PSICOLOGIA EN L’EDUCACIÓ

 Què és la psicología? És una disciplina, ciència que estudia i analitza el

comportament, conducta de les persones. La seva conducta no és sempre la
mateixa, hi poden haver conductes racionals o emocionals.
 Què és educació? És un procés que dura al llarg de la nostra vida. Està formada
per aspect formals com l’escola, l’esplai o informals com la televisió, les xarxes
socials… El seu objectiu no és educar, sinó donar a conèxier uns fets. L’educació
respon a diferents codis que la persona ha de conèixer basant-se en omplir i
donar forma. Els codis signifiquen adaptació.
 Plantejament reproductiu: Evita que se’n vagi el tema més enllà. Es limita.
No en totes les etapes de la vida podem fer servirel mateix codi. Quan ets
petit utilitzes un codi diferent de quan ets gran.
 Plantejament transformador: Dóna més marge en les accions i ajudes. En
cada etapa s’ha de transformar la manera d’educar.

PSICOLOGIA EN L’EDUCACIÓ
Anàlisis del que es produeix en els procesos educatius. És l’análisis del
desenvolupament de la persona.

 Objectius: Escric, explico, entenc, optimitzo…

 Model científic: Algo amb validesa fiable.
 A partir de: Conèixer principis universals de creixament. Ex: començem a
caminar entre els 9 i 14 mesos. Copsar com afecten les diferències.
Entendre característiques particulars.
 Elements en tenir compte en la psicologia de l’educació:
 Maduració
 Cansament
 Context: famílies, parella…
 Coneixaments previs
 Afectivitat: relacions amb els altres, autoestima…
 Herència
 Personalitat
 Periodes de canvi:
 Crític: si apareix un element concret provoca consequències a la persona.
Ex: si una dona està embarassada en un determinat moment del embaràs
es troba en un periode crític.
 Sensible: Si durant un temps es produeix quelcom en una influencia d’un
estímul pot influir a la persona perquè està més sensible. Ex: posar música
als nadons quan la mare està embarassada diuen que el nadó será més
 emocional, però no significa que que tots els nadons que escoltin música
seràn més emocionals. Influeix però no determina.
 Continu: Hi ha aprenentatge.
 Discontinu: No s’ha d’influir en l’aprenentage de l’altre. Ex: Si llegeixes molt
no significa que la comprensió lectora et vagi molt be.

TEMA 1
 TEORIES DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ
 Psicodinàmica:
FREUD (1856-1939): El comportament de les persones està determinat
per forces inconscients, és a dir, hi ha com un motor intern del que jo no
sóc conscient. Aquestes forces deriven d’experiències, records... però que
moltes vegades són irracionals ja que no les puc argumentar perquè no sóc
conscient de que això m’ha pogut afectar. Busco mecanismes per
respondre això, però no sé el seu origen.
Hem de tenir en compte l’aparell psíquic, format per tres estructures:
o ALLÒ: Estructura més primària. Els instints més bàsics apareixen en
el naixement. Aquestes estructures busquen donar resposta als
instints més bàsics (menjar, etc). “L’allò” busca el principi del plaer.
o SUPER-JO: Als 5 anys aprox. Està molt relacionat amb l’entorn social.
És l’estructura que de manera directe diu el què és correcte i el què
és incorrecte. Deriva d’allò que em marca uns límits, unes normes.
D’aquí derivarà la consciència. El super jo es deriva a partir del
principi d’autoritat.
o JO: Apareix per regular les tensions presents entre l’allò i el super jo.
El jo es mou per el principi de realitat. Aquí s’entén el que està bé i
el que està malament. En el jo es troben els mecanismes de defensa.
Si una persona es guia majoritàriament per l’allò, seria una persona
impulsiva.
En cada etapa de la vida podem situar el principi del plaer amb un
òrgan del cos i una funció biològica. D’aquí venen les etapes del
desenvolupament psicosexual:
 ORAL: 12-18 mesos. Segons freud durant aquesta edat els nens
tenen molt de plaer d’emportar-se tot a la boca.
 ANAL: 18 mesos als 3 anys.
 FÀL·LICA: 3-5 anys. Els nens descobreixen els seus òrgans genitals. El
màxim plaer està als òrgans genitals. Si en aquesta etapa l’allò està
molt marcat, es poden donar tècniques masturbatòries.
  LATÈNCIA: 5 anys- adolescència. Les funcions sexuals es queden com
latents(adormides). Si des de un principi no hi autoritat d’un adult
després l’adolescent no acceptarà l’aparició d’aquesta ja que
aquesta figura d’autoritat no està present en la seva consciència i la
persona vol regir-se per l’allò (plaer).
 GENITAL: adolescència-maduresa. Si no hi ha hagut un
desenvolupament psicosexual adequat, posteriorment hi haurà un
problema. Es poden distingir dos períodes:
1. Mals: repressió sexual, NEUROSI/cura: atenció als
aparells psíquics; allò, jo i super jo.
Freud defensava el programa d’alliberació que consistia en suavitzar les
normes socials (prohibició de manifestacions) i permissibilitat en la
sexualitat (censura de pensament, repressió de desitg)
2. Arquitectura humana: plaer/destrucció d’allò que no em
provoca plaer.
Defensava la satisfacció del desitg i el control dels excessos.

