Professional Documents
Culture Documents
Anàlisi de La Realitat para Juntarlo
Anàlisi de La Realitat para Juntarlo
d'intervenció 5 de junio
Conscienciem
de Llar
residència.
ÍNDEX:
1. INTRODUCCIÓ
2. FASE D'AVALUACIÓ
3.3 JUSTIFICACIÓ
3.4 DESTINATARIS
3.5 METODOLOGIA
3.6 ACTIVITATS
4. CONCLUSIONS
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Annexes.....................................................................................................
1. INTRODUCCIÓ
60
El tema que vam escollir per realitzar aquest treball de Síntesi és la intervenció en una usuària
d’una Llar residencia per a persones amb malaltia mental.
Segons l’OMS, les estadístiques ens diuen que a nivell europeu, 1 de cada 4 ciutadans pateix
alguna malaltia mental, que pot conduir al suïcidi.
En el 2020, s’espera que la depressió sigui la causa de malaltia número 1 en el món occidental.
Actualment,58.000 persones es suïciden a la Unió Europea, xifra que supera la de morts per
accidents de tràfic, homicidis o VIH/SIDA.
Degut això ,creiem que és un tema prou important i amb una carrega molt forta a nivell
individual i social.
Per altre banda també vam escollir aquest tema ja que un membre del grup treballa en una llar
residencia i això ens facilitava la recerca d’informació.
Veurem i explicarem el perfil de la nostra usuària, la seva problemàtica ,les possibles propostes
d’intervenció , la metodologia i les tècniques que utilitzarem.
Farem un breu repàs a les lleis que fan referència a la malaltia que pateix la Maria i explicarem
els recursos i serveis que necessitarà per aconseguir la seva estabilitat i la seva reinserció
social.
Especificarem el paper que juga el TIS dintre de la llar i una petita justificació a nivell normatiu.
I per últim exposarem i explicarem les activitats que hem realitzat per poder arribar al nostre
objectiu principal que és la millora de la situació de la nostra usuària.
60
2.1 ANÀLISI DE LA REALITAT.
Avaluació inicial:
La Maria té 47 anys i actualment viu a una llar residència, ja que té un grau de discapacitat
del 93% valorat per l’ICASS, del qual, el 15% és de factors socials. Presenta un retard
mental lleuger i un trastorn de la conducta i el comportament degut a un trastorn bipolar.
Realitza una activitat laboral diürna a un centre especial de treball. Està incapacitada
judicialment, i la seva tutela la porta una fundació.
Va patir maltractaments, pels quals va ser atesa al 1994 per l’Equip d’atenció a la dona per
maltractaments. A causa d’aquests maltractaments físics va patir danys al ronyó dels quals
va ser operada, i necessita fer diàlisi tres cops per setmana. A dia d’avui, es planteja que
sigui candidata per a un trasplantament de ronyó, ja que hi ha impossibilitat de col·locar els
catèters.
Un cop el seu agressor va morir, va passar a estar en situació de risc d’exclusió social, i va
derivar a la llar residència per a persones discapacitades, on resideix actualment.
S’escapa molt sovint, a vegades durant llargs períodes. En les seves absències consumeix
alcohol, i posa la seva vida en perill. Això també provoca que no segueixi la diàlisi i el
tractament mèdic, així com el menjar i la beguda, i per tant fa que posi en risc la seva salut.
No és conscient de la seva discapacitat, la seva malaltia i la seva salut, així com tampoc ho
és de la seva situació actual.
Necessitats
o Falta de consciència de la pròpia persona sobre la seva situació, així com la del
seu entorn.
o Descontrol en el tractament mèdic que necessita per evitar les males
conductes.
o Fugides del centre que provoquen descurança en la diàlisis
o Problemes psicològics i emocionals
o Carències afectives.
o Baixa autoestima.
60
Diagnòstic
La situació personal de la Maria és la següent, és unadona de 47 anys, amb 93% de
discapacitat, el 15% d’aquests percentatge a factors socials, a més pateix un retard
mental lleuger i un trastorn bipolar.
S’escapa de la llar-residència, això fa que no assisteix a les diàlisis posant en perill la
seva salut, fet que reforça amb conductes negatives, com beure alcohol, una mala
alimentació i descontrol a l’hora de prendre la medicació.
A més, la seva falta de consciència dificulta la intervenció dels professionals i fa que
s’engravi la seva situació.
Derivat de tot el seu passat pateix problemes psicològics associats al trastorn bipolar.
La situació familiar és difícil de valorar, ja que no existeix cap familiar de referencia.
L’únic a tenir en compte és que durant els últims anys ha compartit unitat de
convivència amb la seva parella, que actualment és difunt.
La situació social, en un primer moment, sembla completament favorable ja que es
troba en la llar residència, però degut a la falta de consciència que ella té de la seva
situació, és torna desfavorable i la situa en una posició de risc d’exclusió social.
Primerament creiem que la Maria ha de seguir en la llar residència, ja que és el recurs que se li
ha atorgat degut a la seva situació de problemàtica social i personal.
En la llar residència trobem el focus principal des d’on es treballaran les necessitats de la Maria,
conseqüència de la seva problemàtica. Partint de la base que el treball que realitzem està
enfocat a l’autonomia i el benestar, creiem quela llar residència és el lloc adequat per a que la
Maria sigui atesa de la millor manera possible, de la mà dels professionals que hi treballen.
60
Tot i això, som conscients que la Maria no veu complides el 100% de les seves necessitats en la
llar residència, i es per això que creiem convenient la participació d’altres recursos i serveis, per
contribuir a la millora i a la màxima integració possible per part de la Maria.
És per això que, per una banda, creiem que seria aconsellable sol·licitar al CSM una “segona
avaluació”, amb la finalitat de diagnosticar la situació actual, i així aconseguir intensificar la
freqüència de les visites en períodes de temps més curts. Creiem que amb un major
recolzament del CSM serà més fàcil a l’hora d’establir uns patrons de conductes, així com de
fer el seguiment de l’estat mental i físic de la Maria, assessorats per professionals més
qualificats en aquests àmbits.
Tot seguit considerem que ha de seguir la seva activitat al CET, ja que això li proporciona una
quantitat de diners mensuals i també li pot ajudar a passar al mercat laboral ordinari, fet que la
faria més autònoma. Per tant no creiem que hagi de finalitzar la seva activitat en el CET.
