per part de la convidats d’Egipte i dels països del Golf,
societat civil a la Tunísia postrevolucionària. organitzar concentracions i manifestacions
en les grans artèries, sobretot a la sortida
Fora el vel, visca la dansa! de les pregàries setmanals dels divendres,
Els exemples i els esdeveniments citats més implantar punts de venta (alguns parlen de
amunt remeten en part a d’altres tensions distribució gratuïta) de llibres religiosos, però
i conflictes que han tingut més ressò en la sobretot d’hijabs i nicabs, davant les mes- Fullet de viatge a la casa
enderrocada durant la revolta
jerarquia social. Es tracta de divisions que quites i els barris populars més poblats, etc. de Sakher Ei Matri, marit de
han enfrontat més concretament artistes Nesrine, la filla de Ben Ali i
i activistes de l’anomenada societat civil a Ara bé, per oposar-se a aquesta invasió en Trabelsi Leila, Hammamet,
Tunísia. JASPER WHITE. GETTYIMAGES.
salafistes radicals. Encoratjats per la pujada certa manera programada i metòdica de l’es- PHOTONICAWORLD
Patrimoni immaterial DOSSIER 113
pai públic per part d’aquests grups radicals borí, instruments de percussió tradicionals
molt actius i finançats de manera tèrbola, els que els tunisians reconeixen. De fet, mesclen
artistes s’han mobilitzat per tal de tornar a dos estils de dansa i de cant molt populars a
prendre possessió d’aquest espai per organit- Tunísia; el primer es coneix amb el nom de
zar-hi activitats culturals i artístiques. Citem, mizoued, el cornamusa, i es toca sobretot en
per exemple, els artistes que organitzen el entorns urbans, i el segon, amb el nom de
festival multidisciplinari Dream City a les fezzani, i es toca en entorns rurals. Tot seguit,
medines, per dir-ho així les ciutats medievals es veu entrar en joc un altre home jove forçut,
de Tunis i de Sfax, on hi presenten espectacles amb el cap afaitat i vestint texans. Dismi-
de dansa i teatre, exposicions, muntatges, pel· nueix la marxa, s’acosta als percussionistes,
lícules, etc. Citem també uns altres artistes que i amb un gest elegant comença a ballar al
han organitzat una exposició col·lectiva d’art ritme dels músics. Lentament capta l’atenció
contemporani a l’espai Elabdillya als afores de dels vianants, que l’envolten fent un cercle i
Tunis, i que van ser agredits pels salafistes i se’l queden mirant. Al cap d’uns minuts, tres
van acabar perdent algunes de les seves obres. ballarins més, dos nenes i un nen, s’afegeixen
a l’escena i, com el seu camarada, s’endinsen
Però l’exemple més escaient i que posa una en diversos estils d’actuacions, des del hip-hop
altra vegada el patrimoni al bell mig d’aquests fins al breakdance, passant per descomptat
conflictes és el d’un grup de ballarins pro- per gèneres de dansa tradicionals tunisians
fessionals que s’han decantat per utilitzar la i seguits dels que conviden els espectadors
dansa tradicional com un mitjà de resistèn- a unir-s’hi. De fet, el missatge, per no dir el
cia. Per fer-ho, han emprès la presentació contagi, no ha trigat gens a arribar: els homes
d’espectacles d’aquest tipus de dansa en llocs del principi, seguits d’algunes dones d’entre
que els permeten arribar a la gent de totes les els espectadors i les espectadores s’han afegit
classes socials, com són els carrers, les places voluntàriament a ballar amb els artistes tot
públiques, els socs i els mercats setmanals, creant un ambient jovial. A més a més, corona
els vagons de metro, i tot això una mica l’escena una dansa espontània d’una senyora
pertot arreu del país. Per fer-ho, adopten amb vel d’uns cinquanta anys, que, deixant-se
una actitud participativa que consisteix a endur pel ritme, s’eleva el vel fins a la meitat
captar d’una manera progressiva l’atenció i el fa volar enlaire com un gest d’alegria i de
dels espectadors sorprenent-los amb estils de bona convivència.» NO OBSTANT
música i de dansa que recorda els ambients AIXÒ, EL FET
dels casaments i de les festes populars, fet que Tal com apareix en els títols de crèdit de l’enre- DE SOTMETRE
convida els espectadors a implicar-se en la gistrament de vídeo, l’escena forma part d’un A ESTUDI UNA
dansa de manera espontània i amb alegria. d’aquests espectacles de dansa dels quals aca- QÜESTIÓ TAN
bem de parlar. Aquest porta la signatura d’un DELICADA COM ÉS
L’escena de dansa que descric a continuació col·lectiu de joves artistes tunisians coneguts EL PATRIMONI EN
explica millor l’originalitat d’aquesta inicia- amb el nom d’Art Solution. Com bé indica el UN PAÍS EN PLENA
tiva i l’impacte que ha tingut sobre el públic. seu nom, aquest col·lectiu preconitza l’art com REVOLUCIÓ ON ELS
Transmesa pels mitjans de comunicació soci- un mitjà de resolució de problemes polítics ESDEVENIMENTS
als en forma de vídeo compartit per milers i socials, fins i tot com una arma de lluita i SE SUCCEEIXEN
de tunisians, l’escena té lloc a Tunis en una de resistència, sobretot per l’ús d’expressions ATROPELLANT-SE,
plaça batejada La Porta de França, situada a artístiques inspirades en el patrimoni. I ON ES DIBUIXA
l’entrada de la medina, a la banda de l’avin- MÉS D’UN
guda Habib Bourguiba, artèria principal de Segons el testimoni de Bahri Ben Yahmed, ESCENARI,
la capital tunisiana: coreògraf i primer ballarí del col·lectiu, REQUEREIX
aquesta creació no és res més que una reacció PRUDÈNCIA PEL
«Quan comença l’escena, es veuen aparèixer a les violències i a les agressions perpetrades QUE FA A LES
uns vianants ordinaris que travessen una pels integristes radicals. En una conversa CONCLUSIONS QUE
plaça pública. En pla curt, la càmera enfoca concedida al diari libanès L’Orient-Le Jour, SE N’EXTREUEN
dos homes joves asseguts en dues cadires que explica que la idea d’aquestes actuacions se li EN AQUESTA FASE
redoblen, l’un una darbukka i l’altre un tam- va acudir després de l’incident del 25 de març D’OBSERVACIÓ
114 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Els comentaris de tota classe que s’han desen- El que sí que és cert és que aquest tsunami
cadenat al marge de la difusió del vídeo que revolucionari que està trencant encara
difon l’espectacle al Facebook, diuen molt damunt del món àrab, està lluny de ser for-
sobre aquesta voluntat de reconquesta de l’es- tuït, com de vegades ho deixen entendre la
pai públic, d’espacialització de la resistència i sobtadesa aparent del seu esclat. L’estudi de
d’articialització de la lluita contra el que molts la relació problemàtica dels tunisians amb
tunisians perceben com a temptatives de des- el patrimoni revela que, de fet, la Revolució
figuració dels paisatges del país i dels seus trets, és el resultat de crisis silencioses i sufocades,
com són els seus carrers, les places públiques, crisis que, acumulades, com la relacionada
les platges, i els estils de vida i les cultures, fins amb el patrimoni, predisposen un sistema
al moment harmoniosa i pacífica. En efecte, polític a un esfondrament sobtat i proba-
Patrimoni immaterial DOSSIER 115
blement inesperat. Méheust parla en aquest l’Orient i l’Occident. Són tots d’elements (3)
En el cas de la revolució
sentit de «saturació», noció que ha manllevat que, d’una manera o d’una altra, expliquen tunisiana, aquest «germen»
de Simondon (1989) per explicar aquesta aquests conflictes i divisions entorn del patri- no era cap altre que l’acte
situació prerevolucionària en la qual un moni, i també les motivacions dels corrents d’autoimmolació per mitjà del
foc de Mohamed Bouazizi, el
règim polític esdevé «incompatible amb ell que busquen fer-ne un camp de batalla o 17 de desembre de 2010, tot
mateix» (2009: 31) a còpia de saturar-se amb agafar-lo d’ostatge. n just un mes abans de la caiguda
del règim.
les seves pròpies crisis. En casos semblants,
aquest sistema esdevé tan fràgil que «un ‘ger-
men’(3), és a dir, un esdeveniment singular
i contingent, [pot] encendre’l en qualsevol
moment i embarcar-lo en un moviment
imprevisible.» (ibídem, 35)
BIBLIOGRAFIA
Anderson, B. (1991) Imagined Dakhlia, J. (1998) Le divan des Méheust, B. (2009) La politique de Simondon, G. (1989) L’individua-
communities: reflections on the rois: le politique et le religieux dans l’oxymore: comment ceux qui nous tion psychique et collective. París:
origin and spread of nationalism. l’Islam. París: Aubier. gouvernent nous masquent la réali- Aubier.
Londres, Nova York: Verso. té du monde. París: La Découverte.
Grandguillaume, G. (1983) Ara- Tunbridge, J.; Ashworth, G. (1996)
Ayoub, A. (2000) “The Arab Fol- bisation et politique linguistique au Miquel, A., (1988) La géographie Dissonant Heritage: The manage-
klorist in a Postcolonial Period”. Maghreb. París: Éditions Maison- humaine du monde musulman. ment of the past as a resource in
Dins AHMIDA, A. (dir.) Beyond neuve et Larose. París: Écoles des Hautes études, conflict. Wiley: Chichester.
Colonialism and Nationalism in Vol. IV.
the Maghreb: History, Culture and Maffi, I. (2004) Pratiques du patri-
Politics. Nova York: Palgrave. moine et politiques de la mémoire Webber, S. (1991) Romancing the
en Jordanie: entre histoire dynas- Rea: Folklore and Ethnographic Re-
Ben Yahmed, B. «Je danserai mal- tique et récits communautaires. presentation in North Africa. Phila-
gré tout dans les rues de Tunis», Lausanne: Éditions Payot. delphia: University of Pennsylvania
L’Orient-Le jour, 12 de desembre Press.
de 2012. Marzouk, M. (2013) https://
www.facebook.com/mohsen. Ricoeur, P. (1985) Temps et récit.
bouazizi?fref=ts. Consultat l’11 de París: Seuil.
desembre de 2013.
FOCUS
116 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Les tradicions
marineres com
a patrimoni
immaterial
L’article presenta algunes dades i reflexions The paper introduces some data and reflec- Paraules clau: tradicions mari·
que s’extreuen del projecte de R+D+I «Patri- tions drawn from the R&D Project Ethnological neres, patrimoni immaterial
moni Etnològic, Societat i Cultura Marítima». Heritage, Society and Maritime Culture which marítim, patrimonialització,
Durant tres anys s’ha estudiat la patrimonia- over three years studied the current heritagiza- recreacions patrimonials, etno·
lització actual de la cultura marítima a l’Estat tion of maritime culture in Spain. The resulting logia marítima de Catalunya
espanyol. La classificació de les accions classification of actions carried out in Catalonia Keywords: maritime traditions,
realitzades a Catalunya mostra la diversitat i el shows the diversity and dynamism of intangible intangible maritime heritage,
dinamisme del patrimoni immaterial marítim. maritime heritage. This analysis should be heritagization, heritage recrea·
tions, maritime ethnology of
Aquesta anàlisi s’ha d’abordar sense eludir el approached without avoiding the concept of
Catalonia
concepte de tradició. tradition.
FOCUS
Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial DOSSIER 117
Introducció: les tradicions discutir quin criteri estableix la data on es fixa (1)
marineres i el patrimoni aquesta antiguitat.) La seva factura, encara Per maritimitat entenem «la
diversitat de formes amb què
Les activitats culturals que giren entorn que la barca no sigui antiga? Els materials? els humans ens apropiem i fem
de les tradicions marineres que se celebren El grau de fidelitat al model antic que s’ha nostra la mar» (Rubio-Ardanaz,
2010: 10).
actualment als pobles i ciutats de la costa tingut en fer la restauració i adequació a les
catalana proporcionen un material excel· normatives actuals de navegació i seguretat (2)
lent per pensar sobre els reptes teòrics que a bord? O el simple fet que els propietaris Aquí, el debat sobre els límits
entre patrimoni material i immate-
planteja el patrimoni immaterial avui dia. o usuaris la caracteritzin com a tal? Poden rial (vegeu Dubé, 2004) és ben
Per a mi, un dels reptes més interessants és les rèpliques d’embarcacions antigues ser viu, ja que tot el que té a veure
veure com encaixem en l’àmbit de la recerca considerades com a embarcacions tradicio· amb la manera de restaurar i
governar una embarcació (cons-
en patrimoni el substantiu tradició, o l’adjec· nals? El resultat és que, ara per ara, ha estat trucció naval i navegació, és a
tiu tradicional, que alhora remeten al terme impossible a Catalunya posar-se d’acord dir, sabers, oficis i pràctiques) és
autenticitat (s’entén que l’autenticitat la dóna per elaborar un inventari d’embarcacions clarament patrimoni immaterial.
través del que podríem anomenar les recrea- mentària o attrezzo per reconstruir una LES ACTIVITATS
cions patrimonials, enteses com aquelles acci· escenografia d’època, tot i que la precisió CULTURALS QUE
ons culturals destinades a crear atmosferes o coherència històrica no està sempre GIREN ENTORN DE
tradicionals o recrear un ambient històric i/o garantida. El tipus d’activitats van des LES TRADICIONS
etnològic marítim més o menys precís o docu· del desembarcament de pirates (p. ex., MARINERES QUE
mentat. Així es reviu la tradició marinera. En Festa dels Pirates de Premià); mercats i SE CELEBREN
el fons és el mateix efecte que persegueixen des fires (una fira medieval transformada en ACTUALMENT
dels ecomuseus fins a les cases de turisme rural: fira del mar); recreacions d’oficis (p. ex., ALS POBLES I
reviure la tradició. Deixant de banda la qüestió subhasta teatralitzada del peix a Cambrils CIUTATS DE LA
de si remet a una tradició més o menys real, durant les festes de Sant Pere), etc. COSTA CATALANA
més o menys inventada, la recreació patrimo· 2) Demostracions. Està relacionat amb el PROPORCIONEN
nial produeix el que Kirshenblatt-Gimblett punt anterior però menys teatralitzat i UN MATERIAL
(1995: 377) anomena «efecte al·lucinatori» més enfocat a la divulgació o promoció. EXCEL·LENT PER
de viure el patrimoni o dins del patrimoni. Solen ser demostracions de parts d’oficis PENSAR SOBRE ELS
Un exemple molt clar seria el de navegar en mariners o destreses marineres, com ara REPTES TEÒRICS
una embarcació de vela llatina: el vent, el mar, l’elaboració de nanses, adobar xarxes, el QUE PLANTEJA
les maniobres, la manipulació dels materials, treball d’un mestre d’aixa, etc. Algunes EL PATRIMONI
els moviments corporals en un espai reduït i accions, es poden fer teatralitzades –com IMMATERIAL AVUI
sacsejat per les onades, la sensació de risc, la és el cas que ja hem vist de la demostració DIA
visió de les altres embarcacions tradicionals de la venda tradicional del peix a Cam·
que naveguen al voltant, etc., tot això crea una brils, realitzada per un grup de teatre– o
experiència singular de reviure les formes tra· no –com a Calafell o com a Arenys, on els
dicionals de navegació i viure o experimentar pescadors del port fan la venda a la plaça
el patrimoni marítim. de la Vila i on a més hi ha un component
de promoció del consum del peix local
Les recreacions patrimonials s’expressen en el marc d’una fira gastronòmica del DE L’ANÀLISI DE
almenys en dotze àmbits que passo a pre· calamar. LES DADES ES
sentar molt sumàriament a continuació. 3) Tallers. Destinats a divulgar el coneixe· DESPRÈN QUE
1) Recreacions històriques i etnològiques. Són ment, són accions similars a les anteriors EL PATRIMONI
recreacions d’un esdeveniment històric en el sentit de transmetre coneixements, IMMATERIAL
o d’un quefer que podria formar part però posen l’accent en la formació. Es MARÍTIM
d’oficis relacionats amb el mar. Gene· tracta d’activitats que permeten iniciar-se S’EXPRESSA
ralment hi intervenen elements d’indu· en una tècnica concreta com pot ser la A TRAVÉS DEL
QUE PODRÍEM
ANOMENAR LES
RECREACIONS
PATRIMONIALS
Demostració de venda
tradicional de peix a Arenys de
Mar (2010).
ELISEU CARBONELL. ARXIU ICRPC
FOCUS
Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial DOSSIER 119
navegació de vela llatina, l’orientació noc· ells mateixos i a les altres embarcacions de TOT I NO ENTRAR
turna en el mar, l’ofici de mestre d’aixa, la trobada navegant al seu voltant. El pai· EN GRANS DEBATS
etc. Solen estar dirigits a escolars, mòduls satge de la costa i el mar, vist des del pont TEÒRICS, EM CAL
formatius, universitaris o públic general a d’una embarcació tradicional, amb altres INSISTIR QUE
través d’aules de mar, tallers, cursos, etc. embarcacions tradicionals que naveguen SERÀ INELUDIBLE,
4) Recreacions d’embarcacions tradicionals. al teu voltant, adquireix un vernís històric ABANS O DESPRÉS,
L’embarcació com un bé cultural que es molt singular. ABORDAR
recupera, es conserva, s’estudia, s’exhi· 6) Recreacions de festes tradicionals. Es tracta SERIOSAMENT
beix al públic, etc. Sovint l’embarcació de festes tradicionals que s’havien deixat de EL CONCEPTE
es concep con un museu flotant que per· fer –per exemple, la processó de Sant Pere DE TRADICIÓ EN
met comprendre elements del patrimoni en determinats pobles quan la pesca decau RELACIÓ AMB
immaterial vinculats a tots els sabers nàu· o pràcticament desapareix en la dècada de EL PATRIMONI
tics. Les activitats inclouen restauracions, 1980– i que són recuperades ara i recreades MARÍTIM: «FESTA
exposicions, visites comentades a embar· introduint-hi elements nous. El mateix TRADICIONAL
cacions, bateigs de mar, etc. Per exemple, es pot dir de jocs infantils tradicionals, MARINERA»,
el Saló Nàutic de Barcelona destina cada balls, etc. També es poden incloure aquí «EMBARCACIÓ
any un espai a la marina tradicional. les recreacions de rituals, com ara el bateig TRADICIONAL»,
5) Recreacions de navegacions tradicionals. És d’embarcacions a partir de fonts folklòri· «PESCA
un dels punts on es produeixen més acci· ques com l’Amades o l’Emerencià Roig. TRADICIONAL»,
ons de patrimoni immaterial marítim: les 7) Processons marineres. Les processons per «CUINA
trobades d’embarcacions tradicionals. mar que tenen lloc durant la celebració TRADICIONAL
Les embarcacions s’exhibeixen al públic de les festes patronals dels pescadors, MARINERA», ETC
mentre naveguen, tant per als que ho com són la de la Verge del Carme, Sant
veuen des de la costa com per als que hi Elm o Sant Pere, constitueixen un dels
són embarcats. Aquests darrers es veuen a elements clars del patrimoni immaterial
Bateig d’una
embarcació tradicional
a la platja de Calafell
(25 de maig de 2013).
ELISEU CARBONELL.
ARXIU ICRPC
FOCUS
120 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
marítim. Les seves postes en escena són 10) Música tradicional marinera. Si hi ha MITJANÇANT
molt variades, però, en general, inclouen alguna manifestació cultural que iden· AQUESTA RECERCA
un sentit d’apropiació simbòlica del pai· tifiqui fenomenològicament l’estiu, HEM REGISTRAT
satge marítim. aquesta és el concert d’havaneres amb TOTES LES
8) Fires del mar, festes del mar, setmanes rom cremat. Acústicament, seria l’equi· ACCIONS DUTES A
del mar, etc. Són activitats programa· valent artificial al so de les cigales com a TERME EN L’ÀMBIT
des sovint des de les àrees de turisme o impressió sensorial de l’estiu. Està pre· DEL PATRIMONI
promoció ciutadana dels municipis per sent a tots els pobles de la costa i també MARÍTIM A
atraure visitants i que tracten de recrear de l’interior. Sol acompanyar-se d’una CATALUNYA,
un ambient mariner apel·lant al passat indumentària i posta en escena d’ele· ANDALUSIA
pesquer de la vila, tot i que en el fons ments que recreen sovint una atmosfera ATLÀNTICA,
tenen un sentit més aviat comercial. Però idealitzada del període colonial. GALÍCIA I PAÍS
també hi ha activitats d’un sentit més 11) Recreacions d’espais físic. Es tracta d’edifi· BASC ENTRE ELS
marcadament patrimonial, organitzades cis transformats, decorats i adequats per ANYS 2009 I 2011
per museus marítims, com ara la Festa de ser visitats, on es recreen espais vinculats
la Sal de l’Escala, que porta per subtítol: a la memòria pesquera, com ara tenyi·
«La festa del patrimoni immaterial». dors, cases de pescadors, barraques en
9) Cuina tradicional. Aquest és un dels cales, etc. Entendríem com a immaterial
àmbits amb més presència dins el patri· no l’edifici, sinó l’experiència que suscita
moni immaterial marítim, si considerem la seva visita. També aquells paisatges
tot el que té a veure amb la cuina del peix. que són explicats des d’una perspectiva
Va des de les propostes més treballades històrica o naturalista per la importància
–com ara l’Espai del Peix a Palamós–, del seu passat marítim a través de rutes
fins a la més senzilla sardinada popular per terra o per mar.
per celebrar les festes d’un barri, passant, 12) Recreació de la memòria i commemoraci-
evidentment, per les fires gastronòmi· ons. Em refereixo a recreacions d’expe·
ques, sovint mitjançant l’oferta de menús riències viscudes, per exemple, a través
basats en el peix als restaurants de la zona, de tertúlies com ara les Converses de
tant si tenen relació amb les tradicions Taverna, entorn del món de la pesca, que
culinàries i les especies històricament organitza el Museu de la Pesca de Pala·
pescades i consumides en el lloc com si mós, o les Tertúlies Marineres, entorn
no en tenen. del món de la marina mercant, al Museu
Festa de la Sal.
L’Escala (2009).
ELISEU CARBONELL. ARXIU ICRPC
FOCUS
Les tradicions marineres com a patrimoni immaterial DOSSIER 121
Marítim de Barcelona. També caldria derable de gent i que està relacionat amb un Commemoració dels
dels motors de la nostra economia com és pescadors de Vilassar
incloure aquí les commemoracions de morts durant el temporal de
fets històrics, com ara la del centenari el turisme de costa, sinó que, sobretot, pel 1911. Vilassar de Mar (27 de
del temporal de 1911, en què a Vilassar que fa al seu interès antropològic, implica novembre de 2011). ELISEU
de Mar, per exemple, es van recrear ritu· una gran varietat d’activitats dutes a terme CARBONELL. ARXIU ICRPC
BIBLIOGRAFIA
Apraiz, J. A. (2012) «La patrimoni- Dubé, P. (2004) « La hermosura de Kirshenblatt-Gimblett, B. (1995) Van Ginkel, R. (2005) «Killing giants
alización efectista de la cultura ma- lo vivo o el regreso de lo reprimido». «Theorizing heritage». Ethnomusi- of the sea: contentious heritage and
rítima». A: Alegret, J. L.; Carbonell, Museum International, 221, p. 125- cology, 39(3), p. 367-380 the politics of culture». Journal of
E. (ed.). La patrimonialització de la 132. Mediterranean Studies, 15(1), p.
cultura marítima. Girona: ICRPC, Prats, L. (1988) El mite de la tradició 71-98.
p. 67-92. Herzfeld, M. (1996) «Folklore». popular. Barcelona: Edicions 62.
A: Barnard, A.; Spencer, J. (ed..)
Briggs, C. L. (1996) «The politics of Encyclopedia of Social Anthro- Rubio-Ardanaz, J. A. (2010) «Las
Discursive Authority in Research on pology. Londres: Routdledge, p. realidades marítimo-costeras como
the “Invention of Tradition”». Cultural 236-238. expresión de maritimidad y objeto
Anthropology, 11, p. 435-469. de estudio antropológico». Zainak,
33, p. 9-24.
FOCUS
122 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Professora titular d’Antropologia Social a la Universitat Pablo de Olavide, ha centrat la seva trajectòria
investigadora en els àmbits de la frontera, identitat, patrimoni cultural, territori i paisatges.
Entre els anys 1996 i 2006, inicia i coordina el Sistema d’informació de patrimoni etnològic
de l’Instituto Andaluz de Patrimonio Històrico.
El patrimoni immaterial
a Andalusia
(1)
Romeria comarcal
a la Peña de Alajar.
Setembre de 2012.
ELODIA HERNÁNDEZ LEÓN
En aquest article fem una anàlisi del In this paper we examine the process of In this paper we analyze the heritagization
procés de patrimonialització dels heritagisation in Andalusia throughout its process of intangible cultural elements
elements culturals immaterials a short but intense history. We focus on the at Andalusia during its short but intense
Andalusia al llarg de la seva curta actions of the regional government while history. We focus on the actions of the
però intensa història. Ens centrem en recognising the involvement of other global regional administration while recognizing
les actuacions de l’administració au- and local stakeholders. We demonstrate the intervention of other global and local
tonòmica, sense deixar de reconèixer that this process runs in lockstep with the agents. We demonstrate that this process
la intervenció d’altres agents globals heritagisation of ethnological heritage and runs parallel to the heritagization of ethnol-
i locals. Demostrem que aquest pro- the inclusion of the anthropology approach ogy heritage and the inclusion of the anthro-
cés és paral·lel a la patrimonialització in this area. pological approach in this area.
del patrimoni etnològic i a la inclusió
de l’enfocament de l’antropologia en
aquest àmbit.
Paraules clau: patrimoni intangible, patrimoni etnològic, antropologia, Andalusia
ÉS UN AVENÇ
INNOVADOR
PERQUÈ
L’ADMINISTRACIÓ
AUTONÒMICA
OBRE UNA
PORTA PER A LA
CATEGORITZACIÓ
rial, que reproduïa una dicotomia errònia al patrimoni historicomonumental en les DEL TIPUS
d’una part dels mateixos especialistes en la accions de tutela durant els anys posteriors IMMATERIAL
matèria. També hi va haver qüestionaments a l’entrada en vigor de la llei autonòmica QUE ES BASA
provinents d’altres disciplines que, aplicant (Hernández, 2000: 105-108; Agudo, 2005: EN UNA NOCIÓ
els criteris d’autenticitat, monumentalitat, i 26; Quintero 2008). DE PATRIMONI
permanència i conservació, deslegitimaven i VINCULADA A LA
obstaculitzaven la inclusió, de fet, al mateix Encetat ja el segle XXI, un cop s’ha establert IDENTITAT I AL
nivell, d’aquests nous patrimonis per part la categoria en l’àmbit mundial i mentre RECONEIXEMENT
dels nous especialistes. Es produïa, per tant, van aparèixer diferents moviments socials DE LA DIVERSITAT
una permanència de les nocions i les meto· de reivindicació del patrimoni immaterial, CULTURAL,
dologies clàssiques (Hernández, 2007: 26) aquestes polèmiques originals perden sentit FENT-SE RESSÒ
implícites en les accions empreses malgrat i es van superant obstacles a mesura que es DE L’EVOLUCIÓ
que en els discursos i narratives explícites van assimilant més els valors de representati· DE LA NOCIÓ
hi havia un reconeixement que apuntaven vitat, continuïtat i salvaguarda vinculada a la DE PATRIMONI
a la transcendència de l’objecte cap a la transmissió, és a dir, la visió processual enfront CULTURAL
immaterialitat. Així ho demostra la menor de la visió més estàtica i aferrada a l’objecte OPERADA EN
presència del patrimoni etnològic respecte (Carrera, 2005). L’ÀMBIT MUNDIAL
FOCUS
El patrimoni immaterial a Andalusia DOSSIER 125
Per il·lustrar aquest procés de patrimonialit· Diferents autors destaquen el paper en pro (5)
zació institucional ens referirem, a continua· del coneixement del patrimoni etnològic La qual cosa es pot veure en les
aportacions antropològiques
ció, a les accions de documentació i protecció de l’IAPH (Agudo i Fernández, 2001: 39) aparegudes en la revista PH.
que com a part de la tutela del patrimoni que registra una incorporació inicial de Boletín del Instituto Andaluz del
Patrimonio Histórico. Tanmateix,
etnològic ha desenvolupat l’administració l’antropologia (Carrera i Delgado, 2011: també en puc donar testimoni
autonòmica. 109). pel fet d’haver estat la primera
antropòloga que va formar
part de l’equip del Centre de
Les accions institucionals de Efectivament, en la dècada de 1990, l’an· Documentació de l’IAPH i, amb
patrimonialització: documentació tropologia comença a intervenir com una anterioritat, per haver col·laborat
i protecció en el patrimoni disciplina més en la construcció dels sistemes amb l’antropòleg Juan Agudo
Torrico, el titular del projecte del
immaterial andalús d’informació del patrimoni.(5) El patrimoni grup de treball que va elaborar el
El repàs dels projectes i accions de docu· etnològic comença a registrar-se amb les Tesauro del Patrimonio Histórico
mentació del patrimoni immaterial per l’ad· tipologies que es considera que li són pròpies, Andaluz (Agudo i Hernández,
2000).
ministració autonòmica, principalment a però, a més, s’introdueix una nova forma de
través de l’Institut Andalús de Patrimoni mirar el patrimoni, igualment vàlida per a
Històric (d’ara endavant, IAPH), exempli· la altres tipologies: s’inclouen noves catego·
fica els aspectes fonamentals als quals ens ries per a la sistematització de la informació
referim en relació amb la curta història de centrades en els usos i en les funcions, i, en
patrimonialització dels elements immaterials definitiva, emergeixen els valors immateri·
a Andalusia. als, fins i tot en l’aproximació als immobles
(Hernández i Quintero, 1998). Un cop – Per fi sembla que l’enfocament antropolò· LES LLEIS
començat el segle, el disseny d’una base gic sobre el patrimoni cultural es consolida AUTONÒMIQUES
de dades per a la integració de les activitats i s’assumeix de ple dret, de que, a més, les VAN
d’interès etnològic ja s’havia realitzat com a tipologies identificades com a patrimoni DESENVOLUPAR,
proposta d’acostament metodològic que es etnològic són valorades en els seus termes AMPLIANT-LA,
mantindria posteriorment en l’inventari del justos. LA INCLUSIÓ
patrimoni intangible (es treballa sobre quatre – Suposa també la consolidació d’una forma PRIMIGÈNIA
categories per a la inclusió de la informació: de aproximar-se al patrimoni des del con· I LIMITADA
rituals festius; oficis i sabers; modes d’expres· text territorial, ja que planteja les fases D’ALLÒ QUE ÉS
sió; i alimentació i cuines) d’investigació subjectes a una zonificació IMMATERIAL EN
d’àmbit comarcal (Carrera, 2009a i b). LA LLEI ESTATAL
Però, sens dubte, el projecte que materialitza – Crida l’atenció el gran nombre de registres (LLEI 16/1985,
la consolidació de la patrimonialització dels (aproximadament, 5.000), però també el DE 25 DE JUNY,
elements immaterials és l’elaboració de l’at· d’entrevistes desenvolupades, que conso· DE PATRIMONI
les, que es va començar a desenvolupar el liden la manera de fer antropològica i, en HISTÒRIC
2008 i encara no s’ha acabat. definitiva, la professionalització de l’antro· ESPANYOL)
pologia en aquest camp que va començar
Aquest ambiciós projecte de registre del tímidament en la dècada del 1990. A més,
patrimoni immaterial fa seu el concepte de s’ha aconseguit crear una xarxa d’infor·
salvaguarda de la Convenció, i persegueix, mants del patrimoni que oficialitza les vies
per això, conèixer i registrar el patrimoni de participació d’altres institucions, indivi·
immaterial andalús per tal de poder difon· dus i entitats o associacions en el procés de
dre-lo, valorar-lo i, per tant, catalitzar-ne patrimonialització. Així mateix, destaca la Corral de la Encarnación
la continuïtat (Carrera, 2009). Els èxits i gran importància concedida a les metodo· de Sevilla. Lloc d’interès
etnològic.
les significacions d’aquesta iniciativa són de logies i tècniques de captació audiovisual Setembre de 2005.
molta allargada: (Carrera i Delgado, 2011: 109). ELODIA HERNÁNDEZ LEÓN
FOCUS
El patrimoni immaterial a Andalusia DOSSIER 127
BIBLIOGRAFIA
Agudo, J.; Hernández, E. (2000) la diversidad. Cadis: Junta de An- y Sociabilidad: Córdoba, 15-17 ción de Asociaciones de Antropo-
«Un lenguaje compartido: La Antro- dalucía, p. 55-67 (PH Cuadernos). de abril de 1999. Còrdova: Obra logía del Estado Español (FAAEE) -
pología en el TPHA». PH. Boletín Social y Cultural Cajasur, p. 99-108. Asociación Galega de Antropoloxía,
del Instituto Andaluz del Patrimo- Carrera, G. (2009) «Iniciativas p. 31-38.
nio Histórico, núm. 31, año VII, p. para la salvaguardia del Patrimo- Hernández, E. (2003) «Patrimonio
118-123. nio Inmaterial en el contexto de la y Territorio». A: Antropología y pa- Hernández, E.; Quintero, V. (2002)
Convención UNESCO, 2003: una trimonio: investigación, documen- «La documentación del patrimonio
Agudo J.; Fernández E. (2001) propuesta desde Andalucía». Patri- tación e intervención. Granada: intangible: propuestas para una
«Viejos y nuevos retos para el pa- monio Cultural de España, núm. 0, Comares, p. 134-143 (Cuadernos base de datos». PH. Boletín del
trimonio cultural de Andalucía». A: p. 179-195. del IAPH). Instituto Andaluz del Patrimonio
Hurtado, J.; Fernandez, E. (ed.). La Histórico, núm. 40/41, p. 214-221.
cultura andaluza en el umbral del Carrera G.; Delgado A. (2011) «La Hernández, E.; Quintero, V. (1998)
siglo XX. Sevilla: Ayuntamiento de antropologización del patrimonio y la «El patrimonio etnológico en el Sis- Quintero, V. (2009) Los sentidos
Sevilla, p. 113-141. patrimonialización de la cultura. Do- tema de Información del Patrimonio del patrimonio. Alianzas y conflictos
cumentar el patrimonio etnológico Histórico Andaluz». PH. Boletín del en la construcción del patrimonio
Ariño, A. (2001) «Construcción del en el IAPH». Revista Andaluza de Instituto Andaluz del Patrimonio etnológico andaluz. Sevilla: Funda-
Patrimonio Cultural e identidad en la Antropología, núm. 2, p. 108-127. Histórico, núm. 23, p. 117-121. ción Blas Infante.
sociedad del riesgo y de la informa- http://www.revistaandaluzadean-
ción». A: Actas de Congreso sobre tropologia.org/numero2/gema.pdf Hernández, E.; Quintero, V. (1999) Rioja López, C. (1996) «Reflexio-
la Sociedad de la Información. Web [consulta: 02.09.2013]. «La documentación del patrimonio nes en torno a la cultura inmaterial
de la Universitat de València. etnológico: reflexiones a partir de y su gestión patrimonial en la Co-
Hernández, E. (2000) «Patrimonio y una experiencia». A: Patrimonio munidad Autónoma Andaluza».
Brugman, F. (2005). «La Con- Antropología: la significación social cultural y museología. Significados PH. Boletín del Instituto Andaluz
vención para la Salvaguardia del de los bienes culturales”. A: Actas y contenidos: simposio VII (vol. 7 del Patrimonio Histórico, núm. 16,
Patrimonio Cultural Inmaterial». A: del I Congreso Internacional Las de VIII Congreso de Antropología). p. 79-84.
Patrimonio inmaterial y gestión de Ciudades Históricas, Patrimonio Santiago de Compostel·la: Federa-
FOCUS
128 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Consultor de patrimoni cultural especialitzat en les convencions de la UNESCO. Va ser el cap del Departament
de Patrimoni del Centre UNESCO de Catalunya, treballa per al desplegament de la Convenció del Patrimoni
Immaterial i assisteix regularment a les reunions del seu comitè intergovernamental.
i contrastar i enriquir aquesta primera llista El pas següent va ser dur a terme el treball de (9)
amb elements procedents de fonts escrites camp durant un any. D’acord amb la Conven· No tenim espai en aquest article
per explicar-ho amb detall, però
posteriors a l’IPEM i amb les aportacions ció, la participació de la població en l’inven· fonamentalment ells entenien
rebudes en el marc d’un pla de participació. tari era primordial i es va intentar canalitzar a l’inventari com un procés de
recerca i no com una llista
Posteriorment, duríem a terme un treball través de tres línies paral·leles: les entrevistes, d’ítems, com es pot comprovar
de camp en què recolliríem la informació uns fullets informatius en què es convidava en l’article: Mármol, C. del;
addicional necessària per resoldre els casos la gent a aportar informació, i un pla de par· Roigé, X.; Estrada, F. (2011)
«Safeguarding Intangible Cultu-
dubtosos, alhora que possiblement identi· ticipació,(12) organitzat amb la col·laboració ral Heritage? A critical perspec-
ficaríem algun element nou. de la Direcció General de Participació Ciuta· tive on the inventory of Intangible
dana de la Generalitat de Catalunya(13) i que Cultural Heritage in Catalonia».
A: Lira, S.; Amoêda, R.; Pinheiro,
Durant el buidatge de l’IPEM, ens vam tro· va implicar la realització de vuit jornades de C. (ed.). Sharing Cultures, p.
bar amb el problema d’establir uns criteris treball en quatre punts diferents del territori 481-490. En canvi l’article 2.3
pràctics per decidir si un element determi· del Montseny: Arbúcies (la Selva), la Garriga de la Convenció, quan defineix
la salvaguarda, hi inclou «la
nat podia ser considerat patrimoni cultural (Vallès-Congost), Santa Maria de Palautor· identificació, la documentació, la
immaterial (en endavant, PCI). De la defi· dera (Vallès-Tordera) i Seva (Osona). Hi van investigació, la preservació […]»
nició de la Convenció se’n deriven els criteris participar prop d’un centenar de persones, i en l’article 12.1 estableix que
«per assegurar la identificació
següents: es refereix a elements que estiguin que sumades al centenar que vam entrevistar amb fins de salvaguarda, cada
vius, que es transmetin de generació en gene· durant el treball de camp i a les que van fer estat part ha de confeccionar,
ració, que «les comunitats, els grups i, en aportacions esporàdiques, fan una xifra de d’acord amb la seva situació, un
o diversos inventaris del patri-
alguns casos, els individus reconeguin com més de dues-centes persones. moni cultural immaterial present
a part integrant del seu patrimoni cultural» al seu territori». Altres textos,
i que els infongui un sentiment d’identitat Acabat l’inventari, el projecte preveia que divulgatius, fins i tot equiparen
un inventari amb un registre i ho
i continuïtat. Davant dels dubtes que se’ns destacaríem aquells elements que poguessin comparen amb el que es fa per
plantejaven, però sabedors que els matei· contribuir especialment al desenvolupament als monuments i obres d’art.
xos estats signants de la Convenció tendien sostenible, entès com un desenvolupament en (10)
a una interpretació àmplia dels criteris,(11) què la dimensió cultural i social és tan impor· http://www.museuetnolo-
vam optar per seguir aquesta línia, i així, per tant com l’econòmica i l’ambiental. Aquí gicmontseny.org/ca/inventari.
exemple, vam considerar satisfactòria una vam tenir la col·laboració de Jordi Morató, (11)
transmissió entre persones de dues genera· de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat Lluís Garcia ha assistit a diverses
reunions del Comitè Intergover-
cions diferents. de la Universitat Politècnica de Catalunya, i namental de Salvaguarda del
Patrimoni Cultural Immaterial.
(12)
Aquest pla va ser encarregat per
la Direcció General de Participa-
ció Ciutadana a la Cooperativa
de Projectes Ambientals
(http://www.lacopa.cc/).
(13)
Volem agrair la col·laboració
entusiasta que vam rebre
d’aquest òrgan i especialment
del subdirector general de
Participació d’aquell moment,
Jordi Pacheco.
Antoni Arrizabalaga, coordinador del Museu tació, ja que és menester conèixer bé a què es (14)
L’inventari complet es pot con-
de Ciències Naturals de Granollers. La prin· refereix el PCI, tenir present què és i quines sultar per Internet a
cipal conclusió a què vam arribar va ser que funcions té una reserva de la biosfera, i què http://ves.cat/j8u7.
tot el patrimoni cultural immaterial pot con· entenem exactament per desenvolupament
(15)
tribuir d’alguna manera al desenvolupament sostenible. Podeu consultar la metodologia
sostenible, però que la contribució efectiva a http://ves.cat/j8u7.
dependrà de la gestió que se’n faci. En la segona fase, de preparació del projecte,
hem d’identificar els agents que cal impli·
Resultats del projecte car-hi: institucions, comunitat, experts,
El projecte va acabar donant tres grans resul· entitats, com també les persones que han
tats: l’inventari, la metodologia i la contri· de fer el treball pràctic; també s’ha de definir
bució del patrimoni cultural immaterial al una estructura organitzativa i adoptar les
desenvolupament sostenible. opcions metodològiques que han de perme·
tre la identificació dels elements. La tercera
L’inventari fase és l’execució, dins de la qual cal procedir,
Al final del projecte, l’inventari estava for· primer, a una documentació de possibles ele·
mat per 294 elements, repartits segons les ments i, posteriorment, al treball de camp, DURANT EL
categories establertes per la Convenció de que no ha de tenir una durada inferior a un BUIDATGE DE
la manera següent:(14) any per poder cobrir tot un cicle natural. L’IPEM, ENS VAM
La conclusió de l’inventari l’hem conside· TROBAR AMB
tradicions i expressions orals 122
rada una fase pròpia perquè la llista defini· EL PROBLEMA
arts de l’espectacle 54
tiva d’elements no és el fruit directe de les D’ESTABLIR
usos socials, rituals i actes festius 81
fases anteriors; potser quan s’hagi acumulat UNS CRITERIS
coneixements i usos relacionats amb la més experiència sobre la realització d’inven· PRÀCTICS PER
naturalesa i l’univers 27
taris, aquesta fase serà la culminació natural DECIDIR SI
tècniques artesanes tradicionals 10
de les anteriors, però ara com ara és molt UN ELEMENT
necessari realitzar una revisió detallada dels DETERMINAT
Aquest inventari no s’ha de prendre com resultats de la documentació i del treball PODIA SER
una cosa definitiva. En primer lloc, perquè de camp. CONSIDERAT
és impossible identificar, en només dos anys PATRIMONI
i amb un equip humà reduït, tot el PCI del Els altres dos apartats de la metodologia estan CULTURAL
Montseny. En segon lloc, perquè un inven· dedicats a l’inventari com a eina per donar a IMMATERIAL
tari com aquest és inevitablement viu, sub·
jecte a evolució, ja que el factor subjectiu
subjacent pot modificar-se amb el temps. I,
en tercer lloc, perquè conscientment vam
prioritzar aquells elements que podien ser
més específics del Montseny, i això explica
que no apareguin elements tan indiscutibles
i tan vius del patrimoni cultural català, i,
sens dubte, també del Montseny, com són la
sardana, els balls de diables o la representació
dels Pastorets.
La metodologia
La metodologia sorgida del projecte(15) es
divideix en sis apartats, precedits d’una intro·
ducció. Els quatre primers capítols estan Portada de l’edició digital
dedicats a les quatre grans fases que hauria de de la Metodologia per a
tenir un projecte d’inventari en una reserva l’inventari del patrimoni
immaterial a les reserves
de la biosfera. La primera fase correspon a la de la biosfera: l’experiència
informació, a tot el treball previ de documen· del Montseny.
FOCUS
132 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
conèixer el PCI del territori i per fomentar ció a cadascuna de les tres dimensions del (16)
Podeu consultar el docu-
el desenvolupament sostenible, i als aspectes desenvolupament sostenible –la dimensió ment sobre la contribució del
econòmics. ambiental, la dimensió social i la dimensió patrimoni cultural immaterial al
econòmica– i en vam elaborar un quadre desenvolupament sostenible a
Contribució del PCI al http://ves.cat/j8u7.
de resum, que vam acompanyar amb una
desenvolupament sostenible petita llista de possibles mesures, com ara (17)
Actualment el lloc web no és
És aquesta contribució la que dóna sentit a la de crear i comercialitzar un calendari del accessible, però es pot accedir
la tria d’un territori com una reserva de la Montseny, que inclogués el calendari agrí· a la documentació del projecte
biosfera, que no és només un espai natu· cola, festiu i lunar, tot vinculant-hi dites, a través del web de la Direcció
General de Cultura Polular,
ral protegit, sinó, sobretot, un lloc on cal llegendes i creences.(16) Associacionisme i Acció Cultu-
garantir el desenvolupament humà soste· rals http://ves.cat/j8u7.
nible de la població. Tot i que és evident Altres resultats del projecte
que el desplegament de tot el treball en A més dels tres resultats que acabem d’ex·
aquesta línia correspon primordialment posar, el projecte també ha generat accions
a la reserva de la biosfera, que en realitat destinades a la difusió posterior. Segurament,
ja hi treballa des de fa temps i en estreta la més important va ser la creació d’un lloc
col·laboració amb el Museu, aquesta actu· web específic del projecte,(17) consultable
ació, lògicament, fins ara no es basava en en català, castellà, francès i anglès, i que,
el concepte de PCI ni tenia com a referent a més dels tres documents que acabem de
la Convenció, de manera que ens semblava repassar, contenia una explicació general del
útil que el projecte fes alguna aportació projecte, un apartat dedicat a la participació
en aquest sentit. Així que vam aprofun· i, finalment, un darrer apartat per potenciar Portada de l’edició digital
del document sobre
dir en la manera com els elements de cada les contribucions externes: nous elements, el desenvolupament
subcategoria podien fer la seva contribu· comentaris, etc. sostenible.
FOCUS
L’aplicació del concepte de patrimoni cultural immaterial al Montseny: valoració d’una experiència pionera DOSSIER 133
de Patrimoni
en la conceptualització,
Laboratori de Cultura i
elaboració i coordinació
Turisme de Barcelona de projectes, com també
Media en els processos de
Immaterial
BARCELONA_
CATALUNYA
producció i muntatge
expositiu. Actualment,
és cap de projectes del
Laboratori de Cultura i
Turisme de Barcelona
Media.
de la UNESCO
Ana Requejo Alonso
Doctora en Història de
l’Art per la Universitat de a Catalunya,
deu anys després
Santiago de Compostel·la
i màster en Museologia
i gestió del patrimoni
cultural, és experta en la
Laboratori de Cultura i
creació de continguts, i
Turisme de Barcelona en disseny i integració
Media de noves tecnologies «És una festa que lliga els segles i lliga els homes.»
