Ateneu

Universitari Sant Pacià

Facultat Antoni Gaudí
D’Història, Arqueologia i Arts Cristianes


HÈCTOR JACOB GRAU i CALDÚ
Història de l’Art cristià del Renaixement i el Barroc
2019/2020

L’ESPOLI
de la Catedral de Toledo,
El Greco



El Greco
L’Espoli de la Catedral de Toledo

1. Fitxa
- Theotokópolis Époíel, Doménikos.
- 1 d’octubre de 1541, Illa Candia, Grècia – 7 d’abril de 1614, Toledo.
- L’Espoli (Catedral de Toledo).
- Toledo, 1577-1579.
- Oli sobre tela.
- 285 x 173 cm.
- Catedral de Toledo.

2. Autor

Doménikos Theotokópolis, anomenat “El Greco”, va nèixer l’any 1541 a l’illa Candia,
a Grècia. De molt jove deixà la seva terra i estudià a Venècia, on predominava l’art del
Tizià. L’any 1570 va anar a Roma, i el 1577 arriba, documentalment, a la ciutat de Toledo.
El seu art personalíssim revela les naturals ascendències venecianes i, sobretot
en la seva primera època, la influència dels seus mestres i condeixebles, grans pintors
d’aquell centre. La seva personalitat vigorosa, però, ben aviat del seu sojorn a Toledo es
revela i el seu estil és ja distingible per l’afuament de les figures, agitades sempre per
una fuga nerviosa, i per la seva gran intensitat en el tractament del color.
Entre les obres cabdals del mestre cal esmentar, principalment, el gran quadro
prou conegut de l’Enterrament del comte d’Orgaz1, a Toledo. El Greco morí allà l’any
1614.

3. Context sociocultural

Segona meitat del segle XVI. Ens trobem en l’Espanya del regnat de Felip II2, el
moment que amb major claredat podem qualificar de contrareformista.
L’arribada del Greco a Espanya es produeix el 1577. Després d’una breu estança
a Madrid, el seu assentament a Toledo es confirma, almenys, a partir d’inicis de juliol de
1577, quan el cabildo catedralici li encarrega l’obra de L’Espoli.
Els problemes d’adaptació del mestre conscient de la seva individualitat, en un mitjà
dominat per la contrareformista idea del respecte, així com per la funcionalitat devota i
impulsora de la pietat que s’exigia a la imatge religiosa. No obstant, malgrat d’aquestes
dificultats inicials i del, que sembla ser, difícil caràcter d’un artista que tenia de sí mateix

1
L’enterrament del comte d’Orgaz, el Greco, 1587, Església de Sant Tomé, Toledo.
2
1555-1598.
la més alta valoració intel·lectual, la seva inserció en un entorn com el dels convents,
esglésies i col·leccionistes toledans es va realitzar amb un èxit sorprenent.
Només en un mitjà que unia sense dificultat els interessos culturals i artístics amb
els contrareformistes i d’exaltació devota d’una religió molt intensament sentida es pot
explicar la quantitat d’encàrrecs fins els últims anys de la seva carrera.

4. Context obra

Aquesta obra, va provocar una lamentable disputa entre el cabildo i el pintor. El
Greco, sembla ser, que no solia contractar per endavant el valor de les seves obres
“perquè deia que no hi havia preu per pagar-les”; per això, a l’entrega, eren taxades per
perits nomenats per totes dues parts. Per a l’Espoli, les valoracions van ser tan
discrepants que van exigir una nova taxació, tot i què el taxador va declarar que la
pintura era de les millors que havia vist. El cabildo basava les seves objeccions en certes
característiques de l’escena de la de Crist, com que hi haguessin caps per sobre del Crist
o que, les Maries i Nostra Senyora, que es troben en l’obra en contra de l’Evangeli, ja
que no es troben en el passatge.
El Greco va oferir treure el que volguessin, però després no va modificar res.
Finalment, el Cabildo va pagar més pel marc que la mateixa obra.

