Biologia I Geologia 3 ESO PDF

ESO
Biologia i Geologia
SÈRIE OBSERVA
El llibre de Biologia i Geologia per a 3r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda,

dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor /
Santillana Educación, SL, dirigit per Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En la realització han intervingut:
TEXT
Miguel Ángel Madrid Rangel
Ignacio Mélendez Hevia
José Luis Garrido Garrido
Francisco Vives Boix
EDICIÓ
Bélen Alvárez Garrido
Serena Canal Figueras
Susana Lobo Fernádez
Julia Manso Prieto
Juan San Isidro González-Escalada
EDICIÓ EXECUTIVA
Begoña Barroso Nombela
Lídia Gil Fernández
Les activitats d’aquest llibre no s’han de fer mai al llibre mateix. Les taules,
els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen són models perquè
l’alumnat els traslladi a la llibreta.
Índex
L’organització 1. L’organització del cos humà................................................. 6

1 del cos humà
De què estem fetes les persones?
Considerem el cos humà com un tot format a partir de partícules molt petites
1. Els nivells d’organització

i senzilles que es combinen i donen lloc a estructures més complexes.
La matèria té diferents nivells d’organització, però no és fins que arribem al nivell
cel·lular quan estem en el primer nivell de vida. Tots els éssers vius estem formats
SABER per cèl·lules. Cada cèl·lula té vida pròpia i dóna lloc a teixits, la unió d’aquests
• Els nivells d’organització dóna lloc a òrgans... fins arribar a l’organisme. A l’ésser viu.
• La composició química També les nostres sensacions, com ara la visió d’un paisatge, una olor
o el missatge que envia el cervell a un múscul, són l’efecte de milions i milions
2. La composició química dels éssers vius

dels éssers vius
de neurones, cèl·lula principal del teixit nerviós.
• La unitat bàsica de l’ésser viu:
la cèl·lula
• Els teixits dels éssers humans
• Els òrgans, els aparells
i els sistemes del cos humà
3. La unitat bàsica de l'ésser viu: la cèl·lula

SABER FER
• Identificar estructures cel·lulars
en microfotografies.
4. Els teixits dels éssers humans

5. Els òrgans, els aparells i els sistemes del cos humà
CLAUS PER COMENÇAR
2. L’alimentació i la salut........................................................... 20
• Quines són les unitats bàsiques que formen
els éssers vius?
• Quins tipus de cèl·lules coneixes? En què és
diferencien?
• Què diferencia un teixit d’un òrgan?
• Quines són les funcions vitals? Digues el nom d’un
1. L’alimentació i la nutrició
òrgan i d’un sistema que participi en cadascuna
de les funcions vitals.
6 7
2. Els aliments
509938Unitat01.indd 6-7 21/05/15 17:13
2 L’alimentació i la salut
Què menjarem en el futur?
Els experts preveuen que cap a l’any 2050 la quantitat de persones serà
gairebé el doble que l’actual. Un dels grans problemes als quals s’haurà
d’enfrontar la humanitat serà l’alimentació. Entre les alternatives
3. El valor energètic dels aliments
proposades per resoldre aquest problema destaquen:
4. Les necessitats energètiques de les persones

SABER • Explotar al màxim els recursos naturals per augmentar la producció
• L’alimentació i la nutrició i d’aquesta manera satisfer les necessitats alimentàries de la població.
• Els aliments • Potenciar la investigació i la tecnologia per obtenir aliments nutritius
i respectuosos amb el medi ambient.
• El valor energètic dels aliments
• Les necessitats energètiques
de les persones
5. Una dieta saludable i equilibrada

• Una dieta saludable i equilibrada
• La conservació i la manipulació
dels aliments
• Els trastorns associats
a l’alimentació
6. La conservació i la manipulació dels aliments

SABER FER
• Planificar un menú saludable.
• Interpretar la informació
de les etiquetes dels aliments.
7. Els trastorns associats a l’alimentació
CLAUS PER COMENÇAR

3. Els aparells digestiu i respiratori........................................ 38
1. Els aparells implicats en la nutrició
• Posa dos exemples de cadascun d’aquests tipus
d’aliments: aliments necessaris per créixer
i reparar el nostre cos i aliments que ens
proporcionen energia.
• Per què és important seguir una dieta variada?
Quins altres hàbits saludables coneixes?
20
509938Unitat02.indd 20-21
21
21/05/15 17:14
2. L’aparell digestiu
Els aparells digestiu
3. Les funcions digestives
3 i respiratori
Com es pot respirar sota l’aigua?
El busseig amb escafandre autònom utilitza una ampolla amb gasos
a pressió i un regulador que permet al bussejador respirar amb
normalitat aquests gasos. En la majoria de casos l’ampolla conté
4. Hàbits saludables de l’aparell digestiu
simplement aire comprimit, però es poden utilitzar altres barreges,
SABER com el nítrox, un aire enriquit en oxigen.
• Els aparells implicats Aquesta activitat permet a l’ésser humà conèixer i descobrir el món.
5. L’aparell respiratori
en la nutrició Per poder gaudir d’aquest món ple de vida, cal tractar-lo sempre amb
• L’aparell digestiu molt de respecte i evitar-ne la degradació.
• Les funcions digestives
• Hàbits saludables de l’aparell
digestiu
• L’aparell respiratori
6. Les funcions respiratòries

• Les funcions respiratòries
respiratori
SABER FER
• Demostrar de forma matemàtica
7. Hàbits saludables de l’aparell respiratori

l’eficàcia d’una estructura
natural.
4. Els aparells circulatori i excretor........................................ 56

1. El medi intern i l’aparell circulatori
CLAUS PER COMENÇAR
• Quin camí segueix l’aliment des que és
introduït a la boca fins que se n’expulsen
les restes?
• Per a què utilitzem l’oxigen que incorporem
als nostres pulmons?
2. El sistema circulatori limfàtic

• Coneixes alguns hàbits saludables que ens
ajudin a mantenir sans els nostres aparells
digestiu i respiratori?
38 39
509938Unitat03.indd 38-39 22/05/15 11:07
3. El sistema circulatori sanguini

4
Els aparells circulatori
i excretor
Què és una prova d’esforç?
Les proves d’esforç avaluen els efectes de l’exercici físic sobre
4. La doble circulació
l’organisme.
5. Hàbits saludables de l’aparell circulatori

Aquestes proves consisteixen en caminar sobre una cinta o pedalejar
en una bicicleta mentre es registren dades sobre l’activitat del cor, es
SABER mesura la pressió sanguínia i, en alguns casos, també s’analitza
• El medi intern i l’aparell el consum d’oxigen.
circulatori Per als esportistes les proves d’esforç són fonamentals, ja que
• El sistema circulatori limfàtic els aporta informació per optimitzar el rendiment esportiu.
6. L’excreció
• El sistema circulatori sanguini
• La doble circulació
circulatori
• L’excreció
7. Hàbits saludables de l’aparell excretor

excretor
SABER FER
• Interpretar una anàlisi de sang.
• Prendre dades i interpretar
gràfiques de recuperació
cardíaca.
5. Els sentits i el sistema nerviós .......................................... 74

CLAUS PER COMENÇAR
1. La funció de relació
2. Els receptors sensorials
• Per què la sang té color vermell?
• Quina és la principal funció que fa la sang
en el nostre cos?
• Quin és el nom dels tres tipus de vasos sanguinis
que condueixen la sang?
• Quins òrgans produeixen l’orina com a resultat
3. El sentit de la vista
de filtrar la sang?
56 57
509938Unitat04.indd 56-57 22/05/15 11:06
4. El sentit de l’oïda
Els sentits
5 i el sistema nerviós
Com actuem en situacions de perill?
L’estrès és la tensió i la sobreestimulació psíquica o somàtica que prepara l’individu
per a l’acció, la lluita o la fugida. Quan el nostre cervell percep alguna situació
de perill, activa un seguit de respostes destinades a protegir-nos, així com d’altres
tipus de respostes: la dilatació de les pupil·les, l’increment del ritme cardíac
5. Els sentits de l’olfacte, del gust i del tacte
SABER i respiratori, la secreció d’adrenalina o l’augment de la sudoració.
6. Hàbits saludables dels òrgans dels sentits

• La funció de relació
Ara bé, l’estrès continuat causa diversos trastorns en l’organisme, tan físics com
psíquics, com ara dolors d’estòmac, sensació de falta d’aire, afeccions cardíaques,
• Els receptors sensorials insomni, alteracions de l’humor, por, inseguretat, etc.
• El sentit de la vista
• El sentit de l’oïda
• Els sentits de l’olfacte, del gust
7. Els components del sistema nerviós

i del tacte
• Hàbits saludables dels òrgans
dels sentits
• Els components del sistema
nerviós
• El sistema nerviós
• El funcionament del sistema
8. El sistema nerviós
nerviós
• Hàbits saludables del sistema
nerviós
SABER FER
• Fer un dibuix científic.
9. El funcionament del sistema nerviós

• Dissenyar un experiment:
el llindar de percepció
d’un estímul.
CLAUS PER COMENÇAR

10. Hàbits saludables del sistema nerviós
• Quins òrgans dels sentits els informen que hi ha una
situació de perill?
• Què és el sistema nerviós i de què s’encarrega?
6. El sistema endocrí i l’aparell locomotor.......................... 94

• Podríem viure sense òrgans dels sentits? Explica
per què.
• Hi ha moviments voluntaris i reflexos. Explica en què
es diferencien. Posa’n exemples relacionats amb
la imatge.
1. El sistema endocrí
74 75
509938Unitat05.indd 74-75 21/05/15 17:30
El sistema endocrí
2. Les glàndules endocrines i les seves hormones
6 i l’aparell locomotor
Què passa quan correm?
3. Hàbits saludables del sistema endocrí

Durant l’exercici físic intens, com una cursa, el nostre organisme es posa a prova:
els músculs necessiten contreure’s i exercir molta força; els ossos i les articulacions han
de suportar fortes tensions; els nostres aparells respiratori i circulatori han de satisfer
les demandes d’oxigen i nutrients dels teixits; i el sistema endocrí ha de coordinar
SABER la resposta dels òrgans a aquesta situació d’estrès.
• El sistema endocrí El nostre cos aconsegueix aquesta gesta amb naturalitat, i se’n recupera ràpidament.
• Les glàndules endocrines Abans de realitzar qualsevol tipus d’exercici físic és molt important realitzar exercicis
4. L’aparell locomotor
i les seves hormones d’escalfament per tal d’evitar lesions tant del nostre sistema esquelètic com muscular.
endocrí
• L’aparell locomotor
• L’esquelet
• Els ossos
5. L’esquelet
• Les articulacions
• Els músculs esquelètics
• L’acció dels músculs sobre
l’esquelet
locomotor
6. Els ossos
SABER FER
• Elaborar i interpretar un bucle
de retroalimentació negativa.
• Interpretar imatges diagnòstiques.
7. Les articulacions
CLAUS PER COMENÇAR
• Què és el sistema endocrí i de què s’encarrega?
8. Els músculs esquelètics
9. L’acció dels músculs sobre l’esquelet
• Has sentit parlar de la insulina? Coneixes quina
relació té amb la glucosa?
• Saps per què els ossos són tan durs? Recordes algun
exemple d’un os llarg? I d’un os pla?
• Coneixes quins òrgans treballen junts per produir
els moviments?
10. Hàbits saludables de l’aparell locomotor

94 95
509938Unitat06.indd 94-95 21/05/15 18:25
2
7. L’aparell reproductor.............................................................. 114
7 L’aparell reproductor
La fecundació in vitro
El doctor Robert Edwards va ser guardonat el 2010 amb el premi Nobel de Fisiologia
1. La funció de reproducció
i Medicina pel desenvolupament de la tècnica de la fecundació in vitro (FIV).
Al llarg de la seva investigació, Edwards va aconseguir desenvolupar cultius que van
permetre que els òvuls extrets del cos d’una dona fossin fecundats per espermatozoides,
SABER
i que després l’embrió es pogués implantar en l’úter.
• La funció de reproducció El naixement el 1978 de Louise Brown, el primer infant proveta del món, gràcies
• El sexe i la sexualitat a la tècnica de fecundació in vitro, va constituir un esdeveniment històric.
2. El sexe i la sexualitat
• L’aparell reproductor
i els gàmetes masculins
i els gàmetes femenins
• Els cicles de l’aparell reproductor
femení
• La fecundació
3. L’aparell reproductor i els gàmetes masculins

• L’embaràs
• El part
• L’esterilitat i les tècniques
de reproducció assistida
• Els mètodes anticonceptius
4. L’aparell reproductor i els gàmetes femenins

• Les malalties de transmissió
sexual
• La violència masclista
SABER FER
• Interpretar imatges ecogràfiques
de l’embaràs.
CLAUS PER COMENÇAR

5. Els cicles de l’aparell reproductor femení
6. La fecundació
• Quins canvis físics es produeixen durant
la pubertat?
• Quins òrgans coneixes dels aparells
reproductors femení i masculí?
• Com té lloc el procés de la fecundació?
• Què passa durant el procés de l’embaràs?
7. L’embaràs
I en el part?
• Què són els mètodes anticonceptius?
Enumera dos.
• Explica que creus que és la violència
masclista.
8. El part
114 115
509938Unitat07.indd 114-115 22/05/15 11:07
La salut
9. L’esterilitat i les tècniques de reproducció assistida
8 i el sistema immunitari
Què és la cirurgia robòtica?
10. Els mètodes anticonceptius

En la dècada dels vuitanta es va introduir la laparoscòpia, una tècnica menys invasiva
que la cirurgia oberta tradicional. Aquesta tècnica permet operar mitjançant sondes
que introdueixen al cos del pacient una llum, una càmera de vídeo i instruments
quirúrgics que el cirurgià manipula des de l’exterior.
SABER La laparoscòpia ha donat pas al desenvolupament de la cirurgia laparoscòpica assistida
• La salut i la malaltia
per robots, la cirurgia robòtica. Aquesta tècnica presenta clars beneficis per al pacient,
perquè disminueix els riscos i accelera la recuperació.
11. Les malalties de transmissió sexual

• La transmissió de les malalties
infeccioses
• El sistema immunitari
• La prevenció i el tractament
de les malalties infeccioses
• Les malalties no infeccioses
• La prevenció de les malalties
no infeccioses
• Els accidents i els primers auxilis
8. La salut i el sistema immunitari.......................................... 134

• La donació i els trasplantaments
SABER FER
• Analitzar gràfics d’una epidèmia.
1. La salut i la malaltia
CLAUS PER COMENÇAR
• Com definiries el concepte de salut?
2. La transmissió de les malalties infeccioses
3. El sistema immunitari
• Quins tractaments utilitzen els metges
per guarir les malalties?
• Què vol dir que una malaltia és contagiosa?
Per què algunes ho són i unes altres no?
• És el mateix una lesió que una malaltia?
Les malalties poden provocar lesions?
4. La prevenció i el tractament de les malalties infeccioses

• Què és una malaltia social? Quina malaltia
social s’enduu cada any centenars de vides
humanes?
134 135
5. Les malalties no infeccioses

509938Unitat08.indd 134-135 22/05/15 11:08
9
Els ecosistemes
i la seva dinàmica
Quin és l’ecosistema que canvia més?
Existeix una zona en les costes, anomenada intermareal, que es caracteritza per estar
submergida i sotmesa a l’onatge durant la marea alta, i quedar al descobert durant
6. La prevenció de les malalties no infeccioses
la marea baixa. És una zona erosionada per l’onatge, pels corrents marins, pel vent
7. Els accidents i els primers auxilis

i en què l’aigua de la pluja pot quedar estancada.
SABER Molts animals s’enterren a la sorra quan està al descobert o bé ocupen els tolls que
• Els ecosistemes i l’ecosfera
hi queden; alguns ocells hi van en cerca d’aliment.
La zona intermareal és un ecosistema molt inestable.
• Les relacions entre el biòtop
i la biocenosi
• L’hàbitat i el nínxol ecològic
8. La donació i els trasplantaments

• Les relacions biòtiques
• Les relacions tròfiques
• El flux d’energia i el cicle
de la matèria
• L’equilibri de les poblacions
• Els ecosistemes terrestres
• Els ecosistemes aquàtics
SABER FER
9. Els ecosistemes i la seva dinàmica .................................. 152

• Estudiar l’oxigen com a factor
limitant.
• Analitzar la xarxa tròfica
d’un ecosistema.
1. Els ecosistemes i l’ecoesfera

CLAUS PER COMENÇAR
• Quins són els components dels ecosistemes?
• Què significa que dues espècies comparteixen
2. Les relacions entre el biòtop i la biocenosi
el mateix hàbitat?
3. L’habitat i el nínxol ecològic

• Quins tipus de relacions estableixen
els animals? Elabora una llista de totes
les que coneguis.
• Coneixes algun exemple d’ecosistema
terrestre? I d’aquàtic?
• Què és l’ecologia? Explica-ho.
152
509938Unitat09.indd 152-153
153
22/05/15 11:08
4. Les relacions biòtiques
5. Les relacions tròfiques
Els paisatges
10 i els riscos geològics
Com s’ha format aquest paisatge?
Al sud de Tailàndia, en el mar d’Andaman, es troba la badia de Phang-Nga, que acull
un dels paisatges més espectaculars del món. En aquesta badia poden veure’s parets
verticals de desenes de metres de roques calcàries que sembla que es mantinguin 6. El flux d’energia i el cicle de la matèria
en peus pel seu propi equilibri.
SABER L’aixecament d’aquesta zona, en els últims 100 milions d’anys, va elevar les roques
calcàries, les va fracturar en blocs i les va deixar exposades a l’erosió, formant aquest
7. L’equilibri de les poblacions

• El paisatge
modelat «càrstic en torres» plenes de complexos sistemes de grutes. L’onatge ha
• Els agents geològics i el clima aportat també la seva acció erosiva, excavant-ne la base fins a donar-li aquest
• La meteorització aspecte fràgil i d’equilibri.
• Les formes de modelat
• Els riscos geològics
• La representació del relleu
8. Els ecosistemes terrestres

SABER FER
• Fer un perfil topogràfic.
• Interpretar un sismograma
i elaborar una predicció sísmica.
9. Els ecosistemes aqüàtics
10. Els paisatges i els riscos geològics ................................... 174

1. El paisatge
CLAUS PER COMENÇAR
• Què és l’erosió?
• Quins són els agents geològics? Digues-ne
el nom de dos.
• Quina relació s’estableix entre relleu, agents
geològics i paisatge?
2. Els agents geològics i el clima

• Què són els riscos naturals?
• Com explicaries, breument, la dinàmica
externa i interna de la Terra?
174 175
509938Unitat10.indd 174-175 22/05/15 11:09
3. La meteorització
11 Els impactes ambientals
On trobem les deixalles?
A la zona central del nord de l’oceà Pacífic i a la zona occidental de l’Atlàntic Nord, s’han trobat
4. Les formes de modelat
unes extensions enormes de deixalles, principalment de plàstic, surant. Se les coneix com illes
5. Els riscos geològics

de plàstic.
L’illa de l’oceà Pacífic s’estima que té uns 1.500 km de radi i gairebé 200 metres de profunditat
SABER i la de l’Atlàntic Nord sembla que té unes mesures semblants. En ambdós casos s’estima que
• La influència humana en el medi
el 80 % de les deixalles provenen de terra i el 20 % restant, dels vaixells.
ambient Fins i tot a les parts més profundes de l’oceà s’hi poden trobar ampolles, boses
de plàstic, xarxes de pesca i altres materials d’origen humà. Aquesta brossa marina és un greu
• Els impactes ambientals
problema mediambiental que afecta als ecosistemes marins (costaners i oceànics) de tot
6. La representació del relleu

• Els impactes sobre l’atmosfera el planeta.
• Els impactes sobre la hidrosfera L’estudi del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB publicat el 2014
• Els impactes sobre el sòl revela que «La gran quantitat d’escombraries que arriben al fons de l’oceà profund són un
i el paisatge problema arreu del món i crida a la necessitat d’actuar per prevenir l’augment de l’acumulació
d’escombraries en el medi marí.» Alhora que fa palès que l’empremta humana ha arribat
• Els impactes sobre la biosfera als indrets més recòndits del planeta.
• Els residus i la seva gestió
SABER FER
• Restaurar explotacions mineres.
11. Els impactes ambientals....................................................... 196

1. La influència humana en el medi ambient
CLAUS PER COMENÇAR
• Com afecten les activitats humanes el medi
ambient?
• Saps què són els recursos naturals?
2. Els impactes ambientals
Enumera algun que coneguis.
3. Els impactes sobre l’atmosfera

• Què és la pluja àcida? I el canvi climàtic?
Quin és l’origen d’aquests problemes?
• Què vol dir que una espècie està en perill
d’extinció? Coneixes algun exemple d’espècie
que es trobi en aquesta situació?
• Explica breument una manera que coneguis
4. Els impactes sobre la hidrosfera

de gestionar els residus de casa teva.
196 197
509938Unitat11.indd 196-197 22/05/15 11:09
5. Els impactes sobre el sòl i el paisatge

Diccionari 6. Els impactes sobre la biosfera
científic
7. Els residus i la seva gestió
Diccionari científic......................................................................... 215
215
509938Diccionari.indd 215 22/05/15 11:11
3
Esquema de les unitats
Doble pàgina d’introducció a la unitat
Continguts de la unitat.
S’hi inclou teoria (SABER) Lectura introductòria.
i tècniques o procediments L’organització Text interessant que
1 del cos humà
(SABER FER).
reflexiona sobre un fet

SABER per cèl·lules. Cada cèl·lula té vida pròpia i dóna lloc a teixits, la unió d’aquests
• Els nivells d’organització dóna lloc a òrgans... fins arribar a l’organisme. A l’ésser viu.
També les nostres sensacions, com ara la visió d’un paisatge, una olor
o una idea relacionada amb

• La composició química
dels éssers vius o el missatge que envia el cervell a un múscul, són l’efecte de milions i milions
la cèl·lula
SABER FER
els continguts que es
treballaran.
Il·lustració. La doble pàgina

presenta de manera gràfica
CLAUS PER COMENÇAR
els éssers vius?
Claus per començar.
una aplicació dels continguts
diferencien?
Diverses preguntes activen
de la unitat, que utilitzem
6 7
els conceptes previs
molt sovint. 509938Unitat01.indd 6-7 21/05/15 17:13
relacionats amb la unitat.
Pàgines de desenvolupament dels continguts
Textos explicatius.
L’alimentació i la salut
7 Malalties per desequilibris en la dieta
Interpreta la imatge.
Els trastorns associats a l’alimentació Els desequilibris en la dieta poden estar produïts per un excés o dèficit
de nutrients.
Serveixen per comprendre Els aliments que hem de prendre diàriament són els que ens proporci-
onen l’energia necessària per poder dur a terme les nostres activitats
• Obesitat. Aquesta malaltia consisteix en una acumulació excessiva de
greix corporal, que generalment sol comportar un pes elevat. Les cau-
Diverses activitats serveixen

ses d’aquest malaltia poden ser de tipus hereditari o per trastorns
diàries. Hi ha diversos trastorns i malalties associats a l’alimentació. endocrins, però les més freqüents són el consum excessiu d’aliments
Hi ha malalties que estan relacionades amb l’acció dels microorganis- rics en glúcids i lípids, i una activitat física molt limitada. L’obesitat INTERPRETA LA IMATGE
i estuduiar els continguts

Qualsevol aliment pot produir una reacció mes que poden estar presents en els aliments, com és el cas de les in- està relacionada amb el desenvolupament d’altres malalties, com la
al·lèrgica. diabetis i la hipertensió arterial. Aquesta malaltia es pot prevenir re-
toxicacions alimentàries, i unes altres amb al·lèrgies a certs aliments. 27 En quines zones del món
gulant el consum d’aliments dolços i grasos i fent exercici físic.
per consolidar els continguts

També hi ha malalties causades per desequilibris en la dieta, com ara, la es pateixen especialment
desnutrició i l’obesitat. L’anorèxia i la bulímia, tot i que són trastorns • Desnutrició. Es produeix per falta de nutrients, a causa d’una dieta les conseqüències
psíquics, estan relacionades directament amb la conducta dels hàbits inadequada o a la manca d’aliments. Aquesta malaltia és la principal de la desnutrició? Quins
de cada unitat.
SABER-NE MÉS
alimentaris. causa de mort entre els infants dels països en vies de desenvolupa- factors creus que són
ment, perquè durant la infància es necessiten més quantitats d’ener- la causa d’aquesta situació?
La intolerànica al gluten gia per poder desenvolupar-se i mantenir les funcions vitals.
que es presenten gràficament.

La intolerància al gluten Intoxicacions alimentàries
provoca la malaltia celíaca. Les intoxicacions alimentàries es produeixen quan es pren un aliment Mapa de la població
El gluten és un complex contaminat. Els aliments poden ser contaminats per microorganismes o afectada de desnutrició
de proteïnes que es troben
per les seves toxines, substàncies verinoses per a les persones. (2012-2014)
en alguns cereals, com el blat,
l'ordi, el sègol o la civada. Alguns microorganismes estan presents en aliments que han estat sot- Molt baix: < 5 %
mesos a una mala conservació, preparació o manipulació i provoquen
El gluten destrueix
les microvellositats intestinals
malalties infeccioses. Per exemple, la Salmonella és un bacteri que pot Baix: 5-15 %
de les persones celíaques

contaminar aliments com l’ou i causar una infecció intestinal anomena-
Moderadament alt:
i redueix considerablement da salmonel·losi. 15-25 %
la superfície d'absorció Altres microorganismes presents en els aliments produeixen toxines Alt: 25-35 %
de l'intestí prim. Com que poden ser mortals, com la toxina botulínica, que és produïda per un
a conseqüència d’això, bacteri anomenat Clostridium botulinum. Aquest bacteri pot contaminar Molt alt: > 35 %
els nutrients no s'assimilen la carn de porc, el peix cru, etc.
bé i, a més, es produeixen Sense prou dades
dolors abdominals i diarrees.
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries Font: Organització
L'únic tractament eficaç per de les Nacions Unides
guarir aquesta malaltia és una Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries tenen lloc quan el nostre per a l’Alimentació
i l’Agricultura (FAO).
dieta exempta de gluten. cos reacciona desfavorablement a la ingestió d’un determinat aliment.
En les al·lèrgies alimentàries, el cos reacciona desfavorablement a
La intolerància a la lactosa
algun component dels aliments, anomenat al·lergen. Les reaccions
En el cas de la intolerància al·lèrgiques solen tenir lloc als pocs minuts després d’haver ingerit,
a la lactosa, manca l'enzim Trastorns relacionats amb els hàbits alimentaris
inhalat o tocat l’aliment i poden produir picor i inflor dels llavis, de la
Saber-ne més.
encarregat de digerir aquest cara, urticària, dificultat per respirar, etc. El tractament de les al·lèrgies • Anorèxia. Aquest trastorn es caracteritza per un rebuig cap al men-
glúcid, que es troba jar amb una por intensa a guanyar pes i per tenir una imatge distor-
alimentàries consisteix, principalment, en evitar el consum o el contacte ACTIVITATS
principalment en la llet sionada del propi cos. Aquesta percepció irreal del seu cos porta
amb l’aliment que la produeix.
i els seus derivats. Després les persones que pateixen el trastorn a veure’s grosses encara que el
Les intoleràncies alimentàries, tot i que provoquen uns símptomes 28 Per què la desnutrició
d'ingerir aliments que seu pes estigui per sota del normal. Les persones afectades intenten
semblants a les al·lèrgies, afecten el metabolisme i no estan relacionades té efectes més greus
continguin lactosa es pot reduir el seu pes deixant de menjar, i això provoca una excessiva pèr-
S’hi inclouen continguts

amb el sistema immunitari o de defensa del nostre organisme. En aquest en els infants que en
produir un malestar general, dua de massa corporal que, al seu torn, fa que s’aprimin de manera
Activitats. Permeten repassar

cas, algunes persones tarden molt temps a adonar-se que el seu cos les persones adultes?
diarrees, vòmits, etc. Com extrema i molt perillosa per a la seva salut.
en d’altres casos, reacciona desfavorablement a un aliment o a algun dels seus compo- 29 Com creus que poden
• Bulímia. Les persones que la pateixen també mostren una excessiva
el tractament consisteix nents, perquè aquesta reacció és menys intensa i més lenta que la que influir els mitjans
preocupació pel pes i la figura corporal. En aquest cas, la malaltia els
a disminuir o eliminar provoca una al·lèrgia. de comunicació i la moda
especialment rellevants,
porta a menjar en excés, fins i tot sense gana i d’amagat, i posterior-
la ingesta de llet i derivats. Són exemples d'intoleràncies alimentàries, la intolerància al gluten i a la ment eliminar l’excés de calories vomitant o abusant de medicaments en l’anorèxia i la bulímia?
els continguts estudiats.

lactosa. que l’ajudin a eliminar l’aliment ingerit.
32 33
que no són essencials 509938Unitat02.indd 32-33 21/05/15 17:15
per al desenvolupament
de la unitat. Fotografies, dibuixos, taules, esquemes,
mapes, gràfics i quadres ajuden a comprendre
i a aprofundir en els continguts.
L’alimentació i la salut 2
5 Una dieta saludable i equilibrada

SABER FER
Planificar un menú saludable
Sempre és necessari seguir una dieta saludable, però

La dieta és el conjunt de substàncies sòlides i líquides que ingerim al
en l’adolescència és fonamental, ja que durant aquesta
llarg del dia.
fase del desenvolupament es produeixen importants
Les dietes han de ser específiques per a cada persona, ja que depenen canvis fisiològics que necessiten l’aportació de tots
de l’edat, del sexe i de l’activitat física que faci. els nutrients.
Per tenir una vida sana és important que la nostra dieta sigui completa, Per tal de seguir un estil de vida saludable és important
variada i equilibrada. tenir present les recomanacions següents:
Es considera que una dieta és completa, variada i equilibrada quan • Adaptar la dieta a les teves característiques individuals,
proporciona tot tipus d’aliments i les quantitats suficients de nutrients i i ingerir els nutrients adequats segons les teves
energia perquè l’organisme cobreixi la seva despesa energètica diària. necessitats energètiques.
Per prendre tots els nutrients, cal que els nutrients estiguin repartits • Prendre aliments variats en les quantitats adequades.
entre els diferents aliments. No es tracta de menjar molt, sinó de menjar La quantitat diària recomanada de cada grup d’aliments
el que necessitem. s’anomena ració. El nombre de racions diàries de cada Racions dels aliments
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que en una dieta grup d'aliments que ha de prendre una persona depèn
1 ració del grup I: 1 plat de patates (350 g), 1 plat
equilibrada l’aportació calòrica es reparteixi de la manera següent: els de l’edat, del sexe i de l’activitat física que faci.
Entre les menjades és recomanable que de llegums (80 g cru, 150 g cuit), 1 plat d’arròs
no transcorri gaire temps, per aquest motiu glúcids ens han d’aportar entre el 45-60 %, els lípids entre el 20-35 %, i A continuació, pots veure un exemple de les racions
o de pasta (80 g cru, 200 g cuit), 1-2 llesques de pa
s’aconsella repartir els aliments en cinc les proteïnes han de representar el 10-15 % de les quilocalories totals diàries.
(30-60 g), ½ bol de cereals (30-40 g).
àpats diaris. ingerides.
Saber fer. Mostra

1 ració del grup II: 1 cullera d’oli (10 g), 10 g
Mantenir una dieta saludable en l’adolescència és fonamental, perquè Grups d’aliments Racions diàries
de mantega.
durant aquesta etapa s’estan produint un gran nombre de canvis físics i Grup I 4-6 racions/dia
1 ració del grup III: 1 tall de carn (90-100 g),
fisiològics, que requereixen l’aportació a l’organisme de tots els nutri-
Grup II 3-6 racions/dia 1 rodanxa de peix (100-125 g), 1 tall de pollastre
ents.
o conill (150-160 g), 1-2 ous, 1-2 talls de pernil
Grup III 2 racions/dia
Si ingerim menys nutrients dels que necessitem, es poden produir pro-
procediments senzills que cal

(20-30 g).
blemes en el creixement; per contra, si els incorporem en excés, poden Grup IV 2-3 racions/dia
1 ració del grup IV: 1 got de llet (200 ml), 1 iogurt,
aparèixer diversos trastorns, com per exemple l’obesitat. Grup V 2 o més racions/dia 2 talls de formatge semicurat (50-60 g).
Grup VI 3 o més racions/dia 1 ració del grup V: 1 plat de mongetes tendres,
La dieta mediterrània bledes o espinacs (150 g), 1 parell de tomàquets,
dominar per assimilar

S’anomena així la dieta tradicional de les poblacions de l’àrea mediter- pastanagues...
• És recomanable que una de les racions de verdures
rània, entre els quals hi ha Catalunya. Es tracta d’una dieta perfectament i hortalisses sigui en cru, per exemple en amanida, 1 ració del grup VI: 1 plàtan, 1 poma, 5-6
equilibrada, basada en els productes de la terra, del mar i de la granja. per aprofitar-ne millor les vitamines i els minerals. maduixots, 2 o 3 mandarines.
Entre els aliments fonamentals que formen part de la dieta mediterrània • Ingerir diàriament aliments rics en fibra vegetal
Com que els llegums són rics en glúcids trobem l’oli d’oliva, els cereals i els seus derivats (pa, pasta, arròs, etc.),
els continguts de cada unitat.

procedent de verdures, llegums, fruites i cereals,
i proteïnes, poden menjar-se com a plat els llegums, les verdures i les hortalisses, la fruita, la fruita seca, els de- ja que té un efecte beneficiós en el procés 19 Analitza la teva dieta diària. Quins aliments han
únic.
rivats làctics i el peix, més que la carn. de la digestió.
de formar part de la teva dieta perquè sigui
Avui dia, imiten aquest tipus de dieta molts països les dietes tradicionals • Evitar prendre begudes ensucrades, productes equilibrada? Quins hauries de consumir en poca
dels quals estan força allunyades del que es considera una dieta saluda- de brioixeria i pastisseria, menjar ràpid (fast food), quantitat?
ble. La dieta mediterrània té diversos avantatges: el consum d’aliments llaminadures i derivats carnis processats com embotits,
frescos i de temporada, la manera de preparar-los i l’ús d’espècies (all, patés, etc. 20 Planifica un menú setmanal que sigui saludable
orenga, pebre, etc.). i adequat a les teves necessitats.
ACTIVITATS • Beure entre 1 i 2 litres d'aigua al dia .
Els últims anys s’han produït canvis en els hàbits alimentaris del nostre 21 Què és el menjar ràpid? Busca informació sobre
• Fer com a mínim cinc àpats al dia. L’esmorzar és molt
17 Què es considera una dieta país que ens allunyen de la dieta mediterrània. Aquests canvis són de- quins aliments componen el menjar ràpid i respon:
important per dur a terme les teves tasques diàries.
equilibrada? guts, principalment, al consum excessiu d’aliments d’origen animal, a la
Ha de contenir fonamentalment làctics, cereals i fruita. • És una dieta equilibrada?
substitució dels glúcids per greixos perjudicials i a una aportació insufi-
18 Quines característiques cient de fibra. Tot això comporta un excés de l’aportació calòrica i una • Practicar exercici físic periòdicament: caminar, córrer, • Creus que aquest tipus de menjar provoca
té la dieta mediterrània? elevada incidència de malalties relacionades amb els mals hàbits ali- fer esport, etc. problemes per a la salut?
mentaris.
28 29
509938Unitat02.indd 28-29 21/05/15 17:15
4
Pàgines amb activitats finals
ACTIVITATS FINALS
Nivell de dificultat. La dificultat de cada
REPASSA L’ESSENCIAL
11 RESUM. Copia i completa amb els conceptes clau 13 A quin nivell d’organització corresponen els elements
activitat es registra de manera gràfica:
Repassa l’essencial. Recull
que falten. següents?
• Els elements constitutius d’un ésser viu s’organitzen • Cor • Sang • Esquelet
Senzilla Mitjana Complicada

en d’ de complexitat creixent. Per ordre
• Tub digestiu • Proteïna • DNA
de complexitat són: , , , ,
, , , i d’organisme. 14 Què són les biomolècules? Digues quines són
activitats que consolidaran

• La cèl·lula és la unitat de l’ésser viu. inorgàniques i quines orgàniques. En què es
Les cèl-lules eucariotes s’estructuren en: ,
diferencien?
i . Els principals orgànuls de les cèl·lules
humanes són: els , els , el , • Glúcids • Lípids • Sals minerals
l’ , els , el , els i els . • Aigua • Proteïnes • Àcids nucleics
• El teixit és un conjunt de del mateix tipus, que
els continguts essencials

tenen una semblant i que fan les mateixes 15 Tria quatre orgànuls que presenta una cèl·lula
funcions. En l’ésser humà els teixits s’agrupen eucariota i completa aquesta taula.
en: , , i .
• Les estructures formades per un conjunt de teixits que Orgànuls cèl·lula eucariota
funcionen de manera coordinada per realitzar una
de cada unitat.
Nom
funció concreta són els . L’alimentació i la salut 2
• Els aparells són un conjunt d’òrgans d’estructura
ACTIVITATS FINALS
Característiques principals
que realitzen coordinadament una o més
Funció o funcions
funcions.
que realitza
• Un sistema és un conjunt de diversos òrgans PRACTICA
d’estructura que realitzen una funció similar. Esquema
30 RESUM. Copia i completa el que falta en aquestes 36 Enumera les característiques d’una dieta saludable. 44 La piràmide dels aliments és una altra manera És convenient que l’educació alimentària prevegi
• Els aparells implicats en la funció de nutrició són:
oracions. de representar gràficament la distribució equilibrada el coneixement i l’aprofitament de la gran varietat
, , i . 16 De vegades, alguns organismes formats per una
37 Indica sola de les afirmacions següents s’ajusten
quines dels aliments. Busca informació sobre aquesta de productes i preparacions propis de la nostra cultura.
• La nutrició és
• Els aparells i els sistemes implicats en la funció de relació . cèl·lula, com ara bacteris o algues unicel·lulars,
a una dieta equilibrada. piràmide i indica quines equivalències presenta Cal saber tant el que necessitem per a una alimentació
són: , , , i • Els nutrients
. poden ser de dos tipus: en colònies.
s’agrupen .
a) S’han de beure uns dos litres d’aigua al dia. respecte a la roda dels aliments. saludable com d’on s’obté, com es prepara i com es pot
• Els reproductors realitzen la funció • L’alimentació es diferencia de a) laQuè és una colònia?
nutrició en .
b) S’han de combinar les proteïnes d’origen animal consumir. S’ha comprovat que, entre la població en edat
de reproducció. Estan constituïts per diversos , es classifiquen segons la funció que fan
• Els aliments 45 Quina tècnica de conservació s’utilitza en cada cas?
b) Quina diferència hi ha entre una colònia i un teixit?
i les d’origen vegetal. escolar, és freqüent consumir poca fruita, verdura,
externs i interns. en .
c) A quin nivell d’organització pertany una colònia? A B C llegums i peix, aliments que formen part de l’anomenada
• L’energia que s’obté dels aliments es mesura c) S’ha d’incrementar la ingesta de dolços i llaminadures.
12 Copia i completa l’esquema següent sobre els nivells dieta mediterrània, considerada una de les més
en . d) Hi pot haver colònies dins del cos humà? d) S’ha d’incrementar el consum de sal en els àpats.
d’organització en els éssers humans. saludables del món. Així mateix, aquest baix consum pot
• La taxa de metabolisme 17 basal és . e) Cal ingerir cada dia més de 22 g de fibra, obtinguda anar acompanyat, de vegades, d’un consum elevat
Copia i completa aquest esquema per classificar
• Una dieta saludable és la queels diferents . aparells i sistemes del cos humà.dels vegetals i de la fruita. de dolços, llaminadures, begudes ensucrades i productes
• Els principals aliments que constitueixen la dieta f) S’ha de consumir poc peix. carnis processats, o de la supressió d’algun àpat.
mediterrània són . Aparells i sistemes
a) Per què és important saber com s’obtenen, preparen
g) S’han de menjar, com a mínim, quatre peces de fruita 46 Si prenem un aliment compost per 40 g de glúcids,
• Les causes que produeixen la deterioració i s’han de consumir els aliments?
Implicats en al dia.
dels aliments són . 40 g de lípids i 100 g de proteïnes, quina quantitat
h) S’ha de fer activitat física cada dia. d’energia expressada en quilocalories ens aporta? b) Per què creus que una bona alimentació
• Les principals tècniques de conservacióFunció dels aliments Funció Funció
I expressada en quilojoules? és especialment important en la població
són . de nutrició de relació S’han
i) de de consumir sovint aliments que estiguin guisats
reproducció
Cel·lular en edat escolar?
• Els trastorns associats a l’alimentació poden o fregits.
47 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix el text següent, c) Justifica quina relació té l’increment de l’obesitat
ser .
38 Observa les imatges següents i respon a les preguntes. publicat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en la població infantil amb els hàbits alimentaris
31 Elabora una taula com la següent i completa-la amb de la Generalitat de Catalunya, descrits en el text.
A B
tots els tipus de nutrients que coneguis. i respon a les preguntes.
Nutrient
Tipus AMPLIA
a) Quin és el principal nutrient que aporten tots dos
Funció aliments?
El vegetarianisme
Practica. S’hi inclouen

b) Quin és més abundant en la dieta mediterrània? El vegetarianisme és un tipus d’alimentació que es basa
Aliment
16 en el consum de verdures, hortalisses, fruites, llegums,
c) Quin avantatge comporta la dieta mediterrània enfront
cereals, etc. i exclou, principalment, la carn i el peix.
d’altres dietes?
32 A quin grup de la roda pertanyen els aliments que has També pot excloure tots o alguns aliments d’origen
inclòs en la taula de l’activitat anterior? Si els 39 EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica les diferències entre animal com els ous, la llet, la mel, etc. Les persones L’origen del vegetarianisme es remunta a l’antiga Índia
509938Unitat01.indd 16 21/05/15 17:14
haguessis de dibuixar en la roda, quin dibuixaries més vegetarianes reben diferents noms segons quins siguin
qüestions i problemes més

aquests termes i digues a quina tècnica i a l’antiga Grècia, al segle vi aC.
petit que la resta? Per què? de conservació d’aliments pertanyen. els aliments que consumeixen:
Amplia. Aquí s’ofereixen

Les dietes vegetarianes, planificades tenint presents
33 Quina importància tenen les proteïnes per al correcte • Refrigeració i congelació. • Vegetarians estrictes o vegans. Són aquelles
tots els requeriments nutricionals, són saludables
desenvolupament de l’organisme? • Pasteurització, esterilització i ultrapasteurització. persones que no consumeixen cap aliment d’origen
i poden ajudar en la prevenció i el tractament
Indica diferents aliments que tinguin un alt contingut animal.
• Deshidratació i liofilització. de diverses malalties.
pràctics dels diferents apartats

en proteïnes. • Lactovegetarians. Persones vegetarianes
40 Elabora un esquema relacionant els termes següents. que consumeixen llet. 48 COMPRENSIÓ LECTORA. Respon a les preguntes:
activitats que presenten

34 Calcula la TMB d’aquestes dues persones:
Obesitat Desnutrició Anorèxia Bulímia • Ovovegetarians. Persones vegetarianes a) En què es basa la dieta vegetariana?
a) Un home de 25 anys que mesura 182 cm i pesa 79 kg. que consumeixen ous. b) Per què creus que exclou la carn i el peix?
41 Quins aliments poden causar intoxicacions
b) Una dona de 18 anys que mesura 165 cm i pesa 52 kg.
treballats.
alimentàries? Explica per què. • Ovolactovegetarians. Persones vegetarianes
49 EXPRESSIÓ ESCRITA. Descriu els diferents tipus
35 Sabem que les necessitats energètiques diàries que consumeixen llet i ous.
de dietes vegetarianes.
un nivell més alt de dificultat

42 Què li passa a una persona que és intolerant a algun
d’un home jove són d’1kcal per quilogram i per hora, Hi ha diversos motius que fan que les persones optin
aliment? 50 Busca informació sobre el vegetarianisme
i les d’una dona jove, de 0,95 kcal per quilogram i hora. per una dieta vegetariana: ètics, religiosos, de salut,
mediambientals, etc. i elabora una dieta vegetariana.
Calcula les necessitats diàries de manteniment per 43 Quines conseqüències pot tenir la ingesta contínua
a un home jove de 73 kg i una dona jove de 58 kg. d’aliments molt calòrics i la falta d’exercici?
34 35
o bé d’ampliació de continguts.
509938Unitat02.indd 34-35 21/05/15 17:16
Treball de les competències
L’organització del cos humà 1
SABER FER
Competència Identificar estructures cel·lulars en microfotografies
en el coneixement
Com ja sabem, tots els éssers vius estem formats
per cèl·lules. Totes les plantes i tots els animals som
pluricel·lulars, i estem constituïts per milions de cèl·lules
32 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix amb atenció el Manual
pràctic de microscòpia i respon a les preguntes.
• En què es diferencien el MER i el MET?
36 Actualment, les cèl·lules mare embrionàries s’estan
utilitzant per a la teràpia d’algunes malalties. Una
de les fonts d’obtenció d’aquest tipus de cèl·lules són
Aprenentatge cooperatiu.
i, fins i tot, per bilions de cèl·lules. embrions en els primers estadis de desenvolupament
A partir del plantejament d’una

• Com es poden observar les cèl·lules? Explica-ho.
En general, les cèl·lules són molt petites i no les podem que han estat donats per persones que s’han sotmès
i la interacció amb el món

veure a ull nu, però a l’interior tenen una estructura molt 33 A partir de la fotografia C , fes un esquema senzill a tractaments de reproducció assistida i no els han
complexa. on n’assenyalis les parts. Després, anota al costat utilitzat.
Per observar cèl·lules, els científics realitzen preparacions del dibuix: • Creus que és ètic fer servir
embrions humans per guarir
qüestió o d’una activitat relacionada

microscòpiques. Per a això segueixen una sèrie • Tipus de cèl·lules on es pot trobar.
de passos que s’estableixen en funció del tipus de cèl·lula certes malalties?
físic. Inclou treball específic

• Funció principal que duu a terme en la cèl·lula.
o teixit que es vol analitzar. Per exemple, amb 28 Dibuixa les cèl·lules de l’epiteli bucal que s’observen
• Si haguessis de recórrer a
les cèl·lules de l’epiteli bucal és fàcil fer una preparació al microscopi. 34 Busca informació i fes un dibuix esquemàtic dels tres tècniques de reproducció
microscòpica. Només cal seguir aquests passos: tipus de microscopis que hem vist: òptic, electrònic assistida en un futur, donaries
29 Quines estructures cel·lulars s’hi observen? Indica-les
amb el tema treballat, es continuen

1. Obtenir una mostra de cèl·lules. Amb un escuradents de rastreig i electrònic de transmissió. Indica’n els els embrions sobrants
en el teu dibuix.
net es raspa la cara interna de la galta. components i explica com es calculen els augments. a la ciència? Raona la resposta.
de les competències.
30 Què creus que passaria si escalféssim massa
2. Fixar les cèl·lules. S’estén la mostra sobre 35 Observa aquestes dues imatges, en ambdues es veu 37 Quin tipus de microscopi utilitzaries per observar
la mostra? Raona la resposta.
un portaobjectes, s’hi afegeix una gota d’aigua el mateix orgànul. Explica quin orgànul és i per què cada exemple? Explica per què.
i s’escalfa uns segons amb una flama perquè 31 Observa aquestes semblen estructures diferents. Amb quin tipus
A a) L’ala d’una mosca.
consolidant els continguts

les cèl·lules quedin adherides. imatges, han estat de microscopi s’han pres les imatges?
b) L’interior d’un mitocondri.
3. Tenyir la mostra. S’hi afegeixen unes gotes de blau obtingudes amb
microscopis òptics i A B c) L’aspecte extern de l’embolcall nuclear.
de metilè i es deixa reposar tres minuts. Després
es renta per eliminar l’excés de colorant. electrònics i corresponen d) La forma d’un cromosoma.
al teixit de múscul
de la unitat, al mateix temps

cardíac A , neurona B
i aparell de Golgi C .
B
MANUAL PRÀCTIC DE MICROSCÒPIA

APRENENTATGE COOPERATIU
• Microscopi òptic (MO)
– Pot arribar a ampliar fins a 1.000 vegades la
imatge real.
– El color de la mostra depèn de la tinció.
– Es pot observar material viu. C
Un cartell d’estructures cel·lulars
Els cartells són elements de comunicació visual
que s’aporta el benefici que implica
Espermatozoides (MO). Espermatozoides (MER).
la funció dels quals és transmetre alguna informació
el treball en grup.
Es pot observar a sota Es pot observar
• Microscopi electrònic de rastreig (MER)
la lent el moviment la superfície de les cèl·lules a un gran nombre de persones.
– Pot arribar als 500.000 augments. de les cèl·lules. i la seva forma
– Les imatges es formen en blanc i negre, però es tridimensional. Els cartells han de tenir un disseny atractiu
poden acolorir posteriorment (fals color). i la informació que s’hi inclou ha de ser clara i breu,
– S’obtenen imatges de superfícies en tres amb il·lustracions i fotografies grans.
dimensions.
– No permet observar material viu. • Feu grups d’unes cinc persones i penseu com seria
el cartell on es mostrarien les microfotografies del
• Microscopi electrònic de transmissió (MET) a) Elabora una fitxa de cadascuna
– Pot augmentar un objecte fins a 1.000.000 de
laboratori.
de les tres microfotografies.
vegades la seva mida. • Repartiu-vos la feina, de manera que cada membre • Dissenyeu els elements del cartell i confeccioneu-lo
Hi has d’especificar què
– Les imatges es formen en blanc i negre, però es amb les aportacions de cada membre del grup.
poden acolorir. Obtenen imatges de talls en dues s’hi observa i quin tipus del grup faci una tasca diferent: seleccionar
dimensions, per la qual cosa permet veure de microscopi s’ha utilitzat. les imatges, redactar els textos de les fitxes, fer • Mostreu-lo a la resta de companys de la classe
estructures internes. Espermatozoide (MET). S’observen els mitocondris
ordenats de la cua, i el nucli, al cap. Consulta el manual pràctic els dibuixos, etc. i valoreu-los tots plegats.
– No permet observar material viu.
de microscòpia.
18 19
509938Unitat01.indd 18-19 21/05/15 17:14
Després de presentar informació amb estructura Competències

diversa (text, taules, gràfics…) s’inclouen activitats
Al llarg del llibre, diferents icones assenyalen
sobre la informació presentada.
i identifiquen la competència concreta que
es treballa en cada activitat o apartat.
Competència comunicativa,
Diccionari científic
lingüística i audiovisual
Competència en el coneixement
Al final del llibre es
E fector. Múscul o glàndula que

executa una resposta davant
Eritròcit. Cèl·lula de la sang sense
nucli, de forma aplanada i aplatada
Glúcid. Nutrient orgànic que ne·
cessita la cèl·lula per obtenir energia.
Infart de miocardi. Necrosi (mort)
d’una part del cor. Es produeix a cau·
Líquid sinovial. Líquid incolor, vis·
cós i gelatinós que es troba a l’interi· i la interacció amb el món físic
troba el Diccionari
d’un estímul determinat. pel centre, que conté hemoglobina. La glucosa, la sacarosa o sucre de sa de l’obstrucció total dels capil·lars or de les cavitats articulars. Lubrifica
Egestió. Expulsió, en forma de fem· Té la funció de transportar oxigen taula, el midó de les plantes i la cel· o de l’artèria coronària que porten i esmorteeix les superfícies articulars
ta, de les substàncies que l’organis· des de l’aparell respiratori fins a to· lulosa que hi ha a les parets de les sang a aquesta zona. Es caracterit· per impedir els fregaments entre els
tes les cèl·lules de l’organisme. cèl·lules vegetals són glúcids. Són za per un dolor intens al pit i al braç ossos.
Competència artística i cultural

me no ha absorbit.
Faringe. Conducte que es troba molt abundants a les fruites i a les esquerre. Si la zona afectada és molt
científic.
Èmbol. Trombe que pot ser arros· Esòfag. Porció del tub digestiu pel Lòbul. Part més o menys sortint
rere la cavitat bucal i que és comú llavors. gran pot ser mortal.
segat per la sang a través dels vasos qual avança el bol alimentari des de d’un òrgan, d’un apèndix, d’una vís·
a l’aparell respiratori i a l’aparell di· Ingestió. Entrada d’aliments al tub
sanguinis. la faringe fins a l’estómac. Gònada. Glàndula sexual producto· cera, etc., limitada per un séc pro·
gestiu. Per la faringe passa l’aliment ra de gàmetes masculins o femenins digestiu.
Esterilització. Eliminació de tots els fund o bé destacada per la seva for·
Embòlia. Obstrucció d’un vas san· des de la boca cap a l’esòfag, i l’aire i sintetitzadora d’hormones sexuals.
microorganismes mitjançant mèto· Inspiració. Moviment respiratori ma arrodonida.
guini per un èmbol arrossegat per la de la boca o del nas passa cap a la
sang. des físics, químics o mecànics. laringe.
H emofília. Malaltia genètica que actiu que permet l’entrada d’aire als Llengua. Òrgan musculós situat a la
Cada concepte està Competència matemàtica

consisteix en la dificultat per pulmons en augmentar el volum de boca. A la superfície de la llengua hi
Embrió. Producte del desenvolupa· Estímul. Qualsevol canvi que es Fisiologia. Branca de la biologia coagular la sang. la cavitat toràcica. Vegeu expiració. ha papil·les gustatives amb cèl·lules
ment del zigot fins que arriba a l’es· produeix en el medi que ens envolta, que estudia les funcions dels éssers
i que pot captar el nostre organisme. Hemoglobina. Proteïna contingu· sensitives on es localitza el sentit del
tat de fetus. vius i els mecanismes que les regu·
da als glòbuls vermells. S’encarrega gust.
Epidèmia. Augment temporal, res· Estrat. Massa de roques caracterís· len i regeixen.
d’unir·se reversiblement a les molè· Lligament. Cordó de teixit conjun·
definit i explicat
pecte al normal, del nombre de ca· tica dels terrenys sedimentaris que Freqüència cardíaca. Nombre de cules d’oxigen per poder·les trans· tiu elàstic que uneix els ossos de les
sos d’una malaltia contagiosa en una es presenta en forma de capes. batecs cardíacs per minut. portar a totes les cèl·lules del cos. articulacions entre si i els proporcio·
G
zona geogràfica concreta.
Competència social i ciutadana

Estructura. En biologia, grup d’ele· angli limfàtic. Engruiximent Hidrats de carboni. Vegeu glúcid. na elasticitat i resistència.
Epífisi. Extrem eixamplat d’un os ments que tenen una relació espacial que presenten els vasos lim·
llarg, també anomenat cap de l’os. determinada gràcies a la qual for· fàtics al llarg del seu recorregut.
Homeòstasi. Conjunt de mecanis·
M alaltia infecciosa. Malaltia
d’una manera
men un tot, com un òrgan o un teixit. mes que tenen com a funció mante· produïda per microorganis·
Abunden al coll, a les aixelles i als
nir constant el medi intern, és a dir, mes, com ara virus, bacteris, pro·
Excreció. Expulsió dels productes engonals. És un òrgan de formació
que no en variïn les propietats. tozous i fongs unicel·lulars, que es
L
de rebuig resultants de l’activitat cel· d’alguns glòbuls blancs. eucòcit. Cèl·lula sanguínia amb
Hormona. Substància orgànica que pot transmetre a través de l’aire, per
lular. En les persones aquesta fun· nucli i forma irregular que inter·
secreten les glàndules endocrines i mitjà d’un objecte contaminat, per
Competència digital
ció es duu a terme, principalment, vé en els processos de defensa del
senzilla i entenedora.
que després, a través de la circulació contacte físic directe o per la inges·
a l’aparell excretor, als pulmons i les nostre organisme contra les infec·
sanguínia, arriba a un òrgan deter· tió d’un aliment contaminat.
glàndules sudorípares de la pell. cions.
minat, on regula una funció con· Medi intern. Conjunt de líquids que
Expiració. Moviment respiratori, Limfa. Líquid de color clar que es
creta. es troben entre les cèl·lules de l’orga·
generalment passiu, que permet l’ex· forma a partir del plasma intersticial
I mmunitzar. En un organisme, nisme (plasma intersticial) i que circu·

pulsió d’aire a l’exterior de l’organis· que envolta les cèl·lules i que circula
Epiglotis. Làmina cartilaginosa a desenvolupar la capacitat per su· a través dels vasos del sistema lim· len pels vasos sanguinis (sang) o lim·
Es tracta d’un
me, produït com a conseqüència de
l’entrada de la laringe que es mou perar o impedir una infecció, o per fàtics (limfa). A través del medi intern
Competència d’aprendre a aprendre

la disminució del volum toràcic per fàtic.
cap avall per impedir que els ali· no ser danyat per una substància es duu a terme la funció de transport
la relaxació dels músculs intercostals
ments ingerits passin a la laringe, a tòxica. El sistema immunitari humà entre el medi extern i les cèl·lules.
i del múscul diafragma. Vegeu inspi-
la tràquea o als pulmons. desenvolupa la immunitat a algunes Medul·la espinal. Cilindre nerviós
ració. Glàndula. Òrgan unicel·lular o plu· malalties infeccioses per mitjà de la que recorre l’interior de la columna
element de consulta F agòcit. Cèl·lula sanguínia que ricel·lular que té una funció secre· producció d’anticossos. vertebral.
forma part del sistema immuni· tora, és a dir, que produeix i allibera
Impuls nerviós. Corrent elèctric Meninge. Cadas·
tari, capaç de fagocitar partícules o una substància determinada. N’hi
que recorre les neurones dels ner·
Competència d’autonomia,
microorganismes i de digerir·los. ha de diversos tipus: exocrines, com cun dels tres em·
vis receptors i dels nervis efectors Lípid. Nutrient orgànic que, a més
ara les glàndules mamàries; endocri· bolcalls membra·
Fagocitar. Englobar un microorga· transmetent informació. Per exem· de proporcionar energia, contribu·
per utilitzar-lo al llarg

nes, com la glàndula tiroide, i mixtes, nosos que envolten
nisme o una cèl·lula un altre micro· ple, quan posem la mà damunt un eix a la síntesi d’estructures, actua
com el pàncrees. el cervell i la medul·
organisme o una partícula alimen· objecte calent, s’envia un impuls com a material aïllant i constitueix
la espinal. Menisc
tària per digerir·la tot seguit. En la Glàndules sudorípares. Glàndules nerviós des de la mà cap a la medul· la reserva dels animals i els vegetals.
iniciativa personal i emprenedoria

majoria dels casos, la fagocitosi es exocrines repartides per tota la pell la espinal, alhora que un altre impuls Són exemples de lípids els greixos, Menisc. Cartílag de
duu a terme emetent prolongacions que produeixen un líquid, la suor, nerviós surt de la medul·la cap als que serveixen de reserva d’energia forma semilunar que
de tot el curs. del citoplasma anomenades pseudò· que aboquen sobre la superfície cor· músculs, que, en contreure’s, enreti· als animals, el colesterol i algunes vi· es troba al genoll i en
podes. poral. ren la mà de l’objecte. tamines, com la A i la D. altres articulacions.
218 219
509938Diccionari.indd 218-219 21/05/15 13:08
5
L’organització
1 del cos humà
SABER
• Els nivells d’organització

• La composició química
dels éssers vius
la cèl·lula
SABER FER

6
per cèl·lules. Cada cèl·lula té vida pròpia i dóna lloc a teixits, la unió d’aquests
dóna lloc a òrgans... fins arribar a l’organisme. A l’ésser viu.
També les nostres sensacions, com ara la visió d’un paisatge, una olor
o el missatge que envia el cervell a un múscul, són l’efecte de milions i milions
CLAUS PER COMENÇAR

els éssers vius?
diferencien?
7
1 Els nivells d’organització
Tots els éssers vius estem dotats d’un conjunt d’estructures que com-
pleixen unes funcions específiques.
Les unitats que formen un ésser viu presenten diferents graus de com-
plexitat, que anomenem nivells d’organització, en què cada nivell és
Partícules
estructuralment i funcionalment més complex que l’anterior.
Àtom Ordenats de menys a més complexitat, en un ésser humà es poden dis-
tingir els nivells d’organització següents:
• N
ivell subatòmic. Correspon a les partícules que formen els àtoms:
Molècula els protons, els neutrons i els electrons.
• Nivell atòmic. Constituït pels àtoms de tots els elements químics
que formen part dels éssers vius o bioelements, com ara C, O, H, N, P,
S, Ca, Mg i Na, entre d’altres.
Cèl·lula
• Nivell molecular. Format per les molècules que resulten de la unió
mitjançant enllaç químic de dos o més àtoms. Les molècules que for-
Teixit men els éssers vius es diuen biomolècules i poden ser inorgàniques,
com l’aigua i les sals minerals, i orgàniques, com els monosacàrids i
les proteïnes.
• Nivell cel·lular. Les cèl·lules estan formades per un conjunt
d’estructures i orgànuls que els confereixen una propietat única: la
Òrgan vida. Són el primer nivell biòtic.
• N
ivell de teixit. Els teixits són conjunts de cèl·lules especialitzades
que tenen el mateix origen i compleixen una funció determinada, com
ara el teixit ossi, el teixit muscular o el nerviós.
Sistema i aparell • Nivell d’òrgan. Els òrgans estan formats per un conjunt de teixits
diferents que compleixen una funció específica. Els músculs, els os-
sos, els ronyons o el cor són òrgans.
• N
ivell de sistemes i aparells. Són conjunts d’òrgans semblants
Organisme (sistema) o diferents (aparell) que compleixen una funció vital, com
ara el sistema muscular i l’aparell locomotor.
• Nivell d’organisme. Correspon a l’ésser viu en conjunt. Ésser viu
independent constituït per aparells i sistemes que és capaç de dur a
terme totes les funcions vitals. S’hi inclouen tant els organismes
pluricel·lulars (formats per moltes cèl·lules) com els organis-
mes unicel·lulars (formats per una única cèl·lula). En els organismes
unicel·lulars, el nivell cel·lular i el d’organisme coincideixen.
També hi ha altres nivells que estan formats per l’agrupació de diferents
organismes, com ara les poblacions, les comunitats, etc.
ACTIVITATS
1 Quina diferència hi ha entre un conjunt de cèl·lules i un teixit?
2 A quin nivell d’organització corresponen un ull, un nen, un cervell

i una molècula de CO2.
8
2 La composició química dels éssers vius
Els bioelements els trobem a nivell molecular; es combinen entre si

per donar lloc a les biomolècules o principis immediats que poden
ser: inorgàniques o orgàniques.
Biomolècules inorgàniques
Les biomolècules inorgàniques estan presents tant en els éssers vius
com en la matèria inerta.
• Aigua. És la substància més abundant en tots els éssers vius, encara
que la seva distribució varia d’uns òrgans a uns altres. És també el ACTIVITATS
component principal de les cèl·lules i dels líquids orgànics, com la
sang.
3 Quina diferència hi ha
• Sals minerals. Tenen diverses funcions en els éssers vius; formen entre monòmer i polímer?
estructures, com ara les cobertes dels crustacis i els mol·luscs o Posa un exemple.
l’esquelet dels vertebrats, i participen en funcions com ara la trans-
missió de l’impuls nerviós i la contracció muscular. 4 Busca informació
i esmenta quines són
les funcions que fan
Biomolècules orgàniques els glúcids, els lípids
Les biomolècules orgàniques són substàncies que només es troben en i les proteïnes.
els éssers vius, i tenen gran quantitat de carboni.
Àcids grassos
Monosacàrid
Glicerol
Disacàrid
Polisacàrid
Greix
Glúcids. Són molècules formades per monosacàrids,

com la glucosa. La unió de dos monosacàrids forma Lípids. Són molècules de naturalesa química molt
un disacàrid com la sacarosa o la maltosa. La unió variada. Entre ells es troben els greixos i els fosfolípids
de diversos monosacàrids forma els polisacàrids, o el colesterol. Els greixos es poden descompondre
com la cel·lulosa. en àcids grassos i en un alcohol, el glicerol.
Proteïna
DNA
Aminoàcid Nucleòtid
Proteïnes. Són macromolècules constituïdes per la unió Àcids nucleics. Són grans biomolècules formades
de moltes molècules petites anomenades aminoàcids. per la unió d’altres més petites anomenades nucleòtids.
Algunes proteïnes importants de l’ésser humà són N’hi ha dos tipus d’àcids nucleics: el DNA o àcid
el col·lagen, l’hemoglobina o els anticossos. desoxiribonucleic i l’RNA o àcid ribonucleic.
9
3 La unitat bàsica de l’ésser viu: la cèl·lula
Tots els éssers vius, des dels més senzills fins als més complexos, estem
formats per cèl·lules. La cèl·lula és la unitat amb vida més senzilla capaç
de realitzar les funcions de nutrició, relació i reproducció. És, per tant,
la unitat fonamental de tots els éssers vius.
L’ésser humà pertany al regne animal, per tant, les cèl·lules humanes
Glúcid són eucariotes, és a dir, que tenen un nucli dins del qual hi ha protegit
el material genètic.
Tot i que hi ha diferències entre els diversos tipus de cèl·lules que cons-
titueixen el cos humà, totes presenten tres estructures comunes:
• Membrana plasmàtica. És una capa prima que envolta la cèl·lula, la
protegeix i en regula l’entrada de nutrients i la sortida de substàncies
de rebuig. Està formada, principalment, per lípids i proteïnes.
• Citoplasma. És una solució aquosa que es troba dins la membrana
Proteïna Lípids plasmàtica. Conté nombroses substàncies dissoltes i fibres de proteï-
nes que constitueixen el citosquelet. A l’interior del citoplasma hi ha
els orgànuls cel·lulars: els mitocondris, els lisosomes...
Mitocondris. Orgànuls ovalats

de doble membrana. L’externa és llisa
i la interna està replegada cap
a l’interior i forma les crestes
mitocondrials. S’encarreguen
de la respiració cel·lular, on s’obté
la major part de l’energia de la cèl·lula.
Lisosomes.
Vesícula
Vesícules membranoses
arrodonides. Contenen
enzims hidrolítics que
participen en la digestió
intracel·lular
de substàncies.
Reticle endoplasmàtic (RE). Conjunt

de sàculs responsable de l’emmagatzematge
i el transport de proteïnes i lípids.
• RE rugós. Té ribosomes associats
i participa a emmagatzemar i transportar
les proteïnes que s’han sintetitzat
als ribosomes.
• RE llis. No té ribosomes associats
i participa en la síntesi, l’emmagatzematge
i el transport de lípids.
10
• Nucli. És una estructura esfèrica a l’interior de la qual hi ha el

material genètic que controla el funcionament cel·lular. Està Membrana nuclear
formada per: Nuclèol
– Membrana nuclear. És doble, té una gran quantitat de po-
rus i envolta el nucli.
– Nucleoplasma. És una solució aquosa que està dins del nu-
cli.
– Cromatina. És un conjunt de fibres de DNA associades a
proteïnes que constitueixen el material genètic de la cèl·lula.
Quan es condensa, forma els cromosomes.
– Nuclèol. Format per RNA i proteïnes. S’encarrega de la for-
mació dels ribosomes.
Nucleoplasma
Cromatina
Ribosomes. Partícules
formades per RNA
i proteïnes. Poden estar
lliures al citoplasma
o adherits al reticle Centrosoma. Estructura
endoplasmàtic rugós. sense membrana formada
Realitzen la síntesi per dos centríols. Participa
de proteïnes. en la divisió cel·lular
i en el control de cilis i
flagels.
Cilis i Flagels. Prolongacions

citoplasmàtiques que
intervenen en el moviment
cel·lular. Els cilis són més curts
i abundants i els flagels són
llargs i n’hi sol haver un o dos
Aparell de Golgi. Conjunt de sàculs
per cèl·lula.
i vesícules on s’emmagatzemen i
processen substàncies transferides
des del reticle endoplasmàtic i on
es secreten productes a l’exterior.
INTERPRETA LA IMATGE
5 Fes una llista dels principals

orgànuls del citoplasma
i indica-hi la funció que fa
cadascun.
6 Quins orgànuls són més

abundants en aquesta
cèl·lula?
11
4 Els teixits dels éssers humans
Un teixit és un conjunt de cèl·lules del mateix tipus que tenen una es-
tructura molt semblant i que fan les mateixes funcions.
En l’ésser humà hi ha diferents teixits que s’agrupen en quatre grans
tipus: teixit epitelial, teixit connectiu, teixit muscular i teixit nerviós.
El teixit epitelial
El teixit epitelial està format per cèl·lules que acostumen a ser polièdri-
ques, i es disposen formant capes entre les quals amb prou feines hi ha
substància intercel·lular. Se’n poden distingir dos grups:
• Epitelis de revestiment. Recobreixen i protegeixen superfícies ex-
ternes o cavitats internes del nostre organisme. Poden estar formats
per una sola capa o per diverses. Destaquen:
– Endotelis. Estan formats generalment per una sola capa de
cèl·lules. Recobreixen l’interior dels vasos sanguinis i el cor.
– Epidermis. Està formada per moltes capes de cèl·lules superposa-
des. Constitueixen la capa externa de la pell humana.
Epiteli format per diverses capes
de cèl·lules superposades. Les cèl·lules d’alguns epitelis presenten microvellositats, com ara les
que recobreixen l’interior de l’intestí.
• Epitelis glandulars. Són els teixits que formen les glàndules. Tenen
funció de secretar substàncies. Les glàndules poden ser exocrines,
endocrines o mixtes.
Glàndules exocrines Glàndules endocrines Glàndules mixtes
Aboquen els seus productes Tenen la funció de secretar substàncies Secreten diverses substàncies a l’exterior
a l’exterior del cos, a un tub o a una químiques, anomenades hormones, i, a més a més, aboquen hormones
cavitat connectada amb un conducte. directament a la sang sense utilitzar a la sang.
cap conducte.
Cèl·lules
Conducte Pàncrees
Cèl·lules epitelials glandulars productores
d’hormones
Cèl·lules
Cèl·lules epitelials productores
glandulars de suc
Vas sanguini pancreàtic
Les glàndules sudorípares excreten
la suor a l’exterior del cos. La tiroide és una glàndula endocrina El pàncrees, per exemple, aboca
El fetge produeix bilis, que aboca que secreta, entre altres hormones, d’una banda hormones, com ara
cap a la vesícula biliar a través la tiroxina, que regula el metabolisme la insulina, a la sang, i d’una altra,
d’un conducte. cel·lular i intervé en el creixement. enzims digestius a l’intestí prim.
12
El teixit connectiu
El teixit connectiu s’anomena així perquè connecta teixits entre si. Està
format per cèl·lules poc especialitzades immerses en una substància
intercel·lular, anomenada matriu. N’hi ha de diversos tipus.
Teixit ossi. Les seves Teixit adipós. Les seves Teixit cartilaginós. Teixit conjuntiu. Està format
cèl·lules són els osteòcits, cèl·lules són els adipòcits, Les seves cèl·lules són per diferents tipus de cèl·lules,
que fabriquen una matriu que emmagatzemen lípids. els condròcits. La seva com els fibròcits. Es troba
sòlida composta per sals Constitueix una reserva de matriu és sòlida i flexible. entre els teixits i els òrgans
minerals de calci i fòsfor. lípids, protegeix certs òrgans Forma els cartílags, com de manera que els uneix, com ara
Forma els ossos. i fa d’aïllant tèrmic. els de les articulacions. els tendons o els lligaments.
Adipòcit
Osteòcit Condròcit
El teixit muscular
El teixit muscular està format per cèl·lules allargades, anomenades fi-
bres musculars. A l’interior hi tenen proteïnes fibril·lars (actina i mio-
sina), que produeixen la contracció i la relaxació muscular. En el cos
humà hi ha tres tipus de teixits:
• Teixit muscular llis. Les fibres musculars tenen un sol nucli. Es con-
trau involuntàriament. Es troba a la paret dels vasos sanguinis, a la
paret del tub digestiu, etc.
• Teixit muscular estriat. Les fibres musculars són polinucleades. Les
fibres estan ordenades i s’observen com bandes fosques i clares. Es
contreu voluntàriament i forma els músculs esquelètics, com ara el
bíceps. En el teixit muscular estriat els miòcits
• Teixit muscular cardíac. Les fibres musculars estan unides en for- es disposen paral·lelament i presenten
molts nuclis.
ma de xarxa, tenen un nucli i el seu citoplasma té aspecte estriat. Es
contreu involuntàriament i forma el múscul del cor.
El teixit nerviós
Les cèl·lules del teixit nerviós detecten variacions del medi extern i del
medi intern i transmeten ordres per l’organisme. Hi ha dos tipus de
cèl·lules:
Dendrites
• Neurones. Són les cèl·lules fonamentals del teixit nerviós. Tenen for-
ma estrellada amb ramificacions. Estan formades pel cos cel·lular,
les dendrites i l’axó. Capten, condueixen i transmeten els impulsos Cos cel·lular
nerviosos.
• Cèl·lules de la neuròglia. Són cèl·lules no neuronals que acompa-
Axó
nyen les neurones. Alimenten i protegeixen les neurones. No trans-
meten impulsos nerviosos.
13
5 Els òrgans, els aparells i els sistemes
del cos humà
El cos humà està format per diferents òrgans, que formen part dels apa-
rells i dels sistemes. L’associació d’aparells i sistemes constitueix el cos
humà.
• Òrgan. Conjunt de teixits que funcionen de manera coordinada per
realitzar una funció concreta anomenada acte. El cor, la pell i els mús-
culs són òrgans.
• Aparell. Format per diversos òrgans d’estructura diferent que realit-
zen coordinadament una o diverses funcions. L’aparell circulatori, per
exemple, està format per òrgans tan diferents com el cor, les venes i
les artèries, però tots actuen coordinadament per transportar els nu-
trients per tot el cos.
• Sistema. Conjunt de diversos òrgans d’estructura semblant que realit-
zen una funció similar. El sistema ossi està format per ossos que
realitzen diferents funcions; uns, com l’húmer i el fèmur, intervenen en
el moviment, i uns altres, com les costelles i l’estern, protegeixen òr-
gans.
Podem agrupar els aparells i els sistemes segons la funció en la qual
participen, ja sigui la nutrició, la relació o la reproducció.
Els aparells implicats en la funció de nutrició

