MICROECONOMIA I (102337)

Curs 2019 / 2020

Grups: 1, 2, 51, 52

Llista de problemes 1: Preferències

1. Preferències i corbes d’indiferència
Per a cada un dels següents individus, construeix un mapa de corbes d’indiferència que
representi els seus gustos:

a) L’Arnau no menja formatge ni pernil per sí sols, però li agraden molt els entrepans de pernil
i formatge.

b) A la Berta li agrada la cervesa, però tant li fa que sigui Moritz o Estrella Damm.

c) La Clàudia mai no menja torrades soles ni melmelada a cullerades, però li encanten les
torrades amb exactament dues cullerades de melmelada. Si li sobra melmelada o pa, llença
la part sobrera ja que no és obligatori de consumir cap dels dos béns.

d) A en David li agrada el refresc de llimona, i tant li és que aquest vingui en llaunes de 33 cl o

en ampolles de 2 litres.

e) A l’Èric li encanta el cafè, mentre que el tè ni li agrada ni li desagrada.

f) A la Fàtima li agrada el cafè (x1), però li desagraden les vacunes (suposeu que es tracta d’un
bé continu per a simplificar). Analitzeu aquest apartat sota dos supòsits. Cas 1: La
vacunació és obligatòria (x2 = vacunes que estàs obligat a fer-te posar). Cas 2: La vacunació
no és obligatòria, com tampoc ho era el consum de melmelada o de pa en l’apartat (c) (x2 =
vacunes que tens al teu abast).

g) Al Ramon gaudeix de la truita i dels gelats de llimona, però quan ja ha menjat 200 grams de
truita i 100 grams de gelat, ja no en vol més: està plenament satisfet. Suposem que quan
descrivim la cistella de consum (x1, x2), es tracta de consum final (l’obliguem a menjar-se la
quantitat que és excessiva).

2. Conjunts de cistelles preferides, convexitat i RMS

A l’Helena li agraden els albercocs i les bananes i no consumeix res més. La cistella que
representa el seu consum anual de xA kg d’albercocs i xB kg de bananes és (xA, xB). L’any passat
l’Helena va consumir 20 kg d’albercocs i 5 kg de bananes. Li és igual consumir la cistella (20,
5) o qualsevol altra cistella (xA, xB) tal que xB = 100/xA. També és indiferent entre consumir la
cistella (10, 15) i qualsevol de les cistelles (xA, xB) tals que xB = 150/xA.

1
a) En una gràfica, determina alguns punts que pertanyen a la corba d’interferència que passa
pel punt (20, 5) i dibuixa aquesta corba en color blau. Repeteix el procediment, ara amb
color vermell, per la corba d’indiferència que travessa el punt (10, 15).

b) Amb color vermell, ombreja el conjunt de cistelles que l’Helena prefereix dèbilment a la
cistella (10, 15). Amb color blau, fes el mateix per al conjunt de cistelles de consum que
prefereix dèbilment a la cistella (20, 5).

Determina quines de les següents afirmacions relatives a les preferències de l’Helena són
“vertaderes” o “falses”:

c) (30, 5) ~ (10, 15).

d) (10, 15) (20, 5).

e) (20, 5) (10, 10).

f) (24, 4) (11, 9.1).

g) (11, 14) (2, 49).

Un conjunt és convex si per a qualsevol parell de punts del conjunt, el segment de la recta que
uneix aquests dos punts també pertany al conjunt.

h) El conjunt de cistelles de consum que l’Helena prefereix dèbilment a la (20, 5), és un

conjunt convex?

i) El conjunt de cistelles de consum menys preferides per l’Helena a la (20, 5), és un conjunt
convex?

El pendent de la corba d’indiferència de l’Helena que passa pel punt (xA, xB) és la relació
marginal de substitució (RMS) que correspon a aquest punt. Recorda que la corba d’indiferència
de l’Helena que travessa el punt (10, 10) correspon a l’equació xB = 100/xA. Derivant aquesta
equació trobem el pendent de la corba al punt (xA, xB), que és –100/xA2.

j) Determina la relació marginal de substitució de l’Helena al punt (5, 20).

k) Determina la relació marginal de substitució de l’Helena al punt (10, 10).

l) Determina la relació marginal de substitució de l’Helena al punt (20, 5).

m) Presenten una relació marginal de substitució decreixent (en valor absolut), les corbes
d’indiferència que has dibuixat? (És a dir: es fa menys negativa la RMS a mida que avancem
per la corba d’indiferència, o el què és el mateix, a mida que augmentem xA i disminuïm
xB?)

3. De les preferències individuals a les col·lectives

Tenim una família amb tres membres: pare, mare i filla. Cadascun te preferències ben definides
sobre tres opcions per gaudir de la sobretaula televisiva de diumenge:
x: “veure un partit de futbol”
y: “veure una pel·lícula”
z: “veure un documental de la 2”

2
El pare ens diu: x  y  z; La mare ens diu: y  z  x; La filla ens diu: z  x  y
Per resoldre què fer col·lectivament decideixen seguir una regla de preferència col·lectiva
basada en la regla de la majoria. Per exemple:

x C y (x preferit per la família a y) si per la majoria dels membres de la família es compleix

x  y. Verificar si les preferències col·lectives satisfan completitut i transitivitat.

Exemples de preguntes tipus test

1. El valor absolut del pendent de la corba d’indiferència de dos béns perfectament
substitutius és:

a) Creixent
b) Decreixent
c) Constant
d) No existeix
e) Cap de les anteriors.

2. Si dos béns són substituts perfectes per al Jordi, podem dir que les preferències del
Jordi són

a) Estrictament convexes i estrictament monòtones

b) Convexes, però no estrictament, i estrictament monòtones
c) Estrictament convexes, però no estrictament monòtones
d) Ni convexes ni estrictament monòtones
e) Cap de les anteriors.

3. Un consumidor té preferències representades per la funció d'utilitat u = x1²+x2².

Això fa que el mapa de corbes d'indiferència tingui el següent aspecte:

Podem dir que les preferències d'aquest consumidor són

a) Estrictament convexes i estrictament monòtones

b) Convexes, però no estrictament, i estrictament monòtones
c) Estrictament convexes, però no estrictament monòtones
d) Ni convexes ni estrictament monòtones
e) Cap de les anteriors.