 Conductisme:
- Concepció associacionista del coneixement i l’aprenentatge.
o Principi de freqüència: quan més sovint reforço aquest estímul, més
fàcilment donarà un altre cop la resposta. Ex: en un dictat fas una
falta i el professor et fa repetir la paraula, al final la faràs bé.
o Principi de contigüitat temporal: resposta es troba al costat del
reforç (que es faci a prop). Ex: quan juguem a un joc d’ordinador
s’ha de donar la resposta que has fallat al moment no al final,
perquè sinó no s’ha après res.
o Principi de semblança: quan connectem un estímul i una resposta a
una situació similar, es probable que reaccionem de la mateixa
manera. Ex: Si tu et relaciones amb una persona amb crits, es
probable que tu et comuniquis amb crits.

ESTÍMUL RESPOSTA CONDUCTA

Les persones aprenem quan ampliem el nostre repertori de preguntes.

- Radicalment ambientalista: el context es clau per generar aprenentatge. Si per

exemple un nen està en un ambient de lectura que no hi ha comoditat o poca
llum no es sentirà còmode.
- Caràcter passiu de l’organisme: segons el conductisme les persones no tenim
interès per aprendre. Necessitem els estímuls externs perquè ens motivin.
- Equipotencialitat: totes les persones tenim la potencialitat per aprendre
qualsevol cosa.
  Perspectiva humanista

Es concentra en les qualitats úniques del ésser humà. Es centra en la persona

individual. Capacitat natural per (es pot arribar a la llibertat absoluta) :

- Prendre decisions (arribar a la maduresa).

- Motivar-se.
- Desenvolupar un màxim potencial.

CARL ROGER: Cadascú de nosaltres valorem molt el que ens passa en les relacions
humanes. “ La nostra autoestima està sempre en risc”. Si algú ens diu alguna cosa
bona ens sentim bé i si algú ens diu alguna cosa dolenta ens baixa l’autoestima.

“Si em tracten be donaré el millor de mi”.

ABRAHAM MASLOW: Per arribar a l’autorealització hem de passar per diferents

fases en que ell ho relaciona amb una piràmide:

 Contextualista

BRONFENBRENNER: Es la seva idea principal la idea del context. Per saber

com una persona es desenvolupa hem de saber el seu context. Desenvolupament
canvi perdurable a partir de com percep l’ambient i de com es relaciona l’ambient.

- AMBIENT ECOLÒGIC: conjunt de contextos que influeixen i als que influeix la

persona. Cada ambient té unes característiques pròpies que van. En sèrie i són
jeràrquiques (una engloba l’altre).
- MICROSISTEMA: posaré tots aquells espais en que la persona actua
directament. Per entendre-ho es tan important lo objectiu com lo subjectiu. Ex:
amb els nostres pares, amics... Per poder entendre la conducta fa falta lo
objectiu i subjectiu.
- MESOSISTEMA: Son les relacions que es produeixen entre persones de
diferents microsistemes sense que les persones estiguin al davant. Aquestes
 perspectives poden ser contradictòries. Ex: dues persones de la teva família
volen que facis coses diferents.
- EXOSISTEMA: situem ambients en que la persona no hi es directament i no es
mou directament, però el que passi en els ambients afecta. Ex: tens algun
problema i no ho dius però les persones que t’envolten ho noten.
- MACROSISTEMA: inclou els aspectes en general a nivell polític, social... Ex: jo no
estic en el parlament però m’influeix.

