Preguntes Tema Historia PDF

Propuesta de respuesta a preguntas
Historia de España
Restauración-Segunda República-Guerra Civil-Franquismo
Índice de preguntas
1.EXPLIQUEU EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ I DE LES ELECCIONS DURANT
AQUELL PERÍODE, I COMPAREU-LO AMB UN SISTEMA I UNES ELECCIONS VERITABLEMENT DEMOCRÀTICS. ... 7
2.EXPLIQUEU LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ FINS AL 1898. .................................. 7
3.EXPLIQUEU QUINS VAN SER ELS DOS GRANS PARTITS DE LA RESTAURACIÓ. ESMENTEU-NE ELS LÍDERS,
EXPLIQUEU-NE LES DIFERÈNCIES POLÍTIQUES I, EN GENERAL, COM FUNCIONAVA EL SISTEMA POLÍTIC DES DE
L’INICI D’AQUESTA ETAPA FINS AL 1898.......................................................................................................... 9
4.COMENTEU L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ FENT REFERÈNCIA AL CARLISME, AL
REPUBLICANISME I A L’OBRERISME FINS AL 1898. ........................................................................................ 10
5.EXPLIQUEU EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ. FEU REFERÈNCIA A LES
ELECCIONS, ALS DOS PARTITS PRINCIPALS, A LLURS DIFERÈNCIES I ALS DIRIGENTS MÉS DESTACATS............. 10
6.EXPLIQUEU L’ADVENIMENT DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ, EL PAPER QUE HI VA TENIR ANTONIO
CÁNOVAS DEL CASTILLO I DOS DELS PROBLEMES QUE VA HAVER D’AFRONTAR AQUEST RÈGIM FINS AL 1899.
..................................................................................................................................................................... 11
7.EXPLIQUEU LES CONDICIONS DE TREBALL I DE VIDA DE LES CLASSES TREBALLADORES ENTRE EL 1875 I EL
1900, AIXÍ COM LES DIFERENTS TENDÈNCIES DE L’ASSOCIACIONISME OBRER D’AQUEST PERÍODE................ 12
8.COMPAREU EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ I DELS PROCESSOS ELECTORALS
FINS AL 1898 AMB UN SISTEMA POLÍTIC I UN PROCÉS ELECTORAL VERITABLEMENT DEMOCRÀTIC. .............. 13
9. EXPLIQUEU LES CONDICIONS DE VIDA DE LA CLASSE OBRERA, L’ASSOCIACIONISME OBRER, I ELS DIFERENTS
CORRENTS IDEOLÒGICS I ACTUACIONS QUE VA TENIR FINS AL 1898. ............................................................ 13
ONLINE CENTRO DE FORMACIÓN © 1

10.EXPLIQUEU LES CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA CATALANA, TENINT EN COMPTE ELS TIPUS DE
FÀBRIQUES EXISTENTS, LES CONDICIONS DE VIDA I DE TREBALL QUE HI HAVIA I LES TENDÈNCIES DE
L’ASSOCIACIONISME OBRER, DES DE L’INICI DE LA RESTAURACIÓ FINS AL 1898. ........................................... 13
11.EXPLIQUEU ELS CONFLICTES DE CUBA I LES FILIPINES, LA GUERRA AMB ELS ESTATS UNITS, LA PÈRDUA DE
LES COLÒNIES I LES CONSEQÜÈNCIES QUE VA TENIR DES DEL PUNT DE VISTA ECONÒMIC I POLÍTIC. ............. 14
12.EXPLIQUEU COM VA SORGIR I COM FUNCIONAVA EL SISTEMA CANOVISTA, FENT REFERÈNCIA ALS DOS
PARTITS PRINCIPALS, ELS SEUS LÍDERS, EL TORN PACÍFIC I LES FORCES DE L’OPOSICIÓ.................................. 15
13.EXPLIQUEU LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ DES DEL PUNT DE VISTA POLÍTIC, DES DEL 1898
FINS A L’ADVENIMENT DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA, SENSE EXPLICAR AQUESTA ÚLTIMA. ) ....... 16
14.EXPLIQUEU LA CONFLICTIVITAT SOCIAL I OBRERA QUE HI VA HAVER A ESPANYA ENTRE ELS ANYS 1902 I
1923. ............................................................................................................................................................ 16
15.EXPLIQUEU LA CRISI DEL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ, A PARTIR DEL 1898 I FINS AL 1909, FENT ESMENT
DEL REGENERACIONISME, EL REPUBLICANISME, LA SOLIDARITAT CATALANA I LA SETMANA TRÀGICA. ........ 18
16.EXPLIQUEU LA GUERRA DE CUBA I LA PÈRDUA DE LES COLÒNIES DEL 1898, PER QUÈ ES VAN PRODUIR I
QUINES CONSEQÜÈNCIES VAN TENIR. FEU REFERÈNCIA AL REGENERACIONISME, EXPLIQUEU EN QUÈ VA
CONSISTIR I ESMENTEU-NE DOS REPRESENTANTS FINS AL 1912 I LES POLÍTIQUES QUE PORTAREN A TERME.
..................................................................................................................................................................... 20
17.EXPLIQUEU LA CRISI DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ A PARTIR DEL 1898, FENT ESMENT DELS
PARTITS DINÀSTICS O TRADICIONALS, DEL REGENERACIONISME I DE LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA
FINS AL 1917, SENSE EXPLICAR ELS FETS D’AQUEST DARRER ANY. ................................................................ 20
18.DIGUEU EN QUÈ VA CONSISTIR EL REGENERACIONISME I EXPLIQUEU TRES DE LES PROPOSTES DE
REFORMA QUE ES VAN FER ENTRE EL 1898 I EL 1914. ................................................................................... 21
19.EXPLIQUEU L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA POLÍTICA A CATALUNYA ENTRE EL 1898 I L’ESCLAT DE LA SETMANA
TRÀGICA (1909), I EXPLIQUEU AQUEST ESDEVENIMENT................................................................................ 21
20.EXPLIQUEU EL CATALANISME CONSERVADOR I LA FIGURA DEL BISBE TORRAS I BAGES. EXPLIQUEU TAMBÉ
QUÈ VAN SER LA UNIÓ CATALANISTA I LES BASES DE MANRESA. .................................................................. 21

21.EXPLIQUEU QUI VA SER VALENTÍ ALMIRALL I EL TIPUS DE CATALANISME QUE DEFENSAVA. EXPLIQUEU
TAMBÉ QUÈ VAN SER EL CENTRE CATALÀ, EL MEMORIAL DE GREUGES I LA CAMPANYA EN DEFENSA DEL
DRET CIVIL CATALÀ. ...................................................................................................................................... 23
22.EXPLIQUEU RAONADAMENT DUES DIFERÈNCIES ENTRE ELS DOS TIPUS DE CATALANISME QUE ES DONA-
REN A CATALUNYA ENTRE EL 1876 I EL 1898. ESMENTEU UN REPRESENTANT DE CADA UN I LES OBRES
DOCTRINALS QUE REDACTAREN. .................................................................................................................. 25
23.EXPLIQUEU ELS FETS MÉS IMPORTANTS DEL CATALANISME DURANT LA RESTAURACIÓ I FINS A
L’APROVACIÓ DE LES BASES DE MANRESA, I EXPLIQUEU-LES. ....................................................................... 26
24.EXPLIQUEU QUÈ VA SER LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, COM ES VA CREAR, L’OBRA QUE
DESENVOLUPÀ I COM ACABÀ. ...................................................................................................................... 26
25.EXPLIQUEU EL CATALANISME PROGRESSISTA AL SEGLE XIX. DESTAQUEU-NE LA FIGURA DE VALENTÍ
ALMIRALL I COMENTEU-NE ALGUNES DE LES ACTUACIONS PRINCIPALS FINS AL LLIURAMENT DEL MEMORIAL
DE GREUGES, EXPLICANT QUÈ VA SER AQUEST ÚLTIM. ................................................................................. 27
26.EXPLIQUEU EL CATALANISME CATÒLIC CONSERVADOR I ESMENTEU-NE EL REPRESENTANT PRINCIPAL;
EXPLIQUEU TAMBÉ DOS DELS FETS PRINCIPALS DEL CATALANISME, EN GENERAL, FINS AL 1898................... 27
27.EXPLIQUEU RAONADAMENT DUES DE LES DIFERÈNCIES ENTRE EL CATALANISME CONSERVADOR I EL
CATALANISME PROGRESSISTA FINS AL 1898, I ESMENTEU-NE ALGUNS DELS SEUS DIRIGENTS. ..................... 27
28.EXPLIQUEU ELS FETS PRINCIPALS DEL CATALANISME POLÍTIC EN EL PERÍODE DE LA RESTAURACIÓ (1875-
1898). ........................................................................................................................................................... 27
29.EXPLIQUEU L’IMPACTE DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL, LA CRISI DEL 1917 I LA SITUACIÓ ECONÒMICA,
SOCIAL I POLÍTICA DE CATALUNYA FINS AL 1923. .......................................................................................... 30
30.EXPLIQUEU EL PERÍODE DE LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA I LES REPERCUSSIONS QUE VA TENIR PER
A CATALUNYA............................................................................................................................................... 31
31.EXPLIQUEU L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA DEL 1932 I L’OBRA LEGISLATIVA I DE GOVERN DE
LA GENERALITAT DE CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA. ............................................................. 34

32.EXPLIQUEU LA CONSTITUCIÓ DEL 1931, TRES DE LES REFORMES DEL BIENNI 1931-1933 I L’EVOLUCIÓ
D’AQUESTES REFORMES FINS A L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL. .................................................................... 35
33.COMPAREU ELS RESULTATS DE LES ELECCIONS LEGISLATIVES ESPANYOLES DEL 1931 I DEL 1933, I
EXPLIQUEU LES FIGURES DE TRES PERSONATGES POLÍTICS DEL PERÍODE DE LA SEGONA REPÚBLICA. ........... 37
34.COMPAREU EL PERÍODE DEL “BIENNI NEGRE” O “BIENNI CONSERVADOR” AMB L’ETAPA POSTERIOR A LES
ELECCIONS DE FEBRER DEL 1936, FINS A L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL. ....................................................... 38
35.EXPLIQUEU L’ESTABLIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA A CATALUNYA, LA GENERALITAT PROVISIONAL,
L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA, I LA VIDA POLÍTICA FINS A LA MORT DEL
PRESIDENT MACIÀ. ....................................................................................................................................... 40
36.EXPLIQUEU LA VIDA POLÍTICA I ELS CONFLICTES QUE ES VAN VIURE A LA CATALUNYA AUTÒNOMA
DURANT EL 1934 I FINS AL 1936. ................................................................................................................... 42
37.EXPLIQUEU L’ADVENIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA I EL PRIMER BIENNI D’AQUESTA. ..... 44
38.EXPLIQUEU EL PERÍODE DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA CONEGUT COM A “BIENNI NEGRE” O
“BIENNI CONSERVADOR”.............................................................................................................................. 47
39.EXPLIQUEU EL PAPER I LA TRAJECTÒRIA D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, DE LA LLIGA
CATALANA, DE LA CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL I DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA
DURANT LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA. ESMENTEU EL NOM D’ALGUN DIRIGENT DE CADASCUNA
D’AQUESTES FORCES. ................................................................................................................................... 48
40.EXPLIQUEU EL COMENÇAMENT DE LA GUERRA CIVIL I L’ORGANITZACIÓ DEL PODER A LES DUES ZONES EN
QUÈ VA QUEDAR DIVIDIDA ESPANYA, AIXÍ COM ELS CONFLICTES INTERNS QUE ES VAN VIURE A TOTES DUES
ZONES DURANT LA GUERRA. ........................................................................................................................ 50
41.EXPLIQUEU LES FASES MILITARS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. ......................................................... 52
42.EXPLIQUEU TRES FETS BÈL·LICS QUE S’ESDEVINGUEREN A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL:
OFENSIVES, BATALLES I BOMBARDEJOS, ENTRE D’ALTRES. ........................................................................... 53

43.EXPLIQUEU ELS ASPECTES PRINCIPALS DE LA VIDA A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL ESMENTANT
ELS FETS POLÍTICS, LES QÜESTIONS ECONÒMIQUES I DE SUBMINISTRAMENTS, LES COL·LECTIVITZACIONS I
ELS REFUGIATS, ENTRE ALTRES ASPECTES. .................................................................................................... 54
44.EXPLIQUEU LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA DES DE L’INICI FINS ALS FETS DE MAIG DEL 1937, INCLOENT-
HI TAMBÉ AQUESTS DARRERS. ..................................................................................................................... 54
45.EXPLIQUEU LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA DES DELS FETS DE MAIG DEL 1937 (SENSE EXPLICAR-LOS) FINS
QUE ES VA COMPLETAR LA CONQUESTA FRANQUISTA DE TOT EL TERRITORI CATALÀ................................... 55
46.EXPLIQUEU RAONADAMENT LA IMPORTÀNCIA DE LA BATALLA DE L’EBRE EN LA GUERRA CIVIL.
EXPLIQUEU EL FINAL DE LA GUERRA A CATALUNYA FENT REFERÈNCIA AL PAS DE LA FRONTERA FRANCESA I A
L’INICI DE L’EXILI. .......................................................................................................................................... 56
47.EXPLIQUEU UN DELS DOS CONFLICTES INTERNS SEGÜENTS QUE S’ESDEVINGUEREN DURANT LA GUERRA
CIVIL: ELS FETS DE MAIG DEL 1937 O LA UNIFICACIÓ DE FALANGISTES I CARLINS DEL MES D’ABRIL DEL
MATEIX ANY. EXPLIQUEU TAMBÉ L’ETAPA FINAL DE LA GUERRA, DES DEL GENER FINS A L’ABRIL DEL 1939. . 57
48.EXPLIQUEU LES DIFERENTS FASES DE L’OCUPACIÓ FRANQUISTA DE CATALUNYA, ABANS I DESPRÉS DE LA
BATALLA DE L’EBRE, I EXPLIQUEU TAMBÉ AQUESTA DARRERA. FEU ESMENT DE LA SUPRESSIÓ DE L’ESTATUT
D’AUTONOMIA I DELS INICIS DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL. ...... 58
49.EXPLIQUEU LA SITUACIÓ A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL. FEU ESMENT DE L’ETAPA
REVOLUCIONÀRIA, DE LES COL·LECTIVITZACIONS, DE L’ECONOMIA DE GUERRA, DEL PROBLEMA DELS
REFUGIATS I DE LES CONDICIONS DE VIDA A LA REREGUARDA. .................................................................... 59
50.EXPLIQUEU QUINS SUPORTS INTERNACIONALS VAN REBRE ELS DOS BÀNDOLS ENFRONTATS EN LA
GUERRA CIVIL I LA IMPORTÀNCIA QUE VAN TENIR. EXPLIQUEU DUES BATALLES DE LA GUERRA CIVIL I
VALOREU LA TRANSCENDÈNCIA QUE VAN TENIR. ......................................................................................... 61
51.EXPLIQUEU LES CARACTERÍSTIQUES DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA EN GENERAL I DE LA REPRESSIÓ
ESPECÍFICA CONTRA CATALUNYA DURANT LA DICTADURA. .......................................................................... 62
52.EXPLIQUEU QUÈ VA SUPOSAR LA IMPLANTACIÓ DEL RÈGIM FRANQUISTA A CATALUNYA DES DELS PUNTS
DE VISTA POLÍTIC, ECONÒMIC I CULTURAL. .................................................................................................. 63

53.EXPLIQUEU LA PRIMERA POLÍTICA ECONÒMICA QUE EL FRANQUISME VA APLICAR I ELS EFECTES QUE VA
TENIR A CATALUNYA. ................................................................................................................................... 64
54.EXPLIQUEU LES CARACTERÍSTIQUES I LA POLÍTICA EXTERIOR DEL RÈGIM FRANQUISTA FINS AL 1945. ...... 64

1.Expliqueu el funcionament del sistema polític de la Restauració i de les eleccions

durant aquell període, i compareu-lo amb un sistema i unes eleccions veritablement
democràtics.
La Restauració borbònica (1874-1931), període iniciat amb el restabliment de la monarquia
borbònica en la persona d'Alfons XII (1875), va significar la implantació d'un nou sistema
polític que va posar fi a la inestabilitat del Sexenni democràtic.
Cánovas del Castillo serà l'artífex del nou règim, regulat per la Constitució del 1876. El sistema
canovista es basava en l'existència de dos grans partits, el Partit Conservador i el Partit Liberal,
anomenats partits dinàstics, que es tornaven en el poder (torn pacífic). El funcionament del
sistema estava manipulat per la pràctica del caciquisme i el frau electoral(El conjunt de
trampes electorals es coneix com a tupinada), per a garantir el torn. D'aquesta manera tan poc
democràtica, es garantia el poder a un dels dos partits lleials a la monarquia i totes les altres
forces polítiques del país restaven al marge d'aquest joc polític. Era la fórmula elegida per les
classes altes (l'oligarquia agrària i industrial) per a garantir l'estabilitat política i evitar el perill
revolucionari de les masses.
En definitiva, la Restauració representa el triomf de l'opció liberal moderada, la reformulació
conservadora de l'Estat liberal. La intenció dels polítics liberals de la Restauració era construir
i consolidar un estat políticament i jurídicament fort, capaç de defensar i garantir els interessos
dels propietaris i dels diferents grups econòmics que dominaven l'Estat. De fet, volien
contrarestar i neutralitzar el perill que representaven per a l'ordre socioeconòmic establert els
corrents ideològics republicans, nacionalistes, marxistes i anarquistes.
[COMPLRTAR CON EXPERIENCIA DESCRITA]
2.Expliqueu les forces d’oposició al sistema de la Restauració fins al 1898.