5. Obra

L’Espoli és l’escena del Crist en el Calvari despullat de les seves vestidures abans de
ser crucificat.
La composició es centra cap a la taca vermella carmesí de la túnica de Jesús que li va
ser arrancada. Crist, amb la mà en el pit i els ulls arrasats, ofereix al Pare el seu sacrifici.
L’envolten el centurió Longí, destacant l’anacronisme de la seva armadura toledana
moderna i la seva mirada cap a l’espectador, soldats i la multitud com en actitud
assetjadora cap a la figura del Crist. Als seus peus, un personatge amb vestimenta groga
forada la creu en una postura destacable ja que l’artista la repetirà més tard en
L’expulsió dels Mercaders3. Finalment, al costat oposat es troben la Verge, la Magdalena
i un tercer personatge idèntic a La Verònica4 pintada pel Greco. Les tres es troben de
mitja figura, tallades pel marc del quadre, amb el que l’artista aconsegueix un espai
obert, creant la sensació de que ens introdueix en l’obra.
La funció de l’obra és buscar la vinculació emocional de l’espectador cap a
l’acceptació del sofriment, del sacrifici del Crist en mig de la humiliació i el menyspreu
de la multitud.

3
L’expulsió dels mercaders, el Greco, 1600, National Gallery, Londres.
4
La Verònica, el Greco, 1580, Museu de Santa Cruz, Toledo.
 6. Anàlisi formal

La composició és simètrica i vertical. L’espai és angoixant, tot ple, és a dir, horror
vacui (precedent del Barroc) i no es percep pràcticament referència espacial, ja que
existeix molt poc fons i s’observa una mica de sòl en el primer pla. Aquesta falta d’espai
i l’actitud amenaçadora i agressiva de la multitud crea una atmosfera de dramatisme.
Les tres Maries i el que forada la fusta semblen formar una V compositiva que centra
l’atenció cap a la figura i, sobretot, el vermell intens del Crist. Aquest color expansiu i
símbol de la passió atrau fortament a l’espectador.
L’ús sobretot del vermell, grocs i verds, als que s’afegeixen blancs, grisos, verds és
d’influència veneciana, així com la llum i els reflexos, per exemple, de l’armadura.
Hi han diversos enquadres en la composició. Les tres Maries de l’esquerra estan vistes
des d’un punt de vista alt mentre que el Crist està representat des d’un punt de vista
baix que el fa semblar més elevat, amb el mateix punt de vista es representa al soldat
Longí i el personatge que forada la fusta. Aquest i les Tres Maries presenten escorços
creant profunditat.
La llum sembla procedir místicament de dalt cap a on mira el Crist. Una llum focal
que es projecta en el seu rostre i en el vermell intens de la seva túnica donant una gran
brillantor.
En quant al ritme, els personatges que ocupen el fons són més alts i elevats que
els del primer pla i fa que es cregui la sensació de que el Crist avança o es mou cap a
nosaltres, per tant, el ritme avança.
Cal destacar de la figura del Crist la seva serenitat i la seva mirada elevada al cel
indicant l’acceptació del seu sacrifici. Aquesta actitud contrasta amb algunes
expressions agitades de la multitud i la tristesa de les Maries que miren a la fusta de la
creu.

7. Influència d’estil

La seva formació a Creta, és a dir, d’art bizantí influeix en el simbolisme i les figures
antinaturals ja que l’important és la transmissió de l’idea i de l’espiritualitat.
La seva presència a Itàlia, a la Venècia del Tizià influeix en la fragmentació i llibertat de
la pinzellada, la bellesa de l’entonació de certs quadros, els efectes de brusca
il·luminació en els nocturns i en l’esquema de composició. I de Tintoretto, els colors amb
forts contrastos amb preferència cap a games cromàtiques fredes, llums irreals o
teatrals i contrastos lumínics. A Roma el seu contacte amb l’obra de Miquel Àngel i
artistes manieristes influeix en el tractament de l’anatomia, les figures ondulades o
serpentines i en l’allargament d’aquestes, donant un estil elegant i sinuós, de grans i
rítmics personatges de petits caps, i alhora també graciós i sorprenent, heroic i sofisticat.
Finalment la seva presència a Espanya influeix en el misticisme religiós de la seva obra i
en l’expressionisme dramàtic tan arrelat al territori espanyol.