TALLER LLUNÀTIC:

LA FUETADA
MESMÈRICA D’UN
DISCURS INADMISSIBLE

Al nostre president benaurat i líder suprem de la democràcia i la llibertat a

Corea del Nord, tità de l’ajuda per la independència de Catalunya,
Kim Jong-un.

1
 ÍNDEX

INTERACCIONS FONAMENTALS DE L’ANTINATURA............ pàgs., 3-6 ‘

LES PARTÍCULES ELEMENTALS DE LA SUBLIMACIÓ

DELS ESFÍNTERS............................................................................... pàg., 7

CORRESPONDÈNCIA CONVULSIVA
ENTRE BARTOMEU CABOT I MARIA
ELENA VALLÈS. OCTUBRE-DESEMBRE 2015............................. pàgs., 8-11

40 PUTES. BARTOMEU CABOT/TALLER LLUNÀTIC, LES

PUTES SÓN ELS ALTRES 23/12/2015 ELENA VALLÉS
ENTREVISTES..................................................................................... pàgs., 12-49

ADDENDA............................................................................................. pàgs., 50-54

CORRESPONDÈNCIA AMB L’ANALFABETA TERESA

GRANDAS.............................................................................................. pàg., 56

LLETRA DE CANVI PROTESTADA UN DIVENDRES SANT/

RESPOSTA D'EDUCACIÓ ASSASSINA........................................... pàg., 57

LLETRA DE CANVI CONTESTADA

UN DISSABTE NO SANT.................................................................... pàg., 58

CORRESPONDÈNCIA AMB TINA ARAÜNA.................................. pàg., 59

2
 INTERACCIONS FONAMENTALS
DE L’ANTINATURA

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT

TALLER LLUNÀTIC

(dins ‘Art i conjuntura, la jove plàstica a Mallorca’ de Jaume Reus Morro, Di7, Binissalem, 1999,
pàg., 171).

3
4
5
6
LES PARTÍCULES ELEMENTALS DE LA
SUBLIMACIÓ DELS ESFÍNTERS

7
 CORRESPONDÈNCIA CONVULSIVA ENTRE BARTOMEU CABOT I
MARIA ELENA VALLÈS. OCTUBRE-DESEMBRE 2015.
El dia 22 d’octubre de 2015, 0:02, Elena Vallés <mevalles@diariodemallorca.es> ha escrit:

Molt bones Tomeu,

Primer de tot, m’ho vaig passar melassa dimarts. Gràcies pel berenar i les camisetes i tot.

T’enviï a aquest mail l’entrevista en un document adjunt. Contesta el que vulguis. N’hi ha una
carretada de qüestions. Ja fa temps que dónes entrevistes.

I a veure si em pots enviar imatges teves tant retrats fotogràfics teus com imatges d’obres teves per
il·lustrar-ho tot. Pots enviar-me si vols alguna foto antiga de Taller Llunàtic. Això ho deix en les teves
mans. Però sí que hauries d'incloure una imatge teva actual, perquè se’t veig en aquests moments.

En el pròxim correu et reenviaré les imatges que ens feren amb les camisetes de Gitane i algunes del
procés.

Una besada ben forta.

El 25 oct 2015, a las 20:28, Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com> escribió:

Maria Elena Vallés, acús rebut del document amb les teves preguntes, ara bé com no veig enlloc a
quin mitjà les penses publicar vora les meves - i de tot Taller Llunàtic- respostes, et deman per favor
m'informis si són per la publicació digital '40Putes.com' tal com em
manifestares personalment dimarts passat o bé per a 'Diario de Mallorca', doncs la teva adreça @
porta l'extensió d'aquest periòdic.
Una besada als teus llavis púbics.
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic.

De: Elena Vallés <mevalles@diariodemallorca.es>

Data: 25 d’octubre de 2015, 23:43
Assumpte: Re: Entrevista
Per a: Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com>

Hola Tomeu. Et confirm que tal i com et vaig dir són per a 40putes, tranquil. Mai et faria una porcada. Aquest
mail és segur. T'ho vaig enviar des d'aquest perquè té més capacitat per enviar i rebre imatges que altres
mails que tenc i perquè sempre el tenc obert. I ja et dic que només hi puc entrar jo a aquest mail perquè va
amb contrassenyes personals i intransferibles. Si et quedes més tranquil, et pas un altre
mail: ninfatronica@hotmail.com

Besades fortes, mestre.

Enviado desde mi iPhone

8
El dia 25 d’octubre de 2015, 23:45, Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com> ha escrit:

Hola, som n'Elena. Si estàs més tranquil, me les pots reenviar aquí.

Besades.

Enviado desde mi iPhone

De: Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com>
Data: 26 d’octubre de 2015, 12:05
Assumpte: Re:
Per a: Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com>

Queda clar doncs que l'entrevista que ens fas serà publicada a 40Putes.com.
Perfecte; en tenir les respostes les rebràs tant a ninfatronica@hotmail.com i a mevalles@diariodemallorca.es.
Faltaria més.
T'assabent que Taller Llunàtic fa les coses sense presses, en tenir-ho enllestit ho rebràs segur.
Salutacions i llengua als teus indrets corporals humits!
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic.

El dia 26 d’octubre de 2015, 17:17, Elena Vallés <ninfatronica@hotmail.com> ha escrit:

D'acord. No hi ha pressa. Està guai que em contestis com a Taller Llunàtic però tb m'agradaria que se't veiés
reflectit a tu, amb les teves nafres, defectes, obsessions, humor, etc. Que no quedi com un manifest sinó
quelcom més personal i espontani. Com si t'hagués fet l'entrevista en persona aquell mateix dia. Besades
fortes. ���

Enviado desde mi iPhone

De: Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com>

Data: 26 d’octubre de 2015, 21:34
Assumpte: Re:
Per a: Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com>

De cap de les maneres has de traçar-me ni a mi ni a Taller Llunàtic el que tu vols en les meves respostes, tu,
Maria Elena, has fet les preguntes que has volgut, nosaltres, Taller Llunàtic, indivisibles Josep Albertí &
Bartomeu Cabot, et respondrem el que ens passi pels collons peluts, grossos i irreverents, ha. ha, ha.
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic amb desitjos de penetració, ha, ha, ha

El dia 27 d’octubre de 2015, 1:28, Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com> ha escrit:

No, no és la meva intenció dirigir-vos. Tenc les de perdre. Era perquè quedés més natural. Manies meves. Feis
lo que vos roti. De totes maneres, sempre ho faríeu, per això vos estimam a 40putis. Bones nits fàl•liques i
humides.

Enviado desde mi iPhone

9
De: Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com>
Data: 27 d’octubre de 2015, 20:55
Assumpte: Re:
Per a: Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com>

Fora manies, no saps el que dius, no perdràs res, INFINITA GLÒRIA, GLÒRIA I MÉS GLÒRIA per a tu Maria
Elena Vallés i els joves de 40 Putes en publicar una entrevista a Bartomeu Cabot & Josep Albertí del
CRIMINAL TALLER LLUNÀTIC, ha, ha, ha.
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic a punt d'enravenar, ha, ha, ha

El dia 30 d’octubre de 2015, 14:26, Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com> ha escrit:

Hola estimat,

T'enviï el link amb una mostra de la feina que fa el nostre amic Joan Roig:

http://www.40putes.com/20151027/joan-roig/

Bss

De: Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com>

Data: 30 d’octubre de 2015, 21:27
Assumpte: Re:
Per a: Elena Valles <ninfatronica@hotmail.com>

Moltes gràcies, ara ja sé per on van els tirs plàstics de Joan Roig.
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic.

El dia 21 de desembre de 2015, 17:59, Elena Vallés <mevalles@diariodemallorca.es> ha escrit:

Hola Tomeu, la darrera pregunta de l’entrevista podria ser aquesta: Què en penses del tancament de
40putes? (i en fas una petita valoració). Moltes gràcies. Dimecres és el darrer dia que publicam coses.
Ja que la resta de dies són festius. Si deixes preguntes sense contestar, és igual. Tranquil.

Besades.

10
El 22 dic 2015, a las 2:21, Bartomeu Cabot <bartomeucabot@gmail.com> escribió:

Maria Elena Vallès, ara mateix et tramet l'arxiu 'Valles21desembre' en PDF via Wetransfer. a aquesta
adreça de Diario de Mallorca i també a ninfatronica@hotmail.com. Hi trobaràs les respostes per
escrit a les teves preguntes que m'enviares el passat 20 d'octubre. Aquest document inclou una sèrie
d'imatges compostes expressament per Taller Llunàtic com un cos indissoluble.
Sobre la pregunta que em fas a darrera hora la resposta és:
Està clar que els responsables de 40Putes pateixen progèria, també anomenada síndrome de
Werner, una malaltia genètica caracteritzada per un envelliment brusc i prematur. Una valoració?
Facial i melòmana!
Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic.

El dia 22 de desembre de 2015, 10:20, Elena Vallés <mevalles@diariodemallorca.es> ha escrit:

Uau. Tomeu, mil gràcies. En Joan Cabot em demana si em pots enviar text i imatges per separat. Que
així no ho pot pujar al wordpress. Que el pdf li servirà per maquetar i dissenyar-ho exactament com
tu ens ho has enviat. Moltes gràcies. I BOn nadal.

***

11
 40PUTES
TOTS SOM PUTES O CÀRRECS DE CONFIANÇA

BARTOMEU CABOT/TALLER LLUNÀTIC,
LES PUTES SÓN ELS ALTRES
23/12/2015ELENA VALLÉS ENTREVISTES1

Ho confessaré: vaig utilitzar l‘amic Joan Roig (Saïm, Gitane i Manfel) per
entrevistar Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic, el col·lectiu artístic més bèstia parit a
Mallorca, en concret l‘any 1976. No sabia que tancàvem 40PUTES quan em vaig
colar a casa seva a Felanitx per serigrafiar camisetes per a un dels grups d‘en Joan, ni
tampoc que aquesta seria la darrera entrevista que publicaríem. Però qui sap, potser ja
intuïa cosa i volia liar-la grossa. Ser la més puta del bordell. Aquell dia d‘octubre que
em presentaren en Cabot vaig ser una cabrona perquè no em vaig presentar tot d‘una
com a periodista. Sabia que si ho feia potser no sortiria viva d‘aquella casa de camp
fascinant. I que em podrien enterrar entre les vinyes i que ningú m‘enyoraria. Vaig
optar per observar tot el temps, però sabia que arribava el moment de llevar-me la
màscara. A l‘hora del berenar vaig començar amb les preguntes, amb en Joan Roig
mirant cap a baix perquè es començava a notar que jo demanava massa. Nervis.
Estaven a punt de descobrir-me. Finalment, em vaig presentar, tota fresca, i va ser un
plaer ajudar a fer camisetes. I veure les coses d‘en Cabot. I gaudir de la seva
amabilitat (em matarà per dir això, però m‘és ben igual). En l‘acomiadament, li vaig
demanar una entrevista amb la meva carona de bona nina. Em va dir que sí (sempre
que fos per a 40PUTES), amb la condició que fos per escrit. Vet aquí el resultat, una
llarga, densa i ‗llunàtica‘ ―cagada damunt aquesta puta humanitat‖. No hem
manipulat res, ell ens ha enviat un .pdf que penjam aquí íntegre i que potser és el
millor que hem tret mai aquí. Salut!

