Microeconomia I - 2019-20

Solucions llista de problemes 1: Preferències

1. Preferències i corbes d’indiferència

Per a cada un dels següents individus, construeix un mapa de corbes d’indiferència que
representi els seus gustos:
a) L’Arnau no menja formatge ni pernil per sí sols, però li agraden molt els entrepans de
pernil i formatge. Que no els menja per sí sols ens diu que les CI no tallen els eixos.
Que li agraden els entrepans indica preferència per la varietat, és a dir, un cert grau de
convexitat

b) A la Berta li agrada la cervesa, però tant li fa que sigui Moritz o Estrella. Són substituts
perfectes, només compten quantes ampolles té en total.
c) La Clàudia mai no menja torrades soles ni melmelada a cullerades, però li encanten les
torrades amb exactament dues cullerades de melmelada.

La Claudia vol combinar les torrades i la melmelada en proporcions fixes de 2 cullerades

de melmelada per cada torrada, és el cas dels complements perfectes. Anomenem bé 1 a
les cullerades de melmelada, anomenem bé 2 a les torrades. Llavors consumeix una torrada
completa si x1 = 2 i x2 = 1, en la cistella x = (2,1). També veiem cistelles amb les mateixes
proporcions però en volum de consum diferent: (1, ½), i (3, 3/2). Observeu també com tots
els possibles consums de torrades en la proporció ideal per la Claudia estan situades en els
vèrtexs de la línea recta que surt de l’origen and pendent ½.

d) A en David li agrada el refresc de llimona, i tant li és que aquest vingui en llaunes de

33 cl o en ampolles de 2 litres.

Igual que (b) son substituts perfectes però amb pendent -1/6 si posem les ampolles de 2
litres a l’eix vertical (cada ampolla menys a l’eix vertical caldrà ser substituïda per 6 llaunes
en l’eix horitzontal: Caiguda 1, recorregut 6; caiguda dividit per recorregut = (-1)/6. Si
posem les ampolles a l’eix horitzontal el pendent serà -6: cada ampolla de menys en l’eix
horitzontal caldrà ser substituïda per 6 llaunes cap amunt en l’eix vertical. Pujada dividit
per recorregut = 6/(-1) = -6.

e) A l’Eric li encanta el cafè, mentre que el te ni li agrada ni li desagrada.

El te és un neutral des de la perspectiva de L’Eric. Tindrem rectes verticals si posem el

cafè en l’eix horitzontal (abscisses) i el té en el vertical (ordenades).

f) A la Fàtima li agrada el cafè, però les vacunes li generen malestar.

Si està obligada a posar-se vacunes, tenim un bé (el cafè) i un mal (les vacunes): corbes
d’indiferència amb pendent positiu. Si no està obligada i no les “consumeix” el nivell de
vacunes a prendre és irrellevant; tenim un bé (el cafè) i un neutral (les vacunes), línies
verticals si el cafè el col·loquem en l’eix horitzontal.

g) El Ramon té un punt de sacietat global en la cistella (100, 200).

En aquets cas tindríem corbes d’indiferència amb format “circular” i amb “centre” el punt
de sacietat. Dividiu l’espai de consum en el punt de sacietat en 4 quadrants i verifiqueu
quins tipus d’objectes tindríem en els quatre quadrants. Per exemple, en el quadrant SO la
truita i el gelats són béns (pendent negatiu i intensificació de la preferència en direcció NE
envers el punt de sacietat), en el quadrant NE la truita i el gelat són “mals” (pendent negatiu
i intensificació de la preferència en direcció SO envers el punt de sacietat), etc.

2. Conjunts de cistelles preferides, convexitat i RMS

A l’Helena li agraden els albercocs i les bananes i no consumeix res més. La cistella que
representa el seu consum anual de xA kg d’albercocs i xB kg de bananes és (xA, xB). L’any
passat l’Helena va consumir 20 kg d’albercocs i 5 kg de bananes. Li és igual consumir la
cistella (20, 5) o qualsevol altra cistella (xA, xB) tal que xB = 100/xA. També és indiferent
entre consumir la cistella (10, 15) i qualsevol de les cistelles (xA, xB) tals que xB = 150/xA.

(Nota: Abans de solucionar aquest exercici, en el proper tema introduirem el concepte de

funció d’utilitat com a funció matemàtica que representa un sistema de preferències.
Podreu veure que aquestes preferències es poden representar amb la funció d’utilitat U(xA,
xB) = xA  xB. Efectivament, si fem U(xA, xB) = xA  xB = 100 llavors xB = 100/xA. Si fem
U(xA, xB) = xA  xB = 150 llavors xB = 150/xA.)
a) En una gràfica, determina alguns punts que pertanyen a la corba d’indeferència que
passa pel punt (20, 5) i dibuixa aquesta corba en color blau. Repeteix el procediment,
ara amb color vermell, per la corba d’indiferència que travessa el punt (10, 15).
b) Amb color vermell, ombreja el conjunt de cistelles que l’Helena prefereix dèbilment a
la cistella (10, 15). Amb color blau, fes el mateix per al conjunt de cistelles de consum
que prefereix dèbilment a la cistella (20, 5).

Vegeu gràfica de més amunt.