BARCELONA_
en l’àmbit de la difusió
CATALUNYA
cultural i turística. Josep Armengou i Feliu, La Patum de Berga (1968)
L
Actualment, és cap de
projectes del Laboratori
de Cultura i Turisme de
Barcelona Media. a Patum de Berga és, sens
L’any 2005 la UNESCO
dubte de cap mena, el sím· va proclamar La Patum de
Mar Llorens bol per excel·lència de la Berga com a Obra Mestra del
Doctora en Geografia identitat berguedana i l’ele· Patrimoni Oral i Immaterial de
i Història, especialitat ment principal de cohesió la Humanitat, que va esde-
en Arqueologia, per la
ciutadana. Aquesta festa ens venir el primer element del
Universitat de València, patrimoni intangible declarat a
amb gran experiència en permet reviure la més extraordinària celebra·
Catalunya. Deu anys des-
el desenvolupament de ció del teatre medieval de carrer amb tota la prés de la presentació de la
projectes museològics
Nartex Barcelona, SL
i museogràfics, de
seva plenitud, originalitat i espectacularitat, candidatura d’aquesta festa
BARCELONA_
CATALUNYA regeneració urbana i però sense deixar de mantenir un enllaç vital, singular i única al món, aquest
d’aplicació de noves gairebé màgic, amb la realitat actual, gràcies text pretén fer una mirada
tecnologies. Actualment, enrere per avaluar quina ha
és coordinadora de
al protagonisme dels seus participants i al
estat la seva evolució des de
projectes culturals i seu escenari natural, la plaça de Sant Pere de la proclamació fins avui.
de turisme a Nàrtex Berga. La Patum és quelcom més que una
Barcelona.
festa tradicional catalana; és un sentiment
i una vivència arrelada en la identitat d’un In 2005, UNESCO proclai-
Albert Rumbo Soler poble. med the Patum of Berga
Llicenciat en Història
as a Masterpiece of Oral
per la Universitat de and Intangible World
Barcelona i postgrau Heritage, becoming the
en Gestió i animació first element of declared
de la cultura popular i intangible heritage in Ca-
tradicional catalana per la talonia. Ten years after the
Universitat Ramon Llull,
Patronat Municipal de submission of the applica-
La Patum és tècnic superior de
BERGA_CATALUNYA Cultura de la Diputació Paraules clau: Patum, Berga, festa, patrimoni imma· tion of this internationally
de Barcelona i gerent del terial, UNESCO unique festival, this text
Patronat Municipal de La aims to historically assess
Keywords: Patum Berga, celebration, intangible
Patum de Berga. heritage, UNESCO its evolution from its pro-
clamation until today.
FOCUS
La Patum, primera declaració de Patrimoni Immaterial de la UNESCO a Catalunya, deu anys després DOSSIER 135
Si en una cosa coincideixen els que han expe· 2006. Avui dia, Catalunya té inscrites en la LA PATUM DE
rimentat la festa és en la dificultat de des· Llista, La Patum de Berga (2005), els castells BERGA ÉS, SENS
criure amb paraules una manifestació que, (2010) i la dieta mediterrània (2010) com a DUBTE DE CAP
per la seva naturalesa, es fa per ser viscuda i nominació multinacional. MENA, EL SÍMBOL
sentida. La Patum és tradició i modernitat, és PER EXCEL·LÈNCIA
festa i també protocol, desestructura el temps La Patum és una festa, DE LA IDENTITAT
i l’espai alhora que crea una realitat mítica, un patrimoni, un espai… BERGUEDANA
que pren cos en la comunitat, i que assoleix i les persones I L’ELEMENT
les dimensions d’un complex espectacle – La Patum és una manifestació cultural amb PRINCIPAL
dins la simplicitat de la dramatúrgia–, creant més de sis-cents anys d’història a la ciu· DE COHESIÓ
un sol cos que, tal com se cita en el document tat de Berga. Una tradició que ha passat CIUTADANA
de la candidatura, s’agita, salta, pica de mans de generació a generació combinant, de
i crida com una sola veu, creant un quadre forma equilibrada, la conservació dels ele·
de gran bellesa, plasticitat i emoció. ments més tradicionals amb la introducció
d’innovacions. Trobem el seu origen en les
Des de la darreria de la dècada de 1990, una antigues representacions de teatre medie·
de les preocupacions de la UNESCO ha estat val i els entremesos que es feien durant la
la protecció de les manifestacions culturals Setmana del Corpus Christi. En el cas de
de caràcter intangible, fet que va permetre Berga, aquesta celebració es remunta a la Primera imatge
la redacció de la Convenció per a la Salva· segona meitat del segle XIV, tot i que les coneguda de La Patum
guarda del Patrimoni Cultural Immaterial primeres notícies que se’n conserven són (1868).
RAFAEL LOZANO. FONS PATRONAT
de la Humanitat, que va entrar en vigor el de 1454. MUNICIPAL DE LA PATUM
FOCUS
136 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
La Patum se celebra un cop l’any amb un què surten les diferents comparses amb l’or· Ball de Gegants a la
calendari variable depenent del cicle de Pas· dre següent: els Turcs i Cavallets, les Maces, Patum de lluïment (2011).
ROSA CASTILLA - LA FOTOGRÀFICA.
qua. Comença el diumenge de l’Ascensió amb les Guites, l’Àliga, els Nans Vells, els Gegants FONS PATRONAT MUNICIPAL DE
la sortida del Tabal. L’Ajuntament de Berga i els Nans Nous, i, per acabar, els Tirabols. LA PATUM
celebra un ple extraordinari per decidir, de A la nit se celebra la Patum completa, que
forma oficial, si es fa Patum o no. Després de repeteix l’esquema del matí però quatre cops,
la decisió favorable, els músics interpreten el i al final de la segona i la quarta actuació sur·
ball de l’Àliga i el Tabal anuncia la resolució ten els Plens. Divendres és el dia dels nens,
municipal pels carrers i places de la ciutat. El amb la celebració de la Patum infantil, que
diumenge abans del Corpus surten les Maces repeteix l’esquema del dijous, però en un
i es proven els coets que s’utilitzaran durant la format per a infants. El dissabte al matí es fa
festa. Els Quatre Fuets marquen, doncs, l’inici entrega dels títols de Patumaire i Patumaire
de la setmana gran de Berga. d’Honor, i a la tarda es repeteixen les passa·
des de les comparses de dimecres, que fan
Durant la setmana de Patum se succeeix ballades a les places de la població i davant els
una estructura d’actes molt definida, pro· domicilis dels Administradors. Finalment,
tagonitzada per comparses. Dimecres es fan el diumenge es torna a representar la Patum
passades (passacarrers) al matí, amb el Tabal i de lluïment i la Patum completa de dijous.
els quatre Gegants, i també a la tarda, en què
hi participen el Tabal, els Gegants, les Maces, La imatgeria popular de La Patum de Berga
les Guites i els Gegants Vells, que recorren és el major tresor etnològic de la ciutat. Actu· LA IMATGERIA
els carrers de Berga per convidar la gent i alment, està formada per un Tabal (instru· POPULAR DE
fer ballades d’honor davant dels domicilis ment que marca el ritme de les comparses), LA PATUM DE
de les autoritats locals. Dijous és el dia gran quatre Cavallets (la comparsa dels Turcs i BERGA ÉS EL
de celebració, amb La Patum de Lluïment Cavallets representa la lluita entre la Creu MAJOR TRESOR
al matí després de la Missa Major. Es tracta i la Mitja Lluna), vuit Maces, amb les vuit ETNOLÒGIC DE LA
d’una representació solemne d’exhibició en màscares corresponents (formen part del CIUTAT
FOCUS
La Patum, primera declaració de Patrimoni Immaterial de la UNESCO a Catalunya, deu anys després DOSSIER 137
quadre dels diables i simbolitzen l’eterna populars. Cal destacar que la música ha SI EN UNA COSA
batalla entre el Bé i el Mal), dues Guites (que, esdevingut un component imprescindible COINCIDEIXEN
juntament amb els Plens, són els elements de la festa, sobretot des de la darreria del ELS QUE HAN
més antics i singulars de la celebració), una segle XIX, quan es van incorporar diferents EXPERIMENTAT
Àliga (que representa el ball més solemne melodies i ritmes a la celebració. LA FESTA ÉS EN
i distingit de la festa), quatre Nans Vells LA DIFICULTAT DE
(figures masculines amb barret de tres pics Totes aquestes comparses són el veritable DESCRIURE AMB
i llargues perruques que ballen i toquen les esperit de La Patum, compost per la rica PARAULES UNA
castanyoles), quatre Nans Nous (una parella amalgama que forma el patrimoni histò· MANIFESTACIÓ
jove i una de vella ), dues parelles de Gegants ric de la imatgeria i els personatges de les QUE, PER LA SEVA
i dues-centes màscares de Plens. comparses, l’esperit de la música que els NATURALESA,
acompanya, la passió dels patumaires de ES FA PER SER
Els Plens són, sens dubte, l’espectacle més cada colla, l’entorn de la plaça de Sant Pere VISCUDA I
emocionant de La Patum, el moment cul· i, molt especialment, tota la gent que l’omple SENTIDA
minant i d’apoteosi de la festa. Estan docu· i participa dels actes.
mentats des del segle XVII i representen diables
que deriven d’antigues divinitats autòctones Des dels seus inicis, la celebració de La Patum
i que fusionen els dos tipus de culte religiós: va requerir de l’organització, gestió i preser·
el vegetal i l’igni, o de culte al sol mitjançant vació de les comparses, primer mitjançant
el foc. Des de la darreria del XIX, amb la plaça els diversos gremis i confraries i, més tard,
a les fosques, el salt de Plens esclata al ritme amb la participació del Consell Municipal.
d’una música enardidora. L’any 2001 es va constituir el Patronat de
La Patum amb la finalitat d’administrar,
El Tirabol és el punt final de La Patum. Hi conservar, coordinar i organitzar la festa. El salt de Plens és el
ballen els Gegants i les Guites barrejats amb moment àlgid de La Patum
(2011). ROSA CASTILLA - LA
tota la gent que omple la plaça al ritme del La significació de La Patum rau, però, en FOTOGRÀFICA. FONS PATRONAT
Tabal i als acords de diferents músiques el fet que, un cop a la plaça, tothom esdevé MUNICIPAL DE LA PATUM
FOCUS
138 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
patumaire, sense distinció de classe, sexe, La redacció del document va ser un pro· LA PATUM ÉS UNA
origen o edat, i passa a formar part del seu cés participatiu de nombroses persones i MANIFESTACIÓ
cos social, de la seva comunitat. Per això, entitats de l’àmbit local/comarcal de Berga CULTURAL AMB
sovint s’afirma que La Patum és un vincle i també nacional. La iniciativa va ser lide· MÉS DE SIS-CENTS
de cohesió ciutadana que reuneix i integra el rada per l’Ajuntament de Berga i el Patronat ANYS D’HISTÒRIA
poble de Berga, la seva comarca i els visitants. Municipal de La Patum, que van tenir la A LA CIUTAT DE
col·laboració de la consultora cultural LCP BERGA
Com a pràctica antiga de la comunitat, ins· (integrada per les autores d’aquest text) per
pira un procés de continuïtat, alhora que a la redacció del Pla d’acció, alhora que la
representa un element de gran importància Direcció General de Patrimoni Cultural i
per a la identitat cultural de les generacions una assessora experta van supervisar tots els
futures. En aquest sentit, és important des· materials definitius.
tacar la Patum infantil com una de les apor·
tacions fetes durant el segle XX a la festa. La Cal destacar i agrair l’extraordinària col·
seva celebració requereix un període d’assaig laboració ciutadana que es va promoure des
que, per a molts, ha esdevingut una veritable de l’Ajuntament amb l’objectiu de recollir les
escola de patumaires i la millor garantia de visions i expectatives de la comunitat. Sense
continuïtat de la tradició. aquesta participació no hagués estat possible
obtenir una visió analítica i completa de la
La Patum es presenta festa i el seu significat. Així, durant l’estiu de
a la UNESCO 2004 es van celebrar múltiples reunions amb
L’any 2002, després de gairebé un any de tots els agents implicats en la celebració de
preparació prèvia, la Generalitat de Catalu· La Patum: l’alcalde de Berga i representants
nya va presentar la proposta de Patrimoni del Patronat de La Patum, tots els caps de Salt de Turcs i Cavallets
Immaterial de La Patum al Consell Nacional colla de les comparses i els músics, els repre· a la Patum infantil (2011).
ROSA CASTILLA - LA FOTOGRÀFICA.
del Patrimoni, però la seva candidatura no es sentants de La Patum infantil, historiadors FONS PATRONAT MUNICIPAL
va aprovar fins al 18 de juny de 2004. locals i tècnics dels diversos departaments DE LA PATUM
FOCUS
La Patum, primera declaració de Patrimoni Immaterial de la UNESCO a Catalunya, deu anys després DOSSIER 139
llant, l’ampliació dels serveis de les oficines s’han cercat subvencions i ajuts. De fet,
de turisme; situar La Patum com a producte s’ha passat d’un finançament zero a obtenir
patrimonial estrella dins dels mecanismes de recursos que garanteixen una tercera part
difusió a l’exterior; i continuar amb el pro· del pressupost total. També s’ha treballat
cés de registre de marques i patents. Potser per potenciar La Patum com a recurs turístic
l’element més remarcable de tot aquest pro· d’alt nivell per atraure un nou públic cultu·
cés de difusió és el fet d’haver estat capaços ral. La creació de la marca Patum ha com·
de retransmetre La Patum en directe per portat l’assoliment d’alguns dels objectius
Internet els darrers anys, amb la qual cosa fixats en el Pla d’acció (treure’n rendiment
des d’arreu del món es pot veure allò que econòmic, establir una normativa d’ús de la
només es pot viure a la plaça. La retransmis· marca i els percentatges d’ingressos derivats
sió d’un salt de La Patum en directe per TV3 de la seva comercialització, i promoure entre
el dijous de Corpus de 2010 va ser una fita els comerciants locals l’ús de la marca en les
remarcable. Així mateix, cal valorar el fet que seves accions i els seus productes).
malgrat que la declaració de la UNESCO TOTES AQUESTES
no ha comportat un increment significatiu En el camp de la documentació i conservació COMPARSES SÓN
de públic a la celebració, sí que ha significat de la festa, s’ha realitzat una tasca impor· EL VERITABLE
un increment notable de mitjans de comu· tant. S’ha iniciat l’inventari i la recuperació ESPERIT DE LA
nicació estrangers per cobrir la festa. del patrimoni etnològic de La Patum; s’ha PATUM
FOCUS
La Patum, primera declaració de Patrimoni Immaterial de la UNESCO a Catalunya, deu anys després DOSSIER 141
promogut l’estudi de La Patum com a cul· també, moltes dificultats. S’han aconseguit UNA TRADICIÓ
tura popular i tradicional i, també com un grans fites i encara en queden d’altres per QUE HA PASSAT
fenomen sociològic actual; s’ha treballat per assolir. Una feina constant de millora que DE GENERACIÓ
garantir que es respecti i potenciï l’ús de les no s’acaba i que haurà de continuar en els A GENERACIÓ
tècniques i materials artesanals, i també s’ha propers anys i les properes generacions. COMBINANT,
promocionat el coneixement de La Patum DE FORMA
a través de la seva inclusió en les activitats La Patum és, i ha estat, allò que els bergue· EQUILIBRADA,
programades per diverses institucions. dans i els patumaires de les diferents èpoques LA CONSERVACIÓ
han volgut que fos; i cal vetllar perquè en el DELS
El darrer àmbit d’actuació que cal destacar futur continuï igual. Els berguedans de la ELEMENTS MÉS
és la Casa-Museu de La Patum, idea sobre la primeria del segle XXI han apostat perquè TRADICIONALS
qual s’ha avançat per bé que la seva materia· la seva festa màxima fos reconeguda per la AMB LA
lització completa encara no ha estat possible. UNESCO com a Obra Mestra del Patri· INTRODUCCIÓ
En aquest sentit, durant els darrers anys s’han moni Oral i Immaterial de la Humanitat, D’INNOVACIONS.
dissenyat diferents projectes arquitectònics; un reconeixement que situa en el mapa
s’han elaborat diversos avantprojectes muse· mundial del patrimoni Berga, una ciutat
ològics i museogràfics, i s’ha inaugurat la Casa de 17.000 habitants. La declaració ha supo·
de La Patum, un equipament embrionari del sat més coneixement i reconeixement, però
què ha d’acabar essent la gran Casa-Museu de sobretot ha de servir per tenir una major
La Patum. En part, aquesta mancança s’ha consciència ciutadana sobre la gestió de quel·
cobert amb la creació del Museu Virtual de com verament excepcional, una herència
La Patum, una plataforma virtual interactiva de valor incalculable que hem rebut dels La Guita Xica s’obre pas entre
per conèixer la celebració. nostres avantpassats i que hem de fer tots la gent a la Patum completa
els possibles per transmetre-la, en les millors (2011).
ROSA CASTILLA - LA FOTOGRÀFICA.
La feina feta en aquests darrers deu anys condicions, als nostres descendents. n FONS PATRONAT MUNICIPAL
ha estat molt intensa i ha hagut de superar, DE LA PATUM
FOCUS
142 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Bertsolaritza, la improvisació
oral a Euskal Herria:
de tradició local a patrimoni
de la humanitat (1)
Aquest article aborda els processos d’inno- Patrimoni cultural immaterial, (1)
vació cultural duts a terme en la improvisació Aquest treball ha estat realitzat
bertsolarisme i UNESCO(2)
oral, la bertsolaritza, a Euskal Herria, des la en el marc del projecte de
Fa uns anys, Lourdes Arizpe (2006: 137) afir· recerca: «Patrimonialización y
dècada de 1960. Gràcies al treball dut a terme
per diferents agents, aquesta tradició oral ha mava que el desig de conservar el patrimoni redefinición de la ruralidad. Nue-
vos usos del patrimonio local»
superat l’espai cultural que ocupava dècades cultural, des d’una estreta visió conservadora, (CSO2011-29413), finançat
enrere i ha arribat a ser en l’actualitat una de les podia donar lloc a «noves tiranies», pel fet de pel Ministerio de Educación y
principals expressions de la cultura basca. El negar la llibertat i el dinamisme cultural o de Ciencia i el Programa FEDER.
text presenta aquestes innovacions, així com rebutjar els canvis i les interaccions sociocul·
les seves conseqüències i reptes.
(2)
turals. Arizpe, per contra, també advocava Agraïm a Karlos Aizpurua Etxarte
pel manteniment d’una certa harmonia entre de Bertsozale Elkartea la infor-
mació que ens ha facilitat, com
This article examines the processes of cultural la preservació del patrimoni, en aquest cas també el seu necessari suport
innovation carried out in the oral improvisation, immaterial, i la diversitat cultural, objectiu per a l’elaboració d’aquest
the bertsolaritza, in Euskal Herria since the article.
que va qualificar com una «regla d’or cultural».
1960s. Thanks to the work carried out by differ-
ent agents, this oral tradition has gone beyond Així, «les persones poden salvaguardar les seves (3)
the cultural space that it occupied decades arrels culturals més íntimes, tant si procedei· Utilitzarem el terme bertsolaritza
com a equivalent de bertsola-
ago, and is now one of the main expressions xen de la seva societat d’origen com si les van risme ja que és fonamentalment
of Basque culture. The text presents these adoptar més tard, alhora que se senten en la dimensió social la que ens
innovations as well as their consequences and llibertat d’incorporar el que considerin valuós interessa (Garzia, 2012: 9).
challenges.
en altres cultures» (2006: 137). Considerem (4)
que el bertsolarisme, bertsolaritza(3) en eus· Llengua basca.
quera(4) o, millor dit, les persones vinculades
a aquesta «extraordinària institució poètica»
(Zulaika, 2012: 75), herència de la tradició
basca, han seguit aquesta regla d’or. En un
Paraules clau: improvisació oral, País Basc, patrimoni
immaterial, patrimonialització procés d’innovació patrimonial necessària i
contínua (Choay, 2009: 35; García García,
Keywords: oral improvisation, The Basque country,
intangible heritatge, cultural in heitage process 1998: 15), del qual parlarem a continuació,
una de les darreres propostes ha estat la de fer
FOCUS
Bertsolaritza, la improvisació oral a Euskal Herria: de tradició local a patrimoni de la humanitat DOSSIER 143
els passos necessaris perquè aquesta tradició La categoria de patrimoni cultural immaterial EN UN PROCÉS
oral sigui inclosa en la Llista del Patrimoni encara no ha arrelat al País Basc. Tanmateix, D’INNOVACIÓ
Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. encara que sigui així, molts ritus, costums, PATRIMONIAL
expressions, representacions i tradicions NECESSÀRIA I
Aquesta llista és fruit de l’aprovació de la s’han activat o impulsat en les cinc dècades CONTÍNUA (CHOAY,
Convenció per a la Salvaguarda del Patri· darreres. El bertsolarisme n’és un. 2009: 35; GARCÍA
moni Cultural Immaterial per part de la GARCÍA, 1998:
UNESCO el 2003. Entre altres aportaci· En aquest article, utilitzarem la denominació 15), DEL QUAL
ons, la Convenció de 2003 va suposar: 1) d’Euskal Herria per denominar el territori PARLAREM A
acceptar el caràcter holístic del patrimoni dels euskalduns o bascoparlants. Des d’un CONTINUACIÓ, UNA
cultural (Arizpe, 2006: 133); 2) considerar punt de vista políticoadministratiu, aquest DE LES DARRERES
el patrimoni cultural o, més ben dit, la patri· territori se situa al departament dels Pirineus PROPOSTES HA
monialització com un procés viu i dinàmic Atlàntics de l’Estat francès, i a la Comunitat ESTAT LA DE
(Turgeon, 2010: 394); i, finalment, 3) reco· Foral de Navarra i a la Comunitat Autònoma FER ELS PASSOS
nèixer el paper de les comunitats, que, al cap del País Basc, totes dues a l’Estat espanyol. NECESSARIS
i a la fi, són les que conserven i actualitzen Encara que aquesta divisió administrativa PERQUÈ AQUESTA
el patrimoni cultural (Blake, 2009: 45). Tot dificulta el coneixement exacte del nombre TRADICIÓ ORAL
això, en certa manera, ha significat un enfo· d’euskalduns, s’estima que els bascoparlants SIGUI INCLOSA
cament nou en la reflexió sobre el patrimoni poden ser una mica més de 700.000. EN LA LLISTA
cultural (Desvallées et al., 2011: 439). DEL PATRIMONI
Què és el bertsolarisme? IMMATERIAL DE LA
També ha comportat el reconeixement de Com hauríem de definir el bertsolarisme, HUMANITAT DE LA
patrimonis o béns culturals que fins llavors la bertsolaritza? Abans de res, la bertsolaritza UNESCO
n’estaven exclosos pel fet de no ajustar-se als implica el recitat públic (també podríem
cànons que estableix Occident (Ashworth et parlar de cant o interpretació – en el sen·
al., 2007: 35-36). Així, la distinció entre el tit de performance–) de versos improvisats:
que s’anomena alta cultura i cultura popular «un gènere retòric de caràcter epidíctic, oral,
va perdent sentit (Ortiz, 1997: 66; Yúdice, cantat i improvisat».(5) Al centre: la paraula,
2001: 647; Zulaika, 1997: 297). Podríem dir acompanyada de melodia, rima i mètrica.
que el bertsolarisme es recolza precisament És una mena de cant a cappella, des d’una
sobre la cultura popular, tot i que actualment posició estàtica. La major part de les vegades
això seria difícil de sostenir. no hi ha escenografia, ni vestuari colorista ni
Públic assistent a
l’actuació de bertsolaris
celebrada a Altsasu
dins del Campionat de
Bertsolaris d’Euskal
Herria 2013.
JONE MIREN HERNÁNDEZ GARCÍA
FOCUS
144 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
efectes especials. Sovint les i els bertsolaris, és dual en els espais territorial i social d’Euskal (5)
a dir, qui improvisen els versos, s’exerciten Herria. Fins a la dècada de 1980, «temps de Joxerra Garzia, «Historia del
bertsolarismo improvisado: una
en escenaris que, en sentit estricte, no ho són resistència», els bertsolaris es dirigien a un propuesta». http://www.basque-
(una plaça, un frontó, un bar o restaurant, públic amb el qual compartien una visió del literature.com/basque/historia/
ahozkoa/bertso/ [consulta:
o llocs menys habituals, com ara el balcó món i uns valors relacionats amb la religió 06.12.2013].
d’una casa). catòlica i el món rural tradicional, tot plegat
en un context i una vivència d’opressió d’allò (6)
http://www.bertsozale.com/
El nucli de la definició contemporània que era basc (Garzia, 2007: 67). es/campeonato-absoluto-
d’aquest fenomen rau en la improvisació. bertsolaris?set_language=es.
Com apunten Joxerra Garzia, Andoni Egaña Després de la mort del dictador Franco el (7)
i Jon Sarasua, «per al bertsolari, la improvi· 1975, la cultura basca va viure una època http://www.bertsozale.com/eu
sació és una forma d’expressar les seves idees d’ebullició social. El bertsolarisme no va que· [consulta: 09.12.2013].
i sentiments» (2001: 83). dar al marge d’aquest nou clima i es va trans·
formar profundament. Alguns dels aspectes
En unes declaracions fetes a la televisió que citem a continuació són elements clau
pública basca el 2009, l’investigador John en aquest procés de canvi.
Foyle assenyalava el bertsolarisme com un
fenomen únic al món, no perquè aquest Associacionisme i compromís cultural
tipus d’improvisació oral no es doni en altres Gran part de les transformacions esdevingu·
cultures, sinó per la rellevància sociocultural des en l’univers del bertsolarisme han estat
que té a Euskal Herria. Vegem-ne una dada: promogudes i encoratjades per l’associació
en l’últim campionat de bertsolaris, bertso Bertsozale Elkartea (associació d’amigues/
txapelketa en eusquera, celebrat el 2013, la ics del bertsolarisme), institució que va ser
final va reunir uns 13.500 bertsozale o aficio· creada el 1987 i que avui està notablement
nats als versos.(6) Cal subratllar també que els assentada i organitzada al llarg de tot Euskal
bertsolaris ofereixen més de mil actuacions al Herria.
llarg de l’any (Garzia et al., 2003: 31).
Segons diu el seu web,(7) l’associació actual·
L’evolució del bertsolarisme durant ment té 2.260 sòcies i socis. En bona part,
les últimes dècades: algunes claus gràcies a la seva empenta i dedicació s’ha
Ens situem a la dècada dels ans seixanta del produït l’auge del bertsolarisme que descri·
segle passat. Després d’un «temps de silenci» i uen aquestes línies. L’associació personifica
de «supervivència» (Garzia, 2007: 90-93), el un dels trets que habitualment s’atribueixen
bertsolarisme va coneixent una expansió gra· al bertsolarisme i al qual es fa referència com
una de les claus de la seva pervivència: la col· Espai urbà i joves (8)
http://www.bertsolari.net/.
laboració intergeneracional. És a dir, grans i A partir de la dècada de 1980, després que el
joves, gent de procedència i entorns diversos bertsolari Xabier Amuriza sostingués que el (9)
(rural, urbà), aficionades i aficionats al bert· bertsolari no neix sinó que es fa, el bertsola· En el curs 2011-2012, hi havia
130 bertso-eskolak en funciona-
solarisme de diferent perfil educatiu, ocu· risme ha conegut una expansió notable, de ment a tot Euskal Herria i, entre
pacions diverses..., i implicats amb aquesta manera que va anar arribant a nous sectors totes, reunien un total de 1.750
manifestació cultural i, d’una manera més de població i àmbits geogràfics. Actualment, alumnes.
general, amb el conjunt d’expressions de la forma part del currículum escolar i més de
cultura i la llengua basques. 20.000 nenes i nens reben sessions de bert·
solarisme als seus centres escolars.
Rellevància mediàtica i interès
investigador A més, les bertso-eskolak,(9) o escoles de bert·
El desenvolupament del bertsolarisme solarisme, són un altre suport important
manté, a més, una relació innegable amb en aquesta tasca de transmissió i difusió.
la seva presència en els mitjans de comu· La seva dimensió local converteix aquests
nicació. Primer va ser la ràdio i després, la centres d’aprenentatge i pràctica en estruc·
televisió. Des de 1988, la televisió pública tures tremendament versàtils i modelables,
basca emet un programa dedicat al món del dinamitzadores d’un garbuix de relacions
bertsolarisme al qual se li ha atribuït gran orientat al coneixement de la tradició oral
rellevància en la difusió d’aquest gènere. A però en la qual els aspectes lúdic, relacional
més, des de l’any 1991 es publica la revista i creatiu tenen un gran pes.
Bertsolari,(8) i el nombre de treballs dedicats
al bertsolarisme augmenta progressivament Tot aquest procés d’innovacions culturals Els bertsolaris Igor Elortza
(monografies, assajos…) (Larrañaga, 2013). que hem descrit breument en aquest apar· i Alaia Martin en un exercici
d’improvisació a Donostia.
tat ha possibilitat que el bertsolarisme hagi Novembre de 2013.
Igualment, les i els bertsolaris tenen avui un transcendit l’espai sociocultural que ocupava JONE MIREN HERNÁNDEZ GARCÍA
en la dècada de 1960. Entre les i els bertsolaris el suport de l’administració pública pel que COM HAURÍEM
actuals hi ha representació de tota la geo· fa a la promoció i difusió. DE DEFINIR EL
grafia basca i de formes de vida i de nivells BERTSOLARISME,
formatius diversos. No obstant això, aquesta iniciativa posa el LA
bertsolarisme, inevitablement, en el debat BERTSOLARITZA?
La Llista del Patrimoni Immaterial identitari i polític. Tot procés de patrimo· ABANS DE RES, LA
de la Humanitat de la UNESCO: nialització representa una selecció d’uns BERTSOLARITZA
un objectiu béns culturals –del pool disponible (Prats, IMPLICA EL
Amb l’objectiu d’ampliar encara més el seu 1997: 33)– com a símbol d’una identitat RECITAT PÚBLIC
espai sociocultural, l’any 2007 Bertsozale col·lectiva. En aquest procés, no sempre hi ha (TAMBÉ PODRÍEM
Elkartea va començar a donar els primers pas· consens. Hi entren en joc interessos i valors PARLAR DE CANT
sos perquè el bertsolarisme passés a ser part diferents, de manera que l’acord entre els O INTERPRETACIÓ
integrant de la Llista del Patrimoni Imma· diferents agents implicats en la patrimonia· –EN EL SENTIT DE
terial de la Humanitat de la UNESCO. Els lització no està garantit. PERFORMANCE–)
seus impulsors consideren que compleix DE VERSOS
els requisits necessaris per inscriure-s’hi (i Entre els agents que participen en les dife· IMPROVISATS:
que s’indiquen en el primer apartat d’aquest rents fases del procés a la patrimonialitza· «UN GÈNERE
article). Aquest reconeixement, segons els ció hi ha l’administració pública i els actors RETÒRIC DE
promotors, en primer lloc, donaria una pro· polítics. En aquest cas, la seva implicació és CARÀCTER
jecció mundial al bertsolarisme, i també a ineludible: són els estats nacionals qui han EPIDÍCTIC,
l’eusquera, i, en segon lloc, en l’àmbit local, de presentar les candidatures a la UNESCO. ORAL, CANTAT I
facilitaria la seva difusió entre els no basco· Uns estats que tendeixen a la monoiden· IMPROVISAT».
parlants d’Euskal Herria. A més, implicaria tificació (Cuche, 2002: 113) i, d’aquesta
BIBLIOGRAFIA
Aizpuru, M. (2000) «Vascófilos y Blake, J. (2009) «UNESCO’s 2003 Garzia, J. (2012) Bertsolaritza/ Universitat del País Basc / Euskal
bertsolaris, conformadores del na- Convention on Intangible Cultural El bertsolarismo/Bertsolaritza. Herriko Unibertsitatea.
cionalismo vasco en el último tercio Heritage: the implications of com- Donostia-Sant Sebastià: Etxapare
del siglo xix». Gerónimo de Uztarriz, munity involvement in ‘safeguar- Euskal Institutua. Méndez, L. (2004) Galicia en Eu-
16, p. 59-72. ding’». A: Smith, L.; Akagawa, N. ropa. El lugar de las artes plásticas
(ed.). Intangible Heritage. Londres Garzia, J.; Egaña, A.; Sarasua, J. en la política cultural de la Xunta. La
Álvarez Junco. J. (2001) Mater Do- i Nova York: Routledge, p. 45-73. (2001) El arte del bertsolarismo: re- Corunya: Ediciós do Castro.
lorosa: La idea de España en el siglo alidad y claves de la improvisación
xix. Madrid: Taurus. Choay, F. (2009) Le patrimoine en oral vasca. Donostia- Sant Sebastià: Ortiz, R. (1997) Mundialización y
questions: anthologie pour un com- Bertsozale Elkartea. cultura. Madrid: Alianza.
Amuriza, H. (1987) «Bertsolarit- bat. París: Seuil.
zaren gerrondotik gaurdainokoa». Garzia, J.; Lujanbio, M.; Egaña, A. Prats, L. (1997) Antropología y pa-
Revista Internacional de Estudios Cuche, D. (2002) La noción de (2003) «Bertsolarismo, patrimonio trimonio. Barcelona: Ariel.
Vascos (RIEV), 32-1, p. 25-44. cultura en las ciencias sociales. de futuro». A: Patrimonio cultural.
Buenos Aires: Nueva Visión. IX Jornadas sobre Desarrollo Sos- Turgeon, L. (2010) «Du matériel à
Apaolaza, J. M. (2004) «El euskara tenible. Bilbao: Servicio Central de l’immatériel. Nouveaux défis, nouve-
(la lengua vasca), instrumento de Desvallées, A.; Mairesse, M. ; De- Publicaciones del Gobierno Vasco, aux enjeux». Ethnologie Française,
la construcción nacional vasca”. loche, B. (2011) «Patrimoine». A: p. 31-40. XL-3, p. 389-399.
Quaderns de l’Institut Català d’An- Dictionnaire encyclopédique de
tropologia, 20, p. 105-119. muséologie. París: Armand Colin, Hobsbawm, E. (2002) «Introduc- Yúdice, G. (2001) «La reconfigura-
p. 421-452. ción: la invención de la tradición». A: ción de políticas culturales y mer-
Arizpe, L. (2006) «El patrimonio La invención de la tradición. Barce- cados culturales en los noventa y
cultural inmaterial, la diversidad y la García García, J. L. (1998) «De la lona: Crítica, p. 7-21. siglo xxi en América Latina». Revista
coherencia». Museum International, cultura como patrimonio al patrimo- Iberoamericana, LXVII(197), p. 639-
221/222, p. 133-139. nio cultural». Política y Sociedad, 27, Kirshenblatt-Gimblett, B. (2006) 659.
p. 9-20. «El patrimonio inmaterial como pro-
Ashworth, G.; Graham, B.; Tun- ducción metacultural». Museum In- Zulaika, J. (1997) Crónica de una
bridge, J. (2007) Pluralising Pasts: Garzia, J. (2007) «History of Improvi- ternational, 221/222, p. 52-67. seducción. Madrid: Nerea.
Heritage, Identity and Place in Mul- sed Bertsolaritza: A Proposal». Oral
ticultural Societies. Londres: Pluto Tradition, 22/2, p. 77-115. Larrañaga, J. (2013) Jolas sakona: Zulaika, J. (2012) Tradizioak/Tradi-
Press. txapelketaren prozesu errituala eta ciones/Traditions. Donostia- Sant
bertsolariaren arrazoi sortzailea xxi. Sebastià: Etxepare Euskal Institutua.
mendeko agoran. Tesi doctoral.
FOCUS
148 DOSSIER Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Agudo Torrico, J. «Patrimonio y Carrera Díaz, G. «Iniciativas para De Cabo, E. (2009): García Cuetos, P. Humilde
derechos colectivos». Cuadernos la salvaguardia del Patrimonio «Reconocimiento del Patrimonio condición. El patrimonio
Técnicos del IAPH, 2003, núm. 7, Inmaterial en el contexto de la Inmaterial». Patrimonio Cultural cultural y la conservación de su
p. 12-29. Convención UNESCO, 2003: de España, 2009, núm. 0, p. autenticidad. Somonte-Cenero
una propuesta desde Andalucía». 145-156. (Gijón): Trea, 2009, ISBN 978-84-
Aguilar Criado, E. «Patrimonio Patrimonio Cultural de España, 9704-450-9.
y globalización: el recurso de 2009, núm. 0, p. 179-195. Delgado Méndez, A. «Patrimonio
la cultura en las Políticas de intangible e inventarios: García García, J. L. «De la cultura
Desarrollo Europeas». Cuadernos Comissió Castells Patrimoni el inventario de rituales en como patrimonio al patrimonio
de Antropología Social, 2005, Immaterial de la Humanitat. Extremadura». A: Antropología cultural». Política y Sociedad,
núm. 21, p. 51-59. Castells. Barcelona: Comissió y patrimonio: investigación, 1998, núm. 27, p. 9-20.
Castells Patrimoni Immaterial de la documentación e intervención.
Alivizatou, M. Intangible Humanitat, 2009. Granada: Junta de Andalucia, Garrote Fernández-Díez,
Heritage and the Museum. Consejería de Cultura, 2003, p. I. «El patrimonio inmaterial y
New Perspectives on Cultural Comité Internacional de 58-75. los derechos de propiedad
Preservation. California: Left Itinerarios Culturales. Congreso intelectual». Patrimonio Cultural
Coast Press, 2012. Internacional (2001, Pamplona). Delgado Méndez, A. «El de España, 2009, núm. 0, p.
El patrimonio intangible y patrimonio etnológico en los 111-133.
Alonso Ponga, J. L. «La otros aspectos relativos a los tiempos de la digitalización:
construcción mental del itinerarios culturales / Congreso encuentros y desencuentros». González Alcantud, J. A.
patrimonio inmaterial». Patrimonio Internacional del Comité Revista Valenciana d’Etnologia, Patrimonio y pluralidad: nuevas
Cultural de España, 2009, núm. Internacional de Itinerarios 2012, núm. 712, p. 27-41. direcciones en antropología
0, p. 45-63. Culturales (CIIC) de ICOMOS. patrimonial. Granada: Centro de
[Pamplona]: Gobierno de Diéguez Roxo, M. Non deas a Investigaciones Etnológicas Ángel
Amescua, C.; Arizpe, L. (ed.) Navarra, Departamento de esquecemento. [La Corunya]: Ganivet, 2003.
Anthropological Perspectives Educación y Cultura, 2002. ISBN Fundación Antonio Fraguas
on Intangible Cultural Heritage. 8423522768. Fraguas, Museo do Pobo Geertz, C. La interpretación de
Londres: Springer International Galego, D.L. 2010. ISBN las culturas. Barcelona: Gedisa,
Publishing, 2013. Condominas, G. «Investigación 9788488508447. 1997.
y salvaguardia del patrimonio
Arizpe, L. Patrimonio Cultural inmaterial». Museum Fernández de Rota, J. A. Henríquez Sánchez, M. T. «Lo
Inmaterial de México: ritos y Internacional, 2004, p. 221-222. Encamino: cultura y patrimonio. que el ojo no ve. Políticas de lo
festividades. Mèxic: Porrúa, 2009. La Coruña: Xunta de Galicia, inmaterial». Atlántida. Revista
Conferencia Internacional da 2002. Canaria de Ciencias Sociales,
Bortolotto, Ch. Le patrimoine Tradición Oral (2010, Ourense). 2011, núm. 3, p. 193-208.
culturel immatériel: Enjeux d’une Proceedings of the International Furniture History Society.
nouvelle catégorie. París: Maison Conference on Oral Tradition: [en línia]. http://www. IEMed. Intangible Cultural
des Sciences de l’Homme, 2011. orality and cultural heritage: furniturehistorysociety.org. Heritage and Memory. Patrimonio
Ourense, November 11th., [consulta: 12.12.2013]. cultural inmaterial y memoria.
Brugman, F. «La Convención para 12 th., 13th., 2010 = Actas Barcelona: Institut Europeu de la
la Salvaguardia del Patrimonio da Conferencia Internacional García Canclini, N. «Los usos Mediterrània, 2010 (Quaderns de
Cultural Inmaterial». PH Boletín da Tradición Oral: oralidade e sociales del patrimonio cultural». la Mediterrània, núm. 13).
del IAPH, 2005, núm. 17, p. patrimonio cultural: Ourense, 11, A: Patrimonio etnológico. Nuevas
54-66. 12 e 13 de novembro de 2010. perspectivas de estudio. Granada: Jadé, M. Le patrimoine immatériel:
[Ourense]: Concello de Ourense, Editorial Comares, 1999, p. Perspectives d’interprétation du
Concellaría de Cultura, 2010. 16-33. concept de patrimoine. París:
ISBN 9788487623745. L’Harmattan, 2006.
FOCUS
Per saber-ne més DOSSIER 149
Jornadas de Protección del Ministerio de Educación, Rosón Lorente, F. «Cultura Universitat d’Estiu d’Andorra
Patrimonio Histórico de Écija Cultura y Deporte. Revista oral y Patrimonio Inmaterial: (25a. 2008, Andorra la Vella,
(5ª. 2006, Écija). Protección y Patrimonio Cultural de España: investigación transnacional Andorra). L’Ànima de la humanitat,
conservación del patrimonio El Patrimonio Inmaterial en el marco de los proyectos el patrimoni cultural immaterial.
intangible o inmaterial: actas de a debate. [en línia]. 2009, Mediterranean Voices y Medins». [Andorra la Vella]: Govern
las V Jornadas de Protección núm. 0. Madrid: Ministerio de Patrimonio Cultural de España, d’Andorra, Ministeri d’Educació i
del Patrimonio Histórico de Educación, Cultura y Deporte. 2009, núm. 0, p. 157-179. Cultura: Universitat d’Estiu, 2009.
Écija. [Écija]: Asociación http://www.mcu.es/patrimonio/
Amigos de Écija, 2007. ISBN MC/PatrimonioCulturalE/N0 Santamarina Campos, B. Vaquer Caballería, M. «La
9788461196296. [consulta: 12.12.2013]. «Los mapas geopolíticos de la protección jurídica del patrimonio
Unesco: entre la distinción y la cultural inmaterial». Museos.es,
Jornadas sobre Protección del diferencia están las asimetrías. 2005, núm. 1, p. 88-99.
Patrimonio Inmaterial (2009, Morón, V. «El patrimonio El éxito (exótico) del patrimonio
Teruel). La salvaguarda del inmaterial, ¿intangible?». A: inmaterial». Revista de Velasco Maillo, H. «La cultura
patrimonio inmaterial [Recurso Hernández, E.; Quintero, Antropología Social, 2013, núm. como patrimonio: lo material
electrónico]: conclusiones de V. (coord.). Antropología y 263, p. 263-286. y lo inmaterial en la cultura».
las Jornadas sobre Protección Patrimonio: Investigación, A: La cultura tradicional en la
del Patrimonio Inmaterial (Teruel, documentación e intervención. Smith, L.; Akagawa, N. (ed.) sociedad del siglo XXI. Burgos:
2009). [Madrid]: Ministerio de Junta de Andalucía: Gomares, Intangible Heritage (Key Issues Ayuntamiento, 2009, p. 31-46.
Cultura, Subdirección General 2003, p. 144-158. in Cultural Heritage). Nova York:
de Publicaciones, Información y Routledge, 2009. Vinyes i Reig, S. La Patum:
Documentación, 2010. Munjeri, D. «Patrimonio Material Obra mestra del patrimoni oral
e Inmaterial: de la diferencia Stefano, M. L.; Peter, D.; i immaterial de la humanitat.
Labadi, S.; Long, C. Heritage a la convergencia». Museum Corsane, G. Safeguarding Berga: Institut Municipal de
and Globalization. Nova York: Internacional, 2008, p. 19-21. Intangible Cultural Heritage. Cultura de Berga, 2006. ISBN
Routledge, 2010. Woodbridge: The Boydell Press, 9788487803055.
Muntión Hernáez, C. «Patrimonio 2012.
Lenzerini, F. «La protección del cultural inmaterial». Piedra de
patrimonio cultural inmaterial en Rayo, 2004, núm. 15, p. 6-10. Subires Mancera, M. P. «Internet
el área mediterránea». Patrimonio como medio para la salvaguardia
Cultural y Derecho, 2011, núm. Muñoz Carrión, A. «Políticas del patrimonio cultural inmaterial:
15, p. 135-164. internacionales». Museum cultura en la era de la Web
Internacional, 2004, p. 133-191. 2.0». Telos: Cuadernos de
Lévi-Strauss, C. «Patrimoine Comunicación e Innovación,
inmateriel et devirsité culturelle. Le Muñoz Carrión, A. «El patrimonio 2012, núm. 91, p. 132-140.
nouve décret pour la protection cultural material y el inmaterial:
desde biens inmatériels». A: El buenas prácticas para su UNESCO. Recomendación
registro del patrimonio inmaterial. preservación». Mediaciones sobre la Salvaguardia de la
Brasil: Ministerio de Cultura-Iphan, Sociales, 2008, núm. 3, p. 495- Cultura Tradicional y Popular.
2002, p. 183-188. 534. París: UNESCO, 1989.
152
El caràcter magmàtic del
patrimoni etnològic
LLORENÇ PRATS
160
Les etapes del món casteller
PABLO GIORI
168
Pràctiques i creences populars
tortosines vinculades amb els
fòssils anomenats estrelletes o
crevetes i pilanets de Mig Camí
HERACLI ASTUDILLO POMBO
152 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Llorenç Prats
Professor del Grau d’Antropologia Social i Cultural i del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural
Universitat de Barcelona
BARCELONA_CATALUNYA
Antropòleg, professor de Patrimoni Etnològic i Museologia al Grau d’Antropologia Social i Cultural i professor
i coordinador de projectes i treballs de recerca del Màster en Gestió del Patrimoni Cultural i Museologia de la
Universitat de Barcelona. Es dedica al patrimoni des de final dels anys vuitanta, ha esta president de l’Associació
Catalana del Patrimoni Etnològic, membre de la Junta de Museus i ha escrit nombrosos articles sobre el tema i
llibres en col·laboració sobre el tema. És autor de Antropología y Patrimonio (Barcelona, Ariel, 1997).
El caràcter magmàtic
del patrimoni etnològic (1)
A
questa breu reflexió gene- (1)
En aquest article es pretén reflexionar Les reflexions que es plantegen
sumàriament sobre l’ús social del patrimoni, ral no és el marc adequat en aquest escrit són deutores
i, per extensió, del patrimoni etnològic, en per entrar en disquisi- del treball de base sobre la
l’actualitat i esbossar alguna idea respecte cions teòriques sobre el caracterització del patrimoni
al seu futur. Entre altres coses, s’hi constata cultural en l’actualitat, que s’ins-
concepte de patrimoni i criuen instrumentalment en el
com els discursos expositius són cada cop el lloc que li correspon al projecte de recerca CSO2008-
més preponderants sobre els referents pa- 03315 «Nuevo turismo y
trimonials, com les activacions patrimonials
patrimoni etnològic, ni tampoc per buscar
desarrollo territorial sostenible.
tendeixen a mantenir una relació cada vega- precedents i filiacions històriques, sinó per Análisis y evaluación de la inten-
da més estreta amb les activitats turístiques i mirar d’entendre quin sentit té i pot tenir sificación y extensión espacial
lúdiques en general, i l’interès estratègic que en un futur allò que hem rebut amb el nom del turismo en la Cataluña
Interior», finançat pel Ministerio
tot plegat desvetlla en els poders polítics. de patrimoni etnològic, etnogràfic, popu- de Educación y Ciencia.
