Professional Documents
Culture Documents
Domotica Manual PDF
Domotica Manual PDF
Domotica Manual PDF
Instal·lacions domòtiques
Instal·lacions domòtiques Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
Introducció
Per tal que aquests serveis cada vegada més sol·licitats es puguin dur a terme, cal
dotar les construccions d’unes instal·lacions complementàries a les convencionals
que s’han anat fent fins ara. Aquestes noves instal·lacions que fan possible els
serveis en els habitatges i els edificis se solen anomenar de manera genèrica
instal·lacions domòtiques i immòtiques respectivament.
Per a treballar aquesta unitat no cal tenir coneixements previs, tan sols s’han
d’agafar les idees principals de què és la domòtica, la immòtica i poder diferenciar
entre un edifici automatitzat o un edifici intel·ligent.
Instal·lacions domòtiques 7 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Resultats d’aprenentatge
Amb aquestes àrees es dóna resposta a totes les necessitats en la gestió i automa-
tització en qualsevol tipus d’edificació.
Instal·lacions domòtiques 10 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
La resposta o solució passa doncs per automatitzar tant les tasques rutinàries com
les puntuals que l’home hauria de fer. Aquesta automatització i gestió la farem
mitjançant la domòtica en el cas de l’habitatge i de la immòtica en el cas dels
edificis.
Aquestes àrees són les que fan possible que l’usuari experimenti el confort i la
seguretat tant en habitatges com en edificis i com a conseqüència obtinguin un
increment de la seva la qualitat de vida.
• Que l’aparició de nous equips amb nous serveis es puguin connectar amb
la instal·lació domòtica que ja tenen.
Pensant des d’un punt de vista ampli i en una aplicació real i no únicament
experimental, la tecnologia que s’ha d’utilitzar, a més de satisfer les necessitats
dels usuaris (domòtica) o propietaris (immòtica) ha de permetre implementar les
característiques següents:
• Flexibilitat.
Instal·lacions domòtiques 12 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
• Fiabilitat en el funcionament.
• Viabilitat econòmica.
1.2.1 Flexibilitat
Combinacions codificades
Són les accions que fa l’usuari
per a interaccionar amb la
Alguns dels servis que demana l’usuari a les instal·lacions domòtiques no seran
instal·lació domòtica, com ara d’ús comú en instal·lacions de propòsit general ja que, freqüentment, l’usuari
prémer un polsador, una pantalla
tàctil, un teclat d’ordinador, un desitjarà serveis domòtics molt específics i, per tant, la tecnologia ha de proporci-
mòbil, una PDA, entre altres.
onar la flexibilitat suficient per a dur a terme aquesta adequació, en els casos que
això sigui necessari.
També és necessari tenir en compte que avui dia, conviuen en els habitatges
i edificis un ampli ventall de tecnologies diferents, destinades a satisfer les
demandes dels usuaris.
És per això que en el moment de triar una o altra tecnologia, hem de pensar que
aquesta ha d’estar oberta de manera senzilla a la interacció amb altres elements
del sistema ja existent.
A més, s’ha de pensar que aquest manteniment pugui ser dut a terme per tècnics
que no necessàriament siguin els instal·ladors originals de la instal·lació. Es
pretén que aquests tècnics, a més de poder fer el manteniment habitual de manera
fàcil, siguin capaços, a partir dels elements instal·lats, de fer petites ampliacions i
modificacions a petició del client.
Els serveis que ens ofereix la domòtica/immòtica per habitatges i edificis és molt
ampli, per tal que puguem conèixer-los a fons i a l’hora explicar-los als clients
potencials d’aquestes instal·lacions, es divideixen en quatre àrees:
Instal·lacions domòtiques 14 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
• Àrea de seguretat.
• Àrea de confortabilitat.
• Àrea de comunicacions.
Tot i així els habitatges amb instal·lacions domòtiques també tenen un estalvi
d’energia amb menor mesura, perquè també té un consum menor comparat amb
un edifici.