L'oposició al sistema polític de la Restauració estava formada per forces molt heterogènies:
carlins, republicans, socialistes i nacionalistes.
Paral·lelament al desenvolupament del torn pacífic de partits, basat en eleccions fraudulentes,
s’anaven formant ja els fenòmens que havien d’aparèixer amb força en la segona fase de la
Restauració (1898-1931): l’ascens dels nacionalismes perifèrics català i basc, l’emergència

política i social de les organitzacions obreres i el republicanisme de les classes mitjanes
urbanes.
Els republicans, malgrat la seva marginació disposava d’una base popular força ample. Tenia
òrgans de premsa influents com el diari la Publicidad o les revistes satíriques la Campana de
Gràcia i l’Esquella de la Torratxa.
Els republicans, però , es trobaven molt fragmentats:
– Partit Republicà Possibilista (Castelar). Posicions moderades, acceptava el joc polític
de la Restauració.
– Partit Republicà Progressista (M. Ruiz Zorrilla). Republicanisme radical que no
descartava l’acció violenta contra la monarquia.
– Partit Republicà (Salmerón). Pretenia convertir-se en el pal de paller de les diverses
opcions republicanes.
– Partit Republicà Federal (Pi i Margall). El federalisme va patir divisions internes i
escissions, com la de Valentí Almirall; a partir de 1883, amb Josep Ma. Ribot, el partit
va tenir un nou programa i va rebre un nou impuls.
El 1893 es crea Unión Republicana que aplegava federals, centralistes i progressistes llevat dels
possibilistes.
Carlins: Després de la III guerra carlina, el moviment carlí pràcticament queda anul·lat. Anirà
evolucionant cap a posicions ultradretanes. El 1888, Ramon Nocedal formarà el Partit
Tradicionalista. L’Església s’apartarà definitivament el moviment carlista.
Així i tot, les idees principals continuaven sent les mateixes de sempre: defensa de la branca
descendent de Carlos Maria Isidro, antiliberalisme i ultracatolicisme, i confederalisme basat
en furs i privilegis territorials.
Socialisme: Tot i que el sufragi universal (1890) va obrir noves expectatives electorals, la
influència del socialisme a Espanya va créixer lentament.

A finals del segle XIX, cal destacar els atemptats anarquistes a Catalunya (atemptat contra el
general Martínez Campos, contra la processó del Corpus, bombes del Liceu, etc.). Per la seva
transcendència política, cal destacar l'assassinat de Cánovas del Castillo, el 1897, al País Basc.
Nacionalisme: La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar el sorgiment
de moviments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia.
– A Catalunya, la Renaixença, un moviment que reivindicava la llengua i la cultura
catalanes, va donar lloc al sorgiment d’organitzacions polítiques que demanaven
l’autonomia.
– Al País Basc, l’abolició dels furs, després de la derrota carlina, va generar un moviment
de protesta que va culminar amb la creació del Partit Nacionalista Basc.
– A Galícia, el galleguisme es va mantenir durant molts anys com a moviment cultural
amb poques repercussions polítiques.
3.Expliqueu quins van ser els dos grans partits de la Restauració. Esmenteu-ne els
líders, expliqueu-ne les diferències polítiques i, en general, com funcionava el sistema
polític des de l’inici d’aquesta etapa fins al 1898.
El Partit Liberal-Conservador va ser el primer dels dos que es va constituir. El seu líder era
Antonio Cánovas del Castillo, qui va intentar aglutinar en el seu partit als antics moderats
partidaris d'Isabel II (encara que anul·lant-los políticament), i als membres de la Unió Liberal,
inclosos aquells que, com Romeo Robledo, van donar suport a la revolució de 1868. També va
englobar en les seves files a personalitats destacades, com el general Martínez Campos (encara
que després va passar a les files liberals) i també a grups pròxims al tradicionalisme, però que
acceptaven la legitimitat alfonsina, com la Unió Catòlica d'Alejandro Pidal.
A la mort de Cánovas, el partit va tenir dificultats per a trobar el seu relleu, i van començar
divisions internes entorn a figures emblemàtiques del partit: Silvela, Maura, Dato.

El partit Liberal va sorgir més tard, ja que les faccions que l'anaven a compondre estaven
desorganitzades després del fracàs del Sexenni. El procés, que no va ser fàcil, es va consolidar
en 1881, quan van accedir al poder sota la direcció de Sagasta, el seu líder durant l'últim quart
de segle. El seu programa fonamental era desenvolupar els drets de la Constitució de 1869.
Estava format per membres dels sectors demòcrata, radical i del republicanisme moderat. Va
rebre la influència i el suport dels professionals liberals, els comerciants, els banquers, els
militars i els funcionaris.
[Sistema polític en pregunta 1]
4.Comenteu l’oposició al sistema de la Restauració fent referència al carlisme, al

republicanisme i a l’obrerisme fins al 1898.
Amb la Restauració borbònica en 1874, el moviment obrer passa a la clandestinitat. A partir de
1881, hi ha major permissivitat i apareixen partits i sindicats obrers que s'oposen frontalment
al sistema polític de la Restauració. El moviment obrer roman marginat del sistema polític de
la Restauració i fortament dividit. El pes de l'anarquisme és majoritari i es localitza a Andalusia
i Catalunya. Dins de l'anarquisme hi ha dues tendències: l'anarquisme col·lectivista de Bakunin
que defensa l'acció sindical sobre la revolucionària, i el anarco-comunisme de Kropotkin,
defensors de mètodes terroristes per a aconseguir el triomf de la revolució.
El sindicalisme anarquista fongui la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola en 1881
(FTRE). Desenvolupa una acció sindical moderada, creix el nombre d'afiliats i les zones per on
s'estén la seva acció. Converteixen l'1 de maig en un dia reivindicatiu, exigint la jornada de 8
hores. La seva estratègia política és la vaga general solidària.
[Carlisme i republicanisme en pregunta 2]
5.Expliqueu el funcionament del sistema polític de la Restauració. Feu referència a les

eleccions, als dos partits principals, a llurs diferències i als dirigents més destacats.
[Pregunta contestada amb les preguntes 1-3]

6.Expliqueu l’adveniment del règim de la Restauració, el paper que hi va tenir Antonio

Cánovas del Castillo i DOS dels problemes que va haver d’afrontar aquest règim fins al
1899.
La Restauració borbònica va venir com a conseqüència de la inestabilitat de la Primera
República (1873-1874). En 1875 entraria en España Alfonso, fill d'Isabel II, com el rei Alfons
XII. Dos homes van contribuir al fet que comencés la Restauració: d'una banda el general
Martínez Campos, realitzant un pronunciament militar contra la “república presidencialista”
de Serrano i acabant amb la República. Però el veritable creador del sistema de la Restauració
va ser Antonio Cánovas. Cánovas va preparar la volta dels borbons i va planificar un sistema
polític, conegut com a sistema canovista. Abans que Alfonso entrés a Espanya, estant encara
en l'exili, va signar el Manifest de Sandhurst, redactat per Cánovas. Amb la seva signatura el
futur rei acceptava el càrrec i era partidari d'una monarquia parlamentària. En aquest manifest
es recollien les idees principals del sistema de la Restauració, que van ser acceptades pel
príncep Alfons.
Dos problemes que aquest règim va enfrontar fins al 1899:
• La continuïtat del sistema davant de la mort d’Alfons XII, la solució va ser la signatura
del Pacte del Pardo, fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 1885 al Palau del
Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador,
i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal, els dos dirigents més importants de
la restauració borbònica, pel qual acordaven alternar-se en el poder pacíficament
donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur
Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del
carlisme i dels republicans.
• La guerra amb EUA a 1898 a causa de l’enfonsament del Maine, Declaració de guerra,
que es va desenvolupar al Carib i a Filipines. Va finalitzar amb la Pau de París
(desembre de 1898), Espanya renúncia a Cuba, cedeix Filipines, Puerto Rico i Guam.
Les Mariannes, Les Carolinas i Les Palaos van ser venudes a Alemanya. Sibutú i

Cagayán van passar a sobirania dels EUA, mitjançant el pagament de 100.000 dòlars
al govern espanyol.
7.Expliqueu les condicions de treball i de vida de les classes treballadores entre el 1875
i el 1900, així com les diferents tendències de l’associacionisme obrer d’aquest període.
Les condicions de vida: Treball infantil, alta mortalitat infantil, jornada laboral de mitjana de
10h, treball sense assegurar, sou ínfim o a destajo (cobres per els resultats de la feina).
Els nivells demogràfics eren els d’una societat pre-industrial. La societat en gran part
d’Espanya seguia sent encara rural, no havia evolucionat de la mateixa manera que en Europa
excepte en parts com Catalunya o el país basc.
El moviment obrer es va desenvolupar des de dues posicions ideològiques: el socialisme i
l'anarquisme.
• Pel que fa al socialisme (al principi de caire marxista), els socialistes espanyols van
fundar el PSOE (1879) i la UGT (1888), partidaris de la participació política i l'acció
sindical. Arran de la crisi revisionista, el socialisme queda dividit: d'una banda, els
socialistes moderats, que renuncien a la lluita revolucionària i accepten el joc
parlamentari, quedaran enquadrats dins la socialdemocràcia (partits socialistes);
d'altra banda, els socialistes revolucionaris, fidels als postulats marxistes, crearan els
partits comunistes. El socialisme tindrà una forta implantació a Madrid, País Basc i
Astúries.
• Pel que fa a l'anarquisme, els anarquistes espanyols van crear la FTRE (1881), dividits
entre els partidaris de l'acció sindical (anarcosindicalistes), que fundaran la CNT (1911)
i els partidaris de l'acció terrorista (anarcocomunistes). L'anarquisme tindrà una forta
implantació a Catalunya, País Valencià i Andalusia.

8.Compareu el funcionament del sistema polític de la Restauració i dels processos

electorals fins al 1898 amb un sistema polític i un procés electoral veritablement
democràtic.
[Contestat en pregunta 1]
9. Expliqueu les condicions de vida de la classe obrera, l’associacionisme obrer, i els

diferents corrents ideològics i actuacions que va tenir fins al 1898.
10.Expliqueu les característiques de la indústria catalana, tenint en compte els tipus de

fàbriques existents, les condicions de vida i de treball que hi havia i les tendències de
l’associacionisme obrer, des de l’inici de la Restauració fins al 1898.
Catalunya va ser considerada la fàbrica d'Espanya, pel seu caràcter pioner en el procés
d'industrialització de l'Estat i pel seu pes en el conjunt de l'economia espanyola.
La indústria tèxtil catalana va ser el primer sector a mecanitzar-se i, entre 1830 i 1860, es van
generalitzar els vapors. A partir de 1860, amb el fi d’aprofitar la força hidràulica dels rius, van
sorgir les colònies industrials.
La indústria tèxtil va esdevenir un sector que exigia constantment al govern la promulgació de
mesures proteccionistes per afrontar la competència d’uns teixits estrangers que tenien un cost
de producció més reduït i, per tant, eren més barats.
La industrialització catalana va caracteritzar-se per la seva concentració en el camp de la
indústria lleugera, bàsicament en el sector tèxtil. En concret, van predominar les indústries
intensives en capacitat empresarial i comercial i es van eludir les intensives en capital. Així, la
indústria tèxtil es va iniciar amb l’aportació de petits capitals provinents fonamentalment dels
beneficis agrícoles i del comerç colonial i va créixer a partir de la reinversió dels guanys. En
general, van predominar les petites i mitjanes empreses, i es va mantenir una certa producció
domèstica. Tot i això, un nombre limitat de grans empresaris era el que donava la seva major
solidesa a l’estructura industrial catalana.
[Condicions de vida, treball i associacionisme contestats en pregunta 7]

11.Expliqueu els conflictes de Cuba i les Filipines, la guerra amb els Estats Units, la
pèrdua de les colònies i les conseqüències que va tenir des del punt de vista econòmic
i polític.
Conflicte de Cuba:
Des del 1868 les insurreccions cubanes havien estat gairebé permanents i s’havien anat
sufocant tant per la via militar com mitjançant pactes polítics (abolició esclavitud...). Després
de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), l’any 1879 es va produir un nou intent d’insurrecció,
la Guerra Chiquita, també amb victòria espanyola.
Entre les causes que van estimular els desigs d’emancipació i van fer guanyar posicions
l’independentisme, cal destacar la ineficàcia de l’administració espanyola per introduir
reformes polítiques (autonomia) i reduir el control econòmic.
Seguint el model bipartidista de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits, el Partido
Autonomista, majoritàriament integrat per cubans autonomistes, i la Unión Constitucional,
bàsicament peninsulars instal·lats a Cuba, espanyolistes. L’any 1893, José Martí., va fundar el
Partido Revolucionario Cubanoindependentista, que va obtenir el reconeixement dels EUA.
Conflicte a les Filipines:
En el segle XIX, i en plena crisi colonial espanyola, la metròpoli va mirar cap al Pacífic com la
fórmula per a alleujar els seus mals en els dominis americans. Aquesta situació es va produir
fonamentalment en concloure la Guerra dels Deu Anys a Cuba (1868-1878), quan moltes
inversions es van reorientar cap a Filipines, perquè es va creure que un lloc tan llunyà no podria
interessar a la nova potència emergent en el panorama mundial, els Estats Units.
La declaració filipina d'Independència va esdevenir el 12 de juny de 1898 quan les forces
revolucionàries filipines, sota el comandament del General Emilio Aguinaldo, van proclamar
la sobirania i la independència de les Illes Filipines del domini colonial espanyol, després que
aquest fos derrotat a la Batalla de la Bahia de Manila (batalla de cavite) durant la Guerra
Hispano-estatunidenca.
Guerra amb els EUA:
El 1898, els EUA, van decidir declarar la guerra a Espanya. El pretext fou l’enfonsament del
cuirassat americà Maine al port de l'Havana. La guerra va ser curta i la flota nord-americana,

molt superior, va derrotar als espanyols a les batalles de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba
(Cuba).
El desembre del 1898 es va signar la Pau de París, per la qual Espanya, va haver d'abandonar
les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
Conseqüències polítiques i econòmiques:
En l'àmbit econòmic, en els primers anys no es va notar tant la crisi per la repatriació dels
capitals, es va produir un augment de les inversions (indians).
En l’àmbit polític el sistema canovista es va mantenir dempeus 20 anys més, però començaran
a aparèixer moviments crítics al règim.
12.Expliqueu com va sorgir i com funcionava el sistema canovista, fent referència als
dos partits principals, els seus líders, el torn pacífic i les forces de l’oposició.
[Contestat a les preguntes1,3,4,5,6]

