(LA PUTA REVISTA ‘NÚVOL’ CENSURA L’OBRA PIRAMIDAL ‘TOUR DE

CONTROL’ (1986) DE BARTOMEU CABOT)

‘UourHdeHcontrol’HdeHB{HCabot|HjunyH‰ˆ‚{HMletraHaHS{HBruno’ [BrunoHSichard]{HWid{|H‘MaHvidaH
pornogràficaHdeHKesucrist}HboixarHporcs’{HQalma{H‰ˆ†{|Hpàg{|H€Š{
Sense censurar.

1
JmatgeHdeH‘UourHdeHcontrol’HdeHBartomeuHCabotHcensuradaHperHlaHrevistaH‘Oúvol’{H
https://www.nuvol.com/critica/un-relat-per-la-contracultura/
2
Censuren el solstici de la terra.
Mata aquests porcs, pàtria, que la lluna
Fa més claror que tots els ciris. Pàtria,
No esdevinguis la truja.
Joan Brossa

Com no voleu que matem gent a l’engròsƒH ComH noH

voleu que maltractem criatures dedicades a ablanir
els crits desesperats, a ofegar-los arreu del món?
Babaus que no són més que xinxes i escòria del
planeta.
Taller Llunàtic està determinat a desamagar
aquestes desferres humanes que censuren,
prohibeixen, oculten allò que sempre fa nosa a la
moral.
La nostra resposta no pot ser una altra que
l’exterminiHdeHtotHunHmónHcaducHencaraHqueHelsHseusH
cadellsHvulguinHferHcreureHqueHsónHallòHqueHesHdiuH“elH
jovent”{
Per què escrivim això? Ni més ni pus: perquè hem
tornat ser objecte de censura a una de les nostres
parafimosis. Demà plorareu en trobar-vos davant
escamots armats. No digueu que no us hem advertit.
Podem fer una cosa, censors. Usar parts dels vostres
cossos tallades convenientment per a emprar-les en
el nostre fetitxisme del menjar. Passareu gust així?
Nosaltres molt. Comencem.
No farem ara la llarga història de les censures que
Taller Llunàtic ha suportat, combatut i vençut
perquè les teniu ben descrites a les nostres
3
publicacions i en especial dins aquest blog. Però el
cas present comença a passar de mida i per això
amenaçam tots els implicats. Dada curiosa: en gran
proporció els censors pertanyen a la nebulosa del
progressisme nostrat, qui, sense cap maldecap, talla
per allà on vol creacions llunàtiques. Aquest
progressisme, és clar, passa la seva miserable actitud
puritana, religiosa i sempre política, per davall el gran
ideal que és la pàtria catalana. Rere aquest paravent
es poden cometre les imbecil·litats més
contradictòries.
AparentmentHtothomHestàHdedicatHaHparticiparHd’unaH
manera o altra en el procés de independència de
Catalunya. Les actituds i valors mostrats tant per
polítics, per intel·lectuals, com per una part molt
considerable del poble catalàH noH estanH aH l’alçadaH deH
la immensa violència que ha emprat i empra Espanya
contraHnosaltres{HKaHhoHvàremHescriureHaH‘Catalunya}H
èxtasiHpornogràfic’}H‘capHdelsHvalorsHqueHs’esventenHaH
crits dins el procés independentista de Catalunya no
és acceptable perHUallerHMlunàtic’{
O’estamHfinsHelsHcollonsHdeHcumbaiàsHqueHs’escorrenH
amb vagues de fam (sempre fracassades), amb el
pacifisme i la reiteració de procediments i objectius,
com un mantra dins un atzucac. M’essènciaH seminalH
deH UallerH MlunàticH ésH l’excésH en tots els seus
vessants. Nosaltres en qualsevol circumstància
practicam sense prejudicis la gola, per exemple;
contra l’austeritatH religiosa{ Quin llunàtic hi pot
haver al món que no enravani davant les orgies de
filmsHcomH‘MaHgrandeHbouffe’H(‰‡)HdeHNarcoHFerreriH
oH‘ElHcuiner|HelHlladre|HlaHsevaHdonaHiHelHseuHamant’H
4
 (1989) de Peter Greenaway, o amb el ‘GargantuaH iH
Qantagruel’ (1534) deHFrançoisHSabelaisHoH‘MesHdîners
deH Gala’ (1973) de Salvador Dalí, on menjar és
l’escopinadaHdirectaHaHlaHmoralHcristianaHdelsHqueHfanH
vagues de fam?
De què putes
anam aquí? No
sabeu que a la
terra índia del
cony anèmic
Gandhi, amb tota
la pomposa fama
de independència,
finsH l’anyH €ŠˆH noH
han estat
ComposicióHiHmuntatgeHambHobresHdeH‘MesHdinersHdeHGala’HdeHTalvadorHDalí{ despenalitzats
oficialment els
homosexuals? Vaja una independència! O, sabeu que
un altre mite de la lluita anticolonial com Frantz
Fanon va fer mesquites dins els seus projectes
“utòpics”H algeriansƒH WetH aquíH elsH grans fracassos
d’aquestsH iH tantsH altresH xamansH queH enganyarenH iH
enganyen els intel·lectualets de per aquí. La
independència de Catalunya no pot ser més que
l’alliberamentH radicalH deH lesH supersticionsH deH totH
tipus. Sense excuses. I sense candideses!

https://www.youtube.com/watch?v=4oxPOU5J-j4
https://ca.wikipedia.org/wiki/El_cuiner,_el_lladre,_la_
seva_dona_i_el_seu_amant

5
http://esadir.cat/filmoteca/fitxa/node/El_cuiner__el_
lladre__la_seva_dona_i_el_seu_amant
https://www.racocatala.cat/forums/fil/108652/lindia-
despenalitza-relacions-entre-homosexuals?pag=1
https://elpais.com/elpais/2018/09/06/album/1536221
478_581082.html
https://www.google.es/search?q=les+diners+de+gala
+pdf&tbm=isch&tbo=u&source=univ&sa=X&ved=2ahU
KEwiijqe8t_DfAhUIAmMBHURiBFMQsAR6BAgGEAE&b
iw=1024&bih=706
https://www.elnacional.cat/lallanca/ca/profunditat/
mireille-frantz-fanon-colonialisme-
racisme_307242_102.html

*qerghj

És possible establir una analogia entre el nostre

procés independentista i la ingenuïtat dels seus
6
protagonistesH popularsH iH l’autoengany dels seus
polítics (no oblidem la pantomima d’un president de
la Generalitat com
Carles Puigdemont
quan proclamà la
República Catalana el
€‡Hd’octubreHdeH€Š‡ i
uns segons després la
deixà en suspens).
Tot plegat estúpida
bona fe davant el món
i sobretot davant el
poble de Catalunya i
davant la màquina estatal espanyola, bregada per
segles de destrucció sistemàtica i de tarannà
sanguinari. Només cal llegir la barbàrie dels espanyols
mésH recentsH aH ‘M’holocaustH espanyol’H deH QaulH
Preston per a fer-se una idea del que són capaços
els annexionistes i colonialistes amb la capital a
Madrid. O, focalitzant-ho sobre Catalunya, aprendre
la lliçó que Francesc Vilanova ens ofereix a
‘FranquismeHiHcultura{HDestino{HQolíticaHdeHVnidad{HMaH
lluitaH perH l’hegemoniaH intel·lectual a la postguerra
catalana (1939-‰‚‰)’|HcomHjaHhoHvaHexaminar aH‘Fer-se
franquista. Guerra civil i postguerra del periodista
Carles Sentís (1936-‰‚†)’. Vilanova ens demostra,
un cop més, que Espanya no es refia mai dels
catalans, que els ataca encara que es diguin
espanyols o espanyolistes, encara que estiguin
compromesos profundament amb els crims de guerra
franquistes, per exemple, com els creadors de la

7
revistaH ‘Destino’H –Josep Pla, Josep Vergés, Ignasi
Agustí, etc.
Tanmateix les tesis de Taller Llunàtic demostren el
racó fosc de la lluita per la independència. Que
aquest combat amaga una arrel religiosa, benpensant
iH puritana|H anàlogaH aH laH d’altresH societatsH iH tambéH
semblant al
puritanisme,
nacionalista i
patriòtic
espanyol. La
dedicació,
comentari o
anàlisi constants
de les vicissituds
del procés
d’emancipacióH ésH
tambéH unH paradigmaH d’unaH acceptacióH tàcitaH d’allòH
que no es pot denunciar, ni analitzar, ni molt manco
acceptarH perH partH d’unaH multitudH iH elsH seusH acòlitsH iH
col·laboracionistes, convençuda, en primer lloc, de la
fe cristiana. ‘AmbH elH cristianismeH laH pulsióH deH mortH
començaHlaHmissióH deHgangrenarHelHplanetaHsencer{{{’|H
ha dit Michel Onfray. No cal més que repassar aquest
blog que teniu davant per trobar proves de la nostra
afirmació: acusacions de la tolerància i silenci
còmplice perH partH delsH analistesH oH ‘lídersH
independentistes’H (aquíH reimH aH voler)H davantH lesH
censuresH d’obresH radicals de qualsevol tipus –
creatives sempre--, davant violències de la religió,
etc, etc.