Les fonts d’energia alternativa combinades amb les fonts d’energia convencionals
(com ara el consum d’electricitat, gas, gasoil) mitjançant el control domòtic,
fan possible aquest estalvi d’energia tan important. Una altra manera important
d’estalviar energia radica en la gestió eficaç de les energies convencionals. La
Terme de potència (Tp) manera que hi ha d’estalviar és a través de dos conceptes:
També anomenada potència
contractada. És un import que
es paga en les factures de la llum
i que va lligat a la quantitat de • Terme de potència.
potència de què l’usuari vol
disposar. A major disponibilitat
de potència major quantitat a
pagar. • Terme d’energia.
Instal·lacions domòtiques 15 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Terme de potència
És recomanable per a tots els usuaris ajustar la potència a demanar, una manera de
fer-ho és no connectar tots els receptors (màquines, calefacció, aire condicionat,
instal·lacions de llum, etc.) a la vegada, sinó fer-ho alternadament, i així la
potència necessària per a fer-ho funcionar tot és menor i en conseqüència el cost
del terme de potència també serà menor.
Terme d’energia
Terme d’energia (Te)
És un import que es paga en les
Es pot abaratir també la factura de la llum mitjançant del terme d’energia, factures de la llum i que va lligat
a la quantitat d’energia que
utilitzant-la quan és més econòmica, a través de la programació de posada en consumim.
marxa de receptors quan hi ha canvi de tarifa (doble tarifa: dia-nit).
La gestió de la seguretat té la finalitat de protegir les persones i els béns. Per tal
de veure tots els serveis que ofereix la seguretat, la classificarem en:
• Control d’accessos.
• Control d’intrusió.
• Alarmes tècniques.
• Simulació de presència.
Control d’accessos
El control d’accessos és més propi en edificis en els quals accedeix un gran nombre
de persones. La manera de controlar aquests accessos va des de control mitjançant Un des sistemes d’accés a un edifici
videocàmeres, teclat numèric, amb targeta electrònica, amb detector d’empremtes o habitatge
dactilars o amb Bluetooth sigui amb un comandament amb senyals, amb el mòbil,
amb la PDA o qualsevol aparell que porti aquest sistema. D’aquesta manera la
instal·lació immòtica pot saber qui i a quina hora han entrat o sortit les persones
de l’edifici i a més autoritzar aquestes accions.
Control d’intrusió
Alarma convencional
És l’alarma que tots coneixem i
consta d’una sèrie de detectors Té com a objectiu detectar l’accés no desitjat de persones al nostre habitatge o a
volumètrics o de contacte l’edifici on estigui instal·lat aquest servei.
instal·lats per tot l’edifici o
habitatge amb una centraleta i un
teclat per a poder armar-la i
desarmar-la. Quan dispara Es tracta d’una instal·lació d’alarma convencional amb la diferència que pel fet
l’alarma es posa una sirena d’estar domotitzada queda integrada amb la resta de serveis de l’edifici o habitatge,
exterior que a més fa llum.
També hi ha la possibilitat que i això fa que, a més del que fa habitualment una alarma convencional, pugui
estigui connectada amb uns RC
(Central Receptora, la qual generar qualsevol acció com per exemple encendre tots els llums de la casa i el
després de la comprovació real
de la intrusió, passarà unavís a la llum exterior, pràcticament sense costos afegits, segons quina sigui la programació
policia).
de la instal·lació domòtica.
Alarmes tècniques
• Detecció d’incendis.
Una vegada l’usuari és sabedor de l’anomalia, aquest pren les mesures adients,
si aquesta és una avaria, avisarà a l’empres de manteniment, i si l’anomalia és
temporal, intentarà rearmar-la remotament.
El detector o detectors de gas estarà en la zona per on passa o estan les ins-
tal·lacions de gas. En cas d’una fuita de gas, el detector tanca automàticament
les electrovàlvules de pas de gas i dóna un avís a l’usuari. Aquest, una vegada en
el lloc de la fuita, valorarà si és un problema puntual o donarà avís al servei de
manteniment.
Passa el mateix amb els detectors d’aigua ubicats en les zones humides com ara
sales de bany i cuines i altres zones susceptibles de ser humides. Una vegada
es produeix la fuita, es tanquen automàticament les electrovàlvules, per a evitar
possibles inundacions.