13.Expliqueu la crisi del sistema de la Restauració des del punt de vista polític, des del
1898 fins a l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera, sense explicar aquesta
última. )
Entre 1898 i 1931, el sistema de la Restauració cau en crisi. A partir del desastre colonial de
1898, es comença a qüestionar el sistema canovista. Com a resposta a la crisi, apareix el
regeneracionisme, un corrent de pensament caracteritzat per la voluntat expressa de renovar
el país, no tan sols en el terreny econòmic, sinó també en el cultural, el social i el polític. En
efecte, la crisi colonial del 98 va fer que apareguessin nous programes polítics que permetessin
sortir de la crisi i, alhora, modernitzar el país.
La voluntat renovadora es va intentar fer tant des de dins del sistema (propostes
regeneracionistes dels conservadors i dels liberals), com des de fora (alternatives proposades
pels grups de l'oposició política al sistema).
El successiu fracàs de les solucions regeneracionistes dels dos partits dinàstics (Conservador i
Liberal), entre 1902 i 1923, afegit a les diverses crisis (1905,1909 i sobretot 1917), l'escalada de
violència social (pistolerisme), la radicalització de l'oposició, etc.
14.Expliqueu la conflictivitat social i obrera que hi va haver a Espanya entre els anys
1902 i 1923.
Amb el nou segle xx, es va produir un desenvolupament del moviment obrer, destacant la
industrialització d'Astúries, País Basc, i Catalunya. També es van produir en aquest moment
divergències en l'anarquisme espanyol. Existien corrents "puristes" antisindicales, corrents
partidàries del terrorisme individual i finalment existien corrents anarcosindicalistes, basades
en la teoria del sindicalisme revolucionari coherentment formulada per teòrics revolucionaris
francesos. A Espanya serà on l'anarcosindicalisme aconsegueixi crear una veritable força de
masses. En 1907 es funda la confederació sindical Solidaritat Obrera a Barcelona, de tendència
anarcosindicalista, i que publica un òrgan d'expressió de mateix nom, periòdic conegut
popularment com la "Soli". Amb la recessió econòmica de 1908-1909, enfront dels
acomiadaments i la reducció salarial, la "Soli" planteja la possibilitat de la vaga general. Amb

la crida a files de reclutes per a la guerra colonial al Marroc, aquesta vaga esclata. El resultat:
la Setmana Tràgica de Barcelona.
Els anarcosindicalistes, amb el control de la "*Soli", convoquen un Congrés Nacional de
Treballadors a Barcelona en 1910. Acorden crear la CNT (Confederació Nacional del Treball),
que arribaria a convertir-se en el principal sindicat de masses de la classe obrera espanyola fins
a la guerra civil, superant a la UGT. Composta de sindicats "sense ideologia" en principi, tenen
poca disciplina organitzativa, intenten evitar el foment de la vaga com a arma econòmica que
frenés l'"acció directa". El caràcter anarcosindicalista o sindicalista revolucionari de la CNT
quedava clar.
A la fi de 1919, el govern va intentar pactar amb el sector sindicalista de la CNT, però la
Federació de Patrons va plantejar el "lock-out" i es va empitjorar la lluita. La patronal va formar
a obrers desclasados en el Sindicat Lliure (ultracatòlic i favorable als patrons) contra els
sindicats únics de la CNT. La lluita pistolera entre tots dos grups va produir una nova escalada
terrorista. L'extensió del terrorisme en 1920, juntament amb els "lock-out" i la vaga general
convocada per al 24 de gener, van produir una tensió extrema.
El terrorisme i la lluita social es van estendre a tota Espanya. També en 1920, el govern va
passar de la línia reformista a la línia dura, deixant de negociar i reprimint a la CNT, amb la
policia i l'exèrcit. S'aplicava la criminal "llei de fugides", que permetia l'assassinat dels
detinguts al·legant intent de fugida. Va haver-hi una espectacular resposta anarcosindicalista,
finalitzada amb l'assassinat a Madrid del primer ministre Eduardo Dato, a principis de 1921
per tres pistolers anarquistes. L'exèrcit va reaccionar brutalment contra la CNT. En 1922 va
descendir la violència per la victòria de la repressió.

15.Expliqueu la crisi del sistema de la Restauració, a partir del 1898 i fins al 1909, fent
esment del regeneracionisme, el republicanisme, la Solidaritat Catalana i la Setmana
Tràgica.
[Crisis del sistema de la restauració solucionat a pregunta 11-13]
-Republicanisme: El republicanisme proposava una reforma política àmplia, així com
reformes socials i de l'educació (instrucció pública). Les seves bases socials es trobaven en les
classes mitjanes urbanes. El gran problema del republicanisme era la seva fragmentació. Del
republicanisme històric o vuitcentista subsistia la figura de Nicolás Salmerón, que va fundar la
Unió Republicana en 1903 i va col·laborar amb la Solidaritat Catalana. El nou republicanisme
va estar dividit entre el Partit Reformista de Melquíades Álvarez, d'escassa implantació social
però amb suport entre els intel·lectuals, i el Partit Radical, d'Alejandro Lerroux. El programa
d'aquesta formació es basava en un encès anticlericalisme i un evident populisme. Aquests dos
pilars li van permetre captar molts suports populars urbans, especialment a Catalunya, enfront
del catalanisme i al moviment obrer. Amb el temps, el seu discurs i ideologia es van anar
moderant considerablement, sent un dels partits clau del centredreta en la Segona República.
-Solidaritat Catalana: Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any
1906. Arran dels incidents del Cu-cut!(incidents que van tenir lloc el 25 de novembre de 1905.
Aquest dia la seva redacció, juntament amb la de la Veu de Catalunya, va ser assaltada per un
centenar de militars, com a reacció a una caricatura antimilitarista de Joan Junceda) es creà
un ampli moviment d’oposició al projecte de llei de Jurisdiccions, que aplegava des del
carlisme fins a una bona part dels republicans. Organitzà com a primer acte públic la festa de
l’homenatge als diputats que votaren contra la llei de Jurisdiccions (20 de maig de 1906). En
formaren part dels carlins, la Lliga Regionalista, el Centre Nacionalista Republicà, la Unió
Catalanista, els republicans federals i una part de la Unió Republicana (Salmerón, Eusebi
Coromines, Junoy, Layret, Bastardas, etc). El programa només demanava la derogació de la
llei de Jurisdiccions i expressava de forma genèrica i força imprecisa un seguit de
reivindicacions (organismes regionals, competències respecte a l’ensenyament, beneficència i
altres serveis), però sense fer-ne cap concreció. L’eclecticisme del programa era fruit de les

contradiccions existents en el si del moviment solidari respecte a les reivindicacions
autonòmiques
-Setmana Tràgica: Setmana Tràgica de Barcelona. El seu origen va estar en la crida a files
de reservistes per a la guerra marroquina (guerra de Melilla). Violents desordres van tenir lloc
en el port quan anaven a ser embarcats els soldats, en la seva majoria pertanyents a les classes
populars. A això es va unir una vaga general convocada pels anarquistes i els socialistes: sectors
urbans de Barcelona van quedar aïllats mitjançant l'aixecament de barricades i el conflicte es
va estendre a altres ciutats catalanes. Va acabar derivant en un motí anticlerical, amb l'incendi
i saqueig de nombrosos convents. El govern conservador de Maura va reprimir amb duresa el
conflicte. El pedagog anarquista Ferrer Guardia va ser acusat de promoure els desordres,
condemnat a mort i executat. El fet va aixecar les protestes de les esquerres (a les quals es va
unir el propi Partit Liberal) i va donar lloc a una campanya internacional al crit de “Maura no!”.
Tots aquests esdeveniments van obligar a la dimissió d'Antonio Maura, que va ser substituït
per Eduardo Dato.
-Regeneracionisme: El Regeneracionisme va ser un corrent o moviment de pensament que,
entre finalitats del segle XIX i començaments del XX, pretenia una “regeneració” de la vida
política i econòmica d'Espanya. Segons els regeneracionistes, el model de la Restauració, ferit
pel Desastre del 98, estava esgotat i es basava en la corrupció.
La figura més destacada del Regeneracionisme va ser, sense cap dubte, Joaquín Costa, i gran
part del seu pensament es va condensar en la seva famosa obra Oligarquia i Caciquisme. Costa
va formular una intensa crítica de la situació d'Espanya i va denunciar la incultura, el poder de
l'oligarquia i l'endarreriment espanyol en relació amb Europa. Va proposar incentivar
l'educació, iniciar un procés d'europeïtzació i abordar una política econòmica a favor de les
obres públiques i l'agricultura. Per a això comptava amb la mobilització de les classes mitjanes,
allunyades de l'oligarquia tot poderosa, però també del moviment obrer socialista i anarquista.
Aquestes classes mitjanes necessitarien una espècie de catalitzador, un “cirurgià de ferro”. En
realitat, el Regeneracionisme va tenir poca efectivitat pràctica. Els intel·lectuals

regeneracionistes no van saber canalitzar políticament els impulsos reformadors, creant
moviments o partits amb suport social.
Francisco Silvela i el general Polavieja (per la part del partit conservador) van plantejar la
primera legislació social a Espanya, van presentar projectes de descentralització de l'Estat i
polítiques pressupostàries per a pal·liar els efectes de les pèrdues colonials. Però el personatge
clau entre els conservadors va ser Antonio Maura amb el seu govern llarg (1907-1909). Pretenia
fer la “revolució des de dalt”, és a dir, reformar el sistema amb la finalitat de mantenir-lo. Per
a aconseguir-ho va intentar ampliar l'autonomia de l'administració local i va aprovar la Llei de
Reforma Electoral (1907). Però aquestes mesures no van acabar amb el caciquisme, sinó que
van reforçar encara més el frau electoral.
Els liberals (1905-1907), per part seva, es van centrar en la qüestió religiosa, amb la intenció
de limitar el poder de l'Església en la societat i en la mentalitat, provocant no només
l'enfrontament amb el clergat sinó en el propi si del partit. S’aprova la Llei de Jurisdiccions
(1906), que suposava la intromissió militar en la vida política, ja que se sotmetien a la justícia
militar els delictes contra la pàtria i l'exèrcit, la qual cosa suposava un atemptat a la llibertat
d'expressió i a la Constitució. José Canalejas, en 1910, quan els liberals van recuperar el poder
després de la caiguda de *Maura, va intentar posar en marxa un ampli programa
regeneracionista però sense èxit.
16.Expliqueu la Guerra de Cuba i la pèrdua de les colònies del 1898, per què es van
produir i quines conseqüències van tenir. Feu referència al regeneracionisme,
expliqueu en què va consistir i esmenteu-ne DOS representants fins al 1912 i les
polítiques que portaren a terme.
[Contestat en les preguntes 11 i 15]
17.Expliqueu la crisi del sistema polític de la Restauració a partir del 1898, fent esment
dels partits dinàstics o tradicionals, del regeneracionisme i de les forces d’oposició al
sistema fins al 1917, sense explicar els fets d’aquest darrer any.
[Contestat en preguntes 11-13-15]

18.Digueu en què va consistir el regeneracionisme i expliqueu TRES de les propostes

de reforma que es van fer entre el 1898 i el 1914.
19.Expliqueu l’evolució de la vida política a Catalunya entre el 1898 i l’esclat de la

Setmana Tràgica (1909), i expliqueu aquest esdeveniment.
El catalanisme encara no comptava amb gaire suport, però la situació va canviar a partir de
l'any 1898, amb la pèrdua de l'imperi espanyol i amb ella la notable pèrdua econòmica de la
burgesia catalana. El 1901 es va crear la Lliga Regionalista, un partit polític a través del qual la
burgesia catalana va tenir un poder hegemònic les primeres dècades del segle XX. La Lliga era
un partit d'un caràcter evidentment conservador de tendència catalanista que va tenir el suport
de la burgesia industrial, els comerciants i els professionals i l'Església catòlica. Els seus
dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch.
El partit va assolir una destacada victòria a les eleccions legislatives del 1901. El 1901, com a
conseqüència del 98, es va originar un canvi de forces polítiques i de relacions amb Madrid.
En aquesta situació va néixer la Lliga Regionalista de Catalunya que, després de la seva victòria,
el mes de maig, seria el principal interlocutor amb el Govern de Madrid. Però una vegada
constituïda la Lliga Regionalista, Cambó demanava la independència per Barcelona (allò que
ell representava) sense vincular la resta de Catalunya representada per altres partits de
caràcter lliberal o republicà.
Dins del Regionalisme, hom pot veure una evolució política. Inicialment, el 1905 es funda el
Centre Nacional Republicà, a qui s'uneix la Lliga Regionalista. És en aquest període quan
sorgeix la Solidaritat Catalana (1905-1909).
[Setmana tràgica contestada a la pregunta 15]
20.Expliqueu el catalanisme conservador i la figura del bisbe Torras i Bages. Expliqueu

també què van ser la Unió Catalanista i les Bases de Manresa.
El vigatanisme és un moviment catòlic cultural i intel·lectual impulsat fonamentalment pels
membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Liderat per clergues com Jaume
Collell i el bisbe Josep Morgades, el vigatanisme va suposar l’apropament del clergat vers el

catalanisme conservador, en un intent de cristianitzar el moviment. Amb aquest objectiu,
aquest grup tradicionalista va dotar-se d’un òrgan de premsa, el setmanari La Veu del
Montserrat, i va realitzar campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat, de
la restauració del monestir de Ripoll i de l’exigència que els bisbes que exercien a Catalunya
fossin catalans.
Aquest nou catalanisme d’arrels cristianes defensat pel vigatanisme va entroncar amb la figura
del futur bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (1846-1916), el seu màxim exponent en el tombant
de segle. D’aquesta manera, el 1892, Torras i Bages va publicar La tradició catalana, text que
afirmava el valor ètic del naixent regionalisme català i que es convertiria durant decennis en
una mena de breviari de capçalera pels catòlics catalans, els quals van adoptar amb fervor un
lema atribuït a Torras i Bages: “Catalunya serà cristiana o no serà”, citació que en realitat no
es troba enlloc dels seus escrits, però que certament reflecteix amb gran força i precisió el seu
pensament catalanista, moderat i d’arrel cristiana. Per això, calia preservar l’Església com a
quelcom essencial a la pàtria catalana.
Unió Catalanista: La Unió Catalanista fou un grup polític format a Barcelona el 1891 per la
unió de sindicats i associacions catalanistes que es van posar en contacte arran de la resistència
contra l'article 15 del codi civil espanyol que atemptava contra el dret civil català.
Pretenia ésser un grup de pressió que aplegués tots els catalanistes independentment de la seva
ideologia.
Bases de Manresa: Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades
Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió
Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en
assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de
l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba, respectivament. La
comissió encarregada de la redacció del document fou presidida per Josep Torras i Bages, bisbe
de Vic. Les bases tenien certa inspiració en el model federal malgrat que, pel que feia referència
a l'autogovern, venien de les antigues constitucions catalanes del 1585.

El poder central era organitzat segons la separació de poders, mentre que el legislatiu estaria
compartit entre el rei i una assemblea regional, l'executiu seria format per cinc ministeris o
secretaries, el poder judicial, per la seva banda, hauria d'ésser un tribunal suprem regional.
Del poder regional, format per les Corts Catalanes, reunides una vegada a l'any a diferents llocs
del territori en sortiria un executiu format per cinc o set alts càrrecs que haurien d'exercir
l'administració del país. El poder judicial restaria en l'antiga Reial Audiència del Principat de
Catalunya que seria restablerta. L'oficialitat única de la llengua catalana i la condició de català
com a clàusula obligatòria per l'exercici de la funció pública també hi eren considerades.
21.Expliqueu qui va ser Valentí Almirall i el tipus de catalanisme que defensava.

Expliqueu també què van ser el Centre Català, el Memorial de Greuges i la campanya
en defensa del dret civil català.
Valentí Almirall i Llozer (Barcelona, 8 de març de 1841 - 1904) fou un polític català, considerat
un dels pares del catalanisme modern, i més concretament, del catalanisme d'esquerres. Era
fill de comerciants i estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, però hagué de deixar-la per
haver criticat el professor Claudi Lorenzale. Sabia parlar grec, llatí, francès, anglès, italià i
alemany, i el 1863 es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.
Entre 1868 i 1881 milità en el Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) on era el principal
dirigent dels federals intransigents de Barcelona, un grup minoritari dins del republicanisme
federal, que es vertebrava al voltant del Club dels Federalistes (1868-1869), del qual en fou
escollit el primer president, i del diari El Estado Catalán (1869-1870 i 1873). Es caracteritzaren
pel seu dogmatisme, intransigència, maximalisme i idealisme. Volien transformar l'estat
centralista i uniformitzador espanyol, en un estat federal i descentralitzat, amb una revolució
federal des de baix, sorgida de la iniciativa de les classes populars; una revolució federal que
implicaria la divisió de la sobirania espanyola entre les regions històriques i el govern de la
federació.
-Centre Català: El Centre Català és una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per
defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els
catalans.