Determina quines de les següents afirmacions relatives a les preferències de l’Helena són
“vertaderes” o “falses”:
c) (30, 5) ~ (10, 15).
d) (10, 15) (20, 5).
e) (20, 5) (10, 10).
f) (24, 4) (11, 9.1).
g) (11, 14) (2, 49).

L’unic que cal fer és comparar el produte xA  xB a banda i banda de cada expressió. Veiem
que totes són certes excepte f .
Un conjunt és convex si per a qualsevol parell de punts del conjunt, el segment de la recta
que uneix aquests dos punts també pertany al conjunt.
h) El conjunt de cistelles de consum que l’Helena prefereix dèbilment a la (20, 5), és un
conjunt convex?
Sí. El conjunt definit d’aquesta manera és el Contorn Superior.
i) El conjunt de cistelles de consum menys preferides per l’Helena a la (20, 5), és un
conjunt convex?

La resposta és la mateixa tant si prenem “menys preferides estricatment” com “menys

preferides dèbilment”: No. Ho demostro per al segon cas, usant en aquest cas el concepte
de Contorn Inferior. Prenem per exemple les cistelles (20, 5) i (10,10). Com són
indiferents, ambdues pertanyen al contorn inferior de la cistella (20, 5). La cistella (15,7.5)
queda al mig del segment que les uneix. En canvi (15,7.5) (20, 5) i per tant no pertany
al contorn inferior de la cistella (20, 5). (De fet podem dir el mateix per a qualsevol cistella
t(20, 5) + (1-t)(10,10) sempre que 0 < t < 1.)

El pendent de la corba d’indiferència de l’Helena que passa pel punt (xA, xB) és la relació
marginal de substitució (RMS) que correspon a aquest punt. Recorda que la corba
d’indiferència de l’Helena que travessa el punt (10, 10) correspon a l’equació xB = 100/xA.
La manera de trobar la RMS és calculant la derivada. Si ho fem i dereivem aquesta equació
trobem el pendent de la corba al punt (xA, xB), que és –100/xA2.

Per a tots els apartats següents és suficient calcular l’RMS en general i donar valors:
RMS = -xB/xA. Per tant:
j) Determina la relació marginal de substitució de l’Helena al punt (5, 20).

RMS = -20/5 = -4
k) Determina la relació marginal de substitució de l’Helena al punt (10, 10).

RMS = -10/10 = -1

l) Determina la relació marginal de substitució de l’Helena al punt (20, 5).

RMS = -5/20 = -1/4

m) Presenten una relació marginal de substitució decreixent (en valor absolut), les corbes
d’indiferència que has dibuixat? (És a dir: es fa menys negativa la RMS a mida que
avancem per la corba d’indiferència, o el què és el mateix, a mida que augmentem xA i
disminuïm xB?)

Sí. I això sempre serà veritat quan les preferències siguin estrictament convexes.

3. De les preferències individuals a les col·lectives.

Tenim una família amb tres membres: pare, mare i filla. Cadascun te preferències ben
definides sobre tres opcions per gaudir de la sobretaula televisiva de diumenge:
x: “veure un partit de futbol”
y: “veure una pel·lícula”
z: “veure un documental de la 2”
El pare ens diu: x  y  z; La mare ens diu: y  z  x; La filla ens diu: z  x  y
Per resoldre què fer col·lectivament decideixen seguir una regla de preferència
col·lectiva basada en la regla de la majoria. Per exemple:

x C y (x preferit per la família a y) si per la majoria dels membres de la família es

compleix x  y. Verificar si les preferències col·lectives satisfan completitut i
transitivitat.
 Procedim a comparar totes les possibles parelles:
Entre x i y dos membres (pare i filla) prefereixen x a y, per tant per la regla de la majoria
podem concloure que col·lectivament x C y.
Entre y i z dos membres prefereixen y a z, per tant col·lectivament y C z.
Entre x i z dos membres prefereixen z a x, per tant col·lectivament z C x.

La preferència col·lectiva satisfà completitut (es poden comparar totes les parelles
possibles) però no satisfà transitivitat. En efecte, x es col·lectivament preferida a y, y és
col·lectivament preferida a z, però x no és col·lectivament preferida a z, al contrari la regla
de la majoria dona que z es preferida a x. Idea a retenir: el fet que les preferències
individuals siguin transitives no necessàriament implica que les col·lectives (o preferències
construïdes amb una regla d’agregació de les individuals) ho siguin.

Exemples de preguntes tipus test

1. El valor absolut del pendent de la corba d’indiferència de dos béns perfectament
substitutius és:

a) Creixent
b) Decreixent
c) Constant
d) No existeix
e) Cap de les anteriors.

2. Si dos béns són substituts perfectes per al Jordi, podem dir que les preferències del
Jordi són

a) Estrictament convexes i estrictament monòtones

b) Convexes, però no estrictament, i estrictament monòtones
c) Estrictament convexes, però no estrictament monòtones
d) Ni convexes ni estrictament monòtones
e) Cap de les anteriors.

3. Un consumidor té preferències representades per la funció d'utilitat u = x1²+x2².

Això fa que el mapa de corbes d'indiferència tingui el següent aspecte:

Podem dir que les preferències d'aquest consumidor són

a) Estrictament convexes i estrictament monòtones
b) Convexes, però no estrictament, i estrictament monòtones
c) Estrictament convexes, però no estrictament monòtones
d) Ni convexes ni estrictament monòtones
e) Cap de les anteriors.