Josep Renau i el • La seua obra, el compromís polític:
fotomuntatge • Com ja hem vist l´obra de Renau es fruit del seu temps (
La seua vida( València 1907, Berlín Orintal 1982)
Al seu cas vida i ideologia i creació artística estan
íntimament unides, naix a Valèmcia al 1907 i es graduà a
L´Escola de Belles Arts de Sant Carles al 1925, centre al qual va
exercir com a professor de dibuix desde 1932 fins al 1936. El
seu compromís polític el portà a ingressar al Partit Comunista al
1931 tot utilitzant la seua obra artística com a arma de
propaganda revolucionària als servei dels seus ideals polítics.
L´any posterior es casa amb Manuela Ballester. Al 1935 funda la
revista “ NuevaCultura” i col.labora amb “ La Verdad”, sense
deixar de banda la seua producció cartellística.
Al 1936 és nomenat Director General de Belles Arts i com
a tal encarregat de salvaguardar el patrimoni artístic de la
destrucció provocada per Guerra Civil, de fet al al 1937
durant la preparació del pavelló espanyol de l´exposició de
París, encarrega a Picasso la realització del Guernica. L´any
seguent és nomanat Director General de Propaganda Gràfica.
Al 1939 s´exilià no retornant a l´Estat Espanyol fins 1976,
amb la mort de Franco. Durant l´exili, primer a Mèxic i després a
l´antiga República Democràtica Alemanya el.laborà la seua obra
més famosa, la série de fotomuntatges arreplegats al llibre “
Fata Morgana USA, the American Way of Life”. Al 1979 crea la
Fundació Renau per tal de fer conèixer la seua obra a territori
valencià, al 1982 quan preparaba la seua definitiva tornada a
València mor a l´edat de 75 anys.
Guerra Civil Espanyola i Mondial, Divisió del Món en Blocs…) i del
seu compromís polític i social. El seu és un art combatiu que
tracta de conmoure, amb intencionalitat ideològica, apartat de
l´art per l´art fet només per agradar la sensibilitat de
l´espectador.
• Partint de la cartelleria i amb influències Da-Da i
Subrrealistes, arriba al foto-muntatge tot utilitzant imatges de
la publicitat i els mitjans de comunicació de mases per llançar
missatges en la direcció contrària. Adiferència d´altres artistes
com John Heartfield ell utilitzarà elcolor com a element de
denúncia convinant-ho amb el blanc i el negre.
• El procés de creació era totalment artesanal, retallant i
pegant manualment les imatges tretes de la premsa gràfica i
pintant manualment, sense les possibilitats que la informàtica pot
oferir actualment. Renau tractà temes tan actuals com el
belicisme,el racisme, la utilització de la Dona com a mercaderia,
el racisme, la fam del Tercer Món i la crítica a la política dels
USA i el retall de les llibertats, temes encara candents.
Dreta Renau
poc abans de
la seua mort i
portada del
seu llibre “
Fata Morgana”
amb els
fotomuntatges
de l´American
Way of Live.
“ PAX AMERICANA” “ CELEBRITATS NORDAMERICANES”
“ EL PRESIDENT PARLA DE PAU” “ LA GRAN DESFILADA”
“ OMBRES EN LA PLANTACIÓ” “ ORGASME RACIAL”
“ UN DONATIU PER ALS POBRES FAMOLENCS” “MISS BISTEC DE XICAGO”
“ EL FASCINADOR REI DEL PETROLI” “ CAPITALISME POPULAR”
“ RÈQUIEM PER A UN COLOM” “ COCA-COLA VERSUS PEPSI-COLA”
“ SEGURETAT NACIONAL” “ EL SABI I LES BÈSTIES”
“ AH, QUE BELLA ÉS LA GUERRA!”
Tot i ser la més coneguda
“ The Amwerican Way of
live” no representa la
totalitat de la seua obra,
tant política com
comercial.
En quant a l´obra política
Renau realitzà cartelleria
de propaganda durant la
Guerra Civil Espanyola com
els eixemples de l
´esquerra.Un cop exiliat a
Mèxic col.laborà amb el
cartellista Diego Rivera i a
la RFA treballà en una
série pareguda a la
dedicada als EEUU però
dedicada a la RDA.
Implicat amb els
esdeveniments espanyols
també feu muntatges com
els del costat. Als darrers
anys de la seua vida col
´laborà amb el
valencianisme polític d
´esquerres com es pot
vore a l´ultima pàgina.
Pel que fa a l´obra gràfica
comercial i per encàrrec
destaca la cartelleria de
cine i el cartell del
balneari de Les Arenes, a
València.
Esquerra cartell dedicat Ovidi Montllor i dalt “ Recollons Beach”,
cartell satíric alusiu a l´urbanització del Saler, durant els anys finals
de la dictadura franquista es decidí la destrucció de la pinada i el
cordó dunar del Saler per a construir Golf, urbanitzacions i
apartaments i la conversió del Llit Vell del Túria en autopista, la
reacció popular foren les campanyes “ El Saler és nostre i el volem
verd” i “ El riu és nostre i el volem verd” que aconsseguiren aturar els
dos projectes.
Tot i l´exili Josep Renau es mantenia informat de la realitat social i
política del País Valencià, tot col.laborant amb els movimentys socials
i polítics que li eren més pròxims com el valencianisme polític i les
personalitats que durant el franquisme lluitaren pel reconeiximent de
la llengua i la cultura pròpies.