L'acte inaugural tingué lloc al Teatre Romea de Barcelona el 17 de juny de 1882. En fou elegit
president Frederic Soler, i secretari, Valentí Almirall, que en fou l'ànima i el dirigent principal.
El seu lema fou Catalunya i avant! i es proposava ser una plataforma unitària i ampla per a unir
tots els catalanistes tant carlins com federalistes. Valentí Almirall procurà l'abandonament de
l'actitud política inicial i aconseguí que el Centre Català organitzés el Segon Congrés
Catalanista (1883), on fou condemnada la intervenció dels catalans en els partits controlats
pels cacics polítics madrilenys. Aquesta actuació política culminà amb la presentació del
Memorial de Greuges al rei Alfons XII el 1885. L'abril del 1883 va presentar un programa de
set punts:
• Reconeixement del català com a llengua oficial espanyola.
• Manteniment i reforma del dret civil català.
• Establiment d'un Tribunal Suprem Català.
• Establiment d'una administració catalana
• Foment del proteccionisme econòmic.
• Potenciació del caràcter mercantil de Catalunya.
El 19 de gener de 1884 es va constituir en partit polític, proposant fomentar l'associacionisme
comarcal catalisme i vertebrar un ampli front reivindicatiu català que intentà presentar-se a
eleccions el 1886. El 1885 hi ingressaren els conservadors carlins Eusebi Güell i Bacigalupi i
Ferran Alsina, procedents del Centre Escolar Catalanista, cosa que afebliria el lideratge
d'Almirall.
-Memorial de greuges: El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia
popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou
adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts
catalanes. Li fou lliurat en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de
reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu del projecte de conveni comercial entre
l'Estat espanyol i Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era
fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el
primer acte polític del catalanisme en el camp oficial de l'Estat espanyol.

El Memorial de Greuges va fer quallar les Bases de Manresa de 1892. El redactor ponent de la
Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña fou Valentí Almirall i
per a la seva redacció es formà una comissió integrada per representants d'ideologies diverses,
entre d'altres l'industrial sabadellenc Antoni de P. Capmany.[3]
-Campanya en defensa del dret civil català: campanya en defensa del dret civil català a
1899, amenaçat per l’article 15 del nou codi civil espanyol. El govern capitulà, finalment, en
aquesta qüestió i modificà l’article, fet que fou presentat per Verdaguer i Callís com “la primera
victòria del catalanisme”.
22.Expliqueu raonadament DUES diferències entre els dos tipus de catalanisme que es
dona-ren a Catalunya entre el 1876 i el 1898. Esmenteu un representant de cada un i
les obres doctrinals que redactaren.
[Contestat en les preguntes 20-21]

23.Expliqueu els fets més importants del catalanisme durant la Restauració i fins a
l’aprovació de les Bases de Manresa, i expliqueu-les.
-Primer congres catalanista de 1880: assemblea celebrada a Barcelona entre el 9
d'octubre i el 14 de novembre de 1880 per tal de fixar l'ideari catalanista. La iniciativa sorgí
arran de l'article de Valentí Almirall Lo Primer Congrés Catalanista, publicat el 8 d'agost del
mateix any, on proposava la celebració d'un Congrés Catalanista que fos el punt de partida per
la constitució un Centre catalanista, aglutinador de les diverses tendències polítiques i poder
participar en l'activitat política amb veu pròpia. En fou elegit president Valentí Almirall,
director del Diari Català, davant Albert de Quintana i Combis, candidat de La Renaixença, que
per aquest motiu es retiraren del congrés. Els principals acords adoptats foren el de nomenar
una comissió per a vetllar el manteniment del dret català, el de constituir una Acadèmia de la
Llengua Catalana i el de fundar el Centre Català, per tal que coordinés el moviment catalanista.
El 1883 es va convocar, però, el Segon Congrés Catalanista per tal de votar un programa
catalanista de suport ample.
-Centre Català: [Contestat en pregunta 21]
-Bases de Manresa: [Contestat en pregunta 20]
-Memorial de greuges: [Contestat en pregunta 21]
-Unio Catalanista: [Contestat en pregunta 20]
-Campanya en defensa del dret civil català: [Contestat en pregunta 21]
24.Expliqueu què va ser la Mancomunitat de Catalunya, com es va crear, l’obra que

desenvolupà i com acabà.
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà
les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida. Tot i que havia de tenir
funcions purament administratives i que les seves competències no anaven més enllà de les
diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer
reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de
Catalunya des del 1714.

Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917) i un cop mort aquest, per Josep Puig i
Cadafalch (1917-1923), militants tots dos de la Lliga Regionalista, i es va convertir en un ens
bàsic que va contribuir a modernitzar un país. Una de les màximes de Prat de la Riba que
defineixen la Mancomunitat fou: «Que no hi hagi un sol Ajuntament de Catalunya que deixi de
tenir, a part dels serveis de policia, la seva escola, la seva biblioteca, el seu telèfon i la seva
carretera». Després del cop d'Estat de Primo de Rivera, Alfons Sala va presidir-la per ordre
d’aquest últim entre 1923 i 1925, any en que es va dissoldre.
En general, la Mancomunitat de Catalunya va dur a terme una important tasca de creació
d'infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència,
cultura i sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i
forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els
ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
25.Expliqueu el catalanisme progressista al segle XIX. Destaqueu-ne la figura de

Valentí Almirall i comenteu-ne algunes de les actuacions principals fins al lliurament
del Memorial de Greuges, explicant què va ser aquest últim.
26.Expliqueu el catalanisme catòlic conservador i esmenteu-ne el representant

principal; expliqueu també DOS dels fets principals del catalanisme, en general, fins al
1898.
[Contestat en pregunta 20 i preguntes sobre catalanisme anteriors]
27.Expliqueu raonadament DUES de les diferències entre el catalanisme conservador

i el catalanisme progressista fins al 1898, i esmenteu-ne alguns dels seus dirigents.
[Contestat en preguntes 20-21]
28.Expliqueu els fets principals del catalanisme polític en el període de la Restauració

(1875- 1898).
-Fundació del centre català: [Contestat en pregunta 21]
-Impuls dels congressos catalanistes per Valentí Almirall: el 1880 va convocar el
Primer Congrés Catalanista, una fita importantíssima en l’evolució del moviment ja que va

permetre aglutinar les diferents tendències del catalanisme, des d’antics federals fins a gent
vinculada la revista apolítica La Renaixensa (tot i que aquests van acabar per retirar-se).
Algunes demandes del Primer congrés catalanista van ser la creació d’una comissió defensora
de la llengua catalana, la creació d’una acadèmia de la llengua catalana i la creació d’una
comissió de defensa del dret civil català, amenaçat per l’uniformisme del govern central.
-Memorial de greuges: [Contestat en pregunta 21]
-Missatge a la reina regent 1888: El 1887 va produir-se una escissió en el si del Centre
Català que trencava amb la unitat del catalanisme i va suposar la marxa de la major part dels
seus afiliats, que formarien una nova organització: la Lliga de Catalunya, integrada per homes
procedents del grups de la Renaixença com Àngel Guimerà, Narcís Verdaguer i Callís, Lluís
Domènech i Montaner, Joan Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba i Ferran Alsina. La nova
organització tenia un caràcter força més conservador del que havia presentat el projecte de
Valentí Almirall, fet que va suposar una major connexió entre la Lliga i els membres de la
burgesia catalana, però tampoc era un partit polític preparat per a presentar-se a les eleccions
amb una base social definida.
La Lliga de Catalunya va fer seves les reivindicacions d’oficialitat de la llengua catalana, la
defensa del dret civil, el proteccionisme i la pràctica d’una política exclusivament catalanista.
Una de les seves primeres iniciatives va ser l’elaboració d’un Missatge a la reina regent (1888),
redactat per Àngel Guimerà i signat per 2.601 persones, adreçat a Maria Cristina amb motiu
de l’Exposició Universal de Barcelona, on reivindicaven l’autonomia política per a Catalunya
tot recollint novament els greuges i les aspiracions del catalanisme moderat com ara una
participació més igualitària en les despeses de l’Estat i les contribucions militars, la defensa del
dret civil o la oficialitat de la llengua catalana, tant a l’ensenyament com a les manifestacions
populars. Des de Madrid, el text va ser refusat completament, fet que va contribuir a enfortir
el moviment catalanista conservador.
-Campanya per a la defensa del dret civil catala: [Contestat en pregunta 21]
-Fundació de la unió catalanista: [Contestat en pregunta 20]

-Centre nacional catala: El Centre Nacional Català fou un grup polític catalanista fundat a
Barcelona el 3 de setembre de 1899 per antics militants de la Unió Catalanista contraris a
l'apoliticisme de la Unió. El seu programa polític era el recollit a les bases de Manresa del 1892,
i definia el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa política nacional
oberta a tots els catalans independentment de la seva ideologia. El president del CNC fou
Narcís Verdaguer i Callís, el vicepresident Jaume Carner i Romeu i el secretari Enric Prat de la
Riba. El 25 d'abril de 1901 es fusionà amb la Unió Regionalista per a formar la Lliga
Regionalista. La seva portaveu era el diari La Veu de Catalunya. Era l'expressió del moviment
burgès català progressista, portat pels industrials que es trobaven a la perifèria geogràfica d'un
imperi centralitzador que quedava presoner de la seva oligarquia agrària conservadora, ben
connectada amb l'administració central corrupte. La crisi de Cuba des del 1868 va fer perdre
60% del seu mercat a la indústria catalana. Per encetar la renovació indispensable i parar l'ocàs
de l'Estat, Enric Prat de la Riba va apropar-se del general Camilo García de Polavieja y del
Castillo, que veia en una descentralització una eina per atènyer la modernització necessària.
-Bases de Manresa: [Contestat en pregunta 20]
-Desastre de 1898: El “Desastre de 1898” va tenir un abast econòmic i militar arreu l’Estat,
però a Catalunya va comportar també una sèrie de canvis polítics específics que van significar
l’eclosió definitiva del catalanisme en la vida política espanyola. Així, després de la desfeta,
l’opinió pública, les corporacions oficials, la premsa, els partits i la majoria d’organitzacions
catalanes estaven expectants. Arribava el moment del catalanisme enfront de l’oligarquia
dinàstica, i aquest comptava amb uns líders consolidats, un cos doctrinari amb suficient entitat
i una notable mobilització social. Amb la pèrdua de les restes de l’imperi colonial va néixer la
“generació del desastre” i l’exèrcit va veure’s devaluat per la derrota ja que l’opinió pública de
forma majoritària va culpar-lo de la derrota. Espanya es quedava sense flota militar i l’exèrcit
feia culpable als civils dels desastres militars. Així, amb la crisi desencadenada per la pèrdua
de les colònies, a Catalunya naixerà la “generació de 1901” com a reacció al desastre. L’opció
catalana serà la creació dels seus propis partits polítics.

-Unio Regionalista 1899: Unió Regionalista fou un grup polític creat a Barcelona el 18
d'octubre de 1899 a partir de la Junta Regional Organizadora de las Adhesiones de suport al
general Polavieja, quan el govern central de Francisco Silvela es negà a atendre les demandes
regionalistes, tot i nomenar ministre Manuel Duran i Bas. El 1901, després d'intenses
negociacions entre Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch amb els dos caps de la Unió,
Bartomeu Robert i Yarzábal i Miquel Arcàngel Fargas i Roca, hom aconseguí la unió amb el
Centre Nacional Català i aparegué un nou partit, la Lliga Regionalista. Els seguidors de
Polavieja a Catalunya van formar la Unió Regionalista. No eren pas nacionalistes, sinó,
simplement, industrials descontents per l'abandonament en què es consideraven per causa de
l'acció –o la inacció- del Govern. Bé que no era només l'abandonament de qualsevol projecte
constructiu allò que el movia; sentien també que, per a llurs afanys i possibilitats d'expansió i
readaptació en un país que havia perdut les seves darreres colònies, el règim polític imperant
era com una cuirassa que per llurs iniciatives, ni feia ni deixava fer. La seva única funció
semblava que fos la percepció d'impostos.
-Centre Nacional Català: [Contestat en pregunta 21]
-Lliga Regionalista: La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va
aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de
1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert
Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i
se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal. La base del
programa de la Lliga era des d'un vessant monàrquic i conservador. En els seus estatuts
afirmava el propòsit de lluitar per l'autonomia catalana dins l'Estat espanyol. El seu òrgan era
el diari La Veu de Catalunya (1899-1936) que coexistí amb la revista satírica ¡Cu-cut!, entre
1902 i 1912.
29.Expliqueu l’impacte de la Primera Guerra Mundial, la crisi del 1917 i la situació

econòmica, social i política de Catalunya fins al 1923.
Les conseqüències de l’anormalitat en el comerç exterior espanyol acabarien provocant un
període de crisi econòmica i descapitalització del país pel debilitament de les estructures

econòmiques. Tot i que el valor de les exportacions va registrar un fort increment, les
importacions van veure’s afectades per una reducció molt dràstica. L’augment de la producció
energètica va suposar un descens de la productivitat per la creació de petites empreses que
després de la guerra tindrien problemes per a sobreviure. L’exportació d’una gran part de la
producció industrial i agrària del país va comportar un augment dels preus interiors, fet que
no va anar acompanyat d’un increment equivalent dels salaris. D’aquesta manera, la crisi
econòmica derivada de l’encariment de la vida va esdevenir un gran problema per a les classes
populars espanyoles ja que la pujada dels preus va afectar el preu de molts dels productes
bàsics i aviat arribaria un greu problema d’abastiments. L’enriquiment d’una minoria pels
beneficis de la Primera Guerra Mundial havia suposat l’empobriment de la majoria.
Tot i la prosperitat econòmica inicial que l’esclat de la Gran Guerra havia portat a Espanya, el
conflicte social a causa de l’empitjorament de les condicions de vida va anar creixent de manera
imparable al llarg de 1916 i desembocaria un una triple crisi (política, militar i obrera) que
posaria el sistema a punt del col·lapse.
-Crisis de 1917: És el nom que es dóna per la historiografia espanyola al conjunt de successos
que van tenir lloc l'estiu de 1917 a Espanya, sobretot als tres desafiaments simultanis que van
fer perillar el govern i fins i tot al mateix sistema de la Restauració borbònica: un moviment
militar (les Juntes de Defensa), un moviment polític (l'Assemblea de Parlamentaris
d'orientació catalanista que va tenir lloc a Barcelona), i un moviment social (la vaga general
revolucionària). Van coincidir amb una conjuntura internacional especialment crítica aquell
mateix any.
-Situació econòmica social i política fins 1923 [Contestada amb les preguntes del
catalanisme].
30.Expliqueu el període de la dictadura de Primo de Rivera i les repercussions que va

tenir per a Catalunya.
La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre
el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo
de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII. En mig d'una situació social

amb tensions revolucionàries (creixement del proletariat industrial i la concentració urbana,
creació del Partido Comunista de España el 1921, nombrosos episodis d'enfrontaments entre
patrons i obrers, etc.), una crisi econòmica des del 1919 degut a la contracció dels mercats
europeus durant la Primera Guerra Mundial i la commoció de la societat que provoquen els
fracassos de la política colonial espanyola al Marroc (desastre d'Annual el 1921), es produeix el
Cop d'Estat del general Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, que provocà la dimissió
del Govern de Manuel García Prieto.
L'alternativa autoritària per resoldre els problemes de l'estat comptà amb el suport de la
Monarquia d'Alfons XIII, el suport evident de l'Exèrcit, de la burgesia, dels terratinents i dels
medis eclesiàstics.
El règim nasqué amb la pretensió de constituir-se en un sistema de govern estable, amb
fonaments constitucionals propis, influït per les maneres del feixisme italià, tot i no identificar-
s'hi. L'oposició a la Dictadura abastava un ampli espectre polític: alguns liberals i
conservadors; republicans, socialistes, anarquistes, intel·lectuals, moviment estudiantil... Un
element clau va ser el creixent descontent en les files de l'Exèrcit davant les arbitrarietats de
Cosí de Rivera. Després del crack de la borsa de Nova York, en 1929, els problemes econòmics
es van estendre amb gran rapidesa pel món. El descontentament social, amb la volta dels
moviments de vaga, va venir a acréixer l'oposició a la dictadura. (devaluació pesseta). Ancià,
malalt i sense suports socials, el 27 gener 1930, Cosí de Rivera va presentar la seva dimissió al
monarca, qui es va afanyar a acceptar-la. Dos mesos després, el dictador moria en l'exili a París.
Repercussions en Catalunya:
-Supressió de la mancomunitat de Catalunya: La Mancomunitat convisqué, des de la fi de la
Primera Guerra Mundial, amb un període especialment convuls de les lluites socials, que
arribaren a un màxim de conflictivitat amb els enfrontaments armats entre obrers i patronal,
l’ocupació militar de Barcelona i una duríssima repressió contra els sindicats, clima que afavorí
el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera, el qual, en accedir al poder, substituí en la presidència
de la Mancomunitat el successor de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, pel dirigent de la Unión

Monàrquica Nacional Alfons Sala, fins a la supressió definitiva de la Mancomunitat, en virtut
de la disposició transitòria cinquena de l’estatut provincial de 20 de març de 1925.
-Política de repressió catalanisme: En el Manifest del 13 de setembre que va justificar el
cop d'estat de Primo de Rivera ja es feia referència a la descarada propaganda separatista. Cinc
dies després el Directori promulgava el Decret de 18 de setembre de 1923 contra el
«separatisme», que castigava amb severes penes «els delictes contra la seguretat i unitat de la
Pàtria i als qui tendeixin a disgregar-la, restar-li fortalesa i rebaixar el seu concepte», i que
serien jutjats per tribunals militars, tal com establia la Llei de Jurisdiccions de 1906. Es
prohibia hissar o ostentar «banderes que no siguin la nacional», «la difusió d'idees separatistes
per mitjà de l'ensenyament», l'ús del català «en els actes oficials de caràcter nacional o
internacional» i s'obligava a les corporacions locals i provincials a portar els llibres de registre
i d'actes en castellà.