Instal·lacions domòtiques 17 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
4) Detecció d’incendi
Simulació de presència
Aquest tipus de servei va dirigit sobretot a la tercera edat i a les persones amb
discapacitats.
present, com una inversió de futur per a les persones quan arribaran a la vellesa, ja
que cada any creix més l’esperança de vida, i també per a les persones que tenen o
puguin tenir alguna discapacitat. És per això que es pot abordar la confortabilitat
des de dos vessants:
• Qualitat de vida.
Qualitat de vida
En els habitatges o edificis, fa temps que es duen a terme diàriament una sèrie
de tasques rutinàries com ara encendre i apagar llums, pujar o baixar persianes,
regular la calefacció o aire condicionat en funció de quan hi ha persones o no,
baixar tendals o recollir-los en funció del temps que faci per a l’aprofitament
màxim del sol (hivern) o per a evitar-lo (estiu), posar en marxa el reg automàtic
Reg automàtic, la domòtica té en del jardí en funció de: la humitat del terreny, el vent, la pluja o per programador
compte a l’hora de posar-lo en
marxa: el temps que fa, el vent, la
humitat del terreny i la programació
horari, distribució dels senyals d’àudio i vídeo per les dependències de l’habitatge
horària
o l’edifici i un munt de tasques rutinàries.
La manera de dur a terme aquestes tasques o serveis té dos vessants, per una
banda les tasques que són totalment predicibles com el control de llums, persianes,
climatització... es programa la instal·lació perquè funcioni tot automàticament.
Part d’aquesta automatització la pot fer l’usuari sense coneixements de domòtica
i si el grau de complexitat fa entrar moltes variables requereix d’un especialista en
domòtica anomenat integrador. La domòtica permet fer les tasques rutinàries de
manera automàtica, sempre complint amb les necessitats dels usuaris. En resum,
és com tenir una persona contractada les 24 hores i els 365 dies a l’any per a fer
aquest tipus de tasques.
Per una altra banda hi ha les accions que volem que s’executin tant sols prement un
botó o que s’executin quan es compleixen una sèrie de condicions (per exemple,
en funció de la presència de persones, en funció de la temperatura del carrer, en
funció de la llum, o en funció de la franja horària...), això és el que s’anomena
escena. L’escena, per definició, pot tenir associada múltiples accions com per
exemple una escena d’ambient en una sala de reunions d’un hotel on només amb
l’acció de prémer un botó, aquesta farà que s’executin una sèrie d’accions com per
exemple: baixada de les persianes de la sala, la llum del sostre baixa la intensitat
a la meitat, es posa en marxa el projector, baixa la pantalla del projector i una
vegada ja s’està projectant la imatge al projector torna a baixar la llum del sostre
fins un nivell d’intensitat de llum del 10%.
Un exemple que il·lustra aquest benestar és una persona en cadira de rodes que
pot anar a totes les dependències (d’unes oficines o en un habitatge,) sense obrir
ni tancar cap porta, instal·lant en totes les portes un dispositiu hidràulic, tal com
podem observar en la figura 1.2.
• Transmissió d’alarmes.
Instal·lacions domòtiques 20 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Es tracta d’enviar missatges des del propi telèfon als elements domotitzats i una
vegada s’hagi executat l’acció, la instal·lació envia a l’usuari un missatge de
confirmació de la maniobra feta.
Ordinadors i PDA
A més del que es pot fer amb els telèfons, amb els ordinadors es pot supervisar,
visualitzar a distància i visualitzar el que s’està controlant. També es pot fer
un diagnòstic de l’habitatge o edifici des de l’exterior, amb un programari
complementari que ens facilitarà històrics, estadístiques, lectures, etc. Podem
fer una comprovació del bon funcionament dels elements que formen el sistema
domòtic, mitjançant uns sinòptics que es visualitzen representant l’habitatge o
edifici.
Transmissió d’alarmes
• Sistema centralitzat.
• Sistema descentralitzat.
Avantatges:
Inconvenients:
• Sistema el bon funcionament del qual depèn d’un sol element, la central.
Sistema KNX
El sistema KNX o KONNEX és
l’únic sistema domòtic estàndard
A continuació veurem els avantatges i inconvenients de les instal·lacions domò- obert del món per a la gestió i
tiques que utilitzen el sistema descentralitzat. El sistema KNX (KONNEX) és el control d’habitatges i edificis.
Aquest sistema inclou el control
més representatiu. dels elements següents:
Avantatges: • Il·luminació.
• Persianes.