8
DinsH unH contextH mundialH onH noH s’hanH aturatH maiH lesH
envestides contra el lliure pensament, sempre
enunciamHl’ultra local com a reflex coincident.

Nbf,.``

Si ens hem de situar dins la Terra, doncs, podem

començarH perH ferH veureH queH unaH obraH d’unaH donaH
meravellosa ha estat brutalment prohibida sense
que, com sempre, els valents reivindicatius de valors
patris hagin motat. Ens referim a Deborah De
Robertis i la seva performance reprimida ni més ni
menys que dins
elH museuH d’PrsayH
de París. Davant
‘M’origenHdelHmón’H
d’AugusteH
Courbet, De
Robertis avança
al vídeo que us
enllaçam com una
heroïna rutilant,
amb un vestit
bellíssim. S’asseu a terra, es bada el cony i no es
mou mentre les barjaules repressives del museu
malden per foragitar-la. QrecisamentH davantH l’obraH
magna de Courbet. Si consultau el nostre
‘Kesuxoricidi’H trobareuH laH malediccióH contraH elsH
polítics italians per tapar les ‘vergonyes’H d’estàtuesH
nues arran de la visita del porc iranià Hassan Rohani,
iHaHlaHpàg{|H…HescrivimH‘AraHresultaràHqueHelHgranHconyH
9
que pintàH CourbetH ésH terrorista’{H BéH doncs|H elH
terrorismeH ésH laH moral{H M’accióH deH DeH SobertisH hoH
demostra. M’assimilacióH –entre cometes—de
creacions plàstiques, textuals, cinematogràfiques,
etc, conflictivesHcomH‘M’orígenHdelHmón’H per part del
sistema no és mai completa. Per molt de temps que
passi{H PbservauH quinH desenvolupamentH d’unaH obraH
com la de Courbet ha realitzat DeHSobertis{HM’haHfetaH
tornar més bella, més actual i més corrosiva amb el
seu cony viu i obert, més enllà doncs de la
immobilitat de la representació, i amb els seus
genitals completament al descobert.

10
https://www.youtube.com/watch?v=uMVrEgzUGdk&h
as_verified=1

FotogramaHdelHvídeoHdeHl’accióHdeHDeborahHDeHRobertis.

Un altre exemple de persecució política contra una

obraH creativaH laH tenimH ambH ‘CarneH deH vulva’H delsH
estudiants de Belles Arts de Granada. Un pack
industrial amb representacions hiperrealistes de
xones ha estat retirat a instàncies del partit fatxa
Ciudadanos. CuriosamentH elH formatH d’aquestaH obraH
coincideixHambHlaHdeHBartomeuHCabotHaH‘ElHCorreuHdeH
TonH Coc’H núm{|H €H novembre 2013 tituladaH ‘QackH
humàHtrossejat’{

https://www.elconfidencial.com/cultura/2019-01-
18/granada-obra-carne-vulva-herir-
sensibilidades_1766538/
11
DèiemH faH unH pocH queH l’assimilacióH perH partH delH
sistema no és mai completa (si hom vol, podem
afegir). Vegeu un botó de mostra que amplia la
nostraHvoluntatHd’irresponsabilitatHiHbeneitura}

L'art al Museu
A la presentació de l'exposició, Pere Portabella ha
posat de manifest una de les problemàtiques
bàsiques d'aquest tipus de mostres, en assegurar
que "l'art contemporani no pot estar tancat en un
museu. És un contrasentit". És simptomàtic que quan
Teresa Grandas, la comissària, va contactar amb els
artistes del Taller Llunàtic perquè els passessin
algunes peces seves per a exposar, aquests artistes
que rebutgen qualsevol institucionalització
"l'engeguessin a la merda". De fet, al seu blog la
titllenHdeH"funcionàriaHdeHpoliciaHd’artHdelHNACBA"H
i de "analfabeta", i han apuntat que "fa feina allà on
són destinats els minusvàlids cerebrals --el museu--
". A alguns dels autors de les obres exposades al
MACBA probablement la seva presència en aquest
marc, més dedicat als turistes que a la gent del
carrer, els provocarà més irritació que il·lusió. O,
senzillament, els agafarà un atac de riure.
FragmentHdeHl’articleHdeHGustau Nerín, ‘GelatinaHdura’}HElHNACBAHs’apuntaHaHrevisarHlaHhistòriaH
recent’| ‘ElH Oacional’H -XI-2016. https://www.elnacional.cat/ca/cultura/gelatina-dura-macba-
vuitantes_118689_102.html

Bé|H aquestH fragmentH deH l’articleH deH GustauH OerínH aH

‘ElH Oacional’H esH refereixH alH nostreH granH ‘UallerH
Mlunàtic}H laH fuetadaH mesmèricaH d’unH discursH
inadmissible’{H ConsultauH l’addenda a aquell post, on
tractam el tema Teresa Grandas. També la
introduccióH aH ‘WenjançaH deH laH sangH violadaH deH lesH

12
Buxadé’{{{Tanmateix cal anar ja –desprésH d’examinar
un context imprescindible—al penyal de merda que
ha provocat en Taller Llunàtic la mobilització armada
en tots els sentits.

JntervencióHdeHQereHTalvàHdamuntHelHcosHnuHdeHMluïsaHFebrerHaHl’expoHd’aquestaHaHlaHgaleriaH
Can Dinsky. Son Cervera. Catalunya. 2016. Foto: Margalida Bausà.

hjer

Ni més ni menys que aquesta publicació digital, on

tothom vol fer regalimar els seus escrits de
descomposicióH intestinal|H anomenadaH ‘Oúvol’, ha
escapçat una vegada més una obra llunàtica sense
cap escrúpol. Sense manies ni per part dels
responsablesH deH laH baluernaH ‘Oúvol’H (BernatH
Puigtobella de director), ni per part de la caterva de
13
col·laboradors. MaH barbaritat|H l’intolerableH ésH queH noH
és la primera vegada. Reproduirem la nostra
descàrregaH contraH ‘Oúvol’H i quedarà clavat dins el
vostre crani sense cervell, jesuïtes! A la pàgina 19 i
ss{|H d’’ElH patíbulH delH fillH deH putaH JJ’ escriguérem el
següent:

BernatH Quigtobella|H directorH d’unaH publicacióH digitalH

queHportaHl’estantísHiHcursiHtítolHdeHNúvol, ha eliminat
l’obraHdeHBartomeuHCabotHaHlaHcobertaHdeHSabó fluix
de camp de concentració, la nostra publicació de
ferro forjat amb els collons dels sionistes. El gran
propagandista de Taller Llunàtic –que encara no ha
contestat la nostra pregunta sobre els gitanos a
Animals engabiats, dins aquest blog--, el xuetonòfil
Arnau Pons era qui il·lustrava un article seu –
Deferència i repetició-- a Núvol amb les nostres
imatgesHinsuperables{HDoncsHbé|Hl’articleHfouHacollitHaH
la revista Mozaika, però de bell nou censurat: hi
manca el color original. És que no en feis ni una de
ben feta, enzes, cadafets!!!

De manera que els censors –tant ho és Arnau Pons

com Bernat Puigtobella—s’escudenH rereH laH moral{H
Sempre la moral. EnH elH casH d’aquestsH sapastres|H
aparentment desH deH “morals”H distintes{H UanmateixH
l’”us” unidimensional per part de tots dos de la
producció, pràctica, imaginació, fusió, etc, etc, de
Taller Llunàtic els invalida tan granment que fan
riallesHdesHdeHfaHunHbonHgrapatHd’anys{ No us perdeu
el tractament hipòcritaH d’urbanitatH iH cortesiaH entreH
14
QonsH iH Quigtobella{H ‘BenvolgutH Bernat’|H ‘EstimatH
Arnau’{HIa|Hha|Hha„„
https://www.nuvol.com/opinio/carta-oberta-a-
bernat-puigtobella/

Coberta del llibre ‘Dirty love autopsy’ de Bruno Richard. Elles sont de sortie#40? 10.000 humans
edicions, Palma, 1994. Foto: Bruno Richard.