Els aparells que intervenen en la funció de nutrició són
els que s’encarreguen d’obtenir nutrients, transportar-
los per tot el cos i eliminar les substàncies nocives que
es produeixen a l’organisme.
• Aparell digestiu. Està format pel tub digestiu i les
glàndules annexes (glàndules salivals, fetge i pàn-
crees). En aquest aparell s’obtenen els nutrients que
necessitem a partir dels aliments que consumim.
• Aparell circulatori. Està constituït pel cor, per la
sang i pels vasos sanguinis (artèries, venes i capil·lars).
S’encarrega de distribuir la sang per tot l’organisme i
per repartir els nutrients a totes les cèl·lules. També
Aparell digestiu Aparell circulatori recull els productes de l’excreció i el diòxid de carboni
provinent de les cèl·lules.
• Aparell respiratori. Està compost per les vies respi-
ratòries i pels pulmons. S’hi produeix l’intercanvi de
gasos amb la sang, que proporciona oxigen a
l’organisme i elimina el diòxid de carboni que pro-
dueixen les cèl·lules.
• Aparell excretor. Està format pels ronyons, per les
vies urinàries (urèters, bufeta de l’orina i uretra) i per
altres òrgans, com ara les glàndules sudorípares.
L’excreció consisteix a eliminar les substàncies de re-
buig procedents de les reaccions químiques que es
Aparell respiratori Aparell excretor generen en el metabolisme cel·lular.
14
Els aparells i els sistemes implicats en la funció de relació

Els aparells i els sistemes que intervenen en la funció de relació són els que
s’encarreguen de comunicar i relacionar el nostre cos amb l’ambient
que l’envolta.
• Sistema nerviós. Els seus òrgans són l’encèfal, la
medul·la espinal i els nervis. El sistema nerviós capta la
informació dels medis extern i intern, condueix els im-
pulsos nerviosos i elabora ordres per donar respostes.
• Sistema endocrí. Els seus òrgans són les glàndules
endocrines, formades per teixit epitelial de tipus glan-
dular. Produeixen les hormones, substàncies quími-
ques que circulen per la sang i actuen sobre les reac-
cions que tenen lloc a les cèl·lules, també actuen sobre
el creixement, coordinen l’equilibri del medi intern, els
estats d’ànim, etc.
• Aparell locomotor. Està compost pels músculs i els
ossos, que actuen conjuntament per realitzar la loco-
moció i els moviments voluntaris del cos.
• Sistema muscular. És la part activa de l’aparell loco-
motor. Està constituït pels músculs esquelètics, formats
per teixit muscular estriat. Els músculs estan units als
ossos o a alguna altra estructura mitjançant els ten-
dons. Realitza la locomoció, la mímica i el manteniment
de la postura.
• Sistema esquelètic. És la part passiva de l’aparell lo-
comotor. Està format pels ossos, que poden ser de di-
ferents tipus i formes. Els ossos estan constituïts per Sistema nerviós Sistema endocrí Aparell locomotor,
sistema muscular
teixit ossi la matriu del qual està mineralitzada, per
i sistema esquelètic
conferir resistència i rigidesa. Intervé en la locomoció i
protegeix òrgans i estructures.
ACTIVITATS
Els aparells implicats en la funció de reproducció
7 Com es diuen
Els aparells reproductors femení i masculí s’encarreguen de produir les
les estructures que formen
cèl·lules reproductores o els gàmetes, que després de la fecundació origi-
els òrgans?
naran un nou individu a l’interior de la mare. Estan constituïts per diversos
òrgans, externs i interns. 8 Quina és la diferència entre
• Aparell reproductor femení. Fabrica els òvuls, les hormones aparell i sistema? Escriu-ne
sexuals femenines, i després de la fecundació acollirà el desenvolupa- tres de cadascun.
ment del fetus fins al part.
9 Com es diuen els òrgans
• Aparell reproductor masculí. Fabrica els espermatozoides i les
hormones sexuals masculines. que formen el sistema
endocrí? Quines
substàncies fabriquen?
Amb quina funció
es relacionen?
10 Quins òrgans estan

implicats en dues funcions
vitals diferents? Digues
a quins aparells i sistema
estan associats.
Aparell reproductor femení Aparell reproductor masculí
15
ACTIVITATS FINALS
11 RESUM. Copia i completa amb els conceptes clau 13 A quin nivell d’organització corresponen els elements
que falten. següents?
• Els elements constitutius d’un ésser viu s’organitzen • Cor • Sang • Esquelet
en d’ de complexitat creixent. Per ordre
• Tub digestiu • Proteïna • DNA
de complexitat són: , , , ,
, , , i d’organisme. 14 Què són les biomolècules? Digues quines són
• La cèl·lula és la unitat de l’ésser viu. inorgàniques i quines orgàniques. En què es
Les cèl-lules eucariotes s’estructuren en: ,
diferencien?
i . Els principals orgànuls de les cèl·lules
humanes són: els , els , el , • Glúcids • Lípids • Sals minerals
l’ , els , el , els i els . • Aigua • Proteïnes • Àcids nucleics
• El teixit és un conjunt de del mateix tipus, que
tenen una semblant i que fan les mateixes 15 Tria quatre orgànuls que presenta una cèl·lula
funcions. En l’ésser humà els teixits s’agrupen eucariota i completa aquesta taula.
en: , , i .
• Les estructures formades per un conjunt de teixits que Orgànuls cèl·lula eucariota
funcionen de manera coordinada per realitzar una
Nom
funció concreta són els .
• Els aparells són un conjunt d’òrgans d’estructura Característiques principals
que realitzen coordinadament una o més
Funció o funcions
funcions.
que realitza
• Un sistema és un conjunt de diversos òrgans
d’estructura que realitzen una funció similar. Esquema
• Els aparells implicats en la funció de nutrició són:
, , i . 16 De vegades, alguns organismes formats per una sola
• Els aparells i els sistemes implicats en la funció de relació cèl·lula, com ara bacteris o algues unicel·lulars,
són: , , , i . s’agrupen en colònies.
• Els reproductors realitzen la funció a) Què és una colònia?
de reproducció. Estan constituïts per diversos ,
b) Quina diferència hi ha entre una colònia i un teixit?
externs i interns.
c) A quin nivell d’organització pertany una colònia?
12 Copia i completa l’esquema següent sobre els nivells d) Hi pot haver colònies dins del cos humà?
d’organització en els éssers humans.
17 Copia i completa aquest esquema per classificar
els diferents aparells i sistemes del cos humà.
Aparells i sistemes
Implicats en
Funció Funció Funció

de nutrició de relació de reproducció
Cel·lular
16
PRACTICA
18 Un limfòcit ha fagocitat un bacteri i el digerirà 22 Identifica aquests dos teixits, digues a quin tipus
intracel·lularment. Quins orgànuls participaran pertanyen, com es diuen les cèl·lules que els formen
directament en aquest procés, els mitocondris, i quina n’és la funció. Explica en què t’has fixat
l’aparell de Golgi, els lisosomes o el reticle per identificar-ne cadascun.
endoplasmàtic? Explica per què. A B
19 Observa les imatges i explica quins orgànuls

o estructures cel·lulars són. Quina funció fan
en la cèl·lula?

A B
23 Per què es parla d’aparell locomotor i de sistemes
esquelètic i muscular? Explica-ho.
24 EXPRESSIÓ ESCRITA. Cerca els errors en el text

i escriu-lo correctament.
20 Per què necessiten les cèl·lules una membrana cel·lular? Els ossos són òrgans que modifiquen la seva forma
a mesura que reben pressions. Estan recorreguts per
21 Quina relació hi ha entre el DNA, la cromatina venes, artèries i nervis. La matriu intercel·lular s’impregna
i els cromosomes? de sals minerals de fòsfor i magnesi per donar-los rigidesa.
AMPLIA 1. L a cèl·lula procariota perd

la paret cel·lular.
L’origen de la cèl·lula eucariota
La teoria de l’endosimbiosi seriada, elaborada 2. A
ugmenta la superfície
per Lynn Margulis, postula que les cèl·lules de la membrana i s’originen
eucariotes van sorgir entre fa 2.000 i 1.500 milions membranes internes.
d’anys a partir d’un ancestre procariota. La cèl·lula

procariota original va perdre la paret cel·lular 3. E
s forma un pronucli,
i l’endosimbiosi amb bacteris
i va augmentar de mida i, com a conseqüència d’això
espiroquetes podria haver
també la superfície de la membrana plasmàtica,
estat l’origen dels flagels.
de manera que va millorar la seva capacitat
de fagocitosi. En fases posteriors es degué formar
4. L ’associació amb
un pronucli i aquestes cèl·lules degueren poder
un procariota aerobi
englobar altres cèl·lules procariotes més petites podria haver estat
de vida lliure, aeròbies, fotosintetitzadores, etc., l’origen dels mitocondris.
amb les quals van establir relacions simbiòtiques,
ja que obtenien un benefici mutu. 5. L ’associació amb
Aquestes associacions successives expliquen un procariota fotosintètic
l’aparició d’orgànuls com els mitocondris podria haver estat l’origen
dels cloroplasts.
i els cloroplasts, que formen part de les cèl·lules
eucariotes.
26 EXPRESSIÓ ESCRITA. Fes una breu redacció
25 COMPRENSIÓ LECTORA. Respon a les preguntes. explicant per què creus que aquesta teoria
• Què tracta d’explicar la teoria de Lynn s’anomena endosimbiosi seriada.
Margulis? 27 Busca informació i explica segons aquesta teoria
• Què signifiquen els termes pronucli, fagocitosi, quins dos organismes procariotes van formar part
aerobi i simbiosi? de la primera associació simbiòtica.
17
SABER FER
Identificar estructures cel·lulars en microfotografies
Com ja sabem, tots els éssers vius estem formats

per cèl·lules. Totes les plantes i tots els animals som
pluricel·lulars, i estem constituïts per milions de cèl·lules
i, fins i tot, per bilions de cèl·lules.
En general, les cèl·lules són molt petites i no les podem
veure a ull nu, però a l’interior tenen una estructura molt
complexa.
Per observar cèl·lules, els científics realitzen preparacions
microscòpiques. Per a això segueixen una sèrie
de passos que s’estableixen en funció del tipus de cèl·lula
o teixit que es vol analitzar. Per exemple, amb 28 Dibuixa les cèl·lules de l’epiteli bucal que s’observen
les cèl·lules de l’epiteli bucal és fàcil fer una preparació al microscopi.
microscòpica. Només cal seguir aquests passos:
29 Quines estructures cel·lulars s’hi observen? Indica-les
1. Obtenir una mostra de cèl·lules. Amb un escuradents en el teu dibuix.
net es raspa la cara interna de la galta.
30 Què creus que passaria si escalféssim massa
2. Fixar les cèl·lules. S’estén la mostra sobre
la mostra? Raona la resposta.
un portaobjectes, s’hi afegeix una gota d’aigua
i s’escalfa uns segons amb una flama perquè 31 Observa aquestes A
les cèl·lules quedin adherides. imatges, han estat
3. Tenyir la mostra. S’hi afegeixen unes gotes de blau obtingudes amb
de metilè i es deixa reposar tres minuts. Després microscopis òptics i
es renta per eliminar l’excés de colorant. electrònics i corresponen
al teixit de múscul
cardíac A , neurona B
i aparell de Golgi C .
B
MANUAL PRÀCTIC DE MICROSCÒPIA
• Microscopi òptic (MO)

– Pot arribar a ampliar fins a 1.000 vegades la
imatge real.
– El color de la mostra depèn de la tinció.
– Es pot observar material viu. C
Espermatozoides (MO). Espermatozoides (MER).
Es pot observar a sota Es pot observar
• Microscopi electrònic de rastreig (MER)
la lent el moviment la superfície de les cèl·lules
– Pot arribar als 500.000 augments. de les cèl·lules. i la seva forma
– Les imatges es formen en blanc i negre, però es tridimensional.
poden acolorir posteriorment (fals color).
– S’obtenen imatges de superfícies en tres
dimensions.
• Microscopi electrònic de transmissió (MET) a) Elabora una fitxa de cadascuna

– Pot augmentar un objecte fins a 1.000.000 de de les tres microfotografies.
vegades la seva mida.
Hi has d’especificar què
– Les imatges es formen en blanc i negre, però es
poden acolorir. Obtenen imatges de talls en dues s’hi observa i quin tipus
dimensions, per la qual cosa permet veure de microscopi s’ha utilitzat.
estructures internes. Espermatozoide (MET). S’observen els mitocondris
ordenats de la cua, i el nucli, al cap. Consulta el manual pràctic
de microscòpia.
18
32 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix amb atenció el Manual 36 Actualment, les cèl·lules mare embrionàries s’estan
pràctic de microscòpia i respon a les preguntes. utilitzant per a la teràpia d’algunes malalties. Una
• En què es diferencien el MER i el MET? de les fonts d’obtenció d’aquest tipus de cèl·lules són
embrions en els primers estadis de desenvolupament
• Com es poden observar les cèl·lules? Explica-ho.
que han estat donats per persones que s’han sotmès
33 A partir de la fotografia C , fes un esquema senzill a tractaments de reproducció assistida i no els han
on n’assenyalis les parts. Després, anota al costat utilitzat.
del dibuix: • Creus que és ètic fer servir
• Tipus de cèl·lules on es pot trobar. embrions humans per guarir
certes malalties?
• Funció principal que duu a terme en la cèl·lula.
• Si haguessis de recórrer a
34 Busca informació i fes un dibuix esquemàtic dels tres tècniques de reproducció
tipus de microscopis que hem vist: òptic, electrònic assistida en un futur, donaries
de rastreig i electrònic de transmissió. Indica’n els els embrions sobrants
components i explica com es calculen els augments. a la ciència? Raona la resposta.
35 Observa aquestes dues imatges, en ambdues es veu 37 Quin tipus de microscopi utilitzaries per observar
el mateix orgànul. Explica quin orgànul és i per què cada exemple? Explica per què.
semblen estructures diferents. Amb quin tipus a) L’ala d’una mosca.
de microscopi s’han pres les imatges?
b) L’interior d’un mitocondri.
A B c) L’aspecte extern de l’embolcall nuclear.
d) La forma d’un cromosoma.
Un cartell d’estructures cel·lulars

Els cartells són elements de comunicació visual
la funció dels quals és transmetre alguna informació
a un gran nombre de persones.
Els cartells han de tenir un disseny atractiu
i la informació que s’hi inclou ha de ser clara i breu,
amb il·lustracions i fotografies grans.
• Feu grups d’unes cinc persones i penseu com seria
el cartell on es mostrarien les microfotografies del
laboratori.
• Repartiu-vos la feina, de manera que cada membre • Dissenyeu els elements del cartell i confeccioneu-lo
del grup faci una tasca diferent: seleccionar amb les aportacions de cada membre del grup.
les imatges, redactar els textos de les fitxes, fer • Mostreu-lo a la resta de companys de la classe
els dibuixos, etc. i valoreu-los tots plegats.
19
2 L’alimentació i la salut
SABER
• L’alimentació i la nutrició
• Els aliments
• El valor energètic dels aliments
• Les necessitats energètiques
de les persones
• Una dieta saludable i equilibrada
• La conservació i la manipulació
dels aliments
• Els trastorns associats
a l’alimentació
SABER FER
• Planificar un menú saludable.

• Interpretar la informació
de les etiquetes dels aliments.
20
Què menjarem en el futur?
Els experts preveuen que cap a l’any 2050 la quantitat de persones serà
gairebé el doble que l’actual. Un dels grans problemes als quals s’haurà
d’enfrontar la humanitat serà l’alimentació. Entre les alternatives
proposades per resoldre aquest problema destaquen:
• Explotar al màxim els recursos naturals per augmentar la producció
i d’aquesta manera satisfer les necessitats alimentàries de la població.
• Potenciar la investigació i la tecnologia per obtenir aliments nutritius
i respectuosos amb el medi ambient.
CLAUS PER COMENÇAR
• Posa dos exemples de cadascun d’aquests tipus

d’aliments: aliments necessaris per créixer
i reparar el nostre cos i aliments que ens
proporcionen energia.
• Per què és important seguir una dieta variada?
Quins altres hàbits saludables coneixes?
21
1 L’alimentació i la nutrició
Les persones, com tots els altres éssers vius, necessitem matèria i ener-
gia per poder viure.
L’alimentació és un procés mijtançant el qual els éssers vius prenem
aliments, que componen la nostra dieta. A partir dels aliments que con-
sumim, obtenim nutrients que ens aporten la matèria necessària per
elaborar noves estructures i mantenir les ja existents, i l’energia que
necessitem per dur a terme les diferents funcions vitals.
L’alimentació és un acte conscient i voluntari i depèn de factors econò-
mics, culturals, climàtics, religiosos, etc.
La nutrició és el conjunt de processos mitjançant els quals els éssers
vius incorporen i transformen els nutrients presents en els aliments per
poder obtenir la materia i l’energia.
A diferència de l’alimentació, la nutrició és un procés involuntari i in-
conscient en què intervenen els aparells digestiu, respiratori, circulatori
i excretor.
Els nutrients es poden classificar en dos grans grups: nutrients inorgà-
nics i nutrients orgànics.
Nutrients inorgànics
Els nutrients inorgànics són les biomolècules inorgàniques i es caracte-
ritzen perquè poden provenir d’aliments d’origen animal i vegetal, i
també de fonts no orgàniques.
L'aigua i les substàncies minerals són nutrients inorgànics.
L’aigua Les substàncies minerals
És el component més abundant dels éssers vius. Constitueix Aquestes substàncies es poden trobar dissoltes
entre el 60 % i el 80 % del pes total del cos. Té un gran nombre o precipitades. Són exemples de substàncies minerals
de funcions en l’organisme: dissoltes l’ió sodi (Na1), l’ió calci (Ca21) i l’ió ferrós (Fe21).
• És el medi on tenen lloc totes les reaccions metabòliques. Són exemples de substàncies minerals precipitades el fosfat
càlcic, el carbonat càlcic, etc.
• Actua de vehicle de transport.
Totes aquestes substàncies
• Regula la temperatura del cos.
es necessiten en quantitats molt
Podem incorporar aigua bevent-ne i consumint aliments que petites i s’incorporen a l’organisme
en continguin, com ara la fruita, les verdures, la llet i els sucs. en els aliments.
La majoria fan funcions reguladores,
ja que intervenen en molts processos
metabòlics.
Alguns tenen funcions estructurals,
i formen part d’ossos, dents, etc.
En troben en quantitats variables
en tots els aliments, però
sobretot en la fruita
Hi ha fruites, com la síndria, que tenen un alt contingut en aigua. i les verdures. La llet conté calci i fòsfor.
22
Nutrients orgànics
Aquests nutrients són les biomolècules orgàniques i només es troben
en aliments d’origen orgànic, tant animal com vegetal. Els nutrients or-
gànics són els glúcids, els lípids, les proteïnes i les vitamines.
Glúcids Lípids
Són els nutrients més abundants en els aliments d’origen vegetal. És un grup molt divers de nutrients.
La seva funció principal és aportar energia de manera immediata Són la principal reserva energètica
a l’organisme. Entre els glúcids més senzills destaca la glucosa, que de l’organisme i s’acumulen
aporta la major part de l’energia en les cèl·lules del teixit adipós.
que necessiten les cèl·lules. Entre els lípids més senzills hi ha
Els glúcids més complexos són els olis vegetals com ara l’oli d’oliva,
grans molècules, com de gira-sol, etc. i els greixos animals,
el glicogen i el midó, que tenen com la cansalada, el llard, etc.
funció de reserva energètica El colesterol és un lípid més complex
en animals i plantes, que forma part de les membranes
respectivament. de les cèl·lules animals, per tant,
Les principals fonts de glúcids la seva funció és bàsicament estructural.
són les fruites, els cereals, El colesterol l’obtenim en consumir aliments com la carn,
els llegums i els tubercles. el formatge i el rovell dels ous.
Proteïnes Vitamines
Són grans molècules amb funcions molt variades i importants Són nutrients que el nostre organisme no pot sintetitzar,
en els processos vitals. Són els nutrients estructurals més importants, per això n’hem de prendre en la dieta. Se’n necessiten
ja que constitueixen moltes estructures com per exemple quantitats molt petites, i segons la seva composició
el col·lagen de la pell i els ossos. Però també exerceixen altres química poden ser lípids o proteïnes. Són importants per
funcions molt importants com transportar l’oxigen per la sang com al creixement i el bon funcionament de l’organisme, ja
és el cas de l’hemoglobina, afavorir les reaccions bioquímiques que intervenen en moltes reaccions químiques. Per
com per exemple els enzims, intervenir en la defensa contra exemple, la vitamina D regula el pas del calci als ossos.
les infeccions com és el cas dels anticossos, etc. Són molt abundants en els aliments
Es troben tant en els aliments d’origen frescos d’origen vegetal,
animal, com peixos, carn, llet i ous, com ara fruites
com en els aliments d’origen i verdures, i també
vegetal, com els llegums i els cereals. en aliments com la llet,
els ous, els llegums, etc.
ACTIVITATS
Quantitat
Component
en 100 g
1 Quina diferència hi ha entre un aliment i un nutrient? 4 Quines funcions fan
els nutrients orgànics Aigua 88,4 g
2 Per què és tan important l’aigua per al nostre cos? en el nostre organisme? Glúcids 4,7 g
Com en podem incorporar al nostre organisme? Greixos 3,8 g
5 La taula del marge mostra
Proteïnes 3,06 g
3 Les vitamines es classifiquen segons la seva funció la composició de 100 g
i la major part de les vitamines les obtenim a partir Vitamines 0,03 µg
de llet sencera de vaca.
dels aliments. Busca informació sobre la vitamina B3, Quins nutrients inorgànics Calci 0,124 g
vitamina B5, vitamina C i vitamina E. Explica per a i orgànics podem trobar Fòsfor 0,092 g
cadascuna la funció que fa i en quins aliments es troba. en la llet? Potassi 0,150 g
23
2 Els aliments
Hi ha una gran varietat d’aliments, i es poden classificar de maneres

molt diferents. Segons la funció que fan en l’organisme, es poden clas-
sificar en tres grups: estructurals, energètics i reguladors.
La funció de cada aliment depèn, fonamentalment, dels tipus de nu-
trients més abundants en la seva composició.
Aliments estructurals
Serveixen per formar les cèl·lules, els tei-
xits i els òrgans del nostre cos. Són ali-
ments imprescintdibles en qualsevol
època de la nostra vida, tant en les etapes
de creixement com en l’edat adulta. Per-
tanyen a aquest grup els aliments rics en
proteïnes.
Entre els aliments estructurals destaquen
els ous, la carn, el peix, el formatge, etc.
Aliments energètics
Serveixen com a font d’energia perquè
l’organisme pugui dur a terme les funci-
ons vitals. Són rics en glúcids i lípids.
Entre els aliments energètics destaquen
els cereals, l'oli, la pasta, la mel, etc.
Aliments reguladors
Ens aporten substàncies imprescindibles
perquè el nostre organisme pugui utilit-
zar correctament els altres aliments i de-
senvolupar les seves funcions de manera
adequada. Són rics en vitamines, sals mi-
nerals, fibra i aigua.
Entre els aliments reguladors destaquen
les verdures, les hortalisses i les fruites.
ACTIVITATS
6 Quina funció tenen els aliments reguladors en l’organisme?
7 Classifica els aliments següents segons la funció que exerceixen

en el nostre organisme.
• Tomàquet • Pollastre • Macarrons
• Arròs • Bròquil • Filet de vedella
• Poma • Ous • Cigrons
24
La roda dels aliments

Es tracta d’una representació gràfica amb forma circular en què els ali-
ments es classifiquen en sis grups o sectors segons els nutrients que
contenen, la seva funció o el seu origen. Els sectors que tenen el mateix
color inclouen aliments que realitzen funcions similars.
• Color groc. Grups I i II, amb funció energètica.
• Color vermell. Grups III i IV, amb funció estructural.
• Color verd. Grups V i VI, amb funció reguladora.
Grup II. Composició

Grup I. Composició predominant en lípids. Són
predominant en glúcids. els olis i les mantegues.
Són els cereals, les patates
i el sucre. També en
contenen els llegums.
Grup III. Composició
predominant en proteïnes.
Són les carns, els peixos,
els ous i els llegums.
Grup IV. Composició

predominant en proteïnes.
Són els derivats làctics.
Grup VI. Composició

predominant Grup V. Composició
en vitamines i sals predominant en vitamines
minerals. Són i sals minerals. Són les
les fruites. verdures i les hortalisses.
8 La mida dels sectors informa de la importància relativa que ha de tenir cada

grup en relació amb la nostra dieta. Segons això, quins grups són els que
haurien de tenir més protagonisme?
9 La mida amb què estan dibuixats els aliments representa la freqüència amb
què cal menjar-ne. Els que estan dibuixats amb una mida molt petita són
els que s’han de menjar en menys ocasions. Quins aliments són aquests
i en quins grups estan?
10 Què es representa al centre de la roda? Per què creus que està

representat aquí?
25
3 El valor energètic dels aliments
Procés de respiració cel·lular Quan els nutrients arriben a les cèl·lules, experimenten un seguit de
reaccions químiques que els permeten alliberar l’energia que contenen.
Matèria
orgànica Oxigen Aquestes reaccions es produeixen, generalment, en presència d’oxigen
i com a resultat final s’obté energia, diòxid de carboni i aigua.
L’energia que s’obté es mesura en calories (cal) o quilocalories (kcal).
També s’utilitza la unitat internacional d’energia, que és el joule (J), o el
quilojoule (kJ). L’equivalència entre aquestes unitats és la següent.
Energia
1 kcal = 1.000 cal 1 kcal = 4,18 kJ.
Aigua
Diòxid de carboni
El procés en què s’oxiden els nutrients

Cada tipus de nutrient té un valor energètic diferent. Així, d’un gram de
s’anomena respiració cel·lular i té lloc
glúcids o de proteïnes s’obtenen aproximadament 4 kcal i d’un gram de
als mitocondris. lípids, 9 kcal. Per això, els aliments rics en lípids tenen una aportació
calòrica més gran que els rics en glúcids o proteïnes.
Les vitamines, les sals minerals, l’aigua i la fibra no aporten energia. El
nostre cos els utilitza per sintetitzar noves estructures o per regular fun-
cions metabòliques.
Energia proporcionada per alguns dels aliments més consumits
Energia Energia Energia Energia

Aliment Aliment Aliment Aliment
(kcal/100 g) (kcal/100 g) (kcal/100 g) (kcal/100 g)
Ametlles 575 Gelat 204 Mongetes tendres 30 Préssec 36
Arròs 350 Hamburguesa 265 Mortadel·la 310 Pruna 44
Batuts 97 Iogurt natural sencer 82 Oli d’oliva 900 Puré de patates 318
Bledes 28 Llenties 314 Ous 150 Quètxup 98
Calamars 82 Llet sencera de vaca 65 Pa de motlle 268 Raïm 63
Carbassó 12 Llom embotit 386 Pasta 373 Refrescos 39
Carn magra de vaca 131 Lluç 92 Pastanaga 33 Salsitxa de Frankfurt 235
Cigrons 329 Maduixa i maduixot 34 Patates 79 Sucre 373
Coliflor 22 Magdalena 497 Pera 41 Taronja 35
Costella de porc 327 Maionesa 718 Pernil dolç 105 Tomàquet 18
Croissant 418 Mantega 749 Pernil salat 163 Tomàquet fregit 69
Enciam 19 Mel 295 Pipes 535 Tonyina 200
Espinacs 118 Melmelada 263 Plàtan 83 Truita (peix) 90
Formatge 376 Meló 25 Pollastre 167 Xocolata 518
Gall dindi 107 Mongetes seques 285 Poma 46 Xoriço 384
ACTIVITATS
11 En quines unitats s’expressa el valor energètic 13 Quina quantitat d’energia aporten les vitamines,
d’un aliment? les sals minerals i l’aigua?
12 Quina quantitat d’energia aporten els gúcids, els lípids 14 Fes una llista amb els aliments que més t’agraden
i les proteïnes? Expressa’n els valors en kcal i en kJ. i fixa’t en l’energia que et proporcionen.
26
4 Les necessitats energètiques

de les persones
El nostre organisme necessita una gran quantitat d’energia per mante-

nir-se viu i per poder dur a terme les nombroses activitats que desenvo-
lupem al llarg del dia; fins i tot quan estem dormint utilitzem energia per
mantenir les nostres constants vitals.
La quantitat d’energia mesurada en quilocalories que el nostre cos con-
sumeix durant un dia quan es troba en repòs absolut i a una temperatu-
ra constant s’anomena taxa de metabolisme basal (TMB). La TMB és
l’energia que el nostre cos requereix per mantenir la temperatura cor-
poral constant, per respirar i perquè funcionin òrgans com el cor, el
Equacions de Harris i Benedict
cervell, el fetge, els ronyons, etc.
TMB = 66 + [13,7 · pes (kg)] +
Home
La taxa de metabolisme basal varia en cada persona i depèn de diferents
factors, com ara l’edat, el sexe, el pes, la talla o l’estat de salut. En gene- + [5 · talla (cm)] - [6,8 · edat (anys)]
ral, es pot dir que la TMB disminueix amb l’edat i és més baixa en les
TMB = 665 + [9,6 · pes (kg)] +
Dona
dones que en els homes.
+ [1,8 · talla (cm)] - [4,7 · edat (anys)]
S’estima que un home jove necessita diàriament 1 kcal per cada quilo-
gram de massa i hora, mentre que per a una dona jove les necessitats de
manteniment són de 0,95 kcal per quilogram i hora.
Per calcular la taxa de metabolisme basal diària s’utilitzen les equacions
de Harris i Benedict, que tenen en compte la talla, el pes i l’edat. ACTIVITATS
Com que una persona no passa el dia en repòs sinó fent moltes tasques, 15 De què depenen les
les necessitats energètiques varien segons el tipus i la intensitat de l’ac- necessitats energètiques
tivitat física que fem, i també en funció de l’edat i el sexe de cada perso- de cada persona?
na. Per exemple, la gent jove té uns requeriments més grans que les
persones grans; això és degut al fet que els joves requereixen molta més 16 Consumim energia quan
energia per créixer. estem en repòs absolut?
És important conèixer les nostres necessitats energètiques diàries, amb Per què?
la finalitat d’incorporar els nutrients necessaris per poder-les cobrir.
Consums energètics per a diferents activitats (en kcal per kg de pes i per minut)
Dormir: 0,016 Menjar: 0,025 Estar a classe: 0,031 Anar amb bicicleta: 0,150 Nedar: 0,166
Córrer: 0,151 Mirar la televisió: 0,021 Jugar a bàsquet: 0,142 Jugar a futbol: 0,135
27
5 Una dieta saludable i equilibrada
La dieta és el conjunt de substàncies sòlides i líquides que ingerim al

llarg del dia.
Les dietes han de ser específiques per a cada persona, ja que depenen
de l’edat, del sexe i de l’activitat física que faci.
Per tenir una vida sana és important que la nostra dieta sigui completa,
variada i equilibrada.
Es considera que una dieta és completa, variada i equilibrada quan
proporciona tot tipus d’aliments i les quantitats suficients de nutrients i
energia perquè l’organisme cobreixi la seva despesa energètica diària.
Per prendre tots els nutrients, cal que els nutrients estiguin repartits
entre els diferents aliments. No es tracta de menjar molt, sinó de menjar
el que necessitem.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que en una dieta
Entre les menjades és recomanable que equilibrada l’aportació calòrica es reparteixi de la manera següent: els
no transcorri gaire temps, per aquest motiu glúcids ens han d’aportar entre el 45-60 %, els lípids entre el 20-35 %, i
s’aconsella repartir els aliments en cinc les proteïnes han de representar el 10-15 % de les quilocalories totals
àpats diaris. ingerides.
Mantenir una dieta saludable en l’adolescència és fonamental, perquè
durant aquesta etapa s’estan produint un gran nombre de canvis físics i
fisiològics, que requereixen l’aportació a l’organisme de tots els nutri-
ents.
Si ingerim menys nutrients dels que necessitem, es poden produir pro-
blemes en el creixement; per contra, si els incorporem en excés, poden
aparèixer diversos trastorns, com per exemple l’obesitat.
La dieta mediterrània
S’anomena així la dieta tradicional de les poblacions de l’àrea mediter-
rània, entre els quals hi ha Catalunya. Es tracta d’una dieta perfectament
equilibrada, basada en els productes de la terra, del mar i de la granja.
Entre els aliments fonamentals que formen part de la dieta mediterrània
Com que els llegums són rics en glúcids trobem l’oli d’oliva, els cereals i els seus derivats (pa, pasta, arròs, etc.),
i proteïnes, poden menjar-se com a plat els llegums, les verdures i les hortalisses, la fruita, la fruita seca, els de-
únic.
rivats làctics i el peix, més que la carn.
Avui dia, imiten aquest tipus de dieta molts països les dietes tradicionals
dels quals estan força allunyades del que es considera una dieta saluda-
ble. La dieta mediterrània té diversos avantatges: el consum d’aliments
frescos i de temporada, la manera de preparar-los i l’ús d’espècies (all,
orenga, pebre, etc.).
ACTIVITATS
Els últims anys s’han produït canvis en els hàbits alimentaris del nostre
17 Què es considera una dieta país que ens allunyen de la dieta mediterrània. Aquests canvis són de-
equilibrada? guts, principalment, al consum excessiu d’aliments d’origen animal, a la
substitució dels glúcids per greixos perjudicials i a una aportació insufi-
18 Quines característiques cient de fibra. Tot això comporta un excés de l’aportació calòrica i una
té la dieta mediterrània? elevada incidència de malalties relacionades amb els mals hàbits ali-
mentaris.
28
SABER FER
Planificar un menú saludable
Sempre és necessari seguir una dieta saludable, però

en l’adolescència és fonamental, ja que durant aquesta
fase del desenvolupament es produeixen importants
canvis fisiològics que necessiten l’aportació de tots
els nutrients.
Per tal de seguir un estil de vida saludable és important
tenir present les recomanacions següents:
• Adaptar la dieta a les teves característiques individuals,
i ingerir els nutrients adequats segons les teves
necessitats energètiques.
• Prendre aliments variats en les quantitats adequades.
La quantitat diària recomanada de cada grup d’aliments
s’anomena ració. El nombre de racions diàries de cada Racions dels aliments
grup d'aliments que ha de prendre una persona depèn
1 ració del grup I: 1 plat de patates (350 g), 1 plat
de l’edat, del sexe i de l’activitat física que faci.
de llegums (80 g cru, 150 g cuit), 1 plat d’arròs
A continuació, pots veure un exemple de les racions
o de pasta (80 g cru, 200 g cuit), 1-2 llesques de pa
diàries.
(30-60 g), ½ bol de cereals (30-40 g).
1 ració del grup II: 1 cullera d’oli (10 g), 10 g
Grups d’aliments Racions diàries
de mantega.
Grup I 4-6 racions/dia
1 ració del grup III: 1 tall de carn (90-100 g),
Grup II 3-6 racions/dia 1 rodanxa de peix (100-125 g), 1 tall de pollastre
o conill (150-160 g), 1-2 ous, 1-2 talls de pernil
Grup III 2 racions/dia
(20-30 g).
Grup IV 2-3 racions/dia
1 ració del grup IV: 1 got de llet (200 ml), 1 iogurt,
Grup V 2 o més racions/dia 2 talls de formatge semicurat (50-60 g).
Grup VI 3 o més racions/dia 1 ració del grup V: 1 plat de mongetes tendres,
bledes o espinacs (150 g), 1 parell de tomàquets,
pastanagues...
• És recomanable que una de les racions de verdures
i hortalisses sigui en cru, per exemple en amanida, 1 ració del grup VI: 1 plàtan, 1 poma, 5-6
per aprofitar-ne millor les vitamines i els minerals. maduixots, 2 o 3 mandarines.
• Ingerir diàriament aliments rics en fibra vegetal

procedent de verdures, llegums, fruites i cereals,
ja que té un efecte beneficiós en el procés 19 Analitza la teva dieta diària. Quins aliments han
de la digestió.
de formar part de la teva dieta perquè sigui
• Evitar prendre begudes ensucrades, productes equilibrada? Quins hauries de consumir en poca
de brioixeria i pastisseria, menjar ràpid (fast food), quantitat?
llaminadures i derivats carnis processats com embotits,
patés, etc. 20 Planifica un menú setmanal que sigui saludable
i adequat a les teves necessitats.
• Beure entre 1 i 2 litres d'aigua al dia .
• Fer com a mínim cinc àpats al dia. L’esmorzar és molt 21 Què és el menjar ràpid? Busca informació sobre
important per dur a terme les teves tasques diàries. quins aliments componen el menjar ràpid i respon:
Ha de contenir fonamentalment làctics, cereals i fruita. • És una dieta equilibrada?
• Practicar exercici físic periòdicament: caminar, córrer, • Creus que aquest tipus de menjar provoca
fer esport, etc. problemes per a la salut?
29
6 La conservació i la manipulació
dels aliments
Els aliments són productes peribles; per això s’utilitzen un conjunt de

tècniques de conservació amb l’objectiu de poder-los mantenir en bo-
nes condicions per al consum durant el màxim de temps possible.
Les causes principals de la deterioració dels aliments són ambientals,
com la temperatura, la humitat o l’oxidació, i biològiques, com la proli-
feració de microorganismes.
Aquests processos miren de preservar els aliments des que es recullen
fins que es consumeixen.
• Conservació en fred. Els aliments es mantenen a temperatures bai-
xes. Aquesta tècnica en retarda la deterioració, ja que redueix la velo-
citat de reproducció dels microorganismes per refrigeració, si els
La tècnica de deshidratació s’aplica aliments es mantenen a temperatures per sobre dels 0 °C, o congela-
de forma natural en els llegums. ció, si es conserven per sota de 218 °C.
• Conservació per calor. Els aliments es conserven aplicant-los tem-
peratures elevades durant un temps, amb la finalitat d’eliminar-ne
gran part dels microorganismes que contenen sense modificar les
característiques de l’aliment. Hi ha diversos mètodes que depenen de
la temperatura i del temps que s’hi apliquen:
– La pasteurització. L’aliment s’escalfa fins a temperatures que no
ultrapassin els 100 °C durant uns segons i després es refreda ràpi-
dament. Aquesta tècnica no elimina tots els microorganismes, i no-
més permet una conservació temporal. S’utilitza, per exemple, per
a la llet.
– L’esterilització. Consisteix a aplicar a l’aliment temperatures supe-
riors als 100 °C durant un temps determinat, fet que elimina tota
mena de microorganismes i permet una conservació més duradora,
com en el cas de les conserves en llauna i en pot.
– La ultrapasteurització (UHT). S’aplica més calor a l’aliment que
en la pasteurització, però durant menys temps. Aquest procés s’uti-
litza per conservar aliments com llet, nata, sucs de fruites, iogurts i
aliments cuinats.
• Conservació per deshidratació. Es basa a reduir o eliminar l’aigua
dels aliments per aconseguir, d’una banda, impedir el desenvolupa-
ment de microorganismes i, d’una altra, reduir pes i volum de l’ali-
ment per manipular-lo, envasar-lo i transportar-lo millor.
La liofilització consisteix a congelar l’aliment i, a continuació, fer-hi
el buit per deshidratar-lo. Quan es rehidrata recupera totes les seves
propietats.
• Conservació per addició de substàncies. Els aliments es conser-
ven afegint-los substàncies per impedir que hi proliferin els microor-
ganismes. Aquestes substàncies poden modificar el sabor, el color,
l’aroma i la consistència de l’aliment. Per exemple, el sucre s’utilitza
La salmorra és una dissolució d’aigua en la fabricació de melmelades, la sal en salaons i salmorres, i el
amb sal que s’ha utilitzat molt al llarg vinagre en adobats i escabetxos. En altres casos es fan servir els
de la història per conservar aliments. additius alimentaris.
30
ls additius alimentaris són substàncies que s’afegeixen a les begudes i

E
Tipus d'additius
als aliments perquè es puguin conservar, perquè en millorin les caracte-
rístiques o perquè recuperin propietats que s’hagin perdut durant l’ela- Colorants
boració. Els additius poden ser naturals o artificials, s’hi afegeixen en S’utilitzen per recuperar el color
quantitats molt petites i, en general, no tenen cap valor nutritiu. original de l’aliment que s’ha perdut
Segons la funció que fan en els aliments, hi ha diversos tipus d’additius. durant el procés d’elaboració.
Conservants
La manipulació dels aliments i la higiene alimentària Impedeixen que es desenvolupin
els microorganismes, i això permet
Des que els aliments s’extreuen del lloc on es produeixen fins que es
que l’aliment duri més temps
consumeixen, experimenten una gran varietat de processos en què
en bones condicions.
s’han de prendre mesures per evitar-ne la deterioració o l’alteració. En
tots aquests processos cal utilitzar les tècniques adequades per conser- Antioxidants
var els aliments en perfecte estat. S’afegeixen als aliments per evitar els
A més, totes les persones que intervenen en la indústria alimentària, en fenòmens d’oxidació que els alteren.
la manipulació i l’emmagatzematge als centres de venda, els venedors i Estabilitzadors, espessidors,
els restauradors han d’obtenir el carnet de manipulador d’aliments per gelificadors i emulsionants
garantir la seguretat quan els manipulen i evitar-ne la contaminació. S’utilitzen per mantenir l’aspecte
i la textura d’aliments com ara salses,
SABER-NE MÉS batuts, gelats, etc.
Edulcorants
Els aliments transgènics Proporcionen un gust dolç
Les noves tècniques de biotecnologia i d’enginyeria genètica permeten als aliments. Per exemple, la sacarina.
modificar el contingut genètic dels organismes. Amb aquestes
Potenciadors del gust
tecnologies es poden obtenir aliments amb qualitats particulars.
Augmenten el gust dels aliments.
S’anomenen aliments transgènics i avui se’n comercialitzen diversos
tipus arreu del món.
Els més comuns són el blat de moro i la soia, plantes que s’ha aconseguit
que siguin més resistents a les malalties. També s’han obtingut aliments
transgènics animals, com ara carpes i salmons que porten fragments
de DNA que els fa ser molt més grans i créixer en menys temps.
Avui dia, tots els aliments transgènics
passen controls estrictes, i solament
s’autoritzen els que han demostrat
que són innocus per al consum i el medi
ambient. Malgrat tot, molts científics
plantegen seriosos dubtes sobre
la innocuïtat d’aquests aliments.
El blat de moro transgènic és més resistent

a les malalties i plagues.
ACTIVITATS
22 Quin és l’objectiu principal de totes les tècniques 25 Posa tres exemples d’aliments sotmesos
per conservar els aliments? Per què? a cadascuna de les quatre tècniques de conservació
explicades.
23 Per quina raó la deshidratació evita que els aliments
es descomponguin? 26 Busca informació sobre el carnet de manipulador
d’aliments i explica quins coneixements es necessiten
24 Què creus que és més efectiva, la refrigeració per obtenir-lo.
o la congelació? Per què?
31
7 Els trastorns associats a l’alimentació
Els aliments que hem de prendre diàriament són els que ens proporci-
onen l’energia necessària per poder dur a terme les nostres activitats
diàries. Hi ha diversos trastorns i malalties associats a l’alimentació.
Hi ha malalties que estan relacionades amb l’acció dels microorganis-
Qualsevol aliment pot produir una reacció
mes que poden estar presents en els aliments, com és el cas de les in-
al·lèrgica.
toxicacions alimentàries, i unes altres amb al·lèrgies a certs aliments.
També hi ha malalties causades per desequilibris en la dieta, com ara, la
desnutrició i l’obesitat. L’anorèxia i la bulímia, tot i que són trastorns
SABER-NE MÉS psíquics, estan relacionades directament amb la conducta dels hàbits
alimentaris.
La intolerànica al gluten
La intolerància al gluten Intoxicacions alimentàries
provoca la malaltia celíaca. Les intoxicacions alimentàries es produeixen quan es pren un aliment
El gluten és un complex contaminat. Els aliments poden ser contaminats per microorganismes o
de proteïnes que es troben
per les seves toxines, substàncies verinoses per a les persones.
en alguns cereals, com el blat,
l'ordi, el sègol o la civada. Alguns microorganismes estan presents en aliments que han estat sot-
mesos a una mala conservació, preparació o manipulació i provoquen
El gluten destrueix
les microvellositats intestinals
malalties infeccioses. Per exemple, la Salmonella és un bacteri que pot
de les persones celíaques
contaminar aliments com l’ou i causar una infecció intestinal anomena-
i redueix considerablement da salmonel·losi.
la superfície d'absorció Altres microorganismes presents en els aliments produeixen toxines
de l'intestí prim. Com que poden ser mortals, com la toxina botulínica, que és produïda per un
a conseqüència d’això, bacteri anomenat Clostridium botulinum. Aquest bacteri pot contaminar
els nutrients no s'assimilen la carn de porc, el peix cru, etc.
bé i, a més, es produeixen
dolors abdominals i diarrees.
Al·lèrgies i intoleràncies alimentàries
L'únic tractament eficaç per
guarir aquesta malaltia és una Les al·lèrgies i les intoleràncies alimentàries tenen lloc quan el nostre
dieta exempta de gluten. cos reacciona desfavorablement a la ingestió d’un determinat aliment.
En les al·lèrgies alimentàries, el cos reacciona desfavorablement a
La intolerància a la lactosa
algun component dels aliments, anomenat al·lergen. Les reaccions
En el cas de la intolerància al·lèrgiques solen tenir lloc als pocs minuts després d’haver ingerit,
a la lactosa, manca l'enzim inhalat o tocat l’aliment i poden produir picor i inflor dels llavis, de la
encarregat de digerir aquest cara, urticària, dificultat per respirar, etc. El tractament de les al·lèrgies
glúcid, que es troba
alimentàries consisteix, principalment, en evitar el consum o el contacte
principalment en la llet
amb l’aliment que la produeix.
i els seus derivats. Després
d'ingerir aliments que Les intoleràncies alimentàries, tot i que provoquen uns símptomes
continguin lactosa es pot semblants a les al·lèrgies, afecten el metabolisme i no estan relacionades
produir un malestar general, amb el sistema immunitari o de defensa del nostre organisme. En aquest
diarrees, vòmits, etc. Com cas, algunes persones tarden molt temps a adonar-se que el seu cos
en d’altres casos, reacciona desfavorablement a un aliment o a algun dels seus compo-
el tractament consisteix nents, perquè aquesta reacció és menys intensa i més lenta que la que
a disminuir o eliminar provoca una al·lèrgia.
la ingesta de llet i derivats. Són exemples d'intoleràncies alimentàries, la intolerància al gluten i a la
lactosa.
32
Malalties per desequilibris en la dieta

Els desequilibris en la dieta poden estar produïts per un excés o dèficit
de nutrients.
• Obesitat. Aquesta malaltia consisteix en una acumulació excessiva de
greix corporal, que generalment sol comportar un pes elevat. Les cau-
ses d’aquesta malaltia poden ser de tipus hereditari o per trastorns
endocrins, però les més freqüents són el consum excessiu d’aliments
rics en glúcids i lípids, i una activitat física molt limitada. L’obesitat INTERPRETA LA IMATGE
està relacionada amb el desenvolupament d’altres malalties, com la
diabetis i la hipertensió arterial. Aquesta malaltia es pot prevenir re- 27 En quines zones del món
gulant el consum d’aliments dolços i grasos i fent exercici físic.
es pateixen especialment
• Desnutrició. Es produeix per falta de nutrients, a causa d’una dieta les conseqüències
inadequada o a la manca d’aliments. Aquesta malaltia és la principal de la desnutrició? Quins
causa de mort entre els infants dels països en vies de desenvolupa- factors creus que són
ment, perquè durant la infància es necessiten més quantitats d’ener- la causa d’aquesta situació?
gia per poder desenvolupar-se i mantenir les funcions vitals.
Mapa de la població
afectada de desnutrició
(2012-2014)
Molt baix: < 5 %
Baix: 5-15 %
Moderadament alt:
15-25 %
Alt: 25-35 %
Molt alt: > 35 %
Sense prou dades
Font: Organització
de les Nacions Unides
per a l’Alimentació
i l’Agricultura (FAO).
Trastorns relacionats amb els hàbits alimentaris

• Anorèxia. Aquest trastorn es caracteritza per un rebuig cap al men-
jar amb una por intensa a guanyar pes i per tenir una imatge distor- ACTIVITATS
sionada del propi cos. Aquesta percepció irreal del seu cos porta
les persones que pateixen el trastorn a veure’s grosses encara que el
28 Per què la desnutrició
seu pes estigui per sota del normal. Les persones afectades intenten
té efectes més greus
reduir el seu pes deixant de menjar, i això provoca una excessiva pèr-
en els infants que en
dua de massa corporal que, al seu torn, fa que s’aprimin de manera
les persones adultes?
extrema i molt perillosa per a la seva salut.
29 Com creus que poden
• Bulímia. Les persones que la pateixen també mostren una excessiva
influir els mitjans
preocupació pel pes i la figura corporal. En aquest cas, la malaltia els
de comunicació i la moda
porta a menjar en excés, fins i tot sense gana i d’amagat, i posterior-
ment eliminar l’excés de calories vomitant o abusant de medicaments en l’anorèxia i la bulímia?
que l’ajudin a eliminar l’aliment ingerit.
33
ACTIVITATS FINALS
30 RESUM. Copia i completa el que falta en aquestes 36 Enumera les característiques d’una dieta saludable.
oracions.
37 Indica quines de les afirmacions següents s’ajusten
• La nutrició és .
a una dieta equilibrada.
• Els nutrients poden ser de dos tipus: .
a) S’han de beure uns dos litres d’aigua al dia.
• L’alimentació es diferencia de la nutrició en .
b) S’han de combinar les proteïnes d’origen animal
• Els aliments es classifiquen segons la funció que fan
en . i les d’origen vegetal.
• L’energia que s’obté dels aliments es mesura c) S’ha d’incrementar la ingesta de dolços i llaminadures.
en . d) S’ha d’incrementar el consum de sal en els àpats.
• La taxa de metabolisme basal és . e) Cal ingerir cada dia més de 22 g de fibra, obtinguda
• Una dieta saludable és la que . dels vegetals i de la fruita.
• Els principals aliments que constitueixen la dieta f) S’ha de consumir poc peix.
mediterrània són .
g) S’han de menjar, com a mínim, quatre peces de fruita
• Les causes que produeixen la deterioració
al dia.
dels aliments són .
h) S’ha de fer activitat física cada dia.
• Les principals tècniques de conservació dels aliments
són . i) S’han de consumir sovint aliments que estiguin guisats
• Els trastorns associats a l’alimentació poden o fregits.
ser .
38 Observa les imatges següents i respon a les preguntes.
31 Elabora una taula com la següent i completa-la amb A B
tots els tipus de nutrients que coneguis.
Nutrient
Tipus
a) Quin és el principal nutrient que aporten tots dos
Funció aliments?
b) Quin és més abundant en la dieta mediterrània?
Aliment
c) Quin avantatge comporta la dieta mediterrània enfront
d’altres dietes?
32 A quin grup de la roda pertanyen els aliments que has
inclòs en la taula de l’activitat anterior? Si els 39 EXPRESSIÓ ESCRITA. Explica les diferències entre
haguessis de dibuixar en la roda, quin dibuixaries més aquests termes i digues a quina tècnica
petit que la resta? Per què? de conservació d’aliments pertanyen.
33 Quina importància tenen les proteïnes per al correcte • Refrigeració i congelació.

desenvolupament de l’organisme? • Pasteurització, esterilització i ultrapasteurització.
Indica diferents aliments que tinguin un alt contingut • Deshidratació i liofilització.
en proteïnes.
40 Elabora un esquema relacionant els termes següents.
34 Calcula la TMB d’aquestes dues persones:
Obesitat Desnutrició Anorèxia Bulímia
a) Un home de 25 anys que mesura 182 cm i pesa 79 kg.
41 Quins aliments poden causar intoxicacions
b) Una dona de 18 anys que mesura 165 cm i pesa 52 kg.
alimentàries? Explica per què.
35 Sabem que les necessitats energètiques diàries
42 Què li passa a una persona que és intolerant a algun
d’un home jove són d’1kcal per quilogram i per hora,
aliment?
i les d’una dona jove, de 0,95 kcal per quilogram i hora.
Calcula les necessitats diàries de manteniment per 43 Quines conseqüències pot tenir la ingesta contínua
a un home jove de 73 kg i una dona jove de 58 kg. d’aliments molt calòrics i la falta d’exercici?
34
PRACTICA
44 La piràmide dels aliments és una altra manera És convenient que l’educació alimentària prevegi
de representar gràficament la distribució equilibrada el coneixement i l’aprofitament de la gran varietat
dels aliments. Busca informació sobre aquesta de productes i preparacions propis de la nostra cultura.
piràmide i indica quines equivalències presenta Cal saber tant el que necessitem per a una alimentació
respecte a la roda dels aliments. saludable com d’on s’obté, com es prepara i com es pot
consumir. S’ha comprovat que, entre la població en edat
45 Quina tècnica de conservació s’utilitza en cada cas? escolar, és freqüent consumir poca fruita, verdura,
A B C llegums i peix, aliments que formen part de l’anomenada
dieta mediterrània, considerada una de les més
saludables del món. Així mateix, aquest baix consum pot
anar acompanyat, de vegades, d’un consum elevat
de dolços, llaminadures, begudes ensucrades i productes
carnis processats, o de la supressió d’algun àpat.
a) Per què és important saber com s’obtenen, preparen
46 Si prenem un aliment compost per 40 g de glúcids,
i s’han de consumir els aliments?
40 g de lípids i 100 g de proteïnes, quina quantitat
d’energia expressada en quilocalories ens aporta? b) Per què creus que una bona alimentació
I expressada en quilojoules? és especialment important en la població
en edat escolar?
47 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix el text següent, c) Justifica quina relació té l’increment de l’obesitat
publicat per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en la població infantil amb els hàbits alimentaris
de la Generalitat de Catalunya, descrits en el text.
i respon a les preguntes.
AMPLIA
El vegetarianisme
El vegetarianisme és un tipus d’alimentació que es basa
en el consum de verdures, hortalisses, fruites, llegums,
cereals, etc. i exclou, principalment, la carn i el peix.
També pot excloure tots o alguns aliments d’origen
animal com els ous, la llet, la mel, etc. Les persones L’origen del vegetarianisme es remunta a l’antiga Índia
vegetarianes reben diferents noms segons quins siguin i a l’antiga Grècia, al segle vi aC.
els aliments que consumeixen:
Les dietes vegetarianes, planificades tenint presents
• Vegetarians estrictes o vegans. Són aquelles
tots els requeriments nutricionals, són saludables
persones que no consumeixen cap aliment d’origen
i poden ajudar en la prevenció i el tractament
animal.
de diverses malalties.
• Lactovegetarians. Persones vegetarianes
que consumeixen llet. 48 COMPRENSIÓ LECTORA. Respon a les preguntes:
• Ovovegetarians. Persones vegetarianes a) En què es basa la dieta vegetariana?

que consumeixen ous. b) Per què creus que exclou la carn i el peix?
• Ovolactovegetarians. Persones vegetarianes
49 EXPRESSIÓ ESCRITA. Descriu els diferents tipus
que consumeixen llet i ous.
de dietes vegetarianes.
Hi ha diversos motius que fan que les persones optin
per una dieta vegetariana: ètics, religiosos, de salut, 50 Busca informació sobre el vegetarianisme
mediambientals, etc. i elabora una dieta vegetariana.
35
SABER FER
Interpretar la informació de les etiquetes dels aliments
Quan comprem un aliment és important que en coneguem una informació determinada. Les etiquetes són garantia
de seguretat, ja que aporten al consumidor dades útils sobre els aliments i d’aquesta manera poder decidir amb llibertat
quins es vol consumir. La llei estableix que les etiquetes han de ser clares i comprensibles, i és obligatori que siguin certes.
La directiva europea que regula l’etiquetatge dels aliments el defineix de la manera següent: «els esments, les indicacions,
les marques de fàbrica o comercials, els dibuixos o signes relacionats amb un aliment i que figurin en qualsevol envàs,
document, rètol, etiqueta, faixa o collarí, que acompanyin aquest aliment o s’hi refereixin».
Comprendre la informació d’una etiqueta ha de ser l’obligació de qualsevol consumidor per poder consumir de manera
conscient els aliments que compra.
Des del punt de vista alimentari, a més de les dates de consum preferent i/o caducitat, ens hem de fixar especialment
en la informació nutricional, ja que amb aquestes dades podem calcular l’aportació de nutrients que prenem
en consumir les racions indicades per a cada aliment envasat.
Les fruites, verdures, peixos i carns fresques no porten aquestes etiquetes; en porten unes altres que s’exposen
a les caixes de transport o als llocs de venda.
Ingredients: blat de moro 60 %, sucre,

Llista d’ingredients.
cacauets 7 %, mel 2 %, aroma
de malta, melasses, sal. Matèries primeres i additius.
lata
Xoco Vitamines i minerals: niacina,
Ce re a l s
vitamines B6, B2, B1, B12, i àcid fòlic,
ferro, calci.
Informació nutricional.
INFORMACIÓ
NUTRICIONAL
Per 100 g Indica el valor energètic
VALOR 1.701 kJ i els nutrients que conté.
ENERGÈTIC 402 kcal
PROTEÏNES 6g
HIDRATS
DE CARBONI
Sucres 35 g
Midó 47 g
GREIXOS/LÍPIDS Data d’elaboració. Indica la data

Saturats 0,9 g
d’envasament del producte.
FIBRA ALIMENTÀRIA 2,5 g
Data de consum preferent.
SODI 0,35 g
Indica el termini de temps en què
SAL 0,9 g
l’aliment es manté en condicions
VITAMINES * % QDR
I MINERALS òptimes de consum. Després es
Niacina 13,6 mg 85 % pot consumir, però va perdent
Vitamina B6 1,13 mg 81 % propietats.
B2 (riboflavina) 1,21 mg 86 %
Data de caducitat. Indica la data
Àcid fòlic 145 µg 73 %
a partir de la qual el producte no
B1 (tiamina) 0,9 mg 83 %
s’ha de consumir.
Ferro 8,0 mg 57 %
*% QDR= % quantitat diària

recomanada
Data d’elaboració: 15-10-2014
Data de consum preferent: Forma de conservació.
26-06-2015 Condicions especials
Data de caducitat:15-07-2015 de conservació que necessita
Conserveu-ho en un lloc fresc i sec. l’aliment.
36
51 Quins són els ingredients principals d’aquesta capsa 55 Una noia ha esmorzat un bol amb 200 ml de llet
de cereals? A quin grup de nutrients pertanyen? i dues racions de 50 g de cereals; respon:
• Quantes quilocalories ha ingerit en total?
52 Observa la taula amb la informació nutricional de la
capsa de cereals, i respon a les preguntes següents: • Quin percentatge del total de glúcids, lípids
i proteïnes que necessita en un dia ha incorporat
• Què significa que hi ha 6 g de proteïnes per 100 g
en l’esmorzar?
de producte?
• Creus que ha fet un bon esmorzar? Raona
• Si prens 50 g de cereals en l’esmorzar, quantes kcal
la resposta.
t’han aportat? I quants kJ?
• Què significa «% QDR»? 56 Si es necessita ingerir al dia entre 25 i 30 g de fibra,
• Quin mineral aporten 100 g d’aquest producte? quin percentatge d’aquesta quantitat ha ingerit
la noia en l’esmorzar? Quants grams de fibra haurà
53 Podrien menjar aquests cereals les persones d’incorporar en la resta d’àpats?
celíaques? Raona la resposta.
57 Si aquests cereals portessin farina obtinguda
54 Busca informació sobre la niacina. Per a què a partir d’arròs transgènic, els compraries? Explica
és necessària? què penses sobre els aliments transgènics.
Disseny de l’envàs d’un producte nou

Dissenyareu l’envàs d’un producte nou
per a l’esmorzar per exemple, i que sigui
saludable. Per fer-ho, formeu grups de tres
persones i seguiu aquests passos:
• Trieu el tipus de producte: cereals, suc, crema
per untar el pa, etc.
• Penseu un nom per al producte. Busqueu
un nom curt i impactant, fàcil de recordar.
• Recopileu etiquetes d’aliments que continguin
els ingredients del vostre producte i utilitzeu-
les per elaborar la nova etiqueta. Indiqueu
la data d’envasament, la de caducitat,
la forma de conservació i la informació
nutricional.
• Dissenyeu l’envàs i dibuixeu-lo escrivint
la informació de l’etiqueta. Completeu
l’anunci amb un eslògan o un text breu que
inciti a comprar-lo i a consumir-lo.
• Expliqueu com heu dissenyat la publicitat
del vostre producte i a qui va dirigit (infants,
adolescents, adults, esportistes, etc.).
37
Els aparells digestiu
3 i respiratori
SABER
• Els aparells implicats

en la nutrició
• L’aparell digestiu
• Les funcions digestives
digestiu
• L’aparell respiratori
• Les funcions respiratòries
respiratori
SABER FER
• Demostrar de forma matemàtica

l’eficàcia d’una estructura
natural.
38
Com es pot respirar sota l’aigua?
El busseig amb escafandre autònom utilitza una ampolla amb gasos
a pressió i un regulador que permet al bussejador respirar amb
normalitat aquests gasos. En la majoria de casos l’ampolla conté
simplement aire comprimit, però es poden utilitzar altres barreges,
com el nítrox, un aire enriquit en oxigen.
Aquesta activitat permet a l’ésser humà conèixer i descobrir el món.
Per poder gaudir d’aquest món ple de vida, cal tractar-lo sempre amb
molt de respecte i evitar-ne la degradació.
CLAUS PER COMENÇAR
• Quin camí segueix l’aliment des que és

introduït a la boca fins que se n’expulsen
les restes?
• Per a què utilitzem l’oxigen que incorporem
als nostres pulmons?
• Coneixes alguns hàbits saludables que ens
ajudin a mantenir sans els nostres aparells
digestiu i respiratori?
39
1 Els aparells implicats en la nutrició
Per mitjà de la nutrició l’organisme incorpora i utilitza els nutrients amb

la finalitat de mantenir un estat funcional òptim. La nutrició és un pro-
cés complex en el qual participen quatre aparells diferents del nostre
cos: el digestiu, el respiratori, el circulatori i l’excretor. Les funci-
ons que duen a terme aquests aparells estan controlades pel sistema
nerviós i pel sistema hormonal.
Aparell digestiu
S’encarrega de digerir Aparell respiratori
els aliments i de convertir-los S’ocupa de l’intercanvi
en substàncies més simples, de gasos; és a dir,
que passen a la sang i poden d’aportar oxigen (O2)
ser assimilades per i d’eliminar diòxid
les nostres cèl·lules. de carboni (CO2).
Aparell circulatori
Es fa càrrec, a través de la sang,
de transportar l’oxigen
i les substàncies aprofitables
dels aliments a les diferents
cèl·lules del nostre cos, perquè
aquestes els puguin utilitzar. D’altra Aparell excretor
banda, també recull i transporta S’encarrega d’eliminar
el diòxid de carboni i les substàncies les substàncies
de rebuig produïts per les nostres de rebuig que
cèl·lules. transporta la sang.
ACTIVITATS
1 Què s’obté mitjançant la funció de nutrició?
40
Els aparells digestiu i respiratori 3
2 L’aparell digestiu
L’aparell digestiu s’encarrega, d’una banda, de transformar els aliments

en substàncies més senzilles perquè les cèl·lules els puguin absorbir i
utilitzar, i d’una altra, d’eliminar les restes no digerides.
L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules anne-
xes.
El tub digestiu
El tub digestiu és un conducte, d’uns deu metres de longitud, constituït
per la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gros i
l’anus.
Boca. Cavitat d’entrada al tub digestiu Faringe. Conducte comú a l’aparell

que conté les estructures següents: digestiu i al respiratori per on pot passar
les dents, que intervenen en el tall tant l’aire cap a la laringe com l’aliment
i la trituració dels aliments; la llengua, cap a l’esòfag. L’epiglotis és un
un òrgan musculós que participa replegament musculós que impedeix
en la barreja i la deglució de l’aliment, que l’aliment entri a les vies
i també en la percepció dels sabors; respiratòries.
i les glàndules salivals.
Esòfag. Tub musculós que uneix la

faringe amb l’estómac. El moviment
de les parets de l’esòfag permet que
stómac. Eixamplament del tub digestiu.
E
l’aliment avanci fins a l’estómac.
L’entrada s’anomena càrdies, i la sortida,
pílor. A l’estómac es duu a terme una part
de la digestió dels aliments gràcies
a la secreció del suc gàstric, produït
per glàndules de la paret interna
del mateix estómac. Intestí prim. Tub d’uns 6 m de longitud
que es troba plegat a la cavitat abdominal.
Les parets internes de l’intestí prim
formen plecs, anomenats vellositats
intestinals. A l’intestí prim es completa
la digestió gràcies a diferents sucs
digestius, entre ells, el suc intestinal
Intestí gros. Última porció del tub produït per les glàndules intestinals.
digestiu, d’1,5 m de longitud, que envolta També hi té lloc l’absorció de la majoria
l’intestí prim. A través de les parets de les substàncies nutritives dels aliments,
de l’intestí gros s’absorbeixen l’aigua que passen a la sang. Es divideix en tres
i les sals minerals. S’hi forma la femta amb regions diferents: el duodè, el jejú i l’ili.
les substàncies no digerides. Es divideix Al duodè arriben les substàncies
en tres regions: el cec, el còlon i el recte. produïdes pel fetge i el pàncrees.
Del cec surt una prolongació, anomenada
apèndix vermiforme. El recte s’obre
a l’exterior a través de l’anus.
41
Les glàndules annexes
Paròtide Les glàndules annexes són un conjunt de glàndules que secreten dife-
Glàndules
Sublingual salivals
rents substàncies que són necessàries per descompondre els aliments.
Submaxil·lar Aquestes substàncies contenen els enzims digestius, que són proteï-
nes implicades en la degradació de l’aliment i que transformen les ma-
Vesícula
cromolècules orgàniques en les seves unitats constituents. Les glàndu-
biliar
les annexes són:
Fetge
• Les glàndules salivals. Elaboren la saliva i l’aboquen a la cavitat
bucal. Les principals glàndules salivals són: les sublinguals estan si-
Pàncrees tuades sota la llengua; les submaxil·lars, a la cara interna de la man-
díbula, i les paròtides, per sota de les orelles.
• El pàncrees. És un òrgan allargat situat darrere l’estómac. Aboca el
suc pancreàtic al duodè i completa la digestió dels aliments.
• El fetge. És la glàndula annexa més gran del tub digestiu. Produeix la
bilis, que abans de ser abocada al duodè s’emmagatzema a la vesícu-
la biliar fins que s’ingereix l’aliment. La bilis, entre d’altres compos-
tos, conté sals biliars que tenen com a funció descompondre els grei-
xos per facilitar la seva digestió i absorció.
SABER-NE MÉS
La flora intestinal funcionament digestiu.

