FUTURISME

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

El Futurisme va ser un moviment fonamentalment italià, de • Proclamen el rebuig frontal al passat, a la tradició, i
caràcter literari (Marinetti) i plàstic: el pintor argentí Emilio defensen un nou art modern, dominat per la màquina,
Pettoruti i els pintors italians: Gino Severini, Carlo Carrà, Giacomo la velocitat i la ciutat.
Balla, Umberto Boccioni (escultor), l’arquitecte Antonio Sant'Elia
• Prohibeixen la part sentimental i anecdòtica i no
El Futurisme és un dels primers moviments de l’avantguarda
assumeix absolutament gens del passat.
artística. El futurisme es considera que s'inicia quan, el 20 de febrer
• L'estètica futurista pregona també una ètica, d'arrel
de 1909, el poeta Filippo Tommaso Marinetti va publicar el
fonamentalment masclista, misògina i provocadora,
Manifest del Futurisme al diari “Le Figaro” de París. En aquest
amant de l'esport i de la guerra ("única higiene del
primer Manifest del Futurisme (el primer de molts altres) en el que
món", segons Marinetti), de la violència i del perill.
afirma: "un automòbil de carreres ..., es més bell que la Victòria
• Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa
de Samotràcia".
imatge, com si fos una seqüència fílmica, ho van
Mentre a França es desenrotlla el Fauvisme i a Alemanya l’
anomena simutaneisme.
Expressionisme, a Itàlia és desenvolupen les idees futuristes.
• Es fa servir la tècnica del divisionisme i una àmplia
El futurisme va ser anomenat així per la seua intenció de trencar
gamma de color.
absolutament amb l'art del passat al considerar que els museus són
equivalents als cementiris, especialment a Itàlia, on la tradició • Els temes preferits en pintura són la ciutat i la figura
artística del passat ho envaïa tot. El futurisme rebutjava l'estètica humana en moviment.
tradicional i s'interessava per la vida contemporània, la innovació i
les darreres tecnologies. Els temes dominants van ser la màquina i El futurisme expressa una nova manera d'entendre la realitat:
el moviment. ja no es tracta de representar el que veiem sinó també tot el
Per a expressar el moviment, repeteixen la mateixa imatge, com si que està relacionat amb el que no és visible: un estat d'ànim,
fos una seqüència fílmica, i això ho van anomenar "simultaneisme" les sensacions i emocions de l'espectador, la percepció de la
Calia, doncs, crear un art nou des de zero, d'acord amb la llum, del temps, de l'espai i del moviment.
mentalitat moderna, els nous temps i les noves realitats. El moviment futurista estava molt influït per les noves
Al 1911, entren en contacte directe amb el cubisme, al que van tecnologies òptiques, lligats al cinematògraf, que van revelar
acusar de ser estàtic en excés. la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina.
El futurisme valorava la poesia, l'escàndol, l'audàcia, la velocitat, les Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i
noves tecnologies i el canvi revolucionari; i també el masclisme, el tecnològica i volen acabar amb la tirania dels sentiments
nacionalisme, la guerra i l'arquetip del guerrer. Es caracteritzava (M.Raymond). S'exalta per exemple la bellesa de la màquina;
entre altres coses per l'exaltació de la sensualitat, l'adoració a la es rebutja el passat; Volem destruir els museus, les
tecnologia i la màquina, el retrat de la realitat en moviment i biblioteques i les acadèmies de tota classe, es glorifica la
l'expressió plàstica en totes les arts, incloent les escèniques i la guerra...(Única higiene del món), el militarisme, el patriotisme,
literatura, per exemple en la disposició en què s'escriu i les i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme.
tipografies. Diversos membres del grup futurista es van embarcar amb el
El pressentiment de la Primera Guerra Mundial és saludat amb feixisme italià de Mussolini. Marinetti participà en la Guerra
entusiasme pels futuristes que confien que una destrucció total d'Etiopia (1935) i en la segona Guerra mundial combaté contra
permeta construir des de zero la nova cultura occidental. Molts el front rus.
d'ells es van allistar de forma voluntària però la guerra suposaria la
fidel grup: Boccioni i Sant' Elia moren i Russolo queda invàlid
durant anys.
El futurisme, i el propi Marinetti, van anar polititzant-se cada vegada més fins a coincidir amb idees feixistes (en el partit del qual va
ingressar l'italià en 1919).
A mitjans dels anys vint, l'estètica futurista va anar disgregant-se fins a desaparèixer en la dècada dels quaranta.
L'any 1911 Severini (havia viscut a París i havia conegut Picasso i Apollinaire) convidà Marinetti, Boccioni i Carrà a visitar el "Salon
d'Automne" on s'exposaven molts quadres del "moviment cubista". En retornar a Milà, junts van organitzar la primera exposició
futurista. Recollien la tendència a la fragmentació i a la descomposició del volum en formes geomètriques dels cubistes, però introduint
efectes de moviment. La seua manera de "ser moderns" comportava una nova estètica de la idealització de la màquina i de la velocitat.
L'impacte del futurisme va ser molt ràpid perquè l'exposició de Milà de l'any 1912 va viatjar a Londres, Berlín, Brussel·les, Hamburg,
Amsterdam, La Haia, Frankfurt, Breslau, Zuric,Munic, Viena, Dresden i Moscou per donar a conèixer un missatge cultural que volia ser
revolucionari.
En literatura, els escriptors futuristes atacaren les influències romàntiques i les simbolistes que encara eren vigents en determinades
expressions literàries. Apel·laven a l'instint pur, a les passions elementals i a la irresponsabilitat. Pel que fa a l'estil, és característic el
vers lliure, l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, dels adjectius, dels adverbis, dels signes de puntuació, del verb
conjugar i donaven especial importància a la disposició tipogràfica.
En pintura destaquen els italians Gino Severini, Carlo Carrà i Giacomo Balla; i l'argentí Emilio Pettoruti. I en escultura
( en general eren també pintors) destaca Umberto Boccioni.
El màxim representant de l'arquitectura futurista és Antonio Sant'Elia. En 1914 va presentar un manifest de l'arquitectura futurista i el
projecte "La Ciutat Nova", al qual proposava un món vertical i mecànic, connectat per mitjà d'ascensors de vidre i metall.