Tí|H tambéH n’estamH finsH els ous de sionistes com

aquestsHqueHdemostrenHlaHvoluntatHd’ignorànciaHfalsaHH
d’unaH experiència de creació|H d’investigació|H etc|H
entorn del nazisme, el comunisme..., per part de
Taller Llunàtic; tan sols per figurar, per enganyar els
analfabets en profit de la seva fam de fama. De
veritat que Arnau Pons i Bernat Puigtobella no han
llegit, per posar un sol exemple, Laura Frost? La
seva pell empudegada de postmodernitat només els
permet manejar idees ximples i simples sobre el que
ells anomenen antisemitisme, que acaben sempre
amb la prohibició i la censura? Un Arnau Pons que
braveja de bibliografiaH iH saberH sobreH l’Iolocaust|H
15
sobre jueus com Paul Celan –tan sobrevalorat--, no
ha estudiat les relacions de la creació sense traves
amb fusions de tots els sistemes polítics, socials,
psicoanalítics? No en sap pus o amaga el mínim que
ha ensumat? Són gent de pau els gitanos, Paul
Celan, els nazis? Així, venga. Els nazis guanyaren i
perderen? Han perdut mai els costums masclistes i
assassins els gitanos? Paul Celan va ser un santet
enH laH sevaH vidaH “amorosa”|H oH vaH serH unH maltractadorH
de dones? No va provar Celan de matar la seva
esposa dues vegades? (Basta consultar les
viquipèdies). Farem una afirmació òbvia: la pràctica
deH UallerH MlunàticH ésH ‘artH degenerat’H segons la
ideologia nacionalsocialista. Arnau Pons no ens
qualifica mai així perquè sap que hauria de reconèixer
que el nazi és ell. Mostra massa el llautó.
Va de veres que algú pugui pensar que els nostres
dibuixos, textos, fotos, films, accions, etc, podrien ser
acceptats mai per la puta política, es digui nazi o
ultradretana, o democratacristiana, esquerrana o el
que sigui?
M’estudiH deH MauraH FrostH ‘TexH drives{H FantasiesH ofH
FascismH inH MiteraryH Nodernism’ relata les relacions
de creadors com Salvador Dalí, com Jean Genet, com
Georges Bataille, etc, amb el magma apocalíptic del
nazisme. La bibliografia que enceta Frost ha de ser
ignorada a la cultura catalana, aquesta és la
determinació repressiva de tipus com Arnau Pons o
Bernat Puigtobella. Una altra investigadora com
Catherine L. Jones de cap manera pot circular dins
la miserable vida literàriaH nostrada{H ‘Tex-Crazed and
Bloodthirsty: The Misrepresentation of Female Nazis
16
inH AmericanH QopularH Culture’H (enH línia)H haH deH serH
bandejat; no interessen aquestes tesis ben
documentades. La producció cinematogràfica
(sovint qualificada de subgènere, inacceptable per
nosaltres) basada en el nazisme és tan immensa
que cal ser un ignorant voluntari per no estudiar-
laH aH l’horaH d’analitzar les
nostresH aberracions{H O’hiH
ha prou en endinsar-se en
el món de documentació a
la xarxa per informar-se a
fons. Taller Llunàtic, però,
no pot usar iconografies o
discursos hitlerians per a
la seva creació. Això mai!
Censurat tot. Rebutjat.

https://dc.uwm.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=14
68&context=etd

Coberta del llibre de Laura Frost.

https://books.google.es/books?id=jpRlDwAAQBAJ&pg=PA2&hl=es&source=gbs_selected_pages&
cad=2#v=onepage&q&f=false

17
FotogramaH delH filmH ‘TalonH Litty’H deH UintoH BrassH (‰‡…){ Vid.,
https://en.wikipedia.org/wiki/Nazi_exploitation

http://the-eye.eu/public/concen.org/Criticism%20of%20the%20Western%20Civilization%20-
%20Collection%2040%20%28Nazism%2C%20Fascism%203%29/Magilow%20et%20al%20%28Eds.%29
%20-%20Nazisploitation%3B%20the%20Nazi%20Image%20in%20Low-
Brow%20Cinema%20and%20Culture%20%282012%29.pdf

Qb,.-vz

Els estudis acadèmics van molt alerta a tractar

d’estrictaH violènciaH laH queH exerceixenH elsH masclistesH
gitanos sobre les seves dones. Envesteixen de
manera tòpica la violència que els paios fan sobre els
col·lectius gitanos, això sí. Una vertadera violència,
disforja violència, sens dubte. Però prou. La
condemna deHlaHviolènciaHmasclista|Hd’autoodiHgitanosH
no és situada en paral·lel a la dels no gitanos. Marta
TegarraH téH voluntatH d’anàlisiH deH laH lluitaH –excepció

18
sempre—de la dona gitana. Vegeu, per exemple, el
seuH estudiH ‘WiolènciaH enH laH miradaH sobreH altri}H donesH
gitanes’{
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/12676
3/1/9788491681625.pdf
Tanmateix la inserció autèntica –noH l’excepcional—
deHlaHdonaHiHdeHl’homeHgitanos dins un costumari que
nomésH s’esvaeixH –es destrueix—quanH s’abandonaH
radicalmentH aquestH costumari|H quanH s’estàH contraH laH
vida gitana i tots els seus hàbits reaccionaris, no
s’analitzaH aH fonsH iH deH veritat{ Més enllà de les
elucubracions acadèmiques, diguem nosaltres, que a
llocs tan inhòspits com els carrers i els camps de
batallaH deH laH guerraH d’EspanyaH contraH Catalunya|H
s’esdevenenH successosH queH retratenH aquestaH
entropia, insalvable pels intel·lectuals, que són els
gitanos{H ElsH fetsH ocorregutsH aH l’hospitalH deH TonH
EspasesH deH QalmaH elH desembreH deH €Š€H sónH d’unaH
magnitud i significat que per descomptat els
xerraires del sobiranisme i molt menys encara els fills
de puta defensors deH lesH forcesH d’ocupacióH
espanyoles no poden analitzar. De por que tenen de
ser qualificats de racistes –por que no tenen els
espanyols quan es tracta d’humiliarH Catalunya{H Els
gitanos, paradoxalment, són un exèrcit d’infanteriaH
que Espanya usa contra Catalunya. Amb les
excepcions que vulgueu. Però ara us volem oferir
documentació gens sensacionalista ni groga, sinó
ben real, quotidiana, que en cap cas –com els
escàndols dins la nostra nació catalana o universals
de les violacions, abusos, etc, per part de religiosos a
19
gent del poble--, en cap cas, repetim, no troben un
rebuig, una denúncia, una anàlisi a fons per part dels
intel·lectuals dedicats en cos i ànima –mai més ben
dit—a la causa sobiranista. Ni molt menys per part
del feminisme (aquest feminisme que admet dones
creients). Taller Llunàtic pregunta: és coherent fer
manifestacions al carrer –imprescindibles, és clar--
contra els fills de puta violadors de La Manada i no
ferHelHmateixHdavantHlesHviolacionsHmassivesHd’infantsH
i joves a tot el món per part dels capellans i altra
gent de la Superstició?

https://ca.wikipedia.org/wiki/Cas_de_La_Manada

‘DiarioHdeHNallorca’H‡HdesembreH€Š€.

20
‘DiariHdeHBalears’HˆHdesembreH€Š€{ Observau que aquí no s’esmentaHqueHelsHagressorsHfossin
gitanos.

QUè, QUI éS EL RACISTA AQUí? FETS COM

AQUESTS SóN PORTATS ALS TRIBUNALS PER
QASUH DEH ‘T{H P{H TH SACJTNP’, com vol Arnau Pons
que facin amb Taller Llunàtic? (Vegeu ‘AnimalsH
engabiats’HdinsHaquestHblog){

Jgtqp

Santa Església, sogra de la terra!