També es dóna fe de com el patrimoni etnolò-
lar, demoantropològic…, fruit, certament,
gic ha anat transcendint gradualment el món
rural per atendre una demanda creixent de
d’una història disciplinària i política, d’una
reivindicació de les especificitats pròpies per necessitat de legitimació acadèmica dels
part de comunitats de tota índole. referents patrimonials de tota mena i de la
formalització contínua de discursos identita-
This article briefly discusses the social use
ris, no poques vegades vinculats amb expec-
of heritage, and by extension ethnologi- tatives de desenvolupament local. De tot
cal heritage, today and also outlines some això, deriva la variada col·lecció d’activacions
ideas concerning its future. Among other (o intervencions, o posades en valor, tant
things, it shows how expository discourses se val), de referents patrimonials en aquest
are increasingly dominant about heritage
camp en museus, ecomuseus, economuseus,
reference points, how heritage activations
tend to have an ever closer relationship with centres d’interpretació, parcs culturals…
tourism and leisure activities in general, and i altres figures que han estat inventades o
the strategic interest all this triggers in the s’inventaran.
political authorities. It also demonstrates how
ethnological heritage has been gradually
going beyond rural areas to meet a growing
demand from communities of all kinds for
acceptance of their specificities. Paraules clau: patrimoni etnològic, activacions patrimonials, discursos, expologia, legitima-
ció patrimonial, interessos polítics, interessos comercials
Keywords: ethnologic heritage, heritage activations, speeches, expologia, legitimation, politi-
cal interests, commercial interests
El caràcter magmàtic del patrimoni etnològic MISCEL·LÀNIA 153
Això no vol dir que no s’hagi de parlar del porani. Però, al marge de la raó històrica,
concepte de patrimoni per si mateix. Ans al des d’un punt de vista conceptual, el patri-
contrari, cal fer-ho, i molt. El concepte de moni, sia entès com una herència genèrica
patrimoni és utilitzat amb una polisèmia dels ancestres, sia entès com la manifestació
abusiva, que sovint deriva en confusió, fins de l’externalitat cultural en el món present
i tot en àmbits acadèmics. Però això s’ha i quotidià, passa, en un moment o un altre,
d’abordar mitjançant un debat ampli, serè i un procés de selecció intencionada. Si l’en-
aprofundit, que, altrament, no sembla que tenem com la manifestació de l’externalitat
hi hagi gaire interès a mantenir per part de cultural (la realitat més enllà del que és cultu-
ningú: la polisèmia ja va bé perquè cadascú ralment domesticable: el temps més enllà del
entengui el patrimoni com li convingui i així temps, l’espai més enllà de l’espai, la condició
pugui utilitzar el valor afegit que comporta el humana més enllà de la condició humana),
concepte en qualsevol de les seves actuacions. el pool inicial d’elements patrimonialitzables
i sacralitzables ja queda definit pel mateix
A partir d’aquesta constatació i d’aquesta concepte, si bé hi pot haver vacil·lacions
renúncia forçosa, podem acostar-nos a l’ús casuístiques en casos marginals. En aquest
social del patrimoni, i, per extensió, del cas, la intervenció es produeix en el moment
patrimoni etnològic, en l’actualitat i esbossar d’activar el patrimoni per generar el discurs,
alguna idea respecte al seu futur. Tot plegat a mitjançant una mecànica simple però efec-
partir d’un seguit de premisses que, al meu tiva, basada en la selecció, ordenació i inter-
entendre, poden ser generalment compar- pretació. Per contra, si entenem el patrimoni
tides. Vegem-ne, en primer lloc, l’enunciat com l’herència genèrica dels ancestres, com
i, després, el desenvolupament: el conjunt de les manifestacions culturals tot
a) El patrimoni és una construcció social. al llarg del temps i arreu del planeta, com
b) Els discursos expositius, en qualsevol de les que és inabastable, la selecció s’ha de pro-
seves formes, han anat agafant cada vegada duir primerament sobre aquest conjunt, per
més preponderància sobre els referents determinar què serà considerat patrimoni, a
patrimonials, als quals sovint releguen o partir de criteris i interessos canviants. Això
en prescindeixen (salvant les especificitats, és el que normalment s’anomena posada en
sobretot, del patrimoni artístic). valor. Aquesta posada en valor es confon
c) El patrimoni està estretament vinculat a sovint amb l’activació perquè, habitualment,
la construcció identitària. l’una va seguida de l’altra. És a dir, quan es
d) El patrimoni tendeix a mantenir una rela- posa en valor un patrimoni fins aleshores
ció molt estreta amb les activitats turísti- ignorat, com, per exemple, determinades
ques i lúdiques en general que es mate- memòries, òbviament és per activar-lo. De
rialitza segons paràmetres més o menys manera que, en realitat, el procés és l’invers:
objectivables. l’interès per activar determinades memòries
e) El poder polític (i també l’econòmic, però (o altres elements) porta a posar-les en valor
per raons diferents) té un interès estratègic com a patrimoni. En tot cas, l’activació sem-
en el patrimoni, a causa de les premisses pre es fa en forma de discursos i segueix la
anteriors. mecànica esmentada de selecció, ordenació
i interpretació, que, en definitiva, és la gra-
Per sustentar que el patrimoni és una cons- màtica del llenguatge expositiu en qualsevol
trucció social bastaria recordar que, tal com de les seves formes.
l’entenem, no ha existit tota la vida ni a tot
arreu, sinó que és un artefacte que apareix Del punt anterior es desprèn que els dis-
amb la revolució industrial, les revoluci- cursos són i han estat sempre els veritables
ons burgeses i els nacionalismes, primer a demiürgs del patrimoni. El patrimoni s’uti-
Europa, i després es va estenent pel món a litza, en el context d’un discurs, per sostenir
mesura que aquests fenòmens històrics, de determinades idees, determinades tesis, més
manera desigual, s’hi van implantant i es o menys rudimentàries o sofisticades, fins i
va estenent també el colonialisme contem- tot obertes, interpretables, però, al capda-
154 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
vall, tesis. Al començament, en l’època de van renovar la seva aparença, van diversificar
la construcció romàntica de les nacions, els l’oferta (perquè ho demanava la societat,
discursos eren simples (però molt rotunds): sí, però amb això també aconseguien fide-
«nosaltres som els més grans», «nosaltres litzar el públic), van adequar els accessos i
som nosaltres de tota la vida», o «nosaltres els serveis, i van fer del merchandising i la
som així i qui no sigui així és que no és de restauració uns complements rendibles que
nosaltres». Per tot arreu hi ha polítics que fins al present no han parat de créixer i de
encara els enyoren i miren de reproduir-los diversificar-se. Per primera vegada, també,
més o menys camuflats. Aquests discursos es va començar a fer publicitat de les exposi-
es plasmaven sobretot en museus i monu- cions i actes similars com un espectacle més.
ments i, més tard, en espais naturals. En els Va ser també a partir d’aquesta època quan es
anys seixanta i setanta del segle XX (sovint es van començar a diversificar les institucions
pren la reunió de Santiago de Xile de 1972 patrimonials: els museus van agafar formes
com a referència), la formulació clàssica dels diverses, es va començar a parlar d’ecomu-
discursos patrimonials va entrar definitiva- seus, economuseus, museus de societat,
ment en crisi. Els estats nacionals s’havien museus de civilització…; van aparèixer els
consolidat a bastament, entre altres coses a centres d’interpretació, les rutes, els parcs
causa de dues grans guerres mundials i de culturals…; les exposicions van deixar de
la configuració geopolítica i econòmica del ser exclusives dels museus i van començar a
món en tres grans blocs: el món capitalista, sovintejar en tota mena de centres culturals.
el món socialista o comunista, i un tercer I amb tot això, es va deixar de mostrar el
món bigarrat, unit bàsicament per la pobresa patrimoni per sostenir un discurs d’orgull
genèrica i la marginalitat. Les nacions que i cohesió nacional per passar a utilitzar-lo,
s’havien quedat sense Estat havien perdut el més o menys parcialment, com la relíquia
tren i els interessos socials (fins i tot econò- que legitima un discurs o un altre, una gran
mics i polítics) anaven per una altra banda. diversitat de discursos.
Curiosament, la desfeta del bloc soviètic ha
fet renéixer en molts territoris la necessitat L’evolució de les formes i la diversitat dels dis-
dels discursos fundacionals per fonamentar cursos ens han portat a un moment en què es
simbòlicament la seva independència, però, poden produir discursos patrimonials, expo-
encara que sigui ampli i significatiu, no deixa sicions, en un sentit ampli, sense patrimoni.
de ser un cas acotat. Semblantment succe- El llenguatge expositiu, per dir-ho així, ha
eix ara a Catalunya amb l’independentisme esdevingut una nova forma de comunicació
nacionalista, que, a diferència de l’indepen- cultural, un nou art, que es pot aplicar al
dentisme no nacionalista, que ha crescut molt patrimoni poc, molt o gens. Hem assistit al
darrerament, necessita uns referents simbòlics naixement d’un nou fenomen, el que Hai-
objectivables. I, de retruc, passa el mateix amb nard anomena expologia, que cada vegada té
el que podríem anomenar neonacionalisme més presència, independència, naturalitat
espanyol, que s’ha estès fins a estrats ideològics i acceptació en la nostra societat; té, fins i
que ningú no hauria dit mai. tot, el seu ofici, les seves tendències i els seus
creadors estrella, amb el mateix Hainard al
El que va sortir del que algú va anomenar capdavant. Això sí, el nou art no renuncia
revolució cultural dels museus i altres figures a la legitimitat que confereix el concepte de
d’activació patrimonial van ser bàsicament patrimoni i, per això, si no hi ha patrimoni
dues coses: una aproximació a la realitat social reconegut, proclama que allò que fa es posar
i una adaptació als interessos de la societat de en valor patrimonis emergents o reivindica
consum i de l’espectacle, i molt específica- el caràcter patrimonial d’elements inèdits,
ment als interessos turístics. Per una banda, presents en les seves activitats expositives,
les institucions patrimonials van començar fins i tot, en l’extrem, d’aquestes activitats.
a fer de la pluralitat dels discursos la seva
pràctica habitual i, per l’altra, van entrar en Que el patrimoni estigui estretament lligat a
el mercat per a turistes i visitants domèstics: la construcció identitària no és cap novetat.
El caràcter magmàtic del patrimoni etnològic MISCEL·LÀNIA 155
De fet, va néixer per contribuir a fundar i pels seus mateixos protagonistes, un mapa
a fonamentar identitats. La novetat, en tot necessàriament evolutiu.
cas, és que aquesta associació s’hagi estès
a tots els àmbits. Vivim temps convulsos; L’activació del patrimoni es veu també molt
identitàriament, també. Fenòmens com el sovint com un recurs per al desenvolupa-
de la globalització, amb la seva corresponent ment o el sosteniment econòmic local. I això
rèplica de reafirmació de les especificitats passa, sobretot, per la captació de turistes,
locals, els moviments migratoris interns i tant els de més o menys llarga estada com els
externs, la segmentació de la societat en grups visitants de dia (és a dir, que vénen de prop a
autoreferenciats, en bona part producte del passar el dia o una estona i tornen a dormir a
mercat, l’encavallament d’identitats locals, casa). D’això se n’ha parlat molt i amb molt
sublocals, comarcals, regionals-nacionals, poc rigor, perquè hi ha molts interessos invo-
nacionals-estatals, supranacionals o supra- lucrats que ho emmascaren. La veritat és que
estatals…, fenòmens com el del terrorisme la relació entre costos (d’execució i manteni-
internacional, la crisi, la marginació… han ment) i beneficis (entrades, merchandising,
fet néixer la necessitat de ratificar-se, de guanys indirectes deixats al poble en forma
reubicar-se per tot arreu, i el patrimoni, ni d’allotjament, restauració, altres compres…)
que sigui intangible, o quatre pedres, una sol donar un resultat molt poc rendible per a
manifestació festiva o un antic ofici, ha les activacions patrimonials. Normalment,
esdevingut un instrument imprescindible les institucions patrimonials són rendibles
en aquest procés. Costaria de trobar, en un només en tres casos: quan es tracta d’activa-
context cada vegada més ampli, algun lloc cions d’un extraordinari interès, capaces per
que no reivindiqui o dugui a terme l’activació elles mateixes d’atreure el públic d’on sigui
d’algun aspecte del seu patrimoni, o que no i on sigui (d’aquestes n’hi ha molt poques);
reinterpreti alguna col·lecció que en el seu quan l’activació patrimonial està situada en
moment va aplegar algun erudit local, influït una zona turística que ja té una clientela
per l’exemple dels grans museus i excavaci- assegurada per altres atraccions (sol i platja,
ons. Podríem dir que el patrimoni (i també o neu, per exemple) i que pot aprofitar acci-
l’expologia) està contribuint a dibuixar un dentalment algun moment de la seva estada
mapa molt més complex i multidimensional per visitar la institució patrimonial; i, final-
de la realitat del present segons és viscuda ment, quan la institució patrimonial es troba
Fòrum de les Cultures.
Exposició alternativa sobre
l’urbanisme del barri de la Mina
al vestíbul de la gran exposició
sobre les ciutats del món.
LLORENÇ PRATS, 2004
156 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
rial de la Humanitat…, qualsevol cosa que ses subalternes i dels pobles subalterns (pri-
es pugui llegar a la posterioritat. I aquí es mitius, exòtics, originaris, altres, primers…,
planteja un conflicte ‒que a vegades esclata i o com se’ls hagi volgut anomenar en cada
d’altres, no‒ sobre la propietat del patrimoni. moment), com també, per extensió, dels
De qui és el patrimoni? Suposo que, obviant aspectes més subalterns, més escassament
el respecte a la propietat privada, i encara sota nobles, més corrents, de la vida comuna
un rigorós control, tothom estaria d’acord pública i privada. És un patrimoni, en
que el patrimoni és del poble, del conjunt de certa manera, de rebuig, un patrimoni que,
la societat. És cert que vivim (els que tenim la encara ara, molts considerarien indigne, per
sort de viure-hi) en democràcies imperfectes exemple, d’entrar en un museu que no sigui
en què el poble delega amplíssims poders en estrictament de la disciplina.
els governants, però potser ens hem acostu-
mat massa els uns a exercir el poder i els altres Això ha fet que la construcció social del patri-
a no controlar-lo. Els polítics manen en el moni passés sovint per ignorar-lo. Quan se
que manen, que, dins del sistema capitalista li ha prestat atenció ha estat, o bé per deixar
en què vivim, no és ni molt menys tant com testimoni d’estadis superats de l’evolució, de
a vegades hom pensa o els mateixos polítics formes de vida que desapareixien arrossegades
ens volen fer creure, però hi ha àmbits, com per l’expansió imparable i indiscutida de la
ara determinats aspectes de la cultura, en civilització, o, sobretot, i especialment pel
els quals els polítics, els governants, tenen que fa a les classes subalternes autòctones, per
un ampli marge d’actuació (també hi ha presentar-lo com a dipositari inconscient de
àmbits de la cultura que estan absolutament, les essències pàtries en els discursos patrimo-
o gairebé, controlats pel mercat). Un dels nials de construcció de la identitat nacional.
àmbits que els governants encara controlen Això ha estat, i és, així a tot arreu on ha calgut
majoritàriament és el del patrimoni. I quan construir una pàtria; per això, el patrimoni
els governants tenen un ampli marge d’ac- etnològic és vist encara principalment en el seu
tuació, haurien de buscar, no només el seu vessant rural, perquè en el camp és on es pro-
propi rèdit polític personal o ideològic, sinó duïa la confluència entre el passat i la natura.
el consens de la societat. Això és especialment Durant molt de temps, la pauta del que calia
flagrant en l’esfera local, on la proximitat i entendre com a patrimoni etnològic ha vin-
l’escala exigeixen una participació social, gut marcada pels folkloristes; durant molt
un protagonisme, fins i tot en les mateixes més temps del que es voldria admetre. I els
iniciatives de conservació o activació patri- folkloristes recollien, recordem-ho, el saber, els
monial, que rarament es donen o es respec- coneixements, del poble, que pensaven trobar
ten. Malauradament, continua sent cert que més genuïnament incontaminats al camp. De
sense poder no hi ha patrimoni, en el sentit fet, la definició més estesa de patrimoni etno-
que, si el poder no fa, o deixa fer, un deter- lògic, elaborada per Isaac Chiva i adoptada
minat projecte, mai no tirarà endavant, però per la Mission du Patrimoine Ethnologique
la reclamació ciutadana de protagonisme de França, i, des d’allí, estesa arreu, insisteix en
en aquest camp, si més no en l’esfera local, aquesta idea de Volksgeist, d’esperit del poble:
també és cada vegada més gran. «El patrimoni etnològic d’un país comprèn els
modes específics d’existència material i d’orga-
Totes aquestes tendències que hem vist fins nització social dels grups que el componen, els
ara es refereixen també al present i al futur seus coneixements i les seves representacions
del patrimoni etnològic, perquè el patrimoni del món i, de manera general, els elements
etnològic comparteix tots els trets esmentats. que fonamenten la identitat de cada grup
Ho repassarem breument i veurem, a més social i el diferencien dels altres» (La Mission
a més, les característiques específiques que du Patrimoine Ethnologique, 1993, Ministère
pot presentar en alguns aspectes. de Culture et de la Francophonie).
El patrimoni etnològic és, podríem dir, un La noció, central, d’uns «elements que fona-
patrimoni de pobres i marginats, de les clas- menten la identitat de cada grup social i el
158 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
diferencien dels altres» ens porta a la idea comparativa, i, per tant, de la seva raó de
d’unes identitats estàtiques i monolítiques. ser, convertint-lo en un fòssil, una mena de
Res més lluny de la realitat. Les identitats flascó de les essències catalanes, mentre que
són canviants en el temps i estructuralment el soi-disant Museu de les Cultures del Món
complexes i permeables. Fins i tot si es vol esdevindria un aparador de chef-d’oeuvres des
entendre la identitat com un espai estratègic arts premiers, digne d’una botiga del passeig
de trobada i afirmació, això no elimina el de Gràcia. Dos disbarats d’una sola tacada.
seu caràcter històric, evolutiu, no fixa uns No n’aprendrem mai.
referents per sempre, i, en aquest cas, de cap
manera no es pot confondre amb l’herència Aquest mateix caràcter magmàtic del patri-
cultural, molt més àmplia i diversa (però moni etnològic que fa que se’l pugui utilitzar
també inabastable). El patrimoni etnològic en una diversitat gairebé infinita de discursos
més que ser reflex sistemàtic de la societat, socials fa també que existeixi per tot arreu,
és utilitzat habitualment per a la represen- en estat material o immaterial, i, per tant,
tació de discursos fonamentalment iden- és el patrimoni local per excel·lència, tant a
titaris, però d’identitats molt diverses, no efectes identitaris com polítics i econòmics. Museu Etnològic de Barcelona.
necessàriament nacionals, ni tan sols d’arrel Això ha provocat que el patrimoni etnològic El patrimoni exòtic ben
embalat, a punt d’anar a la
territorial. El patrimoni etnològic pot ser anés, no abandonant, però sí transcendint reserva o a altres destinacions.
utilitzat per parlar d’un poble, sí, però també gradualment el món rural: els barris, les ciu- LLORENÇ PRATS, 2012
tats, de tota mida i condició, també reclamen nals en refusar la idea de l’autor anònim i
les seves especificitats, la seva herència tant col·lectiu, però que és útil com a instrument BIBLIOGRAFIA
material com immaterial, i així, no només la per sustentar la relació metonímica entre allò Aguilar, E. (coord.) (1999) Patrimo-
memòria urbana, sinó també oficis, indrets, que es vol presentar com a patrimoni i l’ex- nio etnológico. Nuevas perspecti-
festes, hàbits… han anat integrant, en la ternalitat cultural que ho legitima com a tal. vas de estudio. Granada: Instituto
Andaluz del Patrimonio Histórico
mesura que han estat activats, el pool del - Comares..
patrimoni etnològic, que ara ja no és pensa- Així, el patrimoni etnològic se’ns ofereix
ble exclusivament com una ingent col·lecció com un món immens de possibilitats obert a Anico, M.; Peralta, E. (coord.)
(2008) Heritage and Identity. En-
d’eines de pagès i atuells similars. El patri- tota mena d’interessos (tota mena: legítims i gagement and Demission in the
moni industrial (deixo de banda el patri- espuris). Podríem dir que el patrimoni etno- Contemporary World, Londres i
moni artístic) és el més reticent a recórrer lògic s’apropa molt, en la pràctica, a la defini- Nova York: Routledge.
aquest camí, segurament enlluernat per la ció de patrimoni immaterial que va proposar Hernández, E.; Quintero, V. (coord.)
grandiositat de les seves fàbriques i les seves la UNESCO: «S’entén per patrimoni cultural (2003) Antropología y patrimonio.
màquines, però penso sincerament que és immaterial els usos, les representacions, les Investigación, documentación y di-
fusión. Granada: Junta de Andalucía
qüestió de temps (i de rendiments) que el expressions, els coneixements i les tècniques (Cuadernos Técnicos del Instituto
seny s’imposi, les dues mirades es fonguin –juntament amb els instruments, els objec- Andaluz del Patrimonio Histórico).
en un mateix gresol, i aquestes estructures tes, els artefactes i els espais culturals que els
Kirshenblatt-Gimblett, B. (1998)
es reintegrin completament amb la societat són inherents– que les comunitats, els grups Destination Culture: tourism, muse-
que les va fer viure. i en alguns casos els individus reconeguin ums and heritage. Berkeley: Univer-
com a part integrant del seu patrimoni cul- sity of California Press.
La diversificació del patrimoni etnològic en tural» (Convenció per a la Salvaguarda del
Mairesse, F. (2002) Le musée,
facilita les activacions, de la mateixa manera Patrimoni Cultural Immaterial, París, 17 temple spectaculaire. Lió: Presses
que les activacions en faciliten la diversifi- d’octubre de 2003). Universitaires de Lyon.
cació. Això ofereix unes possibilitats inèdi-
Monet, N.;,Roigé, X. (coord.) (2007)
tes, que abans he esmentat de passada, per Fins aquí arribem, sense ulteriors conside- «El museus etnològics: nous desafi-
crear sinergies. La capacitat d’atracció d’un racions, per no desviar-nos de la literalitat aments, noves perspectives» (dos-
determinat territori, si és capaç de coordinar dels fets. Magma patrimonial, predomini i sier). Mnemòsine, núm. 4.
i sumar activacions patrimonials diversifi- independència creixent de l’expologia i una Prats, L. (1997) Antropología y pa-
cades, és considerable (més o menys depe- gran diversitat d’interessos, això és el que hi trimonio. Barcelona: Ariel.
nent d’altres factors, com ara la ubicació, és ha. A partir d’aquí, cal pensar el patrimoni
Prats, L.; Iniesta, M. (coord.) (1993)
clar, però certa). En aquest sentit, sí que es etnològic no com una entitat ontològica, El patrimonio etnológico (vol. 6 de VI
podrien obrir perspectives, si no de desen- sinó com un conjunt de recursos per dis- Congreso de Antropología). Teneri-
volupament local, com a mínim d’aprofi- senyar estratègies relatives a la reflexivitat fe: Federación de Asociaciones de
Antropología del Esdtado Español.
tament econòmic local del patrimoni. Una cultural i identitària, a l’intercanvi i mutu
lògica, tanmateix, que, massa sovint, topa coneixement, a la comunicació mitjançant Quintero, V. (2009) Los sentidos
amb els interessos de protagonisme polític els visitants de qualsevol procedència i a la del patrimonio. Alianza y conflictos
en la construcción del patrimonio
i amb la mateixa rivalitat entre els pobles sostenibilitat econòmica i reproducció social. etnológico andaluz. Sevilla: Funda-
d’una mateixa contrada. ción Blas Infante.
El gran tema pendent és la participació social
Això no vol dir que el patrimoni etnològic, en el sentit de protagonisme social en tot el Rivière, G. H.; et al. (1993) La mu-
seología. Madrid: Akal.
com la memòria, o altres patrimonis emer- procés de gestió del patrimoni i, per a això,
gents, hagi renunciat al seu caràcter sacra- òbviament, és molt més convenient que es Santana, A., Prats, L. (coord.).
litzat, de relíquia de l’externalitat cultural. fomentin iniciatives petites o moderades de (2005) El encuentro del turismo con
el patrimonio cultural: concepciones
Dues construccions socials, que de vegades proximitat i la sinergia entre elles que no pas teóricas y modelos de aplicación. X
costa d’explicar si no és per aquests efectes grans infraestructures que mai no obeiran Congreso de Antropología. Sevilla:
simbòlics, la tradició i la saviesa popular més que interessos polítics, cosa que no obvia Fundación El Monte.
(aquesta darrera manifestada sovint en allò que la mirada antropològica especialitzada
que s’anomena cultura popular o cultura en aquest àmbit no hagi de tenir presència i
popular-tradicional), remeten els objectes, protagonisme en qualsevol procés patrimo-
llocs i manifestacions etnològics a un passat, nial, especialment els de gran envergadura. n
real o imaginari, i a una mena de genialitat
col·lectiva, desmentida ja per Milà i Fonta-
160 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Pablo Giori
Universitat de Girona
GIRONA_CATALUNYA
Les etapes
del món casteller
Construcció d’un món i de les lògiques
del seu funcionament (1)
E
(1)
l que estem vivint en relació i meravellats els protagonistes del mateix Aquesta investigació s’ha
amb el desenvolupament món. El model actual de recanvi accelerat desenvolupat gràcies a una beca
actual dels castells és insòlit. de castellers ha generat que aquells que per a la Formació del Professorat
Universitari (FPU) del Ministerio
La seva accelerada naciona- viuen aquest món creguin que «sempre ha de Economía, Cultura y Deportes
lització i expansió per tot el sigut així», mentre els altres es deixen copsar (MECD) del Govern d’Espanya
territori català sembla que per la passió i el compromís d’aquells que (2)
s’hagi produït per generació espontània o es juguen la vida fent-los. Però aquestes Aquest treball reprèn la meva
per algun miracle encara desconegut. Però limitacions són producte d’un camp de tesis de màster: Hacer castells,
construir nación. Castells,
com a antropòlegs no ens podem quedar coneixement nou que pressiona per trobar modelo festivo y catalanismo.
amb aquesta sorpresa, la que té empreso- el seu lloc, les seves propostes centrals i les Girona: Universitat de Girona,
nats a la majoria dels observadors externs institucions que el reprodueixen. 2012. http://dugi-doc.udg.edu/
handle/10256/5861.
Les investigacions històriques i etnogrà- Historical and ethnographic research into The historical and ethnographic investiga-
fiques sobre els castells, amb el zenit castells (human tower builders), with a tions about castells, with a high point in
en la publicació el 1981 de l’obra Món high point in the publication in 1981 of the publication in 1981 of the book Món
casteller de Pere Català i Roca, no han the book Món Casteller by Pere Català Casteller from Pere Català i Roca, have
prestat prou atenció al fenomen des i Roca, has not paid enough attention to not paid enough attention to the phenom-
d’una perspectiva general. Això vol dir the phenomenon from a general per- enon with a general perspective. That
comprendre les etapes i les raons del spective. That means understanding the means to understand the moments and
creixement casteller, les seves aliances stages and the reasons for the growth of the reasons for the growth of castells,
amb el nacionalisme, la religió, l’esport i castells, their alliances with nationalism, their alliances with nationalism, religion,
la tradició. Sobre aquesta idea, proposo religion, sport and tradition. Based on this sport and tradition. From this idea, I
una divisió en tres etapes del seu desen- idea, I propose a division into three main propose a division in three main stages of
volupament en relació amb la forma en stages of their development in relation to their development in relation to the way
què s’han organitzat històricament. the way they were historically organized. they were historically organized.
Les etapes del món casteller MISCEL·LÀNIA 161
governamentals, s’inicià un procés d’estata- ha convivència entre els processos culturals (3)
lització del territori i de les persones en el seu i polítics, entre l’Estat, la regió, la nació, els Quan diem «aliança solidària»
volem dir que hi ha una correla-
conjunt, progressiu i creixent, irreversible, castells i les sardanes, perquè tots estan en ció entre les formes de pensar,
en el transcurs del segle XIX, i així va ser el camí per desenvolupar-se; el segon, entre fer i sentir entre les pràctiques
culturals i el nacionalisme; com
com l’Estat, gradualment, va anar arribant 1870 i 1951, quan comença a haver-hi rela- que són semblants, no iguals
amb els seus drets i obligacions a llocs on cions de convivència i d’aliança solidària(3) ni la mateixa cosa, s’acaben
abans no havia estat present. De la mà de entre aquest aspectes, principalment entre el potenciant recíprocament.
mestres, metges, jutges, policies, cobradors nacionalisme i les sardanes, amb el zenit en la
d’impostos, escrivans, pregoners, censos, polèmica de 1907 (Mas i Solench, 1993: 71).
servei militar, registres de naixement, casa- Aquesta relació entre sardanes i catalanisme
ment i mort, etc., anava construint la seva configurarà definitivament el que es coneix
presència a mesura que la societat canviava com el model festiu de la Catalunya Vella,
i assumia les noves formes de relació social model que es fa nacional des de Barcelona
entre iguals i amb els seus superiors. Ja no era i que comença a ser el model prestigiós de
el feu, el monarca i els seus súbdits, sinó que, fer festa. Hi ha una sèrie de preguntes que
a poc a poc, els súbdits es converteixen en aquesta situació ens suggereix: és possible
ciutadans, passant de la lleialtat indiscutible que els castells no representessin, en aquell
a les eleccions democràtiques per generar moment, les condicions del catalanisme
legitimitat. ascètic i burgès, a diferència de la sardana?
És possible que el vessant esportiu i arris-
Per donar una idea general dels canvis cat dels castells no encaixés amb el sentit Els castellers a l’antic
règim solien tenir posicions
d’aquest gran període, el podem dividir en d’home mesurat i estudiós de l’ésser català fixes i formes familiars de
dos: el primer, entre 1800 i 1870, quan no hi ideal d’aquesta època? És possible que el món reclutament (1902).
Les etapes del món casteller MISCEL·LÀNIA 163
casteller hagi estat massa conflictiu per a com la filla prestigiosa i la prohibida, el que
l’harmonia del catalanisme, que les baralles hauríem de fer i el que el cos ens demana.
constants entre colles no fossin coherents
amb la necessitat de cohesió i front comú En relació amb la forma d’organització dels
del nacionalisme català? castells dins aquest context, la quantitat de
colles en aquest període és mínima, com-
Si ens basem en aquesta relació, el període parativament, de la mateixa manera que
entre 1870 i 1951 es pot dividir en quatre: l’àmbit geogràfic de circulació és restrin-
entre 1870 i 1902, el catalanisme polític es git. La història d’aquesta pràctica a l’antic
troba en aliança amb la Renaixença com a règim sembla la història d’un grup estable
procés cultural, i no amb els castells i les sar- i familiar en un lloc específic que cobra per
danes com a aliances possibles; entre 1902 i unes actuacions que podrien ser considerades
1923, el catalanisme genera una aliança amb d’entreteniment, que es va fent tradicional
les sardanes, amb la caiguda de la Renaixença per la seva repetició en el temps. Aquesta
els castells són deixats de banda; entre 1923 i fixesa i l’estatisme en l’organització i en els
1939, les disputes polítiques i militars entre els membres condiciona i limita les possibilitats
nacionalismes deixen en un segon pla les rela- tècniques dels castells; encara no hi haurà
cions amb els aspectes culturals, que queden un estudi de com s’han de fer millor o sense
com un fons de sardanes o toros; entre 1939 i riscos. Igualment, s’ha de dir que la forma
1951, el catalanisme prohibit anirà recuperant que tenen aquestes pràctiques no semblen
les relacions amb la sardana, dansa insígnia de acostar-se a la idea de popular que tenim avui
l’antifranquisme, i el nacionalisme espanyol dia, en el sentit de fet per tots els membres
trobarà un aliat en les corridas de toros, si bé d’una comunitat. Aquí, els que hi participen
hi ha un moment en què es fan castells a la són sempre els mateixos, cobren un sou per
festa de Sant Isidre de Madrid de l’any 1948, fer-los i la distància amb el poble és cada
amb la presència de Franco, tot i que reduïts vegada més gran. Cap al final d’aquest gran
a un regionalisme més. Aquesta presentació període, s’anirà generant un món propi,
marca un moment molt important que no es cada vegada més complex i més autònom,
tornarà a repetir: Madrid demana castells per comença el llarg procés de prendre indepen-
a la seva festa i són un èxit; això generarà no dència d’altres pràctiques i generar les seves
només un impuls important per a la dignitat pròpies lògiques.
dels castellers, sinó també una sorpresa per al
franquisme que veu com una festa catalana Primera modernitat: transició,
pot triomfar a la capital. recanvi i noves possibilitats,
1951-1981
Per als catalans, el final de la Guerra Civil El 1951 es donen diversos processos que
va ser un canvi molt gran en relació amb les generen una frontissa definitiva entre l’antic i
seves pràctiques culturals; tornar-les a fer el nou règim en el desenvolupament casteller,
era una manera de retrobar-se, però ja mai la primera modernitat: des de la postguerra
no es tornarien a fer de la mateixa manera. fins a l’inici de la liberalització, des del boicot
Com en tot moment fort de canvi brusc als tramvies fins a l’organització de l’oposi-
del qual no tota la societat se sent part, les ció política i del catalanisme, en l’aspecte
«noves tradicions», que comencen a desen- polític; un increment molt important de
volupar-se, es perceben com a inventades o la immigració i de l’emigració, en l’aspecte
imposades; el cos demana sentir i fer «el de social; i un reinici de les activitats després
sempre», «el que feien els nostres pares» o de la postguerra, en l’aspecte cultural. És en
«allò que fèiem a casa quan érem petits». El aquest context on es poden apreciar grans
cos no s’acostuma tan ràpidament com el canvis en les aliances entre el nacionalisme
cervell al que convé, a la idea que alguna cosa i els castells, que comença a ser fonamen-
ara està prohibida. Les «noves» tradicions tal per entendre’ls. L’impuls de resistència
inventades, les espanyoles, i les tradicions «de antifranquista va de la mà de les sardanes
sempre», igualment inventades, conviuran i el modernitzador ve de part dels castells.
164 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
la supremacia de les colles del Vendrell i el camp propi cada vegada més complex: noves
desplaçament del centre geogràfic d’impor- colles, nous espais, noves pràctiques, noves
tància, i, d’altra banda, es comença a perfi- formes de finançament i difusió, nous sig-
lar la lògica grupal de substitució ràpida de nificats i valors, nous sentits.
membres que coneixem avui dia, a diferèn-
cia de la lògica anterior de membres fixos Podem dir, finalment, que van agafant
insubstituïbles, de tradició familiar, la qual independència d’altres pràctiques per
cosa comporta una disminució de l’edat dels crear el seu propi món, tot expandint-se
membres i l’augment de possibilitats tècni- pel territori català. Aquest és l’estat de
ques que això genera. Aquests petits canvis la qüestió quan el 1981 Català i Roca
donen inici al procés que anirà generant un escriu el seu llibre compilador Món cas-
166 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
teller, no tant per indicar-nos què és el litarà l’ingrés de nous participants, joves,
que ve, sinó per, a través de la història, immigrants, en un crescendo a mesura que
consolidar la forma com es feien, sentien s’accepta la multiculturalitat del país i, final-
i pensaven les coses fins aquell moment. ment, de les dones, que han arribat als més
Per això mateix diem que és l’últim llibre alts càrrecs de direcció organitzativa, tècnica
de la primera modernitat i que marca una i de gestió castellera. Això explica una realitat
ruptura bibliogràfica. insòlita històricament: les colles tenen de
mitjana un recanvi del 30% anual dels seus
Segona modernitat: membres, cosa que planteja noves proble-
la nacionalització dels castells, màtiques i possibilitats que cal estudiar. Si
1981-2010 hi ha un cos major de participants, si cada
Quan les formes de fer les coses en la primera colla pot arribar a tenir entre cent i tres-cents
modernitat comencen a perdre potència membres, vol dir que hi ha més per triar per
amb la caiguda del franquisme i amb la trans- a cadascuna de les posicions tècniques dels
ició, les noves formes de la segona moderni- castells, però també implica reptes de gestió
tat apareixeran de la mà d’una aliança entre i de promoció. Hi ha un canvi qualitatiu i
el nou nacionalisme català i els castells. Les quantitatiu molt important si comparem
energies que es posen a construir la Catalu- l’antic règim amb la segona modernitat;
nya democràtica tant en l’aspecte polític com ara els castells estan tècnicament molt més
en el cultural beneficien els seus abanderats, estudiats i les colles molt organitzades, i això
els castells. Aquesta aliança els permetrà, afavoreix també una constant competició.
paradoxalment, ser relativament més autò-
noms i, alhora, més dependents, tenir un Finalment, podríem dividir aquesta segona
nou prestigi social, una nova institucionalit- modernitat en dues etapes. Una primera
zació i més suport econòmic. Aquesta nova etapa de transició i reconeixement entre
aliança, central per al seu desenvolupament 1981 i 1991, quan es va construint la nova
actual, fa que tots dos siguin coherents, que cultura del catalanisme tenint en compte El logotip de la candidatura
es retroalimentin, que d’alguna manera fer la nova immigració, i amb el seu suport, i dels castells com a Patrimoni
de la Humanitat de la
més nacionalisme impliqui fer més castells amb l’accent posat en la llengua; al mateix UNESCO (2010).
i que el destí mutu es trobi lligat. temps que es fa evident la incompatibilitat
http://www.cccc.cat/que-fem/
del desenvolupament sardanista es produeix PatrimoniHumanitat
Aquest nou estat del món casteller comença el suport al boom dels castells. I la segona
a tenir moltes interessos en joc, econòmica- etapa, entre els Jocs Olímpics de 1992, els
ment i simbòlicament parlant, ja que pas- congressos de Cultura Popular i Tradicional
sen a ser els fidels representants del país que de 1996 i la selecció com a Patrimoni de la
es crea i que ajuden a crear, de la mateixa Humanitat de la UNESCO el 2010, caracte-
manera com abans havien representat les ritzada pel suport fonamental de les institu-
seves respectives ciutats. Això generarà també cions catalanes: entre d’altres els mitjans de
noves dinàmiques d’ingrés, selecció i, encara comunicació, els ajuntaments de les ciutats
que no es digui, d’exclusió, fet que possibi- amb colles i la Generalitat de Catalunya, que
Les etapes del món casteller MISCEL·LÀNIA 167
exporta cultura catalana. El resultat d’aquest nacionalismes i les pràctiques culturals que (4)
procés genera una multiplicitat castellera his- els celebren, sinó també la implementació Encara no tenim prou eines per
entendre aquest tercer moment,
tòricament nova i un ampli reconeixement del model festiu de la Catalunya Nova, amb l’etapa actual; la meva tesi
social, provinent de ser considerats alhora centralitat en els castells, per sobre del model doctoral treballa en profunditat
aquest període.
cultura de l’espectacle, cultura popular, festiu de la Catalunya Vella, amb centralitat
tradicional i nacional. Aquestes etapes ens en la sardana.
deixen entreveure el context actual en què
les relacions entre el catalanisme hegemònic, Les tres configuracions històriques ens van
el model festiu de la Catalunya Nova i els mostrant també la gènesi i la constitució
castells són fonamentals per comprendre la del món casteller com un espai social rela-
forma en què s’han desenvolupat els castells tivament autònom, amb les seves pròpies
en els últims trenta anys.(4) dinàmiques, valors i regles, herois i màrtirs,
que es va fent cada vegada més complex.
Idees finals per comprendre el món Això li permet, en l’actualitat, no dependre
casteller dels factors socials, econòmics, religiosos o
Després d’aquest recorregut i d’haver pensat polítics per desenvolupar-se; si bé l’aliança
les tres configuracions del món casteller fins amb al nacionalisme català segueix sent molt
a l’actualitat, podem dir que els castells han important i, probablement, continuaran
aportat molt al procés de nacionalització depenent en el futur l’un de l’altre per desen-
de Catalunya i, alhora, que el catalanisme volupar-se perquè tenen traçat avui un camí
ha estat important en l’aportació a la naci- comú. n
onalització dels castells, una aliança que ha
afavorit a tots dos. Les tres grans etapes que
aquí marquem són tres formes de fer, pensar i
sentir els castells dins el seu desenvolupament
històric; cada etapa és única i no podem dir
que sempre s’han fet de la mateixa manera.
Alhora, amb aquest recorregut hem pogut
veure no només les aliances entre els diferents
BIBLIOGRAFIA
Amades, J. (1982-83) Costumari Bourdieu, P.; Wacquant, L. (2005) Hobsbawm, E. (1998) Naciones Morant i Clanxet, J. (1967) Histò-
Català: el curs de l’any. Barcelona: Una invitación a la sociología re- y Nacionalismo desde 1780. Bar- ria dels castells. Tarragona: edició
Salvat. flexiva. Buenos Aires: Siglo XXI celona: Crítica. de l’autor.
Editores.
Anguera, P. (2010) La naciona- Hobsbawm, E.; Ranger, T. (ed.) Prats, L.; Llopart, D.; Prat, J.
lització de la sardana. Barcelona: Brotons, X. (1995) Castells i (2002) La invención de la tradi- (1982) La cultura popular a Ca-
Rafael Dalmau. castellers: guia completa del món ción. Barcelona: Crítica. talunya: estudiosos i institucions:
casteller. Barcelona: Lynx. 1853-1981. Barcelona: Serveis
Artís-Gener, A.; Moya, B. (1980) Lo Cascio, P. (2008) Nacionalis- de Cultura Popular.
Festes populars a Catalunya. Bar- Català i Roca, P. (1981) Món cas- me i autogovern: Catalunya, 1980-
celona: HMB. teller. Barcelona: Rafael Dalmau, 2003. Catarroja: Afers. Risques, M. (dir.) (1999) Història
2 vol. de la Catalunya contemporània.
Ayats, J. (dir.) (2006) Córrer la Marfany, J. L. (1996) La cultura del Barcelona: Pòrtic.
sardana: balls, joves i conflictes. Giori, P. (2012) Hacer castells, catalanisme. El nacionalisme ca-
Barcelona: Rafael Dalmau. construir nación. Castells, modelo talà en els seus inicis. Barcelona: Saz, I.; Archilés, F. (2011) Estudi-
festivo y catalanismo. Girona: Uni- Editorial Empúries. os sobre nacionalismo y nación en
Balcells, A. (1992) Història del versitat de Girona. http://dugi-doc. la España contemporanea. Sara-
nacionalisme català: dels orígens udg.edu/handle/10256/5861. Mas i Solench, J. (1993) La sarda- gossa: Prensas Universitarias de
al nostre temps. Barcelona: Gene- na:.dansa nacional de Catalunya. Zaragoza.
ralitat de Catalunya. Güell i Cendra, X. (2002) Els cas- Barcelona: Generalitat de Catalu-
tells: entre la passió i la història: nya - Editorial 92. Williams, R. (1991) Sociología de
Bargalló Valls, J. (2001) Un segle articles de la primera època d’or la cultura. Barcelona: Paidós.
de castells: de 1900 a 2000 en (1851-1889). Tarragona: Cos-
dades. Barcelona: Cossetània. setània.
168 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Professor de Biologia, Geologia, Coneixement del medi natural, social i cultural de Catalunya i de Natura
catalana segons la cultura popular.
Membre de la Institució Catalana d’Història Natura
L
’etnopaleontologia inclou productes paleontoculturals, constituïts per Els donem a conèixer algu-
nes pràctiques i creences
un concepte i un camp idees o per objectes, presents en qualsevol
populars, relacionades amb
d’estudi socioambiental forma d’expressió humana. Són el resultat unes pedretes anomenades
recentment definits i deli- de la percepció, interpretació i assimilació estrelletes de Mig Camí. Es
mitats (Astudillo, 2008a, d’algun tipus de fòssils pels habitants de tracta d’uns petits fòssils vin-
Astudillo, 2008b; Astudi- determinades localitats. Un cop identificat culats, tradicionalment, amb
llo, 2010). Es pretén trobar diversos vincles i classificat un producte paleontocultural, l’advocació de la Mare de Déu
la Providència. Durant segles,
culturals entre una comunitat humana i el cal arribar a establir-ne les possibles relacions
hom els ha recol·lectat, molt
registre fòssil present en el seu context natural i funcions socials, específiques, alhora que devotament, prop de l’ermita
o cultural. Les relacions que estableix un cal identificar amb precisió les restes fòssils de Mig Camí, als afores de
grup humà, ubicat en un període cronològic promotores i l’època històrica. Tortosa, amb el convenciment
i un espai geogràfic concrets, amb certa mena que tenien orígens sobre-
de fòssils generen dos tipus de productes En aquest estudi etnopaleontològic tor- naturals i posseïen virtuts
prodigioses.
culturals: els de naturalesa immaterial, deri- tosí, com en qualsevol altre, hi ha tasques
vats d’operacions mentals i constituïts per de documentació i d’enquesta. La recerca,
interpretacions i conceptes, i els de naturalesa selecció i consulta de nombrosos docu- In this paper we present some
material, derivats d’operacions manuals i ments bibliogràfics, hemerogràfics i gràfics popular beliefs and practices
related with small stones
constituïts per objectes. ens han aportat les dades inicials, després called “estrelletes de Mig
complementades amb la informació oral, Camí”. They are a kind of small
Metodologia obtinguda d’alguns informants tortosins, fossil traditionally associated
Els estudis etnopaleontològics parteixen amb un senzill qüestionari intercanviat per with the patronage of Our
de la recerca i detecció de diversos tipus de correu electrònic. Lady of Providence. For cen-
turies, the people of Tortosa
have collected these fossils
in the vicinity of the church of
the “Mig Camí” in the belief
Paraules clau: etnopaleontologia, crinoïdeus, fòssil, religiositat popular, Tortosa, ermita de Mig Camí that they were of supernatural
Keywords: ethnopaleontology, fossil crinoids, popular religion, Tortosa, Hermitage of the Mig Camí origin and possessed some
kind of prodigious virtues.
Pràctiques i creences populars tortosines vinculades amb els fòssils anomenats estrelletes o crevetes i pilanets de Mig Camí MISCEL·LÀNIA 169
pats els trossos de la imatge van adoptar milers d’estrelletes de pedra que s’ana-
la forma de les estrelles que adornaven el ven acumulant sobre el terreny. Quan
cap de la Mare de Déu (Landerer, 1872). les estrelletes s’amuntegaven, les unes
11) Quan la Mare de Déu anava cap a Tor- damunt de les altres, llavors es formaven
tosa pel Mig Camí, es va creuar amb un pilanets (Arasa, 2012: 6).
grup d’heretges que anaven en la direc- 15) En aquest lloc, sempre que plou cauen
ció contrària i que la van reconèixer. Van estrelletes senzillament perquè és un lloc
començar a llançar-li pedres amb la inten- especial pel fet que hi resideix la Mare de
ció de matar-la. La Verge, mentre fugia Déu. Per això, els anys i mesos més plu-
a refugiar-se en una casa propera, anava josos s’hi troben més crevetes (Marqués,
engrapant totes les pedres que li llançaven, 1900: 2; Roig, 2012).
les quals, instantàniament, s’empetitien
i adquirien la forma de la seva mà oberta Diades de romeria religiosa
amb els cinc dits estesos (Amades, 1951: i laica a Mig Camí
118-119; Amades, 1969: 1219). Tradicionalment, la recollida d’estrelletes
12) Durant segles, en determinades ocasions s’acostumava a fer coincidint amb certes
festives, els angelets del cel havien deixat ocasions especials en què s’hi anava col·
caure sobre l’ermita milers de petites flo- lectivament, forma més o menys multitu-
retes seques, amb la finalitat de glorificar dinària, fins al santuari de Mig Camí,per
i entretenir la Mare de Déu amb aquella motius religiosos, religioso-festius o pura-
pluja de floretes que, en tocar el terreny, ment recreatius. Moltes d’aquelles romeries
s’assecaven i es petrificaven (Moreira, 1934: es van deixar de fer en la dècada de 1950 o
313-314; Amades: 1951: 118-119). fins i tot abans.