JEAN PIAGET ( 1896-1980): Era un interessat en l’estudi de l’origen del

coneixament (epistemologia),busca l’anàlisis de la persona. Ell el que vol
observar es quin es l’origen del coneixement de les persones, es a dir com
es desenvolupa des de l’inici. Segons ell diu que les persones ens
desenvolupament i anem aprenen quan construïm el coneixement. Cadascú
construeix el seu coneixement d’una manera diferent interectuant amb el
medi. Si cada cop anem construint mes coneixements significa que
l’intel·ligència es evolutiva, això no significa que les persones grans tinguin
més intel·ligència que els joves, l’únic es que tenim més experiència. Un
nen intel·ligent es aquell que sap adaptar-se al medi, no es que sigui més
intel·ligent, es que em puc adaptar als conflictes que jo em trobo.
 INTEL·LIGÈNCIA COM A PROCÉS EVOLUTIU: Pensaments
qualitativament diferents segons l’edat. Busca mètode, el test no
perquè no compren, no li mostra re només un número., et pot dir
cert o fals, no et dona una resposta. Mètode clínic, el que volia
aconseguir Piaget es que els nens amb un problema, el resolguin
verbalitzant tot allò que et va passant per el cap, que et pugui donar
una resposta. Ex: Un professor li don figures a uns nens perquè
construeixen el que sigui, el que vol es que els nens els i expliqui
perquè ha fet x figura.
Va descobrir que segons l’edat tens uns coneixements diferents.
Dins de la nostre estructura mental, tenim uns patrons on guardem
informació relativa sobre uns temes en concret. S’anomenen
patrons d’acció en que quan rebem informació busquem a la nostra
estructura en el tema en concret i la classifiquem segons el tema
que més s’assembla.
Quan rebem una informació que no sabem com ordenar-la o
connectar-ho amb la informació que ja tenim s’anomena
desequilibri cognitiu. Llavors, quan puc aconseguir reorganitzar els
coneixements i donar resposta, torno al equilibri inicial i et tornes a
adaptar. Segons Piaget hi han elements invariables i variables;
o VARIABLES: Canvien al llarg del temps. Ex: Les estructures,
són dinàmiques i construïdes, a la llarga es van modificant.
 Són una totalitat organitzada d’esquemes, es a dir, tenen
patrons bàsics de funcionament, marcs assimiladors de
realitat i són dinàmics, com em dit abans.
o INVARIABLES: Els processos que fem servir son sempre els
mateixos, depenent de l’edat. El coneixement, la informació
que tenim es sempre diferent, però el com es el mateix. Ex:
L’adaptació significa el benestar entre el meu pensament i
les coses que tinc al davant. Implica dos processos;
Assimilació i acomodació. L’assimilació implica que quan em
trobo davant d’una situació nova el que faig es mirar
detalladament la situació, tinc que veure quins son els
elements nous, i si amb aquests elements jo li puc donar
resposta hi ha una assimilació. Acomodació es quan
reorganitzo el contingut de l’esquema que jo tenia. Es una
modificació de lo nou i lo antic que ho barrejo. Un cop hi
aquests dos processos ,l a persona es torna a organitzar. Pots
assimilar sense acomodació per no pot ser a l’inversa.
VIGOTSKY: Dóna molta importància al context, el que engloba la nostra
vida. Cada context aporta a la persona uns instruments, uns signes, unes
eines en general a partir de les quals la persona respon en les activitats que
es va trobant. Un principi fundamental per Vigotsky es el principi d’activitat,
aquesta activitat jo li dono forma a partir de eines, que estàn mediatitzades
socialment, perquè depèn del context les eines seran unes o seran unes
altres. Una de les eines fundamentals es el llenguatge, ja que ens respon a
les activitats que anem formant. Volia arribar a l’origen de la consciència.
Tots tenim els mateixos processos psicològics bàsics : memòria natural, jo
no faig res per tenir-la, una atenció involuntària, es com un reflex, la
intel·ligència no simbòlica i les reaccions emocionals, ens surten de manera
innata i ens permeten funcionar i ens faran anar cap a uns processos
psicològics superiors: memòria voluntària et vols enrecordar d’una cosa
perquè t’interessa, l’atenció conscient se conscient d’un fet perquè
t’interessa, el raonament i l’afectivitat, tots aquests elements es perquè
som conscients.
Qualsevol cosa que aprenem es produeix en dos moments; de manera
interpsicològica que la persona ho viu en nivell extern i de manera
intrapsicològica que ho viu en un nivell intern. Aquest procés s’anomena el
procés d’internalització. El que s’ha de tenir clar per adquirir un
aprenentatge a una persona hem de tenir clar el nivell de desenvolupament
real, que es l’estat en que actualment està la persona, es allò que la
persona pot fer sola. Llavors tenim el nivell de desenvolupament potencial,
es allà on vull arribar amb la persona o crec que la persona pugui arribar. Es
com l’ideal pedagògic. Entre mig trobem la zona de desenvolupament
proper es quan a una persona li plantejem una activitat, la respon si la fa
mediada amb algú. Necessitem la mediació de l’altre per poder fer
l’activitat. Ex: anar amb bici necessitem l’ajuda d’una altre persona al
principi i vas pujant el teu nivell de desenvolupament fins arribar a l’ideal.
 TEMA 2
 DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR:
 TEST D’APGAR: Es fa al naixement d’un nadó. Mesura estandarditzada
que al professional li permet veure el bon estat físic del nadó. Es mesura
dos vegades: 1 minut després de ser nascut i 5 minuts després de ser
nascut. Si hagués hagut alguna dificultat es torna a passar als 10 minuts.
Si té una puntuació de 4 i 7 li em de recuperar-lo, estimular-lo, si està
menys de 4 està molt dèbil i l’hauríem de reanimar requereix
intervenció d’urgència, i si està a 7 està sa. 10 es l’ideal.
Estàndars test Apgar:
o Color
o Ritme cardíac
o Resposta reflexa 3 NIVELLS (0,1,2) EL NORMAL ES EL 2.
o To muscular
o Esforç respiratori