Seguidament pensem que seria favorable que la Maria comencés a ocupar part del seu temps
lliure a un club social de mòdul A. Això podria donar-li a la nostra usuària les eines necessàries
per a aprendre a omplir el seu temps lliure, que en el període de la seva vida en que es troba es
força gran. Cal tenir en compte que durant molts anys, ella ha dedicat la majoria del seu temps
en activitats nocives, i s’ha dedicat a fer de treballadora del sexe, per tant es possible que
existeixi aquest desconeixement total a l’hora de treballar el lleure.
Una bona utilització d’aquest temps pot proporcionar millores en l’autoestima i el benestar
físic, psíquic i social, així com també pot servir de potenciador de la conducta que es vol
aconseguir amb la Maria, i poder utilitzar-lo com a reforç positiu.
La Maria els acompleix, i té una edat compresa entre els 18 i els 65 anys. A més si el club
necessita d’alguna remuneració la Maria podria fer front a aquesta gràcies a la remuneració
que obtindria de la seva activitat al CET. El mòdul A és el més adient perquè són menys hores a
la setmana i el grup de persones és més petit, i així la facilitat per combinar les seves activitats
amb el club social serà major.
Finalment hem cregut que seria recomanable que la Maria sol·licités el servei del CAS. És una
proposta que vèiem convenient però tenint en compte que no té diagnosticada l’addicció i no
realitza el consum de forma periòdica, com a professionals ho valorem com a un mal hàbit ja
que ho consumeix quan s’escapa del centre, i pensem que podem treballar-ho des de el mateix
60
centre i amb el recolzament del psicòleg del Centre de Salut Mental. A més li ocupem el temps
a la Maria amb el Club social, cosa que l’ajuda a evadir-se d’aquestes conductes.
Al llarg del procés d’intervenció podríem trobar indicis clars d’una addicció, i en aquests cas si
que ho consideraríem una proposta adient.
Creiem que tot això podria afavorir que la maria tingués possibilitats d’accedir a la llista
d’espera per un trasplantament, ja que donada la seva edat i el seu estat físic, si segueix en la
situació actual no podrà optar a aquesta opció.
Instruments d’avaluació:
Com a treballadors de la llar residència, hem pogut tenir accés als informes mèdics, recollits en
l’historial clínic de la Maria. També vam realitzar entrevistes a les treballadores que havien
estat amb ella al centre sociosanitari al qual acudia, amb la finalitat de saber quina era la seva
situació i el seu comportament en l’anterior centre. Tot seguit vam realitzar observacions
durant les primeres setmanes d’estància a la llar residència de la Maria, i juntament amb tots
els altres treballadors del centre vam realitzar un PAI, instrument el qual, juntament amb els
anteriorment esmentats, vam poder fer l’avaluació inicial i la detecció de les necessitats.
Finalment un cop realitzat això, hem fet el diagnòstic.
3.1OBJECTIU GENERAL:
La idea principal és aconseguir l’estabilitat absoluta de la Maria, una plena integració, un propi
control de la medicació, eliminar les conductes perjudicials i motivar les habilitats necessàries
pel seu equilibri. Hem d’ aconseguir la total inclusió i/o integració social, prevenir i tractar la
seva malaltia i les seves conseqüències. Si aconseguim aquest propòsit podrem potenciar la
seva autonomia.Amb aquest anàlisis hem arribat als següents objectius:
60
A.1) Mostrar interès envers la seva malaltia.
B. Fer gaudir la Maria del seu temps lliure amb absència de males conductes.
60
E. Coordinar tots els serveis i recursos per a millorar la situació de la Maria.
E.1) Tenir contacte constant entre els professionals dels diferents recursos
serveis i àmbits.
3.3 JUSTIFICACIÓ
Les llars residència són establiments d’atenció permanent i flexible en què les persones amb
malaltia mental de llarga evolució i problemàtica social greu poden viure les vint-i-quatre hores
i rebre el suport d’un equip multidisciplinari de professionals. Ambl’objectiu d’aconseguir la
plena integració i normalització social de les persones usuàries, així com la prevenció i el
tractament del deteriorament produït per la cronicitat de la malaltia. És un servei de caràcter
temporal o permanent.
60
El compliment d’aquets requisits s’han d’acreditar mitjançant un informe mèdic i social,
inclosos a la sol·licitud, expedits per un psiquiatre i una persona diplomada en treball social,
respectivament, del centre de salut mental per adults o del centre psiquiàtric de la xarxa
pública sanitària on estigui ingressada la persona sol·licitant.
L’accés a les llars residència es tramita mitjançant el programa d’ajuts per a l’accés als
habitatges amb serveis comuns. L’usuari o usuària participa en el cost del servei mitjançant una
aportació econòmica que s’estableix en funció de la naturalesa del cost de referència i el seu
nivell de renda.
Els equips que presten aquesta atenció estan formats per psiquiatres, psicòlegs, treballadors
socials i personal d’infermeria, entre d’altres.
El seu objectiu és atendre els problemes de salut mental oferint una atenció humanitzada,
orientada al pacient, integradora, de qualitat i que busqui les solucions en el entorn habitual
del pacient i família.
Per tant, amb aquests servei trobem el suport adequat per aconseguir la motivació i
conscienciació que la Maria necessita per tal de trobar l’equilibri en l’aspecte de salut, tant
física com psíquica.
La feina que considerem que des de el centre poden proporcionar és prevenir, promocionar i
fer el seguiment de la seva salut psíquica, física i l’estat emocional per aconseguir eliminar les
males conductes.
Donant una orientació individual i a nosaltres com a educadors del centre on resideix, fent
tractaments individuals i grupals, per fomentar les relacions interpersonals, i sobretot garanteix
la coordinació i el treball en xarxa entre els equipaments sanitaris, pedagògics, socials
icomunitaris per garantir la continuïtat assistencial.
Els centres especials de treball (CET) sónempreses que asseguren un treball remunerat a
persones amb discapacitat, garantint la seva integració laboral. La seva plantilla ha de comptar
amb un mínim del 70% de persones treballadores amb un grau de discapacitat igual o superior
a un 33%. Són també un mitjà d’integració de persones amb discapacitat en el règim de treball
ordinari.
60
Tenen com a finalitat assegurar un lloc de treball remunerat i la prestació d’uns serveis
d’ajustament personal i social que requereixi el seu personal amb discapacitat. L’objectiu
d’aquests centres especials de treball és productiu com en qualsevol altra empresa, però la
seva funció és social.
A més, hem de considerar que el CET és el recurs que li proporciona més autonomia, i inclusió.