• Gestió de l’energia.
• Possibilitat de redissenyar la instal·lació.
• Sistemes HVAC
(clima).
• Cablejat reduït. • Sistemes de supervisió.
• Medicions.
• Fàcilment ampliable i escalable. • Control d’àudio/vídeo.
• Controls de béns de
• Fàcil de programar amb una formació prèvia. gamma alta
(electrodomèstics).
• Ideal tant per a habitatges com per a edificis terciaris.
Instal·lacions domòtiques 24 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Inconvenients:
Per a aprofundir en les formes de regulació i control d’un sistema, cal conèixer els
conceptes següents:
L’exemple de la figura 1.7 mostra com es fa una funció de control, a partir d’una
entrada de fluid, el cabal llegit pel sistema de mesura s’ajusta mitjançant l’obertura
adequada de la vàlvula, a partir de la qual s’espera obtenir un cabal determinat.
Parlem d’un sistema de regulació entre dos punts quan fem una comparació
contínua del valor actual del procés i el valor desitjat, actuant sobre aquest
quan hi ha una diferència entre ambdós valors i amb la finalitat de corregir
l’error.
En aquest cas parlem d’una cadena de regulació en llaç tancat, és a dir, es compara
contínuament el valor teòric i el valor real del procés, amb la finalitat d’actuar
sobre aquest últim per a mantenir-lo ajustat al valor que nosaltres hem fixat.
Per tant, l’objectiu d’un sistema de regulació és el d’igualar tan bé com sigui
possible una magnitud a regular a una magnitud predeterminada.
En la figura 1.9 podem observar la regulació entre dos punts del sistema en llaç
tancat on l’equip de regulació és l’encarregat de comparar el valor real procedent
de l’element de mesura amb el valor teòric de consigna, una vegada comparat
actuarà sobre l’òrgan de comandament per a deixar passar o no el flux segons el
resultat del valor de comparació.
Instal·lacions domòtiques 26 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
• xs la temperatura mitja.
• -xd/2 la temperatura mínima, una vegada arribat amb aquest punt torna a
demanar.
• Regulació per polsos: “PWM (1 bit)”. Per a actuar sobre una electrovàlvula.
En la figura 1.15 podem veure l’electrovàlvula del radiador al qual s’aplica una
Instal·lacions domòtiques 29 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Així doncs, els senyals més usuals que podem trobar en un sistema domòtic són:
• Senyals analògics.
• Senyals digitals.
Els senyals analògics varien en funció del temps, tant a la sortida dels sensors
com dels actuadors, essent els seus valors de tensió i corrent normalitzats de 0 –
10 V i de 4 – 20 mA respectivament. Aquest valors són també els utilitzats en
la instrumentació industrial. Observem un exemple d’ona analògica en la figura Ona sinusoïdal representada en un
oscil·loscop
Instal·lacions domòtiques 30 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
1.16. Els trams que han de recórrer són relativament petits ja que presenten dos
inconvenients greus:
Els sistemes digitals utilitzen lògica de dos estats representats per dos nivells de
tensió elèctrica, un alt, H i l’altre baix, L (de High i Low, respectivament, en
anglès). Els anomenats estats se substitueixen per ceros i uns, cosa que facilita
l’aplicació de la lògica i l’aritmètica binària. Si el nivell és alt es representa amb
l’1 i el baix per 0, i es parla de lògica positiva i, en cas contrari, de lògica negativa.
A més dels nivells, en un senyal digital estan les transicions d’alt a baix o de baix
a alt, anomenats flancs de pujada o de baixada, respectivament.
Instal·lacions domòtiques 31 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
• Estrella
• Anell
• Bus
• Arbre
1.6.1 Estrella
1.6.2 Anell
1.6.3 Arbre
1.6.4 Bus
• Cables específics: utilitzats amb tensions molt baixes, aquests solen ser
parells trenats, cable coaxial i fibra òptica. De tots ells el més utilitzat és el
parell trenat com ara el cable de bus i el cable UTP.
Instal·lacions domòtiques 35 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Els aparells domòtics estan acoblat a la xarxa elèctrica de potència i l’utilitzen com
a canal de comunicació per a transmetre la informació entre aparells domòtics.
Aquest sistema té avantatges i inconvenients.