Existeix un tipus d’aquest
A l’interior del nostre tub digestiu hi viu un conjunt
bacteri que pot provocar
de bacteris que anomenem flora intestinal. La majoria
greus malalties i es
d’aquests bacteris són beneficiosos per a la salut. Entre
transmet pel consum
les seves funcions podem destacar les següents:
d’aliments contaminats.
• Actuen com a barrera d’entrada perquè ens Les mesures de prevenció
protegeixen d’altres bacteris o microorganismes en aquest cas
que puguin entrar amb l’aliment. consisteixen en rentar
• Participen en la digestió de certs glúcids que conté de forma acurada
la fibra vegetal, que per nosaltres mateixos no les fruites i les verdures, Vista al microscopi electrònic
de la flora intestinal.
podríem digerir. i no consumir carn crua.
• Prevenen el creixement cancerigen de certes La flora intestinal pot patir canvis que poden resultar
cèl·lules del còlon gràcies a alguns dels productes perjudicials per a la salut de les persones. El prendre
de rebuig del seu metabolisme. antibiòtics és una de les principals causes d’aquests
canvis.
• Produeixen les vitamines K i B12, i afavoreixen
l’absorció de calci (Ca), ferro (Fe) i magnesi (Mg). F Busca el significat de la paraula simbiosi i, a continuació,
Un dels bacteris presents en el nostre intestí és justifica si la relació que hi ha entre la flora intestinal
l’Escherichia coli, i és indispensable per al bon i el nostre organisme és una simbiosi.
ACTIVITATS
2 A més de les glàndules annexes, quines altres 4 Són el mateix el tub digestiu i l’aparell digestiu?
glàndules participen en la digestió dels aliments? Justifica la resposta.
Indica a quin lloc del tub digestiu aboquen
5 «El fetge aboca la bilis directament al duodè».
les substàncies que secreten.
És correcta aquesta afirmació? Explica
3 Què és l’epiglotis? Quina funció fa? la resposta.
42
3 Les funcions digestives
Les funcions digestives permeten que els aliments, a mesura que passen
pel tub digestiu, es transformin en nutrients perquè puguin ser transpor-
tats fins a les cèl·lules, on seran utilitzats.
L’aparell digestiu és l’encarregat de fer les funcions digestives. Aquestes
funcions comprenen els processos següents:
• Ingestió. És l’entrada d’aliments al tub digestiu a través de la boca.
Durant la ingestió els aliments són triturats per les dents i mesclats
amb la saliva.
• Digestió. És la transformació dels aliments en substàncies més sen-
zilles, anomenades nutrients, perquè les cèl·lules els puguin aprofitar.
La digestió es produeix per mitjà de dos tipus d’accions:
Mecàniques. Consisteixen a tallar, triturar i mesclar els aliments.
–
Es duen a terme, principalment, a la boca i a l’estómac. Provoquen
canvis físics en els aliments, com ara reduir-los de mida i mes-
clar-ne els components, per facilitar les accions químiques.
Químiques. Consisteixen en la transformació dels aliments en
–
compostos més senzills, gràcies a l’acció de substàncies que provo-
quen canvis químics en els aliments.
• Absorció. És el procés per mitjà del qual els nutrients obtinguts en la
digestió travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis.
Aquest procés permet transportar els nutrients per la sang a tot el
cos.
• Defecació. És l’eliminació a l’exterior de les substàncies no digerides
o no aprofitables dels aliments.
SABER-NE MÉS
Les dents
Dentadura infantil Dent
Les dents són unes peces dures encarregades
Incisives Polpa
de tallar i triturar els aliments sòlids perquè Dentina Esmalt
Canina Vasos
siguin més fàcils d’empassar i de digerir. Hi ha
i nervis
quatre classes de dents: les incisives (tallen),
les canines o ullals (esquincen), les premolars Premolars
Corona
(tallen i trituren) i les molars (trituren i molen).
Totes les dents consten de tres parts principals:
la corona, el coll i l’arrel, en les quals es poden Coll
Dentadura adulta
diferenciar diversos components. Durant
Incisives
la vida d’una persona se succeeixen dos tipus
de dentició. La primera, anomenada dentició de Canina
Arrel
llet, es desenvolupa a partir dels sis mesos Premolars
de vida i consta de 20 peces. Aquestes dents
solen caure a partir dels sis anys, i són Molars
substituïdes per la dentició adulta o definitiva, Cement Forat apical
Geniva
que consta de 32 peces, 16 a cada maxil·lar:
4 incisives, 2 canines, 4 premolars i 6 molars.
43
La ingestió i la digestió dels aliments
La ingestió és l’entrada de l’aliment al tub digestiu a través de la boca.
A l’interior de la boca comença la digestió per mitjà de dos procesos:
• Masticació. És una acció mecànica per mitjà de la qual els aliments
s’esmicolen gràcies a la participació de les dents i dels músculs que
mouen els maxil·lars on estan situades les dents.
• Insalivació. Els aliments es mesclen amb la saliva, que produeix una
acció química sobre els aliments.
Aquests dos processos els facilita la llengua, un òrgan musculós en el
qual també hi ha el sentit del gust. Els aliments, mastegats i amarats de
saliva, formen el bol alimentari, que és empès cap a la faringe i
d’aquesta a l’esòfag per mitjà de la deglució.
L’esòfag impulsa el bol alimentari fins a l’estómac per mitjà d’uns movi-
ments de contracció i relaxació dels músculs que formen les seves pa-
rets i que s’anomenen moviments peristàltics.
El bol alimentari entra a l’estómac a través del càrdies. A l’estómac el
bol alimentari s’acumula i sobre ell té lloc la digestió gàstrica, que
comprèn les dues accions següents:
• Una acció química, produïda pels sucs gàstrics secretats per les pa-
rets internes de l’estómac. Els sucs gàstrics contenen, entre altres
substàncies, àcid clorhídric, que actua químicament sobre els ali-
ments, i enzims com la pepsina, que inicia la digestió de les proteïnes
i les fragmenta en cadenes curtes d’aminoàcids.
• Una acció mecànica, que consisteix en moviments peristàltics de
les parets de l’estómac, que mouen els aliments i els mesclen amb els
sucs gàstrics.
Com a resultat d’aquesta digestió, es forma una massa semilíquida, es-
pessa i molt àcida, anomenada quim, que surt a poc a poc de l’estómac,
a través d’un esfínter, el pílor, i passa a l’intestí prim.
Al duodè, el quim es mescla amb la bilis, produïda pel fetge, amb el suc
intestinal, produït per les parets de l’intestí, i amb el suc pancreàtic,
produït pel pàncrees. La bilis ajuda a digerir els greixos, i els sucs intes-
tinal i pancreàtic completen la digestió química gràcies a l’acció d’en-
Esòfag
zims com les lipases. El resultat final és una massa blanquinosa, anome-
Músculs nada quil, que conté aigua, substàncies nutritives resultants de la
relaxats digestió i altres productes no digerits.
Músculs
contrets
SABER-NE MÉS
Bol
alimentari La saliva
En la boca se segrega la saliva.
La saliva està composta d’aigua en gran quantitat, d’una proteïna
anomenada mucina i de dos enzims, la ptialina i la maltasa.
La funció de la saliva és humitejar els aliments per poder captar-ne
el sabor, facilitar la deglució i també digerir lleugerament els glúcids.
Els moviments peristàltics de les parets
F Què és la saliva? Podem trobar-la en tots els éssers vius?
de l’esòfag empenyen el bol alimentari
Raona la resposta.
i li permeten avançar al llarg del tub
digestiu.
44
L’absorció
L’absorció és el pas dels nutrients, obtinguts en la digestió, a través de les parets
del tub digestiu fins a la sang, perquè aquesta els transporti a les cèl·lules. Té lloc
a l’intestí prim i a l’intestí gros, per això s’anomena absorció intestinal.
• A l’intestí prim, l’absorció té lloc fonamentalment al jejú i a l’ili. Com que té
una gran longitud, la superfície d’intercanvi és molt àmplia; a més, es veu in·
crementada pels replegaments de les parets, els plecs intestinals, que presen·
ten vellositats intestinals. Aquestes vellositats estan entapissades per cèl·
lules que també presenten prolongacions anomenades microvellositats.
Intestí prim Vellositats intestinals Microvellositats
• A l’intestí gros té lloc l’absorció de l’aigua i les sals minerals.
La defecació
Les substàncies que no han estat absorbides passen a l’intestí gros gràcies als
moviments peristàltics de les seves parets. L’absorció de l’aigua i les sals mine·
rals fa que els residus de la digestió es vagin compactant fins a formar la femta.
A l’intestí gros hi ha, a més, una gran quantitat de bacteris simbiòtics que
fermenten i descomponen algunes de les restes alimentàries que no s’han dige·
rit. En aquest procés, els bacteris sintetitzen algunes vitamines, com ara la B12 o
la K, que també s’absorbeixen, i produeixen gasos intestinals, que són els cau·
sants de la mala olor de la femta.
La femta s’acaba acumulant durant un temps a l’últim tram de l’intestí, el recte.
Una vegada la femta és al recte, és eliminada i expulsada periòdicament a l’ex·
terior a través de l’anus per mitjà de la defecació.
ACTIVITATS
6 Indica el nom dels processos que participen 10 Per què l’absorció dels nutrients s’anomena absorció
en les funcions digestives i explica en què consisteix intestinal?
cadascun.
11 Explica quina funció compleixen a l’intestí prim
7 Què és la ingestió? A través de quin òrgan es duu
les estructures plegades que formen el seu interior.
a terme? Quin nom reben?
8 Quins dos tipus de processos tenen lloc per 12 Què passa amb les substàncies no absorbides
transformar els aliments en nutrients? Explica en la digestió?
la diferència entre tots dos.
a) De quins materials està constituïda la femta?
9 Per què creus que els aliments s’han de mastegar b) Quina funció duen a terme els bacteris que habiten
molt bé abans d’empassar-los? al nostre intestí?
45
4 Hàbits saludables de l’aparell digestiu
Per mantenir la salut de l’aparell digestiu, és important que tinguis en

compte un seguit de pautes. Si les incorpores a la teva rutina quotidiana,
et poden ajudar a prevenir malalties.
Establir un horari regular de menjars. Procurar beure suficient

Fer cinc àpats diaris no gaire aigua. L’organisme
abundants perquè l’aparell necessita reposar
digestiu no treballi en excés. els líquids corporals per
funcionar correctament.
Menjar a poc a poc

i mastegar bé els
aliments. Així facilites Practicar algun esport
l’acció dels enzims de manera continuada. Ajuda
presents en els sucs a prevenir el restrenyiment.
digestius.
Rentar-se les mans sempre

abans de menjar i rentar també
Prendre aliments que
els aliments, sobretot si els vols
continguin fibra.
ingerir crus. Així evitaràs que
La fibra no es digereix,
puguin contaminar-se amb
però serveix per facilitar
qualsevol agent perjudicial per
Evitar les càries. Cuida el tipus la mobilitat intestinal
a l’organisme.
d’alimentació, ja que l’excés de sucre pot i evitar el restrenyiment.
afavorir el desenvolupament d’aquest
trastorn. Per prevenir-ne l’aparició, renta’t
les dents almenys tres vegades al dia No consumir alcohol.
i visita el dentista almenys un cop l’any. El seu consum habitual
perjudica el fetge i el
pàncrees i pot provocar
d’altres malalties greus.
ACTIVITATS
13 Quines malalties de l’aparell digestiu podem evitar amb cadascun

dels hàbits següents?
• Rentar-se les mans abans de menjar.
• No consumir alcohol.
• Practicar esport amb regularitat, beure prou aigua i prendre
aliments rics en fibra.
14 Quins hàbits saludables has de tenir en compte per prevenir

el desenvolupament de les càries?
46
5 L’aparell respiratori
A més dels nutrients aportats pels aliments, l’organisme necessita in-

corporar oxigen i transportar-lo fins a les cèl·lules perquè hi tinguin lloc
les reaccions metabòliques en què s’obté l’energia necessària per viure.
La via d’entrada d’aquest gas és l’aparell respiratori, que capta l’oxigen
de l’aire i el condueix fins a la sang; també s’encarrega d’expulsar a
l’exterior el diòxid de carboni, una substància de rebuig provinent de la
respiració cel·lular.
L’aparell respiratori consta de les vies respiratòries i els pulmons.
Les vies respiratòries

Les vies respiratòries són conductes i cavitats a través dels quals entra
l’aire carregat d’oxigen fins als pulmons i per on el diòxid de carboni és
retornat a l’exterior.
Fosses nasals. Són dues Faringe. És un conducte

cavitats situades per sobre musculós i elàstic, comú
de la boca i que s’obren a l’aparell digestiu, que condueix
a l’exterior pels narius, l’aire a la laringe.
els forats del nas. L’aire
s’humiteja i s’escalfa quan
entra en contacte amb
la mucosa que recobreix
les parets de les fosses
Laringe. És un tub curt format
nasals. Les partícules
per cartílag; l’aire hi passa
de pols i els microorganismes
i fa vibrar les cordes vocals,
presents en l’aire hi queden
cosa que ens permet emetre
retinguts. Un flux continu
sons. A l’obertura superior
de moc en facilita l’eliminació.
de la laringe hi ha l’epiglotis,
un plec membranós que
impedeix que els aliments entrin
a les vies respiratòries durant
la deglució.
Bronquis i bronquíols. Tràquea. Tub flexible format per

Els bronquis són dos conductes anells de cartílag en forma
que penetren als pulmons. de C que impedeixen
Allà es ramifiquen en tubs que s’aixafi. Condueix l’aire
d’un diàmetre cada vegada més per l’interior del coll fins
petit, els bronquíols, que es van als pulmons. El tub està
fent més petits fins entapissat internament
a acabar en unes petites per cèl·lules amb cilis, que
bossetes arrodonides de parets produeixen un flux constant
molt fines anomenades de moc cap a la faringe, i que té
alvèols pulmonars. la funció de netejar-la.
47
Els pulmons
Pulmó dret Pulmó esquerre Són dos òrgans esponjosos allotjats a la cavitat toràcica i que estan pro-
tegits per les costelles. Es disposen a banda i banda del cor i presenten
Lòbuls Pleura certes diferències.
• Pulmó esquerre. És més petit i està dividit en dos lòbuls.
• Pulmó dret. És una mica més gran i es divideix en tres lòbuls.
Tots dos pulmons estan recoberts d’una doble membrana anomenada
pleura, a l’interior de la qual hi ha el líquid pleural, que facilita el movi-
ment dels pulmons durant la respiració. La pleura els protegeix del frec
directe amb les parets internes de la caixa toràcica.
A l’interior de cada pulmó, els bronquis i els bronquíols formen una
estructura anomenada arbre bronquial que acaba en els alvèols pul-
Líquid monars. Aquests apareixen agrupats en rams o sacs alveolars, que
pleural confereixen l’aspecte esponjós dels pulmons.
Sacs
alveolars
Alvèols
pulmonars
Als pulmons arriben les artèries pulmonars, que porten sang poc oxi-
genada, i en surten les venes pulmonars, que porten sang oxigenada,
INTERPRETA LA IMATGE a l’inrevés que la resta d’artèries i venes. Segueixen un traçat paral·lel al
dels bronquis i bronquíols.
15 Descriu el pulmó dret
externament i internament.
SABER-NE MÉS
16 El cor està situat entre
els dos pulmons, Volum d’aire als pulmons
lleugerament desplaçat cap
La capacitat pulmonar és el volum màxim d’aire que poden contenir
al pulmó esquerre. Quina
els pulmons en fer la inspiració més gran possible. La capacitat total
relació pot tenir aquest fet
dels pulmons en els éssers humans és d’uns 5 litres, però en general
amb la mida dels pulmons
només hi ha a l’interior dels pulmons 3,5 L d’aire.
i el nombre de lòbuls
pulmonars? Per mesurar els volums d’aire que entren als pulmons s’utilitza
un aparell anomenat espiròmetre. El pacient respira per aquest
17 Descriu la posició de aparell, el qual registra i reprodueix gràficament el volum d’aire que
l’epiglotis en el moment entra i surt dels pulmons.
de la deglució i en el de
F Creus que la capacitat pulmonar serà diferent en una persona
l’entrada d’aire cap
de talla gran que en una de més petita? Per què?
a les vies respiratòries.
48
6 Les funcions respiratòries
Alvèols Sang
Les funcions respiratòries són l’intercanvi de gasos i la venti- pulmonars Artèria pobra
pulmonar en O2
lació pulmonar.
O2
L’intercanvi de gasos O2
L’aire, carregat d’oxigen, entra en el sistema respiratori Sang

rica
a través de les fosses nasals, on s’escalfa, s’humiteja i es en O2
neteja de les partícules que conté, ja que queden retingu-
Vena
des pels pèls que revesteixen el vestíbul nasal i pel moc se- pulmonar
cretat per les vies respiratòries. L’aire continua per la faringe i
la laringe cap a la tràquea. De la tràquea passa als bronquis,
i d’aquests, als bronquíols, per acabar als alvèols, que es troben envol- Alvèols
tats d’un gran nombre de capil·lars sanguinis.
Capil·lars
L’intercanvi de gasos (oxigen i diòxid de carboni) entre el medi intern i
sanguinis
el medi extern té lloc als alvèols pulmonars.
A cada pulmó hi ha milions d’alvèols que proporcionen una gran super-
fície d’intercanvi de gasos. Es calcula que hi ha de 300 a 400 milions
d’alvèols pulmonars, la superfície d’intercanvi dels quals representa un Variació de gasos
total d’uns 150 a 200 m2. en l’intercanvi de gasos
Aquest intercanvi es duu a terme, per difusió, a través de les fines Aire Aire
membranes dels capil·lars i dels alvèols, des del lloc on n’hi ha més con- Gasos
inspirat espirat
centració cap al lloc on n’hi ha menys.
Nitrogen 78 % 78 %
Quan l’aire arriba als alvèols, l’oxigen que conté passa a la sang dels
capil·lars, que arriba carregada de diòxid de carboni. Aquest gas traves- Oxigen 21 % 15-16 %
sa les membranes en sentit invers al de l’oxigen: passa a l’interior dels
Diòxid de
alvèols, des d’on és expulsat. 0,03 % 4-5 %
carboni
La sang, carregada d’oxigen, reparteix aquest gas a totes les cèl·lules de
l’organisme i recull el diòxid de carboni produït per portar-lo fins als
pulmons.
Els glòbuls vermells de la sang tenen

una gran quantitat de molècules
d’hemoglobina (Hb), una proteïna O2
encarregada del transport de gasos Co2
i que dóna a la sang el color vermell.
La concentració de CO2 a la sang que La Hb es carrega

arriba a l’alvèol és més alta que de O2 oxihemoglobina
en l’aire de l’alvèol, que té un alt (HbO2), i adquireix
percentatge de O2. L’intercanvi un color vermell més
de gasos es produeix per difusió. intens. Aquest O2
El CO2 passa a l’alvèol per ser expulsat és transportat per
a l’exterior mitjançant les vies la sang cap a totes
respiratòries. les cèl·lules del cos.
49
La ventilació pulmonar
Consisteix en l’entrada i sortida d’aire dels pulmons i es duu a terme
mitjançant dos moviments involuntaris i consecutius:
• Inspiració. És el moviment mitjançant el qual es produeix l’entrada
d’aire ric en oxigen per les vies respiratòries fins als pulmons.
• Expiració. És el moviment de sortida de l’aire carregat de diòxid de
carboni dels pulmons a l’exterior.
Inspiració Expiració
De perfil Frontal De perfil Frontal
Aire inspirat Aire expirat
Els músculs Els músculs

intercostals intercostals
es contreuen es relaxen
i les costelles i les costelles
s’eleven. descendeixen.
El diafragma es contreu El diafragma es relaxa

i descendeix. i puja.
Quan respirem, podem observar que la caixa toràcica es mou rítmica-

ment d’una manera involuntària, però continuada. En la inspiració, els
pulmons enganxats a la caixa toràcica s’eixamplen i s’omplen d’aire. En
l’expiració, l’aire surt dels pulmons de manera passiva en contreure’s la
caixa toràcica.
La variació de volum que experimenten els pulmons és gràcies a l’acció
de dos tipus de músculs: el diafragma i els músculs intercostals. El dia-
fragma és un múscul que es troba per sota dels pulmons i que separa
el tòrax de l’abdomen. Els músculs intercostals són els que uneixen
unes costelles amb les altres.
ACTIVITATS
18 Per a què utilitzem l’oxigen incorporat en la respiració?
19 Què són els alvèols pulmonars? Per què estan envoltats de capil·lars
sanguinis?
20 Digues quines de les afirmacions següents són certes.
a) La sang que arriba a l’alvèol té una elevada concentració de O2.

b) L’intercanvi de gasos es duu a terme per difusió.
c) L’aire que arriba als alvèols conté O2.
d) La inspiració és el moviment de sortida de l’aire carregat d’oxigen.
21 Quines funcions exerceix el diafragma en la respiració pulmonar?
50
7 Hàbits saludables de l’aparell respiratori
Els principals hàbits que has de tenir per mantenir sa l’aparell respiratori
són els següents:
• Inspirar sempre pel nas. En les fosses nasals té lloc la filtració de
l’aire, que consisteix en la retenció de les partícules que conté.
• Crear un ambient sa a casa teva. Utilitzar amb precaució produc- ACTIVITATS
tes químics, com ara ambientadors, insecticides, etc., ja que molts
d’aquests productes provoquen irritacions a les vies respiratòries. 22 Quan inspirem, podem
Ventilar sempre l’habitació almenys durant deu minuts i tenir una
agafar aire tant pel nas
bona higiene en l’entorn per evitar l’aparició de pols i àcars, que són
com per la boca. De tota
la causa de moltes al·lèrgies.
manera, és molt més
• Fer exercici moderat de manera regular. Millora la qualitat de avantatjós fer-ho pel nas.
vida, enforteix l’organisme i afavoreix el desenvolupament dels òr- A què creus que és degut,
gans de manera adequada. Per exemple, l’exercici augmenta el volum aquest fet?
respiratori, la qual cosa millora la resposta davant un esforç inesperat
o accidental. La realització d’exercicis, com ara caminar, anar amb 23 Quina és la substància
bicicleta, nedar o córrer, milloren la capacitat pulmonar i l’activitat que conté el tabac que és
cardiovascular. responsable de l’addicció
• Evitar llocs amb molta pols o fum i poc ventilats i amb molta a fumar?
gent. En aquests llocs és especialment convenient respirar pel nas 24 Per quina raó creus que
per filtrar l’aire d’agents contaminants i microorganismes.
les persones fumadores
• No fumar. El tabac causa danys greus en la salut de les persones, es cansen molt quan fan
tant de les fumadores com de les persones no fumadores, però que es qualsevol tipus d’exercici
troben a prop de les anteriors i per tant inspiren el fum del tabac. físic?
El tabaquisme
Fumar és una addicció que provoca moltes malalties respiratòries de
manera directa i agreuja la simptomatologia de moltes altres, no sola-
ment de l’aparell respiratori, sinó també del circulatori, el digestiu, el
nerviós, etc.
El tabac fa més de cinc segles que es consumeix, però és en les últimes
dècades quan s’ha demostrat que causa un gran dany a l’organisme a
curt i a llarg termini. El tabaquisme mata cada any gairebé sis milions
de persones a tot el món de les quals al voltant del 10 % són no fuma-
dors que moren per respirar fum aliè.
Si analitzes el fum d’una cigarreta, pots trobar-hi més de 4.000 substàn-
cies químiques diferents. Per la seva incidència i efectes destaquen:
Quitrà
Mescla de substàncies químiques
Nicotina Monòxid de carboni (CO) que es diposita sobre les cèl·lules
És la principal substància responsable És un gas molt tòxic que arriba ciliades de les vies respiratòries i els
de l’addicció que provoca el tabac fàcilment a la sang, on s’uneix impedeix que duguin a terme l’acció
(tabaquisme), que es manifesta per a l’hemoglobina i impedeix netejadora. Afavoreix l’aparició
la necessitat de fumar. Per això, el transport d’oxigen. Per això de bronquitis crònica, emfisema
en l’actualitat, el tabac és considerat les persones fumadores es cansen pulmonar i càncer a la boca,
una droga legal. més ràpid. les vies respiratòries i els pulmons.
51
ACTIVITATS FINALS
25 RESUM. Copia i completa el que falta en aquestes 28 Fes a la llibreta una taula de tres columnes.
oracions. A la primera col·loca les parts del tub digestiu; a la
• L’aparell digestiu consta de . segona, els processos digestius mecànics que tenen
• La ingestió consisteix en . lloc en cadascuna de les parts, i a la tercera,
els processos químics.
• La digestió es dóna en
• L’absorció consisteix en . 29 Explica què són i per a què serveixen les vellositats
• La defecació és . intestinals. Fes un dibuix per il·lustrar l’explicació.
• A
lguns hàbits saludables relacionats amb l’aparell
30 Copia i completa un esquema com aquest amb
digestiu són .
el recorregut del O2 i del CO2 pels òrgans de l’aparell
• L’aparell respiratori consta de . Les vies
respiratori. Explica breument com és cadascun.
respiratòries són .
• L’oxigen i el diòxid de carboni s’intercanvien .
• La ventilació pulmonar es duu a terme .
• A
lguns hàbits saludables relacionats amb l’aparell 31 Observa el dibuix següent i respon.
respiratori són .
D
B
26 Indica a la llibreta el nom de les estructures A
assenyalades en el dibuix següent.
D
E
F C
G a) Quin nom reben les estructures assenyalades?

H b) Quina funció fan les estructures C i D?
I 32 Copia i assenyala el flux de gasos en aquest esquema
i relaciona-ho amb els moviments respiratoris.
27 Copia i completa aquest esquema a la llibreta.
Els requadres de color verd representen les diferents
fases per les quals passa l’aliment en el seu avanç
pel tub digestiu i els de color blanc, els sucs digestius
que actuen en cadascuna d’aquestes fases.
Artèria Vena
pulmonar pulmonar
Aliment
33 Fixa’t en els hàbits que són comuns als aparells

digestiu i respiratori, i pensa i explica si en practiques
Quil
algun en la teva vida quotidiana.
52
PRACTICA
34 Copia la taula següent, referent als fenòmens que c) Intenta explicar com s’ha obtingut cadascuna
tenen lloc en la ventilació pulmonar, i completa-la. d’aquestes imatges.
Inspiració Expiració 36 L’ascens a muntanyes de més de 3.000 m d’altura pot
L’aire provocar en les persones el mal d’altura. La principal

causa del mal d’altura és la hipòxia o falta d’oxigen
Els músculs intercostals
en l’organisme. Busca informació sobre aquest
El diafragma trastorn i explica:
Volum de la caixa toràcica • En què consisteix aquest trastorn.

• Els símptomes que pot provocar.
Els pulmons
37 En un moviment respiratori normal, mobilitzem

35 Observa les imatges i respon a les preguntes. un volum de 500 cm3, que s’anomena aire corrent.
D’aquest volum, 150 cm3 ocupen l’espai de les vies
A B
respiratòries, anomenat aire de l’espai mort, que no
s’utilitza en l’intercanvi gasós amb la sang.
Sabent que en repòs fem 14 respiracions per minut i que
en una expiració expulsem 20 cm3 de diòxid de carboni,
calcula:
a) El volum d’aire inspirat en un minut.
b) El volum d’aire inspirat en 24 hores.
a) A quin aparell correspon cadascuna, digestiu c) El volum d’aire espirat en un minut.
o respiratori? d) El volum d’aire espirat en 24 hores.
b) Descriu el que veus en cadascuna i anomena e) La quantitat de diòxid de carboni que expulsem
les estructures que reconeguis. del nostre cos en 24 hores.
AMPLIA
Efectes nocius del nitrogen
Els gasos que trobem a la sang són el nitrogen, l’oxigen 38 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix aquest text
i el diòxid de carboni. La quantitat de cada gas i el de l’inici d’unitat i respon a les preguntes
s’expressa com a pressió parcial. següents:
El nitrogen és el gas més abundant en la sang però • Quins gasos trobem a la sang?
no intervé en el procés respiratori i la seva concentració
• Quin gas és el més abundant?
en sang gairebé no varia. Però si la seva pressió parcial
• Què és la pressió parcial?
augmenta és molt tòxic per al sistema nerviós.
• Quan esdevé tòxic el nitrogen?
La pressió parcial de nitrogen pot augmentar en
els submarinistes quan sobrepassen els 30 o 40 metres 39 EXPRESSIÓ ESCRITA. Descriu què pot passar si
de profunditat. En aquesta situació, els submarinistes
els submarinistes ascendeixen ràpidament.
experimenten una situació d’eufòria, confusió, etc.
Si quan finalitza la immersió es puja ràpidament, 40 Busca informació sobre el procés de descompressió
la pressió disminueix bruscament i el nitrogen forma quan es fa una immersió i descriu com han
bombolles en la sang que poden obstruir capil·lars d’ascendir els submarinistes un cop finalitzada
i originar embòlies. la immersió.
53
SABER FER
Demostrar de forma matemàtica l’eficàcia d’una estructura natural
Davant la pregunta de per què l’estómac és una bossa i l’intestí és un tub,

podem elaborar una resposta basada en dades matemàtiques que ens
permetrà entendre per què l’aparell digestiu té aquesta fisonomia.
L’estómac ha de permetre l’emmagatzematge de tots els aliments que
ingerim quan mengem i facilitar que es barregin amb els sucs digestius
per fer-ne la digestió. Perquè tingui lloc aquest procés és més eficaç
que els sucs digestius que se secreten actuïn sobre una barreja
homogeneïtzada dels aliments.
L’intestí, per la seva banda, ha de facilitar el pas dels nutrients a la sang
a través de les seves parets. El que importa, per tant, és que hi hagi una
superfície de contacte, com més gran millor, d’aquesta barreja amb
les parets del tub digestiu.
Podem estudiar matemàticament aquest problema de l’absorció intestinal
analitzant cadascun dels òrgans. Microfotografia de l’interior de l’intestí.
Estómac Intestí prim
Té una capacitat d’uns 2,5 L. Com que té forma En lloc de ser una bossa, és un tub prim (un cilindre buit)
de bossa, la seva superfície interna serà, d’uns 2,5 cm de diàmetre (1,25 cm de radi) i uns 600 cm
aproximadament, la d’una esfera de 2,5 L de volum. de longitud.
La superfície de l’interior del tub cilíndric és la longitud

del perímetre, multiplicada per la longitud del tub:
El volum d’una esfera és: Vesfera = 4/3 · π · r3 Stub = 2 · π · r · longitud
I la superfície de l’esfera és: Sesfera = 4 · π · r2 Introduint els valors del radi i de la longitud, obtenim
Podem obtenir el radi en la primera equació que la superfície d’absorció de l’intestí prim és de:
per a un volum de 2,5 L (2.500 cm3). S = 4.710 cm2.
El radi resultant és r = 8,4 cm Així doncs, la superfície d’absorció de l’intestí és més

de cinc vegades més gran pel fet de ser un tub i no una
Amb aquest valor del radi podem calcular la superfície
bossa; però, a més, la superfície de l’intestí es multiplica
d’absorció d’aquesta bossa:
a causa de les vellositats intestinals, de manera que
S = 886,2 cm2
l’eficàcia de l’intestí prim per a l’absorció dels nutrients
Sembla una superfície gran. Però vegem quina és molt més gran del que seria si fos una bossa
és la superfície d’absorció de l’intestí prim. en comptes d’un tub.
54
41 Dissenya un experiment per comprovar si unes bales 43 Si l’intestí prim fos una bossa, el procés d’absorció
petites de colors es barregen igual de bé en una de nutrients duraria més o menys temps del que dura
bossa que en un tub llarg i prim. realment? Explica la resposta.
44 Normalment, en un àpat no ingerim tots els aliments

barrejats, com un puré passat per la batedora, sinó
que prenem la carn per una banda, l’amanida per una
altra, les postres al final, etc. Si l’estómac fos un tub
i no es produís la barreja dels aliments, quines
diferències hi hauria en l’absorció intestinal respecte
a com passa realment?
45 Per què les vellositats intestinals poden ampliar tant

la superfície d’absorció de l’intestí prim? Dibuixa una
42 Explica si per al procés de barrejar bé els aliments secció de l’interior de l’intestí prim amb vellositats
resulta més eficaç que l’estómac sigui una bossa i sense, i explica en quin cas l’absorció intestinal
o un tub llarg i estret. és més eficaç.
Una falca radiofònica sobre hàbits saludables

L’Agència de Salut Pública ha convocat un concurs
entre els centres escolars per triar un anunci
radiofònic que promogui els hàbits saludables
relacionats amb la cura de l’aparell digestiu
i respiratori.
• Formeu grups de tres persones per dissenyar
un anunci a tres veus. L’anunci, un cop gravat, ha
de durar entre 15 i 25 segons. Podeu pactar a classe
una durada diferent, sempre que tots els grups
hi estiguin d’acord, però no convé que sobrepassi
els 40 segons.
• Trieu primer sobre quin aspecte dels hàbits
saludables voleu elaborar l’anunci i trieu també
el tipus d’anunci que serà. Procureu buscar
un enfocament original que capti l’atenció
de l’auditori.
• Escriviu el guió amb les acotacions oportunes:
persona que diu cada oració, to, sorolls de fons, • El dia de la presentació podeu triar entre escoltar
etc. els enregistraments o fer actuacions en viu.
• Assageu l’anunci les vegades necessàries fins • Finalment, feu una votació per triar la falca
que us surti amb soltesa i, finalment, graveu-lo. guanyadora.
55
Els aparells circulatori
4 i excretor
SABER
• El medi intern i l’aparell

circulatori
• El sistema circulatori limfàtic
• El sistema circulatori sanguini
• La doble circulació
circulatori
• L’excreció
excretor
SABER FER
• Interpretar una anàlisi de sang.

• Prendre dades i interpretar
gràfiques de recuperació
cardíaca.
56
Què és una prova d’esforç?
Les proves d’esforç avaluen els efectes de l’exercici físic sobre
l’organisme.
Aquestes proves consisteixen en caminar sobre una cinta o pedalejar
en una bicicleta mentre es registren dades sobre l’activitat del cor, es
mesura la pressió sanguínia i, en alguns casos, també s’analitza
el consum d’oxigen.
Per als esportistes les proves d’esforç són fonamentals, ja que
els aporta informació per optimitzar el rendiment esportiu.
CLAUS PER COMENÇAR
• Per què la sang té color vermell?

• Quina és la principal funció que fa la sang
en el nostre cos?
• Quin és el nom dels tres tipus de vasos sanguinis
que condueixen la sang?
• Quins òrgans produeixen l’orina com a resultat
de filtrar la sang?
57
1 El medi intern i l’aparell circulatori
A partir del procés digestiu i l’intercanvi de gasos obtenim nutrients i

oxigen que circulen pel nostre organisme. Les cèl·lules del nostre cos
estan banyades en un líquid del qual extreuen les substàncies que ne-
cessiten i al qual aboquen les substàncies de rebuig i el diòxid de carbo-
ni que produeixen en el seu metabolisme. El conjunt de líquids que en-
volten les cèl·lules del cos s’anomena medi intern.
Les propietats del medi intern, com ara la seva composició o la seva
temperatura, s’han de mantenir constants per garantir el bon funciona-
ment de les cèl·lules. El manteniment d’aquestes propietats s’anomena
homeòstasi i d’això se n’encarreguen els diferents aparells i sistemes
de l’organisme.
En els éssers humans, el medi intern està format pel plasma intersticial,
la sang i la limfa. El plasma o líquid intersticial banya directament les
cèl·lules, i la sang i la limfa s’encarreguen de les tasques de recollida,
repartiment i eliminació del que necessiten o rebutgen a través dels dos
sistemes que formen part de l’aparell circulatori.
• Sistema circulatori limfàtic. És l’encarregat de recollir l’excés de
líquid que envolta les cèl·lules per retornar-lo a la sang. També
s’ocupa de transportar els greixos que s’absorbeixen en l’intestí i és
1 Digues què representen:
part del sistema de defensa del nostre organisme. La limfa és el líquid
• Els vasos de color vermell de color blanquinós que transporta aquest sistema.
i morat.
• Sistema circulatori sanguini. És l’encarregat de transportar els nu-
• Els vasos de color verd. trients i l’oxigen per tot l’organisme, així com de recollir les substàn-
• Les fletxes de color blau cies de rebuig procedents del metabolisme cel·lular per portar-les als
fosc i més clar. òrgans encarregats d’excretar-les o expulsar-les. La sang és el líquid
que circula per aquest sistema.
Sistema circulatori sanguini
Sistema circulatori limfàtic
A Quan la sang arriba als capil·lars B A continuació, les cèl·lules C Aleshores, el sistema limfàtic entra
sanguinis, cedeix al medi intern prenen del líquid intersticial en acció, ja que s’encarrega de recollir
els nutrients i l’oxigen que transporta. l’oxigen i els nutrients que tot l’excés de líquid intersticial i fer que
Això genera una alteració de l’equilibri necessiten per al seu retorni als vasos limfàtics, formant
de l’homeòstasi, ja que la composició metabolisme, però en queda la limfa circulant. D’aquesta manera es
del líquid intersticial canvia afavorint un excés que cal eliminar perquè restableix l’homeòstasi i es garanteix
la filtració de líquids des dels capil·lars l’equilibri homeostàtic no es vegi el bon funcionament de l’organisme.
a l’espai intersticial. alterat.
58
Els aparells circulatori i excretor 4
2 El sistema circulatori limfàtic
El sistema circulatori limfàtic consta d’una xarxa de vasos i altres

estructures distribuïdes per tot el cos.
Capil·lars limfàtics. Són vasos cecs

(sense sortida), molt fins i ramificats,
Ganglis limfàtics. Són nòduls
presents en tots els teixits.
o protuberàncies, localitzats als vasos
Són els encarregats de recollir el líquid
limfàtics; són especialment abundants
sobrant que banya les cèl·lules
al voltant de les orelles, al coll,
del nostre cos.
a les aixelles i als engonals.
En els ganglis limfàtics es filtren
i s’eliminen les substàncies estranyes
i els microorganismes de la limfa amb
l’objectiu que no entrin a la sang.
Vasos limfàtics. S’originen en confluir Aquests ganglis també són centres
els capil·lars limfàtics i formar vasos de formació i de maduració d’alguns
més grans, semblants a les venes, tipus de glòbuls blancs.
que presenten a l’interior vàlvules per
impedir la tornada de la limfa.
Artèria
Desemboquen en diferents llocs Vasos
del sistema circulatori sanguini, al qual limfàtics
retornen l’aigua i els líquids sobrants.
Vena
Entrada de limfa
Vàlvula
tancada
Vàlvula
oberta
La limfa està formada pel líquid intersticial que penetra en els vasos
limfàtics. Només circula en una direcció i avança impulsada principal-
ment per les contraccions dels vasos limfàtics, els moviments respirato-
ris del tòrax i, en alguns casos, per la força de la gravetat.
ACTIVITATS
2 Indica totes les funcions que fa el sistema circulatori limfàtic.
3 Per què és important l’existència de vàlvules en els vasos

limfàtics? Què passaria si no n’hi hagués?
4 Per què quan tens una infecció el metge et toca pel voltant
de les orelles i el coll?
59
3 El sistema circulatori sanguini
El sistema circulatori sanguini de les persones, igual que el de tots els

altres vertebrats, està constituït per la sang, pels vasos sanguinis i per
un òrgan propulsor, el cor.
La sang
La sang és un líquid viscós de color vermell que circula per l’interior del
sistema sanguini. Està formada per:
ACTIVITATS • Plasma. És un líquid de color groguenc que representa el 55 % de la
sang. Està format majoritàriament per aigua i una gran varietat de
5 A què és degut el color
substàncies dissoltes en diferents quantitats. Entre aquestes substàn-
vermell dels eritròcits?
cies destaquen les proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxi-
6 Quina funció exerceixen gen, diòxid de carboni i nitrogen).
els diferents tipus • Cèl·lules sanguínies. Formen el 45 % restant de la sang. Les cèl·lules
de cèl·lules sanguínies? sanguínies es formen a la medul·la roja dels ossos, un teixit situat a
l’interior dels ossos de l’esquelet. Hi ha tres tipus de cèl·lules sanguí-
7 Què són les plaquetes? nies: leucòcits o glòbuls blancs, eritròcits o glòbuls vermells i trombò-
cits o plaquetes.
Leucòcits o glòbuls blancs Eritròcits o glòbuls vermells Trombòcits o plaquetes

Són les cèl·lules sanguínies més Són les cèl·lules sanguínies més nombroses. No són autèntiques cèl·lules,
grans. Tenen nucli i participen Tenen forma de disc bicòncau, no disposen sinó fragments cel·lulars
en funcions defensives de nucli i el seu citoplasma conté una proteïna provinents d’unes cèl·lules
de l’organisme contra anomenada hemoglobina, responsable gegants de la medul·la òssia.
les infeccions. Poden ser del seu color vermell. La seva funció No tenen nucli i intervenen
de diversos tipus: eosinòfils, és transportar oxigen des dels pulmons fins en el procés de coagulació
neutròfils, basòfils, limfòcits a cada cèl·lula i diòxid de carboni des de sanguínia. N’hi ha
i monòcits. N’hi ha entre 5.000 i les cèl·lules fins als pulmons, entre 150.000
10.000 per cada mm3 de sang. per expulsar-lo. N’hi ha entre i 450.000 per
4,5 i 5,5 milions per cada mm3 cada mm3
de sang. de sang.
Eosinòfil Basòfil
La sang intervé en diverses funcions, entre les quals destaquen:
• Transport de substàncies sòlides i gasoses. Transporta els nutrients
Neutròfil des de l’aparell digestiu fins als teixits, on recull les substàncies de rebuig
per conduir-les als òrgans d’excreció. També transporta l’oxigen des de
l’aparell respiratori fins als teixits, on recull el diòxid de carboni i el retor-
Limfòcit Monòcit
na a l’aparell respiratori.
• Defensa de l’organisme. A la sang hi ha els leucòcits i certes proteï-
nes encarregades de defensar i protegir el cos.
• Control de les hemorràgies. Quan un vas sanguini es trenca, les pla-
quetes i algunes proteïnes del plasma participen en el seu taponament.
• Regulació de la temperatura corporal. La sang manté la tempera-
tura corporal en uns 37 °C, necessària per al bon funcionament del
metabolisme.
60
Els vasos sanguinis

Els vasos sanguinis són els conductes pels quals circula la sang
que arriba a tots els òrgans, teixits i cèl·lules del cos. Poden ser de tres
tipus: artèries, venes i capil·lars.
Artèries. Condueixen la sang des del cor fins als diferents

òrgans del cos. A mesura que se n’allunyen es fan més
fines, i dins els teixits es ramifiquen en arterioles.
Tenen les parets gruixudes, resistents i elàstiques,
per poder suportar l’alta pressió amb la qual circula
la sang impulsada pel cor.
Cor
Venes. Condueixen la sang des dels diversos òrgans cap al cor.

A mesura que s’hi apropen, augmenten el seu diàmetre
de manera progressiva, des de les fines vènules que
irriguen els teixits fins a les gruixudes venes que arriben
al cor.
Tenen les parets més fines i menys elàstiques que
Vàlvula
les de les artèries, ja que suporten menys pressió.
A l’interior de moltes venes hi ha vàlvules que faciliten que la sang circuli
en direcció al cor i que impedeixen que ho faci en direcció contrària.
Vàlvula tancada Direcció del flux sanguini Vàlvula oberta
Capil·lars. Són els vasos més fins i formen una

xarxa microscòpica que uneix les arterioles
i les vènules en cada teixit. A través de les fines
parets epitelials dels capil·lars es produeix
l’intercanvi de nutrients, oxigen, diòxid de carboni Endoteli
i substàncies de rebuig amb les cèl·lules de totes
les parts del cos.
ACTIVITATS
8 Per què les artèries tenen les parets més gruixudes que les venes?
9 Com són les parets dels capil·lars? Per què?
61
El cor
El cor és un òrgan musculós, de la mida d’un puny, lleugerament cònic,
situat entre els dos pulmons i desplaçat cap al costat esquerre. És
l’encarregat de bombar la sang als pulmons perquè s’oxigeni i a la resta
del cos perquè totes les cèl·lules rebin l’oxigen i els nutrients que neces-
siten.
Les seves parets estan formades per teixit muscular cardíac anomenat
miocardi i és el responsable de la contracció involuntària del cor.
Està dividit internament en quatre cavitats: dues de superiors més peti-
tes que reben sang, les aurícules, i dues d’inferiors, més grans i mus-
culoses, que bomben la sang fora del cor, els ventricles.
La part dreta del cor no es comunica amb l’esquerra perquè hi ha un
envà musculós, anomenat septe, que les separa. En canvi, les dues cavi-
tats del mateix costat sí que es comuniquen entre si: l’aurícula dreta,
mitjançant la vàlvula tricúspide, ho fa amb el ventricle dret, i l’aurícula
esquerra, per mitjà de la vàlvula mitral, ho fa amb el ventricle esquer-
re. Aquestes vàlvules s’obren i es tanquen, de manera que permeten
INTERPRETA LA IMATGE que la sang passi des de les aurícules cap als ventricles, però no en sen-
tit contrari.
10 Descriu la forma que tenen:
Al cor sempre hi arriba la sang a través de les venes i en surt a través de
• L’artèria aorta. les artèries.
• La vàlvula tricúspide. Pel cor circula tant sang oxigenada, que prové dels pulmons, com sang
• Les vàlvules sigmoides. rica en diòxid de carboni, procedent de la resta del cos, i gràcies a la
seva estructura mai no es barregen.
Artèria aorta
A l’aurícula dreta arriben les dues A l’aurícula esquerra arriben
Artèria
venes caves, que porten sang Vena cava superior pulmonar les quatre venes pulmonars,
Vàlvula
rica en diòxid de carboni: la vena dues des del pulmó dret
sigmoide
cava superior des del cap i les altres dues des de l’esquerre,
aòrtica
i els braços i la vena cava inferior amb sang oxigenada.
des de la resta del cos.
Venes pulmonars
Artèria pulmonar
Del ventricle esquerre surt
Venes pulmonars
Vàlvula
l’artèria aorta, que
Vàlvula tricúspide mitral condueix la sang oxigenada
a tots els òrgans del cos.
La vàlvula sigmoide
aòrtica impedeix que
Del ventricle dret surt sang rica retrocedeixi.
en diòxid de carboni per l’artèria
pulmonar, que quan surt del cor Vàlvula sigmoide pulmonar
es bifurca en dues branques, Septe interventricular
cadascuna de les quals condueix Vena cava
la sang a un pulmó. La vàlvula inferior
sigmoide pulmonar impedeix
el retorn de la sang. El cor, com tots els altres òrgans del cos, necessita un subministrament
de sang que li aporti oxigen i nutrients, però aquesta aportació no la duu
a terme la sang que circula pel seu interior, sinó que disposa d’un sistema
propi d’artèries i venes coronàries per dur-lo a terme.
62
El cicle cardíac
El cor és una gran bomba impulsora que fa circular la sang pels vasos
sanguinis del cos. El seu funcionament consisteix en dos moviments
coordinats i rítmics, de contracció i relaxació, que afecten les aurícules i
els ventricles. El període de contracció s’anomena sístole, i el de relaxa-
ció, diàstole.
La seqüència de moviments alternants de contracció i de relaxació del
cor, per mitjà dels quals el cor recull la sang de les venes i la impulsa cap
a les artèries, rep el nom de cicle cardíac. Cada cicle cardíac consta de
diverses fases que se succeeixen regularment. Aquestes fases són:
• Sístole auricular. Les aurícules, quan estan plenes de sang, es
contreuen i la sang empeny les vàlvules tricúspide i mitral, A B
que s’obren, i es completa l’ompliment de tots dos ventri-
cles A .
• Sístole ventricular. Gairebé immediatament després
de la sístole auricular es produeix la contracció dels
ventricles. Aquesta contracció determina un incre-
ment de la pressió sanguínia ventricular, fet que fa
que es tanquin les vàlvules tricúspide i mitral per
impedir que la sang torni a les aurícules, i
l’obertura de les vàlvules sigmoides per permetre
la sortida de la sang per les artèries: per l’artèria
pulmonar en el cas de la sang del ventricle dret i
per l’artèria aorta en el cas de la sang del ventri-
cle esquerre B . C
• Diàstole auricular i ventricular. També es co-

neix amb el nom de diàstole general perquè afecta
les aurícules i els ventricles.
Quan acaba la sístole ventricular, els ventricles es re-
laxen i la disminució de la pressió sanguínia ventricu-
lar permet que es tanquin les vàlvules sigmoides. En
aquest punt, la sang procedent de les venes caves i pulmo-
nars comença a omplir les aurícules. En el darrer terç del
període de relaxació dels ventricles té lloc la sístole auricular.
En la diàstole, i aprofitant la relaxació muscular, es nodreixen les
cèl·lules del miocardi gràcies als nutrients i a l’oxigen que subminis-
tren les artèries coronàries C .
ACTIVITATS
11 Al cor, es pot barrejar la sang venosa amb l’arterial?

Raona la resposta.
12 Quines diferències hi ha entre la vàlvula mitral i la vàlvula

tricúspide?
13 Quines funcions tenen les vàlvules sigmoides? On estan

localitzades?
14 Quina és la funció de les artèries coronàries?
63
4 La doble circulació
La circulació sanguínia de les persones és doble i completa:

• És doble, perquè es fa descrivint dos circuits independents, coneguts
com circulació menor o pulmonar i circulació major o sistèmica.
• És completa, perquè mai no es barregen la sang rica en oxigen i la
sang rica en diòxid de carboni.
Vena cava Artèria aorta

superior
Artèria pulmonar
La circulació pulmonar s’estableix entre
el cor i els pulmons. En aquest circuit,
la sang carregada de diòxid de carboni,
recollida a tots els òrgans del cos, arriba
a l’aurícula dreta per les venes caves
superior i inferior. De l’aurícula dreta passa
al ventricle dret, d’on surt cap als pulmons
per l’artèria pulmonar.
Quan la sang passa pels alvèols pulmonars,
allibera diòxid de carboni i es carrega Venes
Venes
d’oxigen. Una vegada s’ha fet l’intercanvi pulmonars
pulmonars
d’aquests dos gasos, la sang és transportada dretes
esquerres
per les venes pulmonars cap a l’aurícula
esquerra del cor.
Aquest recorregut que fa la sang és curt,
i per això també es coneix amb el nom Vena cava
de circulació menor. inferior
La circulació sistèmica és la que s’estableix entre el cor i els diferents òrgans

INTERPRETA LA IMATGE del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cèl·lules l’oxigen i els nutrients
necessaris perquè puguin dur a terme les seves funcions, alhora que recull
15 Quines diferències observes el diòxid de carboni i les substàncies de rebuig produïts pel metabolisme cel·lular.
entre el tipus de sang que La sang carregada d’oxigen, que està a l’aurícula esquerra, passa al ventricle
transporten les venes esquerre. Del ventricle esquerre és impulsada, a través de la gruixuda artèria aorta,
de la circulació pulmonar cap a tots els òrgans del cos. Als òrgans, les artèries es ramifiquen i es van fent
i les venes de la circulació cada vegada més primes fins que es converteixen en capil·lars petits, a través
sistèmica? I entre les artèries dels quals reparteixen l’oxigen i els nutrients, i recullen el diòxid de carboni
de totes dues circulacions? i les substàncies de rebuig.
16 Una molècula d’oxigen Els capil·lars conflueixen en vasos cada vegada més amples i la sang es recull
situada al ventricle esquerre, a les venes, que la porten cap al cor. La sang carregada de diòxid de carboni entra
quin recorregut ha de fer per per l’aurícula dreta a través de les dues venes caves, la superior i la inferior.
arribar a les venes La vena cava superior recull la sang del cap, dels braços i de la paret toràcica,
pulmonars? Podria arribar-hi i la inferior, de la resta del cos. Aquest recorregut sanguini és més llarg que
realment? el circuit pulmonar, i per això també es coneix amb el nom de circulació major.
64
SABER FER
Interpretar una anàlisi de sang
Una anàlisi de sang és una prova mèdica que serveix d’indicador de l’estat de salut d’una persona.
Moltes vegades permet diagnosticar el tipus de malaltia que té i el tractament més adequat
per remeiar-la.
S’estudia una mostra de sang i s’analitzen la quantitat de cèl·lules sanguínies i la seva morfologia,
així com les substàncies que conté el plasma.
Alguns paràmetres, com és el cas dels eritròcits, leucòcits i trombòcits, s’expressen en nombre
de cèl·lules per cada mm3 de sang. Els diferents tipus de leucòcits s’expressen en tant per cent,
i d’altres substàncies que trobem a la sang, com per exemple el colesterol, s’expressen en mil·ligrams
per 100 ml de sang.
Observa l’analítica següent.
VALORS OBTINGUTS VALORS DE REFERÈNCIA

3
Eritròcits.......................................... 4.610.000 /mm [3.800.000 - 5.700.000]
Hematòcrit...................................... 42,8 % [35 - 55]
Hemoglobina................................... 13,70 g/dl [11,5 - 18]
Morfologia eritròcits: normal
Leucòcits......................................... 4.320 /mm3 [4.200 - 11.000]

Neutròfils......................................... 48,0 % [42 - 72]
Basòfils............................................ 0,5 % [0 - 1,5]
Eosinòfils......................................... 4,2 % [0 - 5]
Limfòcits.......................................... 40,8 % [19 - 43]
Monòcits......................................... 6,5 % [1 - 9]
Morfologia leucòcits: normal
Plaquetes ........................................ 233.000 /mm3 [125.000 - 450.000]

Morfologia plaquetes: normal
COLESTEROL TOTAL
Resultat .......................................... 157 mg/100ml [< 200]
Per interpretar els resultats d’una analítica, comparem els valors obtinguts amb els valors de referència.
17 Comprova si els resultats de l’analítica es troben

Pacient
Pacient
Pacient
Pacient
tots dins dels valors normals.

1
18 La taula de la dreta mostra algunes dades

de les anàlisis de quatre pacients. Eritròcits
3,52 5,9 5,4 2,1
a) Observa si els valors de cada pacient es troben 3 106 / mm3
dins dels valors normals. En el cas que no sigui així, Leucòcits
digues els paràmetres que estan alterats. 5,87 9,35 18,35 7,45
3 103 / mm3
b) Algun d’aquests pacients pot ser que tingui
Plaquetes
una infecció? Per què? 1,85 2,06 3,05 2,01
3 105 / mm3
19 Busca informació sobre els paràmetres sanguinis
Hemoglobina
següents: hematòcrit, hemoglobina i colesterol. 11,1 15,7 13,2 6,2
g / dL
Explica què indica cadascun.
65
5 Hàbits saludables de l’aparell circulatori
Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món occi-

dental. Per evitar-les és molt important desenvolupar hàbits que siguin
saludables, com ara els següents:
Fer exercici d’intensitat

moderada diàriament, adequat
a cada persona. Els exercicis Portar una vida tranquil·la però
aeròbics fan que el cor funcioni activa i evitar situacions estressants
de manera correcta, afavoreixen continuades, ja que afavoreixen
la circulació sanguínia i mantenen la producció d’infarts.
el cos en forma prevenint
la majoria de les malalties
cardiovasculars.
Evitar dietes riques en greixos,

Beure cada dia com a mínim
que en acumular-se en el cos
dos litres d’aigua, per ajudar
provoquen sobrepès i malalties
a diluir i afavorir l’eliminació
cardiovasculars com
de les substàncies de rebuig
l’arteriosclerosi. L’excés de pes
transportades per la sang.
corporal augmenta el risc d’infarts.
No fumar, ja que aquest hàbit

Prendre nivells baixos de sal
provoca un augment de la pressió
en la dieta, ja que un excés
arterial i un sobreesforç cardíac, fet
contribueix a produir o afavorir
que afavoreix els infarts
l’aparició de la hipertensió arterial.
i l’arteriosclerosi.
SABER-NE MÉS
La donació de sang
La vida d’una persona pot córrer perill si perd massa sang per alguna
causa com un accident o una intervenció quirúrgica. Per evitar-ho
es pot fer una transfusió sanguínia, que consisteix en el traspàs
de sang d’un donant a un receptor.
ACTIVITATS Els hospitals tenen reserves de sang emmagatzemada perquè

quan les persones ho necessitin en rebin la quantitat necessària.
20 Pensa en els teus hàbits A Catalunya el nombre de donacions és molt alt, perquè
de vida i escriu els que la conscienciació ciutadana és també molt alta. Però per desgràcia
t’ajuden a cuidar el teu sempre es necessita sang, ja que al cap de cert temps la sang que no
sistema circulatori és utilitzada caduca. Per això és tan important fer-se donant de sang.
i els que el perjudiquen. F Quan siguis major d’edat, t’agradaria ser donant de sang? Per què?
66
6 L’excreció
Les cèl·lules del cos produeixen unes substàncies de rebuig com a resul- Artèria Ronyó
tat del metabolisme cel·lular que són perjudicials si s’hi acumulen. renal esquerre
Aquestes substàncies són abocades a la sang perquè aquesta les porti
Ronyó
als òrgans encarregats d’eliminar-les a l’exterior de l’organisme. dret
L’excreció és el procés pel qual les substàncies de rebuig procedents
del metabolisme cel·lular són eliminades de la sang per un conjunt
d’òrgans. Els principals òrgans excretors són els ronyons, els pul-
mons, el fetge i les glàndules sudorípares.
Artèria aorta
Vena descendent
Òrgans Substàncies de rebuig
renal
Eliminen substàncies tòxiques resultants del metabolisme
Ronyons Vena
cel·lular a través de l’orina. cava
Urèter inferior
Pulmons Expulsen diòxid de carboni procedent de la respiració cel·lular.
Expulsa residus procedents de la digestió i d’alguns fàrmacs

Fetge
que s’excreten amb la bilis i són expulsats a través de la femta. Bufeta
Són glàndules exocrines que estan distribuïdes per tota la pell. de l’orina
Produeixen la suor, un líquid format per aigua i substàncies

de rebuig dels capil·lars sanguinis. La composició de la suor és Uretra
Glàndules molt semblant a la de l’orina (aigua, sals minerals i substàncies
sudorípares orgàniques), tot i que és més diluïda.
A banda de la funció excretora, la suor ajuda a regular
la temperatura corporal, perquè, quan s’evapora, refreda
la superfície de la pell.
El sistema urinari
Els ronyons són els principals òrgans que duen a terme l’excreció. Jun-
tament amb les vies urinàries, formen el sistema urinari.
• R onyons. Són dos òrgans d’uns 12 cm de longitud, situats a la part
posterior de la cavitat abdominal, a banda i banda de la columna ver-
tebral. Són els responsables de filtrar la sang per eliminar les subs-
tàncies de rebuig del metabolisme cel·lular que conté.
A cada ronyó hi arriba una artèria renal amb sang carregada de Escorça
renal
substàncies de rebuig i de cadascun en surt una vena renal amb
sang neta. Els residus passen a formar l’orina. Medul·la
En un tall transversal del ronyó podem observar l’escorça renal i la renal
medul·la renal, en les quals es produeix l’orina, i la pelvis renal, que

Artèria
recull l’orina que s’ha format i la condueix cap a les vies urinàries. renal
• Vies urinàries. De cada ronyó surt un conducte, l’urèter, que con-
dueix l’orina fins a una bossa musculosa i elàstica on s’acumula, la
bufeta de l’orina. Quan ha acumulat prou quantitat d’orina, l’expulsa Vena
per un conducte anomenat uretra. Aquest acte s’anomena micció i renal
sol tenir lloc diverses vegades al dia.
Pelvis
En els nois la uretra mesura d’uns 16 a 20 cm i té una doble funció, ja renal
que expulsa l’orina i el semen. En les noies és un conducte més curt,
d’uns 4 cm, i és un conducte exclusivament urinari. Urèter
67
El funcionament dels ronyons
Els ronyons estan formats per nefrons, encarregats de filtrar i depurar

la sang, i amb això formar l’orina. Microscòpicament, cada ronyó conté
aproximadament un milió de nefrons.
En cada nefró es poden distingir les parts següents:
Glomèrul de Malpighi. Artèria Càpsula de Bowman. Espècie

Amuntegament, en forma renal de bossa que envolta el glomèrul.
de cabdell, de capil·lars per on En aquesta càpsula es produeix
circula la sang de la qual s’han la filtració del plasma.
d’eliminar els residus.
Túbul renal. Tub llarg i doblegat

Túbul col·lector. Tub comú en forma de ganxo. En aquest tub
a diversos nefrons que Vena es reabsorbeixen l’aigua i algunes
condueix l’orina formada fins renal substàncies, i se n’excreten
a la pelvis renal. d’altres.
Els glomèruls s’agrupen a l’escorça renal, i els túbuls, a la medul·la re-

nal.
L’orina es forma als nefrons en dues etapes:
• Filtració de substàncies. Consisteix en el pas de substàncies del
plasma sanguini, provinent de l’artèria renal, des de les fines parets
dels capil·lars del glomèrul fins a l’interior de la càpsula de Bowman.
• Reabsorció de substàncies. Consisteix en el pas a la sang d’una
part de les substàncies filtrades. Aquest procés és selectiu, de manera
que tan sols es reabsorbeix el que requereix l’organisme.
El líquid filtrat i no reabsorbit circula pel túbul renal i dóna lloc a
l’orina. L’orina produïda s’aboca al túbul col·lector, que desemboca a
la pelvis renal. D’aquí és conduïda a la bufeta, on s’emmagatzema fins
que s’expulsa a l’exterior del cos per la uretra.
En condicions normals, diàriament es filtren als ronyons uns 1.200 ml
de sang cada minut, encara que el nostre organisme tan sols elimina
1.500 ml d’orina al dia, quantitat que representa menys del 0,1% del
volum filtrat. La quantitat d’orina eliminada pot variar, ja que depèn de
la quantitat d’aigua que s’hagi begut, la temperatura ambiental, la humi-
tat atmosfèrica, etc.
ACTIVITATS
21 Quins aparells o sistemes intervenen en l’excreció? 23 Si filtres al dia uns 180 L de sang i al final n’expulses
només 1,5 L, quin percentatge de líquids
22 Quina diferència hi ha entre la sang que entra al reabsorbeixes? Quin percentatge n’expulses?
ronyó i la que surt del ronyó?
68
7 Hàbits saludables de l’aparell excretor
Practicar hàbits de vida saludable és la millor manera de prevenir les

malalties que afecten els òrgans de l’aparell excretor. Per això és impor-
tant conèixer alguns d’aquests hàbits saludables i posar-los en pràctica.
• Beure líquids en abundància. Entre un i dos litres diaris d’aigua,
depenent de l’època de l’any, l’edat, el tipus de vida, etc. Amb això es
facilita el funcionament dels ronyons, i fa que s’eliminin amb l’orina
productes de rebuig potencialment tòxics.
Quan la ingestió d’aigua és insuficient, l’organisme es pot arribar a
deshidratar, i això fa que els teixits deixin de funcionar adequadament.
El ronyó intenta conservar aigua i excreta una orina molt concentrada.
• T
enir una alimentació adequada. Consumir amb moderació ali-
ments rics en àcid úric, com ara el marisc o la carn de caça, evita
l’aparició de càlculs o «pedres» de diferents minerals en els ronyons.
D’altra banda, el consum de fruites àcides (maduixes, taronges, llimo-
nes, etc.) ajuda a acidificar l’orina, i això crea un medi no adient per al
desenvolupament de microorganismes.
• No beure alcohol. L’excés d’alcohol danya els òrgans encarregats
de la depuració de la sang i provoca la deterioració dels ronyons i del
fetge. També té efectes negatius sobre altres aparells o sistemes, com
el circulatori o el nerviós.
• R
eduir el consum de sal. Disminuir la quantitat de sal en la dieta és Cada dia es perden al voltant de 750 ml
beneficiós per prevenir la hipertensió arterial, que dificulta la funció d’aigua per evaporació a través de la pell
renal i redueix la possibilitat de la formació de càlculs renals. i els pulmons. Quan es fa exercici físic,
• M
antenir la higiene. És important que la higiene de les vies aquesta pèrdua augmenta, i per això s’ha
urinàries sigui adequada; convé netejar-les després d’orinar per im- de reposar l’aigua perduda.
pedir que hi entrin microorganismes i es produeixin infeccions. Tam-

bé és important anar regularment al lavabo i no retenir l’orina més
del necessari.
• C
uidar la pell. L’excreció també es fa per la pell, amb la suor; per això
és important mantenir-la neta, evitar l’obstrucció dels porus i utilitzar
protectors solars per evitar-ne la deshidratació i les cremades solars.
SABER-NE MÉS
La diàlisi i l’hemodiàlisi
Quan els ronyons perden la capacitat per excretar residus, es diu que
la persona pateix d’una insuficiència renal. Si això es produeix als dos
ronyons, cal recórrer a la diàlisi o a l’hemodiàlisi.
ACTIVITATS
En l’hemodiàlisi, la sang del pacient, agafada d’una artèria, passa
a través d’uns tubs fins a un aparell (ronyó artificial), que n’extreu 24 Per què és important
les substàncies de rebuig. Una vegada la sang està neta, l’aparell
beure líquids
la retorna a una vena. Normalment aquest procés dura unes quatre
en abundància?
hores i es fa uns tres cops per setmana.
Tot i que la diàlisi és un tractament eficient, el trasplantament de ronyó 25 Per què cal mantenir neta
és la millor solució per a la insuficiència renal crònica. la pell?
69
ACTIVITATS FINALS
26 RESUM. Fes el resum de la unitat responent a aquestes 31 Observa els dibuixos següents i respon.
preguntes.
A B
• Què és el medi intern? Quina funció té?
• Quins sistemes formen l’aparell circulatori?
• Quines estructures formen el sistema limfàtic?
• Quins són els components de la sang?
• Quins tipus de vasos sanguinis hi ha?
• Quines són les parts del cor? Quins moviments fa
el cor? Per a què serveixen?
• Per què es diu que la circulació en els éssers humans
és doble i completa?
• Quins hàbits saludables coneixes de l’aparell
circulatori?
a) Relaciona cada dibuix
• Què és l’excreció? Quins òrgans hi intervenen? amb el tipus de circulació
• Quines estructures formen el sistema urinari? que representa.
Com i on es forma l’orina? Quins són els seus – Circulació sistèmica
components?
– Circulació pulmonar
• Quins hàbits saludables coneixes de l’aparell excretor?
b) Descriu per escrit el recorregut de la sang
27 Fes un esquema amb els components de l’aparell des que entra a l’aurícula dreta fins que fa una volta
circulatori i els líquids que circulen per cadascun. completa.
28 Què és l’homeòstasi? Per quina raó es pot alterar 32 Per què quan es fa un exercici intens els nostres
l’equilibri homeostàtic en el medi intern? ritmes respiratori i cardíac s’acceleren?
Com es restableix?
33 Escriu els noms de les parts indicades.
29 Fes a la llibreta un dibuix esquemàtic del cor. Indica
amb fletxes el sentit de la circulació sanguínia i el nom E
de les seves cavitats i vàlvules.
30 Observa els següents dibuixos del cor i respon