El servei de club social és un recurs que està orientat a fomentar, dins un marc de relacions, la
participació i la inclusió social mitjançant el lleure. La paraula club fa referència a un grup de
persones que s’organitzen en col·lectivitat amb unes normes i uns objectius comuns, realitzats
en relació i amb unes aficions compartides. En el cas dels clubs per a persones amb malaltia
mental, hi ha una vessant assistencial que configura amb la tasca d’un equip professional i amb
l’orientació rehabilitadora de la seva activitat.
Es constitueix com una estructura de suport social per tal que les persones que hi participen
disposin d’una xarxa social de referència i puguin superar els obstacles que dificulten la seva
participació en activitats del seu entorn comunitari i, d’aquesta manera, poder gaudir del seu
temps de lleure d’una forma satisfactòria.
És un recurs que li oferiria a la Maria la possibilitat de invertir el seu temps lliure en activitats
que la motivessin, això ajudaria a la seva recuperació, a més li ensenyaria a fer un bon ús del
temps de lleure.
60
drogodependències (heroïna, cocaïna, alcohol, psicofàrmacs, cànnabis, drogues de síntesi i
altres), tant si són els mateixos afectats com si són les seves famílies.
En el cas que trobéssim indicis de addicció, podríem derivar a la Maria al CAS, on treballarien
directament aquesta problemàtica i podria trobar el suport de persones amb el mateix
problema que ella.
En el cas de la Maria hem d'analitzar diferents aspectes, el primer que hem de conèixer es el
trastorn bipolar ja que és el que s'ha de tractar de controlar per evitar trastorns de conducta.
El trastorn bipolar es defineix com a trastorn des de el segle XIX (que es va denominar com a
Psicosis Maníaca Depressiva).
Actualment aquests trastorn es pot tractar, tant en els episodis de depressió com en els de
exaltació. Per tant tot i que tendeix a una cronicitat, es pot dur una vida normalitzada a través
d'un control i un seguiment constant.
Seguidament coneixerem a fons el retard mental, tenint en compte el tipus que afecta a la
nostra usuària.
El "Retard Mental" ha tingut diverses denominacions al llarg de la història. Fins al segle XVIII
predomina el terme "idiotes", referits a una sèrie de trastorns deficitaris. Més tard el psiquiatre
Kraepelin introdueix el terme "Oligofrènia" (poca – intel·ligència). Des de llavors s'han succeït
diferents noms: anormalitat, deficiència, insuficiència, etc ... Actualment, es tendeix a evitar
aquelles denominacions que puguin interpretar-se com pejoratives o discriminants. S'utilitza el
terme discapacitat intel·lectual i, en nens escolaritzats, seguint les directrius assenyalades per
la LOGSE, s'engloben dins del col.lectiu de "alumnes amb necessitats educatives especials". No
obstant això, el terme que segueix apareixent en els diferents sistemes de classificació (DSM-IV,
CIE-10) i referit específicament al nivell de competència intel·lectual, és el de Retard Mental.
L'essència d'aquest trastorn és el dèficit intel·lectual però cal tenir en compte que la
intel·ligència no és una qualitat concreta que afecta només a l’àmbit purament intel·lectual o
60
cognitiu sinó que afecta també a les demés àrees de funcionament del individu i la seva
capacitat per fer front als reptes del món extern (estudis, treball, relacions socials, etc.).
Les diferents classificacions internacionals i europees consideren el Retard Mental com: "Un
desenvolupament mental incomplet o detingut que produeix el deteriorament de les funcions
pròpies o esperades en cada una de les etapes del desenvolupament, com ara les
cognoscitives, llenguatge, motrius i socialització". Es tracta, doncs, de una visió
multidimensional del RM en els seus aspectes biològics, psicològics, pedagògics, familiars i
socials.
Avui en dia són les proves estandarditzades, amb els barems corresponents i amb totes les
garanties psicomètriques, les que estableixen el valor del QI. En especial les proves Weschler
(WISC) en els seus diferents formats, són idònies per a efectuar l'avaluació de la Intel·ligència.
En base a aquests resultats, els sistemes classificatoris (DSM-IV i CIE-10) han establert els
diferents punts de tall per a classificar la presència i / o magnitud del RM, quedant establerts
els següents punts de tall:
60
Recordem que el Q.I. mitjà de la població se situa en torn a 100 amb una desviació típica de 10
(segons escales Weschsler)
Suposa el 85% de tots els retards mentals i són considerats com "educables". En la majoria dels
casos no hi ha un etiologia orgànica. Predominen els factors constitucionals i socioculturals, de
manera que solen passar inadvertits en els primers anys de vida ja que el seu fenotip o aspecte
físic sol ser normal encara que pot haver-hi algun tipus de retard psicomotriu.
El retard, es posa de relleu coincidint amb l'etapa escolar, on les exigències són més grans.
Tenen capacitat per desenvolupar els hàbits bàsics com alimentació, vestit, control esfínters,
etc, llevat que la família hagi tingut una actitud molt sobreprotectora i no hagi fomentat
aquests hàbits.
Poden comunicar-se fent ús del llenguatge tant oralment com per escrit, si bé, presentaran
dèficits específics o problemes (dislàlies) en alguna àrea que precisarà de reforç. Amb els
adequats suports poden arribar a la Formació Professional o fins i tot a Secundària.
Pel que fa a aspectes de la personalitat solen ser obstinats, tossuts, moltes vegades, com a
forma de reaccionar a la seva limitada capacitat d'anàlisi i raonament. La voluntat pot ser
escassa i poden ser fàcilment manejables i influenciats per altres persones amb pocs escrúpols
i, per tant, induïts a cometre actes hostils.
Com se senten rebutjats, sovint prefereixen relacionar-se amb persones de menor edat als que
poden dominar. Els de millor nivell intel·lectual, en ser més conscients de les seves limitacions,
se senten acomplexats, tristos i esquerps.
A la vida adulta poden manejar-se amb certa independència, treballant en diferents oficis amb
bon rendiment en les tasques manuals.
Pel que fa a l’aspecte físic la Maria té afectat el ronyó i a causa d’això ha d’assistir a diàlisis.
Els ronyons tenen la funció de netejar la sang de les toxines i els líquids que li sobren,
s’eliminen en forma d’orina a més de produir hormones necessàries per a l’organisme. Quan un
pacient, en aquests cas la Maria, per un problema d’insuficiència renal aguda o crònica, els
60
ronyons deixen de funcionar, la diàlisi permet realitzar mitjançant equips mèdics, les funcions
dels ronyons.