13) Des que es va construir l’ermita, els
angelets del cel, per obsequiar la Verge, li Les dates de major concentració humana a Devots cercant crevetes el
dia de la festa del santuari.
porten floretes seques de nit i dia, sense l’ermita de Mig Camí eren: J. BADOSA,1933
parar ni un sol moment. Les floretes s’han – Dia de la Festa de la Mare de Déu de la
anat acumulant per milions al voltant de Providència, de data variable, el segon diu-
l’ermita, on s’han petrificat. Quan plou, menge després del dilluns de Pasqua de
les crevetes es renten i els devots les poden Resurrecció; podien reunir-s’hi de 3.000
trobar amb més facilitat (Amades, 1969: a 4.000 persones. Encara es
1219). conserva (infinitat
14) Un dia de pluja, una noia tortosina de cites).
anomenada Providència que estava a
Mig Camí, va veure que junta-
ment amb la pluja
queien
Pràctiques i creences populars tortosines vinculades amb els fòssils anomenats estrelletes o crevetes i pilanets de Mig Camí MISCEL·LÀNIA 173
Tres simbòliques figures estrellades sobre el travesser, de la corriola, del pou. J. ISMAEL, 2013
176 MISCEL·LÀNIA Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Almirall, V. (1888) «Excursió col- Asensi, J. M. (2007) «Susurros del Ferreres, J. B. (1900) «La festa de Ontañón, P. (2000) «Lo humano en
lectiva á Tortosa, Amposta y Sant pasado II». Pagurus (Museo Geo- Mitj-Camí (Costum tortosina). Jue- un episodio galdosiano. Carlos VI en
Carles de la Rápita». But. Ass. Exc. lógico del Seminario de Barcelona). gos Florales en Tortosa». La Verdad, la Rápita». Bull. Hisp., 102-1(Bor-
Cat., tom X (Barcelona). núm. 209 (Tortosa), 17.09. deus).
Astudillo, H. (2008a) «Paleonto-
Amades, J. (1951) «Piedras de logía Cultural y Etnopaleontología Forn, R. (1879) «La ermita de Mitj- Pérez-Galdós, B. (1905) Carlos VI
virtud». Rev. de Dialectología y Tra- (1)». Folklore de los Fósiles Ibéricos, camí». El Correo de las Familias en la Rápita, capítulo XXIX. Madrid:
diciones Populares, vol. 7, núm. 1. 22 de juny. http://folklore-fosiles-ibe- (Tortosa) 01.03. Imp. Vda. e Hijos de Tello.
(Madrid, CSIC), p. 118-119. ricos.blogspot.com.es/2008/06/
paleontologa-cultural.html. Gomis, C. (1902) «La Ribera de Punsoda, A. (1900) «A Tortosa». La
Amades, J. (1969) «Pedres reme- Ebro. Impresiones y recuerdos». A: Verdad, 01.09.
ieres». A: Amades, J. Folklore de Astudillo, H. (2008b) «Paleon- Hojas Selectas. Madrid-Barcelona:
Catalunya III: Costums i Creences. tología Cultural y Etnopaleonto- Salvat y Cª. Roig, M. (2011) «Estrelletes, o
Barcelona: Edit. Selecta, p. 1219 logía (2)». Folklore de los Fósiles creuetes i pilonets de Mig-Camí».
(Biblioteca Perenne, 24). Ibéricos, 29 de desembre. http:// Landerer, J. (1872) «Estudio geo- Glutoniana 28.04. http://glutoniana.
folklore-fosiles-ibericos.blogspot. lógico de los terrenos de Tortosa». A: com/2011/04/28/bacalao-gratina-
Anònim (1750-1830?A).Gozos a com.es/2008/12/paleontologia- «Geología Española». La Ilustración do-con-allioli-y-estrellitas.
Nuestra Señora de la Providencia, cultural-y.html. Española y Americana, XI (Madrid),
venerada en el Termino de Tortosa. 03.16. Roig, M. (2012) Comunicació per-
Astudillo, H. (2010) «Paleontología sonal, 03.04.
Anònim (1750-1830?B) Gozos a cultural y Etnopaleontología. Dos Landerer, J. (1920) «Estudio ge-
Nuestra Señora de la Providencia, nuevos enfoques sobre el registro ológico de la región comprendida Ruiz, V. (2013) Comunicació per-
venerada en el Termino de Tortosa. fósil». Enseñanza de las Ciencias de entre Tortosa y Castellón». Ibérica, sonal, 05.31.
la Tierra, vol. 18, núm. 3, p. 284-297. vol. 14, 11.20.
Anònim (1850) Gozos a Nuestra http://www.raco.cat/index.php/ Subirats J. (1954) «Lo dissabte de
Señora de la Providencia que se ECT/article/view/233842/327331. Marqués, R. (1900) «A Mitj-Camí», la Cinta». Programa de la Festa de
venera en su hermitorio nombrado Correo de Tortosa, 25.09. la Cinta. Tortosa: Ajuntament de
mitancami en el termino de Tortosa. Astudillo, H. (2013) «Santuario Tortosa.
Vic: Imp. Tolosa. de Nuestra Señora de la Providen- Marqués, R. (1900) «A Mitj-Camí»,
cia de Tortosa» (Parte 1), dins de La Verdad, 24.09. Vergés P. (1900) «¡A Mitj-Camí! Jue-
Anònim (1862) Gozos a Nuestra «Fósiles ibéricos relacionados, por gos Florales de Tortosa». La Verdad
Señora de la Providencia, venerada la tradición popular española, con Martí, C. (2009) Comunicació per- (Tortosa) 10.23.
en el Termino de Tortosa. Tortosa: la Virgen María (5)». Folklore de los sonal, 03.18
Imp. S. Isuar. Fósiles Ibéricos, 26 de maig. http://
Vergès, R. (1909) Espurnes de la
folklore-fosiles-ibericos.blogspot.
Massip, À. (1991) «Transcripció llar. Costums y tradicions tortosines,
Anònim (1909) «Notable mejora en com.es/2013/05/fosiles-ibericos-
dels manuscrits de Joan Moreira vol. II. Tortosa: Impr. Querol.
Mitj-camí». El Restaurador, 01.09 relacionados-por-la.html.
(1912-1936)». A: El Lèxic Tortosí:
(Tortosa). Història i Present. Tesi doctoral. Vilaró, E. (2007) «Resultados qdd
Autors Diversos (1833) «Tortosa». Volum II: Documents escrits. Bar- de Tortosa». http://www.canonistas.
Anònim (1919) «Coquetes de Sant A: Bergnes, A. (dir.). Diccionario Ge- celona: Universitat de Barcelona. com/foros/resultados/38327-resul-
Blay», Album tortosí. El Restaurador ográfico Universal, tom IX. Barcelo-
tados-quedada-de-tortosa.html.
(Tortosa). Anònim (1947). Gozos a na: Imp. J. Torner.
Montserrat, J.; Mir, E. (1890) Análi-
Nuestra Señora de la Providencia, sis químico de las Aguas del Bal-
venerada en el Termino de Tortosa. Barcon, J. (1882) «Excursió col· neario de Tortosa. Barcelona: Imp.
Tortosa: Imp. Blanch. lectiva al Tibidabo. 13 de novembre P. Ortega.
de 1881». BAEC, núm. 40-41, tom.
Anònim (2007) «L’ermita de Mig- V, gener-febrer.
Moreira, J. (1913) «Tot per ser curt
Camí, entre Tortosa i el Coll de l’Al- de vista». Monòleg còmic. Tortosa,
ba». Vida Diocesana, any XXXVIè, Bayerri, E. (1934) «Paleontología». 1 de gener i Carnestoltes.
núm. 9, 30 d’abril. A: Historia de Tortosa y su comarca,
tom segon. Tortosa: Imp. Moderna.
Moreira, J. (1934) Del folklore tor-
Arasa, A. (2012) «Estrelletes» de tosi. Tortosa: Imp. Querol.
Mig Camí. Tortosa: Grup de Re- Cañigueral, A. (2010) Comunica-
cerca Científica Terres de l’Ebre. ció personal, 10/27.
Moreno, G. (2011) «La Tortosa
dels anys quaranta, també reviu al
Arenas, P. (1933) «La Virgen de las El Diablo Azul (1912) «La odisea Renaixement»
estrellas». Estampa. Revista Gráfica, de un gallego». El Tiempo, 16.01.
núm. 281, 27 de mayo. Marfanta, 22.07.
Fernández, D. (1867) Anales ó
Arévalo, E. (1867) Tortosa en el Historia de Tortosa. Barcelona:
Moreno, G.; Serret, N. (2009).«Am-
Libro de Memoria. Tarragona: Im- Imp. J. Jepus.
bient a Mig Camí». El Punt, 14.04.
prenta del Diario.
Recerques
etnològiques a
Catalunya
IPEC- IPEC-
Anàlisi Documentació
178
Els nous imaginaris culturals
209
Inventari de testimonis
a la ciutat de Tarragona d’arquitectura rural al terme de
Torrebesses (Segrià)
183
Els jardins de la industrialització 216
La farga catalana al Vallespir
190
Muntanyes de formatge 225
Joan Moreira Ramos:
músic, escriptor i folklorista
197
La ciutat horitzontal
229
Molins de secà. Medi,
204
Noves famílies, noves identitats
producció i tecnologia
al sud del Solsonès.
235
La subhasta cantada de Montgat:
documentar la comercialització
tradicional del peix
240
L’Itinerari de l’Aigua del Baix
Llobregat, una eina per posar
en valor el patrimoni vinculat
a l’ús de l’aigua
178 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
IPEC-Anàlisi
M
La recerca realitzada pel Grup de Recer-
ca sobre Imaginaris Culturals constitueix segons l’autor. Ni tan sols hi ha un
un dels pocs treballs de camp que hi ha entre que a únic nom amb què designar-lo. Així,
sobre el fenomen dels nous imaginaris o les esglésies se l’ha anomenat conspiració d’Aquari
new age. Aquest estudi es va centrar es- escassegen (Ferguson, 1980), nebulosa mistico-
pecialment en els professionals d’aquest feligresos i esotèrica (Champion, 1989; 1990;
fenomen, sense oblidar, però, els usuaris,
en el context de la ciutat de Tarragona.
mossens, i 1993; 1994; Prat i Moreno, 2007),
L’estudi està estructurat al voltant de els mones- new age / nova era (Melton, 1992;
quatre preguntes clau: qui són, què fan, tirs i convents van famèlics de voca- Lewis, 1992; Heelas, 1996; Hane-
per què ho fan i quina ha estat la reacció cions, els gimnasos d’arts marcials, els graaff, 1998; Campo, 2010; Carozzi,
del seu entorn familiar i social. centres de ioga i els de meditació, i els 1999; Escandell, 2005; Merlo, 2007),
retirs estan plens de personal i usuaris. nova consciència espiritual (Redfield,
The research conducted by the Rese- Mentre que gairebé ningú no resa ja 1997), noves espiritualitats i religiosi-
arch Group on Cultural Imaginaries el rosari, els mantras sonen amb més tat emergent (Mardones, 1997), noves
is one of the few field studies that força que mai. I mentre abans era formes d’espiritualitat (Griera i Urgell,
exists on the phenomenon called habitual veure crucifixos o imatges 2002; Lenoir, 2003; Fedele 2008), cre-
new imaginaries or New Age. This de sants a les cases, ara ho és veure ences i pràctiques místiques i esotèriques
research was particularly focused on
professionals of this phenomenon,
Budas, Krishnas, Ganeshas o stupas (Siqueira, 2004), o nous imaginaris
without forgetting its users, in the tibetans. I el mateix podríem dir de culturals (GRIC, 2012).
context of Tarragona city. The study les medicines alternatives o els sabers
is structured around four key ques- esotèrics. A què respon aquest canvi? Per intentar entendre millor aquest
tions: Who they are, what they do, fenomen i les causes dels canvis
why they do it, and what the reaction Fins a la meitat del segle XX, el procés esmentats, a mitjan 2007 es va cons-
of their family and social environ-
ment has been.
conegut com a secularització o desen- tituir el Grup de Recerca sobre Ima-
cantament del món avançava a bon ginaris Culturals (GRIC), integrat per
ritme, però, a partir de les dècades de persones amb formació en antropo-
1950 i 1960, es va produir un desenvo- logia, sociologia, psicologia, filosofia
lupament paral·lel cap a una espiritua- i medicina. La investigació va rebre el
lització o re-encantament del món. Tot nom de «Noves espiritualitats, teràpies
i així, les ciències humanes només es holístiques i sabers esotèrics: el cas de
van interessar per aquest fenomen als Tarragona i Reus», en el marc dels
anys 1980, i l’antropologia, només a la programes de recerca de l’Inventari
fi de la dècada de 1990. Des de llavors, del Patrimoni Etnològic de Catalunya
s’ha intentat establir-ne les caracterís- (IPEC) i amb el suport de l’Institut
Paraules clau: nous imaginaris, espiritualitats
orientals, teràpies naturals, esoterisme
tiques generals (Hanegraaff, 1998; Tarragonès d’Antropologia (ITA).
Champion, 1989; 1993; Siqueira,
Keywords: New Age, Eastern spirituality,
natural therapies, esotericism 2004). Però com que és tan líquid i La recerca va tenir dues fases. A la pri-
indefinit, no s’hi ha arribat a un acord mera es va acotar l’objecte d’estudi,
Anàlisi RECERQUES 179
i per això els primers mesos es van en aquestes últimes no només s’obser- professors de ioga, tres instructores de
dedicar a la recopilació, lectura i debat vava sinó que hi havia un grau més meditació budista, dues de vedanta
de material sobre aquest fenomen. alt d’implicació personal i vivencial. (tradicional i sincrètic), una de tai-txi
Seguint a Vicente Merlo (2007), es i txi-kung, i una altra propietària d’un
van estructurar l’objecte d’estudi i el En total, es van realitzar i transcriure centre de formació d’instructors de
mateix grup de recerca, en tres camps seixanta entrevistes (unes vint per meditació. En l’àmbit de les teràpies
diferenciats: espiritualitats orientals, àmbit) i, més o menys, la mateixa naturals, hi ha un fisioterapeuta i acu-
teràpies naturals i sabers esotèrics. quantitat de fitxes d’observacions i puntor, un terapeuta de reiki, un oste-
Paral·lelament, es va fer una base de experiències participants, que van òpata que fa ús de la medicina xinesa,
dades de Tarragona i Reus que, per ser més nombroses en els àmbits de un psicoterapeuta que utilitza reiki,
una banda, va prendre la forma d’un les teràpies naturals (26) i dels sabers una homeòpata, dos psicòlogues que
directori d’informants en què aparei- esotèrics (26) que en el de les espiri- utilitzen flors de Bach, una reflexò-
xien les dades de contacte dels usuaris tualitats orientals (18), ja que per fer loga que usa reiki, una cinesiòloga, i un
i professionals amb els quals s’havia aquestes últimes només hi havia un terapeuta de rebirthing. Finalment, els
mantingut algun tipus de tracte, i, membre de l’equip. Entre les entrevis- professionals de l’àmbit esotèric són un
per l’altra, una cartografia dels centres tes realitzades, es van seleccionar deu espargirista que confecciona ungüents
i locals especialitzats d’ambdues ciu- professionals de cada àmbit. per a la venda, un psicoastròleg, una
tats, a la qual finalment s’hi va haver comunicadora d’animals, una tarotista,
de renunciar per motius d’agenda i A mesura que s’avançava en el treball una parapsicòloga, una vident, un radi-
espai.(1) de camp, es va fer palesa la necessitat oestesista, i tres neoxamans.
de disposar d’informació fidedigna
La segona fase va consistir en un estudi de les tècniques i sistemes estudiats Tots aquests professionals utilitzen
de camp en què es van utilitzar les (vipassana, cromoteràpia, radioestè- o han utilitzat al llarg de la seva vida
clàssiques tècniques de l’antropologia: sia, etc.), que en aquell moment no tècniques provinents dels altres dos
entrevistes en profunditat i observació teníem gaire controlada. Es va iniciar àmbits. Així, els professionals de les
participant. El guió de les entrevis- així una exploració paral·lela a la qual espiritualitats orientals fan servir amb
tes es va sintetitzar en quatre grans vam anomenar àmbits disciplinaris i regularitat teràpies alternatives, però
camps: qui ets?; què fas?; per què ho fitxes temàtiques; se’n va encarregar un fan poc ús de les tècniques esotèri-
fas?; i què en pensa el teu entorn? Per dels membres de l’equip i està dispo- ques. Els terapeutes solen usar dos o
a les observacions participants es va nible a la xarxa.(2) més teràpies de manera conjunta en
elaborar una fitxa amb deu punts les seves consultes o centres, i utilitzen
que havien d’omplir-se: 1) Nom de Un cop acabat l’estudi, la investigació per igual tècniques de l’esoterisme i de
l’observador participant; 2) Tipus i es va plasmar en una monografia que les espiritualitats orientals, tant per a
denominació d’activitat; 3) Lloc de porta per títol Els nous imaginaris cul- ús personal com professional. També
realització; 4) Data i durada; 5) Preu; turals. Espiritualitats orientals, teràpies els professionals de l’àmbit esotèric fan
6) Nom de la persona o les persones naturals i sabers esotèrics, dividida en servir en les seves consultes, sessions
que la imparteixen; 7) Descripció de tres grans apartats, un per àmbit. Les i tallers dues tècniques esotèriques o
l’activitat; 8) Públic assistent; 9) Valo- entrevistes als professionals de cada més, i recorren de forma habitual a les
ració personal; i 10) Altres. Els punts apartat estan precedides d’una intro- teràpies naturals, tant per a ús personal
7 i 8 eren els tractats amb més pro- ducció a l’àmbit i seguides dels esce- com professional, si bé l’ús que fan de
funditat, i algunes vegades, el punt 9. naris en què es va realitzar l’observació les espiritualitats orientals acostuma a
participant. Finalment, s’analitzen els ser exclusivament personal.
En començar l’observació participant usuaris d’aquests àmbits seguint el
aviat se’ns va fer palesa l’existència de mateix esquema d’investigació. Les tècniques o disciplines que més
dos tipus d’activitats diferenciades. fan servir aquests professionals són:
D’una banda, les promocionals (xer- Els professionals dels nous ioga, tai-txi, aikido, meditació vipas-
rades, conferències, salons, etc.) i, de imaginaris culturals sana i tibetana, txi-kung, reiki, acu-
l’altra, les activitats pròpiament dites puntura, homeopatia, flors de Bach,
(cursos, tallers, seminaris, etc.). Per Qui són i què fan cinesiologia, programació neurolingü-
diferenciar-les, vam anomenar les Dels trenta professionals entrevistats ística (PNL), constel·lacions familiars,
primeres observació participant, i les (deu de cada camp), en l’àmbit de massatge (ayurvèdic, tailandès, etc.), I
segones, experiència participant, ja que les espiritualitats orientals tenim tres Ching, fengshui, astrologia, tarot, runes,
180 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
canalització dels anomenats registres nyament. De vegades, és precisament I fins i tot quan té parella i/o fills, no
akàshics, càbala, i tècniques xamà- aquesta reacció la que provoca l’allu- està casada.
niques (enteògens, il·luminacions, nyament de la persona, de manera que
cabana de la suor, etc.). es produeix una profecia autocom- Té una actitud eclèctica amb el centre
plerta. El més habitual, però, és que de gravetat a algun dels tres àmbits
Per què ho fan accepti o toleri els nous gustos de la esmentats, a partir del qual s’estruc-
La raó per iniciar-se en aquestes pràcti- seva parella i, en alguns casos, fins i tot tura tota la resta. Gairebé la meitat de
ques és sempre la necessitat d’un canvi arriba a participar-hi. Pel que fa als fills, la mostra participa dels tres àmbits i la
en les seves vides. Aquesta necessitat en tots els casos estudiats han mostrat resta, de dos. Les usuàries que tenen el
està determinada per: 1) inquietuds obertament un marcat desinterès per centre de gravetat a les espiritualitats i
personals presents des de l’adoles- aquestes pràctiques. teràpies naturals solen ignorar l’àmbit
cència o joventut; 2) existència d’un de l’esoterisme, mentre que quan és a
fort sentiment de buit existencial; i 3) Respecte a les amistats i col·legues de l’esoterisme fan usos de les tècniques
irrupció d’un element traumàtic en les feina, en alguns casos hi ha un primer i mètodes dels altres dos àmbits. En
seves vides. Aquest últim sol adoptar intent d’obertura i comunicació, si ordre d’ús i importància, tenim: les
la forma d’una infància més o menys bé les actituds d’incomprensió, burla teràpies naturals, les espiritualitats ori-
traumàtica sovint amb elements de i agressivitat fan que els informants entals i els sabers esotèrics.
marginació, la mort d’una persona pro- acabin parlant d’aquests temes només
pera i estimada, un accident o malaltia amb qui comparteix les seves inquie- Les raons que porten a la seva pràctica
greu, una ruptura de parella, o un canvi tuds. Es produeix així l’allunyament són:
sobtat d’entorn. Tan sols en un dels d’algunes amistats i la creació de nous • La insatisfacció vital: crisi de la mitja
casos la causa responia a la influència cercles d’amics amb interessos afins, vida, és a dir, una fase d’insatisfacció
del cònjuge. mentre que a la feina sol imperar el amb els èxits socials i la necessitat
silenci sobre els seus nous interessos. d’un desenvolupament interior.
De vegades, les causes es barregen, de • La irrupció d’un element traumàtic:
manera que el buit existencial o les Usuaris quan aquest element apareix, la seva
inquietuds personals porten al món Es va entrevistar a una mostra de vint- forma d’entendre la vida i el món
de la droga, element desestabilitzador i-una persones, set per cada àmbit, que s’enfonsa i no troben resposta ni
i traumàtic del qual és urgent sortir. fan ús regular d’aquestes tècniques i solució en els àmbits convencionals
En altres casos, la irrupció de l’element mètodes. Com a correctiu es va usar (religió catòlica, medicina al·lopàtica
traumàtic porta a estats depressius que la informació sobre el públic assistent i consultes psicològiques tradicio-
condueixen a les disciplines dels nous provinent de les observacions partici- nals). Els elements traumàtics més
imaginaris. pants dels tres àmbits. El 95% de la freqüents són: la mort d’una per-
nostra mostra són dones, mentre que sona estimada (marit, pare, germà o
Reacció de l’entorn en el treball de camp es va observar que amic), un accident greu, una ruptura
Respecte a la família d’origen, com el públic femení sol estar entre el 60% i (separació o divorci) o una infància
més jove és l’informant quan s’inicia el 90%. Encara que hi ha un clar biaix traumàtica.
en aquestes pràctiques, més pronun- cap a la banda femenina, no creiem • Les inquietuds personals: Busquen ser
ciada és la reacció adversa dels pares. que això afecti el resultat. artífexs de la pròpia vida i consideren
Probablement, això es deu a la respon- que aquestes tècniques són eines que
sabilitat dels pares a l’hora de protegir El perfil mitjà de l’usuari és el d’una poden utilitzar en el dia a dia.
els fills davant unes pràctiques i sabers dona entre trenta-cinc i quaranta-cinc
dels quals ho desconeixen gairebé tot anys, que viu al Camp de Tarragona També hi ha altres elements que hi
i que sovint confonen amb les sectes. (especialment a la costa), on ha nas- influeixen, com ara:
Aquesta reacció és absent quan l’in- cut o a alguna altra part de Catalunya • El sentiment de comunitat: oscil·lació
formant ha iniciat la pràctica d’adult, (especialment Barcelona). Té formació entre la individuació i la necessitat
i en el pitjor dels casos es veu com una universitària (psicologia, pedagogia, d’un grup.
cosa transitòria. filologia o infermeria) i treballa com • El benestar físic, psicològic i espiritual:
a docent, administrativa o infermera. les tècniques permeten una millor
Pel que fa a la pròpia família, la reac- Trenca amb el paper tradicional ja que, gestió de les emocions i dels proble-
ció negativa –si n’hi ha– ve sempre del a més de treballar a la llar ho fa fora mes físics, i més confort espiritual que
cònjuge, que hi veu un motiu d’allu- de casa, i no sol tenir parella ni fills. altres sabers convencionals.
Anàlisi RECERQUES 181
• Alternativa a la religió catòlica: com de coincidència, però amb un signifi- ques sigui una dona. Dona a la qual
que el catolicisme no dóna resposta cat per al perceptor. És per això que al tradicionalment li estava assignat un
a les inquietuds actuals, aquestes res- principi de sincronicitat se’l denomina paper molt específic en l’espai de la llar i
postes es busquen en altres llocs. també principi de les coincidències sig- que, en haver d’incorporar-se al mercat
• Antecedents familiars. nificatives. laboral, ha alterat aquest rol. Això fa
que ara es trobi en situacions sovint
La majoria dels usuaris opten per parlar La sincronicitat exposada per Jung conflictives amb la seva parella i amb si
d’aquests temes només amb persones segueix uns paràmetres similars als mateixa que donen lloc a ruptures, a la
afins. Això es deu habitualment a expe- principis de la màgia exposats per sensació de ser mala mare per no poder
riències desagradables en què s’han sen- James Frazer (1989: 33-74): «el que és dedicar més temps als fills, etc. Aques-
tit jutjats o han estat objecte de burles. semblant produeix el que és semblant» tes situacions poden derivar en depres-
(màgia imitativa o homeopàtica) i «les sions i en la necessitat de reorganitzar la
Pel que fa a la família d’origen, alguns coses que han estat en contacte físic pròpia vida i valors, per a la qual cosa
parlen de distanciament. Igual que s’actuen i influeixen recíprocament moltes vegades troben la seva resposta
amb els professionals, per part de la a distancia» després d’haver-se tren- en les pràctiques dels nous imaginaris
família d’origen tenim actituds de pas- cat el contacte (màgia contaminant). culturals. I potser tampoc ha de ser
sotisme, rebuig i suport, depenent en Aquests principis es poden resumir en d’estranyar que aquestes pràctiques es
bona manera de l’edat de l’informant. alguns eslògans dels nous imaginaris: caracteritzin llavors per la primacia de
Quant a la pròpia família, en alguns «Quan nosaltres canviem, el món can- les emocions, l’afectivitat o la intuïció
casos es donen distanciaments amb la via», «com és a dins és a fora», «com és –capacitats considerades tradicional-
parella que poden arribar fins i tot a la a dalt és a baix», etc. ment com a femenines– ni que tingui
separació, si bé en altres és al contrari i una forma organitzativa horitzontal o
no només es donen suport sinó que fins Al dualisme cartesià, els nous imaginaris tendent a l’igualitarisme en lloc d’una
i tot participen en aquestes activitats. culturals contraposen un no-dualisme. de més vertical i jeràrquica. Es tracta,
Així, respecte a la distinció entre Déu llavors, de retrobar l’equilibri perdut,
Conclusions i el món, proposen un món divinitzat aquest equilibri amb el cosmos que
Els tres àmbits dels nous imaginaris cul- o un Déu naturalitzat, al dualisme jo/ es planteja com un re-trobar-se amb
turals (espiritualitats orientals, teràpies món proposen un continu en el qual el un/una mateix/a per un procés anàleg
naturals i sabers esotèrics) es presenten jo forma part del món i no s’hi oposa. a l’anamnesi platònica: l’equilibri i
com a complementaris/alternatius als De la mateixa forma, el cos i la ment es la realitat es troben a l’interior d’un
tres eixos majoritaris de la nostra soci- presenten com un continu a l’espectre mateix. n
etat (catolicisme, medicina al·lopàtica de la consciència (Wilber, 1990), del
i coneixement científic). Aquests eixos qual deriva un nou concepte i tipus de
majoritaris s’assenten en premisses tin- medicina: les teràpies naturals.
gudes en alta estima: principi de cau-
salitat, dualisme cartesià, i la raó i la fe Mentre que l’ontologia tradicional es
com a úniques formes de coneixement. basa en el dualisme abrahàmic i cartesià
i en la raó i la fe com a epistemologia, els
Els nous imaginaris culturals oferei- nous imaginaris culturals proposen una
xen unes premisses alternatives. Per al ontologia no dual i una epistemologia
principi de causalitat d’acord amb una basada en la intuïció. Així, mentre que
concepció lineal del temps, ofereixen el corrent principal proposa raó, fe i
el principi de sincronicitat, basat en una l’estat de vigília com a única realitat
concepció del temps no lineal. Aquest de la consciència, els nous imaginaris
principi va ser postulat pel psiquiatre culturals ofereixen la intuïció i l’emoció
C.G. Jung (1969) com un principi per contrarestar la raó, l’experimenta-
complementari a la causalitat per ció per contrarestar la fe, i els somnis i
explicar fenòmens que, tenint causes l’expansió de consciència per ampliar
diferents, es troben connectats per la l’estat de vigília.
consciència del subjecte. Aquests suc-
cessos conflueixen en un determinat Potser per tot això no és d’estranyar
moment, amb una alta improbabilitat que l’usuari mitjà d’aquestes pràcti-
182 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
BIBLIOGRAFIA NOTES
Alguns colors del patrimoni Des de fa uns anys, estem estudiant Es passà d’una societat eminentment
industrial: del gris al verd les turbines, explicant els embarrats i rural a una altra d’urbana en què la
D
descrivint les condicions de treball a indústria tingué un paper transcen-
es de fa uns anys les fàbriques del Ter. Hem valorat la dental. I és que la industrialització
s’estan estudi- importància dels rius i canals i, en defi- és quelcom més que canvis tècnics i
ant, recuperant nitiva, s’ha treballat, i es continua fent, l’increment de producció. Entre molts
i revalorant els entorn de molts aspectes pertanyents altres canvis, va comportar una concen-
elements que a la industrialització iniciada al segle tració del treball, una nova disciplina
configuren el XVIII. Sovint aquest món industrial, ple laboral i la transformació del conjunt
patrimoni industrial del nostre país. de fums, d’obligacions, de jerarquies, de la societat: des de les formes de vida
Bona part de la tasca del Museu del etc. ha estat qualificat com a gris, però a les expressions culturals, des de les
Ter gira al voltant d’aquesta temàtica des del Museu del Ter estem conven- mentalitats a noves formes d’organit-
i s’han realitzat multitud d’iniciatives çuts que és convenient matisar aquesta zació social.
encaminades a posar en valor aquest grisor, i algunes de les recerques realit-
patrimoni. El Museu afronta aquest zades(1) apunten cap aquesta direcció.
repte des d’una perspectiva àmplia,
Paraules clau: patrimoni industrial, patrimoni
intentant aglutinar el màxim nom- No hi ha dubte que l’arribada de les
natural, jardins, transformació social
bre d’elements configuratius d’aquest fàbriques a la vora del Ter va comportar
Keywords: industrial heritage, natural heritage,
patrimoni, i el tema dels jardins n’és un seguit de canvis que transformaren gardens, social transformation
un bon exemple. de soca-rel la vida a la conca del Ter.
A la fi del segle xix i començament del xx es produeix una In the late 19th and early 20th centuries nature was reappraised.
revaloració de la natura. És el moment en què adquireixen forma It was a time when conservationist ideas took shape and nature
les idees conservacionistes i la natura es converteix en un became an element representing balance, rationality and moral-
element que representa equilibri, racionalitat i moralitat enfront ity compared with the cluttered, dense and depraved city. These
de la ciutat, desordenada, densa i depravada. Són els anys en were the years when, for example, nature became important in
què, per exemple, la natura esdevé important en l’educació, es education, the first hiking centres were founded, garden city
constitueixen els primers centres excursionistes, s’imaginen projects were devised and urban parks emerged in big cities.
les ciutats jardí i apareixen projectes de parcs urbans per a les There is no doubt that all these movements would have an
grans metròpolis. No hi ha dubte que tots aquests moviments impact on new urban development projects and a significant
es deixaren notar en els nous projectes urbanitzadors i tingue- influence on the new designs for workers’ settlements which
ren una notable influència en els nous projectes de colònies were being set up on a mass scale along Catalonia’s rivers,
industrials, que s’estaven instal·lant de manera «massiva» a la especially the Ter and the Llobregat. In “Gardens of Industriali-
vora dels rius catalans, especialment el Ter i el Llobregat. Amb sation” we have examined a dozen gardens, observing nearly a
el treball «Els jardins de la industrialització» s’han analitzat una thousand examples and more than a hundred different species.
quinzena de jardins, en els quals s’han observat prop d’un miler This volume and density prove the existence of a rich vegetation
d’exemplars i més d’un centenar d’espècies vegetals diferents. heritage while also showing how the advent of factories on the
Un volum i una densitat que proven l’existència d’un ric patrimoni banks of the Ter involved not only a physical occupation of the
vegetal, al mateix temps que constaten com l’arribada d’industri- land but also its symbolic occupation.
als a la vora del Ter no només va implicar una ocupació física del
territori, sinó també la seva ocupació simbòlica.
184 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Enmig d’aquest clima, cal remarcar (per sobre de ciutats com ara Manresa i bòlica del territori»(2) pretenem tenyir
l’aparició de centres d’esbarjo, de cul- Vic), el nucli amb més entitats socials i de verd aquest gris que ja hem posat
tura, de cafès, teatres i tot tipus de soci- polítiques i on la incidència de l’església en dubte. La recerca realitzada parteix
etats, entre les quals cal destacar el Cors era menor. Una mirada global permet d’un exhaustiu treball de camp. Un
de Clavé. Aquest moviment associatiu, comprovar com la industrialització va rigorós inventari que ens permet posar
lluny de presentar-se com una con- comportar l’aparició d’una nova societat. les bases per parlar d’aquesta ocupació
tradicció o com una realitat oposada, Aquesta consolidació industrial anava simbòlica del territori. Abans d’en-
s’ha d’entendre com una altra realitat acompanyada de l’arribada de nouvin- dinsar-nos en la recerca, però, resulta
d’aquest mateix món. Seria un error guts. El nombre de fàbriques creixia oportú posar-nos en antecedents.
imaginar únicament un Manlleu gris i al mateix temps que es transformava
obscur a causa de les vagues, els locauts l’aspecte físic de la ciutat; la presència Els jardins de la
i les tensions viscudes durant aquestes massiva de treballadors comportava industrialització: antecedents
dècades. En el mateix moment, amb l’aparició de multitud d’agrupacions i Els últims anys del segle XIX i els pri-
els mateixos protagonistes i la mateixa entitats; i el cotó i les polèmiques entre mers del segle XX són un moment de
ciutat, es vivia l’aflorament d’un movi- obrers i fabricants arribaven a la conca del revaloració de la natura. En aquesta
ment associatiu de gran magnitud i que Ter al mateix temps que ho feien el fer- època adquireixen forma les idees
va convertir Manlleu en una societat rocarril, l’hospital o l’enllumenat públic. conservacionistes. Es reacciona con-
molt dinàmica. En definitiva, una societat més oberta i tra el poder destructor i espoliador de
dinàmica. Una societat amb més colors. l’home. Sorgeix la necessitat de preser-
Un bon exemple n’és el fet que l’any var els paisatges més significatius. En
1909 Manlleu ja era la població amb Amb «Els jardins de la industrialització aquest context, hem de situar l’inici de
major nombre d’entitats del bisbat al Ter: un exemple de colonització sim- la política de parcs naturals espanyola,
La torre dels propietaris, i el jardí que l’encerclava, de la fàbrica de can Riva (les Masies de Voltregà). La família Oliveras de la Riva,
durant molts anys al capdavant del negoci, hi passava llargues temporades. L’estat actual dels jardins no és el mateix.
ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA
Anàlisi RECERQUES 185
amb la creació el 1916 del Parc Nacio- i per al manteniment de l’equilibri autèntics. L’element que converteix els
nal d’Ordesa. La creació durant el segle natural; raons d’exaltació patriòtica, parcs en generadors de benestar públic
XIX del cos d’enginyers forestals és força ja que la muntanya és la representant és la presència de l’entorn natural. El
representativa. Aquest cos no limita les de l’esperit nacional que ha superat la primer gran parc urbà nord-americà
seves obligacions a l’aspecte econòmic prova del temps i és el lloc on es manté és el Central Park de Nova York, els
d’aprofitament del bosc, sinó que s’au- incorrupta l’essència de la pàtria, motiu treballs per a la construcció del qual
toimposa amb els anys la seva defensa i pel qual esdevé una qüestió patriòtica comencen l’any 1856. Després de la
conservació. La feina propagandística intentar conservar la natura i intentar creació del Central Park, gran part de
desemboca finalment en l’ambient de recuperar el terreny perdut enfront de les ciutats nord-americanes decideixen
la fi del xix i el començament del xx la desforestació; i raons higienistes, crear també el seu gran parc. El park
amb la creació a Espanya de la Festa atès que s’identifica la natura amb un movement es el nom que rep el movi-
de l’Arbre, de caràcter educatiu i diri- espai contrari a la ciutat, allunyada dels ment que promou la creació de parcs a
gida a gent sense la formació científica seus vicis i dels seus problemes. Ja hem les ciutats nord-americanes. Frederick
dels enginyers forestals (Casals Costa, recalcat abans que en el moment de Law Olmsted, dissenyador del Central
1988). creixement i ampliació del plànol de les Park, i el primer arquitecte del paisatge,
grans ciutats europees es va plantejar fou el principal exponent d’aquest
Aquesta és també l’època en què les la necessitat d’incloure-hi de diverses moviment (García Hermosilla, 1994).
ciutats es desfan de les seves muralles maneres la natura: la més radical van
i afegeixen als espais que havien ocu- ser els projectes de ciutat jardí. Tots aquests moviments influencien els
pat durant segles altres terrenys que nous projectes urbanitzadors i també
cal ordenar i integrar en l’antic plànol. Aquestes característiques positives de d’una manera notable els nous pro-
Els arbres i els jardins tenen un paper la natura la fan una eina molt útil en jectes de colònies industrials al Ter i
important en molts d’aquests projec- mans dels corrents regeneracionistes. l’ocupació del territori per part dels
tes d’expansió de les ciutats. En una La natura es converteix en un element industrials.
frase molt concreta de Cerdà es troba important de l’educació. És una forma
la intenció última d’aquests projectes: d’allunyar els nens dels vicis de la ciutat Un passeig pels jardins de la
segons ell, calia «urbanitzar el camp i d’educar-los en l’amor a la pàtria, en industrialització: la recerca
i ruralitzar la ciutat». En aquest con- l’ordre i la moralitat. Els centres excur- L’interès de treballar sobre els jardins
text es poden entendre els projectes sionistes assumeixen la tasca d’apropar de la industrialització al Ter parteix de
de ciutats jardí que van aparèixer a tot la natura a les poblacions urbanes, de dues constatacions fetes des del Museu
Europa de la mà de promotors com ara promoure el coneixement de la natura del Ter. D’una banda, la sorprenent
el britànic Ebenezer Howard, funda- del propi país. Per als promotors de quantitat de jardins i urbanització vege-
dor de les ciutats jardí de Letchworth l’excursionisme, la difusió d’aquesta tal de diverses tipologies vinculats a
i Welwyn (Choay, 1983). activitat entre el jovent era convenient aquest procés històric que va marcar
per allunyar-lo de influències foraste- la conca del Ter des del primer terç del
El cas de Madrid, amb el promotor res, és a dir, per educar-lo en l’escola de segle XIX. Aquest és el cas a la conca del
Arturo Soria, demostra la valoració patriotisme que era la muntanya. La Ter dels jardins i altres intervencions
positiva que entre alguns sectors de la Festa de l’Arbre, que va ser introduïda d’urbanització vegetal del territori lli-
societat madrilenya adquiria la natura a Espanya per l’enginyer forestal Rafael gats al procés d’industrialització que es
com a component ideal del paisatge Puig i Valls el 1898, és essencialment produeix al voltant de l’aprofitament
urbà. El 1917 és l’any que a Barcelona una eina pedagògica que pretén educar de l’energia hidràulica del riu, amb la
es crea el servei de parcs i jardins, amb els nens en l’amor a l’arbre i a la natura. instal·lació de fàbriques i colònies que
Rubió i Tudurí com a director (Casals transformen l’estructura econòmica,
Costa, 1992). Un altre exemple en són els parcs social i cultural del territori, i, amb
urbans creats a Amèrica del Nord ella, també el paisatge. Aquests jardins,
La natura es converteix en un element durant la segona meitat del segle XIX. allées, enjardinaments urbans de les
que representa equilibri, racionalitat i Busquen la introducció de la natura- colònies, tenen una gran importància
moralitat enfront de la ciutat, desor- lesa en les grans masses urbanes per històrica que no ha estat ni estudiada
denada, densa i depravada. L’elevació tal que tingui un paper moralitzador ni reconeguda. D’altra banda, el des-
de la natura té raons ecològiques, com i redemptor. Per això, el disseny i la coneixement generalitzat d’aquesta
són la defensa que els enginyers fores- grandària d’aquests parcs ha d’assem- realitat patrimonial en el nostre con-
tals fan del bosc per raons climàtiques blar-se al màxim als entorns naturals text territorial té com a conseqüència
186 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Una fotografia actual i una altra de mitjan segle xx d’una escultura d’un cérvol que es troba en un dels jardins de la colònia industrial la
Farga de Bebiè (Montesquiu). L’escultura es troba encerclada per una tanca de boix. MUSEU DEL TER, 2011. FONS FAMÍLIA BABLER
el perill de desaparició definitiva de de fàbriques, colònies, infraestructures dels establiments, però, tal com ima-
molts d’aquests jardins. O, per dir-ho hidràuliques, casals de fabricants, etc. ginàvem, el tema dels jardins gairebé
en positiu, la possibilitat de donar a està essent revalorat per l’administra- és inexistent.
conèixer aquest patrimoni i plante- ció i pels seus propietaris, i comença a
jar-ne la recuperació d’algunes d’aques- haver-hi un reconeixement social de Una altra font d’informació ha estat el
tes intervencions paisatgístiques. I és la seva importància històrica, cultural, buidatge dels diferents arxius i bibli-
que no hem d’oblidar que els jardins urbanística i paisatgística. Però el pai- oteques. Hem consultat els arxius
són una de les tipologies del patrimoni satge industrial del Ter està marcat tant municipals de Manlleu, Roda de
cultural menys reconegudes. El fet de per les arbredes i els jardins com pels Ter, les Masies de Roda, Sant Hipò-
que siguin organismes vius i necessitin canals, les fàbriques i les colònies. De lit de Voltregà, les Masies de Voltregà
un manteniment continuat, que el pas fet, els uns i els altres formen part del i Torelló. I també arxius generals
del temps els afecti inexorablement i els mateix conjunt i de la mateixa història, com són l’Arxiu Històric Comarcal
transformi o els faci desaparèixer amb que quedaria incompleta sense parar d’Osona, l’Arxiu Històric de la Ciutat
més facilitat que el patrimoni construït l’atenció necessària en aquells elements. de Barcelona o l’Arxiu Nacional de
no hauria de treure importància al seu Catalunya. La informació obtinguda
valor cultural i a la importància del seu Metodològicament, ens hem centrat ha estat escassa, però en alguns casos
coneixement. Aquesta fragilitat del fet en el buidatge de les diferents fonts que de gran valor documental, com ara
jardinístic és un factor d’invisibilització –pensàvem– podien aportar alguna un plànol de la primeria del segle XX
de la importància històrica, artística i dada rellevant sobre la temàtica a estu- amb l’enjardinament dels jardins de
urbanística dels jardins i les intervenci- diar. Pel que fa a la bibliografia ens hem la colònia Ymbern (el Pelut) d’Orís.
ons d’urbanització vegetal del territori basat, d’una banda, en publicacions de Paral·lelament, s’ha treballat en el bui-
(Capel, 2003). caràcter genèric que tractaven aquesta datge d’hemeroteca intentant trobar,
qüestió industrial o el tema natural. en diaris i revistes locals, notícies rela-
Per tant, la recerca s’ha plantejat amb Aquest buidatge ens ha permès obte- cionades amb el tema dels jardins.
un objectiu principal: reconstruir i des- nir un bon marc conceptual, tot i que
criure les intervencions urbanístiques no gaire profund respecte al tema dels Però, sens dubte, una de les tasques
d’enjardinament associades a les fàbri- jardins. Per aconseguir informació més més rellevants realitzades ha estat un
ques i colònies del riu Ter a la comarca individualitzada, hem treballat amb elaborat i exhaustiu inventari vegetal.
d’Osona amb la finalitat darrera de les diferents monografies correspo- S’han visitat, una per una, les diferents
posar-les en valor com a part irrenunci- nents a les colònies i fàbriques del Ter colònies i fàbriques situades a la vora
able d’un paisatge cultural significatiu. mitjà. Aquestes han contribuït a un del Ter a la comarca d’Osona. En total,
Darrerament, el patrimoni industrial coneixement més profund de cadascun quinze establiments repartits entre els
Anàlisi RECERQUES 187
Croquis del Pelut (Orís) on apareix una Plànol actual d’un dels jardins de la colònia Ymbern, també coneguda com el Pelut
relació de les espècies plantades. Malgrat (Orís). Aquest és un dels jardins «industrials» més destacats de la conca mitjana del Ter.
que no hi ha el disseny dels jardins, si que ELABORACIÓ PRÒPIA. MUSEU DEL TER
apareixen les principals línies del traçat.