A
a les preguntes. F
B
A B
34 Què és un nefró? Quina funció duu a terme?
a) Quina fase del cicle cardíac es representa en el dibuix 35 Els nàufrags, tot i que estan envoltats d’aigua per totes
A ? I en el B ? bandes, no en poden beure per calmar la set. Per

quina raó penses que no ho han de fer?
b) Quines vàlvules s’obren en A ? Què aconsegueixen
en obrir-se? 36 Elabora un mapa conceptual per classificar
c) Quines vàlvules es tanquen en el dibuix B ? Què els diferents aparells i sistemes del cos humà en
aconsegueixen en tancar-se? relació amb la funció de nutrició.
70
PRACTICA
37 Identifica quin tipus de vas sanguini es representa en 40 Imagina que berenes un entrepà de pernil.
el dibuix següent, quines estructures es veuen al seu a) Descriu breument com obtens els nutrients
interior i quina funció exerceixen. en el procés de la digestió fins que arriben
a la sang.
b) Segueix el recorregut i descriu com arriben aquests
nutrients al teu cervell i a les teves mans.
c) Explica com arriba l’oxigen a aquests dos òrgans.
d) Descriu com es recullen les substàncies de rebuig
38 Què s’observa en aquesta fotografia? Indica el nom
i com s’expulsen a l’exterior, tant el diòxid de carboni
de les cèl·lules que hi surten. Amb quina tècnica de
com la resta de substàncies que no siguin útils per
microscòpia electrònica s’han obtingut? Per què ho
a l’organisme.
saps?
41 Llegeix el text següent i respon a les preguntes.
Un desmai és la pèrdua de coneixement momentània

a causa de la falta de reg sanguini al cervell, que sol
tenir lloc per una baixada sobtada de la pressió
arterial.
a) Quina relació hi ha entre la falta de reg al cervell
i la baixada de tensió arterial?
b) Una tècnica de primers auxilis utilitzada en aquests
casos consisteix a col·locar la persona estirada al terra
39 Busca informació i compara entre si la composició de cap per amunt amb el cap enrera i les cames
de la sang, l’orina i la suor. Elabora una taula amb aixecades a un pam de terra. Quin efecte tindrà en
els components comuns i les seves proporcions. la persona que ha patit el desmai aquesta tècnica?
AMPLIA Sístole Sístole Diàstole

auricular ventricular auricular i ventricular
L’electrocardiograma
El cor humà presenta una feble activitat elèctrica que
es pot mesurar. Per fer-ho s’utilitza un aparell
Amplitud de l’ona en mV
anomenat electrocardiògraf que, gràcies a uns

sensors o elèctrodes que es col·loquen en diferents
parts del cos, detecta l’activitat elèctrica del cor i la
registra en una representació gràfica anomenada
electrocardiograma.
Aquesta representació es recull sobre un paper
mil·limetrat. A l’eix vertical es representa el voltatge de
0 0,2 0,4 0,6 0,8
l’impuls elèctric i a l’horitzontal es representa el temps.
Temps (s)
L’electrocardiograma d’una persona sana presenta un
traçat particular. Hi podem observar tres parts o ones: 42 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix, observa i respon:
l’ona P, que es correspon amb la sístole auricular; el a) Quant dura un cicle cardíac complet?
complex QRS, amb la sístole ventricular, i l’ona T, que es
b) Quant dura una contracció auricular?
correspon amb la diàstole auricular i ventricular. Quan es
c) Quant dura una contracció ventricular?
produeixen canvis en el traçat de l’electrocardiograma,
el metge pot determinar si hi ha algun problema. d) Quant dura una diàstole?
71
SABER FER
Prendre dades i interpretar gràfiques de recuperació cardíaca
Quan fem un exercici intens, el nostre cor accelera Aquest valor és el que ha d’aconseguir durant
les seves pulsacions per enviar més sang als músculs, un exercici com córrer, nedar o muntar amb bicicleta,
i el nostre aparell respiratori incrementa també el seu per augmentar la resistència durant l’exercici
ritme per aportar més oxigen a la sang i extreure’n físic perllongat.
el diòxid de carboni amb més eficàcia.
4. Temps de recuperació cardíaca
Quan finalitzem l’exercici, el nostre cor va disminuint
Quan una persona està fent un exercici que
el nombre de pulsacions per minut.
el manté en el seu FC65, i acaba l’entrenament, el seu
La forma en què el cor recupera el seu ritme de repòs ritme cardíac comença a descendir fins a recuperar
després de l’esforç proporciona informació interessant la seva freqüència de repòs (FCR). El temps que
sobre el nostre estat físic, i fins i tot sobre l’estat de salut transcorre des del cessament de l’activitat fins
del nostre cor. a la recuperació de la FCR és el temps
de recuperació cardíaca.
Per analitzar aquest interval, és necessari conèixer
els paràmetres següents. Es considera que:
• Un descens de 15 a 25 ppm cada minut és
1. Freqüència cardíaca en repòs (FCR) símptoma d’un cor sa i una bona condició física.
Aquesta mesura es pren estant totalment en repòs, • Una recuperació de menys de 12 ppm cada minut
abans de fer una activitat física. indica una mala condició física.
Busquem el nostre
Vegem-ne un exemple:
pols sobre la base del dit
polze, posant els dits índex Es mesuren les pulsacions per minut abans, durant
i cor d’una mà sobre i després de fer un exercici moderat de tres
el canell de l’altra mà. persones:
Mesurem les pulsacions • A (de 20 anys)
durant quinze segons
• B (de 30 anys)
i multipliquem per quatre el
valor obtingut per conèixer • C (de 50 anys)
el nombre de pulsacions Recorda que la finalitat d’aquest exercici és
per minut. aconseguir la FC65 sense sobrepassar-la.
2. Freqüència cardíaca màxima (FCM)

És el valor màxim de pulsacions per minut Pulsacions per minut
i el calculem restant la nostra edat a 220. 150
140 A
FCM 5 220 2 edat
130
Per a una persona de 15 anys, aquesta freqüència 120 B
màxima és: FCM 5 220 2 15 5 205 ppm 110

100
C
90
3. Freqüència cardíaca per a un exercici moderat
80
(FC65)
70
La freqüència cardíaca òptima per a un exercici 60
moderat s’obté multiplicant la freqüència cardíaca 50
màxima per 0,65: 40
FC65 5 FCM 3 0,65 0 CE 10 20

Temps (m)
Per a una persona de 15 anys:
CE: Moment de finalització de l’exercici i inici de la recuperació
FC65 5 205 3 0,65 5 133,25 ppm cardíaca.
72
43 Observa el gràfic que s’obté i respon. En aquest moment, continua amb l’exercici durant
quinze segons; interromp-lo i mesura’t immediatament
a) Indica la freqüència cardíaca en repòs (FCR) de cada
les pulsacions. Aquest serà el valor de l’instant CE
persona, i calcula’n l’FCM i l’FC65, segons l’edat.
(cessament de l’exercici), que, si has fet correctament
b) Quina de les tres persones sobrepassa la seva FC65? la prova, coincidirà amb la FC65.
Quina no arriba a aconseguir-la?
Mesura de nou el pols passat un minut de l’instant CE,
c) Quina de les tres té una recuperació cardíaca més dos minuts, tres minuts, etc., fins que vegis que has
lenta, i quina la té més ràpida? Basant-te en aquesta recuperat l’FCR.
dada, indica quina de les tres persones es troba
Finalment, representa els valors en un gràfic:
en més bona forma física.
a) Assenyala sobre el gràfic el moment en què has
d) Les tres persones arriben a recuperar el seu ritme
aconseguit el màxim de pulsacions.
cardíac de repòs després de la prova? Aconsellaries
a alguna de les tres que millorés la seva capacitat b) Indica sobre l’eix horitzontal el moment
de resistència? del cessament de l’exercici (CE), i el moment
en què has recuperat l’FCR.
e) Quina d’aquestes tres persones es pot dir que té
tendència a «sobreentrenar», és a dir, a fer c) Calcula la teva taxa de recuperació cardíaca, és a dir:
l’entrenament més intens de l’adequat? quantes pulsacions per minut baixes per cada minut
després del CE.
44 Elabora un gràfic de la teva recuperació cardíaca.
d) Escriu un breu informe sobre els resultats del teu
Per fer-ho, mesura la teva FCR i calcula les teves FCM gràfic. Indica-hi el teu estat de forma física i algun
i FC65. consell per millorar-la.
Comença a fer exercici: córrer, pujar o baixar escales,
etc. Compta les teves pulsacions cada minut fins
a aconseguir el valor de la FC65.
Una campanya divulgativa sobre la donació de sang

Les campanyes divulgatives miren de difondre
i explicar alguna cosa, generalment amb finalitats
socials.
Dividiu-vos en grups, de manera que cadascun
Imagineu que formeu part de l’equip mèdic s’encarregui de fer una part de la campanya:
d’un hospital que vol engegar una campanya per
augmentar el nombre de donacions de sang. • Confeccionar els cartells que es posaran
La campanya es farà entre les persones que hi ha pels passadissos de l’hospital.
a l’hospital, tant personal sanitari com pacients, • Pensar i gravar la falca que se sentirà cada
i entre les que visiten l’hospital. determinat temps per la megafonia de l’hospital.
L’objectiu és estimular i incentivar aquestes persones • Escriure el text amb què s’informarà les persones
a donar sang, explicant-los la necessitat que hi ha a les quals es dirigeix la campanya. En aquest
tenint en compte l’alt nombre de transfusions document hi haurà d’haver un seguit de possibles
de sang que es fan cada dia als hospitals, preguntes i les respostes corresponents.
i les conseqüències tan importants que té aquest • Organitzar els punts d’informació segons el plànol
acte per a la societat. de l’hospital, els horaris, el nombre de persones, etc.
73
Els sentits
5 i el sistema nerviós
SABER
• La funció de relació
• Els receptors sensorials
• El sentit de la vista
• El sentit de l’oïda
• Els sentits de l’olfacte, del gust
i del tacte
• Hàbits saludables dels òrgans
dels sentits
• Els components del sistema
nerviós
• El sistema nerviós
• El funcionament del sistema
nerviós
nerviós
SABER FER
• Fer un dibuix científic.

• Dissenyar un experiment:
el llindar de percepció
d’un estímul.
74
Com actuem en situacions de perill?
L’estrès és la tensió i la sobreestimulació psíquica o somàtica que prepara l’individu
per a l’acció, la lluita o la fugida. Quan el nostre cervell percep alguna situació
de perill, activa un seguit de respostes destinades a protegir-nos, així com d’altres
tipus de respostes: la dilatació de les pupil·les, l’increment del ritme cardíac
i respiratori, la secreció d’adrenalina o l’augment de la sudoració.
Ara bé, l’estrès continuat causa diversos trastorns en l’organisme, tan físics com
psíquics, com ara dolors d’estòmac, sensació de falta d’aire, afeccions cardíaques,
insomni, alteracions de l’humor, por, inseguretat, etc.
CLAUS PER COMENÇAR
• Quins òrgans dels sentits ens informen que hi ha una

situació de perill?
• Què és el sistema nerviós i de què s’encarrega?
• Podríem viure sense òrgans dels sentits? Explica
per què.
• Hi ha moviments voluntaris i reflexos. Explica en què
es diferencien. Posa’n exemples relacionats amb
la imatge.
75
1 La funció de relació
Les condicions internes del nostre organisme poden ser alterades a cau-
sa de canvis que procedeix tant de l’interior del cos com de l’exterior,
com ara un dolor, un so... Aquests canvis són senyals que reben el nom
d’estímuls.
La funció de relació és la responsable que els éssers vius puguem inte-
ractuar amb el medi, mitjançant el processament dels estímuls que es re-
ESTÍMUL
ben tant de l’interior del cos com del medi ambient i l’elaboració de res-
postes. La ruta principal que segueix la informació rebuda és la següent:
• Els estímuls són percebuts per cèl·lules nervioses especialitzades ano-
menades receptors sensorials i són transportats en forma d’im-
Receptor
pulsos nerviosos fins als centres nerviosos.
• Als centres nerviosos s’analitza la informació i s’elabora una resposta
Centre que serà transportada fins als efectors, que són els teixits o òrgans
nerviós que duen a terme la resposta.
Depenent del tipus d’efector, podem distingir entre:
• Resposta motora. Si l’efector és un múscul, es generarà un movi-
Resposta
ment.
• Resposta secretora. Si l’efector és una glàndula, la resposta consis-
teix en la secreció d’una substància determinada.
Efector Efector
múscul glàndula
Els sistemes de coordinació
Resposta Resposta
motora secretora Per dur a terme les funcions de relació, les persones necessitem dispo-
sar d’un sistema de coordinació que ens permeti detectar els canvis
que es produeixen en el medi, analitzar-los i respondre-hi elaborant res-
postes adequades. Això s’aconsegueix gràcies a:
• Sistema nerviós. Està format per teixit nerviós, i elabora respostes
ràpides i poc duradores. Actua per mitjà d’impulsos nerviosos, que
es propaguen al llarg dels nervis.
• Sistema endocrí. Està constituït per glàndules endocrines, i ela-
bora respostes molt lentes però duradores. Actua per mitjà de les
hormones, que viatgen per la sang fins a la cèl·lula o l’òrgan sobre el
qual actuen.
Els dos sistemes dirigeixen i regulen totes les activitats corporals i estan
estretament interrelacionats, és a dir, actuen de manera integrada.
ACTIVITATS
1 Quines diferències hi ha entre els dos tipus de sistemes

de coordinació?
2 Quan una persona rep una mala notícia i sent ganes de plorar,
quina resposta s’està donant? Quin camí ha seguit l’estímul fins
que s’ha produït la resposta?
Per poder fer alguns moviments es
necessita un alt grau de coordinació.
76
Els sentits i el sistema nerviós 5
2 Els receptors sensorials
Els receptors sensorials són estructures formades per cèl·lules nervio-

A
ses especialitzades a captar informació procedent tant del medi extern
com de l’intern. Quan els receptors reben un estímul el transformen en
un impuls nerviós que serà transmès a través dels nervis fins als centres
nerviosos, on la informació serà processada. El fet de ser conscients de
la recepció d’un estímul s’anomena sensació.
Tipus de receptors sensorials

B
Els receptors sensorials es localitzen per tot el cos. Cada receptor sen-
sorial està especialitzat a captar un tipus d’estímul (llum, so, pressió,
canvis de temperatura, gravetat, etc.). Segons l’estímul al qual són sen-
sibles, els receptors es classifiquen en:
• Quimioreceptors. Són sensibles a les substàncies químiques, dissol-
tes en líquids o barrejades en l’aire. Es localitzen principalment al nas
i a la llengua.
• Mecanoreceptors. Detecten els estímuls físics, com la pressió, les
ones sonores o la gravetat. Són a la pell i a les orelles.
• Fotoreceptors. Són sensibles a la llum i ens permeten distingir co-
lors. Es localitzen a la retina dels ulls. INTERPRETA LA IMATGE
• T
ermoreceptors. Detecten les variacions de temperatura i es localit-
zen per tota la pell. 3 Podries dir quin tipus
• Nocireceptors. Són sensibles a pressions intenses. Reben els estí- de receptors són
muls perjudicials del dolor i estan repartits per tot el cos. els responsables
de les sensacions que
Segons el lloc on es localitzin, es poden classificar en:
s’observen en cadascuna
• R
eceptors interns o interoceptors. Localitzats a l’interior de l’orga- de les imatges?
nisme, com ara als músculs o les vísceres. S’encarreguen de recollir la
informació dels òrgans interns per informar-nos de l’estat general de 4 Segons la localització, quin
l’organisme, com ara de la posició, la gana i la set, les ganes d’orinar, etc. nom reben aquests
• R
eceptors externs o exteroceptors. Estan situats a la superfície receptors?
del cos. S’encarreguen de recollir els estímuls provinents de l’exte-
rior: la llum, el so, la temperatura, etc.
Determinats exteroceptors s’agrupen en punts concrets del cos i s’en-
volten d’estructures sensorials que formen els òrgans dels sentits.
Les persones tenim cinc sentits que ens informen del món exterior: la
vista, l’oïda, el tacte, l’olfacte i el gust.
ACTIVITATS
5 EXPRESSIÓ ESCRITA. Defineix receptor i estímul. Posa exemples

d’estímuls per a cadascun dels tipus de receptor.
6 Una persona invident pot llegir gràcies a un llenguatge anomenat

Braille. Busca informació sobre aquest sistema de lectura i raona
quins tipus de receptors són els responsables que pugui fer-ho.
77
3 El sentit de la vista
Els estímuls lluminosos són captats pels ulls. Cada ull està format pel
globus ocular i uns elements annexos.
El globus ocular és una esfera les parets de la qual estan constituïdes
per tres capes diferents: l’escleròtica, la coroide i la retina.
Escleròtica. Capa externa, Cristal·lí. Lent biconvexa,

dura, opaca i de color blanc. elàstica, que permet enfocar.
Coroide. Capa intermèdia

de color més fosc, rica
en capil·lars sanguinis que Iris. Disc de color amb una
nodreixen les cèl·lules obertura central, la pupil·la,
de l’ull. que deixa passar la llum.
Nervi òptic. Porta Còrnia. Zona transparent

la informació visual de l’escleròtica per on
en forma d’impulsos entra la llum.
nerviosos al cervell.
Humor aquós. Líquid

situat entre la còrnia
Retina. Capa interna formada per i el cristal·lí.
dos tipus de cèl·lules fotoreceptores:
els cons, responsables de la visió
diürna i el color, i els bastonets, que
permeten apreciar els estímuls
lluminosos més dèbils en blanc Humor vitri. Líquid localitzat entre
i negre. el cristal·lí i la retina.
Els elements annexos no intervenen directament en la visió, però pro-

tegeixen l’ull i permeten que es mogui. Entre ells destaquen:
Glàndula Cella
lacrimal
• Celles. Protegeixen els ulls desviant la suor del front.
• Parpelles. Són uns replegaments de pell que permeten tapar l’ull i
Parpella distribuir les llàgrimes. A les vores hi tenen les pestanyes, que pro-
tegeixen l’ull de la pols o els insectes.
• Glàndules lacrimals. Secreten llàgrimes, un líquid amb propietats
bactericides que lubrica i manté hidratada la superfície de l’ull.
• Sac lacrimal. Dipòsit que conté llàgrimes aportades pels conductes
lacrimals que hi desemboquen.
Sac lacrimal
• Musculatura de l’ull. Permet el moviment ocular en totes direc-
cions.
78
Funcionament de l’ull
La llum penetra en l’ull per la còrnia, que actua com una lent convexa
desviant els raigs lluminosos cap a un únic punt. Llum
La pupil·la és una obertura que permet controlar la quantitat de llum
que entra a l’ull: augmenta de mida quan hi ha poca llum i disminueix Objecte
quan n’hi ha molta, procés determinat per un disc format per fibres
musculars, l’iris.
Els raigs lluminosos reflectits pels objectes travessen la còrnia i l’humor
aquós i arriben al cristal·lí, que adapta la forma corba que té per enfo- Formació de la imatge.
car les imatges, procés que s’anomena acomodació de l’ull. El cristal·lí
es bomba per enfocar les imatges dels objectes propers i s’aplana per
als llunyans. Així es forma a la retina una imatge invertida i més petita INTERPRETA LA IMATGE
que l’objecte real.
7 On es forma la imatge de
La imatge formada a la retina és captada pels fotoreceptors, que la
converteixen en impulsos nerviosos que el nervi òptic condueix fins a l’objecte que està davant
l’escorça cerebral. Allà s’interpreten i es percep la imatge. de l’ull?
La nostra visió s’anomena binocular perquè és el resultat de l’enfo- 8 Per què no veiem els objectes
cament dels dos ulls alhora. Permet reconèixer la distància, la longitud, invertits?
la profunditat, l’amplada i la posició dels objectes en l’espai.
SABER-NE MÉS
Miopia i hipermetropia
La miopia i la hipermetropia són els dos trastorns més comuns de la vista.
La miopia consisteix en la dificultat per enfocar objectes llunyans, que es veuen borrosos perquè les imatges
s’enfoquen davant la retina. Generalment és deguda a un globus ocular massa gran. Es pot corregir amb lents
o quirúrgicament.
La hipermetropia és un trastorn en què les imatges no s’enfoquen a la retina, sinó darrere la retina i, per tant,
la visió propera és borrosa. Pot ser deguda a una mida petita del globus ocular o a una debilitat en la capacitat
d’enfocament.
Ull normal Ull miop Ull hipermetrop
ACTIVITATS
9 Descriu les tres capes del globus ocular i les funcions que tenen.
10 Com es transforma una imatge en un impuls nerviós?
11 Descriu com es protegeix l’ull de l’entrada de pols.
79
4 El sentit de l’oïda
La capacitat de captar sons és possible gràcies a les orelles. Les orelles

són els òrgans sensorials de l’audició i de l’equilibri. Permeten captar els
sons i convertir-los en impulsos nerviosos.
En l’orella es distingeixen tres regions: orella externa, orella mitjana i
orella interna.
Pavelló de l’orella. Orella Orella Orella

Té forma d’embut externa mitjana interna Canals semicirculars.
i serveix per recollir Responsables de la detecció
el so. Està format de la posició del cap.
per cartílag.
martell
enclusa estrep Nervi auditiu. Transmet
Conducte auditiu els impulsos nerviosos
extern. Tub a les al cervell.
parets del qual hi ha
pèls i glàndules
secretores de cera, Caragol. Canal enrotllat
que tenen la funció en espiral a l’interior del qual
d’impedir el pas s’hi localitzen els receptors
de partícules estranyes de les vibracions sonores.
a l’interior.
Trompa d’Eustaqui.
Timpà. Membrana Comunica l’orella mitjana
elàstica que vibra amb la faringe, fet que permet
quan rep les ones Cadena d’ossets. Reben la vibració del timpà i la transmeten l’equilibri de pressions
sonores. a l’orella interna. Són el martell, l’enclusa i l’estrep. a banda i banda del timpà.
Funcionament de l’orella
A l’orella té lloc la percepció dels sons mitjançant l’audició, i també s’hi
detecten els canvis de posició del nostre cos que ens permeten mantenir
l’equilibri.
• A
udició. El pavelló de l’orella capta els sons i els condueix pel canal
auditiu extern fins al timpà. Aquest vibra i transmet aquestes ones al
ACTIVITATS
martell, el primer dels ossets de la cadena, que connecta amb el cara-
gol, a través de l’enclusa i l’estrep.
12 De quina manera es
transforma el so en un
A l’interior del caragol hi ha uns mecanoreceptors coneguts com
impuls nerviós?
cèl·lules ciliades. Les vibracions hi arriben gràcies a un fluid ano-
menat endolimfa, que inunda l’interior del caragol. Les cèl·lules
13 Una de les lesions més ciliades transformen les vibracions en impulsos nerviosos, que són
comunes és el timpà transmesos fins al cervell a través del nervi auditiu.
perforat. Com es pot
• E
quilibri. Els canals semicirculars són tres conductes, orientats en
produir? Què podem fer
les tres direccions de l’espai, a l’interior dels quals també hi pot haver
per evitar-ho? Raona
cèl·lules ciliades i endolimfa. Quan el cap es mou, l’endolimfa frega
la resposta. les cèl·lules ciliades, que envien al cervell informació sobre la posició
del cap i del seu moviment.
80
5 Els sentits de l’olfacte, del gust i del tacte
El sentit de l’olfacte
El sentit de l’olfacte ens permet detectar les substàncies químiques Nervi Bulb
transportades per l’aire gràcies a uns quimioreceptors que hi ha a les olfactori olfactori Pituïtària
groga
fosses nasals. Les sensacions que rebem mitjançant aquests receptors
són les olors.
Pituïtària
A l’interior de les fosses nasals es poden distingir dos tipus de mucoses:
vermella
• Pituïtària vermella. Mucosa molt vascularitzada que escalfa l’aire
que entra al seu interior i atrapa les partícules de pols en suspensió.
• Pituïtària groga. Ocupa la part superior de les fosses nasals i s’hi
troben els quimioreceptors que formen el bulb olfactori, connectat
amb el nervi olfactori que porta la informació al cervell. Fossa
nasal
El sentit del gust

El sentit del gust és el responsable que distingim els sabors dels ali-
ments que ingerim. Tradicionalment es parla de quatre sabors bàsics:
dolç, salat, àcid i amarg; la resta procedeix de diferents combinacions
d’aquests.
Això és possible gràcies a uns quimioreceptors, localitzats principal-
ment a la superficie de la llengua. Aquests quimioreceptors reaccionen
davant les substàncies químiques dissoltes en la saliva i s’agrupen en
botons gustatius localitzats en uns replegaments anomenats papil·les
gustatives.
Cada papil·la gustativa té terminacions nervioses que, excitades pels
sabors, generen impulsos nerviosos. Aquests impulsos són transpor-
tats pels nervis fins al cervell, on s’interpreta els sabors i s’identifica de
quin tipus són. Porus
gustatiu
Papil·la
gustativa
Cèl·lules
sensitives
Papil·les
Fibra nerviosa
gustatives
Botó gustatiu
ACTIVITATS
14 Quina importància té
la pituïtària groga?
15 On es localitzen
Els sentits del gust i l’olfacte estan relacionats; de fet, la gran majoria de els receptors del sabor?
sabors depenen dels estímuls olfactoris. Per això, quan estem refredats De quin tipus són?
trobem els aliments insípids.
81
El sentit del tacte
Els receptors del tacte estan a la pell. La pell és l’òrgan més gran del
nostre cos. Consta de les tres capes següents:
• Epidermis. És la capa exterior, formada per teixit epitelial amb di-
versos estrats de cèl·lules. Les cèl·lules més externes estan mortes i es
desprenen contínuament en forma d’escates i caspa. Aquestes cèl·lules
tenen queratina, una proteïna que té la funció d’impermeabilitzar la
pell.
• Derma. És la capa situada sota l’epidermis, formada per teixit conjun-
tiu, que proporciona elasticitat a la pell. Al derma es localitzen nom-
broses estructures: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares, glàndules
sebàcies, músculs, fibres nervioses, etc.
• Hipoderma. És la capa més interior, també anomenada teixit cel·lular
subcutani. Està formada, principalment, per teixit adipós.
Els receptors sensorials estan situats, bàsicament, al derma, tot i que
també n’hi ha a l’hipoderma, i poden ser terminacions nervioses lliu-
res o terminacions nervioses encapsulades que formen corpuscles
tàctils.
Corpuscles tàctils.
Són terminacions nervioses
encapsulades i protegides per teixit Terminacions
conjuntiu que ens permeten percebre lliures
diverses sensacions.
Terminacions nervioses
lliures. Perceben el dolor
Epidermis
i són sensibles a una
àmplia varietat d’estímuls
Derma
intensos, com el fred,
Corpuscles de Ruffini. la calor, la pressió, etc.
Hipoderma
Són sensibles a la calor.
orpuscles de Meissner.
C
Són sensibles al contacte amb altres objectes. Corpuscles de Vater-Pacini.
Són molt abundants a les zones més sensibles Corpuscles de Krause. Són sensibles a les variacions
de la pell, com els tous dels dits. Són sensibles al fred. de pressió.
ACTIVITATS
16 On es troben els receptors implicats en el sentit del tacte?
17 Hi ha zones de la pell, com ara els palmells de la mà, que són molt
més sensibles que d’altres. A què creus que és degut aquest fet?
82
6 Hàbits saludables dels òrgans dels sentits
Per mantenir en bon estat els òrgans dels sentits és important que adop-
tem un seguit d’hàbits saludables, entre els quals destaquen els següents:
• Seguir una alimentació adequada. Ha de ser rica en fruites i ver-
dures, amb prou aportació de vitamines. Sentits com el de la vista
depenen en bona part de la presència de substàncies que el cos no
pot fabricar per si mateix, com les vitamines A, C i E.
• Evitar el consum de substàncies tòxiques. L’alcohol, el tabac i
altres drogues interfereixen en el funcionament correcte del sistema
nerviós i en la transmissió dels estímuls procedents dels sentits.
• Fer revisions mèdiques periòdiques. Molts trastorns es produei-
xen de manera progressiva i no en som conscients, per la qual cosa és 18 Fes una llista dels riscos
recomanable acudir regularment a l’oftalmòleg i a l’otorinolaringòleg per a la salut dels òrgans
per revisar la vista i l’oïda, respectivament. del sentits que observes
• Tenir hàbits d’higiene adequats. Els òrgans dels sentits estan molt a les imatges i indica algunes
exposats a l’exterior de manera que tenen un risc més alt d’infeccions. recomanacions per
Per això hem d’evitar el contacte amb les mans brutes i netejar-les de prevenir-los.
manera regular.
Algunes mesures preventives específiques
• Utilitzar ulleres amb lents apropiades per evitar la sobreexposició a la llum solar o a centelleigs molt intensos.
• No llegir ni fer activitats que requereixin precisió amb poca llum. Utilitzar fonts de llum adequades per a cada tasca.
Ulls • Evitar fregar-nos els ulls amb les mans quan ens piquin. Rentar-los amb cura i amb aigua abundant.
• Descansar periòdicament els ulls mirant cap a la llunyania, si es passa molt temps davant la pantalla d’un ordinador.
• No forçar la vista. Evitar mirar directament el sol i els objectes que desprenen llum molt intensa, com ara els focus.
• La neteja de l’excés de cerumen és necessària, però és recomanable limitar-se només a la que es diposita a
l’orella externa i evitar introduir res pel conducte auditiu.
Orelles
• Evitar els llocs sorollosos.
• Posar un volum moderat quan s’escolta música, quan es mira la televisió, etc. Evitar un volum alt en els auriculars.
• Respirar aire net, evitant els llocs amb fum i pols.

Nas
• Evitar la calefacció molt alta i beure suficient aigua per mantenir les mucoses humides.
Una higiene correcta de la boca implica no tan sols el raspallat de les dents, almenys després de cada àpat, sinó
Boca
també la higiene de la llengua, per mantenir netes les papil·les gustatives.
• És important la neteja i la higiene diària.

Pell • S’ha d’evitar l’excés de radiació ultraviolada procedent del Sol. Hem de posar-nos peces de roba o utilitzar cremes
protectores, fins i tot els dies ennuvolats. Evitar les hores de més radiació.
ACTIVITATS
19 L’ús de bastonets per a la higiene de les orelles ha • Per què creus que no són recomanables?
estat des de fa molt temps un tema polèmic i molts Quins efectes negatius poden tenir?
professionals no els recomanen. Raona la resposta.
83
7 Els components del sistema nerviós
El sistema nerviós recull i analitza els estímuls, externs i interns, ela-

bora les respostes necessàries per al funcionament del cos i les transmet
fins als òrgans efectors.
El teixit nerviós, que forma el sistema nerviós, està constituït per dos
tipus de cèl·lules: les neurones i les cèl·lules de la glia.
Neurones
Són cèl·lules molt especialitzades, que tenen la funció de generar i trans-
metre impulsos nerviosos. S’hi distingeixen tres parts:
Cos cel·lular. Conté el nucli, la major part

del citoplasma i els orgànuls de la cèl·lula.
Dendrites.
Prolongacions
ramificades i curtes
que generalment
surten del cos Axó. Prolongació allargada del cos cel·lular
cel·lular. que condueix l’impuls nerviós fins al seu
extrem terminal. L’axó d’algunes neurones
està recobert per una substància anomenada
mielina, que té una funció aïllant i facilita
la transmissió de l’impuls nerviós.
Segons la funció que fan, les neurones es classifiquen en:

• Sensitives. Porten la informació des dels receptors fins als centres
nerviosos on s’analitzen i s’elaboren les respostes.
• Motores. Transmeten la resposta fins als efectors i provoquen la con-
tracció dels músculs o la secreció de les glàndules.
• Interneurones o neurones d’associació. Connecten les neurones
sensitives amb les motores.
Cèl·lules de la glia
Les cèl·lules de la glia es localitzen entre les neurones formant la neu-
ròglia, un teixit especialitzat a protegir-les, sostenir-les, aïllar-les o ali-
mentar-les. Les principals cèl·lules de la glia són:
• Astròcits. Estan en contacte amb el sistema circulatori i s’encarre-
guen de proporcionar nutrients a les neurones.
20 Observa la microfotografia
d’un dels dos tipus
• Micròglia. S’encarreguen de la neteja de les substàncies de rebuig i
de cèl·lules que formen de la defensa contra agents infecciosos.
el sistema nerviós. A quin • Cèl·lules de Schwann. Són cèl·lules de sosteniment que envolten
correspon? Raona l’axó d’algunes neurones amb una substància anomenada mielina,
la resposta. que té funció aïllant i facilita l’impuls nerviós, ja que augmenta la seva
velocitat de transmissió.
84
La transmissió de l’impuls nerviós

Les neurones reben i transmeten senyals. La transmissió d’aquests senyals
es duu a terme per mitjà d’impulsos nerviosos, i es produeix com a con-
seqüència de determinats canvis en la membrana plasmàtica de la neuro-
na. Els impulsos nerviosos sempre viatgen en el mateix sentit: es generen
en una dendrita com si fossin ones elèctriques, recorren tota la neurona i ACTIVITATS
surten per l’axó.
Les neurones no estableixen un contacte físic de membrana amb membra- 21 De quina manera es
na, la comunicació té lloc en una zona anomenada sinapsi. Normalment, nodreixen les neurones?
les sinapsis s’estableixen entre les branques terminals de l’axó d’una neu- 22 Quina funció té la beina
rona i les dendrites o el cos cel·lular d’una altra neurona. de mielina? Totes
Neurona presinàptica Neurona postsinàptica les neurones en tenen?
23 Pot una neurona

transmetre informació a
dues o més neurones
alhora? Raona la resposta.
La transmissió de l’impuls nerviós a través de la sinapsi es duu a terme de

la manera següent:
Sinapsi
Quan l’impuls nerviós arriba a l’extrem de l’axó,
A l’extrem terminal
s’alliberen els neurotransmissors a l’espai
de l’axó de la neurona
sinàptic.
presinàptica hi ha unes
vesícules que alliberen
neurotransmissors,
Els neurotransmissors recorren l’espai sinàptic
unes substàncies
fins que són detectats per uns receptors
químiques que actuen
localitzats a la membrana de la dendrita o al cos
com a missatgers.
cel·lular de la neurona postsinàptica. Això fa que
aquesta neurona iniciï un nou impuls nerviós.
SABER FER
Fer un dibuix científic 4. Afegim els noms de les parts que hem dibuixat i que
volem destacar.
Els dibuixos científics tenen una gran importància,
especialment en biologia.
El neuròleg espanyol Santiago Ramón y Cajal ho va resumir
en una frase cèlebre: «Per precisa i minuciosa que sigui
una descripció dels objectes observats, sempre resultarà
inferior en claredat a un bon gravat.»
Per fer un dibuix científic se segueixen els passos següents:
1. Triem un model que presenti les característiques que
volem il·lustrar. Pot ser una fotografia o un model natural.
2. En dibuixem la silueta, conservant les proporcions, Microfotografia del teixit nerviós i dibuix.
i després el completem amb els altres elements.
3. En alguns casos podem necessitar acolorir-lo per 24 Tria una microfotografia en què surtin neurones
destacar-ne detalls. i fes un dibuix científic seguint els passos explicats.
85
8 El sistema nerviós
El sistema nerviós humà és l’encarregat d’analitzar els estímuls, tant ex-

terns com interns, i d’elaborar les respostes necessàries per al funciona-
ment de l’organisme. El sistema nerviós està format pel sistema nerviós
central (SNC) i pel perifèric (SNP).
Sistema nerviós central

És l’encarregat del control del cos i de les activitats que duu a terme.
Està constituït per l’encèfal i la medul·la espinal, que estan envoltats
per tres embolcalls membranosos protectors, les meninges, i pel líquid
cefaloraquidi, la funció del qual és esmorteir els cops.
• L’encèfal està situat a la cavitat cranial i està format pel:
Cervell. És un òrgan molt voluminós

en què es distingeixen dos hemisferis: Cerebel. Es localitza sota el cervell, a la zona posterior,
l’esquerre i el dret, separats per un gran i també està dividit en dos hemisferis. Coordina alguns
solc. La superfície dels hemisferis està moviments voluntaris, com caminar, mantenir l’equilibri
plegada, formant circumvolucions. del cos, l’habilitat manual, etc.
La zona més externa s’anomena
escorça cerebral, formada per una
substància grisa constituïda
pels cossos cel·lulars i les dendrites
de les neurones. La zona interna
és la substància blanca, que està
formada pels axons recoberts
de mielina. Al cervell es fa conscient
la informació que es rep dels receptors,
Bulb raquidi. Està situat a la base
i s’analitzen i elaboren les ordres que
del cervell i connecta amb la medul·la
dirigeixen les nostres activitats
espinal. Controla algunes funcions
voluntàries. També és responsable
involuntàries, com el ritme cardíac,
del pensament, la memòria,
el moviment dels pulmons
el llenguatge, l’aprenentatge, etc.,
o els moviments peristàltics al llarg
i de totes les funcions vitals, com ara
del tub digestiu.
el moviment corporal, el son, la gana,
la set, etc.
a medul·la espinal és un cor-

• L
dó prim d’1 cm de gruix que re-
corre l’interior de la columna
vertebral des de la base del cra-
ni. Conté la substància grisa,
que es localitza a l’interior, i la
blanca, que constitueix la part
més externa del cordó. És res-
Vèrtebres
ponsable del control de molts
actes reflexos que es fan de ma-
nera automàtica i inconscient, Nervis
Cervell Medul·la espinal com el fet d’enretirar la mà del espinals
Distribució de la substància blanca i grisa. foc.
86
Sistema nerviós perifèric

És l’encarregat de transmetre els impulsos nerviosos des dels Sistema
Encèfal Sistema
receptors fins al sistema nerviós central, i d’aquest als efectors. nerviós
Medul·la nerviós
perifèric
El sistema nerviós perifèric està format pels nervis, constituïts espinal central
per fei-xos de fibres nervioses que, al seu torn, es formen per
Nervis
l’agrupació d’axons de diferents neurones.
cranials
Els nervis que surten de l’encèfal s’anomenen cranials i els
que surten de la medul·la, espinals. En tots dos casos es rami-
fiquen i es distribueixen per tot el cos.
Segons la funció que duen a terme, hi ha dos tipus de nervis:
• S
ensitius. Transmeten la informació procedent dels recep-
tors sensorials fins al sistema nerviós central. Nervis
• M
otors. Condueixen la informació des del sistema nerviós espinals
central fins als efectors.
La majoria dels nervis són mixtos, és a dir, fan funcions tant
sensitives com motores.
Des del punt de vista funcional, el sistema nerviós perifèric es
pot dividir en:
• S
istema nerviós somàtic. Connecta els receptors dels òr-
gans dels sentits amb el sistema nerviós central, i aquest
amb els músculs esquelètics, per aconseguir moviments vo-
luntaris. També intervé en els actes reflexos que fem de ma-
nera inconscient.
• S
istema nerviós autònom. Actua sobre les funcions bàsi-
ques de l’organisme que es duen a terme de manera invo-
luntària, inconscient i automàtica, raó per la qual el cervell
no hi té cap domini; en són exemples el batec del cor, el
moviment dels pulmons o les secrecions glandulars. Tot i
que té un control involuntari, algunes d’aquestes funcions
A B
poden estar influenciades per una activitat voluntària i cons-
cient.
Segons la funció que faci, podem dividir aquest sistema, al
seu torn, en dos grans subsistemes: el simpàtic i el para-
simpàtic, que tenen efectes antagònics. Cada òrgan està
controlat per dos nervis diferents del sistema nerviós autò-
nom, una branca del simpàtic i una altra del parasimpàtic.
En general, el simpàtic prepara l’organisme per a situacions
d’activitat, mentre que el parasimpàtic el prepara per a si-
tuacions de repòs. Els dos subsistemes duen a terme fun-
cions oposades però que són complementàries.
ACTIVITATS
27 Explica quina part
25 On estan els centres que controlen les funcions involuntàries? del sistema nerviós està
Explica on es localitzen. actuant en cadascuna
de les situacions que
26 Raona per què disposem de dos sistemes antagonistes: el simpàtic
s’observen en les imatges
i el parasimpàtic. Quins avantatges té això?
i com.
87
9 El funcionament del sistema nerviós
Quan agafem un got o quan ens cremem inesperadament amb la planxa,

els nostres centres nerviosos elaboren dos tipus de respostes diferents.
En el primer cas, movem el braç d’una manera conscient cap al lloc on
està el got; en el segon cas, enretirem ràpidament la mà de manera in-
conscient. Aquests dos tipus de respostes s’elaboren als centres nervio-
sos del sistema nerviós central, però es fan de maneres diferents, l’una
de manera voluntària i conscient i l’altra de manera reflexa, és a dir,
les respostes que produeixen són involuntàries i no es controlen.
Acte voluntari Acte reflex

Medul·la
Nervi
espinal
òptic
Neurona
d’associació
Nervi Neurona motora

motor
Neurona
sensitiva
1. L’estímul és recollit pel receptor, en aquest cas 1. El receptor capta l’estímul, en aquest cas la cremada.
els ulls. 2. La neurona sensitiva porta l’impuls nerviós per un nervi
2. L’estímul es transmet pel nervi òptic fins a arribar fins a la medul·la espinal.
al cervell. 3. Una neurona d’associació, situada a la substància grisa
3. Al cervell s’analitza l’estímul i s’elabora una resposta. de la medul·la, posa en contacte la neurona sensitiva amb
4. La resposta elaborada és enviada des del cervell, la motora.
en forma d’impulsos nerviosos i a través d’un nervi 4. La neurona motora condueix la resposta per un nervi fins
motor, fins als músculs del braç. al múscul del braç.
5. Els músculs del braç ens permeten agafar el got. 5. El múscul del braç es contreu i enretira el braç ràpidament.
ACTIVITATS
28 Explica les diferències que hi ha entre un acte 29 Quina funció té una neurona d’associació? Posa un
voluntari i un acte reflex. exemple.
88
10 Hàbits saludables del sistema nerviós
Perquè el sistema nerviós pugui dur a terme les seves funcions correcta-
ment, és important seguir unes recomanacions bàsiques.
• Mantenir una vida ordenada. Tenir uns horaris regulars que ens per-
metin tenir temps per a l’oci i per a un descans correcte, i dormir, al-
menys, vuit hores durant la nit.
• Fer exercici físic. Ajuda a alliberar tensions i ofereix molts beneficis
mentals i físics.
• Desenvolupar les relacions socials. Relacionar-se amb altres perso-
nes, tant dins com fora de l’entorn familiar, especialment durant el
temps de lleure.
• Dur a terme habitualment activitats intel·lectuals. Activitats com
llegir o escoltar música ajuden al desenvolupament personal i milloren
l’autoestima.
Les relacions socials beneficien la salut
• Prendre mesures de protecció per prevenir lesions. Posar-se el del sistema nerviós.
cinturó de seguretat al cotxe o el casc quan es va amb moto o amb bici-
cleta redueix els riscos en cas d’accident.
• Evitar el consum de tabac, alcohol o altres drogues. L’abús
d’aquestes substàncies pot alterar el funcionament normal del sistema
nerviós i provocar greus trastorns de la conducta.
Les drogues i la salut

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que una droga
és qualsevol substància, sintètica o natural, que actua sobre el siste-
ma nerviós central i n’altera el funcionament habitual.
Segons els efectes que provoquen sobre el sistema nerviós central,
les drogues es poden classificar com:
• Estimulants. Acceleren el funcionament habitual del cervell i pro-
voquen hiperactivitat, trastorns de sensibilitat, al·lucinacions, deli-
ris i insomni. En aquest grup hi ha les amfetamines, la cocaïna, el
tabac o les begudes amb cafeïna.
• Depressores. Relaxen el sistema nerviós i n’alenteixen el funciona-
ment. Per exemple, l’alcohol, els opiacis com l’heroïna, els sedants,
els ansiolítics i els narcòtics.
• Pertorbadores. Alteren el funcionament del cervell i provoquen
canvis en la percepció de la realitat. Entre elles destaquen l’LSD,
els derivats del cànnabis, com l’haixix o la marihuana, i les drogues
ACTIVITATS
de síntesi com l’èxtasi.
L’ús regular de les drogues genera processos de tolerància i depen- 30 Hi ha molta polèmica
dència. sobre drogues legals i
• Tolerància. Cada vegada es necessita una quantitat més gran de il·legals. Busca informació
droga per aconseguir els mateixos efectes, perquè l’organisme es i elabora una llista
va adaptant a la presència de la substància. de productes que poden
ser considerats drogues
• Dependència. Després d’un temps d’ús habitual, la persona neces-
sita consumir la substància per no experimentar símptomes legals.
d’abstinència. Aquesta dependència pot ser física o psicològica.
89
ACTIVITATS FINALS
31 RESUM. Fes el resum de la unitat responent a aquestes 33 Escriu el nom de les parts indicades.
preguntes.
E
• De quina manera interactuen els éssers vius amb
el medi? F
A
• Quins són els sistemes de coordinació i quines G
diferències hi ha entre els uns i els altres?
B H
• Què són els receptors sensorials i on es localitzen?
• Com es classifiquen els receptors?
• Com arriben les imatges al cervell? C
• Com es transmeten les vibracions del so fins

D I
al cervell?
• Quin òrgan és responsable de l’equilibri i com
actua? 34 Copia i completa aquest esquema sobre el sistema
• Per què estan relacionats els sentits del gust nerviós.
i l’olfacte? Cervell
• El fred, la calor o el contacte amb objectes són
estímuls. En quins òrgans es troben els receptors Sistema
i de quin tipus són aquests? nerviós
central
• Com es poden cuidar els òrgans dels sentits?
• Quines cèl·lules formen el sistema nerviós?
• Com es transmet l’impuls nerviós entre dues
neurones?
• Quina diferència hi ha entre la substància blanca Autònom
i la substància grisa? On es troben?
• Per què es diu que les accions que controlen
el simpàtic i el parasimpàtic són antagòniques? 35 Copia i completa la taula següent sobre receptors
sensorials, òrgans dels sentits i estímuls que detecten.
• En què es diferencien els mecanismes dels actes
voluntaris i els actes reflexos?
Tipus Òrgan
• Quins hàbits beneficien el sistema nerviós? de receptor dels sentits
• Què són les drogues i per què és recomanable
evitar-ne el consum? Mal de cap
32 Prenent com a model la ruta següent, fes a la llibreta

Escoltar música
esquemes semblants relacionant les paraules
del requadre.
Fred o calor
Estímul Receptor
Veure
Centre
la televisió
nerviós
Resposta Efector
Detectar una
fuita de gas
Cervell – Termoreceptor – Enretirar la mà

36 Elabora una taula en què es relacionin els diferents
Producció de saliva – Paella molt calenta
elements dels quals es compon l’òrgan de l’orella,
Quimioreceptor – Efector muscular – Olor de menjar
segons si estan situats a l’orella externa, mitjana
Efector glandular – Medul·la espinal
o interna.
90
PRACTICA
37 Indica a quines estructures fan referència 40 Tenint en compte que en l’acte reflex participen
aquestes definicions. els tres tipus de neurones, explica el procés que es
a) Capa del globus ocular en què es troben mostra en la imatge.
els fotoreceptors.
A
b) Conducte que comunica la faringe amb l’orella mitjana
i que permet que la pressió sigui la mateixa a banda
i banda del timpà. B
c) Membrana fina i elàstica de l’orella mitjana que vibra

amb les ones sonores.
d) Òrgan responsable del sentit de l’olfacte que es troba
a la part superior de les fosses nasals.
C
e) Element transparent que funciona com una lent
per enfocar la llum cap a la retina.
f) Estructures responsables de detectar els estímuls
següents: pressió per un objecte, fred i calor.
41 Descriu quin recorregut faria el corrent nerviós que es
38 La mielina és una substància que proporciona unes
produeix en les neurones sensitives de la pell dels dits
característiques especials a les cèl·lules nervioses.
d’una mà en tocar una superfície, fins que arriba
a) De quines característiques es tracta? a la zona del cervell corresponent.
b) Investiga quin tipus de substància és la mielina.
42 Indica quines activitats regula els sistema nerviós
c) Quines cèl·lules formen la beina de mielina?
simpàtic i el parasimpàtic.
39 Quan entrem en una habitació fosca, al principi no a) Augmenta el ritme del batec cardíac.
veiem absolutament res, però progressivament
b) Disminueix el peristaltisme en el tub digestiu.
comencem a distingir els mobles. Què és el que ha
passat? Per què al principi no hi veiem gens i després c) Augmenta la secreció de sucs intestinals.
sí? Descriu el procés i els elements que hi intervenen. d) Augmenta la secreció de les glàndules sudorípares.
AMPLIA
La sinestèsia: una facultat poc comuna
El terme sinestèsia té l’origen en la combinació de dues Se sap que la sinestèsia és més freqüent en dones que en
paraules gregues: sin, ’unió’ i estesia, ’sentits’. homes i sembla possible que sigui heretable, ja que és
Es defineix com la percepció conjunta d’un estímul fàcil trobar diversos casos en una mateixa família.
per diversos sentits al mateix temps, o que un mateix A més, s’ha comprovat que aquest fenomen és molt
estímul pugui produir simultàniament dues sensacions freqüent en artistes, com ara músics, pintors, escriptors,
diferents. etc.
Una persona sinestèsica barreja sensacions, de manera 222222222222222222
que els sons poden evocar sabors o els nombres escrits, 43 COMPRENSIÓ LECTORA.
222225555555222222
en llegir-los, poden suggerir colors. 222225222222222222
Una persona sinestèsica
222225222222222222
Les persones sinestèsiques perceben sovint pot descobrir una forma
222225555555222222
correspondències entre tons de colors, tons de sons oculta en una matriu de
nombres com la de la
222225222222222222
i intensitats dels sabors de manera involuntària.
figura abans que altres
222225222222222222
Per exemple, tocar una superfície suau els pot fer sentir
un sabor dolç. persones. Quin fenomen
222225555555222222
creus que deu tenir lloc? 222222222222222222
91
SABER FER
Dissenyar un experiment: el llindar de percepció d’un estímul
El llindar de percepció d’un estímul és la intensitat Com a exemple, triarem un estímul la intensitat del qual
a la qual aquest es comença a percebre. és senzilla de valorar: el sabor salat.
Aquest valor varia d’una persona a una altra i depèn Material necessari
de factors com l’atenció que estigui prestant el subjecte
• Onze gots • Una bàscula de precisió
o la presència d’altres estímuls.
Per aquesta raó, per determinar el llindar de percepció • Aigua • Una proveta
hem de controlar tots aquests factors perquè romanguin • Sal • Un mocador
constants, canviant únicament la variable que ens
interessa: la intensitat de l’estímul. • Una cullereta
Omplim deu gots La persona que fa

amb 100 ml d’aigua l’experiment ha
cadascun. de portar els ulls
embenats amb un
mocador i ha d’estar
asseguda còmodament.
Un got d’aigua sense sal servirà

Utilitzant la bàscula, posem en el primer got 0,1 g per esbandir-se la boca i evitar que
de sal, en el segon 0,2 g, etc., de manera que en el got la persona que fa l’experiment
número deu posarem 1 g de sal. es pugui adaptar a l’estímul.
L’experiment es farà en dues parts. En totes dues cal tenir En la primera part de l’experiment, l’ordre que s’ha
en compte les condicions següents: de seguir per administrar les cullerades serà de menys
• La persona que fa l’experiment no ha d’estar informada a més concentració de sal, és a dir, començarem
de res; cal evitar qualsevol estímul que pugui interferir pel got 1, després el 2, etc.
en l’experiment. Per contra, la segona part de l’experiment es farà sense
cap ordre establert.
• Anirem subministrant cullerades dels gots i anotarem,
en cada cas, si percep el sabor salat o no. La informació aportada per la persona que fa
l’experiment serà anotada en una taula de manera
• Cada dues cullerades s’ha d’oferir un petit xarrup del
ordenada per facilitar-ne la interpretació.
got que té només aigua per esbandir-se bé la boca.
• Podem intercalar de tant en tant una cullerada del got 1a part 2a part
d’aigua sola; d’aquesta manera la persona que està
fent l’experiment no distingirà l’ordre i no estarà Got 1
influïda per les seves expectatives. Got 2
• Hem d’esbandir amb aigua neta la cullera cada cop que
…
la persona que fa la prova la vagi a utilitzar.
92
44 Observa atentament la taula següent, en què s’han a) Per què creus que a la primera part de l’experiment
anotat els resultats de les dues parts de l’experiment, no se li han donat a provar al subjecte l’aigua
i respon a les preguntes. dels gots 9 i 10?
b) Observes alguna discrepància entre els resultats
Es percep salat? de la primera i la segona part de l’experiment?
Got 1a part 2a part c) Què caldria fer per determinar on està realment
1 No No el llindar de percepció del sabor salat en el subjecte?
d) Si repetissis l’experiment i tornessis a obtenir valors
2 No No
diferents entre la part 1 i la 2, quina explicació
3 No No hi donaries?
4 No Sí e) Quina modificació de les condicions de l’experiment
es podria introduir per eliminar aquestes
5 Sí Sí
discrepàncies entre la part 1 i la 2, si es continuessin
6 Sí Sí repetint?
7 Sí Sí
45 Creus que els resultats serien els mateixos si
8 Sí Sí s’haguessin dut a terme sense tapar els ulls? I amb
9 — Sí 50 ml d’aigua en cada got en comptes de 100?
Raona les respostes.
10 — Sí
Una tira còmica sobre la salut dels òrgans dels sentits

Els mitjans de comunicació gràfics, com els diaris • L’encàrrec especifica que:
i les revistes, així com les campanyes publicitàries, – La tira ha d’estar formada per quatre vinyetes
recorren sovint a l’ús de tires gràfiques per en línia.
transmetre una informació.
– Els personatges que apareguin en els dibuixos
Les tires són un tipus de còmic curt format entre una han de ser noies i nois de més o menys la vostra
i quatre vinyetes. Cada vinyeta està separada d’una mateixa edat.
altra per uns espais en blanc anomenats carrers.
A l’interior de les vinyetes es pot recórrer tant
al dibuix com al text, com en els còmics, en forma de
diàlegs entre personatges o missatges que
acompanyen les il·lustracions.
• Feu grups de tres o quatre persones i repartiu-vos
el treball.
• Imagineu que us encarreguen una tira còmica per a
una campanya sobre salut i higiene que ha de sortir
a la premsa. Penseu en un tema que vulgueu
transmetre relacionat amb la salut d’algun òrgan
dels sentits en concret.
93
El sistema endocrí
6 i l’aparell locomotor
SABER
• El sistema endocrí

• Les glàndules endocrines
i les seves hormones
endocrí
• L’aparell locomotor
• L’esquelet
• Els ossos
• Les articulacions
• Els músculs esquelètics
• L’acció dels músculs sobre
l’esquelet
locomotor
SABER FER
• Elaborar i interpretar un bucle

de retroalimentació negativa.
• Interpretar imatges diagnòstiques.
94
Què passa quan correm?
Durant l’exercici físic intens, com una cursa, el nostre organisme es posa a prova:
els músculs necessiten contreure’s i exercir molta força; els ossos i les articulacions han
de suportar fortes tensions; els nostres aparells respiratori i circulatori han de satisfer
les demandes d’oxigen i nutrients dels teixits; i el sistema endocrí ha de coordinar
la resposta dels òrgans a aquesta situació d’estrès.
El nostre cos aconsegueix aquesta gesta amb naturalitat, i se’n recupera ràpidament.
Abans de realitzar qualsevol tipus d’exercici físic és molt important realitzar exercicis
d’escalfament per tal d’evitar lesions tant del nostre sistema esquelètic com muscular.
CLAUS PER COMENÇAR
• Què és el sistema endocrí i de què s’encarrega?

• Has sentit parlar de la insulina? Coneixes quina
relació té amb la glucosa?
• Saps per què els ossos són tan durs? Recordes algun
exemple d’un os llarg? I d’un os pla?
• Coneixes quins òrgans treballen junts per produir
els moviments?
95
1 El sistema endocrí
El sistema endocrí és un altre sistema de coordinació, junt amb el

sistema nerviós. Aquests dos sistemes tenen una gran relació, ja que els
dos són dependents l’un de l’altre. En alguns casos, el sistema nerviós
estimula o inhibeix la secreció d’hormones, mentre que en d’altres les
hormones estimulen o inhibeixen l’acció del sistema nerviós.
El sistema endocrí està format per un seguit de glàndules que estan
repartides per tot el cos, anomenades glàndules endocrines o glàn-
dules de secreció interna, ja que aboquen les substàncies que secre-
ten directament a la sang.
Cèl·lula de la glàndula endocrina Les glàndules endocrines estan formades per
unes cèl·lules especialitzades de tipus secretor,
Receptor que sintetitzen unes substàncies químiques ano-
Vas sanguini menades hormones.
Les hormones, un cop produïdes, són abocades a la
sang i transportades a totes les parts del cos a tra-
vés dels vasos sanguinis. De tota manera, tan sols
exerceixen la seva acció en determinades cèl·lules o
Cèl·lula
Hormones òrgans, anomenats cèl·lula diana o òrgan diana.
diana
Les hormones són «missatgers químics» que:
• Fan la seva funció a distància d’on han estat sintetitzades.
• Les respostes que provoquen són més lentes que les produïdes pel
sistema nerviós, però són més duradores.
• Actuen en quantitats molt petites i, un cop executada la funció, es
degraden molt de pressa. Per això és important que les glàndules en-
docrines les alliberin contínuament mentre són necessàries.
A diferència d’altres sistemes de l’organisme, el sistema endocrí no té
connectats entre si els diversos òrgans que el formen, i es localitzen en
diferents parts del cos.
Relació entre els sistemes nerviós i endocrí

L’hipotàlem és el principal centre d’integració entre els dos sistemes.
Té una funció endocrina i, a més, una funció nerviosa. És una regió de
l’encèfal que rep senyals procedents de nombroses zones del sistema
nerviós.
Aquests senyals fan que l’hipotàlem produeixi altres senyals nerviosos
i certes hormones anomenades factors alliberadors que controlen
l’alliberament d’hormones de la hipòfisi. La hipòfisi és una glàndula
localitzada sota l’hipotàlem, al qual està unida.
Les hormones de la hipòfisi s’alliberen a la sang i actuen sobre altres
Hipotàlem
glàndules endocrines. Aquestes produeixen hormones que actuen so-
bre òrgans i teixits.
Hipòfisi A diferència del sistema nerviós, que respon amb rapidesa als estímuls,
hi ha hormones que tarden mesos a exercir el seu efecte, mentre que
unes altres ho fan només al cap d’uns minuts.
96
El sistema endocrí i l’aparell locomotor 6
El control de la secreció d’hormones

Molts sistemes de control de la secreció d’hormones funcionen per me-
canismes de retroalimentació negativa o feedback. Aquests meca-
nismes s’assemblen al funcionament d’un termòstat en què quan la
temperatura descendeix per sota de l’establerta el termòstat envia un
senyal i la calefacció s’encén.
D’aquesta manera, quan una glàndula rep un estímul, generalment quí-
mic o nerviós, comença a produir hormones. A mesura que augmenta
la quantitat d’aquesta hormona a la sang, se n’inhibeix la secreció. De
la mateixa manera, quan la quantitat d’aquesta hormona és molt baixa,
s’estimula la glàndula corresponent, i augmenta la secreció d’aquesta
hormona. Per mitjà d’aquest mecanisme s’aconsegueix que els nivells
d’hormona en l’organisme es mantinguin pràcticament constants quan
són necessaris.
SABER FER
Elaborar i interpretar un bucle

Estímul
de retroalimentació negativa
Per interpretar un esquema d’aquest tipus cal identificar -
cadascun dels elements representats i les relacions que Hipotàlem
els uneixen.
• Un estímul envia un senyal nerviós a l’hipotàlem. Hormona 1
Aquest, com a resposta, allibera l’hormona 1;
per exemple, un factor alliberador. -
Hipòfisi
• L’hormona 1 arriba a la hipòfisi i activa l’alliberament
de l’hormona 2 a la sang.
• L’hormona 2 estimula el primer òrgan diana; Hormona 2
per exemple, una altra glàndula endocrina.
• Aquesta glàndula allibera l’hormona 3, que arriba Glàndula endocrina
a les cèl·lules diana dels teixits.
• Quan els nivells de les hormones 2 i 3 en sang són
Hormona 3
alts, s’inhibeix la producció d’hormones de la hipòfisi
i de l’hipotàlem i es deixa, per tant, de secretar
l’hormona 3. Cèl·lula diana
1 Identifica cada element que participa en el procés • L’ACTH actua sobre l’escorça suprarenal, una glàndula
següent i dibuixa el bucle de retroalimentació endocrina, i produeix cortisol. Aquesta hormona
negativa. desencadena un conjunt d’efectes metabòlics per
• L’estrès estimula l’hipotàlem, que produeix CRF, afrontar l’estrès.
un factor alliberador d’una hormona de la hipòfisi • Quan la quantitat de cortisol i d’ACTH en sang
anomenada adrenocorticòtropa o corticotropina és elevada, s’inhibeix la producció d’hormones
(ACTH). de la hipòfisi, i l’hipotàlem deixa de secretar cortisol.
ACTIVITATS
2 Indica quines són les característiques principals 3 Per què les hormones només actuen sobre
de les hormones. les cèl·lules diana i no sobre altres cèl·lules del cos?
97
2 Les glàndules endocrines
i les seves hormones
Les glàndules que formen el sistema endocrí es distribueixen per tot

l’organisme i no estan connectades entre si.
Hipòfisi. Està formada per dos lòbuls.

• Anterior o adenohipòfisi. Secreta: Hipòfisi
–H
ormona del creixement. Estimula el creixement
de gairebé tots els teixits de l’organisme,
especialment de l’esquelet.
–H
ormona estimulant de la tirode (TSH). Estimula Tiroide
la producció d’hormones de la glàndula tiroide.

–G
onadotrofines. L’hormona fol·liculostimulant Paratiroide
(FSH) i la luteïnitzant (LH) actuen sobre els ovaris
i els testicles regulant-ne l’activitat.
Glàndules
–A
drenocorticòtropa (ACTH). Estimula la secreció suprarenals
de les glàndules suprarenals.
–P
rolactina. Estimula la secreció de llet a les mames
Pàncrees
després del part.
• Posterior o neurohipòfisi. Produeix:
– Antidiürètica (ADH). Actua sobre els ronyons. Redueix
la quantitat d’aigua que s’elimina amb l’orina.
– Oxitocina. Activa les contraccions de l’úter en el part.
Després del naixement estimula la producció de llet
a les mames de la mare.
Testicles. Glàndula masculina

que secreta testosterona. Intervé
en el desenvolupament dels
Adenohipòfisi òrgans sexuals
Neurohipòfisi i dels caràcters sexuals
secundaris, i també en
la producció d’espermatozoides.
4 Observa les imatges i localitza les glàndules endocrines que són parells.
5 La síndrome de Cushing és un trastorn produït per l’excés d’una

hormona suprarenal. Investiga de quina hormona es tracta i localitza
en el dibuix la zona on es produeix.
98
Tiroide. Té dos lòbuls i està situada al coll, davant la tràquea i a sota de la laringe. Secreta:
• Triiodotironina i Tiroxina. Regulen el metabolisme de l’organisme i afavoreixen la maduració
del sistema nerviós.
• Calcitonina. Afavoreix el dipòsit de calci en els ossos i en disminueix la concentració
en sang.
Paratiroides. Són quatre glàndules

petites adherides a la tiroide.
Produeixen la parathormona,
que regula la quantitat de fòsfor
i de calci a la sang.
Glàndules suprarenals. N’hi ha dues i estan Escorça

situades sobre els ronyons. En cadascuna hi ha
dues zones:
• Escorça. Secreta cortisol, que estimula
la producció de glucosa i la degradació
de greixos i proteïnes. També té efectes Medul·la
antiinflamatoris i antial·lèrgics.
• Medul·la. Secreta adrenalina. Afavoreix l’activitat muscular intensa
i prepara l’organisme davant de situacions d’alarma.
Pàncrees. Té forma allargada i plana i està darrere

l’estómac. Produeix dues hormones que controlen
la quantitat de glucosa en la sang:
• Insulina. Redueix la quantitat de glucosa en la sang,
ja que facilita que entri a les cèl·lules per ser emmagatzemada o utilitzada
com a energia per tots els teixits, sobretot el fetge i els músculs.
Ovaris. Glàndula femenina que
secreta estrògens que intervenen • Glucagó. Augmenta la quantitat de glucosa en la sang en afavorir
en el desenvolupament dels òrgans la transformació del glucogen de les cèl·lules en glucosa que passa
sexuals i dels caràcters sexuals a la sang.
secundaris, i progesterona, que
regula el cicle menstrual i prepara
l’organisme per a l’embaràs.
ACTIVITATS
6 Quina hormona afavoreix el dipòsit de calci en els ossos?

Quina glàndula endocrina la produeix?
7 Si la quantitat de glucosa que hi ha en la sang augmenta, quina

hormona es produirà? Com deu actuar aquesta hormona?
8 Quina hormona prepara les mames i estimula la producció de llet

i quina n’estimula l’expulsió?
99
3 Hàbits saludables del sistema endocrí
En una persona sana, cada hormona és fabricada en la quantitat justa

que l’organisme necessita. De tota manera, i a causa de diversos factors,
aquesta quantitat pot estar per sobre o per sota dels nivells que es con-
sideren normals, i això provoca trastorns importants.
Per prevenir aquests trastorns i com que el sistema endocrí està relacio-
nat amb tots els altres sistemes, els hàbits i les actituds que afavoreixen
la salut d’aquest sistema són els mateixos que beneficien els altres siste-
mes. Entre aquests hàbits destaquen:
• S eguir una dieta equilibrada.
• Practicar esport de manera regular i moderada.
• Adoptar una actitud responsable davant el consum de substàncies
dopants.
SABER-NE MÉS
Regulació del sucre en sang

La quantitat de glucosa a la sang (glucèmia) es manté
constant al voltant d’1 g per cada litre de sang.
La regulació de la glucèmia es duu a terme per mitjà
d’un mecanisme de retroalimentació negativa
que depèn de la quantitat de glucosa a la sang.
Les hormones que mantenen aquest nivell són
la insulina i el glucagó, totes dues secretades
pel pàncrees. L’acció de les dues hormones
és antagònica. En els dos casos, la durada de l’efecte a font d’energia, cosa que fa que es mantingui a la sang
de l’hormona és l’adequada per al bon en quantitats superiors a les normals. Això, amb
funcionament de l’organisme. Després d’un àpat el temps, causa malalties del cor, ceguesa, insuficiència
abundant en glúcids, la quantitat de glucosa renal, etc. Hi ha diversos tipus de diabetis. Les més
a la sang augmenta per sobre dels nivells normals. comunes són les següents:
Com a resposta a aquest estímul, les cèl·lules • La diabetis de tipus I, també anomenada diabetis
del pàncrees secreten insulina, que s’aboca a la sang. insulinodependent. Sol afectar persones joves
Això provoca l’entrada de glucosa a les cèl·lules i és deguda a una manca de les cèl·lules del pàncrees
musculars i al fetge, i s’aconsegueix que els nivells que produeixen la insulina. Es tracta subministrant
de glucosa a la sang disminueixin. Quan el nivell de diàriament insulina mitjançant injeccions.
glucosa a la sang disminueix, i es tornen a establir • La diabetis de tipus II, o diabetis no
els valors normals, el pàncrees deixa de produir insulina. insulinodependent. Generalment, afecta persones
Per contra, quan la quantitat de glucosa a la sang de més de quaranta anys. Es produeix perquè
disminueix per sota dels nivells normals, el pàncrees les cèl·lules de l’organisme no utilitzen la insulina
secreta glucagó. Aquesta hormona estimula el fetge de manera adequada, i com a resultat consumeixen
i el múscul perquè les seves cèl·lules alliberin glucosa, menys glucosa, fet que augmenta la quantitat
que s’aboca a la sang. d’aquest glúcid a la sang.
Una malaltia relacionada amb la insulina és la diabetis. F Què és la glucèmia? Quines hormones són les que
Es tracta d’una malaltia crònica deguda a l’escassetat s’encarreguen de controlar-la?
o la manca d’insulina, fet que impedeix a l’organisme F Fes dos esquemes que representin l’acció de la insulina
absorbir el sucre (glucosa) de la sang i fer-lo servir com i el glucagó.
100
4 L’aparell locomotor
L’aparell locomotor permet el moviment del nostre cos. Està format pel
sistema esquelètic i el sistema muscular, i executa les respostes mo-
tores elaborades pel sistema nerviós.
• Sistema esquelètic. Constitueix la part passiva de l’aparell locomo-
tor. Està format per l’esquelet, que és una mena de carcassa interna
mòbil integrada pels ossos i per estructures complementàries, com
són les articulacions i els lligaments, que permeten la unió dels
ossos. Entre les funcions que duu a terme destaquen les següents:
intervé en el moviment del cos, dóna forma i suporta el pes del cos,
protegeix dels cops els òrgans interns, permet que s’hi encastin els
músculs esquelètics, emmagatzema calci i fòsfor, i produeix cèl·lules
sanguínies a la medul·la òssia.
El conjunt d’ossos del cos s’anomena esquelet i es divideix en tres ACTIVITATS
zones: el cap, el tronc i les extremitats.
9 Assenyala les funcions
• S
istema muscular. Constitueix la part activa de l’aparell locomotor. principals de l’aparell
Està format pels músculs i els tendons. Entre les funcions que duu locomotor.
a terme destaquen les següents: produeix els moviments necessaris
per fer les funcions vitals, manté la posició i permet la mímica, que és 10 Quin és el component actiu
el conjunt de gestos corporals que serveixen per expressar els senti- de l’aparell locomotor?
ments. Quin és el passiu? Raona
Els músculs es relacionen amb el sistema nerviós a través dels nervis, la resposta.
i estan units al sistema esquelètic per mitjà dels tendons.
Sistema esquelètic Sistema muscular
Vista frontal Vista lateral esquerra Vista frontal Vista dorsal
Cap
Musculatura frontal externa
Musculatura dorsal externa

Musculatura frontal interna
Musculatura dorsal interna
Tronc
Extremitats
L’aparell locomotor actua com un sistema de palanques en què, per ori-

ginar els moviments i desplaçaments del cos, el component actiu, els
músculs, exerceix forces sobre el passiu, els ossos.
101
5 L’esquelet
L’esquelet humà adult està format per 206 ossos. Per estudiar-lo, es pot
dividir en esquelet axial i esquelet apendicular.
L’esquelet axial
És la part de l’esquelet que es troba en l’eix del cos. El formen el crani, els
ossos de la cara, la caixa toràcica i la columna vertebral.
Crani. Protegeix l’encèfal.
1 • Frontal. Constitueix la base òssia del front 1 .
• Parietals. Serveixen de sustentació a les meninges 2 .
2 • Temporals. Conformen els conductes auditius 3 .
5 • Occipital. Té un orifici per on passa la medul·la espinal 4 .

