Euskal biblioteka

 ABC edo christinoen instructionea

 Gero
 Eliçara erabiltceco liburua
 Avisu eta exortatione probetchosac bekhatorearentçat
 Onsa hilceco bidia
 Andre dena Maria privilegiatua
 Biblia saindua, testament çaharra eta berria
 Jesus-Christoren imitationea
 Cristauaren vizitza edo orretaraco vide erreza bere amabi pausoequin
 Euscaldun onaren viciera, mezaren entzun-bide labur erreza, errosarioco amarrecoen asiera, eta cembait
bederatz-urrun edo novena
 Urteco igande guztietaraco platicac edo itzaldiac
 Confesiño ona
 Meditationeac gai premiatsuen gainean
 Lore-sorta espirituala eta propositu santuac vicitza barri bat eguiteco
 Euscal errijetaco olgueeta eta dantzeen neurrizco gatz-ozpinduba
 Eracusaldiac
 Cristau dotriña guztiaren esplicacioaren sayaquera
 Sainduen bizitzea
 Euskalerritik zerura ta beste ipuin batzuk
 Anima ondo damutua eternidadeko gauzak konsideratzen
 Garbitokiko arimen illa
 Igan beti nire lelo
 Gora begira
 Haur besoetakoa

J. SARRIONANDIA, 1992, Han izanik hona naiz.

Jon Mirande (1925-1972)

Jauregi hotzean (Euzko Gogoa, 1950) En el frío castillo

Jauregi hotzean En el frío castillo

aitoren-alhabak la noble dama
nigar dagi. llora.

Goizetik joana da Temprano ha partido

zalduna gurudat el caballero a la guerra
—noiz dathorke? —¿cuándo vendrá?

Mendietan elhur, En las montañas, nieve,

haizeak urduri, el viento, nervioso,
zeru goibel… cielo triste…

Egunen luzea Todo el largo día

bakhar-bakharrikan sola, sola
othoitzetan!… rezando !…

Elhurte zurian En la blanca nieve

zeinbat odol-istil, varios charcos de sangre,
odol urdin… sangre azul…

Nasaiki jan dute Han comido abundante

hilbeltzeko zakhur los hambrientos
gosetuek. perros de enero.

Nafar jauregian En el palacio navarro

andere gazte bat una joven mujer
beltzez jantzi. se viste de negro.

Trad: Jon Elordi

Jon Mirande
Bi beleak (Euzko Gogoa, 1950) Twa corbies
(Traducció o adaptació de la balada escocesa “Twa
corbies”, “Two Ravens”, “Two Crows”) As I was walking all alane,
I heard twa corbies making a mane
Altz baten puntaren-puntan The tane unto the t'other say,
bi bele zeuden izketan, "Where sall we gang and dine to-day?"
—gaua bezin beltz bele bi—:
«Bazkaria gaur nun arki? "In behint yon auld fail dyke,
itxaso gazi aldean I wot there lies a new slain knight;
ala zurgaizti berdean? And naebody kens that he lies there,
But his hawk, his hound, and lady fair.
Ondartzetik ikusi diat
ondatzen ontzi eder bat, "His hound is to the hunting gane,
t'iru oiu entzun ere His hawk to fetch the wild-fowl hame,
aruntz joan nauk airez-aire: His lady's ta'en another mate,
iru ilotz an etzanik... So we may mak our dinner sweet.
ondartzean diat jango nik!»
"Ye'll sit on his white hause-bane,
«Ona zerbait goxoago: And I'll pike out his bonny blue een;
basoan ilik bai'dago Wi ae lock o his gowden hair
zaldun gazte bat, ezpata We'll, theek our nest when it grows bare.
zorrotik erdi-irtenda.
Il dala inork ez zakik "Mony a one for him makes mane,
zakurrak t'andreak baizik. But nane sall ken where he is gane;
Oer his white banes, when they we bare,
Elizara joan dek zakurra, The wind sall blaw for evermair."
et'andre ezti ederra
beste maitale batekin... --------------------------------------------------
Ator, lagun! Egan ekin!...
Eskerrak guda onari Alors que je me baladais tout seul,
ba diagu jaki ugari. J'ai ouï deux corbeaux poussant des râles.
L'un envers l'autre dit,
Bular-gain i aiz jarriko, “Où irons nous dîner aujourd'hui?”
begiak nik aterako,
bere begi polit urdin... “En arrière de ce vieux mur de torchis.
Eta bero izan dedin Je sais qu'il y a là, nouvellement occis, un chevalier par
neguan ire kabia, terre.
ar bere ile oria!» Et personne ne sait qu'il est allongé là par terre,
Sauf son faucon, son chien et sa dulcinée belle.
Gaixoak oe otza du
basoan dalarik Negu! Son chien est parti à la chasse,
Entzun gabe nesken negar Son faucon quérir des gibiers à plumes.
lo dago!, burkotzat belar. Sa dame a pris un autre amant,
Azeriak ta zakurrak Et donc on peut prendre un repas succulent.
sakabanatzen ezurrak...
Tu te percheras sur les os blancs de son cou,
Et je piquerai ses beaux yeux bleus.
D'une boucle de ses cheveux de chaume doré,
On recouvrira nos nids quand ils seront dénudés.”

