ACFrOgBhOQ mTHURZLaAYlBioG8DbEhHaFhTihSnfDXLZcq7iyAg0SjR4LnNu9eXGKSd9Ctn2afFwFACXYBdxm 0saXCQ91oCFSfHUqGyHEw - ETvz85aTSHTu1mk6BE PDF

AI Recursos per a
R l’avaluació
À
MI
R
P
T
A
R
O
S
S
E
F
O
R
P
L
E
D
A
C
E
T
OI
L
BI
B
Avaluació
de continguts
Llengua 6
El quadern d’Avaluació de continguts de Llengua,

per a sisé curs de primària, és una obra col·lectiva
concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana
Educación, S. L./ Edicions Voramar, S. A., dirigit
per Teresa Grence Ruiz i Immaculada Gregori
Soldevila.
Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Gemma
Gemma Avellan B isbal
Anna
An na Can yell es Roca
Ro ca
Maria Colomer Canyelles
Xavier Molina Martí
IL·LUSTRACIÓ
Azulam
Azu lam arill
ari ll o
EDICIÓ
Gemma Avellan Bisbal
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ
EDITORIAL DE PRIMÀRIA
Maite L ópez-Sáez
ópez-Sáez Rodrígu ez-Piñero
ez-Piñero
Presentació
Un sistema d’avaluaci ó complet

El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la
tasca del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els
aspectes de l’ava - luació:
• Avalu
Av aluaci
aci ons
on s ext ernes:
ern es: i ntr
nt r oduc
od ucci
cióó i pr oves ber ades.. Anàlisi de les
ov es all i berades
principals avaluacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional,
destinades a l’alumnat d’educació primària, i mostres de proves
alliberades.
• Avalu
Av aluaci
aci ó de cont gu ts.. Proves de control per a cada unitat didàctica i
co nt in guts
proves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició
dels conceptes i procediments principals.
• Avalu
Av aluaci
aci ó per co mpetèn
mp etènci
cies.
es. Proves que avaluen el grau d’adquisició de
les competències.
competències.
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada
unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels
alumnes, en funció dels indicadors d’assoliment.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar
fàcil- ment proves d’avaluació personalitzad es mitjançant la selecció
d’activitats a tra - vés d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar
les activitats selecci- onades i que el professorat n’incloga d’altres
d’elaboració pròpia.
• Gestor de qualificacions. Aplicació informàtica que facilita portar un
registre detallat de les qualificacions.
• Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i
grà- fics comparatius a partir de les dades del gestor.
Recursos per a l’avaluació de

continguts
L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i
aprenentatge efectuant una comprovació permanent del nivell d’assoliment
dels objectius. Com a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els
recursos següents:
Presentació
Un sistema d’avaluaci ó complet

El projecte Saber Fer ofereix un ampli conjunt de recursos per a facilitar la
tasca del professorat i respondre a les seues necessitats, atenent tots els
aspectes de l’ava - luació:
• Avalu
Av aluaci
aci ons
on s ext ernes:
ern es: i ntr
nt r oduc
od ucci
cióó i pr oves ber ades.. Anàlisi de les
ov es all i berades
principals avaluacions externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional,
destinades a l’alumnat d’educació primària, i mostres de proves
alliberades.
• Avalu
Av aluaci
aci ó de cont gu ts.. Proves de control per a cada unitat didàctica i
co nt in guts
proves d’avaluació trimestrals i finals, per a comprovar el nivell d’adquisició
dels conceptes i procediments principals.
• Avalu
Av aluaci
aci ó per co mpetèn
mp etènci
cies.
es. Proves que avaluen el grau d’adquisició de
les competències.
competències.
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada
unitat didàctica, criteris per a l’observació i el registre del grau d’avanç dels
alumnes, en funció dels indicadors d’assoliment.
• Generador de proves d’avaluació. Eina informàtica que permet elaborar
fàcil- ment proves d’avaluació personalitzad es mitjançant la selecció
d’activitats a tra - vés d’un sistema de filtres. També permet editar i modificar
les activitats selecci- onades i que el professorat n’incloga d’altres
d’elaboració pròpia.
• Gestor de qualificacions. Aplicació informàtica que facilita portar un
registre detallat de les qualificacions.
• Informes i estadístiques. Eina que permet elaborar informes d’avaluació i
grà- fics comparatius a partir de les dades del gestor.
Recursos per a l’avaluació de

continguts
L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i
aprenentatge efectuant una comprovació permanent del nivell d’assoliment
dels objectius. Com a suport per a facilitar aquesta tasca, s’ofereixen els
recursos següents:
uni tats didàctiq ues. Per a cada unitat es proporcionen
2. Avaluació de les unitats
els elements següents:
• Proves
Proves de c ontrol. S’ofereixen dues proves de diferent nivell:
– Prova B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims
que tots els alumnes han d’adquirir.
– Prova A. Prova de nivell avançat.
• Estàndards d’aprenentatge i solucionari. En una taula es presenten els
estàndards d’aprenentatge de cada unitat didàctica i es relacionen amb
les activitats de les proves plantejades. Així mateix, s’inclouen les
solucions de totes les activitats.
3. Avaluacions trimestrals. Per a dur a terme un seguiment de l’alumnat al
final de cada trimestre, es proporcionen els recursos següents:
• Proves d’avaluació trimestral. Estan destinades a avaluar els
continguts més importants que s’han treballat duran t cada trimestre. Es
faciliten tres proves:
– Avaluació trimestral B. Prova de nivell bàsic.
– Avaluació trimestral A. Prova de nivell avançat.
– Avaluació trimestral E. Prova destinada
destinada a un nivell d’excel·lència,
d’excel·lència, que
su- posa un repte intel·lectual més gran.
• Estàndards d’aprenentatge i solucionari.
4. Avaluació final. Per a realitzar una avaluació global de l’aprenentatge,
s’inclouen els elements següents:
• Proves d’avaluació final. Dissenyades per a avaluar el grau d’adquisició
dels continguts fonamentals del curs. Es proporcionen dues proves:
– Avaluació final B. Prova de nivell bàsic.
– Avaluació final A. Prova de nivell avançat.
• Estàndards d’aprenentatge i solucionari.
5. Quadres de registre.
regist re. S’ofereixen quadres de registre trimestrals per a
reco- llir-hi la valoració de l’aprenentatge de l’alumnat.
Llengua 6 3
Índe CONTROL I AVALUACIÓ
x Avalu aci ó i ni cial .................................. 6
Proves de control unitat 1

Prova de nivell bàsic (B) ........................ 10
Prova de nivell avançat (A) .................... 12




Avalu aci ó del primer t rimest re

Prova d’excel·lència (E) ......................... 34

Proves de contro l unitat 7


4 Llengua 6
Proves de control unitat 9 ESTÀNDARDS
Prova de nivell bàsic (B) ........................ 48 D’APRENENTATGE I
Prova de nivell avançat (A) .................... 50 SOLUCIONARI
Proves de contr ol unit at 10 Avaluaci ó i nici al ................................. 80

Prova de nivell bàsic (B) ........................ 52 Unitat 1 ................................................. 81
Unitat 2 ................................................. 82
Avalu aci ó del segon trimestr e
Prova de nivell avançat (A) .................... 58 Unitat 4 ................................................. 84
Prova d’excel·lència (E) ......................... 60
Unitat 5 ................................................. 85
Proves de contr ol unit at 11
Prova de nivell bàsic (B) ........................ 62 Avaluaci ó d el p ri mer
Prova de nivell avançat (A) .................... 64 trimestre............................................... 86
Proves de contr ol unit at 12 Unitat 6 ................................................. 88

Unitat 8 ................................................. 90
Avalu aci ó f inal
Unitat 9 ................................................. 91
Prova de nivell avançat (A) .................... 74 Unitat 10 ............................................... 92
Avaluaci ó d el s egon
trimestre............................................... 93
Unitat 11 ............................................... 95
Unitat 12 ............................................... 96
Avaluaci ó f inal .................................... 97
Quadres de registre ........................... 98
Llengua 6 5
Prova d’avaluació inicial
Nom Data
1 Relaciona aquestes for mes de comunic ació amb la situació c orresponent.
1 2 3 4
Benvolguts
veïns,
Esteu convidats
a la inauguració
de la fira.
L’alcaldessa
Un gest Un senyal visual Un senyal acústic El llenguatge
• Classifica les imatges segons q ue siguen comunic ació verbal o no verbal.

Verbal No verbal
2 Fixa’t en el dibuix 2 de l’activitat 1 i encercla les opcions corr ectes que identifiq uen
els elements de la comunicació.
• Emissor: els veïns / l’alcaldessa • Receptor: els veïns / l’alcaldessa
• Codi: el valencià / el paper • Canal: el valencià / el paper
• Missatge: agrair la participació en la fira / convidar a la inauguració de la fira
3 Escriu els dos substantius del tipus que s’indiquen en cada sac.
jugador Substantius col·lectius alegria Substantius abstractes

equip riu
orquestra pilota
músic mestre
arbre solitud
4 Forma els plurals d’aquests substantius.

• cosí • flauta
• arbre • lleó
• poma • forn
• pis • país
6 Llengua 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

AVALUACIÓ INICIAL
5 Completa amb articl es determinats, damunt de la línia contínua, i amb artic les indeterminats,
damunt de la línia discont ínua.
Hola, Martí,
Acabem d’arribar a Par ís. Ja ens hem instal·lat a hotel i hem desfet
maletes. Encara no hem vist res però, amb recorregut del
taxi, ja n’he tingut prou... Quina ciutat!
Ah, saps què? A aeroport ens hem trobat amics dels teus pares. Ells ja
anaven a agafar vol de tornada i estaven comprant últims regals. Els en
faltava un i ja no sabien si comprar camiseta, puzle o clauer.
Continuaré contant-te coses.
Carme
6 Encercla l’opció que pot substituir l’expressió destacada.

• Aniré a l’excursió amb Roser i tu. • nosaltres • vosaltres • ells
• Vam donar a Vicent les gràcies. • -li • -vos • -me
• Carles i Àngela són els néts de Toni. • Elles • Ells • Nosaltres
• Copia els pronoms que has encerclat i c ompleta la taula.
TIPUS DE PRONOM PERSONAL PERSONA

PRONOM
(fort o f eble) (primera, segona o tercera)
7 Observa i escriu oracions en què hi haja un adjectiu en el grau que s’indica.
• Superlatiu:
• Comparatiu de superioritat:
• Comparatiu d’inferioritat:
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 7

AVALUACIÓ INICIAL
8 Encercla de roig les formes verbals s imples; de bl au, les formes compos tes, i de verd,
les formes perifràstiques.
Al país de Valica, vivia una princesa que havia robat el cor d’un criat, de nom Joan. El rei, que
no sospitava les relacions de la filla amb el criat, la va comprometre amb el príncep del país
d’Argullera. Intentava així solucionar el greu problema de sequera que patia el regne, ja que
Argullera disposava d’aigua abundant i el rei esperava que, amb la unió dels dos regnes, Valica
superara definitivament les dificultats que provocava la falta d’ai gua.
JOSEP BATALLER . Contalles populars valencianes II (adaptació)
• Copia les formes verbals simples separant l’arrel de la desinència.
9 Completa els buits amb la forma que s’indica entre parèntesis.

Quan Rafel i Marc al Museu de Prehistòria, no
(PASSAT PERIFRÀSTIC D ’ENTRAR ) (IMPERFET D’IMAGINAR)
el que els esperava. Qui que una visita a un museu
(CONDICIONAL PERFET DE PENSAR ) (IMPERFET DE PODER)
ser tan divertida. Ells mai no en cap visita teatralitzada,
(PLUSQUAMPERFET D ’ESTAR )
però de segur que l’experiència.
(FUTUR DE REPETIR )
10 Escriu què són les formes no personals , quines són i posa’n algun exemple.
11 Completa cada parell amb les grafies que s’indiquen.
j / g ira-sol, ra ola tj / tg pela e, pe ada
s / ss ro ella, mu ol c/ç ervatell, eri ó
b/v in ent, pe rella l / l·l be ar, camami a
• Copia les paraules anteriors q ue corresponguen als dos c amps lèxics següents.
ELS ANIMALS
LES PLANTES

AVALUACIÓ INICIAL
12 Escriu els sig nes de puntuació necessaris a partir del codi s egüent.
♠ ?/! ♦ ,/:
–Per fi s’ha acabat l’estiu ♠

–Què dius, Lluís♠ No m’ho puc creure ♠
–Que sí, que sí♠ Que per fi hem acabat les vacances ♠
Jo ja no podia més; tot era platja ♦ piscina ♦ televisió...
–Però... Ho dius de veritat ♠
–Sí, sí, sí... Crec que tenen tota la raó quan diuen ♦
«Com a l’escola, en cap lloc».
13 Encercla l’opció correcta en cada cas.
A el / Al juliol es van descobrir a la / l’ cova Fosca unes restes

arqueològiques de / d’ època indeterminada. Des de / d’ aquell dia es va
iniciar un estudi per comprovar a quin moment de el / del paleolític
pertanyien. El / L’ estudi s’està realitzant a partir de / d’ la comparació de els
/ dels objectes que es trobaren
a la / l’ cova de els / dels Ocells. Confien que l’anàlisi es farà en un temps rècord.
14 Busca en el text anterior i escri u una paraula de cada tipus.
• Aguda sense accent: • Aguda amb accent:
• Plana sense accent: • Plana amb accent:
• Esdrúixola:
15 Explica en què consisteix cada fenomen i posa’n un exemple.

• Paraules sinònimes:
• Paraules antònimes:
• Paraules polisèmiques:
• Família de paraules:

1 Prova de control MODEL B
Nom Data
1 Copia les paraules on corresponga i encercla’n els prefixos.
injecció • prehistòric • extraterrestre • submarí
2 Marca les tres paraules que tenen prefix i relaciona-les amb el que expressa.
inhumà premi desfer preescolar desert
Negació o idea contrària. Situació en el temps (abans de).
3 Escriu cada paraula al cost at de la definició que li correspon .
pomada • pastilla • xeringa • injecció
a) Medicament que es fa entrar dins del cos a través d’una xeringa.

b) Medicament en forma de crema que s’estén damunt de la pell.
c) Trosset de medicament que es mastega o s’engul.
d) Tub menut de vidre o de plàstic, amb una agulla a la punta.
4 Encercla i copia el nucli de cada grup nominal.

• El farmacèutic simpàtic
• Les meues germanes menudes
• Aquelles tres pastilles
• Alguns arbres fruiters
5 Subratlla el grup nomi nal en cada oració.

• La meua dentista viu ací prop. • Aquest telèfon nou s’ha espatlat.
• El xarop de maduixa no m’agrada. • La dona de Miquel està embarassada.
• La tenda del teu carrer obri prompte. • Aquella senyora alta viu allí.

MODEL B
1
6 Ordena i escriu els grups nominals tal com s’indica. Després, analitza’ls segons les funcions.
• Demostratiu + substantiu + adjectiu nou. Aquell cotxe
• Article + substantiu + preposició + substantiu ram de roses. El
• Article + substantiu + preposició + substantiu de macarrons. Un plat
• Article + possessiu + substantiu + adjectiu meu llibre preferit. El
7 Marca en quins casos hauries d’escriur e la primera lletra en majúscula.

Per a escriure el nom de la teua localitat. Per a escriure el nom d’un objecte de la classe.
Per a escriure el teu nom. Per a escriure el nom d’un riu.
8 Marca, en cada cas, l’opció correcta.

a) Després d’un punt, sempre s’escriu...
un determinant. un substantiu. una lletra majúscula. una coma.
b) Al principi d’una oració o d’un text, escrivim...
un senyal de perill. una lletra majúscula. un substantiu. un verb.
9 Completa amb cinc lletres majúscules i cinc de minú scules.

l senyor nric despatxava empre amb un somriure. oren pastilles,
xarops o esparadrap, l senyor nric sempre tenia una paraula mable
per a tot el món. ui s’ha jubilat, tots els veïns del barri el robarem a faltar.
10 Copia escrivint l es quatre lletres majúscules que hi falten.

arnau sempre ha desitjat viatjar per àsia, amèrica, àfrica...

1 Prova de control MODEL A
Nom Data
1 Completa els noms amb els prefixos corr esponents.
marí terrestre jecció històric
2 Encercla el prefix en aquestes paraules i escriu què indica c ada un.

• inhumà
• desfer
• preescolar
• subterrani
3 Escriu la paraula que correspon a cada definició.

• Tub menut de vidre o de plàstic, amb una agulla a la punta.
• Medicament en forma de crema que s’estén damunt de la pell.
• Trosset de medicament que es mastega o s’engul.
• Medicament que es fa entrar dins del cos a través d’una xeringa.
4 Subratlla els grups nom inals i escriu q uina funció fan les seues paraules.
• La meua dentista del poble viu ací.
• Aquest telèfon nou s’ha espatlat.
• El xarop de maduixa no m’agrada.
• Aquella botiga cantonera obri tard.
5 Escriu a quin ti pus de paraula correspon el mot destacat en cada grup.

• El farmacèutic del meu barri
• Les meues germanes menudes
• Aquelles pastilles per a la tos
• Alguns arbres fruiters

MODEL A 1
6 Escriu grups nominals tal com s’indica. Després, analitza’ls segons les funcions.
• Demostratiu + substantiu + adjectiu
• Ar ticle + substantiu + preposició + substantiu
• Article indeterminat + substantiu + preposició + substantiu
• Article + possessiu + substantiu + adjectiu
7 Escriu el nom de la teua localitat, el teu nom i el títol d’una pel·lícula que t’agrade.
8 Escriu. En quins casos c al escriure majúscula?