MUSEU DEL TER
municipis de Montesquiu, Sant Quirze vistes. S’ha intentat que el ventall de A banda de les espècies vegetals, també
de Besora, Orís, Sant Vicenç de Torelló, protagonistes resultés atractiu i hete- hem observat diverses tipologies d’in-
Torelló, les Masies de Voltregà, Man- rogeni, per això s’ha entrevistat a tota tervencions paisatgístiques o d’urba-
lleu, Gurb, Roda de Ter i les Masies mena d’informants: jardiners, veïns, nisme vegetal d’elevat interès històric i
de Roda. directors de fàbriques, propietaris de cultural, entre les quals podem destacar
colònies, treballadors, obreres, etc. Uns les següents:
Hem seguit una única metodologia i protagonistes que completen l’anàlisi 1) Els jardins públics: en aquest cas
l’hem aplicada a cadascun dels establi- més formal i han permès «humanitzar» l’exemple paradigmàtic és el dels
ments, i els hem estructurat de la mateixa aquests espais. jardins de la colònia Ymbern o el
manera. Una localització geogràfica de Pelut. Aquesta colònia havia estat
l’indret, una breu contextualització his- A manera de conclusions: fundada per l’industrial cotoner i
tòrica dels establiments, acompanyada un inventari, un diccionari polític Eduard Calvet, resident a
de fotografies i plànols històrics (fruit i algunes reflexions Barcelona però de família proce-
dels buidatges documentals anterior- Els diferents inventaris realitzats ens dent del Maresme. Els Calvet no
ment explicats), i una anàlisi per a cadas- han permès, entre altres aspectes, van construir la seva residència a
cun dels jardins que formen part dels obtenir una relació de les espècies que la colònia, però tot i això, i mogut
diferents establiments. Aquesta anàlisi configuren els jardins de la industria- segurament per la seva vocació
consisteix en una descripció formal del lització. Hem esbrinat quin és el volum social, Eduard Calvet va projectar
jardí, un inventari de les diferents espè- d’exemplars que hi ha i hem descobert uns gran jardins oberts a tots els
cies vegetals identificades i dels elements la varietat d’espècies que configuren habitants de la colònia i que des
inerts més destacats que configuren els aquest ric patrimoni vegetal. En total, de la perspectiva de la qualitat pai-
jardins, i el plànol actual de cadascun més d’un miler d’exemplars i més d’un satgística són segurament els més
dels jardins. centenar d’espècies diferents. Aquesta importants de l’àmbit que prete-
circumstància ens ha portat a elaborar nem estudiar. En la recerca també
L’anàlisi s’ha acompanyat d’una de les un diccionari botànic amb les espècies caldrà incloure un treball sobre els
parts més rellevants de la recerca: la més freqüents al Ter. Espècies que van jardins municipals dels pobles i ciu-
memòria dels que els han viscut. La des del castanyer d’Índia (Aesculus tats industrials de la riba del Ter,
memòria oral ha estat molt present en hippocastanum) a la sequoia (Sequo- com ara Manlleu o Torelló.
l’anàlisi de cadascun dels jardins i, en iadendron giganteum), passant per til· 2) Els jardins privats dels casals de
aquest sentit, cal destacar la realització lers, moreres, nesprers, alzines o roures, fabricants: n’hi ha diversos, la major
d’un nombre considerable d’entre- entre moltes d’altres. part molt transformats o desapare-
188 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Fotografia actual dels jardins del Pelut (Orís). A banda de Els jardins del Cau Faluga han estat recentment restaurats
l’interès vegetal, també hi destaquen alguns elements inerts com respectant tant com ha estat possible el projecte original.
són una font i una pèrgola. MUSEU DEL TER, 2011 MUSEU DEL TER, 2010
guts en la pràctica totalitat a mesura dins de la colònia feu que en alguns En definitiva, una evidència més que la
que els casals van ser abandonats. moments l’empresa tingués en instal·lació d’industrials vora el Ter per
Se’n conserva, però, un exemple de plantilla cinc jardiners. aprofitar la força energètica del riu no
gran qualitat a la colònia de la Coro- 4) Altres intervencions: són molt va implicar només una ocupació física
mina, antiga propietat de la família significatives altres intervencions del territori amb finalitats productives
de l’arquitecte noucentista Josep M. paisatgístiques d’urbanisme vege- (fàbriques, rescloses, canals, etc.), sinó
Pericas. A la casa del mateix arqui- tal, però en podem destacar, per també una ocupació simbòlica (que
tecte es conserva aquest magnífic exemple, les denominades allées, podríem denominar de civilització en
jardí terrassat d’estil classicitzant. en francès, o alamedas, en castellà, els termes en què el noucentisme dota el
3) L’enjardinament urbà de les colò- fileres d’arbres que flanquegen un concepte) que es reflecteix en bona part
nies: en aquest cas cal destacar camí o una carretera. En aquest en els exemples d’urbanisme vegetal que
l’exemple de Borgonyà, una colònia cas, podem destacar entre moltes trobem a tot el riu i que es relacionen
d’industrials escocesos al Ter (cre- altres una interessantíssima allée de amb els corrents culturals que, tant a
ada el 1895 per l’empresa Coats, xiprers a la Coromina, o una allée Europa com a Amèrica, des del segle XIX
que esdevindria la coneguda Fabra de cedres que voreja el camí de sirga han revalorat la natura i l’ha convertida
i Coats). La importància del jar- del canal de la fàbrica de Borgonyà. en una eina de planificació urbana. n
Plànol actual del jardí de la torre de l’amo de la colònia Rusiñol a Manlleu. Santiago Rusiñol i el seu germà Albert, hereus d’una
nissaga d’industrials tèxtils manlleuencs, varen fer-se construir aquesta torre i el jardí en el moment d’heretar la propietat, l’any 1880,
aproximadament. ELABORACIÓ PRÒPIA. MUSEU DEL TER
Anàlisi RECERQUES 189
BIBLIOGRAFIA
Alayo, J. C. (2002) Cent elements del patrimoni Díaz, J. (2006) «Jardins modernistes, el pas d’un Ribas i Pera, M.; Vidal i Pla, M.; Povo, M. (foto-
industrial a Catalunya. Barcelona: Lunwerg. segle». A: El temps: La quarta dimensió. Llibre de grafies) (1991) Jardins de Catalunya. Barcelona:
Ponències. 12è congrés de l’APEVC. Barcelona: Edicions 62.
Albareda, J. (1981) La industrialització a la Plana Associació de Professionals dels Espais Verds
de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Osonencs. de Catalunya. Roger, A. (2000) Breu tractat del paisatge. Bar-
celona: Edicions La Campana.
Benevolo, L. (1994) Orígenes del urbanismo Díaz, J. (2006) «Els jardins modernistes de Barce-
moderno. Madrid: Celeste Ediciones. lona i alguns dels motius pels quals no els podem Rubió Boada, M. (1983) Bibliografia de Nicolau
gaudir a la ciutat».Biblio 3W. Revista Bibliográfica Maria Rubió i Tudurí. Barcelona - Menorca: La
Bonet Correa, A. (1991) «Paisaje urbano, ciudad de Geografía y Ciencias Sociales (Serie docu- Caixa.
lineal y masonería». Ciudad y Territorio, núm. 89, mental de Geo Crítica), vol. XI, núm. 661, juliol.
(Madrid). Rubió y Tudurí, N. M. (1981) Del paraíso al jardín
Dorel-Ferré, G. (1992) Les colònies industrials a latino. Barcelona: Tusquets Editores.
Bosch i Espelta, J. (coord.) (1993) Nicolau Catalunya: el cas de la colònia Sedó. Barcelona:
Maria Rubió i Tudurí (1891-1981): jardinero y Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Ajunta- Rubió y Tudurí, N. M. (2001) Jardins. Barcelona:
urbanista. Madrid: Edic. Doce Calles - Real Jardín ment d’Esparreguera. Pòrtic.
Botánico - CSIC.
Fariello, F. (2004) La arquitectura de los jardines Rubió y Tudurí, N. M. (1999) Diàlegs sobre ar-
Bosch i Espelta, J. (1984) Nicolau Maria Rubió : de la antigüedad al siglo XX. Barcelona: Agapea. quitectura. Barcelona: Quaderns Crema.
i Tudurí: la creación del moderno paisajismo me-
diterráneo. Tesi doctoral. Forestier, J. C. N. (1985) Jardines: cuaderno de Serra, R. (2000) Colònies tèxtils de Catalunya.
dibujos y planos. Barcelona: Stylos. Manresa: Fundació Caixa Manresa - Angle Edi-
Cabana i Vancells, F. (1993) Fàbriques i empre- torial.
saris: els protagonistes de la revolució industrial a Forestier, J. C. N. (1921) Des Jardins d’autrefois
Catalunya. 2, Cotoners. Barcelona: Enciclopèdia aux jardins d’aujourd’hui. Barcelona: Societat Cí- Tarragó, S. (1987) «Les colònies industrials
Catalana. vica la Ciutat Jardí. catalanes: un exemple modèlic d’implantació
industrial, urbanística i arquitectònica». Espais,
Capel, H. (2005) La morfología de las ciudades. García Hermosilla, C. (1998) «Los parques urba- núm. 5 (Barcelona), maig-juny.
Barcelona: Ediciones del Serbal. nos de Barcelona y Montréal durante el siglo xix».
A: Capel, H.; Linteau, P. A. Barcelona-Montréal. Terradas, I. (1982) «Las colonias industriales
Capel, H. (2003) La cosmópolis y la ciudad. Desarrollo urbano comparado. Barcelona: Publi- en Cataluña». 1ª Jornadas sobre la protección y
Barcelona: Ediciones del Serbal. cacions de la Universitat de Barcelona. revalorización del patrimonio industrial. Bilbao:
Gobierno Vasco, p. 417-420.
Cartañà, J. (2005) Agronomía e ingenieros García Hermosilla, C. (1994) «Parques urbanos
agrónomos en la España del siglo xix. Barcelona: e ideario conservacionista durante el siglo xix. El
Ediciones del Serbal. caso del parque de Mont Royal en Montréal». A:
Gómez Amelia, D. L’érable. Apuntes de civiliza-
Casals Costa, V (1988) «Defensa y ordenación ción y cultura canadiense. Càceres: Centro de
del bosque en Espanya: Ciencia, Naturaleza y Estudios Canadienses.
Sociedad en la obra de los ingenieros de montes
durante el siglo xix». Geocrítica, núm. 73 (Univer- Lahuerta, J J. (1980) Rubió i Tudurí, jardinero de
sitat de Barcelona). otra naturaleza. Carrer de la Ciuttat: revista d’ar-
quitectura. Barcelona: Edic. Del Cotal, núm. 11.
Casals Costa, V. (1992) «Es tierra perdida la que
se destina a la edificación. Nicolás María Rubio Le Dantec, J. P. (2003) Jardins et paysages: une
y la dirección de parques y arbolado del Ayunta- anthologie. París: Éditions de la Villette.
miento de Barcelona». Ciudad y Territorio, núm.
94 (Madrid. Luengo, M. (2006) «La complejidad del proceso
de restauración en el jardín histórico». El Temps,
Casals Costa, V. (1996) Los ingenieros de mon- la quarta dimensió.Vila-seca. NOTES
tes en la España contemporánea (1848-1936).
Barcelona: Ediciones del Serbal. Maeza, G. (2000) Metodología y práctica de la (1)
biogeografía. Barcelona: Ediciones del Serbal. Per posar-ne alguns exemples, el museu ha
Choay, F. (1983) El urbanismo. Utopías y Rea- treballat entorn de la temàtica dels cors obrers al
lidades. Barcelona: Editorial Lumen. Muntadas i Casanova, M. (1997) Colònies Ter mitjà, o el treball de les dones a les filatures
industrials del Ripollès: estudi arquitectònic i del Ter. Els resultats d’aquestes i d’altres
Clua i Mercadal, J. (1995) Legislació i assen- constructiu. Girona: Diputació de Girona - Col. recerques formen part de l’exposició permanent
taments fabrils: les colònies industrials a Cata- legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Giro- «La societat industrial», situada al mateix Museu
lunya. Barcelona: Publicacions Universitat de na - Universitat de Girona, Departament d’Arqui- del Ter.
Barcelona. tectura i Enginyeria de la Construcció.
(2)
Clua i Mercadal, J. (1991) «Morfologia urbana de Pascual, P. (1990) Agricultura i industrialització a Investigació duta a terme pel Museu del Ter entre
les colònies industrials a Catalunya». A: Actes del la Catalunya del segle xix: formació i desestructu- els anys 2009 i 2012 en el marc dels programes
Primer Congrés Català de Geografia. Barcelona: ració d’un sistema econòmic. Barcelona: Crítica. de recerca de l’Inventari del Patrimoni Etnològic
Societat Catalana de Geografia. de Catalunya.
190 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Muntanyes de formatge
Transformacions productives i patrimonialització
a l’Urgellet i el Baridà
L
Aquest treball té com a objectiu l’estudi a producció làctia fins a l’actualitat renovant i actualitzant
de les transformacions socials i pro- ha estat un feno- contínuament els seus productes.
ductives que han tingut lloc al territori men fonamental per
del Baridà i l’Urgellet durant el segle xx,
al cor de la comarca de l’Alt Urgell. La
entendre el desenvo- La dècada de 1980 i, sobretot, la de
producció làctia ha estat un fenomen lupament econòmic, 1990 ens mostraran una altra cara de
fonamental per entendre el desenvolupat polític i cultural del la transformació làctia a la comarca. En
econòmic, polític i cultural del Pirineu Pirineu durant el segle XX. L’aparició el context d’importants canvis polítics,
durant el segle xx. L’estudi dels fenò- d’una economia orientada a la produc- econòmics i socials que afecten tot el
mens relacionats amb la llet ens permet ció i transformació de la llet va donar Pirineu, la patrimonialització pren un
resseguir tota una sèrie de realitats que
han marcat el pas de l’últim segle i ens
peu a molts indrets a canvis en l’estruc- paper hegemònic en la configuració de
dóna claus per apropar-nos a molts dels tura agrària i ramadera, però també en noves realitats. Hem de referir-nos, per
fenòmens contemporanis. En un context altres àmbits de la societat. L’estudi dels tant, als processos de patrimonialitza-
de transformacions importants al territori, fenòmens relacionats amb la llet ens ció relacionats amb la llet i el formatge,
analitzem la producció lletera i formatgera permet resseguir tota una sèrie de rea- que van prendre formes molt diverses.
de les últimes dècades en el marc dels
litats que han marcat el pas de l’últim Es tracta de tres fenòmens concrets: la
processos de patrimonialització.
segle i ens dóna claus per apropar-nos producció de formatge artesà de cabra
a molts dels fenòmens contemporanis. per part de neorurals; la cerca de deno-
This paper studies the productive and minacions d’origen i de qualitat per part
social transformations that have taken Aquest treball té com a objectiu l’es- de la Cooperativa del Cadí; i la creació
place in the territory of Baridà and Urgel- tudi de les transformacions socials i d’un museu de la ciutat amb una secció
let during the 20th century, in the heart of
productives que han tingut lloc al ter- important dedicada especialment a la
the county of Alt Urgell. Dairy production
has been a key to understanding the ritori del Baridà i l’Urgellet durant el llet, el formatge i, en general, a la qualitat
economic, political and cultural develop- segle XX, al cor de la comarca de l’Alt alimentària de la comarca.
ment of the Pyrenees during the 20th Urgell. Al començament del segle XX
century. The study of phenomena related assistim a un procés de transformacions La llet i els seus derivats, especialment
to milk enables us to track a number of que es desenvoluparan al llarg de les el formatge, ens han servit, doncs, com
realities that marked the last century and
gives us keys to approach many contem-
dècades següents i que donarà lloc a un a leitmotiv per projectar una mirada
porary phenomena. Over recent decades model d’explotació del territori basat diacrònica i crítica sobre el territori
and in the context of major changes in en la producció de llet. Aquest model durant el darrer segle. Les diferents
the region, we analyse milk and cheese assolirà el seu auge entre les dècades etapes productives i els simbolismes
production processes in the context of de 1960 i 1980, per després entrar en que s’hi associen ens serveixen com a
heritagisation.
una etapa de transformacions a causa punt d’accés per parlar dels diferents
de la implantació de quotes de pro- models de producció econòmica, però
ducció de llet amb l’entrada d’Espanya també de significats, per entendre els
Paraules clau: Pirineus, patrimonialització,
producció làctia, formatges artesans
a la Unió Europea. Mentre que mol- condicionants que han regit la vida de
tes granges abandonen la producció i la gent al llarg dels anys i per compren-
Keywords: Pyrenees, heritage construction,
lactic production, craft cheeses prenen diferents camins alternatius, la dre els usos socials i polítics del passat
Cooperativa del Cadí continua activa en els diferents contextos.
Anàlisi RECERQUES 191
Fira de bestiar a la Seu d’Urgell. Començament de la dècada de 1930. ARXIU COMARCAL DE L’ALT URGELL, FONS MARAVILLA. FRANCESC PORTELLA
meitat del segle XX, quedaven força al ment tècnic i de millores genètiques Seu d’Urgell. La producció de llet va
marge d’aquest fenomen. que van assegurar la transformació dels seguir un camí de continua expansió,
aportadors a les empreses làcties de la d’increment any rere any. Si l’any 1978
Cap a la dècada de 1950, comença
una etapa d’enfortiment i expansió del
model lleter a la comarca. Una vegada
superada la duresa de la postguerra,
i gràcies a l’activació econòmica i el
creixement de les zones urbanes, es
produeix un augment de la demanda
de productes lactis que no es podien
aconseguir en zones més properes als
mercats de consum. La vaca de llet es
converteix en l’element bàsic de l’eco-
nomia agrària (Tulla, 1994: 32) tant a
l’Urgellet com al Baridà, i es consoliden
les transformacions socials i paisatgísti-
ques que s’havien començat a percebre
dues o tres dècades enrere. A partir de
la dècada de 1970 i fins al present, les
granges de majors dimensions van
continuar un camí de desenvolupa- Explotació ramadera als afores de Martinet (la Cerdanya). Any 2009. CARLES GASCÓN
Anàlisi RECERQUES 193
es van recollir més de 50 milions de han estat molt diverses i es relacionen nomies d’escala va venir acompanyada
litres, el 1989 s’assolia un volum de amb els camins que van triar després per una reconfiguració de les realitats
66,6 milions de litres (Campillo et d’aquesta conjuntura comarcal. En el socials, culturals i geogràfiques, sobre
al., 1992: 120). Però la situació de les nostre treball, parlem de les opcions les quals va projectar noves polítiques
cases de petites dimensions va seguir dels pagesos que van decidir deixar les d’explotació. Es tracta de processos que
un recorregut molt diferent. vaques de llet i que es van aventurar per permeten reconceptualitzar els recursos
camins molts variats des dels quals van disponibles i els sistemes d’aprofita-
Les quotes de llet participar en la configuració de la rea- ment. Si fins aquest moment s’havien
L’entrada d’Espanya a la Comunitat litat econòmica actual; però també ens entès els recursos naturals com a terres
Econòmica Europea a la fi de la dècada referim a aquelles cases que van decidir de conreu i de pastures, recursos dels
de 1980 tindrà un impacte immediat mantenir-se en el món de les vaques de boscos i fins i tot la producció d’ener-
en la determinació política regional. llet, i en presentem alguns exemples gia gràcies a la construcció de grans
Igualment, afectarà de manera directa que ens permetran apropar-nos a la centrals hidroelèctriques, llavors els
la producció làctia a tot l’Estat i, com a realitat actual de la producció làctia a processos de patrimonialització trans-
conseqüència, transformarà el paisatge la comarca. formen aquestes consideracions. Les
de la producció lletera comarcal. necessitats derivades de l’increment de
La implantació de les quotes de llet va població de les ciutats en el context de
La implantació d’un sistema de quo- suposar una transformació del paisatge les realitats postindustrials projecten
tes de producció de llet va significar productiu de la comarca. Tanmateix, noves configuracions sobre els territoris
una forta transformació de la realitat aquestes mesures s’han d’entendre dins propers. El Pirineu es pensa com una
agropecuària comarcal. Mentre que un d’un complex procés que va començar zona d’esbarjo que ofereix una sèrie
gran nombre de pagesos es va aplegar a a la darreria de la dècada de 1970 i, de qualitats relacionades amb un pas-
la venda de quotes, amb l’abandó con- sobretot, a la primera de la de 1980 sat idealitzat. Els criteris de ruralitat
següent de la producció de llet, d’altres i que suposava una nova manera de i d’autenticitat (Frigolé, 2007a), en
van decidir ampliar i modernitzar les conceptualitzar el territori, una nova relació amb els valors de la cultura i
granges i apostar per aquest mercat. Les ordenació territorial. La integració les tradicions locals, junt amb les noves
trajectòries de vida dels uns i els altres d’aquestes àrees de muntanya a les eco- conceptualitzacions de la natura com a
Aspecte de l’exposició permanent dedicada a la llet i el formatge de l’Espai Ermengol, a la Seu d’Urgell. Any 2011. ESPAI ERMENGOL
194 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
paisatge, permeten repensar els criteris de desenvolupament viables per al ter- la Cooperativa, que s’ha convertit en
d’explotació del territori. ritori –que s’orienten sobretot cap a una empresa amb un relatiu potencial
una economia basada en el turisme–, en l’actualitat. La tradició formatgera
Podem entendre molts d’aquests can- podem observar l’activació patrimo- comarcal, que es limitava en el passat al
vis en el context d’una transformació nial del passat lleter de la zona. Aquest dit «formatge de pastor», fet a casa «pel
de la ruralitat caracteritzada pel pas del procés va sorgir pocs anys després de gasto», és revitalitzada i relligada amb
productivisme al postproductivisme la davallada de la ramaderia del vacum la producció formatgera actual de la
(Cloke i Goodwin, 1992; Marsden de llet, activitat que, si bé està en clar Cooperativa, la qual cosa ha donat pas a
et al., 1993). Segons Wilson (2007), retrocés, encara es pot trobar en alguns processos oficials de patrimonialització
l’era productivista es va caracteritzar punts del territori, especialment en les que inclouen la redacció «d’històries
per l’objectiu de màxima rendibilitat zones més properes a la Seu d’Urgell. El oficials» sobre l’origen dels formatges
de l’agricultura i es va estendre des del nostre interès se centra en aquest procés «locals» per accedir a diferents deno-
final de la Segona Guerra Mundial fins de transformacions que comprenen des minacions d’origen controlades per la
a mitjan dècada de 1980. El concepte de la instauració d’un model d’explota- Unió Europea.
de postproductivisme és complex, però ció lacti i la seva radical reducció –i fins
ressaltarem dues nocions que resulten les i tot desaparició en algunes contrades– Però els processos de patrimonialitza-
més apropiades per entendre les trans- fins als processos actuals que podem ció no es redueixen a aquests aspectes.
formacions al nostre territori i que són pensar en clau de recuperació patri- Assistim, en els darrers anys, a la volun-
comunes a diferents zones d’Europa. En monial; una reinterpretació del passat tat explícita per part de les instàncies
primer lloc, podem parlar d’un canvi recent que ens permet endinsar-nos en polítiques locals de convertir la Seu
d’èmfasi de la producció agrícola cap la realitat social contemporània. d’Urgell i el seu entorn geogràfic en
al consum dels territoris rurals (Wilson, el principal referent de Catalunya en
2007: 3). Es tracta d’una translació fona- Els processos de patrimonialització són relació amb el formatge. Per això, s’han
mental que expressa les noves formes la clau per entendre les realitats actuals desenvolupat una sèrie de discursos que
de produir valor econòmic en aquests del Pirineu (Del Mármol, 2012). No s’aprofiten de la tradició productiva de
territoris. Les zones de muntanya pas- s’han de pensar les polítiques i les ini- la ciutat en aquest sector en el marc de
sen a considerar-se reserves de valors ciatives relacionades amb el patrimoni la Cooperativa i també de l’existència,
estratègics que són presentades com a com una cosa desvinculada dels sistemes des dels anys 1980, primer de manera
objecte de desig en diferents discursos de producció, ans al contrari, s’han de marginal i, a poc a poc agafant una
hegemònics: una natura verge que s’ex- veure com l’altra cara de les transfor- embranzida relativa, d’un creixent sec-
pressa en els nous criteris de biodiversitat macions que han tingut lloc i que han tor de producció de formatges artesans
i una tradició autèntica que transmet donat com a resultat un sistema econò- de qualitat que s’estructura en petites
els valors del passat considerats com a mic orientat al turisme i als serveis. Els empreses familiars, principalment
sagrats. En segon lloc, es destaca el canvi discursos del patrimoni tenen la qualitat al Baridà i a l’Urgellet. La celebració
del paper de l’agricultura, que passa a retòrica de presentar-se com a discursos d’una Fira de Formatges Artesans del
ser considerada més com un risc per als aïllats, que s’orienten a la preservació de Pirineu en la capital de comarca des de
valors del territori que no pas com un valors que són bens comuns, patrimoni l’any 1995 busca capitalitzar aquesta
actiu que calgui defensar, cosa que dóna de la comunitat. Però s’han de contex- nova imatge. Es tracta de la creació de
com a resultat un nou èmfasi per pensar tualitzar i analitzar en el conjunt dels productes que s’associen a una sèrie de
l’agricultura en el context de la protecció processos que van desenvolupar-se des valors simbòlics afegits, que aporten
mediambiental (Wilson, 2007: 4). És de la dècada de 1980 i que van ser claus per ells mateixos un plus de qualitat
aquest el sentit en què hem d’entendre a l’hora de produir una nova manera associat a allò que és autèntic i rural,
les transformacions de l’agricultura i d’entendre el territori. amb tots els avantatges que aquests
ramaderia local i de les noves preocupa- processos comporten en les quotes de
cions plantejades en relació amb la qua- Coincidint amb processos semblants mercat. També observem la patrimo-
litat i l’origen dels productes agrícoles. de recuperació del passat i revaloració nialització de certs elements vinculats
de diferents patrimonis locals, la indús- amb aquest model econòmic de la llet,
La patrimonialització de la llet i tria lletera ha estat resemantitzada en com ara les llaunes de la llet o, fins i tot,
el formatge les últimes dècades. Per una banda, es els antics camions que transportaven
A partir de la dècada de 1990 i en el tracta d’un passat industrial fortament aquest producte fins a les fàbriques de
context d’aquestes transformacions estès pel territori, una història que és la Seu d’Urgell. Finalment, es va inau-
diverses a la recerca de nous models capitalitzada en el discurs oficial de gurar recentment un nou museu de
Anàlisi RECERQUES 195
Espai de tast de formatges a la Fira de Formatges Artesans del Pirineu, a la Seu d’Urgell. Any 2012. MONTSERRAT FERRER
la capital de comarca amb una planta Cadí (1915), hem trobat adient fer una transformades amb la implantació del
dedicada al formatge del territori. reflexió entorn d’aquestes transforma- model lleter i, posteriorment, amb la
cions, potenciant el coneixement de seva davallada i, en molts casos, desa-
Ens trobem, per tant, amb un continu de l’evolució de l’activitat econòmica del parició. El formatge es converteix en
transformacions socials i econòmiques, territori i les seves implicacions socials i un element que permet parlar des del
però també simbòliques, que van de la culturals. Entenem que aquests canvis present de diferents passats i garantir,
llet al formatge en un recorregut que no es poden estudiar en relació amb la alhora, la creació d’etiquetes de qua-
deixa de presentar contradiccions. producció dels nous usos del passat, litat agroalimentària que faciliten la
és a dir, portant a terme una anàlisi promoció del territori.
L’anàlisi de les diferents maneres com detallada dels discursos locals respecte
és recuperada i reinterpretada en el pre- al passat i la seva reinterpretació en els Per tant, ens interessen els processos
sent la memòria de les formes de vida contextos contemporanis. socials que donen lloc a la producció
relacionades amb el model lleter ens de patrimoni. El tema de la llet, però
permet apropar-nos a la manera com El nostre interès s’orienta en gran part sobretot el formatge, és un element
les societats estudiades han experimen- a analitzar els processos de patrimoni- en procés d’activació patrimonial. Es
tat i interpretat les transformacions a les alització, a través dels quals diferents tractaria d’un element del passat, i en
quals es van veure sotmeses. El passat elements del passat són seleccionats i molts casos del present, que es reflec-
lleter i formatger de la zona, i la seva reinterpretats, cosa que permet la pro- teix de diverses maneres en la realitat
reactivació i reinterpretació dins dels ducció de noves realitats socials. L’es- de la societat local contemporània.
nous contextos, ens serveix com a locus tudi d’aquests processos ens permetrà Funcionarà com a fil conductor que
d’anàlisi per estudiar les transformaci- conèixer diferents fenòmens contem- ens portarà a una investigació sobre els
ons socials, econòmiques i ideològi- poranis que s’engloben sota l’etiqueta canvis en l’estructura econòmica i les
ques del territori. Per tant, podem par- del formatge i també ens aproparà a transformacions socials, culturals i de
lar d’un territori on conviuen aquests diferents enfrontaments socials, de representacions en el territori.
dos models, un model agrari en clara manera que es perfila un escenari pro-
davallada però que encara manté una pici per analitzar la confrontació de Sota la nova etiqueta del formatge,
certa identitat social construïda al seu poders i discursos hegemònics. Dins s’ha estructurat un discurs que arti-
voltant, i els nous models orientats al de l’àmbit territorial analitzat, han fet cula diversos fenòmens del passat i del
turisme que reaprofiten el passat per fortuna en grau divers una sèrie de present, i que reinterpreta les històries
a la creació de nous discursos socials. propostes de recuperació i conserva- locals. A partir d’un origen pagès que
ció d’uns elements patrimonials direc- recupera una visió idealitzada de l’agri-
Coincidint amb el proper centenari de tament relacionats amb la memòria cultura i la ramaderia tradicional, es
la creació de la Cooperativa Lletera del de les formes de vida que es van veure crea un lligam que enllaça aquest passat
196 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
BIBLIOGRAFIA
Bérard, L.; Marchenay, P. (2004) Les produits Kirschenblatt-Gimblett, B. (1998) Destination Tulla, A. (1994) Procés de transformació agrà-
de terroir. Entre cultures et réglementes. París: Culture. Tourism, Museums, and Heritage. Ber- ria en àrees de muntanya. Les explotacions de
CNRS Éditions. keley: University of California Press. producció lletera com a motor de canvi a les co-
marques de la Cerdanya, el Capcir, l’Alt Urgell i
Cloke, P.; Goodwin, M. (1992) «Conceptuali- Mármol, C. del (2012) Pasados locales, políticas el Principat d’Andorra. Barcelona: Institut Carto-
zing countryside change: from post-Fordism to globales. Los procesos de patrimonialización en gràfic de Catalunya (Tesis Doctorals).
rural structured coherence». Transactions of the un valle del Pirineo catalán. València: Germanias,
Institute of British Geographers, 17, p. 321-336. AVA. Wilson, G. (2007) Multifunctional agriculture:
A transition theory perspective. Trowbridge:
Frigolé, J. (2007) «Los modelos de lo rústico, lo Marsden, T.; et al. (1993) Constructing the co- Cromwell Press.
salvaje y lo silvestre y la identidad de una valle untryside. Londres: UCL Press.
del entorno de Cadí». A: Vaccaro, I.; Beltran, O.
(ed.). Ecología política de los Pirineos. Estado,
Historia y Paisaje. Barcelona: Garsineu Edicions,
p. 157-171.
Anàlisi RECERQUES 197
als marges de Barcelona Bon Pastor, cases barates, Can Peguera, Edu-
ard Aunós
Keywords: urban anthropology, history of
Barcelona, neighbourhoods, urban renewal,
social disarticulation, political anthropology,
historical memory, engaged anthropology,
urban studies, worker homes, Barcelona, Sant
Stefano Portelli Andreu, Bon Pastor, Can Peguera, Eduard
Grup de Treball Perifèries Urbanes, Institut Català d’Antropologia
Aunós
L
a investigació «Lluita –construïts per l’Ajuntament en de recerca sistemàtic, com els que es
social i memòria plena dictadura de Primo de Rivera, van interessar per altres perifèries de
col·lectiva a les cases en ocasió de la Exposició Universal de Barcelona. Exceptuant el recentíssim
barates de Barcelona», 1929– no van ser objecte de cap treball Rastros de rostros en un prado rojo (y
que vam dur a terme
entre els anys 2009 i
2011 en el marc de les convocatòries
de recerca de l’Inventari del Patrimoni
Etnològic de Catalunya (IPEC), és el
producte d’una col·laboració insòlita,
intergeneracional i intercultural, sor-
gida en un dels barris més desconeguts
i estigmatitzats de la ciutat –el Bon
Pastor, al districte de Sant Andreu–,
entre un grup d’habitants afectats per
un pla d’enderroc a gran escala i una
sèrie d’investigadors socials interessats
a conèixer en profunditat els impactes
de les transformacions urbanístiques
sobre els sectors més desfavorits de la
població. Històricament, els quatre
barris de cases barates de Barcelona Les cases barates de Bon Pastor des de dalt. CAROLA PAGANI, 2004
S’exposen aquí els resultats i les principals temàtiques aborda- This paper describes the findings and main issues addressed by
des pel projecte de recerca-anàlisi «Lluita social i memòria col· the “Social Struggle and Collective Memory in Low Price Hous-
lectiva a les cases barates de Barcelona» encarregat el 2009 a ing in Barcelona” research and analysis project commissioned
l’Associació de Veïns Avis del Barri en Defensa dels Inquilins de in 2009 by the Associació de Veïns Avis del Barri de Bon Pastor
Bon Pastor i realitzat per un equip interdisciplinari d’historiadors, and carried out by an interdisciplinary team of historians, anthro-
antropòlegs i arquitectes vinculats a l’Institut Català d’Antro- pologists and architects linked to the Catalan Institute of Anthro-
pologia, i integrat també per habitants de les cases barates. pology which also included people living in the low price hous-
La demolició progressiva de la major part d’aquests barris dels ing. The gradual demolition of most of these neighbourhoods on
marges de Barcelona permet d’observar el desplegament de the outskirts of Barcelona shows the rollout of cultural dynamics
dinàmiques culturals que construeixen una imatge de ciutat that build a “city image” which is incompatible with some of its
incompatible amb alguns dels seus sectors de població. En population sectors. In this context, anthropological research has
aquest context, la recerca antropològica ha d’enfrontar-se amb to face great challenges but can also do some important work:
grans desafiaments, però pot realitzar una tasca important: do- documenting social transformations that have been linked to the
cumentar les transformacions socials que han estat vinculades a modification of urban space and the role in this process of the
la modificació de l’espai urbà, i el paper que té en aquest procés selective reconfiguration of historical memory, especially that
la reconfiguració selectiva de la memòria històrica, en particular memory of struggle and resistance which is almost inseparable
d’aquella memòria de lluita i resistència gairebé consubstancial from the identity of these neighbourhoods.
a la identitat d’aquests barris.
198 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Integrants dels Avis del Barri pengen una pancarta en contra de l’Ajuntament. CAROLA PAGANI, 2004
negro) de Pere López Sánchez (2013), seva història peculiar, van permetre que les autoritats municipals (que detenen
les descripcions literàries i periodísti- s’hi mantingués una cultura popular, la propietat del sòl) durant la dictadura
ques dels quatre polígons van repro- ben diferenciada de la de la resta de franquista, i va impedir-se per la ferma
duir un seguit d’estereotips negatius, la ciutat. Tal com va ressaltar fins i oposició de les primeres associacions
que poden considerar-se funcionals tot David Harvey (2002), l’evolució de veïns, sovint encara clandestines
respecte a la mateixa demolició de les recent de Barcelona va implicar la (Fabre i Huertas Clavería, 1975: 87,
cases barates. Uns exemples en serien desaparició de gran part de les zones 99-100). Els primers dos polígons –
la descripció de les cases barates com que proporcionaven a la ciutat el seu Baró de Viver i Eduard Aunós– van
a obscurs reductes de misèria i violèn- capital simbòlic: els barris populars, on enderrocar-se ja en època democràtica,
cia a La ciutat dels prodigis (Mendoza, va forjar-se la identitat col·lectiva de les en el marc del «nou desenvolupisme»
1986: 372-373), o les dificultats que classes treballadores de la ciutat, van que va prendre força al voltant de les
va tenir Francesc Candel després de ser sistemàticament atacats pels grans Olimpíades (McNeill, 1999). L’ender-
la publicació de les seves obres (1957, projectes de transformació urbanística roc del Bon Pastor, aprovat el 2002 i
1964) en tornar al «seu» barri (el de –des del centre històric fins al Poble- començat el 2007, representa l’últim
les cases barates d’Eduard Aunós, a la nou, fins a l’Hospitalet, fins a la ribera episodi d’aquesta sèrie de projectes des-
Zona Franca): ens fan entendre fins del Besòs. Com bé va ressaltar Jaume tructius, que van emprar una narrativa
a quin punt un «mite negatiu», en el Franquesa en un dels estudis pioners legitimadora en gran part basada sobre
sentit identificat per l’antropòleg Gary sobre l’impacte d’una demolició en una el mite negatiu, ja endèmicament apli-
McDonogh al barri del Raval (1987), ciutat de l’Estat espanyol, al «projecte cat a aquests territoris.
va impregnar tota la narrativa sobre els de ciutat» que les institucions preveuen
quatre barris. per a una determinada zona, sempre Però aquesta demolició va ser també
correspon una «narrativa legitimadora» l’única d’aquesta llarga història que
Sens dubte, però, els polígons de cases que en facilita l’execució (2010 [2005]: uns investigadors socials van tenir
barates eren molt més que aquest mite. 60). L’intent de demolició de les cases l’oportunitat d’observar en detall. A
La seva forma urbana específica, i la barates va ser vàriament perseguit per partir del nostre apropament a les cases
Anàlisi RECERQUES 199
barates l’any 2004, vam observar com el Grup de Treball Perifèries Urbanes acceptar moltes de les implicacions de
el discurs que justificava el projecte de dintre de l’Institut Català d’Antropolo- la planificació municipal. En particu-
demolir el barri sencer –eufemística- gia; però a cap altre lloc no ens havíem lar, però, el que va emergir d’aquestes
ment definit com a Pla de remodela- trobat amb un grup d’habitants que primeres entrevistes va ser la història. El
ció– implicava un atac simbòlic a la demanés expressament un treball de passat del barri –marcat per la migració
identitat i a la autorepresentació dels recerca que els servís com a instrument de gran part de les famílies des del sud
habitants de les cases barates. El barri de lluita. Un dubtós referèndum, no d’Espanya, pel menyspreu sistemàtic
era presentat a la premsa i a les comu- vinculant i amb el suport de la mateixa de les autoritats cap el territori i els seus
nicacions municipals com una zona Associació de Veïns que estava nego- habitants, per les lluites socials i el pro-
marginal i obsoleta; el discurs sobre ciant la demolició de les cases barates jecte d’emancipació cultural i política
l’aïllament del Bon Pastor, vàriament amb l’Ajuntament, va ser publicitat del proletariat barceloní en al dècada
repetit, dominava tota la representació com a garantia de la participació veï- de 1930, per les milícies antifranquistes,
pública. Cap mirament vers la cultura nal en la decisió urbanística: el 54% pels bombardejos, per l’exili i les repre-
local i els estils de vida característics dels votants havien expressat un sí al sàlies patides durant la dictadura (vegeu
d’aquesta àrea no va ser pres en consi- projecte municipal, tot i que, com els Gallardo Romero, 2000)– seguia influ-
deració, ni cap estudi d’impacte humà Avis ens remarcaven, molts ni tan sols int sobre les identitats i consciències dels
no va realitzar-se, abans de dictaminar sabien per a què havien votat. habitants del Bon Pastor, encara més
la demolició d’una zona de ciutat amb amb la demolició de les cases barates
gairebé un segle d’història. Com va La nostra enquesta va capgirar els resul- perfilant-se a l’horitzó. A cap altre lloc
assenyalar Horacio Capel, «l’ús del tats del referèndum (PVCE, 2004). No de la ciutat vam poder tocar amb la mà
qualificatiu “obsolet” és desmesurat; només vam gravar, sobre cent entrevis- aquesta interrelació entre cultura popu-
és fa servir per prendre decisions injus- tes, quaranta opinions explícitament lar, espai habitat i memòria col·lectiva:
tificades» (Capel, 2004). El nou gir contràries a l’enderroc i només onze l’enderroc estava removent aspectes
d’esquerres del discurs sobre l’enderroc decididament favorables, sinó que importants de la identitat històrica de
va profunditzar encara més l’estigma entre les cinquanta i escaig entrevistes Barcelona, d’una forma semblant a la
atribuït endèmicament al territori restants vam observar una variabili- que Manuel Vázquez Montalbán havia
de Bon Pastor (Wacquant, 2007): a tat i complexitat de postures que era evidenciat respecte al Raval durant les
partir d’aquesta presa de consciència impossible reduir a un sí o un no. El Olimpíades. «The new Barcelona is all
va començar la nostra relació amb barri es va desplegar davant nostre en about forgetting», com escriví Donald
l’Associació de Veïns Avis del Barri en totes les seves contradiccions: el dis- McNeill (1999: 52).
Defensa dels Inquilins de Bon Pastor. curs del progrés i les articulacions del
mite negatiu havien calat a fons en la Entre aquest primer apropament i el
Els Avis del Barri, formats el 2003 des població, que a la vegada es resistia a començament del contracte de recerca
d’una escissió de l’Associació de Veïns
de Bon Pastor, arran de l’aprovació del
mateix projecte de demolició de les
cases barates, tenien una postura crítica
en contra de la planificació urbanística,
però necessitaven conèixer fins a quin
punt la seva oposició estava fonamen-
tada entre els habitants de les cases. Va
ser el mateix estiu de 2004 que vam
realitzar una enquesta porta per porta
entre les primeres cases afectades del
barri, les que constituïen l’anomenada
primera fase d’enderrocs. Com a grup,
nosaltres veníem d’una sèrie de treballs
d’antropologia urbana i d’història oral
sobre l’impacte social de les transfor-
macions urbanes, especialment als
barris de la Mina i del Poblenou, amb
un equip que aviat es convertiria en Un grup d’habitants de les cases barates asseguts al carrer. CAROLA PAGANI, 2004
200 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
amb l’IPEC van passar alguns anys. El famílies van començar a reunir-se amb els desnonaments. Evidentment, mai
2006, les mateixes cent famílies que nosaltres, i en poc temps va prendre més no vam poder mantenir en el barri
havíem entrevistat dos anys abans van forma la nostra investigació. Si no s’ha- el paper dels observadors objectius i
començar a reallotjar-se als nous edifi- via pogut resistir contra la força física imparcials, paper que probablement
cis, construïts en un solar proper, entre desplegada per la Guàrdia Urbana, sí no teníem ni tan sols en el moment del
la il·lusió d’alguns i l’angoixa d’uns que podia intentar-se actuar sobre el nostre primer contacte amb Bon Pas-
altres. El 2007, un grapat d’aquestes pla cultural, elaborant un discurs que tor. En un espai on, físicament, tothom
famílies va decidir resistir a la injun- qüestionés els estereotips que represen- és observat i col·locat només trepitjar
ció de desnonament i exigir una com- taven Bon Pastor amb el llenguatge de el primer carrer, és impossible fingir-se
pensació econòmica pel trasllat, que la marginalitat i que servien d’excusa diferent del que hom és. Això va situar
percebien no com una ocasió de sortir per a unes actuacions urbanístiques des d’un principi la nostra recerca en
de l’aïllament, sinó com una pèrdua i socials profundament impopulars. la línea que globalment s’està definint
irreemplaçable de llur espai vital i dels Vam tornar a entrevistar els habitants com a engaged anthropology: un estil
seus llocs de memòria, imposada per de les cases barates el 2009: aquest de recerca que no pretén simular una
una planificació urbanística vertical, cop aprofundint més en la història i imparcialitat –que ja fa temps que es
tal com eren verticals els nous blocs de en els recorreguts vitals de les famílies considera impossible–, sinó que expli-
pisos respecte a les seves cases barates. del barri, primer amb els dissidents, cita la pròpia presa de posició, i el paper
Els Avis del Barri van donar suport a després, procedint en cercles, amb tots que té a contribuir en l’aprofundiment
la lluita d’aquests dissidents, però no els sectors d’habitants del barri. de les relacions sobre el terreny. Com
van poder fer res quan el 19 d’octubre explica l’antropòleg nord-americà
un gran dispositiu policial va desa- Un barri tradicionalment tancat, reser- Michael Herzfeld a propòsit de la seva
llotjar-los de les seves llars, els lloguers vat amb els «forasters» i desconfiat cap a recerca al barri de Pom Mahakan a
de les quals seguien pagant, amb una les institucions, va obrir-se a les nostres Bangkok: davant de la crítica que li
violenta càrrega que va produir deu mirades, només a partir del suport que dirigien les autoritats respecte a una
ferits. Ja l’any següent, reallotjats als havíem donat a uns habitants en difi- implicació que jutjaven excessiva en
nous pisos, alguns membres d’aquestes cultats en el moment de la lluita contra defensa dels habitants del barri contra
Una dona de Bon Pastor ensenyant la cuina de la seva casa barata, en espera d’enderroc. CAROLA PAGANI, 2004
Anàlisi RECERQUES 201
Una família del carrer Tàrrega, a una casa que va enderrocar-se el 2010. CAROLA PAGANI, 2004
els desnonaments, ell va contestar que cases barates, com ara Sandra Capde- en què alguns de nosaltres vam anar a
era precisament aquest engagement el vila, desnonada el 2007 per la Guàrdia viure al barri durant un any, observant
que li havia permès entendre aspectes Urbana; alguns membres de l’Associa- de prop, i fins i tot patint en la nostra
de la vida comunitària als quals no tenia ció Avis del Barri van seguir la investi- pell, alguns aspectes de l’impacte social
accés qui no se situés decididament del gació des d’un primer moment (com de la transformació urbana.
costat dels afectats (Herzfeld, 2010: ara Ramon Fenoy, Luis Nuevo, Aurora
261). Va ser precisament la nostra pro- Sardaña, Josep Capdevila, José María Aquesta experiència de collaborative
ximitat amb una sèrie d’habitants del Manzano, Moisés Garre), tot i que ethnography (Lassiter, 2005) en un ter-
barri el que ens va permetre conèixer amb les desconfiances i inseguretats ritori en el qual hi ha un conflicte en
alguns aspectes de la intimitat cultural que els representava un sobtat interès curs va ser difícil de gestionar: el sector
dels habitants (Herzfeld, 1997) i utilit- per part d’una institució –el Depar- de població que va col·laborar en la pla-
zar-los per desmentir els prejudicis del tament de Cultura de la Generalitat nificació de l’enderroc, naturalment,
mite negatiu. Aquesta aliança, que va de Catalunya– que, fins al moment, ens va percebre com a intrusos moles-
produir-se gràcies al conflicte, va servir només havien percebut com a còm- tos, fins i tot com a enemics polítics,
per començar a reduir la distància que plice de la demolició del seu barri. La i molts van negar-se a ser entrevistats.
històricament separava els barris de col·laboració no va ser fàcil: els llen- Vam considerar que això era un risc que
cases barates dels llocs de producció guatges eren diferents i les implicacions havíem de córrer per poder assolir una
del discurs sobre la ciutat. polítiques, sovint difícils de gestionar. posició interna al territori de la recerca,
Cada aspecte de la recerca, des de la i no ens va impedir un apropament
Així, l’equip que va gestionar tota la selecció dels informants a la recol· progressiu a sectors de població favo-
recerca des del moment de la redacció lecta de documents, a les conclusions rables a la demolició: ja el 2010 ens
del projecte van integrar-lo investi- extretes, i fins i tot a la redacció de la havíem emancipat gairebé del tot dels
gadors socials membres de l’Institut monografia final, va ser negociat entre cercles de relacions dels Avis del Barri
Català d’Antropologia com són Ste- habitants del barri i investigadors: les i vam entrevistar moltes persones amb
fano Portelli, Ulrike Viccaro i Núria fronteres entre «nosaltres» i «ells» van postures radicalment diferents. Així
Sánchez Armengol, i habitants de les anar-se difuminant des del moment vam comprendre com la cultura popu-
202 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
lar, lluny de ser un conjunt uniforme de niques, com vam definir-les, és la nit van evidenciar com la modificació de
trets i comportaments comuns, és més de Sant Joan, que celebra l’apropiació l’espai va ser utilitzada pels missioners
aviat un llenguatge a través del qual, col·lectiva de l’espai públic, del carrer, en els intents d’evangelitzar els indis.
segons les ocasions, poden transmetre’s com a lloc crucial per a la negociació Lévi-Strauss escriu a Tristos tròpics que
aliances o ruptures: tant pot funcionar de la convivència. Al voltant del foc, «els missioners salesians van entendre
com a traît d’union com servir per vehi- menjant, bevent i ballant junts, els veïns aviat que la forma més segura per con-
cular ressentiments o odis recíprocs. de cada carrer superen col·lectivament vertir els Bororo era fer-los abandonar
És per això que vam interessar-nos en les tensions, tornant periòdicament a el seu poble [circular] i mudar-los cap
les formes col·lectives de gestió de la començar la convivència des de zero. a un altre on les cabanyes estiguessin
convivència i dels conflictes. disposades en fileres paral·leles. Així
Amb la recent prohibició de la festa del serien, en tots els sentits, desorientats.
