DIJOUS, 5 DE DESEMBRE DEL 2019

el 3 de vuit 25

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidència
Publicitat
Alt i Baix Penedès:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Santa Llúcia Solidària El tapís d’avui, dia Quaranta-un anys

6 de desembre
Llúcia de Siracusa va ser una
jove siciliana que va esdevenir
màrtir en els primers segles
del cristianisme. És venerada
com a Santa Llúcia per les es-
glésies catòlica i ortodoxa. Se
sol representar mostrant els
dos ulls que li van arrencar en
una plata, d’aquesta manera
és invocada per guarir tot ti-
pus de mals relacionats amb la
vista. Amb aquesta imatge no
és d’estranyar que la tinguin
com a patrona oculistes i oftal-
mòlegs, així com tots els oficis
que requereixen una bona vi-
sió com modistes, puntaires,
cosidores, afiladors, etc., però
també aquells que tenen en
els seus ulls una de les prin-
cipals eines com escriptors,
fotògrafs, dissenyadors grà-
fics i fins i tot els informàtics.
D’aquí que tradicionalment
també se l’ha representada
amb un llibre o un llum d’oli.
Aquesta relació entre llum i
foscor també devia influir en
el moment de fer coincidir el
13 de desembre, solstici d’hi-
vern i la nit més llarga de l’any
segons el primer calendari ju-
lià, amb la seva festivitat i data
del seu martiri.
La Festa de Santa Llúcia és la
Festa Major d’Hivern de Geli-
da i la fira que s’organitza, com
en altres poblacions on se ce-
lebra, ens prepara per al Nadal.
Ara bé, el caràcter solidari de
la celebració ha anat perdent
força irremeiablement en el
context de la societat actual.
El tradicional repartiment de
l’escudella el gaudeixen ne-
cessitats i no necessitats, camí
de ser un esdeveniment turís-
tic si es fa la degustació a la
plaça. Per aquest motiu es va
crear el lliurament del guardó
“Santa Llúcia Solidària” a una
Ja no ens
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Cal tenir molt
present aquestes
experiències
perquè ens
il·luminin en el
futur
ONG, el qual es realitza des de
l’any 2003. Enguany és Open
Arms qui l’ha rebut. La confe-
rència sobre la seva tasca en el
salvament de vides al Medi-
terrani que va fer un membre
de l’entitat el dia de la presen-
tació del cartell de ben segur
que no va deixar ningú indi-
ferent. Cal tenir molt present
aquestes experiències perquè
ens iŀluminin en el futur, es-
pecialment en les diades de
festa i consumisme de què no
tothom pot gaudir.
En un racó o altre del planeta,
cada dia hi ha dedicada una
data a alguna cosa: a un fet his-
tòric nacional, a un president,
a un invent, a un col·lectiu, a
una malaltia, a un aliment, a
un arbre, etc. Segons el portal
de la web de l’ONU, la finali-
tat de fixar dates –la majoria
mundials– és sensibilitzar
la població i governs sobre
aquells problemes més fràgils
que encara no tenen una so-
lució. Poques coses no se ce-
lebren. O seria més apropiat
dir que no es commemoren?
Tot i que a primer cop d’ull
semblin sinònims, celebrar o
commemorar un dia són dos
mons diferents. Celebrar, per
exemple, el Dia Mundial de la
Poesia cada 21 de març, és ale-
grar-se i retre homenatge a un
art que simbolitza la lliure pa-
raula i la creativitat humana.
Ara bé, i el Dia Mundial de les
Vídues? Realment celebrem
que hi hagi unes 258 milions
de vídues a tot el món, una
de cada deu de les quals viu
en pobresa extrema? Òbvia-
ment, el dia 23 de juny es de-
dica a commemorar i recordar,
és a dir, a servir per fer memò-
ria de la feminització de la po-
bresa, de la inferioritat legal
de moltes dones per heretar o
