DIVENDRES, 3 DE GENER DEL 2020

el 3 de vuit 23

Redacció i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressió:
Vilafranca del Penedès
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipòsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la col·laboració de Delegació El Vendrell: Difusió controlada per el3devuit.cat

Publicitat
Generalitat de Catalunya Alt i Baix Penedès:
Departament Tel. 93 892 10 35
de la Presidència maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Els Reis de la il·lusió El tapís d’avui, dia L’any d’ERC

Durant aquests dies de fes-
tes, amb Nadal, Any Nou i
Reis, sempre hem sentit a
parlar si aquest període és
patrimoni de la família i la
solidaritat o de les compres i
la diversió. Se’ns planteja un
dilema que cada vegada ho
és menys amb un guanyador
claríssim. La societat actual
està majoritàriament instal·
lada en uns valors que prio-
ritzen el consum individual
per sobre de tots els altres
aspectes de la vida, com la
germanor o l’amistat, sem-
pre necessàries. El “Ets el
que compres” s’introdueix
als nostres cervells des de
ben petits, fins al punt de
fer-nos confondre la madu-
resa dels joves amb l’elecció
d’una o d’altra marca per un
producte sovint innecessari.
Tot i així la tendència també
evoluciona amb el temps i es
va decantant al gaudi d’ex-
periències, una opció que si
més no pot ser una sortida
per evitar l’egoisme i impli-
car-nos socialment. Ara bé,
hi ha una d’aquestes vivèn-
cies que mai no tindrà preu
per als infants.
La Cavalcada de Reis és un
esdeveniment massiu però
al mateix temps singular.
Pràcticament a la mateixa
hora, durant la tarda de la vi-
gília de la festivitat dels Reis
d’Orient, se celebra a tots els
municipis. Des de les pobla-
cions més importants fins
als nuclis més petits. N’hi
ha alguns que fins i tot te-
nen més d’un seguici reial
pels seus carrers per arribar
a tot arreu. Si hagués de va-
lorar què és més important
d’aquest acte, si la vistositat
de les carrosses o la il·lusió
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Una monarquia
benvinguda per
tothom
generada en la canalla per la
proximitat dels Reis, sens
dubte prioritzaria aquesta
possibilitat que generen les
celebracions de petit for-
mat amb les emocions dels
nens, i dels seus pares tam-
bé, recollint els regals di-
rectament de Ses Majestats
els Reis d’Orient. Aquesta sí
que és una monarquia ben-
vinguda per tothom.
3 de gener
El canvi de dècada obre, per
a molts, un petit espai de
reflexió de com hem passat
els anys. Altres, en canvi, ja
tenen posada la mirada en
el més enllà. Esperances i
records en dies de ressaca
d’unes festes nadalenques i
d’emoció per l’arribada dels
reis. Les festes de Nadal, o
d’Hivern, si és així com les
anomenes, són sinònim
de celebració. Però, exac-
tament què és celebrar? En
origen, celeber del llatí reco-
llia el significat de freqüen-
tat i abundant, per tant, ce-
lebrare és l’acte d’aplegar-se
en gran tropell, com estar
junts, atapeïts i calentons en
els àpats d’aquestes dies. La
tendència a celebrar aquests
ultimíssims i primeríssims
dies acompanyats dels més
propers té lloc a tot el món.
Quines imatges de felicitat
i prosperitat dibuixen les
festes de cap d’any! Al Japó,
l’últim dia de l’any la gent es
reuneix, i impacient, espera
que sonin les cent vuit cam-
panades, símbol dels cent
vuit desitjos que anhelen
veure acomplerts. A Rússia,
en canvi, els desitjos els es-
criuen en papers que després
cremen i de les cendres, els
més atrevits, se les beuen
amb el xampany. Les ciu-
tats de Nova York i a Dubai
competeixen per exhibir els
més grandiosos castells de
focs que il·luminen les ca-
res de fred de petits i grans.
Ep, atura’t un moment, has
dit fred? Aquest any gens ni
mica. Hem viscut un dels Na-
dals més atípicament caloro-
sos amb màximes rondant
Ja no ens
Cues de pansa
Maria Vendrell
Morist
Sant Pau d’Ordal
Celebrare
gairebé els 20 graus. Malgrat
estar en boca de tothom,
ja hi fem prou? Tal dia com
avui, el 3 de gener del 2003,
va néixer Greta Thunberg,
una activista sueca pel canvi
climàtic que ha fet ressonar
la seva veu en tots els paï-
sos del món. El compliment
dels acords per aturar l’escal-
fament global o l’aplicació
de mesures regulatòries per
a la sostenibilitat són, entre
altres, les mesures que de-
mana tant ella com els cente-
nars i milers de joves d’arreu
del món. La Greta il·lustra
la tancada i l’arribada de dè-
cada, i les ganes d’organit-
zar-nos i celebrare, de voler
no pas la tranquil·litat sinó
la transformació: és reflexió i
desig, com esperem que sigui
aquest 2020. Bon any!
Segons que vaticinen totes
les enquestes, aquest 2020
que tot just encetem, serà
l’any en què ERC veurà defi-
nitivament acomplida la seva
estratègia d’assalt al poder. És
clar que ja sabem que les en-
questes les carrega el diable
i no seria la primera vegada
que ERC ha d’entomar una
derrota inesperada, però tots
els indicis els donen la raó.
Ernest Maragall ho ha dit
sempre d’una manera diàfa-
na: la independència només
pot arribar si ERC és hegemò-
nica. I a això s’han dedicat, a
fer-la hegemònica encara
que per fer-ho hagin hagut
d’aparcar sine die la que ens
semblava la part substancial:
la independència.
El triomf políticosocial dels
republicans (aquest ja va ser
el seu primer triomf, com si
les altres formacions inde-
pendentistes no fossin repu-
blicanes) s’ha basat en la con-
juminació dels dos elements
definitoris d’aquesta societat
des del franquisme. D’una
banda el puta-i-ramonisme
tradicional de què hem blas-
mat tant el món convergent
però que respon a la pulsió
farisea del nostre poble i que
Pujol va saber copsar amb
murrieria. De l’altra, el sim-
plisme dreta-esquerra que fa
que en aquest país tothom
es defineixi d’esquerra tot
i defensar posicionaments
que no ho són. ERC doncs
ha sabut fer el que va provar
Mas i, encara més, Puigde-
mont: fer una Convergència
d’esquerra.
Amb aquesta intencionali-
tat els moviments de capta-
ció han incorporat tant gent
provinent del PSC, el propi
alimenten
molles
Jaume Claramunt
www.molles.cat
Maragall en seria l’exemple
més clar, com d’altres provi-
nents del món convergent
com en Miquel Puig. Això
sí que és eixamplar la base,
però la seva, no la de l’inde-
pendentisme. Fer polítiques
convergents i passar per ser
d’esquerra, treure partit del
martirologi de l’Oriol Junque-
ras, dir-se independentistes
però sense posar-hi data. Tot
plegat és d’un enginy polític
sense fissures. Chapeau!
A hores d’ara, a falta d’un in-
esperat canvi de guió, que-
da clar que ERC investirà
Sánchez de franc. Els presos
seguiran a la presó i qui dies
passa tripartit empeny. No-
més falta saber quan se senti-
ran amb prou força demoscò-
pica per tombar Quim Torra i
forçar eleccions.
ERC només té un problema,
una pedra a la sabata: Carles
Puigdemont. El president a
l’exili ha intentat aquest gir
socialdemòcrata a JxCat i és
l’únic que pot esguerrar els
plans d’ERC.

TONI GUASP