Projecte

d'intervenció 5 de junio
Conscienciem
de Llar
residència.

ÍNDEX:
1. INTRODUCCIÓ

2. FASE D'AVALUACIÓ

2.1 ANÀLISIS DE LA REALITAT

3. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

3.1 OBJECTIUS GENERALS

3.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS

3.3 JUSTIFICACIÓ

3.4 DESTINATARIS

3.5 METODOLOGIA

3.6 ACTIVITATS

3.7 TEMPORALITZACIÓ DEL PROJECTE

3.8 RECURSOS ECONÒMICS

3.9 RECURSOS HUMANS

3.10 EINES D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE

4. CONCLUSIONS

5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Annexes.....................................................................................................

1. INTRODUCCIÓ

60
El tema que vam escollir per realitzar aquest treball de Síntesi és la intervenció en una usuària
d’una Llar residencia per a persones amb malaltia mental.

Segons l’OMS, les estadístiques ens diuen que a nivell europeu, 1 de cada 4 ciutadans pateix
alguna malaltia mental, que pot conduir al suïcidi.

Per tant té un impacte molt important a nivell social.

En el 2020, s’espera que la depressió sigui la causa de malaltia número 1 en el món occidental.

Actualment,58.000 persones es suïciden a la Unió Europea, xifra que supera la de morts per
accidents de tràfic, homicidis o VIH/SIDA.

Degut això ,creiem que és un tema prou important i amb una carrega molt forta a nivell
individual i social.

Per altre banda també vam escollir aquest tema ja que un membre del grup treballa en una llar
residencia i això ens facilitava la recerca d’informació.

Veurem i explicarem el perfil de la nostra usuària, la seva problemàtica ,les possibles propostes
d’intervenció , la metodologia i les tècniques que utilitzarem.

Farem un breu repàs a les lleis que fan referència a la malaltia que pateix la Maria i explicarem
els recursos i serveis que necessitarà per aconseguir la seva estabilitat i la seva reinserció
social.

Especificarem el paper que juga el TIS dintre de la llar i una petita justificació a nivell normatiu.

I per últim exposarem i explicarem les activitats que hem realitzat per poder arribar al nostre
objectiu principal que és la millora de la situació de la nostra usuària.

2. FASE D’AVALUACIÓ INICIAL

60
2.1 ANÀLISI DE LA REALITAT.

 Avaluació inicial:

La Maria té 47 anys i actualment viu a una llar residència, ja que té un grau de discapacitat
del 93% valorat per l’ICASS, del qual, el 15% és de factors socials. Presenta un retard
mental lleuger i un trastorn de la conducta i el comportament degut a un trastorn bipolar.
Realitza una activitat laboral diürna a un centre especial de treball. Està incapacitada
judicialment, i la seva tutela la porta una fundació.

Va patir maltractaments, pels quals va ser atesa al 1994 per l’Equip d’atenció a la dona per
maltractaments. A causa d’aquests maltractaments físics va patir danys al ronyó dels quals
va ser operada, i necessita fer diàlisi tres cops per setmana. A dia d’avui, es planteja que
sigui candidata per a un trasplantament de ronyó, ja que hi ha impossibilitat de col·locar els
catèters.

Va deixar el centre sociosanitari on es trobava de forma voluntària per tornar amb

l’agressor, on convivia a una barraca en unes condicions insalubres. En aquesta etapa de la
seva vida també exercia la prostitució al carrer.

Un cop el seu agressor va morir, va passar a estar en situació de risc d’exclusió social, i va
derivar a la llar residència per a persones discapacitades, on resideix actualment.

S’escapa molt sovint, a vegades durant llargs períodes. En les seves absències consumeix
alcohol, i posa la seva vida en perill. Això també provoca que no segueixi la diàlisi i el
tractament mèdic, així com el menjar i la beguda, i per tant fa que posi en risc la seva salut.

No és conscient de la seva discapacitat, la seva malaltia i la seva salut, així com tampoc ho
és de la seva situació actual.

 Necessitats
o Falta de consciència de la pròpia persona sobre la seva situació, així com la del
seu entorn.
o Descontrol en el tractament mèdic que necessita per evitar les males
conductes.
o Fugides del centre que provoquen descurança en la diàlisis
o Problemes psicològics i emocionals
o Carències afectives.
o Baixa autoestima.

60
  Diagnòstic
La situació personal de la Maria és la següent, és unadona de 47 anys, amb 93% de
discapacitat, el 15% d’aquests percentatge a factors socials, a més pateix un retard
mental lleuger i un trastorn bipolar.
S’escapa de la llar-residència, això fa que no assisteix a les diàlisis posant en perill la
seva salut, fet que reforça amb conductes negatives, com beure alcohol, una mala
alimentació i descontrol a l’hora de prendre la medicació.
A més, la seva falta de consciència dificulta la intervenció dels professionals i fa que
s’engravi la seva situació.
Derivat de tot el seu passat pateix problemes psicològics associats al trastorn bipolar.
La situació familiar és difícil de valorar, ja que no existeix cap familiar de referencia.
L’únic a tenir en compte és que durant els últims anys ha compartit unitat de
convivència amb la seva parella, que actualment és difunt.
La situació social, en un primer moment, sembla completament favorable ja que es
troba en la llar residència, però degut a la falta de consciència que ella té de la seva
situació, és torna desfavorable i la situa en una posició de risc d’exclusió social.

Les possibles propostes d’intervenció són les següents:

o Un seguiment intensiu per part de CSM, amb visites periòdiques per aconseguir
millores en el seu comportament, intentant sempre afavorir la conscienciació
sobre la seva situació de salut amb el recolzament d’una infermera.
o La inscripció a un Club Social caps de setmana i tardes, per afavorir les relacions
i proporcionar-li una xarxa social, així aconseguirem les deshabituació de les
males conductes i trobarem un motivant per ella.
o Establir uns patrons de conductes amb els treballadors del centre encaminats a
la regulació i l’eliminació de les males conductes.
o Taller psicoeducatiu individual, per parlar amb ella temes de salut física psíquica
i emocional.
o Inscripció a un centre terapèutic de deshabituació d’addiccions.

Primerament creiem que la Maria ha de seguir en la llar residència, ja que és el recurs que se li
ha atorgat degut a la seva situació de problemàtica social i personal.

En la llar residència trobem el focus principal des d’on es treballaran les necessitats de la Maria,
conseqüència de la seva problemàtica. Partint de la base que el treball que realitzem està
enfocat a l’autonomia i el benestar, creiem quela llar residència és el lloc adequat per a que la
Maria sigui atesa de la millor manera possible, de la mà dels professionals que hi treballen.

60
Tot i això, som conscients que la Maria no veu complides el 100% de les seves necessitats en la
llar residència, i es per això que creiem convenient la participació d’altres recursos i serveis, per
contribuir a la millora i a la màxima integració possible per part de la Maria.

És per això que, per una banda, creiem que seria aconsellable sol·licitar al CSM una “segona
avaluació”, amb la finalitat de diagnosticar la situació actual, i així aconseguir intensificar la
freqüència de les visites en períodes de temps més curts. Creiem que amb un major
recolzament del CSM serà més fàcil a l’hora d’establir uns patrons de conductes, així com de
fer el seguiment de l’estat mental i físic de la Maria, assessorats per professionals més
qualificats en aquests àmbits.

Tot seguit considerem que ha de seguir la seva activitat al CET, ja que això li proporciona una
quantitat de diners mensuals i també li pot ajudar a passar al mercat laboral ordinari, fet que la
faria més autònoma. Per tant no creiem que hagi de finalitzar la seva activitat en el CET.

Seguidament pensem que seria favorable que la Maria comencés a ocupar part del seu temps
lliure a un club social de mòdul A. Això podria donar-li a la nostra usuària les eines necessàries
per a aprendre a omplir el seu temps lliure, que en el període de la seva vida en que es troba es
força gran. Cal tenir en compte que durant molts anys, ella ha dedicat la majoria del seu temps
en activitats nocives, i s’ha dedicat a fer de treballadora del sexe, per tant es possible que
existeixi aquest desconeixement total a l’hora de treballar el lleure.

Una bona utilització d’aquest temps pot proporcionar millores en l’autoestima i el benestar
físic, psíquic i social, així com també pot servir de potenciador de la conducta que es vol
aconseguir amb la Maria, i poder utilitzar-lo com a reforç positiu.

La Maria els acompleix, i té una edat compresa entre els 18 i els 65 anys. A més si el club
necessita d’alguna remuneració la Maria podria fer front a aquesta gràcies a la remuneració
que obtindria de la seva activitat al CET. El mòdul A és el més adient perquè són menys hores a
la setmana i el grup de persones és més petit, i així la facilitat per combinar les seves activitats
amb el club social serà major.

Finalment hem cregut que seria recomanable que la Maria sol·licités el servei del CAS. És una
proposta que vèiem convenient però tenint en compte que no té diagnosticada l’addicció i no
realitza el consum de forma periòdica, com a professionals ho valorem com a un mal hàbit ja
que ho consumeix quan s’escapa del centre, i pensem que podem treballar-ho des de el mateix

60
centre i amb el recolzament del psicòleg del Centre de Salut Mental. A més li ocupem el temps
a la Maria amb el Club social, cosa que l’ajuda a evadir-se d’aquestes conductes.

Al llarg del procés d’intervenció podríem trobar indicis clars d’una addicció, i en aquests cas si
que ho consideraríem una proposta adient.

Creiem que tot això podria afavorir que la maria tingués possibilitats d’accedir a la llista
d’espera per un trasplantament, ja que donada la seva edat i el seu estat físic, si segueix en la
situació actual no podrà optar a aquesta opció.