 REFLEXOS DEL NADÓ: Els reflexos són una resposta física involuntària
davant dels estímuls. Hi ha 3 tipus de reflexes:
o ROMANEN: Respiratori, succió i parpadeix, el nivell més bàsic.
o ES PERDEN I TORNEN A APARÈIXER: Ambulatori: 2-3mesos,
natació: 6m, prensió: 3-4m (reflex del nadó no agafa la mà de la
mare perquè hi ha un vincle) i reptació: 4m.
o ES PERDEN: Babinski: 12m si als peus del nadó li passes un dit el
nadó estira molt els dits. Moro: 6m si hi ha un soroll concret el
nadó obra els braços i cames i les tenca de cop. Prensió plantar:
8-12 m quan posem el nadó a una superfície llisa de peu el nadó
arronsa els dits. SURT EXAMEN
 EL TEMPERAMENT: El temperament es un patró d’actuació que tenen
les persones al néixer. Conjunt de les disposicions fonamentals,
relativament consistents, inherents a la persona i que modulen
l’expressió de l’activitat. Podem veure amb el temperament la manera
en que s’expressa un nadó. Ens dona un fit-back de com està el nadó en
aquell moment. No determina el temperament d’una persona quina
serà la seva personalitat.

Paràmetres:

o NIVELL D’ACTIVITAT: quantitat de moments en el temps que el

nadó està despert i actiu en relació a la quantitat de moments
en el temps que el bebè està inactiu.
 o APROPAMENT- RETIRADA: vinculat a les relacions personals.
Alguns nadons s’apropen més a tu perquè es senten còmodes i
alguns es senten incòmodes.
o ADAPTABILITAT: fins a quin punt el nadó li resulta fàcil sentir-se
còmode quan li plantegem o es troba en una situació de context
diferent.
o INTENSITAT DE REACCIÓ: nivell de força amb la que el nadó
mostra una resposta. Potenciar al màxim una reacció.
o QUALITAT D’HUMOR: percentatge de temps en que el nadó està
content en proporció en quan el nadó està trist.
o DINTELL: nivell d’estimulació que necessita i la intensitat de
estimulació que necessita per respondre. Relacionat amb els
nadons hipersensibles.
o SUSCEPTIBILITAT DE DISTRACCIÓ: facilitat amb la que el nadó
centra la seva atenció cap a un estímul i com de fàcil pot
modificar aquesta atenció s’hi hi ha un altre estímul. Ex: si
alguna persona esta fent un gest i te’l quedes mirant quan
estaves fent una altre activitat.