• Al principi
• Després de
•
•
9 Completa el text amb les lletres que hi falten. Vigila les majúscules.
l senyor nric despatxava sempre amb un somriure. oren pastilles,
arops o esparadrap, empre tenia una paraula amable per a tot el món.
ui s’ha jubilat, i ots els veïns del barri el trobarem a faltar.
10 Copia aquestes oracions escri vint les majúscu les que hi falten.
• el professor sempre ha desitjat viatjar per àsia, amèrica, àfrica...
• josep i anna volen anar al teatre. jo preferisc anar al cine.

Nom Data
1 Subratlla els sufixos i co ntesta.

• futbolista, periodista, artista… • Quin sufix tenen en comú?
• gelateria, papereria, fruiteria… • Quin sufix tenen en comú?
2 Fixa’t en les paraules anteriors i completa.

• El sufix significa ‘lloc on es ven alguna cosa’.
• El sufix forma paraules que indiquen oficis o professions.
3 Forma paraules noves a partir dels elements següents.

• gota + -ejar • esperar + -ança
• calor + -ós • amable + -ment
4 Tria les paraules i compl eta les definici ons.
fresc • precuinat • congelat • saludable
• Un aliment que és bo per a la salut es diu que és
• Un producte alimentari sotmés al procés de congelació és un aliment
• Un aliment es ven ja mig cuinat perquè l’elaboració

siga més ràpida.
• Un aliment és quan fa poc que s’ha agafat o collit i en

conserva totes les qualitats.
5 Encercla els demostratius i classifica’ls.

• Aquest aliment és refrigerat, aqueix és congelat i aquell, fresc. Quin comprem?
• Aquella cuinera vol preparar aqueix corder amb aquestes verdures.
PROXIMITAT DISTÀNCIA MITJANA LLUNYANIA

MODEL B 2
6 Escriu al co stat dels demostr atius destacats la funci ó que tenen: determinant (D), nucli (N)
o complement (C).
Quan pense en el dia aqueix, em pose molt contenta.

Aquell va ser un regal fantàstic.
No sé què em regalareu aquesta vegada per superar-ho.
7 Subratlla i analitza els demost ratius s e guint l’exemple.

• Aqueix és mon pare. Masculí, singular , distància mitjana, funció de nucli del grup nominal.
• La xica aquella és Sara.
• Aquestes caixes tenen sabates.
• Aquest és el millor.
8 Posa els accents gràfics necessaris en les paraules agudes següents.

• conill • estoig • pastis • melo • cabas • doctor • camio • apren
• matalas • paper • torrat • flasco • cacau • espes • caloros • retolador
9 Segueix el model i escriu. Per què porten accent?

• cantàveu: Perquè és plana i acaba en diftong.
• Berlín:
• violí:
• telèfon:
• pólvores:
10 Completa les formes verbals següents. Vigila l’accentuació.
jo cantava jo fiu jo dormia

tu cantaves tu feres tu
ell/ella cantava ell/ella féu ell/ella
nosaltres nosaltres nosaltres dormíem
vosaltres vosaltres vosaltres dormíeu
ells/elles ells/elles ells/elles

Nom Data
1 Troba els dos suf ixos que es repeteixen i compl eta.

• futbolista • astronauta • papereria • cambrer • carregador • fruiteria • periodista
Els sufixos que es repeteixen són i
2 Fixa’t en els dos sufixos anteriors i completa.

• El sufix forma paraules que indiquen
• El sufix forma paraules que indiquen
3 Forma paraules noves amb els sufixo s següents: -ança, -ment , -ós i -ejar .
• gota • amable
• greix • esperar
4 Completa les definicio ns següents.

• Un aliment saludable és
• Un aliment congelat és
• Un aliment precuinat és
• Un aliment fresc és
5 Encercla els demostratiu s i cla ssifica’ls.
Al supermercat, la mare sempre comença amb les ordres i les

preguntes: «Aquest aliment és refrigerat o congelat? I aquell, és
fresc? Agafa aqueixes maduixes; no, aquelles no! Vols comprar
aquesta beguda? I si agafes aqueixa?». Uf, quin embolic!!!
PROXIMITAT DISTÀNCIA MITJANA LLUNYANIA

MODEL A 2
6 Completa els buit s entre parèntesis amb les funci ons qu e fan els demostr atius destacats.
Quan pense en el dia aqueix, ( ) em pose molt contenta.

Aquell ( ) va ser un regal fantàstic. No sé què fareu
aquesta ( ) vegada per superar-ho. Si voleu, us done
algunes idees. Aquesta ( ) és la càmera que vull!
7 Subratlla i analitza els demostratius assenyalant el g ènere, el nombre, la dist ància

que indiquen i la func ió que fan.
• La xica aquella és Sara.
• Aquestes caixes tenen sabates.
• Aqueix és el millor.
8 Posa els accents gr àfics a les paraules agudes següents.

• conill • estoig • pastis • melo • cabas
• arros • menjar • apren • menu • fesols
9 Escriu. Per què port en accent aquestes paraules?

• cantàveu:
• fórmula:
• plàtan:
• llàgrima:
10 compl eta les formes verbals següents. Posa-hi accents si és necessari.
jo cantava jo fiu jo dormia

tu cantaves tu tu
ell/ella cantava ell/ella féu ell/ella
nosaltres nosaltres nosaltres dormíem
vosaltres vosaltres vosaltres
ells/elles ells/elles ells/elles

Nom Data
1 Marca. Què són les paraules parònimes?

Les paraules parònimes són les que tenen el mateix significat.
Les paraules parònimes són les que s’assemblen ta nt en la forma
o es pronuncien de manera tan semblant que es poden confondre.
2 Encercla en cada cas la paraula que corresponga a la imatge.
• bell • vell • tromba • trompa • canaló • caneló
3 Encercla el parell de paraules de cada requadre que són parònimes entre si.
efecte • afecte • perfecte actitud • rectitud • aptitud adoptar • optar • adaptar
4 Tria i completa amb el possessiu c orrecte en cada cas.
• Vés a buscar el germà a l’escola. seus / teu / nostra / seua
• Tinc tots els llibres a casa. vostre / teues / meu / seus
• La casa està a la part alta del poble. nostre / teues / vostres / nostra
5 Escriu el pos sessiu que cor responga a les característiques. Fixa’t en l’exemple.
CLASSE DE
PERSONA POSSEÏDORS GÉNERE NOMBRE
PARAULA
teus possessiu segona un masculí plural
possessiu primera un femení singular
possessiu tercera més d’un masculí plural
possessiu primera més d’un femení singular

MODEL B 3
6 Tria i escriu la funció co rresponent dels pos sessius destacats en cada oració.
nucli complement determinant
• La meua germana és xicoteta.

• De tots els treballs, el teu és el millor.
• Hui he vist aquella amiga teua.
7 Encercla. Quines paraules port en accent diacrític?
exàmens • camí • és • sí • bé • mà • ressò • móra
8 Copia cada oració amb la paraula adequada.

• A la nit sempre tinc molta son / són .
• El policia ha trobat un pel / pèl del lladre.
• El net / nét del senyor Llopis és molt amable.
9 Completa amb un a paraula que pot portar accent di acrític. Què diuen?
10 Completa el text amb les paraules següents.
abstracta • esbós • llenç • cavallet
Joan, ja tinc preparat l’ del quadre. Trobaràs el

col·locat damunt del . És una mica
complicat d’entendre perquè és una pintura ,
però espere que t’agrade.
Marta

Nom Data
1 Escriu. Què són les paraules parònimes? Posa’n dos exemples.
2 Subratlla en cada cas la paraula que corresponga a la imatge.
bell / vell tromba / trompa canaló / caneló
asos / ases gurmet / grumet cavallet / cavaller
3 Completa amb paraules parònimes.

• actitud • afecte
• adaptar • velar
4 Completa cada oració amb el pos sessiu adequat.

• Dóna’m les (de mi) sabatilles, per favor!
• Andreu, vés a buscar el ( de tu) germà a l’escola.
• Els (de vosaltres) llibres són molt antics.
• Dimarts et deixarem les ( de nosaltres) polseres.
5 Escriu el poss essiu que correspong a a les característiques.
POSSESSIU PERSONA POSSEÏDORS GÈNERE NOMBRE
primera un femení singular
tercera més d’un masculí plural
primera més d’un femení singular

MODEL A 3
6 Escriu un grup nom inal amb un possessi u que tinga les funcions i ndicades.
determinant
nucli
complement
7 Copia cada oració amb les paraules adequades.

• El policia ha trobat un pel / pèl del lladre pel / pèl saló.
• El net / nét del senyor Jornet és molt net / nét .
• Cada nit, quan son / són les 10, jo ja tinc molta son / són .
8 Encercla i escriu. Quines paraules porten accent diacrític? Què és l’accent diacrític?
exàmens • bóta • camí • és • sí • bé • mà • ressò • móra
9 Relaciona les paraules amb la definició que els corr espon.
meu os mèu ós
Miol del gat Possessiu Animal Part de l’esquelet
10 Tria i completa el text amb les paraules que calga.
abstracta • realista • esbós • llenç • paleta • retoc • cavallet • pinzell
Joan, ja tinc preparat l’ del quadre. Trobaràs el

col·locat damunt del . És una mica
complicat d’entendre perquè és una pintura , però
espere que t’agrade.
Marta

Nom Data
1 Relaciona per formar les definicion s.

Els eufemismes • • són paraules que es consideren ofensives o poc elegants.
Les paraules tabú • • són expressions que usem per a substituir les paraules tabú.
2 Relaciona cada eufemisme amb la paraula tabú a què subs titueix.
dement defunció desocupat conflicte armat donar a llum
guerra parir boig mort aturat
3 Copia les oracions canviant l es paraules tabú pels eufemismes següents.
excrements • invident • pleneta
• Hi ha caques de gos a l’entrada.

• La iaia està una mica grossa.
• La meua amiga Joana és cega.
4 Subratlla els tr es numerals i encercla els tres indefinit s.
Alguns diuen que Pere sol ser el primer a acabar els exàmens, però jo no
ho crec. Moltes vegades l’he vist acabar el quart o el cinqué. Siga com siga,
pocs mestres tenen en compte la rapidesa; el que volen és que fem bé
l’examen.
5 Llig els numerals següents i classifica’ls en la graella.
huit desé primer onze quatre vinté
CARDINALS
ORDINALS

MODEL B 4
6 Encercla els indefinits en aquestes oracions i escriu si són v ariables o inv ariables.
• Sara ha fet bastants quilòmetres hui.
• Encara tenim més coses per a fer.
• Ha vingut algun client que demanava per Lluís.
• Al concert hi havia poques persones.
7 Explica per què por ten dièresi les paraules següents.

• Països, raïm i fluïdesa porten dièresi
• Següent, ambigüitat i aqüeducte porten dièresi
8 Completa el quadre.
SINGULAR PLURAL
llengua
pasqües
amiga
antigues
9 Escriu l a dièresi on calga.
• aigua • pinguí • paraiguer • veina • suisses

• rei • cuina • egues • raqueta • aquífer
10 Escriu els nom s dels elements i co ntesta.
• Què vol dir ser flexible?

Nom Data
1 Encercla els eufemismes i subratlla les p araules tabú.
donar a llum • orina • dement • mort • aturat • bany • guerra • parir • boig • tercera edat
2 Escriu. Què és un eufemisme? I una paraula tabú?
3 Detecta les paraules tabú, canvia-les per un eufemisme i escriu l es oracions.

• Hi ha caques de gos a l’entrada.
• El meu cosí Lluís és cec.
• Marta està una mica grossa.
4 Subratlla els numerals del text i encercla’n els indefinits.
Alguns diuen que Pere sol ser el primer a acabar els exàmens, però jo no
ho crec. Bastants vegades l’he vist acabar el quart o el cinqué. Siga com
siga, pocs mestres tenen en compte la rapidesa; el que volen és que fem bé
l’examen.
5 Transfor ma els cardinals s egüents en ordinals i respon.

• un • quatre
• vint • trenta-tres
• setze • setanta-huit
• Què indiquen els numerals cardinals?
• Què indiquen els numerals ordinals?

MODEL A
4
6 Escriu tres indefini ts de cada tipus .
VARIABLES
INVARIABLES
7 Explica per què port en dièresi les paraules següents.

• Països, raïm i fluïdesa porten dièresi
• Següent, ambigüitat i aqüeducte porten dièresi
8 Completa el quadre amb els plu rals de les paraules propos ades.
SINGULAR PLURAL
llengua
pasqua
amiga
antiga
9 Posa dièresi sobre les i que en necessiten.
• aigua • agraien • conduia • veina • suisses

• rei • xiulet • espia • coia • temia
10 Escriu els noms dels dibui xos i escriu u na oració en cada cas.

Nom Data
1 Encercla les paraules onomatopeiques.

• Si et quedes en silenci, sentiràs raucar les granotes i piular els ocells.
• No vull sentir ni el brunzir d’una mosca.
2 Completa amb les paraules onomatopeiques següents.
xiuxiuejar • miolen • belen • dringar
• és el soroll que es fa quan es parla en veu baixa.

• A Roger, li encantava fer les monedes a la mà.
• Els gats i les ovelles
3 Escriu l’onomatopeia corresponent a cada verb.

• raucar • piular • belar
4 Classifi ca els adverbis destacats.
Tomàs es va amagar ràpidament a l’armari perquè no el pogueren

vore. El seu germà pujava per l’escala i poc abans li havia prohibit
que entrara a la seua habitació. Tranquil·lament , va obrir la porta,
va deixar la motxilla a terra i després, quan es dirigia a obrir l’armari,
la mare el va cridar perquè baixara a agafar el berenar. Uf, sort que
no el va vore allí!
ADVERBIS
DE LLOC DE TEMPS DE MANERA DE NEGACIÓ DE QUANTITAT
5 subratlla la paraula que complementa en cada cas l’adverbi molt i escriu de quin tip us és.
• Pau menja molt. • Mar sua molt quan balla.
• Camina molt lentament. • Elles són molt boniques.

MODEL B 5
6 Fixa’t en els adverbis destacats i escriu-los al costat de la locució equivalent.
Daniel té aproximadament cinquanta anys, però no se li nota gens. L’altre dia, que el
mirava fixament, no li vaig trobar ni una arruga. Ho dic sincerament: està molt jove!
• Més o menys • De fit a fit

• En absolut • De tot cor
7 Marca les correctes. En quins casos s’utilitza el guionet?

En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena.
En les paraules simples, a mitjan paraula.
En les paraules compostes que tenen el nom d’un punt cardinal.
En altres paraules com ara cavall, retorn, etc.
8 Relaciona i forma quatre paraules compostes. vigila l’ús del guionet.
para solta poca-solta
poca robes
penja xocs
mata mosques
9 Escriu en lletres els números següents.
266 758
10 Escriu la paraula al costat de la definic ió cor responent.
agrunsar bolquer pediatre
• S’adapta al cos i absorbeix i r eté els excrements dels bebés.

• Balancejar, moure d’un costat a
• Metge especialitzat en l’estudi dels

Nom Data
1 Encercla les paraules onomatopeiques i escriu. De quin so provenen?

• Si et quedes en silenci, sentiràs raucar les granotes i piular els ocells.
• No vull sentir ni brunzir una mosca.
2 Completa les oracions amb p araules onom atopeiques. mèu!

• és el soroll que es fa quan es parla en veu baixa.
• Els gats i les ovelles
• El lladre feia les monedes al sac.
3 Escriu. Com es formen les paraules onom atopeiques? Posa’n dos exemples.
4 Troba els adverbis del text i classifica’ls.
Tomàs es va amagar ràpidament a l’armari perquè no el pogueren

vore. El seu germà pujava per l’escala i poc abans li havia prohibit
que entrara a la seua habitació. Tranquil·lament, va obrir la porta,
va deixar la motxilla a terra i després, quan es dirigia a obrir l’armari,
la mare el va cridar perquè baixara a agafar el berenar. Uf, sort que
no el va vore allí!
ADVERBIS
DE LLOC DE TEMPS DE MANERA DE NEGACIÓ DE QUANTITAT
5 Encercla els adverbis i copia les paraules que co mplementen en cada cas.
• Pau menja molt per dinar. • Aquest cotxe és més car.
• Estava massa cansat. • Prompte es farà de nit.

MODEL A 5
6 Encercla els adverbis del text i copia’ls al costat de la locució equivalent.
Daniel té aproximadament cinquanta anys, però no se li nota

gens. L’altre dia, que el mirava fixament, no li vaig trobar ni una
arruga. Ho dic sincerament: està molt jove!
• En absolut • De tot cor

• De fit a fit • Més o menys
7 Completa. En quins casos s’utilitza el guionet?

• En els numerals, entre
• En les paraules , quan la primera acaba en

i la segona comença en , o
8 Escriu l es paraules compostes r epresentades . Fixa’t si cal guionet o no.
gira para
9 Escriu en lletres els números següents.

• 266
• 22
• 1965
10 Escriu la paraula corresponent al costat de la definic ió.

• El porten els bebés que encara no saben anar al bany.
• Balancejar, moure d’un costat a l’altre.

• Metge especialitzat en l’estudi dels infants.

Avaluació del primer trimestre MODEL B
Nom Data
1 Transfor ma les paraules següents afegint- los sufixos o prefixos. Fixa’t en l’exemple.
-ista re- -itat sub-
• feble: + -esa (sufix) feblesa. • hàbil: • marí:
• humà: • guitarra: • fer:
2 Tria i marca l’opció correcta.

• Les paraules parònimes...
tenen un significat semblant. s’assemblen en la forma o la pronunciació.

• Les paraules onomatopeiques...
signifiquen ‘soroll’. imiten determinats sorolls.