 Instruments d’avaluació:

Com a treballadors de la llar residència, hem pogut tenir accés als informes mèdics, recollits en
l’historial clínic de la Maria. També vam realitzar entrevistes a les treballadores que havien
estat amb ella al centre sociosanitari al qual acudia, amb la finalitat de saber quina era la seva
situació i el seu comportament en l’anterior centre. Tot seguit vam realitzar observacions
durant les primeres setmanes d’estància a la llar residència de la Maria, i juntament amb tots
els altres treballadors del centre vam realitzar un PAI, instrument el qual, juntament amb els
anteriorment esmentats, vam poder fer l’avaluació inicial i la detecció de les necessitats.
Finalment un cop realitzat això, hem fet el diagnòstic.

3. DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

3.1OBJECTIU GENERAL:

La idea principal és aconseguir l’estabilitat absoluta de la Maria, una plena integració, un propi
control de la medicació, eliminar les conductes perjudicials i motivar les habilitats necessàries
pel seu equilibri. Hem d’ aconseguir la total inclusió i/o integració social, prevenir i tractar la
seva malaltia i les seves conseqüències. Si aconseguim aquest propòsit podrem potenciar la
seva autonomia.Amb aquest anàlisis hem arribat als següents objectius:

A. Conscienciar la Maria del seu estat de salut.

B. Fer gaudir la Maria del seu temps lliure amb absència de males conductes.
C. Millorar l’autonomia personal i social de cara al mercat laboral.
D. Contribuir en la millora del seu estat psíquic i emocional.
E. Coordinar tots els serveis i recursos per a millorar la situació de la Maria.

3.2 OBJECTIUS ESPECÍFICS:

A. Conscienciar la Maria del seu estat de salut.

60
 A.1) Mostrar interès envers la seva malaltia.

A.2) Aconseguir l’escolta activa i la comprensió.

A.3) Ensenyar els problemes que comporta no tenir cura de la salut.

A.4) Crear nexes emocionals amb el seu entorn.

B. Fer gaudir la Maria del seu temps lliure amb absència de males conductes.

B.1) Trobar motivacions a través d’activitats de lleure.

B.2) Convertir les activitats en un reforç positiu.

B.3) Treballar les conductes a través del lleure.

B.4) Reforçar les relacions interpersonals juntament amb les habilitats

socials de la Maria.

C. Millorar l’autonomia personal i social.

C.1) Fomentar l’autorealització.

C.2) Contribuir en la convivència grupal.

C.3) Adquirir responsabilitats laborals.

C.4) Aprendre habilitats que millorin la seva competència.

D. Contribuir en la millora del seu estat psíquic i emocional.

D.1) Participar en teràpies d’ajuda.

D.2) Promocionar l’autoestima mitjançant diferents activitats.

D.3)Ensenyar fer autocrítica.

D.4)Reforçar les seves habilitats socials i participatives.

D.5)Conscienciar de la seva problemàtica.

D.6) Donar eines per millorar la seva capacitat de resolució.

60
 E. Coordinar tots els serveis i recursos per a millorar la situació de la Maria.

E.1) Tenir contacte constant entre els professionals dels diferents recursos
serveis i àmbits.

f.2) Fer un seguiment conjunt i continuat durant el procés.

F.3) Afavorir la comunicació entre els professionals.

3.3 JUSTIFICACIÓ

Primerament, fem referencia al propi centre on viu la Maria, la llar residència.

Les llars residència són establiments d’atenció permanent i flexible en què les persones amb
malaltia mental de llarga evolució i problemàtica social greu poden viure les vint-i-quatre hores
i rebre el suport d’un equip multidisciplinari de professionals. Ambl’objectiu d’aconseguir la
plena integració i normalització social de les persones usuàries, així com la prevenció i el
tractament del deteriorament produït per la cronicitat de la malaltia. És un servei de caràcter
temporal o permanent.

Els requisits demanats per optar al servei són:

 Tenir menys de seixanta-cinc anys.

 Acreditar residència legal i domicili a Catalunya.
 Poder desenvolupar les activitats de la vida diària només amb supervisió externa i
poder viure en règim obert.
 No complir els criteris necessaris per obtenir els drets derivats de la Llei de
dependència.
 Necessitar un acolliment residencial en un habitatge per a persones amb problemàtica
social derivada de malaltia mental.
 No disposar de recursos econòmics suficients per accedir a una plaça no finançada
amb fons públics segons els criteris que estableix la normativa vigent de règim de
contraprestacions.
 Tenir un grau de discapacitat igual o superior al 65% pel que fa a la malaltia mental.
 Complir les característiques pròpies d’un trastorn mental sever, segons el criteri del
Servei Català de la Salut d’acord amb el Pla director de salut mental i addiccions.
 No requerir una atenció sanitària continuada.

60
El compliment d’aquets requisits s’han d’acreditar mitjançant un informe mèdic i social,
inclosos a la sol·licitud, expedits per un psiquiatre i una persona diplomada en treball social,
respectivament, del centre de salut mental per adults o del centre psiquiàtric de la xarxa
pública sanitària on estigui ingressada la persona sol·licitant.

L’accés a les llars residència es tramita mitjançant el programa d’ajuts per a l’accés als
habitatges amb serveis comuns. L’usuari o usuària participa en el cost del servei mitjançant una
aportació econòmica que s’estableix en funció de la naturalesa del cost de referència i el seu
nivell de renda.

Una de les nostres propostes és augmentar l’atenció i la col·laboració amb CSM.

Els equips que presten aquesta atenció estan formats per psiquiatres, psicòlegs, treballadors
socials i personal d’infermeria, entre d’altres.

Donen serveis d’atenció especialitzada i de suport a l’atenció primària als pacients.

El seu objectiu és atendre els problemes de salut mental oferint una atenció humanitzada,
orientada al pacient, integradora, de qualitat i que busqui les solucions en el entorn habitual
del pacient i família.

Per tant, amb aquests servei trobem el suport adequat per aconseguir la motivació i
conscienciació que la Maria necessita per tal de trobar l’equilibri en l’aspecte de salut, tant
física com psíquica.

La feina que considerem que des de el centre poden proporcionar és prevenir, promocionar i
fer el seguiment de la seva salut psíquica, física i l’estat emocional per aconseguir eliminar les
males conductes.

Donant una orientació individual i a nosaltres com a educadors del centre on resideix, fent
tractaments individuals i grupals, per fomentar les relacions interpersonals, i sobretot garanteix
la coordinació i el treball en xarxa entre els equipaments sanitaris, pedagògics, socials
icomunitaris per garantir la continuïtat assistencial.

Els centres especials de treball (CET) sónempreses que asseguren un treball remunerat a
persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar
amb un mínim del 70% de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior
a un 33%. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat en el règim de treball
ordinari.

60
Tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d’uns serveis
d’ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. L’objectiu
d’aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la
seva funció és social.

El Centre Especial de Treball li proporciona a la Maria autoestima i unes habilitats enfocades al

mercat ordinari. Gràcies a aquests treball se sent útil, té una bona relació amb els seus
companys i per això el considerem el punt més fort on podem recolzar la nostra intervenció per
el fet que em mencionat abans.

A més, hem de considerar que el CET és el recurs que li proporciona més autonomia, i inclusió.

El servei de club social és un recurs que està orientat a fomentar, dins un marc de relacions, la
participació i la inclusió social mitjançant el lleure. La paraula club fa referència a un grup de
persones que s’organitzen en col·lectivitat amb unes normes i uns objectius comuns, realitzats
en relació i amb unes aficions compartides. En el cas dels clubs per a persones amb malaltia
mental, hi ha una vessant assistencial que configura amb la tasca d’un equip professional i amb
l’orientació rehabilitadora de la seva activitat.

Es constitueix com una estructura de suport social per tal que les persones que hi participen
disposin d’una xarxa social de referència i puguin superar els obstacles que dificulten la seva
participació en activitats del seu entorn comunitari i, d’aquesta manera, poder gaudir del seu
temps de lleure d’una forma satisfactòria.

Els requisits per accedir són els següents:

- L’acreditació de la situació de necessitat , per mitjà de la resolució emesa per l’òrgan

competent, d’acord amb el barem establert pel reglament .
- La residència en un municipi de Catalunya
- La resta de requisits d’accés establerts en l’ordenament jurídic vigent.

És un recurs que li oferiria a la Maria la possibilitat de invertir el seu temps lliure en activitats
que la motivessin, això ajudaria a la seva recuperació, a més li ensenyaria a fer un bon ús del
temps de lleure.

Finalment, el centre d’atenció a les drogodependències. Aquest tipus de servei ofereix

assistència mèdica, psicològica i social de totes les persones afectades per problemes de

60
drogodependències (heroïna, cocaïna, alcohol, psicofàrmacs, cànnabis, drogues de síntesi i
altres), tant si són els mateixos afectats com si són les seves famílies.

En el cas que trobéssim indicis de addicció, podríem derivar a la Maria al CAS, on treballarien
directament aquesta problemàtica i podria trobar el suport de persones amb el mateix
problema que ella.

En el cas de la Maria hem d'analitzar diferents aspectes, el primer que hem de conèixer es el
trastorn bipolar ja que és el que s'ha de tractar de controlar per evitar trastorns de conducta.

El trastorn bipolar es defineix com a trastorn des de el segle XIX (que es va denominar com a
Psicosis Maníaca Depressiva).

El trastorn està caracteritzat per canvis emocionals, temporades de exitació i hiperactivitat,

alternades amb temporades de depressió.
Aquest trastorn s'inicia normalment al voltant dels 30 anys.

Actualment aquests trastorn es pot tractar, tant en els episodis de depressió com en els de
exaltació. Per tant tot i que tendeix a una cronicitat, es pot dur una vida normalitzada a través
d'un control i un seguiment constant.

Seguidament coneixerem a fons el retard mental, tenint en compte el tipus que afecta a la
nostra usuària.

