Aproximacioó al fenomen educatiu

EXERCICI 3
1.Quina relació hi veus amb el que fins ara hem treballat a classe?
2.Què és el que no has entès i per què?
3.Qüestions de la lectura que comparteixes, raonant la resposta.
4.Qüestions de la lectura que no comparteixes, raonant la resposta.

1. Segons el que vam parlar a classe i el text ho podem relacionar amb els inicis de la
creació dels éssers humans, fem referència en el moment en que l’embrió es va
creant durant els 9 mesos de gestació de la mare, que té relació amb la primera fase
on la ceràmica es va modelant fins a crear la forma física humana.
Un cop passats els 9 mesos, aquest nounat fora del ventre de la mare segueix amb el
procés de desenvolupament que ja no és només físic si no que també intervé
l’educació. Aquest transcurs pertany a la segona fase on en el redactat fa referència
en el moment de l’exhalació, que a través d’aquesta l’inculca un sentiment, un esperit
i una passió, que equival en el procés d’educació en les etapes d’un humà.

Aquest escrit també el podríem relacionar amb fets de l’actualitat, com les noves
tecnologies, més concretament amb els robots i cyborgs. Podríem dir que l’home
interpreta el paper del creador. Al igual que modelant el fang per crear una estàtua
en forma d’humà, actualment ho fan amb tecnologia, intentant crear éssers superiors
amb mes qualitats.

2. Nosaltres no entenem la oració de la pàgina 45 on diu: “Para la manipulación

posterior de la estatua hasta convertirla en un hombre vivo hay que poner en juego,
sin embargo, un plus pneumático o noógeno, para cuya imitación faltan hasta ahora,
al parecer, reglas de procedimiento.”. Ja que hi han paraules molt tècniques de difícil
comprensió.

Tampoc entenem l'oració de la pàgina 49 on diu: “Esta interpretación demiúrgica de

la conducción humana de la criatura tenía ante todo el sentido de urdir
indisolublemente el pacto entre el Dios productor y el alma producida.”. No l’entenem
per el mateix motiu de comprensió.

3. Nosaltres compartim la primera fase. On al text ens parla de la creació de l’home,

de com Déu va formar a l’home on el va modelant poc a poc amb les mans i terra.

4. Segons l’autor, la narració del Gènesi atorga a Déu, en la creació de l’home, el

paper de constructor, que genera Adan gràcies a dos procediments tècnics: un que es
basa en la manipulació el fang, per assolir una forma determinada, i un altre on es
concedeix a aquesta matèria, a través del seu alè, impuls vital i
subjectivitat(consciència de si mateix). Creu que es pot comparar la capacitat tècnica
de Déu amb la de l’home,és a dir, que sigui capaç de donar vida a recipients com el
fang.

Per tant nosaltres no compartim, que encara que siguem capaços d’assolir una fita
com aquesta, no podem comparar la gran complexitat del procediment humà per
crear intel·ligència amb la simplicitat de l’alè.

Andrea Torroella, Laia Cuquet, Laura Manzanera i Candela Carretero