• L’eufemisme de vell és...
tercera edat. iaio.
3 Subratlla el grup nominal i encercla’n el nucli. Fixa’t en l’exemple.
• Les meues botes d’hivern s’han trencat. • La seua cosina és molt amable.
• Aquell comandament negre ha desaparegut. • El bolígraf roig no va bé.
• El germà de Carme pinta bastant bé. • La meua motxilla verda és la més bonica.
4 Analitza els grups nominals subratllats indicant la funció de cada element.

• Aquelles sabates són les meues sabates preferides.
• El nostre llibre d’història és aquest llibre blau.
• Aquesta jaqueta té unes ratlles verdes que no m’agraden.

MODEL B
5 Completa les definici ons amb les paraules següents.
indefinits numerals ordinals cardinals
• Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen

• Els indiquen quantitat exacta.
• Els indiquen la posició que ocupa una persona o un objecte en un ordre.
• Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa
són els
6 Encercla els adverbis i escriu la paraula que complementen.
• Arribarà a casa prompte.

• L’arbre fa aproximadament tres metres.
• Demà parlarem d’aquell assumpte.
• Laia estava massa calmada.
7 Posa accent o dièresi, si és necessari, en les paraules destacades.

• Son millors les aigues del Pirineu que les d’aci. • Anir as a Berlin o als Alps suissos?
• La teua veina te el costum de prendre te. • El cami dona a l’aquifer de la serra Blava.
8 Completa amb les lletres que f alten. Vigila les m ajúscules.

aria viu a astelló. seu llibre preferit
és obinson Crusoe . ls seus amics són artí
i làudia. ots van a la mateixa scola.
9 Torna a escriure les paraules que necessiten guionet.

• vintiset • nordest • matamosques • penjarobes • rentaplats
10 Escriu el n om de cada element.

Avaluació del primer trimestre MODEL A
Nom Data
1 Transfor ma les paraules següents afegint-los su fixos o prefixos.

feble hàbil marí
humà guitarra fer
2 Completa amb el tipu s de paraules corr esponents a cada definic ió.

• Paraules que s’assemblen tant que es poden confondre.
• Paraules ofensives o poc elegants que es tendeix a substituir.
• Paraules no ofensives que substitueixen les paraules tabú.
• Paraules que es formen per imitació d’alguns sorolls.
3 Escriu grups nominals segons s’indica.
• Article + possessiu + substantiu
• Demostratiu + substantiu + adjectiu
• Indefinit + substantiu + adjectiu
4 Torna a escriure les oracions c anviant les paraules destacades per un p ossessiu .
• Aquelles sabates velles són de mi.
• El llibre d’Història de tu i de mi és el llibre blau.
• La germana de tu treballa al supermercat.
5 Completa les definici ons.

• Les paraules que indiquen quantitat o ordre de forma precisa s’anomenen
- Els indiquen quantitat exacta.
- Els indiquen la posició que ocupa una persona o un objecte en un ordre.
• Les paraules que indiquen quantitat o identifiquen alguna cosa o algú de forma imprecisa són
els

MODEL A
6 Encercla l’adverbi, digues de quin tipus és i quin t ipus d e paraula complementa.

• Arribarà a casa prompte.
• L’arbre fa aproximadament tres metres.
• Demà parlarem d’aquell assumpte.
• Laia estava massa tranquil·la.
7 Posa els accents i les di èresis que falten en aquestes or acions.

• Son millors les aigues del Pirineu que les d’aci.
• La teua veina te el costum de prendre te.
• El meu cosi Pau es trilingue: sap parlar tres llengues.
• Els aquifers son acumulacions d’aigua que es formen davall del sol.
• Sebastia esta estudiant: la setmana que ve te un examen de Matematiques.
8 Completa amb les majúscul es i minú scules que falten.

aria és una xica que viu a astelló. l seu llibre preferit és
obinson Crusoe. ls seus amics són artí, làudia i arc.
ots van a la mateixa scola.
9 Contesta.
• Com s’escriu el número 357?
• Com es diu cap al sud i cap a l’est alhora?
• Com es diu on es pengen les peces de roba?
• Com es diu l’aparell que renta els plats?
10 Escriu una oració amb els noms dels dibuixo s.

Avaluació del primer trimestre MODEL E
Nom Data
1 Escriu les paraules corresponents i encercla el sufix o p refix que porten.

• L’home que arregla sabates és el
• La mare del iaio és la meua
• Tornar a llegir un text és
2 Contesta. Què tenen en comú aquestes paraules?

• Tromba / trompa i asos / ases tenen en comú que són paraules
• Xiuxiuejar , brunzir i belar tenen en comú que són paraules
• Centre penitenciari i invident tenen en comú que són
3 Escriu u n eufemisme per a cada paraula tabú.
• mort • vàter
• aturat • vell
• cec • guerra
4 Contesta. Què és un grup nominal? Posa’n un exemple i marca’n el nucli.
5 Indica quin tip us de determinants són i escri u una oració amb cada un.
• massa:
• poques:
• aquella:
• els:
• bastant:

MODEL E
6 Marca l’opció correcta en cada cas.

• Els adverbis es poden crear afegint...
-ment a un adjectiu femení. - ment a un substantiu masculí.
• En l’oració Hem quedat ací ,…
ací és un substantiu. ací és un adverbi.
• En l’oració L’alumne és molt hàbil ,…

l’adverbi molt complementa l’adjectiu hàbil. l’adverbi molt complementa el verb és.
7 Accentua o posa dièresi quan calga.
Monica, la meua veina, es farmaceutica. A la seua farmacia ven

medicaments molt curiosos que prepara ella mateixa: unguents de
plantes d’aquifers gelids, cremes d’herballuisa, pomades magiques
fetes amb aigues termals... Jo crec que mes que de farmacia sap
de bruixeria, no ho creieu?
8 Escriu els significats d’aquests parells de paraules.

• més / mes
• té / te
• mèu / meu
• bé / be
9 Escriu cada paraula amb la forma correcta segons l’ús del guionet.
• compta + gotes : • dos + cents + trenta:
• Vila + real: • vice + president:
• penja + robes: • vint + i + quatre:
10 Defineix amb paraules teues.

• dibuix abstracte:
• injecció:
• aliment refrigerat:
• fer estiraments:
• llenç:

1 Substitu eix el verb fer per una paraula més precisa. Fixa’t en l’exemple.
pintar • ha guanyat • prendre
• Va fer (realitzar ) un reportatge sobre la situació econòmica.

• Marc va fer ( ) un retrat de sa mare.
• Vols fer ( ) un café?
• En la seua vida ha fet ( ) molts diners.
2 Completa el text amb paraules que siguen precises lèxic ament.

Hui he un bescuit de carlotes. Les he molt
bé amb aigua, les he pelat i les he amb la màquina trituradora.
Després, les he en un bol amb la farina, el sucre, el rent i els
ous; tot ben
3 Completa les oracions amb les p araules del requadre.

mitjà • Per a saber la nota, hem de traure la de tots els exercicis.
medi • És important tindre cura del ambient.
mitjana
• La televisió és un de comunicació molt poderós.
4 Encercla els enllaços i copia’ls més avall.
El meu amic Roger és un poc despistat, sempre es deixa alguna cosa

o una altra: la setmana passada no portava ni el llapis ni la goma; ahir es
va deixar l’entrepà a casa, i hui ha oblidat els retoladors. Però sempre hi ha
algun company que li deixa el que necessita. Què faria sense nosaltres?
5 Digues si les paraules destacades són conjunci ons o preposic ions.

• Me’n vaig a l’habitació. • Hui, ni cante ni balle!
• Vull un got de llet i galetes. • Estic entre això o allò.
• Tinc son, però aguantaré despert. • Vull un café sense sucre.

MODEL B 5
6 Escriu. Què expressen les c onjunci ons d estacades?

• Agafa la poma o el plàtan.
• He estudiat molt, però no he aprovat.
• No m’agraden ni el xocolate ni les anous.
7 Completa la norma i posa’n exemples. Quan s’escriu la lletra h ?

• En totes les formes del verb .
Exemple:
• En paraules que comencen per hum- més .
Exemple:
• En altres paraules com ara home, hivern, hora, ahir , hui, hort, herba, història … i els seus derivats.
Exemple: superhome, , ,
8 Escriu la ll etra h en les paraules que calga. Fixa’t que comencen per um- o hum-.
• umor • umil • umbracle • umit • umbilical • umus
9 Tria l’opció correcta.

• En valencià huevos s’escriu...
ous. hous.
• En castellà coet s’escriu...

coete. cohete.
• La paraula correcta de la família d’ humor és...

humorístic. morista.
10 Copia els noms d els materials següents on c orresponga. De què estan fets?
plàstic • paper • llanda • vidre

Nom Data
1 Substitu eix el verb fer per una paraula més precisa.
• Marc va fer ( ) un retrat de sa mare.

• Vols fer ( ) un café?
• La gallina fa ( ) un ou cada dia.
• El pare d’Albert ha fet ( ) molts diners.
2 Explica breument el que fas quan et despertes usant el voc abulari més precís poss ible.
3 Completa les oracions amb les p araules del requadre.

• Han començat una hora i tard.
mitjà
medi • Per a saber la nota, hem de traure la de tots els exercicis.
mitjana • Al del carrer s’havia parat una moto.
mig • És important tindre cura del ambient.
mitja
• La televisió és un de comunicació molt poderós.
4 Escriu de quin tipu s són els enllaços destacats.

• Agafa la poma o el plàtan.
• Hui anirem cap a València.
• Hem de llegir més.
• He estudiat molt, però no he aprovat.
5 Relaciona les paraules de les columnes i escriu els gr ups nomi nals corresponents.
café • • cap al • • ella
regal • • de • • llet
tren • • amb • • cotó
camisa • • per a • • nord

MODEL A 6
6 Ratlla les preposic ions i ncorrectes i torna a escriure les oracions amb les adequades.
• Laura ha fet un ocell a paper.
• Hui aniré contra el tren sense València.
• El metge ha passat davall les dues per a la matinada.
7 Completa. Quan s’escriu la lletra h ?

• En totes les formes del verb . Exemple:
• En paraules que comencen per . Exemple:
• En altres paraules com ara home, , , , etc.
i els seus derivats. Exemple: superhome, , , , etc.
8 Completa amb h , si és necessari, les paraules següents i contesta.

• umor • umil • umbracle • umit • umbilical
• ostal • ogre • ora • ossos • ivern
• Què tenen en comú les paraules de la primera fila?
9 Contesta a les preguntes següents.

• Com s’escriu huevos en valencià?
• Com s’escriu coet en castellà?
• Com s’escriuen les paraules de la família d’ humor ?
10 Escriu els noms dels materials següents. De què estan fets?

Nom Data
1 Completa amb el símbol c orresponent, segons el ti pus de paraules.
 Paraules individuals  Paraules col · lectives
• bosc • llum • orquestra

• músic • arbre • enllumenat
2 Completa les oracions amb u na de les paraules col·lectives següents.
eixam • ramat • bancs • flota • bandada
• Les oronetes volen en quan arriba la primavera.
• La de camions ha envaït el carril esquerre de l’autovia.
• Miquel ha trobat un d’abelles a l’entrada de casa.
• El pastor guarda el d’ovelles al prat.
• A les profunditats del mar, sol haver-hi de peixos.
3 Marca les paraules que siguen verbs.

colom caminar gent cosir terrat
témer somiar roures partit tossir
4 Copia la resposta correcta. Quina forma verbal serveix per a anomenar un verb?
• La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és el futur.
• La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’infinitiu.
• La forma verbal que serveix per a anomenar un verb és l’arrel.
5 Subratlla l’arrel i encercla les desinències dels verbs següents.

• il·luminar, il·lumines • dormir, dormies • escoltar, escolta
• perdre, perdràs • parlar, parlava • cosir, cosiria

MODEL B 7
6 Escriu dues oracions seguint els requisits s egüents.

• Una oració amb un verb de la primera conjugació.
• Una oració amb un verb de la tercera conjugació i forma verbal simple.
• Una oració amb un verb de la segona conjugació i forma verbal composta.
7 Escriu una paraula acabada en tx o ig a partir de les p araules següents.
• batejar: • empatxar: • passejar:

• encapritxar-se: • bussejar: • cartutxera:
8 Completa amb x o tx.
imo, com que és un capri ós, ha volgut esmorzar un sandvi

de formatge amb an oves. Se l’ha menjat tan de pressa que
després es queixava d’unes pun ades a la pan a. Sort
que son pare l’ha dut a urgències amb el co e!
9 Encercla les paraules correctes i c orregeix les errònies.

rotx • xupló • lleig • miloxa • txinesa • busseig • sortetx • despatx • passeig • txarrada
10 Completa les oracions amb els noms dels dibuixo s.

• Encén el i posa’t a estudiar!
• El de l’escenari s’ha apagat de sobte.
• No t’oblides de la quan te’n vages a l’acampada.
• L’ajuntament ha instal·lat un davant del meu edifici.

Nom Data
1 Classifica les paraules segons que siguen indi viduals o c ol·lectives.

alumnat • colom • persona • gent • estoig • eixam • pineda • roure • partit • serralada
INDIVIDUALS
COL·LECTIVES
2 Escriu l a paraula individu al o col·lectiva que corr esponga en cada cas.

• vaixell • bandada
• llum • orquestra
• arbre • banc
3 Completa cada oració amb l es paraules col ·lectives anteriors.

• La d’ànecs es dirigeix cap al sud.
• Al mar Carib, hi ha molts de peixos tropicals.
• El músic toca en l’ simfònica de Viena.
4 Encercla les form es verbals i copia-les on cor responga.
Quan la mestra va entrar a classe tots ens sorprenguérem moltíssim. Venia

disfressada amb un vestit una mica estrafolari, amb plomes de molts colors i amb la cara
maquillada. Ens va semblar un pallasso! El dia anterior havia anat al teatre i havia vist
una obra molt interessant que representarem e n la funció de l’escola. Quina passada!
• Formes simples:
• Formes compostes:
• Formes perifràstiques:
5 Analitza l es formes següents seguint el model.

• il·lumines: il·lumin + -es • dormies: • escoltar:
• perdràs: • parlava: • cosiria:

MODEL A
7
6 Escriu la co njugació a què pertanyen aquestes formes verbals.

• vaig riure • dormir
• perdia • va tornar
• havia plantat • ha descobert
7 Escriu el v erb corr esponent a cada paraula.

• bateig: • passeig: • empatx:
• capritx: • busseig: • cartutx:
8 Completa amb x , tx o ig .
• uta la pilota quan l’àrbitre toque el iulet.
• Trau-te les mans de la bu aca, que queda lle
• Penja la fi a al tauler amb les in etes que t’he donat.
• Marc és un bo del busse a la mar.
9 Completa les normes ortogràfiques que afecten l’escriptura de x , tx i ig .

• S’escriu a principi de paraula o després de consonant. Exemple:
• S’escriu entre vocals i a final de paraula si els seus derivats també en porten.
Exemple:
• S’escriu a final de paraula si els seus derivats porten j/g o tj/tg. Exemple:
10 Tria i comp leta el text amb algunes de les paraules següents.
fanal • il·luminar • apagar • flexo • focus • tènue • intensa • ciri • encenga
Col·loca bé el de l’escenari perquè enfoque

l’actriu. Ha de fer pampallugues, és a dir, ha d’
de manera intermitent, perquè semble una discoteca.
Ha de ser una llum , amb força. Vull que
s’ quan entre el personatge a escena.

Nom Data
1 Relaciona i afig un exemple a cada definici ó.
Interjecció • • Expressió que té un significat diferent de les paraules que la formen si les
pensem d’una en una. Exemple:
Frase feta • • Paraula o grup de paraules que s’usen per a expressar emocions.
Exemple:
2 Subratlla de color blau les frases fetes i de color verd, les interjeccions.
–Uau! És molt bonica. L’has feta tu sola?
–Sí. Però, si és molt fàcil!
–Mare meua! Damunt t’ha resultat fàcil.
–Si vols, un dia et telefone i em dónes un colp de mà; així ho veus.
–Ai... Crec que no toques massa de peus a terra. Sóc pèssim
per a les manualitats.
3 Marca la corr ecta. Què signifi quen les expressions en negreta?

• Joan ha pagat en metàl·lic al supermercat.
Joan ha pagat amb una peça de ferro. Joan ha pagat amb bitllets i monedes.
• Ei, això és veritat!
Escolta, això és veritat! Bo, això és veritat!
4 Indica en quin nomb re estan les for mes verbals següents.

• jugue • canten
• escoltem • escriviu
• balla • dorm
5 Escriu la fo rma verbal segons el que hi ha entre parèntesis.
De menut, no m’ (agradar , passat) gens les verdures. Em

(semblar , passat) un càstig haver de menjar-ne. Ara, jo ( vore, present) que
les coses canvien i que me les ( menjar , present) més bé. Ja
(vore, futur) vosaltres que, quan sigueu majors, us ( agradar , futur) molt!

MODEL B
8
6 Completa el text amb les paraules del requadre.
gerundi • participi • infinitiu • formes no personals
Algunes formes verbals no expressen persona, per això s’anomenen .

