TEATRE

S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

Sala La Planeta
divendres 23 de novembre de 2018, a les 18:00 h i a les 20:30 h
dissabte 24 de novembre de 2018, a les 18:00 h i a les 20:30 h
diumenge 25 de novembre de 2018, a les 20:30 h

www.temporada-alta.com

Un festival de amb el suport de:

 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

“La similitud externa

amb els éssers
humans pretén
facilitar l’acceptació
de les màquines.
No obstant això,
si l’aparença de la
màquina és massa
humana, comencem a
desconfiar”.

Stefan Kaegi
#Uncanny Valley

La programació de Temporada Alta a la Sala La Planeta

compta amb la col·laboració de:

2
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

Fitxa artística
Concepte, direcció i autoria: Stefan Kaegi
Text, cos i veu: Thomas Melle
Animatronic: Chriscreatures Filmeffects GmbH
Fabricació i acabat de cabell / coloració i cabells de silicona: Tommy
Opatz
Vídeo: Mikko Gaestel
Dramatúrgia: Martin Valdés - Stauber
Música: Nicolas Neecke
Producció: Münchner Kammerspiele
Coproducció: Temporada Alta 2018, Berliner Festspiele, Feodor Elutine i
SPRING Performing Arts Festival

Dades
Dia i hora: divendres 23 i dissabte 24 de novembre, a les 18 h i a les 20.30 h
diumenge 25 de novembre, a les 20.30 h
Lloc: Sala La Planeta
Preu: 18€
Durada: 1h 30min

TEATRE

PROPOSTES TRENCADORES SEGELL TEMPORADA ALTA

ACTUALITAT A ESCENA

ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL

Estat: Alemanya
Espectacle en anglès amb sobretítols en castellà

3
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

Un robot amb la veu i el cos de l’escrip- CAST

tor Thomas Melle. Aquest serà el protag- Un espectáculo de la mítica compañía Rimini Protokoll
protagonizado por un robot de aspecto humano con la
onista d’Uncanny Valley, un espectacle
voz y el cuerpo del escritor Thomas Melle. Un espectá-
del prestigiós col·lectiu alemany Rimi-
culo que quiere reflexionar sobre la relación entre máqui-
ni Protokoll —que arriba per primera
nas y seres humanos.
vegada a Temporada Alta— que vol
ENG
reflexionar sobre la relació entre homes
A production from the legendary Rimini Protokoll
i màquines. Què passa quan es fa una
Company starring a humanoid robot with the phys-
còpia d’una persona? Les còpies i els
ical features and voice of writer Thomas Melle. A
originals competeixen o s’ajuden entre play that questions the relationship between ma-
si? El títol d’Uncanny Valley prové, de fet, chines and human beings.
d’una hipòtesi en el camp de la robòti-
ca que afirma que, quan les rèpliques
robòtiques s’acosten massa a l’ésser
humà, causen rebuig i desconfiança.

4
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

U N C A N N Y VA L L E Y

Introducció

En la majoria de casos pensem comencem a desconfiar: què és realment

en els robots com màquines de un ésser humà, què és una màquina?
Els investigadors de robòtica japonesa
treball, executors de tasques
anomenen aquest punt de “semblança
eficients i precisos. A la
estranya” la “vall inquietant”. Heinrich von
indústria alemanya, gairebé no Kleist va descriure una sensació semblant
semblen persones, per evitar envers les marionetes, que, tot i no tenir
complicacions emocionals. consciència, semblen tenir una vida prò-
pia i moure’s amb gràcia.
A diferència d’Àsia, on els robots huma-
En aquesta obra Stefan Kaegi ha treba-
noides es desen-
llat per primera vegada amb un escriptor
Thomas Melle volupen des de
i dramaturg. Thomas Melle va permetre
va permetre que fa un temps, per
que fabriquessin un doble animatrònic
exemple, per dur a
fabriquessin un doble terme cures, com a
d’ell mateix. Aquest humanoide pren el
animatrònic d’ell companys de feina
lloc de l’autor i planteja diverses pregun-
tes: què significa per a l’original quan la
o parelles sexu-
còpia agafa el control? L’original es torna
als. La similitud externa amb els éssers
més o menys visible? Estan la còpia i l’ori-
humans pretén facilitar l’acceptació de
ginal en competència entre ells o s’aju-
les màquines. No obstant això, si l’apa-
den? Quan es perd l’original?
rença de la màquina és massa humana,

5
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

U N C A N N Y VA L L E Y

Què és la Vall Inquietant?