12
 PREGUNTES FORMULADES PER ESCRIT
A BARTOMEU CABOT
PER MARIA ELENA VALLÈS
Octubre 2015.

–Per qui no et conegui, com et presentaries?

Com a ens abominables, assassins en primer grau, sense capacitat d'integració dins
una societat que, mentre prospera en tecnologia i sexualitat antiprocreació, d'acord
amb la ciència del segle XXI, s'endarrereix en la nul·la capacitat d'enfrontar-se a
qualsevol moviment mal parit (reivindicatiu, medieval) de creences religioses,
patriòtiques, de tradicions culturals nacionalistes, com per exemple les curses de
braus espanyolistes dins Catalunya. Per tant, qui no conegui Bartomeu Cabot i Josep
Albertí, fundadors i botxins de Taller Llunàtic, és ben necessari que sàpiga que només
serveixen els seus impulsos animals. Aquesta és la seva presentació.

–Ja sé que ets molt jove però no tant com jo. Amb l'edat es perd radicalitat o això
només és l'excusa dels covards?

Nosaltres sempre som intencionadament joves. És amb la fortor i el terratrèmol

cerebral, que s'ha de mesurar el ser jove, i no amb la sequera que teniu als escrots,
vosaltres, generacions que ens veniu darrere, buits i aregats tan bon punt sentiu la
libido despertar. De cada vegada el món va més ràpid. Es cremen etapes més aviat.
Els joves, tanmateix, malden també amb més velocitat, majoritàriament, per ser allò
13
tan antiquat que es diu ser literats (o pintors, tant se val). Sí, ser el literat professional,
el bajà que viu dedicat a escriure, a publicar, que es mor per ser llegit, traduït,
comentat, promocionat. Aquesta genteta està convençuda que agradarà, que tendrà la
posteritat a força de feina, de producció, de premis, d'abundància d'obra. En
conseqüència tot el que no sigui la mostra constant d'individualisme fatu i vacu serà
contrari a aquestes pretensions. És a dir, un fenomen com Taller Llunàtic. La crítica
encamina les coses al seu lloc.
Et posarem un exemple. La revista 'Els Marges', de tardor 2015, pàgina núm. 127,
publica un article de Jordi Florit on analitza 'Tots els sepulcres' de Jaume C. Pons
Alorda. El crític escriu que Pons ―un cop superat el possible épater le bourgeois
producte d'un univers perillosament pròxim al del col·lectiu Taller Llunàtic...‖, etc,
etc. Vegeu, doncs, quin concepte més bo té l'acadèmia de nosaltres. Mola. Vegeu
també que, fetes aquestes afirmacions, Florit no té cap mania en tirar per la borda
qualsevol rigor –que hauria de ser primera condició acadèmica--, i deixar en lletres de
motlo que 'Cadaverina 15' és obra d'un sol autor, Miquel Barceló. No li passa pel cap
que 'Cadaverina 15', la mítica expo de 1976, no hagués estat possible sense el context
i l'ebullició de Taller Llunàtic, i que té –sí, encara avui i per sempre-- un altre
malfactor que es diu Josep Albertí. Gens de nou ens ha de venir, el que peteja Jordi
Florit, si pensam que el 12 desembre 2014 Albertí ja el va escometre de viva veu dins
el Gran Hotel de Palma, al Congrés Internacional 'La poesia en la contemporaneïtat:
reptes genèrics, identitat i incidència pública'. L'envestida d'Albertí va tenir per motiu
una lleugera afició a la postmodernitat de Florit. Davant aquest fet incomportable
només es podien pronunciar els mots que etzibà Albertí: 'Tots els postmoderns són
uns fracassats!'. És lògic, doncs, que les pretensions de dividir Taller Llunàtic hagin
vengut sempre de tots els costats. Des de la investigació de detectius privats, de les
prioritats polítiques que s'han oposat als nostres desitjos de violència gratuïta, de la
llepada de cul a un de nosaltres en detriment de l‘altre per aïllar i eliminar la creació i
delinqüència col·lectiva i de grup, etc, etc. Ara preguntam: què és radicalitat? Què és
edat?

14
15
–Hem vengut a serigrafiar camisetes. Precisament Taller Llunàtic va començar com a
taller de serigrafia. D'on venies tu? Qui eres abans de tota aquella moguda?

Sempre hem estampat en serigrafia camisetes, paper, cartó i raves penetrant els forats
de molsa. Abans i ara. Però Taller Llunàtic no queda dins el món dels detalls tècnics
de si un quadro és tècnica mixta, si és a l‘oli o és aquarel·la. Ja ho va dir Salvador
Dalí: ‗Els que es preocupen per la tècnica s‘equivoquen en tot‘ (O.C. vol. VII, pàg.
1185). El que ens importa és cagar damunt aquesta puta humanitat que fa de l‘excusa
tècnica el leitmotiv per amagar la seva buidor imaginativa. Qualsevol llunàtic ve
directament de l‘obsessió de fer mal. Si vols que encara filem més prim...
Venim dels barris baixos, de la delinqüència i el lumpen, de la prostitució d'Ets
Hostalets (Palma), som fills de la classe obrera republicana vençuda i explotada a les
fàbriques de La Mistera, El Guano, Les Sedes, i contaminada pels fums de Grifería
Buades. Som fills de falangistes adolescents dins una Capdepera enfollida pel control
religiós. És a dir, criatures nascudes de la repressió i misèria sense preservatiu. No
tenim un abans i un després, no tenim una època i més tard una altra, un estil ahir i un
altre demà, no ens apuntam a una moda per més endavant mudar-nos a una altra
beneitura postmoderna en voga. No, no i no. Taller Llunàtic de Josep Albertí i
Bartomeu Cabot va néixer en els mateixos instants en què un òvul entre dos milions
de Maria Perelló Martorell i un altre de la mateixa qualitat de Magdalena Morey
Massanet fornicaren graciosament amb els espermatozous salvatges, ejaculats per
unes faves mascles humanes en erecció. I als dipositaris d'aquells, si vols, doncs no
ens importa, tant els hi pots posar els noms de Bartomeu Cabot Payeras i Sebastià
Albertí Flaquer, picapedrer el primer, armador de barques de bou el segon, com el
d'Elmo Sonnier, assassí executat a la cadira elèctrica l'onze d'agost de 1984 a Starke,
a l'estat nord-americà de Florida. O el de Rudolf Hess, mort a la presó de Spandau el
disset d'agost de 1987 sense testament a favor nostre, brrr.

–De tot aquell grup en quedau dos. Per què pensau que continua tenint sentit
mantenir-ho i la resta va voler abandonar?

Una cosa de les moltes que ens exasperen dels periodistes és la seva voluntat d'
ignorància, de tocar d‘oïda. Hi ha una documentació considerable de i sobre Taller
Llunàtic a l‘entorn d‘aquestes preguntes. Amb elles demostres aquesta voluntat que
esmentam. Tu mateixa fores l‘autora d‘un text al ‗Diario de Mallorca‘
http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2009/07/16/memoria-llunatic-70/484805.html
quan aparegué ‗L‘escriptura soterrada…‘ de Maria Muntaner. Ara demostres que no
has llegit el llibre. On vols anar a parar, rossa oxigenada?

16
Efectivament només nosaltres, Albertí & Cabot, som immunes als cants de sirena de
la discreció, de l'èxit, de la carrera artística de renom, de llepades a la política
salvadora, de pacifisme ranci de Mahatma Gandhi, d'honors merdosos, de medalles i
de premis de bona conducta, una mar on tothom ha sucumbit. Mira al teu voltant,
Maria Elena Vallès. Observa per un instant com els idiotes que van tenir alguna
vel·leïtat d'adolescència amb Taller Llunàtic envelleixen i perden tot orgull. Els
17
honors apareixen com a una compensació. Quan no es té geni el consol és tenir èxit.
Per això ens hem convertit en la bèstia negra que cal ignorar i destruir abans que els
vostres nins i nines ens descobreixin i venguin a ser desflorats per Taller Llunàtic
amb bolles de ferro i pues roents.

–Sempre estàs amb gent molt jove. Per què? No t'interessa la gent de més edat?

D‘a on putes treus aquestes ridícules conclusions? Serà perquè quedares

impressionada la única ocasió que ens hem trobat personalment, vora Miquel Torres i
Joan Roig, fotògrafs i músics components del grup punk degenerat 'Gitane', en una
sessió on vas poder constatar com som capaços de seduir sexualment els convidats.
Joan Roig també és pintor i fou entrevistat per tu a:
http://www.40putes.com/20151027/joan-roig.
El nostre savoir faire és irresistible a totes les edats!! Tanmateix no sabem què és gent
jove o vella. A nosaltres ens interessen els monstres. Som teratòlegs. No valoram la
vida dins aquest planeta amb mesures com la del temps. Ens fan enravenar alguns
humans per la seva capacitat de complicitat amb nosaltres per cometre les malifetes
que ens fan escórrer. Quan això s‘acaba –si s‘acaba—res ens causa més plaer que
asfixiar-los amb gas.

–Ara el grupet format per na Lluïsa Febrer, en Pere Salvà o Banek et tenen com a
'padrí' o com ho vulguis dir. Quins consells els hi dones?

No coneixem cap ‗grupet'. Sí coneixem els cervells deformes dels noms que ens
indiques. Cap llunàtic en el món ho seria si s‘aferrava a aquest visc repugnant que és
la jerarquia d‘un padrinatge, dels consells de la manera que ho dius. Lluny del to
familiar Taller Llunàtic no ha tengut mai inconvenient a celebrar que la història de
l‘assassinat continua dins la fotuda terra.
Però quina insistència en preguntar sobre grans i no tan grans, sobre menors i no tan
menors, sobre nins i no tan nins! Fa poc hem conegut aquests tres creadors que cites.
A Febrer i a Salvà els hem obert les nostres portes blindades perquè es puguin
desfogar a les totes en la seva màxima disbauxa; i han sofert la desgràcia de veure's
obligats a punta de ganivet a deixar-se violar fent cadascun una serigrafia de tres i
quatre colors que hauran de pagar amb sang la resta de les seves vides. Pere Banek
encara no ha estat sodomitzat tal com li correspon. Ja caurà aquest felanitxer de
cabellera 'rasta'! Ara bé, a Àngel Ginard, estudiant de Belles Arts a Barcelona i a
Bernat Mas, jardiner, dos bergants de només vint anys, ja els tenim enganxats a la
droga dura i no se'ns escaparan. Tenim el Dr. Morey, dit també Laboratori Dr. Morey
de Juanjo Morey, obnubilat pel nostre departament d'arxius de les brutors i crims que
hem comès i cometem adesiara sense control. Hem contractat la bellíssima Giannina
Romero, filla de madrileny i californiana, per haver emprat com a targeta de
presentació William Burroughs i oferir-nos traduir a la seva llengua anglesa tota
18
quanta porcada fabricam i alhora accelerar el seu català camí de la perfecció en un
temps rècord, a més de fer la manicura de les nostres urpes. A Llorenç Ramis i
Brunet, àlies Capità Miserable, un gegant de metre noranta i cent vint quilos, el tenim
a punt d'entrar dins la soll per compartir les matances de l'ARTPORC, una infecció
comuna associada als qui volen ser pintors artistes sense tenir idea del brou de la
cuina mediàtica. No és el mateix cas el del bon nin Antoni Jesús Ballester de Sa
Factoria de Manacor, subjecte responsable o, millor dit, alcavot inconscient d'haver
proveït d'heroïna Lluïsa Febrer com a pàbul de les insaciables ganes de corrompre
conys immaculats per part de Taller Llunàtic.