Ah bruixa creadora de sotanes!
El temple és un corral d’hòsties negres
I gerres de moneda.
Joan Brossa

Bé, ara farem una incursió d’abordatgeHdins un tema

estretament relacionat amb tots els tabús dels
21
sectors independentistes, tant com dels sectors
espanyolistes i ultradretans. Taller Llunàtic va
afirmar alH postH ‘DenH tottalenH krieg’H (dinsH aquestH
blog) queHningúHsabiaHcomHpodiaHacabarHl’escàndolHdelH
prior pederasta de Lluc, Antoni Vallespir. Doncs bé,
laH tacaH d’oliH s’haH estèsH arreuH delH món{H UotH trontolla|H
cadaHdiaHs’anuncienHmésHcasosHdeHviolacionsHaHmenors
(oH noH tant)H perH partH deH l’EsglésiaH catòlica{H ElH WaticàH
ha estat tocat per torpedes que ningú mai hagués
pensat que li arribarien. (Us recomanam aquell mirall
deHl’ambientHd’internatHreligiósHqueHésHelHfilmHdeHKeanH
Delannoy|H‘MesHamitiésHparticulières’H(‰64).
https://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Amiti%C3%A9s_particuli
%C3%A8res_(film)

JmatgeHdeH‘Dirty’HdeHNavadoHCharon, un del llibres més malvats del món.

http://mavadocharon.blogspot.com/

22
DeH totaH l’allauH d’informacióH queH desH deH faH anysH
analitza, denuncia i demostra Taller Llunàtic en un
relat destarotat, groller i intolerable, un cas ens ha
pertorbat i portat a les més altes muntanyes del
mareig i de la frenesia. Ens referim al succeït que
Roger Casanovas exemplifica meravellosament. La
granHconstruccióHescènica|Hpulsional|HdeHl’abúsHsexualH
que va patir, a nosaltres d’unaHbandaHensHil·lumina de
plaerH iH perH l’altra ens revolta quan veim que els
independentistesH l’acceptenH ambH elH seuH silenciH
còmplice –talment com els nacionalistes espanyols,
tan catòlics com aquells. Casanovas narra en una
síntesi textual precisaH (perH aixòH serveixH l’escripturaH
visceral i no la postmoderna)HelsHabusosHsexualsHd’unH
puta professor de religió –de qui no es diu el nom en
demostració que encara té poder, viu o mort.
M’escenaHésHd’unaHcapacitatHplàsticaHmoltHnotable. El
professor fa entrar el púber dins una petita
habitació on hi ha tan sols un sofà i un bon Jesús a
laHparet{HM’asseuHdamuntHlesHsevesHcames{HM’olorHqueH
desprèn el mestre és de colònia antiga que aviat es
mesclarà amb la del semen que ejacula –es
masturba—mentre obliga el jove a mirar el bon
Jesús. Voleu res millor en el món que aquesta classe
de religió? Per això haurien de servir els i les
docents, per ensenyar els andarivells del sexe brut, i
no per les beneitures de la correcció i la discreció
morals. Hem dit abusos sexuals, fa un moment? Res
de res, fora! Magnífica pedagogia de la religió!
https://www.ccma.cat/324/un-exalumne-de-lescola-
mireia-de-montgat-denuncia-abusos-dun-professor-
de-religio/noticia/2902539/
23
 bnm,d

Dins aquest context Taller Llunàtic s’hiHhaHdeHmoureH

amb les armes a les mans. No hi ha més remei.
M’imperiHdeHlaHhipocresiaHcampaHaHlloure{ Anem doncs
alH nucliH d’aquestH text{H MaH proclamacióH unH copH mésH
que tots són uns fills de puta. Un empireuma
anomenatHKosepHAsensioHfaHunHarticletHaH‘Oúvol’HperH
parlarH d’unH altreH d’aquestsH llibresH insulsosH queH noH
tenen més ambició que catalogar i neutralitzar les
investigacions i experiments dins tots els camps
expressius|HElHtitulaH‘VnHrelatHperH laHcontracultura’{{{iH
queda el més descansat del món. El llibre comentat,
‘GestióHdelHcaos’| té per autor Aleix Salvans, i no va
més enllà de quatre batalletes que conten els
vellardsH d’aquellH períodeH juràssicH delsH anysH setantaH
del segle XX. Que si Pau Riba, que si Sisa... Molt
barceloní. A Taller Llunàtic tot plegat li llenega. El
que no li llenega, però, és la porcada de la censura
que perpetra l’autorHdeHl’articleHi per extensió tota la
revistaH ‘Oúvol’{H Jl·lustraH laH merdetaH d’AsensioH niH mésH
ni menys que un dels millors atemptats a la moral i al
bonH gustH queH s’haginH vistH mai}H ‘UourH deH control’H deH
Bartomeu Cabot. Bé doncs, LA IMATGE DE CABOT
HA ESTAT ESCAPÇADA A LA PART SUPERIOR I A
LA INFERIOR. EN VOLEU DE MéS GROSSES? ES
POT SER MéS FILL DE PUTA AMB PASSADES COM
AQUESTA? Una publicació digital que no té barreres,
que no té límits mundials, que no té prohibicions,
perpetua les repressions històriques dels estats
24
censors. Naturalment a qualsevol estat, o petita
estructuraH d’estat, és la moral puritana el que
impera. En complir les funcions del poder, ‘Oúvol’|
com tantes publicacions digitals provincianes, més
antiquades que el pergamí, aquell ja no té por. Ha
triomfat. Vet aquí, doncs, aquesta merdera que es
diuH ‘Oúvol’{H Acabat de plantejar el problema hem
d’escriureHalgunesHpercepcionsHmés{HMaHpartHsuperiorH
deH l’obraH deH CabotH contéH unH grafismeH creatiuH moltH
agressiu, atractiu i hipnòtic. Sota el text emergeix
l’anunciH JW REICH. Oh, blasfèmia, interdicte
esponerós. Zas! Tisores progres queH cisellenH l’obra„H
Què us pensàveu, busquerets? Hi ha mots de mal
gust, incorrectes políticament, i sempre estan de
guàrdiaHelsHpoliciesHqueHelsHhanHd’escapçar|HesHdiguinH
Puigtobella, Pons, Asensio, Salvans, etc. Però què hi
ha més avall? Ah, més avall hi ha els baixos! Els
baixosH d’unaH figuraH masculinaH queH s’assemblaH moltH aH
SudolfH Iess{H Ieretgia„H AquíH s’hiH trobaH unH altreH llocH
que no es pot dir, que no es pot veure, que fa mal a
la puresa de tothom i especialment a la dels
comissaris de les actuals inquisicions –de dretes i
d’esquerres|H perH siH encaraH ésH necessariH escriure-ho.
Aquí teniu unHpenisHenHereccióHd’unaHviolència sublim,
enmigHd’unHlligacamesHqueHremetHalHsadomasoquisme|H
al bondage. Tanmateix també hi ha la monstruositat,
el monstre petit que treu una mà diminuta amb una
pistola. Del cul del personatge hi surt un pilot de
carn peluda com un conglomerat de rata. I el
personatge està assegut en un seient, lligat amb
corretges negres. NoH oblidemH tambéH queH l’obraH deH
Cabot inclou una carta meravellosa adreçada a Bruno
Richard que queda censurada alhora. INTOLERABLE!!
25
TOT TALLAT. NO HA DE QUEDAR RES PER ALS
ULLS DEL LECTOR/MIRADOR!!!
Ara|Htanmateix|HhemHd’anarHaHfurgarHdinsHunHcorralHtan
ple de ronya com la mateixa censura. La postal
censuradaHpertanyHalHllibreHdeHUallerHMlunàticH‘MaHvidaH
pornogràficaH deH Kesucrist}H boixarH porcs’H (‰ˆ†)|H
signat per Josep Albertí, Bartomeu Cabot, Jaume
Sastre i Lluís Maicas. Molt bé. Els dos primers autors
acabenH deH denunciarH laH porcadaH deH ‘Oúvol’H ambH
aquest text. Però i els dos darrers? Algú ha vist que
Jaume Sastre i Lluís Maicas hagin fet el més mínim
gest de repulsa de la repressió que acabam de
descriure? Heu vist articles d’aquestsH dosH cervellsH
més rancis queH l’hòstiaH posantH elH critH alH celH perquèH
‘Oúvol’H haH censuratH unaH obraH deH BartomeuH Cabotƒ
Articles, piulades, protestes públiques, al nivell de
les cagarel·les que amollen en les seves activitats
independentistes, literàries i artístiques? I això que
ara no es tracta de cap moviment de cul de
solidaritat, de patriotisme, de justícia política, de
nacionalisme. No. Ara es tracta de coherència de
Sastre i de Maicas per defensar ni més ni manco que
unH llibreH queH signaren|H ‘MaH vidaH pornogràficaH deH
Jesucrist: boixarH porcs’{ Recuperem les paraules de
Bernat Puigtobella en resposta a Arnau Pons quan es
prohibíH anteriormentH l’obraH deH CabotH esmentadaH deH
‘TabóHfluixHdeHcampHdeHconcentració’{HTónHaquestes}H
‘WaigHdespublicarH–reparau quins eufemismes empren
els joves censors—el teu article perquè no
s’ajustavaH aH unesH normesH deH convivènciaH queH ensH
havíem marcat. (...) Tampoc el vaig despublicar
perquè volgués ocultar les obscenes imatges de
26
tallerH llunàticH (sic){H U’heH deH dir|H deH totaH manera|H queH
siH m’haguésH deH plantejarH laH sevaH publicació|H
probablementH meH n’abstindria|H perquèH publicant-les
contribuïm a la seva proliferació, encara que ho fem
en un gest de denúncia i encara que contextualitzem
aquestesH imatgesH repugnantsH ambH totaH l’exègesiH
(sic) del món. (...) Núvol repH visitesH d’arreuH delH món|H
sovint de persones que no entenen el català i que
podrien trobar directament pornogràfics els dibuixos
del Taller Llunàtic’{ Sembla que el problema és no
entendre el català, i la lletra a Bruno Richard de
Cabot és en francès. Ah, però hem de preservar els
ulls estrangers de la pornografia; no és aquesta la
imatge que hem de donar de Catalunya, oi
Puigtobella? De què anam, imbecils? Totes aquestes
animalades les assumeixen els dos fills de puta
Sastre i Maicas? Evidentment, sí. La llagoteria que
fan servir Sastre i Maicas quan parlen dels seus ídols
postllunàtics –Jaume Santandreu en el cas del
primer i Miquel Barceló en el cas del segon, entre
molts altres, és clar--, tothom sap que és el
símptoma més clar del seu canvi de jaqueta. (Patètic
i ridícul –com tot el que escriu-- Santandreu a
l’enllaçH queH usH oferim~H col·laboracionista del
colonialisme espanyol d’esquelaH mortuòriaH aH l’articleH
que us copiam). QeròH elH mésH bèstiaH fouH l’articleH
repugnantment cristià de Santandreu quan morí
Joan Pla, aH‘ElHNundo’{HA ‘ElHNundo’|HelHdiariHmésHfatxa
de les Illes i del món sencer! Cap problema. Els
cumbaiàs ben muts i a la gàbia. Cap protesta. Jaume
Sastre li va marcar els cinc dits a la cara a Jaume