La vall inquietant -de l’anglés:
uncanny valley- és una hipòtesi
en el camp de la robótica i
animació per computadora en
3D.
Aquesta hipòtesi afirma que quan les
rèpliques antropomòrfiques s’acosten en
excés a l’aparença i comportament d’un
ésser humà real, causen una resposta de
rebuig entre els observadors humans.
El terme el va idear el professor expert
en robótica Masahiro Mori l’any 1970. La
seva hipòtesi diu que la resposta emo-
cional d’un humà cap a un robot fet en
aparença i comportament molt similar
a l’humà, s’incre-
El terme el va idear mentarà positiva-
ment i de forma
el professor expert empàtica, fins a
en robótica Masahiro assolir un punt en
Mori l’any 1970 el qual la respos-
ta emocional es
torna de sobte fortament repulsiva. Quan
l’aparença i comportament del robot es
tornen indistingibles d’un ésser humà, la
resposta emocional torna a créixer de for-
ma positiva i es va aproximant als nivells
d’empatia que hom tindria cap a altres
humans. Aquest sot o vall de resposta
repulsiva entre un robot amb aparença i
comportaments “gairebé humans” i una
entitat “totalment humana” és el que ano-
menem “vall inquietant”.
En els últims anys diverses pel·lícules
animades que utilitzen imatges genera-
des per computador per crear diferents
personatges han presentat símptomes de
repulsió en les persones degut al seu in-
tent de fer els personatges el més realis-
tes possibles. Alguns dels exemples més
famosos són els següents:
Si l’aparença del robot
és indistingible d’un
humà, la resposta
emocional és positiva
El 2001 es va estrenar Final Fantasy: The
Spirits Within, la primera pel·lícula creada
completament amb animacions fotorre-
alistes amb ordinador. Aquesta pel·lícula
va provocar moltes reacciones negatives
arran dels seus personatges amb disseny
realista però amb representacions huma-
nes escasses tals com les expressions.
El 2004 va ser el torn de The Polar Ex-
press, que va ser criticada per diferents
mitjans com una animació estranya.
Altres casos semblants són els de les
pel·lícules Beowulf (2007), Tron: Legacy
(2010) o Les aventures de Tintín: El secret
de l’Unicorn (2011).

6
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

ARTICLE

Com d’humans volem els robots?

més intel·ligents i més ètics, perquè no
perdran la paciència per treballar o per
organitzar altres robots”, ha pronosticat
Hanson, que preveu que els seus huma-
noides treballin com a infermeres, per
exemple.

Però molts dels qui han conegut Sophia o

han vist l’entrevista que li va fer un re-
porter de la cadena CNBC la qualifiquen
d’“inquietant” i “pertorbadora”, tot i que la
seva gestualitat supera amb escreix la del
primer androide parlant amb qui Hanson
va impactar l’opinió pública fa una dèca-
da, el retrat de l’escriptor de ciència-ficció
L’aspecte de les màquines Philip K. Dick.
condiciona la interacció amb
elles. molts dels qui han
El dissenyador i investigador robòtic conegut Sophia la
David Hanson –conegut com el creador qualifiquen d’inquietant
dels humanoides més realistes del món, i pertorbadora
en competició estreta amb els treballs del
japonès Hiroshi Ishiguro– considera que Perquè per bé que la directora de màr-
l’aparença humana és una part essencial queting d’ Hanson Robotics, Jeanne Lim,
del futur de la robòtica. Està convençut defensa que “hi ha raons biològiques per
que els robots necessiten tenir una cara apostar per robots amb cares humanes
bonica i expressiva per comunicar-se realistes perquè la gent se sent millor
de manera més treballant amb una persona de bona apa-
intuïtiva amb els
Els robots seran éssers humans, i
rença”, també hi ha investigacions sobre
el rebuig que suscita que les màquines
més humans que per això desenvo- imitin els humans. Una de les més cone-
els humans, més lupa robots amb gudes és la teoria Uncanny Valley (o de la
intel·ligents i més ètics expressions facials vall inquietant) de Masahiro Mori, segons
i aspecte sociable la qual les persones senten empatia cap
com Sophia, una als robots quan tenen aspecte humanoi-
androide capaç d’entaular converses i de però no humà, mentre que si s’assem-
mostrar 62 expressions facials. “Els ro- blen a una persona sense aconseguir-ho
bots seran més humans que els humans, a la perfecció produeixen una sensació