I per últim analitzarem els aspectes socials i familiars de la Maria, ja que afecten en
profunditat al seu estat emocional, i això repercuteix en les males conductes a més, per tant
influència en l'estat de salut de la Maria.
En la bibliografia hem fet constar 4 títols relacionats amb la nostra matèria, de 4 autors que
tenen una rellevància força notable en aquest àmbit. És difícil fer constar la quantitat de llibres
que tracten sobre aquest tema, i per tant ens hem hagut de decantar per els escollits.
Dintre d’aquest equip està el TIS, com a professional que forma part d’aquesta intervenció amb
la funció de programar, organitzar ,desenvolupar i avaluar les activitats que formen part de la
seva integració social, valorant la informació obtinguda de cada cas i aplicant les estratègies i
les tècniques més adequades per al desenvolupament de la seva autonomia personal i la seva
inserció.
60
“Segons el DECRET 39/1999, de 23 de febrer, pel qual s'estableix el currículum del cicle
formatiu de grau superior d'integració social (DOGC num 2840, de 4 de març de 1999)”.
Per aconseguir portar a terme amb eficàcia i eficiència el nostre treball ens basem en uns
principis ètics fonamentals:
Beneficència: procurar sempre el bé per les persones amb les que treballem
Com a treballadors en una llar residencia amb persones amb malaltia mental, tenim que ser
capaços d’afrontar situacions de risc o d’estrès ja que les persones amb aquests tipus de
problemàtiques tenen una especial vulnerabilitat i moltes limitacions a nivell psicològic i social.
Hem de tenir la capacitat de reconduir els problemes que es donin a la llar residència, i actuar
com a models, ensenyant a resoldre els conflictes.
Supervisar i donar suport per a que poden realitzar activitats bàsiques de la vida diària per tal
de promoure la seva autonomia personal i social.
Justificació legal
En aquest apartat explicarem el marc legal que ens empara a l’hora de fer la nostra intervenció.
En un primer lloc faré referència a nivell Europeu, en la Carta Europea de drets Fonamentals,
on es recullen els drets de les persones de cara a la prevenció i l’assistència sanitària, és fa una
forta ressenya a la salut mental, ja que és una part més que important de la salut i el benestar
dels ciutadans.
Les normatives de la UE són recollides en Resolucions i Conclusions del Consell Europeu. Tot i
no ser d’obligat compliment, serveixen per a orientar les futures accions en la promoció de la
salut mental i la prevenció de les malalties mentals.
60
Hi ha una sèrie de legislació a nivell europeu que ens pot servir de pauta.
1. Art. 13: "Sense perjudici de les altres disposicions del present Tractat i dintre dels
límits de les competències atribuïdes a la Comunitat pel mateix, el Consell, per
unanimitat, a proposta de la Comissió i prèvia consulta al Parlament Europeu, podrà
adoptar accions adequades per a lluitar contra la discriminació per motius de sexe,
d'origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual".
- LLIBRE VERD: Millorar la salut mental de la població. Cap a una estratègia de la Unió
Europea en matèria de salut mental. Brussel·les, 14.10.2005. COM (2005) 484. (No
publicat en el Diari oficial).
Amb aquest Llibre Verd, la Comissió obre un ampli debat sobre la qüestió de la salut mental. Es
tracta d'iniciar una consulta pública sobre els mitjans per a millorar la gestió de les malalties
mentals i promoure el benestar mental en la Unió Europea.
A nivell Estatal, aquesta és la legislació que fa referència directa o indirectament a salut mental,
i ens pot afectar i influir més directa o indirectament en la no0stra intervenció:
- Article 49 de la Constitució Espanyola de 1978, que explica que el govern realitzarà una
política de previsió, tractament, rehabilitació i integració de les persones amb
discapacitat física, psíquica o sensorial.
- LLEI 49/2007, de 26 de desembre, per la qual s’estableix el règim d'infraccions i
sancions en matèria d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal
de les persones amb discapacitat [BOE 27 desembre 2007]
- LLEI ORGÀNICA 1/2008, de 30 de juliol, per la qual s'autoritza la ratificació per Espanya
del Tractat de Lisboa, pel qual es modifiquen el Tractat de la Unió Europea i el Tractat
Constitutiu de la Comunitat Europea, signat en la capital portuguesa el 13 de desembre
de 2007. [BOE 31 juliol 2008]
60
- LLEI 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les
persones en situació de dependència.
En 1999 es van produir tres fets importants, que orientaven la planificació dels serveis
d'atenció psiquiàtrica i salut mental a Catalunya:
- Aprovació per part del Consell Executiu d'un Pla Interdepartamental relatiu als
trastorns del comportament alimentari (anorèxia i bulímia), en el qual
participen sis departaments de la Generalitat de Catalunya, cinc col·legis
professionals i l'Associació Catalana contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB).
60
A partir de l'any 2000 s'ha creat una sèrie de Lleis, com per exemple:
Aleshores, hem de dir que la legislació sobre salut mental no és limita a curar o a realitzar
tractaments, sinó que proporciona un marc legal que ens ajuda a abastar temes força
complexos relacionats amb la problemàtica com són l’accessibilitat a l’atenció, cures d’alta
qualitat, rehabilitació i seguiment, integració total dels malalts mentals en la comunitat,
prevenció de les malalties mentals i la promoció de la salut mental en diferents sectors de la
societat.
Tot i això, cal esmentar que no hi ha cap llei, ni a nivell estatal ni a nivell de Catalunya que
reguli la salut mental d’una manera integral.
3.4DESTINATARIS:
Les malalties mentals són alteracions dels processos cognitius i afectius del desenvolupament,
considerades com a processos diferents pel que fa al grup social de referència del qual prové
l'individu. Es pot tractar d'alteracions en el raonament, el comportament, la facultat de
reconèixer la realitat o d'adaptar-se a les condicions de la vida.
Depenent del concepte de malaltia que s'utilitzi, alguns autors consideren més adequat
utilitzar en el camp de la salut mental el terme "trastorno mental" ,sobretot en aquells casos en
els quals l'etiologia biològica no està clarament demostrada, com succeeix en la majoria dels
trastorns mentals. A més, el terme "malaltia mental" pot associar-se a estigmatització social.
Per aquestes raons, aquest terme està en desús i s'usa més trastorn mental, o psicopatología.