El "Retard Mental" ha tingut diverses denominacions al llarg de la història. Fins al segle XVIII
predomina el terme "idiotes", referits a una sèrie de trastorns deficitaris. Més tard el psiquiatre
Kraepelin introdueix el terme "Oligofrènia" (poca – intel·ligència). Des de llavors s'han succeït
diferents noms: anormalitat, deficiència, insuficiència, etc ... Actualment, es tendeix a evitar
aquelles denominacions que puguin interpretar-se com pejoratives o discriminants. S'utilitza el
terme discapacitat intel·lectual i, en nens escolaritzats, seguint les directrius assenyalades per
la LOGSE, s'engloben dins del col.lectiu de "alumnes amb necessitats educatives especials". No
obstant això, el terme que segueix apareixent en els diferents sistemes de classificació (DSM-IV,
CIE-10) i referit específicament al nivell de competència intel·lectual, és el de Retard Mental.

L'essència d'aquest trastorn és el dèficit intel·lectual però cal tenir en compte que la
intel·ligència no és una qualitat concreta que afecta només a l’àmbit purament intel·lectual o

60
cognitiu sinó que afecta també a les demés àrees de funcionament del individu i la seva
capacitat per fer front als reptes del món extern (estudis, treball, relacions socials, etc.).

Les diferents classificacions internacionals i europees consideren el Retard Mental com: "Un
desenvolupament mental incomplet o detingut que produeix el deteriorament de les funcions
pròpies o esperades en cada una de les etapes del desenvolupament, com ara les
cognoscitives, llenguatge, motrius i socialització". Es tracta, doncs, de una visió
multidimensional del RM en els seus aspectes biològics, psicològics, pedagògics, familiars i
socials.

Encara que la intel·ligència és un concepte abstracte sempre ha existit un interès en obtenir

proves fiables i amb validesa suficient per a mesurar-la. No entrarem aquí en un debat sobre
els diferents tipus d'intel·ligència o si aquesta és una capacitat única o es descompon de molts
factors independents. El cert és que, actualment, són d'ús comú per avaluar la Intel·ligència
aquelles proves que ens proporcionen un valor de Quocient Intel·lectual (QI). El QI s'ha calculat
sobre la base de dividir l'edat mental i l'edat cronològica multiplicant el resultat per 100. A
partir d'aquí s'estableix el punt mig en un resultat igual 100.

Avui en dia són les proves estandarditzades, amb els barems corresponents i amb totes les
garanties psicomètriques, les que estableixen el valor del QI. En especial les proves Weschler
(WISC) en els seus diferents formats, són idònies per a efectuar l'avaluació de la Intel·ligència.
En base a aquests resultats, els sistemes classificatoris (DSM-IV i CIE-10) han establert els
diferents punts de tall per a classificar la presència i / o magnitud del RM, quedant establerts
els següents punts de tall:

Retard Mental LLeu .............................. QI entre 69-50

Retard Mental Moderat ....................... QI entre 49-35

Retard mental Greu ............................ QI entre 34-20

Retard Mental Profund....................... QI menor de 20

60
Recordem que el Q.I. mitjà de la població se situa en torn a 100 amb una desviació típica de 10
(segons escales Weschsler)

Retard Mental Lleu

Suposa el 85% de tots els retards mentals i són considerats com "educables". En la majoria dels
casos no hi ha un etiologia orgànica. Predominen els factors constitucionals i socioculturals, de
manera que solen passar inadvertits en els primers anys de vida ja que el seu fenotip o aspecte
físic sol ser normal encara que pot haver-hi algun tipus de retard psicomotriu.

El retard, es posa de relleu coincidint amb l'etapa escolar, on les exigències són més grans.
Tenen capacitat per desenvolupar els hàbits bàsics com alimentació, vestit, control esfínters,
etc, llevat que la família hagi tingut una actitud molt sobreprotectora i no hagi fomentat
aquests hàbits.
Poden comunicar-se fent ús del llenguatge tant oralment com per escrit, si bé, presentaran
dèficits específics o problemes (dislàlies) en alguna àrea que precisarà de reforç. Amb els
adequats suports poden arribar a la Formació Professional o fins i tot a Secundària.

Pel que fa a aspectes de la personalitat solen ser obstinats, tossuts, moltes vegades, com a
forma de reaccionar a la seva limitada capacitat d'anàlisi i raonament. La voluntat pot ser
escassa i poden ser fàcilment manejables i influenciats per altres persones amb pocs escrúpols
i, per tant, induïts a cometre actes hostils.

Com se senten rebutjats, sovint prefereixen relacionar-se amb persones de menor edat als que
poden dominar. Els de millor nivell intel·lectual, en ser més conscients de les seves limitacions,
se senten acomplexats, tristos i esquerps.
A la vida adulta poden manejar-se amb certa independència, treballant en diferents oficis amb
bon rendiment en les tasques manuals.

Pel que fa a l’aspecte físic la Maria té afectat el ronyó i a causa d’això ha d’assistir a diàlisis.
Els ronyons tenen la funció de netejar la sang de les toxines i els líquids que li sobren,
s’eliminen en forma d’orina a més de produir hormones necessàries per a l’organisme. Quan un
pacient, en aquests cas la Maria, per un problema d’insuficiència renal aguda o crònica, els

60
ronyons deixen de funcionar, la diàlisi permet realitzar mitjançant equips mèdics, les funcions
dels ronyons.

I per últim analitzarem els aspectes socials i familiars de la Maria, ja que afecten en
profunditat al seu estat emocional, i això repercuteix en les males conductes a més, per tant
influència en l'estat de salut de la Maria.

La Maria pateix una situació clara de risc social.

Des de sempre ha tingut carències afectives que l'han afectat en el transcurs de la seva vida fins
a dia d'avui. Tenia un nivell socioeconòmic molt baix, va viure en una barraca en molt males
condicions, a tot això hem d'afegir que patia agressions per part de la seva parella i fins i tot va
arribar a prostituir-se.
Aquests factors s'han de tenir en compte per dur a terme una bona intervenció, ja que son, en
bona part, els causants dels mals hàbits de la Maria, com és el beure alcohol o la poca capacitat
de seguir una pauta alimentària.

En la bibliografia hem fet constar 4 títols relacionats amb la nostra matèria, de 4 autors que
tenen una rellevància força notable en aquest àmbit. És difícil fer constar la quantitat de llibres
que tracten sobre aquest tema, i per tant ens hem hagut de decantar per els escollits.

El paper del TIS

La intervenció de la Maria la porta a terme un equip interdisciplinari de professionals que

formen part de diferents àmbits però amb els mateixos objectius, que cadascú abordarà segons
la seva disciplina corresponent.

Dintre d’aquest equip està el TIS, com a professional que forma part d’aquesta intervenció amb
la funció de programar, organitzar ,desenvolupar i avaluar les activitats que formen part de la
seva integració social, valorant la informació obtinguda de cada cas i aplicant les estratègies i
les tècniques més adequades per al desenvolupament de la seva autonomia personal i la seva
inserció.

60
“Segons el DECRET 39/1999, de 23 de febrer, pel qual s'estableix el currículum del cicle
formatiu de grau superior d'integració social (DOGC num 2840, de 4 de març de 1999)”.

Per aconseguir portar a terme amb eficàcia i eficiència el nostre treball ens basem en uns
principis ètics fonamentals:

Autonomia: respecte a l’autodeterminació de les persones amb les quals treballem

Justícia: tractar a tothom per igual, no donant tractes de favor.

Beneficència: procurar sempre el bé per les persones amb les que treballem

No maleficència: evitar sempre fer mal, directa o indirectament

Funció del TIS com a treballador de la llar.

Com a treballadors en una llar residencia amb persones amb malaltia mental, tenim que ser
capaços d’afrontar situacions de risc o d’estrès ja que les persones amb aquests tipus de
problemàtiques tenen una especial vulnerabilitat i moltes limitacions a nivell psicològic i social.

Hem de tenir la capacitat de reconduir els problemes que es donin a la llar residència, i actuar
com a models, ensenyant a resoldre els conflictes.

Tenir la capacitat per entendre i posar-nos en el lloc de la persona en situacions de descontrol,

això ens pot ajudar per actuar de forma més competent.

Supervisar i donar suport per a que poden realitzar activitats bàsiques de la vida diària per tal
de promoure la seva autonomia personal i social.

Justificació legal

En aquest apartat explicarem el marc legal que ens empara a l’hora de fer la nostra intervenció.
En un primer lloc faré referència a nivell Europeu, en la Carta Europea de drets Fonamentals,
on es recullen els drets de les persones de cara a la prevenció i l’assistència sanitària, és fa una
forta ressenya a la salut mental, ja que és una part més que important de la salut i el benestar
dels ciutadans.

Les normatives de la UE són recollides en Resolucions i Conclusions del Consell Europeu. Tot i
no ser d’obligat compliment, serveixen per a orientar les futures accions en la promoció de la
salut mental i la prevenció de les malalties mentals.

60
Hi ha una sèrie de legislació a nivell europeu que ens pot servir de pauta.

- Tractat de Lisboa pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat

constitutiu de la Comunitat Europea. Brussel·les, 3 de desembre de 2007
- Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. [DOUE de 14 de desembre de 2007]

1. Art. 13: "Sense perjudici de les altres disposicions del present Tractat i dintre dels
límits de les competències atribuïdes a la Comunitat pel mateix, el Consell, per
unanimitat, a proposta de la Comissió i prèvia consulta al Parlament Europeu, podrà
adoptar accions adequades per a lluitar contra la discriminació per motius de sexe,
d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual".

- LLIBRE VERD: Millorar la salut mental de la població. Cap a una estratègia de la Unió
Europea en matèria de salut mental. Brussel·les, 14.10.2005. COM (2005) 484. (No
publicat en el Diari oficial).

Amb aquest Llibre Verd, la Comissió obre un ampli debat sobre la qüestió de la salut mental. Es
tracta d'iniciar una consulta pública sobre els mitjans per a millorar la gestió de les malalties
mentals i promoure el benestar mental en la Unió Europea.