7
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E
Uncanny Valley
d’estranyesa i rebuig que només se supe-
raria quan la rèplica fos tan perfecta que
semblés un ésser humà real. El neguit
comença quan el robot sembla fet de pell
artificial, i el punt màxim d’incomoditat el
provoca si sembla un cadàver. Uns resul-
tats similars han tingut les investigacions
de Maya Mathur, de la unitat de Ciències
Quantitatives de la Universitat de Stand-
ford, i David B. Reichling, del departament
de Cirurgia M axil·lofacial de la Univer-
sitat de Califòrnia, sobre la simpatia i la
confiança que susciten els robots a partir
de la seva aparença i de senyals facials
antropomòrfiques subtils, com s’observa
al gràfic que acompanya el reportatge.
Per no provo-
algunes empreses car incomoditat,
empreses com Pal
han optat per crear Robotics han optat
robots que no imiten per crear robots
les persones que no imiten les
persones i deixen
ben clar que són màquines, però que
incorporen algunes característiques de
l’anatomia humana perquè es percebin
com quelcom pròxim. “El nostre robot
pensat per ajudar a la llar, per exemple,
té cara, ulls i una forma que sembla una
boca petita perquè en conviure resulti
simpàtic i tingui un xic de personalitat
i no s’identifiqui amb electrodomèstics
com la rentadora o l’ordinador, però deixa
clar quant a l’aspecte que és una màqui-
na”, comenten des de la companyia.
També amb aquesta intenció de buscar
la proximitat dels treballadors de les
fàbriques els dissenyadors de Rethi-
nk Robotics han posat ulls animats als
seus braços robòtics industrials Sawyer i
Baxter, uns ulls que enfoquen cap a on es
dirigeixen .
Jordi Vallverdú, especialista en filosofia
de la computació i bioètica a la UAB que
investiga sobre emocions sintètiques,
opina que les persones sí que volen que
els robots amb els quals interactuen
se’ls assemblin i tinguin elements en els
quals es reconeguin per tal de poder
identificar-s’hi. “Hi ha un procés cognitiu
en els humans que és la pareidolia, que
fa que el nostre cervell sempre estigui
buscant formes reconeixibles del cos o
la cara humana en qualsevol cosa, i com
més antropomòrfic sigui un objecte, més
llaços establim”, explica. I si l’objecte no
té aquells trets, la persona de seguida
els projecta, i veu cares enfadades en els
arbres dels boscos, sent simpatia pels
dofins perquè identifica la seva estructura
facial amb un somriure, o atribueix emo-
cions a R2-D2 perquè vincula les seves
variacions de llums i sons amb els canvis
de to en la parla humana. “A mesura que
els robots, els animals o qualsevol ob-
jecte tenen respostes més pròximes al
que l’humà espera, es desenvolupa més
afectivitat cap a ells”, i això s’aprofita en
el disseny industrial, en el cinema i en
la ciència-ficció, i també en la robòtica,
apunta Vallverdú.
Carme Torras, professora d’Investigació
en l’ Institut de Robòtica CSIC-UPC i au-
el nostre cervell sempre
està buscant formes
reconeixibles del cos o
la cara humana
tora de la novel·la La mutació sentimental
(Mil·lenni, 2012) sobre les relacions amb
robots, diferencia dos tipus d’antropo-
morfismes en relació amb els robots: el
8
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E
Uncanny Valley
físic i el psicològic. Respecte al primer,
creu que el fet que els robots imitin
l’aparença física de les persones facilita
que puguin actuar en entorns humans,
que puguin reemplaçar-les en certes
tasques, i que la relació amb la gent sigui
més fluida. “Si un robot de vigilància o
emergència ha de donar ordres a les
persones, serà més fàcil que aquestes
persones obeeixin si sembla humà que si
té aspecte d’electrodomèstic”, exemplifica.
En canvi, mostra més reserves respecte
a l’antropomorfisme psicològic, al fet que
l’aparença humana i la programació d’ex-
pressions facials als robots encoratgi les
persones a atribuir-los una intel·ligència,
uns sentiments i unes emo­cions que no
tenen. “La part psicològica planteja uns
certs dilemes morals, com per exemple
si està bé que un nen cregui que el robot
amb què juga, que interactua amb ell, és
un company de jocs que li dóna afecte; o
que persones grans amb deteriorament
cognitiu pensin que el robot que els atén
es preocupa de debò pel seu benestar”,
apunta Torras. Està
està bé que un nen convençuda que el
contacte amb ro-
cregui que el robot bots “canviarà” els
amb què juga és un sentiments de les
company de jocs? persones, de ma-
nera que s’haurien
de regular alguns
límits ètics respecte a l’aparença humana
dels androides.
Vallverdú no veu problema en el fet que
els robots s’assemblin als humans. “Per
més que s’assemblin, cap ni un és real i
són a anys llum de poder-se comportar
com les persones, i tot i que inicialment
un pot sentir atracció per robots que
imiten els humans, que mouen la boca i
parlen, de seguida veu que les reaccions
que té no són humanes”, diu. I quant als
dilemes ètics, assegura que igual que
hi ha qui nomena hereu un gos o té una
taràntula com a mascota, no s’haurien de
fer judicis morals sobre els qui mostrin
estima per un robot o deixin a una per-
sona anciana a cura d’un robot i menys
quan l’alternativa potser és que estigui
sol”.
Vallverdú emfatitza que, per més que
imitin l’aspecte humà, els robots no
no s’haurien de fer
judicis morals sobre
els qui mostrin estima
per un robot
substitueixen ningú ni prenen les deci-