27
Santandreu? Pots pensar! Tots sou un xivatos de
policia, porcs!!
https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2019/02/0
7/1056389/jaume-santandreu-hombres-hicieron-dios-
imagen-semejanza.html

FotoHdeHNireiaHTentís{H‘ElHQaís’H‰HnovembreH€ŠŠ‰{HAquestaHevacuacióHésHelHqueHesHmereixenH
els còmplices del puta bon Jesús. https://elpais.com/cultura/2009/11/19/album/1258585201_910215.html#foto_gal_3

28
La crònica necrofílica més miserable que hem vist en molt de temps. ‘ElHNundo’HHjuliolH€Š†{

https://www.elmundo.es/baleares/2016/07/13/5786532b
22601d09598b45bf.html

https://www.arabalears.cat/publication/pdf/2160533
928/balears_1547247600.pdf

qzye85

29
Declaracions de Lluís Maicas contra Taller Llunàtic. Entrevista de Pere Antoni Pons.
‘Arabalears’H€-I-2019.

Bé. Anem a pams. Com que sobre la dona barbuda

(Jaume Sastre) hem demostrat amb textos diversos
la seva puta mort voluntària quan es va posar en
mans del cristianisme a partir de la seva fugida de
30
Taller Llunàtic el 1988|H disfressadaH deH ‘lluitaH
independentista’|H hoH deixaremH enH suspensH deH
moment. No ens sabem estar, tanmateix, de donar
mésH provesH deH laH sevaH vidaH d’esclauH iH presonerH d’unH
puta adorador del fantotxe Jesús de Natzaret com
és Jaume Santandreu. No són bromes, al·lotets!
Jaume Sastre ha arribat –en la seva submissió i
servitud de desguàs a Santandreu—a elogiar una
puta novel·laH d’aquest amistançat de la dreta
catòlica, llepaculs i necròfil de personatges tèrbols
com Joan Pla Garcia. ON HEM ARRIBAT,
SENYORETS I SENYORETES! JAUME SASTRE
ALABANT UN CAGARRO DE NOVEL·LA, UN
ENGENDRE ESTANTíS I CRISTIà QUE ES TITULA
‘PQESACJóH UJASA’!! HA, HA, HA, HA!! QUE HI ESTà
DE FERMAT DE MANS I PEUS A JAUME
SANTANDREU!!
No tengueu ànsia, passerells, als independentistes
illencs no els passaria res si Espanya fatxa (tota)
armava un bon
escarment com el
de 1936. Tots els
independentistes
balears estan
molt units (i
nodrits i
protegits) a la
puta Església
catòlica.

Captura de pantalla del blog de Jaume Sastre dins Vilaweb on ensabona

Jaume Santandreu. 4 setembre 2016.

31
AH MluísH Naicas|H enH canvi|H l’hemH qualificatH deH notaH aH
peu de pàgina; i tot i queH ensH hemH rigutH d’ell|H iH hemH
demostrat que és tan idiota, hipòcrita, miserable,
mesquí, farsant, acabat i arrossegat com Jaume
Sastre, hem esperat tranquils que vessàs la seva
mala llet. En una data tan llunyana com el 10 de
novembre de 1998 va publicar un article a Diari de
BalearsH titulatH ‘UallerH Mlunàtic’H queH jaH eraH unaH
acusació en tota regla contra el nostre col·lectiu. Es
tractaH d’unH textH queH enH capH momentH reconeixH queH
Lluís Maicas va fer part de Taller Llunàtic. Increïble!
OomésH unH impostorH potH signarH unH escritH d’aqueixaH
baixa estofa. La deducció més clara que hom
podia/pot treure és que es trobava dins un grup amb
el qual secretament no hi estava gens ni mica
d’acord{H QerH quèH era|H doncs|H ambH nosaltresƒH QerH
col·leccionisme, per tenir sense problemes les obres
de Bartomeu Cabot? Per aquí gratau-hi{HAHl’articleHjaH
hi havia tots els retrets que ens farà amb el pas dels
anys. Això sí, situant-se ell en el món de la literatura
com un epígon més o menys reciclat de Joan Brossa
i altres herbes que no faran més que confirmar que
ha hagut de fer anques enrere. Lluís Maicas justifica,
entre altres monades, el seu rebuig a Taller Llunàtic
enH laH falsedatH queH ensH hemH ‘convertitH enH unaH
reiteració, impermeable als canvis històrics i
insensibleHaHlaHlliureHevolucióHpersonal’{HQerHcomençar|H
pallús, des de 2006 –en una operació planetària per
fer més mal, inserida dins la modernitat i en una
evolució innegable en tots els aspectes—Taller
Llunàtic empra Internet, el blog que ara teniu davant
els vostres ulls de tracoma. Taller Llunàtic
32
desenvolupa un hipertext que els escriptorets com
Maicas no han ni somiat en la seva rutinària vida.
Mentre nosaltres veim la reiteració de models i
motlosH caducsH d’escripturaH iH plàstica|H d’escripturaH
políticament correcta que Maicas tan bé personifica,
som acusats de la manera més contradictòria. O
sigui, retornH aH l’ordreH d’allòH queH esH diuH ‘l’obraH benH
feta’{H RueH noH ésH altraH cosaH queH ‘l’obraH malH feta’|H
estúpids. Un petit apunt: la primera censura de
‘Oúvol’HvoltavaHentornHdeHlaHnostraHobraHantipacifistaH
‘TabóH fluixH deH campH deH concentració’ (1998). Dins
aquestH blog{H JH aH l’articleH deH NaicasH s’atacaH aquestaH
obra. Tots els censors del món coincideixen, tots són
germans. Amb aquest examen els tenim una vegada
més enganxats pels ous.