El concepte malaltia mental aglutina un bon nombre de patologies de molt diverses entre elles
per la qual cosa és molt difícil de definir d'una forma unitària i cal parlar de cada malaltia o
trastorn de forma particular i fins i tot individualitzada ja que cada persona pot sofrir-les amb
símptomes una mica diferents.
Encara que clàssicament s'han dividit les malalties mentals en Trastorns Orgànics i Trastorns
Funcionals, fent referència al grau de gènesi fisiològica o psíquica que determini al patiment, la
60
clínica demostra que ambdues esferes no són independents entre si i que en la patologia, com
en la resta de l'acompliment psíquic "normal", tots dos factors interactuen i es correlacionen
per generar l'ampli espectre del comportament humà tal com ho coneixem. De fet, alteracions
biològiques alteren la psique, igual que alteracions psicològiques alteren o modifiquen la
biologia.
Existeixen nombroses categories de trastorns mentals, amb major o menor gravetat tant en la
vivència subjectiva de l'individu com en la seva repercussió dins del funcionament social, així es
fa al·lusió a una altra classificació clàssica: Trastorns Neuròtics i Trastorns Psicòtics.
Les neurosis afecten en major grau a la percepció del subjecte sobre si mateix, i al seu nivell
d’estimat, de plenitud i d'integració del jo, així com a les seves relacions amb l'entorn social i
familiar més proper; no obstant això, no presenten els símptomes usuals de desconnexió amb
la realitat i ampli allunyament de la vida social, poden exercir-se laboral i acadèmicament, i
segons Freud i les escoles psicoanalítiques aquest estat és la condició natural de la vida
psíquica.
Les psicosis, abasten la manifestació més clarament associada amb la malaltia mental, els seus
símptomes clàssics inclouen les al·lucinacions, deliris i greu alteració afectiva i relacional,
aquests trastorns solen tenir un factor orgànic bastant pronunciat com els Trastorns Depressius
i Bipolars, encara que les esquizofrènies són clarament les de major repercussió personal,
social i familiar donat el seu caràcter crònic i degeneratiu caracteritzats pels elements propis de
tots els trastorns psicòtics als quals s'afegeixen la desconnexió amb la realitat i el paradigma
afectiu.
La nostra usuària es trobaria en el segon bloc de persones afectades per trastorns mentals.
Tenint en compte aquesta informació, haurem de tenir especial sensibilitat a l’hora de tractar
amb ella, ja que es troba afectada per aquesta problemàtica, però també ha sigut víctima de
maltractaments per part de la seva parella, i a causa d’aquests dos factors també se li deriva un
retard mental lleu i per tan la podríem englobar en el col·lectiu de discapacitat intel·lectual.
Sobretot haurem de tenir empatia a l’hora de saber que el motiu pel qual pugui tenir una mala
conducta no és el primer que pot semblar, sinó que pot tenir un transfons més profund
relacionat amb la seva anterior vida, i per tant haurem de ser assertius i comprensius, sense
60
adoptar un rol massa autoritari ni un rol paternal, intentant trobar el punt adequat per a poder
dur a terme la intervenció de forma professional i efectiva.
3.5 METODOLOGIA:
La nostra intervenció ha d'estar basada en la flexibilitat, ja que hem de tractar molts temes per
arribar a complir tots els objectius.
Com a educadors actuarem de forma activa dirigint la intervenció en tot moment i tenint en
compte tots els factors positius i negatius de cada actuació.
Hem de tenir en compte que se'ns poden presentar noves situacions, si succeeix això hem de
preparar-nos i tenir una resposta adequada , seguint les normes establertes, i consultant les
decisions preses quan aquestes tinguin una repercussió important en la coordinació amb altres
àrees.
La nostra intervenció la durem a terme des de diferents recursos i serveis de manera que
treballarem amb la Maria tant de forma individual com en grup petit.
Observació constant: un cop tenim marcats els nostres objectius realitzarem els procés
d’observació, del qual durem un registre sistemàtic i el sotmetre’m a uns controls de
validesa i fiabilitat.
Auto-observació, aconseguir que la Maria registri el seu propi comportament per tal de
recollir informació de caire més íntim.
60
Observació participant, formant part del camp a observar.
Entrevistes estructurades obertes, per tal de que la Maria s’expressi lliurement però
seguint unes pautes prefixades. No deixem de banda la possibilitat de utilitzar un altre
tipus d’entrevista si ho requereix la intervenció.
60
3.6 ACTIVITATS:
Act.1
Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: formar un grup amb
un dossier d'activitats, llapis, papers. persones amb les mateixes necessitats.
Avaluar les dificultats presentades i el seu
estil de comunicació. Preparar el dossier
d'activitats i una graella de criteris
d’avaluació.
Descripció: l'activitat estaria dividida en sessions, en cada sessió es treballaria un objectiu
diferent:
60
assertiva, evitant l'estil passiu i agressiu de comunicació. Comunicar-se de manera assertiva
implica aprendre a reclamar els propis drets, expressar el desacord i la opinió personal i la
negació o saber dir que no. Per aconseguir-ho, primer treballarem la teoria, distingint els
diferents estils de comunicació i analitzant i identificant el propi, tant a través de
l'autoobservació com de l'observació dels altres amb l'ajuda de role-playings.
-Parlar en públic, organitzar i expressar adequadament les idees, controlar l'ansietat i la por
a l'avaluació negativa per part dels altres. Sabent estructurar textos adequadament,
proporcionant connectors i varietat de vocabulari, ensenyant estratègies de relaxació i
d'autocontrol pel maneig de l'ansietat.
Funcions de l’educador: dirigir l'activitat, proporcionant les eines necessàries per assolir els
diferents objectius.
Temporalització: un trimestre.
60
Act2.
Durada: la primera fase 2h, la segona 2 dies Moment del dia: Tarda.
i la tercera 2h setmanals.
El primer pas és fer amb la Maria una agenda rutinària, on hi destacarem l' horari laboral.
En el procés de confecció de l'agenda li explicarem la importància de l'organització, així com
del treball a la seva vida.
60
La segona fase és assistir al CET qualsevol dia sense intenció de treballar, per observar com
es programen sense ella els seus companys, per què vegi la importància del seu treball a
l'empresa, i entengui que té unes responsabilitats a seguir.
Un cop fet això l'acompanyarem un altre dia per tal de que valori la seva feina, motivant
una especial atenció i fomentant la reflexió.
I per últim, treballarem la responsabilitat anant 1 cop per setmana a una pastisseria, on
farà tasques d'auxiliar.
Temporalització: 4 mesos.
60
Act3.