Aquestes són l’ (parlar ), el (parlant ) i el
(parlat , parlada , parlats, parlades).
7 Marca les paraules que tinguen el so de la x de Xàtiva.
xiclet cartutx caixó planxa Xeraco
brioix Xúquer despatx xafada calaix
8 Completa amb x o ix per a representar el so de la x de Xàtiva.
ca a arop e am ifra
9 Ordena les lletres i escriu el nom cor responent.
• Animal que viu a l’aigua. EPXI
• Número que segueix el 59. AATNEXIS
• Peça de la boca amb què masteguem. Q UAI X E L
10 Classifica les paraules de l’oficina en la graella. Què són?
informàtic • pantalla tàctil • secretari • impressora • missatgera • telèfon
PERSONES
APARELLS

Nom Data
1 Completa amb el terme cor responent. Interjecció o f rase feta?
• La és una expressió que té un significat diferent

de les paraules que la formen si les pensem d’una en una. Exemple: pagar en metàl·lic .
• La és una paraula o grups de paraules que s’usen
per a expressar emocions. Exemple: eh!; per descomptat!
2 Subratlla de color blau les frases fetes i de color verd, les interjeccions.
–Uau! És molt bonica. L’has feta tu sola?
–Sí. Però, si és molt fàcil!
–Mare meua! Damunt t’ha resultat fàcil.
–Si vols, un dia et telefone i em dónes un colp de mà; així ho veus.
–Ai... Crec que no toques massa de peus a terra. Sóc pèssim per
a les manualitats.
• Contesta. Què signif iquen les fr ases fetes que has su bratllat?
3 Relaciona les frases fetes destacades amb el sig nific at corresponent.

1. Pau es va mossegar la llengua. No tenia ganes de discutir. Xarrar molt.
2. Aina i Neus, hui heu menjat ll engua? Encara no heu callat! Callar.
4 Escriu en qui n nombr e i en quina persona estan aquestes formes verbals.

• jugue: • canten:
• escoltem: • dorm:
5 Escriu els verbs següents en el temps que s’indica.
Quan era menut, no m’ (agradar , passat) gens les verdures. Ara jo ( vore,
present) les coses diferents i cada vegada me les ( menjar , present) més bé. Ja
(vore, futur) vosaltres que, quan sigueu majors, us ( agradar , futur) molt!

MODEL A 8
6 Completa la informació.
• Algunes formes verbals no expressen persona, per això s’anomenen
• Aquestes són l’ (parlar ), el (parlant ) i el
(parlat , parlada , parlats , parlades).
7 Completa amb x o ix , i copi a les paraules que tenen el so de la x de Xàtiva on corresponga.
ocolate • e am • ca a • urro • ifra • pan a • arop
8 Escriu oracions amb els noms dels dibuixos.
9 Completa amb x o ix , i explica per què s’escriuen d’aquesta manera.

• cala :
• eraco:
• madu a:
10 Escriu u n text amb les paraules següents.

escàner • informàtic • missatger • secretari • pantalla tàct il

Nom Data
1 Escriu V (verdader) o F (fals).

Les sigles són paraules que s’han format a partir de lletres majúscules.
DNI vol dir document nacional d’identitat.
ONG vol dir Homes Natius de Gandia.
2 Relaciona cada sigla amb el sig nific at que li corr esponga.

NIF • • Empresa Municipal de Transports
UA • • Número d’identificació fiscal
ONG • • Organització no governamental
EMT • • Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
DOCV • • Universitat d’Alacant
3 Inventa una sigla en cada cas.

• Associació d’Estudiants de Sisé: • Organització Mundial de Pàdel:
4 Tria i comp leta amb els verbs regulars del requadre.
viu • ajupia • corre • vaig • tancà • passaven
• L’atleta a la pista coberta del poble.

• El conserge la porta de l’escola a les sis de la vesprada.
• Robert s’ cada vegada que li la pilota.
5 Completa amb la prim era persona del sin gular i marca amb una X si són r egulars o irregulars.
Present indi catiu Passat simp le Futur REGULAR IRREGULAR

Ser fui
Anar vaig
Pujar pujaré
Saber sé
Tancar tancaré
Vindre vinguí

MODEL B 9
6 Marca la corr ecta en cada cas segons l es irregularitats q ue presenten aquests verbs .
• bec En l’arrel canvia la vocal. Canvia l’última vocal per una consonant.
• vas Canvia l’arrel. En l’arrel canvia la vocal.
• puc En l’arrel canvia la vocal. Canvia l’última vocal per una consonant.
7 Llig i copia la partici ó corr ecta de cada paraula.

• ord-inador • tau-la • qu-atre • pal-la
• or-dinador • ta-ula • qua-tre • pa-lla
8 Parteix l es paraules següents de tot es les maneres possibles a final de línia.
• piragüista: pi-ragüista, pira-güista, piragüis-ta
• extraterrestre:
• astronauta:
9 Encercla els dibuixos pertanyents a la ciència-ficció i escri u-ne els nom s.
10 Esbrina el jeroglífic. Amb q uè viatgen els extraterrestres?
Viatgen amb un

Nom Data
1 Escriu V (verdader) o F (fals), i escriu correctament les falses.

Les sigles són paraules que s’han format a partir de lletres majúscules.
DNI vol dir document nacional d’identitat.
ONG vol dir Homes Natius de Gandia.
2 Escriu les sigles a partir d els signifi cats següents.

• Empresa Municipal de Transports
• Número d’identificació fiscal
• Organització no governamental
• Diari Oficial de la Comunitat Valenciana
• Universitat d’Alacant
3 Inventa dues sig les i escriu-ne també el significat.
4 Copia cada forma verbal on co rresponga segons que sigu en regulars o irregulars.
• temia • cantarem • viviu • pot • tanquem • bevíem
Verbs regulars:
Verbs irregulars:
5 Completa conjugant la primera persona del singul ar dels verbs irregulars següents.
Present indi catiu Passat simpl e Futur

Ser fui
Viure viuré
Saber sé
Anar aní
Beure beuré

MODEL A
9
6 Indica si són regulars o i rregulars i qui nes són les variacions que presenten.
• pengen:
• cresc:
• alcem:
• estiga:
7 Escriu per què són in correctes aquestes par ticions i proposa’n una de correcta en cada cas.
• ord-inador:
• a-mistat:
• cad-ira:
• te-ula:
8 Completa el text amb les paraules següents partides cor rectament a fi nal de línia.
espacial • perillosos • pel·lícula • extraterrestres
Ahir a la vesprada, vam decidir anar a vore una

de ciència-ficció. Tractava d’uns
que visitaven la Terra amb una nau
enorme. Però resultà que no eren gens
i al final s’integraren entre els habitants d’una
gran ciutat. Va ser genial!
9 Escriu els noms dels personatges dels dibui xos.
10 Contesta. Què és un plat volador?

Nom Data
1 Subratlla les paraules que si guen neologism es.

• mileurista • fuster • quadern • liposucció
• caragol • contacontes • tauleta tàctil • bicicleta
2 Relaciona les definicions amb els neologis mes corresponents.

1. Aparell que serveix per a prendre la temperatura corporal.
2. Aparell que serveix per a imprimir documents en paper.
3. Aparell menut que serveix per a transmetre imatges a través d’Internet.
càmera web impressora termòmetre
3 Marca i c opia la definició de neologisme.

És una paraula que s’utilitza només en anglés.
És una paraula que es crea per anomenar coses, accions... que abans no existien.
És una paraula escrita en majúscula que serveix per a anomenar objectes quotidians.
4 Escriu frase o oració segons el tipus d’enunciats que siguen.

• Que entretingut! • Maria menja pomes verdes.
• El mestre escriu contes. • Quina barra!
• Ai, quin fred! • Vicent mira el rellotge sovint.
5 Ordena les paraules i escriu l’oració.
combinen Els les sabates. amb vestits

MODEL B
10
6 Relaciona els subjectes amb els predicats co rresponents i escri u les oracions.
La xica rossa de la classe • • té històries fantàstiques.
El llibre nou de la mestra • • és dibuixant de còmics.
El meu cosí de Sueca • • és molt simpàtica.
•
•
•
7 Copia cada grup nomi nal davall de la regla corresponent.
l’aranya • la universitat • el iogurt • la erra • l’home • d’aigua • la historia • la hiena • de huit
• El, la i de s’apostrofen generalment davant de paraules que comencen en vocal o en h.
• Ni el ni la ni de s’apostrofen davant de paraules que comencen en i, hi, u, hu quan aquestes fan

de consonant i no de vocal.
• La tampoc s’apostrofa davant de paraules que comencen en i, hi, u, hu àtones ni davant del nom
de les lletres. En aquest últim cas, tampoc s’apostrofa la preposició de.
8 Completa els buits amb les contraccions cor responents.
Puja (a + el) cotxe que anirem (de + el) poble a l’escola directament.
Anirem (per + el) camí de terra perquè anirem més ràpidament.
9 Escriu un s ubjecte segons el dibuix. Qui és?
té les orelles punxegudes i és entremaliat.
10 Ordena les síl·labes i escriu. Què són?
DA FA RI CLA NA A

Nom Data
1 Completa la definició de neologisme i posa’n un exemple.
Un neologisme és una que es crea per poder

anomenar coses, , professions, etc. que no
existien . Exemple:
2 Troba els neologismes i encercla’ls.

tomaca • implant dental • mare • correu • microcrèdit • dormir • viure • liposucció • planeta
3 Respon a les pr eguntes amb un neologism e.
• Quin aparell usaries per a consultar un diari electrònic?
• Com es diu la persona que guanya 1.000 euros el mes?
• Quin aparell usem per a vore algú a través d’Internet?
4 Escriu f rases per als dib uixos següents. Què diuen?
5 Fixa’t en els exemples i explica. Quina diferència hi ha entre una frase i una or ació?
• Que entretingut! • Maria es menja una poma verda.

MODEL A
10
6 Subratlla el subje cte de les oracions següents i analitza’l com en l’exemple.

• La xica rossa de la classe és molt simpàtica.
La, determinant; xica, nucli; rossa, complement; de la classe, complement.
• El nou llibre de la mestra conta històries fantàstiques.
• El meu cosí de Sueca és dibuixant de còmics.
7 Escriu els noms acompanyats de el , la o l’ segons corresponga.
8 Escriu les contraccions corresponents.

• a + el: • de + el: • per + el:
• a + els: • de + els: • per + els:
9 Completa el text amb el , la i de . Apostro fa quan calga.
En clase Ciències vam començar a preparar examen . professora ens va ensenyar

imatge uns insectes tropicals verinosos, i ens va contar que un va picar home quan
estigueren a selva. Sort que el van portar ràpidament a hospital!
10 Observa el dibui x i escriu. Quines diferències hi ha entre un gnom i un do nyet?

Avaluació del segon trimestre MODEL B
Nom Data
1 Llig i classifica les p araules destacades en la graella.

–Caram! Quina tauleta tàctil que t’has comprat!
–Sí, me la vaig comprar ahir.
–I la vas pagar en metàl·lic?
–És clar que no! La mare la va pagar amb la targeta de crèdit.
NEOLOGISME FRASE FETA INTERJECCIÓ
2 Tria el verb qu e siga més precís i escriu l es oracions.
• Pere no ha fet menjar / ha cuinat mai per a nosaltres.
• La germana de Lluís neteja / fa la neteja tots els dissabtes.
• Quan vingues aquesta vesprada, farem / prendrem un café.
3 Copia les paraules col·lectives següents on co rrespong a.
bandada • banc • orquestra • enllumenat • flota • ramat
• llum: • ocell: • peix:

• vaixell: • músic: • ovella:
4 Completa amb les c onjunci ons adequades següents.
• Carme Sara viatjaran a la República Txeca.

però
o • Raül, vols pa amb tomaca amb allioli?
i
ni • M’agrada molt ballar, hui no en tinc ganes.
ni
• Hui no he anat a córrer a nadar. M’he quedat a casa.

MODEL B
5 Subratlla els subjectes de les oracions s egüents.

• Marta els va ensenyar la casa. • La xica rossa del costat de Marina balla molt bé.
• Nosaltres hem comprat una bici elèctrica. • La pel·lícula s’estrenarà a l’octubre.
• L’ordinador d’Andreu s’ha espatlat. • Tots els amics aniran a visitar l’exposició al museu.
6 Completa l’anàlisi dels verbs següents seguint el model.

• Dormíem: Verb regular. Mode indicatiu, forma simple, tercera conjugació, primera
persona, plural, passat.
• Voldran: Verb . Mode indicatiu, forma , conjugació,

persona, ,
• Havies cantat: Verb . Mode indicatiu, forma , conjugació,
persona, ,
7 Completa amb h si és necessari.
• ivern • co et • ome • umitat • ous • aver • orxata • os
8 Ratlla la forma incorrecta de cada parell segons l’ús de x , ix , tx o ig .

• decidex / decideix • despatx / despaig • txinés / xinés
• caixa / caitxa • panxa / panja • cartuig / cartutx
9 Escriu la combinació resultant de cada grup. Usa l’apòstrof quan siga necessari.
• el + oncle: • per + el + camp:
• la + universitat: • de + els + ratolins:
• el + iaio: • a + la + hora:
10 Escriu els noms dels dibuixos.

Avaluació del segon trimestre MODEL A
Nom Data
1 Encercla una frase feta, una interjecció i un neologisme, i classifica’ls més avall.
–Caram! Quina tauleta tàctil que t’has comprat!
–Sí, me la vaig comprar ahir.
–I la vas pagar en metàl·lic?
–És clar que no! La mare la va pagar amb la targeta de crèdit.
NEOLOGISME FRASE FETA INTERJECCIÓ
2 substitueix les expressions amb el verb fer per altres de més precises.
• Pere no ha fet mai menjar per a nosaltres.
• La germana de Lluís fa la neteja tots els dissabtes.
• Quan vingues aquesta vesprada, farem un café.
3 Escriu les paraules col·lectives corresponents.

• llum: • ocell: • peix:
• vaixell: • músic: • ovella:
4 Completa amb les c onjunci ons adequades i classif ica-les en la graella.
• Carme Sara viatjaran a la República Txeca.
• Raül, vols pa amb tomaca amb allioli?
• M’agrada molt ballar, hui no en tinc ganes.
• Hui no he anat a córrer a nadar. M’he quedat a casa.
COPULATIVES ADVERSATIVES DISJUNTIVES

MODEL A
5 Subratlla els subjectes de les oracions següents i encercla’n el nucli en cada cas.
• Marta els va ensenyar la casa. • La xica rossa del costat de Marina balla molt bé.
• Nosaltres hem comprat una bici elèctrica. • La pel·lícula s’estrenarà a l’octubre.
6 Analitza els verbs següents i completa la taula.
Dormíem Puga Facen Vau cantar

Regular/Irregular
Mode
Forma
Conjugació
Persona
Nombre
Temps
7 Fixa’t en els dibuixos i escriu una oració per a cada un.
8 Escriu els noms s egons la definició. Vigila l’ús de x, ix , tx i ig .

• Aparell elèctric que s’usa per a llevar les arrugues a la roba.
• Digestió molt pesada, sense gana de menjar.
• Color de la maduixa madura.
• Animal que habita els medis aquàtics.
9 Completa amb els articles, les preposicions o les contraccions adequades. Vigila l’apòstrof.
Benvinguts Centre Atenció Animals Desprotegits. En

visita que farem coneixereu ocell més característic territori.
Si passeu passadís, podrem començar. Anem-hi!
10 Escriu. Què és un escàner?

Avaluació del segon trimestre MODEL E
Nom Data
1 Fixa’t en les paraules o expressions destacades i digues de quin tipus són.

–Uau, Paula! Has sigut molt ràpida.
–Ja t’ho he dit. Que en un tres i no res hi arribaria.
–Caram! Si fa un minut que m’ho has dit pel mòbil!
–Vinga, va, posem-nos a treballar amb el portàtil .
2 Escriu què signifi quen les sigles següents.

• ONU:
• DNI:
• UCI:
• IES:
3 Escriu u na oració amb una paraula indivi dual i un a altra, amb un a de col·lectiva.
•
•
4 Encercla els enllaços del text i copia’ls on corresponga.
Des d’aquell dia, només pense a anar a la botiga i comprar -me

aquella jaqueta, però sé que val molts diners. O bé no em compre res
més en tot l’any o comence a estalviar. No voldria que s’esgotara ni
que passara de temporada. M’aniria molt bé per a l’hivern!
Preposicions:
Conjuncions:
5 Completa les oracions amb un subjecte o un predic at segons corresponga.

• els va ensenyar la casa.
• El xocolate desfet
• hem comprat una bici elèctrica.
• El gos menut d’Eugènia

MODEL E
6 Analitza els verbs següents i completa la taula.
Dorma Van poder Facen Haguí c antat

Regular/Irregular
Mode
Forma
Conjugació
Persona
Nombre
Temps
7 Escriu q uatre paraules que porten h .
8 Escriu les normes d’ús de x , tx i ig , i posa’n un exemple de cada.

• S’escriu x
• S’escriu tx
• S’escriu ig
9 Compl eta el text amb articles i contraccions. Vigila l’apòstrof.
porta de habitació d’Anna t’obliga a abaixar el cap quan hi

entres. És molt divertit si mires forat de la cuina quan Marc hi entra.
I si véns despatx, amb aquell sostre tan alt, impressiona molt.
10 Defineix les paraules següents.
• llanterna:
• contenidor:
• donyet:
• robot:

Nom Data
1 Marca l’afirmació correcta.

Els estrangerismes són un tipus de frases fetes.
Els estrangerismes són paraules procedents d’altres llengües.
Els estrangerismes són paraules de la nostra llengua que s’usen a l’estranger.
2 Encercla els estrangerismes.

• ritme • fan • disc • escàner • hobby • jugador • telèfon • burger
3 Ara, esc riu tres dels estr angerismes anteriors al costat de la paraula valenciana
corresponent.
• admirador • hamburgueseria • afició
• Marca la corr ecta. De quina llengua provenen aquests estrangerismes?

Del castellà. Del francés. De l’anglés. Del gallec.
4 Assenyal a el tipus de predicat i, en cas que siga un predicat nominal, subratlla’n l’atribut.
Fixa’t en l’exemple.
• La professora està malalta predicat nominal
• El germà d’Andrea torra la carn a la brasa.

• Marta escriu de pressa el comentari del llibre.
• El nostre amic sembla molt més simpàtic.
• Carolina pareix una xica molt agradable.
• Paula corre cinc quilòmetres cada dia.
5 Escriu el tipus de paraula que fa d’atribut seguint el model.

