ESCOLA TECNICO-PROFESSIONAL XAVIER

C.F.G.S. Dietètica. Crèdit 5. Microbiologia i Higiene.

DOSSIER 6: UD 1. Microbiologia Bàsica.
Na3. Grups de microorganismes. SNa 4. Algues
Estructura de la Unitat Didàctica:
UD1: Microbiologia Bàsica. (1a Ava).
Na 1. Introducció. Estructures dels microorganismes i funcions que acompleixen.
Classificació: 5 Regnes i altres classificacions.
Introducció a la teoria cel·lular.
Estructures dels organismes
Funcions d’aquestes estructures en els organismes
Na 2. Paper dels microorganismes en l’alimentació.
SNa 1. Paper beneficiós. Fermentacions.
SNa 2. Paper perjudicial: Contaminacions i alteracions
Na 3. Principals grups de microorganismes. Reproducció i cicles vitals.
SNa 1.“microbis” subcel·lulars: Virus i Prions
SNa 2. Bacteris
SNa 3. Protozous
SNa 4. Algues
SNa 5. Fongs
SNa 6. Altres
Què són les algues?
• Alga, prové del llatí i vol dir planta aquàtica.
Ni són plantes, ni totes són aquàtiques, tot i que si necessiten una humitat elevada.
• Són organismes constituïts per cèl·lules eucariotes.
• La majoria es comporten de forma similar als vegetals.
• Contenen cloroplasts per fer la fotosíntesi o orgànuls similars.
• La majoria tenen paret cel·lular. Però la seva constitució és més diversa que la dels vegetals.
• Pel que fa a la seva organització, n’hi ha des de unicel·lulars, fins a pluricel·lulars més o menys
complexos. Sense sistemes vasculars desenvolupats i amb estructures reproductives simples.
Principals grups d’algues:
• Zoofitoplancton:
Euglenòfits
• Dinoflagel·lats:
Dinòfits o Pirròfits
• Algues daurades o grogues
Criptòfits
Haptòfits
Crisòfits (Diatomees)
• Algues verdes
Cloròfits
• Algues brunes
Feòfits
• Algues vermelles
Rodòfits
En funció de que es classifiquen en grups diferents?
• De la Morfologia dels tal·lus. Nivell d’organització del tal·lus.
• Morfologia de les cèl·lules.
• Composició química i la morfologia de la paret cel·lular.
• Tipus de clorofil·les i altres pigments.
• Formes de emmagatzematge i tipus de productes de reserva.
• Presència i nombre de flagels en cèl·lules mòbils.
• Estructures reproductores
• Patrons d'història vital (cicles vitals).

28
Nivells d’Organització de les Algues.
• Ameboide: sense paret cel·lular, forma pseudòpodis.
• Monadal: cèl·lules lliures, flagel·lades, nedadores, formen muscil·lag unint-se en colònies
rudimentàries, majoritàriament sense paret cel·lular.
• Capsal: cèl·lules immòbils, flagels rudimentaris en cèl·lules reproductives, parets primes, cenòbis
filamentosos simples.
• Coccal: cèl·lules sense flagels, unicel·lulars lliures, o cenòbis petits.
• Trical: les cèl·lules només es divideixen en una direcció. Uninulceades. Si es divideixen en 2 plans
diferents apareixen ramificacions.
• Sifonocladal: filaments gruixuts de cèl·lules plurinucleades.
• Sifonal: tal·lus cenocític amb formes diverses (filamentós, globular, més complex). Septes només a les
cèl·lules reproductives.
• Plectenquimàtic: filaments entreteixits, units per mucil·lag i/o soldadures, cada filament és independent.
• Hístic: vertaders teixits.
Orgànuls i estructures
• Els de la cèl·lula eucariota vegetal.
• Tot i que els cloroplasts poden ser diferents dels que trobem en els vegetals.
• Així com no ser-hi.
Perquè tenen altres tipus d’orgànuls amb funció similar (Ficobilisomes).
O bé, perquè els han perdut del tot.
• Frústules i teques. Com a estructures protectores.
• Hi ha estructures de resistència, especialment lligades a la reproducció. Tot i que en els organismes més
simples es troben estructures similars als quists dels protozous. En els membres més desenvolupats,
sovint es tracta del zigot embolcallat de capes rígides.
• Pirenoide:
Zona densa a l’interior del cloroplast, constituïda per proteïna, que està relacionat amb la síntesi i
l’emmagatzematge del midó.
• Estigma o taca solar:
Fotorreceptor, ocels primitius.
• Haptonema:
Apèndix filamentós no neda, fixa.
Estructures. Amb Funció de Protecció
• Paret Cel·lular
• Teques
• Frústules
• Quists
• Etc.
Paret Cel·lular
• Hi ha algues sense paret
• Algues amb una capa de proteïna interna (per sota de la membrana citoplasmàtica). Aquesta capa té
funció únicament estructural, mantenir la forma de la cèl·lula.
• Amb una capa de proteïna externa.
• Paret de Cel·lulosa.
• D’altres materials.
Estructures i orgànuls. Amb Funcions de Moviment, Flotació i Fixació
• Flagels:
- N’hi ha que en tenen i n’hi ha que no.
- N’hi ha que en tenen Sempre,
- N’hi ha que només en presenten en determinats estadis larvals (durant la reproducció).
• Estructures de fixació:
En espècies bentòniques, per fixar-se al substrat.
En espècies paràsites, per fixar-se a l’hoste.
Haptonema
29
 • Estructures per a la Flotació:
Flagels
Vacúols d’aire
Vesícules lipídiques
Estructures de la paret.
• Fotoreceptors:
Estigma o taca solar. Permet diferenciar d’on ve la llum, per traslladar-s’hi.
Estructures per a la Nutrició
• Cloroplasts.
- La majoria de les algues són lliures i realitzen la fotosíntesi.
- Algunes són simbiòtiques, i també realitzen la fotosíntesi (Líquens, zooxantel·les).
- Algunes són paràsites. Han perdut els pigments fotosintètics.
• Pirenoide.
• Tipus de pigments fotosintètics:
Clorofil·les ( Chl a; Chl b; Chl c; Chl d)
Ficobilines (Ficocianina; Ficoeritrina)
Carotenoides (α; β; ε)
Xantofil·les (Anteroxantina, Dinoxantina...)
• Substàncies de reserva
Sucres diversos
Midó
Crisolaminarina
Laminarina
Olis
Manitol
Altres.
Reproducció
• Mecanismes de Reproducció Asexual:
Fissió binària o Bipartició (Escissió binària):
Primer es produeix la divisió del nucli (mitosi) i després la del citoplasma (citocinesi).
Esporul·lació:
Espores amb flagels (mòbils). Zoòspores.
Espores sense flagels (immòbils). Aplanòspores.
Fragmentació:
El tal·lus es trenca i es regeneren nous tal·lus a partir dels fragments.
• Mecanismes de Reproducció Sexual:
Unió de gàmetes. (Gamia)
Estructures femenines, Oogonis.
Estructures masculines, Anteridis.
Gàmetes iguals, Isogàmetes.
Gàmetes diferents, Anisogàmetes.
Utilitats de les Algues
• Alimentació
• Abonament de terres
• Pintures
• Funcionament normal de l’ecosistema
Altres accions de les algues
• Recobriment de superfícies.
• Marees roges, toxicitat.
• Invasions d’ecosistemes
Classificació
· Euglenòfits · Haptòfits o Primnesòfits · Cloròfits
· Dinòfits o Pirròfits · Crisòfits (cl Bacil·larofícies · Feòfits
· Criptòfits (diatomees)) · Rodòfits
30