sions, i sentir-se més proper o menys a
ells depèn més de les expectatives que
tinguin les persones que de la realitat de
les màquines. I en aquestes expectatives
incideixen qüestions culturals i fins i tot
religioses. N’és una prova l’alt grau d’ac-
ceptació que els autòmats tenen en so-
cietats com el Japó, on la interacció amb
humanoides s’accepta amb molta natura-
litat i hi ha persones, com la jove Tomomi
Ota, que no dubten a considerar el seu
robot Pepper com un membre més de la
família amb qui se’n va a resar, passeja
o veu un partit de beisbol. Hi contribueix
que el xintoisme, la ­religió predominant al
Japó, juntament amb el budisme, atribueix
característiques anímiques i veu energies
vitals també en les coses.
Mayte Rius, La Vanguardia
9
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E
Uncanny Valley
RIMINI PROTOKOLL
Sobre la companyia
Helgard Haug, Stefan Kaegi i Daniel
Wetzel formen un equip d’autors-direc-
tors des del 2000. Produeixen peces
de teatre, so i ràdio, pel·lícules i instal·
lacions en constel·lacions de dos o tres,
i també en solitari. Des del 2002, pro-
dueixen col·lectivament totes les seves
obres amb el segell Rimini Protokoll. En
el centre de les seves obres hi trobem
el desenvolupament continu d’eines de
teatre que permetin perspectives inusu-
als de la nostra realitat.
Per exemple, Haug/Kaegi/Wetzel han
fet d’una reunió d’accionistes de Daim-
ler una obra de teatre i han representat
100% Stadt (100% City) amb una mostra
estadísticament representativa de 100
habitants de ciutats com ara Berlín, Zú-
rich, Londres, Melbourne, Copenhagen
o San Diego. A Berlín i Dresden, han de-
senvolupat obres sonores/instal·lacions
accessibles de la Stasi a les quals els
protocols d’observació es poden escol-
tar en telèfons Android. La seva última
creació és la tetralogia Staat 1-4 que gira
entorn als fenòmens postdemocràtics.
Han estat guardonats amb els premis
NRW Impulse Preis per Shooting Bour-
baki (2003); Deadline (2004), Wallens-
tein – eine dokumentarische Inszenie-
rung (2006) i Situation Rooms (2014) i
convidats a la Berliner Theatertreffen.
Schwarzenbergplatz va ser nomina-
da al premi austríac de teatre Nestroy
l’any 2005. Mnemopark i Karl Marx: Das
Kapital van obtenir el premi del jurat del
festival Politik im freien Theater de Berlín
els anys 2005 i 2007, respectivament.
Erster Band (Haug/Wetzel) va ser premi-
ada amb el premi del públic del Festival
Stücke 2007 i el Mülheimer Dramatiker
Preis el mateix any.
El novembre de 2007, van ser reco-
neguts amb un premi especial del
Deutscher Theaterpreis Der Faust i l’abril
de 2008 amb el Premi Europa de Teatre
en la categoria de “noves realitats”. L’any
2008, van ser guardonats amb el Hörspi-
elpreis der Kriegsblinden per Karl Marx:
Das Kapital i Erster Band (Peymann-
beschimpfung també hi estava nomina-
da).
Rimini Protokoll va obtenir el premi
Faust Theatre Prize el 2007, el premi
europeu per a les noves realitats teatrals
el 2008 i el Lleó de Plata de la Biennal
de Venècia en arts escèniques el 2011.
La peça de vídeo multijugador Situation
Rooms sobre la indústria armamentística
va rebre el premi d’excel·lència del XVIIè
Japan Media Festival. L’any 2014, Hel-
gard Haug i Daniel Wetzel van ser pre-
miats amb el Deutscher Hörspielpreis
der ARD i de nou l‘any següent. L’any
2015 Stefan Kaegi i Rimini Protokoll van
ser guardonats amb el Grand Prix Thea-
ter/Hans-Reinhart-Ring.
El passat mes de març, Rimini Protokoll
va presentar al CCCB win-win, una
instal·lació immersiva sobre el canvi
climàtic dins l’exposició “Després de la fi
del món”. Rimini Protokoll és un col·lectiu
establert a HAU, Berlín, des del 2003.
10
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E
Uncanny Valley
C ONC EP TE , DI REC C IÓ I AU TORIA
Stefan Kaegi
Stefan Kaegi produeix peces de teatre
documental, programes de ràdio i treballa
en l’entorn urbà amb una gran varietat
de formes col·laboratives. Mitjançant la
recerca, els càstings i els processos con-
ceptuals, aconsegueix que els “experts”
que no tenen formació d’actors trobin la
seva veu. Així és com va dirigir Mnemo-
park, un món vist a l’escala dels trens en
miniatura al teatre Basel, una pel·lícula
en directe (a una escala 1:87) que s’ha
representat a més de trenta ciutats des
de Tòquio fins a Montreal. Kaegi ha
viatjat per Europa i Àsia durant més de
tres anys amb dos camioners búlgars i
un tràiler convertit en una sala de teatre
mòbil (Cargo Sofia). L’any 2008, va dur
a terme Radio Muezzin al Caire, un pro-
jecte sobre la crida a la pregària en l’era
de la reproducció tècnica actual i, el 2011,
Bodenprobe Kasachstan sobre la migració
i el petroli a l’Àsia central. Des del 2014
va adaptant el passeig d’immersió audi-
tiva Remote X a diferents entorns urbans
i contextos com ara Santiago de Xile,
Taipei, Moscou, Abu Dhabi o Nova York,
i està de gira amb la peça interactiva Na-
chlass que retrata vuit persones que no
tenen temps per viure.
L’any 2005 Kaegi va obtenir el premi de
jurat del festival Politik im Freien Theater
per Mnemopark. L’any 2010 Kaegi va ser
guardonat amb el Premi Europeu de la
Diversitat Cultural. L’any 2011 va guan-
yar el premi del jurat per Radio Muezzin
al Theatre Festival Sarajevo. L’any 2015
Remote Moscow va ser nominada per al
premi rus Golden Mask.
11
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