3
Ossos de la cara. Protegeixen els òrgans dels sentits.
6
4 • Nasals. Constitueixen la part superior del nas 5 .
7 • Maxil·lar superior. Conté alvèols dentals 6 .
• Maxil·lar inferior o mandíbula. Conté alvèols dentals. És el més
resistent dels ossos facials 7 .
1 Caixa toràcica. Protegeix els grans va-

sos i òrgans com el cor i els pulmons.
• Estern. Constitueix la part anterior de
la caixa toràcica 1 .
2 • C ostelles veritables. N’hi ha set.
S’uneixen mitjançant cartílag a l’estern,
i per darrere a les vèrtebres dorsals 2 .
• Costelles falses. N’hi ha tres i s’unei-
3 xen mitjançant cartílag entre si i amb
les últimes costelles veritables 3 .
4 • Costelles flotants. N’hi ha dues i te-
nen l’extrem anterior lliure 4 .
Columna vertebral. Protegeix la me-

dul·la espinal. S’hi diferencien cinc re-
1 gions:
• Cervical. Set vèrtebres que formen el
coll 1 .
2 • Dorsal. Dotze vèrtebres que s’articulen
amb les costelles 2 .
• Lumbar. Cinc vèrtebres que correspo-
nen a la zona inferior de l’esquena 3 .
3
• S acra. Cinc vèrtebres soldades que
formen l’os sacre 4 .
4
• Coccígia. Quatre o cinc vèrtebres uni-
5 des que formen el còccix 5 . Vista anterior
102
L’esquelet apendicular
Està format pels ossos de les extremitats superiors i inferiors i les cintures
escapular i pelviana que els uneixen a l’esquelet axial. 1
Cintura escapular. Uneix els ossos de l’extremitat superior amb l’esquelet

2
axial.
3
• Clavícula. És un os prim en forma de S. Té posició horitzontal i s’articula
amb l’estern i l’omòplat 1 .
• Omòplat o escàpula. És un os pla i triangular gran. S’articula amb la cla-
vícula i l’húmer 2 .
4
Extremitat superior.
5
• Húmer. És l’os del braç i s’articula amb la cintura escapular. És el més am-
ple i llarg de l’extremitat superior 3 .
• Cúbit. És a la part interna de l’avantbraç. Forma la prominència del colze 4 . 6
7
• Radi. És a la part externa (la del polze) de l’avantbraç. És paral·lel al cúbit 5 .
• Carp. Constituït per vuit ossos disposats en dues fileres que formen el ca- 8
nell 6 .
• Metacarp. Forma el palmell de la mà. Hi ha un os metacarpià per a cada dit
7. 1
• Falanges. Són els ossos dels dits. Cada dit té tres falanges, tret del polze,
que en té dues 8 .
Cintura pelviana. Té forma d’anell i uneix 2
les extremitats inferiors a l’esquelet axial. La 3
componen dos ossos coxals units. Cada coxal
està format per tres ossos soldats: 4
• Ili. És el més gran, està soldat al sacre i for-
ma el maluc 1 .
5
• Pubis. És a la part anterior i tanca la cavitat
pelviana per davant 2 .
• Isqui. És a la part inferior i posterior. Ser- 6
veix de suport en asseure’s 3 . 7
Extremitat inferior.
• Fèmur. És l’os de la cuixa i s’articula amb
la cintura pelviana. És el més llarg, pesant i 8
resistent del cos 4 . 9
10
• Ròtula. És un petit os triangular a la cara
anterior del genoll 5 .
• Tíbia. És l’os més gran de la cama i està
situat a la part interna 6 . ACTIVITATS
• P eroné. Situat a la cama, és un os prim
paral·lel a la tíbia 7 . 11 A quins ossos s’uneixen
les costelles? De quina
• Tars. Es compon de set ossos que formen
estructura formen part
la part posterior del peu 8 .
i quina funció tenen?
• Metatars. Forma la zona mitjana del peu.
Hi ha un os metatarsià per a cada dit 9 . 12 En què es diferencia
• Falanges. Són els ossos dels dits. Hi ha la cintura escapular
tres falanges per a cada dit, excepte el pri- de la cintura pelviana?
Vista posterior mer dit, que és el gros, que en té dues 10 .
103
6 Els ossos
Els ossos són òrgans de consistència dura. Estan formats principalment

per calci i fòsfor, una substància fibrosa anomenada col·lagen i unes
cèl·lules, els osteòcits.
La part externa dels ossos està formada per teixit ossi compacte, men-
tre que la part interna està formada per teixit ossi esponjós. Segons la
forma, es poden classificar en:
Ossos curts Ossos llargs Ossos plans
Tenen una forma cúbica Tenen forma allargada i cilíndrica. Presenten forma de plaques, corbes
o arrodonida, La seva funció és proporcionar o planes. Solen
com les vèrtebres sustentació i permetre el moviment tenir una funció
o els ossos del cos. Els ossos de les extremitats, protectora,
del carp. com ara el fèmur i l’húmer, són ossos com ara l’omòplat
Estan formats llargs. i els ossos del crani.
per teixit ossi Estan formats per dues
esponjós, capes de teixit ossi compacte,
limitat per una d’interna i una d’externa,
una escorça prima i entre totes dues hi ha una capa prima
de teixit ossi compacte. de teixit ossi esponjós.
Parts i teixits d’un os llarg Els ossos llargs presenten les parts següents:
1 • Teixit ossi esponjós. Constituït per làmines dures formant envans
Epífisi que envolten petits espais. Es localitza a les epífisis dels ossos llargs i
a l’interior de la majoria dels altres ossos 1 .
Metàfisi
• Medul·la roja dels ossos. Teixit que ocupa els espais que delimita el
teixit ossi esponjós. Té la funció de fabricar cèl·lules sanguínies 2 .
2 • M edul·la groga dels ossos. Teixit adipós que ocupa la cavitat
medul·lar de la diàfisi dels ossos llargs 3 .
• Teixit ossi compacte. Ocupa la major part de la diàfisi dels ossos
Diàfisi 3 llargs i la part externa de tots els ossos. Proporciona rigidesa a l’os 4 .
• Cartílag. Durant el creixement, la metàfisi conté una zona d’aquest
4 teixit per on creixen els ossos. A mesura que anem creixent, el cartílag
es comença a reforçar amb sals minerals i es converteix en os 5 .
Metàfisi
ACTIVITATS
5
Epífisi 13 Indica a quin tipus corresponen, segons la forma, els ossos
següents: cúbit, tíbia, frontal. En quins hi ha una cavitat
medul·lar?
14 Els ossos creixen de longitud fins

a l’edat adulta. En quina part de l’os
es localitza la zona de creixement?
Quin teixit la forma?
104
7 Les articulacions
Les articulacions són les estructures que uneixen els ossos contigus en-
tre si, de manera que impedeixen que se separin. Segons la mobilitat
que tinguin, es distingeixen diferents tipus d’articulacions: mòbils, se-
mimòbils i immòbils.
• Articulacions mòbils permeten fer una gran varietat de movi-
ments entre els ossos que les formen. Els ossos no estan en con- A
tacte directe, ja que tenen els extrems recoberts per una càpsu-
Cartílag articular
la articular de cartílag. D’aquestes càpsules surten els
lligaments que uneixen els ossos entre si i impedeixen que se
separin.
A més, entre els ossos hi ha una bossa d’un líquid incolor i
viscós, el líquid sinovial, que actua com a lubrificant i com a
amortidor per disminuir el fregament entre els ossos. El col- Càpsula articular
ze, l’esquena i el genoll, per exemple, són articulacions mò-
bils A .
• Articulacions semimòbils uneixen fortament els ossos però
permeten que puguin fer un petit moviment. Entre els ossos
que s’uneixen hi ha cartílags i lligaments que enforteixen Lligament
l’articulació. Les articulacions de les vèrtebres són d’aquest tipus.
Entre vèrtebra i vèrtebra hi ha els discos intervertebrals, que
són cartílags que permeten una petita inclinació de les vèrtebres B .
• A
rticulacions immòbils, també anomenades sutures, no permeten
el moviment dels ossos entre si. Per exemple, les articulacions que
uneixen els ossos del crani. En aquest tipus d’articulacions, els ossos
estan a tocar l’un de l’altre, com les peces d’un trencaclosques, fet que
permet una unió molt sòlida C .
B
C
Sutura Sutura
frontoparietal interparietal
Vèrtebra
Disc intervertebral Sutura

lambdoidea
Lligament
ACTIVITATS
15 Descriu els elements d’una articulació mòbil. En què es diferencia

de les articulacions immòbils?
16 Quin tipus d’articulació són el colze i l’espatlla? Justifica la resposta

i indica els ossos que les formen.
105
8 Els músculs esquelètics
Els músculs estan formats per cèl·lules allargades anomenades fibres

musculars. Aquests òrgans es poden contreure o relaxar i això fa que
canviïn de longitud i permetin el moviment.
Els músculs esquelètics són, juntament amb els ossos, els que formen
l’aparell locomotor. Aquests músculs s’uneixen als ossos mitjançant ten-
dons i els podem localitzar per tot el cos.
1 Cap i coll:
• Músculs de la mímica. Són els músculs de l’expressió de la cara.
2 5 El frontal 1 aixeca les celles i arruga el front, els nasals 2 arruguen
6 el nas, els buccinadors 3 inflen les galtes, els risoris 4 estiren els
3 llavis i els orbiculars de les parpelles 5 i dels llavis 6 obren i tan-
4 quen els ulls i la boca.
7 • Músculs de la masticació, com el masseter 7 .
• Músculs del coll. Els músculs esternoclidomastoïdals 8 giren el cap
8
cap als costats i cap a endavant.
Tronc:
• Anteriors. Els pectorals majors 1 , que mouen els braços, i els rectes
majors de l’abdomen 2 , que intervenen en la flexió del tronc.
• Posteriors. Els trapezis 3 , que aixequen l’espatlla, i els dorsals am-
ples 4 , que participen en el moviment dels braços.
3
4
2
1 7
Extremitat superior:
• Espatlla. El deltoide 1 aixeca el braç i el desplaça cap endavant
i cap enrere.
• Braç. El bíceps braquial 2 flexiona l’avantbraç i el tríceps bra-
8 quial 3 l’estén.
2 3
9 • Avantbraç. Els músculs de l’avantbraç fan moviments com girar
la mà 4 , flexionar o estendre 5 la mà sobre l’avantbraç i flexio-
4
nar 6 o estendre els dits.
10 Extremitat inferior:
• Pelvis. Els glutis 7 mantenen la posició dreta del cos. Altres
5 11 músculs de la pelvis aixequen la cuixa.
• Cuixa. El quàdriceps crural 8 estén la cama i el bíceps crural 9
12
la flexiona.
6 • Cama. Els músculs de la cama fan moviments com estendre 10
o flexionar 11 el peu, estendre o flexionar 12 els dits.
106
Estructura del múscul esquelètic

Els músculs esquelètics fan moviments ràpids i voluntaris. Els mús-
culs esquelètics estan formats per fibres musculars estriades.
Cada fibra està envoltada d’una capa fina de teixit
conjuntiu, anomenada endomisi. Les fibres
s’agrupen i formen feixos musculars, que s’en-
Epimisi Múscul
volten d’una membrana de teixit conjuntiu
anomenada perimisi. Alguns d’aquests
feixos musculars formen el múscul, que, al Perimisi
seu torn, està envoltat d’una altra capa de
teixit conjuntiu que rep el nom d’epimisi. Feix muscular
A l’extrem dels músculs, les unions de

Endomisi
tots els embolcalls de teixit conjuntiu for-
men els tendons, que uneixen el múscul
Fibra muscular
a l’os.
Tendó
Tipus de músculs esquelètics

Els músculs es poden classificar atenent a diferents criteris, com ara la
mida, la funció, la forma, etc. Per exemple, segons la disposició dels
feixos en relació amb els tendons, els músculs poden ser, per exemple,
triangulars, fusiformes o orbiculars.
Triangulars Fusiformes Orbiculars
Tenen forma de fus, amples al centre

i estrets als extrems. Quan en un extrem
Tenen aspecte triangular. hi ha més d’un tendó, el múscul s’anomena Els feixos es disposen
Cobreixen una zona àmplia bíceps, tríceps o quàdriceps. El múscul de forma circular envoltant
i convergeixen en un tendó bíceps del braç és un exemple de múscul un orifici o obertura. En són
central. N’és un exemple fusiforme amb dos tendons en un dels seus exemple els músculs
el múscul pectoral major. extrems. orbiculars de les parpelles.
Segons la funció poden ser: flexors i extensors, que apropen o sepa-

ren dues parts d’un membre; abductors i adductors, que allunyen o
apropen una extremitat a l’eix del cos; pronadors o supinadors, que
giren una extremitat; elevadors i depressors, que aixequen o abaixen
una part del cos, o esfínters i dilatadors, que tanquen o obren un forat
corporal.
ACTIVITATS
17 Indica quins músculs deuen participar en l’expressió de la cara

d’una persona que està enfadada.
18 Descriu l’estructura dels músculs esquelètics.
107
9 L’acció dels músculs sobre l’esquelet
Tríceps Tríceps Els moviments i les posicions del nostre cos són el resultat de l’acció
contret relaxat combinada dels músculs esquelètics sobre els ossos.
Quan un múscul es contreu, augmenta de gruix i disminueix la distància
entre els tendons de tots dos extrems. En escurçar-se, estira l’os al qual
Bíceps
està ancorat, el mou, i el fa girar en l’articulació. Quan el múscul es rela-
contret
xa, s’allarga. En allargar-se, deixa d’estirar l’os i permet que aquest tor-
ni a la seva posició inicial.
Tot moviment és degut a l’acció conjunta de dos o més músculs esque-
lètics que actuen en el mateix sentit, agonistes, o en sentit oposat, anta-
gonistes. Aquests últims treballen per parelles, de manera que si un es
Bíceps
contreu, l’altre es relaxa, i a l’inrevés. Per exemple, la flexió de l’avantbraç
relaxat
sobre el braç té lloc quan el bíceps braquial es contreu i el seu múscul
antagònic, el tríceps braquial, situat a la part oposada del braç, es relaxa.
Els ossos, els músculs i les articulacions que intervenen perquè es pro-
dueixi un moviment funcionen com una palanca.
En una palanca es distingeixen tres elements bàsics:
• Punt
de suport (A). És on se sosté la palanca i sobre el qual actuen
dues forces oposades.
• P
unt de potència (P). És on s’aplica la força que provoca el desplaça-
ment.
• P
unt de resistència (R). És on s’aplica la força que s’oposa al movi-
ment.
Segons la posició relativa d’aquests tres elements, es consideren tres ti-
pus de palanques que es poden reconèixer en el nostre cos. Així, les ac-
cions de l’aparell locomotor adreçades a mantenir la posició i l’equilibri
del cos són palanques de primer gènere, i les accions que desencadenen
moviment i locomoció són palanques de segon i tercer gènere.
Palanca de primer gènere Palanca de segon gènere Palanca de tercer gènere
N’és un exemple la palanca que forma N’és un exemple la palanca que forma N’és un exemple la palanca
el cap amb la columna vertebral l’articulació de la cama amb el peu responsable de la flexió de l’avantbraç
i el múscul espleni. La resistència i els músculs bessons. Quan caminem sobre el braç. La resistència és el pes
és el pes del cap, la potència l’exerceix recolzem la part davantera del peu de la mà; el punt de suport, el colze,
el múscul i el punt de suport és i aixequem el taló, i amb això el cos, que i la potència, la contracció del bíceps.
la columna vertebral. descansa sobre els ossos de la cama.
R P
A
R
P
R
A A P
108
10 Hàbits saludables de l’aparell locomotor
Per mantenir en bon estat els ossos, els músculs i les articulacions, cal
tenir en compte hàbits com ara:
• Fer exercici físic regularment. L’exercici físic estimula els músculs
i les articulacions, i reforça i dóna elasticitat als lligaments. De tota
manera, quan l’esport es practica de manera incorrecta, pot provocar
lesions greus, com ara distensions i fractures. És important començar
l’exercici amb un escalfament gradual i seguir un procés de prepara-
A
ció.
• Portar calçat adequat. El peu permet repartir el pes del cos entre el
taló i la punta. Quan es porta una sabata massa alta o massa estreta,
es poden provocar danys als músculs i als ossos de tot el cos, espe-
cialment a la columna vertebral, els genolls i els turmells.
• Fer una dieta equilibrada. L’aportació de calci, fòsfor i vitamina D
ajuda a mantenir sans els ossos. L’alimentació és important durant B
tota la vida, però especialment durant la infantesa i l’adolescència,
que són les etapes en què els ossos creixen. D’altra banda, l’obesitat
fa que l’esquelet estigui sotmès a una càrrega excessiva que pot tenir
repercussions en el seu bon funcionament.
• Adoptar posicions corporals correctes. La manera d’agafar un C
objecte de terra, de seure, de dormir, de caminar o d’estar dret pot
afectar de maneres diverses la columna vertebral i provocar-hi altera-
cions.
• No carregar pesos excessius a l’esquena. L’ús continuat de mot-
xilles excessivament carregades fa que l’esquena adopti una curvatu-
ra que és incorrecta i, amb el temps, pot provocar contractures mus-
culars, luxacions, etc. S’ha d’evitar portar pesos innecessaris i és
convenient dur les motxilles penjades al centre de l’esquena.
SABER-NE MÉS
D
El complex d’Adonis
El complex d’Adonis és un trastorn mental que es caracteritza per una
forta obsessió d’aconseguir un cos musculós. Tot i que comparteix
algunes característiques amb malalties com ara l’anorèxia, no es tracta
estrictament d’un trastorn alimentari, i la comunitat mèdica internacional
no el considera una malaltia.
Les persones que pateixen el complex d’Adonis, a més de tenir una
pràctica esportiva excessiva, també tenen una dieta desequilibrada,
amb una manca completa de greixos i un excés de glúcids i de proteïnes.
A més, sol anar acompanyada d’un consum incontrolat d’anabolitzants,
uns derivats sintètics d’hormones masculines que fan que augmenti INTERPRETA LA IMATGE
la massa muscular a costa de greus efectes secundaris: augment
del desenvolupament mamari, caiguda del cabell, acne, depressió, 19 Explica les posicions
afeccions cardíaques i hepàtiques, impotència en els homes, etc. correctes i incorrectes que
es mostren en les imatges
F Busqueu informació sobre aquest complex i feu un debat.
de cada moviment.
109
ACTIVITATS FINALS
20 RESUM. Fes el resum de la unitat fent servir aquestes 25 Anomena les parts de l’articulació següent i digues
paraules clau. de quin tipus és.
• Sistema endocrí • Sistema nerviós
• Articulacions • Sistema esquelètic
A
• Sistema muscular • Ossos F
• Hormones • Músculs esquelètics
21 EXPRESSIÓ ESCRITA. Defineix els conceptes següents: E

B
• Hormona • Retroalimentació negativa
• Cèl·lules diana • Lligament D
• Factor alliberador • Tendó
22 Determinades hormones disposen d’una altra C

hormona amb efectes contraris o antagònics.
Escriu dos exemples.
26 Què són els tendons? De què estan constituïts?
23 Anomena les glàndules endocrines assenyalades On està situat el tendó d’Aquil·les? Quina funció fa?
a la imatge.
27 Copia la taula i completa-la.
A
B Múscul Part del cos
Masseter
C
Frontal
D
Esternoclidomastoïdal
Trapezi
E F
Pectoral
Dorsal ample
Deltoide
24 Anomena els principals ossos i músculs del cos humà
Sartori
assenyalats a les imatges.
Bessó
A
A
B G 28 En els nounats els ossos del crani no estan articulats.
B
Entre els ossos hi ha espais membranosos no
I C H
C ossificats. Dels sis espais que hi ha, els més evidents
J D I són els dos superiors: un té forma de rombe i es
D
localitza a la part més alta del cap; l’altre té forma
K E J triangular i se situa per sobre del clatell.
E
L A mesura que el nadó creix, els ossos del crani també
F creixen i aquests espais es fan cada vegada més petits.
M Cap als divuit mesos ja s’han tancat del tot.
G
N F a) Quin nom reben aquests espais?
H
b) Quina funció creus que tenen?
O
c) Com s’anomena el procés per mitjà
P del qual aquests espais es van
reduint fins que es tanquen?
110
PRACTICA
29 Explica amb un esquema com es regula la quantitat 31 Digues a quina part de l’os o a quin tipus de teixit
de calci en la sang. Has d’incloure-hi les glàndules, les corresponen cada lletra.
hormones i els òrgans diana que participen en el procés. D
A
30 El gràfic següent mostra els nivells d’insulina B
E
i de glucosa en sang que es registren en una persona
després d’ingerir dues cullerades de sucre.
F
180 280
C
170 260 G
Insulina
160 240
150 220
Glucosa (mg/100 cm3)
Insulina (mg/100 cm3)

140 200 H
130 180
120 160
110 140
100 120
90 100
Glucosa
80 80
32 Investiga quins músculs s’exerciten en el moviment
70 60
60 40 del dibuix.
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60
Temps (min)
a) Per què hi ha un desfasament en el temps entre

els nivells màxims de glucosa i d’insulina?
b) Dibuixa el possible gràfic que s’obtindria si el sucre fos
consumit per una persona diabètica.
AMPLIA
Curvatures de la columna vertebral Corba
cervical
La columna vertebral, si s’observa de costat, presenta
quatre corbes normals, que són importants perquè Corba
augmenten la seva resistència, ajuden a mantenir dorsal
l’equilibri quan estem drets i absorbeixen els esforços Corba

que es fan en caminar, córrer o saltar. lumbar
Però la columna vertebral pot presentar diverses Corba

curvatures anormals; per exemple: sacra
• Cifosi. Curvatura dorsal augmentada.

• Lordosi. Curvatura lumbar augmentada.
• Escoliosi. Desviació en forma de S.
33 COMPRENSIÓ LECTORA. Descriu les corbes normals

i les anormals de l’esquena i explica les diferències
que hi ha entre les unes i les altres.
34 Busca informació sobre les possibles causes,

els símptomes que produeixen i el tractament
habitual de cadascuna de les deformacions
Cifosi Lordosi Escoliosi
de l’esquena de què parla el text i explica-ho.
111
SABER FER
Interpretar imatges diagnòstiques
El procés mitjançant el qual una malaltia s’identifica, és a dir, el diagnòstic,

es basa en els símptomes i els signes que manifesta la malaltia
i en un conjunt de tècniques i proves que ajuden a detectar-la.
El diagnòstic per imatge és el diagnòstic mitjançant tècniques que creen
imatges del cos humà. La radiografia utilitza raigs X, un tipus de radiació.
En aquesta tècnica, la imatge s’obté per la impressió en una pel·lícula
fotogràfica o placa d’una petita quantitat de radiació que travessa una
zona del cos. Cada tipus de teixit de l’organisme deixa passar quantitats
diferents d’aquesta radiació, de manera que la placa s’impressiona amb
més o menys intensitat.
Els teixits tous, com els músculs i els cartílags, deixen passar la major part
de la radiació. Aquesta impressiona la placa i s’obté una imatge ennegrida.
Els teixits densos, com els ossos, no deixen passar gairebé la radiació, l’absorbeixen, i això s’observa
en la radiografia com una imatge blanca més o menys intensa.
També deixen imatges blanques els objectes metàl·lics, com ara cargols, plaques o pròtesis utilitzats
en cirurgia, fins i tot els adorns metàl·lics i altres objectes.
Les radiografies són molt útils per estudiar els ossos. Aquestes imatges permeten detectar si tenen
alguna malformació, fractura, dislocació, etc.
35 Observa la radiografia de la mà i respon. 36 Aquesta radiografia mostra un cap en vista lateral.

Observa i respon.
a) Localitza-hi el cúbit i el radi. a) Descriu les parts de l’esquelet axial que es veuen
b) Identifica-hi els ossos del carp i del metacarp. en la radiografia.
c) Identifica-hi cadascun dels dits pel seu nom. b) En quina zona els ossos tenen una densitat més
Quantes falanges comptes en cadascun? gran: al crani o a la zona del nas? Raona la resposta.
d) Localitza i explica quin tipus d’articulacions són c) Què deuen ser les taques blanques assenyalades
les metacarpofalàngiques. amb una fletxa?
112
37 Observa aquestes radiografies. La imatge A 38 Segons la zona per on entrin els raigs X al cos, es
correspon a una fractura d’uns ossos de l’extremitat parla de diferents tipus d’imatges. Moltes vegades
superior. La imatge B mostra els resultats es fa una radiografia lateral i una altra anteroposterior,
de la intervenció quirúrgica efectuada per aproximar en aquest cas del peu dret.
els fragments desplaçats de la fractura.
A B
A B
a) Coneixes el nom dels ossos fracturats? Saps amb

a) Quins ossos es poden identificar clarament
quins ossos s’articula?
en la imatge anteroposterior? I en la lateral?
b) Identifica la zona de fractura. A quina part de l’os
b) Compara la imatge del peu i la de la mà i explica
es localitza, a l’epífisi o a la diàfisi?
si realment es pot establir un paral·lelisme entre
c) Busca informació i explica quina solució s’ha fet servir els ossos de les extremitats superiors i inferiors.
per col·locar els ossos al seu lloc, és a dir, per reduir
les fractures i subjectar els fragments.
Un vídeo sobre higiene postural

El vostre objectiu amb la realització d’aquest vídeo
és prevenir les lesions musculoesquelètiques.
Ensenyareu a la comunitat escolar de qualsevol
centre els hàbits posturals correctes en activitats
quotidianes com seure, aixecar objectes o portar
la motxilla sense que l’esquena pateixi.
Per dur a terme l’activitat, seguiu aquests passos:
• Formeu grups de tres o quatre persones i recolliu • Trieu el lloc on fareu l’enregistrament.
informació sobre hàbits posturals. Podeu consultar • Podeu aparèixer en el vídeo explicant alguna cosa
Internet. o gravar la veu després. També podeu utilitzar
• Per fer el vídeo, si no disposeu de càmera, podeu música o llegir un text explicatiu mentre es veuen
utilitzar un telèfon mòbil amb càmera. les imatges.
• El vídeo ha de ser curt: d’un a cinc minuts. • Visualitzeu tots els vídeos i decidiu entre tota
• Abans de gravar, decidiu com donareu a conèixer la classe quin dels vídeos faríeu servir per a una
aquests hàbits i elaboreu un guió. campanya de prevenció i per què.
113
SABER
• La funció de reproducció

• El sexe i la sexualitat
• Els cicles de l’aparell reproductor
femení
• La fecundació
• L’embaràs
• El part
• L’esterilitat i les tècniques
• Els mètodes anticonceptius
• Les malalties de transmissió
sexual
SABER FER
• Interpretar imatges ecogràfiques

de l’embaràs.
114
La fecundació in vitro
El doctor Robert Edwards va ser guardonat el 2010 amb el premi Nobel de Fisiologia
i Medicina pel desenvolupament de la tècnica de la fecundació in vitro (FIV).
Al llarg de la seva investigació, Edwards va aconseguir desenvolupar cultius que van
permetre que els òvuls extrets del cos d’una dona fossin fecundats per espermatozoides,
i que després l’embrió es pogués implantar en l’úter.
El naixement el 1978 de Louise Brown, el primer infant proveta del món, gràcies
a la tècnica de fecundació in vitro, va constituir un esdeveniment històric.
CLAUS PER COMENÇAR
• Quins canvis físics es produeixen durant

la pubertat?
• Quins òrgans coneixes dels aparells
reproductors femení i masculí?
• Com té lloc el procés de la fecundació?
• Què passa durant el procés de l’embaràs?
I en el part?
• Què són els mètodes anticonceptius?
Enumera dos.
• Explica que creus que és la violència
masclista.
115
1 La funció de reproducció
La reproducció de l’ésser humà és una reproducció sexual. Les dones

produeixen gàmetes femenins anomenats òvuls, i els homes, gàmetes
masculins anomenats espermatozoides.
La reproducció comprèn els processos següents:
• Gametogènesi. Procés de formació dels gàmetes, que es duu a ter-
La funció de reproducció té com a finalitat me a les gònades, els òrgans especialitzats masculins i femenins.
obtenir nous individus similars • Fecundació. Unió dels dos gàmetes i formació del zigot. La fecun-
als progenitors. dació és interna, té lloc a l’interior de l’aparell reproductor femení.
• Desenvolupament embrionari. Divisió cel·lular i augment del nom-
SABER-NE MÉS bre de cèl·lules del zigot, que dóna lloc a l’embrió. Aquest continua
creixent i transformant-se fins a convertir-se en un fetus. Aquest de-
senvolupament també té lloc a l’interior del cos de la dona.
El dimorfisme sexual
• Part. Naixement del nadó. Els éssers humans som animals vivípars,
Els homes i les dones, a més
el fetus es desenvolupa dins el ventre de la mare i els nadons neixen
de tenir aparells reproductors
completament formats.
diferents, tenim un dimorfisme
sexual força marcat. • Desenvolupament. Augment de mida del nostre cos per l’incre-
Les dones tenen poc pèl ment del nombre de cèl·lules i per la maduració d’aquestes. El procés
al cos, no solen presentar comprèn diferents etapes, des del naixement fins a l’edat adulta.
calvície, tenen menys massa
muscular, els malucs amples,
Els canvis cap a la maduresa sexual
els pits desenvolupats amb
glàndules mamàries, la veu Quan un infant neix, ja té formats els òrgans sexuals. Aquests òrgans
aguda, etc. Els homes tenen reproductors corresponen als caràcters sexuals primaris.
més pèl al cos, molts
Però perquè les persones es puguin reproduir és indispensable que els
presenten calvície, tenen més
seus òrgans sexuals madurin i siguin capaços de produir cèl·lules sexu-
massa muscular, les espatlles
als. Això té lloc aproximadament entre els deu i els setze anys, etapa que
amples i els malucs estrets,
rep el nom de pubertat.
la veu greu, etc.
En aquesta fase els òrgans reproductors comencen a produir hormones
sexuals. Aquestes hormones originen importants canvis corporals que
s’anomenen caràcters sexuals secundaris:
• A les noies se’ls desenvolupen els pits i els genitals externs, se’ls ei-
ACTIVITATS xamplen els malucs i els creix borrissol al pubis i a les aixelles.
1 Elabora una línia • Als nois els augmenta el gruix dels ossos i la massa muscular, els
del temps amb els anys creix borrissol a la cara, al pit, a les aixelles i al pubis, i la veu se’ls fa
més significatius de cada més greu.
procés reproductiu que ha En les noies té lloc la primera menstruació, que s’anomena menarquia,
tingut lloc des del teu mentre que en els nois comença la producció d’espermatozoides.
naixement fins
L’adolescència comprèn el període de temps que transcorre entre
a l’actualitat.
la pubertat i l’edat adulta. Durant aquesta etapa, al mateix temps que
Indica els canvis que has es produeixen els canvis físics que condueixen a la maduresa sexual,
experimentat i els efectes comencen a sorgir també un seguit de canvis psicològics i socials: apa-
que han tingut en la teva reix el desig sexual, sentim la necessitat d’explorar el nostre cos, neces-
manera de pensar. sitem el suport del nostre grup d’amics i amigues i comencem a qües-
tionar i criticar les decisions que prenen els adults del nostre entorn.
116
L’aparell reproductor 7
2 El sexe i la sexualitat
Les persones som éssers sexuats. El sexe són el conjunt de característi-

ques biològiques i fisiològiques per les quals distingim entre individus
femenins i masculins. Per tant, el sexe està determinat per la presència
d’un aparell reproductor femení o masculí.
La sexualitat és el conjunt de condicions anatòmiques, fisiològiques i
psicològiques que caracteritzen cada gènere, i representa un seguit de
fenòmens emocionals i conductuals, relacionats amb el sexe, que mar-
quen l’ésser humà durant tot el seu desenvolupament.
La sexualitat és inherent a l’ésser humà: naixem amb un aparell repro-
ductor determinat i es desenvolupa al llarg de l’adolescència. La sexu-
alitat forma part de la personalitat de l’individu i influeix en la manera
d’expressar l’afectivitat i en la comunicació entre les persones. Està es-
tretament influïda per l’estimació, l’afecte i l’amistat. Acceptar i respectar la nostra identitat
sexual i la de les persones que ens
Cada persona viu la seva sexualitat de manera diferent i aquesta va evo- envolten ens ajuda a mantenir una relació
lucionant en el transcurs de les diferents etapes de la vida. saludable amb el nostre entorn.
La reproducció i la sexualitat són dos conceptes diferents. La repro-
ducció té lloc, generalment, a través de la sexualitat i la seva finalitat és
tenir fills. La sexualitat humana és un mitjà de comunicació afectiva per
aconseguir l’equilibri i la maduresa adequats en el nostre desenvolupa-
ment com a persones.
El contacte sexual entre dues persones es coneix com a relació sexual.
Es duu a terme per l’atracció o l’impuls sexual, que està influït pels nos-
tres pensaments i sentiments, pel nostre estat d’ànim i fins i tot per
factors hormonals.
La identitat i l’orientació sexual

La identitat sexual fa referència a la visió que té cada persona de la seva
pròpia sexualitat, és a dir, fa referència a si una persona se sent home o
dona, independentment del seu sexe biològic. Les persones transsexu-
als que neixen com a homes se senten com a dones i a la inversa.
Per altra banda, l’orientació sexual fa referència a si una persona se sent
atreta per les persones del sexe contrari o per persones del mateix sexe.
Les persones heterosexuals se senten atretes per persones del sexe con-
trari i les persones homosexuals se senten atretes per persones del mateix
sexe.
ACTIVITATS
2 Explica quina diferència hi ha entre sexe, sexualitat i reproducció.
3 La publicitat, sobretot en televisió, utilitza sovint la sexualitat com

a estratègia de venda per atreure l’interès de les persones sobre
el producte anunciat. Busca un anunci que faci aquest ús
Els nostres dubtes sobre la sexualitat els
de la sexualitat i fes un resum. Exposeu a classe els treballs
ha de resoldre un professional del centre
i debateu sobre el tema.
de planificació familiar, un metge o una
persona adulta de confiança.
117
Els òrgans de l’aparell reproductor masculí són:

• Testicles. Són les gònades masculines i produeixen els espermato-
zoides. Estan situats fora de la cavitat abdominal, en un replegament
de pell anomenat escrot, on la temperatura és 2 °C inferior a la cor-
poral; això és necessari per a la formació dels espermatozoides.
• Penis. És l’òrgan copulador. La part davantera és més ampla i s’ano-
mena gland i està recobert per un replegament de pell anomenat
prepuci. L’interior del penis està format per estructures esponjoses.
Quan els vasos sanguinis es dilaten, aquestes estructures s’omplen
de sang i es produeix l’erecció del penis.
• Conductes genitals. Són els conductes que recorren els esperma-
tozoides en la seva sortida cap a l’exterior del cos. Estan formats pels
epidídims, els conductes deferents i la uretra.
4 Què es veu en el dibuix que • Glàndules annexes. Secreten diverses substàncies a l’interior de
pertany al sistema urinari? l’aparell reproductor. Aquestes glàndules són les vesícules semi-
nals, la pròstata i les glàndules de Cowper.
Epidídims. Conductes plegats Conductes deferents. Vesícules seminals.

sobre si mateixos situats sobre Conductes llargs que Desemboquen al final
els testicles, amb els quals es porten els espermatozoides dels conductes deferents.
comuniquen. Al seu interior des de l’epidídim fins Produeixen el líquid seminal que
maduren els espermatozoides a la uretra. serveix de mitjà de transport
que procedeixen dels testicles. dels espermatozoides.
Penis
Testicles
Escrot
Gland
Prepuci
Pròstata. Envolta la uretra

Uretra. Conducte que forma i hi aboca la seva secreció,
part de l’aparell excretor Glàndules de Cowper. el líquid prostàtic. El líquid
i del reproductor i que comunica Glàndules que aboquen a la uretra prostàtic neutralitza l’acidesa
amb l’exterior. L’últim tram passa una secreció mucosa que de l’uretra i de la vagina i estimula
per l’interior del penis. protegeix els espermatozoides. la mobilitat dels espermatozoides.
118
Els gàmetes masculins: els espermatozoides

Els espermatozoides son els gàmetes o cèl·lules sexuals masculines.
Són cèl·lules molt petites i especialitzades que tenen una gran mobilitat.
En els espermatozoides es distingeixen tres parts:
• Cap. Comprèn el nucli i l’acrosoma, que conté substàncies enzimàti-
ques que serveixen per travessar la capa protectora que envolta
l’òvul.
Acrosoma
• Peça intermèdia. Conté un
centríol que constitueix la
base del flagel, i nombrosos Nucli
mitocondris que els submi-
Espermatozoides vistos al microscopi.
nistren l’energia necessària Centríol
per moure’s.
Flagel
• Cua. Formada pel flagel, que
l’impulsa en el seu trajecte.
La formació dels espermatozoides

L’espermatogènesi és el procés pel qual es produeixen els esperma-
tozoides i té lloc en els nombrosos túbuls seminífers de l’interior dels
testicles. Es desenvolupa en diverses fases.
Epidídim
Espermatogonia
Espermatòcit
Túbuls Espermàtida
seminífers
Espermatozoide
1. Proliferació. A les parets 2. Creixement. 3. Maduració. 4. Diferenciació.

dels túbuls seminífers hi ha En aquesta fase, Els espermatòcits Les espermàtides
cèl·lules germinals que els espermatogonis es divideixen i donen canvien de forma
es divideixen durant tota creixen i es lloc a altres cèl·lules i adquireixen l’aspecte
la vida de l’home i produeixen transformen que s’anomenen característic
espermatogonis. en espermatòcits. espermàtides. d’espermatozoides.
Els espermatozoides formats als testicles maduren als epidídims, són

transportats pels conductes deferents i són expulsats a través de la
uretra cap a l’exterior en un procés anomenat ejaculació. El semen
o esperma és el líquid blanquinós que s’ejacula i que està format pels
espermatozoides i les secrecions de les glàndules annexes.
ACTIVITATS
5 Descriu quina funció té cadascuna de les parts que 6 Descriu el recorregut dels espermatozoides
formen els espermatozoides. En quin líquid són des que es formen fins que surten a l’exterior
expulsats a l’exterior? en l’ejaculació.
119
En l’aparell reproductor femení es poden distingir:

• Ovaris. Són les gònades femenines i produeixen els òvuls. Estan si-
tuats en la cavitat abdominal i tenen la forma i la mida d’una ametlla.
• Òrgans i conductes. Són els òrgans i conductes per on circulen els
gàmetes. Són les trompes de Fal·lopi, l’úter i la vagina.
• Genitals externs o vulva. La vulva està situada a l’obertura de la
INTERPRETA LA IMATGE vagina a l’exterior i comprèn els llavis majors, els llavis menors i el
clítoris.
7 Localitza a la vista frontal
– Llavis majors. Són dos replegaments de pell, situats entre les cui-
l’úter i les trompes
xes, que cobreixen els altres genitals externs.
de Fal·lopi.
– Llavis menors. Són dos replegaments de pell fina i sensible que
Localitza a la vista de perfil
queden coberts pels llavis majors.
la vagina, la bufeta i la uretra.
Quins òrgans no pertanyen – Clítoris. És un petit òrgan erèctil molt sensible perquè conté mol-
a l’aparell reproductor? tes terminacions nervioses. Està situat en el punt d’unió dels llavis
menors.
Trompes de Fal·lopi. Són dos conductes en forma

d’embut que comuniquen els ovaris amb l’úter. L’interior
està entapissat per cilis que empenyen l’òvul.
Ovaris
Clítoris
Llavis menors
Llavis majors
Vagina. Conducte de parets musculars Úter. Té la mida i la forma d’una pera invertida.
entapissades per una mucosa. S’obre És un òrgan buit, amb unes parets musculoses
a l’exterior per l’obertura vaginal, situada gruixudes, el miometri, recobertes d’una mucosa
darrere la uretra i davant l’anus. La vagina molt vascularitzada, l’endometri. La part inferior,
és l’òrgan copulador femení i la via el coll o cèrvix, es comunica amb la vagina.
de sortida del fetus durant el part. Allotja el fetus durant tot l’embaràs.
120
Els gàmetes femenins: els òvuls

Els òvuls són els gàmetes o cèl·lules sexuals femenines. Quan una nena
neix, té unes 400.000 cèl·lules preparades per convertir-se en òvuls,
però durant la seva vida fèrtil només en maduraran unes 450.
L’òvul és una cèl·lula esfèrica de mida molt gran, aproximadament de
0,1 mm de diàmetre i està format per:
Corona radiada
• Embolcalls. Tenen com a missió protegir l’òvul. En primer
lloc hi ha la membrana plasmàtica que delimita el cito- Capa pel·lúcida
plasma. Per sobre seu, hi ha la capa pel·lúcida i a conti-
Membrana plasmàtica
nuació, la corona radiada.
• Citoplasma. Conté els orgànuls i està envoltat per la
membrana plasmàtica. Nucli
• Nucli. És esfèric i a l’interior té un nuclèol gran. Nuclèol
Citoplasma
La formació dels òvuls

L’ovogènesi és el procés pel qual es produeixen òvuls als ovaris.
Aquests òrgans contenen un seguit de cavitats, els fol·licles, que con-
tenen les cèl·lules sexuals femenines en desenvolupament. Cada mes, a
partir de la pubertat i per acció d’hormones de la hipòfisi, creix i madura
un fol·licle. Cada fol·licle conté un sol ovòcit. Aquesta cèl·lula es desen-
volupa i quan surt de l’ovari rep el nom d’òvul.
1. El fol·licle primari és molt petit i immadur 2. El fol·licle madur o fol·licle
i conté l’ovòcit de primer ordre. Els fol·licles de Graaf és gran i conté
se situen prop de la paret de l’ovari. l’ovòcit de segon ordre.
4.
El cos luti o cos groc és el resultat
de la transformació que té lloc 3.
Durant l’ovulació,
al fol·licle després d’alliberar un òvul. el fol·licle madur
Si no hi ha fecundació, el cos luti es trenca i allibera
degenera al cap d’uns dies; però si l’òvul, que surt
l’òvul és fecundat, el cos luti creix de l’ovari.
i produeix hormones que regulen
l’embaràs.
ACTIVITATS
8 Descriu les característiques anatòmiques de l’úter 11 Què passa als ovaris a partir de la pubertat?
i la funció que té. Amb quines vies reproductores està
12 Descriu les fases de l’ovogènesi.
en contacte?
9 Explica quins elements formen la vulva. 13 Què passa amb el fol·licle ovàric quan té lloc
la fecundació de l’òvul?
10 Què és i com és l’òvul? Dibuixa’l i explica-ho.
121
5 Els cicles de l’aparell reproductor femení
Els ovaris i l’úter experimenten un seguit de modificacions periòdiques

anomenades respectivament cicle ovàric i cicle menstrual.
L’augment i la disminució de les hormones produïdes per la hipòfisi,
INTERPRETA LA IMATGE FSH i LH, i pels ovaris, estrògens i progesterona, determinen canvis
que tenen lloc al mateix temps als ovaris i a l’úter.
14 Quines hormones tenen
• Cicle ovàric. Aproximadament cada 28 dies tenen lloc diversos can-
el seu màxim nivell en sang vis als ovaris determinats per les hormones hipofisiàries.
en l’ovulació?
• Cicle menstrual. Són els canvis en les parets de l’úter que permetran
15 En quin moment de cada allotjar l’embrió si l’òvul és fecundat. Aquests canvis també tenen lloc
cicle hi ha el nivell més baix aproximadament cada 28 dies i estan relacionats amb els estrògens i
d’hormones en sang? la progesterona produïts pels ovaris. Quan en un cicle no hi ha fecun-
dació, té lloc la menstruació.
LH Progesterona
Hormones
Estrògens
FSH
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
Cicle ovàric
L’FSH estimula la maduració d’un fol·licle L’augment de l’LH provoca El fol·licle es converteix en el cos luti
i fa que produeixi estrògens. Només l’ovulació, és a dir, el trencament o cos groc que secreta estrògens
un creixerà molt. del fol·licle madur i l’alliberament i progesterona, i provoca canvis sobre
de l’òvul a una de les dues l’endometri.
trompes de Fal·lopi.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28
L’endometri L’endometri, sota l’acció A partir de l’ovulació, l’endometri continua creixent

engruixit es desprèn dels estrògens, es comença per acollir l’embrió. Si no hi ha fecundació, l’òvul mor,
de la paret de l’úter a reconstruir amb un augment el cos luti degenera i es deixa de produir progesterona.
i es produeix un del gruix i del nombre de vasos El descens brusc d’aquesta hormona marca l’inici d’una
sagnat. Aquest sanguinis. nova menstruació el dia 28.
Cicle menstrual
procés és
la menstruació.
122
6 La fecundació
La fecundació és la unió d’un espermatozoide i un òvul per formar una

cèl·lula ou o zigot.
L’òvul, en general, només pot ser fecundat les 24 hores següents a l’ovu-
lació. Els espermatozoides poden viure entre tres i cinc dies en el cos
de la dona.
Perquè els espermatozoides arribin fins a l’interior de l’aparell repro-
ductor femení és necessari l’acte sexual o coit, durant el qual el penis
erecte s’introdueix a la vagina. En produir-se l’ejaculació, els esperma-
tozoides entren a l’úter i ascendeixen dirigint-se a les trompes de Fal·
lopi. En cada ejaculació s’alliberen uns 300 milions d’espermatozoides.
Els espermatozoides que aconsegueixen arribar fins a l’òvul l’envolten.
Només un travessa els embolcalls protectors i aconsegueix introduir el
cap en l’òvul, gràcies als enzims que allibera l’acrosoma. Espermatozoides envoltant l’òvul.
Quan els nuclis dels dos gàmetes s’uneixen, formen el zigot. Aleshores,
l’òvul produeix al seu voltant la membrana de fecundació, que impe-
deix l’entrada d’altres espermatozoides.
En produir-se la fecundació, el cos luti de l’ovari no degenera i continua
secretant progesterona. Aquesta hormona manté l’engruiximent de les
parets de l’endometri i evita que es desprengui, per la qual cosa no es
produeix la menstruació.
En el trajecte cap a l’úter, el zigot es comença a dividir; primer es conver-
teix en una massa de cèl·lules anomenada mòrula, que posteriorment
desenvolupa una cavitat i es converteix en una blàstula. La blàstula
s’implanta en l’endometri cap al sisè o setè dia després de la fecundació.
Fecundació Zigot
Blàstula
Mòrula
Ovulació
16 Interpreta en el dibuix
la trompa de Fal·lopi i l’ovari.
Implantació
17 Descriu el camí que recorre
l’òvul des que es forma fins
que és fecundat i s’implanta
en l’endometri.
123
7 L’embaràs
L’embaràs comença amb la implantació o nidació de la blàstula en

l’endometri. Una part de les cèl·lules de la blàstula donen lloc a l’em-
Placenta Cordó umbilical brió i unes altres formen amb rapidesa les estructures imprescindibles
perquè es desenvolupi:
• Placenta és un òrgan amb molts vasos sanguinis que permet l’in-
tercanvi de substàncies entre la mare i el fetus. Els nutrients passen
de la sang de la mare a la del fetus, mentre que les substàncies de
rebuig que produeix el fetus segueixen el camí invers.
• Amni o bossa amniòtica conté el líquid amniòtic, que protegeix
l’embrió durant l’embaràs.
• Cordó umbilical connecta l’embrió amb la placenta. Pel seu interior
passen les artèries i les venes umbilicals que van des de la placenta
fins a l’embrió.
L’embaràs dura nou mesos dividits en tres trimestres, en els quals l’em-
Bossa amniòtica brió experimenta grans transformacions. Durant aquest temps tenen
lloc diferents canvis en la mare que permeten acollir l’embrió, preparar
el cos per al part i proporcionar aliment al nounat.
Primer trimestre Segon trimestre Tercer trimestre

Es van formant les parts El fetus té els òrgans El creixement és molt ràpid
del cos i els òrgans molt desenvolupats, i el fetus augmenta de mida i
interns. El cor comença però encara immadurs. de pes. Els òrgans acaben de
a bategar. Apareixen els reflexos madurar. En la majoria
En finalitzar el segon nerviosos i se’n de casos, abans de néixer
mes, en l’embrió pot identificar el sexe. es disposa de cap per avall
es comencen a distingir La mare aprecia i el seu cap s’encaixa en
la cara, els braços, els moviments que fa. la pelvis de la mare.
les cames i els dits. Pot arribar a mesurar En aquesta última etapa
A partir d’aquest 30 cm i pesar al voltant mesura uns 50 cm i pesa
moment rep el nom d´1 kg. uns 3 kg.
de fetus. Pot mesurar
uns 10 cm i pesar uns
20 g.
ACTIVITATS
18 En quina etapa de l’embaràs el fetus creix molt 20 Sabent que des de l’última menstruació fins al part
i finalitza la maduració dels seus òrgans? passen 40 setmanes, i des d’aquesta última
menstruació fins a l’ovulació i la fecundació passen
19 Busca informació sobre el zigot, l’embrió i el fetus.
14 dies, quantes setmanes comprèn, realment,
Quines diferències hi ha? Explica-ho. l’embaràs?
124
8 El part
El part és el procés mitjançant el qual neix el nadó. Al final de l’emba-

ràs l’úter es comença a contreure de forma rítmica i potent, i expulsa el A
fetus fora del cos de la mare. El part consta de tres fases.
• Dilatació. El coll de l’úter es comença a dilatar i augmenta de diàme-
tre A .
Els músculs de la vagina es relaxen i es dilaten, i els de l’úter es co-
mencen a contreure rítmicament. Es trenca la bossa amniòtica i surt
a l’exterior el líquid amniòtic, que són entre tres i cinc litres d’un lí-
quid transparent, fet que es coneix amb l’expressió «trencar ai-
gües». B
Aquesta fase pot durar entre vuit i dotze hores en les mares primípa-
res.
• Expulsió. El fetus és empès a l’exterior per les contraccions de l’úter
i per la força que exerceix la mare empenyent amb el diafragma.
Surt a través del coll de l’úter i de la vagina, que estan dilatats al mà-
xim B .
Aquesta fase dura, normalment, entre quinze i trenta minuts.
Un cop el nadó és a l’exterior, pren aire per primera vegada, i se
li talla el cordó umbilical. La cicatriu del cordó tallat formarà el C
melic.
• Deslliurament. Entre 10 i 45 minuts després del naixement, l’úter es
contreu de nou per desprendre la placenta, que s’expulsa a l’exterior,
juntament amb les restes de l’endometri C .
En els dos dies següents al part les glàndules mamàries de la mare
comencen a produir calostre, un líquid que conté gran quantitat de
nutrients i d’anticossos. Després comença la secreció de llet que ser-
virà per nodrir el nounat.
SABER-NE MÉS
El test d’Apgar
És una prova mèdica que es fa als nadons al primer Cada categoria es mesura amb 0, 1 o 2 punts.
i al cinquè minut després de néixer. Aquest examen La puntuació normal d’un nadó sa és entre 7 i 9, i una
avalua, la primera vegada, la tolerància del nounat puntuació menor de 7 significa que el bebè necessita
a l’acte del naixement i, la segona, l’adaptabilitat assistència mèdica, que pot ser d’emergència en el cas
i l’evolució del nadó a la seva vida fora del ventre que sigui menor de 3.
matern. Aquest test no prediu la futura salut del nounat, sinó
En el test es mesuren cinc paràmetres clínics: el seu estat al moment just de néixer.
• Aparença. Color de la pell. L’objectiu d’aquest test, que fa més de 50 anys que es
• Pols. Freqüència cardíaca. passa, és disminuir la taxa de mortalitat infantil, cosa
que s’ha aconseguit.
• Gestos. Resposta reflexa.
F Busca informació sobre els criteris de valoració
• Activitat. To muscular. del test d’Apgar i construeix una taula amb
• Respiració. Esforç respiratori. les puntuacions.
125
9 L’esterilitat i les tècniques
L’esterilitat és la impossibilitat de tenir fills de manera natural. Les cau-

ses són molt diverses i poden estar relacionades amb la dona, amb l’ho-
me o amb tots dos.
L’esterilitat femenina pot ser deguda a diferents causes, com ara:
• Absència d’ovulació. És la causa més freqüent. Pot estar provocada
per factors hormonals o per anomalies dels ovaris.
• Alteracions en l’úter que impedeixen la implantació de l’embrió.
• Anomalies en les trompes de Fal·lopi que en provoquen l’obstrucció.
ACTIVITATS Entre les causes més freqüents d’esterilitat masculina hi ha les següents:
21 Per què una anomalia

• Producció d’un nombre insuficient d’espermatozoides.
a les trompes de Fal·lopi • Espermatozoides immadurs o amb malformacions.
pot causar esterilitat • Incompatibilitat dels espermatozoides amb el mucus vaginal.
en una dona?
• Obstruccions en els conductes deferents que impedeixen la sortida
22 Explica quina de les dues dels espermatozoides.
tècniques de reproducció
assistida aplicaries
Tècniques de reproducció assistida
a cadascuna de les
causes d’esterilitat, tant Quan una parella té problemes d’esterilitat, pot utilitzar alguna de les
masculina com femenina. tècniques de reproducció assistida. Les més habituals són:
23 Actualment hi ha
• Inseminació artificial. S’utilitza quan l’esterilitat és deguda a la in-
capacitat dels espermatozoides per fecundar l’òvul. Consisteix a in-
la possibilitat de congelar
troduir artificialment el semen d’un home a l’úter de la dona en el
els embrions produïts en
moment que aquesta acaba d’ovular.
una FIV i que no s’utilitzin
en la primera • Fecundació in vitro (FIV). S’utilitza, principalment, quan la dona
transferència. Busca té problemes amb l’ovulació o amb la nidació de l’embrió. Se sotmet
informació sobre aquest la dona a un tractament hormonal perquè produeixi diversos òvuls,
procediment i escriu-ne que s’extreuen i es fecunden al laboratori amb espermatozoides de
un resum. l’home. Quan els zigots s’han començat a dividir, se n’implanten uns
quants a l’úter matern. És freqüent que diversos hi nïin i que, per
tant, es produeixi un embaràs múltiple.
Espermatozoides
Embrions
Transferència
d’embrions
a l’úter
Extracció
d’òvuls Fecuncació
in vitro
Òvuls
126
10 Els mètodes anticonceptius
Els mètodes anticonceptius són els que s’utilitzen per evitar un emba-
Mètodes Eficàcia
ràs. Hi ha molts mètodes, que es poden classificar en naturals i artifi-
cials, i que tenen diferents percentatges d’eficàcia. Temperatura basal
Molt
Els mètodes naturals es basen en els canvis fisiològics que tenen lloc Ogino-Knaus
baixa
durant el cicle sexual femení. Alguns són aquests: Coit interromput
• Temperatura basal. Mesura la temperatura basal diària, el flux va- Espermicides Baixa
ginal i el dolor relacionat amb l’ovulació amb la finalitat d’evitar el
Preservatius
coit en els dies fèrtils. Mitjana
Diafragma
• Ogino. Calcula el dia aproximat de l’ovulació, observant els cicles per
predir els dies fèrtils. Píndola
Pegats
• Coit interromput (coitus interruptus). Consisteix a fer l’ejaculació Alta
Anell vaginal
fora de la vagina. Cal tenir en compte que les secrecions del penis
DIU
abans del coit ja contenen prou espermatozoides perquè es produeixi
un embaràs, i per això és el mètode anticonceptiu amb un percentat- Lligadura de trompes
Molt alta
ge de fracàs més alt. Vasectomia
Els mètodes artificials comprenen dispositius de barrera, substàncies
químiques i intervencions quirúrgiques.
De barrera
Preservatiu masculí o condó. Funda de làtex o poliuretà que es col·loca

sobre el penis en erecció i recull el semen expulsat en l’ejaculació. Impedeix
que els espermatozoides accedeixin a l’úter.
Preservatiu femení. Funda de poliuretà o nitril que, col·locada a l’interior

de la vagina, impedeix que els espermatozoides arribin a l’úter.
Diafragma. Disc de làtex que es col·loca a l’interior de la vagina i cobreix

el coll de l’úter, de manera que impedeix el pas dels espermatozoides. Alguns anticonceptius de barrera:
preservatiu i DIU.
Dispositiu intrauterí (DIU). Petit dispositiu de plàstic i metall que es col·loca
dins l’úter i impedeix la implantació del zigot. Ha de ser col·locat i retirat per un
ginecòleg.
Químics
Píndoles anticonceptives, pegats transdèrmics, anell vaginal i DIU

hormonal. Disposen d’hormones sexuals femenines que alteren el cicle
ovàric i impedeixen l’ovulació. Necessiten prescripció mèdica.
Espermicides. Substàncies en forma de cremes, gels o supositoris

que es col·loquen a la vagina abans del coit i que són desfavorables per
ACTIVITATS
a la supervivència dels espermatozoides. S’utilitzen associats als de barrera.
Quirúrgics 24 Quin és l’únic mètode
Lligadura de trompes. Operació en què se seccionen i cusen les trompes anticonceptiu que,
de Fal·lopi. S’impedeix el pas dels òvuls i els espermatozoides, de manera que a més, evita el contagi
no es pot produir la fecundació. de malalties de
transmissió sexual?
Vasectomia. Intervenció en què se seccionen i cusen els conductes Raona la resposta.
deferents, per impedir que els espermatozoides surtin a l’exterior.
127
11 Les malalties de transmissió sexual
Les malalties de transmissió sexual (MTS) són un grup d’infeccions

que tenen com a principal via de contagi les relacions sexuals. Es clas-
sifiquen en:
• Bacterianes: sífilis i gonorrea.
• Víriques: herpes genital, infecció per papil·lomavirus, hepatitis i sida.
• Per fongs: candidiasi.
El contagi d’una persona a una altra es produeix en les relacions sexuals
Malaltia Agent
a través del contacte amb lesions de la pell i les mucoses dels genitals,
Treponema la boca o el recte, i amb fluids corporals com ara semen, saliva, secreci-
Sífilis
pallidum ons cervicovaginals, sang, orina o femta. Reconèixer aquestes malalties
ajuda a adoptar mesures que n’evitin el contagi.
Neisseria
Gonorrea La presència de símptomes locals a la zona dels genitals pot alertar-nos
gonorrhoeae
de l’existència d’una MTS:
Herpes genital Herpes simple
• Secrecions blanquinoses a través del penis o de la vagina diferents
Virus del flux normal, com passa en la gonorrea i en la candidiasi.
Hepatitis de l’hepatitis A, • Lesions ulceroses, com en l’herpes genital i la sífilis.
B, C i E
• Lesions amb aspecte de berruga, com en la infecció pel papil·
Virus lomavirus.
Infecció per
del papil·loma
papil·lomavirus • Dolor, picor i coïssor als genitals o en orinar.
humà (VPH)
De vegades, aquests símptomes van acompanyats d’uns altres de més
Virus generals, com ara febre, falta de gana o cansament.
de la immuno-
Sida
deficiència
humana (VIH) Prevenció de les MTS
Candida Algunes MTS poden tenir conseqüències greus i afectar la reproducció,
Candidiasi
albicans afavorir el desenvolupament d’alguns tumors, originar complicacions
en l’embaràs o transmetre’s al fetus i al nadó.
Per aquestes raons, davant la presència de símptomes o signes, és molt
important anar al metge i rebre el tractament adequat. Això permet fer
un examen tant de la persona afectada com d’aquelles amb les quals
hagi mantingut contacte sexual, ja que en molts casos, i més sovint en
els homes, algunes d’aquestes infeccions no provoquen símptomes i la
persona que les pateix les pot transmetre sense ser-ne conscient. Són
els portadors asimptomàtics.
La manera més eficaç de prevenir les MTS és mantenir relacions sexuals
amb protecció, utilitzant els preservatius de forma correcta.
ACTIVITATS
25 La candidiasi és una MTS que s’afavoreix si s’alteren 26 Actualment es disposa d’una vacuna per al VPH
les condicions del medi, com ara la humitat amb la qual es tracta d’evitar aquesta infecció.
i la temperatura. Tenint això en compte, creus que Consulteu punts a favor i en contra d’aquesta
l’ús de roba molt ajustada és un hàbit saludable? vacuna i opineu.
Per què?
128
COMPROMESOS
Violència masclista
La Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la
violència masclista, a l’article 1 exposa:
«1. Aquesta llei té per objecte l'eradicació de la violència masclista i la
remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que la
perpetuen, amb la finalitat que es reconegui i es garanteixi plena-
ment el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar la pròpia
vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència
es pot manifestar.
«2. Aquesta llei estableix mesures integrals respecte a la prevenció i la
detecció de la violència masclista i de sensibilització respecte a
aquesta violència, amb la finalitat d'eradicar-la de la societat, i tam-
bé reconeix els drets de les dones que la pateixen a l'atenció,
l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.»
Pots consultar aquest còmic a la web

de l’Institut Català de les dones.
Accions o actituds que ens permeten reconèixer Actuacions per evitar arribar
situacions de maltractament a aquestes situacions
• El noi decideix quan es veuen i com gestionen • Treballar la nostra autoestima, així podrem detectar
el temps que passen junts. si alguna persona intenta humiliar-nos o sotmetre’ns
• Manipulació per assolir els seus objectius i «sortir-se a un tracte degradant.
amb la seva». Ús del xantatge emocional: • Treballar l’educació per la igualtat en l’àmbit de la llar,
«si m’estimessis...». compartint responsabilitats i tasques.
• Desqualificació de la noia: fer-la sentir que no és • Respectar i valorar les opinions i els sentiments
ningú o que és inferior. dels altres.
– Primer de manera difusa, traient-li importància:
• Ser assertiu. Consisteix a saber expressar els nostres
«deixa, ja ho faig jo, que ho sé fer millor»,
desitjos i opinions amb claredat i de manera amable.
«tu no saps, deixa’m a mi».
L’actitud assertiva ens permet identificar les persones
– Després amb desqualificacions indirectes o generals:
que miren d’intimidar-nos o que mostren
«sou totes unes...». La noia no se sent al·ludida,
sistemàticament un caràcter gelós, agressiu o violent.
ell es refereix a les altres i no pas a ella, per tant,
li treu importància. • Denunciar a la comissaria dels mossos d’esquadra
– Finalment, les desqualificacions són directes sobre qualsevol maltractament que rebem. Si dubtem de la
la jove i es transformen en insults i vexacions. importància del maltractament podem acudir també
a un centre de salut on ens assessoraran sobre què hem
• Humiliacions, ridiculitzacions públiques davant tercers,
de fer. Mai no s’han de tolerar actituds violentes, siguin
fins i tot revelant converses íntimes i qüestions
del tipus que siguin.
personals de la noia, fent burla de coses que ella
ha fet o explicat en la intimitat.
• Actuacions per danyar la reputació de la noia Denúncies per agressions i maltractaments
i desprestigiar-la. a dones
• Control de la seva activitat i relacions a les xarxes Institut Català de les Dones - Línia d'Atenció a les Dones
socials, el correu electrònic i les trucades en Situació de Violència
i els missatges telefònics. Telèfon: 900900120
• Amenaces i assetjament, directament o a través
Contra la Violència de Gènere, del Ministeri de Treball
de les xarxes socials i els mitjans electrònics, etc.
i Afers Socials.
Font: Institut Català de les Dones,
Telèfon 016
Generalitat de Catalunya.
129
ACTIVITATS FINALS
27 RESUM. Fes el resum de la unitat explicant aquests 31 Escriu el nom de les parts indicades i respon.
conceptes clau.
A
• La reproducció i la sexualitat humana.
• Els canvis cap a la maduresa sexual. F
• Els aparells reproductors masculí i femení.
• El cicle sexual femení. E
• La fecundació, l’embaràs i el part.