A nivell Estatal, aquesta és la legislació que fa referència directa o indirectament a salut mental,
i ens pot afectar i influir més directa o indirectament en la no0stra intervenció:

- Article 49 de la Constitució Espanyola de 1978, que explica que el govern realitzarà una
política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb
discapacitat física, psíquica o sensorial.
- LLEI 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d'infraccions i
sancions en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal
de les persones amb discapacitat [BOE 27 desembre 2007]

- LLEI ORGÀNICA 1/2008, de 30 de juliol, per la qual s'autoritza la ratificació per Espanya
del Tractat de Lisboa, pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat
Constitutiu de la Comunitat Europea, signat en la capital portuguesa el 13 de desembre
de 2007. [BOE 31 juliol 2008]

- LLEI ORGÀNICA 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

60
 - LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les
persones en situació de dependència.

Seguidament a nivell de Catalunya, trobem que

- El Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 15/1990, del 9 de juliol, d’ordenació

sanitària de Catalunya,que, entre altres aspectes, n’estableix els principis informadors
en l’article 2, i en l’article 8encomana al Servei Català de la Salut l’atenció psiquiàtrica i
la promoció, la protecció i la millora dela salut mental, mentre que en la disposició
addicional sisena estableix que l’assistència psiquiàtricaen el sistema de cobertura
pública del Servei Català de la Salut s’ha de fer d’acord amb els principisd’ordenació i
planificació continguts en el Pla d’ordenació de la xarxa d’assistència psiquiàtrica i salut
mental a Catalunya.

En 1999 es van produir tres fets importants, que orientaven la planificació dels serveis
d'atenció psiquiàtrica i salut mental a Catalunya:

- La signatura d'un acord de reordenació dels serveis d'atenció psiquiàtrica i

salut mental de Catalunya, l'objectiu del com és la millora de la qualitat
assistencial dels serveis d'atenció psiquiàtrica i salut mental, afavorint la
inserció en la comunitat, fent un model integral d'atenció, adequant els
actuals hospitals monogràfics a la tipologia de pacients i donant resposta a les
noves necessitats de serveis.
- El decret de creació de la xarxa de centres, serveis i establiments de salut
mental d'utilització pública de Catalunya. Estarà configurada per tots aquells
serveis que es requereixin per a implementar les previsions del Pla de Salut de
Catalunya i donar cobertura a les necessitats de la població. Per primera
vegada establiran uns estàndards mínims de qualitat dels centres i serveis
d'atenció psiquiàtrica i salut mental a Catalunya.

- Aprovació per part del Consell Executiu d'un Pla Interdepartamental relatiu als
trastorns del comportament alimentari (anorèxia i bulímia), en el qual
participen sis departaments de la Generalitat de Catalunya, cinc col·legis
professionals i l'Associació Catalana contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB).

60
A partir de l'any 2000 s'ha creat una sèrie de Lleis, com per exemple:

- LLEI 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socials, on entre molts col·lectius, es fa

una forta referència al col·lectiu de salut mental

- ORDRE SSS/258/2002, de 11 de juliol, per la qual es regula la composició, les

funcions i el règim de funcionament del Consell Assessor sobre Assistència
Psiquiàtrica i Salut Mental a Catalunya. (Pàg. 13189)

Aleshores, hem de dir que la legislació sobre salut mental no és limita a curar o a realitzar
tractaments, sinó que proporciona un marc legal que ens ajuda a abastar temes força
complexos relacionats amb la problemàtica com són l’accessibilitat a l’atenció, cures d’alta
qualitat, rehabilitació i seguiment, integració total dels malalts mentals en la comunitat,
prevenció de les malalties mentals i la promoció de la salut mental en diferents sectors de la
societat.

Tot i això, cal esmentar que no hi ha cap llei, ni a nivell estatal ni a nivell de Catalunya que
reguli la salut mental d’una manera integral.

3.4DESTINATARIS:

Les malalties mentals són alteracions dels processos cognitius i afectius del desenvolupament,
considerades com a processos diferents pel que fa al grup social de referència del qual prové
l'individu. Es pot tractar d'alteracions en el raonament, el comportament, la facultat de
reconèixer la realitat o d'adaptar-se a les condicions de la vida.

Depenent del concepte de malaltia que s'utilitzi, alguns autors consideren més adequat
utilitzar en el camp de la salut mental el terme "trastorno mental" ,sobretot en aquells casos en
els quals l'etiologia biològica no està clarament demostrada, com succeeix en la majoria dels
trastorns mentals. A més, el terme "malaltia mental" pot associar-se a estigmatització social.
Per aquestes raons, aquest terme està en desús i s'usa més trastorn mental, o psicopatología.
El concepte malaltia mental aglutina un bon nombre de patologies de molt diverses entre elles
per la qual cosa és molt difícil de definir d'una forma unitària i cal parlar de cada malaltia o
trastorn de forma particular i fins i tot individualitzada ja que cada persona pot sofrir-les amb
símptomes una mica diferents.

Encara que clàssicament s'han dividit les malalties mentals en Trastorns Orgànics i Trastorns
Funcionals, fent referència al grau de gènesi fisiològica o psíquica que determini al patiment, la

60
clínica demostra que ambdues esferes no són independents entre si i que en la patologia, com
en la resta de l'acompliment psíquic "normal", tots dos factors interactuen i es correlacionen
per generar l'ampli espectre del comportament humà tal com ho coneixem. De fet, alteracions
biològiques alteren la psique, igual que alteracions psicològiques alteren o modifiquen la
biologia.

Existeixen nombroses categories de trastorns mentals, amb major o menor gravetat tant en la
vivència subjectiva de l'individu com en la seva repercussió dins del funcionament social, així es
fa al·lusió a una altra classificació clàssica: Trastorns Neuròtics i Trastorns Psicòtics.

Les neurosis afecten en major grau a la percepció del subjecte sobre si mateix, i al seu nivell
d’estimat, de plenitud i d'integració del jo, així com a les seves relacions amb l'entorn social i
familiar més proper; no obstant això, no presenten els símptomes usuals de desconnexió amb
la realitat i ampli allunyament de la vida social, poden exercir-se laboral i acadèmicament, i
segons Freud i les escoles psicoanalítiques aquest estat és la condició natural de la vida
psíquica.

Les psicosis, abasten la manifestació més clarament associada amb la malaltia mental, els seus
símptomes clàssics inclouen les al·lucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional,
aquests trastorns solen tenir un factor orgànic bastant pronunciat com els Trastorns Depressius
i Bipolars, encara que les esquizofrènies són clarament les de major repercussió personal,
social i familiar donat el seu caràcter crònic i degeneratiu caracteritzats pels elements propis de
tots els trastorns psicòtics als quals s'afegeixen la desconnexió amb la realitat i el paradigma
afectiu.

La nostra usuària es trobaria en el segon bloc de persones afectades per trastorns mentals.
Tenint en compte aquesta informació, haurem de tenir especial sensibilitat a l’hora de tractar
amb ella, ja que es troba afectada per aquesta problemàtica, però també ha sigut víctima de
maltractaments per part de la seva parella, i a causa d’aquests dos factors també se li deriva un
retard mental lleu i per tan la podríem englobar en el col·lectiu de discapacitat intel·lectual.

Sobretot haurem de tenir empatia a l’hora de saber que el motiu pel qual pugui tenir una mala
conducta no és el primer que pot semblar, sinó que pot tenir un transfons més profund
relacionat amb la seva anterior vida, i per tant haurem de ser assertius i comprensius, sense

60
adoptar un rol massa autoritari ni un rol paternal, intentant trobar el punt adequat per a poder
dur a terme la intervenció de forma professional i efectiva.

3.5 METODOLOGIA:

La nostra intervenció ha d'estar basada en la flexibilitat, ja que hem de tractar molts temes per
arribar a complir tots els objectius.

Primerament hem treballat des de l'observació. Amb entrevistes, teràpies grupals,informes

mèdics, socials, etc. hem aconseguit conèixer en detall el cas i hem detectat les
conductes/actituds positives i negatives amb les que hem de treballar.

Com a educadors actuarem de forma activa dirigint la intervenció en tot moment i tenint en
compte tots els factors positius i negatius de cada actuació.

En un primer moment haurem de dirigir la participació de la Maria, però la idea principal és

que a mesura que anem avançant en el procés anirem motivant una participació lliure, fins que
aconseguim una millora de la seva conducta i autonomia. Un cop aconseguim això l'únic que
haurem de fer és un seguiment i un acompanyament acurat.

Hem de tenir en compte que se'ns poden presentar noves situacions, si succeeix això hem de
preparar-nos i tenir una resposta adequada , seguint les normes establertes, i consultant les
decisions preses quan aquestes tinguin una repercussió important en la coordinació amb altres
àrees.

La nostra intervenció la durem a terme des de diferents recursos i serveis de manera que
treballarem amb la Maria tant de forma individual com en grup petit.

Tècniques que utilitzarem en la nostre intervenció:

 Observació constant: un cop tenim marcats els nostres objectius realitzarem els procés
d’observació, del qual durem un registre sistemàtic i el sotmetre’m a uns controls de
validesa i fiabilitat.
 Auto-observació, aconseguir que la Maria registri el seu propi comportament per tal de
recollir informació de caire més íntim.

 Observació sistemàtica, duem a terme aquesta observació a partir d’una pauta

preestablerta.

60
 Observació participant, formant part del camp a observar.

 Entrevistes estructurades obertes, per tal de que la Maria s’expressi lliurement però
seguint unes pautes prefixades. No deixem de banda la possibilitat de utilitzar un altre
tipus d’entrevista si ho requereix la intervenció.

60
 3.6 ACTIVITATS:

Act.1

Nom de l’activitat: Grup d'entrenament en Habilitats socials.