L’any 2011 Kaegi va ser el curador de la Entre 2006 i 2011, Kaegi va treballar sovint
secció Idiom del Malta Festival Póznan. amb l’autora i directora argentina Lola
Kaegi coprodueix amb Helgard Haug i Arias, les seves peces més recents són
Daniel Wetzel, sota el segell Rimini Pro- Chácara Paraíso, amb policies brasilers,
tokoll. La finalitat de Rimini Protokoll és i Airport Kids, amb nòmades globals
desfer-se del sentit de la realitat i mostrar d’entre 7 i 13 anys. Tots dos han estat els
totes les seves cares des de perspectives creadors de ciudades paralelas / parallel
inusuals. Així és com aquest trio de direc- cities, un festival portàtil per a interven-
tors va reproduir una sessió completa del cions urbanes.
Parlament alemany amb 200 ciutadans
de Bonn (Deutschland 2). A Deadline, van Quan no està de viatge, Stefan Kaegi viu
presentar una obra amb cinc experts en a Berlín, on té la seu Rimini Protokoll.
maneres de morir a l’Europa Central i una
on reconstruïen la fallida de les aerolínies
nacionals belgues Sabena a Brussel·les
(Sabenation). Els seus últims treballs són
Call Cutta in a Box, una conversa telefòni-
ca que té lloc en directe des d’un centre
d’atenció telefònica de l’Índia, Hauptver-
sammlung (Annual General Meeting), una
intervenció parasitària a la junta d’ac-
cionistes de Daimler, el joc multijugador
Best Before (Vancouver 2010), el passeig
en vídeo Outdoors (National Theatre of
Wales 2011), vàries versions adaptades de
100% City (a Viena, Londres, Melbourne
i moltes més ciutats amb 100 residents
de la ciutat dalt de l’escenari) i Lagos
Business Angels amb gent del món de
negocis de Nigèria (Berlin 2012); i també
Weltklimakonferenz (Hamburg 2014), una
simulació de la conferència sobre el canvi
climàtic de les Nacions Unides. Les peces
Call Cutta in a Box i Weltklimakonferenz
han rebut la menció d’honor del jurat del
premi Ars Electronica.