31.Expliqueu l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1932 i l’obra legislativa i de

govern de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República.
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat
popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De
caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc
Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. L'avantprojecte de l'Estatut va ser
enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès). L'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol
el 9 de setembre de 1932. L'estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des
de la seva aprovació fins que, després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals de
1933, i els problemes posteriors que porten als fets del sis d'octubre, fou tot seguit suspès; Més
tard, quan succeí la victòria del Front Popular al febrer del 1936, l'Estatut es restablí fins a
l'acabament de la Guerra Civil. Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la
seva història.
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara,
més de 200 anys després, les recuperava, per bé que en forma parcial i sota la fórmula de
l'autonomia.
Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar
acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del
qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932.
El govern català, en el que Esquerra Republicana de Catalunya fou sempre hegemònica, amb
els presidents Macià (1931-1933) i Companys (1933-1940), va anar més o menys bé mentre les
esquerres estaven en el govern central; i al contrari quan governaren les dretes, durant el
Bienni Negre, amb greus enfrontaments amb el govern central, que li valgueren la suspensió
de l'Estatut i del govern autonòmic.
Cal destacar l'obra de la Generalitat republicana en les diverses matèries en les que tenia
competències (educació, sanitat, infraestructures, economia, etc).

32.Expliqueu la Constitució del 1931, tres de les reformes del bienni 1931-1933 i
l’evolució d’aquestes reformes fins a l’esclat de la Guerra Civil.
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la
primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un
nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. La constitució es va redactar a partir d'un
avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de
Asúa, que van iniciar el treball el 14 de juliol de 1931 i el van presentar el 18 d'agost, i el debat
va durar des del 27 d'agost fins a la promulgació el 9 de desembre.
Aquestes són les principals característiques de la constitució espanyola de 1931:
• República democràtica.
• Estat integral: terme nou i ambigu que pretenia aproximar els republicans unitaristes i
els federalistes.
• Sobirania popular.
• Sufragi universal masculí (el vot de les dones va ser aprovat en una llei posterior del
1932).
• Estat aconfessional: punt que comporta un debat intens en el moment de la seva
redacció, perquè els diferents partits polítics no es posaven d'acord.
• Parlament unicameral (congrés dels diputats).
• Drets fonamentals: novetat llei de divorci i matrimoni civil, inviolabilitat de domicili,
llibertat d'expressió, d'unió, d'associació.
• Possibilitat de socialitzar la propietat.
• Estat integral: una organització de l'estat basat en un model descentralitzat amb
regions que tenen una autonomia i altres integrades en un estat unitari.
Reformes:
En l'àmbit Educatiu. Azaña va substituir els mètodes i professors religiosos per partidaris
d'un ensenyament progressista. Unes altres, com la dissolució de la Companyia de Jesús o la
prohibició d'exercir l'ensenyament als ordes religiosos, van anar excessivament agressives i
van comportar un greu risc d'enfrontament entre l'opinió catòlica (majoritària a Espanya) i el

règim republicà. A més, a principis de 1933, s'obren a Espanya prop de 4.000 noves Escoles de
Primària, mostra de la inquietud pedagògica del nou govern (el projecte pretén seguir amb
d'altres per a cobrir les necessitats de l'Estat).
En a l'àmbit Agrari. Potser és la més important de les reformes intentades pel primer Govern
Republicà. El problema de la reforma del camp s'arrossegava des de feia diversos segles.
Extensos latifundis d'Extremadura i Andalusia esperaven remei. La base d'aquesta reforma
serà la distribució de la terra entre els arrendataris i jornalers, la qual cosa provocarà l'oposició
radical dels propietaris. El fracàs de l'aixecament monàrquic del General Sanjurjo (agost de
1932) va enfortir a Azaña que va aprofitar el moment per a aprovar la Llei de Bases de la
Reforma Agrària. La bona voluntat no va ser suficient i els problemes creats com la falta de
pressupost o les tensions creades per algunes ocupacions de terres van fer que la reforma no
tingués els resultats esperats.
En l'àmbit Territorial. El 9 de setembre de 1932, Manuel Azaña va forçar l'aprovació de
l'Estatut de Catalunya. En el seu defensa va pronunciar un dels seus més brillants discursos
que va aconseguir arrencar dels diputats el vot favorable a l'Estatut. Al País Basc no es va
aprovar l'Estatut gràcies a la divisió dels seus habitants.
Bienni negre:
El període és caracteritzat per la coalició governamental formada pels republicans d’Alejandro
Lerroux i els elements majoritaris en el parlament de la CEDA, que practicà una política
reformista de l’anterior legislatura de centreesquerra. Algunes de les lleis promulgades
anteriorment foren modificades, suspeses o anul·lades de fet. La reforma agrària fou
interrompuda, i una moderada reforma preconitzada pel ministre demòcrata-cristià, Manuel
Giménez Fernández, fou combatuda pels grans propietaris agrícoles. Molts salaris foren
reduïts a la quantia d’abans de la proclamació de la república i nombrosos camperols foren
acomiadats.

33.Compareu els resultats de les eleccions legislatives espanyoles del 1931 i del 1933, i
expliqueu les figures de TRES personatges polítics del període de la Segona República.
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la
Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials,
entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció
republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa,
s'incloïen el PSOE, els radicals de Lerroux, els radicalsocialistas, els progressistes (Dreta
Liberal Republicana) i l'Acció Republicana d'Azaña. La dreta antirepublicana concorria
dividida. Les eleccions van donar un triomf rotund a la Conjunció republicana-socialista. La
dreta i el centre republicans (amb l'excepció dels radicals) quedaven reduïts a un paper
testimonial, mentre que la dreta monàrquica sofria una derrota seriosa. Com a resultat la
majoria de les esquerres en el Parlament (agrupada entorn de socialistes, radicalsocialistes i
Acció Republicana, ja que radicals i progressistes van abandonar aviat la coalició) va donar lloc
al denominat "bienni reformista" entre els anys 1931 i 1933.
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona
República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals va haver sufragi universal
a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al
denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
Manuel Azaña Díaz va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-
1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República
Espanyola (1936-1939). Va ser un dels polítics i oradors més importants en la política
espanyola del segle XX, a més d'un notable periodista i escriptor.
José María Gil Robles i Quiñones va ser un polític i advocat espanyol, diputat en les Corts
republicanes entre 1931 i 1939, i ministre de la Guerra en 1935.
Presentat en les candidatures del Bloc Agrari, va ser elegit diputat en les primeres eleccions de
la Segona República, celebrades al juny de 1931, dos mesos després de la proclamació
d'aquesta. Va intervenir en les Corts Constituents, en les quals va destacar per la seva oposició

a la política religiosa del nou règim republicà des de la seva qualitat de membre de la comissió
redactora del projecte constitucional.
Indalecio Prieto Tuero (va ser un polític espanyol del Partit Socialista Obrer Espanyol
(PSOE), titular de les carteres ministerials d'Hisenda, Obres Públiques, Marina i Aire i Defensa
Nacional durant la Segona República. Exiliat a Mèxic després de la derrota republicana en la
Guerra Civil Espanyola, va exercir la presidència del PSOE entre 1948 i 1951.
Proclamada la Segona República el 14 d'abril de 1931, Prieto va ser posat al capdavant del
Ministeri d'Hisenda del Govern provisional presidit per *Niceto Alcalá-Zamora.
Com a ministre d'Hisenda, va signar el lliurament de la Casa de Camp a l'Ajuntament de
Madrid per a ús i gaudi dels seus veïns, i va haver de fer front a les repercussions de la crisi
internacional en l'economia espanyola, mantenint-se en una estricta ortodòxia liberal. Malgrat
tot va afrontar l'oposició dels empresaris, que desconfiaven d'ell, i la del Banc d'Espanya, que
es resistia a una major intervenció de l'Estat en aquest organisme.
34.Compareu el període del “bienni negre” o “bienni conservador” amb l’etapa

posterior a les eleccions de febrer del 1936, fins a l’esclat de la Guerra Civil.
El nou govern presidit per Alejandro Lerroux va iniciar la seva acció paralitzant una gran part
la reforma agrària: va fixar la devolució de terres a la noblesa, va anul·lar la cessió de propietats
mal conreades i va atorgar la llibertat total de contractació, mesura que va comportar una
baixada dels salaris dels jornalers. A més a més, s'enfrontà amb el govern de la Generalitat a
causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, la qual garantia als
pagesos rabassaires l'accés a la propietat de les terres que treballaven mitjançant el pagament
als propietaris d'uns tributs prèviament taxats pel govern. El gir conservador i l'obstrucció del
procés reformista endegat durant el bienni d'esquerres van tenir com a conseqüència una
radicalització del PSOE i de la UGT. La seva ala més esquerrana, liderada per Francisco Largo
Caballero, va proposar deixar de col·laborar amb les forces burgeses; va propugnar la revolució
social i es va apropar així a les posicions anarquistes; com a conseqüència d'això, es va produir
una proliferació de vagues i conflictes, sobretot l'any 1934.

A Astúries, els minaires van protagonitzar una revolució social, fruit de l'acord previ entre
anarquistes, socialistes i comunistes. Columnes de minaires armats van ocupar els pobles de
la conca, van prendre una gran part de les casernes de la guàrdia civil i van substituir els
ajuntaments per comitès revolucionaris, que van assumir el proveïment d'aliments, el
funcionament dels transports i el subministrament d'aigua i d'electricitat. Els minaires,
disposats a defensar la revolució, van posar setge a la ciutat d'Oviedo i van enfrontar-se amb
les forces de l'ordre.
Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar-hi des d'Àfrica la legió, comandada pel general
Francisco Franco. La resistència es va prolongar durant deu dies, però finalment la revolta va
ser vençuda. La repressió va ser molt dura.
Les conseqüències de la revolució d'octubre van ser notables. La CEDA va augmentar la seva
influència en el govern i es va mostrar partidària d'aplicar les condemnes de rigor i a procedir
a una reorientació de la política del govern. Es van tornar les propietats als jesuïtes i es va
nomenar José María Gil-Robles y Quiñones ministre de Guerra, i Francisco Franco, cap de
l'estat major. El juliol del 1935, la CEDA va presentar un projecte per modificar la Constitució
que recollia la revisió de les autonomies, l'abolició del divorci i la negació de la possibilitat
d'expropiar terres.
A la tardor del 1935 va esclatar una forta crisi de govern. El Partit Radical es va veure afectat
per un seguit d'escàndols de corrupció, com el cas de l'estraperlo i els casos de malversació de
fons per part de diferents polítics radicals (cas Nombela). Aquests escàndols van agreujar les
diferències a l'interior de la coalició governamental. Els radicals de Lerroux havien perdut la
legitimació per a governar i es feia imprescindible un relleu en el poder. Gil Robles va intentar
que el nomenessin president del govern per poder aplicar sense entrebancs el programa del
seu partit, però Alcalá Zamora s'hi va negar i, a la darreria del mes de desembre, va decidir
convocar noves eleccions legislatives per al febrer del 1936.
Manuel Azaña fou escollit nou president de la República i Casares Quiroga fou nomenat nou
cap de govern, del qual no van formar part els socialistes, perquè estaven dividits entre els
partidaris de Francisco Largo Caballero, aclamat com el Lenin espanyol i procliu a realitzar

una transformació revolucionària de la societat, i els socialistes moderats, partidaris
d'Indalecio Prieto, favorable a col·laborar amb els partits burgesos.
El nou president de la República, Azaña, un liberal partidari de la reforma gradual i del procés
democràtic, era odiat intensament per part de la dreta espanyola, que recordava la retallada
del pressupost de l'exèrcit i el tancament de l'acadèmia militar quan era ministre de guerra
(1931). A la dreta, el monàrquic José Calvo Sotelo va reemplaçar José María Gil-Robles com a
portaveu de la CEDA al Parlament. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la
Generalitat. El general Francisco Franco és destituït de la jefatura de l'estat major i enviat a les
Canàries, el general Manuel Goded és desplaçat i enviat a les Balears, i el general Emilio Mola
Vidal és destituït com a jefe superior de las fuerzas militares de Marruecos i és enviat a
Pamplona. D'aquesta manera, el nou govern pretenia dissuadir els militars de la temptativa
d'un cop d'estat
35.Expliqueu l’establiment de la Segona República a Catalunya, la Generalitat

provisional, l’elaboració i l’aprovació de l’Estatut d’autonomia, i la vida política fins a
la mort del president Macià.
En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a
Catalunya es formà un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana
i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932.
Arran de les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la
monarquia, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a
Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana com a Estat de la Federació
Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la Segona
República espanyola.
Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un
pacte amb els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer,
representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era
rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en recuperació del nom
medieval de la Diputació del General.

Aquesta Generalitat provisional, presidida pel mateix Francesc Macià i composta per un
consell o govern, una assemblea de representants dels municipis ( Diputació Provisional de la
Generalitat) i uns comissaris que, en qualitat de delegats del govern, s'encarregaven dels
serveis pertanyents a les suprimides Diputacions provincials de Girona, Tarragona i Lleida,
mentre que s'establia la seu de la Generalitat al Palau de la plaça Sant Jaume.
Els diputats catalans elaboraren un projecte d'Estatut a Núria aprovat en referèndum el 2
d'agost de 1931 i modificat i aprovat a les Corts Espanyoles el 9 de setembre de 1932.
Després del compromís de Macià amb els ministres del Govern provisional de la República,
fou aprovat un decret el 28 d'abril de 1931 pel Consell de Ministres que establia la composició
provisional de la Generalitat: un Govern provisional o Consell, format pel president i els
consellers; Diputació Provisional de la Generalitat, i uns comissaris delegats de la Generalitat
a les províncies de Girona, Lleida i Tarragona. L'avantprojecte fou acabat de redactar a l'hotel
de la vall de Núria el 20 de juny de 1931. Un dels principals punts de l'avantprojecte és que
aquest definia Catalunya com un Estat dins la República Espanyola; aquesta pretensió no fou
ben acceptada per la resta dels espanyols, motiu pel qual la clàusula quedà modificada,
definint-se Catalunya com una regió autònoma dins d'Espanya. En addició, també oferia la
possibilitat d'una futura autodeterminació per al poble català. A banda, l'Estatut donava a la
Generalitat una ampla llista d'atribucions fins llavors impensables, com foren competències en
el camp de l'educació i la sanitat, i la creació d'un tribunal de justícia català. Els tràmits
parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d'ambiciós i
excessivament pretensiós.
L'estatut fou aprovat en diferents fases. En primer lloc, fou aprovat per la Diputació
provisional, després per la Generalitat de Catalunya i, finalment, pels ajuntaments catalans,
que hi estigueren d’acord quasi unànimement en el plebiscit municipal del 26 de juliol de 1931.
Seguidament, el referèndum popular fou celebrat el 2 d'agost, hi participà al voltant d'un 75%
del cens electoral i obtingué un 99% de vots favorables. A més, fou recolzat per les dones amb
més de 400.000 signatures d'adhesió a l'estatut, ja que no podien votar segons la llei. L'11
d'agost la Generalitat va declarar oficial el projecte d'estatut i tot seguit fou portat a les Corts

per a la seva ratificació. El 13 d’agost Francesc Macià va fer el lliurament del projecte al
president del Govern provisional de la República, Niceto Alcalà-Zamora, i fou presentat a les
Corts el 18 d'agost.
D'aquesta manera, l'avantprojecte del primer estatut d'autonomia concedit a una regió
espanyola fou aprovat per àmplia majoria popular. Després d'un cop d'estat frustrat del general
Sanjurjo, les Corts generals aprovaren l'estatut català el 9 de setembre de 1932.
Vida política à[Contestar amb principals fets a Catalunya fins 1933]
36.Expliqueu la vida política i els conflictes que es van viure a la Catalunya autònoma
durant el 1934 i fins al 1936.
El 25 de desembre de 1933, a penes constituït el primer govern del bienni radical-cedista,
encapçalat per Alejandro Lerroux, es va produir la mort de Francesc Macià, que no va poder
recuperar-se d'una operació d'apendicitis. Companys apareixia com el successor natural del
president català, especialment després de l'expulsió del partit del grup de L'Opinió, que havia
tingut lloc al setembre i els membres del qual podien haver estat els seus rivals a l'hora de
liderar el partit i el govern català. Després de la seva presa de possessió, i a diferència del govern
sortint, va crear un govern de concentració republicana, en el qual participaven consellers no
només del seu partit, de la Va unir Socialista de Catalunya o de Acció Catalana Republicana,
sinó també del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, el partit creat pels dissidents de
L'Opinió. Dels set consellers de què constava el seu govern sol tres ocupaven el mateix lloc en
el govern presidit per Macià. Durant tot el seu mandat com a president, Companys presidiria
governs d'àmplia base política.
L’aplicació de la llei de conreus al 1934 es va donar per solucionar el contracte de rabassa
morta, aquest era un tipus de contracte emfitèutic pel qual un rabassaire podia conrear les
vinyes d'un propietari fins que el ceps morissin, uns 40 anys aproximadament. A partir, però,
de finals del s. XIX, l'epidèmia de la fil·loxera causà que els contractes s'acabessin en molt
menys temps, i els arrendataris, veient que el cultiu de la vinya no els era profitós, expulsaven
els rabassaires per cultivar-hi altres plantacions.

Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà
una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Amb
aquest objectiu, per exemple, s'establí que la durada mínima dels arrendaments havia de ser
de sis anys, i que el treballador de les terres tenia el dret d'adquisició d'aquestes mitjançant
l'abonament del seu valor al propietari.
D'altra banda, per evitar la confrontació amb els sectors més conservadors catalans, la llei li
féu concessions en determinats aspectes; de tal manera que per l'adquisició de les terres era
necessari haver-hi estat treballant per un període de 18 anys.
Com a resultat, la llei era massa moderada pels rabassaires, però a la vegada massa
revolucionària pels propietaris.
-Fets del 6 d’octubre: Va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya
contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president
Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent
secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la
suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol.
El govern espanyol va suspendre l'autonomia catalana indefinidament, i va sostreure-li les
competències d'ordre públic, justícia i ensenyament. Des del mateix 7 d'octubre la Generalitat
havia quedat intervinguda per l'autoritat militar nomenant governador de Catalunya i
president accidental de la Generalitat el coronel Francisco Jiménez Arenas.
Cent vint-i-nou ajuntaments governats majoritàriament per ERC foren dissolts i el governador
va nomenar interinament els polítics locals de la Lliga, el Partit Radical i la CEDA. La repressió
fou generalitzada: Es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat, l'edifici que
ocupava el Parlament va esdevenir caserna militar, es dissolgué el patronat de la Universitat
Autònoma, es prohibiren les activitats dels partits, els sindicats i les associacions catalanistes
i d'esquerres i es tancaren els seus locals.
La Llei de Contractes de Conreu fou derogada per les noves autoritats. En aquesta direcció es
van impulsar fins a 1.400 judicis contra rabassers i parcers per desnonar-los de les terres.

-Eleccions de 1936: El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres
que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a
enfrontar-se al Front Català d'Ordre. En el seu programa proclamà com a objectius, entre
d'altres, l'amnistia política i social dels empresonats per la seva participació en els fets del sis
d'octubre de 1934, el restabliment total del govern autònom de Catalunya, la vigència de
l'Estatut de Núria, l'acabament del traspàs de serveis i el restabliment de la llei de Contractes
de Conreu.
37.Expliqueu l’adveniment de la Segona República espanyola i el primer bienni

d’aquesta.
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o
república. La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions
industrials.
El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans
van sortir al carrer per demanar la proclamació de la República.
Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el
país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República. Immediatament es va
formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra,
que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931.
En aquest temps, aquest govern va iniciar les primeres reformes. Entre les seves accions, es
poden destacar:
- Una amnistia política per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
- Unes lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
- L'establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya.
- La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.
Els principis de la nova Constitució que va ser efectuada en 1931van ser:
– Consolidació de la democràcia: es reconeixia el sufragi universal masculí i femení i s'establia
la divisió de poders. El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el Consell de
Ministres i en el President de la República.

– Reconeixement d’alguns governs autònoms. L’Estat es configurava de forma integral, però
s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
– Aconfessionalitat de l’Estat. Es proclama la separació de l'Església i l'Estat.
– Drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades.
Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la
República.
-Bienni Reformista (1931-1933): El nou govern es va imposar modernitzar el país en un
sentit democràtic, laic i descentralitzat:
Reforma militar: Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit, elaborant una llei de retirs que va
possibilitar la jubilació de la meitat dels oficials; es va sotmetre l’exèrcit al poder civil; i es van
substituir els comandaments considerats contraris a la República.
Reforma religiosa i educativa: es va intentar disminuir la influència de l’Església i es va
promoure una educació pública laica. Reforma territorial: es va iniciar la descentralització de
l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la possibilitat d’elaborar estatuts
d’autonomia i crear governs autònoms. Reforma agrària: es va intentar posar fi al problema
del latifundisme i de l’atur dels jornalers, i incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos.
Però aquestes reformes no van satisfer gairebé ningú: els sectors conservadors s’hi van oposar
i els sectors obreristes i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d’alguns canvis. D'una
banda, el reformisme republicà es va trobar amb l’oposició dels grans propietaris agraris, la
jerarquia de l’Església catòlica, una part de l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.
-El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat pel govern.
- Les forces de la dreta es van reagrupar en la Confederación Española de Derechas
Autónomas.
- Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española.
- Els monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.
Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i un grup d'anarquistes van apostar per la
insurrecció armada. Hi va haver aixecaments (com el de Casas Viejas, Cadis, 1933).

Crisi del republicanosocialisme: En 1933 el Govern de Azaña va sucumbir a les pressions
externes i internes. El declivi va començar amb la insurrecció anarquista, que va desembocar
en la matança de Casas Viejas i va minar la credibilitat republicana. Van confluir les males
notícies sobre l'economia i l'atur amb l'ofensiva de les organitzacions patronals contra el
sistema corporatiu dels jurats mixtos, la irrupció del catolicisme com a moviment polític de
masses i l'assetjament del Partit Republicà Radical. Al setembre de 1933, com a conseqüència
de tot això i que Azaña va perdre la confiança d'Alcalá Zamora, els republicans d'esquerra i els
socialistes ja no estaven en el govern. La pressió dels catòlics de l'acabada de crear CEDA sobre
la Presidència de la República amb motiu del debat de la Llei de Congregacions va provocar al
juny de 1933 la primera crisi del govern de Azaña. El president Alcalá Zamora, catòlic, va
esperar fins a l'últim dia del termini legal per a sancionar la Llei de Congregacions, aprovada
per les Corts el 17 de maig però no promulgada fins al 2 de juny. L'endemà Alcalá Zamora li va
retirar la seva confiança al govern de Azaña i est va haver de dimitir. El president de la
República estava convençut que l'opinió pública s'estava inclinant cap a la dreta.

38.Expliqueu el període de la Segona República espanyola conegut com a “bienni

negre” o “bienni conservador”
El govern reformista va entrar en crisi per culpa de la repressió de Casas Viejas. Azaña va
presentar la seva dimissió i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts
i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.
Les eleccions van ser guanyades pels partits de dreta i de centre, i Alejandro Lerroux, del Partit
Radical, va ser elegit president amb el suport parlamentari de la CEDA.
El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra reformista del bienni anterior,
cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres.
El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a tres ministres de la
CEDA. Això va encendre l’esclat de revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya,
que van ser durament reprimides.
- A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
- A Catalunya, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció,
proclamant l’Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.
Fi del bienni negre: Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partit
Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves
eleccions al febrer de 1936.
- Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular.
- La dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española. El seu
programa pretenia modificar la Constitució en un sentit conservador.
Va guanyar les eleccions el Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat nou president de la
República.

39.Expliqueu el paper i la trajectòria d’Esquerra Republicana de Catalunya, de la Lliga

Catalana, de la Confederació Nacional del Treball i de la Federació Anarquista Ibèrica
durant la Segona República espanyola. Esmenteu el nom d’algun dirigent de cadascuna
d’aquestes forces.
-Esquerra Republicana de Catalunya: Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, ERC va
esdevenir el partit més votat a les eleccions municipals d'abril de 1931. Després de la victòria
Macià va proclamar la República Catalana, però aquest acte no era una proclamació
d'independència de Catalunya sinó la proclamació de la República, com va passar a altres
ciutats d'Espanya, i del nou règim català donat que un dels punts del pacte de Sant Sebastià
(1930) era l'autogovern per a Catalunya. Així es va redactar un Estatut d'Autonomia que
suposava el restabliment de la Generalitat de Catalunya, institució que a Macià dirigiria
inicialment.
-Lliga Catalana: El 1933, arran dels suggeriments de Francesc Cambó i Batlle que desitjava
tenir més influència a Madrid, la Lliga Regionalista adoptà el nom de Lliga Catalanista, quan
es va reestructurar com a partit i hi incorporà gent de la Dreta Liberal Republicana de
Catalunya i el sector més catòlic d'Acció Catalana que es negà a formar part del Partit Republicà
Català. Mostraren la seva fidelitat al nou règim sorgit de la Segona República Espanyola i
pretenien ser l'alternativa oposada a l'Esquerra Republicana de Catalunya, de cara a les
eleccions generals espanyoles de 1933, en les que van obtenir 413.700 vots i 24 escons al
Congrés dels Diputats. La Lliga intentà d'oposar-se a la deriva de la dreta espanyola cap a
posicions més filofeixistes, a la qual s'hi adherí bona part del seu sector agrarista, però no se'n
va sortir. No participà en els fets del sis d'octubre del 1934 i condemnà sense embuts la revolta,
però tot i que protestava tímidament contra la retallada de competències autonòmiques va
participar en els governs de la Generalitat intervinguda des d'abril de 1935 a gener de 1936.
L'esclat de la guerra civil espanyola de 1936-1939 la deixà en una situació ideològica
insostenible en el camp republicà, molts dels seus membres van ser perseguits sospitosos de
suport als rebels, i va desaparèixer. Molts dels seus dirigents se n'anaren a l'exili o, com
Francesc Cambó, donaren suport econòmic i ideològic a Francisco Franco perquè controlés el

desgavell social col·laborant amb l'Oficina de Propaganda i Premsa a París; d'altres s'amagaren
i es mantingueren al marge del conflicte.
-Confederació nacional del Treball: El 14 d'abril de 1931 el monarca Alfons XIII va fugir
i es va proclamar la Segona República Espanyola. Aquesta comptava en un inici amb el suport
per part de la CNT (Juan Peiró com a líder); suport que va anar disminuint entre 1931 i 1933
pels constants enfrontaments amb les autoritats republicanes en les successives vagues
sectorials i generals. Per aquell temps, el nucli principal de la CNT estava a Catalunya, però
anava guanyant importància a altres regions, com ara l'Aragó (on era majoritari per davant
d'UGT) o Andalusia. El bienni negre va suposar una etapa de clandestinitat que va atacar
profundament les bases de l'anarcosindicalisme a nivell de l'Estat espanyol. Es considera que
hi va haver fins a 30.000 empresonats. L'exitosa vaga de transports a Saragossa, continuada
en vaga general, que va durar més de dues setmanes, es va convocar unitàriament amb la UGT
el 1935. No obstant això, la col·laboració no va quallar en accions següents.
Les eleccions de 1936, després de l'ensorrada del govern de Lerroux, van col·locar en una
complexa situació la CNT. Les opinions dintre de l'organització es repartien entre el tradicional
abstencionisme, el fet de deixar via lliure als obrers per a votar, o directament a demanar el vot
per al Front Popular (aliança d'esquerres), ja que aquest tenia entre les seves promeses
electorals l'amnistia per als presos. Es considera que una part del creixement del Front Popular
va sobrevenir precisament pel vot llibertari.
-Federació Anarquista Ibèrica: Des de la seva fundació fins a l'adveniment de la dictadura
franquista té un paper important en el moviment obrer espanyol, sobretot a través de
l'anomenat lligam amb la CNT, és a dir la presència d'elements faistes en aquesta organització
anarcosindicalista. La intenció era que el sindicat no s'allunyés dels postulats àcrates.
D'aquesta manera, en la dècada de 1930 al sector faista de la CNT es va oposar al sector
trentista.
L'organització va basar-se en grups petits d'afinitat anarquista d'activistes autònoms. La FAI
va romandre com una organització secreta i il·legalitzada, fins i tot després del reconeixement

de la seva existència dos anys després de la seva formació. La seva naturalesa subreptícia fa
difícil jutjar l'extensió numèrica dels seus membres. S'estima que els membres de la FAI just
abans de la revolució social de 1936 rondava entre els 5.000 i 30.000. La quantitat de membres
es va incrementar dràsticament durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola.
La FAI va ser tàcticament revolucionària, amb accions que incloïen des dels robatoris de bancs
per a l'adquisició de fons, la constitució de biblioteques populars a l'organització de vagues
generals. Va donar suport als esforços en contra de la dictadura de Rivera i la monarquia, i el
1936, va contribuir a l'establiment del Front Popular a canvi de l'alliberament dels nombrosos
presos llibertaris.
40.Expliqueu el començament de la Guerra Civil i l’organització del poder a les dues

zones en què va quedar dividida Espanya, així com els conflictes interns que es van
viure a totes dues zones durant la guerra.
La Guerra Civil espanyola[n. 2] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte
bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les
organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser
un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil
van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que
s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla,
que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser
substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil,
facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals
mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.
-Bàndol Nacional: El bàndol revoltat, que es va dir a si mateix «bàndol nacional», va estar
organitzat entorn de part de l'alt comandament militar, institucionalitzat inicialment en la
Junta de Defensa Nacional substituïda després del nomenament de Francisco Franco com a
generalíssim i cap del Govern de l'Estat. Políticament, va estar integrat per la feixista Falange
Espanyola, els carlistes, els monàrquics alfonsins de Renovació Espanyola i gran part dels

votants de la CEDA, la Lliga Regionalista i altres grups conservadors. Socialment va ser donat
suport per aquelles classes a les quals la victòria en les urnes del Front Popular els va fer sentir
que perillava la seva posició; per l'Església catòlica, assetjada per la persecució religiosa
deslligada per part de l'esquerra res més esclatar el conflicte i per petits propietaris temorosos
d'una «revolució del proletariat» A les regions menys industrialitzades o primordialment
agrícoles, els revoltats també van ser donats suport per nombrosos pagesos i obrers de fermes
conviccions religioses.
Conflictes interns: Unificació de la Falange, en 1937, Franco, ja Generalíssim dels
exèrcits i proclamat Cap de l'Estat Espanyol, cerca una organització que li permeti fer-se també
amb el poder polític i perpetuar el seu lideratge una vegada acabada la guerra. Aprofitant les
lluites i enfrontaments en la seva cúpula, va decretar la seva unificació amb el moviment
carlista, formant així Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS (FET i de les JONS),
passant a erigir-se en el seu cap suprem.
-Bàndol republicà: El bàndol republicà va estar constituït entorn del Govern, format pel
Front Popular, que al seu torn es componia d'una coalició de partits republicans —Esquerra
Republicana i Unió Republicana— amb el Partit Socialista Obrer Espanyol, a la qual s'havien
sumat els marxistes-leninistes del Partit Comunista d'Espanya i el *POUM, el Partit
Sindicalista d'origen anarquista i a Catalunya els nacionalistes d'esquerra encapçalats per
Esquerra Republicana de Catalunya. Era donat suport pel moviment obrer i els sindicats UGT
i CNT, els quals també perseguien realitzar la revolució social. També s'havia decantat pel
bàndol republicà el Partit Nacionalista Basc, quan les Corts republicanes estaven a punt
d'aprovar l'Estatut d'Autonomia per al País Basc.
Conflictes interns: Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre
el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de
Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians
de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents
morts i més de mil ferits. A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec
de l'ordre públic i la Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen

també l'inici de la sortida d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions
republicanes, cada cop més controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE.
El cop de Casado va constituir un dels últims actes de la Guerra Civil espanyola. El cop
d'Estat, que es va iniciar el 5 març de 1939, va estar encapçalat pel coronel Segismundo Casado,
cap de l'Exèrcit del Centre, i va rebre el suport de totes les forces polítiques de la zona
republicana que advocaven per posar fi a la guerra civil, ja que la consideraven completament
perduda, i entre les quals es trobaven els socialistes "antinegrinistes" encapçalats a Madrid per
Julián Besteiro, els anarquistes i els republicans d'esquerra.
41.Expliqueu les fases militars de la Guerra Civil espanyola.