Objectiu general: millorar l'autonomia Objectius específic: aprendre habilitats

personal i social de cara a la inserció laboral. que millorin la seva competència social
de cara a l'àmbit laboral.
Contribuir en la convivència grupal

Objectius operatius: aconseguir implicació Lloc: en una aula del CET.

en l’assistència, adquirir coneixements
comunicatius, expressar-se assertivament,
controlar l’ansietat, organitzar i expressar
adequadament les idees, aprendre a dividir
tasques i delegar responsabilitats
individuals.

Durada: 1h al dia, dos dies a la setmana. Moment del dia: Tarda.

Nº de participants: 6 persones. Nº de professionals: alhora de dur a terme

l'activitat 1 monitor, per la programació 1
integrador de la llar, el psicòleg de la Maria i
els professionals del CET.

Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: formar un grup amb
un dossier d'activitats, llapis, papers. persones amb les mateixes necessitats.
Avaluar les dificultats presentades i el seu
estil de comunicació. Preparar el dossier
d'activitats i una graella de criteris
d’avaluació.
Descripció: l'activitat estaria dividida en sessions, en cada sessió es treballaria un objectiu
diferent:

-Estil de comunicació, aconseguir que els usuaris arribin a comunicar-se de manera

60
assertiva, evitant l'estil passiu i agressiu de comunicació. Comunicar-se de manera assertiva
implica aprendre a reclamar els propis drets, expressar el desacord i la opinió personal i la
negació o saber dir que no. Per aconseguir-ho, primer treballarem la teoria, distingint els
diferents estils de comunicació i analitzant i identificant el propi, tant a través de
l'autoobservació com de l'observació dels altres amb l'ajuda de role-playings.

-Parlar en públic, organitzar i expressar adequadament les idees, controlar l'ansietat i la por
a l'avaluació negativa per part dels altres. Sabent estructurar textos adequadament,
proporcionant connectors i varietat de vocabulari, ensenyant estratègies de relaxació i
d'autocontrol pel maneig de l'ansietat.

-Dinàmica grupal, aprendre a dividir tasques i delegar responsabilitats individuals per

aconseguir un objectiu comú o grupal. Primer els hi proporcionarem les estratègies i el
procés a seguir i després se'ls hi proposarà una activitat amb un objectiu concret que
hauran d'assolir en un temps determinat.

Funcions de l’educador: dirigir l'activitat, proporcionant les eines necessàries per assolir els
diferents objectius.

Temporalització: un trimestre.

Avaluació: l'avaluació es farà de manera continua al llarg de les diferent sessions,

tenint en compte tant l'evolució de cada usuari com la valoració que farà cadascun
d'ells de l'execució de la resta de companys, per aconseguir això gravarem els role-
playings i posteriorment analitzarem els resultats a partir dels criteris d’avaluació
(avaluació quantitativa).

60
Act2.

Nom de l’activitat: Organitzem i treballem.

Objectiu general: millorar l'autonomia Objectius específic: adquirir

personal i social de cara a la inserció laboral. responsabilitats laborals i noves
competències.
Fomentar l’autorealització.

Objectius operatius: aprendre a Lloc: es treballarà en diferents espais:

organitzar l’agenda, saber la importància Llar residència i CET.
del seu treball a la seva vida, adquirir
hàbits d’assistència, puntualitat i
implicació.

Durada: la primera fase 2h, la segona 2 dies Moment del dia: Tarda.
i la tercera 2h setmanals.

Nº de participants: la Maria amb el Nº de professionals: 1 monitor i un

recolzament dels seus companys del CET. professional del sector de la reposteria.

Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: Conèixer la rutina

Una agenda petita. diària de la Maria.
Investigar una professió que la motivi i
firmar un conveni amb algun establiment
per què la Maria treballi de forma voluntària
en ell i formular un registre d’assistència.
Descripció: L'activitat consta de tres fases: Organització observació i treball.

El primer pas és fer amb la Maria una agenda rutinària, on hi destacarem l' horari laboral.
En el procés de confecció de l'agenda li explicarem la importància de l'organització, així com
del treball a la seva vida.

60
La segona fase és assistir al CET qualsevol dia sense intenció de treballar, per observar com
es programen sense ella els seus companys, per què vegi la importància del seu treball a
l'empresa, i entengui que té unes responsabilitats a seguir.
Un cop fet això l'acompanyarem un altre dia per tal de que valori la seva feina, motivant
una especial atenció i fomentant la reflexió.

I per últim, treballarem la responsabilitat anant 1 cop per setmana a una pastisseria, on
farà tasques d'auxiliar.

Funcions de l’educador: dirigir l'activitat, acompanyar i motivar el pas d'observació, i dur el

seguiment en el treball.

Temporalització: 4 mesos.

Avaluació: s'avaluarà les tres fases a partir de l'observació de l'educador.

La tercera fase, apart de l'observació, demanarem al professional de l'establiment
que ens faci una valoració dels següents aspectes: assistència, puntualitat,
implicació, dedicació i potencial laboral (es farà una avaluació qualitativa) i es
recollirà el registre d’assistència.

60
Act3.

Nom de l’activitat: Targetes què faries tu si ...

Objectiu general: Contribuir en la millora Objectius específic:
del seu estat psíquic i emocional. Promocionar l’autoestima.
Millorar l’autonomia personal i social. Reforçar HHSS i participatives.
Conscienciar de la seva problemàtica.
Donar eines per millorar la seva capacitat
de resolució.
Objectius operatius: Ensenyar com sortir de
Lloc: Llar residencia.
les situacions problemàtiques,
adquirir la capacitat de raonament,
aconseguir la escolta activa i comprensió,
Potenciar l’interès participatiu.

Durada:1h Moment del dia: Tarda.

Nº de participants: 8 Nº de professionals: 1

Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: Elaborar les targetes.
targetes amb descripcions de situacions.
Descripció: S'elaboren diferents targetes amb l'encapçalament: "Què faries tu si ...?" Que
descriuen situacions en què una persona té algun problema a causa del seu mal
comportament, mals hàbits necessita ajuda o es troba en una situació problemàtica ..

En petit grup l'entrenador llegeix una targeta en veu alta, cada usuari ha de descriure el
que el faria en aquesta situació, per exemple: es llegeix la situació: "Que faries tu si veus
que t'has quedat sense medicació?

Sempre que l'usuari doni una resposta correcta i raonable, se li reforça i se li dóna

60
retroalimentació posant èmfasi en els aspectes positius de la seva conducta.

També cal utilitzar preguntes tipus: Per que creieu que és tan important la medicació? Que
creus que passaria si no fas res i no te la prens durant molts dies? Etc etc. Sempre
reconduint cap a respostes satisfactòries.

Funcions de l’educador: estimular, Reconduir, debatre, reforçar i donar retroalimentació.

Temporalització: 1 vegada per setmana durant 3 mesos (12 sessions)

Avaluació: Primer es necessita fer una avaluació inicial que es realitzaria després de la
primera sessió avaluant les respostes d'usuaris i el seu nivell de consciència.
Després s faria avaluacions després de cada mes i finalment l’avaluació final després de
realitzar l'última sessió comparant els avenços i canvis en nivell de consciencia, tipus de
resposta de cada usuari.

60
Act4.

Nom de l’activitat: Congelem els bons moments

Objectiu general: Fer gaudir la Maria
del seu temps lliure amb absència de
males conductes
Contribuir en la millora del seu estat
psíquic i emocional.
Objectius operatius: Saber treballar
en equip
Aconseguir unes nocions bàsiques de
fotografia.
Objectius específic:
Trobar motivacions a través d’activitats de lleure.
Convertir les activitats en un reforç positiu.
Treballar les conductes a través del lleure.
Reforçar les relacions interpersonals juntament amb les
habilitats socials de la Maria.
Millorar l’autonomia personal i social.
Lloc: Aules del club social i els espais que s’escullin per
realitzar les fotografies.

Aprendre a exposar el treball de cara

a altres persones.
Durada: 2h. cada sessió.
Moment del dia: Tarda
Nº de professionals: De dos a tres educadors.
Nº de participants: 12
Material necessari( recursos Passos previs a seguir: Comprar les càmeres
econòmics..): Una càmera fotogràfica fotogràfiques que utilitzarem.
d’un sol us amb carrets de 24 o 36
Informar-nos bé sobre el que voldrem ensenyar de cara
fotografies.
als conceptes fotogràfics.

Elaborar les eines d’avaluació necessàries.

Descripció:
En un primer lloc farem una petita introducció a la fotografia, explicant els conceptes bàsics. Això

60
ens portarà una sessió. En aquesta sessió també farem un petit consens, motivat i moderat pels
educadors, en el qual escollirem els llocs on volem realitzar les tres pròximes sessions.

Un cop passades aquestes sessions, farem una altra sessió al casal, on posarem en comú les
fotografies i comentarem les experiències viscudes i com ens hem sentit realitzant-ho. En aquesta
mateixa sessió també escollirem les següents tres sortides.

Durant les sessions els educadors han d’estar atents a que les persones usuàries no tinguin
problemes amb les càmeres, ajudant-los si ho reclamen o si com a professionals o creuen oportú,
però sempre enfocant-ho a que les pròpies persones sàpiguen realitzar l’activitat de forma
independent.

Funcions de l’educador: Observar als usuaris, orientar de cara al que es pot fotografiar i com es
pot fer, motivar als usuaris perquè les sessions siguin dinàmiques i no s’estanquin, avaluar les
sessions.
Temporalització: Un cop a la setmana durant caps de setmana el diumenge. Un quatrimestre,
amb possibilitat d’augmentar-lo un altre trimestre si l’acceptació es bona.
Avaluació: Es farà una avaluació continuada que constarà d’una graella on els educadors
avaluaran el treball dels usuaris, la convivència, i el treball amb els companys.