D
• L’esterilitat i les tècniques de reproducció assistida.
• Els mètodes anticonceptius. C
• Les malalties de transmissió sexual.
• La violència masclista.
B
28 Fes un quadre comparatiu amb els diferents caràcters
a) Quina funció tenen els conductes deferents?
sexuals primaris i secundaris de nois i noies.
b) Quina substància secreten les vesícules
29 Copia la taula següent a la llibreta i completa-la. seminals?
Estructures Home Dona 32 Explica les diferents fases dels processos d’ovogènesi
i espermatogènesi. Quina diferència hi ha entre
Gàmetes aquests dos processos?
Gònades 33 Elabora un esquema del cicle sexual femení indicant

quan es produeix l’ovulació i la menstruació i en quins
Vies reproductores
dies del cicle es pot produir un embaràs.
Òrgans copuladors
34 Ordena correctament les vies que recorre
Glàndules accessòries l’espermatozoide durant el camí que fa fins a unir-se
amb l’òvul.
30 Indica a quines parts corresponen les lletres

Conducte deferent – Trompa de Fal·lopi
i explica la funció de cadascuna. Túbul seminífer – Uretra – Conducte ejaculador
A
Úter – Epidídim
F
B 35 Descriu un mètode anticonceptiu de tipus barrera,
E
un de tipus químic i un altre de tipus quirúrgic.
36 Busca informació i descriu tres malalties

D C de transmissió sexual:
• Una produïda per un bacteri.
• Una altra produïda per un virus.
• Una altra produïda per un fong.
G H
37 EXPRESSIÓ ESCRITA. Defineix les paraules següents.
• Amni • Part
J I • Placenta • Zigot
• Donar a llum • Melic
• Infertilitat • Blàstula
130
PRACTICA
38 Descriu el que representa aquesta imatge i escriu 41 Observa el gràfic de sectors. Quina és l’edat en què
el nom de les estructures indicades. hi ha més víctimes de la violència masclista a dones?
I menys víctimes? Explica quins factors condicionen
A
aquests resultats.
Més de 60 Menors de 18 anys
G 6,52 % 1,11 %
B Entre 51 i 60 Entre 18 i 31
8,84 % 14,28 %
F
Entre 41 i 50 Entre 31 i 40
29,39 % 39,48 %
C
E
D
42 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix el text i respon.
El 38 % dels assassinats de dones al món no és degut

a robatoris de carrer o situacions de guerra, no: són
39 Escriu el nom dels mètodes anticonceptius que
perpetrats per les seves parelles o exparelles, una xifra
compleixen els criteris següents i indica de quin tipus
«alarmant», segons l’Organització Mundial de la Salut
és i l’eficàcia que té.
(OMS). El primer estudi global sobre la violència física
• Prediuen els dies fèrtils. o sexual contra la població femenina elaborat per aquest
• Impedeixen que els espermatozoides arribin a l’úter. organisme revela que un terç de les dones de tot el món
• Impedeixen la implantació del zigot. ha patit o patirà violència de mans del seu company
sentimental en algun moment de la seva vida.
• Impedeixen l’ovulació.
El País, 20/06/2013
• Són desfavorables per a la supervivència
dels espermatozoides. a) Quina creus que és la causa d’aquests fets violents?
• Impedeix el pas dels òvuls i els espermatozoides. b) Busca informació sobre les mesures que s’han pres
al nostre país per acabar amb aquest problema tan
40 Busca informació sobre la sida i explica els últims greu. Et semblen suficients? Quines altres mesures
avenços relacionats amb aquesta malaltia. prendries tu?
AMPLIA
Els bessons A B
Si diversos òvuls són fecundats per diferents
espermatozoides, es poden formar diversos zigots,
amb diferent informació genètica i que es desenvolupen
en diferents bosses amniòtiques; d’aquesta manera
neixen en el mateix part els bessons dizigòtics, els
trigèmins, etc., que tenen la mateixa semblança que dos
germans de parts diferents.
Quan un òvul és fecundat per un espermatozoide
i la massa cel·lular derivada del zigot se separa en dos, 43 Observa les imatges i respon a les preguntes.
es formen bessons idèntics, amb la mateixa informació
a) Quants fetus hi ha implantats?
genètica, que solen trobar-se dins una única bossa
amniòtica. S’anomenen bessons monozigòtics b) Quantes placentes pots veure?
i aquests bessons idèntics es produeixen c) Com es diuen els dos nens nascuts en cada
aproximadament en quatre naixements de cada 1.000. imatge? Poden ser del mateix sexe?
131
SABER FER
Interpretar imatges ecogràfiques de l’embaràs
Les ecografies són imatges que s’obtenen mitjançant

ultrasons. En medicina s’utilitzen per observar òrgans
interns, i també per fer un seguiment
del desenvolupament del fetus durant l’embaràs,
perquè no s’utilitza cap tipus de radiació i així no
es produeixen danys sobre els teixits.
Els ultrasons es reflecteixen molt poc en els teixits tous,
però ho fan amb molta eficàcia en les parts dures, com
els ossos, que per això retornen un ressò potent. Aquest
ressò és recollit per un micròfon i transformat en una
imatge, que és més blanca com més potent és l’eco.
44 Les ecografies A i B corresponen, respectivament,

al primer i segon trimestre de gestació. La primera A
s’utilitza per confirmar si hi ha un sol embrió o més
d’un i per veure com estan situats. A més, en aquesta
ecografia es verifica que l’embrió està viu perquè
es pot comprovar el moviment de l’esbós del cor.
En la segona es valoren el volum de líquid amniòtic
i l’anatomia del fetus, i se’n determina l’edat utilitzant
paràmetres com la longitud del fèmur.
a) Quines diferències hi ha entre l’ecografia A i B
respecte al desenvolupament de les extremitats
i les proporcions del cos i el cap?
b) Quan el fetus està més desenvolupat, a partir B
del cinquè mes, els ossos principals es poden
reconèixer amb facilitat. La calcificació dels ossos
és un indicatiu de com d’avançada està la gestació,
i es pot reconèixer pel ressò potent que produeixen
els ossos ja ben formats i calcificats.
A l’ecografia B , quines parts del fetus identifiques?
Hi ha alguna zona en què clarament hi ha teixit ossi?
De quin color es veuen els ossos en l’ecografia?
c) Mira d’identificar en l’ecografia B l’os frontal
i el fèmur.
45 L’ecografia C correspon al mateix fetus de l’ecografia C

B i va ser feta durant la mateixa exploració, però
en aquest cas el fetus havia canviat de posició
respecte a l’anterior.
a) Mira de localitzar el braç. Sabries dir el nom d’alguns
dels ossos que es veuen?
b On té la mà, el fetus? Què penses que deu estar
fent?
c) Pots veure alguna estructura més que no es
percebés en l’ecografia anterior?
132
46 L’ecografia 3D és una tècnica ecogràfica que 47 Escriu quines diferències hi ha entre una ecografia
proporciona una imatge tridimensional del fetus: normal i una 3D, quins avantatges i quina utilitat té
és el més semblant a fer-li una fotografia, però cadascuna.
utilitzant ecos d’ultrasons, enlloc de llum. Creus que aquesta ecografia correspon al final
Les imatges són molt il·lustratives, sobretot per o al principi de l’embaràs? Explica per què.
estudiar el contorn fetal, i poden ser molt útils
per detectar malformacions superficials,
principalment facials.
Aquesta ecografia correspon al primer trimestre
de l’embaràs. Quina és la diferència que et crida
més l’atenció si la compares amb l’ecografia A
de la pàgina anterior? Raona la resposta.
Una presentació digital sobre la gestació

Elaborareu una presentació digital de diapositives
explicatives sobre el procés de la gestació, utilitzant
imatges ecogràfiques, fotografies, dibuixos i qualsevol
altre material visual relacionat amb aquest procés.
• Formeu grups de quatre persones. Un de vosaltres
ha de saber utilitzar un programa per fer
presentacions de diapositives.
• Busqueu a Internet imatges d’ecografies,
fotografies, fins i tot dibuixos, relacionats amb
la gestació. No oblideu buscar en altres idiomes; • Afegiu la retolació i els comentaris necessaris
així obtindreu més resultats. perquè les imatges siguin didàctiques i permetin
• Trieu les imatges necessàries per fer una aprendre més coneixements.
presentació de tres o quatre diapositives. Podeu • Si ho desitgeu, podeu proposar un eslògan amb
posar més d’una imatge en cada diapositiva, però un missatge sobre els hàbits saludables que
no les recarregueu gaire. afavoreixen una gestació sense problemes.
133
La salut
8 i el sistema immunitari
SABER
• La salut i la malaltia

• La transmissió de les malalties
infeccioses
• El sistema immunitari
• La prevenció i el tractament
• Les malalties no infeccioses
• La prevenció de les malalties
no infeccioses
• Els accidents i els primers auxilis
• La donació i els trasplantaments
SABER FER
• Analitzar gràfics d’una epidèmia.
134
Què és la cirurgia robòtica?
En la dècada dels vuitanta es va introduir la laparoscòpia, una tècnica menys invasiva
que la cirurgia oberta tradicional. Aquesta tècnica permet operar mitjançant sondes
que introdueixen al cos del pacient una llum, una càmera de vídeo i instruments
quirúrgics que el cirurgià manipula des de l’exterior.
La laparoscòpia ha donat pas al desenvolupament de la cirurgia laparoscòpica assistida
per robots, la cirurgia robòtica. Aquesta tècnica presenta clars beneficis per al pacient,
perquè disminueix els riscos i accelera la recuperació.
CLAUS PER COMENÇAR
• Com definiries el concepte de salut?

• Quins tractaments utilitzen els metges
per guarir les malalties?
• Què vol dir que una malaltia és contagiosa?
Per què algunes ho són i unes altres no?
• És el mateix una lesió que una malaltia?
Les malalties poden provocar lesions?
• Què és una malaltia social? Quina malaltia
social s’enduu cada any centenars de vides
humanes?
135
1 La salut i la malaltia
El concepte de salut ha canviat al llarg del temps. Fins al segle passat es

considerava que una persona sana era la que no patia cap malaltia. Però
l’any 1948, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la
salut com un estat de complet benestar físic, mental i social, i no sola-
ment l’absència d’afeccions o malalties. Des d’aleshores, s’entén que la
salut té tres components principals:
• S alut física. Està relacionada amb el funcionament correcte de
l’organisme, és a dir, el funcionament fisiològic òptim dels aparells i
sistemes. La salut física permet que el cos dugui a terme les funcions
vitals amb normalitat.
• Salut mental. Fa referència a la forma en què sentim, pensem i des-
envolupem les nostres activitats en la vida diària. Una persona amb
bona salut mental és la que manté un equilibri emocional i psicològic
que li permet desenvolupar de manera correcta totes les facetes de la
vida diària i afrontar les situacions quotidianes d’estrès. Està relacio-
nada amb el control de les emocions, l’autoestima i la confiança en un
mateix.
• Perspectiva social i ambiental. Les característiques de l’entorn i de
la comunitat on vivim són fonamentals per mantenir la salut. Segons
l’OMS, la pau, l’alimentació, l’educació, l’habitatge, el salari digne, els
recursos sostenibles, l’equitat i la justícia social són condicions indis-
pensables per tenir una bona salut. A més, la nostra salut també
INTERPRETA LA IMATGE depèn de les característiques del medi on vivim: la qualitat de l’aire
que respirem, de l’aigua que bevem, dels aliments que mengem i de
l’entorn natural que ens envolta.
1 Descriu el que representen
les imatges i el que et Aquests tres components del concepte de salut estan íntimament units
transmet cadascuna. i han d’estar presents al mateix temps perquè puguem mantenir una
bona salut.
Moltes malalties afecten la salut física L’alta autoestima i la capacitat de controlar La falta de recursos determina que
i impedeixen seguir la nostra vida amb les emocions poden ajudar a evitar les condicions higièniques i d’alimentació
normalitat. Segons la gravetat, pot ser malalties que afectin la ment, com siguin tan negatives que poden afavorir
necessari hospitalitzar el pacient. la depressió. l’aparició de malalties.
136
La salut i el sistema immunitari 8
Què és la malaltia?
La malaltia és l’estat en què es troba una persona quan s’altera el seu
estat de salut, tant si és per una causa física com mental o social.
El concepte de malaltia està unit a un seguit de termes el significat dels
quals convé conèixer:
• L’etiologia d’una malaltia és la causa o conjunt de causes que la pro-
voquen.
• Els símptomes són el conjunt de manifestacions subjectives associa-
des a una malaltia, com el dolor, el cansament, la falta de gana, la
tristesa, etc.
• Els signes són el conjunt de manifestacions objectives associades a la
malaltia, com la febre, la diarrea, les taques cutànies, els vòmits, etc.
ACTIVITATS
El metge es basa en els símptomes i els signes d’una malaltia i en diver-
ses proves específiques per fer un diagnòstic i aplicar un tractament. 2 És correcte dir que la salut
és l’absència de malaltia?
Per què?
Classificació de les malalties
Les malalties es poden classificar de diverses maneres segons el criteri 3 Pathos és un terme grec
que s’utilitzi. Per exemple, segons l’aparell o sistema afectat, es distin- que significa ’malaltia’.
geixen malalties respiratòries, digestives, cardiovasculars, endocrines, Què creus que significa
etc. També es pot diferenciar entre malalties agudes, si la durada de la patogen?
malaltia és curta, o cròniques, si per contra es manté al llarg del temps.
4 Quines diferències
Una forma freqüent de classificar les malalties és distingir entre malal- hi ha entre els símptomes
ties infeccioses i malalties no infeccioses. i els signes d’una
• Malalties infeccioses. Són causades per agents patògens que pene- malaltia? Tria una malaltia
tren en l’organisme, es reprodueixen al seu interior i provoquen una i busca informació sobre
infecció. Aquests agents poden ser bacteris, fongs, protozous i virus. els seus símptomes
• Malalties no infeccioses. Són totes les que no estan provocades per i els seus signes.
microorganismes patògens.
Bacteris Fongs
Microorganismes unicel·lulars Microorganismes pluricel·lulars

procariotes causants o unicel·lulars eucariotes
de malalties com causants de malalties com
la salmonel·losi, el tètanus el peu d’atleta, la candidiasi
o la tuberculosi. o la tinya.
Protozous Virus
Microorganismes No es consideren veritables

unicel·lulars eucariotes éssers vius, sinó càpsules
causants de malalties de proteïnes que contenen
com la malària, un filament d’àcid nucleic que
la toxoplasmosi s’injecta en una cèl·lula. La cèl·lula
o la malaltia de la son. infectada fabrica més virus que surten
de la cèl·lula on es troben i infecten altres cèl·lules. Poden
causar malalties com la grip, el xarampió o la varicel·la.
137
2 La transmissió
En la transmissió de les malalties infeccioses participen un conjunt

d’elements que reben el nom de cadena epidemiològica.
• Agent. És el patogen (bacteri, fong, protozou o virus) que provoca la
malaltia.
• Font. És el lloc on està l’agent patogen i des del qual es transmet a
l’ésser humà. Se sol distingir entre:
– Reservori. Lloc on viu i es reprodueix l’agent patogen i del qual
SABER-NE MÉS depèn la seva supervivència. Pot ser el medi ambient, com l’aigua o
el sòl; un animal; una persona malalta o una portadora, és a dir, la
que té l’agent patogen però no manifesta símptomes de la malaltia.
– Ambient. És el lloc on l’agent patogen viu, però no es pot repro-
duir.
• Vector. Són els animals que transporten l’agent patogen fins a les per-
sones. Els vectors no pateixen la malaltia, però la transmeten a través de
la picada o la mossegada. Els més importants són els artròpodes, com
ara mosques, mosquits, puces, paparres o polls. Altres animals poden
ser alhora vectors i reservoris; per exemple, alguns vertebrats, com ara
El protozou Plasmodium és ocells, rates, gats o gossos.
l’agent patogen que provoca • Hoste. És la persona que contreu la infecció i emmalalteix per culpa
la malària. El reservori seva. L’agent patogen ha de travessar les barreres físiques que prote-
principal d’aquest agent geixen el seu cos.
patogen són les persones
infectades que tenen el paràsit
Alguns vectors de malalties
a la sang. El mosquit Anopheles
és el vector. Quan el mosquit
pica una persona malalta,
s’infecta i el paràsit es
reprodueix al seu interior.
El mosquit transmet el paràsit
amb la saliva quan pica una
altra persona, que s’anomena
hoste.
La mosca tse-tse transmet el protozou El mosquit Anopheles transmet

de la malaltia de la son. el protozou de la malària.
El bestiar amb brucel·losi pot transmetre Els mamífers amb ràbia poden transmetre
el bacteri a les persones. el virus per mossegada.
138
Tipus de transmissió
Les formes de transmissió o contagi de les malalties infeccioses són:
• Transmissió directa. Els agents patògens es transmeten d’una per-
sona malalta a una de sana amb el contacte físic directe (mans, pe-
tons, relacions sexuals, etc.) o per l’aire (tos, esternuts, gotes de saliva,
etc.).
• Transmissió indirecta. La malaltia es contagia d’una persona malal-
ta a una de sana sense que hi hagi contacte directe entre totes dues.
Els agents patògens es transmeten a través d’elements com el sòl,
l’aire, l’aigua, els aliments, objectes contaminats, persones portadores
o certs vectors animals.
L’aigua no potabilitzada pot ser un vehicle

Portes d’entrada en l’hoste
de transmissió indirecta de malalties.
L’agent patogen pot penetrar en l’organisme a través de diverses vies
d’entrada:
• Via cutània. L’entrada de l’agent patogen és a través de ferides o
petites fissures a la pell, picades d’insectes o mossegades d’animals.
És el cas de malalties com el tètanus, la malària o la ràbia.
• Via respiratòria. L’entrada de l’agent patogen té lloc a través de
l’aire que respirem. Així es transmeten malalties com la grip o la tu-
berculosi.
• Via digestiva. L’entrada es produeix per la ingestió d’aigua o ali-
ments contaminats pel microorganisme. Per aquesta via d’entrada es
poden contreure malalties com la salmonel·losi o el còlera.
• Via genital. El contacte sexual és responsable de la transmissió d’una
persona a una altra de malalties com la sífilis o la sida.
Endèmies, epidèmies i pandèmies

Quan una malaltia és més freqüent en una zona geogràfica determinada
i afecta un nombre de persones força constant, parlem d’endèmia. Per
exemple, la malària és una malaltia endèmica en zones tropicals i sub-
tropicals de molts països.
Si el nombre de persones afectades per una malaltia en un lloc augmen-
ta molt i amb rapidesa, aleshores s’utilitza el terme epidèmia. És el cas
de les epidèmies de grip, que tenen lloc quan el nombre de persones Col·locar un mocador davant del nas
que emmalalteixen és superior a l’esperat. quan s’esternuda pot evitar el contagi
de malalties.
Si l’epidèmia es propaga a molts països, aleshores s’anomena pandè-
mia, com en el cas de la sida.
ACTIVITATS
5 Quina diferència hi ha entre un reservori 7 La grip aviària és una malaltia vírica dels ocells que
i un vector? Pot un reservori actuar alhora va infectar per primera vegada l’ésser humà el 1997.
com a vector? Per què? Entra a la pàgina de l’OMS i tecleja al seu cercador
«grip aviària». Investiga quins són els factors de risc
6 Quina diferència hi ha entre la transmissió directa d’infecció de l’ésser humà.
i la indirecta d’una malaltia?
139
3 El sistema immunitari
El sistema immunitari és l’encarregat de protegir el nostre organisme

de les invasions dels agents patògens. Està distribuït per tot el cos i
comprèn tres nivells de defensa diferents: les barreres físiques, la res-
posta immunitària inespecífica i la resposta immunitària específica.
Les barreres físiques

La pell i les mucoses són uns obstacles que impedeixen el pas de gai-
rebé tots els agents patògens a l’interior de l’organisme. A més, la suor,
les llàgrimes, el moc, el cerumen de les orelles, la saliva, l’àcid que se-
creta l’estómac i el fluix àcid de la vagina són substàncies que dificulten
la proliferació de bacteris, protozous i fongs oportunistes.
Resposta immunitària inespecífica

Quan els agents patògens travessen les barreres d’entrada i s’intro-
dueixen als nostres teixits, s’activa la resposta immunitària inespecífica.
Aquesta resposta la duen a terme un tipus de leucòcits, generalment els
monòcits, que es transformen en fagòcits. Es produeix sempre de la
mateixa manera, amb independència del tipus de l’agent patogen, per
això s’anomena inespecífica.
1.
Després de l’entrada dels agents patògens, els capil·lars
de la zona ferida es dilaten i aporten més sang; això
causa enrogiment i augment de la temperatura.
4.
Els fagòcits capturen i digereixen
els agents patògens o altres Agents
materials estranys per mitjà patògens
de la fagocitosi.
2.
Els capil·lars augmenten
la permeabilitat i surt sang
del vas sanguini, la qual
cosa provoca la inflor
de la zona afectada. Aquest
augment de la permeabilitat
3.
Els monòcits es transformen permet la sortida
en fagòcits. de compostos i altres
elements, com els monòcits.
SABER-NE MÉS
Les al·lèrgies
Una al·lèrgia és una reacció descontrolada del sistema La reacció al·lèrgica és semblant a la reacció
immunitari davant d’un agent innocu, com ara el pol·len, immunitària inespecífica: inflamació de les mucoses,
la pols o els àcars (uns animals microscòpics i totalment secreció lacrimal i mocosa, i en alguns casos també
inofensius que viuen a la nostra roba i al cabell). febre.
140
Resposta immunitària específica

Aquest mecanisme de defensa s’activa quan l’agent patogen supera els
dos nivells de defensa anteriors per evitar que es propagui per tot
l’organisme. Es duu a terme gràcies a l’actuació d’un segon tipus de
leucòcits, anomenats limfòcits.
Els limfòcits són capaços de reconèixer antígens, que són substàncies ACTIVITATS
o partícules que el nostre organisme reconeix com a estranyes.
8 Quina diferència hi ha entre
El reconeixement d’antígens per part dels limfòcits activa la resposta les dues respostes
immunitària específica. Hi ha dos tipus principals de limfòcits: immunitàries per
• Limfòcits T, que en activar-se són capaços de reconèixer les cèl·lules anomenar-ne una
del cos infectades per l’antigen i destruir-les. específica i l’altra
• Limfòcits B, que produeixen proteïnes anomenades anticossos que inespecífica?
neutralitzen els antígens que han activat la seva producció.
Limfòcits T Limfòcits B
Antígens
Antigen
1.
Els limfòcits T
Receptor
i els limfòcits B
Anticòs Limfòcit B
reconeixen
receptor
l’antigen,
s’hi uneixen
i s’activen.
Limfòcit T
2.
Els limfòcits T
i els limfòcits B
activats
es divideixen.
Cèl·lules
Limfòcit T plasmàtiques
citotòxic
Limfòcits T Limfòcits B
de memòria de memòria
3.
Els limfòcits T es converteixen en limfòcits T 3.
Els limfòcits B es transformen en cèl·lules
citotòxics, que reconeixen l’antigen plasmàtiques, que produeixen anticossos lliures
i destrueixen la cèl·lula infectada. i específics que neutralitzen l’antigen.
Els limfòcits de memòria són els limfòcits que es van activar davant un
agent patogen en una resposta immunitària anterior i perduren en
l’organisme durant tota la vida. Si el mateix agent patogen entra de nou
al nostre cos, aquests limfòcits el detecten amb rapidesa i el neutralitzen
sense que la malaltia arribi a manifestar-se. En aquest cas es diu que el
nostre organisme està immunitzat contra aquesta malaltia.
9 Quina relació entre l’antigen
Si les característiques de l’agent patogen canvien, com passa amb el virus i l’anticòs pots observar
de la grip, els limfòcits de memòria no són capaços de detectar-los i po- en l’esquema?
dem tornar a passar la malaltia.
141
4 La prevenció i el tractament
Encara que el nostre sistema immunitari és molt eficaç i ens protegeix

de les malalties infeccioses, també és important mantenir uns hàbits de
vida saludables i adoptar mesures bàsiques de prevenció. Si malgrat
tot emmalaltim, aleshores serà necessari seguir algun tipus de trac-
tament.
La prevenció
Algunes malalties infeccioses són greus i el seu tractament és complex.
Per prevenir-les cal tenir en compte aspectes com:
• H
igiene personal i ambiental. La higiene habitual del nostre cos
ajuda a eliminar possibles agents patògens. Mesures senzilles com
rentar-se les mans abans de menjar o de manipular aliments
o després d’anar al bany, esternudar o tossir, redueixen el risc de con-
tagi de malalties infeccioses. A més, les condicions higièniques del
medi on vivim també són importants.
• S
alut sexual. L’ús de preservatius és la forma més eficaç per evitar
el contagi de malalties de transmissió sexual. A més, és aconse-
llable fer-se revisions ginecològiques i urològiques, ja que ajuden, en-
tre altres objectius, a descartar la presència d’infeccions que no ma-
nifesten símptomes.
• H
igiene alimentària. És el conjunt de condicions i mesures que
hem de prendre durant la manipulació dels aliments per garantir-ne
la qualitat higiènica i evitar intoxicacions.
• V
acunació. Les vacunes són preparats de virus o bacteris que no
SABER-NE MÉS provoquen la malaltia perquè estan atenuats o morts, però que
desencadenen una resposta immunitària específica que produeix
Tipus de vacunes anticossos i limfòcits de memòria. Si en el futur la persona té contac-
Les vacunes sistemàtiques te amb aquest agent patogen, el seu organisme serà capaç d’elimi-
són les que estan indicades nar-lo.
a tota la població a partir Des del naixement fins a aproximadament els 14 anys hem de rebre
de l’edat infantil. S’apliquen les vacunes recollides al calendari de vacunació
segons un calendari de
• Mesures preventives en els viatges. Si ens desplacem a un altre
vacunacions que estableix
país, és possible que necessitem rebre algunes vacunes especials, ja
el Departament de Salut
que hi ha zones del món en què alguns tipus de malalties infeccioses
de la Generalitat de Catalunya.
són freqüents.
Les vacunes no sistemàtiques
També cal adoptar altres mesures, com consumir només aigua embo-
són les que no s’inclouen
tellada, utilitzar repel·lents contra insectes, robes i pantalons llargs,
en el calendari de vacunacions
mosquiteres, etc.
perquè només estan indicades
a certs sectors de la població, • Cura dels animals de companyia. Els animals poden transmetre
com ara persones amb algunes malalties infeccioses; per aquesta raó és molt important cui-
determinades patologies, dar i vacunar de manera correcta els animals de companyia.
a dones embarassades, A més, les persones que treballen en el camp de la salut adopten altres
a persones majors de seixanta mesures especials, com l’ús de màscares, guants, robes protectores i ma-
anys, etc. terial sanitari d’un sol ús. També hi ha normes relacionades amb la mani-
pulació de sang i altres materials.
142
El tractament
Cada tipus de malaltia infecciosa requereix un tractament diferent per
destruir o impedir la reproducció de l’agent patogen. El tractament més
freqüent és l’administració de medicaments, que són substàncies em-
prades amb una finalitat d’alleugerir els símptomes de les malalties. Al-
guns medicaments s’apliquen sobre les ferides o les zones infectades,
mentre que uns altres s’ingereixen o s’injecten per fer-los arribar als
òrgans o teixits interns. A més, també s’adopten mesures generals, com
la ingestió adequada de líquids i el descans, al costat de l’ús d’altres
medicaments que alleugen signes i símptomes com la febre o el dolor.
• I nfecció per bacteris. El tractament adequat per a aquest tipus
d’infeccions són els antibiòtics, un tipus específic de medicament
que mata els bacteris o que impedeix que proliferin. Alguns anti-
biòtics s’apliquen directament sobre les ferides o les zones infectades,
mentre que d’altres s’ingereixen o s’injecten per fer-los arribar als
òrgans o teixits interns.
Respectar la dosi, la freqüència i la durada del tractament és impor-
ACTIVITATS
tant, ja que el seu mal ús és la causa que alguns bacteris es conver-
10 Dins de quin grup de
teixin en resistents i l’antibiòtic deixi de ser eficaç per eliminar-los.
mesures de protecció
• I nfecció per virus. El tractament adequat pot ser l’ús d’antivirals. de la nostra salut
Són medicaments que actuen contra alguns tipus de virus; per exem- classificaries l’hàbit
ple, els que s’utilitzen contra el virus de l’herpes. No obstant això, hi ha de rentar bé la fruita
moltes infeccions per virus per a les quals no s’ha descobert encara un i les verdures que ingerim
antiviral eficaç i el tractament només comprèn mesures generals. crues?
• Infecció per fongs. Es tracten amb medicaments antimicòtics o anti-
fúngics, que són substàncies que s’apliquen directament sobre la zona 11 De quines maneres es pot
infectada, i que produeixen la mort del fong que ha causat la infecció. administrar un antibiòtic?
• I nfecció per protozous. Són difícils de tractar per la gran diversitat

de protozous que existeixen. Hi ha pocs fàrmacs específics per a cada
malaltia.
En algunes infeccions greus es pot injectar directament un sèrum amb els
anticossos específics per a un virus determinat o per a la toxina bacteriana.
Si el sistema immunitari està afeblit pels virus, és freqüent que es pro-
dueixi una infecció de bacteris oportunistes; en aquest cas, el metge sol
receptar un antibiòtic per curar la infecció bacteriana.
SABER-NE MÉS
La penicil·lina
El 1929, mentre estudiava el creixement de bacteris en plaques de cultiu
de laboratori, el metge escocès Alexander Fleming (1881-1955) va trobar que
algunes plaques havien estat contaminades per un fong de l’ambient. Va observar
que al voltant de la zona contaminada els bacteris no havien crescut.
Va decidir estudiar aquell fong, que va resultar ser el Penicillium notatum, i va dirigir les seves investigacions
per determinar quina substància produïda per aquest fong era capaç d’impedir el creixement dels bacteris.
Una vegada aïllada la va anomenar penicil·lina, i va ser el primer antibiòtic conegut.
F Fes a la llibreta un dibuix esquemàtic de la placa de cultiu fotografiada. Si la zona blanca arrodonida correspon
a la colònia del fong, què significa l’halo transparent que l’envolta?
143
5 Les malalties no infeccioses
Aquest tipus de malalties comprenen lesions i trastorns que produeixen

danys físics en teixits o òrgans o en el seu funcionament, però que no
es transmeten, ja que no estan provocades per agents patògens. Les
malalties no infeccioses poden ser de diversos tipus:
• Metabòliques. Estan causades per diverses alteracions del metabo-
lisme com per exemple la producció insuficient d’alguna hormona, la
incapacitat de les cèl·lules per assimilar determinats nutrients o la
incapacitat d’alguna glàndula digestiva per elaborar la substància que
ha de secretar. La diabetis és un exemple de malaltia metabòlica en la
qual augmenta la quantitat de glucosa en la sang. Aquest augment
pot estar causat per una producció insuficient d’insulina o perquè els
teixits no responen bé a aquesta hormona.
• Genètiques. Es deuen a una alteració del material genètic que pot
donar lloc a una malformació o a un mal funcionament d’algun òrgan
o sistema. El daltonisme o l’hemofília són exemples de malalties
genètiques hereditàries.
• Degeneratives. Estan causades per una deterioració progressiva
dels teixits que amb el pas del temps provoca alteracions en els òr-
gans afectats. És el cas de la malaltia d’Alzheimer, en la qual es pro-
dueix una destrucció gradual de les neurones de l’escorça cerebral, o
l’artrosi, que afecta les articulacions quan la funció i el nombre de
cèl·lules que formen el cartílag disminueix.
ACTIVITATS
• Autoimmunitàries. Tenen lloc quan el sistema immunitari no fun-
12 En què es diferencien ciona de manera correcta, i reacciona contra les cèl·lules del propi
les malalties degeneratives organisme destruint-les.
de les autoimmunitàries? • Neoplàsiques. Es produeixen quan una cèl·lula d’un teixit es re-
produeix de manera incontrolada i forma un tumor o neoplàsia.
13 Explica en què es
Si el tumor està localitzat i no causa la mort de les cèl·lules confron-
diferencien les neoplàsies tants, és benigne; en cas contrari, es diu que és maligne perquè en-
malignes de les benignes. vaeix i destrueix òrgans i teixits. El càncer és una malaltia neoplàsica
maligna.
SABER-NE MÉS
El càncer Segons l’OMS, alguns dels principals factors evitables

En aquesta malaltia, les cèl·lules creixen i es dispersen de risc de càncer són:
de manera incontrolada i aquest procés pot tenir lloc • Consum de tabac: causa 1,8 milions de defuncions
en qualsevol part del cos. anuals (el 60 % d’aquestes es registren en països
d’ingressos baixos i mitjans).
En la major part dels països del Nord, és la segona
causa principal de mortalitat després de les malalties • Excés de pes, obesitat o inactivitat física: en conjunt
cardiovasculars. causen 274.000 defuncions anuals.
Ara bé, un percentatge important de càncers es • Consum nociu d’alcohol: causa 351.000 defuncions
poden guarir mitjançant cirurgia, radioteràpia anuals.
o quimioteràpia, especialment si es detecten F Investiga sobre els tipus de càncers més freqüents
en una fase primerenca. als països del Nord.
144
6 La prevenció de les malalties no infeccioses
La prevenció és la millor manera de reduir la probabilitat de contreure

malalties. Hi ha dos tipus de mesures que podem adoptar: evitar els
factors de risc i adoptar hàbits de vida saludables.
Factors de risc
Un factor de risc és qualsevol activitat que augmenti la probabilitat de
patir un accident o contreure una malaltia. Alguns d’aquests factors
són:
• Dietes desequilibrades. Són les que no aporten els nutrients neces-
saris ni les quantitats apropiades perquè l’organisme es desenvolupi
amb normalitat. La manca o l’excés de certs nutrients pot afavorir
l’aparició de malalties.
• Factors ambientals. La seva capacitat de produir una malaltia
depèn d’aspectes com la intensitat i el temps d’exposició; per exem-
ple, l’exposició en el treball a productes industrials com ara metalls o
gasos irritants pot provocar malalties pulmonars. La deterioració de
la qualitat de l’aigua i de l’aire ha elevat els contaminants i els antí- L’alcohol és una droga molt nociva,
gens en l’atmosfera, i ha afavorit l’increment de malalties; per aques- especialment en l’adolescència,
perquè influeix negativament
ta raó són molt importants les accions adreçades a tenir cura del medi
en el desenvolupament cerebral
ambient.
i disminueix les capacitats
• Pràctiques de risc. Actes com el consum de drogues o no res- de memorització i aprenentatge.
pectar les normes de trànsit són factors de risc importants de ma-
laltia.
Hàbits de vida saludables

ACTIVITATS
Els hàbits saludables són els que ens permeten desenvolupar les activi-
tats quotidianes de manera satisfactòria i millorar la nostra salut. Alguns 14 És correcte dir que
d’aquests hàbits són:
l’alcohol i el tabac són
• Fer exercici físic. L’exercici físic moderat aporta beneficis sobre el drogues? Consideres que
sistema circulatori i el cor, l’aparell locomotor, el metabolisme, i la són un factor de risc
salut mental i la seva perspectiva social. A més, augmenta la vitalitat i de malalties? Per què?
afavoreix el descans.
15 Per què fer exercici físic
• Descansar el temps necessari. En l’adolescència, el cos necessita
és un hàbit de vida
entre vuit i deu hores de son al dia. Per rendir més, és millor estudiar
saludable? Quin tipus
durant períodes d’una hora seguida, amb descansos de deu o quinze
d’exercici físic fas?
minuts.
• Utilitzar una font de llum adequada. Per llegir, estudiar o fer acti- 16 Quantes hores necessita
vitats que requereixin fixar la vista, és aconsellable respectar una dis- dormir un adolescent?
tància apropiada i tenir una quantitat de llum suficient, encara que no Tenint en compte l’hora
intensa. Per veure la televisió és millor fer-ho amb llum tènue que en a la qual t’aixeques per
la foscor. Quan es fa servir l’ordinador, cal evitar reflexos de llum a la anar a l’institut, calcula
pantalla, etc. l’hora òptima per ficar-te
• Protegir els ulls i la pell de la radiació solar. Convé utilitzar ulle- al llit i dormir el temps
res de sol en dies assolellats, especialment en la neu, i protegir-nos la necessari.
pell amb cremes protectores o amb roba.
145
7 Els accidents i els primers auxilis
L’OMS defineix els accidents com a fets generalment previsibles que

provoquen o tenen el potencial de provocar una lesió. Els principals ti-
pus d’accidents, segons la causa que els produeixen, són:
• Accidents de trànsit. Són la causa més important de mortalitat en
adolescents i joves. Per prevenir-los és imprescindible respectar les
normes de circulació viària, com ara portar casc quan es circula amb
bicicleta o amb moto; utilitzar el cinturó de seguretat en el cotxe, o
extremar la precaució a l’hora de travessar carrers i carreteres.
• Caigudes. Són la principal causa d’accident en l’àmbit escolar. Cór-
rer sense fixar-se en l’estat del terra, pujar i baixar escales amb rapi-
desa o fer un mal ús de les baranes, les pot provocar.
• Cremades. Les causes més freqüents són la manipulació d’objectes
molt calents o l’exposició al sol sense la protecció adequada.
• Electrocució. És el resultat del pas de corrent elèctric a través del
nostre cos. Per evitar aquest tipus d’accident és important desconnec-
tar els aparells elèctrics quan es manipulen i no fer-ho mai amb les
mans mullades, descalços o quan el terra està humit.
• Ennuegament. Pot passar en empassar-se un objecte o aliment que
impedeix el pas de l’aire als pulmons. Per evitar-ho, convé menjar
tranquil·lament i trossejar i mastegar bé els aliments.
ACTIVITATS
Els primers auxilis
17 Anomena i explica mesures Quan una persona pateix un accident i se sospita que és greu, s’ha
de prevenció que podem d’avisar immediatament el 112. Mentre s’espera que la persona sigui
prendre per evitar atesa pel personal sanitari, es poden aplicar algunes tècniques de pri-
els accidents. mers auxilis; però si es creu que hi pot haver una lesió de la columna
vertebral, mai no s’ha de moure l’accidentat.
Tall o ferida Cremades

Rentar la ferida amb aigua Aplicar a la zona un raig suau
i sabó o sèrum fisiològic. d’aigua freda entre deu i quinze
Aplicar-hi un apòsit amb minuts. Tapar-la amb un apòsit
antisèptic, per evitar l’entrada estèril. Si surten butllofes amb
de microorganismes. líquid, no s’han de trencar.
Ennuegament Telèfon
d’emergència Contusions
Abraçar l’accidentat per
darrere, col·locar una mà Immobilitzar el membre
tancada sota l’estern, l’altra afectat i posar gel damunt
al damunt i fer un moviment la zona lesionada i aplicar
ràpid cap endins i cap amunt. gel o compreses fredes.
146
8 La donació i els trasplantaments
La donació de cèl·lules, teixits i òrgans per a trasplantaments és un acte

voluntari i altruista per al qual cal complir alguns requisits, com ara ser
major d’edat, no cobrar per fer-ho, estar sa i en perfectes facultats men-
tals i redactar un consentiment escrit.
La donació salva moltes vides. L’Organització Catalana de Trasplan-
taments (OCATT) és l’entitat que coordina la donació i el trasplanta-
ment d’òrgans a Catalunya. Catalunya té una taxa de donants per sobre
Fer-se donant de mèdul·la òssia pot salvar
de tots els països de la Unió Eruropea, tot i que sempre calen més dona-
la vida de moltes persones que pateixen
cions per poder salvar més vides.
malalties greus com la leucèmia.
Els diferents tipus de cèl·lules, teixits i òrgans que es poden donar per
ser trasplantats són:
• Cèl·lules. És freqüent la donació de gàmetes, òvuls i espermatozoi-
des, que es destinen a solucionar problemes d’esterilitat. També es
poden donar cèl·lules mare, embrionàries o procedents de la sang
del cordó umbilical. La donació de cèl·lules mare embrionàries està
en experimentació i té implicacions ètiques i legals. No obstant això,
les cèl·lules mare obtingudes a partir de la sang del cordó umbilical
s’utilitzen per guarir malalties relacionades amb la medul·la òssia,
com les leucèmies.
• Teixits. El teixit més donat és la sang. Els trasplantaments de sang
reben el nom de transfusions. També es poden donar la còrnia, les
vàlvules cardíaques, segments de venes i artèries o la medul·la òssia,
que es trasplanta a malalts amb leucèmia. Altres teixits, com l’epitelial
o el cartilaginós, s’utilitzen per a autotrasplantaments en casos de cre-
mades o trencaments de lligaments.
• Òrgans. El cor, els pulmons, els ronyons, el pàncrees i el fetge són els
òrgans que es poden prendre d’una persona morta per un dany cere-
bral irreversible o mort encefàlica. En aquestes condicions, els òrgans
presenten prou irrigació per ser extrets, transportats i trasplantats. ACTIVITATS
També hi ha persones que decideixen donar en vida òrgans com el
ronyó. 18 En relació amb el rebuig,
quins avantatges
El trasplantament és una tècnica mèdica en què algunes cèl·lules,
pot oferir un
un òrgan o un teixit malalt se substitueixen per un altre de sa que
procedeix d’un donant. Quan el receptor i el donant són la mateixa autotrasplantament
persona, es diu autotrasplantament; si el donant és una altra persona, enfront d’un
al·lotrasplantament; i si el trasplantament procedeix d’un animal, xeno- al·lotrasplantament?
trasplantament.
19 Entra a la pàgina de
En els transplantaments també poden haver problemes com: l’OCATT, als apartats
• Rebuig. El sistema immunitari del receptor no reconeix les cèl·lules de Com fer-se donant
del donant com a pròpies i mira de destruir-les. Per evitar-ho, abans i Per què fer-se donant.
del trasplantament s’estudia la compatibilitat del donant amb el re- Llegeix els documents
ceptor, és a dir, s’intenta que les cèl·lules del donant siguin el més i explica en què consisteix
semblants possible a les del receptor. A més, el receptor rep un trac- el carnet de donant i per
tament immunodepressor que afebleix el seu sistema immunitari. què és necessari que
augmenti el nombre
• Contagi de malalties. Abans del trasplantament, tots els teixits i
de donants.
òrgans donats se sotmeten a una anàlisi rigorosa per evitar el contagi
de malalties com l’hepatitis.
147
ACTIVITATS FINALS
20 RESUM. Fes el resum de la unitat explicant aquests 25 Defineix què és la resposta immunitària inespecífica
conceptes clau. i relaciona les imatges següents amb cadascuna
• Els components principals de la salut. de les fases que tenen lloc en aquest procés.
• La classificació de les malalties. A B

• Les portes d’entrada i els tipus de transmissió
de malalties infeccioses.
• Els tres nivells de defensa del nostre organisme.
• La prevenció i el tractament de les malalties infeccioses.
• Els principals tipus de malalties no infeccioses.
• Les mesures de prevenció de les malalties no
C D
infeccioses.
• Els principals tipus d’accidents.
• Els primers auxilis.
• La donació i els trasplantaments.
21 EXPRESSIÓ ESCRITA. Defineix els conceptes següents.
• Etiologia • Tractament 26 Fes un esquema de com té lloc la resposta

• Símptomes • Endèmia immunitària específica en el nostre organisme.
• Signes • Pandèmia
27 L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha estimat
• Diagnòstic • Epidèmia que més de 60.000 persones moren anualment
de càncer per culpa d’una sobreexposició
22 COMPRENSIÓ LECTORA. Copia el text que hi ha
a les radiacions ultraviolades del sol.
a continuació; localitza-hi els dos errors que conté
i explica en què consisteixen. Formeu diversos grups amb els companys
i companyes de classe i elaboreu un informe que
Els virus són els éssers vius més petits que existeixen.
contingui el següent: els components del grup
La majoria estan formats per una càpsula de proteïnes
que es posen cremes de protecció solar, el nombre
a l’interior de la qual hi ha un filament d’ADN que injecten
del factor de protecció que fan servir, el temps mitjà
en una cèl·lula. La cèl·lula infectada utilitza aquest ADN
d’exposició diària (a l’estiu) i quines altres mesures
per fabricar altres cèl·lules com ella.
protectores utilitzen.
23 Copia la taula a la llibreta i completa-la col·locant Expliqueu la relació que hi ha entre el càncer de pell
a la columna corresponent els següents processos, i la radiació solar.
cèl·lules, substàncies o estructures.
28 Posa un exemple d’actuació per a cadascuna
Pell – Enrogiment – Mucoses – Inflor – Fagòcits de les mesures preventives de les malalties
Anticòs – Limfòcits – Antigen – Saliva infeccioses i no infeccioses.
Per exemple, per a la mesura d’higiene personal
i ambiental, netejar la meva habitació.
Resposta immunitària
Barreres
d’entrada 29 Explica per què, si hem passat el xarampió, ja no
Inespecífica Específica
podem contreure de nou aquesta malaltia.
Què significa quan diem que estem immunitzats
contra el xarampió?
24 Relaciona les vies d’entrada a l’organisme 30 Dibuixa a la llibreta un cos humà i assenyala-hi
dels microorganismes patògens amb les barreres la informació relacionada amb les diferents cèl·lules,
que té el sistema immunitari com a primer mecanisme teixits i òrgans que es poden donar per ser
de defensa. trasplantats.
148
PRACTICA
31 Indica el nom de cada component i escriu una breu 34 És força freqüent l’aparició de l’anomenat peu d’atleta
explicació del procés representat. com a conseqüència d’haver caminats descalços
B per una piscina o per uns vestidors. Els símptomes
són una picor intensa entre els dits del peus i una
A
descamació de la pell. Quin medicament creus que
ens pot receptar el metge: un sèrum, un fungicida,
un antibiòtic o un fàrmac específic contra
els protozous? Raona la resposta.
D
35 En aquest gràfic es mostra la concentració
C d’anticossos per a un antigen A inoculat el dia 0
i el dia 28. Respon a les preguntes.
32 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix el text següent
Resposta secundària
i respon a les preguntes. 104
Concentració d’anticossos
De vegades, la infecció causada per un virus afebleix
103
el nostre organisme, i s’origina una infecció per bacteris
que s’aprofiten d’aquesta situació. En aquest cas, 102
el metge sol receptar un antibiòtic per guarir la infecció Resposta primària
bacteriana. 101
a) Si l’origen de la infecció és víric, per què el metge 100

prescriu antibiòtic? 0 7 14 21 28 35 42 49 56
b) Explica quina relació té l’expressió «malaltia Temps (dies)
Primera injecció Segona injecció
oportunista» amb la situació reflectida en el text. amb antigen A amb antigen A
33 Quines substàncies s’utilitzen per combatre a) Què significa resposta primària i resposta secundària?
les infeccions provocades per fongs? I les provocades b) Per què la resposta secundària és molt més gran
per virus? Què són els antibiòtics? que la primària?
AMPLIA
La verola i la vacunació
La verola és una malaltia infecciosa de transmissió A partir de l’any 1800, gairebé tots els països europeus
directa provocada pel virus Orthopoxvirus. Provoca van anar introduint gradualment la pràctica
mals de cap, febre alta, cansament i l’aparició de la vacunació, especialment en la població infantil.
d’erupcions a la cara i al cos que quan cicatritzen
Aquest tractament va donar tan bons resultats
deixen marques a la pell per a tota la vida.
que el 1977 es va diagnosticar l’últim cas de verola
En el passat va arribar a ser la causa del 30 % en la població humana.
de la mortalitat, fins que el 1798, el metge rural anglès
Edward Jenner va observar que les persones que 36 COMPRENSIÓ LECTORA. A quines conclusions
munyien vaques amb verola i s’infectaven amb va arribar Jenner després d’observar les persones
les seves secrecions, no solien contreure la malaltia. que munyien les vaques? Per què creus que va
Jenner va concloure que el contacte amb la verola arribar a aquesta conclusió?
bovina no tan sols no representava un perill per
37 Quins són els símptomes i signes de la verola?
a l’ésser humà, sinó que l’immunitzava contra
la malaltia que afectava les persones. 38 Explica el procés immunitari que es va engegar
Aquest mètode es va anomenar vacunació en honor en les persones que munyien vaques i que va donar
a les vaques de Jenner. com a resultat la seva immunització.
149
SABER FER
Analitzar gràfics d’una epidèmia
L’epidemiologia és la ciència que estudia, en una població 1.000

donada, la relació que hi ha entre una malaltia i els diversos
factors que influeixen en la seva aparició, freqüència,
Taxa de mortalitat 3 100.000 habitants

distribució i evolució. 800
La grip espanyola del 1918 va ser una pandèmia

devastadora en què van morir entre 60 i 100 milions
600
de persones arreu del món durant els anys 1918 i 1919.
Aquesta pandèmia va tenir lloc durant la Primera Guerra
Mundial, en la qual els nord-americans i els anglesos 400
lluitaven junts contra els alemanys.
L’origen de la pandèmia encara no està clar. Algunes hipòtesis
consideren que la malaltia va començar al Tibet l’any 1917 200
i es va propagar a causa de les mobilitzacions militars de
la Primera Guerra Mundial. Altres hipòtesis apunten l’inici als
0
Estats Units l’any 1918, entre soldats de l’exèrcit nord-americà
1900 1920 1940 1960 1980 Anys
que esperaven aquarterats el seu trasllat a Europa.
El que sí que tenen en comú els diferents informes és que el desplaçament de soldats va contribuir a estendre la malaltia.
Es creu que els primers casos d’Europa es van registrar a França, i d’aquí van passar a Espanya, on hi va haver,
segons el registre oficial, 147.114 persones mortes.
La grip del 1918 es va anomenar la grip espanyola perquè la premsa espanyola es va fer un ressò especial de la
pandèmia, mentre que altres països, implicats en la Primera Guerra Mundial, van ocultar les xifres de morts.
En el gràfic es mostra la taxa de mortalitat als Estats Units durant els anys 1900 a 1980, per cada 100.000 habitants.
39 Aquesta fotografia correspon al virus de la grip. 41 Segons alguns estudis demogràfics, entre els grups
Busca informació sobre aquest virus i explica d’edats amb més mortalitat a causa de l’epidèmica de
els seus símptomes i senyals. la grip de 1918 es troben els infants menors d’1 any,
els homes entre els 20 i 34 anys i les persones més
grans de 60 anys.
a) Per què creus que la mortalitat va afectar més
a les persones entre 20 i 34 anys? A quants grups
d’edat jove afectava? Per què creus que és parla
en concret de grup homes?
b) Creus que el grup de dones entre 20 i 34 anys
té la mateixa taxa que el grup d’homes? Raona
la resposta.
40 Observa el gràfic de la taxa de mortalitat dels Estats c) Per què els grups de risc, en general, per moltes
Units que hi ha en aquesta pàgina i respon. malalties són els nens petits i les persones majors
a) Quin any va haver una punta d’increment en la taxa de 65 anys?
de mortalitat als Estats Units?
42 Creus que una persona de 14 anys i una altra de 30
b) Quantes persones, aproximadament, van morir que s’haguessin contagiat el 1918 abans d’estendre’s
l’any 1918? la malaltia, quan encara es podia pensar que era una
c) Explica l’evolució de la taxa de mortalitat que es grip normal, pensarien que la seva vida corria perill?
representa en aquest gràfic. Augmenta o disminueix Explica si aquesta creença es va correspondre
la taxa de mortalitat amb el pas dels anys? amb la realitat.
150
43 Observa aquesta gràfic sobre la taxa de mortalitat 44 COMPRENSIÓ LECTORA. Llegeix el text i respon.
(3 1.000 habitants) de la grip espanyola de quatre Molts virus tenen la capacitat de canviar d’«aspecte»,
ciutats l’any 1918 i respon. principalment les proteïnes que en formen l’embolcall.
a) Què observes d’estrany en aquest gràfic? Per aquesta raó, quan els virus entren per segon cop
Hi ha la mateixa informació de totes les ciutats? en l’organisme, els anticossos produïts previament pel
b) Confirma aquest gràfic que l’epidèmia de grip espanyola nostre sistema immunitari no serveixen i els virus causen
va afectar diferents països i continents? Per què? una nova infecció.
a) Quina funció tenen els anticossos? Quins tipus
80
Taxa de mortalitat 3 1.000 habitants
de cèl·lules els produeixen?

b) Creus que el virus de la grip té la capacitat de canviar
60
d’«aspecte»? Per què?
45 Recordes algun advertiment que les autoritats

40
sanitàries fan periòdicament relacionat amb la grip?
Sabries esmentar algun cas d’epidèmia de grip
20 que hagi estat notícia en els últims anys?
0
JUN JUL AG SET OCT NOV DES GEN FEB MAR
Berlín Londres
París Nova York
Una enquesta sobre l’epidèmia d’Ebola

Una enquesta és un conjunt de preguntes sobre
Virus de l’Ebola
un tema adreçades a un grup de persones o a tota
la població. Té com a objectiu esbrinar l’opinió
o altres qüestions relacionades amb el fet investigat. si és una malaltia greu o no, per quins mitjans es
Feu una enquesta sobre els coneixements que van informar, etc.
les persones del vostre entorn tenen sobre l’epidèmia • Decidiu entre tots que les preguntes redactades
d’Ebola de l’any 2014 per saber si la població general siguin correctes i feu copies suficients per passar
va rebre prou informació. a les persones enquestades.
• Formeu equips de quatre o cinc persones. • Passeu l’enquesta i anoteu les respostes. Recordeu
• Busqueu informació sobre el virus de l’Ebola d’anotar l’edat i el sexe dels enquestats.
i compartir-la entre tots els membres de l’equip.
• Analitzeu les dades de l’enquesta, primer de tota
Per exemple, el virus de l’Ebola provoca febre
la mostra i després per grups d’edats. Valoreu quins
hemorràgica, etc.
mitjans de comunicació van ser els més utilitzats.
• Redacteu cinc preguntes per valorar els
• Redacteu les conclusions.
coneixements de les persones enquestades sobre
aquesta epidèmia. Per exemple, si coneixen quines • Exposeu les conclusions a classe i contrasteu
mesures s’han d’adoptar per evitar la transmissió, els resultats obtinguts pels diferents grups.
151
Els ecosistemes
9 i la seva dinàmica
SABER
• Els ecosistemes i l’ecosfera

• Les relacions entre el biòtop
i la biocenosi
• L’hàbitat i el nínxol ecològic
• Les relacions biòtiques
• Les relacions tròfiques
• El flux d’energia i el cicle
de la matèria
• L’equilibri de les poblacions
• Els ecosistemes terrestres
• Els ecosistemes aquàtics
SABER FER
• Estudiar l’oxigen com a factor

limitant.
• Analitzar la xarxa tròfica
d’un ecosistema.
152
Quin és l’ecosistema que canvia més?
Existeix una zona en les costes, anomenada intermareal, que es caracteritza per estar
submergida i sotmesa a l’onatge durant la marea alta, i quedar al descobert durant
la marea baixa. És una zona erosionada per l’onatge, pels corrents marins, pel vent
i en què l’aigua de la pluja pot quedar estancada.
Molts animals s’enterren a la sorra quan està al descobert o bé ocupen els tolls que
hi queden; alguns ocells hi van en cerca d’aliment.
La zona intermareal és un ecosistema molt inestable.
CLAUS PER COMENÇAR
• Quins són els components dels ecosistemes?

• Què significa que dues espècies comparteixen
el mateix hàbitat?
• Quins tipus de relacions estableixen
els animals? Elabora una llista de totes
les que coneguis.
• Coneixes algun exemple d’ecosistema
terrestre? I d’aquàtic?
• Què és l’ecologia? Explica-ho.
153
1 Els ecosistemes i l’ecosfera
Un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que habiten en un lloc deter-

minat i les relacions que estableixen entre si, així com les característi-
ques físiques del lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organis-
mes.
Els ecosistemes poden tenir mides diferents i en ells no cal que hi esti-
guin representats tots els éssers vius. Per exemple, un tros de fusta en
descomposició en què proliferin fongs microscòpics i bacteris pot con-
siderar-se un ecosistema, de la mateixa manera que un bosc ple d’arbres
centenaris i amb una gran diversitat d’animals també ho és.
Els ecosistemes poden incloure d’altres ecosistemes, com ara el tros de
fusta en descomposició que pot estar dins d’un ecosistema més ampli,
el bosc d’arbres centenaris.
Tots els ecosistemes de la Terra estan connectats entre si, de manera que
el conjunt de tots rep el nom d’ecosfera.
Una selva, o un bosc extens, pot Una clariana d’aquest bosc extens Un tronc en descomposició a la
considerar-se un ecosistema. també és un ecosistema. clariana també és un ecosistema.
A la Terra hi ha molts ecosistemes diferents: n’hi ha de terrestres, com

els deserts, les selves o les praderies, entre d’altres, i d’aquàtics, com un
riu, una bassa o el fons sorrenc del mar.
Els ecosistemes terrestres que ocupen grans extensions del planeta,
amb una vegetació característica, reben el nom de biomes.
154
Els ecosistemes i la seva dinàmica 9
Els components de l’ecosistema

En qualsevol ecosistema, tant terrestre com aquàtic, podem identificar
dos components: la biocenosi i el biòtop.
• Biocenosi. És el conjunt dels éssers vius de l’ecosistema: animals,
plantes, fongs i tota mena d’organismes. Els individus d’una mateixa
espècie que habiten en un ecosistema formen una població. Per des-
criure-la i identificar-la necessitem conèixer:
– La llista d’éssers vius de l’ecosistema i el percentatge de la massa de
la biocenosi que representa cada espècie.
– Les relacions que s’estableixen entre tots aquests éssers vius. Hi ha
relacions tròfiques o alimentàries, però també n’hi ha d’altres tipus.
Els factors necessaris per a la presència de diversos éssers vius en un
ecosistema s’anomenen factors biòtics.
• Biòtop. És la part inorgànica de l’ecosistema. Està format per les
roques, l’aire, l’aigua, la sorra, etc. Per descriure’l necessitem: 1 A quina època de l’any pot
– Una explicació del tipus d’ecosistema: una bassa, un parc, un con- correspondre la imatge
reu de cereals, una zona del fons marí, etc. de l’ecosistema?
– Una relació dels paràmetres físics i químics que el caracteritzen, 2 Quins animals i plantes
com ara el tipus de sòl, la quantitat de llum, les temperatures, etc.
constitueixen la biocenosi
Les variables fisicoquímiques del medi, que influeixen en la vida dels d’aquest ecosistema?
organismes, es coneixen com a factors abiòtics.
Ecosistema Biocenosi Biòtop
La ciència que estudia la composició i el funcionament dels ecosistemes

és l’ecologia, que és una part de la biologia.
ACTIVITATS
3 Es pot definir la biocenosi com el conjunt 5 Una bassa situada a la muntanya i una altra formada
de poblacions d’un ecosistema? Explica per què. entre les roques en la marea baixa tenen biocenosis
iguals o diferents? Per què?
4 Un cubell amb aigua de la pluja pot constituir un petit
En què es diferencia el biòtop entre totes dues?
ecosistema. Utilitza aquest exemple per explicar
Raona la reposta.
que els ecosistemes poden estar uns dins dels altres.
155
2 Les relacions entre el biòtop i la biocenosi
Les condicions del biòtop, com ara la humitat o la llum, determinen

quins éssers vius poden formar part de la biocenosi d’un ecosistema.
Per això, els éssers vius presenten diverses adaptacions al biòtop.
• Adaptacions a la humitat en els ecosistemes terrestres. Les plan-
tes d’ambients molt humits presenten abundants estomes que faciliten
l’evapotranspiració. Les plantes de llocs secs, com ara la farigola, tenen
fulles petites o estretes, que redueixen la pèrdua d’aigua.
Algunes, com ara el cactus, emmagatzemen aigua i tenen les fulles
transformades en espines, fet que dificulta la pèrdua d’humitat.
Pel que fa als animals de zones seques, alguns tenen closques, o cober-
tes impermeables, com les escates dels rèptils o l’exosquelet dels insec-
tes, que disminueixen la pèrdua d’aigua.
Farigola • Adaptacions a la llum en els ecosistemes aquàtics. Els organismes
fotosintètics només es desenvolupen a les capes més properes a la su-
perfície de l’aigua. Presenten formes laminars o de cinta, o tenen les
fulles esteses sobre la superfície de l’aigua, de manera que poden captar
la llum que necessiten.
Les algues disposen de diferents pigments que els permeten utilitzar
l’energia lumínica que arriba a les capes més profundes i menys
il·luminades.
Alguns animals de zones poc il·luminades, com ara els peixos abissals,
tenen la capacitat de produir llum (bioluminescència) per mitjà d’òrgans
Peix abissal específics.
Al seu torn, l’activitat dels éssers vius que componen la biocenosi pot
modificar algunes de les condicions del biòtop.
En un bosc espès, arriba poca llum al sòl, i aquest conté Els esculls formats per coralls, mol·luscs i altres
molta matèria orgànica per la descomposició de les fulles organismes, que modifiquen els corrents marins, creen
caigudes. L’escassa insolació crea un ambient humit i fresc. zones de rompent de l’onatge, etc.
156
3 L’hàbitat i el nínxol ecològic
En els ecosistemes, els éssers vius ocupen un hàbitat i un nínxol ecolò-

gic, dos conceptes diferents, però íntimament relacionats.
• Hàbitat. És el lloc físic d’un ecosistema on viuen els individus d’una
espècie determinada. L’hàbitat d’un ésser viu té les condicions natu-
rals necessàries per permetre la vida de la seva espècie.
• Nínxol ecològic. És el paper que té una espècie en l’ecosistema. El
nínxol ecològic d’una espècie es defineix per molts aspectes, com ara
el comportament, el tipus d’aliment que consumeix, els llocs on troba
aquest aliment, els depredadors que se n’alimenten, la manera
d’utilitzar els recursos disponibles o els efectes que té sobre altres L’hàbitat dels esquirols són els boscos
espècies de l’ecosistema, entre d’altres. on hi ha arbres als quals poden grimpar.
L’especialització en unes formes d’alimentació determinades o en uns

hàbits determinats permet que espècies amb maneres de viure i
d’alimentar-se semblants no interfereixin entre si i puguin ocupar el
mateix hàbitat perquè ocupen un nínxol ecològic diferent.
Les girafes s’alimenten de les fulles de les acàcies, mentre Les ratapinyades i els falcillots s’alimenten d’insectes que
que les zebres pasturen l’herba. Encara que tots dos són atrapen al vol, però els primers volen de nit i els segons
herbívors i comparteixen l’hàbitat, no tenen el mateix ho fan de dia, de manera que els seus nínxols ecològics
nínxol ecològic. no coincideixen.
De vegades, les característiques ambientals poden variar dins de certs

límits, i com a resposta a aquesta variació, els organismes poden canviar
el seu nínxol ecològic i adaptar-se a les noves característiques.
El nínxol ecològic d’un organisme resulta de l’adaptació d’aquest orga-
nisme a l’ambient on viu.
ACTIVITATS
6 Els voltors i els trencalossos s’alimenten de carronya. 7 Quina diferència hi ha entre l’hàbitat i el nínxol
Els primers es mengen les parts toves i els segons, ecològic d’una espècie?
la medul·la dels ossos. Què podries dir sobre el seu
hàbitat i els seus nínxols ecològics? 8 Com deuen ser els nínxols ecològics de les espècies que
poden viure en hàbitats diversos? Raona la resposta.
157
4 Les relacions biòtiques
En els ecosistemes, els éssers vius no estan aïllats, sinó que es relacio-
nen els uns amb els altres. Aquestes relacions poden ser intraespecí-
fiques, si tenen lloc entre individus de la mateixa espècie, o interes-
pecífiques, si s’estableixen entre organismes d’espècies diferents.
Relacions intraespecífiques
S’estableixen entre individus de la mateixa espècie. També s’anomenen
associacions.
Associacions familiars Associacions socials
Grups formats pels progenitors i els descendents. La seva Formades per individus jerarquitzats que es reparteixen
finalitat és la procreació i la cura de les cries. Les formen alguns el treball, formant una colònia. Els individus solen presentar
ocells i mamífers. diferències anatòmiques i fisiològiques. Les formen
les abelles, les formigues i altres insectes.
Associacions gregàries Associacions colonials
Grups formats per individus, emparentats o no entre si, que Grups d’individus que es mantenen units i que provenen
s’agrupen durant un període de temps més o menys llarg, d’un mateix progenitor. Els coralls, algunes esponges i altres
amb l’objectiu d’ajudar-se mútuament (defensa, migració, invertebrats marins formen aquest tipus d’associacions,
cerca d’aliment, etc.). Les formen alguns mamífers herbívors que sovint originen esculls.
i ocells.
158
Relacions interespecífiques
S’estableixen entre individus d’espècies diferents.
Depredació Parasitisme
Un dels individus, el depredador, caça i mata l’altre, la presa, L’individu, el paràsit, s’alimenta de l’individu hoste, i li causa
i el consumeix totalment o parcialment per alimentar-se’n. un perjudici, però no arriba a causar-li la mort. Molts fongs
Els guepards són depredadors de les gaseles. són paràsits dels arbres i altres plantes.
Inquilinisme Comensalisme
Un individu, l’inquilí, viu sobre un altre o es refugia dins seu, Un individu, el comensal, es beneficia de l’activitat d’un altre,
sense causar-li dany. Molts ocells construeixen els seus nius sense causar-li perjudici. Per exemple, els escarabats que
sobre els arbres. s’alimenten d’excrements de mamífers.
Mutualisme Simbiosi
Dos individus s’associen per aconseguir un benefici mutu. És una forma extrema de mutualisme en què cap dels dos
El pluvial egipci s’alimenta de les restes de menjar que éssers vius podria viure sense l’altre. Els líquens estan formats
queden entre les dents dels cocodrils. per l’associació d’una planta i una alga.
ACTIVITATS
9 La competència és un tipus de relació que es produeix entre

organismes de la mateixa espècie, o diferent, que competeixen
per un recurs. Quina és més intensa, la intraespecífica
o la interespecífica? Raona la resposta.
159
5 Les relacions tròfiques
Les relacions tròfiques són les que s’estableixen entre els éssers vius
que s’alimenten els uns dels altres. Mitjançant aquestes relacions, la ma-
tèria i l’energia es transmeten en els ecosistemes.
Els éssers vius que formen la biocenosi d’un ecosistema es poden clas-
sificar en tres nivells tròfics:
• Productors. Es fabriquen la seva pròpia matèria orgànica a partir de
diòxid de carboni, aigua i sals minerals. Per aconseguir-ho, fan la fo-
tosíntesi utilitzant l’energia del Sol. També se’ls anomena autòtrofs.
Són les plantes, les algues i alguns bacteris.
• Consumidors. S’alimenten d’altres éssers vius i, al seu torn, es po-
den diferenciar en primaris, secundaris i terciaris. Els animals són
consumidors.
• Descomponedors. S’alimenten de les restes d’altres éssers vius i les
descomponen en matèria inorgànica que pot tornar a ser utilitzada
pels productors. En aquest grup destaquen els fongs i alguns tipus de
bacteris.
Les relacions tròfiques que hi ha entre diversos éssers vius es poden
presentar en forma de cadenes i xarxes tròfiques, i també en forma de
piràmides ecològiques.
INTERPRETA LA IMATGE Les cadenes tròfiques

En una cadena tròfica es representen alguns éssers vius, de manera
10 En quin lloc posaries una que cada baula és l’aliment de la següent. La cadena tròfica que es re-
gavina en aquesta cadena presenta a continuació correspon a un ecosistema marí. En aquests eco-
tròfica? Raona la resposta. sistemes és freqüent que les cadenes tròfiques siguin més llargues que
en els ecosistemes terrestres.
En les cadenes i xarxes tròfiques les fletxes surten de l’organisme que
Consumidors terciaris és menjat i apunten a l’organisme que menja.
S’alimenten principalment d’altres
carnívors.
Consumidors secundaris
Són carnívors que s’alimenten Lleó marí Orca
principalment d’herbívors. Pingüí
Consumidors primaris
Són herbívors perquè s’alimenten Peix
de productors.
Algues
Productors
Algues, plantes microscòpiques,
com el fitoplàncton, i bacteris.
160
Les xarxes tròfiques

Les xarxes tròfiques són representacions gràfiques que representen
diverses cadenes tròfiques interrelacionades.
Lleó marí
Peixos
Pingüins
Zooplàncton
Orca
Calamar
Krill
Fitoplàncton
Balena blava
Les piràmides tròfiques

Les piràmides tròfiques són una manera de representar gràficament
la variació que hi ha entre els diferents nivells tròfics, per a una caracte-
rística determinada. Hi ha diferents tipus de piràmides tròfiques.
Piràmides de nombres Piràmides de biomassa Piràmides d’energia
Consumidors Consumidors Consumidors Consumidors Consumidors Consumidors

secundaris terciaris secundaris terciaris terciaris secundaris
Calor
Consumidors Consumidors Calor Ener

gia
primaris primaris Calor Calor solar
Consumidors
Productors Productors Productors primaris
S’hi representa el nombre d’individus Els pisos representen la biomassa de Cada pis representa l’energia
que hi ha de cada nivell tròfic per unitat cada nivell tròfic. La biomassa és la emmagatzemada en un nivell tròfic en
de superfície o volum de l’ecosistema. quantitat de matèria orgànica que un temps determinat. Ens mostren
forma un individu, un nivell tròfic com el flux d’energia entre els nivells tròfics.
aquest cas, o be un ecosistema.
ACTIVITATS
11 Dos éssers vius que ocupen el mateix nínxol ecològic es poden

trobar en diferents nivells de la mateixa piràmide tròfica? Explica
per què i digues algun exemple que confirmi la resposta.
12 Les piràmides d’energia no poden ser invertides, per què?
161
6 El flux d’energia i el cicle de la matèria
En els ecosistemes, la matèria i l’energia es transmeten per mitjà de les

relacions tròfiques que s’estableixen entre els organismes.
En tots els ecosistemes tenen lloc dos processos de manera simultània:
un flux d’energia, obert, i un cicle de matèria, tancat.
El flux d’energia
El flux d’energia a través de l’ecosistema s’inicia amb la fotosíntesi.
L’energia entra a l’ecosistema com a energia lumínica, procedent del
Sol, i els organismes autòtrofs (els productors) la transformen en ener-
gia química, que s’emmagatzema en la matèria orgànica dels produc-
tors; d’aquesta manera passa d’uns nivells tròfics a uns altres.
En passar per diferents nivells tròfics, l’energia segueix un flux unidi-
reccional. En cada transferència energètica, d’un nivell tròfic a un altre,
només s’aprofita una part de l’energia per al manteniment de les fun-
cions vitals, mentre que una altra part es perd amb la respiració en for-
ma de calor. Aquesta calor se cedeix al medi i no es reutilitza.
En els ecosistemes aquàtics, en cada pas es perd el 90 % de l’ener-
gia que es rep, i només en queda el 10 % disponible per al nivell se-
güent. En els terrestres, el percentatge que arriba a cada nivell encara
és més baix.
Energia
solar
Energia despresa (calor)
Consumidors Consumidors Consumidors