manifest futurista
1. Volem cantar l'amor al perill, a l'hàbit de l'energia i a la temeritat.
2. El coratge, l'audàcia i la rebel·lia seran elements essencials de la nostra poesia.
3. La pintura i l'art ha magnificat fins avui la immobilitat del pensament, l'èxtasi i la son, nosaltres volem exaltar el moviment
agressiu, l'insomni febril, la cursa, el salt mortal, la bufetada i el cop de puny.
 4. Afirmem que l'esplendor del món s'ha enriquit amb una bellesa nova: la bellesa de la velocitat. Un cotxe de carreres amb
el seu capó adornat amb grans tubs semblants a serps d'alè explosiu ... un automòbil que sembla que corre sobre la
metralla és més bell que la Victòria de Samotràcia.
5. Volem lloar l'home que té el volant, la llança ideal travessa la Terra, llançada ella mateixa pel circuit de la seua òrbita.
6. Cal que el poeta es prodigue amb ardor, faust i esplendor per augmentar el entusiàstic fervor dels elements primordials.
7. No hi ha bellesa sinó en la lluita. Cap obra d'art sense caràcter agressiu pot ser considerada una obra mestra. La pintura ha
de ser concebuda com un assalt violent contra les forces desconegudes, per reduir-les a postrar-davant de l'home.
8. Estem sobre el promontori més elevat dels segles! Per què hauríem de protegir-nos si pretenem enderrocar les
misterioses portes de l'Impossible? El Temps i l'Espai moriran demà. Vivim ja en l'absolut perquè ja hem creat l'eterna
velocitat omnipresent.
9. Volem glorificar la guerra - única higiene del món-, el militarisme, el patriotisme, el gest destructor dels anarquistes, les
idees per les quals es mor i el menyspreu per la dona.
10. Volem destruir els museus, les biblioteques, les acadèmies variades i combatre el moralisme, el feminisme i totes les altres
covardies oportunistes i utilitàries.
11. Cantarem a les grans multituds que el treball agita, pel plaer o per la revolta: cantarem a les marees multicolors i
polifòniques de les revolucions en les capitals modernes; cantarem al febril fervor nocturn dels arsenals i de les drassanes
incendiades per violentes llunes elèctriques; a les estacions àvides devoradores de serps que fumegen, a les fàbriques
penjades als núvols pels fils de les seues fumeres; en els ponts semblants a gimnastes gegants que salven els rius brillant al
sol com ganivets centellejants; en els vaixells de vapor
És des d'Itàlia on llençarem al món aquest manifest nostre de violència atropelladora i aventurers que fan olor a l'horitzó, en les
locomotores de pit ample que trepitgen els rails com enormes cavalls d'acer embridats de tubs i al vol relliscós dels avions la hèlix
cruix al vent com una bandera i sembla que aplaudeix com una boja massa entusiasta, incendiaria, amb la qual fundem avui el
«futurisme», perquè volem alliberar aquest país de la seua fètida gangrena de professors, d'arqueòlegs, de cicerones i d'antiquaris.
Ja durant massa temps Itàlia ha estat un mercat d'antigalles. Nosaltres volem alliberar-la dels innombrables museus que la
cobreixen tota de cementiris innombrables.

Filippo (caretula) Tommaso Marinetti, «Le Figaro» 20 de febrer de 1909.