–Hi trobes algun tipus de semblança entre els joves de la generació de na Lluïsa i la
teva quan interveníeu en els 70?

No sabem què és generació. Tot aquest llenguatge de consells, com el de l‘amistat, la

confiança, les bones intencions, la solidaritat, l‘altruisme, la unió és el que hem
combatut tota la vida. El que sigui emmascarar els instints més primaris rere aquests
conceptes ens tendrà sempre enfront. Quan Taller Llunàtic entra en connexió per
primer cop amb la medul·la d'un presumpte alienígena dins el nostre planeta,
automàticament posam a la seva disposició els components per facilitar-li les nostres
coordenades exactes. Si s'esdevé una junció la diferència en el temps a la velocitat de
la llum s'escurça al zero, zero, zero. Imagina't per un moment que trobàssim Neró
masturbant-se dins la nostra cambra prenupcial. Tu creus que hi hauria cap mena
d'impediment per encular-nos sense dominar el llatí? I deim Neró com podríem dir
Leni Riefensthal, Dalí, Sade, Frida Khalo, Lluïsa Febrer, Pere Salvà, Pere Banek,
Mirka Lugosi, Anne van der Linden, Wendy O. Williams, Pasolini, etc.

–Amb la crisi, l'underground ha crescut exponencialment, com quan vosaltres

començàreu, que ereu perseguits per Franco. Què és pitjor, una dictadura ideològica o
econòmica?

Hem vist massa vegades com les etiquetes 'underground', 'marginal', 'salvatge',
'contestatari' han servit per catapultar a la banalitat més filla de puta subjectes
coneguts que les empren a dojo per ressaltar l'interès de la seva pràctica actual
conservadora, gràcies als seus inicis artístics. Per tant desconfiam del seu abús en
pseudocrítiques emocionals. És a dir, el modus operandi establert que vol anihilar tota
rata desesperada sense prejudicis de Déu, ni de Pàtria com nosaltres. Bé, ens agrada
insistir en l'acció i manifest llunàtic dins l'Espanya de Madrid que realitzàrem el 19
de novembre de 1994 des de l'habitació núm. 318, balconada a la Carrera de San
Jerónimo de l'Hotel Asturias Tryp; mitjançant faxos tramesos des de la recepció a tota
la premsa nacional i internacional sota el títol: 'CONTRA LA PATRIA COMO
RATAS DESEPERADAS. CONTRA DIOS COMO ASESINOS'.
I pel que fa a Franco, sempre ens ha interessat poc. Ell o qualsevol altra estructura de
19
poder ha reprimit, reprimeix i reprimirà el nostre desig. Freud parla millor que
qualsevol polític en assenyalar que si desapareix –dins el comunisme, és clar—la
propietat privada, ‗queden encara els privilegis de les relacions sexuals, que són la
font de les més fortes enveges i les més violentes hostilitats entre homes iguals en tots
els altres aspectes. Si s‘aboleixen també aquests privilegis, per la total llibertat de la
vida sexual, amb l‘eliminació de la família –el nucli de la cultura--, no podem,
certament, preveure per quins nous camins anirà la cultura, però sí que podem estar
segurs d‘una cosa: sempre anirà acompanyada del tret indestructible de la natura
humana‘ (trad. Artur Quintana). Fetes aquestes precisions podem retornar al nostre
interès per Franco, escàs, com hem dit. En canvi sempre hem begut de les fonts del
pixum de l‘entorn de Mussolini –el futurisme--, de la follia de Marinetti, de les
profundes implicacions sexuals del Duce amb el pit nu i amb ulleres de motorista
participant a la sega dels camps italians, del seu afusellament amb la seva amant
Claretta Petacci, penjada a una gasolinera de Milà amb el cony a l‘aire.

Cossos de Clara Petacci i Mussolini penjats a la Piazzale Loreto de Milà l'any 1945 (el cos de Clara
Petacci és el tercer per l'esquerra).

No ens estendrem més. Perquè si hem de definir la profunda empremta que ha deixat
20
a Taller Llunàtic el nacional-socialisme no acabaríem mai, de tant de gust que
passaríem. Vet aquí que sempre hi ha dictadura ideològica i econòmica. Nosaltres
mateixos dictam un discurs inadmissible.

–No ho tenen més difícil els artistes joves d'ara que els del 70, que ho hagueren de fer
tot ells quan arribà la democràcia?

No sabem si ho tenen més difícil o no. Què? Matar moixos pel carrer? Mamar-la als
galeristes? La creació, com una voluntat boja de traspassar el telencèfal del cervell
humanoide al suport de la memòria, que supera amb escreix qualsevol disc dur d'un
milió de gigabytes, no ha de tenir en principi dificultat per expressar-se en la pitjor
repressió de llibertats, ni en el més dolorós estat físic. Així, per exemple, Armin
Meiwes ens exposa, des de l'injust presidi, el seu magnífic canibalisme contra natura,
obra mestra com cap altra. Per tant tota llema d'artista que s'excusi en no rebre suport
econòmic i logístic institucional, i plori les seves dificultats per comprar i vendre els
seus llenços pintats d'anacronismes, no mereix res pus que una puntada de peu al seu
orifici cular.

–Et fa por que gent com na Lluïsa Febrer o Pere Salvà acabin domesticats o absorbits
pel sistema actual de l'art?

No ens fa por res. Sabem que qualsevol cosa pot passar en aquest planeta. El nostre
crit desesperat dins ‗La vida pornogràfica de Jesucrist: boixar porcs‘ (1986), pp-115-
127, escopit damunt Víctor Sunyol, ens lliura de repetir-nos. Les paraules són
precises. Si els nins que dius fan ara una obra que ens agrada, és això el que importa.
Seria un insult intolerable dissenyar-los el futur. Aprofitem per assegurar que el
fenomen Lluïsa Febrer és, d‘entrada, únic. És la primera dona que fa servir la
pornografia a Mallorca. Ens sembla una conquesta més important que tota la
xerrameca pudibunda del feminisme. Per no parlar del seu higiènic enfrontament amb
els professors que la volen aregar, enregistrat per tu, Vallès, a la teva entrevista dins
‗40 putes‘.
http://www.40putes.com/20150923/lluisa-febrer-porno-vs-selfies/
El desig permanent de la crítica establerta al servei de les institucions, del respecte a
les religions filles de puta, als interessos del mercat, a la promoció dels polítics,
artistes, galeristes i comissaris de cultura, és precisament captar la subversió
emergent i neutralitzar-la. Vols un producte de domesticació de fet, no de futur?
Lluís Maicas, pseudo-coautor de primerencs textos col·lectius de Taller Llunàtic, ha
acabat per fer-se encular pel PSOE espanyol. Primer com a parlamentari (2011-2015),
i just ara, el 20 de novembre 2015, la seva paisana Francina Armengol, novella
presidenta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i filla del seu amiguíssim
apotecari Jaume Armengol, novel·lista i poeta expert en pomades contra les
21
irritacions anals, li ha cercat lubrificants per poder seure a la delegació de l'Institut
Ramon Llull a Balears. Per no fer en públic ais i uis, ja que Maicas sempre ha patit
d'hemorroides.

–No has pensat mai en entrar dins aquest sistema i intentar criticar-lo des de dins o
penses que no et deixarien?

Taller Llunàtic és dins el sistema solar, l‘únic sistema que coneixem. Ara, tots els
sistemes a què et deus referir ens deixen fer el que volem: tant els és que els donem
pel cul com per la boca. Catul ja ens ho va ensenyar. Et posarem un exemple.
El juny de 1981 Taller Llunàtic havia estat convidat oficialment a participar a la
'Mostra d'Art Actual a Balears' organitzada pel tinent de batle Joan Nadal Aguirre,
drapaire del PSOE al Palau Solleric de Palma. Nadal es va veure obligat a censurar,
acollonit de por i a corre-cuita, el nostre 'Pentinant Venus' (dins el blog). La nostra
acció el dia de la inauguració, acabà sent un escàndol fora mida. No és això un bell
atemptat al sistema? El mateix succeí el 1995 a la mostra 'The bite génération'
organitzada pel grup anti-sistema LOLA, subvencionat per La Mairie de Nantes.
Nosaltres acceptàrem el convit i tanmateix Taller Llunàtic fou censurat altre cop.
Això sí, els organitzadors censors ens besaren el cul just al moment que havíem
defecat sobre els seus fronts rebels. Consulta el primer capítol d''El patíbul del fill de
puta: l'afer d'El Golea' i fliparàs. Com ens agrada posar a prova sistemes establerts!!!

-Li has proposat a alguns d'aquests artistes joves entrar a formar part de Taller
Llunàtic?

Taller Llunàtic manté des de sempre el mateix tracte i rigor d'intercanvis amb els que
se'ns acosten encuriosits per saber més de la nostra pràctica
quaternària fins al dia d'avui. Ara bé, respecte a sol·licitar d'ofici poder ser penetrat
dins la malla llunàtica, us avisam lectors ostrícoles, que el càsting a què us heu de
sotmetre és pitjor que morir d'un tir, pam!! Es veu, nana mental, que tampoc llegeixes
el nostre blog. A ‗El gegantisme cerebral de Taller Llunàtic‘ deim exactament:
'TALLER LLUNÀTICha de declarar, un cop més, que no ha negat mai a ningú l'entrada dins la seva sala
d'armes, i molt manco que tampoc hagi expulsat mai ningú. (...). I d'altra banda tampoc ha dit mai
que no a la demanda, de qui sigui, d'entrar dins la nostra planificació i execució de l'assassinat, de la
nostra admiració del monstruós, del nostre odi als gitanos, de la nostra escopinada damunt la puta
santíssima de tota política. (...). Ara bé, no és igual entrar a TALLER LLUNÀTIC el 1976 que el 2001.
"Ser de TALLER LLUNÀTIC" implica una sèrie de requisits sadomoquistes d'una duresa d'acer
que cap dels autodisidents ha suportat. La imperiosa necessitat d'aquests de relacionar-se amb tota
la colla de fills de puta intel.lectuals els ha fet tombar el coll d'haver de maleir
TALLER LLUNÀTIC'.
Qui diu el 2001 diu l‘any que sigui a partir d‘aquesta data. Taller Llunàtic no proposa, tortura.

