Quins segurs consells vas encercant 10A Bé em maravell com és tan ergullosa

cor malastruc, enfastijat de viure? 10B’ la voluntat de cascun amador.

Amic de plor e desamic de riure, 10B’
com soferràs mals et són davant? 10A
Acuita’t,doncs, a la mort qui t’espera. 10C’
E per tos mals te allongues los jorns: 10D
aitant és lluny ton delitós sojorns 10D
com vols fugir a la mort falaguera. 10C’
No demanant a mi qui és amor,
en mi sabran sa força dolorosa.
Tots, maldient, sagramentejaran
que mai amor los tendrà en son poder
e, si els recont l’acolorat plaer,
lo temps perdut, sospirant, maldiran.

Braços uberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig,
dient: «Amic, ix de casa estrangera.
En delit prenc donar-te ma favor,
que per null temps home nat l’ha sentida,
car jo defuig a tot home que em crida,
prenent aquell qui fuig de ma rigor.»
Ab ulls plorant e cara de terror,
cabells rompent ab grans udulaments,
la vida em vol donar heretaments
e d’aquests dons vol que sia senyor,
cridant ab veu horrible i dolorosa
tal com la mort crida el benauirat,
car si l’hom és a mals aparellat
la veu de mort li és melodiosa.
Null hom conec, o dona, a mon semblant,
que, dolorit per amor, faça plànyer:
jo son aquell de qui es deu hom
complànyer,
car de mon cor la sang se’n va llonyant.
Per gran tristor que li és acostada,
seca’s tot jorn l’humit qui em sosté vida,
e la tristor contra mi és ardida
e en mon socors mà no s’hi troba armada.
Llir entre cards, l’hora sent acostada
que civilment és ma vida finida.
Puix que del tot ma esperança és fugida,
ma arma roman en aquest món damnada.

A qui va dedicat el poema? Com ho saps?

Al liri entre cards, que es un senyal dedicat a una dona amb fills i se sap per una
apòstrofe a la dama.

Resumeix en una línia el contingut de cada estrofa

Primera: esta patint pel desdeny de la dama, que li diu que no pateixi perquè acabarà
morint de totes maneres.
Segona: la dama li demana que no el persegueixi perquè ella estima a un altre home i
el persegueix a ell.
Tercera: ell no vol riqueses sino la mort ja que si patir es amar, morir es ser el més gran
amador.
Quarta: diu que el temps que no es passa estimant es temps perdut.
Cinquena: ell busca compassió ja que es el més gran amador i s com que pateix molt
per amor ha de ser compassiu.
Sisena: li diu a l’amada que ell morirà perquè ja no té amor.

Quines són les característiques de la Mort i de la Vida?

La vida es seca, sense esperança i una tortura ja que qui viu, pateix.
La mort es la salvació ja que per no patir, ha de morir.
Creus que mostra els dos conceptes d'una manera habitual? A quina conclusió
arribes?
No, els mostra de manera diferent a la visió actual. Fa un paper, parla sobre una teoria
que ha de desenvolupar.

Com es presenta el poeta davant el fenomen de l'amor? Té alguna esperança de ser

estimat? Justifica, amb exemples del text, les teves respostes.
Es sent indignat i adolorit ja que el seu amor no es correspost. No té esperança.
[...]Llir entre cards, l’hora sent acostada
que civilment és ma vida finida.
Puix que del tot ma esperança és fugida[...]