Professional Documents
Culture Documents
Les Dislalies
Les Dislalies
06/11/2014
El nen amb dislàlia omet certs sons, o els substitueix per uns altres de forma
incorrecta; per exemple, diu 'abó' o 'tabó', en lloc de 'sabó'. Amb freqüència, és
capaç de pronunciar correctament les síl·labes per separat (*sa) però, en unir els
fonemes, comet errors. Això fa que el seu llenguatge pugui resultar en
ocasions inintel·ligible.
TIPUS DE DISLÀLIES:
Fisiològiques
Són degudes a la immaduresa dels òrgans de la parla quan els nens encara són
petits, per la qual cosa tots passen per una fase de dislèxia, que ha de preocupar
als pares si continua després dels 4 anys d'edat, perquè aleshores podria estar
motivada per causes orgàniques.
Audiògenes
Estan associades a un defecte en l'audició que impedeix al nen adquirir la
facultat d'expressar-se amb normalitat (si la seva percepció auditiva és
defectuosa, també ho serà la seva pronunciació), i dificulta el seu aprenentatge a
l'escola.
Funcionals
Es tracta d'un defecte de l'articulació del llenguatge originat per un
funcionament anormal dels òrgans perifèrics de la parla. Els fonemes que
s'ometen, substitueixen o deformen amb major freqüència són: r, s, z, l, k i tx.
Aquest tipus de dislàlia és el més comú, i els afectats no tenen cap defecte
orgànic que la provoqui.
Entre altres causes, les dislàlies funcionals poden ser degudes a una educació
insuficient o un entorn familiar o social poc favorable per al nen (baix nivell
cultural i econòmic, desinterès dels pares...).
Encara que en ocasions aquest tipus de dislàlia desapareix espontàniament quan
el nen creix, cal intervenir per corregir-la si persisteix després dels quatre anys,
per evitar les possibles conseqüències negatives que podria tenir sobre el
desenvolupament cognitiu i les relacions socials del menor.
Orgàniques
També conegudes com diglòssies, es diu que són orgàniques quan els errors en
la pronunciació estan associats a certs defectes dels òrgans que intervenen en la
parla. Es classifiquen en funció de la zona defectuosa:
Labials
Linguals
Dentals
Palatines
Nasals
Mandibulars
FACTORS DE RISC:
Hi ha alguns factors que poden predisposar al fet que un nen pateixi un trastorn
d'aquest tipus. Així, els petits que són més tímids o despistats, els que estan
desmotivats o excessivament estimulats (massa activitats extraescolars), aquells
que en el si familiar estan afligits de falta d'afecte o viuen situacions conflictives
amb freqüència, fins i tot els nens agressius tenen més possibilitats de tenir
dislàlia.
Tractament general:
Si hi ha diverses dislàlies a la vegada, és preferible simultaniejar la reeducació
de totes elles, dedicant un minut a cadascuna. S'estalvia temps i és menys
monòton per al nen o adult.
Cal no corregir el fonema mal articulat sinó ensenyar-li de nou, és a dir, el nen
ha d'oblidar la manera amb què articula determinat fonema distorsionat i una
vegada aconseguit, aprendre a articular-lo correctament. Les etapes seran
d'habituació, facilitació, associació i utilització.
Prèviament cal exercitar l'agilitat dels òrgans de l'articulació. El tractament
consisteix a ensenyar al nen la posició i moviments correctes dels òrgans de
l'articulació.