22
–Taller Llunàtic morirà amb tu i n'Albertí?

La subversió adherida al pensament no té principi ni fi. Taller Llunàtic soldat a la

subversió ho demostra. Pot morir la pràctica de la barbàrie? Què ens importa a
nosaltres que mori un nom? L‘esperit purulent d‘això que es diu Taller Llunàtic,
s‘anomeni així o d‘una altra puta manera, sabem cert que subsistirà mentre hi hagi
humans o mutacions animals, cel·lulars o matèriques de qualsevol tipus.

–Un artista si no és radical no és artista?

No ens interessen els artistes. Ha de ser radical un guixaire? Lluïsa Febrer a la teva
entrevista a '40 putes' ens qualifica de 'radicals' i ho exemplifica com un
comportament o concepte que complica l'accés als estaments establerts del mercat de
l'art i dels seus tipus obeïdors, és a dir els artistes.

–Amb què ha de ser radical sobretot?

A injuriar son pare, sa mare i qualsevol temple de regalèssia.

–Qui és l'enemic de l'artista?

Taller Llunàtic, per descomptat. Joan Fiol i Alomar (Inca, 1957), un obsés del
fregarisme, ens manifestà les seves experiències antropològiques, que tenim

Joan Fiol i Alomar 'Volteta' al 'Sopar de monstres' organitzat per Taller Llunàtic a 'Cas Carboner',
Montuïri (Catalunya), 17 març 1990. Vora ell Josep Albertí i Bartomeu Cabot. A la dreta, Antoni
Bauçà 'Picamosques'. Foto Antoni Maura.
23
recopilades en un document inèdit. Una vegada ens contà que en la cerimònia
cristiana a Santa Maria la Major d'Inca, el dia de la seva primera comunió amb altres
infants, va flastomar fent sanglots. Son pare, barber de professió al barri d'El Molinar
de Palma, el tragué de l'església i voltant cantó l'apallissà amb el cinturó. Et va bé
com exemple d'enemic de l'artista?

–Anam a ficar-nos a un Vietnam. Quins artistes illencs de la teva pròpia generació

t'agraden?

Ens agraden els més allunyats dels artistes precisament. Per exemple, el gran
imaginatiu i creador Joan Melich Ledesma, a qui dedicam ‗El gegantisme cerebral de
Taller Llunàtic‘; Stephen Hawking, a qui dedicam ‗El patíbul del fill de puta: l‘afer
d‘El Golea (II)‘, l‘home més àgil del món, el vertader atleta de l‘ateisme.

–L'altre dia em comentaves que gràcies a internet tenies notícia d'artistes molt
interessants però no vaig arribar a escriure els noms. Em pots dir quins són i per què
t'interessen?

Sens dubte gent que ha estat prohibida, perseguida, reprimida i fins i tot executada.
Recordam el nom de Caryl Chesman, tants anys esperant la cambra de gas; el de
Jeffrey Dahmer, el carnisser de Milwaukee; Enriqueta Martí, la vampira de Barcelona
o del carrer de Ponent, linxada per una turba de preses; el darrer ajusticiat a Mallorca,
Pere Tudurí Vidal, etc.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Enriqueta_Mart%C3%AD_i_Ripoll%C3%A9s
Internet cada dia ens descobreix nombrosos casos de creació dins tots el camps del
crim, de la ciència, del llibertinatge, de la pornografia gratuïta, etc, que estaven
arraconats i posats en via morta. No interessen als mass media dominants que
atorguen protagonisme a actes superflus de política i banalitats. La xarxa ens presenta
una allau d'informació i formació sense precedents. Just ara mateix casualment tenim
en pantalla https://vimeo.com/2732878, el documental 'Otxarkoaga' de Jordi Grau, fet
per encàrrec del 'Ministerio de la Vivienda' el 1961. El film s'havia proposat mostrar
la realitat dels espanyols morts de fam emigrats al sotmès País Basc, i per extensió a
Catalunya. Ara, a la xarxa, ens informam que el dictador Franco el va visionar en
privat, i ipso facto el va fer amagar i va prohibir la seva difusió sota pena de mort. No
fou fins el 2008 que es va poder exhibir en públic.

24
Primera plana del ‘Mirror News’ de Los Angeles, 2 de maig de 1960. Una barbaritat d’execució que
ens va obsessionar durant els nostres anys de formació delictiva.

25
–Si ara mateix haguessis de tornar a fer un enterrament performatiu davant alguna
institució com la que féreu del Salón de Otoño a quina li faries?

El que està fet està fet. Cap problema. El més important és no renunciar a res amb
coherència amb els actes posteriors. Cada dia atemptam amb tot el que hem fet fins
ara (augmentant-ho sempre) contra les bases socials podrides –d‘on per cert surt la
corrupció de la qual tant s‘escandalitzen els idealistes que combatem—que tenen per
nom escola, estat, religió, família, etc. Taller Llunàtic té molt present no repetir-se.
Ens fascina desconcertar amb cada acció l'enemic. L'enterrament i esquela del 'Salón
de Otoño' (Palma 1976) produí la mort del 'Círculo de Bellas Artes'. El nostre
atemptat 'Proposam Sortir Immediatament' (1976) provocà la desfeta del Partit
Socialista de les Illes (PSI) i els seus apendiculars regionalistes del PSM + (MÉS
híbrids ja no Pode(M)n ser). La 'Carta freda a Miquel Barceló' ('La vida...', op, cit,
pàg, 267) significà destapar l'homosexualitat amagada d'aquest com a maricó passiu,
que ja havia estat sodomitzat pel pintor Riera Ferrari els quinze dies que l'havia
allotjat a la galeria 'Picarol' de Ses Puntetes (Cala d'Or) el 1975; i ho tornava repetir,
el molt ambiciós de Barceló, amb la 'reina' declarada Miquel Servera de la galeria 'Sa
Pleta Freda' de Son Cervera el 1978. Just dos anys després que Taller Llunàtic havia
realitzat una acció-informe de la clientela madrilenya estiuejadora que comprava terra
catalana a la 'Costa de los Pinos' del galerista cerverí. Jas i pren, Rosique! L'insult
'Floquet de Neu encula el Cobi Mariscal' (1988) resulta el més actualitzat, avui, el
2015, amb la derrota i ruïna del microbi espanyol blavero Javier Mariscal. El 'Neteja
ètnica. Còctel Molotov' (Casa de Cultura d'Inca, 1994), pixats i merda a la cara dels
cristians pacifistes Jaume Sastre, Jaume Santandreu, Llorenç Capellà, etc., rebentava
tota la màscara d'encobeir la suarda de l'anyell del fill de puta del Pare Llabrés. La
macrodestral d''El patíbul del fill de puta. L'afer d' El Golea'. Volums I i II (Capdepera
2011-2014), posa a la deriva el (MÉS) tèrbol nacionalista Miquel Flaquer 'Recreo',
exemple clàssic de progre que no dubta a convertir-se en censor porc per no tacar la
seva carrera amb l'himeneu historicista de la seva pàtria local.

–Encara n'Albertí i tu manteniu el blog de Taller Llunàtic ben actiu. Què és

exactament 'Den tottalen krieg' (la gran guerra)? El vostre darrer manifest?

Però si fa dos dies que tenim obert el blog...! ‗Den tottalen Krieg‘ vol dir ‗guerra
total‘ i és el que el doctor Goebbels va demanar als alemanys si desitjaven. La
sublimació del deliri més pur, òbviament. Si vols un significat, aquí el tens: Taller
Llunàtic va néixer per fer una guerra total, sense treves, sense negociacions, amb
obcecació contra els valors que hem esmentat a la pregunta anterior i els fills de puta
que els defensen.
26
–Arremeteu contra en Miquel Barceló (com sempre), el fals independentisme
d'alguns ―hipòcrites‖, les darreres notícies que han sorgit sobre el clergat a la illa i la
llei del silenci en les esquerres. Esperau que tot això canviï d'alguna puta vegada?

No envestim Miquel Barceló com sempre. Trobam en ell una mamella inestroncable
de falsedat, d'hipocresia i de mediocritat; mirall, d‘altra banda, del pensament polític
que llenega pels carrers plens de vòmits que són els de la política d‘esquerres i de
dretes. I pel que fa a la corrupció de l‘església catòlica que examinam a ‗Den tottalen
krieg‘, i la nostra apologia de l‘empori viciós de Punta Balena, doncs sí que comença
a tenir resposta. Ni més ni manco que un dels màxims valedors de la superstició
oficial, Pere Fullana –a qui ja férem la clenxa al text citat--, ha escrit la primera
justificació del pederasta prior de Lluc, Antoni Vallespir. Com si res no hagués estat,
com si cap acusació contra Vallespir hi hagués hagut. No tan sols això: ha presentat
l‘alternativa al turisme de depravació, de masses, sense déu, amb un invent sense
líquid cefaloraquidi que es diu ‗turisme religiós‘. Es pot ser més pocavergonya?

http://ultimahora.es/noticias/local/2015/11/12/166791/turismo-religioso-atrae-cada-ano-dos-
millones-turistas-mallorca.html

‘Ultima Hora’ 14-XI-2015.

Sí, sempre es pot ser més pocavergonya. Tot això són miques de pa que un cony de ca
es menja davall taula episcopal. Si el 2015 començà amb l'escàndol dels capellans
maricons que tan sols espipellàrem a 'Den tottalen krieg', acaba amb la guerra total en
27
el món eclesiàstic. És l'exultació màxima de Taller Llunàtic! No podem estar més
contents! Ni més ni menys que el bisbe de Mallorca, Javier Salinas, ha estat
enxampat amb una fatxa beata, Sonia de Valenzuela van Mook-Chaves, fornicant. No
oblidem que el món dels maricons li té jurada al puta bisbe quan va ―tallar caps‖ a
partir del març, el prior de Lluc el primer.
http://www.arabalears.cat/balears/Salinas-consciencia-dactuar-doctrina-
lesglesia_0_1482451869.html
http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2015/12/08/vaticano-llama-capitulo-obispo-
salinas/1076895.html
http://www.vilaweb.cat/noticies/la-marquesa-laristocrata-i-la-incerta-castedat-del-bisbe-de-
mallorca/
Naturalment, els intel·lectuals no han agafat el bou per les banyes ni han proclamat
d'una vegada que déu no existeix i que aquests fills de puta de capellans han de ser
pelats per propagar la plaga religiosa. No, els intel·lectuals que han obert la boca
cretina que tenen, han tractat el tema de la manera més superficial que hi pugui haver,
irònica, subjectiva, amb ungüent de reblanir, en el fons. Us posarem uns quants
exemples –Rafel Crespí, Sebastià Alzamora, Miquel Àngel Lleuger--, perquè vegeu
com és la relació tolerant entre els escriptors d'esquerres (els de dretes no han dit res)
i l'indefensable religió.
http://dbalears.cat/opinio/2015/12/10/287946/bisbe-dogma.html
http://www.arabalears.cat/opinio/Muntar-sho-bisbe_0_1483051719.html
http://www.arabalears.cat/opinio/relacio-impropia_0_1483651817.html

És clar que sí, que esperam que això canviï algun dia. De fet ja està canviant. Una
gernació passa dels polítics, es dedica al sadomasoquisme anal com nosaltres, estafa i
roba tot el que pot, nodreix el caos planetari amb la seva bellesa altíssima.