A finals de 1936 la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir
diferents episodis:
– L’avanç cap a Madrid (novembre de 1936). L’estratègia dels sublevats era avançar des del
sud cap a Madrid i prendre la capital. Els intents successius van fracassar i van canviar de front.
– La Batalla del Nord (abril-octubre de 1937). L'aviació alemanya va produir el bombardeig de
Guernika i l'exèrcit franquista va ocupar Bilbao i altres zones del nord d’Espanya (Santander i
Astúries).
– La Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938). El 1938, les tropes sublevades van avançar
sobre Aragó i van arribar al Mediterrani per la zona de Castelló., deixant Catalunya aïllada. Per
impedir el progrés dels sublevats, el govern de la República va concentrar les seves forces a la
Batalla de l’Ebre, però, després de durs combats, els republicans es van haver de replegar.
– El final de la guerra (febrer-abril de 1939). Després de l'ocupació de Catalunya (desembre-
febrer 1939), només resistien Madrid i la zona centre. Un cop d’Estat va crear una junta a
Madrid, que va intentar sense èxit negociar amb Franco. La guerra es va acabar l’1 d’abril.

42.Expliqueu TRES fets bèl·lics que s’esdevingueren a Catalunya durant la Guerra

Civil: ofensives, batalles i bombardejos, entre d’altres.
• La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els
exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938,[9] a les acaballes de la Guerra
Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern
republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van
viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van
amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes.
• L'Ofensiva d'Aragó va ser una important campanya militar de la Guerra Civil Espanyola
iniciada a penes tres setmanes després de la fi de les hostilitats de la Batalla de Terol i
duta a terme per les tropes de l'Exèrcit Franquista.
L'ofensiva va començar el 7 de març amb una profunda penetració en la rereguarda
republicana i per al 19 d'abril es podia donar per conclosa, després de l'arribada de
l'Exèrcit Franquista al Mar Mediterrani i l'aïllament de Catalunya. Aquesta campanya
va copejar de ple a les forces republicanes de l'Exèrcit de l'Est, que va sofrir greus

pèrdues en homes i equip. A més de dividir en dos el territori republicà, va provocar
una greu crisi interna del Govern Negrín i la caiguda del Ministre de Defensa Nacional,
Indalecio Prieto, acusat de derrotisme. En aquell moment va semblar que estava
pròxim el final de la guerra, donada la gravetat de la derrota republicana.
• Bombardejos aeris de Barcelona al març de 1938 que van ser ordenats pel dictador
feixista italià Benito Mussolini sense consultar amb el "Generalísmo" Franco, encara
que no era la primera vegada que les forces italianes actuaven sense comptar amb
l'autorització expressa dels militars revoltats. L'ordre de l'atac la va rebre el general cap
de l'Aviació Legionària a Balears, en la nit del 16 de març.
43.Expliqueu els aspectes principals de la vida a Catalunya durant la Guerra Civil

esmentant els fets polítics, les qüestions econòmiques i de subministraments, les
col·lectivitzacions i els refugiats, entre altres aspectes.
Les rereguardes van haver de patir els efectes de la guerra i a la zona republicana, a més, les
conseqüències de la derrota.
Entre les alteracions de la vida quotidiana durant la guerra cal destacar:
- La manca d'aliments, que va provocar fam, desnutrició, mercat negre, etc.
- El bloqueig de l'activitat econòmica: manca de diner en circulació, encariment dels preus,
treball obligat de les dones (per la manca d'homes), etc.
- Danys colaterals de la guerra: bombardeigs, destrucció, mortalitat, construcció de refugis,
etc.
- Els efectes demogràfics: augment de la mortalitat, descens de la natalitat, moviments de la
població (refugiats, exiliats), etc.
- La repressió politicosocial: assassinats i persecució, patrulles, venjances personals, etc.
44.Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des de l’inici fins als Fets de Maig del 1937,
incloent-hi també aquests darrers.
A Barcelona, el cop va ser liderat pel general Manuel Goded, però l'oposició armada dels
militants de sindicats i partits d'esquerra i la decisiva intervenció de la Guàrdia Civil va

propiciar el fracàs de la rebel·lió. A partir d'aquest moment, Catalunya quedaria dins el sector
no controlat pels revoltats i sota la teòrica autoritat del govern republicà.
El desenvolupament de la guerra a Catalunya es va caracteritzar en una primera fase per una
situació de doble poder: el de les institucions oficials (la Generalitat i el Govern republicà)
d'una banda, i el de les milícies populars armades coordinades per un Comitè Central de
Milícies Antifeixistes de Catalunya per un altre. Es va desencadenar una onada de repressió
contra els sectors als quals es considerava afins als revoltats, principalment religiosos catòlics
i simpatitzants de la Lliga Catalana. La poc coordinada acció militar es va encaminar en dues
direccions: una ofensiva contra l'Aragó controlat pels revoltats, que només va permetre
estabilitzar el front durant un temps, i un fracassat intent de conquerir Mallorca.
Amb l'avanç de la guerra es van produir també greus enfrontaments entre les organitzacions
que volien donar prioritat a la revolució social, principalment la CNT i el Partit Obrer
d'Unificació Marxista, i els qui consideraven prioritari dirigir els esforços al front bèl·lic i
mantenir el suport dels sectors moderats. Aquest segon sector l'integrava al govern republicà,
el PSUC, Esquerra Republicana de Catalunya i altres partits. L'enfrontament va culminar en
les jornades de maig de 1937, durant les quals ambdós bàndols es van enfrontar amb les armes.
Els Fets de maig del 1937 foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de
1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport
de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el
suport del POUM. Els enfrontaments van acabar amb uns cinc-cents morts i més de mil ferits.
A partir d'aquell moment el govern de la República es va fer càrrec de l'ordre públic i la
Generalitat va perdre les seves atribucions. Els Fets de Maig indiquen també l'inici de la sortida
d'anarquistes i comunistes trotskistes de les institucions republicanes, cada cop més
controlades pels comunistes estalinistes del PSUC i el PCE.
45.Expliqueu la Guerra Civil a Catalunya des dels Fets de Maig del 1937 (sense explicar-
los) fins que es va completar la conquesta franquista de tot el territori català.
La victòria del bàndol governamental (en els fets de maig) va suposar una major integració dels
anarcosindicalistes en la disciplina de l'Exèrcit Popular de la República i l'eliminació (fins i tot

física) del POUM, incòmode rival comunista per al PCE i el PSUC (i dominat pels prosoviètics).
Tampoc va ser bona la col·laboració entre la Generalitat dirigida per Companys i el govern
republicà a causa del desig d'aquest de centralitzar el comandament bèl·lic i a la tendència
d'aquella a excedir les seves competències estatutàries.
La rereguarda catalana va conèixer freqüents bombardejos de l'aviació italiana, com per
exemple el Bombardeig de Barcelona (març de 1938), entre els dies 16 i 18 de març, que va
causar un miler de morts, o el de Granollers, del dia 31 de maig que va ocasionar més de dos-
cents morts.
Finalment l'exèrcit rebel va trencar en dos el front republicà en ocupar Vinaròs, el que va aïllar
a Catalunya de la resta del territori republicà (constituït ja només per València i la zona
central). La derrota dels exèrcits republicans a la batalla de l'Ebre va permetre l'ocupació de
Catalunya per les tropes encapçalades pel general Franco entre 1938 i 1939. La victòria total
del Generalísimo va suposar la fi de l'autonomia catalana i l'inici d'una llarga dictadura.
[completar con vida a Catalunya pregunta 43]
46.Expliqueu raonadament la importància de la batalla de l’Ebre en la Guerra Civil.

Expliqueu el final de la guerra a Catalunya fent referència al pas de la frontera francesa
i a l’inici de l’exili.
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits
franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que
esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del
Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de
forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers
d'homes.
L'ofensiva de l'exèrcit republicà s'inicia la matinada del 25 de juliol de 1938 amb el creuament
del riu Ebre per tres zones diferents. Les zones de Mequinensa, al nord, i Amposta, al sud, no
obtingueren èxit; només per la zona central s'aconseguí avançar i establir un front d'uns 35
quilòmetres, entre Faió i Xerta. El general Franco va centrar ràpidament el focus bèl·lic en
aquest punt, on els republicans lluitaven d'esquena al riu. A la serra de Pàndols i a la Cavalls

els republicans intentaren resistir, però les tropes nacionals comptaven amb més i millor
artilleria i aviació i anaren recuperant territori. El 16 de novembre de 1938 les darreres tropes
republicanes creuaven de nou el riu Ebre i retornaven a les posicions inicials.
Fou la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), de degast (amb un gran
nombre de baixes) i, sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part
del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern; de fet, al cap de 35 dies, el 23 de
desembre, Franco donava inici a l'ofensiva sobre Catalunya davant un exèrcit desorganitzat i
una població desmoralitzada. El 26 de gener les tropes franquistes entraven a Barcelona.
Després de la derrota republicana, la guerra es va convertir en un continu avanç dels
franquistes que prenen Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de març de 1939. Així, doncs,
la derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la República. Dels prop de cent mil soldats
que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans pèrdues materials,
l'exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de la guerra. El desenllaç de la guerra s'havia decidit
a l'Ebre. No debades, després d'aquesta derrota de l'exèrcit republicà, el destí de Catalunya i
de la República estava dat i beneït. L'ocupació del Principat, amb unes defenses debilitades i
una rereguarda afamada i desmoralitzada, només era qüestió de poc temps per a la maquinària
de guerra franquista, reforçada per la legió Còndor de l'Alemanya de Hitler i el Corpo Truppe
Volontarie de la Itàlia de Mussolini.
Es va donar un èxode d’un enorme contingent de tropes i població civil que, després de diversos
dubtes, serà autoritzat a creuar la frontera francesa i serà confinat a camps de concentració
improvisats a les platges de la zona de Perpinyà, com Argelers-sur-Mer, entre d’altres.
47.Expliqueu UN dels dos conflictes interns següents que s’esdevingueren durant la

Guerra Civil: els Fets de Maig del 1937 o la unificació de falangistes i carlins del mes
d’abril del mateix any. Expliqueu també l’etapa final de la guerra, des del gener fins a
l’abril del 1939.
Negrín va optar per resistir «pam a pam» en espera de l'esclat de la imminent Guerra Mundial:
va sortir per la frontera de Catalunya (9 de febrer) però va tornar l'endemà amb avió a Alacant
amb la intenció de reactivar la guerra.

El 4 de març de 1939 es va produir el «cop d'estat» de Casado, cap de l'exèrcit de Madrid, qui
deposava al govern de Negrín i va iniciar converses secretes amb Franco per a la seva rendició,
creient que ell i els seus seguidors conservarien les seves ocupacions Juan Negrín va fugir a
Tolosa de Llenguadoc amb vaig donar govern i des d'allí a Londres i París, on va romandre fins
a l'ocupació nazi. Franco va exigir la rendició sense condicions i va assegurar la repatriació de
Casado, qui, al costat d'un grup de 164 homes i 20 dones, va ser traslladat a Marsella.
Madrid va caure definitivament el 28 de març de 1939. Després de conèixer-se la notícia es van
rendir les últimes places republicanes: Jaén, Ciudad Real, Albacete, València, Murcia i,
finalment, Alacant.
L'1 d'abril, Franco va redactar l'últim part de la guerra anunciant la victòria de les seves tropes.
S'havia acabat la Guerra Civil i començaven els durs anys de la postguerra. Per part seva,
Negrín, exiliat a Mèxic i després a França, va continuar sent president en la República
espanyola en l'exili fins a 1946.
[Fets contestats en preguntes anteriors]
48.Expliqueu les diferents fases de l’ocupació franquista de Catalunya, abans i després

de la batalla de l’Ebre, i expliqueu també aquesta darrera. Feu esment de la supressió
de l’Estatut d’autonomia i dels inicis de la repressió franquista a Catalunya durant la
Guerra Civil.
La batalla de Terol va deixar exhaust l'exèrcit republicà, mentre que Franco planteja una
ofensiva al llarg de tot el front d'Aragó per poder arribar al mar Mediterrani i dividir en dos les
zones controlades pel govern republicà. Amb aquesta fita va concentrar bona part de les seves
tropes -uns 100.000 homes, prop d'un miler d'avions, 200 tancs i 150 peces d'artilleria- i el dia
9 de març iniciava l'atac generalitzat en tota la línia de front. L'efecte va ser fulminat: el 3 d'abril
les tropes nacionals van ocupar la ciutat de Lleida i Gandesa. Al cop de pocs dies conquerien
Balaguer, Tremp i Camarasa, ocupaven les centrals hidràuliques del Pirineu, i pel sud
arribaven a la Mediterrània on ocupaven 60 quilòmetres de costa. L'ofensiva havia situat el
front de guerra en els rius Segre i Ebre, havia deixat Catalunya aïllada de les zones sota control
republicà i va permetre que Franco, el 5 d'abril de 1938, adoptés la seva primera acció

simbòlica: publicar el decret pel qual es derogava l'Estatut d'Autonomia. A mitjan abril,
Amposta va ser conquerida, mentre que el bloqueig marítim dels italians i els bombardejos
sovintejaven.
Després de la derrota republicana a l’Ebre, la guerra es va convertir en un continu avanç dels
franquistes que prenen Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de març de 1939. Així, doncs,
la derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la República. Dels prop de cent mil soldats
que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegim les grans pèrdues materials,
l'exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de la guerra. El desenllaç de la guerra s'havia decidit
a l'Ebre. No debades, després d'aquesta derrota de l'exèrcit republicà, el destí de Catalunya i
de la República estava dat i beneït. L'ocupació del Principat, amb unes defenses debilitades i
una rereguarda afamada i desmoralitzada, només era qüestió de poc temps per a la maquinària
de guerra franquista, reforçada per la legió Còndor de l'Alemanya de Hitler i el Corpo Truppe
Volontarie de la Itàlia de Mussolini.
La repressió franquista començava tan bon punt l’exèrcit de Franco ocupava una ciutat, darrere
els militars prenien posicions els membres de l’Auditoría de Guerra del Ejército de Ocupación,
organisme encarregat de dotar d’aparença legal la repressió exercida com a extermini del
contrari, fent servir el consell de guerra com a instrument, sense cap garantia per a la part
jutjada (desembocant en la confisca de bens, afusellaments, presó, etc.)
49.Expliqueu la situació a Catalunya durant la Guerra Civil. Feu esment de l’etapa

revolucionària, de les col·lectivitzacions, de l’economia de guerra, del problema dels
refugiats i de les condicions de vida a la rereguarda.
Durant la major part de la Guerra Civil espanyola, Catalunya va ser el major bastió de
l'anarcosindicalisme i on es va desenvolupar amb més profunditat la revolució social que va
tenir lloc en la rereguarda republicana després de l'esclat de la guerra i que va instaurar un
tipus de societat anarcosocialista.
Les milícies confederals van ser una milícia popular, organitzada durant la Guerra Civil
espanyola per la CNT i FAI, que va tenir un important paper en la Guerra Civil i la Revolució
Espanyola de 1936. Després de l'alçament de l'exèrcit del 18 de juliol de 1936 es van formar, en

les zones on va fracassar la sublevació, grups armats de voluntaris civils organitzats pels partits
polítics i els sindicats que es van unir a les restes de les unitats regulars de l'exèrcit i les forces
de seguretat estatals que van romandre fidels a la República.
El 1936, el principal moviment anarquista, CNT-FAI, va decidir, després de diverses negatives,
col·laborar amb el govern català (Generalitat) de Lluís Companys. En el Govern d'Espanya van
estar al seu torn, Joan García Oliver va esdevenir Ministre de Justícia (que va abolir els
honoraris jurídics i va destruir els expedients penals), Diego Abad de Santillán va esdevenir
Ministre d'Economia, i Federica Montseny va esdevenir Ministra de Salut, per a anomenar uns
pocs casos. Durant la Guerra Civil espanyola, molts anarquistes fora d'Espanya van criticar a
la CNT-FAI per entrar en el govern i comprometre's amb elements comunistes en el bàndol
republicà. De fet, durant estos anys, el moviment anarquista a Espanya va renunciar a molts
dels seus principis bàsics, no obstant això, dins d'Espanya es va considerar que es tractava d'un
ajust temporal, i que una vegada que Franco fóra derrotat, tornaria a la seua manera llibertària.
La col·lectivitat, a Espanya, era cada una de les institucions economicosocials que inspirades
en els principis anarcosocialistes es van formar durant la situació revolucionària que va
acompanyar a la guerra civil en diversos punts de la geografia espanyola. Dos dels casos més
coneguts van ser les empreses col·lectivitzades en la ciutat de Barcelona i les col·lectivitats
agràries d'Aragó. A Barcelona les col·lectivitats van exercir un paper empresarial semblant a
les cooperatives d'autogestió. Serveis de la ciutat com els transports urbans van ser gestionats
per col·lectivitats, fins i tot llocs com hotels, barberies, i restaurants van ser col·lectivitzats i
administrats pels seus treballadors.
[Completar condicions de vida amb pregunta 43]