Plein de monde pour lui geignent,

Mais personne saura où il est allé.
Sur ses os blanc dénudés
Le vent soufflera à jamais.
 Jon Mirande
Oianone

Gelan sarthu ginenean
gauerditan, ilhunean,
mundua egin zan mutu...
Zuten izarrek kantatu
biok etzan ginenean.
Hiltzen naizela dirudi:
batetan mila su-ziri
ene burmuinetan sarthu...
Botz-uhinak uzten gaitu
hilik garela irudi.
Quan entràrem a l’habitació
a mitja nit, a les fosques,
el món emmudí...
Cantaren les estrelles
quan tots dos jaguérem.
Sembla que em moro:
de cop mil coets
entren al meu cap...
L’ona de plaer ens deixa
com si estiguéssim morts.

Oianone! Oianone! Egin du irri Ilhargiak; Oianone! Oianone! Ha rigut la Lluna;

Gau hunetan zaitut ene; hesten zaizkiola begiak Aquesta nit ets meva; tancant-se els ulls
larru legun eta zuri, neskatilak erraiten dau de pell llisa i blanca, la noia pronuncia
bulhar samur, sabel guri, esker onetan othoitz haur, pit tendre, ventre moll, en agraïment aquesta oració,
nire neska Oianone. dantzularik Ilhargiak: noia meva Oianone. mentre la Lluna escolta:

Ezti bakhanez bethea
zure matxantto maitea
urtzen zan ene ahora,
zabalik lore antzora
eta gozokiz bethea.
«Gora izan hadi, Suge,
hi haizenik ene Rege,
hi haizenik ene Jainko
gau huntan eta bethiko,
urrhe-buztaneko Suge!
Plena de singular mel
la teva estimada xitxirinel·la
es liquava a la meva boca,
oberta com una flor
i plena de dolços.
«Lloat siguis, Serp,
perquè tu ets el meu Rei,
perquè tu ets el meu Déu
aquesta nit i per sempre,
Serp de cua d’or!

Zure baratzeko borthan
arrotz batek jo du. Bertan
sarbidea emaiozu
zama bat baitakhar pisu,
ez dezazula utz borthan!
Hathorkit berriz laztanik,
janhari gozo badut nik
ene baratzean are
ezti gehiagorik Hire,
bil ezak berriz laztanik.»
A la porta del teu jardí
ha picat un foraster. Afanya’t
deixa’l entrar
que duu una càrrega pesada,
no el deixis a la porta!
Torna a mi amb carícies,
que jo tinc dolç menjar
al meu jardí, encara
més mel per a Tu,
torna a recollir carícies.»

Gauko oihanetan lasterka
zure gainean zaldizka,
behor zalhu eta bizkor,
gau-bideetan gaindi, mozkor
banaramazu lasterka.
Suge laztana nekhatu
zan, ordea... loak hartu...
ezti-loreetan etzanda
atseden hartzen ari da,
gaixoa baita nekhatu.
Corrent a les selves de la nit
cavalcant a sobre teu,
euga àgil i veloç,
pels camins de la nit, ebri
em portes corrent.
L’estimat Serp, però, es va
cansar... s’adormí...
ajagut sobre les flors de mel
està reposant,
perquè el pobrissó s’ha cansat.

Ezpain likhits, esku lizun,
atseginetan jakintsun
bulharretik belhaunera
haragi biok ikhara,
jauzten zaitut, neska lizun!
Ene maitea, moxu bat
has dezantzat bertze hainbat!
Sugea baitatza lotan
indarren bihurtzekotan
oi! emaiozu moxu bat...
Llavis lascius, mans luxurioses,
experta en plaers
des del pit als genolls
nostres dues carns tremolant,
et munto, noia luxuriosa!
Estimada meva, un petó
perquè torni a començar!
Ja que Serp jeu adormit,
perquè li tornin les forces
oi! fes-li un petó...