-Creus en alguna de les noves i emergents formacions polítiques i si podrien fer

alguna cosa en aquest sentit?

Quan alguna formació política expressi quin pa s‘hi dóna dins les esglésies de
qualsevol tipus, quan una formació política balli a les platges i faci apologia de les
borratxeres, de les drogues, de les fel·lacions, quan la pleura els caigui dins mar
Taller Llunàtic passarà més gust que de xuclar-li la cigala a un ase algerí.

–Quant al sistema artístic, què és el més urgent al que s'hauria de ficar mà per híper
nociu?

L‘eliminació de qualsevol sistema artístic, i per tant sentimental. Cal instruir els
infants per a distingir entre la plàstica lliure sobre paper a les escoletes, per una
banda, i per l'altra els grafits delictius que cometen a les parets, inspirant-se en
l'observació morbosa de veure els seus progenitors practicant sexe anal al dormitori
28
davant un film d'orgia homosexual com el tan vist: 'Daddys and Beach boys into The
White House'.
http://www.xhamster.com/movies/2596094/daddys_boys.html

-Apart de tot, Miquel Barceló és un bon artista? No salveu cap de les seves etapes
com a pintor?

Ens alegra que ja hi hagi algun dubte sobre la qualitat artística de Barceló. Això
significa que les nostres anàlisis de sang durant decennis donen resultat. Saps quines
han estat les seves respostes al capolament que hem fet d‘ell? Doncs el to col·loquial,
inexacte, divagador, tergiversador i sempre amb ànim de dividir Taller Llunàtic. Ho
ha de fer a través d'un interviu amb Pere Antoni Pons. Vegem-ho.

Repara, Vallès, que aquell tarambana acusa Bartomeu Cabot que ‗les seves serigrafies
tan deliberadament pornogràfiques em semblaven infantils i limitades‘. De cop
Barceló es mostra un còmplice, amb els seus mots, de les variades argumentacions
que sempre hem hagut de suportar de la censura –infantil i limitat, dos qualificatius
profundament reaccionaris. Quan, preguntam nosaltres, la condició infantil no ha
estat revolucionària, quan els infants no han estat el primer estadi de la repressió de
tot tipus? Quan Taller Llunàtic no ha estat a favor de la descolonització de l‘infant
com la primera i imprescindible de les descolonitzacions? Quan ens ha deixat de
fascinar la manca de prejudicis infantil, la seva escatologia i la seva capacitat creativa
i d‘aprenentatge fora de les cotilles escolars? La pornografia que fa Barceló per a les
mòmies de la reialesa i els quatre lladres espanyols no té límits, en canvi, és ―adulta‖?
Si això ens demostra que el tradicionalisme més arnat es mou dins la closca
barceloniana, res més elogiós que titllar de ―loca‖ i ―histèrica‖ Josep Albertí –com fa
Barceló--, donant a aquests adjectius el significat negatiu que els hi dóna. Ningú ha
acusat mai el felanitxer de sexista, d'homòfob ni de racista, tanmateix. Només faltaria
aquesta! T‘adjuntam una part d‘entrevista amb P. A. Pons on Barceló es mostra com
sempre, com un mentider compulsiu, el cervell més estúpid que hem conegut mai. Un
tipus infectat de tot el pitjor de Picasso: la ceràmica infumable, el gravat, l‘afició als
braus... Ja n‘hem parlat prou. Barceló és un productor de merda artística més suada
que un guarà quan puja a Sant Salvador de Felanitx.

29
Petitíssima part de l’interviu de P. A. Pons a M. Barceló, on es diuen dois a balquena.
30
–Pregunta ingènua (intencionadament): tens alguna esperança posada en el nou
Govern del Pacte III?

Ah, hi ha un pacte? Per robar més? Ens omple de satisfacció, si és així.

–Per què feis ús a Taller Llunàtic d'un llenguatge tan violent i feis elogis a
l'autoritarisme o parlau d'exterminar a determinada gent? Pensau que la violència
encara incomoda a la gent?

Taller Llunàtic engendra el llenguatge que li surt de la pixa. Encara no hem arribat ni
a la meitat de la formulació que volem en la nostra expressió de violència. I tu, per
què baves aquest llenguatge tan convencional, de periodista de motlo? No ens posam
límits en la nostra forma d'expressar. El contrari seria fer el joc al poder, a tot poder
en mans d'ambiciosos i vanitosos que marquen territori amb orins polítics. Fruïm
d'escometre sagnoses ràtzies entre les classes privilegiades que acostumen a donar
exemple de comportament adequat a la normativa. Quan deim això no podem deixar
de pensar en la imatge de Bill Clinton mentre Monica Lewinsky li estava fent cada
dia una fel·lació sota la taula i el president atenia els mitjans de comunicació
internacionals amb el discurs habitual de la correcció, la pau i el benestar, ha, ha, ha.

–Es veu que hi ha gent que encara no ha comprès allò que ja digué André Breton:
―L'acte surrealista més simple consisteix a sortir al carrer amb un revòlver a cada mà
i, a cegues, disparar quant es pugui contra la multitud. Qui mai a la vida hagi sentit
ganes d'acabar d'aquesta manera amb el principi de degradació i embrutiment
existents avui en dia pertany clarament a aquesta multitud i té la panxa a l'alçada del
dispar‖.

Mira per on, ara que treus aquest tema et direm que aquest geperut cranial, coix de
totes les cames que es diu Sebastià Alzamora va blasmar aquesta frase de Breton en
un article a l‘‘AraBalears‘. Heus-lo aquí:

31

32
No es pot ser més porc, deliberadament ignorant i intencionadament imbecil. Qui no
conegui a fons el surrealisme es creurà els mots d‘Alzamora, un vertader voluble i
vanitós, precisament ell, un ase que diu orellut al porc.

-De totes maneres ara et torn a fer la contra. Alguns poden pensar que en realitat
només feis boutades sense gaire més valor. I vos heu quedat sols abraçant
apassionadament la marginalitat perquè no heu triomfat com altres.

Oposam la producció de Taller Llunàtic a la dels que diuen que feim boutades (qui
són, per cert?). Que se‘ns demostri tot d‘una què fan ells. Diga‘ns quins són els
triomfs dels nostres enemics. El bé comú, l‘obra ben feta, la fama? No té cap valor el
que feim, entesos. No dins els mercats de valors. És triomfar el que fan els altres? O
és el fracàs més estrepitós? Nosaltres no som marginals, se‘ns llegeix més que a
qualsevol estufat que va de noble, de compromès políticament, d'humil, etc. A què
dius: 'no heu triomfat com altres'? Qui són al teu parer els que han triomfat? Al
diccionari 'triomf' ve relacionat amb l'antiga Roma, l'honor màxim a un general
victoriós sobre els enemics. Per tant ningú com Taller Llunàtic ha triomfat sobre els
nostres enemics. Per exemple, la mala puta de Rosa Cabré a la seva querella contra
Josep Albertí (1984-1989), a l'Audiència de Barcelona, en va sortir escaldada i sense
els dos milions de pessetes de les de 1984 que volia embutxacar-se. Qui més que
Taller Llunàtic ha sortit victoriós d'haver deixat en evidència les contradiccions i les
merdoses manifestacions de Miquel Barceló de la mà, veu i cul dels seus patètics
defensors, Paloma Chamorro, Dore Ashton, Valentí Puig, José Carlos Lobo, Lluís
Maicas, Miquel Àngel Femenies, Francesc Antich, Biel Mesquida, Teodor Úbeda,
Jaume Matas, Damià Ferrà-Ponç, Michael Damiano, María del Corral, Enrique
Juncosa, etc, per citar-ne uns quants? Ni totes les obres juntes d'aquest pintor dat pel
sac arribaran mai a la meravella d'una sola pàgina del nostre llibre La vida
pornogràfica de Jesucrist: boixar porcs. El seu títol ho mata tot. O no, porcs
lectors?

–Els òrgans sexuals són els signes més constants a la teva obra. Estam rodejats de
porno a internet però quan es veuen al que suposadament és una obra d'art encara
cou, molesta i fins i tot escandalitza. Per què penses que és així?

33
Els òrgans sexuals dins la producció de Taller Llunàtic són un més dels mètodes
d‘agressió que empram, perquè darrere un cert erotisme de bon gust, fins i tot una
pornografia riallera i descontextualitzada, hi ha imaginacions paralítiques. La sèrie
'Made in Heaven' de Jeff Koons amb Ilona Staller, l'actriu porno coneguda com
Cicciolina, el 1990-1991, va significar una aposta agosarada de la representació de la
sexualitat dins un museu que juga fort. Tanmateix ben aviat el llema de Koons hagué
d'abandonar l'atreviment per obtenir l'èxit mediàtic i econòmic amb els seus 'puppys'
34
i altres merdes. Robert Mapplethorpe ens pertorba amb les fotografies de mascles
amb faves com punyals, emperò acabà amb imatges de flors imbecils quan fou
sentenciat per la sida, i tombà el coll, pobrissó! Pascal Doury (París 1956-2001), en
canvi, va mantenir fins a la mort la pràctica gràfica estibada de referències sexuals. I
per descomptat el nostre ídol Bruno Richard --que amb Doury editaren 'Elles sont de
sortie' des de 1977--, ha arribat a l'extrem de fer-se insuportable als ulls de la justícia i
dels bons costums, amb tantes ejaculacions d'esperma, sang, merda, tirs,
decapitacions, suïcidis entre lesbianes, policies, delinqüents, etc. ESDS fins i tot ha
perdut el nombre exacte de tants números apareguts. El juliol de 2013 la major part
d'aquesta publicació irreverent i altres llibres de Richard foren exposats al nostre cau
de Sa Bassa de Felanitx, amb el títol d''International Ssex Ssuicide'. En fi, aquests
exemples responen la teva pregunta a bastament.

–Quant de temps fa que no protagonitzes una acció performativa al carrer? Per què?