Hi han 3 tipus de nadons:

 FÀCILS (75%):
 DIFICILS (10%):
 LENTS ( 15%):

 LLEIS DEL DESENVOLUPAMENT MOTOR: El cervell es un dels òrgans més

immadurs que tenim, el tenim poc desenvolupat.

o Intrauterí: en els 2-3m es quan apareixen les neurones i es

migren, són espontànies. Als 7 mesos s’acaba la migració i
apareix la sinapsis que es la connexió de neurones. Quan estem
a la panxa de la mare la connexió de neurones apareix de
manera espontània. I quan naixem la sinàpsi es produeix per un
estímul.
o Al néixer: Tenim mes capacitat de connectar i tenim sinapsi. Es
comença a fer més rapida quan tenim el procés de mielinització.
La mielina es una substancia que permet que els impulsos
elèctrics passin de manera mes fluida cap a l’altre neurona.
Totes les zones del cervell no maduren al mateix moment per fer
la funció que ha fer, per això ens costa més fer unes coses que
altres. Hi ha moments que ens aparèixer els accelerons de
desenvolupament, es quan de cop apareix un canvi real a nivell
 motor, a nivell perceptiu. Aquests canvis s’han d’aprofitar. Es
van repetint i apareixen dels 3- 10 mesos es el primer període,
desprès un altre període als 18 mesos, desprès de 2-4 anys,
llavors un de 6-8 anys i de 10-12 i de 14-16.
o Poda sinàptica: El cervell el que fa es eliminar connexions i
neurones que no utilitzem. La plasticitat neuronal ens permet
que les persones siguem capaços de flexibilitzar les connexions
per donar respostes quan la poda sinàptica no estava
connectada. Ex: una persona te un accident i s’ha destrossat la
connexió del llenguatge però la zona vocal no. La plasticitat
permet buscar una solució per alguna altre zona tornar a utilitzar
el llenguatge. Reorganitzem el funcionament de la neurona.
 LLEIS:
 Llei pròximo-distal: El desenvolupament de les persones va des
de el centre a la perifèria. Primer es domina el control del braç
que el de les mans. De el tronc a les extremitats.
 Llei cefalocaudal: El desenvolupament motor va des de el cap
fins els peus. Primer control dels braços que de les cames.
 Llei d’integració jeràrquica: Hi ha moments en que les habilitats
motores les construïm sobre la base d’altres habilitats. Primer fa
falta fer tal per fer qual. Ex: primer necessito caminar per
després corre.
 Llei d’independència de sistemes: El creixement d’un sistema no
te a veure amb el creixement d’un altre sistema.
 CAPACITATS SENSORIALS I PERCEPTIVES: La capacitat sensorial es una
capacitat que compartim amb tots els animals, ja que se’ns ofereix la
capacitat d’estimular algun dels nostres sentits. Es un reflex, automàtic.
La capacitat perceptiva es un processament mental de la informació
sensorial. Ex: jo veig el foc i el veig però no se que espero em crida
l’atenció pels colors (nivell sensorial) perceptivament noto calor i
m’adono que el foc crema.
El sentit menys desenvolupat es el de la vista. Quan naixem veiem
borrós i només veiem la forma externa de la persona. Als 6 mesos ja
veiem bé. El gust el notem des de el líquid amniòtic. Els sabor que més
agrada es el dolç quan naixem. L’olfacte es un dels sentits més
desenvolupats perquè el nadó reconeix l’olor de la mare. En relació a
l’oïda tenim el mateix nivell que quan som grans. Els nadons els hi
agrada més el so rítmic greu que els hi recorda el cor. Llavors als 6
mesos o així el so agut els hi relaxa més. I el tacte, a partir d’ell,
connectem amb els altres.
 PERCEPCIÓ INTERMODAL: Quan no tenim un sentit actiu, recorrem als
altres per saber l’objecte o la cosa la qual tenim. Des de el primer mes
de vida ja utilitzem la percepció intermodal.

 Desenvolupament psicomotor:
- CONTROL D’ESFINTERS
o RELACIÓ AMB LA MADURACIÓ: S’ha d’estar preparat fisiològicament i
psicològicament. S’ha de jugar be amb el temps i amb la naturalitat.
o SENYALS:
o PROCÉS: iniciem amb miccions (pis) a partir dels dos anys i gairebé
seguit dia i nit. Es continua amb defecacions. A partir dels 3 anys pot
aparèixer el malestar (ansietat). A partir dels 5- 6 anys valoració
d’experts.