50.Expliqueu quins suports internacionals van rebre els dos bàndols enfrontats en la
Guerra Civil i la importància que van tenir. Expliqueu DUES batalles de la Guerra Civil
i valoreu la transcendència que van tenir.
Les ajudes en homes al bàndol revoltat es van materialitzar en la Legió Còndor alemanya (uns
6.000 homes) i el Corpo di Truppe Volontarie italià (un màxim de 40.000), més un contingent
de combatents portuguesos denominats Viriatos. Perquè no hi hagués dubte del seu
compromís amb la causa del bàndol revoltat, el 18 de novembre de 1936 (en plena batalla de
Madrid), Itàlia i Alemanya van reconèixer oficialment al general Franco i a la seva Junta
Tècnica de l'Estat com el govern legítim d'Espanya, i van nomenar ambaixadors a Roberto
Cantalupo i a Wilhelm von Faupel, respectivament, que van presentar les seves cartes
credencials al "Cabdill" a Burgos.
En el cas governamental els combatents estrangers van tenir una organització general que va
donar lloc a les Brigades Internacionals (per les quals passaria també un total aproximat de
40.000 homes).El material de guerra que la República va rebre va ser essencialment soviètic
(1100 avions, 300 carros de combat, 1500 canons), amb algunes petites partides franceses,
d'artilleria o avions, i fusells i munició mexicans.
Batallas:
Campaña del Norte: Franco decidió cambiar el enfoque de la guerra hacia el norte a finales
de marzo de 1937. Esta decisión implicó un cambio en sus objetivos, pero esta estrategia crítica
condujo a su ejército a ganar Vizcaya, Santander y Asturias entre abril y octubre, cambiando
por completo el equilibrio inicial de las fuerzas establecidas en julio de 1936.
La Batalla de Belchite: El ejército republicano falló en sus intentos de capturar a Brunete,
por lo que decide probar una nueva serie de ofensivas para frenar el avance nacionalista en el
norte del País. Una nueva campaña, por lo tanto, fue planeada por Aragón.

51.Expliqueu les característiques de la repressió franquista en general i de la repressió

específica contra Catalunya durant la dictadura.
Per a imposar la dictadura, el règim de Franco va efectuar una repressió sistemàtica a tots els
nivells, començant per la confiscació de pisos de famílies republicanes i continuant per les
depuracions, detenció i càstig de totes aquelles persones sospitoses d'estar en contra de la
dictadura, fins i tot dels soldats que havien de fer el servei militar en l'exèrcit franquista.
Els informes elaborats durant els primers anys del franquisme demostren que la repressió del
règim podia afectar a tothom i incloïa tots els aspectes de la vida diària de les persones, fins i
tot aquells més íntims. Era una espessa xarxa d'informes i denúncies en què participaven
l'exèrcit, la policia, la Guàrdia Civil, Falange, l'Ajuntament i la Guàrdia Urbana.
Els informes i les denúncies servien per a executar tota classe de represàlies, i també de prova
acusatòria en els judicis civils o consells de guerra sumaríssims que podien comportar anys de
presó, i fins i tot la pena de mort per a l'acusat. A Manresa, un dels llocs on s'efectuaven aquests
judicis era el saló d'actes de l'actual institut d'ensenyament Lluís de Peguera.
Durant els primers anys de la dictadura, una vegada acabada la guerra, Franco fa executar en
qualsevol part de l'Estat espanyol unes 30.000 persones. Almenys 28 d'elles eren de Manresa,
sense comptar les víctimes mortals que va provocar l'ocupació de la ciutat. El propi general
Franco donava personalment el seu vist-bo, l'assabentat, en les sentències de mort.
El govern franquista va imposar una espanyolització en tots els àmbits de la vida oficial i
quotidiana. El que va implicar una sistemàtica persecució contra la llengua catalana, amb la
voluntat de fer-la desaparèixer.
política premeditada d'anihilació de la personalitat nacional de Catalunya, que la seva més
viva expressió popular resultava ser la llengua. Un exemple d'això és la prohibició, controlada
per Falange, de representar obres teatrals en català o bé l'obligació de retolar en castellà els
noms de tots els establiments industrials i comercials, la qual cosa implicava denegar la petició
del propietari del cafè "Els Tranquils" de poder mantenir escrit d'aquesta manera el nom del
seu negoci.

Punt i a part mereix, l'any 1940, la circular del Govern Civil de Barcelona sobre "L'ús de
l'idioma nacional en tots els serveis públics", en què es proclama l'espanyol com a única llengua
vàlida per a la vida pública i la destitució de tots aquells funcionaris que no utilitzessin
exclusivament el castellà. La resolució va comportar que tots els funcionaris haguessin de
signar l'assabentat d'aquest document, la qual cosa els obligava a atendre el públic sempre en
castellà. En cas contrari, serien immediatament destituïts.
52.Expliqueu què va suposar la implantació del règim franquista a Catalunya des dels
punts de vista polític, econòmic i cultural.
Supressió de les institucions polítiques catalanes i la reimplantació de les estructures
provincials, es va produir la imposició del partit únic, i, en general de totes les institucions i
organismes del “Nuevo Estado”.
La solució que va donar el règim franquista a la penúria econòmica va estar marcada pel model
creat a la Itàlia mussoliniana i consolidat a l'Alemanya d'Hitler: l'autarquia, una política
econòmica basada en la cerca de l'autosuficiència econòmica i la intervenció de l'estat.
L'intervencionisme de l'Estat es va estendre per gran part de l'economia nacional. L'Estat va
fixar els preus agrícoles i va obligar els pagesos a lliurar els excedents de les seves collites. Es
va crear l'Institut Nacional d'Indústria (INI) en 1941 per a millor control de l' indústria
espanyola i es va establir un rígid control del comerç exterior.
[Cultural contestat en pregunta 51]

53.Expliqueu la primera política econòmica que el franquisme va aplicar i els efectes

que va tenir a Catalunya.
[Política econòmica contestada en la pregunta 52àAutarquia]
Un dels efectes de l’aplicació d’aquesta primera política econòmica franquista va ser la
“necessitat” de vies paral·leles per que el poble es pogués abastir, la principal d’aquestes vies
es va conèixer com a estraperlo. El terme estraperlo és usat a Espanya per a referir-se al comerç
il·legal de béns sotmesos a algun tipus d'impost o taxa per l'Estat. Per extensió, és una activitat
irregular o intriga d'algun tipus, i s'usa com a sinònim de mercat negre. A qui practica
l'estraperlo se'n diu «estraperlista». A partir d'aquest escàndol la paraula estraperlo ha quedat
com a sinònim de tripijoc, intriga o negoci fraudulent. Així, per extensió, es va denominar
també estraperlo, durant la postguerra espanyola, al comerç il·legal (mercat negre) dels articles
intervinguts per l'Estat o subjectes a racionament (decretat pel règim de Franco des de 1936
fins a 1952), rebent l'apel·latiu de «estraperlistes» els que es dedicaven a tal comerç.
54.Expliqueu les característiques i la política exterior del règim franquista fins al 1945.
Règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya és anomenat com a tal la ideologia en
què es basà (ideologia franquista). Basat en el lideratge del general Francisco Franco
Bahamonde, el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil espanyola. El seu
poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del
partit únic (únic partit denominat Movimiento Nacional, que estava format per la Falange
Española Tradicionalista y de las JONS), el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit. Les corts
franquistes no van tenir iniciativa legislativa, perquè Franco concentrava el poder executiu i el
legislatiu en un govern altament centralitzat. Es trencava així el principi de separació de poders
propi d'un règim democràtic.
La política exterior franquista fins 1945 es sol dividir en dues etapes. La primera (1939-1942)
va estar caracteritzada per l'alineament de la Dictadura de Francisco Franco amb les potències
de l'Eix, i la segona (1942-1945, enviant recursos com per exemple “La división azul”) per la
neutralitat forçada per la pressió dels aliats i per la necessitat del general Franco de sobreviure
a la derrota de la Itàlia feixista i de l'Alemanya nazi. Acabada la Segona Guerra Mundial la

propaganda franquista va enaltir la figura del general Franco, presentant-lo com a «Cabdill de
la Pau», i va difondre el mite que es mantindria durant els trenta anys següents que Franco
havia salvat a Espanya de la guerra.

Preguntes Tema Historia PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Preguntes Tema Historia PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Propuesta de respuesta a preguntas

Restauración-Segunda República-Guerra Civil-Franquismo

2.EXPLIQUEU LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ FINS AL 1898. .................................. 7

L’INICI D’AQUESTA ETAPA FINS AL 1898.......................................................................................................... 9

4.COMENTEU L’OPOSICIÓ AL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ FENT REFERÈNCIA AL CARLISME, AL

REPUBLICANISME I A L’OBRERISME FINS AL 1898. ........................................................................................ 10

5.EXPLIQUEU EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ. FEU REFERÈNCIA A LES

6.EXPLIQUEU L’ADVENIMENT DEL RÈGIM DE LA RESTAURACIÓ, EL PAPER QUE HI VA TENIR ANTONIO

8.COMPAREU EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ I DELS PROCESSOS ELECTORALS

CORRENTS IDEOLÒGICS I ACTUACIONS QUE VA TENIR FINS AL 1898. ............................................................ 13

ONLINE CENTRO DE FORMACIÓN © 1

10.EXPLIQUEU LES CARACTERÍSTIQUES DE LA INDÚSTRIA CATALANA, TENINT EN COMPTE ELS TIPUS DE

L’ASSOCIACIONISME OBRER, DES DE L’INICI DE LA RESTAURACIÓ FINS AL 1898. ........................................... 13

DEL REGENERACIONISME, EL REPUBLICANISME, LA SOLIDARITAT CATALANA I LA SETMANA TRÀGICA. ........ 18

QUINES CONSEQÜÈNCIES VAN TENIR. FEU REFERÈNCIA AL REGENERACIONISME, EXPLIQUEU EN QUÈ VA

PARTITS DINÀSTICS O TRADICIONALS, DEL REGENERACIONISME I DE LES FORCES D’OPOSICIÓ AL SISTEMA

18.DIGUEU EN QUÈ VA CONSISTIR EL REGENERACIONISME I EXPLIQUEU TRES DE LES PROPOSTES DE

REFORMA QUE ES VAN FER ENTRE EL 1898 I EL 1914. ................................................................................... 21

19.EXPLIQUEU L’EVOLUCIÓ DE LA VIDA POLÍTICA A CATALUNYA ENTRE EL 1898 I L’ESCLAT DE LA SETMANA

TRÀGICA (1909), I EXPLIQUEU AQUEST ESDEVENIMENT................................................................................ 21

QUÈ VAN SER LA UNIÓ CATALANISTA I LES BASES DE MANRESA. .................................................................. 21

ONLINE CENTRO DE FORMACIÓN © 2

DRET CIVIL CATALÀ. ...................................................................................................................................... 23

DOCTRINALS QUE REDACTAREN. .................................................................................................................. 25

L’APROVACIÓ DE LES BASES DE MANRESA, I EXPLIQUEU-LES. ....................................................................... 26

24.EXPLIQUEU QUÈ VA SER LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA, COM ES VA CREAR, L’OBRA QUE

DESENVOLUPÀ I COM ACABÀ. ...................................................................................................................... 26

25.EXPLIQUEU EL CATALANISME PROGRESSISTA AL SEGLE XIX. DESTAQUEU-NE LA FIGURA DE VALENTÍ

DE GREUGES, EXPLICANT QUÈ VA SER AQUEST ÚLTIM. ................................................................................. 27

26.EXPLIQUEU EL CATALANISME CATÒLIC CONSERVADOR I ESMENTEU-NE EL REPRESENTANT PRINCIPAL;

27.EXPLIQUEU RAONADAMENT DUES DE LES DIFERÈNCIES ENTRE EL CATALANISME CONSERVADOR I EL

SOCIAL I POLÍTICA DE CATALUNYA FINS AL 1923. .......................................................................................... 30

31.EXPLIQUEU L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA DEL 1932 I L’OBRA LEGISLATIVA I DE GOVERN DE

LA GENERALITAT DE CATALUNYA DURANT LA SEGONA REPÚBLICA. ............................................................. 34

ONLINE CENTRO DE FORMACIÓN © 3

D’AQUESTES REFORMES FINS A L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL. .................................................................... 35

ELECCIONS DE FEBRER DEL 1936, FINS A L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL. ....................................................... 38

35.EXPLIQUEU L’ESTABLIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA A CATALUNYA, LA GENERALITAT PROVISIONAL,

L’ELABORACIÓ I L’APROVACIÓ DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA, I LA VIDA POLÍTICA FINS A LA MORT DEL

PRESIDENT MACIÀ. ....................................................................................................................................... 40

DURANT EL 1934 I FINS AL 1936. ................................................................................................................... 42

37.EXPLIQUEU L’ADVENIMENT DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA I EL PRIMER BIENNI D’AQUESTA. ..... 44

38.EXPLIQUEU EL PERÍODE DE LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA CONEGUT COM A “BIENNI NEGRE” O

39.EXPLIQUEU EL PAPER I LA TRAJECTÒRIA D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA, DE LA LLIGA

CATALANA, DE LA CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL I DE LA FEDERACIÓ ANARQUISTA IBÈRICA

DURANT LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA. ESMENTEU EL NOM D’ALGUN DIRIGENT DE CADASCUNA

D’AQUESTES FORCES. ................................................................................................................................... 48

ZONES DURANT LA GUERRA. ........................................................................................................................ 50

41.EXPLIQUEU LES FASES MILITARS DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA. ......................................................... 52

OFENSIVES, BATALLES I BOMBARDEJOS, ENTRE D’ALTRES. ........................................................................... 53

ONLINE CENTRO DE FORMACIÓN © 4

ELS FETS POLÍTICS, LES QÜESTIONS ECONÒMIQUES I DE SUBMINISTRAMENTS, LES COL·LECTIVITZACIONS I

ELS REFUGIATS, ENTRE ALTRES ASPECTES. .................................................................................................... 54

HI TAMBÉ AQUESTS DARRERS. ..................................................................................................................... 54

QUE ES VA COMPLETAR LA CONQUESTA FRANQUISTA DE TOT EL TERRITORI CATALÀ................................... 55

46.EXPLIQUEU RAONADAMENT LA IMPORTÀNCIA DE LA BATALLA DE L’EBRE EN LA GUERRA CIVIL.

EXPLIQUEU EL FINAL DE LA GUERRA A CATALUNYA FENT REFERÈNCIA AL PAS DE LA FRONTERA FRANCESA I A

L’INICI DE L’EXILI. .......................................................................................................................................... 56

48.EXPLIQUEU LES DIFERENTS FASES DE L’OCUPACIÓ FRANQUISTA DE CATALUNYA, ABANS I DESPRÉS DE LA

49.EXPLIQUEU LA SITUACIÓ A CATALUNYA DURANT LA GUERRA CIVIL. FEU ESMENT DE L’ETAPA

REVOLUCIONÀRIA, DE LES COL·LECTIVITZACIONS, DE L’ECONOMIA DE GUERRA, DEL PROBLEMA DELS

REFUGIATS I DE LES CONDICIONS DE VIDA A LA REREGUARDA. .................................................................... 59

VALOREU LA TRANSCENDÈNCIA QUE VAN TENIR. ......................................................................................... 61