Cada dia ens la remenam dins la Societat Arqueològica Lul·liana de Palma. És un

dels darrers plaers que hem descobert. Prova-ho tu, cusseta, i veuràs si és bo. Vols la
darrera? Aquí la tens. El passat 10 de setembre de 2015, al portal del Cepa Son
Canals de Palma, a la voravia del carrer del mateix nom, sota el núm, 10, cap a les
19:00 hores, vam posar el fantasma de Pere Vicenç Miró al seu lloc, quan va venir per
dir-nos: 'A veure, Tomeu, si ens podem entendre'. Aquest docent de samarreta verd
poma que cerca fama a costa de voler promocionar Taller Llunàtic, va tenir la
desgràcia de rebre unes paraules a tot volum de Cabot que no oblidarà mai de la seva
frustrada i trista existència. Els crits animals cabotians feren tremolar parets,
personal administratiu, docent i alumnes que es trobaven en silenci dins la biblioteca
del centre, com Karim Agattas que quedà astorat de la transformació soferta per
Cabot. I per què va fer això, Cabot? Doncs només perquè Pere Vicenç es va presentar
sense cita prèvia i va demanar respostes verbals, repetim, verbals, al seu qüestionari
escrit de fill patriòtic de mala mare, tramès a Taller Llunàtic. I és que qui es retrata
vora la dona barbuda ja ha begut oli.
http://www.arabalears.cat/premium/Educacio-signatura-lAssemblea-dimmobilisme-
transparencia_0_1436256670.html

–Quan va sortir el darrer número de El Correu de Son Coc?

No ens emprenyis pus. Entra dins tallerllunaticblogspot.com. Pareix que et fa por

admirar tots els nostres pèls del cul. En podem parlar, de la nostra publicació.
Les aparicions d''El Correu de Son Coc. Llunàtic-full-dissolvent' --sense periodicitat
regular des del núm, 1, el 1978, fins al núm, 12, l'últim escopit ahir mateix, el
novembre 2013--, signifiquen la persistència folla de la proliferació de l'idioma
llunàtic crític i violent. 'El Correu...' col·loca els signants dels primers números, que
fugiren amb la coa cremada, per a servir-nos de model en les situacions
35
contradictòries més filles de puta. Interessa recordar en tot moment qui foren i on es
situaren aquests escarabats merdissers. Els poetes Àngel Terrón i Andreu Vidal i
Sastre, en veure's acorralats per l'absència de poètica literària al textos i la plàstica
d''El Correu...', s'esfumaren ràpidament. Jaume Gual, el molt carallot, obeí l'ordre de
sa mareta de partir sense dir res, en saber ella de què anava la nostra bestialitat. Es va
estimar més posar-se a fer fotos de Palma angelical. Jaume Sastre i Font, àlies la dona
barbuda, abandonà el front de guerra de Josep Albertí i Taller Llunàtic contra Rosa
Cabré i Monné, la seva professora que l'havia suspès, per fer carrera política,
arrenglerat vora propagandistes de justícia social, pau en dejú, i abstinència fratricida
com Jaume Santandreu, Joana Maria Romaguera, Bartomeu Mestre i Josep Palou.
Lluís Maicas i Socias donà allargues en no moure cap dit fins esquivar l'enfrontament
amb els codis de pensament i lleis de Taller Llunàtic. Tanmateix més tard Maicas
apareixerà en públic, com hem dit més amunt, per fer política espanyola
colonitzadora dins el PSOE balear, vestit, això sí, amb la corbata que regalima

36
pàtina literària. L'havia hagut d'amagar davant nosaltres per por que li fotéssim una
pallissa de ca.

–Com va acabar el projecte de Neon de Suro?

De primera. Qui diu que hagi acabat? No són de puta mare els nostres neons de suro?
A que no sabies una cosa, putona? Editora Balear, S. A. --que ens imprimia, pagant,
és clar, els Neon de Suro a la mateixa rotativa d'on hi sortia el teu 'Diario de
Mallorca'--, quan anàrem a recollir els 2000 exemplars del número monogràfic de
Bruno Ricard, el febrer de 1980, ens cridà l'atenció per boca del seu cap de taller pel
contingut pornogràfic i violent. Ens va entimar aquesta: a partir de llavors els
originals per futurs neons passarien censura prèvia, no fos cosa que agredissin altre
cop el prestigi de l'empresa. Curiosament el peu 'Imprimeix: EDITORA BALEAR,
S.A.' que figura a tots els exemplars de tots els números de Neon de Suro, en aquest
de Richard no hi apareix. Que et sembla, reportera? Ja saberen els teus capos com
llevar-se del damunt la responsabilitat de tacar-se els calçotets blancs de pornografia.

–El teu dibuix continua molt influenciat pel còmic, fins i tot recorda els dibuixos a
llapis de Hockney. I sempre es cita a Félicien Rops o a Egon Schiele per parlar de les
teves referències. Freud, és clar. Quins altres artistes t'influenciaren i penses que mai
ningú se n'adonat?

A Cabot qui li ha influït més (i això és una primícia que t‘oferim per la teva cotorra)
ha estat el seu germà, Bernat (Palma 1933), el pintor més secret que hi hagi hagut
mai. La seva llar familiar tenia les parets plenes dels seus quadres de paisatges de
Mallorca i natures mortes. Autor en definitiva de la depravació pictòrica més insòlita
del món. Bernat fou radioaficionat, havia après francès i tenia coneixements d'anglès,
mantenia correspondència amb nord-americans i rebia revistes d'aquell país sobre
ràdio i cinema. Cabot valorava molt els programes impresos i fotogrames de
promoció de films com a font d'inspiració, les col·leccions d'àlbums de cromos, de
capses de mistos, etc.
A Josep Albertí igual, però ha trobat sempre en la cavitat oral de Jaume Alzina
Gelabert ‗de Binifela‘ la inspiració més profunda, unida a l‘admiració per la seva
ludopatia i per la pràctica de sexe al carrer Fondo de Capdepera amb el desaparegut
Miquel Moll ‗Beethoven‘, entre un cotxe i una mitjanada.

-Quins artistes t'estan interessant darrerament?

Els carnissers que intoxiquen la gent amb productes intolerables.

37
–Cap a on creus que evoluciones com a artista o passes d'aquestes preguntes?

Cap a posar en marxa una serra mecànica i escorxar qui cregui en artistes i altres
brutícies.

–Quin és el major problema de Mallorca, la mediocritat o que es boixa poc?

No, no, és boixa moltíssim, amb totes les perversions, malgrat les campanyes de
castedat predicades pel grup Blanquerna, l‘Obra Cultural Balear, la Fundació Jaume
III, l‘Instituto de Política Familiar en Baleares, Càritas, el Lobby per la
Independència, etc. Mallorca com a destí turístic sexual (per exemple, Punta Balena)
té un futur immillorable. El que passa sempre és que no es pot consentir des de
l'òptica del puritanisme tronat, i se'l vol eliminar amb el silenci còmplice de les forces
progressistes venudes al Papa Francesc, aficionat al futbol. Que s'eliminin primer les
molèsties dels partits de futbol i els imbecils que surten pel carrer a qualsevol hora
cridant i tocant la botzina, gats de
cervesa calenta! A veure qui de
vosaltres hi està d'acord?

–Canviant de tema, per què vius a

Felanitx i des de quan?

Perquè hi ha més innocents que es

deixen encular ajaguts damunt tu,
sapastre! Bé, un detall més. Tenim
una fixació llardosa cap a Felanitx i
els felanitxers i per això vàrem
escriure: 'Aquest puta poble de
faldetes que és Felanitx, mal la
Timba tornàs caure i us esclafàs a
tots!' ('La vida pornogràfica...', op,
cit, pàg, 25). A veure si són capaços
de plantar-nos cara. Volem saber
com responen ara que habitam i
excretam a la seva terra foravilera.
Més fàcil no pot ser. Ara bé, adoram
Llàtzer Méndez i Mas (Felanitx
1975), autor del llibre 'De Sant
Salvador a l'Aconcagua. Dues
38
experiències de muntanya', publicat a Hiperdimensional, Palma, 2005. L'alpinista que
ha portat als cims més alts del món, vora els seus companys del grup excursionista
'Cabrit', el logo que Cabot va fer per a ells cap al 1992. Quina obra d'un creador ha
escalat a aquestes altures com la nostra? Et gela la pentafena, això?

–S'hi està bé a casa teva. En 2013 feres una expo del teu amic Bruno Richard. Tens
en previsió fer més coses aquí?

Sí, fer matances de porcs, humans per descomptat. El juliol 2013 Bruno Richard i
Taller Llunàtic –n'hem parlat-- llançàrem al món des de casa via internet
'International Ssex Ssuicide', una exposició de set hores per mostrar molts del
números d''Elles sont de sortie', al costat de llibres fora de sèrie de Richard, de Doury,
dins alguns dels quals nosaltres hi hem participat. També exposàrem originals sobre
paper, fotografies, etc, i la presentació de 'Salvatge', la capsa-objecte del Dr. Morey i
Bartomeu Cabot, vora l'edició del seu cartell de 70 x 100 cm., com a promoció idiota
de la dita col·laboració. L'agost d'enguany, 2015, hem tornat a fer una altra barbaritat
amb Bruno Richard: 'Ssimposi de zoolatria', una convenció a la romana per menjar,
beure, boixar, bavar i eructar plàstica degenerada, mentre els convocats discutien
sobre el llit les alternatives possibles del mercat caprí. Les conclusions no es feren
esperar: o et deixes sodomitzar o et suïcides!

39
–Sé que cuinau un fanzine amb na Lluïsa i tots aquests... Què voleu fer?

Secret total. Taller Llunàtic no ha dit mai què prepara, sempre enfora dels bocamolls.
Lluïsa Febrer, a la teva entrevista, parla de fer grupet i fanzine. Són paraules
entusiastes per projectes demolidors per excel·lència. O seran violents o no seran!

-Trobes que hi ha massa instal·lació conceptual (obres molt fredes i excessivament

intel·lectualitzades) en les galeries, fires i centres d'art?

No, no, encara n‘hi ha poques. N‘hi hauria d‘haver més. Així riuríem sempre.

–Hi vas sovint per museus, etc.?

Joseph Merrick tot nu, de front. https://ca.wikipedia.org/wiki/Joseph_Merrick

40
Sempre hi som. No saps com ens agraden els museus, les galeries d‘art, les fires
internacionals de profilàctics, etc. De vegades ens en portam uns quants museus a les
coves de l‘edat de pedra on vivim com a troglodites, els penjam a la porta i els donam
a admirar als nostres visitants, tots amb malformacions molt més espantoses que les
del nostre admirat Joseph Carey Merrick, l‘home elefant.

Joseph Merrick cap al 1889. Fotografia presa al Royal London Hospital.

41
–Des de Taller Llunàtic feis 'acusacions' a altres artistes que ―s'han venut‖. Però ara la
pregunta, és possible viure de l'art (només) si no et vens?