El territori del Bon Pastor va ser, des foc, i amb l’inici de l’enderroc de les Tot sentiment per les seves tradicions
del moment de la seva fundació, «semi- cases barates, aquestes etnotècniques els abandonaria, com si els seus sistemes
autònom» respecte a les autoritats muni- van anar perdent força. El conflicte socials i religiosos fossin tant complexos
cipals: primer com a «abocador» en el sobre el Pla de remodelació, que dividia que no podien existir sense l’esquema
qual l’Ajuntament va llençar uns sectors els veïns entre favorables i contraris, no fet visible en els seus plànols, i reafirmat
de població indesitjables, despreocu- va poder-se dirimir a través d’aquestes en els ritmes quotidians de les seves
pant-se del seu destí; després, com a zona formes col·lectives, i des d’un primer vides» (Lévi-Strauss, 1955: 204). Un
de resistència purament obrera i impe- moment totes dues parts van separar-se, altre antropòleg francès, Robert Jaulin,
netrable al control institucional; més no només insultant-se públicament identifica la modificació de l’espai tra-
endavant, com a territori políticament com «sempre s’havia fet», sinó denun- dicional com un dels elements que van
pacificat, però on una alegalitat genera- ciant-se penalment davant dels jutjats influir decididament en l’«etnocidi»
litzada amagava una dissidència política o de la policia: s’adherien així a una dels indis motilons: «Una variació inu-
silenciosa. Durant tota la seva història, forma de gestió de la convivència ver- sual de l’habitat no només provoca una
doncs, els habitants de les cases barates tical, intervinguda per les institucions, incomoditat material, sinó que també
van haver d’elaborar formes autònomes que va penetrar sobre el territori paral· molesta profundament les relacions
de gestió dels conflictes, que evitessin lelament a la construcció dels blocs de humanes, la intimitat de les famílies,
oferir excuses a les autoritats per entrar al pisos – és a dir, a la verticalització de algunes qualitats morals, l’equilibri
barri i recol·lectar informacions sobre un l’espai habitat. Aquesta dialèctica entre social, l’organització de les responsa-
territori opac a la seva vigilància. Encara horitzontalitat i verticalitat, a la vegada bilitats, i un ordre i una noblesa que
avui, en la quotidianitat dels habitants urbanística i social, ens va servir de clau havien cridat la nostra atenció» (Jaulin,
de les cases barates, s’observen rastres per entendre la complexitat dels enjeux 1970: 65). La demolició de les cases
d’aquesta autogestió horitzontal de la del conflicte generat per la «remodela- barates, si bé no és un etnocidi, sens
convivència, que, per un costat, vehicu- ció» de Bon Pastor: les transformacions dubte representa un atac a la cultura
len el record d’una història d’autonomia urbanes repercuteixen profundament popular de Barcelona, a la autonomia
política i, per l’altre, recolzen en la forma sobre la gestió de la convivència, que a d’alguns sectors de població desfavo-
urbana horitzontal del barri. Molts ele- la vegada és un producte de la història rits, a la diversitat humana que encara
ments de la vida a les cases barates poden peculiar i permet la reactualització quo- existeix entre les fronteres urbanes. En
considerar-se formes de gestió de la con- tidiana d’aquesta herència col·lectiva. part, recorda el «genocidi cultural» de
vivència veïnal, i a la vegada instruments Els habitants de les cases barates van les perifèries de Roma descrit per Paso-
per evitar l’explosió dels conflictes. Uns anar perdent molts dels elements aglu- lini, el procés que entre els anys seixanta
exemples en serien els freqüents corrillos tinadors, i a la substitució geogràfica i setanta del segle XX va determinar
als carrerons de les cases barates, amb els de l’espai habitat va correspondre una l’homologació dels comportaments i
quals s’eviten moltes baralles entre veïns; transformació en la organització social. l’adequació a uns estàndards definits
o la tafaneria constant, que si bé, per una La relació de correlatiu objectiu que lliga des dalt.
banda, empeny al conformisme, per la modificació espacial amb el canvi
l’altra, evita comportaments antisocials; en les relacions entre veïns és l’aspecte Com va escriure Manuel Vázquez
o les estretes xarxes de parentiu, veïnat, d’aquesta història que ens va semblar Montalbán en la època de les Olim-
amistats, que permeten el passatge de les més fascinant, i més significatiu en píades per a la introducció de l’edició
informacions també en els moments de l’esfera antropològica. anglesa del seu llibre Barcelonas: «Els
tensió i entre els bàndols oposats d’una viatgers anglesos que hagin visitat o
baralla. L’apoteosi d’aquestes etnotèc- Molts etnòlegs de l’època colonial vulguin visitar Barcelona, han de
Anàlisi RECERQUES 203
saber que dintre de les seves fronteres necessari sentir la distància per poder uns espais concentracionaris, planifi-
municipals no hi ha una ciutat sinó construir un pont. L’hostilitat sorgeix cats per allunyar obrers indesitjables
vàries, i que pràcticament totes elles del manteniment i de l’augment de la del centre, en veritables ciutats jardins
han estat radicalment modificades per distància, mentre que l’assimilació surt on les diferències i els conflictes es
l’impacte de les Olimpíades” (Vázquez de l’obliteració de la distància. La tro- dirimien de forma autogestionada; la
Montalbán, 1992: 3). Només ara, vint bada es realitza mantenint la distància mateixa ciutat que avui torna a sorgir
anys després, s’està començant a tre- necessària i creuant-la al mateix temps» de les seves cendres en els descampats i
ballar sobre les dinàmiques concretes (Stavrides, 2011: 18). solars buits convertits en horts i jardins,
amb què aquest impacte va modifi- en les places ocupades on es celebren
car les Barcelones més desconegudes i Reticents al control institucional, assemblees populars, en els edificis
perifèriques. A través de l’experiència amagats per la distància imposada des abandonats transformats en centres de
d’aquesta investigació, vam entendre del centre, les cases barates, com altres difusió de la cultura popular. Les cases
que difícil pot arribar a ser apropar-nos barris de Barcelona, van ser els espais barates representen aquella capacitat de
a un espai històricament marcat per al marge on una població procedent de resistència, autoorganització i media-
la diferència i per la alteritat respecte recorreguts i històries migratòries molt ció espontània de la convivència que
a la ciutat i el seu discurs oficial, i a la diferents va trobar un terreny comú de seguirà ressorgint a Barcelona, malgrat
vegada mantenir la distància necessà- negociació i apropament, construint la repressió i les demolicions massives.
ria per comprendre’l i descriure’l. L’ar- una socialitat horitzontal que va man- Aquesta és, sempre seguint Stavrides
quitecte grec Stavros Stavrides, expert tenir-se en bona mesura inalterada (2011: 18), la saviesa amagada en la
en commons, escriu respecte a aquest fins ben entrat el nou mil·lenni. Tota experiència del marge: «la consciència
tipus d’apropaments: «Per apropar-se aquesta recerca, i el futur llibre on n’ex- que l’alteritat pot adreçar-se obrint les
a la alteritat, en un acte de recíproca posem els resultats –que es dirà, com fronteres de la identitat, formant, per
consciència, s’ha d’habitar curosament és lògic, La ciutat horitzontal– s’han dir-ho així, zones intermèdies de dubte,
sobre el marge. En aquest territori de d’entendre com un homenatge a aque- d’ambivalència, d’hibriditat, zones de
transició, que no pertany a cap de les lla Barcelona que, fa vuitanta anys, va valors negociables». n
parts veïnes, hom pot entendre que és ser capaç de transformar orgullosament
BIBLIOGRAFIA
Candel, F. (1957) Donde la ciudad cambia su Herzfeld, M. (2010) «Engagement, Gentrifica- Mendoza, E. (2000 [1986]) La ciudad de los
nombre. Barcelona: J. Janés. tion and the Neoliberal Hijacking of History». prodigios. Barcelona: Edicions 62.
Current Anthropology, núm. 51, supl. 2, octubre,
Candel, F. (2008 [1964]) Els altres catalans. p. 259-267. PVCE (Plataforma Veïnal contra l’Espe-
Barcelona: Edicions 62. culació) (2004) «Resultados de la encuesta
Jaulin, R. (1970) La paix blanche: introduction vecinal en las “casas baratas” de Bon Pas-
Capel, H. (2004) «No pot ser que funcionem à l’ethnocide. París: Seuil. tor». http://periferiesurbanes.org/wp-content/
amb el PGM del franquisme». Entrevista de uploads/2010/08/2004-EncuestaVecinal.pdf
Marc Andreu. La veu del Carrer, setembre- Lassiter, L. E. (2005) The Chicago guide to [consulta: 14.06.2012].
octubre, p. 26. collaborative ethnography. Chicago: University
of Chicago Press. Stavrides, S. (2011) Towards the city of thres-
Delgado, M. (2007) «Vidas baratas». El País, holds. Trento: Professionaldreamers. http://
13 de febrer. Lévi-Strauss, C. (1992 [1955]) Tristos tròpics. professionaldreamers.net/_prowp/wp-content/
Barcelona: Anagrama. uploads/978-88-904295-3-8.pdf [consulta:
Fabre, J.; Huertas Clavería, J. M. (1975) Tots 11.11.2012].
els barris de Barcelona, vol. 5. Barcelona: Edi- López Sánchez, P. (2013) Rastros de rostros
cions 62. en un prado rojo (y negro): las casas baratas de Vázquez Montalbán, M. (2011) Barcelonas.
Can Tunis en la revolución social de los años Barcelona: Empúries.
Franquesa, J. (2010 [2005]) Sa Calatrava mon treinta. Barcelona: Virus.
amour: etnografia d’un barri atrapat en la ge- Viccaro, U. (2007) Storia di borgata Gordiani.
ografia del capital. Palma: Documenta Balear. McDonogh, G. W. (1987) «The Geography of Dal fascismo agli anni del ‘boom’. Milà: Franco
Evil: Barcelona’s Barrio Chino». Anthropological Angeli.
Harvey, D. (2002) «The Art of Rent. Globali- Quarterly, 60, octubre, p. 174-185.
sation, Monopoly and the Commodification of Wacquant, L. (2007) «Territorial Stigmatization
Culture». Socialist Register, núm. 38. McNeill, D. (1999) Urban Change and the in the Age of Advanced Marginality». Thesis Ele-
European Left: Tales from the New Barcelona. ven, vol. 91 núm. 1, novembre, p. 66-77.
Herzfeld, M. (1997) Cultural Intimacy: the Routledge.
Social Poetics of the Nation-State. Routledge.
204 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Es tracta d’una recerca sobre els proces- Una recerca etnogràfica sobre nombre de vells per l’allargament de la
sos de construcció de noves identitats les noves identitats familiars vida i del fet que es convisqui amb un
A
familiars a l’àrea urbana de Barcelona menor nombre de persones. Alhora
dins del programa de recerca de l’IPEC.
mb el títol que que es produeixen aquests canvis, les
El treball ha analitzat, des d’una perspec-
tiva etnogràfica, els ràpids canvis socials encapçala aquest relacions de parentiu –en especial, les
i legislatius en la societat i com han donat article, un equip intergeneracionals– s’han enfortit com
lloc a nous models de família. La recerca d’investigadors del a xarxa fonamental de relacions afecti-
ha incidit, sobretot, en la perspectiva de CIIMU (Consorci ves, de suport i solidaritat: les diferents
com s’han creat les noves identitats i com per a la Infància i generacions coexisteixen més que mai
s’han anat redefinint els rols, posicions i
funcions de cadascun dels membres de
el Món Urbà) i de la Universitat de i no és gens estranya la convivència
la família. Barcelona (Departament d’Antropolo- de pares, fills i néts. Però més impor-
gia), dirigits pels signants d’aquest text, tants que aquests canvis, i d’això tracta
han portat a terme una recerca sobre aquest projecte, són els canvis culturals
This research is about the process of els processos de construcció de noves que està experimentant la família. En
constructing new family identities in
identitats familiars a l’àrea urbana de pocs anys, hem pogut veure com s’este-
the urban area of Barcelona, within the
IPEC’s research program. The study
Barcelona dins del programa de recerca nen models familiars que fa només una
has analyzed, from an ethnographic de l’IPEC. El treball ha analitzat, des o dues dècades es consideraven invia-
perspective, the rapid social and legisla- d’una perspectiva etnogràfica, els bles o fins i tot contraris a la idea de
tive changes in society and how they ràpids canvis socials i legislatius en la família. Així, observem la proliferació
have driven to new family models. The societat i com han donat lloc a nous de parelles que rebutgen el matrimoni
research mainly studied the context of
models de família. La recerca ha inci- i fonamenten una relació de parella de
how new identities had been created
and how they redefined the roles, posi- dit, sobretot, en la perspectiva de com fet; assistim a l’increment del divorci
tions and functions of each member of s’han creat les noves identitats i com i, en conseqüència, al fet que molts
the family. s’han anat redefinint els rols, posicions fills viuen amb els seus pares separats
i funcions de cadascun dels membres o amb altres padrastres, madrastres o
de la família. germanastres; veiem com es reconeixen
els matrimonis homosexuals i es per-
La família està experimentant profun- met legalment que puguin tenir fills en
des transformacions en les darreres comú; contemplem com s’estenen els
dècades. Com a lloc on es construeix la casos de fills procedents d’adopcions
identitat individual i social de les perso- internacionals o de tractaments d’in-
nes, aquesta institució se situa al centre fertilitat; i contemplem la formació de
vital de la societat i s’ha vist afectada nous models de paternitats i materni-
Paraules clau: noves famílies, matrimoni,
divorci, parentalitat, identitats familiars pels canvis econòmics i polítics de tots tats a partir de famílies monoparentals.
aquests anys. L’estructura de les llars ha L’objectiu d’aquesta recerca consisteix
Keywords: new families, marriage, divorce,
parentality, family identities variat com a conseqüència de la dismi- a estudiar els aspectes culturals de tots
nució de la natalitat, del creixement del aquest nous models familiars. Com es
Anàlisi RECERQUES 205
construeixen les noves pautes familiars? • Contactes entre parents, funció de de les respostes obtingudes en altres
Quins termes de parentiu s’utilitzen suport i ajuda mútua en el cas de les apartats.
per designar-les? Com viuen i perce- noves realitats familiars.
ben les diferents famílies els diferents • Cicles de vida, mobilitat i proximitat Ateses les característiques de la temàtica
aspectes de la vida familiar? Quines residencial dels parents entre si. Pràc- de la recerca, els aspectes ètics han estat
diferències mantenen aquestes famí- tiques socials i de l’hàbitat. fonamentals i s’han seguit escrupolo-
lies en la seva organització quotidiana, • Mobilitat residencial i xarxes fami- sament. Totes les entrevistes han estat
relacions intergeneracionals, relacions liars. fetes amb garantia de confidencialitat
amb els fills, etc.? • Incidència d’aquests aspectes en l’or- i anonimat, per la qual cosa les cites
ganització familiar, en les necessitats sempre es fan sota noms suposats pro-
L’objectiu d’aquesta recerca ha estat, d’habitatge i en les polítiques fami- curant no donar detalls que permetin la
doncs, l’anàlisi de les noves famílies liars. identificació de la persona entrevistada.
(grups solitaris, parelles cohabitants, En el mateix sentit, en la transcripció
famílies recompostes, monoparentals, La recerca ha tingut com a font fona- tampoc no s’ha donat cap detall que
parelles homosexuals, etc.) en els seus mental la realització de setanta-tres permeti la identificació.
aspectes culturals. La recerca s’inscriu, entrevistes, triades a partir de criteris
doncs, en la perspectiva del coneixe- de diferenciació dels diferents tipus Per conèixer els aspectes jurídics dels
ment de les noves formes de vida de familiars. Les entrevistes no han pre- divorcis i els diferents acords en relació
la societat catalana, entenent aquestes tès tant estudiar una mostra represen- amb els aspectes econòmics, custòdia,
formes com a formes de creació de nous tativa de famílies com analitzar casos etc., s’han analitzat cent cinquanta
elements de patrimoni etnològic. dels diferents tipus familiars. D’aquesta sentències de casos de divorci, que
manera, és possible anar més enllà de ens aporten una informació comple-
Metodologia les dades objectives per precisar la com- mentària a les entrevistes. Les dades
La recerca s’ha portat a terme des plexitat de les relacions familiars i de s’han recollit en fitxes que contenen
d’una metodologia qualitativa, fona- les formes de residència. S’ha pretès la informació qualitativa relativa a
mentalment a partir d’entrevistes en recollir informació qualitativa sobre casos concrets de divorci i els discursos
profunditat realitzades a Barcelona i les formes residencials i les relacions legals emprats. No hem tractat de fer
la seva àrea. Com a trets fonamentals, de parentiu de cadascuna de les formes una anàlisi quantitativa de les sentèn-
hem tractat de conèixer els aspectes de residència a estudiar, amb l’objectiu cies, sinó d’extreure’n la informació
socioculturals que intervenen en la de comprendre en què consisteixen podríem dir-ne etnogràfica.
formació d’aquests grups familiars, les relacions familiars, quin és el seu
com ara: funcionament i quins són els models Finalment, s’han buidat sistemàtica-
• Termes de parentiu utilitzats per refe- culturals subjacents. ment les notícies referents a noves famí-
rir-se a les diverses relacions famili- lies (aspectes jurídics, casos específics,
ars i forma de conceptualització dels Totes les entrevistes han estat gravades reivindicacions i debats públics, etc.)
parents a partir d’aquests termes (per i transcrites, i posteriorment analitza- de diversos diaris. El buidatge permet
exemple, en el cas dels cònjuges dels des amb el programa de tractament de tenir una base d’informació per aplicar
pares separats). dades qualitatives Nvivo. Les entre- sobre els diferents temes de què tracta
• Organització econòmica del grup vistes s’han basat en un qüestionari el nostre treball, per contrastar la infor-
familiar. Integració de l’economia en dissenyat per a la recerca, que s’ha uti- mació que se’n treu de les entrevistes i
les xarxes de parentiu més àmplies. litzat no tant com un qüestionari de tenir una visió complementària.
Intercanvis econòmics familiars. preguntes tancades sinó més aviat com
• Distribució de rols entre els diferents un guió dels temes a tractar, per faci- El perquè dels canvis familiars
membres del grup familiar. Compa- litar la planificació i el desenvolupa- Quan presentàvem aquesta recerca en
ració de l’assignació d’aquests rols en ment de les entrevistes. D’acord amb una Jornada celebrada a la Universi-
les noves realitats familiars i en els això, la inclusió, l’ordre i la manera tat de Münster el gener de 20112, i
models conjugals tradicionals. de formular les preguntes depenia, davant d’un auditori d’investigadors
• Idees entorn de les relacions de paren- en cada cas, dels criteris de l’inves- sobre la família, la pregunta que més
tiu, amb la consanguinitat, l’afinitat i tigador en funció de les condicions se’ns va fer era per què a Espanya, un
la residència. Anàlisi de com els diver- de l’entrevista i les característiques de estat mediterrani i de tradició catòlica,
sos membres de la família perceben l’informant, i també de la informació s’han adoptat lleis tan liberals sobre la
aquestes relacions. de què disposava prèviament o a partir família en àmbits diferents com són el
206 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
divorci, el matrimoni homosexual, la parella italiana. D’una família institu- de la societat moderna que han anat
reproducció assistida o les adopcions. cionalitzada i considerada com la base configurant els nous models familiars.
Des de la visió europea, no deixa de de l’estructura social, s’ha passat a una
sobtar que ens haguem convertit en varietat de tipus de família creada per En primer lloc, la llibertat d’elecció indi-
un dels estats més avançats en matèria xarxes de relacions íntimes entre per- vidual en la formació de la parella. Hem
de legislació familiar i que la família sones. Les xarxes individuals i les seves passat de l’interès familiar al sentiment
s’hagi transformat tan ràpidament. relacions íntimes són el context en el individual. L’elecció matrimonial no
Què ha passat? Per què aquests ràpids qual té lloc la diversitat i la pluralitat segueix la lògica dels interessos fami-
canvis legislatius i socials? Més famílies de les famílies. liars, sinó la lògica individualista del
recompostes, més parelles de fet, més sentiment. La sentimentalització de
matrimonis i famílies homoparentals, Les ràpides transformacions experi- l’elecció matrimonial ha aconseguit
un gran nombre d’adopcions inter- mentades per la família contempo- el seu triomf en totes les capes de la
nacionals i un espectacular increment rània han comportat la realització de societat. Les afinitats electives són prin-
de fills per reproducció assistida han nombrosos treballs que assenyalen cipalment subjectives i basades en el
canviat el paisatge familiar. Nous valors l’existència de significatives variacions sentiment. Aquest principi de lliber-
i símbols han canviat en les relacions en la composició dels grups residenci- tat individual ha canviat la durada del
familiars. als i en l’organització domèstica. La matrimoni. El dret a formar una famí-
major part dels canvis produïts en les lia esdevé universal i es pluralitza. La
Respondre i explicar aquestes qües- famílies contemporànies s’expressen relació de parella es dissocia de la relació
tions no és simple. Comencem amb i mesuren en els índexs demogràfics parental i les famílies recompostes for-
una vinyeta etnogràfica en una clínica que amb freqüència tenen un caràc- men part de l’experiència de molts nens
de reproducció assistida a Barcelona, ter espectacular, de manera que són que no mantenen necessàriament les
tal com la presenta Giulia Zanini en «les sorpreses del demògraf» (Roussel, mateixes relacions de parentiu (pares,
la seva tesi doctoral sobre reproducció 1989) les que en bona part assenyalen germans…) al llarg de tot el seu curs
transnacional (Zanini, 2012). Una les pautes de l’estudi sobre la família familiar. Llavors, les relacions de paren-
parella d’italians, que viatjava a Bar- actual. Aquests canvis s’interpreten tiu no vénen donades pels vincles de
celona per tal de poder tenir una FIV sovint des de la perspectiva de la crisi de consanguinitat, sinó que és la relació
amb donació de gàmetes, se senten la família i, a la vegada, són presentats quotidiana en el si d’una família recom-
afligits i dolguts per haver de viatjar a com l’expressió de profundes modifi- posta la que crea els vincles de parentiu.
un altre país per rebre un tractament cacions en els conceptes tradicionals de
que creuen que s’ha de fer a Itàlia. «Ens la família. Però tal com han assenyalat En segon lloc, el principi d’igualtat
afligeix pensar en el nostre país», diuen. diversos autors (Stacey, 1992; Cadoret, entre gèneres. Els moviments feminis-
És molt dolorosa per a ells «la idea que 2002; Heuveline i Timberlake, 2004; tes van posar en relleu que ja no era
has d’anar a l’estranger per fer una cosa Thompson i Amato, 1999; Bestard, possible formar una família seguint
normal». Se senten infeliços en contra 2012) és important analitzar els canvis els rols tradicionals de gènere, és a dir,
del seu país perquè, tot i ser tan sem- en la família actual no solament des de la dona dedicada a la cura de la família
blant a Espanya en termes de cultura, la perspectiva dels canvis en les rela- enfront de l’home dedicat a la feina.
un té una llei de reproducció assistida cions conjugals, sinó també respecte Aquest tipus de relació va deixar de
molt restrictiva i l’altre té una llei molt a les relacions de filiació. Hi ha nous percebre’s com una qüestió privada i
liberal. No entenen per què, sent tan contextos en les relacions de parentiu va ser enquadrada en els debats públics
similars, tenen diferents normes per a la que donen sentit als canvis en la família polítics. S’han d’inventar noves for-
donació de gàmetes. «El que és encara actual. Entenem que el nostre èmfasi mes de relació parental que no vénen
més preocupant per a mi –diu la dona– en les relacions de parentiu, partint determinats pels antics rols de l’home
és que haguem d’anar a un país similar. de la perspectiva analítica de l’antro- i de les dones.
Sí, nosaltres tenim el Vaticà, però aquí, pologia social, presenta unes caracte-
és un país de tradició catòlica, un país rístiques pròpies en comparació dels En tercer lloc, la centralitat del nen/a
mediterrani… i ells ho poden fer. Per estudis quantitatius sobre la residència, en la formació de les relacions familiars.
què no podem fer nosaltres el mateix? més habituals. Sembla una contradicció parlar de la
És molt desagradable.» infància com el centre de les relacions
Tres factors d’orígens històrics diferents familiars quan l’índex de natalitat ha
La nostra recerca pretén respondre, han influït en aquesta evolució de les baixat bruscament i se situa entre els
en certa manera, les preguntes de la relacions familiars. Es tracta de trets més baixos d’Europa. Podríem dir
Anàlisi RECERQUES 207
que es tenen menys fills i es busca el Aquest capítol presenta una visió paternitat homoparental. Fins a les
moment adequat per tenir-los, però etnogràfica de diferents processos grans reformes legals que van tenir
que s’inverteix sentimentalment més dels pares divorciats i examina com lloc principalment després de 2005
en ells. El desig de descendència s’ha es tradueixen en les diferents con- i que van permetre el matrimoni
individualitzat i no segueix els parà- cepcions de la paternitat. Hi ha tres homosexual, era molt difícil poder
metres d’un cicle familiar clàssic, un qüestions que semblen importants. formar una família homoparental
imperatiu de l’estructura familiar. El D’una banda, el procés de cons- i era impossible tenir els mateixos
desig del fill ja no és un desig natural trucció d’una paternitat sense una drets que les famílies heterosexu-
com succeïa en la família tradicional, residència en comú amb la mare, als. Amb aquestes reformes, resulta
en què era una cosa que venia donada la qual cosa comporta que la idea possible que les parelles del mateix
per la mateixa característica de la rela- de la paternitat com una figura sexe puguin ser «pares com els altres»
ció conjugal. El desig de descendència complementària de la maternitat (Cadoret, 2002). Aquestes famílies
era més aviat una necessitat, mentre se substitueix per una paternitat comparteixen els canvis socials deri-
que en la constel·lació familiar actual que es mostra sovint en competició vats de la pluralitat de les relacions
és un desig subjectiu fruit d’una elec- amb la figura de la mare. En segon íntimes. La recerca ha mostrat, en
ció, un desig individualitzat i que ja lloc, el fet que la figura del pare es els diversos casos estudiats, com la
no segueix els paràmetres d’un cicle veu acompanyada generalment per maternitat en una família homopa-
familiar clàssic. Les famílies monopa- altres figures que no es consideren rental femenina és una experiència
rentals, les mares solteres per elecció, els pares (padrastre, madrastra) però compartida en la qual les dones
les famílies recompostes i les famílies que estan presents en la vida del fill i assumeixin la mateixa responsabi-
del mateix sexe han canviat la relació representen una certa competència. litat en la cura i la criança dels nens,
amb la descendència. La filiació indivi- Finalment, en tercer lloc, hem de amb rols i funcions domèstiques
sible i biològica ja no es contempla com considerar també la relació amb els acordades, que no estan marcades
l’única possible i les funcions de mares i avis, que també juguen un paper per patrons de jerarquia de gènere,
pares han estat substituïdes per la noció clau en la redefinició de la pater- sinó per les capacitats, els interessos
de pluriparentalitat. La prevalença del nitat (Roigé, 2012). El concepte i les circumstàncies. No hi ha un
sentiment sobre l’interès i la intensifi- de la paternitat com un aspecte rol específic que vinfgui marcat pels
cació de la igualtat entre gèneres han complementari de la maternitat se supòsits culturals establerts. Han de
anat canviant i diversificant el paisatge substitueix per una figura paterna construir-ne noves formes de filiació
de les famílies actuals. presentada sovint com a concurrent i aliança. Els símbols de la natura,
amb la figura materna, encara que la com ara la sang, els gens o la ges-
Principals resultats igualtat del pare i la mare rarament tació i el part, no són suficients per
de la investigació es porta a terme de forma absoluta construir una relació de filiació. I,
Resulta difícil sintetitzar en poques (Martial, 1997: 30). Per entendre com en les altres noves famílies, cal
pàgines l’aportació de la recerca en els com es redefineix la figura del pare reinventar les identitats familiars.
diferents temes analitzats. Per això, divorciat, cal tenir en compte el fet 3) Reproducció assistida i nous models
analitzarem tres grans qüestions, que que hi ha moltes circumstàncies que reproductius. El resultat demogràfic
constitueixen els tres grans capítols de tenen a veure amb la situació dels dels canvis en els fonaments morals
l’informe de la recerca. pares: la distància residencial, relaci- de la família és la fecunditat baixa,
1) Divorci i recomposició familiar. Des- ons conflictives entre els exesposos, tardana i sense vinculació al matri-
prés d’analitzar els diferents canvis els recursos econòmics (Solsona et moni; aquests són els aspectes més
legals que han incidit en l’evolució al., 2007; Jociles i Villaamil, 2008). rellevants de la segona transició
del divorci, la recerca s’ha centrat en En tercer lloc, també cal analitzar la demogràfica de Barcelona i la seva
la recomposició familiar. Després influència de les relacions interge- àrea metropolitana. Però si una de
del divorci es generen una multitud neracionals en el procés de divorci. les claus dels canvis en la família ha
de figures diferents de la família. Amb freqüència, els avis consti- estat la separació entre procreació i
En aquest context, com canvien les tueixen un ajut indispensable, de sexualitat, la reproducció assistida
figures del pare i la mare després del manera que el seu paper és decisiu és un bon cas d’estudi. La recerca
divorci? I quina és la influència d’al- per a la redefinició de la paternitat ha analitzat, a través d’entrevistes,
tres figures presents en una paterni- després del divorci. com la reproducció assistida cons-
tat estesa (padrastres, aviastres, etc.) 2) Les famílies homoparentals. Aquest trueix nous discursos i identitats en
en la redefinició de la paternitat? capítol tracta de la construcció de la la procreació, com d’alguna manera
208 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
la reproducció assistida genera uns Sobre la base de la diversitat familiar hi països del nostre entorn), l’increment
models diferents del que representa ha nous valors de parentiu que especifi- del divorci, de la cohabitació i de les
tenir un fill i permet l’accés a la quen que no hi ha una relació unívoca segones núpcies comporta l’aparició de
paternitat i maternitat no només entre la procreació, el matrimoni i la noves realitats familiars que qüestionen
de persones que biològicament o filiació. La dissociació entre el parentiu les pautes tradicionals i suggereixen
genèticament no poden tenir des- biològic i social pot instituir un ordre altres maneres d’entendre la família.
cendència, sinó de situacions soci- simbòlic que dóna sentit a la pluralitat De l’altra, detectem una gran estabi-
als en què abans no s’imaginava de tipus de famílies que veiem en la litat d’algunes de les característiques
la possibilitat d’una reproducció. nostra societat. La família, en aquest pròpies del sistema mediterrani de
Dones soles, parelles lesbianes que sentit, es reinventa culturalment i, en família, com ara la persistència d’unes
intercanvien els seus òvuls, pares absència de normes culturals sobre la fortes relacions entre parents. Ambdós
homosexuals que recorren a una forma de comportar-se, la reestructu- processos no són antagònics ni han
mare de lloguer a un país on aquesta ració de la família ha de crear noves d’explicar-se en termes de modernitat
pràctica és permesa, dones en edat identitats, ha de solucionar fins i tot o de tradició. Tenen a veure amb les
no reproductiva...; són nombroses qüestions pràctiques sobre el rol de percepcions culturals que fonamen-
situacions i casos que ens interro- situacions de parentiu no clares i ha ten el nostre sistema familiar, amb la
guen sobre els nostres conceptes de d’inventar termes per definir aquestes debilitat de les polítiques públiques
reproducció i sobre el que repre- relacions. Unes noves relacions que no d’assistència a la família i amb els fac-
senta la paternitat/maternitat. Una afecten tan sols la relació conjugal, sinó tors socials i econòmics que incideixen
reproducció que es medicalitza i que que també hi són ben presents –en con- en la família actual. n
ens fa qüestionar també sobre els tra del que sovint es pensa– les relacions
límits ètics i morals del que una intergeneracionals. Podríem dir, fins i
societat o una legislació pot per- tot, que les relacions entre generacions
metre o no permetre. es reforcen enfront de la debilitat de les
relacions conjugals. Però no tot es redu-
Observacions finals eix a canvis ideològics o culturals. La
La recerca ha insistit, sobretot, en redefinició de les famílies és el resultat
quatre eixos que –al nostre entendre– dels canvis ideològics i legislatius, però
constitueixen les bases de la diversitat també d’estratègies d’adaptació a noves
familiar: redefinició dels valors fami- situacions econòmiques.
liars; reinvenció de les identitats fami-
liars; el paper de les generacions en la Al nostre país, l’evolució de les for-
configuració de la diversitat familiar; i mes familiars evidencia un procés
la interrelació entre canvis legals, eco- dual. D’una banda (de forma similar
nòmics, demogràfics i familiars. als canvis que s’estan produint en els
BIBLIOGRAFIA
Bestard, J. (2012) «Nuevas formas de família». A: Martial, A. (1997) S’apparenter. Ethnologie des Stacey, J. (1992) «Backward toward the Post-
Barcelona Metròpolis, 2012, p. 2-5. liens de familles recomposées. París: Éditions de modern Family». A: Thorne, B.; Yalom, M. (ed.):
la Maison des Sciences de l’Homme. Rethinking the Family. Some Feminist Questions.
Cadoret, A. (2002) Des parents comme les au- Boston University Press, p. 91-118.
tres. Homosexualité et parenté, París: Odile Jacob. Roigé, X. (2012) «Redefinint la conjugalitat i la pa-
rentalitat». Barcelona Metròpolis, 2012, p. 13-20. Thompson, R. A.; Amato, P. R. (ed.) (1999) The
Heuveline, P.; Timberlake, J. M. (2004) «The Role Postdivorce Family. Children, Parenting and So-
of Cohabitation in Family Formation», Journal of Roussel, L. (1989) La famille incertaine. París: ciety. Thousand Oaks: Sage Publications.
Marriage and Family, 66: 1214-1230. Odile Jacob.
Zanini, G. (2008) «Regulating assisted procrea-
Jociles, M. I.; Villaamil, F. (2008) «Estrategias para Solsona, M.; Ferrer, L.; Simó, C.; MacInnes, J. tion: the Italian case», Quaderns-e, 12/b. http://
evitar y obstacularizar la paterni-dad/maternidad (2007) «Trayectorias familiares después del divor- www.raco.cat/index.php/QuadernseICA/article/
de los padrastros/madrastras en las familias re- cio. Una revisión de las contribuciones recientes view/124415/172395.
constituidas». Revista Mexicana de Ciencia Po- desde la demografía». Documents d’Anàlisi Ge-
lítica, 204, p. 121-135. ogràfica, 49, p. 217-234.
Documentació RECERQUES 209
IPEC-Documentació
É
s un fet indiscutible afeccionats, estudiosos i professionals,
Mitjançant un treball de recerca IPEC-
Documentació (2010-2011), s’ha
que en els darrers ha permès desempolsar i divulgar un
aconseguit documentar un conjunt de anys s’ha despertat i important nombre d’elements, estruc-
367 construccions rurals de diversa desenvolupat dins de tures i construccions quasi totalment
índole dins del terme de Torrebesses. la nostra societat un oblidades rere el vel silent del pas del
Aquest catàleg completa un procés creixent interès vers temps i d’un progrés agrari en certs
d’estudi endegat amb un treball anterior
el ric patrimoni d’arquitectura popular sentits traïdor i enganyós. Tot plegat
sobre l’aprofitament històric de l’aigua.
Avui en dia Torrebesses és l’únic i rural, simbolitzat o pivotant moltes ha sensibilitzat algunes institucions
municipi del Segrià que té inventariat vegades sobre el tema de la pedra seca. i corporacions públiques, general-
tot el seu patrimoni arquitectònic rural, i Aquest afany, empès inicialment per ment d’àmbit local, que han posat
el mostra al Centre d’Interpretació de la
Pedra Seca.
Cabana del
Sisquet. Cabana
de pedra seca
amb coberta de
falsa cúpula.
En un principi
–com les de volta
de canó– estarien
destinades
a resguardar
l’animal (mula o
ruc) dels freds
de l’hivern i a la
curta o a la llarga
foren aprofitades
igualment pels
pagesos, que en
casos determinats
fins i tot hi
pernoctaven.
MATEU ESQUERDA
- JOSEP PREIXENS
(28.12.2010)
valuosa per a la conservació i difusió del Alhora, l’esmentat treball va permetre fitxes d’inventari, algunes de les quals
patrimoni històric, cultural i paisatgís- evidenciar la varietat i el potencial de testifiquen un sol element (arnera o
tic, que a la vegada podria generar un tot un conjunt arquitectònic molt més forn de calç, per exemple), mentre que
impuls econòmic, més vinculat a la ampli escampat pel terme. Amb una d’altres emmarquen en la mateixa uni-
sostenibilitat mediambiental i l’equi- clara preponderància de la pedra seca tat diversos elements interrelacionats
libri territorial. com a material primari, conformava (cabana amb recer, mas adossat a un
un llegat interesantíssim, possiblement marge, etc.), amb algunes singularitats
Com a primer pas abans de canalitzar el el més important d’aquesta mena a la que més endavant explicitem. Una
funcionament del centre era necessari comarca del Segrià. Per dur a terme concreció d’aquest fenomen es dóna
i imprescindible localitzar, identificar l’inventari de tots aquests elements en les construccions vinculades amb
i catalogar el llegat existent. Aquesta restants, es va presentar a la Direcció l’antiga tasca de batre a potes. Dins de
tasca de recerca s’inicià l’any 2008 a tra- General de Cultura Popular, Associ- la mateixa unitat arriben a coincidir
vés d’un treball de recerca IPEC-Anàlisi acionisme i Acció Culturals un nou en alguns casos l’era, la pallissa, l’ha-
sobre l’aprofitament històric de l’ai- projecte IPEC-Documentació. Un cop bitatge, l’estable, un trull per vi, un
gua a la Catalunya seca, incidint en el aprovat, es dugueren a la pràctica les fogueril, fins i tot un corral per als ani-
municipi de Torrebesses i en el context tasques programades, els resultats de mals domèstics, l’aljub o la bassa on
de la Vall Major, a càrrec de l’Institut les quals especifiquem a continuació. conservar l’aigua de pluja. La comple-
Tecnològic de Lleida, la Universitat de mentarietat vers la mateixa tasca (de
Lleida i el Museu de l’Aigua de Lleida. Resultats de la recerca fet hi havia famílies que en el temps
El catàleg d’aquell patrimoni oferia la Mitjançant el treball de camp, s’acon- de batre feien pràcticament vida a
primera base de dades per al Centre seguí la localització, visualització, ami- l’era) i, en algunes ocasions, també la
d’Interpretació, en aquells moments dament, fotografies, posicionament dificultat de discernir la funcionali-
encara en construcció. Es van docu- GPS, presa de dades toponímiques, tat concreta de les construccions (per
mentar un conjunt de 274 construcci- etc., dels llocs corresponents. Tota l’estat deficient de les estructures) ens
ons relacionades amb l’aprofitament de la informació fou traslladada a una va fer prendre la decisió d’agrupar-ho
l’aigua, desglossades en diversos apar- base de dades general i especificada tot sota el descriptor «era amb pallissa»
tats: pous, aljubs, basses, cogulles, cis- en fitxes segons les pautes marcades com a topònim corresponent, ja que
ternes, fonts, embassaments, trams de des de l’IPEC. El resultat final va creiem que aquesta és la construcció
sèquia, bollons, safarejos, molins, etc. quedar plasmat en un total de 311 més genèrica del conjunt i aquest nom
212 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
firmar-ho. Després, al llarg del temps, part de pràctiques agràries, la moder- cions dins de les finques, si bé la major
han estat utilitzades i reutilitzades nització va comportar la consegüent part es trobaven a l’interior de les cases
una vegada i una altra, com a abrigall, desaparició de mules i rucs, i també del poble; en el Centre d’Interpreta-
aixopluc, habitatge murat o corral de desaparegué el conreu cerealístic d’au- ció s’ha respectat la pervivència d’un
corders, fins arribar a la mecanització toconsum. Aleshores, algunes d’aques- d’aquests cups, exposat convenient-
de l’agricultura, que va canviar tots tes construccions (les més properes al ment.
els hàbits mil·lenaris. Una explicació poble) foren remodelades i emprades
semblant podríem donar de les peti- com a magatzems per guardar estris El boom més significatiu en la page-
tes cabanes amb parets de pedra seca i dels propietaris. D’altres, dins de les sia d’aquesta zona fou, sens dubte, la
coberta perible. Per la seva senzillesa, finques, serviren d’habitacle per al implantació de l’olivera, que com-
aquesta tipologia ha existit des de la pagès, i les que no tingueren continu- portà un augment demogràfic al llarg
protohistòria i ha perdurat en totes les ïtat d’ús s’anaren degradant i derruint. del segle XIX a tots els pobles. Aquest
èpoques. El detall de trobar-hi encara al De la importància que al seu dia tin- boom es demostra a Torrebesses amb la
sostre bigues fetes amb troncs d’olivera gué el cereal en donen fe també els tres coexistència de fins a cinc molins d’oli
sembla evidenciar l’ús relacionat amb molins hidràulics de farina que hi havia (molins de sang amb premses de lliura)
els temps de conreu de l’olivera, com a al terme, vora el llit de la Vall Major. situats fora vila, que xafaren les olives
aixopluc pels pagesos que hi treballaven Igualment, hem catalogat un conjunt fins a l’arribada de l’electricitat al poble
a prop. de sitges per a emmagatzematge de i el canvi consegüent. D’aquell temps
gra, localitzades en un pla proper al sembla que són les cabanes de pedra
La gran quantitat d’eres de batre i poble (que agafà la seva toponímia), seca (la major part amb coberta de volta
construccions adjuntes ens mostra com també d’altres (recentment res- de canó i alguna amb falsa cúpula).
la importància cabdal del cultiu dels taurades) situades dins de la vila, just En un principi, estarien destinades a
cereals. Se n’aprofitava el gra (el de blat a la placeta adjunta al castell. resguardar l’animal (mula o ruc) dels
per a l’alimentació humana; el d’ordi, freds de l’hivern, i a la curta o a la llarga
civada i d’altres per al consum dels També devia tenir la seva rellevància foren aprofitades igualment pels page-
animals), mentre que també la palla en una època concreta el conreu de la sos, que en casos determinats fins i tot
era necessària per alimentar les bèsties vinya, ja que s’ha localitzat un antic cup hi pernoctaven. El salt següent en la
(es guardava durant l’any en la pallissa bastit a la roca i d’altres –amb les parets tipologia de construccions ens porta al
del costat de l’era). Com en la major encaironades– de situats en construc- mas isolat dins de la finca, amb parets
Cova del Moro. Balma murada on s’aixoplugava el pagès que treballava la finca del voltant. En temps de la Guerra Civil
s’empraren aquestes balmes com a refugis parapetats, formant part del conjunt de fortificacions enquadrades en el Sistema Defensiu
del Front de l’Ebre i/o Segre.
MATEU ESQUERDA - JOSEP PREIXENS (11.01.2011)
de pedra i sostre de bigues, canyissos i dia la major part d’aquestes construc- trencà la seva hegemonia i acabà la
teules, sistema que amb poques vari- cions es troben totalment o parcial- seva producció. Avui dia, resten les
acions ha perdurat fins avui dia. Els ment ensorrades. Una de les causes, a olles on es col·locava la pedra per
primers masos eren de planta baixa i en més de l’abandó, rau en els materials coure-la.
la mateixa estança coincidien animals i emprats: la pràctica totalitat de parets
persones. Posteriorment, se n’aixecaren estaven fetes de tàpia, molt sensible a Els camins rurals són com les venes del
de dues plantes, amb l’estable a baix i les pluges i l’erosió si no té un mante- territori, que arriben pràcticament a tot
l’estança de les persones a dalt. Tant els niment continuat. Les arneres, també arreu. No hi havia cap finca que no tin-
uns com els altres eren àmpliament uti- documentades, eren petits refugis fets gués un camí o sender per accedir-hi.
litzats com a habitatge temporal durant amb lloses on es protegien els ruscs Les vies més significatives eren les que
l’època de recol·lecció de l’oliva per d’abelles. La producció de mel era comunicaven diferents poblacions
collidors forans. majoritàriament per a l’autoconsum, i territoris. Solien estar empedrades
encara que en algun cas se n’arribà a la amb còdols o blocs sorrencs, col·locats
Els corrals isolats de bestiar es bastiren comercialització, com ho demostra la generalment de cantell, perpendiculars
quan el conreu de l’olivera encara no pervivència d’un seguer(1) fins a temps al sentit del pendent del camí, amb les
havia assolit el màxim de pes específic recents. aigüeres i cunetes pertinents per pre-
dins d’aquestes contrades, essent la pas- servar-ne la conservació. La major part
tura dels ramats de llana una forma Els forns de calç que encara perduren d’aquestes vies antigues han quedat
d’aprofitar el terreny no cultivable: ens recorden el temps en què la calç inutilitzades actualment, si bé s’observa
vessants penjats, roquissers, coscollars, era a bastament emprada. Servia per l’empedrat d’alguns trams concrets.
etc., fet que perdurà en el temps (a la sulfatar els conreus, desinfectar cor-
postguerra se subhastava entre els pas- rals, pintar parets i, principalment, Finalment, esmentarem les construcci-
tors l’aprofitament de pastures, herbes com a element de l’argamassa per a la ons relacionades amb la darrera guerra,
i rostolls del terme, agrupant les àrees construcció, fins que la implantació principalment trinxeres i petits refugis
en polígons). Malauradament, avui del ciment pòrtland dins del mercat parapetats sota petites balmes. Forma-
Documentació RECERQUES 215
ven part del conjunt de fortificacions nats amb l’aprofitament de l’aigua, son
enquadrades en el Sistema Defensiu del gairebé 700 els elements inventariats NOTES
Front de l’Ebre i/o Segre. Les trinxeres dins del terme. Representa un conjunt (1)
estaven situades a les parts estratègiques heterogeni quant a funcionalitats, però El seguer seria una explotació apícola primària,
integrada i protegida dins l’estructura d’una
del terreny, des d’on divisaven grans amb un denominador comú que l’en- construcció rural, corral o cambra tancada.
extensions i es controlaven els passos globa: el món rural de secà, i amb una
naturals. preponderància de la pedra seca com
a material constructiu. A partir d’ara,
Aplicacions de la recerca. seran el seus gestors qui en marcaran la
El Centre d’Interpretació trajectòria, i en ells recaurà la principal
de la Pedra Seca responsabilitat vers la tasca divulgativa
Ha quedat prou palesa i ben definida i altres funcions relacionades amb el
la voluntat del municipi de Torrebesses producte final de la recerca. Perquè tot
per tirar endavant la tasca de valoració plegat qualli i arribi al màxim exponent
del seu patrimoni com a eina de des- al llarg del temps, també serà necessari
envolupament, el màxim exponent de i imprescindible que es mantingui el
la qual queda representat en la posada grau elevat d’implicació i convenci-
en funcionament del Centre d’Inter- ment des de tota la societat rural que
pretació de la Pedra Seca, depenent de viu al seu entorn. n
l’Ajuntament. Els resultats d’aquest
treball de recerca-documentació han
generat una base de dades impressi-
Centre d’Interpretació de la Pedra
onant i alhora imprescindible per a Seca. Sala interior del Centre, situat al
l’operativitat d’aquest centre. Si ho nucli antic del poble. Es pot veure una
part de l’exposició permanent.
sumem al catàleg d’elements relacio- MATEU ESQUERDA - JOSEP PREIXENS (05.06.2011)
216 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
V
olem informar el
Del segle X al segle XIV, els habitants
del Vallespir van treballar i fer progres-
futur lector sobre
sar la indústria del ferro a partir de les el contingut i el
tècniques de les fargues primitives plantejament que
que provenien del temps dels romans. han presidit la rea-
Durant els segles següents, fins a la lització d’aquesta
fi del segle XIX, van anar incorporant
obra de divulgació sobre la farga cata-
tècniques cada vegada més modernes,
com ara la trompa d’aigua (un sistema lana al Vallespir, i comentar-ne breu-
de ventilació molt potent amb caiguda ment l’origen. En primer lloc, durant
d’aigua i d’aire barrejats). Tant al vessant els anys 2009 i 2010, alguns membres
nord del Canigó (el Conflent) com al del Centre Cultural Català del Valles-
vessant sud (el Vallespir), els fargaires pir (CCCV) vàrem participar en una
disposaven de mena de ferro de bona
recerca documental encarregada per
qualitat (la matèria primera), de carbó
vegetal abundant dels boscos d’alzines l’IPEC (Inventari del Patrimoni Etno-
i fagedes (per a la fusió del metall) i de lògic de Catalunya) del Departament
l’energia de l’aigua dels torrents, molt de Cultura de la Generalitat de Catalu-
generosa arreu als voltants del massís nya. L’equip de la recerca documental
del Canigó (una muntanya de ferro). Era, sobre «La farga catalana al Vallespir» va
doncs, natural que la indústria del ferro
es desenvolupés al Vallespir.
ser dirigit per Gentil Puig i comprenia
quatre grups de treball:
– Grup 1: Recerca als arxius: Enric
From the 10th to the 14th century the Loreto, Guillem Arnau, Rubén
inhabitants of Vallespir worked in and Molina i Guillem Bazià. Coberta de La Farga catalana
advanced the iron industry using original al Vallespir.