• La meua cosina serà mare. nom • La teua filla està preciosa.
• El responsable n’és ell. • Paula és una bona estudianta.
• Contesta. Com es pot reconéixer l’atribut en cada oració?

MODEL B
11
6 Classifi ca en la graella els verbs següents.

• plantar • cuinar • paréixer • beure • estar • semblar • tallar • ser
PREDICATIUS
COPULATIUS
7 Escriu V (verdader) o F (fals).
Després dels punts suspensius, sempre es pot posar punt final.

S’escriu punt i coma davant dels enllaços però, tanmateix i no obstant això.
S’escriuen punts suspensius per separar els elements d’una enumeració.
S’escriuen punts suspensius quan una oració s’interromp per expressar
dubte, temor...
8 Completa el text amb els signes de puntu ació corresponents: . / ... , / ;
Divendres que ve farem una excursió a la serra Pelada Ens hi acompanyarà

Vicent el mestre de Naturals El que farem serà: caminar per sendes
observar el paisatge i estudiar les plantes esmorzar en una zona d’oci
jugar a botar la corda, a boletes En fi, jo ja en tinc moltes ganes!
9 Localitza els errors de puntuació i t orna a escriure les oracions corr ectament.
• I quan vaig entrar a casa...... sorpresa! M’havien preparat una festa,
• M’agrada tota la fruita: les pomes; les peres, els plàtans..
10 Relaciona cada paraula amb la seua definició.

1. Gruta • • a) Que té aigua o un altre líquid, que està banyat.
2. Estalactita • • b) Molt poc ample.
3. Humit • • c) Cavitat natural o feta per una persona en una muntanya.
4. Estret • • d) Massa de calç en forma de con que baixa des del sostre
d’algunes coves cap a terra.

Nom Data
1 Què són els estrangerismes? Posa’n un exemple.
2 Encercla els estrangerismes i tor na a escriure el text subst ituint -los per les paraules
valencianes corr esponents.
El meu amic Bernat és un fan incondicional de les hamburgueses que

fan al burger del cantó de casa. Fins i tot, ell mateix ho diu: «El meu
hobby és menjar hamburgueses!» És que li encanten!
3 Relaciona els estrangerismes amb les paraules valencianes c orresponents.

airbag • • sobreocupació
mountain bike • • surf de neu
overbooking • • coixí de seguretat
snowboard • • bicicleta de muntanya
4 Escriu el tipus de predicat de cada oració i subratlla’n l’atribut quan n’hi haja.
• La professora està malalta.
• Sóc molt alt.
• Marta escriu de pressa el comentari del llibre.
• El nostre amic sembla molt més simpàtic.
5 Escriu quin tipus de paraula és l’atribut de cada oració.

• La meua cosina serà mare. • La teua filla està preciosa.
• El culpable n’és ell. • Paula serà la tercera.

MODEL A
11
6 Escriu dues oracions amb verbs predicatius i d ues, amb verbs cop ulatius.
7 Escriu V (verdader) o F (fals), i corregeix les afirmacion s errònies.

Després dels punts suspensius, sempre es pot posar punt final.
S’escriu punt i coma davant dels enllaços però, tanmateix i no obstant això.
S’escriuen punts suspensius per separar els elements d’una enumeració.
S’escriuen punts suspensius quan una oració s’interromp per expressar dubte, temor...
8 Completa el text amb la puntu ació que corr esponga en cada cas.
Divendres que ve farem una excursió a la serra Pelada Ens hi acompanyarà

Vicent el mestre de Naturals El que farem serà: caminar per sendes
observar el paisatge i estudiar les plantes esmorzar en una zona d’oci
jugar a botar la corda, a boletes En fi, jo ja en tinc moltes ganes!
9 Escriu les oracions amb els signes de puntuació que hi falten. Vigila també les majúscules.
• I quan vaig entrar a casa sorpresa! m’havien preparat una festa
• M’agrada tota la fruita les pomes les peres els plàtans
10 Escriu u na paraula que signi fique el mateix en cada cas.

• Gruta • Estret
• Humit • Rocós

Nom Data
1 Llig i subratlla les característiqu es pròpies dels arcaismes.

• Són paraules del vocabulari actual. • Són paraules antigues.
• Són paraules que trobem en refranys. • Són paraules d’una llengua estrangera.
• Són paraules que trobem en alguns textos literaris. • Són paraules de ciències i matemàtiques.
2 Copia els refranys qu e tenen arcaismes.

• Abril finat, hivern passat. • A l’estiu, tota cuca viu.
• Cel a borreguets, aigua a canterets. • El bon nap, en agost és nat.
3 Substitu eix els arcaismes per aquestes paraules actuals: prompte, perquè i cavall .
• No aniré a jugar car he d’estudiar.
• El teu germà arribarà prest a casa.
• Anna té el rossí a l’estable.
4 Encercla el nucli del predicat, subratlla’n els complements i relaciona’ls amb el tipus
corresponent.
• Marc es va enfadar pel teu comportament. Complement circumstancial de companyia
• La veïna de dalt cuina amb la seua filla.
Complement directe
• Laura començarà l’escola.
Complement indirecte
• El secretari telefona a Marta.
Complement circumstancial de causa
5 Completa amb els prono ms següents per substi tuir els compl ements destacats.
li • els • la • les
• Laia ha fet un regal a Maria. Laia ha fet un regal.

• Tots es volien comprar la camisa. Tots se volien comprar.
• Ma mare cuina les verdures. Ma mare cuina.
• Escriuré una carta als meus pares. escriuré una carta.
MODEL B 12
6 Subratlla els compl ements cir cumstancials i in dica’n el tipus (manera, temps, lloc
o companyia).
• El bony de Martí va créixer molt de pressa.
• Xavier era ros de menut.
• El concert es feia a l’auditori municipal.
• Carla pren un café amb la seua amiga.
7 Completa les regles següents amb l es paraules cometes , parèntesis i guió .
• Els s’utilitzen per a introduir una explicació,

una informació o un aclariment dins d’una oració. « »
• Les s’utilitzen per a citar els títols de llibres, pel·lícules, – ( )
cançons, etc., o per a introduir les paraules exactes que ha dit o escrit algú.
• El s’utilitza per a introduir les paraules d’un personatge
o els aclariments del narrador quan parla un personatge.
8 Copia el text s egüent amb els si gnes de puntuació q ue hi falten.
Clàudia és d’Estocolm Suècia. No sap parlar massa valencià però ho

entén tot. Quan vam anar al cinema per vore Capità Harlock, em va
dir:
He entés tota la pel·lícula!
9 Afig les informacions següents entr e parèntesis, cometes o guions.
Incendis • L’estiu passat vam viatjar a París

França • ha preguntat la mare.
Hi anem? • Vam anar a vore l’obra de teatre
10 Tria i escriu l’oració correctament segons el dibuix.
Miquel salpa / amarra el iot / el veler al port. / a l’escullera.

Nom Data
1 Escriu. Què és un arcaisme?
2 Completa la taula amb l’arcaisme o la paraula actual corresponent.
ARCAISMES PARAULES ACTUALS
car
prompte
rossí
3 Escriu què signifiquen els refranys següents.

• Tots d’un ventre i cada un d’un temple.
• Abril finat, hivern passat.
• El bon nap, en agost és nat.
4 Encercla el nucli del predicat, subratlla’n els complements i escriu de quin tipus són.
• Marc es va enfadar pel teu comportament.
• La veïna de dalt cuina amb la seua filla.
• Laura començarà l’escola.
• Telefona a Marta.
5 Completa amb pron oms per subst ituir els com plements destacats.
• Laia ha fet un regal a maria. Laia ha fet un regal.
• Tots es volien comprar la camisa. Tots se volien comprar.

• Ma mare cuina les verdures. Ma mare cuina.
• Escriuré una carta als meus p ares. escriuré una carta.

MODEL A
12
6 Completa segons el tipus de complement circum stancial indicat.

• El bony de Martí
Martí va créixer (CC de manera)
manera)
• Xavier era ros
ros (CC de temps)
temps)
• El concert es feia (CC de lloc)
• Carla pren un café (CC de companyia)
companyia)
7 Col·loca les cometes on cor responga en cada oració.

• La mestra ens ha dit que llegim la novel·la L’illa del tresor.
• Vaig preguntar
preguntar a la mare: Em poses
poses aigua, per favor?
• Tinc ganes de vore la pel·lícula
pel·lícula La llegenda del nàufrag.
• La venedora li va
va dir: Són 245 euros!
8 Explica per a què serveix el guió i posa’n un exemple.
9 Torna a escri
escriure
ure el text amb els parèntesis, les
les co metes i els guions necessaris.
necessaris.
Clàudia és d’Estocolm Suècia. No sap parlar massa valencià però ho

entén tot. Quan vam anar al cinema per vore Capità Harlock, em va dir:
He entés tota la pel·lícula!
10 Escriu dues oracions a partir

partir dels dib uixos.
Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. Llengua 6 69

Aval
Av alu
u aci
ac i ó f i n al MODEL B
Nom Data
1 Relaciona
Relaciona les paraules amb el tipus corr esponent.
1. aturat • • 5. conflicte armat

EUFEMISME
2. vàter • • 6. mort
3. defunció • • 7. desocupat
PARAULA TABÚ
4. guerra • • 8. lavabo
2 Ordena i escriu qui n tipus de paraules

paraules són els grup s següents.
• Internet, microxip i termòmetre són L G O N I M S E O E S
• Pizza, snowboard i fan són T R A R E S N E G M I S E S
• Car , metzines i nat són C A A R M E I S S
3 Afig
Af ig sufi
su fi xos
xo s o prefi
pr efi xos
xo s a l es parau
p araules
les següen
seg üents
ts i f orma
or ma parau
p araules
les noves
no ves..
• dolç + -or
-or • im-
im- + mòbil
• gota + -ejar • anti-
anti- + natural
• esperar + -ança des- + atendre
• des-
4 Marca l’afirmació correcta.

La precisió lèxica consisteix a afegir un sufix al fina l d’una paraula
per formar-ne una altra.
La precisió lèxica consisteix a triar la paraula més adequada i precisa
per expressar allò que volem dir en un context determinat.
La precisió lèxica consisteix a utilitzar paraules o expressions per
a substituir altres paraules o expressions ofensives o poc elegants.
5 Classifi
Classifi ca les paraules
paraules següents on c orresponga.
fanal • enllumenat • IES • eixam • ocell • ONG • vaixell • flota
f lota • NIF
PARAULES INDIVIDUALS
PARAULES COL·LECTIVES
COL·LECTIVES
SIGLES
70 Llengua 6 Material fotocopiable

fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
MODEL B
6 Subratlla el
el gru p nomin al amb funció de subjecte de cada oració.
• La germana de Pere
Pere fa esport tot el dia.
• Aqueix telèfon verd és el més nou de la botiga.
• La fruita d’hivern és la meua preferida.
• Els botons de puny estan al calaix de dalt.
7 Classifi
Classifi ca aquestes
aquestes paraules segons el ti pus.
• algun •i • meua • aqueix • bastant • cap a • seu • primer
• però • aquest • sense • huit • vostre • ni • de • aquell
PREPOSICIONS CONJUNCIONS DEMOSTRATIUS POSSESSIUS NUMERALS INDEFINITS
8 Encercla dos adverbis

adverbis en cada oració i di gues de quin tipus són.
• Abans, a Irene, li agradava molt patinar.
• Jo sí que hi aniré i Marta,
Marta, també.
• He mirat dins i Pau no hi ha arribat.
• Hui m’he vestit ràpidament.
9 Escriu les fo rmes verbals seguint les indi cacions en cada cas.
cas.
• CANTAR: forma simple, mode indicatiu,
indicatiu, 1a persona, plural,
plural, imperfet cantàvem
• PERDRE: forma simple, mode subjuntiu,

subjuntiu, 1a persona, singular,
singular, present
• JUGAR: forma composta, mode indicatiu,
indicatiu, 3a persona, singular,
singular, futur perfet
• DORMIR: forma simple, mode imperatiu,
imperatiu, 2a persona, singular
10 Digues quina és la conjugació dels verbs de l’exercici anterior.

• Cantar • Perdre
• Jugar • Dormir
Material fotocopiable
fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 71
MODEL B
11 Subratlla el subjecte en cada cas i escriu s i és lèxic o gramatical.

• La meua amiga de Barcelona canta molt bé.
• És metgessa a l’Hospital General.
• A la tardor, cauen les fulles.
• Em van regalar una bicicleta.
12 Encercla els verbs copu latius.
ser • fer • pensar • estar • anar • semblar • dormir • paréixer • viure
13 Encercla l’opció correcta en cada cas.

• Les paraules planes tenen com a síl·laba tònica...
a) l’última síl·laba. b) la penúltima síl·laba.
• Les paraules agudes s’accentuen gràficament...

a) només quan acaben en vocal. b) quan acaben en vocal, vocal seguida
de -s o -en, -in.
• L’accent diacrític s’utilitza...
a) per a distingir dues paraules amb b) seguint les regles generals
la mateixa forma però significats diferents. d’accentuació.
• La dièresi s’utilitza per a indicar que.. .

a) la u dels grups ge, gi , qe, qi es pronuncia. b) la i o la u formen diftong.
14 Torna a escriure el text corr egint els errors que té.

hui he anat a casa del iaio ignasi, Que té huitantados anys. Ell és Valencià
però la seua família és sud americana Sempre m’ha agradat anar a sa
casa i que em conte tres centes mil històries.
15 Llig l es paraules i escriu- les en valencià. Vigila l’ús de la h .

• cacahuete: cacauet • horchata: • humano:
• huevos: • horizonte: • invierno:

MODEL B
16 Marca quina grafia cal escriure en cada cas.
El so de la x de xiquet x tx ig El so de la x de Xàtiva x ix
A principi de paraula A principi de
i darrere de consonant. paraula, en noms de
Entre vocals. persona
A final de paraula Entre vocals.

(derivats amb tx).
tx ). A final de paraula.
A final de paraula
(derivats amb g / j).
j ).
17 Completa amb
amb articles i pr eposicions. Vig ila l’ús de l’apòstrof i les contraccions.
Marc és conegut ( per + article) seu domini jugant a bàsquet. Quan

agafa (article) pilota, és imparable.
imparable. (article) altre dia, que
jugaven contra els primers (de + article) lliga,
lliga, Marc va jugar
jugar encara
millor. Tots ( a + article) poble el coneixen, fins i tot diria que
(per + article) voltants també. Sa mare n’està molt orgullosa i no se’n perd
ni un sol partit!
18 Completa amb
amb els sig nes de puntuació següents.
punts suspensius • punt i coma • parèntesis • cometes • guions
• Hui he de fer un muntó de coses: comprar una jaqueta anar a arreplegar les ulleres anar
a comprar fruita, verdures, llegums
• Enguany anirem de vacances a Maó Menorca va dir la mare.
• Marta, Bernat i Teresa aniran a vore la pel·lícula Madagascar
19 Numera les paraules segons el lloc a què fan referència.

1. Les coves 2. El port
estalactita gruta iot paret transatlàntic veler
20 Escriu una oració a partir

partir d el dibuix.
Aval
Av alu
u aci
ac i ó f i n al MODEL A
Nom Data
1 Relaciona
Relaciona les paraules tabú amb els eufemismes cor responents.
1. aturat • • a) conflicte armat

2. vàter • • b) defunció
3. mort • • c) desocupat
4. guerra • • d) lavabo
2 Completa.
Completa. Quin tip us de paraules són?
• Internet, microxip i termòmetre són
• Pizza, snowboard i fan són
• Car , metzines i nat són
3 Afig sufixos o prefixos a les paraules i escriu quin canvi s’ha produït en l’arrel, si n’hi ha.
ARREL PREFIX O SUFIX PARAULA DERIVADA CANVI

cec esa
impressió re
braç ejar
regular ir
jove tut
atendre des
4 Escri u V (verdader) o F (fals). Si l’afirmació és falsa, corregeix-la.

La precisió lèxica consisteix a saber triar la paraula més curta per a expressar allò que
volem dir en un context determinat.
5 Escriu u na oració amb una paraula col·lectiva, una amb

amb u na paraula
paraula individ ual
i una amb una sigla.
74 Llengua 6 Material fotocopiable

fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.
MODEL A
6 Completa cada
cada oració amb un gr up nom inal.
• fa esport tot el dia.
• és el més nou de la botiga.
• és la meua preferida.
7 Indica el tipus d e paraula

paraula que correspon a cada columna.
cap a i aqueix meua tres algun

sens però aquell vostre primer bastant
e o aquest seu vinté cap
8 Localitza dos adverbis

adverbis en cada oració i dig ues de quin tipus s ón.
• Abans li agradava molt ballar.
• Sí que vindré,
vindré, i Marta també.
també.
• He mirat dins i Pau no hi ha arribat.
• Hui m’he vestit ràpidament.
9 Escriu la pri mera persona

persona del sing ular en present, imperfet i futu r en cada cas.
cas.
• CANTAR:
• PERDRE:
• JUGAR:
• DORMIR:
10 Completa cada oració amb una de les formes verbals de l’exercici anterior.
• Si em gite tard, demà tot el dia.

• De menuda, jo sempre les claus de casa.
• A la dutxa, sempre les meues cançons preferides.
• Quan al penjat, encerte les paraules a la primera.
MODEL A
11 Escriu qu è són els elements destacats de cada oració i digues de quin tip us són.
• La meua amiga de Barcelona canta molt bé.
• Júlia es va enfadar pel teu c omport ament.
• El veí de dalt posa la música molt alta.
• La mare de Vicent és una gran actriu.
12 Escriu una oració amb un verb copulatiu.
13 Posa accent o dièresi segons calga.

