Seminari V: Desigualtat Víctor Quintas Martínez (103)

Income inequality and growth: the role of taxes and transfers: Aquesta policy note de l’OCDE presenta
diverses perspectives des de les quals mesurar la desigualtat d’ingressos, així com una aproximació a les causes
d’aquesta desigualtat. En primer lloc, s’observa que la desigualtat en les rendes de mercat als països membres de
l’OCDE està causada bàsicament per la dispersió en les rendes del treball —és a dir, a diferències en sou, en hores
treballades i en taxes d’activitat—, mentre que les rendes del capital o de l’activitat econòmica per compte propi hi
afecten menys —tot i estar més concentrades, també tenen un pes més petit sobre les rendes totals. La proporció de
la desigualtat explicada per la dispersió en rendes de treball és del 75%, mentre que, per a les altres dues combinades,
és del 25%. Un cop es té en compte la renda disponible de les llars (renda de mercat – impostos + transferències), la
desigualtat es redueix un 25% de mitjana en relació a les rendes del mercat. Això sembla indicar que els impostos i
transferències tenen un cert efecte redistributiu a tots els països membres, amb alguns patrons interessants: els més
desiguals a nivell de renda de mercat acostumen a ser també més desiguals a nivell de renda disponible, si bé molts
d’ells són també més redistributius. La desigualtat en renda disponible, mesurada amb índex de Gini o la ràtio entre
els percentils 90è i 10è, varia àmpliament entre països.
Pel que fa al paper redistributiu de les transferències, s’assenyala que cal distingir entre aquelles que són
d’assegurança (com ara les pensions o l’atur, que depenen generalment dels nivells de renda quan els individus han
cotitzat i per tant serveixen més per redistribuir entre diferents moments de la vida d’un individu que entre indivi-
dus) i aquelles que són universals o amb prova de mitjans (com ara els beneficis familiars o d’habitatge, que són més
fortament redistributius). Quant als impostos, en general els impostos sobre el consum acostumen a ser més regressi-
ves i menys redistributives que els impostos sobre la renda. D’altra banda, els tipus impositius als països on són més
alts també acostumen a ser menys progressius.
Acte seguit es classifica els països de l’OCDE en grups segons la seva desigualtat en rendes del treball i de
mercat i segons l’efecte redistributiu dels seus sistemes d’impostos i transferències. Finalment, com a propostes de
polítiques, es marca com a objectiu un esquema d’impostos que contribueixi a reduir la desigualtat però que no per-
judiqui el creixement econòmic amb incentius perversos. Es recomana reduir algunes exempcions fiscals, de les quals
es beneficien sobretot les rendes més altes, i traslladar càrrega impositiva del treball cap a la propietat i el consum
(tot i que això seria regressiu i s’hauria de compensar amb transferències).

American Inequality in Six Charts: Com el seu nom indica, aquest article presenta 6 gràfics sobre la desigualtat
de renda als Estats Units. Els dos primers, d’Emmanuel Saez, presenten respectivament la fracció de la renda nacio-
nal total abans d’impostos de l’1% superior en la distribució i el creixement de la renda real abans d’impostos de l’1%
superior comparat amb el 99% inferior. Molt clarament es veu com entre l’inici de la Segona Guerra Mundial i la crisi
del petroli de 1973 va haver-hi una reducció de la fracció de renda de l’1% superior, afavorida per un creixement
relativament més ràpid de la resta. En canvi, des de 1973 aquesta fracció no ha deixat d’augmentar, pel creixement
de les rendes més altes davant d’un estancament de les baixes. El tercer gràfic, de Jane Gornick, compara la desi-
gualtat als EUA amb altres països, i mostra com, si bé la desigualtat abans d’impostos i transferències no és especi-
alment alta en comparació, sí que ho és després, de manera que el sistema d’impostos i transferències americà no és
gaire redistributiu. La quarta figura, de Chetty et al., és un mapa mostrant la mobilitat social a diferents estats,
definida com la probabilitat que algú procedent del 20% inferior arribi al 20% superior de renda. Aquesta mobilitat és
especialment alta al sud-est del país, entre altres causes, per la gran presència de població negra i la segregació de
classes i racial. Una societat amb certa desigualtat però una mobilitat social també alta seria una preocupació relati-
vament menor; tot i així, la cinquena figura mostra una relació decreixent entre ambdues: a més desigualtat, menys
mobilitat social (corba de Gatsby). Finalment, la sisena figura mostra els resultats d’una enquesta sobre si la pobla-
ció creu que s’hauria d’actuar per reduir la desigualtat. Malgrat la tendència creixent de la desigualtat en les últimes
dècades, sembla ser que el suport a aquesta afirmació s’ha anat reduint, almenys fins a la recessió de 2007. L’article
conclou amb una reflexió compartida per Solow, Stiglitz i altres economistes: la desigualtat és actualment tan alta als
Estats Units que pot estar perjudicant el creixement.