Productors
primaris secundaris terciaris
Descomponedors
162
El cicle de la matèria
Al contrari del que passa amb l’energia, la matèria es recicla i no es
perd, sinó que circula per l’ecosistema de manera cíclica.
Els organismes productors són organismes autòtrofs i per tant fabri-
quen la seva pròpia matèria orgànica a partir de substàncies inorgàni-
ques. Per a dur a terme la fotosíntesi, els organismes autòtrofs utilitzen
l’energia lumínica.
Un cop ha estat produïda, la matèria orgànica passa d’uns éssers vius a
uns altres, és a dir, va passant pels diferents nivells de consumidors.
Finalment, la matèria orgànica acaba formant les restes orgàniques: or-
ganismes morts, excrements, mudes de pell, plomes, branques seques,
fullaraca, etc. Sobre aquestes restes actuen els descomponedors i les
transformen en matèria inorgànica que s’allibera al medi i que pot tor-
nar a ser utilitzada pels productors.
Matèria orgànica
Productors Consumidors Consumidors Consumidors

primaris secundaris terciaris
Descomponedors
ACTIVITATS
13 Què són els organismes productors? Tots són plantes, o hi ha altres

tipus de productors?
14 Què produeixen els descomponedors? Quins éssers vius utilitzen

els productes resultants de l’activitat dels descomponedors?
15 Indica les transformacions successives que experimenta l’energia

des que arriba a l’ecosistema fins que en surt.
16 EXPRESSIÓ ESCRITA. Per què s’utilitza el terme flux per a l’energia

i el terme cicle per a la matèria?
163
7 L’equilibri de les poblacions
Quan en un lloc hi ha prou recursos, els individus d’una espècie es re-

produeixen amb èxit i la seva població pot augmentar. Però una pobla-
ció natural no pot créixer de manera indefinida, ja que els recursos i
l’espai disponibles són limitats. A més, el creixement també està limitat
per les altres espècies amb les quals es relaciona. Això provoca que,
amb el temps, el nombre d’individus s’estabilitzi al voltant d’una quan-
titat màxima.
El nombre d’individus d’una població que el medi pot sostenir sota unes
condicions determinades s’anomena capacitat de sosteniment. En els
animals, aquesta capacitat depèn de l’aliment i de l’espai, i en les plan-
tes, de la llum i la disponibilitat d’aigua.
Les poblacions que fluctuen al voltant de la capacitat de sosteniment
tenen un creixement estacionari i es troben en equilibri.
SABER FER
Estudiar l’oxigen com a factor limitant
En una investigació sobre l’ecosistema d’una bassa es vol Per tant, cal suposar que la quantitat d’oxigen també
entendre com reacciona una població de caragols variarà segons la temperatura a què estigui l’aigua.
trompeta (Melanoides tuberculata) i una població Amb aquesta idea es mesuren la temperatura i la quantitat
d’insectes nedadors d’esquena (Notonecta glauca) davant d’oxigen de l’aigua de la bassa en diferents èpoques de
una quantitat més o menys alta d’oxigen en l’aigua. l’any. A més, s’observa què passa amb la població d’aquest
L’oxigen es dissol en l’aigua, però ho fa d’una manera més mol·lusc. Els resultats es traslladen a un gràfic per poder-
eficaç com més freda està, i la temperatura de l’aigua en los analitzar.
una bassa canvia molt al llarg de l’any. 1
Temperatura de l’aigua
Quantitat d’oxigen dissolt en aigua
Melanoides tuberculata
Valors
Notonecta glauca
IMAGEN DE WORD
2
Gener
Febrer
Març
Abril
Maig
Juny
Juliol
Agost
Setembre
Octubre
Novembre
Desembre
Melanoides tuberculata Notonecta glauca
17 En quin moment de l’any és més alta la temperatura 19 Es pot deduir del gràfic si la quantitat d’oxigen
de l’aigua de la bassa i en quina època l’aigua està constitueix un factor limitant per a la població
més freda? del caragol trompeta?
18 En quin mes és més baixa la quantitat d’oxigen 20 La població d’insectes nedadors d’esquena també
dissolt en l’aigua? Observes alguna relació entre varia al llarg de l’any. Quins efectes tenen la quantitat
com varia la quantitat d’oxigen i com varia d’oxigen i la temperatura de l’aigua sobre aquesta
la temperatura al llarg de l’any? Explica-ho. població?
164
Sistema depredador-presa
La interacció entre les diferents poblacions que habiten en un ecosiste-
ma n’afecta la mida, de manera que entre elles s’estableix un mecanis-
me regulador. Això manté les diferents poblacions oscil·lants al vol-
tant d’un nombre mitjà d’individus. Un exemple d’això és el sistema
depredador-presa.
Si es representa gràficament el nombre d’individus de dues espècies, en
la qual una és depredadora i l’altra presa, s’observen fluctuacions periò-
diques regulars i paral·leles. En aquestes fluctuacions, un augment del
nombre de preses comporta un increment de depredadors, ja que
disposen de més aliment. Aquest augment del nombre de depredadors
provoca una disminució en el nombre de preses, i a continuació, com a
conseqüència d’això, la manca d’aliment ocasiona la disminució en el
nombre de depredadors.
Llebre Linx
160 SABER-NE MÉS
140
120
Nombre d’individus
100
80
60
40
20
Els depredadors són animals
0 que desevolupen tècniques
1845 1855 1865 1875 1885 1895 1905 1915 1925 1935 Anys de caça per superar
els mecanismes de defensa
de les seves preses.
ACTIVITATS
El linx per exemple, com
21 Què li passaria a una població que creixés de manera sobtada la resta de felins, té molt
per sobre de la capacitat de sosteniment? desenvolupat els músculs
de les potes posteriors, amb
22 A més del sistema depredador-presa, quin altres factors poden les que fa grans salts i córrer
influir en el creixement d’una població? ràpidament per atrapar
les preses. També, té una oïda
23 En zones amb conreus de cereals és molt fàcil que hi hagi plagues
molt sensible que li permet
de rates i ratolins, ja que s’alimenten del gra. Els gats domèstics localitzar les preses més
s’han utilitzat tradicionalment per mantenir controlades aquestes silencioses.
poblacions.
F Enumera tres característiques
a) Explica per què s’han utilitzat precisament gats per a aquesta
més dels felins.
funció i quin lloc ocupen en la cadena tròfica aquests animals.
F Fes un llistat amb els noms
b) Per què les poblacions de rates i ratolins es poden convertir
de presses dels felins.
en una plaga?
Aquestes preses
c) Com podrien arribar a l’equilibri aquestes poblacions? són productores? Són
d) Fes un gràfic com el de dalt que representi aquest exemple. herbívores? Són carnívores?
165
8 Els ecosistemes terrestres
Els ecosistemes terrestres són aquells en què els éssers vius poden viu-
re sobre terra ferma, envoltats d’aire. Tot i que són menys extensos
que els aquàtics, tenen una gran importància, ja que els éssers vius s’hi
han diversificat molt. Aquesta diversitat és deguda a l’heterogeneïtat
dels factors abiòtics, que varien molt d’un lloc a un altre.
La distribució dels organismes en els ecosistemes terrestres depèn prin-
cipalment de certs factors abiòtics relacionats amb el clima.
• Temperatura. En un mateix lloc, pot presentar grans variacions
diàries i estacionals. La temperatura descendeix a mesura que aug-
menta l’altitud. Així mateix, varia amb la latitud, i augmenta des dels
pols cap a l’equador. La proximitat del mar també afecta la tempera-
tura, per la qual cosa les regions costaneres solen tenir temperatures
més moderades.
• Llum. Té una gran influència sobre les plantes, ja que permet dur a
terme la fotosíntesi. En els animals influeix en les funcions vitals i els
costums.
• Humitat. És la quantitat d’aigua present en l’aire. És fonamental en
els organismes terrestres per fer les funcions vitals.
Segons les condicions climàtiques, es diferencien tres grans zones a
cada hemisferi: la zona freda, des dels pols fins als cercles polars; la
zona temperada, entre els cercles polars i els tròpics, i la zona càlida,
entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn. En aquestes zones es troben
diversos biomes.
Alta muntanya
Tundra
Taigà
Estepa
Bosc caducifoli
Bosc mediterrani
Bosc equatorial
Bosc tropical
Sabana
Desert càlid
Desert fred
166
Els biomes terrestres

Els biomes terrestres solen establir-se segons la vegetació dominant,
que està condicionada per les característiques climàtiques.
Desert fred. Zona gelada que només presenta algues i alguns líquens
i molses. Es poden trobar óssos polars, pingüins, etc.
Alta muntanya. Es tracta de zones on les plantes estan adaptades

a suportar baixes temperatures i forts vents, i les herbàcies a germinar
i reproduir-se en el curt temps que dura l’estiu.
Zona
freda Tundra. Zones que presenten el sòl gelat, amb baixes temperatures tot l’any
i amb una vegetació constituïda principalment per molses, líquens i arbusts.
Hi ha mamífers com el ren i la guineu àrtica, i ocells com ara la perdiu blanca.
Taigà. Grans boscos de coníferes que ocupen grans superfícies generalment

planes, que són arbres adaptats a les baixes temperatures al llarg de tot l’any.
Hi ha mamífers com l’ós, el llop, l’ant, el ren, etc.
Estepa. Zones de pluges escasses en què predominen grans extensions

de plantes herbàcies. Hi habiten antílops, cavalls salvatges, bisons, llops,
coiots, etc.
Bosc caducifoli. Generalment estan constituïts per roures, castanyers i faigs,

Zona
que són arbres adaptats a sobreviure en latituds altes on els hiverns són llargs
temperada
i freds, i les pluges molt abundants. Hi viuen mamífers com l’esquirol i el gat
salvatge.
Bosc mediterrani. Presenta una vegetació arbòria i arbustiva adaptada

a sobreviure en estius càlids i molts secs, com per exemple les alzines.
Hi habiten rèptils, conills, senglars, etc.
Bosc equatorial. Hi ha grans arbres de fulla perenne, falgueres, lianes

i plantes epífites. Aquesta vegetació està adaptada a les precipitacions
abundants i a temperatures elevades al llarg de tot l’any. Hi abunden
els insectes, i s’hi poden trobar rèptils, mones, tucans, etc.
Bosc tropical, selva tropical o pluviïsilva. Presenta molta vegetació

arbòria, que arriba a diferents nivells d’alçada, i lianes adaptades a climes
càlids i amb precipitacions irregulars. Hi ha una gran diversitat d’animals.
Zona
càlida
Sabana. La vegetació és bàsicament herbàcia, amb alguns arbres i arbustos
adaptats a un clima temperat i sec. Entre els mamífers més importants
trobem la gasela, la girafa, la zebra, el nyu, el lleó, la hiena i el rinoceront.
Desert càlid. Zona sense vegetació o amb molt poca vegetació de tipus
herbaci i de plantes crasses, com els cactus, adaptades a un clima molt sec
sense precipitacions. Hi ha animals com els camells, els dromedaris
i els llangardaixos.
167
9 Els ecosistemes aquàtics
Els ecosistemes aquàtics són aquells en què els éssers vius estan envol-
tats d’aigua. Es poden agrupar en dos tipus: el marí i el d’aigua dolça,
cadascun amb biòtops i biocenosis característics.
En els ecosistemes aquàtics, els factors abiòtics que tenen més in-
fluència en la distribució dels organismes són:
• Llum. És un dels factors més importants, ja que condiciona la presèn-
cia d’organismes fotosintètics. Disminueix amb la profunditat i, així,
es distingeix una zona fòtica, il·luminada, i una zona afòtica, on
amb prou feines hi arriba llum i on gairebé no hi ha organismes foto-
sintètics.
• Temperatura. És menys variable que en els ecosistemes terrestres.
Les variacions estan en funció de la distància a la costa i de la profun-
ditat. A partir dels 300 metres de profunditat, la temperatura es man-
té constant a 2 ºC, aproximadament.
• Pressió. A mesura que augmenta la profunditat, també ho fa la pres-
sió hidrostàtica, fet que condiciona la forma dels éssers vius, espe-
cialment en el medi marí.
• Salinitat. Les aigües marines tenen un contingut en sals molt estable,
mentre que les aigües continentals són més heterogènies, ja que de-
penen de factors com ara el tipus de sòl pel qual circulen.
• Quantitat d’oxigen. En els ecosistemes aquàtics hi ha molt pocs ga-
sos dissolts a l’aigua. Aquest fet comporta una limitació per als éssers
vius que no existeix en els ecosistemes terrestres.
Segons la manera de viure, els éssers vius aquàtics es classifiquen en:
• Plàncton. Són petits organismes que viuen surant en les aigües, són
immòbils o fan petits moviments. Dins d’aquest grup es distingeix el
fitoplàncton i el zooplàncton.
• Nècton. Està format per animals que poden nedar i que es desplacen
amb facilitat. Per exemple, peixos, balenes, calamars, etc.
• Bentos. Són els organismes que viuen sobre el fons, fixos o des-
plaçant-s’hi. Per exemple, les estrelles de mar, els musclos, els coralls,
Zona
etc.
nerítica Zona d’alta mar
Els ecosistemes marins

Els ecosistemes marins (mars i oceans) es poden clas-
sificar segons la distància a la costa i la profunditat.
Segons la distància a la costa, es diferencien dues
zones:
• Z
ona nerítica. És la propera a la costa, situada so-
bre la plataforma continental. Es caracteritza pel
moviment continu de l’aigua a causa de l’onatge,
les marees i els corrents costaners.
• Z
ona d’alta mar. És la més allunyada de la costa,
situada més enllà de la plataforma continental.
168
Segons la profunditat, es distingeixen tres zones:
Zona pelàgica Zona batial Zona abissal

És la més superficial, arriba fins Comprèn dels 200 als 2.000 m Per sota dels 2.000 m.
a uns 200 m. És una zona de profunditat. Hi abunden Es caracteritza per l’absència
il·luminada, amb plàncton els animals nedadors adaptats de llum i les altes pressions.
i organismes nedadors. a la manca de llum. Hi ha organismes bentònics i peixos
abissals, amb adaptacions especials
a les altes pressions i a la foscor,
com ara la forma plana o els òrgans
productors de llum.
Els ecosistemes d’aigua dolça

Corresponen a les aigües continentals. Hi ha menys diversitat d’espècies
que als marins. Se’n poden distingir dos tipus:
• Aigües corrents. Són els rius i els torrents. Als trams alts es pro-
dueixen forts corrents. Els organismes estan adaptats perquè aquests
corrents no els arrosseguin. A les zones baixes, l’aigua va a menys
velocitat, abunden les plantes aquàtiques i els animals filtradors.
• Aigües estancades. Són els llacs, les basses, els pantans i els aigua-
molls.
A les zones properes a la riba, les aigües són poc profundes i les més
habitades; predominen algues, ocells, amfibis, insectes i plantes aquàti-
ques, com els jocs. En les zones més allunyades i il·lluminades hi tro-
bem el fitoplàncton, diversos peixos i petits crustacis. I finalment, en les
zones més profundes, on hi ha poca llum i una baixa concentració
d’oxigen, no hi ha vida vegetal. Els ocupants principals són els bacteris
i els animals bentònics, com bivalves, anèl·lids, peixos i larves d’insectes.
Els cursos d’aigua es caracteritzen per tenir
llum abundant i molt oxigen dissolt
ACTIVITATS en l’aigua, a causa de l’agitació.
24 Les característiques d’un ecosistema marí són més uniformes

i constants que les d’un ecosistema terrestre. Quin dels dos
ecosistemes és més favorable per a la vida? Per què?
25 Assenyala quatre factors pels quals la comunitat bentònica

de la zona abissal dels oceans és escassa i, de vegades, nul·la.
26 De quins organismes fotosintètics prové la matèria òrganica

de la qual s’alimenten els éssers aquàtics? Són els mateixos
en els ecosistemes marins i en els ecosistemes d’aigua dolça?
27 En què es diferencien fonamentalment els ecosistemes marins

dels d’aigua dolça?
169
ACTIVITATS FINALS
28 RESUM. Fes el resum de la unitat explicant aquests 33 Observa les imatges següents. Quin és el consumidor
conceptes clau. secundari? I el primari? Explica la resposta.
• Components de l’ecosistema. A B
• Habitat i nínxol ecològic.
• Relacions entre els organismes.
• Nivells tròfics en l’ecosistema.
• Ecosistemes terrestres.
• Ecosistemes aqüàtics.
29 Fes dos dibuixos esquemàtics, un del flux d’energia

i un del cicle de la materia d’un ecosistema.
30 Copia i completa aquesta taula amb els tres tipus

d’éssers vius que formen part d’una biocenosi.
• Dibuixa una possible xarxa tròfica en què estiguin tots
dos inclosos.
Éssers vius Característiques Exemples
34 Observa la imatge i explica si es tracta d’una xarxa
tròfica o d’una cadena tròfica.
Productors
A
S’alimenten
d’altres éssers vius.
Fongs
31 Copia i completa aquest esquema a la llibreta,

amb els tipus de relacions que es poden donar entre
els éssers vius d’un ecosistema. Escriu una sola
paraula a cada requadre.
Relacions
a) Quines diferències hi ha entre les dues

representacions?
b) Quina representa millor les relacions tròfiques
de l’ecosistema?
c) Explica les relacions que consideris que falten.
35 Elabora una piràmide tròfica amb alguns éssers vius

característics d’un ecosistema marí poc profund
de fons sorrenc.
32 Les característiques del biòtop influeixen molt sobre 36 Els voltors i les hienes són carronyaires, s’alimenten
la biocenosi d’un ecosistema. Al seu torn, els éssers d’animals morts, però no són descomponedors. Quines
vius influeixen sobre les condicions del biòtop. característiques tenen els descomponedors? Què són
Explica com. aleshores els voltors i les hienes?
170
PRACTICA
37 En un prat hi ha 2.000.000 de plantes, 220.000 herbívors, 39 Quin és l’animal d’aquesta fotografia? És característic
100.000 carnívors i un carnívor que s’alimenta d’altres d’ecosistemes terrestres o marins?
carnívors. En un bosc temperat hi ha 250 plantes,
100.000 herbívors, 9.000 carnívors i dos carnívors que
s’alimenten d’altres carnívors.
a) Dibuixa les piràmides corresponents als dos
ecosistemes. De quina mena de piràmides es tracta?
b) Hi ha alguna piràmide invertida? A què creus que
és degut?
38 Les algues que colonitzen el fons dels rius solen tenir

estructures que els permeten fixar-se fortament al fons
o a les roques.
a) Explica per què això és una adaptació a la vida
en un corrent fluvial.
b) Quines característiques té el biòtop d’un ecosistema a) Explica quines adaptacions presenta per a la vida
fluvial? aquàtica.
c) Esmenta tres animals amb adaptacions per viure b) L’has vist alguna vegada ocupant un ecosistema
en aquest ecosistema i descriu-les. allunyat del mar?
c) Es pot desplaçar només d’una manera o amb més
d’una? Raona si això li pot resultar avantatjós.
d) Tenint en compte que de vegades s’alimenta
als abocadors de residus urbans, quin tipus
de relació diries que pot establir aquest animal
amb l’ésser humà?
AMPLIA
Els paràsits
Els paràsits són éssers vius que s’alimenten d’un altre
ésser viu, l’hoste, i li causen un perjudici, però no
la mort. N’hi ha que viuen, o actuen, sobre la superfície
de l’hoste, com els mosquits quan ens piquen o com
els pugons sobre les plantes; són els ectoparàsits.
Uns altres, els endoparàsits, viuen dins l’hoste, 40 COMPRENSIÓ LECTORA. Quines diferències
com la tènia. hi ha entre un ectoparàsit i un endoparàsit?
L’activitat d’alguns paràsits pot acabar sent aprofitada 41 Alguns cucs es desenvolupen en l’intestí a partir
per un altre ésser viu. Per exemple, els pugons que d’aliments sense rentar, com les plantes, o per
parasiten les plantes, absorbeixen amb el seu agulló posar-se a la boca les mans brutes de terra. Es tracta
la saba carregada de nutrients de la qual s’alimenten d’endoparàsits o d’ectoparàsits? Com podríem evitar
i expulsen un líquid que és dolç. Les formigues aprecien contreure aquests paràsits?
molt aquest líquid i no és estrany veure
una planta infestada de pugons amb una filera 42 Busca exemples de malalties causades pels dos
de formigues recol·lectant les gotetes. tipus de paràsits.
171
SABER FER
Analitzar la xarxa tròfica d’un ecosistema
Les xarxes tròfiques són representacions molt útils La recollida d’informació

que permeten apreciar com es relacionen les poblacions
Imagineu-vos que hem anat d’excursió a un bosc
entre si i entendre alguns dels complexos mecanismes
mediterrani, amb alzines, herba i moltes plantes amb
de regulació de l’equilibri que actuen en un ecosistema.
flors. A més, hi havia una petita llacuna i un rierol.
Per fer una xarxa tròfica d’un ecosistema:
Durant l’excursió hem observat els animals següents:
• Ens hem d’informar sobre la biocenosi que hi viu. papallones, llagostes, granotes, ratolins i conills. A més,
Per exemple, imaginem que durant una excursió sabem que hi ha senglars, pels rastres que han deixat
anotem tots els animals que veiem. a terra buscant aliment.
• Hem de fixar-nos en totes les relacions alimentàries Després, al centre d’interpretació ens han explicat que
que observem entre els animals. també hi ha guineus i, almenys, una parella de mussols.
• A
conseguirem les dades que ens faltin preguntant Després d’informar-nos sobre les relacions tròfiques
a altres persones que coneguin aquest ecosistema sabem que:
o les buscarem en llibres especialitzats o a Internet.
• Les llagostes, els conills i els ratolins s’alimenten
Les relacions tròfiques són més complexes com més principalment d’herba.
gran és la biodiversitat de l’ecosistema, de manera que
• Les papallones s’alimenten del nèctar de les flors.
són més fàcils d’observar i estudiar en un ecosistema
amb biodiversitat baixa, com ara un parc urbà, • Les granotes mengen llagostes i papallones.
un conreu, un estany, una bassa, o qualsevol altre • El mussol caça conills i ratolins, igual que les guineus.
ecosistema humanitzat. A més, aquestes darreres, ocasionalment, també
capturen granotes.
• Els senglars s’alimenten sobretot de vegetals i fruits,
com les glans.
172
43 Quins són els productors en aquesta xarxa tròfica? 48 Elabora dues cadenes alimentàries. A continuació, fes,
Per què no hi ha cap fletxa que s’hi adreci? de manera aproximada, una piràmide tròfica amb cada
cadena.
44 El senglar és omnívor; s’alimenta de tot:
cries de mamífers, pollastres i ous d’ocells, tota 49 Imagina que una malaltia, com la mixomatosi,
mena de vegetals, insectes, animals morts, etc. redueix dràsticament la població de conills.
Quines fletxes afegiries a la xarxa per mostrar Com afectaria això la manera d’alimentar-se
els seus hàbits alimentaris de manera més dels carnívors? Afectaria això la mida de la seva
completa? població?
45 On situaries els cucs de terra en aquesta xarxa 50 Si els agricultors decidissin utilitzar el sòl per conrear
tròfica? Tingues en compte que s’alimenten de tota i desapareguessin gran part de les flors i de l’herba,
mena de restes vegetals i que molts animals (ratolins, quins efectes tindrien aquests canvis en els
senglars, granotes i altres) se n’alimenten. consumidors primaris? I en els secundaris?
46 Els ratolins s’alimenten també de glans, igual que
51 Si la caça acabés amb la població de mussols
els senglars. Quina fletxa afegiries per mostrar
i guineus, quins efectes tindria per a l’ecosistema
aquest component en l’alimentació dels ratolins?
la seva desaparició de la cadena tròfica?
47 Les vespes s’alimenten, entre altres coses,
52 Descriu els principals factors abiòtics d’aquest
de papallones. Inclou aquesta nova relació al gràfic.
ecosistema. Quin és el factor més important?
De quin tipus de consumidor es tracta?
Un documental sobre la naturalesa

Els documentals sobre la naturalesa poden ser
una manera entretinguda de conèixer diversos
ecosistemes.
Per poder aprofitar-los és important prendre
notes, aturar la imatge i fer marxa enrere
per poder escoltar o tornar a veure de nou
algunes parts.
El tipus d’informació que podem extreure Formeu grups de cinc persones, i:
d’un documental pot ser: • Seleccioneu un documental que us interessi.
• Si es tracta d’un ecosistema aquàtic o terrestre. • Repartiu-vos les tasques de manera que cadascun
• Els factors abiòtics més representatius. es responsabilitzi d’un aspecte de l’ecosistema que
• Una part de la seva biocenosi. s’observa en el documental: biocenosi, biòtop, etc.
• Algunes de la relacions intraespecífiques • Busqueu més informació, en llibres o a Internet,

i interespecífiques que hi ha en aquest que complementi la que heu obtingut.
ecosistema. • Prepareu una exposició per mostrar-la a la resta
• Riscos sobre el seu equilibri. de la classe.
173
Els paisatges
10 i els riscos geològics
SABER
• El paisatge
• Els agents geològics i el clima
• La meteorització
• Les formes de modelat
• Els riscos geològics
• La representació del relleu
SABER FER
• Fer un perfil topogràfic.

• Interpretar un sismograma
i elaborar una predicció sísmica.
174
Com s’ha format aquest paisatge?
Al sud de Tailàndia, en el mar d’Andaman, es troba la badia de Phang-Nga, que acull
un dels paisatges més espectaculars del món. En aquesta badia poden veure’s parets
verticals de desenes de metres de roques calcàries que sembla que es mantinguin
en peus pel seu propi equilibri.
L’aixecament d’aquesta zona, en els últims 100 milions d’anys, va elevar les roques
calcàries, les va fracturar en blocs i les va deixar exposades a l’erosió, formant aquest
modelat «càrstic en torres» plenes de complexos sistemes de grutes. L’onatge ha
aportat també la seva acció erosiva, excavant-ne la base fins a donar-li aquest
aspecte fràgil i d’equilibri.
CLAUS PER COMENÇAR
• Què és l’erosió?
• Quins són els agents geològics? Digues-ne
el nom de dos.
• Quina relació s’estableix entre relleu, agents
geològics i paisatge?
• Què són els riscos naturals?
• Com explicaries, breument, la dinàmica
externa i interna de la Terra?
175
1 El paisatge
La superfície de la Terra canvia contínuament al llarg del temps.

L’energia procedent del Sol posa en funcionament molts dels processos
responsables d’aquests canvis. Encara que a la Terra hi arriba una part
molt petita d’aquesta energia, ja és suficient per mantenir la vida, posar
en moviment el cicle de l’aigua, els agents geològics, etc.
A la superfície terrestre podem reconèixer diferents formes de relleu,
per exemple una muntanya. Els agents geològics actuen sobre la mun-
tanya, modelant-la, i donant lloc a les formes de modelat, per exemple
un penya-segat. Quan contemplem aquestes formes de modelat, sovint
ens hi referim amb el nom de paisatges. Aquests tres termes (formes
de relleu, formes de modelat i paisatges) fan al·lusió a l’aspecte que pre-
L’Everest continua creixent malgrat l’acció senta la superfície terrestre en un lloc determinat, però entre els tres hi
dels agents geològics. ha una diferència important.
Les formes de relleu i les formes de modelat són expressions descripti-
ves del relleu. Impliquen una anàlisi de la topografia del terreny i pres-
cindeixen de l’estètica. El terme paisatge és més ampli que els dos ante-
riors, ja que comprèn el contingut dels altres dos termes però també s’hi
afegeix la valoració estètica de l’observador.
Quan ens referim a l’entorn que veiem anomenant-lo paisatge, estem
fent una valoració subjectiva relacionada amb múltiples factors:
• Les formes del relleu que s’hi aprecien: muntanyes, penya-segats,
planes, dunes...
• El temps meteorològic durant la contemplació del paisatge també
influeix en la percepció que en tenim. Si aquesta situació atmosfèrica
es repeteix cada vegada que presenciem el mateix paisatge, n’acaba
formant part.
• La presència humana. Diem que un paisatge és natural si la presèn-
cia humana és nul·la o escassa, o que està molt humanitzat en cas
contrari. Les ciutats configuren un paisatge urbà.
• La densitat, el tipus de vegetació i de fauna: un desert, un prat, una
zona de matolls, un bosc...
• L’extensió de terreny que veiem, que és molt gran vista des del cim
d’una muntanya i molt petita vista des de dins un bosc espès.
• El punt de vista d’un espectador. Des del fons d’una vall veiem una
línia de cims retallada contra el cel, mentre que des d’un lloc elevat,
mirant cap a baix, veiem una extensió de terreny.
• Els aspectes subjectius. Són els records, les idees, els projectes, etc.,
que la contemplació d’un paisatge (o fins i tot l’olor i els sons que
percebem mentre el contemplem) ens evoca o ens suggereix.
ACTIVITATS
1 A la superfície de la Lluna, on no hi ha aigua Per què la superfície de la Terra canvia, en comparació,

ni atmosfera, hi ha cràters i formacions rocalloses tan ràpidament, de manera que en la seva superfície
que es van originar fa més de 3.000 milions d’anys. no queden aquestes restes tan antigues?
176
Els paisatges i els riscos geològics 10
2 Els agents geològics i el clima
Actualment sabem que els congostos, les gorges i els canyons són valls
on s’ha encaixat profundament un riu; i que un paisatge desèrtic de
dunes és el resultat de l’acció geològica del vent.
Les formes de relleu que formen part d’un paisatge són el resultat
de l’acció del modelat dels diversos agents geològics.
Els agents geològics

Els agents geològics produeixen el modelat del relleu. Quan l’ésser
humà percep aquest modelat, juntament amb la resta de factors, està
contemplant un paisatge.
• Els rius produeixen un modelat fluvial.
• Les aigües salvatges originen el modelat torrencial.
• Les glaceres són les causants del modelat glacial. INTERPRETA LA IMATGE
• Les aigües subterrànies donen lloc al modelat càrstic.
2 Observa aquesta fotografia,
• L’onatge del mar produeix el modelat litoral. descriu-la i respon.
• El vent, l’acció del qual produeix el modelat eòlic. a) Què és el que destacaries
en aquesta imatge: formes
de relleu, formes de
El clima
modelat o paisatge?
L’acció dels agents geològics, la vegetació, la fauna, les situacions me- Per què?
teorològiques i el tipus d’ús que l’ésser humà dóna al territori, són fac- b) Enumera tots els elements
tors que tenen un element en comú: estan influïts pel clima que domina de relleu que identifiquis.
la regió.
c) Quin tipus de modelat
El clima és un factor que té una gran influència en el tipus de paisatge de relleu ha experimentat?
d’una regió, ja que determina alguns dels factors que el conformen: Raona la resposta.
• El tipus d’agent geològic que hi actua amb més eficàcia i, per tant,
les formes de relleu que l’agent origina. L’onatge n’és una excepció, ja
que la seva actuació no depèn del clima.
• La meteorologia dominant a la zona, que fa que el paisatge que per-
cebem estigui associat sovint a determinades situacions meteorològi-
ques, com ara cels clars, tempestes, boires...
• Els tipus de vegetació que pot créixer a la zona.
• La fauna característica i l’abundància d’animals.
• Els tipus d’activitats humanes que s’hi poden fer, com ara conreus,
pràctiques esportives, establiment d’indústries, explotacions ramade-
res, etc.
ACTIVITATS
3 Tria dos agents geològics. Explica com modelen 4 Quin tipus de clima pot ser el causant que una zona
el relleu i el tipus de modelat resultant. presenti el modelat eòlic? I el modelat glacial?
177
3 La meteorització
Si observem els materials exposats a la intempèrie ens adonarem que es

van deteriorant amb el pas del temps. Així, per exemple: el paviment de
la carretera s’esquerda, les estructures metàl·liques s’oxiden, les arrels
dels arbres aixequen les rajoles de les voreres, etc.
Tots aquests successos són exemples de meteorització. Aquests ma-
teixos processos actuen sobre les roques de la superfície terrestre, i fan
que es deteriorin i que es redueixin a fragments. La meteorització és
el procés d’alteració i esmicolament de les roques exposades a la in-
tempèrie.
Les roques estan sotmeses a tres tipus de meteorització:
Meteorització física o mecànica Meteorització química Meteorització biològica
Provoca l’esmicolament o el desgast Origina canvis en la composició química És la produïda pels éssers vius,
de les roques sense modificar dels minerals. És el cas dels minerals i és la combinació de les dues anteriors.
la composició dels minerals que s’oxiden, s’hidraten o es dissolen. Per exemple, les arrels dels arbres que
que les formen. Per exemple, amb els Per exemple, amb la humitat. trenquen les roques o els líquens
canvis de temperatura o la congelació que alteren els minerals que formen
de l’aigua a les clivelles de les roques. les roques.
La formació del sòl

Com a resultat de la meteorització de les roques es forma un conjunt de
fragments o clasts que rep el nom de detritus.
Quan el detritus es compon de sorra i argila, sol ser força fèrtil, perquè
durant el procés de meteorització química que dóna lloc a les argiles
s’alliberen moltes sals minerals, com ara els fosfats i els nitrats, que són
essencials per als vegetals i les algues.
El detritus, un cop colonitzat pels éssers vius, experimenta modifica-
cions en la composició i en l’estructura que el poden transformar en sòl.
• En la composició, a mesura que s’hi va aportant matèria orgànica
procedent de l’activitat biològica.
• En l’estructura, a mesura que la pluja va arrossegant les substàncies
solubles cap a les zones inferiors, de manera que la part superior que-
da empobrida de determinades sals minerals.
178
A B C D
Els agents geològics, La roca queda coberta Es desenvolupen els éssers Finalment els horitzons es
com l’aigua, produeixen d’un sòl incipient vius, com els líquens desenvolupen clarament,
la meteorització física en el qual comencen i les plantes herbàcies, que alhora que més vegetals
i química que altera a diferenciar-se dues retenen l’argila i aporten i animals ocupen aquest
les roques. capes o horitzons. matèria orgànica. ecosistema.
Els horitzons del sòl

El sòl es caracteritza per la presència, normalment, de dos horitzons
anomenats A i B. Encara que, de vegades, també es consideren altres
horitzons com el zero i el C.
L’horitzó zero està format per

la fullaraca i la resta de vegetals
i animals acumulats.
L’horitzó A o l’horitzó rentat

es forma per la filtració
de l’aigua de la pluja, que
arrossega les sals i la matèria
soluble cap a baix.
L’horitzó B o l’horitzó
d’acumulació conté les sals
i la matèria orgànica soluble
rentada des de l’horitzó A.
L’horitzó C és la roca original

o roca mare que encara està
sense alterar.
179
4 Les formes de modelat
El relleu conté molta informació dels agents geològics que l’han mode-
lat. Segons l’agent geològic principal que hi actuï, el modelat del relleu
serà d’una manera o d’una altra.
El modelat litoral
Aquest és el modelat produït per l’onatge. Aquest agent geològic és
molt eficaç pel que fa a l’acció erosiva, i mobilitza enormes quantitats de
sediments arenosos.
Quan el penya-segat retrocedeix, hi queda una superfície Les barres litorals poden deixar aïllades gran llacunes,
erosiva: la plataforma d’erosió. com passa al delta de l’Ebre.
El modelat fluvial
Els rius produeixen modelats molt característics quan erosionen el re-
lleu en el qual encaixen, i formen congostos profunds.
Els congostos i les gorges són valls fluvials estretes. Les planes d’inundació dels rius són zones de fàcil
Són zones que tenen un gran valor paisatgístic. ocupació humana i aptes per al conreu.
180
El modelat torrencial
Les aigües salvatges produeixen una acció erosiva intensa i donen lloc
a relleus agrestos amb unes formes de relleu inhòspites i de gran valor
paisatgístic. Aquest agent geològic és més eficaç com més àrid és el
clima, més escassa és la vegetació i més abrupte és el relleu.
Les aigües salvatges fan que es formin rasclers Els barrancs o canyons tenen un gran valor paisatgístic
en el terreny. i són apreciats per fer-hi activitats esportives.
El modelat eòlic
El vent és un agent geològic que duu a terme una acció erosiva, i que
també intervé en el transport de la sorra acumulada a les platges per
l’onatge.
On predomina l’erosió el vent s’enduu les partícules

d’argila i els grans de sorra, i hi deixa únicament
les pedres. D’aquesta manera s’origina un desert Als llocs on la sedimentació de la sorra és predominant,
de pedres. es formen els camps de dunes.
181
El modelat glacial
Moltes zones muntanyoses encara presenten un modelat produït per les
glaceres fa uns 18.000 anys, durant l’últim període glacial. Aquest mo-
delat produeix paisatges abruptes.
Les llengües glacials excaven profundes valls glacials Els circs glacials són zones en forma d’amfiteatre,
amb un perfil en forma de U. de parets abruptes.
El modelat càrstic
A les zones formades per calcàries o per guixos, les aigües subterrà-
nies fan que les roques es dissolguin, fenomen que hi produeix cavitats,
i origina dos tipus de modelat:
• Modelat càrstic superficial: depressions en el terreny formades
per la dissolució de les roques superficials o per l’enfonsament de les
grutes. Per exemple, les dolines.
• Modelat càrstic subterrani: coves, galeries, avencs, etc.
Les dolines es formen pel col·lapse del sostre d’una cavitat La dissolució de les roques calcàries produeix sales
subterrània. També poden estar inundades i formar llacunes. i galeries subterrànies.
182
SABER-NE MÉS
L’acció geològica dels éssers vius

Les activitats dels éssers vius també produeixen canvis en l’escorça terrestre, i faciliten els processos
de modelatge del relleu.
Les plantes eixamplen amb les arrels Alguns animals, com els talps, L’acumulació de les conquilles
les esquerdes de les roques, produeixen la barreja dels materials i les closques d’alguns animals
i produeixen meteorització del sòl i n’incrementen la porositat marins forma un sediment que dóna
química. i la permeabilitat. lloc a roques calcàries.
ACTIVITATS
5 Identifica en cada fotografia l’agent geològic que ha produït

el paisatge.
A B
6 Per què les barres litorals s’originen sempre en zones on hi ha

platges i mai es formen en zones de penya-segats?
7 Per què les aigües salvatges realitzen una erosió més intensa
en zones de pluja escassa i torrencial que en els climes on plou
sovint i de manera suau?
8 Per què creus que és perillós explorar les galeries i les grutes
d’un sistema càrstic quan plou amb intensitat? Raona la resposta.
183
5 Els riscos geològics
El desenvolupament de la societat ha dut a una ocupació més gran

d’àrees susceptibles de ser afectades per fenòmens naturals, de manera
que hi ha una exposició més gran al perill i al risc. Un risc és tota con-
tingència o proximitat de perill que impliqui ferides o malalties per a les
persones, danys als éssers vius, problemes per al medi ambient o pèr-
dues econòmiques. Així, les esllavissades, els despreniments, les inun-
dacions, els huracans, el vulcanisme i la sismicitat són considerats ris-
cos naturals, és a dir, relacionats a processos de la natura.
Podem classificar els riscos naturals segons que siguin com a conse-
qüència de la dinàmica externa o com a conseqüència de la dinàmica
interna.
Els riscos associats a la dinàmica externa

La dinàmica externa, a través dels processos de meteorització, ero-
sió, transport i sedimentació, pot comportar situacions de riscos geo-
lògics com esllavissades, despreniments, allaus, esfondraments i movi-
ments de dunes.
• Les esllavissades són trencaments d’una part del terreny que es des-
plaça vessant avall per la influència de la gravetat A .
• Els despreniments es produeixen quan els fragments de roca cauen
directament des dels talussos per la gravetat. Normalment, de talus-
sos força verticals B .
• Les allaus són un esllavissament d’una massa de neu, de dimensions
i recorregut variables, al llarg d’un pendent C .
A B C
184
D E
• Els esfondraments es produeixen a causa de la dissolució dels ma-

terials del subsòl, que pot crear cavitats de dimensions importants.
Les àrees de major risc d’esfondrament són les afectades pel modelat
càrstic D .
• El moviment de les dunes provocat principalment pel vent. L’avanç
de les dunes s’intenta aturar mitjançant la plantació de vegetació que
fixi la sorra E .
Els riscos meteorològics
Dins els riscos associats a la dinàmica externa hi ha un grup anomenat

riscos meteorològics, que són conseqüència dels fenòmens atmos-
fèrics virulents. Es tracta de les inundacions, les avingudes, les seque-
res, els ciclons i els tornados.
• Quan hi ha precipitacions intenses, aiguats, es poden arribar a pro-
duir inundacions, acumulacions d’aigua en zones de terreny pla, i
avingudes, crescudes sobtades del cabal del curs d’un riu F .
• Les sequeres es produeixen quan l’anticicló es manté durant un pe-
ríode llarg de temps G .
F G
185
H I
• El cicló o huracà es produeix a la superfície d’un oceà o mar. La tem-

peratura elevada de l’aigua afavoreix una evaporació intensa amb as-
censió d’aire calent que adquireix moviment circular i, a mesura que
s’eleva, es refreda i origina pluges intenses H .
• El tornado es forma quan l’aire càlid i humit de les capes inferiors
penetra en l’aire fred i sec de les capes superiors i és xuclat cap a la
part superior en forma d’embut. La majoria dels tornados es produei-
xen sobre terra amb una gran velocitat del vent. Quan un tornado es
forma sobre l’oceà o un llac, s’anomena tromba I .
SABER-NE MÉS
Prevenció de riscos geològics

La prevenció del risc geològic es fa,
bàsicament, mitjançant quatre tipus
d’actuacions:
• Planificació territorial adequada.
• Adopció de mesures tècniques per prevenir
o minimitzar els efectes dels fenòmens.
• Establiment de plans d’emergència per
definir l’actuació en el cas que es produeixi
el fenomen.
• Educació i sensibilització de la població
per afrontar aquests fenòmens.
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
(ICGC)
http://www.igc.cat/web/ca/index.php
186
Els riscos associats a la dinàmica interna

El motor de la dinàmica interna és la calor emmagatzemada a l’interior
de la Terra. Aquesta calor pot ascendir a través de l’escorça terrestre i
sortir a la superfície, en forma de magma, i originar els fenòmens volcà-
nics, o bé provocar els moviments de les plaques litosfèriques, que po-
den ocasionar els terratrèmols. D’aquí que, relacionat amb la dinàmica
interna, trobem el risc volcànic i el risc sísmic.
El risc volcànic
L’activitat volcànica és la causant de nombrosos riscos com:

• Colades de lava. Camí que segueix la lava un cop surt del con volcà-
nic i que dependrà de la topografia.
• Emissions de piroclasts. Fragments sòlids expulsats pels volcans.
Segons la seva grandària poden ser: pols, cendres, lapil·li, bombes i
blocs.
• Lahars. Fluxos de fang i roques formats pel desbordament d’un llac,
la invasió d’un curs fluvial per una colada, la fusió d’una glacera, etc.
• Núvols ardents o núvols piroclàstics. Denses masses de gasos i
petits piroclasts que descendeixen pels vessants dels cons volcànics a
gran velocitat i a temperatura elevada. INTERPRETA LA IMATGE
• Emanacions de gasos. Els volcans poden emetre una gran varietat 9 Explica quins riscos volcànics
de gasos, alguns dels quals poden ser inofensius, com el vapor
estan passant en cada
d’aigua, i d’altres, en grans quantitats, poden comportar algun risc,
fotografia, quines són
com el diòxid de carboni.
les seves causes i quines les
• Explosions laterals. Explosions molt violentes que projecten frag- conseqüències que tenen.
ments a grans distàncies.
A B C
D E
187
El risc sísmic
Els moviments sísmics o terratrèmols són sacsejades de la superfície

terrestre que es poden produir a causa de diferents fenòmens geològics
associats a la dinàmica de la litosfera.
Hi ha dos mecanismes principals per al desencadenament d’un sisme:
el moviment d’una fractura (falla o vora convergent de plaques) o
l’ascens de magma a través de l’escorça.
Enfonsament de construccions. Col·lapse d’infraestructures. Corriment de terres.

Si no estan especialment dissenyades per Les línies elèctriques, les conduccions La pèrdua de coherència dels materials
suportar les sacsejades sísmiques, poden d’aigua, les carreteres, les vies al pas de les ones sísmiques pot
col·lapsar i caure. de ferrocarril, etc., poden resultar provocar que els vessants i els talussos
malmeses o quedar inutilitzades. inestables es desplomin.
Un factor de risc derivat de la sismicitat és el desenvolupament de

tsunamis, quan l’epicentre d’un terratrèmol se situa en el mar. La sac-
sejada del fons marí pot provocar una sèrie d’onades molt grans que es
desplacen a molta velocitat. En arribar a la costa les onades es conver-
teixen en murs d’aigua que penetren terra endins.
ACTIVITATS
10 Relaciona cada paraula amb les seves característiques.
• C
alor emmagatzemada a l’interior
Risc • de la Terra.
Dinàmica externa • • Contingència o proximitat de perill.
Dinàmica interna • • P
rocessos de meteorització, erosió,
transport i sedimentació.
11 Per què creus que un terratrèmol de magnitud 6,6 gairebé

no causa danys en una moderna ciutat del Japó, però un altre
de la mateixa magnitud, o fins i tot menor, produeix
un col·lapse de molts habitatges en una zona pobra de Turquia?
12 Si et trobessis de vacances en una platja i notessis un fort tremolor

de terra, quin procés destructiu podries esperar que passés
a la platja? Què es podria fer per evitar que fes mal a les persones?
188
6 La representació del relleu
El relleu és un dels elements principals del paisatge. Conté molta infor-

mació sobre els agents geològics que l’han modelat, i també és un factor
important que condiciona les activitats humanes.
Per representar el relleu terrestre es fan servir els mapes topogràfics,
que són representacions reduïdes del terreny, en què s’indica la situació
dels elements del medi que poden interessar.
Representar-lo d’una manera precisa i senzilla resulta imprescindible
per poder planificar moltes actuacions, com per exemple: projeccions
d’obres públiques com carreteres, línies elèctriques, línies ferroviàries,
embassaments; explotacions mineres, pedreres i graveres; previsió de
riscos geològics, prospecció de recursos i avaluació d’impactes ambien-
tals.
El relleu es pot representar de diferents maneres, per exemple: mit- SABER-NE MÉS
jançant mapes de corbes de nivell, mapes de codis d’altitud o models
digitals del terreny entre d’altres.
0m
86
0m
84
Mapes de corbes de nivell 0m
82
En aquests mapes es representa el relleu mitjançant les corbes de ni- 0m
80
vell, que són línies tancades resultants de la intersecció de plans horit-
zontals equidistants amb la superfície del terreny.
La llegenda del mapa serveix per explicar L’orientació del mapa

el significat dels símbols que s’han fet ens indica sempre 860
840
servir en el mapa. on és el nord. 820
800
carretera N Tots els punts d’una corba

riu de nivell estan a la mateixa
altitud respecte el nivell
població
del mar. Entre cada corba
sempre hi ha la mateixa
diferència d’alçada, és a dir,
són equidistants.
860 En un turó, les corbes
840 840 de menor altitud engloben
les de major altitud.
820
En una depressió les corbes
de major altitud engloben
les de menor altitud.
0 100 200 m
800
L’escala del mapa indica el nombre Les corbes de nivell semblen més properes
de vegades que s’ha reduït la realitat com més gran és el pendent del terreny i més
per poder representar-la en el mapa. allunyades quan el pendent del terreny és menor.
189
SABER FER
Fer un perfil topogràfic
Un perfil topogràfic és la projecció damunt un plànol

vertical de la línia que s’obtindria en recórrer el territori
segons una trajectòria entre dos punts.
Quan volem fer una ruta, el mapa topogràfic ens permet
conèixer les característiques del territori. El perfil topogràfic
ens dirà, a més a més, si aquesta ruta és plana o escarpada.
La tècnica per fer-lo a partir d’un mapa de corbes Projectem cada corba fins a l’altitud corresponent
de nivell és fàcil, només cal seguir aquests passos: i obtenim així una sèrie de punts.
1. Escollim un recorregut sobre el mapa i establim
la direcció en què farem el perfil topogràfic. Alt
itu 700
d
70
0
Indiquem en el mapa els dos extrems del recorregut 68 0
66
70 0
66 0
68
0
64 0
0
(A i B) i comprovem l’altitud de totes les corbes
68
62 0
0
de nivell que es tallen en aquest trajecte.
0
66
0
A
64
A
0
62
700
680
B
660
620
640 4. Unim els punts, evitant fer segments rectes per donar
B un aspecte més realista al perfil topogràfic.
Després podem indicar damunt el perfil els elements
2. En un paper mil·limetrat dibuixem una escala vertical que ens interessen, com una població, un riu,
que ha de tenir tots els valors de les corbes de nivell una carretera, etc.
tallades per la trajectòria del perfil. L’escala pot ser,
660
680
700
700
680
660
640
620
o no, la mateixa que l’escala horitzontal del mapa. Altitud
700
680
Altitud 660
640
700 620
680
660 A B
640
620
A
13 Calqueu el mapa (pas 1) que hi ha en aquesta
pàgina, augmenteu l’escala vertical quatre vegades
Per exemple, a una escala 1:50.000, 20 metres i feu el vostre perfil topogràfic dels punts A i B.
d’equidistància entre corbes de nivell són
14 En fer un perfil topogràfic d’un mapa amb escala
0,4 mil·límetres. Si volem remarcar els relleus podem fer
servir un valor més gran, recordant llavors, 1:25.000, on l’equidistància de les corbes de nivell
que aquest relleu està exagerat. és de 20 metres, representem cada interval
de corbes amb 3 mil·límetres.
3. Posem el paper mil·limetrat damunt la trajectòria
a) Creus que els pendents estaran exagerats
indicada en el mapa. Hi marquem els extrems A i B
o suavitzats?
del perfil i marquem també totes les corbes de nivell
que no estan tallades per la trajectòria que volem b) Semblaran les muntanyes més altes o més baixes
seguir. del que són en realitat? Raona les respostes.
190
Mapes de codis d’altitud

Aquests mapes són com els mapes de corbes de nivell però en ells cada
interval d’altitud es representa amb un codi, ja sigui un color, una
trama, etc. L’escala de colors o d’altres codis fets servir en el mapa de
codis d’altitud s’ha d’explicar a la llegenda del mateix mapa.
Models digitals del terreny

Alguns satèl·lits artificials poden mesurar amb gran precisió, fent servir
radars, l’altitud d’un punt del terreny. Quan damunt una zona es realit-
zen milers o milions de mesures, cada una d’un punt, s’obté una imatge
tridimensional formada per punts, a diferent altitud sobre el nivell del
mar. Així s’obté un model digital del terreny que té avantatges sobre els
mapes, com per exemple: poden veure’s en tres dimensions i obtenir
visions obliqües de la superfície, es poden fer mesures molt acurades de
distàncies i, fins i tot, es poden traçar rutes per carreteres, buscar les Model digital del terreny de Honolulu,
rutes més òptimes per fer un recorregut, etc. illa d’Oahu.
ACTIVITATS
15 Observa el mapa amb atenció i respon a les preguntes.

a) A quina altitud es troba el poble?
N
Escull l’opció correcta: Turó 1 540
560
• Entre 500 i 520 m
580
• Entre 520 i 540 m 560 580
• A 500 m 600
Ermita
b) Fes servir l’escala del mapa i calcula
Hortes 520 Turó 2
la distància que hi ha, en línia recta,
del poble als dos turons. Quina
trajectòria té més inclinació? Poble
Riu
c) Les hortes, estan en una zona plana
o amb pendent? Raona la resposta.
d) En quina direcció circula el riu, cap
al sud-est o cap al nord-oest? 520
500 480
e) Creus que podrien veure’s afectats 0 500 m 1 km Cultius
els cultius si el nivell del riu pugés
cinc metres durant una avinguda
al·luvial? I el poble? Raona
la resposta.
f) Es pot veure l’ermita des del turó que està a 580 m? Per què?
16 Si una classe mesura 10 m de llarg i 6 m d’ample, quant mesurarà

dibuixada a una escala 1:100?
17 Dibuixa un mapa de corbes de nivell d’una muntanya més o menys

cònica, amb un pendent més fort en el vessant nord que en el sud,
i el seu peu està a una alçada de 640 m sobre el nivell del mar i
el seu cim està a 725 m. Fes servir una equidistància de 20 m
per a les corbes de nivell.
191
ACTIVITATS FINALS
18 RESUM. Fes un resum de la unitat desenvolupant 23 En la fotografia es veu
aquests conceptes clau. un penyalar, un vessant
• La diversitat del paisatge. cobert de fragments
rocosos de diferents mides,
• Factors que influeixen en el modelat del relleu.
resultants de la fracturació
• Els riscos geològics associats a la dinàmica externa.
de les roques per acció del gel.
• Els riscos geològics associats a la dinàmica interna.
a) Explica quin tipus
19 RESUM. Copia a la llibreta aquestes tres columnes de meteorització és aquesta
ordenant-les per resumir els processos de meteorització. i com s’anomena aquest
material solt.
Metorització Produïda per
b) Com creus que seran els fragments, angulosos
• Mecànica • Éssers vius
o arrodonits? Per què?
• Química • Reaccions químiques
• Biològica • Forces 24 Treure les fulles mortes del sòl d’un parc és una tasca
de neteja necessària per mantenir un aspecte net
Exemple
i polit, però empobreix el sòl. Quin horitzó s’està
• Oxidació de minerals • Trencament de roques pel gel
eliminant amb aquesta feina? Per què l’horitzó B
• Arrels dels arbres
pot arribar a empobrir-se si aquesta tasca es fa
20 Quina diferència hi ha entre un paisatge natural de manera continuada?
i un paisatge humanitzat? Raona la resposta. 25 Llegeix amb atenció i indica quins d’aquests factors
21 Copia i completa a la llibreta la taula següent, escrivint influeixen en la formació del sòl. Raona la teva tria.
al costat de cada agent geològic les formes erosives
Horitzó – Clima – Tipus de roca
que corresponguin.
Pendent del terreny – Humitat – Fullaraca – Sòl
Onades – Vent – Oxigen – Éssers vius
Dolina – Barranc – Rascler – Duna
Vall en forma de U – Circ – Desert – Avenc
26 Imagina que has de construir un edifici en una zona
de risc sísmic. On serà més segur fer-lo: en una
Agents geològics Formes erosives zona sorrenca o en una formada per roques
Aigües salvatges granítiques? Raona la resposta.
Aigües subterrànies 27 Explica quina és la diferència entre un terratrèmol
Vent
i un tsunami.
Glacera 28 Els gràfics següents mostren la relació que hi ha entre

la temperatura del magma i el grau d’explosió
22 Identifica les formes de modelat següents i indica de l’activitat volcànica. Quina de les dues gràfiques
els agents geològics que les han produït. seria la correcta? Raona la resposta.
A B
A B
Temperatura
Temperatura
del magma
del magma
Grau d’explosió Grau d’explosió
29 Explica què són una escala gràfica i una escala

C D
numèrica. Fes una escala gràfica que correspongui
amb una escala numèrica d’1:250.000.
PRACTICA
30 Si en una roca calcària fem una sèrie de forats, 32 Aquesta fotografia mostra un vessant cobert
els omplim amb aigua i posem la roca al congelador, de fragments rocosos procedents d’un sortint d’uns
es trenca en bocins. Explica per què es trenca i quin metres més amunt. Observa, pensa i raona les qüestions
procés d’alteració de les roques hem simulat. següents.
a) Aquests materials,
31 Copia i ordena a la llibreta les quatre vinyetes
formen un detritus
de manera que es vegi l’evolució del penya-segat
o un sediment?
explicant el que passa en cada imatge. Quin agent
geològic intervé? Com s’anomena aquest procés? b) Creus que han estat
transportats per un
A B agent geològic?
c) Es pot dir que estan
sedimentats i que
presenten una
estructura
sedimentària?
C D
d) Quina relació té la
gravetat amb la posició
que ocupen? Pot
modificar-se aquesta
posició amb el temps?
AMPLIA
El risc d’una avinguda torrencial
El 6 d’agost de 1996 una forta tempesta va descarregar 33 COMPRENSIÓ LECTORA. La descripció d’«impetuós
sobre la conca de recepció del barranc d’Arás, a prop corrent d’aigua» com a causant del desastre està
de Biescas, Osca. fent referència a un procés d’erosió, transport
El càmping «Las Nieves», localitzat en el con de dejecció o sedimentació? Per què?
del torrent, va ser arrasat per una avinguda torrencial,
34 EXPRESSIÓ ESCRITA. Busca dos termes geològics que
i com a conseqüència d’això, 86 persones van perdre
es facin servir en aquest text i que siguin sinònims.
la vida.
Explica’n el significat.
Els campistes van veure com el càmping s’inundava,
en qüestió de minuts, per un impetuós corrent d’aigua 35 Explica per què els cons fluvials són zones de risc.
que, desbordant el llit artificial del riu construït anys
36 Els cons fluvials, són zones d’erosió, de transport
anteriors, anava portant alhora sorra, fang, pedres
o de sedimentació? Poden donar-se aquests
de grans dimensions i tot tipus de vegetació,
processos en una mateixa zona? Raona la resposta.
i va causar pèrdues humanes i materials.
Els cons fluvials són zones de risc, malgrat això, 37 Explica quina relació hi ha entre la tempesta
com que són zones fèrtils, sovint planes o de petits que explica el text i la mort de les 86 persones.
pendents i amb aigües superficials a poca profunditat, Aquesta tempesta hauria tingut les mateixes
hi ha moltes poblacions que s’hi construeixen conseqüències si hagués descarregat damunt
al damunt. del con de dejecció?
193
SABER FER
Interpretar un sismograma i elaborar una predicció sísmica
Els terratrèmols s’originen a una profunditat que

va entre pocs i més de dos-cents quilòmetres.
Com més gran és la profunditat més perillós és.
A l’hipocentre o focus sísmic es produeix Epicentre
el trencament de les roques i s’originen les ones Ciutat

P, ones longitudinals molt ràpides, i les ones S,
ones transversals una mica més lentes.
En l’epicentre s’originen les ones superficials, que
es propaguen només per la superfície del terreny
i que són les més destructives. La seva velocitat
és una mica menor que la de les ones S.
Hipocentre
L’epicentre és el primer lloc de la superfície Ones P
Ones S
on es detecten les ones P i S.
Ones superficials
Com més allunyada està una zona de l’epicentre
i més profund és l’hipocentre, més gran és Terratrèmol registrat en un laboratori sismològic d’una ciutat localitzada
l’interval de temps que transcorre des que a 150 km de l’epicentre.
es perceben les ones P fins que arriben les ones
superficials. L’interval de temps entre l’arribada
de les ones P i les superficials permet adoptar Ones
les mesures preventives. superficials
Quan el sisme es registra en diversos sismògrafs, pot fer-se servir

Ones S
el retard entre les ones P, les S i les superficials per calcular Ones P
la localització exacta de l’epicentre i la profunditat de l’hipocentre.
El sistema d’alertes primerenques de predicció sísmica permet fer
servir aquest retard per avisar amb uns segons, o fins i tot, alguns
minuts d’antelació, les poblacions o instal·lacions que es trobin 1 minut
a una certa distància de l’epicentre.
Algunes mesures que s’adopten enfront l’arribada d’un alerta sísmica
No fer servir les escales Allunyar-se dels objectes

mecàniques ni l’ascensor. que puguin caure.
• Els avions en la fase final del seu aterratge reben • S’activa l’alarma sísmica en centres educatius; els alumnes
l’ordre de suspendre l’aterratge i remuntar de nou es protegeixen sota les taules.
el vol. • Els trens i els metros reben l’ordre de frenar i aturar-se.
• Les fàbriques, les centrals tèrmiques, les centrals nuclears, • Els ascensors es paren en el pis més proper i obren les portes.
etc., detenen els seus motors, calderes o reactors • Les centrals distribuïdores de gas tanquen les vàlvules
i els col·loquen en règim d’espera. i tallen el subministrament.
• S’avisa la població perquè evacuïn els seus domicilis • Els semàfors tanquen els accessos a les zones de risc,
o vagin a zones protegides. com ara passos elevats, túnels, etc.
194
38 Observant l’esquema anterior, quines ones es van 42 Observa el gràfic que mostra el retard entre les ones P
registrar primer? Quines ones es van rebre en segon i les ones superficials.
lloc? Quant de temps va passar des que es van
rebre les ones P fins que es van rebre les ones 4
superficials?
3
Temps (min)
39 Explica de quina manera el sismograma indica
que les ones superficials són més destructives que
2
les ones P i les ones S.
40 Quin interval de temps permet en aquest cas adoptar 1

mesures preventives?
41 Fixa’t en l’esquema següent. Quan hi haurà major

50 100
temps de reacció per establir mesures preventives, Distància a l’epicentre (km)
en el cas A o en el cas B? Raona la resposta.
a) Si en un laboratori sismològic s’observa un retard
de 3 minuts, a quina distància està probablement
l’epicentre?
b) Les ones P i S que es reben, procedeixen
de l’hipocentre o de l’epicentre del terratrèmol?
I les ones superficials?
A 43 Es detecta un terratrèmol i s’envia un avís a una ciutat

a 100 km de l’epicentre. L’avís arriba 45 segons després
que en aquesta ciutat s’hagin percebut les ones P.
Quant de temps queda per adoptar mesures
d’emergència abans de l’arribada de les ones
B
superficials? Fes servir el gràfic de l’exercici anterior.
Una obra de teatre sobre què fer en cas

de sisme
Feu una representació teatral breu sobre com
actuar en una situació de risc sísmic.
Primer de tot, haurem de començar explicant-nos
en què consisteix el risc sísmic i fer un debat sobre
quines accions s’han de fer per poder protegir-nos
del risc. Haurem de triar una persona del grup classe
que escrigui les conclusions obtingudes per tots. • Escriviu els diàlegs i les accions de cada
Un cop tenim clars els continguts que hem personatge.
de treballar, seguirem aquests passos: • Escolliu i elaboreu els decorats.
• Formeu grups de quatre persones. • Assageu l’obra fins aconseguir que surti fluida.
• Trieu els personatges, director d’obra, etc. • Representeu-la davant la resta de la classe.
195
SABER
• La influència humana en el medi

ambient
• Els impactes ambientals
• Els impactes sobre l’atmosfera
• Els impactes sobre la hidrosfera
• Els impactes sobre el sòl
i el paisatge
• Els impactes sobre la biosfera
• Els residus i la seva gestió
SABER FER
• Restaurar explotacions mineres.
196
On trobem les deixalles?
A la zona central del nord de l’oceà Pacífic i a la zona occidental de l’Atlàntic Nord, s’han trobat
unes extensions enormes de deixalles, principalment de plàstic, surant. Se les coneix com illes
de plàstic.
L’illa de l’oceà Pacífic s’estima que té uns 1.500 km de radi i gairebé 200 metres de profunditat
i la de l’Atlàntic Nord sembla que té unes mesures semblants. En ambdós casos s’estima que
el 80 % de les deixalles provenen de terra i el 20 % restant, dels vaixells.
Fins i tot a les parts més profundes de l’oceà s’hi poden trobar ampolles, boses
de plàstic, xarxes de pesca i altres materials d’origen humà. Aquesta brossa marina és un greu
problema mediambiental que afecta als ecosistemes marins (costaners i oceànics) de tot
el planeta.
L’estudi del Grup de Recerca Consolidat de Geociències Marines de la UB publicat el 2014
revela que «La gran quantitat d’escombraries que arriben al fons de l’oceà profund són un
problema arreu del món i crida a la necessitat d’actuar per prevenir l’augment de l’acumulació
d’escombraries en el medi marí.» Alhora que fa palès que l’empremta humana ha arribat
als indrets més recòndits del planeta.
CLAUS PER COMENÇAR
• Com afecten les activitats humanes el medi

ambient?
• Saps què són els recursos naturals?
Enumera algun que coneguis.
• Què és la pluja àcida? I el canvi climàtic?
Quin és l’origen d’aquests problemes?
• Què vol dir que una espècie està en perill
d’extinció? Coneixes algun exemple d’espècie
que es trobi en aquesta situació?
• Explica breument una manera que coneguis
de gestionar els residus de casa teva.
197
1 La influència humana en el medi ambient
Les persones necessitem prendre de la natura aliments, aigua, minerals

per a la fabricació d’objectes, combustibles per escalfar-nos i per fer
funcionar les màquines, etc. Totes aquestes coses que l’ésser humà pren
de la natura per obtenir-ne un benefici són recursos naturals.
L’obtenció i utilització de recursos naturals té lloc des de l’aparició de la
nostra espècie, però s’ha anat incrementant amb el pas del temps, fet
que ha comportat una modificació profunda del medi ambient.
Aquesta modificació produïda per l’activitat humana és el que s’ano-
mena impacte ambiental.
L’energia solar és un recurs renovable. Els recursos naturals

Els recursos naturals són l’aigua, els minerals, el petroli, la fusta dels
boscos, etc. Segons quina sigui la capacitat de regeneració dels recursos
naturals a mesura que s’exploten, distingim:
• Recursos renovables. Són els que es generen a una velocitat com-
parable al ritme amb què es consumeixen, com ara l’aigua, la fusta, o
bé aquells que són inesgotables, considerant una escala de temps hu-
mana, com la llum del Sol, el vent o l’escalfor interna de la Terra.
• Recursos no renovables. Són aquells que no es regeneren o que ho
fan a una velocitat molt lenta segons l’escala de temps humana.
Aquests recursos, entre els quals hi ha molts minerals, el carbó i el
petroli, es troben a la natura en una quantitat limitada que disminueix
contínuament a mesura que són extrets.
L’explotació dels recursos naturals
ACTIVITATS El fet que un recurs es trobi disponible en la natura no implica que

s’hagi d’explotar. Els recursos s’exploten segons diversos factors:
1 Explica per què el fet • Que l’explotació del recurs sigui rendible. El benefici obtingut ha de
de desenvolupar un superar la inversió duta a terme en l’explotació. Si el recurs no és
mètode més eficaç rendible, no s’explota.
d’extracció de petroli fa • Que hi hagi demanda del recurs. Si la societat no necessita el recurs,
augmentar les reserves no cal explotar-lo.
d’aquest recurs no
• Que la legislació sobre impactes ambientals ho permeti. Quan
renovable.
l’explotació del recurs implica un gran impacte, la legislació la pot
2 Moltes mines de carbó prohibir.
que encara eren • Que hi hagi la tecnologia per explotar el recurs. Per exemple, se sap
productives s’han tancat que als fons oceànics hi ha metà congelat que podria ser un recurs
i, en canvi, es continuen energètic, però actualment no es diposa de cap tecnologia que per-
explotant mines meti extreure’l.
de diamants de les quals
La quantitat d’un recurs natural que es pot explotar s’anomena reserva.
s’extreuen ben pocs Depèn, en gran part, de la tecnologia existent per explotar-la. Per exem-
exemplars. Per què creus ple, les reserves de petroli disminueixen a mesura que se n’extreu el
que passa això? petroli, però augmenten si se’n descobreixen nous jaciments o si es
desenvolupen noves tecnologies de millora de l’explotació.
198
Els impactes ambientals 11
L’explotació dels recursos naturals comporta diverses modificacions

del medi ambient o impactes ambientals.
Les modificacions que es poden produir en el medi per causes naturals,
com ara inundacions, huracans, etc., no són impactes ambientals.
Aquest terme s’aplica únicament al resultat de la intervenció humana.
Els impactes produïts per les activitats humanes poden tenir diferents
nivells de gravetat. La gravetat d’un impacte s’avalua segons la facilitat
o la dificultat amb què es pot corregir.
Tipus d’impactes
Els impactes es poden classificar segons el sistema que resulta afectat.
• Impactes sobre l’atmosfera. Comporten una disminució de la qua- La construcció de carreteres provoca greus
litat de l’aire o una alteració de les propietats de l’atmosfera. impactes sobre el paisatge.
• Impactes sobre la hidrosfera. Impliquen una reducció de la qualitat
de les masses d’aigua i una greu alteració dels ecosistemes aquàtics.
• Impactes sobre el sòl. L’eliminació de la vegetació deixa el sòl sense
protecció i, per tant, exposat a l’erosió. La contaminació o la imper-
meabilització del sòl quan s’asfalten grans superfícies també provo-
quen un greu impacte sobre aquest ecosistema.
• Impactes sobre el paisatge natural. Les construccions de les per-
sones modifiquen de vegades el paisatge natural, tal com passa en les
obres dels viaductes o dels embassaments.
• Impactes sobre la biosfera. La pèrdua de biodiversitat, a causa de
l’extinció d’espècies per culpa d’una explotació excessiva o per la caça
furtiva, representa un impacte irreversible sobre la biosfera.
La prevenció i la correcció d’impactes

La prevenció d’impactes és el conjunt de mesures que es prenen per ACTIVITATS
evitar o atenuar eficaçment els efectes negatius que les accions huma-
nes produeixen sobre el medi natural. 3 L’erupció d’un volcà pot
produir danys molt greus
En el cas, per exemple, d’impactes imprevistos com per exemple els
incendis forestals o les marees negres, la prevenció consisteix a dispo- a l’entorn natural i humà.
sar de mitjans humans i materials per actuar amb rapidesa i eficàcia Es considera un impacte
amb l’objectiu de corregir l’impacte produït. En el cas d’impactes previ- ambiental? Raona
sibles, com els que es poden produir quan s’executa una obra pública o la resposta.
una explotació minera, la prevenció consisteix en l’elaboració d’un estu-
4 En què consisteix
di d’impacte ambiental i l’elaboració d’un pla d’actuació.
la prevenció d’impactes
La correcció dels impactes ambientals és el conjunt d’accions que es ambientals? I la correcció?
duen a terme per restablir al màxim possible la situació prèvia a l’impacte.
5 Busca informació sobre
Segons el tipus d’impacte produït i el sistema afectat es duen a terme
els estudis ambientals:
mesures correctores diferents. Per exemple, quan les explotacions mi-
neres cessen les seves activitats queden grans extensions de terreny com s’elaboren, quan,
sense vegetació, amb fortes pendents, etc. Es aquests casos, una de les a on, etc.
mesures correctores és la reforestació.
199
3 Els impactes sobre l’atmosfera
Els impactes sobre l’atmosfera són aquells que alteren la composició i la

qualitat de l’aire. Aquesta alteració es coneix com a contaminació
atmosfèrica i és el resultat de les emissions de contaminants en forma
de gasos i de partícules sòlides microscòpiques que hi queden en sus-
pensió.
Origen dels contaminants atmosfèrics