Avantatges:
Inconvenients:
Aquest tipus de cable pot transportar veu, dades i corrent continu per a distribuir:
• Dades informàtiques.
• Senyals telefònics.
Cable coaxial
• Senyals de so.
• So d’alta fidelitat.
Fibra òptica
En les instal·lacions domòtiques a més del parell trenat també utilitzem altres tipus
de cable, com ara:
Suport infraroig: implica que els aparells a connectar han d’estar en el camp
visual, per exemple, han d’estar en la mateixa habitació o local i sense cap obstacle
entre els dos, ja que en tractar-se de llum, aquesta quedaria interrompuda.
Els aparells principals en una instal·lació domòtica/immòtica són els sensors i els
actuadors. A més d’aquests aparells principals són necessaris alguns d’auxiliars
com ara la font d’alimentació en els sistemes domòtics per cable.
Altres aparells domòtics que cada cop s’incorporen més són els aparells de
supervisió i control que donen més confort i control a la instal·lació que ja estan
funcionant amb els elements bàsics (actuadors i sensors). Aquests són:
• Sensors.
• Actuadors.
• Elements auxiliars.
1.8.1 Sensors
Els sensors són els aparells domòtics a través dels quals introduïm o s’introdueixen Sensor de moviment
Els tipus de sensors són molt variats i els podem classificar segons la magnitud que
els acciona, i aquestes poden ser físiques, químiques o biològiques. Els sensors
habituals en les instal·lacions domòtiques els representem en la taula 1.1 i es
classifiquen segons el tipus d’accionament.
Taula 1.1. Sensors més utilitzats en instal·lacions domòtiques i immòtiques
Infraroig Gas
Moviment Aigua
Radiofreqüència
Polsador domòtic
Velocitat
Ens centrarem en l’estudi dels sensors del sistema KNX els quals són totalment
autònoms.
1.8.2 Actuadors
Els actuador són aparells domòtics que són comandats pels sensors o per aparells
de supervisió i control com ara una pantalla tàctil. Aquests s’encarreguen
d’accionar els dispositius o càrregues de les instal·lacions de l’habitatge o edifici
com ara llums, persianes, endolls, portes, electrovàlvules de calefacció...
Persianes
Electrovàlvules
Els elements auxiliars dependran del sistema domòtic emprat. Dins del sistema
domòtic per excel·lència, KNX. L’element a destacar és la font d’alimentació que
proveeix d’energia i alhora és el mitjà de comunicacions entre sensors i actuadors.
Altres elements a destacar en aquest apartat són els anomenats mòduls domòtics
Instal·lacions domòtiques 39 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
discrets (aparells domòtics amb una aparença semblant als actuadors) que fan
possible l’automatització de l’habitatge i l’edifici. Els mòduls domòtics discrets
més utilitzats són els següents:
• Escenes. Amb una sola ordre feta des d’un sensor (manualment premem
un polsador o automàticament a través del senyal que emet un programador
horari) puguem executar de manera seqüencial un seguit de tasques com ara
encendre el llum, posar en marxa la calefacció i pujar les persianes fins al
50% del seu recorregut.
• SMS: mòdul que comunica l’usuari amb la instal·lació via telèfon mòbil.
Interacciona amb la instal·lació amb missatges de text sigui enviant-los a la
instal·lació o rebent-los de la mateixa.
Cada vegada més, molts d’aquest mòduls domòtics queden inclosos en els propis
actuadors, per exemple una sortida binària de 4 canals del fabricant MERTEN (ara
propietat de la multinacional Schneider Electric Industries SAS) incorpora un en
el mòdul lògic, mòdul d’escenes i rellotge d’escala, cal comentar que aquestes
funcions són limitades per les sortides del propi actuador.
Els aparells de supervisió i control són quasi imprescindibles en immòtica, ja que Pantalla tàctil en color HC1-KNX de
la marca Ideero
el control de la seguretat, la supervisió i interacció amb la instal·lació a més de
l’eficiència energètica es fa mitjançant aquests aparells. Tot i així en els habitatges
cada vegada hi ha més demanda sobre aquests aparells. Els tipus més utilitzats són
les pantalles tàctils i els servidors web (web servers).
