DIV Pirròfits o Dinòfits:

Cl Dinofícies: dinoflagel·lats
FORMES DE VIDA:
Unicel·lulars biflagel·lat, monadals. (Σ espècies capsals, coccals, i tricals).
Formes: Vegetativa, Ameboide, Quist, Espora

FORMES DE RESISTÈNCIA:
Quists +/- esfèrics.

ESTRUCTURES i ORGÀNULS Especials:

Forma i mida: de globus majoritàriament (8µm – 2mm Φ) amb banyes i protuberàncies
Color: de verd, grogòs, marronòs, alguns incolors)
Protecció: PC, plaques de cel·lulosa +/- gruixudes (teques cel·lulòsiques)
[si tenen teca s’anomenen Tecats; grups sense teca, o plaques primes [= no tecats o Nus]]
Alimentació: Cromoplasts (grocs, bruns, vermellosos)
Moviment: Majoria 2 flagels: 1 longitudinal (solc - sulcus) 1 transversal (cíngol).
1 avança l’altre gira d’aquí el nom (dinein grec girar).
Algunes Espècies AD tenen Estigmes senzills, algunes d’AS Ocels (Estigmes complexos amb lents)

NUTRICIÓ:
Com a algues són: Foto-Lito-Auto-tròfiques però poden ser també heterotròfiques, perquè Hetero-
Organo-Quimio- carnívores.

Pigments Fotosintètics (Clorofil·les): a; c1, c2;

Altres Pigments fotosintètics: β- caroté, Xantofil·les (Fucoxantina, Peridinia, Dinoxantina,
Diadinoxantina)

Substàncies de Reserva: midó (grànuls externs al Cloroplast), glucà, olis

REPRODUCCIÓ:
a. Asexual:
1. tipus Peridinium
2. tipus Ceratium
3. Zoòspores biflagel·lades (similars a les formes vegetatives) (similars a cists)
b. Sexual: molt rara, gàmetes indiferenciades (semblants a les espores, que es fusionen)

RESISTÈNCIA A FACTORS AMBIENTALS:

Necessiten llum per a realitzar la fotosíntesi, però en determinades circumstàncies poden viure fins
a cert punt de la degradació de matèria orgànica saprobia d‘altres organismes (comú a totes les
algues inferiors, no totes les espècies algunes d’elles).
Per mantenir-se en la zona fòtica tenen diversos mecanismes:
- flagels
- estructures antisedimentació
- Vacúols de gas i gotes de lípids (per a surar)

ORGANISMES IMPORTANTS i IMPORTANCIA HUMANA:

Grup important del Fitoplancton
Simbiosi amb cnidaris Zooxantel·les, altres són paràsits
Marees Roges: es formen quan: aigües someres, alta temperatura, llum intensa, aportament de
nutrients (pluges i estiu)
Dinophysis lenticula; D. ovatum AS (expansions externes de la teca (ventalls)).
Protoperidinum ovatum AS; tecat (Sp d’AD indicadors d’oligotròfia)
Scrippsiella trochoidea AS, (Sp tb Asalo); tecat (ports, badies, llacunes)
Noctiluca scintillans AS, no tecat (no tòxic), bioluminiscent si agitació de l’aigua
Peridinium voltzii AD en estanys i abeuradors malestar animals que se’l beuen; tecat
(Sp de Peridinium d’AD, Asalo, AS)
Porocentrum gracile Sp d’AS i Asalo; primitiu, sense solc, tecat; bioluminiscent
Noctiluca sp AS; no tecat; cèl·lula inflada per una gran Vacúol de gas (1-2mm); pot alimentar-se de
M.O. (fins a ous d’anxova); vermell però és verd si conté altres algues simbiòtiques interior;
fosforescent, bioluminiscent
Pyrodinium sp AS; tectat; bioluminiscent
Gonyaulax sp (bioluminiscent) mata invertebrats Gonyaulax catenella dura de 2 a 3 setmanes a
l’interior dels mol·luscs (ataca nervi motor (sinapsi nervi-múscul)) Saxitoxina, parada cardio-
respiratòria mort home 12h després de menjat, Laboratori, 1g de Saxitoxina mata 5x10E6 rates.
Toxina termoestable, es manté en mol·luscs cuinats. Altres Sp. Gonyaulax tamarensis, ítem
anteriors AS; tecat; prefereix aigües calentes.
Pyrocystis sp AS; tecat, major part del temps en forma de cist, sense flagels, poden néixer fins a 8
cèl·lules nedadores; paràsit ous de peixos (bioluminiscent)
Gymnodinium, Ceratium, Cochlodinium poden ser tòxics o no.
Gymnodinium brevis (mata peixos però no invertebrats); AS; sense teca
Gymnodinium mirabile Asalo i AD; sense teca
Cochlodinium sp AS; sense teca
Ceratium sp Majoria d’AS, (algunes d’Asalo i d’AD); amb teca; Espècies banyudes
Ceratocorys sp.
Ornithocercus sp.