Els contaminants atmosfèrics provenen principalment de la utilització
de combustibles fòssils i de gran part de l’activitat industrial.
• Els combustibles fòssils són recursos energètics, és a dir, recursos
que es poden utilitzar com a font d’energia. El carbó, el petroli i el gas
natural són combustibles fòssils i reben aquest nom perquè es van
formar per l’acumulació de biomassa fa milions d’anys. Es fan servir
per produir electricitat i com a combustibles.
Com a conseqüència de la seva utilització es desprenen gasos com el
diòxid de carboni, òxids de sofre i de nitrogen, metalls pesants i tam-
bé partícules sòlides com cendres.
• L’activitat industrial de refineries, plantes incineradores, indústria
paperera, etc., emet nombrosos contaminants a l’atmosfera com ara
sulfur d’hidrogen, gasos clorofluorocarbonats (CFC), cendres, etc.
La contaminació atmosfèrica
La contaminació atmosfèrica inclou altres impactes com el boirum o
smog, la pluja àcida, el forat de la capa d’ozó i l’escalfament global.
Boirum o smog
El terme boirum fa referència a la contaminació de l’aire de les grans ciutats
i a les zones industrials com a conseqüència de l’ús de combustibles. L’aire
es torna d’un color grisós.
El boirum pot ser àcid o fotoquímic. L’àcid conté àcids sulfúric i nítric,
i el fotoquímic es caracteritza pel seu contingut en ozó, un gas tòxic i irritant.
El boirum malmet la salut dels animals i també resulta perjudicial per
a les plantes, a més provoca la corrosió de molts materials.
Pluja àcida
Els òxids de sofre i de nitrogen emesos a l’atmosfera reaccionen
amb l’aigua de la pluja. Com a conseqüència d’això es produeixen
àcid sulfúric i àcid nítric, que originen la pluja àcida.
La pluja àcida mata la vegetació, acidifica les aigües i deteriora
els edificis.
200
Forat de la capa d’ozó

L’ozó de l’estratosfera actua com a filtre de la radiació ultraviolada del Sol.
Els clorofluorocarbonats (CFC), utilitzats en la indústria i a nivell domèstic,
es combinen amb l’ozó, el descomponen i com a conseqüència d’això es
produeix la destrucció de la capa d’ozó.
El fet de disminuir la protecció contra la radiació ultraviolada fa que aquesta
augmenti a la superfície terrestre i que malmeti greument la salut
de les persones. També perjudica la resta d’éssers vius.
Escalfament global
El diòxid de carboni (CO2) emès a l’atmosfera és el principal responsable
de retenir la calor emesa per la Terra i impedeix que s’escapi a l’espai.
L’augment de CO2 intensifica l’efecte d’hivernacle que es produeix de manera
natural i provoca un increment de la temperatura a nivell global i contribueix
a la modificació dels climes o canvi climàtic.
Les conseqüències del canvi climàtic són l’alteració de les zones climàtiques,
canvis en els fenòmens meteorològics, etc.
SABER-NE MÉS
El protocol de Kyoto,
la correcció d’un impacte global
L’any 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, es van reunir
polítics de tots els països industrialitzats del món amb
l’objectiu de corregir un dels impactes ambientals més
greus del segle xx, el canvi climàtic.
Les investigacions científiques han deixat clar que
l’augment de les temperatures, que és l’origen del canvi
climàtic, és degut a l’augment de l’efecte d’hivernacle
produït per l’increment del diòxid de carboni Els líquens es consideren indicadors biològics en tractar-se
a l’atmosfera, provinent dels combustibles fòssils. d’éssers vius sensibles a determinats contaminants, com ara
els òxids de sofre.
Com a conseqüència d’aquesta reunió i d’altres
que han tingut lloc en anys posteriors, es va acordar Busca informació sobre la cimera de Nova York de l’any
reduir la quantitat d’emissió de CO2. Amb aquesta 2014 en l’àmbit del protocol de kyoto. Explica quins eren
finalitat es vol potenciar, entre d’altres accions, els seus objectius principals i quins han estat els acords
la investigació i l’ús d’energies alternatives netes, finals. Creus que es podran complir els acords
com són l’eòlica i la hidroelèctrica. proposats? Per què?
ACTIVITATS
6 Com es produeix la contaminació atmosfèrica?
7 Busca informació sobre l’efecte d’hivernacle i explica en què

consisteix.
201
4 Els impactes sobre la hidrosfera
L’aigua és un recurs renovable, però el seu ús provoca diversos impac-

tes que el poden convertir en un recurs no renovable.
Les persones utilitzem l’aigua per a tres usos principals:
Ús domèstic i urbà Ús industrial Ús agrícola i ramader
Per a la higiene personal, per cuinar, Per a la refrigeració i la neteja Per al reg de conreus, el subministrament
regar les plantes, netejar els carrers, d’equipaments i per a diversos de granges, el tractament de productes
etc. processos industrials. agrícoles, etc.
Com a conseqüència d’aquests usos es produeixen diversos impactes

sobre la hidrosfera:
• Canvis en les propietats de l’aigua, provocats per l’addició de
substàncies contaminants, per la disminució de l’oxigen dissolt, per
l’alteració de la temperatura de les masses d’aigua o per altres modi-
ficacions.
• Canvis en la dinàmica de l’aigua, que alteren el cicle de l’aigua, la
recàrrega dels aqüífers, els règims dels rius, els corrents oceànics o
altres moviments de les masses d’aigua.
• Canvis en la distribució de l’aigua, ja que es transvasa aigua
d’unes conques fluvials a unes altres, els aqüífers s’esgoten, s’inunden
zones extenses amb embassaments o es dessequen zones humides.
Els canvis en les propietats de les masses d’aigua són el resultat de di-
versos tipus de contaminació o d’una explotació excessiva. Hi ha tres
casos que es produeixen sovint sobre les aigües continentals: la salinit-
zació dels aqüífers, l’eutrofització i l’escalfament de masses d’aigua.
La salinització dels aqüífers

Les aigües subterrànies, generalment, són aigües dolces. En les zones
costaneres aquestes masses d’aigua dolça es troben a sobre d’una altra
massa d’aigua salada procedent del mar.
Quan s’extreu molta aigua dels pous, la massa d’aigua dolça es va re-
duint, i l’aigua salada puja per ocupar el lloc on hi havia l’aigua dolça.
En molts casos comença a sortir aigua salabrosa dels pous.
202
L’eutrofització
El terme eutrofització significa aportació de nutrients inorgànics, so-
bretot nitrats i fosfats. Aquestes substàncies, quan arriben a un riu, a un
llac o a qualsevol altra massa d’aigua, fan que s’hi produeixi una gran
proliferació d’algues i de plantes aquàtiques, i que l’aigua adquireixi un
color verdós.
La gran quantitat d’organismes fotosintètics fa que també proliferin els
animals herbívors que se n’alimenten. La respiració de tants éssers vius
no tarda a consumir l’oxigen, fet que provoca la mort de tots els orga-
nismes, llevat dels bacteris anaerobis, que descomponen l’abundant
matèria orgànica morta sense necessitat d’oxigen.
La descomposició bacteriana produeix sulfur d’hidrogen (H2S), que fa Eutrofització de l’aigua d’un llac.
una olor de claveguera molt característica, alhora que l’abundància de
matèria orgànica dóna un color negre a l’aigua.
ACTIVITATS
L’escalfament de masses d’aigua 8 Explica per què l’aigua
Moltes indústries utilitzen una gran quantitat d’aigua per refrigerar les que aboca una fàbrica
calderes, els motors o altres equipaments. Per fer-ho, agafen l’aigua en un riu, procedent
d’un riu i, un cop feta servir, la tornen al curs fluvial. L’aigua que es tor- de la refrigeració dels
na als rius no conté substàncies contaminants, però està més calenta equipaments, produeix
que quan es va agafar. contaminació encara que
Aquesta aigua calenta conté menys oxigen dissolt, i això causa un greu no contingui dissolta cap
impacte sobre la fauna perquè es redueix la quantitat d’oxigen disponi- substància contaminant.
ble al seu hàbitat.
CARTA EUROPEA DE L’AIGUA

1. No hi ha vida sense aigua. L’aigua és un bé preciós, indispensable en totes les activitats humanes.
SABER-NE MÉS 2. Els recursos de l’aigua dolça no són inesgotables. És indispensable de preservar-los
i, si és
possible, incrementar-los.
Carta europea de l’aigua 3. Alterar la qualitat de l’aigua és perjudicar la vida de les persones i la dels altres éssers vius
que
en depenen.
Per a poder disposar
4. La qualitat de l’aigua ha de ser preservada a nivells adaptats a la utilització per a la qual
dels recursos naturals està
prevista i ha de satisfer especialment les exigències de la salut pública.
i en concret de l’aigua
5. Quan l’aigua, després de l’ús, és retornada al medi natural, no ha de comprometre els
és necessari establir una usos
posteriors que se’n faran, ja siguin públics o privats.
gestió adequada sobre
6. Per a la conservació dels recursos de l’aigua, és essencial el manteniment d’una protecció
la seva explotació. Amb
vegetal adequada –de preferència forestal– sobre els continents.
aquesta finalitat,
7. Els recursos de l’aigua han de ser objecte d’un inventari.
el 6 de maig de 1968,
8. La bona gestió de l’aigua ha de ser objecte d’una planificació decidida per les autoritats
a Estrasburg, es va establir
responsables i competents.
un acord: la Carta Europea
de l’Aigua. 9. La salvaguarda de l’aigua implica un esforç important de recerques científiques, d’informac
ió
d’especialistes i d’informació pública.
L’aigua és un recurs
10. L’aigua és un patrimoni comú, el valor del qual ha de ser reconegut per tothom. Tots tenim
renovable o no renovable? el
deure d’economitzar-la i d’usar-la amb compte.
Per què?
11. La gestió de les existències de l’aigua hauria d’inscriure’s en el marc d’una conca
natural
Què signifiquen els punts hidrogràfica abans que en el de les fronteres administratives i polítiques.
11 i 12 d’aquesta carta? 12. L’aigua no té fronteres. És un recurs humà que necessita una cooperació internacional.
Creus que l’aigua té
Consell d’Europa - Estrasburg, 6 de maig de 1968.
fronteres? Per què?
203
5 Els impactes sobre el sòl i el paisatge
El sòl és la capa més superficial que recobreix l’escorça terrestre, té un

gruix variable, i està format per materials sòlids procedents de l’alteració
de les roques i l’activitat dels éssers vius, per aire i per aigua. És el su-
port de nombrosos éssers vius i d’ell en depèn el paisatge.
El sòl té diversos usos en funció de les seves característiques. Pot utilit-
zar-se per a l’agricultura, com a pastura, per a la construcció de pobla-
cions, indústries o vies de comunicació, etc.
S’anomena paisatge l’entorn físic que podem veure des d’un lloc deter-
minat, amb tots els elements que conté, tant naturals com artificials. Es
tracta, per tant, d’un element que té un valor, fonamentalment, estètic.
Tant el sòl com el paisatge estan sotmesos a nombrosos impactes.
Terreny erosionat. Els impactes sobre el sòl

Els principals impactes que afecten els sòls són: l’erosió, la contamina-
INTERPRETA LA IMATGE ció, la sobreexplotació i la salinització.
• Erosió del sòl. El sòl és un ecosistema molt fràgil que l’erosió pot
9 Quin element del relleu
trencar fàcilment si manca la coberta vegetal que el subjecta. Per
predomina en aquest exemple, quan es produeix una desforestació, és freqüent que les plu-
paisatge? ges, en comptes d’infiltrar-se en el sòl, formin en el terreny desfores-
10 Com creus que s’ha format
tat cursos d’aigua que circulen per la superfície arrossegant els mate-
rials del sòl.
aquest modelat? Explica-ho.
La pèrdua del sòl per l’erosió deixa el terreny convertit en un desert,
fet que s’anomena desertització.
Si la desertització és conseqüència de la intervenció humana, i es pot
qualificar com un impacte ambiental, rep el nom de desertificació.
Per exemple, l’eliminació de la coberta vegetal per a construir cases,
carreteres, etc. pot provocar la desertificació del sòl.
• Contaminació. El sòl també és molt sensible a la contaminació, ja
que, com que és una estructura molt porosa que conté molta humitat,
tendeix a retenir les substàncies contaminants que arriben dissoltes
en l’aigua.
La contaminació del sòl s’origina per contaminants atmosfèrics que
s’incorporen al sòl per les precipitacions; per l’abús de fertilitzants,
pesticides, etc. en l’agricultura, i per l’abocament de residus urbans,
industrials, etc.
• Sobreexplotació. Un altre dels impactes que afecten el sòl és la so-
breexplotació, que consisteix a utilitzar-lo de manera excessiva per a
l’agricultura. Quan es fa cada any una collita, el sòl es va empobrint
en els nutrients que utilitzen les plantes, normalment en nitrats i fos-
fats. L’escassetat d’aquests nutrients provoca la pèrdua de fertilitat
del sòl.
• Salinització. Les aigües residuals d’origen domèstic, industrial, agrí-
cola o ramader, juntament amb el reg amb aigües riques en sals, pro-
voca la salinització del sòl. L’elevada concentració de sals en el sòl fa
que les plantes tinguin dificultats en l’absorció d’aigua i nutrients.
204
Els impactes sobre el paisatge natural

Mentre que es pot determinar amb precisió el grau d’eutrofització d’una
massa d’aigua o de contaminació d’una massa d’aire, no es pot establir
objectivament el grau de deteriorament d’un paisatge natural.
Es considera que s’ha produït un impacte sobre el paisatge natural sem-
pre que algun element natural disminueixi per la presència d’algun ele-
ment introduït per l’ésser humà. Per exemple una carretera, un conreu,
un embassament, una conducció elèctrica d’alta tensió, unes antenes,
etc. En tots aquests casos es parla de paisatges humanitzats.
En molts casos els impactes sobre el paisatge natural són conseqüència
d’haver-los habilitat per a un ús humà concret, tal com passa en les es-
tacions d’esquí, els grans centres turístics de platja, etc.
SABER-NE MÉS
La rompuda i la urbanització de terrenys

Les persones tenim una gran capacitat per modificar el sòl, fet
que produeix un impacte molt agressiu i sovint greu sobre
l’entorn natural.
La rompuda de terrenys consisteix a habilitar, per conrear-la,
una zona que no s’havia conreat abans. Això implica eliminar
els arbres i les arrels, llaurar el sòl i utilitzar-lo per produir
plantes conreades: cereals, llegums, etc., o bé arbres per
obtenir-ne fusta. Tot això produeix un impacte sobre el cicle
de l’aigua, sobre els aqüífers i sobre la flora i la fauna.
La urbanització de terrenys consisteix a eliminar
completament la vegetació i el sòl d’una zona per construir-hi
habitatges, zones industrials, centres comercials, aeroports,
autopistes, etc.
Això implica, a més, cavar rases per a conduccions d’aigua
i electricitat, asfaltar grans extensions, fer excavacions per
posar els fonaments d’estructures, etc.
En quin dels dos casos es produeix un impacte més greu
sobre el paisatge? Raona la resposta.
ACTIVITATS
11 En molts llocs es fan plantacions de pollancres per obtenir-ne

fusta. La tala d’aquests arbres conreats no es considera
desforestació, sinó una explotació agrícola. Per què?
Coneixes algun altre tipus d’explotació forestal? De quina
planta és? Explica-ho.
12 Observa la fotografia i descriu-la breument.

• Què passa amb el sòl si la coberta vegetal desapareix?
• S’afavoreix la formació de xaragalls? Per què?
205
6 Els impactes sobre la biosfera
La biosfera és el conjunt de tots els éssers vius que hi ha a la Terra. És

Ramaderia Agricultura
un sistema molt sensible als impactes, encara que no tots els compo-
nents que el formen estan afectats de la mateixa manera per les inter-
Caça vencions humanes sobre el medi natural. Com més gran és la depen-
BIOSFERA dència d’una població d’éssers vius respecte d’un hàbitat concret, més
sensible és la població a les modificacions d’aquest hàbitat.
Pesca
Els bacteris, per exemple, són ben poc sensibles als impactes ambien-
Explotació de boscos
tals, ja que poden colonitzar fàcilment medis molt diferents. En canvi,
alguns mamífers, com per exemple l’ós panda o el linx, són més sensi-
bles a les modificacions del seu hàbitat, i això fa que es puguin extingir
fàcilment.
La biosfera és una font de recursos que s’exploten per a diverses finalitats:
agricultura, ramaderia, pesca, explotació de boscos, caça, etc. El principal
impacte derivat de la seva explotació és la pèrdua de la biodiversitat.
La pèrdua de la biodiversitat
El nombre d’espècies diferents en un lloc determinat, o en tot el planeta,
es coneix amb el nom de biodiversitat.
Actualment no se sap amb certesa el nombre total d’espècies diferents
que hi ha a la Terra. La comunitat científica considera que n’hi pot haver
més de 10 milions, tot i que tan sols se’n coneixen i se n’han classificat
uns dos milions.
La biodiversitat no està repartida de la mateixa manera a tot el món. Els
hàbitats amb més diversitat són els boscos tropicals i els esculls coral·lins,
on es calcula que hi viuen més de la meitat de les espècies del planeta.
Avui en dia, la biodiversitat està greument amenaçada, cada dia que
passa s’extingeixen espècies senceres d’éssers vius. Aquesta desapari-
ció ha augmentat els últims anys, principalment per:
• Destrucció d’hàbitats. La rompuda i la urbanització de zones natu-
rals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa d’incendis i
de tales excessives, i les alteracions d’ecosistemes marins per tècni-
El cranc americà és una espècie invasora. ques de pesca agressives són pràctiques que produeixen la desapari-
ció de les espècies més dependents d’aquests hàbitats.
INTERPRETA LA IMATGE • Sobreexplotació. La pesca excessiva, la caça furtiva, el col·leccio-
nisme i la recol·lecció indiscriminada d’espècies vegetals són algunes
13 Observa el cranc americà pràctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt més gran
i compara’l amb el cranc que el ritme en què es poden regenerar.
de riu europeu. • Contaminació de l’atmosfera, la hidrosfera i del sòl, produïdes
pel desenvolupament agrari, industrial i urbà.
14 L’aparició del cranc americà
està fent desaparèixer • Introducció d’espècies exòtiques fora de la seva àrea de distribució
el cranc de riu europeu. i aparició d’espècies invasores, introduïdes de manera més o
En què creus que menys voluntària en un medi sense competidors naturals, posen en
competeixen ambdues perill les espècies autòctones. La venda i el col·leccionisme d’animals
espècies? i el comerç il·legal d’espècies protegides són un gran risc per la pèr-
dua de la biodiversitat que poden comportar.
206
La conservació de la biodiversitat
Tot i que algunes espècies desapareixen per causes naturals, hi ha un gran
nombre de raons per evitar-ne la seva desaparició per causes no naturals.
• Raons ètiques. És indispensable respectar la diversitat de formes de
vida i evitar les accions que posin en perill els éssers vius per preser-
var els recursos de les generacions futures.
• Raons comercials. La biodiversitat proporciona recursos que es po-
den arribar a esgotar. Molts materials que necessitem habitualment,
com la fusta, el paper, els aliments, etc., s’obtenen d’organismes vius.
Els nostres aliments provenen d’espècies vegetals, com ara el blat o el
blat de moro, o d’espècies animals, com les vaques, les ovelles, etc.
Molts invertebrats, o els productes que se’n deriven, es consumeixen
directament, com els crancs, els pops, la mel, etc. Fins i tot els insectes
Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.
serveixen d’aliment en altres països. Moltes plantes que encara no s’han
descobert podrien ser útils per desenvolupar noves varietats de conreu.
La major part dels materials que utilitzem per fer els vestits tenen un
origen animal (pells, llana, etc.) o vegetal (cotó, lli, etc.). Altres mate-
15 Busca algun dels espais
rials, com ara el suro, els olis, les fibres, el paper o la resina, són font
de primeres matèries per a la indústria. naturals protegits
a Catalunya (reserva natural
• Raons científiques. Mantenir la biodiversitat permet conèixer més
integral, parc nacional, parc
bé el funcionament dels ecosistemes i el paper que tenen els diferents
natural d’interès nacional,
éssers vius en cadascun d’ells.
reserva natural parcial, parc
Algunes substàncies produïdes per éssers vius es fan servir per curar natural o reserva natural
o per prevenir malalties, com ara els antibiòtics obtinguts d’alguns de fauna salvatge), tria un
fongs. Actualment, gairebé la meitat dels fàrmacs que s’utilitzen pro- i informa’t.
venen de plantes, però hi ha espècies desconegudes que podrien
Feu un debat a classe sobre
ser vitals per lluitar contra malalties.
la necessitat o no de tenir
Conservar la biodiversitat no és una tasca senzilla, ja que en alguns paï- espais naturals protegits.
sos topa amb interessos econòmics considerables. El problema és espe-
cialment preocupant en alguns països del Sud, on, per exemple, l’ex-
plotació de les selves tropicals comporta una font important d’ingressos,
malgrat l’extinció massiva d’espècies que implica.
Algunes de les mesures que s’adopten actualment per evitar la pèrdua
de la biodiversitat són:
• La creació d’espais naturals protegits, com ara els parcs nacionals,
que permeten la conservació d’hàbitats singulars i la seva biodiversitat.
• La reproducció d’espècies en perill d’extinció en llocs controlats,
com ara jardins botànics, parcs nacionals o zoològics.
• L’elaboració de llistes d’espècies amenaçades i en perill d’extinció
per poder-hi aplicar mesures de protecció.
ACTIVITATS
16 Creus que la biodiversitat a la Terra és la mateixa a totes les zones

del planeta? Com creus que varia?
17 Busca informació sobre dues espècies invasores a Catalunya

i descriu les conseqüències de la seva introducció.
207
7 Els residus i la seva gestió
Com a conseqüència de les nostres activitats quotidianes, produïm una

quantitat cada vegada més gran de residus. Els residus causen nom-
brosos problemes mediambientals i el seu tractament comporta una
gran despesa econòmica.
Els residus que generem a casa nostra i als comerços es coneixen com
a residus sòlids urbans (RSU) i poden ser orgànics, reciclables, inerts
o tòxics.
Orgànics Reciclables Inerts

Estan formats per matèria orgànica. Plàstics, paper, metalls, etc. Es poden Runes d’obres o de mineria. Es poden
Tenen una descomposició ràpida. utilitzar per fabricar objectes nous. utilitzar per reomplir terrabuits.
Tòxics Bioactius Radioactius

Olis, pintures, dissolvents, piles. Procedents d’hospitals i de centres Procedents de centrals nuclears
Requereixen un tractament especial. d’investigació biomèdica. i de centres d’investigació.
La gestió dels residus: processos i instal·lacions

La gestió dels residus és el conjunt de mesures i d’accions destinades a
evitar els impactes que produeixen quan s’acumulen.
Actualment s’intenta sotmetre els residus a diversos processos:
• Classificació en origen. Els residus se separen en categories al ma-
teix lloc on es produeixen.
• Reciclatge. El plàstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar,
és a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos ma-
terials.
• Utilització com a font d’energia. Els residus combustibles es cre-
men a les plantes incineradores. Encara que no se n’obté molta ener-
gia, es redueix molt el volum dels residus.
• Acumulació en abocadors controlats. Els abocadors s’impermea-
bilitzen per no contaminar les aigües subterrànies. Els de residus pe-
rillosos compleixen, a més, normes de seguretat molt estrictes.
208
Aquests tractaments requereixen les instal·lacions següents:

• Punts verds. En aquests llocs es facilita la separació dels materials
reciclables, com són el paper, els metalls, els plàstics i el vidre.
• Plantes de tractament de residus. En aquestes plantes es classifi-
quen els diferents materials reciclables, com els plàstics i els metalls,
i es porten a fàbriques que els utilitzen per elaborar productes nous.
• Estacions depuradores d’aigües residuals. Tornen a les aigües
residuals la qualitat suficient per poder-les tornar a abocar a la natura.
• Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matèria orgànica
procedent dels residus sòlids urbans i dels llots de les depuradores.
• Plantes incineradores. S’hi cremen els residus combustibles.
• Abocadors de residus. S’hi acumulen residus molt heterogenis que
no poden reciclar-se.
Mesures individuals per a reduir els residus

Cadascú de nosaltres podem posar en pràctica un seguit de mesures
per reduir la quantitat de residus que generem. Algunes es concreten
en el que es coneix amb el nom de mètode de «les tres erres».
Reduir el consum.
Ho podem aconseguir
Reutilitzar
si evitem comprar
els productes que
productes innecessaris,
poden tenir un nou ús.
si no consumim
Per exemple, tornar
productes d’un sol ús
a fer servir el paper
ni els que es
escrit per una cara.
comercialitzen amb
embalatges excessius.
Reciclar els residus. El paper, el cartró, el vidre, el metall de les llaunes, el plàstic,
etc., són exemples de materials que, amb un tractament adequat, es poden
tornar a utilitzar com a primera matèria per elaborar objectes nous.
ACTIVITATS
18 Per què s’utilitzen abocadors diferents per als residus sòlids urbans
i per als residus radioactius? Raona si els dos tenen les mateixes
normes de seguretat.
19 La incineració de residus no és gaire rendible, ja que se n’obté poca

energia i la combustió és bruta. Aleshores, quin avantatge té
aquest sistema?
20 De les mesures explicades per a la gestió de residus, quina és

la que pot dur a terme fàcilment el consumidor? Raona la resposta.
209
ACTIVITATS FINALS
21 RESUM. Copia i completa el que falta en aquestes 23 El plom és un metall molt dens i pesant. Com pot ser
oracions. un contaminant atmosfèric?
• Un és tot allò que l’ésser humà pren
de la natura per obtenir-ne un benefici. 24 Explica quina relació hi ha entre la pluja àcida
i la utilització de combustibles fòssils com a font
• L’explotació dels recursos naturals comporta diverses
d’energia.
modificacions del medi ambient o .
• Els provenen principalment de la utilització 25 Fes un esquema que expliqui per què es pot salinitzar
de combustibles fòssils i de gran part de l’activitat un aqüífer quan se n’extreu l’aigua dolça.
industrial.
En quins aqüífers es pot produir aquest procés?
• La contaminació atmosfèrica inclou impactes com
el boirum o smog, , i . 26 Copia els requadres següents i ordena’ls de manera
que formin una explicació del procés d’eutrofització
• Les persones utilitzem l’aigua per a tres usos: ,
d’una massa d’aigua.
i .
• Com a conseqüència dels usos de l’aigua es S’emeten gasos Proliferen Proliferen
produeixen canvis en les seves propietats, en la seva que donen mala els organismes els organismes
dinàmica i la seva . olor a l’aigua. carnívors. fotosintètics.
• L’ és l’aportació de nutrients inorgànics en un
riu o llac i com a conseqüència d’això, té lloc una gran S’aboquen Només poden S’esgota
proliferació d’algues i de plantes aquàtiques, així com nutrients a la viure els bacteris l’oxigen dissolt
d’altres éssers vius. massa d’aigua. anaerobis. a l’aigua.
• Els principals impactes sobre el sòl són: , ,

Proliferen L’aigua pren L’aigua pren
i .
els organismes un color un color
• El nombre d’espècies diferents en un lloc determinat, herbívors. verdós. negrós.
o en tot el planeta, es coneix amb el nom de .
• La desaparició de la biodiversitat ha augmentat 27 Explica la diferència que hi ha entre la desertització
els últims anys, sobretot per les causes següents: i la desertificació.
, , i .
• Els residus poden ser de diferents tipus. Els que es 28 Per què alguns dels impactes causats sobre
poden utilitzar per fabricar objectes nous, s’anomenen el paisatge natural resulten polèmics? Posa’n algun
. exemple.
• El mètode de «les tres erres» consisteix en: , 29 Relaciona cada procés de tractament de residus amb
i . la instal·lació corresponent.
22 Observa la fotografia i explica si mostra un impacte Classificació en origen • • Planta de compostatge

ambiental i sobre quins sistemes (atmosfera, Ús com a font d’energia • • Punt verd
hidrosfera, sòl i biosfera) s’està produint. Acumulació controlada • • Planta incineradora
Reciclatge • • Abocador controlat
30 Digues quins dels residus següents són tòxics.
Residus de centres d’investigació biomèdica

Pintures – Papers – Runes – Restes orgàniques
Piles – Plàstics
Quins residus requereixen un tractament especial? Per què?
31 Fes una llista amb les principals causes que estan

provocant la pèrdua de biodiversitat en l’actualitat.
210
PRACTICA
32 El sòl és un sistema més fràgil que la hidrosfera davant 36 Busca informació sobre quatre espècies en perill
de la contaminació amb substàncies tòxiques. d’extinció a Catalunya. Per què es troben en aquesta
Explica per què. situació?
37 Observa la fotografia. De quin tipus d’instal·lació per

33 Una important font de contaminació són els abocadors
a la gestió dels residus es tracta? Quin tractament estan
incontrolats. A més, també incrementen el risc d’incendi
rebent els residus?
de les zones on es troben. Quina diferència hi ha entre
un abocador controlat i un d’incontrolat? Com creus que
s’evita el risc d’incendis en els abocadors controlats?
Raona les respostes.
34 Quina relació hi ha entre els incendis forestals, l’erosió

i la desertificació? Explica-ho amb un esquema-resum
i indica amb fletxes la seqüència del procés.
35 Un estudi dut a terme el 1983 va posar de manifest que

la llet de moltes dones lactants contenia quantitats
significatives de DDT, un producte utilitzat profusament
com a insecticida per als conreus. Com pot arribar
aquest producte fins a la llet materna humana?
Quin tipus d’impacte sobre la biosfera representa
la presència d’aquest contaminant?
AMPLIA
L’agricultura ecològica
L’agricultura ecològica es basa en el respecte
per les condicions naturals dels ecosistemes. • Lluita biològica, amb la introducció de depredadors
La fertilitat del sòl s’aconsegueix amb: (s’introdueixen insectes carnívors, com les marietes
• Adobs naturals, com els fems, el compost i l’humus o determinades vespes, que s’alimenten de l’ésser viu
de cuc de terra. que causa la plaga) i la introducció de mascles
estèrils (s’introdueixen mascles estèrils de l’animal
• Tècniques de conreu, com la rotació (no sembrar dues
que produeix la plaga, que competeixen amb
vegades seguides la mateixa planta), el guaret (deixar
els mascles fèrtils i, d’aquesta manera, es redueix
sense sembrar el sòl un any cada dos o tres anys
l’eficàcia reproductora de l’animal que causa
de conreu) i la mescla de conreus (se sembren
la plaga).
a la vora espècies vegetals que s’afavoreixen
mútuament per produir nutrients o allunyar plagues). 38 COMPRENSIÓ LECTORA. Com s’aconsegueix
• Tècniques de reg, com el reg gota a gota i el reg la fertilitat del sòl en l’agricultura ecològica?
per mànega porosa.
39 COMPRENSIÓ LECTORA. En què consisteix la lluita
El control de plagues s’aconsegueix amb:
biològica contra les plagues?
• Tècniques de conreu, com ara els conreus protegits
(en hivernacles tancats), alternança de conreus 40 Creus que l’agricultura ecològica aporta algun
i l’ús puntual d’insecticides d’origen natural, com benefici al medi ambient i a l’ésser humà?
les piretrines. Raona la resposta.
211
SABER FER
Restaurar explotacions mineres
Les explotacions mineres són instal·lacions que tenen com a finalitat l’extracció de recursos minerals.
Existeixen diferents tipus d’explotacions segons la profunditat a la qual es troba el recurs miner.
En aquesta fotografia es pot observar una explotació superficial en què el recurs que es vol obtenir
es troba a poca profunditat. En aquest tipus d’explotacions es fa una gran obertura al vessant
de la muntanya.
Els principals impactes derivats d’una explotació minera són:
• La destrucció i la contaminació del sòl.
• La modificació o la destrucció de la flora i la fauna
de la zona.
• La contaminació de l’atmosfera per la pols que es genera
en la zona i pel funcionament de les màquines que s’utilitzen
per extreure, transportar, etc. els minerals.
Quan les explotacions mineres deixen de funcionar queden
grans àrees de terreny desolades que és necessari restaurar
per tal de minimitzar al màxim els impactes derivats de
l’explotació.
Algunes mesures per restaurar aquestes zones poden ser:
• Eliminar les instal·lacions.
• Reomplir la zona amb runa procedents d’obres, suavitzant
els pendents i intentant restablir la topografia original,
o bé creant-ne una de nova.
• Afegir sòl fèrtil.
• Reforestar amb espècies adaptades a les condicions
de la zona.
41 Observa la fotografia següent i compara-la amb c) Com creus que evolucionaran aquests paisatges
la de l’explotació minera. en un període llarg de temps? Raona la resposta.
42 Quins impactes ambientals són els més evidents

en la fotografia de l’explotació minera?
A 43 Quins tipus de contaminants allibera a l’atmosfera
la maquinària que es fa servir en les explotacions
mineres?
B
44 Entre les mesures per restaurar les zones afectades
per aquest tipus d’impacte hi ha la d’afegir sòl
fèrtil. Per què és necessari aquest tipus de sòl?
Raona la resposta.
a) En aquest cas, creus que la pèrdua del sòl es deu 45 Una de les mesures per restaurar una zona
a una activitat humana o bé s’ha produït de forma afectada per un impacte ambiental és
natural? Per què? la reforestació amb espècies autòctones, però
b) En quina de les dues zones, A o B , actua l’erosió a vegades, aquesta mesura no és viable.
amb més intensitat? Explica-ho. Explica per què.
212
46 Creus que amb mesures de restauració 49 Nombrosos països del nord d’Europa pateixen
es poden eliminar tots els impactes derivats les greus conseqüències de la pluja àcida. En
de l’explotació humana dels recursos aquests països, els llacs es poden considerar morts
naturals? i els arbres dels boscos, com els de la fotografia,
perden les fulles, redueixen el seu creixement
47 L’entorn del volcà Croscat, a la Garrotxa, és un
i poden acabar morint.
exemple de restauració d’una explotació minera.
Busca informació sobre la pluja àcida i explica
Busca informació sobre la Reserva natural del volcà
per què els països més afectats són els del nord
Croscat i explica en quin any es va restaurar
del continent europeu.
i en què va consistir aquesta restauració.
48 A la comarca del Berguedà, aprop d'unes mines

de carbó, hi ha la central tèrmica de Cercs
actualment tancada després de 40 anys
de funcionament.
a) Busca informació sobre els impactes produïts
a la zona per la central tèrmica.
b) Elabora una llista amb els impactes que ha sofert
aquesta zona del Berguedà com a conseqüència
de les mines de carbó i de la central tèrmica.
Mural sobre els impactes al medi

Els impactes ambientals són nombrosos i afecten • Expliqueu els continguts del mural als vostres
diferents sistemes: l’atmosfera, la hidrosfera, etc. companys i companyes.
Per donar a conèixer el què són els impactes • Comenteu entre tots les mesures
ambientals, els seus efectes i algunes de les mesures preventives i correctores
correctores que es poden portar a terme ens hem que heu proposat.
d’informar bé i presentar-ho d’una manera
entenadora i visual.
• Formeu grups de quatre persones.
• Busqueu notícies relacionades amb impactes
ambientals que hagin succeït recentment.
Escolliu-ne un o dos.
• Informeu-vos d’on s’han produït, quines
conseqüències han tingut, etc.
• Busqueu informació sobre aquest tipus d’impacte.
• Seleccioneu fotografies per a documentar els fets.
• Elaboreu un llistat amb les mesures preventives
i correctores que proposeu per a evitar o pal·liar
els efectes d’aquest tipus d’impacte.
• Amb els textos i les imatges elaboreu un mural
en una cartolina.
213
DICCIONARI
CIENTÍFIC
215
A bsorció intestinal. Pas de nu·

trients resultants de la digestió,
a través de les parets de l’intestí, al
Alzheimer. Malaltia degenerativa
produïda per la destrucció gradual
Apòfisi. Prominència que presenten
alguns ossos i que normalment ser·
veix per a la inserció de músculs i de
de les neurones de l’escorça cere·
medi intern. bral. lligaments.
Acomodació. En l’ull, canvi que es Amenorrea. Supressió de la mens· Arc reflex. Estructura nerviosa que
produeix en la forma del cristal·lí truació. tenen els animals per produir una
perquè els raigs de llum s’enfoquin resposta davant d’un estímul deter·
correctament sobre la retina. Anabolisme. Fase de construcció
minat. La resposta és automàtica i
del metabolisme cel·lular en el qual
Acte reflex. Resposta ràpida i au· s’anomena acte reflex.
es formen substàncies complexes
tomàtica del sistema nerviós davant Artèria. Vas sanguini per on circula
a partir de substàncies simples que
d’un estímul. És un acte involuntari la sang provinent del cor cap als di·
procedeixen de l’absorció dels ali·
que s’elabora i coordina a la medul· versos òrgans del cos.
ments. En aquest procés es consu·
la espinal, sense que calgui la inter·
venció del cervell. Per exemple, en· meix energia.
retirar la mà de manera automàtica Anatomia. Estudi de les caracterís·
quan ens punxem. El conjunt d’ele· tiques de les diferents estructures
ments que intervenen en un acte re· que formen el cos dels éssers vius,
flex constitueix l’arc reflex. de la seva forma, de la seva localitza·
Additiu alimentari. Substància quí- ció i relació.
mica que no té cap valor nutritiu i Anèmia. Disminució per sota dels
que s’afegeix en petites quantitats als valors normals de la quantitat d’he·
aliments per modificar-ne el color, moglobina o del nombre de glòbuls Arteriosclerosi. Engruiximent i en·
l’olor o el sabor.
vermells. duriment de les parets de les artèries
Adolescència. Període de la vida causats, majoritàriament, pel dipòsit
Anorèxia. Trastorn greu de la con·
en què es produeixen els canvis en de colesterol i altres lípids.
ducta alimentària que es caracteritza
el desenvolupament físic i psicològic
perquè es té una imatge distorsio· Articulació. Zona on s’uneixen un o
i en els comportaments socials, que
nada del cos, fet que comporta una diversos ossos. La major part de les
agrupa aproximadament entre els 10
i els 20 anys de vida. pèrdua voluntària del pes corporal articulacions són mòbils, fet que per·
que produeix problemes de salut met que un individu es pugui moure.
Al·lèrgia. Reacció perjudicial i exa·
molt greus.
gerada del sistema immunitari a una
substància que normalment és ino· Antagònic. En biologia, que fa ac·
fensiva en les mateixes condicions i cions contràries. Per exemple, els
quantitats. nervis simpàtics i els nervis parasim·
Aliment transgènic. Aliment ob· pàtics: si el simpàtic estimula una ac·
tingut d’un organisme, animal o ve· tivitat determinada, el parasimpàtic
getal, al qual s’han incorporat gens la inhibeix, i viceversa.
d’altres espècies amb la finalitat Anticòs. Proteïna produïda per les
d’obtenir una característica determi· cèl·lules del sistema immunitari ano·
nada. Per exemple, incorporar a un menades limfòcits, que tenen la fun·
tomàquet els gens d’un peix que li ció de blocar l’acció d’antígens, que
permetin resistir el fred. Axó. Prolongació llarga d’una neu-
són substàncies, virus o microorga·
rona per la qual es transmeten impul·
Alvèol pulmonar. Cadascuna de les nismes aliens a l’organisme.
sos nerviosos fins a una altra neurona,
estructures en forma de sac situades
Antigen. Substància, virus o micro· una cèl·lula muscular o una cèl·lula
al final dels bronquíols on es produ·
organisme aliè a l’organisme i que glandular.
eix l’intercanvi de gasos, és a dir, el
desencadena una resposta immuni·
pas d’oxigen de les vies respiratòri·
es a la sang i la sortida de diòxid de
carboni de la sang a les vies respira·
tària.
Antròpic. Produït per l’ésser humà,
B ilis. Líquid produït pel fetge que
s’acumula a la vesícula biliar,
des d’on s’aboca al duodè per parti·
tòries. o que afecta els interessos humans. cipar en el procés de la digestió.
216
Biocenosi. Conjunt d’éssers vius o Catabolisme. Fase de destrucció Dendrita. Prolongació curta i rami-
de poblacions que ocupen un biòtop, del metabolisme en la qual les subs- ficada de les neurones, que sol cap-
i les relacions que s’estableixen entre tàncies complexes es converteixen tar els estímuls.
ells. en altres més simples. Dependència. En drogodependèn-
Bioelements. Elements químics que Cavitat. Espai buit a l’interior del cia, necessitat compulsiva que té un
formen els éssers vius, com l’oxigen, cos on hi ha diferents estructures individu de consumir droga.
el carboni, l’hidrogen i el nitrogen. anatòmiques. Diàfisi. Part central compresa entre
Biomolècules. Molècules quími- Cèl·lula diana. Cèl·lula que s’esti- els dos extrems dels ossos llargs. Està
ques formades per bioelements que mula davant d’una determinada hor- formada per un teixit ossi compacte,
formen els éssers vius i que tenen mona. a l’interior del qual hi ha medul·la òs-
una funció estructural o participen sia. De manera col·loquial s’anome-
en el metabolisme cel·lular o en al- Coàgul. Massa tova o semisòlida
na canya de l’os.
tres funcions. produïda a partir d’un líquid, com
ara la sang, la limfa o la llet. Es forma Diafragma. Múscul que separa la
Biòtop. Lloc o medi físic que ocupa
per la conversió d’unes proteïnes so- cavitat toràcica de l’abdominal. Per
una comunitat o biocenosi. El con-
lubles en insolubles. mitjà del moviment ascendent i des-
cepte de biòtop no inclou tan sols
cendent del diafragma, augmenta o
el medi físic, sinó també les seves Coerció. Acció de coercir. Repressió
disminueix la mida de la cavitat to-
característiques. Per exemple, en el d’un procés per evitar que continuï.
ràcica, i això permet els moviments
biòtop aquàtic les característiques Aplicat a les persones, acció de re-
respiratoris.
serien la salinitat, la fondària, la tem- primir-les o de sotmetre-les a mitjans
peratura de l’aigua, la llum, etc. que els impedeixen expressar-se o Diàstole. Moviment de dilatació del
manifestar-se lliurement. cor, especialment dels ventricles,
Bulímia. Malaltia que es caracteritza
que permet que aquests s’omplin de
per la ingesta excessiva i insaciable Conca sedimentària. Zona del
d’aliments. Sol anar acompanyada sang. Vegeu sístole.
terreny, generalment una depres-
d’anorèxia, i per això és freqüent que sió, on s’acumulen els sediments en Dieta. Conjunt d’aliments que inge-
els pacients es provoquin el vòmit o capes horitzontals anomenades es- rim al llarg del dia. Perquè el nostre
que consumeixin laxants per evitar trats. organisme funcioni correctament
augmentar de pes. és imprescindible que la dieta sigui
Contagi. Transmissió d’una malaltia
C aixa toràcica. Estructura for- completa i equilibrada.

infecciosa d’una persona malalta a
mada principalment per les cos- Difusió. Pas de substàncies petites
una de sana.
telles i l’estern. Té la funció de prote- a través de la membrana de les cèl·
gir els pulmons i el cor, i de permetre Crani. Caixa òssia que protegeix
lules des d’un medi concentrat fins a
els moviments necessaris per a la l’encèfal. Està constituït per vuit os-
un de poc concentrat.
ventilació pulmonar. sos soldats entre si.
Digestió. Transformació química o
Capil·lar. Vas sanguini de diàmetre mecànica que experimenten els ali-
petit i parets molt fines, format per ments quan passen pel tub digestiu
una sola capa de cèl·lules que for- per convertir-se en nutrients, és a
men xarxes extenses dins dels òr-
dir, en substàncies que l’organisme
gans i uneixen les artèries i les venes.
pugui assimilar.
A través de les parets dels capil·lars
es duu a terme l’intercanvi de subs- Disfunció. Mal funcionament d’un
tàncies a nivell cel·lular. òrgan, sistema o dispositiu que li
impedeix fer correctament la seva
Càries. Malaltia infecciosa produï-
tasca.
da pels bacteris que viuen a la boca
i que produeix la destrucció gradual Droga. Substància amb capacitat
dels teixits durs de les dents. L’única
manera de prevenir-la és tenir una D altonisme. Malaltia genètica
que es caracteritza per la inca-
pacitat de distingir determinats co-
per alterar el funcionament normal
d’un ésser viu. L’alcohol, el tabac, la
cocaïna i l’haixix són alguns exem-
higiene dental correcta i anar regu-
larment al dentista. lors. ples de drogues.
217
E fector. Múscul o glàndula que

executa una resposta davant
d’un estímul determinat.
Eritròcit. Cèl·lula de la sang sense
nucli, de forma aplanada i aplatada
pel centre, que conté hemoglobina.
Egestió. Expulsió, en forma de fem· Té la funció de transportar oxigen
ta, de les substàncies que l’organis· des de l’aparell respiratori fins a to·
me no ha absorbit. tes les cèl·lules de l’organisme.
Faringe. Conducte que es troba
Èmbol. Trombe que pot ser arros· Esòfag. Porció del tub digestiu pel
rere la cavitat bucal i que és comú
segat per la sang a través dels vasos qual avança el bol alimentari des de
a l’aparell respiratori i a l’aparell di·
sanguinis. la faringe fins a l’estómac.
gestiu. Per la faringe passa l’aliment
Embòlia. Obstrucció d’un vas san· Esterilització. Eliminació de tots els des de la boca cap a l’esòfag, i l’aire
guini per un èmbol arrossegat per la microorganismes mitjançant mèto· de la boca o del nas passa cap a la
sang. des físics, químics o mecànics. laringe.
Embrió. Producte del desenvolupa· Estímul. Qualsevol canvi que es Fisiologia. Branca de la biologia
ment del zigot fins que arriba a l’es· produeix en el medi que ens envolta, que estudia les funcions dels éssers
tat de fetus. i que pot captar el nostre organisme. vius i els mecanismes que les regu·
Epidèmia. Augment temporal, res· Estrat. Massa de roques caracterís· len i regeixen.
pecte al normal, del nombre de ca· tica dels terrenys sedimentaris que Freqüència cardíaca. Nombre de
sos d’una malaltia contagiosa en una es presenta en forma de capes. batecs cardíacs per minut.
G
zona geogràfica concreta. Estructura. En biologia, grup d’ele· angli limfàtic. Engruiximent
Epífisi. Extrem eixamplat d’un os ments que tenen una relació espacial que presenten els vasos lim·
llarg, també anomenat cap de l’os. determinada gràcies a la qual for· fàtics al llarg del seu recorregut.
men un tot, com un òrgan o un teixit. Abunden al coll, a les aixelles i als
Excreció. Expulsió dels productes engonals. És un òrgan de formació
de rebuig resultants de l’activitat cel· d’alguns glòbuls blancs.
lular. En les persones aquesta fun·
ció es duu a terme, principalment,
a l’aparell excretor, als pulmons i les
glàndules sudorípares de la pell.
Expiració. Moviment respiratori,
generalment passiu, que permet l’ex·
pulsió d’aire a l’exterior de l’organis·
Epiglotis. Làmina cartilaginosa a me, produït com a conseqüència de
l’entrada de la laringe que es mou la disminució del volum toràcic per
cap avall per impedir que els ali·
la relaxació dels músculs intercostals
ments ingerits passin a la laringe, a
i del múscul diafragma. Vegeu inspi-
la tràquea o als pulmons.
ració. Glàndula. Òrgan unicel·lular o plu-
F agòcit. Cèl·lula sanguínia que

forma part del sistema immuni·
tari, capaç de fagocitar partícules o
ricel·lular que té una funció secre·
tora, és a dir, que produeix i allibera
una substància determinada. N’hi
microorganismes i de digerir-los. ha de diversos tipus: exocrines, com
Fagocitar. Englobar un microorga· ara les glàndules mamàries; endocri·
nisme o una cèl·lula un altre micro· nes, com la glàndula tiroide, i mixtes,
organisme o una partícula alimen· com el pàncrees.
tària per digerir-la tot seguit. En la Glàndules sudorípares. Glàndules
majoria dels casos, la fagocitosi es exocrines repartides per tota la pell
duu a terme emetent prolongacions que produeixen un líquid, la suor,
del citoplasma anomenades pseudò· que aboquen sobre la superfície cor·
podes. poral.
218
Glúcid. Nutrient orgànic que ne- Infart de miocardi. Necrosi (mort) Líquid sinovial. Líquid incolor, vis-
cessita la cèl·lula per obtenir energia. d’una part del cor. Es produeix a cau- cós i gelatinós que es troba a l’interi-
La glucosa, la sacarosa o sucre de sa de l’obstrucció total dels capil·lars or de les cavitats articulars. Lubrifica
taula, el midó de les plantes i la cel- o de l’artèria coronària que porten i esmorteeix les superfícies articulars
lulosa que hi ha a les parets de les sang a aquesta zona. Es caracterit- per impedir els fregaments entre els
cèl·lules vegetals són glúcids. Són za per un dolor intens al pit i al braç ossos.
molt abundants a les fruites i a les esquerre. Si la zona afectada és molt
Lòbul. Part més o menys sortint
llavors. gran pot ser mortal.
d’un òrgan, d’un apèndix, d’una vís-
Gònada. Glàndula sexual producto- Ingestió. Entrada d’aliments al tub cera, etc., limitada per un séc pro-
ra de gàmetes masculins o femenins digestiu. fund o bé destacada per la seva for-
i sintetitzadora d’hormones sexuals. Inspiració. Moviment respiratori ma arrodonida.
H emofília. Malaltia genètica que

consisteix en la dificultat per
coagular la sang.
actiu que permet l’entrada d’aire als
pulmons en augmentar el volum de
la cavitat toràcica. Vegeu expiració.
Llengua. Òrgan musculós situat a la
boca. A la superfície de la llengua hi
ha papil·les gustatives amb cèl·lules
Hemoglobina. Proteïna contingu- sensitives on es localitza el sentit del
da als glòbuls vermells. S’encarrega gust.
d’unir-se reversiblement a les molè- Lligament. Cordó de teixit conjun-
cules d’oxigen per poder-les trans- tiu elàstic que uneix els ossos de les
portar a totes les cèl·lules del cos. articulacions entre si i els proporcio-
Hidrats de carboni. Vegeu glúcid. na elasticitat i resistència.
Homeòstasi. Conjunt de mecanis-
mes que tenen com a funció mante-
nir constant el medi intern, és a dir,
M alaltia infecciosa. Malaltia
produïda per microorganis-
mes, com ara virus, bacteris, pro-
que no en variïn les propietats. tozous i fongs unicel·lulars, que es
Hormona. Substància orgànica que
secreten les glàndules endocrines i
L eucòcit. Cèl·lula sanguínia amb
nucli i forma irregular que inter-
vé en els processos de defensa del
pot transmetre a través de l’aire, per
mitjà d’un objecte contaminat, per
que després, a través de la circulació contacte físic directe o per la inges-
nostre organisme contra les infec-
sanguínia, arriba a un òrgan deter- tió d’un aliment contaminat.
cions.
minat, on regula una funció con- Medi intern. Conjunt de líquids que
Limfa. Líquid de color clar que es
creta. es troben entre les cèl·lules de l’orga-
forma a partir del plasma intersticial
I mmunitzar. En un organisme, nisme (plasma intersticial) i que circu-

que envolta les cèl·lules i que circula
desenvolupar la capacitat per su- a través dels vasos del sistema lim- len pels vasos sanguinis (sang) o lim-
perar o impedir una infecció, o per fàtic. fàtics (limfa). A través del medi intern
no ser danyat per una substància es duu a terme la funció de transport
tòxica. El sistema immunitari humà entre el medi extern i les cèl·lules.
desenvolupa la immunitat a algunes Medul·la espinal. Cilindre nerviós
malalties infeccioses per mitjà de la que recorre l’interior de la columna
producció d’anticossos. vertebral.
Impuls nerviós. Corrent elèctric Meninge. Cadas-
que recorre les neurones dels ner-
cun dels tres em-
vis receptors i dels nervis efectors Lípid. Nutrient orgànic que, a més
bolcalls membra-
transmetent informació. Per exem- de proporcionar energia, contribu-
nosos que envolten
ple, quan posem la mà damunt un eix a la síntesi d’estructures, actua
el cervell i la medul·
objecte calent, s’envia un impuls com a material aïllant i constitueix
la espinal. Menisc
nerviós des de la mà cap a la medul· la reserva dels animals i els vegetals.
la espinal, alhora que un altre impuls Són exemples de lípids els greixos, Menisc. Cartílag de
nerviós surt de la medul·la cap als que serveixen de reserva d’energia forma semilunar que
músculs, que, en contreure’s, enreti- als animals, el colesterol i algunes vies troba al genoll i en
ren la mà de l’objecte. tamines, com la A i la D. altres articulacions.
219
Metabolisme. Conjunt de proces- Nervi. Òrgan en forma de cordó, Orina. Líquid groc que es forma
sos de tipus físic i/o químic pels conductor o transmissor d’impulsos als ronyons a partir del plasma de la
quals els éssers vius obtenen la ma- nerviosos. Els nervis es componen sang. Està formada per aigua i per
tèria i l’energia que necessiten. de fibres nervioses aplegades en fei- diverses substàncies de rebuig.
Microorganisme. Organisme que xos que, al seu torn, resulten de les Ossi. Relatiu a l’os o compost per os.
no pot ésser observat si no és amb associacions de les prolongacions
l’ajut d’un microscopi. axòniques de les neurones.
Modelat. Aspecte del relleu de la Neuròglia. Conjunt de cèl·lules no

superfície terrestre resultat de l’acció neuronals del teixit nerviós que es
d’agents erosius com el gel, el vent, disposa entre les neurones amb fun-
etc. ció de sosteniment, de nutrició i de
secreció.
Moviment peristàltic. Moviment
que fan els músculs de les parets Neurona. Cèl·lula nerviosa especia-
d’alguns dels òrgans del tub digestiu litzada, considerada la unitat funcio-
perquè els aliments es transportin i nal del sistema nerviós.
es mesclin amb els sucs digestius. Neurotransmissor. Substància quí-
mica que s’allibera en la transmis- Osteoporosi. Procés de descalci-
Mucosa. Membrana de teixit epi-
sió d’un impuls nerviós a través de ficació dels ossos, que es tornen
telial amb abundants forats glandu-
la sinapsi d’una neurona a una altra. menys compactes i més fràgils, i que
lars que entapissa les cavitats dels
es poden trencar de manera espon-
òrgans interns dels animals relaci-
tània o per cops petits.
onades amb l’exterior (tub digestiu,
fosses nasals, etc.).
Múscul. En els animals, òrgan for- Neurotransmissors P àncrees. Glàndula mixta situada
al darrere i a sota de l’estómac.
Té una part endocrina, productora
mat per fibres musculars que pos-
d’hormones, i una part exocrina, pro-
sibilita el moviment. Respon als
ductora de suc pancreàtic.
impulsos nerviosos contraent-se o
relaxant-se. Pandèmia. Epidèmia que afecta al
mateix temps un gran nombre d’indi-
vidus d’una àmplia zona geogràfica.
Nutrició. Conjunt de processos per
mitjà dels quals els éssers vius incor- Parkinson. Malaltia causada per una
poren les substàncies del medi que lesió cerebral. Es caracteritza per tre-
els envolta i les transformen en la molors i rigidesa muscular.
seva pròpia matèria. Pasteurització. Procés que s’aplica
Nutrient. Molècula petita que re- a aliments com ara la llet, els vins i
N efró. Unitat funcional del ro- sulta de la digestió dels aliments, i altres begudes, que consisteix a es-
nyó on es duu a terme la pro- que les cèl·lules poden utilitzar com calfar-los durant uns minuts a tempe-
ducció d’orina. a font d’energia i de matèria. ratures inferiors a 100 ºC i a continua-
ció refredar-los ràpidament per des-
O portunista. Que aprofita una

oportunitat imprevista per ob-
tenir un benefici. Aplicat als micro-
truir els microorganismes patògens
sense que es modifiquin les substàn-
cies que contenen els aliments.
organismes, els que proliferen quan
desapareixen els que habitualment Patogen. Que causa o pot causar
ocupen un lloc concret. una malaltia.
Òrgan. Conjunt de teixits que actu- Periosti. Membrana de teixit conjun-

en de forma coordinada per realitzar tiu que envolta la superfície de l’os.
una funció concreta. Constitueixen Peristaltisme. Conjunt de movi-
una unitat anatòmica que té una for- ments contràctils del tub digestiu, de
ma, una estructura, una posició i una forma d’ona que progressa des de
funció determinades. l’estómac cap a l’anus.
220
Proteïna. Nutrient orgànic que fa
funcions estructurals, transportado-
res, contràctils i reguladores en els
S ang. Líquid de color vermell que
constitueix el medi intern que
circula pels vasos de l’aparell circu-
organismes. Es troba a la carn, al latori sanguini. Està constituïda per
peix, als ous, als làctics, als cereals i una part líquida, anomenada plasma,
als llegums. i per diversos tipus de cèl·lules san-
Pubertat. Període de la vida en què guínies.
l’home i la dona esdevenen aptes per Sinapsi. Zona de contacte funcional
a la reproducció. entre dues neurones que permet que
l’impuls nerviós es traslladi d’una
Pulmó. Òrgan de la respiració d’es-
neurona a una altra.
tructura esponjosa i tova format per
Plaqueta. Fragment cel·lular que les ramificacions dels bronquis i Sismicitat. Anàlisi del nombre de
col·labora en la coagulació de la per nombrosos alvèols. sismes que es produeixen en una
zona geogràfica determinada.
Q
sang i ajuda a aturar les hemorràgies uil. Producte de la digestió dels
produïdes pel trencament dels vasos aliments, format per aigua, sals Sismograma. Registre en què es
sanguinis. És sinònim de trombòcit. minerals, vitamines, fibra i nutrients. mostra els moviments del sòl durant
Plasma sanguini. Component lí- un terratrèmol.
Quilocaloria. Unitat de mesura uti-
quid de la sang constituït principal- litzada per expressar el contingut Sístole. Moviment de contracció
ment per aigua que conté en dissolu- energètic dels aliments. Una quilo- del cor, especialment dels ventricles,
ció diverses proteïnes, sals minerals caloria equival a 1.000 calories o a 4,2 que envia la sang rebuda de les aurí-
i altres substàncies químiques molt quilojoules. cules a les artèries aorta i pulmonar.
diverses. Vegeu diàstole.
Població. Conjunt d’individus de la Substància blanca. Matèria que
mateixa espècie que es poden repro- constitueix la part més interna del
duir entre si i que formen part de la cervell i la més externa de la medul·
mateixa biocenosi en un ecosistema. la, formada pels axons.
Pols. Nombre de dilatacions de les Substància grisa. Matèria que for-
artèries que correspon al nombre de ma la part més externa o escorça del
vegades que el cor batega per minut. cervell i la més interna de la medul·
Es pren al canell, al coll, a la templa la, formada pels cossos cel·lulars i les
o a l’engonal. El pols normal dels Quim. Pasta homogènia en què es dendrites de les neurones.
adults oscil·la entre 60 i 100 batecs transformen els aliments a l’estómac
per minut, tot i que aquest nombre a causa dels sucs gàstrics i els mo-
pot fluctuar i augmentar amb l’exer- viments dels músculs de les parets
cici, les malalties, les lesions i les estomacals.
R
emocions. eceptor. Element nerviós o cèl·
lula sensible capaç de captar un
Suor. Líquid clar elaborat per les
estímul i transformar-lo en un estí-
glàndules su dorípares que és abo-
mul nerviós que es transmet fins als
cat a la superfície corporal. Té una
centres nerviosos (cervell i medul·la
composició semblant a la de l’orina,
espinal).
tot i que més diluïda. És un producte
Relació. Conjunt d’interaccions per d’excreció i col·labora en la refrige-
mitjà de les quals els éssers vius es ració del cos.
relacionen entre si i amb el medi Supressió. Acció contrària als me-
que els envolta i que produeixen tota canismes d’homeòstasi de l’organis-
Pressió arterial. Força que la sang mena de respostes als estímuls ex- me. Consisteix a anul·lar una deter-
exerceix sobre les parets de les ar- terns i interns. minada manifestació fisiològica, com
tèries en circular. Sinònim de tensió Rift. Zona de contacte entre dues ara la sudoració, la resposta immuni-
arterial. plaques litosfèriques divergents. tària, etc.
221
T alús. Part inclinada d’un terreny,

normalment de poca altura. El
talús continental és la zona de tran-
Trombe. Coàgul sanguini que es for-
ma a l’interior d’un vas.
Vena. Vas sanguini que porta la sang
des de tots els òrgans cap al cor. L’es-
tructura de les venes és semblant a la
Trombòcit. Vegeu plaquetes.
sició entre la plataforma continental de les artèries, però tenen les parets
i el fons oceànic, i constitueix la vora
dels continents. V àlvula. Replec membranós d’un
vas o conducte que impedeix el
reflux dels líquids.
més fines, característica que les fa
menys elàstiques. A l’interior de les
Taxa de metabolisme basal (TMB). venes grans hi ha vàlvules que impe-
Quantitat d’energia utilitzada per l’or- Vas cec. Conducte que té alguns deixen que la sang retrocedeixi.
ganisme, en repòs absolut i a tempe- dels extrems tapat o taponat. Els
ratura constant, per mantenir-se viu. capil·lars limfàtics són vasos cecs.
Teixit. Conjunt de cèl·lules especia- Vasodilatació. Augment del diàme-

litzades que s’agrupen per realitzar tre dels vasos sanguinis produït per
una funció determinada i que es dis- la relaxació de les fibres musculars
posen de manera que sigui possible de les parets dels vasos. Pot produir
separar microscòpicament un teixit efectes com ara la disminució de la
d’un altre. tensió arterial o l’envermelliment i
l’augment de temperatura de la pell.
Tendó. Cordó de teixit conjuntiu
que uneix els músculs als ossos. Vector. En biologia, organisme que
transmet una malaltia infecciosa o
Tensió arterial. Veure pressió arte- Ventilació pulmonar. Entrada i sor-
parasitària.
rial. tida periòdica de l’aire contingut en
Vellositat intestinal. Replec de la els pulmons i les vies respiratòries.
Tolerància. Disminució dels efectes paret de l’intestí prim que augmenta
d’un fàrmac o d’una droga després Vitamina. Substància orgànica ne-
la superfície a través de la qual seran
d’un ús continuat. cessària en quantitats molt petites
absorbits els nutrients.
per regular les funcions que fan les
To muscular. Estat de tensió activa
cèl·lules. El nostre organisme no pot
dels músculs, permanent i involun-
fabricar vitamines, i per això cal sub-
tària, variable en la seva intensitat
ministrar-les amb la dieta. Són abun-
segons les diverses accions reflexes
dants en els aliments vegetals fres-
que la reforcen o la inhibeixen.
cos, com la fruita i la verdura, i en
Topografia. Representació gràfica aliments animals, com els ous, la llet
de la superfície d’un terreny. Per ex- o la mantega.
tensió, s’utilitza el terme per refe-
rir-se a l’aspecte que té aquest ter
reny en la realitat.
222
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió

Fotografia de coberta: Leila Méndez
Cap de projecte gràfic: Rosa Marín

Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Il·lustració: Alademosca il·lustració, Gustavo Otero, Marcelo Pérez i Carles Salom
Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda

Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios,
Jorge Gómez i Julia Ortega
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero
Coordinació tècnica: Francisco Moral i Jesús Muela

Confecció i muntatge: Fernando Calonge, Conchi Garzón, Victoria Lucas
i Marisa Valbuena
Correcció: Lurdes Monguillot i Pilar Barranco
Documentació i selecció fotogràfica: Sergio Aguilera i Nieves Marinas
Fotografies: A. Muller; A. Real; C. Jiménez/photoAlquimia; C. Suárez; D. Lezama; F. Po; I. Codina;

I. Meléndez; J. C. Muñoz; J. Escandell.com; J. I. Medina; J. Jaime; J. Lucas; J. M. Borrero;
J. Rosselló; J. V. Resino; M. Gallego; P. Esgueva; Prats i Camps; S. Padura; TERRANOVA
INTERPRETACIÓN Y GESTION AMBIENTAL; 123RF/Kravka, Gennadiy Poznyakov; A. G. E.
FOTOSTOCK/Manfred Kage, Omikron, Science Photo Library, Morales, Eric Audras, Carolina
Biological S, ARCO/D. Usher, PIXTAL, BSIP, J Meul-Van Cauteren, CDC, Biophoto Associates,
NIH/Science Source, Juniors Bildarchiv, Sinclair Stammers, Juan José Pascual, Institut Pasteur,
Dr. Marli Miller, Javier Tajuelo, Martin Dohrn/SPL, Don W. Fawcett, Pascal Goetgheluck, DantÃ/
Fenolio, Martin Rietze, Zoonar/Martin Hablü, Kage-Mikrofotografie, Javier Larrea, Jeremy
Bishop/Science, Lightwave Photography, SCIENCE PHOTO LIBRARY, Fritz Pölking, Dennis
Kunkel; CONTIFOTO/PRESSE SPORTS/Jean Louis Fel; CORDON PRESS/SYGMA/John Van
Hasselt, Patrick Robert; EFE/Rafael Vallejos, EPA/Mike Nelson, Jaume Sellart, Bizzarri,
J. Sommers, NASA; ESTOP FOTOS AÉREAS; GALICIA EDITORIAL/Miguel Villar; GARCÍA-
PELAYO/JUANCHO; GETTY IMAGES SALES SPAIN/POPPERFOTO, Visuals Unilimited/Dr. Stanley
Flegler, BIOPHOTO ASSOCIATES, AFP/Olivier Morin, Science Faction, Photos.com Plus,
Bill Longcore, Researchers, Thinkstock, Norbert Wu, Ed Reschke, GWWillis, BSIP; HIGHRES
PRESS STOCK/AbleStock.com; I. PREYSLER; ISTOCKPHOTO/ Getty Images Sales Spain;
J. M.ª BARRES; LOBO PRODUCCIONES / C. SANZ; NASA; ORONOZ FOTÓGRAFOS; PAISAJES
ESPAÑOLES; NOAA/ National Oceanic and Atmospheric Administration; FAD; MATTON-BILD;
SERIDEC PHOTOIMAGENES CD i ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.

c/ Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica)
08005 Barcelona
Printed in Spain.
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transfor-
mació d’aquesta obra només es pot realitzar amb l’autorització dels titulars,
ISBN: 978-84-9047-216-3 llevat d’excepció prevista per la llei. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de
CP: 509938 Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar
Dipòsit legal: M-18234-2015 algun fragment d’aquesta obra.

Biologia I Geologia 3 ESO PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Biologia I Geologia 3 ESO PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Biologia I Geologia 3 ESO PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ESO

El llibre de Biologia i Geologia per a 3r d’ESO és una obra col·lectiva concebuda,

En la realització han intervingut:

L’organització 1. L’organització del cos humà................................................. 6

1. Els nivells d’organització

2. La composició química dels éssers vius

3. La unitat bàsica de l'ésser viu: la cèl·lula

4. Els teixits dels éssers humans

4. Les necessitats energètiques de les persones

5. Una dieta saludable i equilibrada

6. La conservació i la manipulació dels aliments

7. Els trastorns associats a l’alimentació

CLAUS PER COMENÇAR

• Els aparells implicats Aquesta activitat permet a l’ésser humà conèixer i descobrir el món.

6. Les funcions respiratòries

7. Hàbits saludables de l’aparell respiratori

4. Els aparells circulatori i excretor........................................ 56

2. El sistema circulatori limfàtic

509938Unitat03.indd 38-39 22/05/15 11:07

3. El sistema circulatori sanguini

5. Hàbits saludables de l’aparell circulatori

7. Hàbits saludables de l’aparell excretor

5. Els sentits i el sistema nerviós .......................................... 74

509938Unitat04.indd 56-57 22/05/15 11:06

6. Hàbits saludables dels òrgans dels sentits

7. Els components del sistema nerviós

• Fer un dibuix científic.

9. El funcionament del sistema nerviós

CLAUS PER COMENÇAR

6. El sistema endocrí i l’aparell locomotor.......................... 94

509938Unitat05.indd 74-75 21/05/15 17:30

3. Hàbits saludables del sistema endocrí

10. Hàbits saludables de l’aparell locomotor

509938Unitat06.indd 94-95 21/05/15 18:25

3. L’aparell reproductor i els gàmetes masculins

4. L’aparell reproductor i els gàmetes femenins

CLAUS PER COMENÇAR

509938Unitat07.indd 114-115 22/05/15 11:07

10. Els mètodes anticonceptius

11. Les malalties de transmissió sexual

8. La salut i el sistema immunitari.......................................... 134

4. La prevenció i el tractament de les malalties infeccioses

5. Les malalties no infeccioses

7. Els accidents i els primers auxilis

8. La donació i els trasplantaments

9. Els ecosistemes i la seva dinàmica .................................. 152

1. Els ecosistemes i l’ecoesfera

3. L’habitat i el nínxol ecològic

7. L’equilibri de les poblacions

8. Els ecosistemes terrestres

9. Els ecosistemes aqüàtics

10. Els paisatges i els riscos geològics ................................... 174

2. Els agents geològics i el clima

509938Unitat10.indd 174-175 22/05/15 11:09

5. Els riscos geològics

6. La representació del relleu

11. Els impactes ambientals....................................................... 196

3. Els impactes sobre l’atmosfera

• Els nivells d’organització

• Identificar estructures cel·lulars

• Quines són les unitats bàsiques que formen