de l’estigma que pateixen. Re-
cau en cadascú com es volen
viure aquests assenyalats dies.
Per exemple, avui, dia 6 de de-
sembre, és el dia de la Consti-
tució Espanyola, aprovada tal
dia com avui l’any 1978 per
un referèndum. Preguntaven:
“Aprueba el Proyecto de Consti-
tución?”, i la gent va respondre
que sí, que volien aquest nou
sistema amb divisió de poder,
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
Celebrar
o recordar?
amb sufragi universal, que
vetllés per l’organització ter-
ritorial, la seguretat jurídica i
el progrés de la cultura i l’eco-
nomia. Si un decideix cele-
brar-lo, elogiarà el gloriós dia
en què van finalitzar quaran-
ta anys de dictadura. Ara bé, si
un decideix recordar, haurà de
fer tornar aquestes promeses
al seu cor, i comprovar si la di-
visió de poders es garanteix, si
tots els qui viuen aquí poden
votar, si la divisió territorial
es pot qüestionar legalment,
si la seguretat jurídica prote-
geix tots els ciutadans, si l’Es-
tat incentiva l’accessibilitat a
la cultura o si el desenvolupa-
ment econòmic és sostenible
i respectuós. I tu, el celebres o
el recordes?
Aquest divendres farà qua-
ranta-un anys que Espanya
va aprovar, per aclaparadora
majoria, la sacrosanta Consti-
tución. Al País Basc no la van
aprovar, però els la van enco-
lomar igualment. Ja hauríem
d’haver vist de què anava la
cosa.
Les constitucions, que arreu
són respectades i tingudes
com una eina de garanties
de drets ciutadans, a Espa-
nya fou elaborada pensant
en esdevenir el mur de con-
tenció per a les aspiracions
nacionals i socials del “po-
ble”. Més que una eina és
una arma que estampen a la
cara de qualsevol dissidèn-
cia, com si la Constitución fos
la paraula divina baixada del
Sinaí. Tal com no es cansen
de repetir, “nada fuera de la
Constitución”, encara que la
societat hagi evolucionat,
encara que se’n faci un ús es-
puri i una interpretació tan
restrictiva com es pot. Com
en tots els règims totalitaris
(i Espanya ho ha esdevingut
de nou), la llei mana per so-
bre de la voluntat popular. A
l’inrevés de les democràcies
on la llei s’adequa a les de-
mandes socials majoritàries.
És l’etern debat entre oligar-
quia o república, entre súb-
dits o ciutadans.
La sorpresa dels mateixos es-
panyols que una constitució
dita democràtica hagi durat
quaranta-un anys els fa afir-
mar que potser caldria refor-
mar-la (sense nocturnitat i
traïdoria, si pot ser) tot argu-
mentant que molts dels seus
súbdits no la van votar per
edat. La majoria de constitu-
cions europees daten del se-
gle XIX i les han reformades
alimenten
molles
Jaume Claramunt
www.molles.cat
manta vegades no perquè la
gent es fes gran, sinó per do-
nar cabuda als canvis socials.
Però la decisió de reformar la
Constitución ha de ser fruit
de la voluntat d’adaptar-la als
nous reptes socials, a drets i
llibertats, al respecte a mino-
ries socials o nacionals. Molt
em temo que si s’obre el meló
reformador, passarà el mateix
que va passar amb la reforma
de l’Estatut: el resultat final
serà més restrictiu que el que
hi ha ara. PP, PSOE, Cs i Vox
reescriuran el Movimiento
que, recordeu, es feia dir “de-
mocràcia orgànica”.
Si una eventual reforma de
la Constitución ha de recollir
el dret a l’autodeterminació,
com exigeix l’ONU, anem
ben dats. Per això no acabo
d’entendre aquest afany ne-
gociador com fent veure que
ens creiem que Espanya està
disposada a negociar res que
no sigui la nostra rendició
incondicional. Malaurada-
ment, només ens queda la
unilateralitat.

TONI GUASP