• telefon • pais • polvores • suissa • cantavem
• carrero • cafeina • mobil • seguent • terbola
• aquifer • manega • sofa • consequent • pampol
14 Escriu els noms dels dibuixos.
15 Escriu l es paraules següents en valencià i i nventa una oració amb c ada una.
• cacahuete: • horchata: • huevos :

MODEL A
16 Completa les normes generals següents amb les lletres x , ix , tx i ig .

• S’escriu a principi de paraula o després de consonant.
• S’escriu entre vocals i a final de paraula si els seus derivats porten tx.
• S’escriu entre vocals i a final de paraula.
• S’escriu a final de paraula si els seus derivats porten j/g o tj/tg.
17 Completa amb articles i pr eposicions. Recorda les normes de l’apòstrof i la contracció.
Marc és conegut seu domini jugant a bàsquet. Quan agafa

pilota, és imparable. altre dia, que jugaven contra
els primers lliga, Marc va jugar encara millor. Tots
poble el coneixen, fins i tot diria que voltants també. Sa mare
n’està molt orgullosa i no se’n perd ni un sol partit!
18 Completa amb els sig nes de puntuació següents.
punts suspensius • punt i coma • parèntesis • cometes • guions • comes
• Hui he de fer un muntó de coses: comprar una jaqueta anar a arreplegar les ulleres anar
a comprar fruita verdures llegums
• Enguany anirem de vacances a Maó Menorca va dir la mare.
• Marta Bernat i Teresa aniran a vore la pel·lícula Madagascar
19 Escriu oracions a partir dels dibuixos.
20 Escriu. T’agrada el port ? Què hi pots tr obar?

Estàndards
d’aprenentat
ge i
solucionari
Avaluació inicial
ACTIVITATS ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
1, 2 Coneix el procés de comunicació, els tipus i les formes, i n ’identifica els elements.
3 Coneix el substantiu i les seues classes, en concret els col·lectius i els abstractes.
4 Sap formar els plurals dels substantius.
5 Coneix els articles determinats i els articles indeterminats, i els fa servir correctament.
6 Coneix els pronoms forts i els febles, i els fa servir correctament.
Coneix l’adjectiu i el sap fer servir en diversos graus: superlatiu, comparatiu de superioritat
7
i comparatiu d’inferioritat.
Reconeix i usa correctament el verb; les seues formes simples, compostes i perifràstiques,
8, 9, 10
i les formes no personals.
11 Coneix les grafies j/g, s/ss, b/v, tj /tg, c/ç i l/l·l i sap completar-hi paraules.
12 Coneix els signes de puntuació ?/! i ,/:, i sap utilitzar-los.
13 Reconeix les contraccions en un text i sap utilitzar-les.
14 Reconeix paraules segons l’accentuació.
Coneix els fenòmens de la sinonímia, l’antonímia, la po lisèmia i la família de paraules, i també el

11, 15
concepte de camp lèxic.
Solucions
1. 1. Un senyal acústic. 2. El llenguatge. 3. Un 10. Les formes no personals són aquelles que no
gest. 4. Un senyal visual. Comunicació es poden conjugar: infinitiu ( cantar ), gerundi
verbal: 2. No verbal: 1, 3, 4. (cantant) i participi ( cantat ).
2. emissor: l’alcaldessa; receptor: els veïns; 11. gira-sol, ra jola / pelatge, petjada / rosella,
codi: el valencià; canal: el paper; missatge: mussol / cervatell, eriçó / invent, pebrella /
convidar a la inauguració de la fira. belar, camamil·la. Ani mals: mussol, cervatell,
3. Col·lectius: equip, orquestra. Abstractes: eriçó. Plantes: gira-sol, rosella, pebrella,
alegria, solitud. camamil·la.
4. cosins / flautes / arbres / lleons / pomes / 12. ! / ? / ! / ! / ! / , / , / ? / :
forns / pisos / països 13. Al / la / d’ / d’ / del / L’ / de / dels / la / dels
5. l’ / les / el / l’/ uns / el / els / una / un / un 14. RM. juliol / comparació / restes / rècord /
6. vosaltres (fort, segona persona) / -li (feble, arqueològiques
tercera persona) / Ells (fort, tercera persona) 15. Sinònimes: paraules amb diferent forma però
7. Resposta model (RM). És una corda mateix significat: pot / recipient.
llarguíssima. / La fusta és més ampla que Antò nimes: paraules amb significat contrari:
el pal. / El pal és menys llarg que la corda. nit / dia.
8. Simples: viv-ia / sospit-ava / intent-ava / pat-ia Polisèmiques: mateixa paraula amb diversos
/ dispos-ava / esper-ava / super-ara / provoc- significats: clau; cap.
ava. Compostes: havia robat. Perifràstiques:
Família de paraules: conjunt de paraules
va comprometre.
que s’han format a partir d’una altra de
9. van entrar / imaginaven / hauria pensat / podia determinada: desert, desertitzar, desèrtic.
/ havien estat / repetiran

2
Acti vitat s
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Nivell bàsic Nivell avançat
Model B Model A
Reconeix prefixos en paraules, en coneix el significat i sap utilitzar-los. 1, 2 1, 2
Coneix paraules relacionades amb el vocabulari de la farmàcia. 3 3
Coneix el grup nominal, sap escriure’n i sap quines funcions fan

4, 5, 6 4, 5, 6
els seus elements.
Reconeix la majúscula, en coneix les regles d’escriptura i sap
7, 8, 9, 10 7, 8, 9, 10
escriure-la.
Solucions
Model B Model A
1. Per ordre d’il·lustració: submarí, 1. submarí / extraterrestre / in jecció /
extraterrestre, injecció, prehistòric. prehistòric
2. Paraules amb prefix: inhumà, desfer, 2. inhumà / desfer / preescolar / subterrani
preescolar. Negació o idea contrària: Negació o idea contrària: in-, des-. Situació
inhumà, desfer. Situació en el temps: en el temps: pre-. En un nivell inferior: sub-.
preescolar.
3. xeringa / pomada / pastilla / injecció
3. a) injecció; b) pomada; c) pastilla;
4. La meua (determinants), dentista (nucli), del
d) xeringa.
poble (complement). / Aquest (determinant),
4. farmacèutic / germanes / pastilles / arbres telèfon (nucli), nou (complement). / El
(determinant), xarop (nucli), de maduixa
5. La meua dentista / Aquest telèfon nou / El
(complement). / Aquella (determinant),
xarop de maduixa / La dona de Miquel / La
botiga (nucli), cantonera (complement).
tenda del teu carrer / Aquella senyora alta
5. farmacèutic: substantiu; menudes: adjectiu;
6. Aquell (Det.) cotxe (N) nou (Comp.). / El
Aquelles: demostratiu; Alguns: indefinit.
(Det.) ram (N) de roses (Comp.). / Un (Det.)
plat (N) de macarrons (Comp.). / El (Det.) 6. RM. Aquest (Det.) cotxe (N) roig (Comp.). /
meu (Det.) llibre (N) preferit (Comp.). El (Det.) ram (N) de roses (Comp.). / Un
(Det.) plat (N) de macarrons (Comp.). / El
7. Cal marcar, d’esquerra a dreta: la primera,
(Det.) meu (Det.) llibre (N) nou (Comp.).
la tercera i la quarta.
7. Resposta lliure (RL).
8. a) Despr és d’un punt, sempre s’escriu una
lletra majúscula. 8. Al principi d’un text.
b) Al principi d’una oració o d’un text, Després de signes que tanquen oracions,
escrivim una lletra majúscula. com el punt, el signe d’interrogació, el
d’admiració...
9. El senyor Enric despatxava sempre amb un
En els noms propis de persones, animals,
somriure. Foren pastilles, xarops o
llocs...
esparadrap, el senyor Enric sempre tenia
En els títols de contes, pel·lícules, cançons,
una paraula amable per a tot el món. Hui
etc.
s’ha jubilat, i tots els veïns del barri el
trobarem a faltar. 9. El / Enric / Foren / xarops / sempre / Hui /
tots
10. Arnau sempre ha desitjat viatjar per Àsia,
Amèrica, Àfrica… 10. El / Àsia / Amèrica / Àfrica // Josep / Anna / Jo

2
Activi tats
Model B Model A
Reconeix sufixos en paraules, en coneix el significat i sap utilitzar-los
1, 2, 3 1, 2, 3
per a formar paraules noves.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari dels

4 4
aliments.
Coneix els demostratius, els classifica segons el tipus i els analitza,

5, 6, 7 5, 6, 7
i també n’identifica les funcions dins del grup nominal.
Coneix les regles d’accentuació de les paraules agudes, planes

8, 9, 10 8, 9, 10
i esdrúixoles, i les aplica correctament.
Solucions
Model B Model A
1. futbolista, periodista, artista -ista 1. Els sufixos que es repeteixen són -ista
gelateria, paper eria, fruiteria -eria i -eria.
2. El sufix -eria significa ‘lloc on es ven alguna 2. -ista, oficis o professions; -eria, llocs on
cosa’. es ven alguna cosa.
El sufix -ista forma paraules que indiquen 3. gotejar / amablement / greixós / esperança
oficis o professions.
4. …un aliment bo per a la salut.
3. gotejar / esperança / calorós / amablement …un aliment sotmés a congelació.
4. saludable / congelat / precuinat / fresc …un aliment que es ven mig cuinat.
5. Proximitat: aquest, aquestes. Distància …un aliment que fa poc que l’han collit o
mitjana: aqueix, aqueix. Llunyania: aquell, agafat i que conserva totes les qualitats.
aquella. 5. Proximitat: Aquest, aquesta.
6. C, N, D. Distància mitjana: aqueixes, aqueixa.
Llunyania: aquell, aquelles.
7. La xica aquella és Sara: femení,
singular, llunyania, complement. 6. complement / nucli / determinant / nucli
Aquestes caixes tenen sabates: femení, 7. La xica aquella és Sara: femení, singular,
plural, proximitat, determinant. llunyania, complement.
Aquest és el millor: masculí, singular, Aquestes caixes tenen sabates: femení,
proximitat, nucli. plural, proximitat, determinant.
8. pastís / meló / cabàs / camió / aprén / Aqueix és el millor: masculí, singular,
matalàs / flascó / espés / calorós distància mitjana, nucli.
9. Berlín: perquè és aguda i acabada en -in. 8. pastís / meló / cabàs / arròs / aprén / menú
violí: perquè és aguda i acabada en vocal. 9. Plana acabada en diftong. / Esdrúixola. /
telèfon: perquè és plana i acabada en -on. Plana acabada en -an. / Esdrúixola.
pólvores: perquè és esdrúixola. 10. cantàvem, cantàveu, cantaven / feres,
10. Tu dormies. Ell/ella dormia. Nosaltres férem, féreu, feren / dormies, dormia,
cantàvem / férem. Vosaltres cantàveu / dormíeu, dormien.
féreu. Ells/elles cantaven / feren / dormien.

3
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix el concepte de paraula parònima i en distingeix parells. 1, 2, 3 1, 2, 3
Reconeix els possessius i els utilitza correctament, i n’identifica les

4, 5, 6 4, 5, 6
funcions.
Coneix l’accent diacrític i sap distingir paraules que el porten

7, 8, 9 7, 8, 9
de les que no.
Coneix expressions i paraules relacionades amb el vocabulari del

10 10
taller de pintura.
Solucions
Model B Model A
1. Cal marcar la segona opció. 1. Són paraules que s’assemblen tant en la
forma o es pronuncien de manera tan
2. vell / trompa / caneló
semblant que es poden confondre.
3. efecte, afecte / actitud, aptitud / adoptar, Exemples: RL.
adaptar
2. vell / trompa / caneló / ases / grumet /
4. teu / seus / nostra cavaller
5. meua / seus / nostra 3. RM. aptitud / efecte / adoptar / belar
6. determinant / nucli / complement 4. meues / teu / vostres / nostres
7. Cal encerclar: és, sí, bé, mà, móra. 5. meua / seus / nostra
8. A la nit sempre tinc molta son. 6. RL.
El policia ha trobat un pèl del lladre.
El nét del senyor Llopis és molt amable. 7. El policia ha trobat un pèl del lladre pel saló.
El nét del senyor Jornet és molt net.
9. mèu / deu Cada nit, quan són les 10, jo ja tinc molta
10. esbós, llenç, cavallet, abstracta. son.
8. bóta / és / sí / bé / mà / móra
L’accent diacrític és aquell accent que s’usa
per a diferenciar dues paraules que
s’escriuen igual però tenen significats
diferents.
9. meu Possessiu; os Part de l’esquelet;
mèu Miol del gat; ós Animal.
10. esbós, llenç, cavallet, abstracta.

4
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix què són els eufemismes i les paraules tabú, els distingeix
1, 2, 3 1, 2, 3
i sap utilitzar-los correctament.
Reconeix els indefinits i els numerals, en sap la utilitat i els utilitza
4, 5, 6 4, 5, 6
correctament.
Coneix les regles d’escriptura de la dièresi i les aplica correctament. 7, 8, 9 7, 8, 9
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari

10 10
del gimnàs.
Solucions
Model B Model A
1. Els eufemismes són expressions que usem 1. Eufemismes: donar a llum, orina, dement,
per a substituir les paraules tabú. bany, tercera edat. Paraules tabú: mort,
Les paraules tabú són paraules que es aturat, guerra, parir, boig.
consideren ofensives o poc elegants. 2. Eufemisme: paraula o expressió que usem
2. dement boig; defunció mort; desocupat per a substituir les paraules tabú.
aturat; conflicte armat guerra; donar Paraula tabú: paraula o expressió ofensiva
a llum parir. o poc elegant.
3. Hi ha excrements de gos a l’entrada. 3. Hi ha excrements de gos a l’entrada.
La iaia està una mica pleneta. El meu cosí Lluís és invident .
La meua amiga Joana és invident. Marta està una mica pleneta.
4. Numerals: primer, quart, cinqué. Indefinits: 4. Numerals: primer, quart, cinqué. Indefinits:
Alguns, Moltes, pocs. Alguns, Bastants, pocs.
5. Cardinals: huit, onze, quatre. Ordinals: 5. primer / quart / vinté / trenta-tresé / setzé /
desé, primer, vinté. setanta-huité
6. bastants, variable; més, invariable; algun, Els numerals cardinals indiquen quantitat
variable; poques, variable. exacta.
Els numerals ordinals indiquen el lloc
7. Països, raïm i fluïdesa porten dièresi per exacte que ocupa un objecte o un ésser en
separar dues vocals que poden formar un grup ordenat.
diftong.
Següent , ambigüitat i aqüeducte porten 6. RM. Variables: algun, poca, bastant.
dièresi per indicar que la u de gu i qu ha de Invariables: massa, prou, més.
sonar davant de e i de i. 7. Països, raïm i fluïdesa porten dièresi per
8. llengües / pasqua / amigues / antiga separar dues vocals que poden formar
diftong.
9. pingüí / paraigüer / veïna / suïsses / egües / Següent , ambigüitat i aqüeducte porten
aqüífer dièresi per indicar que la u de gu i qu ha
10. poltre / anelles / espatlera de sonar davant de e i de i.
Flexible significa que es doblega i s’estira 8. llengües / pasqües / amigues / antigues
amb facilitat, sense trencar-se o fer-se mal.
9. agraïen / conduïa / veïna / suïsses / coïa
10. poltre / anelles / espatlera. RL.