Nº de participants: 8 Nº de professionals: 1
Material necessari( recursos econòmics..): Passos previs a seguir: Elaborar les targetes.
targetes amb descripcions de situacions.
Descripció: S'elaboren diferents targetes amb l'encapçalament: "Què faries tu si ...?" Que
descriuen situacions en què una persona té algun problema a causa del seu mal
comportament, mals hàbits necessita ajuda o es troba en una situació problemàtica ..
En petit grup l'entrenador llegeix una targeta en veu alta, cada usuari ha de descriure el
que el faria en aquesta situació, per exemple: es llegeix la situació: "Que faries tu si veus
que t'has quedat sense medicació?
Sempre que l'usuari doni una resposta correcta i raonable, se li reforça i se li dóna
60
retroalimentació posant èmfasi en els aspectes positius de la seva conducta.
També cal utilitzar preguntes tipus: Per que creieu que és tan important la medicació? Que
creus que passaria si no fas res i no te la prens durant molts dies? Etc etc. Sempre
reconduint cap a respostes satisfactòries.
Avaluació: Primer es necessita fer una avaluació inicial que es realitzaria després de la
primera sessió avaluant les respostes d'usuaris i el seu nivell de consciència.
Després s faria avaluacions després de cada mes i finalment l’avaluació final després de
realitzar l'última sessió comparant els avenços i canvis en nivell de consciencia, tipus de
resposta de cada usuari.
60
Act4.
60
ens portarà una sessió. En aquesta sessió també farem un petit consens, motivat i moderat pels
educadors, en el qual escollirem els llocs on volem realitzar les tres pròximes sessions.
Un cop passades aquestes sessions, farem una altra sessió al casal, on posarem en comú les
fotografies i comentarem les experiències viscudes i com ens hem sentit realitzant-ho. En aquesta
mateixa sessió també escollirem les següents tres sortides.
Durant les sessions els educadors han d’estar atents a que les persones usuàries no tinguin
problemes amb les càmeres, ajudant-los si ho reclamen o si com a professionals o creuen oportú,
però sempre enfocant-ho a que les pròpies persones sàpiguen realitzar l’activitat de forma
independent.
Funcions de l’educador: Observar als usuaris, orientar de cara al que es pot fotografiar i com es
pot fer, motivar als usuaris perquè les sessions siguin dinàmiques i no s’estanquin, avaluar les
sessions.
Temporalització: Un cop a la setmana durant caps de setmana el diumenge. Un quatrimestre,
amb possibilitat d’augmentar-lo un altre trimestre si l’acceptació es bona.
Avaluació: Es farà una avaluació continuada que constarà d’una graella on els educadors
avaluaran el treball dels usuaris, la convivència, i el treball amb els companys.
De forma mensual es farà una avaluació per part dels educadors on s’avaluaran les
activitats dutes a terme i les relacions amb els companys.
De forma quatrimestral es faran dues avaluacions, una per part dels educadors, i una
altra que es farà conjuntament amb els usuaris i els educadors, per avaluar i valorar les
activitats i aconseguir noves propostes.
60
Act.5
trimestres.
Nº de professionals: 2 monitors ,2
Nº de participants: 12 persones.
educadors cada sessió.
60
Explicar, de forma individual si és necessari
el que es vol aconseguir, remarcant que no
hi ha cap interès de competició darrere
d’això.
Descripció:
L’activitat consisteix a treballar mitjançant tècniques d’equitació i activitats eqüestres la
millora de la persona respecte les tècniques que realitzava i eren nocives per a ella.
Juntament amb el contacte amb animals, es voldrà aconseguir una rehabilitació amb el
major grau de benestar possible, a part d’ensenyar un esport a les persones que practiquen
i millora en aspectes psicològics i físics.
Per començar, a totes les persones s’ensenyarà quines són les eines necessàries per a poder
muntar i quina és la seva utilització. Després ensenyarem la correcta col·locació d’aquestes
eines, i disposarem a cada persona les seves les quals seran sempre les mateixes i per tant
s’haurà de responsabilitzar de deixar-les en el lloc on se li ha atorgat un cop finalitzades les
classes. Durant les primeres sessions es repetirà això, fins que les persones es familiaritzin
amb aquests estris, els seus noms... i progressivament se li anirà donant independència,
sempre adaptant-nos al ritme de cada persona en qüestió.
Posteriorment, en una primera sessió posarem a les persones en contacte amb els animals.
Sempre seran els mateixos cavalls, per a crear el vincle amb l’animal i que, en certa manera,
s’arribi a una comprensió mútua de l’animal amb la persona. Realitzarem les tasques
prèvies a muntar, i com anteriorment anirem donant més independència progressivament.
Amb tot això es treballarà l’aspecte emocional de la Maria, tenint en compte que les
60
relacions amb l’animal li pot proporcionar una millora en el benestar psicològic, i també es
treballarà l’aspecte físic, ja que pot millorar la musculatura, l’equilibri... Per descomptat
també intentarem que això sigui un element a tenir en compte a l’hora de conscienciar-la,
ja que pot entendre que si no segueix la diàlisi poder no pot aguantar el ritme de les classes
pels problemes de salut, i que aquest fet la motivi a portar un control més estricte.
Funcions de l’educador: supervisar l’activitat, ajudar quan sigui necessari sense sobre
protegir, intentar intervenir el mínim possible en les interaccions entre l’animal i la persona
usuària.
De forma mensual es farà una avaluació per part dels educadors on s’avaluaran les
activitats dutes a terme i les relacions amb els companys. A més es realitzarà una
graella paral·lela on individualment s’analitzarà l’evolució de cada persona.
De forma trimestral es faran dues avaluacions, una per part dels educadors, i una
altra que es farà conjuntament amb els usuaris i els educadors, per avaluar i valorar
les activitats i aconseguir noves propostes.
60
Act6.
Al acabar d’emplenar el llistat ,cadascú llegeix en veu alta el que ha posat. Quan hagin
acabat tots, hem d’aconseguir destacar només les coses bones que s’hagin posat y fer un
exercici d’autocrítica de les coses dolentes, per exemple utilitzant la pregunta:
Al final de cada sessió després d’haver realitzat els excercis d’autocrítica s’ha d’aconseguir
triar possibles solucions d’aquelles coses dolentes que volen canviar de la seva vida per
poder transformar-les en coses bones , sempre explicant que per aconseguir-lo s’ha de
marcar uns objectius realistes.
Funcions de l’educador:
Donar suport ,supervisar i reforçar.