Primera neteja de les brutors del cul que li produí el pas per Taller Llunàtic a Lluís Maicas, a
fi de poder presentar-se com un escriptor i artista assenyat davant la societat cultural
mallorquina. Diari de Balears, 10 novembre 1998.
https://www.dbalears.cat/opinio/1998/11/10/35640/taller-llunatic.html
33
http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Cada
verina%2015
DesprésHd’escriureHelHqueHhiHhaHalHvincleHanterior (us
hi enllaçam a les Notes) ens hem burlat de Maicas
moltHespecialmentHaHl’entrevistaHqueHensHvaHferHNariaH
ElenaH WallèsH perH aH laH publicacióH digitalH ’‚ŠH putes’H iH
reproduïda per Taller Llunàtic dins aquest blog.
Vegeu el següent enllaç, pp., 21-22 i 36-37.
http://tallerllunatic.blogspot.com/search/label/Conv
erses%20exacerbades%20amb%20dos%20conys%2
0en%20zel
A Lluís Maicas les nostres paraules li provocaren un
ensurt tan gros com si hagués caigut dins el lloc
comú del Parlament de les Illes Balears. Vaja|H s’haH
sentit ofesa i ha hagut de muntar un altaveu rovellat
amb una entrevista feta per Pere Antoni Pons a
‘Arabalears’ tota plena de mentides. QeròHNaicasHs’hiH
haurà de posar fulles, damunt la seva enrabiada.
Perquè ara el farem puré, més encara que dins
‘Cadaverina 15, corrosió sense aturall’H citat{
M’entrevistaH esmentadaH téH unH titularH queH diu}H ‘AlsH
anys 70, ens movia la idea que calia canviar-hoH tot’.
Bé doncs, vet aquí la primera farsa. Ni tothom
pensava igual dins els col·lectius de creació dels
mitificats, moltes vegades de forma ridícula, anys 70,
ni molt menys tothom actuava fent pinya. Només cal
recordar que els germans bessons Andreu i Steva
Terrades no volgueren signar el manifest ni
participarHaHl’accióHcontraHelHTalónHdeHPtoñoHalHcasalH
Balaguer de Palma el 1976, perquè el seu pobre pare,
34
un pintoret de barquetes, caletes i paisatges –
Maties Terrades Ensenyat-- era soci del xaruc
Círculo de Bellas Artes i hagués pogut tenir una
embòlia del regiró. O sigui|H queH deH ‘canviar-hoH tot‘|H
res de res. La verbalització del discurs de Maicas
encara és més untuosa, oliosa i ensofronyada que la
seva prosa infecta. Lluís Maicas és un putrefacte.
ConservaH ‘unaH influènciaH deH lesH avantguardesH deH
joventut’|H iH haH deH provarH deH ferH creureH alsH quatreH
estaquirotsH queH l’escoltenH queH ‘AraH bé}H H la gent, a
mesura que es va fent gran, té tendència a adoptar
unes posicions més conservadores tant en temes
estèticsH comH ideològics’{ AIXò HO DIRàS PER TU,
INFELIÇ DE MERDA!!! Reparau que Maicas fa
diferències clàssiques entre estètica i ideologia, per
tant no ha entès mai Taller Llunàtic. Efectivament
s’haH deH serH unH conservadorH perH blasmarH elH €Š‰H
l’’Expo-caca’ (1977). Ara Maicas pontifica com si fos
unH críticH d’edatH maduraH –això que agrada tant als
diletants de la pintura i la literatura. Prosseguim.
Com sempre els comissaris que vetlen per la bona
marxa de la cultura esmercen més esforç a anotar i
fer constar mentides com la dissolució de les
estructures de subversió, que analitzar a fons allò
que examinen. AixíH comH aH ‘Cadaverina 15, corrosió
sense aturall’| apuntam que Pere Rosselló ja ens
donava per morts (vid., pàg., 4), ara Pere Antoni Pons
repeteixH laH jugada}H ‘AllòH vaH acabarH comH elH rosariH deH
l’aurora’|H ‘AlsH anysH ˆŠ|H totH allòH vaH quedarH
desmantellat|Hinevitablement’|Hetc{ No era això el que
deia –aclaridor només en part-- fa uns anys al
reportatge ‘PferiuH florsH alsH rebelsH queH hoH
35
intentaren’|H dinsH l’apartatH ‘ElH tallerH llunàtic}H encaraH
sobreviuenH elsH irreductibles’|H niH aH ‘ElH UallerH Mlunàtic|H
alHQla’. A les Notes els reproduïm tots dos. De totes
maneres com que una de les coses que ens fan riure
més --en tenim una antologia completa-- és aquest
desig impotent de voler fer-nos desaparèixer,
sempre en mans dels que es diuen demòcrates,
independentistes i altres collonades, usH n’oferirem
un petit tast. Al llibreH‘Nossegades’HdeHKaumeHTastre
el seu prologuista, BartomeuHNestreH‘Balutxo’, escriu
queHlaHconferènciaHdeHTastreHdelH€Hd’abrilHdeH‰ˆˆHaH
l’EscolaHdeHNagisteriHdeHQalmaH–inèdita--‘OoHvaHesserH
un acte més del, fins aleshores, renovador i
provocatiu Taller Llunàtic. M’aportacióHteòrica que va
significar la conferència de Sastre va establir una
fita que situa el pensament llunàtic en el seu zènit
(sic) a partir del qual, dissortadament, no només no
ha progressat en el si del Taller sinó que ni tan sols
haHtingutHcontinuïtat’{HQàg|H…{
El mateix Jaume Sastre –dins un desig incontrolat
deH veure’nsH morts—afirmava desesperat quan veia
que els fundadors i continuadors de Taller Llunàtic –
signantsH d’aquestH escrit—destruïen el seu
transformisme: ‘{{{laHsevaHactivitatHhaHcaigutHenHpicatH
fins al punt que en aquests cinc anys i mig [des 1988
aH‰‰‚]HhanHpublicatHdosHnúmerosHd’HEl Correu de Son
Coc’ iH hanH fetH unH parellH d’accionsH iH deH manifestosH
escassos. Mai des de 1975 i en tota la història de
Taller Llunàtic la seva activitat ha estat tan magra,
enH qualitatH iH quantitat{{{’{H (M’EstelH deH NallorcaH H junyH
1994). Com sempre la quantitat és molt important
per als que han de refer la seva vida convertint-la en
36
un munt de quisca, com és el cas de Jaume Sastre! I
ara anem a la qualitat. Quina qualitat hi ha dins la
quantitat que ha fet Jaume Sastre a partir de 1988
quan fuig de Taller Llunàtic? Són de qualitat
creativa els actes més vils que ha comès Sastre
d’aleshoresH ençà|H comH conferències|H sopars|H
discursos deH còmicH (Gandhi|H Nandela|H ‘negrets’)|H
actes públics, vagues de fam que no són més que
celebracions religioses –misses--, posades en escena
sense imaginació, reiteratives, etc? Hem demostrat
a bastament la hipocresia de Sastre, o no?
https://www.arabalears.cat/premium/cultura/Taller-
Llunatic-al-Pla_0_978502215.html

Quanta ferralla que ens vol veure desapareguts! Res

li havia de caure millor aH lesH orellesH d’aseH deH NaicasH
que això: liquidació ràpida de la més furibunda i
mastodòntica organització criminal com és Taller
Mlunàtic{H M’alegriaH deH NaicasH –un frustrat que creu
que amb la seva quantitat de verrim literari taparà el
foratH deH l’excusatH deH laH mancaH deH qualitat—es
manifesta així: ‘Però allò era una espiral. Va estar bé mentre
va estar bé, però si no en sorties, podies caure en una espiral
de repetició i d’estancament. Els col·lectius creen una certa
dependència entre els seus membres. Hi ha coses que no faries
i has de fer, i hi ha coses que faries i no pots fer, i això és un
problema. A més, quan canvien les circumstàncies que estàs
atacant, tu no pots continuar atacant-les com si res, perquè
aleshores ets tu que quedes desplaçat’. Excel·lent, Maicas!