– Grup 2: Entrevistes etnogràfiques:
foundry techniques that came from Ro- EDICIONS TRABUCAIRE DE PERPINYÀ (2012)
man times. Over the following centuries Martine Berthelot, M. Llory, J.-P.
and up until the end of the 19th century, Taguet i Gentil Puig.
they introduced modern techniques – Grup 3: Institucions, realització i Acabada i lliurada a l’IPEC la recerca
such as the trompe (a very powerful control: Joan Iglésies, Carles Prat i documental sobre la farga, va semblar
ventilation system using falling water and Joan Pau Escudero. molt evident que calia fer-la conèixer a
air). On both the northern side of Canigó
– Grup 4: Assessorament tècnic: Victor la gent del Vallespir i d’arreu. A partir
(el Conflent) and on its southern side
(Vallespir) forgers had good quality iron Fusés, Gilbert Llong i Sergi Roca. dels diversos documents recollits calia
ore (raw material), abundant charcoal
from oak and beech forests (for melting
Paraules clau: fargues catalanes, mineral de ferro, carbó vegetal, trompa d’aigua, martinet, Canigó,
the metal) and the abundant energy of
Vallespir, arxius de la procuració reial
the water in the streams all around the
Canigó massif (an iron mountain). It was Keywords: Catalan forges, iron mineral, charcoal, trunk water, archives of the procuration Royal,
thus natural that the iron industry should Canigó, Vallespir
develop in Vallespir.
Documentació RECERQUES 217
transformar la recerca documental de la indústria del ferro a partir de les adquirir arreu bona fama per la qualitat
l’IPEC, que era molt tècnica, en una tècniques de les fargues primitives del metall obtingut i pels seus produc-
obra de divulgació que fos accessible que provenien del temps dels romans. tes manufacturats (eines, ferradures
per al gran públic. S’ha pensat, amb Durant els segles següents, fins a la de portes, reixes, armes, claus, etc.).
prioritat, en els ensenyants i els alum- fi del segle XIX, van anar incorporant El mètode emprat en la seva elabora-
nes de les xarxes bilingües que tracten tècniques més modernes, com ara la ció fou conegut arreu (especialment,
sovint el tema del ferro i de les fargues trompa d’aigua (un sistema de venti- a l’Arieja veïna i a Occitània) com a
del Vallespir. Però també és dedicat a lació molt potent amb caiguda d’ai- mètode català o farga a la catalana.
totes aquelles altres persones del Valles- gua i d’aire). Tant al vessant nord del
pir i d’arreu interessades pel tema de la Canigó (el Conflent) com al vessant Les restes arqueològiques de les far-
farga catalana. sud (el Vallespir), els fargaires disposa- gues del Vallespir són avui relativament
ven de menes de ferro de bona qualitat nombroses, així com els topònims: la
Així va néixer la idea d’una publicació, (la matèria primera), de carbó vegetal Menera, Montferrer, Riuferrer, el Mar-
i amablement la senyora Maria Àngels provinent dels boscos d’alzines i fage- tinet de Sureda, la Farga de la Presta,
Falquès, d’Edicions Trabucaire de Per- des, així com de l’energia de l’aigua la Farga del Mig, la Farga de Reiners,
pinyà, va proposar d’incloure el llibre dels torrents, molt generosa arreu als etc. N’hi havia documents d’arxius
de la farga Catalana al Vallespir en la voltants del massís del Canigó. Era, als Arxius Departamentals dels Piri-
seva col·lecció «Rutes i Camins». Dit i doncs, natural que la indústria del neus Orientals (ADPO) de Perpinyà.
fet. Ara és el lector qui haurà de dir si ferro es desenvolupés al Vallespir. Aquests documents històrics depenien
hem aconseguit una obra interessant i de la Procuració Reial de la Corona
útil per la descoberta del nostre patri- El nom de farga designava els obradors d’Aragó i eren escrits en llatí i després
moni industrial, cultural i humà. on era obtingut el ferro a partir de les en català medieval de la Cancelleria
menes o minerals de ferro. Aquests Reial de la primeria del segle XIII.
Introducció. Breu història de la obradors eren freqüents als vessants
farga catalana al Vallespir (1) nord i sud del Canigó, sobretot del Amb la indústria moderna de mitjan
Del segle X al segle XIV, els habitants del segle XIV fins al segle XIX, especialment segle XIX, l’activitat de les fargues va
Vallespir van treballar i fer progressar al Vallespir. Les fargues catalanes van anar perdent rellevància i a la darreria
del segle XIX gairebé havien desaparegut. llida d’arxius històrics, de documents L’any 1999, la doctora en geografia
A Catalunya Principat hi ha un treball diversos i de la memòria oral. Hem Véronique Izard, de Perpinyà, menci-
de recollida de la memòria industrial de recopilat la documentació històrica onava en el volum II de la seva tesi una
les fargues. S’han fet estudis i simposis, als arxius departamentals dels Pirineus llista completa de fons documentals
com ara el Simposi Internacional sobre Orientals de Perpinyà i hem consultat consultables als ADPO de Perpinyà
la Farga Catalana, de Ripoll, l’any 1993. documents, articles i publicacions. Per que fan referència al tema de les fargues
Les actes d’aquest Simposi es van publi- contra, era molt difícil obtenir rastres de tot Catalunya del Nord (sèries AC,
car amb el títol de La farga catalana en el de la memòria oral dels descendents de Comunals - B, Procuració Reial, C,
marc de l’arqueologia siderúrgica (Tomàs, fargaires, perquè ja no hi són. Per aquest Administració General francesa - E,
1995). Al Vallespir ens hem inspirat del motiu, hem hagut de trobar persones Fons notarials - L, Fons del Període
Primer Simposi Internacional de Ripoll especialitzades en el treball del ferro, les revolucionari - S, Obres públiques,
del 1993 i hem iniciat el treball de reco- fargues i les mines del Canigó. Les hem etc.) (Izard, 1999). La llista d’arxius
de Véronique Izard ha servit als nos-
tres especialistes en documentació per
trobar el fons més específic de les far-
gues del Vallespir. És el fons 1B de la
Procuració Reial catalana, en el qual
s’han trobat documents històrics com
ara: concessions, autoritzacions, pri-
vilegis, permisos, reclamacions, regla-
ments, ordres, ordenances, denúncies
i queixes, vendes o títols de propietat,
que s’estenen de l’any 1146 al 1722
(encara que uns anys després del Tractat
dels Pirineus de 1659 l’Arxiu passés a
dependre de l’Administració General
Francesa). Aquests arxius fan referència
a fargues i mines de ferro del Vallespir,
com les de: la Presta, Prats de Molló,
el Tec, Manyaques, Montferrer, Leca,
Sant Guillem de Combret, Galdarès,
Sant Llorenç de Cerdans, Ceret, Cos-
El campanar de l’abadia d’Arles. ORIOL CLAVERA (2010) toja, la Menera, Cortsaví, Arles, Mont-
Documentació RECERQUES 219
boló, els Banys d’Arles, Reiners, Sant Véronique Izard va presentar la seva Politècnica de Catalunya (UPC), amb
Joan de Pla de Corts i el Voló. tesi el 1999 al Departament de Geo- el títol Noves aplicacions de la trompa
grafia de la Universitat de Toulouse- d’aigua o trompa dels Pirineus: eleva-
Jean Ribes tracta de les mines, les far- le-Mirail amb el títol Les Montagnes ció d’aigua, aire comprimit i generació
gues i els boscos de l’alt i mig Valles- du Fer, Eco-histoire de la métallurgie et d’electricitat. Victor Fusés proposa
pir en el seu volum II Haut et Moyen des forêts dans les Pyrénées méditerra- una aplicació moderna d’una tècnica
Vallespir au fil du temps (1981: 37-39). néennes (de l’antiquité à nos jours) pour antiga.
En la seva obra, aquest autor es refereix une histoire de l’environnement. És una
a la intensa activitat, de 1732 a 1859, defensa dels ecosistemes naturals i una Entre els altres llibres, o parts de llibres,
de les fargues de Cortsaví, Palaldà, els descripció històrica de les indústries del hi ha obres de divulgació del tema de la
Banys d’Arles, el Pont Nou i Sant Fer- ferro a la Catalunya del Nord. farga catalana, però també treballs de
reol d’Arles, Galdares, Manyaques, i recerca universitària i comunicacions a
les fargues i martinets de clavetaires de Jean Cantalaube va presentar la seva trobades i congressos, com ara els arti-
Sant Llorenç de Cerdans. tesi doctoral l’any 2005 a la Univer- cles de Véronique Izard o de Catherine
sitat de Toulouse-le-Mirail, amb el Verna. Entre aquests documents tro-
Tots aquests documents històrics títol La forge catalane dans les Pyrénées bem alguns documents històrics com
d’arxiu també ens deixen entreveure ariégeoises, une industrie à la montagne són els Cahiers de Doléances (Memorial
aspectes de la vida social, laboral i eco- (XVIIe-XIXe siècle), Techniques et His- de greuges), que exposen les reclama-
nòmica, com ara la relació que mante- toire. Jean Cantalaube ha centrat la cions dels fargaires de Sant Llorenç de
nien amb l’administració de la Corona seva investigació sobre la farga dita a la Cerdans, un document redactat just
d’Aragó. L’existència de les fargues cata- catalana al departament llenguadocià abans de la Revolució Francesa (abril
lanes és una peça central per entendre de l’Arieja. de 1789).
la història industrial, social i humana
de tot el Vallespir. S’ha pogut selecci- Victor Fusés va defensar la seva tesi Gilbert Llong, de Sureda, i Louis
onar i fotografiar una seixantena de de doctorat el 2010 al Departament Roque, de Sant Llorenç, citen fons
documents d’arxiu provinents del fons d’Enginyeria elèctrica de la Universitat documentals dels ADPO que tracten
de la Procuració Reial 1B als ADPO.
de l’època que va des del Tractat dels XX, i d’altres de la darreria del segle XX). de nous documents als arxius ADPO
Pirineus de 1659 a la Revolució fran- Gràcies a aquests dos tipus de docu- de la Cancelleria Reial, dels arqueò-
cesa de 1789. Aquests fons ADPO ments, els arxius històrics (ADPO) legs de la Universitat de Perpinyà, i
(sèries B, C, E, Mi i Q) són citats i els documents textuals més recents també dels diferents cadastres muni-
en el llibre de Gilbert Llong (2010: s’obté una informació d’una gran part cipals del Vallespir.
172). Louis Roque va fer una reco- del territori de la comarca del Valles-
pilació de documents dels ADPO pir, amb els seus entorns immediats Els camins del ferro, que sempre
de Sant Llorenç, no només sobre les (Arieja i Conflent al nord; Albera, Alt han existit, també han anat canviant
fargues (Roque, 1988). Aquest autor Empordà, Garrotxa i Ripollès al sud), d’itinerari de segle en segle perquè
esmenta les sèries documentals A, B, i un ample ventall de documentació canviava la localització de les fargues,
C, E, G, H, J, F, L, O, Q, R (p. 186- històrica que fa referència a uns vuit de les places carboneres i dels destins
187). En Joan Saqué, de Sant Llorenç, segles, és a dir, documents manuscrits d’exportació dels productes manu-
ha esmentat el fons dels ADPO de la o publicats d’ençà del segle XII fins al facturats. Una cosa que no ha sofert
Revolució Francesa. Gràcies a ell hem segle XX. gaires canvis és la localització de les
pogut referenciar alguns documents mines de ferro, siguin les de Batera o
històrics provinents d’aquest fons, com Camins del ferro del Vallespir de la Menera. Podem localitzar cada
els Cahiers de Doléances i gravats de El tema dels camins del ferro del farga del Vallespir a partir dels plà-
l’Encyclopédie de Diderot i d’Alembert Vallespir és poc conegut. Només nols de cada segle gràcies a Véronique
(Diderot/D’Alembert, s/d). alguns estudiosos de l’Alt Vallespir Izard, qui va localitzar les mines i les
com ara Enric Loreto, d’Arles, Sergi fargues del Vallespir i de tot Catalunya
La documentació recollida comença Roca, del Tec, i Renat Coste i Marc del Nord. Però, no hem trobat en la
per les tesis, les publicacions de llibres, Zeziola, de Sant Marçal, s’hi han seva tesi cap referència precisa al tema
d’articles, i de revistes que tracten de la interessat i ens n’han confiat algunes dels camins del ferro. En els seus plà-
temàtica de les fargues. La major part informacions. Per aquest motiu ens nols són mencionades i localitzades la
són publicacions escrites en francès, haurem de limitar en aquest capítol major part de les fargues catalanes, a
modernes o recents (algunes de la dar- a formular algunes idees en espera de prop dels rius del Vallespir. Comen-
reria del segle XIX i primeria del segle poder-les controlar a partir de l’estudi çant per la conca del riu Tec, el riu
El Rojat des del pla de Sant Guillem de Combret. GENTIL PUIG (2010)
Documentació RECERQUES 221
més important del Vallespir, i dels blica romana (200 aC) s’havia explotat El llibre El camí de Cotlliure de Gilbert
seus afluents: al nord, l’Agrafull, la el mineral de ferro amb forns primitius, Llong (2010), de Sureda, descriu un
Percigola, la Comalada i el riu Ferrer, perquè Francesc Roig va descobrir l’any camí que conduïa des de Sureda fins a
i al sud els rius de la Menera, de Sant 1956 al llarg del camí prop de Sant Cotlliure i podria haver estat un antic
Llorenç i de Montdony. Certs camins Marçal, al Mas de l’Oratori, uns aboca- camí del ferro durant els segles ante-
del ferro baixaven des de les mines de dors que contenen tones d’escòries de riors, car Sureda posseïa la farga del
Batera fins a les fargues d’Arles pas- ferro (Roig, 1956). Un altre camí bai- Martinet i els seu productes manufac-
sant per Montferrer, i potser s’unien xava pel vessant nord cap al Conflent, turats podien embarcar des dels ports
al camí que baixava de la farga de Sant de les mines de Batera i de la Pinosa, de Cotlliure i de Portvendres. Les far-
Guillem de Combret, a la vora de la passant pel coll de la Palomera fins a gues situades a Sant Llorenç i prop de
Comalada, o des de Batera fins a les les fargues de Vallestàvia. Serrallonga, la farga de Galdarès, la
fargues de Cortsaví i Arles passant per farga de Manyaques a la vora del Tec,
Leca. Camins del ferro del Vallespir vers podien rebre menes i mineral proper,
la Garrotxa, el Ripollès i l’Albera des de les mines de la Menera, o mine-
Els camins del ferro de l’època Tornant a la vall del Tec, els camins del ral més llunyà de les mines de Batera.
romana i les roderes de Sant ferro continuaven cap amunt més enllà Les fargues de Sant Llorenç podien
Marçal d’Arles, fins a Prats de Molló, i després, exportar els seus productes manufac-
Renat Coste, exbatlle de Sant Marçal, passat el coll d’Ares, fins a Camprodon, turats fins a ciutats de la Garrotxa,
poble situat a la falda del Canigó, just Sant Joan de les Abadesses i Ripoll. com Tortellà i Olot, passant pel coll
per sota de la torre de Batera, i prop dels En sentit contrari, riu Tec avall fins a de Costoja. Els camins del ferro de tot
pobles dels Alts Aspres la Bastida i Bell- Sureda, passant pels Banys, Ceret, Sant el Vallespir estaven relacionats pel nord
puig, ens va indicar l’existència i el tra- Joan de Pla de Corts i el Voló. La major amb les fargues del Conflent i pel sud
çat d’un camí del ferro molt antic que part de les fargues estaven relacionades amb les fargues de la Garrotxa, de l’Alt
data de l’època romana, i que han des- i connectades a les mines de ferro i a les Empordà i del Ripollès. Els productes
cobert i rehabilitat (Lahousse, 2003). places carboneres. Podem suposar que de ferro manufacturats vallespirencs,
Aquest antic camí del ferro baixava des existien unes connexions que han anat que eren molt apreciats, podien arribar
de les mines de Batera, com de la mina fluctuant segons les èpoques. Només encara més lluny.
de Menerots al cim i prop de la Bastida, la compilació de les dades recollides en
seguint la carena de la muntanya, pas- alguns cadastres municipals podrien A la darreria del segle XIX i la primeria
sava per Sant Marçal i arribava fins a ajudar-nos a reconfigurar aquests tra- del segle XX, amb el procés creixent de
Bellpuig i Prunet. Els arqueòlegs de la çats i itineraris. la industrialització del Vallespir, els
Universitat de Perpinyà (Mut, 2007) camins del ferro tradicionals van ser
han descobert indicis que demostren Transport del ferro, traginers abandonats. Han estat substituïts per
que aquest camí antic continuava cap i mulaters vies de comunicació més modernes,
a Montoriol i Trullars seguint les valls Des de les mines de Batera o de la com ara carreteres més amples, el fer-
dels rius Reart i Cantarana fins a la Menera, els mulaters i traginers bai- rocarril de via estreta a l’alta muntanya,
plana del Rosselló i la vila romana de xaven les menes i minerals de ferro pels que baixava de les mines de Batera, i el
Ruscino (Comps, 2003). camins del ferro vers les fargues situades ferrocarril d’amplada normal a la vall,
prop dels rius, i sobretot a la vora del que va arribar a l’Alt Vallespir cap a la
L’Ajuntament de Sant Marçal i l’As- riu Tec. En certes èpoques, sobretot del fi del segle XIX. El mineral de ferro era
sociació de Salvaguarda del Patrimoni segle XIV al segle XVIII, i en funció de la transportat per sistemes de transport
dels Alts Aspres han descobert nous intensitat de la producció, alguns llocs, aeri amb cables i vagonetes que baixa-
trams i han netejat i restaurat aquest com el Pas del Llop (situat al límit del ven des de les mines Batera fins a les
antic camí del ferro que baixa des de la terme municipal d’Arles) han pogut fargues o les estacions de trens d’Arles
Torre de Batera fins al pla de l’Abella. servir de plataforma per redistribuir el o dels Banys.
A certs indrets amb roques granítiques mineral de ferro a les fargues, el carbó
es veuen unes marques de roderes molt de llenya provinent de les places carbo- Història i implantació territorial
antigues ara ben visibles. Després d’ha- neres, o encara els productes manufac- de les fargues del Vallespir
ver operat unes recerques arqueològi- turats als destinataris de les comarques Si es vol obtenir una visió històrica
ques als Alts Aspres, els especialistes de veïnes, o vers altres llocs de destí més del treball del ferro a les fargues del
la Universitat de Perpinyà han suposat llunyans, embarcats des de Portvendres Vallespir es pot consultar la docu-
que durant segles de l’època de la Repú- o Cotlliure. mentació recollida en els documents
222 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
d’arxiu ADPO. Aquests documents desaparició de certes fargues en funció persones o informadors especialitzats
permeten accedir a una informació de llur evolució històrica (com ara la en les fargues.
que s’estén del segle XII fins al segle farga de Ceret, que va cessar durant el
XIX. Véronique Izard, en la seva tesi, segle XV). La desforestació va ser una Pel que fa a les tres primeres entrevistes
ha confeccionat diversos plànols de de les causes de la cessació de funcio- realitzades, concernien a Gilbert Llong
la localització, segle rere segle, de les nament d’algunes fargues. Aquest és de l’Associació Pastor, responsable de
diverses fargues del Vallespir. Són un tema sensible perquè va modificar les obres de restauració de la farga del
interessants els plànols que van del tot el paisatge i fins i tot els recursos Martinet de Sureda; Joan Garrigue,
segle XIV al segle XIX, perquè anterior- dels habitants. La desforestació ha estat responsable del Museu del Ferro de
ment es tractava més aviat de fargues descrita per autors com Jean Susplu- Vallmanya; i Renat Magna, director
primitives amb unes tècniques de fosa gas (1942) i V. Izard (1999). S’observa del Museu Medieval i de la Farga de
del ferro diferents. Algunes d’aquestes que les fargues eren nombroses a l’alt Serrallonga.
antigues fargues eren situades molt a Vallespir a partir del segle XIV entre la
prop de les mines de Batera o de les Presta, Prats de Molló i Sant Guillem Les set entrevistes següents són les de
mines de Menerots, prop de la Bastida de Combret, Sant Llorenç. La darrera Joan Pere Vergès, sobre les mines de
i de Sant Marçal als Alts Aspres i de farga del Vallespir del Pont Nou d’Arles Batera; la conferència de Louis Auclair,
Vallestàvia al Conflent. va funcionar fins al 1918. del servei d’Eaux et Forêts, que va fer
a Reiners; l’exposició de Joan Saqué
Sembla més complex establir una clara Entrevistes als especialistes sobre les fargues dels voltants de Sant
visió geogràfica de la implantació de de les fargues del Vallespir Llorenç; de Sergi Roca, secretari de
les fargues del Vallespir, sobretot per- L’objectiu de les entrevistes etnogrà- l’Ajuntament del Tec; i de Renat Ban-
què aquesta ha anat canviant segle rere fiques era poder recollir o reunir unes toure, batlle d’Arles, sobre el projecte
segle d’una zona a l’altra, de l’alt al baix informacions orals complementàries de restauració de la farga del Pont Nou.
Vallespir. Gràcies a la presentació cro- dels documents històrics dels ADPO. Les dues entrevistes finals són les de
nològica dels plànols de Véronique La realització concreta d’aquestes Jaume Taurinyà, batlle de Vallestàvia
Izard, podem precisar la localització o entrevistes ha estat centrada sobre unes (Conflent), i la d’Enric Loreto, d’Arles.
Tres entrevistes sobre deu són exteriors la riquesa mineral del Canigó. Encara avantpassats, sense matxos, és a dir, a
a la comarca del Vallespir. Són les de la es poden veure algunes parets de far- esquena d’home, durant trajectes de
farga de Sureda (Albera) i de les fargues gues en ruïna a la Presta, Sant Guillem llargues hores a peu (4 hores d’anada i
de Vallmanyà i Vallestàvia (Conflent). de Combret, Galdares, Manyaques, 6 de tornada), des de les mines de ferro
Justifiquem aquest fet per la proximitat la Farga del Mig, Cortsaví, Arles de de la Pinosa fins a les fargues del Llec i
d’aquestes tres localitats amb el Valles- Tec, Sureda, etc. Sergi Roca, del Tec, i de Vernet a les valls de la comarca del
pir, i per l’existència dels camins de Renat Coste, de Sant Marçal, ens han Conflent. Volem notar l’actitud espe-
ferro que comunicaven durant segles rememorat els camins de ferro de l’Alt cialment pejorativa del Sr. Monin, pro-
aquestes fargues entre elles, sobretot Vallespir, on les menes de ferro rovella- pietari de les mines de Batera, contra
la farga de Vallmanya i les mines de la des eren abandonades. Són testimoni els treballadors catalans del Vallespir,
Pinosa i les de Batera (un túnel, actu- d’indrets on van passar i paraven per que considerava inaptes per al treball
alment ensorrat, les unia totes dues descansar homes i dones, traginers i a les mines.
per sota del Canigó, prop del coll de mulaters que transportaven menes de
la Cirera). ferro i carbó de llenya amunt i avall El batlle d’Arles, Renat Bantoure,
del Vallespir. promou la creació d’una associació de
Subsisteix una certa memòria de l’úl- restauració de la farga del Pont Nou
tima farga del Pont Nou d’Arles o de la Els aspectes socials del passat industrial, d’Arles, després que el maig de 2011 el
de Cortsaví. Per contra, no hem pogut com també les condicions de treball a consistori municipal d’aquesta pobla-
obtenir cap memòria de les fargues de les fargues del Vallespir, ha estat un dels ció comprés el terreny de la farga. Hi ha
la Presta, de Prats de Molló, de Manya- punts més difícils d’aprofundir. Aquest l’exemple dels membres de l’Associació
ques o d’altres, perquè aquestes fargues passat era sovint massa llunyà, sobretot Pastor de Sureda, que d’ençà de fa deu
de l’alt Vallespir van abandonar llur perquè aquells fargaires o descendents anys treballen en la restauració de la
activitat cap a la fi del segle XVIII o el de fargaires no dominaven gens la cul- farga del Martinet, i pensen trigar-ne
començament del segle XIX, d’aquí que tura de l’escrit, com ho podien fer en deu més a acabar-la i fer-la funcionar.
no haguem pogut trobar informadors, i aquell temps passat notaris i procura- Tots ells són voluntaris.
encara menys descendents de fargaires. dors, o recentment, els enginyers. Hem
recollit informacions sobre la duresa Desitgem haver aconseguit una presen-
No hem pogut recollir més informa- del treball a les mines de Batera, grà- tació prou clara i coherent dels resul-
ció sobre les condicions de treball i de cies a Joan Pere Vergès, en el seu llibre tats més significatius sobre La farga
vida dels fargaires, dels miners i llurs Arrels de ferro. L’autor posa en relleu la catalana al Vallespir. Gràcies a aquestes
famílies, tot i que sempre ho hem tin- vida social, humana i cultural d’Arles, orientacions, els ensenyants podran
gut present. En les entrevistes, alguns Cortsaví i Montferrer. Esmenta les accedir més fàcilment a aquest patri-
especialistes ens han indicat informa- dures condicions de treball dels miners moni industrial i etnològic, i servir els
cions, com ara Joan Pere Vergès, sobre de Batera, la memòria de les quals és alumnes, els habitants del Vallespir i
el treball perillós a les mines de Batera; encara present perquè, contràriament també la gent interessada d’arreu de
Joan Garrigue, sobre els terribles tra- a les fargues, les mines van continuar la Catalunya del Nord i dels Països
jectes per als infants de Vallmanya a la funcionant fins a la dècada de 1960. Catalans. n
mina de la Pinosa, a l’hivern; i Louis Louis Auclair va evocar un document
Auclair, sobre el dur treball a les fargues. del prefecte dels Pirineus Orientals
Però pocs documents textuals o literaris sobre les estadístiques de la primeria
relaten aquestes situacions, ni tan sols del segle XIX i la mortalitat dels fargaires,
Ludovic Massé, l’escriptor prolétarien situada per sota dels cinquanta anys.
(1900-1982) del Vallespir, que tampoc Els fargaires eren sotmesos a condici-
no s’hi refereix en la seva obra Le sang ons de treball duríssimes, amb la calor NOTES
du Vallespir, de 1980. del foc al davant, i el fred a l’esquena,
(1)
provinent de les obertures per a evacuar Cf. Informe final de la recerca documental del
Conclusions l’espès fum del carbó de llenya. CCCV a l’IPEC, Departament de Cultura, Gene-
ralitat de Catalunya, 2011. URL: http://lafargadel-
En acabar el treball sobre La farga cata- vallespir.com/pdf/documents/03_ipec.pdf.
lana al Vallespir constatem que s’han En Jaume Taurinyà, batlle de Vallestà-
recollit molts documents i s’han des- via, al Conflent, ha recordat les dures (2)
Archives Départementales des Pyrénées Orienta-
cobert aspectes del passat industrial del condicions del transport del ferro, les (ADPO). http://www.cg66.fr/55-les-archives-
ferro i de les fargues del Vallespir, com viscudes i suportades pels seus propis departementales.htm.
224 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
BIBLIOGRAFIA
Bonhôte; Cantelaube (1989) «Inventaire des Izard, V. (2005) «Minerais et fer à travers l’Albère: Ribes, J. (1981) Haut et Moyen Vallespir au fil
vestiges de la métallurgie catalane au XIXè siècle. ressources exploitées, ressources échangées». du temps. Tom II. Perpinyà: Éditions du Castillet.
Étude d’archéologie industrielle (1985-1987)». A: Actes del Col·loqui: L’Albera i el Patrimoni
Bulletin Société Ariègeoise Sciences, Lettres en l’espai transfronterer. A cura de Xavier Luna Richard, T. (1838) Études sur l’art d’extraire
et Arts. (UAB). Figueres: Consell Comarcal de l’Alt Em- immédiatement le fer de ses minerais sans con-
pordà, p. 59-76. vertir le métal en fonte. París: Librairie Scientifique
Bosch i Gimpera (1918) «Els començos de la et Industrielle de L. Mathias (Augustin).
metal·lúrgia del ferro». De l’Art de la Forja, núm. 7. La Farga (1985) «La Farga Catalana i el Tractat del
Pirineu». Butlletí del Centre d’Estudis del Ripollès. Riera T. S. (1997) La Farga Catalana: un procés
Cantelaube, J. (1992) «Évolution technique et autòcton. Barcelona: Associació d’Enginyers de
charbonnage des fôrets: l’exemple de la forge à la Lahousse, J. (2003) «Les Romains et la route du Catalunya.
catalane dans les Pyrénées». A: Proto-industries Fer en Vallespir». L’Indépendant, 20.07.
et Histoire des Fôrets, (Les Cahiers de l’Izard, 3). Riviere, J. A. (1959) «La forja catalana». Técnica
Lapassat, R. (1983) «L’industrie du fer dans les Metalúrgica, núm. 121 (Barcelona).
Cantelaube, J. (2005) «La forge catalane dans les PO au XIXè siècle». Revue du Conflent, núm. 120
Pyrénées ariégeoises, une industrie à la montagne (Perpignan). Roque, L. (1988) Documents sur l’histoire de
(XVIIe-XIXe siècle)». Univ. Toulouse (col. Méridien- Saint Laurent de Cerdans à travers les âges des
nes, sèrie Techniques et Histoire). Llong, G. (2010) Le Chemin de Collioure. Elna: origines à 1750. Tom 2.
Imprimerie Salvador.
Comps, J. P. (2003) Routes et chemins (sous Roig, F. (1956) Chemin à ornières entre l’Oratoire
l’époque romaine). C.A.G. 66, Université de Per- Lluch, R.;Moner, J.; Privat, L. (1994) «La Farga de et la Tour. s.-d.a. p. 17 G. Claustres, s. d. (Docu-
pignan Via Domitia, p 116-123. Banyoles: història, arquitectura i funcionament». ment citat al Complément du rapport de 1998
A: Quaderns. Banyoles: Centre d’Estudis Co- de Gérard Mut).
Cordier, M. L. (1810) «Sur la forge a la catalane marcals de Banyoles.
de Monségou». Journal des Mines, 27, p. 181. Sancho i Planas, M. (1999) Homes, fargues, fer-
Maluquer de Motes, J. (1984) «La siderúrgia ro i foc. Arqueologia i documentació per a l’estudi
Diderot; D’Alembert. Forges ou l’art du fer trad. i la Farga Catalana». L’Avenç, núm. 72, juny. de la producció de ferro en època medieval: les
(Planches de l’Encyclopédie). Barcelona: Inter- fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu cata-
livres. Martínez, M. (1983) La Farga, el Castell, el Rec là. Barcelona: Ed. Assoc. d’Enginyers Industrials
de l’Aigua. Vila-rodona. de Catalunya i Marcombo, S.A.
Fusés, V. (2010) Noves aplicacions de la trompa
d’aigua o trompa dels pirineus: Elevació d’aigua, Mas Arrondo, C. (2000) Història de la Farga Simon i Arias, J. (1990) «Trompes d’Aigua i Far-
aire comprimit i generació d’electricitat. Tesi doc- Catalana. Vall Ferrera (1750-1850): Lleida: ga Catalana». Museu de la Ciència i la Tècnica.
toral. Universitat Politècnica de Barcelona. Pagès Ed. Barcelona.
Gallardo, S. (1993) La Farga Catalana. Exposició Mascarella, J. (1993) «La Farga». Quaderns Re- Simon i Arias, J. (1992) La Farga Catalana.
de Barcelona, 1930. Barcelona: Ed. R. Dalmau. vista de Girona, núm. 43 (Diputació de Girona). Barcelona: Ed. Societat Catalana de Tecnolo-
gia (I.E.C.).
Gavignaud, G. (1977) «Mines et forges catalanes Mata-Perelló, J. M. (1991) «Els Minerals de Ca-
dans le Conflent et le Vallespir au XIXe siècle». A: talunya». Institut d´Estudis Catalans. Arxius de la Susplugas, J. (1942) Le sol et la végétation dans
Actes XLIX de la Federation historique du Langue- Secció de Ciències. T. XLVIII. Barcelona, 506 p. le Haut Vallespir (Pyrénées Orientales). Tesi doc-
doc méditerranéen et du Roussillon. Montpellier. toral. Montpellier: Imp. de la Charité.
Mateu i Subira, J. (1993) Fargues. Barcelona:
Henrion, M. (1881) «Les gîtes miniers dans J. Mateu. Tomas i Morera, E. (coord.) (1995) La farga cata-
le département des Pyrénées-Orientales». A: lana en el marc de l’arqueologia siderúrgica. (Ac-
Société Agricole, scientifique & littéraire des Molera, P.; Barrueco, C. (1983) Llibre de la Farga. tes del Simposi Internacional sobre la Farga Cata-
Pyrénées-Orientales. Perpignan: Charles Latro- Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. lana, Ripoll, 1993). Ed. Govern d’Andorra. http://
be, vol.: 25. www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/a_info.
Moner, J.; Palmada, E. (1982) «La Farga: Què jsp?contingut=lafarga.
Izard, V. (1994) «Cartographie successive des va ser i què serà». El Bagant, núm. 16 (Banyoles),
entreprises métallurgiques dans les Pyrénées p. 19. Valls i Taberner, F. (1918) «La mineria del ferro a
Nord catalanes; support préliminaire à l’étude Catalunya a l’Edat Mitjana». De l’Art de la Forja, 3.
eco-historique des forêts charbonnées». A: Mut, G.; Kotarba, J. (2007) «Les activités meta-
Archéologie du Midi Médieval. Tom 12. Centre llurgiques d’époque romaine dans les Pyrénées Verna, C. (2001) Le temps des moulines. Fer,
d’Archéologie Médiévale du Languedoc. Orientales». C.A.G., 66 (Perpinyà), p.141-155. technique et société dans les Pyrénées centrales.
París: Université de Paris VIII.
Izard, V. (1999) «Les montagnes du fer. Eco- Privat, L. (ed.) (1997) Fargues de ferro i fargues
histoire de la métallurgie et des forêts dans les d’aram. Actes del Col.loqui de la Farga de no- Verna, C. (2005) «Forges Catalanes: la question
Pyrénées méditerranéennes (de l’antiquité à nos vembre de 1995. Banyoles: Ed. Centre d’Estudis des origines». Études Roussillonaises. Tom XXI.
jours). Pour une histoire de l’environnement». Tesi Comarcals de Banyoles (Quaderns núm. 18). Perpinyà: Éditions Trabucaire, p. 55-62.
doctoral. Université de Toulouse-le-Mirail.
Documentació RECERQUES 225
L
’objectiu d’aquesta coneixement dels costums, del folklore
Joan Moreira Ramos (Lleida, 1878 - recerca, que es va dur i de la llengua de la ciutat de Tortosa
Tortosa, 1951) és un dels escriptors
tortosins més destacats de la primera
a terme en el marc del començament de segle.
meitat del segle XX. L’article pretén donar d’un programa IPEC-
una idea de la magnitud de la seua labor Documentació, (1) Dividit en tres parts, «a modo de tríp-
cultural i artística, que va més enllà del era catalogar l’obra tic»: Tortosa treballant, Tortosa xalant,
seu llibre Del folklore tortosí (1934), la musical, folklòrica i literària de Joan Tortosa pregant, es tracta d’un llibre
seua obra més coneguda.
Moreira Ramos (Lleida 1878- Tor- miscel·lani en el qual trobem un reper-
tosa 1951), un dels escriptors tortosins tori de materials folklòrics gairebé com-
Joan Moreira (Lleida, 1878 - Tortosa, més destacats de principis del segle XX. plet: costums del cicle de la vida (naixe-
1951) was one of the most prominent Esperonats per l’encàrrec de publicar ment, festeig i casament, jocs infantils
writers in Tortosa during the first half of un article a la revista Recerca,
the 20th century. The aim of this article is els autors Coberta del llibre
to give a general idea of the magnitude of Del folklore tortosí
his cultural and artistic work beyond his
vam coinci- (1934).
most famous book, Del folklore tortosí dir a fer un
(1934). treball junts
sobre l’obra de
Joan Moreira i, i d’adults, etc.);
gràcies a la col· descripcions
laboració de la d’oficis (pesca-
família, vam dors, tartaners,
publicar un pri- bugaderes…),
mer inventari de festes popu-
la seua obra.(2) Va lars (carnaval,
ser llavors quan la nit de Sant
ens vam adonar Joan, festes al
que calia analitzar riu i de carrer,
un gran volum de bous, cór-
dades no només de rers i nits de
caràcter etnogràfic, ronda, alba-
sinó també musical, des…) i fes-
literari i periodístic. tes religioses (advocacions,
processons…); creences (advocacions,
El folklorista oracions, supersticions, medicina i
Paraules clau: folklore, música, teatre, costu-
misme, Tortosa
La faceta més coneguda de Moreira meteorologia populars, éssers fantàs-
és la seua obra folklòrica, recollida en tics); toponímia i onomàstica popu-
Keywords: folklore, music, theatre, costum,
Tortosa gran part en el llibre Del folklore tortosí lars; partitures d’himnes, novenes,
(Tortosa, 1934), una obra cabdal per al gojos, balls i danses, tocs de dolçaina i
226 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
L’escriptor Un altre gènere que conrea Moreira anomenada Los Infantillos de la Seu,
Moreira també va ser escriptor costu- amb molt d’èxit són els monòlegs i on inicia les classes de música amb dife-
mista i aquesta, en efecte, és la temàtica les poesies humorístiques, que van ser rents i successius mestres de la capella
predominant de la seua obra literària. interpretades i llegides en alguna de les catedralícia: Josep Vilás, Mariano Bai-
La frontera entre la creació literària i el nombroses vetlades literariomusicals xauli –el seu principal mestre–, Vicenç
document folklòric, però, és a vegades en què va participar Moreira, també Ripollés i Eduardo Torres.
difusa. El llibre Del folklore tortosí, en gairebé sempre a Tortosa.
certa manera, no deixa de ser un gran La idea de crear un orfeó a Tortosa
quadre de costums il·lustrat amb notes Com a periodista, o per ser més pre- seguint el model de l’Orfeó Català
folklòriques i textos de creació pròpia cisos, com a publicista, Moreira va prové d’una estada de Moreira a Bar-
que havien estat publicats abans a la publicar centenars d’articles a la premsa celona per aprendre el funcionament
premsa. I el mateix podem dir del llibre de Tortosa, sovint fent servir diferents d’una màquina de serrar, durant la qual
Del bon humor tortosí, on trobem com- pseudònims, segons el tema sobre el ingressa en l’Orfeó Català i es posa en
posicions en vers i quadres de costums qual escrivia, com també va fer en contacte amb el mestre Lluís Millet.
que ja havia publicat abans. alguna de les seues obres dramàtiques: Moreira manifesta que a Tortosa
Blik-Blek, Mordente, O. Amerri, etc. manca una coral i exposa idees clau
que ha anat madurant, com l’Art i la
Va començar publicant en el setmanari Pàtria, i d’altres que traslladarà de l’Or-
catòlic catalanista La Veu de la Comarca, feó Català als orfeons que ell fundarà,
entre 1905 i 1906, i un any més tard, com ara la importància d’una seu de
en el diari catòlic de marcat caire con- l’orfeó, una senyera que el simbolitzi i
servador El Restaurador. Una vegada un «Cant de la Senyera» per homenat-
ja ha sortit de l’Orfeó Tortosí, entre jar-la, la utilització de la llengua pròpia
1913 i 1914 publica en el setmanari per expressar-se, a les quals afegirà més
catòlic El Radical, fundat per «combatir endavant la devoció per la Verge de
las campañas impías y antipatrióticas la Cinta i la recuperació i ús del cant
del sectario republicano D. Marcelino popular que prové del folklore.
Domingo Sanjuán», on conrea la sàtira
política. A continuació, entre 1914 i El 1905 Moreira enceta la seua ves-
1916, col·labora amb el setmanari del sant de pedagog i comença a impar-
partit carlista La Tradición, i amb el tir classes gratuïtes a l’Orfeó Tortosí,
Bolletí de la Lliga Espiritual de la Mare seguint «el mismo método de estudio
Joan Moreira als any trenta del segle de Déu de la Cinta (1919-1921). En el de enseñanza que en la “Escuela muni-
passat. FONS CARME MURALL MOREIRA parèntesi que coincidix amb l’estada a cipal de Música” de Barcelona, espur-
Ulldecona (1921-1929), escriu en el gado de algunos errores». Els materials
diari monàrquic i conservador Correo utilitzats per Moreira com a repertori
El gruix principal de la seua obra lite- de Tortosa, i publica en la la revista La per a les classes de nois eren molt actu-
rària el formen les obres de teatre, una Santa Cinta (1928-1936), editada pel als i innovadors respecte als utilitzats en
bona part de les quals han estat trans- Secretariado de Acción Católica per aquestes comarques al començament
crites per Massip (1992).(3) Segons ell fomentar la devoció a la patrona de del segle XX. Així, per exemple, li hem
mateix, l’any 1932 tenia escrits cent Tortosa. Simultàniament ho fa en el d’atribuir la introducció de la metodo-
cinc drames i sainets, ambientats diari independent, proper a la dreta logia musical Dalcroze –importada per
gairebé sempre a Tortosa. El que ell liberal tortosina, Heraldo de Tortosa, en Joan Llongueres– un segle abans que
anomena drames, però, són més aviat el qual publica en portada la sèrie «Gar- aquesta metodologia fos d’ús comú a
obres dramàtiques, la major part cos- ramanxos de coses i tipos tortosins». les Terres de l’Ebre i a la província.
tumistes, mai exemptes totalment Acabada la Guerra Civil publica també
d’humorisme. Les representacions van en els programes de festes de Tortosa. L’any 1905 Moreira funda l’Orfeó Tor-
tenir sempre una bona acollida i hem tosí en el Centre Excursionista i n’és el
de creure Moreira quan a la contraco- El músic director fins l’any 1912 quan presenta
berta de Del folklore tortosí afegeix «totes Fill de músic militar de primera classe, la dimissió, poc després de l’homenatge
representades en exit», perquè així ho als vuit anys va ingressar a l’escola i cor de la ciutat de Tortosa a Felip Pedrell
corroboren les cròniques de la premsa. de música de la catedral de Tortosa, celebrat del 28 al 30 d’octubre de 1911
228 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
L’any 1920 accepta una oferta com a Joan Moreira (amb el barret a les mans) i d’altres al capdavant de l’Orfeó Tortosí als
director i apoderat d’una indústria d’oli anys trenta del segle xx. FONS CARME MURALL MOREIRA
rior), amb assignatures tan poc usuals als assaigs, però ho deixà cap a la fi de (2)
en aquesta època com la preparació de 1940 a causa de l’asma que l’afectarà Aragonés Salvat, Albert; Vidal i Arasa, Joan Fran-
cesc (2009). «L’obra musical, folklòrica i literària
l’ensenyança instrumental, classes de fins a la seua mort. n de Joan Moreira». Recerca, 13, p. 49-86.
tots els instruments de corda fregada,
història i psicologia de la música, har- (3)
Massip i Bonet, M. Àngels (1992). El lèxic
monia, composició i instrumentació. tortosí: història i present [en línia]. Barcelona:
Universitat de Barcelona. http://www.tdx.cat/
TDX-0112109-153232 [consulta: 01.07.2013].
L’any 1930 torna a Tortosa i passa a tre-
ballar com a secretari particular de Joa-
quín Bau Nolla. L’any 1932 Moreira
es reincorpora a l’Orfeó Tortosí, que
havia reiniciat les seues activitats el
Documentació RECERQUES 229
Molins de secà.
Medi, producció i tecnologia
al sud del Solsonès.
A
El Centre d’Estudis Lacetans engega el
juny del 2010 la recerca documentació
mb el treball de sud del territori. A cavall entre la conca
Molins de secà. Medi, producció i tecno- recerca en la moda- del Segre i la del Llobregat, un llom
logia al sud del Solsonès, per elaborar un litat documentació separa de nord a sud les dues conques
inventari dels molins dels municipis del −dels programes seguint una línia d’altitud que rara-
sud de la comarca i documentar els dife- de recerca de l’In- ment baixa dels 800 m sobre el nivell
rents elements funcionals que en formen
ventari del Patri- del mar. Però el fet territorial que carac-
part i que actualment encara són visibles
i mesurables. El treball va permetre
moni Etnològic de Catalunya entre teritza d’entrada l’orografia comarcal
localitzar, visitar i documentar una vintena els anys 2010-2011− que portà per és el gran contrast entre la part nord,
de molins, recopilar material fotogràfic títol «Molins de secà», el Centre d’Es- alta i abrupta, i la part meridional, «la
(379 registres) i realitzar dues entrevistes tudis Lacetans es proposava conèixer plana» o terra baixa
temàtiques. en profunditat els molins del sud de la
comarca, un patrimoni preindustrial El sud del Solsonès –l’àrea d’estudi−
The “Centre d’Estudis Lacetans” força abundant i interessant i, alhora, pren la forma de planells, més o menys
started on June 2010 a research and molt desconegut. trencats i esglaonats, que oscil·len entre
documentation task named “Molins de els 900 i els 400 m d’alçada. La carac-
secà. Medi, producció i tecnologia al El medi terística més notable és el trencament
sud del Solsonès”, with the purpose of El Solsonès, tot i que és classificat com i l’accidentalitat del relleu, solcat per
elaborating an inventory of the mills of the
municipalities in the south of the region,
una comarca de muntanya, presenta barrancs, rases i rieres, fet que ha con-
and documenting the different functional diferències notables entre el nord i el dicionat la forma que hi han pres el
elements which are part of them, and
which are still visible and measurable.
The task consisted on localizing, visiting
and documenting around 20 mills, and
compile photographic material with 379
registers and 2 audiovisual (thematic
interviews).
ment, entre el 30% i el 46% de la seva als quals, sense clients, s’esvaïa comple- Molí de Més Amunt;
Molsosa
molí de cal Barrusca
superfície. Aquest dada dóna idea de tament la seva raó de ser. Ferrers i altres
Molí Pelador de
la importància que el sector primari hi treballadors que depenien de l’activitat Molsosa
Puigpelat
té, una preponderància que ve d’antic i agrària a l’antiga usança també havien Molí de Llanera Biosca
que va viure en el segle XVIII el seu gran de plegar veles.
moment d’expansió gràcies al canvi de «La gent ja va posar molt bestiar en Molí Petit de Llanera Biosca
Bassa del molí de Dalt. Can Barrusca. MARCEL·LÍ COROMINAS COTS Sala de moldre de Pleixats. MARCEL·LÍ COROMINAS COTS
i es va anar acabant, acabant, i a Efectivament, els pinsos industrials què cobrava el moliner i què cobrava el
última hora només molíem per nos- havien substituït les barreges de blat, propietari. Normalment, per moldre el
altres i per als amos, que els amos ja ordi, civada i altres cereals que els page- gra cobraven una part del gra, la mol-
s’ho feien ells, baixaven ells a mol- sos conreaven i portaven tot seguit a tura o llosada −que en deien a Pinós−,
dre-s’ho. Baixava el conco i ho feia, moldre al molí per alimentar els seus perquè la mesura era una mena de llosa.
i el moliner no tenia cap feina (...) animals. I els tractors havien substituït De cada sac de 50 kg de gra el moliner
L’home de la Ramona, ja al final, els bous i les mules; ja no es portaven separava una o dues lloses per a ell. De
més s’estimava que marxéssim que les besties a ferrar, ni les eines a esmolar, vegades el propietari del molí també
no pas que hi fóssim, perquè ja no ni els carros a reparar. A poc a poc el cobrava una llosada. D’altra banda,
fèiem cap servei per ells. Vam mar- frec de les moles que indicava al moli- els propietaris tenien dret a fer servir el
xar l’any 86.» (Palmira Bonsfills, ner expert la qualitat de la mòlta es va molí sense pagar-hi res, i ells mateixos
molinera, 1920) anar apagant... fins emmudir comple- el posaven en funcionament.
tament.