Les tasques que fan aquests aparells són variades i depenen de cada fabricant. Els
serveis o funcions que solen tenir són les següents:
• Telefonia IP: utilitzarem la pantalla per a parlar per telèfon via IP.
• Fil musical: gestió del fil musical a través de la pantalla, això implica que
queda completament integrada amb la instal·lació domòtica. Es pot dirigir
des d’una escena, des d’Internet, des del mòbil...|
• Càmera IP: Les càmeres IP també són compatibles amb la pantalla i poden
veure’s.
• Escenes: amb una sola ordre feta des d’un sensor (manualment prement un
polsador o automàticament mitjançant el senyal que emet un programador
horari) puguem executar de manera seqüencial un seguit de tasques com ara
encendre el llum, posar en marxa la calefacció i pujar les persianes fins al
50% del seu recorregut.
• Telefònic: des d’aquest mòdul via telèfon es pot interactuar amb la ins-
tal·lació posant en marxa o parant els actuadors o escenes. Cada vegada
més en desús per l’SMS.
• SMS: mòdul que comunica l’usuari amb la instal·lació via telèfon mòbil.
Interacciona amb la instal·lació mitjançant missatges de text enviant-los a
la instal·lació o rebent-los de la mateixa.
Una de les pantalles tàctils més complertes del mercat com Edomo Wall d’indo-
mòtika que ofereix tots els serveis enumerats anteriorment. En la figura 1.25 es
pot apreciar la visualització de l’habitatge amb el mòdul de Plànol.
Les principals magnituds que podem mesurar a través dels sensors domòtics són:
L’elecció més adequada per a una possible implementació d’un sistema domòtic
per bus, és la utilització de busos dedicats específicament a edificis. EIB-KNX
és un estàndard europeu per al qual tenim nombroses empreses que fabriquen
aparellatge elèctric, com ara SIEMENS, ABB, i MERTEN, entre altres.
• Tots els aparells són compatibles, cosa que permet barrejar productes de
distints fabricants.
EIB consisteix en una línia de dos fils als quals es connecten una sèrie d’aparells
anomenats elements de bus. Els elements de bus es divideixen en tres categories:
sensors, actuadors i components del sistema. En la figura 1.30 podem observar
l’estructura de connexió del sistema EIB-KNX:
Figura 1.30. Sensors i actuadors del sistema domòtic KONNEX connectats en bus.
El PLC disposa d’una gamma àmplia d’accessoris estàndard que permeten confi-
guracions de maquinari força adequades a cada aplicació. Així doncs, és possible
triar un PLC i afegir aquells perifèrics com a entrades i sortides locals, remotes,
mòduls de comunicacions, mòduls especials, etc. En la figura 1.31 observem a
l’esquerra una pantalla tàctil amb un escada connectat a l’autòmat, i a la dreta
l’autòmat en la part central connectat als diferents perifèrics de control i supervisió
com un PC i una consola.
Figura 1.31. A l’esquerra pantalla tàctil amb un escada. A la dreta autòmat en la
part central connectat als diferents periferics
Els sistemes de corrents portadors van ser dels primers a fer-se un lloc en les
instal·lacions dels habitatges i edificis automatitzats. Això va ser possible gràcies
Instal·lacions domòtiques 47 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
al seu baix cost comparat amb els altres sistemes d’automatització i a la facilitat
de la seva instal·lació i programació.
Per a conèixer millor el sistema X10 esmentarem els avantatges i els inconvenients.
Avantatges de l’X10:
Inconvenients de l’X10:
Els sistemes domòtics també fan ús de les tècniques de transmissió per radiofre-
qüència (RF), especialment útil en algunes aplicacions. La idea és substituir el
suport físic (fil elèctric) de transmissió de la informació per ones de ràdio.
Figura 1.33. Instal·lació d’un polsador sense fils, posant les dues piles que necessita per al seu
funcionament
Instal·lacions domòtiques 49 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Els components bàsics del sistema EIB, els podem dividir en tres grans grups:
Aquests components són els que alimenten o formen el sistema EIB o fan que
siguin connectables els elements externs. Són aparells bàsics i accessoris que
no tenen funcions de direcció ni funcions de control, la seva única missió és la
de subministrar energia elèctrica als components a través del bus i poden servir
a la vegada com a suport físic per a la propagació de telegrames d’ordres, com
per exemple: fonts d’alimentació, bobines (filtres), acobladors, perfils de dades,
connectors, etc. En la taula 1.3 estan representats els símbols dels aparells del
sistema domòtic, aquests complementen els sensor i els actuadors.
