David Pradas Peiron

Comentari de text

«S’allarga el dia en tendre excés» és un obra de Guillem de Cabestany, un trobador

nascut el 1162 a Cabestany, amb un gènere trobadoresc típic de la seva època, la
cançó.

La cançó de Guillem de Cabestany està estructurada en set estrofes i dues tornades.

En la primera estrofa ens situa en la època en la qual la obra està situada, en la
primavera, fàcil de deduir per clares referencies a la estació com per exemple «les
flors esclaten pels vergers» o «els ocells coregen llurs rims».
En la segona estrofa Guillem de Cabestany expressa l’amor que te per la seva
midons, descrivint-lo com un desig molt dolç i fix.
En la tercera estrofa es descriu físicament a la seva midons com la més bella, amb un
cos preciós.
La quarta estrofa, Guillem de Cabestany, igual que a las segona estrofa, torna a
expressar el seu gran amor per la dama.
Entre la cinquena i sisena Guillem fa referencia a la clandestinitat i l’hostilitat del
amor entre ells dos, i la seva preocupació per aquest situació amb exemples com «tinc
por que la mort més a prop».
La setena i última estrofa arriba a la conclusió que gílos es conscient de l’amor entre
ells dos descrivint-lo com una persona desagradable i dolent.
Les dues tornades tornades donen com a perduda l’amor entre ells

Aquesta obra, com ja hem mencionat abans, està composta per set estrofes i dues
tronades, compostes per versos octosíl·labs amb rima assonant i masculina, on el
primer segon i quart vers rimen entre ells, mentre que el tercer cinquè i sisè rimen
amb un altre terminació ,i el setè queda lliure encara que la seva terminació després
s’enllaça amb la de el primer segon i quart vers. Tot això quedant amb un esquema
(aababb-).
Les dues tonades tenen el mateix esquema juntes(aaba,bb).

En aquesta obra hi apareixen varis recursos literaris com per exemple la comparació,
la prosopopeia , la hipèrbole i la antítesi.
Un clar exemple de comparació és «com la serp al sincomor...» on Guillem de
Cabestany descriu el seu amor tant ferme i tant fix com quan una serp es queda
intacte dalt d’un arbre.
Un exemple de hipèrbole és « més veia no n’ha fet Crist» exagerant la seva bellesa
exaltin-la com algo insuperable en tota la història
Una de les moltes prosopopeies que hi ha en aquesta obra és: « l’amor que ara
m’encén pugui fer via a altres destins» fent referencia a que ell vol que el seu amor
desaparegui
A la segona tornada es troba una antítesis que diu « Que el mal m’és un plaer subtil».
El mal el podrirem considerar un antònim de plaer, però Guillem de Cabestany els
relaciona com que disfruta mínimament del dolor i el mal.