Trad: Jon Elordi

No hi ha en el món res més formós i plaent

Que la dona nua sota l'home,
rendida amb els braços oberts,
perquè l'home en faci el que vulgui.

Jon Mirande, “Oianone”, 1953, in 24 poema [inèdit]

http://www.susa-literatura.eus/emailuak/mirande
Gure buruxkak

Hemen datza Jon-Chaho-Mirande Aquí jau Jon-Chaho-Mirande

Ezer ez zen, ez euskaltzain ere... No fou res, ni tan sols euskaltzain...

Uztaritzeko lurretan A les terres d’Uztaritz

Suge batek ausiki du Una serp ha mossegat
Aphez bat... Zer da gerthatu? Un capellà... Què ha ocorregut?
Sugea hil dela bertan. Que la serp ha mort de cop.

Trad: Jon Elordi

Jon Mirande, “Gure buruxkak”, in Igela, 1962.

KAMA-GOLI KAMA-GOLI KAMA-GOLI

(Motzaileen hizkuntzan) (En la llengua dels gitanos) (En la lengua de los gitanos)

Hiretzat goli kherautzen dinat Goli kherauo per a tu Canto para ti

erromeetako gazin mindroa mindro gazin dels rom mi querida gitana
ene muirako mandro londoa mandro londo del meu mui mi amor mas amado
mol loloena ene khertsiman. el mol més lolo a la meva khertsima. mi amor en mi habitación.

Hire dui ankhai baro, kaloek Els teus duis ankhais baros, kalos Tus dos ojos negros
pekhautzen nine kamatze-iakaz em pekhauen amb iaka de kamar me empujaban a amarte
phiria hautsiz erromenitzat trencant la phiria per al romeni te elegí como esposa rompiendo el puchero
letu hindudan latziaz geroz. et vaig letre després de la latzi. después de la noche.

Zoan mitxaia panintinora, Anava la mitxaia al panintino, Iba la chica a la fuente

pindro dantzariz texalitzen zan, es texaliava amb pindros dançaires, bailando alegremente
haize khilaloz txokiak upre... amb el vent khilalo, els txokis, upre... el viento levantaba sus faldas
—ni hari kuti, dibilotua. —jo kutejant-la a ella, endibilat. y yo miraba alucinado.

Zethorren txaia pindro dantzariz Venia la txaia amb pindros dançaires Volvía la chica bailando
panin parnoa paninekoan amb el panin parno a la paninera con el cántaro lleno de agua
dekhatu nuen dibezi hartan: la vaig dekhar aquella dibezi: la encontré aquel anochecer
dekhatu-eta kamatu nuen. la vaig dekhar i la vaig kamar. la encontré y la amé.

Kherean txiautu nintzan harekin, Vaig txiaure amb ella a la kherea, Entré en casa con ella
erantzi nauzkon haren trin sokak, li vaig desvestir els seus cordills de la trin, le quité las faldas
erantzi naukon gata parnoa li vaig desvestir la gata parna le quité también la parte de arriba
txaribelerat eramaitean. al portar-la al txaribel. al ir hacia la cama.

Txaribelean zuautu duiok En el txaribel zuauent tots duis En la cama locamente

zuautzekorik gabe latzian, sense res per zuaure al latzi, locamente en la noche
latzi guztion dutik gabean... sense duta de tots els latzis... toda toda la noche
...pekhautu nintzan kamatze-iakaz ...em vaig pekhaure amb iaka de kamar. ....quedé saciado de amar.

Heure kamatzez pekhautzen niagon, Estava pecaient de kamar-te, Me encontraba saciado de amores
kalo-kastako neure mindroa, mindro meva de casta kalo, mi amada de raza calé
ene mol lolo eta mandroa, tu que ets el meu mol lolo i mandro, eres tú mi vino
ene latzien duta haizen hi! la duta dels meus latzis! todas las noches.

Versió aproximada de Jon Elordi Intrepretació en castellà del disc de Mikel Markez

Jon Mirande, “Kama-Goli”, 1953, in 24 poema [inèdit]

http://www.susa-literatura.eus/emailuak/mirande