45
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix i identifica les paraules onomatopeiques, i sap usar-les
1, 2, 3 1, 2, 3
correctament.
Coneix i identifica els adverbis, sap classificar-los segons el tipus

4, 5, 6 4, 5, 6
i reconeix les paraules que complementen.
Coneix les normes d’escriptura del guionet i sap aplicar -les

7, 8, 9 7, 8, 9
correctament.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari sobre

10 10
el naixement d’un bebé.
Solucions
Model B Model A
1. Cal encerclar: raucar, piular, brunzir. 1. raucar: rauc / piular: piu, piu / brunzir: zzz
2. Xiuxiuejar / dringar / miolen, belen 2. Xiuxiuejar / miolen, belen / dringar
3. rauc / piu, piu / bee 3. Les paraules onomatopeiques es formen per
4. Lloc: allí. Temps: abans, després. Manera: imitació de determinats sorolls. RM: xuplar,
ràpidament, tranquil·lament. Negació: no, miolar.
no. Quantitat: poc. 4. Lloc: allí. Temps: abans, després. Manera:
5. menja, verb; sua, verb; lentament, adverbi; ràpidament, tranquil·lament. Negació: no,
boniques, adjectiu. no. Quantitat: poc.
6. Més o menys aproximadament / De fit 5. molt (menja) / més ( car ) / massa (cansat) /
a fit fixament / En absolut gens / De tot prompte (es farà)
cor sincerament 6. En absolut gens / De tot cor
7. Cal marcar la primera i la tercera. sincerament / De fit a fit fixament /
Més o menys aproximadament
8. para-xocs / penja-robes / matamosques
7. …entre la desena i la unitat i entre la unitat
9. dos-cents seixanta-sis / set-cents i la centena.
cinquanta-huit …compostes / vocal / s, r o x
10. bolquer / agrunsar / pediatre En les paraules compostes on figura el nom
d’un punt cardinal.
En altres paraules com ara pit-roig,
despús-demà, zig-zag…
8. gira-sol / parallamps / paraigua / penja-robes
/ para-xocs
9. dos-cents seixanta-sis / vint-i-dos / mil
nou-cents seixanta-cinc
10. bolquer / agrunsar / pediatre

Avaluació delprimer
Avaluació del primertrimestre
trimestre
Activi tats
Model B Model A
Forma paraules noves afegint prefixos o sufixos. 1 1
Coneix què són les paraules parònimes, les paraules
2 2
onomatopeiques, els eufemismes i les paraules tabú
Reconeix el grup nominal, sap escriure’n i identifica les funcions de
3, 4 3
les paraules que el formen.
Coneix els diferents tipus de determinants (indefinit, numeral –ordinal
5, 6 4, 5, 6
i cardinal –, possessiu, etc.) i l’adverbi.
Coneix les regles per a escriure accent gràfic o dièresi en les paraules
7 7
que en necessiten.
Coneix les regles per a escriure la majúscula i el guionet, i sap
8, 9 8, 9
aplicar-les correctament.
Coneix i sap fer servir el vocabulari relacionat amb la farmàcia, els
10 10
aliments, el taller de pintura, el gimnàs i el naixement d’un bebé.
Solucions
Model B Model A
1. + -itat (sufix) habilitat / + sub- (prefix) 1. feblesa / habilitat / submarí / humanitat /
submarí / + -itat (sufix) humanitat / + - ista guitarrista / refer
(sufix) guitarrista / + - re (prefix) refer 2. paraules parònimes / paraules tabú /
2. Les paraules parònimes s’assemblen en la eufemismes / paraules onomatopeiques
forma o la pronunciació. 3. RM. El meu gos. / Aquell home pèl-roig.
Les paraules onomatopeiques imiten / Algunes cançons preferides.
determinats sorolls.
L’eufemisme de vell és tercera edat . 4. Aquelles sabates velles són meues.
El nostre llibre d’Història és el llibre blau.
3. La seua cosina. / Aquell comandament La teua germana treballa al supermercat.
negre. / El bolígraf roig. / El germà de
Carme. / La meua motxilla verda. 5. numerals / cardinals / ordinals / indefinits
4. Les: det.; meues: det.; sabates: nucli; 6. prompte: temps, complement del verb.
preferides: complement. aproximadament: quantitat, complement
El: det.; nostre: det.; llibre: nucli; d’història: del verb.
complement. demà: temps, complement del verb.
Unes: det; ratlles: nucli; verdes: massa: quantitat, complement de l’adjectiu.
complement. 7. Són, aigües, ací
5. numerals / cardinals / ordinals / indefinits veïna, té, te
cosí, és, trilingüe, llengües
6. prompte (arribarà) / aproximadament aqüífers, són, sòl
(fa) / Demà (parlarem ) / massa Sebastià, està, té, Matemàtiques
(calmada)
8. Maria, Castelló, El, Robinson , Els, Martí,
7. Són, aigües, ací; Aniràs, Berlín, suïssos; Clàudia, Marc, Tots, escola.
veïna, té, te; camí, dóna, aqüífer.
9. tres-cents cinquanta-set / sud-est /
8. Maria, Castelló, El, Robinson , Els, Martí, penja-robes / rentaplats
Clàudia, Marc, Tots, escola.
10. RL.
9. vint-i-set / nord-est / penja-robes
10. cavallet / poltre / xarop / bressol / xupló

Avaluació del
Avaluació delprimer
primertrimestre
trimestre
Acti vitat s
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Nivell d’excel·lència
Model E
Forma paraules noves afegint prefixos o sufixos. 1
Coneix què són les paraules parònimes, les paraules
onomatopeiques, els eufemismes i les paraules tabú, i els usa 2, 3
correctament.
Coneix el grup nominal, sap escriure’n i hi identifica el nucli. 4
Coneix els diferents tipus de determinants (indefinit, numeral –ordinal
5, 6
i cardinal – possessiu, etc.) i l’adverbi.
Coneix les regles per a escriure accent gràfic o dièresi en les paraules
que en necessiten i coneix el significat de paraules que tenen l’accent 7, 8
diacrític.
Coneix les regles per a escriure el guionet i sap aplicar-les
9
correctament.
Coneix i sap fer servir el vocabulari relacionat amb la farmàcia, els
10
aliments, el taller de pintura, el gimnàs i el naixement d’un bebé.
Solucions
Model E
1. sabater / besiaia / rellegir
2. parònimes / onomatopeiques / eufemismes
3. defunció / lavabo / desocupat / ancià / invident / conflicte armat
4. És el conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu.
RM. Aquesta màscara de carnestoltes. Nucli: màscara.
5. indefinit / indefinit / demostratiu / article / indefinit. RL per a les oracions.
6. Els adverbis es poden crear afegint -ment a un adjectiu femení.
En l’oració Hem quedat ací, ací és un adverbi.
En l’oració L’alumne és molt hàbil , l’adverbi molt complementa l’adjectiu hàbil.
7. Mònica, la meua veïna, és farmacèutica. A la seua farmàcia ven medicaments molt curiosos que
prepara ella mateixa: ung üents de plantes d’aqüífers gèlids, cremes d’herballuïsa, pomades
màgiques fetes amb aigües termals… Jo crec que més que de farmàcia sap de bruixeria, no ho
creieu?
8. més: afegir quantitat / mes: divisió de l’any.
té: del verb tindre / te: herba que es pren en infusió.
mèu: veu del gat / meu: possessiu de primera persona.
bé: que no està malament / be: ovella.
9. comptagotes / dos-cents trenta / Vila-real / vicepresident / penja-robes / vint-i-quatre
10. Dibuix amb formes irregulars.
Medicament que es fa entrar al cos amb una xeringa.
Aliment que necessita fred per a conservar-lo.
Estirar el cos per tindre més flexibilitat.
Tela apta per a pintar-hi damunt.

ri
6
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix la precisió lèxica i sap utilitzar-la correctament. 1, 2, 3 1, 2, 3
Coneix què són els enllaços, els identifica i sap usar-los correctament. 4, 5, 6 4, 5, 6
Coneix la norma d’escriptura de la lletra h i l’aplica correctament. 7, 8, 9 7, 8, 9
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la

10 10
planta de reciclatge.
Solucions
Model B Model A
1. pintar / prendre / ha guanyat 1. pintar / prendre / pon / ha guanyat
2. cuinat / rentat / triturat / abocat / mesclat 2. RL.
3. mitjana / medi / mitjà 3. mitja / mitjana / mig / medi / mitjà
4. o / ni / ni / a / i / Però / sense 4. conjunció / preposició / preposició /
5. Conjuncions: ni, ni / o / però. conjunció
Preposicions: a / de / entre / sense. 5. café amb llet / regal per a ella / tren cap al
6. opció / oposició / acumulació nord / camisa de cotó
7. haver, han dit / vocal, humà / hivernar, 6. Laura ha fet un ocell de paper.
despús-ahir, herbeta Hui aniré en el tren a València.
El metge ha passat a les dues de la
8. humor / humil / umbracle / humit / umbilical / matinada.
humus
7. haver, han dit / hum- més vocal, humà /
9. ous. / cohete. / humorístic. hora, ahir, hort; horari, despús-ahir,
10. paper / llanda / vidre / plàstic hortalissa
8. humor / humil / umbracle / humit / umbilical /
hostal / ogre / hora / ossos / hivern
Les paraules de la primera fila comencen
per hum-/um- .
9. ous / cohete / Amb h (humorístic)
10. paper / llanda / vidre / plàstic

7
Acti vitat s
Model B Model A
Sap què són les paraules individuals i les paraules col·lectives
1, 2 1, 2, 3
i les distingeix.
Coneix algunes paraules col·lectives i sap completar oracions amb
2 3
aquestes.
Identifica els verbs i les conjugacions, reconeix l’infinitiu i les formes
3, 4 4, 6
simples, compostes i perifràstiques.
Reconeix l’arrel i la desinència en les formes verbals. 5 5
Sap escriure oracions amb les formes verbals indicades. 6
Coneix la norma d’escriptura de x, tx i ig, i sap emprar-les

7, 8, 9 7, 8, 9
correctament.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari

10 10
de la botiga de llums.
Solucions
Model B Model A
1. : llum / músic / arbre. : bosc / orquestra / 1. Individ uals: colom, persona, estoig, roure,
enllumenat partit. Col·lectives: alumnat, gent, eixam,
2. bandada / flota / eixam / ramat / bancs pineda, serralada.
3. caminar / cosir / témer / somiar / tossir 2. flota / ocell / enllumenat / músic / bosc / peix
4. La forma verbal que serveix per a anomenar 3. bandada / bancs / orquestra
un verb és l’infinitiu. 4. Formes sim ples: sorprenguérem, venia,
5. il·lumin-ar, il·lumin-es / dorm-ir, dorm-ies representarem. Compostes: havia anat,
/ escolt-ar, escolt-a / perd-re, perd-ràs / havia vist. Perifràstiques: va entrar, va
parl-ar, parl-ava / cos-ir, cos-iria semblar.
6. RL. 5. dorm + -ies / escolt + -ar / perd + -ràs /
parl + -ava / cos + -iria
7. bateig / empatx / passeig / capritx / busseig /
cartutx 6. 2a conjugació / 3a conjugació / 2a
conjugació / 1a conjugació / 1a conjugació /
8. Ximo / capritxós / sandvitx / anxoves / 3a conjugació
punxades / panxa / cotxe
7. batejar / passejar / empatxar / encapritxar-se
9. roig / milotxa / xinesa / sorteig / xarrada / bussejar / encartutxar
10. flexo / focus / llanterna / fanal 8. Xuta, xiulet / butx aca, lleig / fitx a, xinxetes /
boig, busseig
9. x, xupló, anxova / tx, cotxet, empatx / ig,
roig.
10. focus / il·luminar / intensa / encenga

ri
8
Acti vitat s
Model B Model A
Identifica les interjeccions i les frases fetes, i coneix el significat
1, 2, 3 1, 2, 3
d’algunes d’aquestes.
Reconeix el nombre, la persona i el temps en les formes verbals. 4, 5 4, 5
Coneix les formes no personals del verb i les sap

6 6
emprar correctament.
Coneix la norma d’escriptura de la x i la ix, i sap usar-les
7, 8, 9 7, 8, 9
correctament.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de
10 10
l’oficina.
Solucions
Model B Model A
1. Interjecció: Paraula o grup de paraules que 1. frase feta / interjecció
s’usen per a expressar emocions. RL. 2. Blau: em dónes un colp de mà, no toques
Frase feta: Expressió que té un significat massa de peus a terra. Verd: Uau, Mare
diferent de les paraules que la formen si les meua, Ai.
pensem d’una en una. RL. Donar un colp de mà ajudar.
2. Blau: em dónes un colp de mà, no toques No tocar de peus a terra no ser realista.
massa de peus a terra. Verd: Uau, Mare 3. 1. Callar. / 2. Xarrar molt.
meua, Ai.
4. 1a persona, singular / 3a persona, plural /
3. Joan ha pagat amb bitllets i mo nedes. 1a persona, plural / 3a persona, singular
Escolta, això és veritat!
5. agradaven / veig / menge / voreu /
4. singular / plural / plural / plural / singular / agradaran
singular
6. formes no personals / infinitiu / gerundi /
5. agradaven / semblava / veig / menge / voreu participi
/ agradaran
7. xocolate, eix am, caix a, xurro, xifra, panxa,
6. formes no personals / infinitiu / gerundi / xarop
participi Per ordre d’il·lustració: caixa, xarop, eixam,
7. Cal marcar: caixó, Xeraco, brioix, Xúquer, xifra.
calaix. 8. RL.
8. caix a / xarop / eix am / xifra 9. calaix : final de paraula.
9. peix / seixanta / queixal Xeraco: principi de paraula.
10. Persones: informàtic, secretari, missatgera. maduix a: entre vocals.
Aparells: pantalla tàctil, impressora, telèfon. 10. RL.

9
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix el concepte de sigla i l’identifica correctament. 1, 2, 3 1, 2, 3
Coneix què són els verbs regulars i irregulars, i els usa correctament. 4, 5 4, 5
Reconeix els canvis ortogràfics en les formes verbals irregulars. 6 6
Coneix la partició de paraules a final de línia i sap usar-la

7, 8 7, 8
correctament.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de la
9, 10 9, 10
ciència-ficció.
Solucions
Model B Model A
1. F / V / F 1. F / V / F
2. NIF Número d’identificació fiscal / UA Les sigles s’han format a partir de la unió de
Universitat d’Alacant / ONG Organització les lletres inicials de diverses paraules.
no governamental / EMT Empresa ONG vol dir organització no governamental.
Municipal de Transports / DOCV Diari 2. EMT / NIF / ONG / DOCV / UA
Oficial de la Comunitat Valenciana 3. RL.
3. AES / OMP 4. Regulars: temia, cantarem, tanquem.
4. corre / tancà / ajupia, passaven Irregulars: viviu, pot, bevíem.
5. sóc, seré; irregular / aní, aniré; irregular / 5. sóc, seré / visc, visquí / sabí, sabré / vaig,
puge, pugí; regular / sabí, sabré; irregular / aniré / bec, beguí
tanque, tanquí; regular / vinc, vindré; 6. pengen: regular, canvia la j per la g.
irregular cresc: irregular, canvia l’arrel.
6. Canvia l’última vocal per una c onsonant. / alcem: regular, canvia la ç per la c.
Canvia l’arrel. / En l’arrel canvia la vocal. estiga: irregular, canvia la desinència.
7. or-dinador / tau-la / qua-tre / pa-lla 7. No es pot partir una síl·laba. RM. ordi-nador
8. ex-traterrestre, extra-terrestre, extrater- No es pot deixar una vocal a final de línia.
restre, extraterres-tre RM. amis-tat
as-tronauta / astro-nauta / astronau-ta No es pot partir una síl·laba. RM. ca-dira
No es pot partir un diftong. RM. teu-la
9. científic / robot / astronauta
8. RM. pel-lícula / extra-terrestres / espaci-al /
10. plat volador. peri-llosos
9. astronauta / científic / robot
10. És la nau que, segons la ciència-ficció,
utilitzen els extraterrestres per a viatjar
a altres planetes.

10
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix el concepte de neologisme, l’identifica i sap emprar -lo
1, 2, 3 1, 2, 3
correctament.
Coneix els conceptes de frase i oració, les distingeix i sap construir-ne
4, 5, 6, 9 4, 5, 6
de manera correcta.
Coneix la norma d’apostrofació de l’article determinat i de la
7 7, 9
preposició de.
Coneix la contracció de preposicions amb els articles i sap
8 8
emprar-la correctament.
9, 10 10
l’escena d’un conte.
Solucions
Model B Model A
1. mileurista / liposucció / contacontes / tauleta 1. paraula / accions / abans / contacontes
tàctil 2. Cal encerclar: implant dental, microcrèdit,
2. 1. termòmetre / 2. impressora / 3. càmera liposucció.
web 3. tauleta tàctil / mileurista / càmera web
3. És una paraula que es crea per anomenar 4. RM. Quin mal! / Que bé! / Quina calor!
coses, accions… que abans no existien.
5. Les frases i les oracions són enunciats amb
4. frase / oració / oració / frase / frase / oració sentit complet, però les frases no tenen cap
5. Els vestits combinen amb les sabates. verb en forma personal i les oracions en
6. La xica rossa de la classe és molt simpàtica. tenen almenys un.
El llibre nou de la mestra té històries 6. El nou llibre de la mestra: El (determinant)
fantàstiques. nou (complement) llibre (nucli) de la mestra
El meu cosí de Sueca és dibuixant de (complement).
còmics. El meu cos í de Sueca: El (determinant)
7. l’aranya, l’home, d’aigua / el iogurt, la hiena, meu (determinant) cosí (nucli) de Sueca
de huit / la universitat, la història, la erra (complement).
8. Puja al cotxe que anirem del poble a 7. l’aranya / la hiena / l’ocell / la erra / el iogurt /
l’escola directament. Anirem pel camí de l’helicòpter
terra perquè anirem més ràpidament. 8. al / del / pel / als / dels / pels
9. RM. El donyet 9. de / l’ / La / la / d’ / l’ / la / l’
10. fada / clariana 10. RM. El gnom és molt menut però molt savi i
el donyet té les orelles punxegudes i és molt
entremaliat.

Avaluació delsegon
Avaluació del segon trimestre
trimestre
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix els conceptes de neologisme, frase feta, interjecció, precisió
lèxica, paraules col·lectives i individuals, i sap emprar-los de manera 1, 2, 3 1, 2, 3
correcta.
Reconeix els enllaços, el verb i les seues característiques; l’oració

4, 5, 6 4, 5, 6
i les seues parts, concretament, el subjecte.
Coneix les normes d’escriptura de la h, la x/tx /ig, la x/ix; la partició

7, 8, 9 7, 8, 9
de paraules; l’apòstrof i la contracció, i sap usar -les correctament.

la planta de reciclatge, la botiga de llums, l’oficina, la ciència-ficció 10 10
i l’escena d’un conte.
Solucions
Model B Model A
1. Neologisme: tauleta tàctil. Frase feta: 1. Neologisme: tauleta tàctil. Frase feta:
pagar en metàl·lic. Interjecció: Caram. pagar en metàl·lic. Interjecció: Caram.
2. ha cuinat / neteja / prendrem 2. Pere no ha cuinat mai menjar per a
3. enllumenat / bandada / banc / flota / nosaltres. / La germana de Lluís neteja tots
orquestra / ramat els dissabtes. / Quan vingues aquesta
vesprada, prendrem un café.
4. i / o / però / ni, ni
3. enllumenat / bandada / banc / flota /
5. Marta / La xica rossa del costat de Marina / orquestra / ramat
Nosaltres / La pel·lícula / L’ordinador
d’Andreu / Tots els amics 4. i / o / però / ni, ni. Copulatives: i, ni, ni.
Adversatives: però. Disjuntives: o.
6. Voldran: irregular / simple / segona
conjugació / tercera persona / plural / futur 5. Marta (nucli) / La xica (nucli) rossa del
Havies cantat: regular / composta / primera costat de Marina / Nosaltres (nucli) / La
conjugació / segona persona / singular / pel·lícula (nucli)
passat 6. Dormíem: regular, indicatiu, simple, tercera
7. hivern / coet / home / humitat / ous / haver / conjugació, 1a persona, plural, passat.
orxata / os Puga: irregular, subjuntiu, simple, segona
conjugació, 1a/3a persona, singular,
8. Cal ratllar: decidex, despaig, txinés, caitxa, present.
panja, cartuig. Facen: irregular, subjuntiu, simple, segona
9. l’oncle / pel camp / la universitat / dels conjugació, 3a persona, plural, present.
ratolins / el iaio / a l’hora Vau cantar: regular, indicatiu, perifràstica,
10. llanterna / extraterrestre / contenidor / primera conjugació, 2a persona, plural,
ordinador passat.
7. RL.
8. planxa / empatx / roig / peix
9. al / d’ / d’ / la / l’ / del / pel
10. Aparell que converteix en imatge un
document en paper.