Actualment, representen Homevisit

Europe, una intervenció realitzada com
un joc interactiu en centenars de sales
d’estar de tot el món i Top Secret Interna-
tional a les col·leccions permanents dels
museus.

12
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E
Uncanny Valley
T E X T, C O S I V E U
Thomas Melle
Thomas Melle va créixer a Bonn en
circumstàncies difícils i es va traslladar
a l’Aloisiuskolleg a Bad Godesberg per
cursar la secundària. Després va estudiar
literatura comparada i filosofia a la Uni-
versitat de Tübingen, a la Universitat de
Texas a Austin i a la Universitat Lliure de
Berlín; on es va graduar el 2004. Des de
1997 viu a Berlín.
Melle és escriptor i dramaturg, a més, és
traductor d’anglès . El 2006 va partici-
par al Concurs d’Ingeborg Bachman de
Klagenfurt. El 2008 va ser guardonat amb
el Förderpreis el Premi de Literatura de
Bremen i el 2009 el Förderpreis de l’estat
de Renania del Nord-Westfàlia.
Melles Roman va ser nominat al Premi
Deutschen Buchpreis 2011 amb l’obra,
Sickster.
Ell 2014 va ser finalista al Premi
Deutschen Buchpreis amb la novel·la
3.000 Euro. En aquesta novel·la l’escriptor
va voler contraposar-se a la novel·la fami-
liar burgesa. Les crítiques i la nominació
al premi, li van donar la raó.
Finalment, el seu treball Werk Die Welt
im Rücken, que parla del seu desordre
bipolar, es va publicar a l’agost de 2016
i va ser novament nominat al Premi
Deutschen Buchpreis. L’adaptació teatral
de l’obra es va ser estrenar el març de
2017 a la Burgtheater de Viena. Dirigida
per Jan Bossezur i interpretada per Joac-
him Meyerhoff.
Premis
2008 Premi Bremer Literaturpreis
2009 Premi des Landes Nordrhein-West-
falen per a joves artistes.
2011 Finalista al Premi Deutschen
Buchpreis amb Sickster
2011 Premi Franz Hessel 2011 per Sickster
2014 Finalista al Premi Deutschen
Buchpreis amb 3.000 Euro.
2016 Finalista al Premi Deutschen
Buchpreis amb Die Welt im Rücken.
2017 Premi Klopstock
2018 Premi Honorífic de la Fundació Schi-
ller d’Alemanya.
13
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

Venda d’entrades
General General Dia de funció
6 de setembre A partir del 7 de setembre si hi ha entrades disponibles

Canals Canals Canals

WEB TAQUILLA WEB TAQUILLA WEB TAQUILLA

Lloc i hora: Lloc i hora: Lloc i hora:

Al web Teatre Municipal: Al recinte de l’espectacle

a partir de les 9 h de dimarts. a divendres des d’1h abans de l’inici
de 13 a 17 h de la funció
Teatre Municipal
de Girona Auditori de Girona Al web
- Salò de descans- de dimarts a divendres fins a l’hora d’inici de
de 9 a 20 h d’ 11 a 13 h la funció
(ininterrompudament)
Teatre de Salt
Teatre de Salt dijous i divendres
de 9 a 20 h de 19 a 21h
(ininterrompudament)

T’has quedat sense entrada?

Estigues atent a la disponibilitat fins al mateix dia de la funció perquè sovint hi ha localitats que
queden alliberades a última hora.

Inscriu-te al servei Vull assistir-hi, un sistema d’avisos de disponibilitat d’entrades que apareix a
la web per a tots aquells espectacles amb les entrades exhaurides

Al web també hi ha un comptador que t’indica el nombre d’entrades disponibles dels espectacles.
Si veus que queden poques localitats compra immediatament la teva entrada. No perdis l’opor-
tunitat

Consulta la resta de descomptes, avantatges i condicions a:

www.temporada-alta.com

14
 S T E FA N K A E G I – R I M I N I P R O T O K O L L – T H O M A S M E L L E

Uncanny Valley

Un festival de amb el suport de:

Patrons:

Patrocinadors

HOLDING

Mitjans patrocinadors:

Més informació i venda d’entrades:

www.temporada-alta.com

15