De forma mensual es farà una avaluació per part dels educadors on s’avaluaran les
activitats dutes a terme i les relacions amb els companys.

De forma quatrimestral es faran dues avaluacions, una per part dels educadors, i una
altra que es farà conjuntament amb els usuaris i els educadors, per avaluar i valorar les
activitats i aconseguir noves propostes.

60
Act.5

Nom de l’activitat: Equinoteràpia

Objectiu general: Objectius específic:
Fer gaudir la Maria del seu temps lliure amb
Trobar motivacions a través d’activitats de
absència de males conductes.
lleure.
Conscienciar la Maria del seu estat de salut.
Convertir les activitats en un reforç positiu.
Treballar les conductes a través del lleure.
Reforçar les relacions interpersonals
juntament amb les habilitats socials de la
Maria.
Crear nexes emocionals amb el seu entorn.
Objectius operatius: Dominar les tècniques
Lloc: En l’hípica on anteriorment hagi
necessàries per a poder muntar a cavall.
concretat el club social.
Agafar responsabilitats de cara a la cura i
manteniment dels cavalls, així com de les
eines.
Durada: 2 hores cada sessió 1 cop cada dues
setmanes, dividit per trimestres, durant 3 Moment del dia: Mati

trimestres.

Nº de professionals: 2 monitors ,2
Nº de participants: 12 persones.
educadors cada sessió.

Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: Presentar l’activitat

Equipament per a muntar a cavall, casc, al grup de persones al que anirà dirigit, fen
pantalons, botes, guants, fusta, raspall i una introducció de l’esport, fent explicacions
galleda. sobre els animals, els estris que utilitzarem...

60
 Explicar, de forma individual si és necessari
el que es vol aconseguir, remarcant que no
hi ha cap interès de competició darrere
d’això.
Descripció:
L’activitat consisteix a treballar mitjançant tècniques d’equitació i activitats eqüestres la
millora de la persona respecte les tècniques que realitzava i eren nocives per a ella.
Juntament amb el contacte amb animals, es voldrà aconseguir una rehabilitació amb el
major grau de benestar possible, a part d’ensenyar un esport a les persones que practiquen
i millora en aspectes psicològics i físics.

Per començar, a totes les persones s’ensenyarà quines són les eines necessàries per a poder
muntar i quina és la seva utilització. Després ensenyarem la correcta col·locació d’aquestes
eines, i disposarem a cada persona les seves les quals seran sempre les mateixes i per tant
s’haurà de responsabilitzar de deixar-les en el lloc on se li ha atorgat un cop finalitzades les
classes. Durant les primeres sessions es repetirà això, fins que les persones es familiaritzin
amb aquests estris, els seus noms... i progressivament se li anirà donant independència,
sempre adaptant-nos al ritme de cada persona en qüestió.

Posteriorment, en una primera sessió posarem a les persones en contacte amb els animals.
Sempre seran els mateixos cavalls, per a crear el vincle amb l’animal i que, en certa manera,
s’arribi a una comprensió mútua de l’animal amb la persona. Realitzarem les tasques
prèvies a muntar, i com anteriorment anirem donant més independència progressivament.

A l’hora de muntar, primerament es faran exercicis de presa de contacte amb l’activitat,

amb sessions de poca dificultat, i conforme la confiança i l’habilitat sigui major, es
proposaran activitats més complexes, sempre des d’un punt de vista constructiu i no
competitiu, ja que això pot arribar a ser perjudicial.

Finalment es realitzarà la neteja de l’animal, i el posterior acompanyament d’aquest al seu

estable. S’ha de remarcar i transmetre als usuaris que aquesta part es igual d’important
que les anteriors, per a que es realitzi amb el mateix èmfasi i no es passi per alt.

Amb tot això es treballarà l’aspecte emocional de la Maria, tenint en compte que les

60
relacions amb l’animal li pot proporcionar una millora en el benestar psicològic, i també es
treballarà l’aspecte físic, ja que pot millorar la musculatura, l’equilibri... Per descomptat
també intentarem que això sigui un element a tenir en compte a l’hora de conscienciar-la,
ja que pot entendre que si no segueix la diàlisi poder no pot aguantar el ritme de les classes
pels problemes de salut, i que aquest fet la motivi a portar un control més estricte.

Funcions de l’educador: supervisar l’activitat, ajudar quan sigui necessari sense sobre
protegir, intentar intervenir el mínim possible en les interaccions entre l’animal i la persona
usuària.

Temporalització: tres trimestres

Avaluació: Es farà una avaluació continuada que constarà d’una graella on els
educadors avaluaran el treball dels usuaris, la convivència, i el treball amb els
companys.

De forma mensual es farà una avaluació per part dels educadors on s’avaluaran les
activitats dutes a terme i les relacions amb els companys. A més es realitzarà una
graella paral·lela on individualment s’analitzarà l’evolució de cada persona.

De forma trimestral es faran dues avaluacions, una per part dels educadors, i una
altra que es farà conjuntament amb els usuaris i els educadors, per avaluar i valorar
les activitats i aconseguir noves propostes.

60
Act6.

Nom de l’activitat: Podem millorar!!!

Objectiu general: Objectius específic:
Contribuir en la millora del seu estat psíquic Reforçar les seves habilitats socials i
i emocional. participatives.
Conscienciar de la seva problemàtica.
Donar eines per millorar la seva capacitat de
resolució.
Objectius operatius: Lloc: Llar residencia.
Saber identificar els aspectes positius i
negatius de la seva vida.
Capacitat de buscar solucions per a
solucionar problemes.
Potenciar el raonament lògic.
Durada: 2 hores Moment del dia: Tarda.
Nº de participants: 7 Nº de professionals: 1 educador.
Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: Elaborar la graella.
paper, llapis. Crear pautes que facilitin la reflexió dels
usuaris.
Descripció: S’elabora una graella, on els usuaris han de posar coses bones i coses dolentes
de la seva vida.

Al acabar d’emplenar el llistat ,cadascú llegeix en veu alta el que ha posat. Quan hagin
acabat tots, hem d’aconseguir destacar només les coses bones que s’hagin posat y fer un
exercici d’autocrítica de les coses dolentes, per exemple utilitzant la pregunta:

Que puc fer jo per canviar-lo?

Que puc fer per millorar-lo?

Al final de cada sessió després d’haver realitzat els excercis d’autocrítica s’ha d’aconseguir
triar possibles solucions d’aquelles coses dolentes que volen canviar de la seva vida per
poder transformar-les en coses bones , sempre explicant que per aconseguir-lo s’ha de
marcar uns objectius realistes.

Funcions de l’educador:
Donar suport ,supervisar i reforçar.

60
Temporalització: 1 vegada per setmana durant 2 mesos (4 sessions)
Avaluació: Primer de tot es farà una avaluació inicial per saber l’estat de consciencia que té
la Maria.

Després, durant cada sessió es farà un seguiment on s’avaluarà la seva capacitat

d’interpretació, de resolució i de comprensió.

Finalment es farà una última avaluació on es podran comparar els avenços aconseguits al
llarg de tot el procés i las solucions que ells mateixos van donar per resoldre la seva
problemàtica.

HORARI D’ACTIVITATS,RECURSOS I SERVEIS SETMANALS :

Matí

60
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis
9:00
9:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis
10:00
10:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis Equinoteràpia
11:00
11:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis Equinoteràpia
12:00
12:00- CET CSM CET
13:00

Tarda

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

15:00-
16:00
16:00- Grup Grup
17:00 d’HHSS. d’HHSS.
17:00- Organitzem Podem Fotografia
18:00 i treballem millorar!!! (club social)
18:00- Organitzem Targetes Podem Foto grafia
19:00 i treballem millorar!!! (club social)

Horari general de la llar residència diari.

7,30 h. Llevar-se i higiene personal

8,30 h. Repartiment del tabac y paga diària

9,00 h. Esmorzar

60
 9,30 h. Endreçament d'habitacions

10,15 h. Activitats socio-terapèutiques i educatives

13,30 h. Dinar

14,30 h. Descans

16,00 h. Activitats socio-terapèutiques i educatives

17,30 h. Berenar

18,00 h. Repartiment del tabac

18,30 h. Activitats socio-terapèutiques i educatives

20,00 h. Sopar

21,30 h Lleure

23,30 h. Allitar-se

24, 00 h. Silenci

*L’horari pot variar segons l’horari personal de cada persona, en el cas de la Maria hi
haurien variacions avançant l’horari a més d’hora per poder-ho quadrar amb el treball, així
com algunes altres.

3.7 TEMPORALITZACIÓ DEL PROCÉS D'INTERVENCIÓ:

El projecte d'intervenció es programa per 2 anys, tenint en compte que un cop finalitzat com a
tal, hi haurà un seguiment periòdic cada 3 mesos que s'anirà allargant a mesura que passi el
temps i segueixi la millora de l'usuària.

Es dividirà per etapes:

60
- L'etapa inicial es treballarà la consciència de la Maria amb la finalitat de que conegui el
perquè de la nostra tasca.

- Seguidament s'iniciarà l'assistència de la Maria als serveis i recursos, així com les activitats
que ens ajudaran a treballar tots als aspectes amb ella.

- Per últim hi haurà l'etapa de la valoració dels professionals, així com la de la pròpia Maria.

Cada etapa tindrà una durada d'uns 6 mesos aproximats, amb les variacions necessàries per tal
d'assolir els objectius desitjats de la millor manera possible.

3.8 RECURSOS ECONÒMICS DEL PROCÉS D’INTERVENCIÓ:

El cost de la llar residència, mensualment per a cada usuari és de 1786.12€. Aquest és un servei
de copagament i es paga en proporció dels ingressos del usuari. Els ingressos de la Maria són,
en un primer lloc:

la Maria treballa 10 hores setmanals en un Centre Especial de Treball i cobra 160 euros al mes
en funció de salari mínim interprofessional que són 641,40 euros al mes per 40 hores
setmanals. Seguidament rep una prestació per discapacitat, ja que es troba en el III grau de la
llei de dependència, i que consta de 902.10€ mensuals.