Naturalment que és possible viure de l‘art. Tant si et vens com si no et vens. L‘art és
una mercaderia i un element decoratiu. Segons com el venguis pots viure d‘ell. Et
posarem els exemples de sempre i un de propina. Els premis literaris, artístics,
musicals, etc, són atorgats pel poder, sigui del tipus que sigui. Aquest cobra sempre a
l‘artista el servei que li fa amb el premi. L‘artista és encamellat damunt el cul
d‘homenots grassos i peluts, habitualment pudents, que interaccionen amb els seus
budells des de l‘entrada de l‘anus. Ja tens aleshores milions de Tàntals al món.
Encara és més senzill. L‘actualitat vertiginosa que tant ens agrada ara ens ofereix un
altre cas de desintegració cerebral, artística, maricona, xuetona i labial. Un altre tarat,
mercenari d‘Israel, Arnau Pons, el cara de gargall, ha acceptat el Premio Nacional a la
Mejor Traducción, de part del Ministerio de Educación, Cultura y Deportes del
govern del Partido Popular, que mena Espanya cap al martiri, sense misericòrdia, per
part de nosaltres, amb Catalunya sencera a les nostres ordres.
Com que Taller Llunàtic passa comptes adesiara amb aquest galifardeu, ens plau
mostrar a les criatures com tu, Vallès, la seva corrupció ventricular.
Espanya regala 20.000 € a Pons a fi que ell faci un cert paper enragé, ―reivindicatiu‖,
i tapi així el gran robatori que el puta estat espanyol ens fa a nosaltres de la forma
més innoble que hi ha: voler fer creure que ho fa per al benefici de la ciutadania.
Vegeu les seves paraules: Los autores catalanes deben ser tratados con naturalidad
en la escuela española. ('Ultima Hora', en paper només, 6-XI-2015). Aquesta frase
estantissa la destil·la ni més ni menys que tres dies abans que el Parlament de
Catalunya decideixi la llibertat i el llibertinatge més insignes que hi pugui haver. Però
prova de matisar en una altra entrevista ('Ultima Hora', ídem, 10-XI-2015) que ell vol
la consulta per a la independència, no fos cosa que la cultura catalana en pes se li
giràs en contra. Una entrevista –diguem-ho molt breu—on es retrata com un vertader
fracassat, ambiciós d‘èxit, emporcat amb premis literaris que ell mateix veu tan
miserables com la seva vanitat. Un pelleringo, en fi, que va retreure a Taller Llunàtic
no haver protestat per l‘ajut del Ministerio de Ciencia e Innovación de España a les
professores i alumnes, Margalida Pons, Mercè Picornell, Maria Muntaner..., del grup
de recerca LiCETC (Literatura contemporània: estudis teòrics i comparatius) de la
UIB, en els seus estudis sobre nosaltres (Vid, ‗Escriure després...‘, Ll. Muntaner
editor, Palma, 2012, pàg, 350). Ja ho val, idiota Pons! La mateixa gelosia, la mateixa
enveja que Jaume Sastre. Què n‘és Taller Llunàtic de tot aquest rebombori? Els
espanyols gasten diners nostres amb estudis sobre nosaltres i també gasten diners
nostres per interrogar-nos amb la seva policia! (Ho demostram a ‗Acte onanista
davant els nostres pares indefensos i despullats‘, en paper dins ‗Poesia és el discurs:
Miquel Bauçà‘, Ll. Muntaner editor. Palma, 2009, p, 172, nota 6, i a la xarxa al nostre
blog). De puta mare! Què voleu més? Arnau Pons, un pidolaire emmerdat amb
42
subvencions i premis, i demana que nosaltres protestem! Ha, ha, ha! Un altre ase que
diu orellut al porc! I segueix sense contestar les interrogacions fetes dins el nostre
blog. No cal dir, d‘altra banda, que les traduccions de poetes pigmeus com Paul Celan
expel·lides pel repel·lent Pons són d‘una pretensió ridícula. Pareixen fetes per
gitanos.

http://www.arabalears.cat/cultura/premio_nacional_traduccio-Jordi_Fibla-
Arnau_Pons_0_1462053977.html

http://ultimahora.es/noticias/cultura/2015/11/05/166164/arnau-pons-sido-galardonado-premio-
nacional-mejor-traduccion.html

–El món de l'art és força curiós. Que encara se li digui activista a un tipus com en Ai
Weiwei que tapisa el terra de la Tate amb pipes (d'acord, la sensació al trepitjar és
desagrable) o na Marina Abramovic, que fica gent dormint a una vitrina al MoMA.

Francament, Vallès, arribes a unes alçades on Taller Llunàtic no pot pujar. Tot és tan
fi dins la teva boca que haurem d‘aprendre això de l‘art. Ens hi posam un dia
d‘aquests. Nosaltres encara som dins l‘era dels hominoïdeus que visqueren fa 11‘6
milions d‘anys, principi i foc de la nostra raça pura catalana, la més superior del món.
Per si ho vols saber el nostre origen es diu 'Pliobates cataloniae', l‘animalet carnisser i
sense pietat més garrit del planeta.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pliobates_cataloniae

43
–Com vols passar la resta de vida que et queda, que ja sabem que és molta?

Decidit: idolatrant sor Francinaina Cirer, ‗sa tia Xiroia‘, com hem fet sempre.
Nosaltres fórem –ho confessam—els que donàrem mig milió d‘euros a la mafia
vaticana per a la seva beatificació. T‘oferim les declaracions del poble de Sencelles
que demostren que Déu és 'sa tia Xiroia'. No podem comprendre com els
intel·lectuals i artistes que tu tant anomenes a les preguntes, no s‘interessen gens per
aquesta corrupció, la simonia, la delicadesa, l‘exquisidesa del món. (Us haurem de
forçar a llegir els llibres recents, 'Avarizia' d'Emiliano Fittipaldi i 'Via Crucis' de
Gianluigi Nuzzi. No hi ha més remei a fi que comprengueu quines són les barreres
que separen la vostra soll i la nostra cambra de tortura). Sempre en segon lloc, també
venerarem el sant nou de trinca, Sant Juníper Serra, capdavanter del genocidi
exterminador d'indígenes, gràcies al voluntariat de tropes catalanes, i qui va estendre
arreu d‘Amèrica la posició sexual dita o coneguda com ‗la postura del missioner‘.
Sabem tanmateix que no arribarem a les soles de les sabates dels grans devots de Sant
Juníper com Jaume Santandreu, Jaume Sastre, el canonge Llorenç Tous, i fins i tot el
també capellà santjoaner Jordi Gayà, especialista en com es pentinava el pèl púbic
Ramon Llull.

http://ib3tv.com/20151106_236802-el-vatica-podria-haver-cobrat-mig-milio-deuros-per-a-la-
beatificacio-de-sor-francinaina-cirer.html

Hem d'afegir també que volem continuar fent mal infibulats a la ciència. Volem que
els nostres cervells continuin, potser ja separats de la resta podrida dels nostres
cossos, pensant insults, flastomies, pel·lícules porno, i rebent les atencions d'un
replicant que ens bavi als plecs cranials. El film 'Donovan's brain' (1953) de Felix F.
Feist us dóna pistes com seria el nostre futur inexistent.

44
–Per cert, he vist que t'agrada l'òpera? Pintes amb ella?

Taller Llunàtic no va d‘òpera ni de sarsuela ni de jotes, ni tot aquest rosari. Nosaltres

pintam, escrivim, torram conill, enfilam tomàtigues de ramallet sempre amb el so
imperial dels ossos que es trenquen dels nostres enemics.

45
–Quan mires enrera, no t'agradaria haver fet més exposicions i de manera més
regular?

Hem fet les exposicions que sempre hem volgut fer. Al lloc que sempre hem volgut.
46
No t‘agraden les que hem fet, per exemple, dins el tanatori de Bon Sossec, dins el
cementeri de Capdepera?

–Què és el que més et preocupa o et molesta que diguin de la teva obra?

No ens preocupa ni ens molesta res. I ens agrada que se'ns qüestioni, que es posi a
prova la nostra capacitat de resposta
amb el nostre llenguatge excels, que
se'ns censuri per poder descobrir fills
de puta, que se'ns discrimini de
participar a exposicions col·lectives
sense el més mínim encert de
coherència, que se'ns vulgui
silenciar. Tanmateix estam incrustats
dins el vostre subconscient. Au,
Maria Elena!

-Mira per on, jo pens que ets un gran

utòpic. Taller Llunàtic és una utopia.

Taller Llunàtic és més utòpic que

Saint-Simon, que Charles Fourier,
que Narcís Monturiol... És l‘essència
de la utopia: el desig d‘un perfecte
criminal.

-Crec que no li teniu massa simpatia

a la premsa. Per què m'has (ens has)
donat l'entrevista?

Vagi per endavant que Taller

Llunàtic és l‘autèntic enemic dels
periodistes. Tothom pacta amb ells
per la puta vanitat. Som nosaltres els
únics que hem afirmat –i sempre ho
hem portat a les darreres
conseqüències-- exercir el nostre odi
cap als periodistes, menyspreant-los
i vexant-los com a bords que són,
lluny les nostres deposicions de les
seves latrines. Vegeu ‗Registre obituari de Sebastià Albertí Flaquer‘ (17-IV-2013),
dins el nostre blog.
47
Dit això no cal tenir gaire consideracions sobre aquesta fauna que embruta paper i
internet al servei de tot el més baix, menyspreable i vil. Sigui un exemple el teu
moviment de cuc, Maria Elena Vallès, quan pretens escriure –i per tant classificar i
controlar servint el poder policial—sobre el jovent, transgressor en principi, amb la
teva entrevista a Lluïsa Febrer a ‗40 putes‘ (ja n'hem parlat) i alhora recollir amb una
plana de ‗Diario de Mallorca‘ (4-XI-2015) les opinions de tot un seguit de polls
apologistes –Eduardo Jordá, Biel Mesquida, Gabriel Janer Manila, etc-- del Premio
Nacional de las Letras Españolas a la proxeneta d‘Espanya dins Catalunya, Carme
Riera. La promotora dels esbirros i lacais dels sentiments podrits universals i
espanyols com Gil de Biedma, Barral, els Goytisolo... Hem fet aquestes afirmacions
com en podríem fer tantes altres. Per exemple, per què no has dit ni paraula sobre el
complot, la conspiració que va ordir el fill de puta Arnau Pons contra Taller Llunàtic
precisament dins el diari on fas feina –Diario de Mallorca--, el 2009? Consulta
‗Animals engabiats‘, al nostre blog. Per tant, com podem tenir la més petita confiança
en els periodistes?
D'altra banda Taller Llunàtic no ha dit mai que no a unes preguntes, a un arxiu de
xinxes, a una capoladora de mortadel·la, a un tanga sortit del cul, a un grapat de
monjos molt peluts i en erecció, a la descoberta d‘Amèrica diària que és
l‘argumentació política, al parricidi, a l‘uxoricidi i a les delícies gastronòmiques de
les galtes de porc.
http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2015/11/04/acierto-darle-premio-autor-
bilingue/1068103.html

48
-Dubtes que tenc: encara fas feina de bibliotecari al CEPA Son Canals? On (crec que
a Palma) i quin any vares néixer? Mai t'has casat? Formació?

Cabot treballa de responsable d'una biblioteca a un centre d'adults de Palma. De cap

de les maneres això vol dir ser bibliotecari i tenir la carrera o titulació de
biblioteconomia, documentació i humanitats. El seu treball també consisteix a
exercir de secretari de l'associació d'alumnes. Fou elegit per majoria absoluta pels
alumnes associats a aquest centre educatiu. Sense cap obligació de fer-ho, netejam
amb llengua catalana restes d'esperma i sang vaginal dels excusats de les dones i dels
homes. No els dels professors, per descomptat, en absolut.
Cabot: Nascut a Palma el 9 febrer 1949. Albertí: Capdepera 8 juny 1950. Ens hem
casat, tres vegades Albertí; múltiples vegades Cabot. Sempre tots dos amb animals.
Cabot: carrera universitària d‘anatomia pornogràfica. Albertí: enginyeria subcutània.