Taula 1.3. Components de sistema
— Controlador d’aplicacions.
Element de control. Element
d’escenes. Element de lògics.
Són els components que donen senyals o ordres al sistema. Aquests senyals poden
ser per control manual, com per exemple el polsador, o bé, automàtic provinent
d’un sensor o detector d’alguna magnitud física, com per exemple el sensor de
temperatura o termòstat. En la taula 1.4 estan representats els símbols dels sensors.
Instal·lacions domòtiques 51 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Rec. IR Receptor IR
Són els components que reben senyals o ordres del sistema i les executen. Són
els elements (preactuadors) que volem activar per tal de proporcionar senyal als
actuadors. En la taula 1.5 estan representats els actuadors més comuns.
Taula 1.5. Actuadors o sortides
Tots aquests símbols corresponents a alguns dels components més usuals del bus
EIB es poden utilitzar per a confeccionar els esquemes de la instal·lació LÒGIC i
FUNCIONAL.
Instal·lacions domòtiques 53 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
En la figura 1.34 es poden apreciar les diferents instal·lacions que poden coexistir
en un habitatge o edifici.
Manual de l’instal·lador
• Plànols de la instal·lació:
Manual de l’usuari
• Tipus de sistemes.
Ones portadores
Telegrama és la transmissió
de dades entre components
domòtics perquè aquests Sistema que acobla el telegrama a la xarxa elèctrica i aquest es transmet per la
puguin comunicar-se.
instal·lació elèctrica de baixa tensió de l’habitatge o edifici.
Instal·lacions domòtiques 57 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Cable
El sistema utilitza el cable com a mitjà de transmissió del telegrama, aquest cable
pot ser variat com ara: cables de parells trenats, paral·lel, coaxial i fibra òptica.
Senyals radiats
Aquest sistema utilitza l’ambient com a mitjà de transport del telegrama, pertanyen
a aquest grup les ones infraroges, ultrasons, o sistemes que es connecten a la xarxa
de telecomunicacions.
Tots els components domòtics: nodes, sensors i actuadors han de complir amb els
requisits de seguretat i compatibilitat electromagnètica.
Tots els components domòtics que s’instal·lin han d’incorporar instruccions sobre
les condicions d’instal·lacions i utilització que han de complir per a garantir la
seguretat i compatibilitat electromagnètica, com per exemple, tipus de cables a
utilitzar, aïllaments mínims, apantallaments, etc. ITC BT 04: instrucció del
reglament electrotècnic de
baixa tensió que parla de
“Documentació i posada en
Aquestes instruccions s’afegiran en el projecte o memòria tècnica de disseny de servei de les instal·lacions”.
la instal·lació, segons l’establert en la instrucció ITC BT 04. ITC BT 36: instrucció del
reglament electrotècnic de
Tota instal·lació nova, modificada o ampliada d’un sistema d’automatització, baixa tensió que parla
d’“Instal·lacions a molt baixa
gestió de l’energia i seguretat s’haurà de fer sempre tenint present aquestes tensió”.
Per altra banda el fet que els actuadors treballin a dues tensions diferents, com és
el cas del sistema domòtics KNX, fa extremar les mesures en la instal·lació.
S’ha de dir que el fet que els sensors de manera general treballin a molt baixa
tensió, com el el sistema KNX, (el sistema X10 és l’únic que treballa directament
amb baixa tensió, ja que es connecta directament amb sensors i actuadors a 230V)
és un gran avantatge de cara a la protecció de les persones.
Pel que fa a la classificació dels residus generats per a la retirada selectiva dels
material emprats en les instal·lacions domòtiques cal divulgar i conscienciar la
necessitat de classificar aquest residus generats per a salvaguardar el medi ambient.
Pel que fa a la descripció dels riscos1 i la seva codificació, cal fer servir la
combinació de dos conceptes, el fet anormal o Desviació que trenca el desenvolu-
pament habitual de la feina i la Forma de contacte/Tipus de lesió que es produeix
quan el treballador entra en contacte amb l’agent material que li causa una lesió
determinada. Aquests dos conceptes determinen la probabilitat que es produeixi
tota la seqüència de l’accident representada en al figura 2.1.