A part, té unes despeses de 10€ mensuals al club social, els quals són simbòlics ja que el club
social es de caire públic. A més, d’equinoterapia ha de pagar 60€ mensuals, ja que la fundació
social a la qual està associada se’n fa càrrec de la meitat d’aquesta quantitat. Finalment la
Maria té una despesa de 35€ en transport.

Tot això ens porta a unes despeses totals de 1891.12€/mes, vers uns ingressos de
1062.2€/mes.

Segons la llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, la llar residencia estipula en el seu
conveni col·lectiu que cada usuari ha de disposar de 261.20€/mes per les seves despeses
personals.

Per tant l’Estat ha de cobrir 1090.12€/mes, per a que la Maria pugui disposar dels 261.20€/mes
per a les seves despeses personals

Segons el conveni col·lectiu de acció i intervenció social nosaltres com a integradors socials
estem dintre de la categoria professional 3 i nostre salari es 1.134,64 euros mensuals.

3.9 RECURSOS HUMANS:

 Treballador social:

60
Diplomat en Treball Social, realitza un recull sistemàtic d’ informació social, que ajudarà a
conèixer a la persona, el seu entorn i les possibles causes incidents del trastorn.
Per això ha d conèixer el context sociofamiliar, laboral, per ajudar a un correcte diagnòstic i en
l’ elaboració i participació del procés de rehabilitació.
També ha de gestionar prestacions, derivació i coordinació amb recursos dins la Xarxa de Salut
Mental i extrasanitaris.
Afavoreix també a l’ implantació de mesures per tal de fer un seguiment després de l’ alta ( per
exemple posthospitalari).
Per últim, pot intervenir en l‘ organització de grups de pares afectats, o grups d’ autoajuda,
col·laborar en campanyes de Salut Mental,...

 Educador social:

L’ES hi juga un paper molt important en la intervenció terapèutica, s’encarrega de reeducar en

hàbits ,habilitats socials, competències, autonomia...fomentant la participació i implicació en
activitats socials
També intervé en la realització de tractaments a través d’ activitats manuals, creatives,
recreatives, socials i educatives.
Com a altres funcions, també li correspon fomentar la conscienciació de malaltia tant del propi
usuari, família i comunitat, així com diferents activitats de prevenció, educació.

 Psiquiatre:

El psiquiatre és un metge que es va especialitzar en psiquiatria. Té un punt de vista clínic i físic

dels trastorns de la Salut Mental.
És el responsable, dins les tasques assistencials, del diagnòstic i indicació terapèutica i el seu
posterior seguiment, de l’ indicació de l‘ ingrés, de l’ atenció especialitzada psicoterapèutica i/o
biològica, de l’ indicació de derivació a altres especialistes, recursos o alta si així procedeix.
El psiquiatre analitza el trastorn, estudia el símptomes i aplica un tractament que acostuma a
ser químic (farmacològic),tot i que també utilitza altres tractaments.
A més a més, també ha de participar en la formació d’ altres futurs professionals. Tanmateix ha
de donar suport al personal assistencial d’ atenció primària així com activitats d’ educació per a
la Salut Mental i la prevenció.

60
  Psicòleg:

En l’ àmbit de la Salut Mental, la figura del psicòleg compta amb una llicenciatura en psicologia,
i amb l’ especialitat en psicologia clínica
Les funcions primordials són la psicometria (tests, entrevistes,....) del pacient per ajudar al
diagnòstic i avaluar les disfuncions.
També participa plenament en l’ assessorament de la rehabilitació i reeducació de l’ usuari.

 Infermera:

Diplomada en infermeria, amb especialitat en Salut Mental.

Capacitada per prestar assistència a l’ individu, família i comunitat, per promoure la Salut
Mental, pervenir malalties i afrontar patologies mentals i ajudar a la readaptació.

La seva funció principal és l’ ajuda al pacient a la seva recuperació, prevenir la malaltia, realitzar
educació per la salut, així com col·laborar amb els tractaments terapèutics i programes
establerts.

Realitza un seguiment continuat del pacient i assessorament a la família.

 TIS

Tècnic superior en Integració social.

És un professional integrat en un equip amb la capacitat d’intervenir i desenvolupar accions
dirigides a prevenir i millorar situacions de exclusió social a través d’estratègies
socioeducatives.

Té la capacitat de programar i organitzar projectes de intervenció dels àmbits de la autonomia

personal, social i ocupacional, així com preparar i dirigir activitats educatives destinades a la
incorporació o recuperació de hàbits de autonomia.

També s’encarrega d’avaluar els projectes i elaborar informes de resultats.

 Monitors

60
Monitor social. És un professional que té com a competències crear, supervisar i acompanyar
en activitats diverses amb la finalitat de contribuir en la millora de la situació dels usuaris.

Recolzament tècnic i logístic del treball social.

3.10 EINES D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE:

Per fer la valoració del nostre projecte ens basarem principalment en una observació acurada
de tot el transcurs, la qual registrarem i constarà en el llibre diari i en el llibre de notes.

Es farà una reunió mensual amb tots els professionals que intervinguin en el projecte de
millora de la Maria, que també es registrarà per tal de poder fer canvis en la intervenció i/o en
el PAI.

Per una altre banda es realitzaran entrevistes trimestrals individuals amb els professionals dels
diferents recursos i serveis, així com sol·licitar el registre intern d’aquests.

També es recolliran i s’analitzaran els mètodes d’avaluació de cada activitat.

Un cop finalitzat el projecte, es demanarà als professionals que han intervingut en el procés
que facin un avaluació personal del projecte, on s’especifica la situació actual comparant-la
amb l’avaluació inicial.

Aquestes avaluacions personals es posaran en comú en una reunió final, amb la que volem
aconseguir una avaluació final de la Maria i una altre on recollirem la viabilitat i l’eficàcia del
projecte.

4. CONCLUSIONS DEL TREBALL EN EQUIP:

60
Per començar, hem de remarcar que la proposta d’intervenció s’ha realitzat exitosament, ja
que s’han assolit els objectius que havíem marcat per a poder fer possible la proposta, i hem
pogut abastir els ítems necessaris per a que aquesta sigui real.

Ens va costar molt arrencar ja que no coneixíem amb les característiques que afectaven a la
nostra usuària, a més constantment ens trobàvem en desacord i canviàvem d'opinió. El fet de
treballar en grup fa que el resultat final sigui de més qualitat, però també fa el procés de treball
més lent.

També hem pogut observar la dificultat que existeix a l’hora de trobar els recursos més adients,
i arribar als diferents consensos per a que la proposta sigui la més adequada i beneficiosa
possible per a la persona que la rebrà.

Per una altra banda, hem pensat que en el moment de conjuntura econòmica que ens trobem,
el projecte pot arribar a no ser viable en un futur pròxim degut a les retallades que pateix el
sector social, les quals poden fer variar la situació dels recursos. Les oportunitats de la persona
es poden veure afectades i fer que no es pugui assolir tot el necessari o ideal per a la nostra
intervenció.

Sota la nostra opinió, tenint en compte els objectius ideals i el objectius reals, pensem que una
millora en la situació de la Maria es possible. Però perquè aquesta millora sigui possible cal
que hagi implicació per part de la pròpia persona i del seu entorn i els professionals que
treballen amb ella. Diríem una mentida si una mentida si diguéssim que no em pensat en la
dificultat que això pot tenir, però una bona coordinació i relació entre els professionals pot
incrementar de forma més que notable les expectatives de millora de la Maria.

Seguidament trobem que és difícil trobar un instruments d’avaluació adequats, on les

valoracions siguin reals i els aspectes a tenir en compte ens puguin ajudar a millorar. Opinem
que també és difícil fer una avaluació final del projecte, on quedi remarcat tot el que volem
aconseguir, i que això sigui avaluable.

Finalment, tot i la dificultat que se’ns plantejava al principi, i lo feixuga que semblava que seria
la feina, hem pogut a pair el projecte i el treball en equip ha sigut profitós. Hem trobat facilitat
per arribar a consensos, i les decisions han sigut conjuntes. Estem satisfets amb la feina
realitzada i creiem que ens ha servit com a presa de contacte a l’hora d’haver d’enfocar un
projecte d’intervenció a la vida real.

60
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.

 Directori de Psiquiatria dirigit per el psiquiatra Dr. Julio Vallejo Ruiloba en Barcelona. 30
de juny del 2012.

http://www.consultadrvallejo.com/trastorno_bipolar.php?
gclid=CL2VuM3RrLACFTMetAodskBaUw

 Transtorns de conducta infantil i juvenil. 30 de juny del 2012.

http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornssocialsintellectuals/elretardmental
/index.php

 Generalitat de Catalunya departament de Salut/ Salut mental i qualitat de vida. Pla

director de salut mental i addiccions. 31 de juny del 2012.