BARTOMEU CABOT & JOSEP ALBERTÍ

TALLER LLUNÀTIC.
CATALUNYA.
21 DESEMBRE 2015.

49
 ADDENDA

Incorporam alguns documents a l'entrevista a fi d‘

il·lustrar l'univers de bajanades i filldeputades
que són combatudes dins la guerra total que Taller
Llunàtic ha acceptat.

Puça de gos al microscopi.

50
51
52
53
‘Ultima Hora’ 15-I-2017. Afegim una altra entrevista a A. Pons, on podeu observar el seu autoodi de
colonitzat doble, per Espanya i per Israel.

54
http://www.arabalears.cat/balears/artistes-visuals-condemnen-contra-gestacio_0_1546045511.html

Hivernacle del carrer dels Set Cantons de Palma amb l'obra de Lluïsa Febrer. 25 març
2016. Foto: Josep Albertí.

55
 CORRESPONDÈNCIA AMB L’ANALFABETA TERESA GRANDAS

El dia 9 de març de 2016, 13:14, Teresa Grandas <tgrandas@macba.cat> ha

escrit:

Hola Bartomeu Cabot i Josep Ponsatí,

El meu nom és Teresa Grandas i treballo al museu d’art
contemporani de Barcelona. Sé que no sou molt aficionats a les
institucions en general, i a les artístiques menys, però m’arrisco a
escriure per veure si seria posible parlar amb vosaltres.
He estat fent una mica de recerca sobre l’activitat de Taller Llunàtic
en els primers anys d’acció, ja conec les publicacions de revistes i el
llibre “La vida pornogràfica de Jesucrist”, i estic interessada en les
accions i vídeos que vàreu fer: els films “Dràcula a neón”,
“Maquillatge”, “Bartomeu Cabot at the simulacrum pool-Chicago”,
“Bataille pour l’érotisme” i “Pentinant venus” (no sé si me’n deixo
cap); i accions ”Pentinant Venus” a l’Ajuntament de Palma,
l’enterrament del cadàver de la plàstica franquista al Saló de tardor,
el manifest cinc anys després arran de la I mostra d’arts plàstiques a
Balears, etc.
Prefereixo dir-vos ja des d’ara que és per un projecte que preparo al
museu, perquè no ens portem a engany ningú, però m’agradaria si
em deixéssiu veure el material que pugueu tenir, i mirar si podríem
pensar en que hi haguessin coses en l’exposició. Jo tinc previst venir
a Mallorca el mes d’abril, i si us anés bé voldria venir a visitar-vos.
Espero que alguna d’aquestes adreces funcioni, i que em digueu
alguna cosa.
Fins aviat,
Teresa

56
 LLETRA DE CANVI PROTESTADA UN DIVENDRES SANT/

RESPOSTA D'EDUCACIÓ ASSASSINA

Comissària Teresa Grandas, ens plau tirar-te a la cara una escopinada purulenta que
et cegui d'una puta vegada per sempre la penosa visió que tens de nosaltres.
Qui és Josep Ponsatí?
Com es veu que estàs avesada a tractar amb els artistes passius donats pel cul, quan goses,
per començar, demanar-nos visionar films al nostre Centre de Documentació Criminal,
sense haver-te despullat ni mostrar-nos els teus dos orificis peculiars que tens per orinar
sang i defecar esperma caducada.
Estàs terriblement mal acostumada a obtenir beneficis, prioritats i ajudes als teus
projectes institucionals per part de la gentussa àvida d'èxit i protagonisme ridícul, i oblides,
Grandas, el que sap tothom, que a nosaltres, Taller Llunàtic, se'ns ha de subornar com a
mínim amb un milió d'euros per iniciar un intercanvi expositiu que no té nom.
Què vols? Submergir un cúmul d'obres sota un estúpid pretext?
On tens la capacitat de revolta i rigor en el que has de fer, si ets incapaç, curta, més que
curta!, de saber citar íntegre el títol de nostre llibre que us anihila a tots i totes, curadores
de l'art decoratiu: LA VIDA PORNOGRÀFICA DE JESUCRIST: BOIXAR PORCS.
Vés-te'n a París, animadora cultural, a llepar el cul de Miquel Barceló, pseudo-
Picasso espanyol, vora el ministre de la policia Manuel Valls i la presidenta Francina
Armengol, dos tarats que saben més que tu de pintura, d'art i de literatura lul·liana!!

Josep Albertí & Bartomeu Cabot

Taller Llunàtic.
Divendres Sant, 25 març 2016.
Catalunya àvida de sang.

57
 Teresa Grandas <tgrandas@macba.cat>
 abr 9 a las 6:45 PM
Para
 Bartomeu Cabot
 Josep Alberti

Lletra de canvi contestada un dissabte no sant

Benvolguts Llunàtics Bartomeu Cabot i Josep Albertí,

Moltíssimes gràcies per la vostra amable resposta i pels vostres amables
suggeriments.
Una llàstima que el projecte no s'adreci cap a la vessant parisenca!
Un altre cop serà, o no: també una llàstima!
Salutacions,
Teresa Grandas

58
 CORRESPONDÈNCIA AMB TINA ARAÜNA

De: Tina Araüna <tina.arauna@gmail.com>

Para: bartomeucabot@gmail.com; taller_llunatic@yahoo.es
Enviado: Jueves 1 de diciembre de 2016 17:04
Asunto: Tres preguntes i una crida d'ajut.

Bones Bartomeu Cabot i Josep Albertí,

Sóc Tina Araüna, i us escric per demanar-vos la vostra col·laboració en un projecte, treball de la universitat que he de fer sobre
l'exposició de Gelatina Dura del MACBA, de la qual, com sabreu, formeu part tot hi estar-ne en desacord. Els vostres mails
apareixent al blog de Taller Llunàtic, així que m'he pres la llibertat d'escriure, esperant qualsevol conseqüència d'aquest acte.
De tot el que podria treballar, el que m'interessa és la capacitat de les institucions d'engolir tot allò "marginal" i retornar-ho dins
de la vitrina en forma de "cultura", extraient-n'he tot sentit, i tota veritat. En el cas de Gelatina Dura i de la vostra obra, això és
porta a l'extrem, així que seria interessant treure'n alguna resposta. Tota la mostra es desenvolupa al voltant d'unes preguntes
que Francesc Torres publica al diari "El Periódico" als noranta, i que serveixen d'eix per a les diferents temàtiques de
l'exposició. N'hi ha unes quantes que qüestionen justament el paper de l'art i de les institucions, i que si us bé de gust, podríeu
contestar. L'única pretensió de tot plegat és presentar el resultat en captures de pantalla amb els companys i veure que carai
passa, fins i tot si mai ningú em contesta res (en aquest cas, presentaré el meu fracàs i probablement la
vostra Correspondència amb l'analfabeta Teresa Grandas).

Us transcric les preguntes (no sigui cas que aconsegueixi un impuls solidari):

24. És possible, en una economia de mercat, que l'art continuï tenint valor com a instrument de canvi social?
25. Quan l'art es transforma en valor de canvi, continua tenint força com a exercici intel·lectual?
26. És possible fer art de contingut polític o social que al final no es converteixi en decoració?

Gràcies i disculpes per la invasió.

De: Josep Alberti <taller_llunatic@yahoo.es>

Para: Tina Araüna <tina.arauna@gmail.com>
Enviado: Sábado 10 de diciembre de 2016 19:54
Asunto: Re: Tres preguntes i una crida d'ajut.

Tina Araüna,

en primer terme sabem que la impresentable Teresa Grandas ha penjat dins l'expo 'Gelatina dura' obra de Taller Llunàtic com
'Fellatio' de Bartomeu Cabot, entre d'altres, per exemple. Això no obstant Taller Llunàtic no s'ha oposat mai a que qualsevol
obra, acció, foto, documentació o acte delictiu nostres sigui citada o reproduïda, SEMPRE QUE ES FACI AMB TOTA CURA
DOCUMENTAL I SENSE LA MÉS MÍNIMA CENSURA.
Pel que fa a la teva petició de les nostres respostes a les preguntes del pintoretxo Francesc Torres, tota aquesta xerrameca de
si les institucions engoleixen allò que és marginal, etc, les hem aclarides d'una puta vegada al nostre blog, a les entrevistes que
publicam juntament a la correspondència amb la xuetona Teresa Grandas. Que no has llegit, com demostres.
Tampoc no deus haver llegit textos fonamentals sobre Taller Llunàtic com 'L'escriptura soterrada. La pràctica interartística
en l'obra de Josep Albertí' de Maria Muntaner (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2009), o 'Poètiques de
ruptura' de Maria Muntaner, Mercè Picornell, Margalida Pons i Josep Antoni Reynés (Ed.), (Lleonard Muntaner editor, Palma,
2008).

Josep Albertí & Bartomeu Cabot. Taller Llunàtic. Catalunya. Desembre 2016.

59
Imatges de ‗Gelatina dura‘ on es poden observar obres llunàtiques de Bartomeu
Cabot. MACBA, BARCELONA. 2016-2017.

http://macba.es/ca/expo-els-vuitanta

60
Text sobre Taller Llunàtic a l‘expo ‗Gelatina dura‘.

61
‗Diario de Mallorca‘ 12-I-2017. Biel Amer, com Grandas, és un puta analfabet
incapaç de transcriure un títol. Fixau-vos com escriu ‗La vida pornogràfica de
Jesucrist: boixar porcs‘. Reim per les butxaques cada dia de veure els estufats idiotes
de la política, de l‘art, de la literatura, etc.

62
Model estàndard de les partícules elementals, amb les tres generacions de partícules de
matèria, els bosons de Gauge i el bosó de Higgs.

63
TALLER LLUNÀTIC COMUNICA ALS SEUS CLIENTS PISPES QUE HA PUBLICAT, SOTA EL TÍTOL INNEGOCIABLE
DE ‘TALLER LLUNÀTIC: LA FUETADA MESMÈRICA D’UN DISCURS INADMISSIBLE’, TRES DIÀLEGS
COMPROMESOS POLÍTICAMENT, SOLIDARIS, TRANSVERSALS, TRANSPARENTS, FEMINISTES I
ANTIPATRIARCALS, PERÒ NO PROU ANTICAPITALISTES PERQUÈ ENS AGRADA UNA COSA DE NO DIR SER
MULTIMILIONARIS.
tallerllunatic.blogspot.com

JOSEP ALBERTÍ & BARTOMEU CABOT.

TALLER LLUNÀTIC
CATALUNYA. JULIOL DE 2016.

Comunicat enviat a una breu llista d’esclaus de Taller Llunàtic en els dies posteriors
de la publicació en aquest blog.

64