Normalment, les obres grosses en l’es-
Propietaris i moliners tructura del molí –incloent-hi l’habi-
Els moliners no eren els propietaris del tatge dels moliners− corrien a càrrec
molí sinó que el tenien en condicions del propietari:
similars al règim de masoveria. «aleshores, al capdavall, hi van fer
«El meu marit era del molí, el seu un vàter, d’aquells d’antes, eh! No es
pare també i el seu avi també. Tots pensi... Diu que no n’hi havia i que,
ells ja venien d’aquella família que quan el meu sogre estava malalt, va
s’estaven allà al molí (de Fornells). baixar la mestressa de Fornell i va dir
Ell era l’hereu i jo hi vaig anar a “No teniu vàter!?” “Ah, no, no en
viure. [...] Hi havia un cunyat que tenim”, i aleshores els van fer un.»
menava la terra. Hi tenien bèsties,
hi havia la sogra i un altre cunyat L’ofici de moliner s’aprenia amb la
que menava la ferreria» (Palmira pràctica. Els fills dels moliners ja
Bonsfills, 1920) començaven a donar un cop de mà de
petits, dintre de la mesura de les seves
En els contractes s’establien les obliga- possibilitats, i segons anaven creixent
cions dels propietaris i dels moliners: anaven adquirint major coneixement
qui es feia càrrec del manteniment de i domini de la maquinària. Per aconse-
Fotografia cedida per na Palmira la bassa, de la sèquia, de l’estructura guir el major rendiment possible en el
Bonsfills Oliva, vídua del darrer moliner
de Fornells, en la qual es veu el seu marit del molí i de la maquinària, i també es producte final d’aquest ofici, la farina,
ferrant una cavalleria. AUTOR DESCONEGUT. concretaven les condicions de la mòlta; era molt important «entendre el gra»,
232 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
quelcom que el nou moliner aprenia Com funciona un molí fer funcionar la turbina, o per posar en
de l’observació i de moltes hores de marxa la ferreria.
treball al costat dels seus predecessors.(2) A la muntanya mitjana i la terra baixa,
és a dir, fora d’aquelles zones on els La capacitat de la bassa establia la dife-
La tecnologia cursos d’aigua són més abundants, el rència entre els molins que podien mol-
Un vell debat en l`àmbit teòric de la molí comença molts metres amunt, al dre amb més regularitat (una mitjana
geografia és si el medi físic condiciona punt de captació de l’aigua, la resclosa. de tres mesos a l’any) com els de Santa
o determina les societats humanes, el La resclosa permet retenir l’aigua del Eulàlia i de Cal Barrusca, de la Mol-
paisatge cultural. En el cas del sud del riu i elevar-ne el nivell, alhora que la sosa, que disposaven d’unes basses amb
Solsonès tenim un medi favorable per desvia cap al canal. Per eficiència i eco- capacitat per a més de dos milions de
a l’explotació cerealística i també per a nomia de recursos, a l’hora d’emplaçar metres cúbics d’aigua, o el de Torres-
la cria de bestiar. No hi ha, en canvi, la resclosa s’intentava aprofitar algun cassana, i els molins que només podien
grans cursos d’aigua, més aviat el con- accident natural del riu. moldre quan plovia, com era el cas del
trari, un gran nombre de petits torrents molí de Bonsfills:
i rieres que s’obren pas –tot sovint de Un cop desviada dins el canal, també «Per moldre havia de ploure, si no
forma intermitent− en rases i barrancs. dit rec o sèquia, l’aigua circula amb plovia només teníem per la llum,
Cap d’aquests cursos no es manté, nor- un pendent suau fins a la bassa. Molts fèiem llum i prou, i fèiem alguna
malment, durant tot l’any. L’aprofita- d’aquests canals s’han perdut, alguns màquina, alguna màquina de dintre
ment d’aquestes aigües era un factor s’han soterrat i d’altres es conserven que foradava i res més. Havíem d’es-
fonamental per poder portar a terme el només parcialment. Per controlar el perar el dia que plovia. El dia que
procés de transformació del cereal, tant cabal de l’aigua, al canal hi ha un ves- plovia allavorens baixaven tots els
per al consum humà com per al con- sador o sobreeixidor que aboca l’aigua pagesos i escolta, allà semblava una
sum animal. La productivitat depenia sobrera al riu, el bagant, i per regular fira» (Víctor Vila, ferrer del molí de
d’aconseguir la màxima eficàcia a l’hora l’accés de l’aigua a la bassa hi ha una Torrescassana, 1921)
de captar, emmagatzemar i convertir en peça anomenada estallador.
potència l’aigua de la regió, un bé escàs. La potència dels molins del sud del
En el curs d’aquesta recerca s’ha pogut El següent element, la bassa, era fona- Solsonès era mitjana, els cups tenien
confirmar que aquest enunciat que era mental. La bassa, com és lògic, no un salt d’entre tres i sis metres. La
una hipòtesi inicial es confirmava amb té sempre la mateixa forma sinó que mòlta d’una quartera de blat (uns 60
el treball de camp. A l’àrea d’estudi hi s’adapta a la topografia del terreny kg) requeria de 2 a 5 hores, segons la
ha més molins dels que inicialment es i a l’espai disponible. Els moliners finor de la farina que es volia obtenir.(3)
pensava, i en tots ells els sistemes de coneixien exactament el nivell d’ai- S’ha de remarcar la qualitat de la fàbrica
retenció d’aigua eren veritables obres gua mínim necessari per moldre, o d’aquest cups i la bona factura dels car-
d’enginyeria civil. per «donar la llum», com en deien de reus de cups i basses, que donen idea
Carcau del molí de Fornells dividit en dos espais. Històricament Resclosa feta amb grans blocs de pedra de forma escalonada
tant sols hi va haver un sol rodet. L’altre carcau va acollir, que recollia les aigües de la riera de Sanaüja i mitjançant un canal
ja en ple segle xx, un rodet connectat a una turbina per fer llum. les portava fins al molí fariner dels Bellons.
MARCEL·LÍ COROMINAS COTS MARCEL·LÍ COROMINAS COTS
Documentació RECERQUES 233
del nivell dels mestres d’obra i dels pica- A part d’aquestes operacions bàsiques, Llanera, el molí de sota també tenia una
pedres que hi varen intervenir. greixar i picar, calia mantenir net de bassa on emmagatzemar l’aigua que pro-
fang el carcabà i l’obrador i sobretot venia del molí superior.
El doll d’aigua incidia amb força sobre amb l’ocasió d’inundacions, refer la res-
les paletes còncaves (àleps) del rodet. El closa i netejar el rec. La responsabilitat Molí i ferreria
rodet estava sota la peça principal del sobre aquestes tasques estava establerta Les ferreries aprofitaven la força hidràu-
molí, l’obrador. A voltes, les parets de en els contractes signats entre els pro- lica per part dels seus processos. També
l’obrador i del pou són la mateixa cosa. pietaris i els moliners. resultava pràctic per als pagesos portar
Els molins més antics, com el molí vell «L’amo pagava algú per escombrar les eines a arreglar i els animals a ferrar
de Puigpelat, el molí de Cuinaret o el rec; l’amo li feia el gasto (el men- al mateix temps que portaven el gra a
el molí vell de Bonsfills, presenten jar) i el moliner li pagava el jornal.» moldre.
estructures molt senzilles, sense edi- (Palmira Bonsfills, 1920) «A la ferreria fèiem cultivadors,
ficis afegits, però d’altres relativament «Un dia es va espatllar la reixa i la arreglar remolcs, ferrar, tot el que
més recents s’han anat ampliant i han turbina es va omplir de rocs; com que es fa en una ferreria, a més del molí.
agafat l’aspecte de les masies de la zona. a Bonsfills no ho van voler arreglar, [...] La mola de dalt també la fèiem
ja es va tancar.» (Víctor Vila, 1921) servir per fer anar els embarrats de
El manteniment la ferreria. La deixàvem enlaire i vol-
El manteniment de la maquinària del Molins i més tava sola, i allò era el contrapès de
molí acostumava a ser molt bàsic, ja Tots els molins visitats −menys el de la màquina, llavors podies foradar.
que la maquinària era senzilla. Pràc- Matamargó, que és una premsa de biga Feia nou cavalls, eh, nou cavalls! I
ticament es limitava a greixar la boixa i lliura− eren molins fariners, i molts l’altre en feia quatre o cinc.» (Víctor
i repicar les moles. S’aixecava la mola d’ells tenien associades altres activitats Vila, 1921)
amb l’ajuda de la cabra, una mena de que aprofitaven la força de l’aigua. Tot
grua que agafava la mola amb dues seguit veiem quines: Producció de llum
peces com si fos una tenalla. Durant el primer terç del segle XX s’inicià
«Les moles, jo l’única cosa que havia Sistema de dos molins una progressiva electrificació de l’inte-
fet era picar-les, en els dos anys que Aquest sistema aprofitava la infraestruc- rior del país. En molts molins s’adaptà
vaig estar allà. Ens havíem de posar tura d’un primer molí –resclosa, rec i una mola o trull per produir electricitat.
una carota com si anéssim a la lluna bassa− per fer anar un segon molí, situat Solsona, per exemple, s’abastí a partir de
i uns guants, i picar, i et quedaven tot just a la sortida del carcabà del pri- 1896 de l’energia produïda al molí dels
les mans ben plenes de sang, si no mer, o bé una mica més avall. La mateixa Cups (Olius), el que li valgué el sobre-
vigilaves, eh! Cada cop que picaves aigua servia per a tots dos mecanismes, nom de «molí de la Llum».
marxaven uns esquitx que et deixa- amb un estalvi considerable de cons-
ven la pell... vamos, la cara t’hagués truccions, ja que la resclosa, el canal i la Els molins visitats que encara estaven
quedat ben gravada, de tan forta bassa eren compartits, i amb l’avantatge en funcionament al començament del
com és aquella pedra.» (Victor Vila, de tenir la mà d’obra concentrada al segle xx havien adaptat la seva estruc-
1921) mateix lloc. En alguns casos, com hem tura per encabir-hi també la generació
pogut veure al molí de Pleixats i al de d’electricitat.
SISTEMA DE PRODUCCIÓ
MOLÍ FARINER DOS MOLINS FERRERIA DE LLUM PELADOR MOLÍ D’OLI
Molí de Pleixats i molí pelador de Pleixats X X X
Molí de Fornells X X X
Molí Vell de Xixons X X
Molí Nou de Bonsfills X X
Molí de Torrescassana X X
Molí de Més Avall i molí pelador de Puigpelat X X
Molí i ferreria de Santa Eulàlia X
Molí de Llanera X
234 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Molí pelador
S’estudia la subhasta cantada del peix La subhasta del peix com a en molts aspectes, els elements de la
de Montgat com a manifestació viva del activitat d’interès etnològic comercialització tradicional del peix.
C
patrimoni marítim català. Aquest exemple Atesa la seva especificitat, un projecte
de subhasta a la baixa que conserva els
elements de la primera venda tradicional
ada cop és més engegat per la Fundació Promediter-
del peix, en clara oposició a la digitalitza- habitual que la rània en el marc del programa IPEC
ció general de les subhastes del peix. Un cultura marí- va tenir per objectiu documentar els
projecte IPEC ha permès documentar tima esdevingui principals elements de la subhasta
l’última subhasta cantada que queda imatge de pro- de Montgat i fer-ne una comparació
a Catalunya tot comparant-la amb la
moció turística amb una subhasta que introdueix les
moderna subhasta de Palamós.
dels municipis litorals. Diguem que darreres novetats en tecnologia, comu-
l’esgotament del model «sol i platja» nicació i gestió, com és la de Palamós.
The chanted fish auction of Montgat ha forçat els agents del territori a bus-
is analysed as a vivid manifestation of car nous referents identitaris per sin- Per què se subhasta el peix?
Catalan maritime heritage. This example gularitzar les destinacions en el marc La subhasta –també coneguda com
of a reverse auction retains elements of
d’un mercat més global i competitiu «venda a l’encant» o «al més donant»–
the traditional first sale of fish, in clear op-
position to the general digitisation of fish (Donaire et al., 1997). La patrimo- és, per definició, un sistema de venda
auctions. An IPEC research project has nialització del mar, de les barques, el que adjudica un bé al millor postor. Hi
gathered information on the last Catalan treball dels pescadors o la gastronomia ha diversos tipus de subhasta segons
chanted fish auction and compared it marinera tradicional té com a objec- el producte i el tipus de comprador.
with the modern auction in Palamós. tiu, en molts casos, establir marcadors A Catalunya, el sector pesquer empra
de «qualitat turística» que atorguin la subhasta a la baixa, o holandesa:
«autenticitat» a les destinacions locals. desembarcat el peix i congregats els
compradors a la llotja, el subhastador
En aquest sentit, un dels elements patri- marca un preu de sortida del peix a
monials que s’ha començat a explotar l’alça que va baixant seqüencialment
com a recurs turístic és el de la subhasta fins que un comprador, en competèn-
del peix, procés pel qual els pescadors cia amb la resta, l’atura i l’adquireix pel
fan la primera venda de la captura dià- darrer preu anunciat, sense possibilitat
ria. Entre totes les que s’organitzen al de contraofertes.
llarg del litoral català, crida l’atenció
per la seva especial singularitat la que La subhasta a la baixa permet ven-
Paraules clau: comercialització del peix; sub- diàriament duen a terme a la platja de dre ràpidament molta quantitat de
hasta a la baixa; patrimoni marítim; Montgat; Montgat els pescadors professionals de producte, operació necessària quan
Palamós
la Confraria i Pòsit de Pescadors Verge es comercialitzen productes frescos i
Keywords:fish commercialization, auction del Carme de Montgat, el Masnou i altament peribles com el peix (Cor-
downward, maritime heritage, Montgat,
Palamós Premià de Mar. És la darrera subhasta bera, 2000). Això permet fer arribar
a veu que queda a Catalunya i manté, a les peixateries i restaurants peix fresc
236 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Subhasta a Montgat, estiu 2011. NÚRIA FDEZ. LLOBET (21.07.2011) Subhasta cantada de Montgat 2011. NÚRIA FDEZ. LLOBET (21.07.2011)
Documentació RECERQUES 239
Adaptacions de la subhasta a la normativa requerida. Alça del peix per evitar el contacte dels coves amb el terra.
NÚRIA FDEZ. LLOBET (12.9.2013) NÚRIA FDEZ. LLOBET (12.9.2013)
Gestos de desaprovació, mirades discretes Les necessitats envers la seva conser- ria un seguit de millores a la llotja.
entre compradors experimentats, picaba- vació van materialitzar-se al ple muni- D’aquesta manera, s’aconseguirà que
ralles subtils o canvis de lloc per despistar cipal de l’Ajuntament de Montgat, l’espai tingui unes garanties sanitàries
en són alguns. celebrat 24 de setembre del 2012, on mínimes com a lloc de primera venda.
es va distingir la subhasta cantada com
El futur de la subhasta cantada a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). I com dèiem, l’interès per la subhasta a
de Montgat L’activació patrimonial des de l’ens Montgat com a referent turístic ha dut
L’estudi IPEC Documentació i la seva local és un primer pas per garantir la l’Ajuntament a presentar la seva nova
difusió en conferències i presentacions conservació i protecció de l’activitat, marca amb l’eslògan «Montgat té rot-
ha permès aprofundir en el coneixe- així com la necessitat que pugui ser llo». L’estratègia turística endegada pel
ment de la comercialització tradicio- reconeguda amb una figura jurídica municipi intenta destacar l’originalitat
nal del peix, que per diversos motius més àmplia. de l’activitat per obsoleta, alhora que
corre un alt risc de desaparèixer. Altres fomentar el respecte i reconeixement
subhastes a veu, com la de Badalona, Per tal de compatibilitzar aquest títol de l’ofici de pescador. Caldrà mantenir
han desaparegut recentment i han estat amb els condicionants legals i sanitaris aquest equilibri per tal que els interessos
substituïdes per la subhasta informatit- actuals, l’Ajuntament de Montgat, sota turístics juguin a favor de la pervivència
zada. Fora de Montgat, avui només es directrius del Departament d’Agricul- de la subhasta i no acabin interferint en
coneixen les subhastes cantades a tra- tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació l’essència de la darrera subhasta cantada
vés de recreacions històriques, sempre i Medi Natural de la Generalitat de de peix de Catalunya. n
dutes a terme pels mateixos pescadors. Catalunya, va reclamar a la Confra-
BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA
Alegret, J.L.; Nadal, B. (1987) Les confraries Donaire, J.A.; Fraguell, R.M.; Mundet, Ll. (1997) Garriga, A. (2003) La comercialització del peix a
de pescadors. La dimensió social de la pesca a «La Costa Brava ante los nuevos retos del turis- les llotges de la Costa Brava. Informe preliminar.
Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya mo». Dins Estudios turísticos, 133: 77-96 [manuscrit inèdit]. Girona: Universitat de Girona
Alegret, J.L.; Garrido, A (2004) Història de la Ereipa, B. (2008) Estrategias de comercializa- Llull Fedriani, A. (1952) Reportaje histórico y
Confraria de Pescadors de Palamós. Palamós: ción de la pesca litoral: El caso de la lonja de con- general de la Villa de Montgat y datos generales
Confraria de Pescadors tratación del puerto pesquero de Palamós y sus de Tiana. Reportajes España. [S.l.]: [s. n]
lecciones para la pesca artesanal en Venezuela.
Aleixendri, L. Fernández Llobet, N.; (2011) «La Barcelona: Universitat de Barcelona Martí, M.; Badias, J; Mata, R.; Garrido, A. (2011)
subhasta cantada de Montgat: documentar la co- «La memòria dels pescadors, un patrimoni viu».
mercialització tradicional del peix». Dins Argo: re- Fernández Llobet, N. (2010) «Peixos pescats, Dins Argo: revista del patrimoni i la cultura ma-
vista del patrimoni i la cultura marítima, 10: 46-47 peixos subhastats, l’última subhasta a veu de rítima, 11: 25-33
Catalunya, comerç o tradició» [Treball de final
Corbella , T. (2000) «El descenso de precios en de màster. Inèdit] Madrid: UNED
la subasta a la baja». [en línia] III Encuentro de
Economía Aplicada < http://www.alde.es/en- Franquesa, R. (2005) Las cofradías en España:
cuentros/anteriores/iiieea/autores/C/101.pdf> papel económico y cambios estructurales. Pala-
[consulta: 11 de març 2011] mós: Càtedra d’Estudis Marítims
240 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Esther Hachuel
Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat
Aquest text és un resum d’una part de L’Itinerari de l’Aigua L’objectiu és, doncs, crear una sèrie de
la recerca feta en el marc dels projectes del Baix Llobregat rutes turisticoculturals que recolzin en
L
de recerca per desenvolupar l’Inventari aquest patrimoni que ens ha llegat la
del Patrimoni Etnològic de Catalunya.
L’objectiu era realitzar un inventari de tot
’Itinerari de l’Aigua tecnologia orientada a captar, tractar
el patrimoni del Baix Llobregat vinculat a del Baix Llobregat o aprofitar l’aigua des de la prehistòria
l’ús de l’aigua (molins, canals, safare- és un projecte lúdic i fins als nostres dies. També vol acos-
jos...) per tenir la base material del que i cultural basat en la tar la població a la realitat de l’aigua i
anomenem l’Itinerari de l’Aigua del Baix creació d’una oferta fer comprendre la importància que té
Llobregat, un projecte ludicocultural d’activitats adreçada avui, i cada cop més, per a les nostres
basat en la creació d’una oferta d’activi-
tats adreçada al gran públic i articulada
al gran públic i a sectors específics vides, amb el nexe comú de la nova
al voltant dels elements del territori que (escoles, gent gran, turistes, etc.) i arti- cultura de l’aigua.
permeten parlar de l’ús social de l’aigua culada al voltant del patrimoni passat i
al llarg de la història. present vinculat a l’ús social de l’aigua, Hem intentat entendre la història de
com també de la seva senyalització in l’ús social de l’aigua en sentit ampli, és a
situ i sobre mapes virtuals interactius. dir, no només el seu consum domèstic
This text is a summary of a part of the
work carried out under the research
projects to build the Ethnological Heri-
tage Inventory of Catalonia. The aim of
the research was to make an inventory
of heritage linked to water use in the
Baix Llobregat, a region of the metro-
politan area of Barcelona (mills, canals,
public laundries, etc.). This inventory
is to be the basis for implementing the
Baix Llobregat Water Route, a recre-
ational and cultural project based on the
creation of a range of activities for the
general public structured around the
elements of past and present that allow
discussion of the social use of water
throughout history.
i industrial, sinó totes les altres fun- cultura de l’aigua. El Baix Llobregat lloc a un nombrós sistema d’infraes-
cions que hem anat detectant: mitjà ofereix una plataforma immillorable tructures hidràuliques pertanyents a
de comunicació –navegació–; barrera per desenvolupar un projecte d’aques- totes les èpoques i esparses pel terri-
geogràfica –ponts o altres enginys–; o tes característiques, tal com es fa palès tori.
l’aigua lúdica (termes, balnearis, etc). en l’apartat següent. – El mar, que limita la comarca en la
seva façana sud-est i que en els darrers
L’aigua és, sens dubte, un dels agents Justificació: la presència temps i gràcies als avenços tecnològics
més importants de formació i transfor- d’aigua al Baix Llobregat es revela també com una important
mació del paisatge i del territori i un El Baix Llobregat és un territori histò- font d’aigua apta per al consum (des-
element cabdal per entendre la relació ricament marcat per la presència d’ai- saladora del Prat de Llobregat).
entre les societats i el seu entorn: la tria gua. La llista d’elements hídrics, tots – El Delta, considerat una de les reser-
de l’assentament; la forma de captació articulats entre si, que segueix és una ves naturals humides més importants
d’aquest recurs per a la vida i per a la mostra de la diversificació que adopta d’Europa i una de les darreres mostres
producció; la creació d’infraestructures la presència de l’aigua a la comarca: d’aquest tipus de paisatge i ecosis-
per captar, canalitzar, tractar o contenir – El riu Llobregat que, procedent del tema a Catalunya i Espanya.
l’aigua; la navegació marítima o fluvial; Prepirineu, travessa la comarca de – Els estanys, on la biodiversitat de les
l’aprofitament dels ecosistemes hídrics nord a sud, articulant el territori, zones humides es fa més evident grà-
i els seus recursos biòtics i abiòtics… determinant la seva configuració cies a la important presència de flora
Tots aquests factors han condicionat, i geogràfica i geològica i jugant un i fauna.
encara condicionen, la vida en societat important paper com a motor de – Els dos aqüífers del Delta, un de
i l’economia. En altres paraules, des del desenvolupament social i econòmic superficial i freàtic i l’altre profund
punt de vista històric i antropològic, la gràcies a l’aprofitament de les seves i artesià, ambdós de cabdal impor-
comprensió de l’adaptació humana al aigües en l’agricultura, la indústria i tància com a font d’aigua per al con-
territori passa per conèixer els recursos l’abastiment. sum humà de Barcelona i la seva àrea
hídrics i la tecnologia de què disposen – Els afluents del Llobregat, rius i metropolitana.
les societats per fer-ne ús i control. I a la rieres: la conca del Llobregat, en el – Els aqüífers de la Cubeta de Sant
inversa, una perspectiva històrica de les seu encaix amb la comarca, inclou Andreu i de la Cubeta d’Abrera,
formes de gestió de l’aigua proporciona importants afluents (l’Anoia) i rieres dipòsits al·luvials de gran extensió
informació sobre el substrat a partir (les de Rubí, Vallvidrera, Sant Just o geològicament articulats amb els
del qual podem construir una nova Sant Climent). El conjunt ha donat aqüífers del Delta.
En la primera fase, acollits a un pro- etc.). Resulta difícil equiparar-les al 5) Vinculats al tractament de l’aigua
jecte de recerca i documentació de patrimoni (potser es podrà algun (planta potabilitzadora, dessala-
l’IPEC, vam desenvolupar els objec- dia?), però des del punt de vista de dora, depuradora, etc.).
tius següents: l’Itinerari de l’Aigua permetran com- 6) Vinculats a la salut, l’oci i la cultura
– L’inventari del patrimoni vinculat a pletar el discurs de la història de l’ús (termes romanes, balneari, Museu
l’ús de l’aigua: que s’ha fet d’aquest recurs. Per tant, de les Aigües).
° La detecció dels elements que l’espectador no se situa com a agent 7) Espais de memòria de l’aigua: llocs
podrien o haurien de formar part passiu i extern, sinó com a agent actiu que permeten parlar del control i la
de l’Itinerari de l’Aigua. immers en el discurs que rep. gestió de l’aigua en el passat, encara
° La seva recensió (utilitzant una • A l’últim, trobem espais naturals que actualment no mostrin cap ele-
base de dades proporcionada per i paisatges humanitzats(3) que ens ment concret (indret del Pont de
l’IPEC). permeten mostrar on i com es troba Molins de Rei, barri de Can Vidalet,
° La seva ubicació en un mapa Goo- l’aigua al Baix Llobregat i quina inci- edifici de l’Ajuntament d’Olesa de
gle. dència ha tingut en el paisatge i en Montserrat –antic Hotel Gori–).
– La documentació: entrevistes i l’esdevenidor de la comarca. 8) Espais naturals (delta del Llobregat,
recerca bibliogràfica i documental. aiguamolls de Molins de Rei, coves
– La conceptualització de les grans Des del punt de vista dels tipus d’ele- de Salnitre, etc.).
línies d’actuació sobre les quals s’han ments que hi hem trobat, els podem
de sustentar l’Itinerari i la seva oferta agrupar, segons la classe d’informació L’Itinerari de l’Aigua del Baix
concreta de productes i activitats. que proporcionen, en: Llobregat: alguns productes
– L’assaig amb la imatge corporativa 1) Vinculats a l’agricultura (canals, Amb el conjunt d’elements inventari-
de l’Itinerari i la seva oferta concreta aqüeductes, etc.). ats i la seva distribució a l’espai, hem
d’activitats. 2) Vinculats a la producció preindus- plantejat la creació de dos productes
trial o industrial (molins fariners bàsics de l’Itinerari: els Camins d’Aigua
L’inventari de patrimoni i paperers, pous de glaç, colònies i els Senders d’Aigua. D’altres, com els
vinculat a l’ús de l’aigua industrials, etc.). espais de la Memòria de l’Aigua, no
Hem inventariat un total de 92 ele- 3) Vinculats a la gestió de l’aigua a les s’aborden en aquest text.
ments amb un horitzó cronològic que llars (fonts urbanes, safarejos).
va des dels inicis de l’edat antiga fins 4) Vinculats al control de l’aigua com Els Camins permetrien visitar en un o
als nostres dies. Cal tenir present que, a força de la naturalesa (ponts, ter- més dies elements que comparteixen
en conjunt: raplens de protecció d’aiguats, etc.). un mateix eix temàtic. Els Senders es
• Es tracta majoritàriament d’un patri-
moni difús,(2) amb un valor relatiu a la
història del territori, molt eloqüent,
però molt lluny del concepte de gran
patrimoni.
• Tot i que en uns pocs casos es tracta
d’elements que ja són visitables i en
els quals una unitat de gestió assegura
una oferta estable d’activitats (el Molí
de Can Batlle de Vallirana, les termes
romanes de Sant Boi de Llobregat o
la Colònia Sedó d’Esparreguera), per
a la major part dels elements caldria
plantejar-se’n la visitabilitat que, en
algun cas, arriba a ser impensable per
més que l’element s’ho valdria (així és,
per exemple, el balneari de la Puda,
en estat ruïnós).
• En l’inventari trobem infraestruc-
tures actuals i en ple funcionament Exteriors del Molí dels Frares de Sant Vicenç dels Horts, molí fariner amb orígens
(planta potabilitzadora, dessaladora, al segle xiii. AGNÈS DAL MASCHIO
244 RECERQUES Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
petit territori, per exemple, un muni- i la seva evolució al llarg del temps, (1)
cipi. Quan el municipi tingui alguna així com l’evolució d’algunes infra- http://www.esicomos.org/nueva_carpeta/
CIIC_esp.htm [consulta: a 15.10.2009].
vocació especial se solaparà amb un estructures inicialment concebudes
eix temàtic (per exemple, les mines per al reg i que més endavant van ser (2)
d’aigua de Sant Just Desvern). Són aprofitades per a la indústria. Inclou- Riba Romeva, Carles (2012) «Patrimoni, història
local i didàctica. Conclusions». A: D.A. Patri-
subitineraris pensats per veure tots els ria els molins fariners de Can Batlle, moni, història local i didàctica. Homenatge a
seus elements en un sol dia de visita. Can Padrosa i els Frares, Can Cartró Jaume Codina. Actes de les VI Jornades del
i el salt de l’Erasme, i la Colònia Sedó Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de
Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobre-
De moment, amb l’horitzó de material i la fàbrica Pujol i Bausis. gat - Edicions del Llobregat, p. 552-561 [ISBN:
inventariat, hem creat cinc Camins • Del riu a l’aixeta: per donar a conèixer 978-84-938801-6-3].
d’Aigua: el procés que avui dia ens permet tenir (3)
• El Camí del Riu: per explicar la inci- aigua per al consum humà, la indús- En el cas del Baix Llobregat la distinció entre
dència que el riu ha tingut en la for- tria, el reg, etc., com també les diverses espais naturals i paisatges humanitzats respon
merament a la convenció, ja que, de fet, el pobla-
mació geològica del territori i la seva xarxes i sistemes d’abastiment d’aigua ment continuat des del paleolític i el caràcter
influència en l’esdevenidor històric. existents a la comarca(4) (planta pota- metropolità del territori permetrien parlar úni-
Inclou espais naturals d’especial inte- bilitzadora d’Abrera, Museu AGBAR, cament de paisatges humanitzats.
rès vinculats al riu i punts d’interès Dessaladora i ETAP, i Torre de l’Aigua (4)
geològic (mirador del Cairat, torrent de Sant Joan Despí). No és casual que la comarca del Baix Llobre-
gat presenti una gran varietat en les formes de
gran d’Abrera, riu Llobregat, aigua- • L’aigua que feineja: camí que aglutina gestió de l’aigua: empreses públiques muni-
molls de Molins de Rei, basses de Can els elements vinculats a la utilització cipals –Aigües del Prat–; empreses privades
Dimoni i espais naturals del delta). de l’aigua a les llars abans no arribés –AGBAR–; cooperatives de consum –com
la Comunitat Minera Olesana, que abasteix
També donarà lloc a parlar del patri- l’abastiment per xarxa i que obligava d’aigua els habitants i instal·lacions d’Olesa de
moni «invisible», és a dir, els aqüífers especialment les dones a desplaçar-se Montserrat–, etc.
i les cubetes. Es podran mostrar les per poder fer la bugada o altres tas-
marques d’inundacions del camí del ques i dur aigua a casa. Inclou el con-
Sorral i els terraplens que protegeixen junt del carrer de la Font d’Abrera, els
de les avingudes del riu. pous i safareig de Can Comas, i els
• Aqua Rubricati o Camí de l’Aigua safarejos de la Font Vella i de Corbera
Romana: que a partir del nom llatí de Llobregat.
del riu (Rubricatus) permetrà par-
lar de la utilització de l’aigua per En el moment de redactar aquestes
part dels romans i l’empremta que línies, l’equip de treball encara treba-
aquesta cultura ha deixat fins als lla en l’edició de materials de suport
nostres dies. Inclouria el pont del (guia de l’itinerari, web, etc.), en la
Diable, les termes de Sant Boi, el redacció de la informació que ha de
forn de ceràmica de Sant Vicenç dels senyalitzar els diferents elements de
Horts i el jaciment arqueològic de l’itinerari (distàncies, temps, informa-
les Sorres. ció de l’element, etc.) i en les relacions
• Solcs d’aigua: per parlar de l’impacte institucionals que han de permetre
de l’aigua en l’agricultura i donar a vincular tots els elements sota l’aixo-
conèixer els nombrosos enginys cre- pluc de l’Itinerari de l’Aigua del Baix
ats per fer arribar l’aigua als conreus. Llobregat. n
Inclou el Parc Agrari del Baix Llobre-
gat i el seu Arborètum amb les seves
infraestructures de reg, entre les quals
els canals de la Infanta i de la Dreta;
també els canals de reg de Torrelles
de Llobregat, les mines d’Erasme-
Falguera i Torreblanca, i l’aqüeducte
de la Palma de Cervelló.
Etnomón
246
ACTES INSTITUCIONALS
– L’Inventari del Patrimoni
Immaterial del Montseny, al
registre de millors pràctiques
de salvaguarda del patrimoni
immaterial de la UNESCO
– De les iguales a la cartilla
249
BIBLIOGRAFIA I DOCUMENTACIÓ
– L’Arxiu Joan Tomàs i Parés (AJTP)
– L’encís de la recerca etnològica.
Ressenya del llibre Ta Kritikà.
Viatge per la música de Creta
(aproximació etnogràfica al
fenomen musical cretenc).
246 ETNOMÓN Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
Actes institucionals
L
a «Metodologia per de la humanitat juntament amb la que «és un reconeixement del qual en
a l’Inventari del Llista Representativa i la Llista de podem gaudir plenament, però a la
Patrimoni Cultural Salvaguarda Urgent. vegada també és un repte per continuar
Immaterial: l’expe· treballant fort i de valent en aquesta
riència del Mont· El reconeixement del projecte tingué línia. Ens ofereix la possibilitat d’aten·
seny a les Reserves lloc durant el transcurs de la VIII Reu· dre altres països i ONG que vulguin
de la Biosfera» ha estat inclosa dins nió del Comitè Intergovernamental aplicar aquest mètode als seus llocs
el Registre de Bones Pràctiques de per a la Salvaguarda del Patrimoni Cul· d’origen». Puig afegí que «s’ha posat
Salvaguarda del Patrimoni Cultural tural Immaterial de la UNESCO, duta de manifest com després de 20 anys
Immaterial de la Convenció 2003 a terme entre el 2 i el 7 de desembre de de treball en la línia de la llei 2/1993,
de la UNESCO. Aquest és el primer 2013 a Bakú (Azerbaidjan). En el marc la nostra forma de treballar s’ha con·
projecte català que s’ha inclòs dins d’aquesta reunió, el director general vertit en un referent més per a tots els
d’aquest Registre, una de les tres llistes de Cultura Popular, Associacionisme països membres de la Convenció per a
que recullen exemples i manifestaci· i Acció Culturals, del Departament la Salvaguarda del Patrimoni Cultural
ons de patrimoni cultural immaterial de Cultura, Lluís Puig, va destacar Immaterial».
Lluís Puig. Intervenció en el marc de la reunió del Comitè Intergovernamental de la UNESCO. Desembre 2013. AUTOR: ANTONI CARNÉ
Actes institucionals ETNOMÓN 247
La Metodologia, que s’inicià el 2009, ha La Metodologia té com a punt central expressions orals; arts de l’espectacle;
estat un projecte promogut pel Centre la participació del conjunt de la soci· pràctiques socials, rituals i esdeveni·
UNESCO de Catalunya amb la col· etat en la salvaguarda del patrimoni ments festius; coneixements i usos
laboració de la Reserva de la Biosfera immaterial i se centra en el paper de relacionats amb la natura i l’univers; i
del Montseny, el Museu Etnològic del les comunitats, els grups, i els individus tècniques artesanals tradicionals. Per
Montseny «la Gabella», i el Departa· que el recreen i el transmeten. La iden· les seves característiques, aquest inven·
ment de Cultura de la Generalitat de tificació dels elements que formen part tari no es considera tancat i s’ha d’anar
Catalunya per mitjà de la Direcció del patrimoni cultural immaterial es ampliant i revisant amb les aportacions
General de Cultura Popular, Associ· dugué a terme a través de la documen· dels col·lectius i particulars de la zona
acionisme i Acció Culturals. tació, el treball de camp i la participació del Montseny, en especial d’aquells
comunitària. Els criteris de verificació grups i persones que hi estan directa·
Les principals novetats de la Metodo- es fonamenten en tres idees, que són ment implicats.
logia és que pren com a referència el que l’element infongui un sentiment
nou concepte de Patrimoni Cultural d’identitat, que es transmeti generacio· El projecte es pot consultar a http://
Immaterial establert per la Convenció nalment i que mantingui llur vigència ves.cat/j8u7 n
2003 de la UNESCO, i que ha estat i actualitat.
confeccionada amb l’objectiu de ser·
vir d’exemple per a altres inventaris de L’inventari del Montseny ha recollit
patrimoni immaterial. 294 elements referents a tradicions i
248 ETNOMÓN Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
E
l dissabte 21 de oral d’alguns testimonis de gent de la
desembre de 2013 Vall d’Aro i comarques de Girona.
es va presentar al
Museu d’Història de Aquest llibre té el valor afegit que
Sant Feliu de Guíxols ha aconseguit unir el relat acadèmic
el volum número 24 amb un relat oral, oferint, per tant,
de la col·lecció «Temes d’Etnologia de una visió més global, des de diferents Coberta del llibre De les iguales
a la cartilla
Catalunya», que edita el Departament punts de vista, de la realitat sanitària a
de Cultura de la Generalitat de Catalu· Catalunya. I a més a més, atorga veu
nya. En l’acte van intervenir el Sr. Lluís a col·lectius que en altres recerques no nal i Laura Mascarella. També van
Puig, director de la Direcció General apareixen: pacients, infermers/eres, col·laborar en alguns capítols Joaquim
de Cultura Popular, Associacionisme practicants, llevadores, remeiers/res, M. Puigvert, Alfons Zarzoso i Fer·
i Acció Culturals, el Dr. Daniel Palo· curanderos/res, etc. ran Montesinos, i finalment, Josep
meras, metge i escriptor, i el Dr. Josep M. Comelles ha estat l’encarregat de
M. Comelles, coordinador del llibre. La recerca va ser coordinada des del donar sentit i posar en ordre tot el
Museu d’Història i forma part de material recollit i transcrit.
Sota el títol De les iguales a la cartilla, l’Inventari del Patrimoni Etnolò·
el llibre ofereix una visió de la rea· gic de Catalunya (IPEC), que duu El llibre es pot adquirir a la botiga del
litat sanitària a la Vall d’Aro des de a terme el Departament de Cultura Museu d’Història de Sant Feliu de Guí·
l’edat mitjana fins a 1967, any de la de la Generalitat de Catalunya. Els xols, als punts de venda de les publica·
promulgació de la Ley de Bases de la buidatges documentals i la realització cions de la Generalitat de Catalunya i a
Seguridad Social. d’entrevistes van ser a càrrec de Laura través de la web http://llibreria.gencat.
Francès, Sílvia Alemany, Mariola Ber· cat. n
El llibre està dividit en cinc capítols.
El primer «Del concepte de medicina
popular al procés salut, malaltia i aten-
ció» dóna una base teòrica per enten·
dre conceptes i raonaments que aniran
apareixent al llarg del text. La segona
part parla dels «Orígens del procés de
medicalització a Catalunya: entre les
conductes del comú i les fundacions
hospitalàries». La tercera, «L’Estat libe·
ral i el procés de medicalització a la
Vall d’Aro», ofereix una panoràmica
més concreta del que passà a la Vall
d’Aro. La quarta part, «El somni d’un
estat de providència», parla del període
que va de 1907 a 1939, i finalment, el
cinquè capítol tracta sobre «La llarga Imatge de la presentació llibre De les iguales a la cartilla al Museu d’Història
postguerra», i és on es recull la memòria de Sant Feliu de Guíxols, el 21 de desembre de 2013. ARXIU DEL MUSEU DE SANT FELIU DE GUÍXOLS.
Bibliografia i Documentació ETNOMÓN 249
Bibliografia i Documentació
E
Generalitat de Catalunya
Eliseu Carbonell
Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural
Coberta del llibre Ta Kritikà. Viatge
per la música de Creta (aproximació
etnogràfica al fenomen musical cretenc,
«Ignoro si el lector coneixerà l’encisa· En concret, el treball se centra en la de Jordi Alsina.
dora illa de Creta», es llegeix a la con· funció identitària d’aquesta expressió
tracoberta de llibre que aquí ressenyem. cultural coneguda com kritikà, el bri· investigacions en el camp de l’antro·
No estic segur que la lectura de cap lli· colatge d’una identitat mitjançant la pologia jurídica de Miguel Doñate a
bre acadèmic pugui suplir l’experiència música popular i tradicional cretenca, Còrsega i de Pablo Romero a Sardenya
de trepitjar l’illa i sentir els smellscapes la seva patrimonialització i, en defini· i la seva formulació teòrica del mar
cretencs dels que nostàlgicament ens tiva, l’etnicitat cretenca o «creïcitat» com a frontera. I és just que ho faci, ja
parlava Michael Herzfeld en el seu lli· a partir d’observar l’execució musical que, amb la seva, formen un triangle
bre A Place in History. Alsina ens acosta i tot el que l’envolta: músics, públic, d’investigacions etnogràfiques sobre les
amb el seu llibre als soundscapes de l’illa. instruments, tècniques d’execució, illes mediterrànies realitzades els dar·
El que sí us puc assegurar és que el lli· context festiu, balls, lletres, melodies, rers anys que auguren futur i solidesa
bre de Jordi Alsina permetrà al lector paisatges, context social, econòmic i al terreny de l’especialització en antro·
conèixer de primera mà l’encís de la polític, influències estètiques externes, pologia mediterranista a casa nostra.
recerca etnològica. etc. La música, ens diu l’autor, «com a Altres influències teòriques d’aquest
fet cultural i també social». treball citades per Jordi Alsina, i que es
Perquè el primer que m’agradaria asse· poden reconèixer durant la lectura del
nyalar d’aquest llibre és que es tracta Aquest llibre, doncs, cal situar-lo llibre, són autors de gran talla, com ara
d’una petita però excel·lent peça etno· en el context de l’antropologia de la Merriam, Barth, Bourdieu, Gellner i,
gràfica, un llibre fruit d’una immersió música, terreny que han conreat molt naturalment, Herzfeld.
llarga i densa en el treball de camp a pocs investigadors al nostre país. Afor·
l’illa per estudiar la funció cultural de tunadament, Alsina ha comptat amb Alsina pren la música cretenca com
la música tradicional de Creta, és a dir, el suport d’un d’ells, el més conegut un artefacte cultural, i ho fa a través
ta kritikà. El llibre és resultat d’una tesi per tots nosaltres, de fet, que ha estat de la immersió etnogràfica, comen·
presentada el 2010 a la Universitat de codirector de la investigació que ha çant per aprendre a tocar i a ballar la
Barcelona dins el Màster d’Antropo· donat lloc al llibre. Ens referim, natu· música cretenca mentre viu a Creta.
logia i Etnografia a partir d’un treball ralment, a en Josep Martí. L’altre co- Conversa amb els seus veïns sobre les
de camp realitzat entre 2006 i 2009. director ha estat l’Ignasi Terradas, de múltiples facetes de la música tradici·
Durant aquest període, Alsina va qui Alsina ha sabut aprofitar molt bé, onal, assisteix a concerts, casaments,
poder, com escriu ell mateix al pre· també, les seves lliçons sobre un altre festes religioses i actes politics en què
faci, «conèixer una Creta diferent de concepte clau d’aquest treball, la iden· la música és un element central. Aquí
la que surt a les postals per a turistes», i titat viscuda i la distància que hi ha rau al meu entendre el principal mèrit
sobretot, «viure el dia a dia de l’illa com entre aquesta i la identificació política. d’aquest treball, l’habilitat amb què
un membre més de la seva comunitat». Al prefaci, Alsina menciona també les Alsina salta un mur considerable que
252 ETNOMÓN Revista d’Etnologia de Catalunya Juny 2014 Núm. 39
pocs han estat capaços de saltar. Qui del mar Mediterrani, i a través d’un terranis reconeixerem aquest tipus
ha explicat millor, crec, la poca traça dels seus informants fa una crítica al d’afirmació. Alhora que es constata
de l’antropologia social per analitzar concepte de «música de la Mediterrà· l’estretor de les polítiques culturals
els fenòmens artístics ha estat Alfred nia» que tant ha proliferat a través dels de l’Estat, apareix com una evidència
Gell. Prenent el concepte d’«ateisme festivals celebrats als diferents països històrica i etnogràfica la manipulació
metodològic» de Peter Berger (prin· d’aquestes ribes, explicitant que es de les tradicions musicals en diferents
cipi metodològic segons el qual siguin tracta d’un «concepte construït» per períodes, arribant fins a l’extrem, per
quina siguin les creences personals –o «legitimar uns interessos polítics i eco· exemple els anys cinquanta, de prohibir
la manca d’elles– de l’antropòleg que nòmics» més que no pas que respon· interpretar música tradicional cretenca
estudia un fenomen religiós, aquest ha gui a una realitat musical o a criteris amb violí a les emissores de ràdio gre·
de partir de l’assumpció que aquelles musicològics. gues per considerar aquest instrument
no són literalment certes), Gell planteja com a estranger, però, en canvi, els anys
la necessitat d’un «filisteisme metodo· Tot això, insisteixo, s’ha de posar en setanta, transformant les músiques i les
lògic» per analitzar antropològicament el context polític i econòmic actual, danses sota una lògica turística «amb
els fenòmens artístics. És a dir: resis· sense oblidar la història recent. És així la creació d’uns estereotips que s’em·
tir l’embat estètic, restar indiferent al com ho fa en Jordi Alsina, i la política motllessin a la imatge que els estran·
reclam de l’obra d’art com a pas previ a esdevé el pinyol d’aquest llibre. No gers tenien de Creta», reduint així l’art
la seva anàlisi com a artefacte cultural, deixa de ser significatiu que Alsina musical a simple peça d’un engranatge
sense, però, quedar-se al nivell d’anàlisi ens parli del turisme dins un capítol que gira cap a un costat o cap a l’altre
inconogràfica que feia Panofsky. És a titulat «Els polítics». Escriu Alsina: «El en mans d’interessos espuris.
dir, Gell postula que l’antropologia de turisme és assenyalat com una de les
l’art ha de renunciar al «culte artístic» preocupacions màximes dels polítics Però afortunadament, com ens mos·
però sense quedar-se en la concepció de a Grècia i a Creta, un interès que ha tra Jordi Alsina a través de la seva cap·
l’art com un mer llenguatge sinó pre· potenciat, segons els nostres infor· tivadora etnografia, la voluntat dels
nent-lo com el component tecnològic mants, un procés de folklorització de habitants de Creta manté plena de
d’un sistema cultural complex. Ara bé, les músiques de l’illa, un trencament vida i geni creatiu ta kritikà, així com
quan l’investigador ha de submergir-se amb les formes de vida existents abans el dialecte cretenc amb què s’expressen
en el context etnogràfic de l’art mateix d’aquest fenomen i la supeditació les seves cançons i el sentiment de perti·
fins a aprendre’n les tècniques, tocar d’una política cultural als interessos nença a l’illa que se’n desprèn: «un espai
el llaüt i els diferents passos de ball, concrets del sector turístic». Estic segur clarament limitat, en el qual es generen
com ha fet en Jordi Alsina durant els que molts dels que ens dediquem a tota una sèrie d’expressions de caràcter
tres anys de treball de camp, aquest l’estudi de les diferents expressions del cultural que mostren aquest sentiment
requeriment metodològic esdevé un patrimoni intangible als països medi· de comunitat». n
repte difícil i cal reconèixer el mèrit de
l’investigador en aquest aspecte tant
important del seu treball.