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e
1a0/?
vgnextoid=321d7d1f03a34210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextchannel=321d7
d1f03a34210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextfmt=default

 Web mèdica acreditada de la universitat de LLeida de l’àrea de psiquiatria, consultada

el 25 de Maig del 2012
http://www.salutmental.com/index_ct.htm

 Generalitat de Catalunya de la cartera de serveis socials, consultada el 29 de Maig del

2012

60
 http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e
1a0/?
vgnextoid=1bb824ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextchannel=1bb82
4ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextfmt=default

 Conveni col·lectiu dels centres sociosanitaris de salut mental, consultada el 29 de Maig

de 2012
http://www.fudinca.org/themes/theme_standard/docs/TEXT%20CONVENI.pdf

 Fundació del congrés català de salut mental, consultada el 30 de Maig del 2012
http://www.fccsm.net/index.html

 Associació catalana d’infermeria de salut mental, consultada el 30 de Maig de 2012

http://www.scisam.org/

 Generalitat de Catalunya, servei de llar residència, consultada el 30 de Maig de 2012

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e
1a0/?
vgnextoid=791ab98272d44210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=791ab9
8272d44210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

 Generalitat de Catalunya, Centre Especial de Treball, consultada el 30 de Maig

http://www10.gencat.cat/sac/AppJava/servei_fitxa.jsp?codi=3777

 Educació educativa de Zaragoza, consultada el 30 de Maig de 2012

http://www.zaragoza.es/contenidos/educacion/Ficha_evaluacion.pdf

 Departament de Benestar Social i Família, consultada el 30 de Maig 2012

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e
1a0/?
vgnextoid=1bb824ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextchannel=1bb82
4ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextfmt=default#Bloc405752c0e5566
210VgnVCM1000008d0c1e0a____

 Boletín oficial del Estado, ministeri de Treball i Immigració, consultada el 30 de Maig de

2012
http://www.boe.es/boe_catalan/dias/2009/12/22/pdfs/BOE-A-2009-20652-C.pdf

 Equinoterapia Girona Mas Albà, consultada el 31 de maig de 2012

http://www.equinoterapia.es/

 Club social del Garraf, consultada el 31 de Maig de 2012

http://clubsocialdelgarraf.blogspot.com.es/

60
 RAMIREZ DE MINGO, Isabel (1992): “El trabajo social en los servicios de la salud
mental”. EUDEMA S.A.

 CAMPRUBI, Anna (2004). “El modelo de atención psiquiatrita y salud mental en

Catalunya”. Servicio Catalan de la Salud.

 BASTIDE, R. (1988): “Sociología de las enfermedades mentales”. Siglo XXI. Madrid.

 VERDUGO, Miguel A; MARTIN, Monica (2002): “Autodeterminación y calidad de vida en

salud mental”. Salud Mental, agosto vol. 25 número 004, pag. 68-77.

60
 ANNEXES

Material de registre de la Llar residència.

Llibre diari,aquests s'utilitza únicament dins de la residència i s'apunta el dia a dia de tots els
usuaris. Aquests servirà per l’avaluació del projecte.

Dia__ de _______ del 2012.

Torn Mat Educadors:

Successos:____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

Torn Tarda Educadors:

Successos:____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

60
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

Torn Nit Educadors:

Successos:____________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

Observacions sobre el comportament de la Maria:

_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________

Llibre de notes, aquest el duu la Maria en una carpeta quan assisteix als altres serveis, per
facilitar que els professionals anotin coses importants per comunicar-ho als educadors, per
afavorir la utilització d'aquest hem de treballar la responsabilitat amb la Maria.

Centre De Per Nota

60
Material d'avaluació de les activitats.

Entrevista inicial, amb la que recollim la informació per iniciar la intervenció.

1. Què és la llar residència per tu?

2. Com veus a la gent que treballa a la llar?

3. Com és la convivència amb els teus companys de la llar?

4. Per què t’escapes de la residència?

5. Penses que la medicació es important per a tu? Per que?

6. Quan no prens la medicació, com et trobes?

60
 7. Quan vas a treballar et sents agust?

8. Que milloraries de cara al teu treball en el CET?

9. Amb qui mantens més bona relació en el treball?

10. Que milloraries en la teva vida actual?

11. Per últim, com creus que podries millorar aquests aspectes?

Entrevista de seguiment, per tal de millorar punts febles que ens hagin dificultat el procés.

1. Com van les coses a la llar?

2. Assisteixes al Club Social tots els dies?

3. T'hi has adaptat?

4. Com veus la teva vida ara comparant-la amb fa 2 mesos.

5. Quins aspectes milloraries?

6. Com t'has sentit fent les activitats programades?

Act1.

60
 Act2.

Act3.

Act4.

Act5.

Act6.

7. Et sents agust amb les sessions al CSM?

8. I en el CET? T'agrada la feina que esteu fent?

9. Per últim, fes una valoració de tots els aspectes de la teva vida actual comparant-la a
dos mesos enrere.

Entrevista final, per valorar com ha anat el procés.

1. Com van les coses en general Maria?

2. Després de tot aquests temps segueixes considerant la llar de la mateixa manera que al
inici del procés?

3. Et sents satisfeta amb les millores que has aconseguit?

4. Segueixes tenint ganes d'assistir al Club social?

5. Has adquirit molta responsabilitat a la feina, t'agrada?

6. Quins punts trobes que podries millorar encara més?

60
 7. T'has sentit angoixada en molts moments, però creus que ha valgut la pena?

8. Seguiràs assistint al CSM?

9. En un més tindràs l' intervenció cirúrgica per el trasplant de ronyó, n'estàs preparada,
tenint en compte la responsabilitat que hauràs de tenir?

10. Per últim, estàs contenta d'haver arribat fins aquí?

Exemples d'algun material utilitzat a les activitats.

Activitat nº1.

Exemple de la sessió d'aprenentatge d'estratègies per potenciar l'assertivitat dins l'àmbit

laboral.

Et trobes en una entrevista de feina. El lloc vacant que ofereixen compleix les expectatives que
tu buscaves. I has d'explicar el teu currículum a l'entrevistadora, interpreta en un role-playing la
situació, tenint en compte les estratègies treballades a classe.

Activitat nº1

Graella d’avaluació

Preguntes 1=gens 2=poc 3=d’acord 4= bastant 5= Molt 1 2 3 4 5

Assisteix diàriament a les sessions?
Quina implicació mostra?
Participa activament en les sessions?
Comprensió del material donat
Desenvolupament de les activitats
S’expressa de manera assertiva?
Fa una correcte interpretació del Role-playings de parlar en públic?

60
Ha fet una bona feina a les dinàmiques grupals?
Els companys l’han valorat positivament?

Activitat nº2.

Pauta de preguntes al professional que tutora a la Maria per la seva avaluació i recollida del
registre d’assistència.

1. Com es desenvolupa la Maria al llarg de la jornada labora?

2. Ha estat puntual?

3. Els hi ha agradat la feina que us ha aportat?

4. Ha agilitzat la feina o ha interferit?

5. S’ha implicat en adquirir coneixements?

6. Com valoraries el interès de la Maria per aprendre la professió?

7. Per últim, del 1 al 10, quina nota li posaríeu a la feina de la Maria?

60
Act5.

Graella individual d’ avaluació.

Nom: Data:
Educador/s:
Com valoraries la
seva actitud? Per
que?

Ha assolit les
habilitats proposades
aquest mes?
S’ha integrat amb la
resta del grup?

S’ha mostrat
participatiu?

S’ha mostrat
receptiu?

60
Com creus que és la
relació amb l’animal?

Han estat profitoses

les classes?

De l’1 al 10, quina

nota tindria?

Observacions

Activitat nº1,2,3,4,5 i 6.

Graella d’avaluació per educadors:

Molt dolenta Dolenta Normal Bona Molt bona

Com ha estat
la sessió de
treball?
Com ha estat
la convivència
entre els
usuaris?
Com ha sigut
la comprensió
dels usuaris
vers l’activitat
Com ha estat
la convivència
entre els
companys?
(En cas de
que sigui

60
dolenta o
molt dolenta,
explicar a les
observacions)
I l’ambient de
treball?

Con ha estat
la
dinamització
de l’activitat?

Observacions:

Act 1,2,3,4,5 i 6.

Graella d’avaluació de les activitats, destinada als educadors.

Activitats Dates
realitzades
Num. Monitors
Persones

Organització. Valoració de l’1 al

10
Comentaris

60
Metodologia de les activitats. Valoració de l’1
al 10
Comentaris

Continguts de les activitats. Valoració de l’1 al

10
Comentaris

Valoració dels Molt dolenta Dolenta Normal Bona Molt bona

següents
aspectes
Puntualitat
Interès
Utilitat
Diversió
Actitud
usuaris
Actitud
monitors

1-2 Deficient 2-4 Regular 5-6 Bona 7-8 Molt 9-10

bona Excel·lent
Valoració
general

Comentaris
Aspectes positius

60
Aspectes a millorar

Suggeriments i propostes de futur

Graella Avaluació de les activitats.

Molt Normal Poc Molt poc

T’han agradat
les activitats?
La primera
sessió m’ha
agradat
La segona sessió
m’ha agradat
La tercera sessió
m’ha agradat
La quarta sessió
m’ha agradat
He participat

En aquest mes
he aprés
En aquest mes
he disfrutat

60
·Quina activitat m’ha agradat més? Per que?

·Quina activitat m’ha agradat menys? Per que?

Canviaries alguna cosa de les activitats que hem realitzat?

Vols afegir alguna cosa més?

Act. 1,2,3,4,5 i 6.

Graella que s’emplenarà al final de cada activitat per a poder fer l’informe mensual.

Activitat: Data:

Participants: Monitors:

 Explica breument com ha estat el funcionament de la dinàmica.

60
  Quins aspectes creus que han funcionat correctament?

 Quins aspectes creus que es podrien millorar? Per que?

 Valoració/Observacions

Material d'avaluació del projecte:

AVALUACIÓ FINAL

NOM DEL USUÀRI:

Camp Competència Avanços Dificultats

Auto-consciència

Cura de la
medicació

60
Nivell d’adaptació

Cura de la salut

Control alimentari

Eliminació de mals
hàbits.

Vincles
interpersonals

Relació amb els

professionals

Autodeterminació

Aplicació de les
HAPS

Compliment de les
responsabilitats

Adaptació als
diferents serveis i
recursos.

ACTA DE REUNIÓ

Núm. de la sessió:
Dia:
Hora d’inici:
Hora d’acabament:
Lloc:

PARTICIPANTS

60
 NOM I COGNOMS CÀRREC

ORDRE DEL DÍA

TEMES PENDENTS

ACORDS

60