60
Temporalització: 1 vegada per setmana durant 2 mesos (4 sessions)
Avaluació: Primer de tot es farà una avaluació inicial per saber l’estat de consciencia que té
la Maria.
Finalment es farà una última avaluació on es podran comparar els avenços aconseguits al
llarg de tot el procés i las solucions que ells mateixos van donar per resoldre la seva
problemàtica.
Matí
60
Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
8:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis
9:00
9:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis
10:00
10:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis Equinoteràpia
11:00
11:00- Diàlisis CET Diàlisis CET Diàlisis Equinoteràpia
12:00
12:00- CET CSM CET
13:00
Tarda
9,00 h. Esmorzar
60
9,30 h. Endreçament d'habitacions
13,30 h. Dinar
14,30 h. Descans
17,30 h. Berenar
20,00 h. Sopar
21,30 h Lleure
23,30 h. Allitar-se
24, 00 h. Silenci
*L’horari pot variar segons l’horari personal de cada persona, en el cas de la Maria hi
haurien variacions avançant l’horari a més d’hora per poder-ho quadrar amb el treball, així
com algunes altres.
El projecte d'intervenció es programa per 2 anys, tenint en compte que un cop finalitzat com a
tal, hi haurà un seguiment periòdic cada 3 mesos que s'anirà allargant a mesura que passi el
temps i segueixi la millora de l'usuària.
60
- L'etapa inicial es treballarà la consciència de la Maria amb la finalitat de que conegui el
perquè de la nostra tasca.
- Seguidament s'iniciarà l'assistència de la Maria als serveis i recursos, així com les activitats
que ens ajudaran a treballar tots als aspectes amb ella.
- Per últim hi haurà l'etapa de la valoració dels professionals, així com la de la pròpia Maria.
Cada etapa tindrà una durada d'uns 6 mesos aproximats, amb les variacions necessàries per tal
d'assolir els objectius desitjats de la millor manera possible.
El cost de la llar residència, mensualment per a cada usuari és de 1786.12€. Aquest és un servei
de copagament i es paga en proporció dels ingressos del usuari. Els ingressos de la Maria són,
en un primer lloc:
la Maria treballa 10 hores setmanals en un Centre Especial de Treball i cobra 160 euros al mes
en funció de salari mínim interprofessional que són 641,40 euros al mes per 40 hores
setmanals. Seguidament rep una prestació per discapacitat, ja que es troba en el III grau de la
llei de dependència, i que consta de 902.10€ mensuals.
A part, té unes despeses de 10€ mensuals al club social, els quals són simbòlics ja que el club
social es de caire públic. A més, d’equinoterapia ha de pagar 60€ mensuals, ja que la fundació
social a la qual està associada se’n fa càrrec de la meitat d’aquesta quantitat. Finalment la
Maria té una despesa de 35€ en transport.
Tot això ens porta a unes despeses totals de 1891.12€/mes, vers uns ingressos de
1062.2€/mes.
Segons la llei 12/2007, d'11 d'octubre, de serveis socials, la llar residencia estipula en el seu
conveni col·lectiu que cada usuari ha de disposar de 261.20€/mes per les seves despeses
personals.
Per tant l’Estat ha de cobrir 1090.12€/mes, per a que la Maria pugui disposar dels 261.20€/mes
per a les seves despeses personals
Segons el conveni col·lectiu de acció i intervenció social nosaltres com a integradors socials
estem dintre de la categoria professional 3 i nostre salari es 1.134,64 euros mensuals.
Treballador social:
60
Diplomat en Treball Social, realitza un recull sistemàtic d’ informació social, que ajudarà a
conèixer a la persona, el seu entorn i les possibles causes incidents del trastorn.
Per això ha d conèixer el context sociofamiliar, laboral, per ajudar a un correcte diagnòstic i en
l’ elaboració i participació del procés de rehabilitació.
També ha de gestionar prestacions, derivació i coordinació amb recursos dins la Xarxa de Salut
Mental i extrasanitaris.
Afavoreix també a l’ implantació de mesures per tal de fer un seguiment després de l’ alta ( per
exemple posthospitalari).
Per últim, pot intervenir en l‘ organització de grups de pares afectats, o grups d’ autoajuda,
col·laborar en campanyes de Salut Mental,...
Educador social:
Psiquiatre:
60
Psicòleg:
En l’ àmbit de la Salut Mental, la figura del psicòleg compta amb una llicenciatura en psicologia,
i amb l’ especialitat en psicologia clínica
Les funcions primordials són la psicometria (tests, entrevistes,....) del pacient per ajudar al
diagnòstic i avaluar les disfuncions.
També participa plenament en l’ assessorament de la rehabilitació i reeducació de l’ usuari.
Infermera:
Capacitada per prestar assistència a l’ individu, família i comunitat, per promoure la Salut
Mental, pervenir malalties i afrontar patologies mentals i ajudar a la readaptació.
La seva funció principal és l’ ajuda al pacient a la seva recuperació, prevenir la malaltia, realitzar
educació per la salut, així com col·laborar amb els tractaments terapèutics i programes
establerts.
TIS
Monitors
60
Monitor social. És un professional que té com a competències crear, supervisar i acompanyar
en activitats diverses amb la finalitat de contribuir en la millora de la situació dels usuaris.
Per fer la valoració del nostre projecte ens basarem principalment en una observació acurada
de tot el transcurs, la qual registrarem i constarà en el llibre diari i en el llibre de notes.
Es farà una reunió mensual amb tots els professionals que intervinguin en el projecte de
millora de la Maria, que també es registrarà per tal de poder fer canvis en la intervenció i/o en
el PAI.
Per una altre banda es realitzaran entrevistes trimestrals individuals amb els professionals dels
diferents recursos i serveis, així com sol·licitar el registre intern d’aquests.
Un cop finalitzat el projecte, es demanarà als professionals que han intervingut en el procés
que facin un avaluació personal del projecte, on s’especifica la situació actual comparant-la
amb l’avaluació inicial.
Aquestes avaluacions personals es posaran en comú en una reunió final, amb la que volem
aconseguir una avaluació final de la Maria i una altre on recollirem la viabilitat i l’eficàcia del
projecte.
60
Per començar, hem de remarcar que la proposta d’intervenció s’ha realitzat exitosament, ja
que s’han assolit els objectius que havíem marcat per a poder fer possible la proposta, i hem
pogut abastir els ítems necessaris per a que aquesta sigui real.