Giacomo Balla 1871-1958

Giacomo Balla va ser un dels més destacats representants del futurisme italià. Estimulat pels radicals postulats de Marinetti, va signar
el Manifest de 1910 per canviar dràsticament l'art en un món que estava sent devorat per la modernitat.
Giacomo va estudiar a l'escola nocturna de dibuix de Torí. Poc després es trasllada a Roma i aconsegueix cert renom com a retratista. Al
principi va treballar amb una pintura impressionista, però a poc a poc va anar entrant en contacte amb les noves idees artístiques i va
acabar ficat de ple en el vòrtex futurista.
El futurisme era extrem. Va copiar bastant del cubisme, com és mostrar un objecte des de diversos punts de vista diferents, però per a
res van adoptar la sobrietat de Picasso o Braque. Els futuristes eren una mena de cubistes amfetamínics.
Una de les obsessions de Balla (i dels futuristes en general) va ser plasmar en els seus llenços el moviment. Lògicament això va acabar
derivant en l'abandó progressiu de la figuració, convertint-se en un dels precursors de la abstracció i els seus experiments pictòrics
exercirien una gran influència en les avantguardes de principis del segle XX.
Va ser també un excel·lent escultor que va voler portar el moviment també a una escultura en principi estàtica.
Paradoxalment i desencantat amb la violència política amb la qual s'estava agermanant el nou art, va decidir tornar en els seus últims
anys a la figuració.

Velocitat i soroll 1914-1915 Mercuri passant davant del sol 1914 Noia Corrent en una Balcó 1912

Carlo Carrà 1881-1966

Carlo Carrà va ser un pintor italià d'avantguarda que va ajudar a crear el futurisme i després es va integrar en la pintura metafísica.
L'artista va començar treballant amb 12 anys realitzant murals, i amb 18 ja estava decorant pavellons de l'Exposició Universal de París.
Potser ací ja va començar a veure que l'art estava a punt de revolucionar (i encoratjat per la seua joventut i rebel·lia va començar a
experimentar amb el seu art).
En 1910 juntament amb Boccioni, Russolo i Marinetti, signa el Manifest de la Pintura Futurista. La seua etapa futurista dóna com a
resultat alguns dels seus millors treballs, que destaquen pel seu terrible dinamisme Com a bon futurista va veure amb bons ulls mostrar
moviment, poder i violència.
Però en la Primera Guerra Mundial l'artista va patir un canvi, i amb ell el seu art. En un hospital militar va conèixer a Giorgio de Chirico,
el creador pintura metafísica, i va decidir unir-se al moviment. Carrà va decidir ara «reintegrar la història, i precisament la història de la
pintura italiana». A partir d'aquest moment desenvolupa una idea de realitat màgica i clàssica al mateix temps. El seu radicalisme va
decréixer i Carrà va començar una etapa molt més «moderada», prenent coses dels clàssics als quals havia rebutjat anys abans.
Va ser un pintor molt prolífic, deixant nombroses obres de les seues diferents etapes artístiques, a més de diversos llibres sobre art.

Dona al balcó 1912 El funeral de l'anarquista Galli 1910–1911 Demostració intervencionista 1914

Umberto Boccioni 1882-1916

Pintor i escultor, Umberto Boccioni va ser un dels primers artistes d'avantguarda i el màxim exponent del futurisme italià, moviment
que defensava que «l'artista modern ha de alliberar-se dels models i les tradicions figuratives del passat, per centrar-se únicament en el
món contemporani, dinàmic i en contínua evolució».
El dinamisme va ser sens dubte una de les característiques principals de la seua obra. Moviment extrem que ajudava a les seues
temàtiques de rabiosa actualitat: l'automòbil, la ciutat, la indústria... Fins i tot la guerra era apreciada. Un altre concepte que va voler
ressaltar va ser el de simultaneïtat, cosa que compartiria amb les noves teories cubistes. Veure diverses imatges alhora era un concepte
tan modern com futurista, i per descomptat és una cosa que avui en dia donem per fet, donada la saturació d'imatges i informació que
digerim diàriament.
El antiacademicisme va ser una altra de les senyes d'identitat del moviment futurista en general i de Boccioni en particular. Van
desenvolupar un virulent atac a l'acadèmia i els museus, que eren considerats cementiris d'art, arribant fins i tot a situacions violentes.
Aquest radicalisme permetria que el futurisme acabés per acostar-se al nouvingut feixisme. Dos corrents absolutament noves,
fascinants, juvenils i enèrgiques que potser molts membres no van endevinar les repugnants formes que adoptaria en el futur.
La importància de Boccioni, més que per mèrits artístics, radica que va ajudar a parir el primer «isme», va crear una estètica de zero,
permetent una profunda renovació de les tècniques i principis artístics, les repercussions encara se senten en l'actualitat.
Boccioni no va acabar els seus dies en un accident de cotxe a tota velocitat, ni absorbit per una turbina. Va morir al més pur estil “old
fashion” en caure d'un cavall.

La ciutat s'aixeca 1910 El carrer entra a casa 1912 Dinamisme d'un ciclista 1913
Formes úniques de continuïtat en l'espai 1913 Càrrega dels llancers 1915