37
EtsH d’unaH intel·ligència portentosa! Quina precisió,
quina perspicàcia! Per això deu ser que no has
protestat gens ni mica davant cap atemptat contra
Taller Llunàtic –com el que tractam en aquest text,
per exemple. Però nosaltres, Josep Albertí i
Bartomeu Cabot, Taller Llunàtic --comHqueHsomH‘dosH
alienatsH mentalsH tambéH producteH deH laH colonització’|H
segons Jaume Sastre, el més perfecte producte de
la màxima colonització: el seminari catòlic (’M’Estel de
Nallorca’|H H junyH 1994)--, ara farem unes quantes
preguntes i traurem unes quantes conclusions,
sempre amb proves.
Què significa això ‘d’espiralH deH repeticióH iH
d’estancament’? Tu pots demostrar, Lluís Maicas,
que Taller Llunàtic és repetició i estancament o ho
ha estat mai? Endavant, DEMOSTRA-HO. Esperam la
teva dialèctica. En canvi el que has fet tu amb
aquestH platH deH favesH onH t’hiH cauenH lesH bavesH deH
novel·letes, poesia visual, poemes de versos, dietaris
‘íntims’|H i, el més fastigós de tot, les teves putes
exposicions dins galeries d’artH convencionals, no té
res de repetició? Fa segles que estam cansats de
veure aquesta podrida encarnadura de pixum que és
la literatura i l’art|HvisióHque tu comparties amb Taller
Llunàtic. O no era així? No, no era així, tu ets un
traïdor, a tu mateix, a la teva mocosa doble vida
d’acabat~H queH hasH anatH deH triomfadorH pelH mónH finsH iH
tot com a ‘empresari’ de les galletes Quely –com ja
contam al post citat--, i ara ja no en canten galls ni
gallines de tot allò. Que et varen fotre fora, a tu i a
lesH tevesH oiosesH batesH blanquesH d’imbecil dins la
fàbrica, Maicas?
38
Més. Aquesta mena de dependència entre els seus
membres que dius que creen els col·lectius, què
significa? No ho sabem. Qosa’nsH unH casH concret|H
venga, cap pelat titina. Les capelletes literàries a les
quals no critiques mai, integrat dins els seus rituals
de recitals poètics, presentacions de llibres, fotos
de grups literaris i tota aquesta porqueria plena de
fills de puta, no creen dependència, no són repetició
tediosa, ridícula i constant? A veure, siH tensH ‘unH
recordHdivertit’|HcomHpodiesHsuportarHtotesHaquestesH
acusacions que fas ara? PER QUè NO VARES
MENCIONAR, EXPRESSAR O ADVERTIR RES DEL
QUE DIUS ARA QUAN ERES DINS TALLER
LLUNàTIC?
Parles des de la nostàlgia més contradictòria, colló.
RuinesH cosesH ‘queH noH faries iH hasH deH fer’H sónH
aquestesƒH RuiH t’obligavaH aH ferH cosesH queH noH voliesH
fer? QUINES COSES EREN? Què és el que ha
canviat? Quan es produí tot plegat? La manca de
rigor sol ser habitual entre els literats; així Maicas en
cap moment menciona elH llibreH ‘M’escripturaH
soterrada. MaH pràcticaH interartísticaH enH l’obraH deH
KosepH Albertí’H deH NariaH Nuntaner{H TapsH queH n’hiH haH
de potadetes i ràbia per part –més que de ningú—de
Jaume Sastre i Lluís Maicas des que aparegué
aquesta anàlisi independent, escrita en llibertat
absoluta i amb objectivitat sobre Taller Llunàtic! El
mateix Sastre va tenir una atac de feridura envejosa
i no va poder embridar la seva impaciència. Va
publicar un articlet estibat de falsedats i refutat per
Taller Llunàtic amb el monumental (encara no
publicatH completament)H ‘VnH llibre-bisturí que
39
disseccionaH l’horrorH iH laH malaltiaH deH UallerH Mlunàtic’.
Llegiu-loHenHlíniaHiHveureuHquèHs’atrevíHaHrumiarHelHcapH
de fava Sastre. (El que no sabíeu, garameus, és que
l’exseminaristaH TastreH haH eliminatH totH elH blogH delH
Lobby per la Independència on va publicar el seu
articlet esclafat per nosaltres!! A les Notes us en
donam notícia—bomba). Curiosament Sastre i Maicas
coincideixen a qualificar Taller Llunàtic del ‘mésHvital|H
creatiuHiHtrencadorH({{{)HpossiblementHd’Europa’{{{HfinsH
que ells fugen de Taller Llunàtic per fer carreres de
putetes polítiques, literàries i plàstiques! (Maicas
dins el PSOE!!) Ho, ho, ho!
Maicas, basta veure aquest capellet de
gitano que duusHaHlaHfotoHdeHl’entrevista
per sentir la pudor de mort que fas!

https://www.uib.cat/catedra/camv/denc/documents/estu
dis/estudis%20text%2014.pdf
https://www.google.es/search?q=un+llibre-
bistur%C3%AD&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=q_SQb_j
pG4jZ-M%253A%252CEZmtA5tx-
2DdiM%252C_&usg=AI4_-
kTANt7BkYa4_jimctA7K3CqY8Fmzw&sa=X&ved=2ahUKEwi
isPrrnpXgAhUk8uAKHYrPBhEQ9QEwAHoECAYQBA#imgrc=
q_SQb_jpG4jZ-M:

40
M’ídolH corcatH deH MluísH Naicas|H NiquelH Barceló, rep una llepada més de cul, grotesca i
buida.‘VltimaH Iora’H €‚H febrerH €Š‰{ JH articleH deH Q{H A{H QonsH aH ‘Arabalears’H †H marçH €Š‰{
Publicitat del decorativisme del no-res amb el vocabulari més buit del món.

Ell què ens en direu? Són tan germans de llet borda,

Maicas i Sastre, que ambdós tenen la mateixa mala
consciència. Les seves ‘evolucionsH personals’H esH
mouen dins el fang de les pretensions, de les
ambicions dels grimpadors sobre els que sempre hem
escopit.
En fi, acabarem amb tot aquest fart de caca amb un
tuit graciós del panxut que ens ha volgut veure
morts des de la tribuna catòlicaH deH ‘M’Estel de
41
Nallorca’HqueHhemHdatatHmésHamunt{HM’artrític Jaume
Sastre: EL TEMPS POSA TOTHOM AL SEU LLOC
6 març 2019 (@vagadefam). El mateix que escriu
NaicasH alH seuH dietariH ‘RuadernH deH viatge’} ‘ElH tempsH
posaràHaHcadascúHenHelHseuHlloc’{ I tant, toreros, que
és així!
ENS FA MAL EL PLEXE SOLAR DE TANT DE
RIURE!!

Quin morro horrible! Quines fesomies!

Un temple era el local de les muntanyes.
La llufa més grossa de la Història,
La porta Crist penjada.
Joan Brossa

VISCA LA VICTÒRIA!!!

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT

TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA
ABRIL 2019

42
 NOTES, CROSSES I
CADIRES DE RODES
BIBLIOGRÀFIQUES
kEl mot antisexe designa, segons la
‘UerminologiaH deH laH sexualitatH iH l’erotisme’H delH
UESNCAU|H ‘queH téH oH queH promouH unaH actitudH
repressora, negativa o intolerant envers el sexe i la
sexualitat’{

gEls fragments poètics de Joan Brossa inserits

dinsH aquestH postH pertanyenH alH seuH llibreH ‘AntologiaH
de poemes de revolta (1943-‰‡ˆ)’|H ElsH llibresH deH
l’Escorpí|H …|H EdicionsH †€|H Barcelona|H ‰‡‰{ Les
citacions corresponen aH ‘ElsH mussolsH delH Waticà’|H
pàgs., 67-68. Evidentment dins aquest aplec de
textosH hiH haH pecesH d’unaH ingenuïtatH palesa|H peròH
tambéHhiHhaHversosH d’unaHviolènciaH moltHinteressant|H
com els que ara mostram. No és el Brossa assimilat
per les pautes del políticament correcte, els poemes
tan sols lúdics, visuals i altres penjarolls que donen
una visió edulcorada delH poetaH d’’ElH saltamartí’.
Tanmateix si Brossa fos viu podria veure com fou
d’innocentH quanH vaH escriureH laH notaH deH laH pàginaH ‚5
onHafirmaHqueH‘AvuiHlaHsocietatHiHlaHnaturalesaHrestenH
violència al poder teocràtic; és evident que una nova
religiositatHobertaHiH“compromesa”HhaHestatHmoltHútilH
43
enH l’evolucióH capH aH laH democràcia’. Aquest peu al
poemaH ‘M’ETGMéTJAH CAUòMJCAH ETQAOYPMA*’H ens
mostra la confiança del progressisme de ‘bona fe’ en
el muntatge mil·lenari dels grans estafadors que
prediquen queHhiHhaHDéu{HJHtanmateixHBrossaHs’haguésH
revoltat contra la seva nota si hagués vist les
violacionsH fetesH perH ministresH d’aquestH ‘poderH
teocràtic’HdestapadesHarreuHdelHmónHdinsHels primers
decennis del segle XXI. Taller Llunàtic, que és
sempre dins la mala fe, vol incorporar a la nostra
acusació permanent de la superstició aquest sonet I
de Brossa de la composició citada.

‘QutaHpaparra|HcarronyaHonHfermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.

Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

EnsHfaHdeHmareHiHdeHpare|HiHs’engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,

44
AquestaHactivitatHd’ensenyarHelsHaltres
Aplica-te-la|Hporca|HaHtuHmateixa’{

tPublicam com a complement, i dins un mateix

llamp encadenat a la nostra agressió a la sensibilitat i
als sentiments, aixíHmateix|Hl’altraHpostal, ‘UheHclitorisH
ofHElmoHTonnier’|HiHlaHpàginaH‚‡HdelHllibreHesmentatHiH
inigualableH‘MaHvidaHpornogràficaHde Jesucrist: boixar
porcs’Hd’autoriaHactualHiHenHelHfutur només de Josep
Albertí i Bartomeu Cabot, els únics que realment el
defensen davant els exèrcits de la reacció.

dLes dues obres de Francesc Vilanova són

publicades per Lleonard Muntaner editor, de Palma,
el 2018 i 2015 respectivament. Unes edicions, per
cert, gens acurades. ‘M’holocaustH espanyol{H PdiH iH
exterminiH durantH laH GuerraH CivilH iH després’H deH QaulH
Preston, Editorial Base, Barcelona, 2011, Trad., Jordi
Ainaud i Joan Quesada.

qLa citació de Michel Onfray pertany al seu llibre

superbH iH superiorH ‘UractatH d’ateologia{H Física de la
metafísica’|H EdicionsH deH ‰ˆ‚|H Barcelona|H Segona
reimpressió, 2006. Trad., Lourdes Bigorra Cervelló.
Pàg., 110.

zM’obraH deH MauraH FrostH ésH deH Cornell University

Press, California, 2002.

45
cLa de Catherine L. Jones és de The
University of Wisconsin-Milwaukee, 2014.

hTylvainH Gérand|H l’editorH deH NavadoH Charon|H ensH

va trametre un correu electrònic (30 maig 2018,
17:59) amb motiu de la nostra recepció del seu llibre
‘Dirty’H queH reproduïmH comH aH símbolH deH laH bonhomiaH
universal: Sylvain Gérand <nohopesmagazine@gmail.com>
Content que le livre t'ai plu Josep !

Je suis un grand amateur de Taller Llunàtic !

A bientôt !

e ‘GestióH delH caos’H d’AleixH TalvansH fouH publicat

per Angle editorial, Barcelona, 2018.

1 ‘PperacióH tiara’H deH KaumeH Tantandreu|H unH bullitH

insuportable, fou publicada per Lleonard Muntaner
editor, Palma, 2016.

3M’estudi de Maria Muntaner González va ser

editatH perH QublicacionsH deH l’AbadiaH deH Nontserrat|H
Edicions Universitat de les Illes Balears i Institut
d’EstudisHBaleàrics|HBarcelona|H€ŠŠ‰{

mVegeu el dietari de Lluís Maicas ‘RuadernH deH

viatge’, Perifèrics, Palma, 2003, pàg., 25. Ja que som
dins el tema dels dietaris de Maicas us farem avinent
que hi sovinteja la depressió típica dels conradors de
lesH bellesH lletres{H AixíH alH ‘RuadernH deH viatgeH ’|H
Perifèrics, Palma, 2007, pàg., 177, hi trobarem la
desesperació de Maicas per ser alabat: ‘AvuiH matíH –
diu alleujat--, només obrir el correu, un missatge de
Sam Abrams, que encara no conec personalment,
46
l’opinióHdelHqualHm’ésHmoltHvaluosa|HhaHfetHelHdiaHmésH
clar, més planer el camí, menys carregosa
l’escriptura{’ Heu sentit res? Lloa al mandarí Sam
Abrams que proclama qui és qui dins la literatura
catalana, que assenyala qui és bo i qui és dolent.
Enemic de Taller Llunàtic: vegeu el seu article dins
aquestH blogH nostre|H ‘OoH totH s’hiH val’|H alH postH ‘SacesH
inferiors’{HHeu vist algú mai més autocompassiu, més
submís, més acomplexat que Lluís Maicas? Que en fa
de caguera tot plegat!

uJaume Sastre vaH cremantH ‘etapes’H enH laH sevaH

desgraciada vida caragirada. QuanHs’estufavaHambHelH
seu web Lobby per la Independència ja és el passat.
IaHeliminatHd’JnternetHtotHelHweb{ Una pregunta: per
què Jaume Sastre no ha fet pública la liquidació del
Lobby per la Independència? Per què no ha fet com
quanH seH n’anàH deH UallerH MlunàticH iH enviàH unaH cartaH aH
Bartomeu Cabot? Per què aquestes parts i quarts?
No són bromes això, també! (Ara és Taller Llunàtic
quiH potH afirmarH H queH l’activitatH delH MobbyH perH laH
JndependènciaH noH haviaH estatH maiH ‘tan magra, en
qualitatH iH quantitat{{{’, tornant citar els mots de
Sastre reproduïts més amunt. Vés per on, les tornes
han canviat, eh, idiota dona barbuda?). Tantes
bajanades hi va escriure que ja no deuen ser
políticament correctes... S’haH autocensurat„
Eliminant el seu article de la xarxa es pensava que
ningú podria entendre la nostra resposta que
desmantellavaH elH seuH simulacreH d’arguments{H BéH
doncs, l’emprenyament que va abocar contra Taller
Llunàtic ara el reproduïm. És el mateix que va fer
Miquel Flaquer quan va eliminar el seu manifest per
47
evitarH serH enganxatH enH l’aferH ‘Oimfomania’H (vegeuH
dinsHaquestHblogH‘ElHpatíbulHdelHfillHdeHputa}Hl’aferHd’ElH
Golea’ II, pp., 33-34). Mirau si en fan de rialles les
bufes del passat porc de Sastre. Sort que ho
imprimírem al seu moment de sortida. Ja no ens
fiàvem gens del seu caràcter de panell. Heus-lo aquí:
‘M’AbadiaH deH NontserratH iH laH VJBH elevenH alsH altarsH laH
mare superioraH deH laH ‘transgressió’|H Kosep Albertí’{H
Quin gust que passam! Vist tot el que hem vist els
darrersH anys|H noH hiH haH mésH ‘mareH superiora’H queH
Jaume Sastre; això sí, del convent vertader de la
puta cristiandat del seu xixisbeu Jaume Santandreu.
(Una petita nota més sobre el comportament
contradictoriH deH KaumeH Tastre}H aH ‘VnH puputH deH
crestaH molla’H –el llibre més antillunàtic fet per un
exllunàtic, editat per un catòlic analfabet com Mateu
Joan Florit, Mallorca, 1991--, a la pàg., 178 Sastre
acusaH KaumeH TantandreuH deH ‘mitjaH merda|H covard’H iH
altres qualificatius, i pocs anys després es lliura a ell
sense explicar en què ha canviat Santandreu, ni
quines mamades seminaristes han passat per fer una
tal passa. Fill de puta!).

o ‘Nossegades’H deH J. Sastre, edició del seu

autor, Palma, 1995.

9Acarau aquestHarticleHambHelHnostreH‘VnHllibre-
bisturíHqueHdisseccionaHl’horrorHiHla malaltia de Taller
Mlunàtic’|H iH quedareuH ambH elsH cabellsH dretsH deH
l’escorxamentHqueHfeimHdelsHdefensors de les lluites
anti-colonials de tebeo.

48
 https://www.google.es/search?q=un+llibre-
bistur%C3%AD&tbm=isch&source=iu&ictx=1&fir=q_SQb_j
pG4jZ-M%253A%252CEZmtA5tx-
2DdiM%252C_&usg=AI4_-
kTANt7BkYa4_jimctA7K3CqY8Fmzw&sa=X&ved=2ahUKEwi
isPrrnpXgAhUk8uAKHYrPBhEQ9QEwAHoECAYQBA#imgrc=
q_SQb_jpG4jZ-M:

Article autocensurat i sense signar de Jaume Sastre al web de Lobby per la

Independència. 17 juliol 2009.

49
SeproduccióH deH laH pàg{|H ‚H deH ‘CadaverinaH …|H corrosióH senseH aturall’|H dinsH aquestH
blog, on, entre claudàtors, esmicolam Lluís Maicas.

50
SeproduccióHdeHlaHpàg{|H…HdeH‘CadaverinaH…|HcorrosióHsenseHaturall’{

51
Una de les darreres mostres del sentimentalisme tronat de Lluís Maicas. Ja no es pot ser
més carrincló. Moneiooooot! Ultima Hora, 14 abril 2019.

52
SeportatgeHdeHQ{HA{HQonsH‘Arabalears’H€HjunyH€Š{

53
Reportatge de P. A. Pons a Arabalears, 21 agost 2013.

54
QàginaH‚‡HdeH‘MaHvidaHpornogràficaHdeHKesucrist}HboixarHporcs’{HQalma{H‰ˆ†{

55
QostalH‘UheHClitorisHofHElmoHTonnier’HdeHB{HCabot{HAgostH‰ˆ‚{HMletraHaHS{HBrunoH[BrunoH
Richard].

56