Instal·lacions domòtiques 60 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
Una vegada s’han classificat els riscos en evitables o no, es passa a l’avaluació
(valoració) dels riscos que no s’han pogut evitar per a quantificar-ne la gravetat
(magnitud). De sistemes per a quantificar la gravetat dels riscos de seguretat n’hi
ha diversos. La seva adequació depèn de la qualificació de qui els aplica i de la
manera en què es fa.
Aquestes tècniques estan destinades, en últim terme, a actuar sobre els dos
elements necessaris perquè ocorri l’accident: el factor tècnic i el factor humà.
Tot plegat, mitjançant els procediments de gestió adequats.
Les tècniques emprades en funció del sistema d’actuació es poden dividir en dos
grups:
• Tècniques analítiques.
• Tècniques operatives.
Tècniques analítiques
• Anàlisi històrica.
• Inspecció de seguretat.
Tècniques operatives
a) Preventives
• Manteniment preventiu.
Instal·lacions domòtiques 62 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
• Minimització d’efectes.
c) Complementàries
• Formació i informació.
La protecció col·lectiva és la tècnica que ens protegeix enfront dels riscos que no
s’han pogut evitar o reduir. També la podem definir com la protecció simultània de
més d’una persona. Aquestes mesures solen ser més eficaces per als treballadors
que els sistemes de protecció individuals, amb l’avantatge afegit que no impliquen
una molèstia física per al desenvolupament de l’activitat ni requereixen una
participació activa en el seu ús per part dels treballadors. Són exemples de
protecció col·lectiva: els resguards de les màquines, les baranes, les viseres, les
xarxes de seguretat, els interruptors diferencials, la senyalització de riscos, etc.
S’entén per equip de protecció individual (EPI) qualsevol equip destinat a ser
portat o subjectat pel treballador per tal que el protegeixi d’un o de diversos riscos
que puguin amenaçar la seva seguretat o salut en el treball, i també qualsevol altre
complement o accessori destinat a aquest fi.
Els EPI es diferencien en tres categories, amb una sèrie d’actuacions que cal seguir
en funció de la gravetat dels riscos de què protegeixen.
• Els EPI no evitaran un accident, però sí que són vàlids per a eliminar o
disminuir la gravetat de la lesió.
• Els EPI han de ser adequats als riscos existents i han de respondre a
les condicions del lloc de treball, sense implicar per si mateixos un risc
addicional i tenint en compte les condicions ergonòmiques i d’adaptació de
l’usuari.
1. Grans electrodomèstics
2. Petits electrodomèstics
3. Equips d’informàtica i telecomunicacions
4. Aparells electrònics de consum
5. Aparells d’enllumenat
Instal·lacions domòtiques 64 Automatització d’habitatges i edificis: domòtica i immòtica
8. Aparells mèdics
Els usuaris que generin RAEE procedents de llars particulars o assimilables els
hauran de lliurar als sistemes de recollida selectiva que disposin els productors
(SIG) mitjançant dos procediments:
• Mitjançant els distribuïdors: tal com estableix el RD, quan l’usuari adqui-
reixi un nou producte, en el moment de comprar el nou podrà entregar al
distribuïdor (botiga) el vell, que haurà de rebre’l temporalment.
Els usuaris que generin RAEE no procedents de llars particulars hauran d’utilitzar
un sistema de recollida que estarà en funció de la data en què van adquirir el
producte. Els dos sistemes són:
• No tracteu de reparar els equips elèctrics. No heu de fer ni tan sols les
operacions més simples si no teniu els coneixements suficients sobre riscos
elèctrics. En tot cas, talleu el corrent abans d’efectuar qualsevol intervenció.
Abans d’utilitzar aparells o màquines elèctriques, informeu-vos sobre les
precaucions que cal adoptar per al seu ús i respecteu-les escrupolosament.
• No lleveu mai la presa de terra dels equips i instal·lacions, ni retireu mai els
recobriments o aïllaments de les parts actives dels sistemes.
• En el cas que siga imprescindible fer treballs en tensió heu d’utilitzar els
mitjans de protecció i els equips de protecció individual apropiats.