Justificació legal

En aquest apartat explicarem el marc legal que ens empara a l’hora de fer la nostra
intervenció. En un primer lloc faré referència a nivell Europeu, en la Carta Europea de drets
Fonamentals, on es recullen els drets de les persones de cara a la prevenció i l’assistència
sanitària, és fa una forta ressenya a la salut mental, ja que és una part més que important de la
salut i el benestar dels ciutadans.

Les normatives de la UE són recollides en Resolucions i Conclusions del Consell Europeu. Tot i
no ser d’obligat compliment, serveixen per a orientar les futures accions en la promoció de la
salut mental i la prevenció de les malalties mentals.

Hi ha una sèrie de legislació a nivell europeu que ens pot servir de pauta.

- Tractat de Lisboa pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat

constitutiu de la Comunitat Europea. Brussel·les, 3 de desembre de 2007
- Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. [DOUE de 14 de desembre de 2007]

1. Art. 13: "Sense perjudici de les altres disposicions del present Tractat i dintre dels límits de les
competències atribuïdes a la Comunitat pel mateix, el Consell, per unanimitat, a proposta de la
Comissió i prèvia consulta al Parlament Europeu, podrà adoptar accions adequades per a lluitar
contra la discriminació per motius de sexe, d'origen racial o ètnic, religió o conviccions,
discapacitat, edat o orientació sexual".

- LLIBRE VERD: Millorar la salut mental de la població. Cap a una estratègia de la Unió
Europea en matèria de salut mental. Brussel·les, 14.10.2005. COM (2005) 484. (No
publicat en el Diari oficial).

Amb aquest Llibre Verd, la Comissió obre un ampli debat sobre la qüestió de la salut mental. Es
tracta d'iniciar una consulta pública sobre els mitjans per a millorar la gestió de les malalties
mentals i promoure el benestar mental en la Unió Europea.

A nivell Estatal, aquesta és la legislació que fa referència directa o indirectament a salut

mental, i ens pot afectar i influir més directa o indirectament en la no0stra intervenció:

- Article 49 de la Constitució Espanyola de 1978, que explica que el govern realitzarà una
política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb discapacitat física, psíquica
o sensorial.
 - LLEI 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d'infraccions i sancions en
matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb

discapacitat [BOE 27 desembre 2007]

- LLEI ORGÀNICA 1/2008, de 30 de juliol, per la qual s'autoritza la ratificació per Espanya del
Tractat de Lisboa, pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat Constitutiu de la
Comunitat Europea, signat en la capital portuguesa el 13 de desembre de 2007. [BOE 31 juliol 2008]

- LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

- LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les
persones en situació de dependència.

Seguidament a nivell de Catalunya, trobem que

- El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 15/1990, del 9 de juliol,

d’ordenació sanitària de Catalunya, que, entre altres aspectes, n’estableix els principis
informadors en l’article 2, i en l’article 8 encomana al Servei Català de la Salut l’atenció psiquiàtrica i la
promoció, la protecció i la millora de la salut mental, mentre que en la disposició addicional sisena
estableix que l’assistència psiquiàtrica en el sistema de cobertura pública del Servei Català de la Salut s’ha
de fer d’acord amb els principis d’ordenació i planificació continguts en el Pla d’ordenació de la xarxa
d’assistència psiquiàtrica i salut mental a Catalunya.

En 1999 es van produir tres fets importants, que orientaven la planificació dels serveis
d'atenció psiquiàtrica i salut mental a Catalunya:

- La signatura d'un acord de reordenació dels serveis d'atenció

psiquiàtrica i salut mental de Catalunya, l'objectiu del com és la millora
de la qualitat assistencial dels serveis d'atenció psiquiàtrica i salut
mental, afavorint la inserció en la comunitat, fent un model integral
d'atenció, adequant els actuals hospitals monogràfics a la tipologia de
pacients i donant resposta a les noves necessitats de serveis.

- El decret de creació de la xarxa de centres, serveis i establiments de

salut mental d'utilització pública de Catalunya. Estarà configurada per
tots aquells serveis que es requereixin per a implementar les previsions
del Pla de Salut de Catalunya i donar cobertura a les necessitats de la
població. Per primera vegada establiran uns estàndards mínims de
 qualitat dels centres i serveis d'atenció psiquiàtrica i salut mental a
Catalunya.

- Aprovació per part del Consell Executiu d'un Pla Interdepartamental

relatiu als trastorns del comportament alimentari (anorèxia i bulímia),
en el qual participen sis departaments de la Generalitat de Catalunya,
cinc col·legis professionals i l'Associació Catalana contra l'Anorèxia i la
Bulíºmia (ACAB).

A partir de l'any 2000 s'ha creat una sèrie de Lleis, com per exemple:

- LLEI 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, on entre molts col·lectius, es fa

una forta referència al col·lectiu de salut mental

- ORDRE SSS/258/2002, de 11 de juliol, per la qual es regula la composició, les

funcions i el règim de funcionament del Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut
Mental a Catalunya. (Pàg. 13189)

Aleshores, hem de dir que la legislació sobre salut mental no és limita a curar o a
realitzar tractaments, sinó que proporciona un marc legal que ens ajuda a abastar
temes força complexos relacionats amb la problemàtica com són l’accessibilitat a
l’atenció, cures d’alta qualitat, rehabilitació i seguiment, integració total dels malalts
mentals en la comunitat, prevenció de les malalties mentals i la promoció de la salut
mental en diferents sectors de la societat.

Tot i això, cal esmentar que no hi ha cap llei, ni a nivell estatal ni a nivell de Catalunya
que reguli la salut mental d’una manera integral.