Avaluaciódel
Avaluació delsegon
segon trimestre
trimestre
Acti vitat s
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE Nivell d’excel·lència
Model E
Coneix els conceptes de neologisme, frase feta, interjecció, precisió
lèxica, sigla, paraules col·lectives i individuals, i sap emprar-los de 1, 2, 3
manera correcta.
Reconeix els enllaços, el verb i les seues característiques, l’oració

4, 5, 6
i les seues parts (subjecte i predicat).
Coneix les normes d’escriptura de la h, la x/tx /ig, la x/ix; la partició

7, 8, 9
de paraules; l’apòstrof i la contracció, i sap usar -les correctament.

la planta de reciclatge, la botiga de llums, l’oficina, la ciència-ficció 10
i l’escena d’un conte.
Solucions
Model E
1. Uau: interjecció. En un tres i no res: frase feta. Caram: interjecció. Mòbil: neologisme. Portàtil:
neologisme.
2. Organització de les Nacions Unides / document nacional d’identit at / unitat de cures intensives /
institut d’educació secundària
3. RL.
4. Preposicions: des d’, a, a, en, a, de, per a. Conjuncions: i, però, O bé, o, ni.
5. RL.
6. Dorma: regular, subjuntiu, simple, tercera conjugació, 1a/3a persona, singular, present.
Van poder: irregular, indicatiu, perifràstica, segona conjugació, 3a persona, plural, passat.
Facen: irregular, subjuntiu, simple, segona conjugació, 3a persona, plural, present.
Haguí cantat: regular, indicatiu, composta, primera conjugació, 1a persona, singular, passat.
7. RL.
8. S’escriu x a principi de paraula i darrere de consonant: xiquet, planxa.
S’escriu tx entre vocals i a final de paraula sempre que els derivats també en porten: tatxa, capritx.
S’escriu ig a final de paraula quan en els derivats s’escriu g/ j o tg/tj: estoig, raig.
9. La / l’ / pel / del
10. Llanterna: llum portàtil que s’usa per a il·luminar -se, sovint, en les acampades.
Contenidor: recipient gran usat, sovint, per a contindre deixalles.
Donyet: personatge típic dels contes amb orelles punxegudes i una mica entremaliat.
Robot: màquina electrònica que pot fer coses de manera semblant a com les faria una persona.

11
11
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix el concepte d’estrangerisme, l’identifica i sap emprar -lo
1, 2, 3 1, 2, 3
correctament.
Coneix les parts de l’oració, concretament el predicat, i en coneix els
4 4
tipus.
Reconeix els verbs predicatius i copulatius, els complements que
5, 6 5, 6
porten i els tipus de paraules que els formen.
Coneix la norma d’escriptura dels signes de puntuació del punt i coma
7, 8, 9 7, 8, 9
i els punts suspensius.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari de les
10 10
coves.
Solucions
Model B Model A
1. Cal marcar: Els estrangerismes són 1. Són paraules procedents d’altres llengües
paraules procedents d’altres llengües. que utilitzem quan parlem o escrivim en la
2. Cal encerclar: fan, hobby, burger. nostra llengua.
3. admirador fan / hamburgueseria 2. fan: admirador / burger: hamburgueseria /
burger / afició hobby. Cal marcar: De hobby: afició
l’anglés. 3. airbag coixí de seguretat / mountain bike
4. torra la carn a la brasa. predicat verbal bicicleta de muntanya / overbooking
escriu de pressa el comentari del llibre. sobreocupació / snowboard surf de neu
predicat verbal 4. Nominal. Atribut: malalta. / Nominal.
sembla molt més simpàtic. predicat Atribut: molt alt. / Verbal. / Nominal. Atribut:
nominal molt més simpàtic.
pareix una xica molt agradable. predicat 5. mare nom / preciosa adjectiu / ell
nominal pronom / la tercera grup nominal
corre cinc quilòmetres cada dia. predicat
verbal 6. RL.
5. preciosa: adjectiu / ell: pronom / una bona 7. F / V / F / V
estudianta: grup nominal Després dels punts suspensius, no es pot
L’atribut es reconeix perquè concorda en posar punt final.
gènere i nombre amb el subjecte de l’oració. S’escriu coma o punt i coma per separar els
elements d’una enumeració.
6. Predicatius : plantar, cuinar, beure, tallar.
Copulatius: paréixer, estar, semblar, ser. 8. . / , / . / ; / ; / ; / …
7. F / V / F / V 9. I quan vaig entrar a casa… sorpresa!
M’havien preparat una festa.
8. . / , / . / ; / ; / ; / … M’agrada tota la fruita: les pomes, les peres,
9. I quan vaig entrar a casa … sorpresa! els plàtans…
M’havien preparat una festa. 10. cova / angost / banyat / pedregós
M’agrada tota la fruita: les pomes, les peres,
els plàtans …
10. 1-c) / 2-d) / 3-a) / 4-b)

12
12
Acti vitat s
Model B Model A
Coneix el concepte d’arcaisme, l’identifica i sap substituir -lo per la
1, 2, 3 1, 2, 3
paraula actual corresponent.
Coneix els complements del predicat verbal, sap identificar-los i els
4, 5, 6 4, 5, 6
usa de manera correcta.
Coneix els signes de puntuació dels parèntesis, les cometes i el guió,
7, 8, 9 7, 8, 9
i sap emprar-los correctament.
Coneix paraules i expressions relacionades amb el vocabulari del port. 10 10
Solucions
Model B Model A
1. Cal subratllar: Són paraules antigues. / Són 1. Un arcaisme és una paraula o construcció
paraules que trobem en refranys. / Són antiga que ha sigut substituïda per una altra
paraules que trobem en alguns textos en la llengua actual, però que encara es
literaris. troba en refranys, expressions i frases fetes,
2. Abril finat, hivern passat. / El bon nap, en alguns textos literaris, etc.
agost és nat. 2. car perquè / prest prompte / rossí
3. perquè / prompte / cavall cavall
4. es va enfadar pel teu comportament. CC 3. Tots nascuts iguals i són diferents
causa de caràcter.
cuina amb la seua filla. CC companyia Quan passa l’abril, comença a fer bon
començarà l’escola . CD oratge.
telefona a Marta. CI A l’agost, naix el nap.
5. li / la / les / Els 4. es va enfadar pel teu comportament. CC
causa
6. molt de pressa: manera / de menut: temps / cuina amb la seua filla. CC companyia
a l’auditori municipal: lloc / amb la seua començarà l’escola. CD
amiga: companyia telefona a Marta. CI
7. parèntesis / cometes / guió 5. li / la / les / Els
8. (Suècia) / «Capità Harlock» / –He entés tota 6. RL.
la pel·lícula!
7. «L’illa del tresor» / «Em poses aigua, per
9. (França) / –Hi anem? – / «Incendis» favor?» / «La llegenda del nàufrag» / «Són
10. Miquel amarra el iot al port . 245 euros»
8. El guió s’utilitza per a introduir les paraules
d’un personatge o els aclariments del
narrador quan parla un personatge. RL.
9. (Suècia) / «Capità Harlock» / –He entés tota
la pel·lícula!
10. RL.

Avaluació final
Activi tat s
Model B Model A
Reconeix prefixos i sufixos, paraules parònimes, eufemismes i paraules tabú,
paraules onomatopeiques, precisió lèxica, paraules individuals i col·lectives, 1, 2, 3, 4, 5 1, 2, 3, 4, 5
interjeccions i frases fetes, sigles, neologismes, estrangerismes i arcaismes.
Coneix el grup nominal i les funcions dels seus elements, els enllaços i els seus 6, 7, 8, 9, 6, 7, 8, 9,
tipus, el verb i els seus tipus, l’oració, el subjecte i el predicat. 10, 11, 12 10, 11, 12
Coneix les regles d’accentuació i de la dièresi; l’ús del guionet; l’ús de la h, la x/tx /ig 13, 14, 15, 13, 14, 15,
i la x/ix ; l’apòstrof i les contraccions, i els diversos signes de puntuació. 16, 17, 18 16, 17, 18
Coneix el vocabulari de la farmàcia, els aliments, el taller de pintura, el gimnàs,
el naixement d’un bebé, la planta de recic latge, la botiga de llums, l’oficina, la 19, 20 19, 20
ciència-ficció, l’escena d’un conte, les coves i el port.
Solucions
Model B Model A
1. Eufemismes: 3, 5, 7, 8. 1. 1-c) / 2-d) / 3-b) / 4-a)
Paraules t abú: 1, 2, 4, 6. 2. neologismes / estrangerismes / arcaismes
2. neologismes / estrangerismes / arcaismes 3. ceguesa; reimpressió; bracejar; irregular;
3. dolçor / immòbil / gotejar / antinatural / joventut; desatendre
esperança / desatendre 4. F. Consisteix a saber triar la paraula més
4. Cal marcar la segona afirmació. adequada per a expressar allò que volem dir
5. fanal, ocell, vaixell / enllumenat, eixam, flota. en un context determinat.
/ IES, ONG, NIF 5. RL.
6. La germana de Pere / Aqueix telèfon verd / 6. RL.
La fruita d’hivern / Els botons de puny 7. Preposicions / Conjuncions / Demostratius /
7. cap a, sense, de / i, però, ni / aqueix, Possessius / Numerals / Indefinits
aquest, aquell / meua, seu, vostre / primer, 8. Abans (temps), molt (quant.) / Sí (afirmació),
huit / algun, bastant també (afirm.) / dins (lloc), no (negació) / Hui
8. Abans (temps), molt (quant.) / sí (afirmació), (temps), ràpidament (manera)
també (afirm.) / dins (lloc), no (negació) / Hui 9. cante, cantava, cantaré / perd, perdia, perdré
(temps), ràpidament (manera) / jugue, jugava, jugaré / dorm, dormia,
9. perda, haurà jugat, dorm dormiré
10. 1a / 2a / 1a / 3a 10. dormiré / perdia / cante / jugue
11. La meua amiga de Barcelona (L) / (Ella) (G) / 11. subjecte lèxic / predicat verbal / subjecte lèxic
les fulles (L) / (Ells) (G) / predicat nominal
12. ser, estar, semblar, paréixer 12. RL.
13. b) / b) / a) / a) 13. telèfon / país / pólvores / suïssa / cantàvem /
14. Hui / Ignasi / que / huitanta-dos / valencià / carrer ó / cafeïna / mòbil / següent / térbola /
sud-americana. / tres-centes aqüífer / mànega / sof à / conseqüent / pàmpol
15. orxata / humà / ous / horitzó / hivern 14. pèl / os / soc / mà
16. x / tx / tx / ig / / x / ix / ix 15. cacauet / orxata / ous. RL.
17. pel, la, L’, de la, al, pels 16. x / tx / ix / ig
18. ; ; … / – ( ) – / « » 17. pel, la, L’, de la, al, pels
19. 1, 1, 2, 1, 2, 2 18. ; ; , , … / – ( ) – / , « »
20. RL. 19. RL.
20. RL.
Registre d’avaluació contínua
ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
Coneix els Coneix les Coneix els Coneix el
Alumnes prefixos i paraules eufemismes i les grup nominal
sufixos i els usa parònimes i sap paraules tabú, i les i els
correctament. distingir-les. onomatopeiques. components.

PRIMER TRIMESTRE
Coneix els Coneix els Coneix la majúscula, Coneix la dièresi Coneix el vocabulari Coneix el
demostratius, adverbis i els l’accentuació i la norma del de la farmàcia, dels vocabulari del gimnàs
possessius seus tipus. i l’accentuació guionet. aliments i del taller i del naixement d’un
i indefinits. diacrítica. de pintura. bebé.

Coneix la precisió Coneix Coneix les Coneix i sap
Alumnes lèxica, i les paraules les frases sigles i els usar els
individuals i fetes i les neologismes. enllaços.
col·lectives. interjeccions.

SEGON TRIMESTRE
Coneix l’arrel, Coneix i sap usar Coneix i Coneix l’ús de la h, x/ Coneix el vocabulari Coneix el vocabulari
les desinències l’anàlisi de les formes identifica el tx /ig , x/ix ; la partició de la planta de de la ciència-ficció
verbals i les verbals, en verbs subjecte de de paraules; l’apòstrof reciclatge, la botiga i de l’escena d’un
conjugacions. regulars i irregulars. l’oració. i la contracció. de llums i l’oficina. conte.

Alumnes Coneix i usa els Coneix els Coneix i Coneix i
estrangerismes de arcaismes de identifica identifica l’atribut
la llengua. la llengua el predicat en el predicat.
actual. nominal.

TERCER TRIMESTRE
Coneix i Coneix i Coneix la norma Coneix la norma Coneix el Coneix el vocabulari
identifica el identifica els d’ús del punt i d’ús dels parèntesis, vocabulari relacionat amb el
predicat verbal. complements del coma i els punts les cometes i el guió. relacionat amb les port.
predicat verbal. suspensius. coves.

ACFrOgBhOQ mTHURZLaAYlBioG8DbEhHaFhTihSnfDXLZcq7iyAg0SjR4LnNu9eXGKSd9Ctn2afFwFACXYBdxm 0saXCQ91oCFSfHUqGyHEw - ETvz85aTSHTu1mk6BE PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

ACFrOgBhOQ mTHURZLaAYlBioG8DbEhHaFhTihSnfDXLZcq7iyAg0SjR4LnNu9eXGKSd9Ctn2afFwFACXYBdxm 0saXCQ91oCFSfHUqGyHEw - ETvz85aTSHTu1mk6BE PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

AI Recursos per a

El quadern d’Avaluació de continguts de Llengua,

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Un sistema d’avaluaci ó complet

Recursos per a l’avaluació de

Un sistema d’avaluaci ó complet

Recursos per a l’avaluació de

x Avalu aci ó i ni cial .................................. 6

Proves de control unitat 1

Proves de control unitat 2

Proves de control unitat 3

Proves de control unitat 4

Proves de control unitat 5

Avalu aci ó del primer t rimest re

Proves de control unitat 6

Proves de contro l unitat 7

Proves de control unitat 8

Proves de contr ol unit at 10 Avaluaci ó i nici al ................................. 80

Proves de contr ol unit at 12 Unitat 6 ................................................. 88

Avaluaci ó f inal .................................... 97

1 Relaciona aquestes for mes de comunic ació amb la situació c orresponent.

Un gest Un senyal visual Un senyal acústic El llenguatge

• Classifica les imatges segons q ue siguen comunic ació verbal o no verbal.

jugador Substantius col·lectius alegria Substantius abstractes

4 Forma els plurals d’aquests substantius.

6 Llengua 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

6 Encercla l’opció que pot substituir l’expressió destacada.

• Copia els pronoms que has encerclat i c ompleta la taula.

TIPUS DE PRONOM PERSONAL PERSONA

7 Observa i escriu oracions en què hi haja un adjectiu en el grau que s’indica.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 7

• Copia les formes verbals simples separant l’arrel de la desinència.

9 Completa els buits amb la forma que s’indica entre parèntesis.

11 Completa cada parell amb les grafies que s’indiquen.

j / g ira-sol, ra ola tj / tg pela e, pe ada

s / ss ro ella, mu ol c/ç ervatell, eri ó

b/v in ent, pe rella l / l·l be ar, camami a

8 Llengua 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

–Per fi s’ha acabat l’estiu ♠

13 Encercla l’opció correcta en cada cas.

A el / Al juliol es van descobrir a la / l’ cova Fosca unes restes

14 Busca en el text anterior i escri u una paraula de cada tipus.

• Aguda sense accent: • Aguda amb accent:

• Plana sense accent: • Plana amb accent:

15 Explica en què consisteix cada fenomen i posa’n un exemple.

Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L. Llengua 6 9

1 Copia les paraules on corresponga i encercla’n els prefixos.

injecció • prehistòric • extraterrestre • submarí

Negació o idea contrària. Situació en el temps (abans de).

3 Escriu cada paraula al cost at de la definició que li correspon .

pomada • pastilla • xeringa • injecció

a) Medicament que es fa entrar dins del cos a través d’una xeringa.

4 Encercla i copia el nucli de cada grup nominal.

5 Subratlla el grup nomi nal en cada oració.

10 Llengua 6 Material fotocopiable © 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educación, S. L.

• Demostratiu + substantiu + adjectiu nou. Aquell cotxe

• Article + substantiu + preposició + substantiu ram de roses. El

• Article + substantiu + preposició + substantiu de macarrons. Un plat

• Article + possessiu + substantiu + adjectiu meu llibre preferit. El

7 Marca en quins casos hauries d’escriur e la primera lletra en majúscula.

8 Marca, en cada cas, l’opció correcta.

9 Completa amb cinc lletres majúscules i cinc de minú scules.

10 Copia escrivint l es quatre lletres majúscules que hi falten.