Ens va costar molt arrencar ja que no coneixíem amb les característiques que afectaven a la
nostra usuària, a més constantment ens trobàvem en desacord i canviàvem d'opinió. El fet de
treballar en grup fa que el resultat final sigui de més qualitat, però també fa el procés de treball
més lent.
També hem pogut observar la dificultat que existeix a l’hora de trobar els recursos més adients,
i arribar als diferents consensos per a que la proposta sigui la més adequada i beneficiosa
possible per a la persona que la rebrà.
Per una altra banda, hem pensat que en el moment de conjuntura econòmica que ens trobem,
el projecte pot arribar a no ser viable en un futur pròxim degut a les retallades que pateix el
sector social, les quals poden fer variar la situació dels recursos. Les oportunitats de la persona
es poden veure afectades i fer que no es pugui assolir tot el necessari o ideal per a la nostra
intervenció.
Sota la nostra opinió, tenint en compte els objectius ideals i el objectius reals, pensem que una
millora en la situació de la Maria es possible. Però perquè aquesta millora sigui possible cal
que hagi implicació per part de la pròpia persona i del seu entorn i els professionals que
treballen amb ella. Diríem una mentida si una mentida si diguéssim que no em pensat en la
dificultat que això pot tenir, però una bona coordinació i relació entre els professionals pot
incrementar de forma més que notable les expectatives de millora de la Maria.
Finalment, tot i la dificultat que se’ns plantejava al principi, i lo feixuga que semblava que seria
la feina, hem pogut a pair el projecte i el treball en equip ha sigut profitós. Hem trobat facilitat
per arribar a consensos, i les decisions han sigut conjuntes. Estem satisfets amb la feina
realitzada i creiem que ens ha servit com a presa de contacte a l’hora d’haver d’enfocar un
projecte d’intervenció a la vida real.
60
5. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA.
Directori de Psiquiatria dirigit per el psiquiatra Dr. Julio Vallejo Ruiloba en Barcelona. 30
de juny del 2012.
http://www.consultadrvallejo.com/trastorno_bipolar.php?
gclid=CL2VuM3RrLACFTMetAodskBaUw
http://www.psicodiagnosis.cat/areaclinica/trastornssocialsintellectuals/elretardmental
/index.php
http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.cb7c44c1c72cf6b43f6c8910b0c0e
1a0/?
vgnextoid=321d7d1f03a34210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextchannel=321d7
d1f03a34210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextfmt=default
60
http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.7fca6ecb84d307b43f6c8910b0c0e
1a0/?
vgnextoid=1bb824ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextchannel=1bb82
4ac226a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&;vgnextfmt=default
Fundació del congrés català de salut mental, consultada el 30 de Maig del 2012
http://www.fccsm.net/index.html
http://www.equinoterapia.es/
60
RAMIREZ DE MINGO, Isabel (1992): “El trabajo social en los servicios de la salud
mental”. EUDEMA S.A.
60
ANNEXES
Llibre diari,aquests s'utilitza únicament dins de la residència i s'apunta el dia a dia de tots els
usuaris. Aquests servirà per l’avaluació del projecte.
60
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
Llibre de notes, aquest el duu la Maria en una carpeta quan assisteix als altres serveis, per
facilitar que els professionals anotin coses importants per comunicar-ho als educadors, per
afavorir la utilització d'aquest hem de treballar la responsabilitat amb la Maria.
60
Material d'avaluació de les activitats.
60
7. Quan vas a treballar et sents agust?
11. Per últim, com creus que podries millorar aquests aspectes?
Entrevista de seguiment, per tal de millorar punts febles que ens hagin dificultat el procés.
60
Act2.
Act3.
Act4.
Act5.
Act6.
9. Per últim, fes una valoració de tots els aspectes de la teva vida actual comparant-la a
dos mesos enrere.
2. Després de tot aquests temps segueixes considerant la llar de la mateixa manera que al
inici del procés?
60
7. T'has sentit angoixada en molts moments, però creus que ha valgut la pena?
9. En un més tindràs l' intervenció cirúrgica per el trasplant de ronyó, n'estàs preparada,
tenint en compte la responsabilitat que hauràs de tenir?
Activitat nº1.
Et trobes en una entrevista de feina. El lloc vacant que ofereixen compleix les expectatives que
tu buscaves. I has d'explicar el teu currículum a l'entrevistadora, interpreta en un role-playing la
situació, tenint en compte les estratègies treballades a classe.
Activitat nº1
Graella d’avaluació
60
Ha fet una bona feina a les dinàmiques grupals?
Els companys l’han valorat positivament?
Activitat nº2.
Pauta de preguntes al professional que tutora a la Maria per la seva avaluació i recollida del
registre d’assistència.
2. Ha estat puntual?
60
Act5.
Nom: Data:
Educador/s:
Com valoraries la
seva actitud? Per
que?
Ha assolit les
habilitats proposades
aquest mes?
S’ha integrat amb la
resta del grup?
S’ha mostrat
participatiu?
S’ha mostrat
receptiu?
60
Com creus que és la
relació amb l’animal?
Observacions
Activitat nº1,2,3,4,5 i 6.
60
dolenta o
molt dolenta,
explicar a les
observacions)
I l’ambient de
treball?
Con ha estat
la
dinamització
de l’activitat?
Observacions:
Act 1,2,3,4,5 i 6.
Activitats Dates
realitzades
Num. Monitors
Persones
60
Metodologia de les activitats. Valoració de l’1
al 10
Comentaris
Comentaris
Aspectes positius
60
Aspectes a millorar
En aquest mes
he aprés
En aquest mes
he disfrutat
60
·Quina activitat m’ha agradat més? Per que?
Act. 1,2,3,4,5 i 6.
Graella que s’emplenarà al final de cada activitat per a poder fer l’informe mensual.
Activitat: Data:
Participants: Monitors:
60
Quins aspectes creus que han funcionat correctament?
Valoració/Observacions
AVALUACIÓ FINAL
Auto-consciència
Cura de la
medicació
60
Nivell d’adaptació
Cura de la salut
Control alimentari
Eliminació de mals
hàbits.
Vincles
interpersonals
Autodeterminació
Aplicació de les
HAPS
Compliment de les
responsabilitats
Adaptació als
diferents serveis i
recursos.
ACTA DE REUNIÓ
Núm. de la sessió:
Dia:
Hora d’inici:
Hora d’acabament:
Lloc:
PARTICIPANTS
60
NOM I COGNOMS CÀRREC
TEMES PENDENTS
ACORDS
60