Supòsit Pràctic Nº 1

Esteu treballant en un Institut d'Educació Secundària Obligatòria , en

el qual un nou equip directiu inicia mandat.
Un cop reunit el Claustre, al mes d'octubre i presentades a aquest per
l'equip directiu les obligacions pel que fa al desenvolupament dels diferents
documents que constitueixen el Pla Educatiu de Centre ( PEC ), es decideix
constituir l'Equip de Coordinació Pedagògica ( ECP ) i aquest sol·licita al
Orientador / a del Centre l'assessorament sobre l'elaboració i
desenvolupament del citat Pla.
Se li demanda que:
a) Elaboreu un guió del seu contingut.
b) Expliciteu el procés d'elaboració i aprovació del mateix.
c) Concreta amb més detall els elements del Projecte Educatiu ( PEC ) i de les
Normes d’Organització i Funcionament de Centre ( NOFC), que són els que
repercuteixen directament en els processos d'ensenyament-aprenentatge.
En el present supòsit se'ns planteja, com a orientadors / es
d'un INSTITUT on només s'imparteix l'educació secundària obligatòria ( ESO),
que donem resposta a les demandes que des del ECP es plantegen sobre
l'elaboració, aprovació i desenvolupament del Pla Educatiu de Centre i dels
diferents elements que el constitueixen, entrant més en detall en les Normes
d’Organització i Funcionament de Centre.
Analitzant la demanda podem concloure que aquesta s'insereix
fonamentalment en l'àmbit de organització i el funcionament del
Centre. D'altra banda, com a sectors implicats destaquem com a agents
directament implicats a l'equip directiu, membres del ECP i a nosaltres com
a orientadors / es als que se'ns fa la demanda. A més, es trobarien implicats
d'una manera menys directa la resta del professorat, que haurà de portar a
terme diàriament les mesures que es planifiquin de cara al treball en el
Centre i l'aula, l'alumnat i el personal d'administració i serveis ja que seran
agents i receptors de les diferents normes regulades especialment en les
Normes d’Organització i Funcionament de Centre . Finalment, comentar que
la funció demandada seria la d'assessorament, que s'haurà d'acompanyar
necessàriament a més de les d'avaluació, formació i informació.
Tractades i a les qüestions que ens permeten aclarir que ens estan
demandant és el moment de revisar la legislació educativa existent que serà
en la qual ens basarem per respondre a la demanda.
En primer lloc, cal esmentar les principals lleis orgàniques establertes
per al nostre sistema educatiu:
Llei Orgànica 8/1985, 3 de juliol, de Dret a l'Educació ( LODE) .
Llei Orgànica 9/1995, 20 de novembre, de la Participació, l'Avaluació
i el Govern dels Centres Docents ( LOPEGCE) .
Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació ( LOE ).
 Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat
educativa ( LOMCE ) .

A Catalunya el document marc serà el: “ Documents per a l’organització

i la gestió del Centres Educatius “ , del 25 d’ octubre de 2019.
- LLEI 12/2009, del 10 de juliol d’educació.
- DECRET 102/2010, 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius.
- DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres
educatius públics i del personal directiu professional docent.
- DECRET 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els
procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball
docents.

També tindrem en compte altra legislació vigent:

- Decret 187/2015, de 2 d’agost, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments de l’educació secundària obligatòria (DOGC núm. 6945, de
28/08/2015)
- Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el
marc d’un sistema educatiu inclusiu (DOGC núm. 7477, de 19/10/2017).
- Ordre ENS/108/2018, de 4 de juliol, per la qual es determinen el
procediment, els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a
l’educació secundària obligatòria
- Documents per l’organització i la gestió del currículum competencial i
l’orientació educativa a l’ESO, del 10 de juliol del 2018.
- Document de les Competències bàsiques de l’àmbit personal i social, del
juliol del 2018.

Revisada la legislació, que ens ajuda a justificar la necessitat de la

nostra intervenció en aquest àmbit, passem a indicar l'estructura de resolució
de la present demanda:
1. Introducció: el Pla Educatiu de Centre com a senyal d'identitat.
2. Avaluació Inicial.
3. Demandes del ECP
4. Assessorament.
5. Referències Bibliogràfiques.
 Vegem cada un d'aquests apartats.
1. INTRODUCCIÓ: EL PLA EDUCATIU DE CENTRE COM A SENYAL D'IDENTITAT
Podem definir el Pla Educatiu de Centre com la guia de la qual es
disposa en els centres d'ensenyament per a la planificació a mig termini dels
processos educatius. És l'instrument que enumera i defineix les notes
d'identitat del Centre, estableix el marc de referència global i els
plantejaments educatius que el defineixen i distingeixen, formula les
finalitats educatives que pretén aconseguir i expressa l'estructura
organitzativa del Centre.
Podem considerar-lo com l'autèntic referent, amb caràcter sistèmic i
integrador, del principi d'autonomia pedagògica, d'organització i de
gestió dels centres educatius, del qual tant es parla a la LOE .
L'objectiu principal del Pla Educatiu de Centre és dotar de coherència
i personalitat pròpia als centres.
Per tant, i seguint a Antúnez, podem considerar el Pla Educatiu de
Centre, o Projecte de Centre, com el primer pas teòric en la planificació del
centre escolar, com l'eix vertebrador i la referència bàsica de tota la vida de
la comunitat educativa del Centre .
En resum, les principals característiques del Pla Educatiu de Centre
són:
Defineix la identitat del Centre: per tant és singular, propi i particular de
cada centre.
Posseeix un sentit de globalitat: contempla aspectes formatius, de
convivència, d'organització i de govern.
És flexible (sense perdre certa estabilitat): susceptible de modificacions
periòdiques.
Té un caràcter prospectiu: part de l'anàlisi de la realitat.
Unifica el procés educatiu: dóna coherència.
Com que és un document consensuat i vinculant implica un compromís de
tots els sectors implicats.
És un document públic.
La seva redacció ha de ser clara.
D'altra banda, no hem d'oblidar que el Pla Educatiu de Centre és una
proposta integral que permet dirigir coherentment el procés d'intervenció
educativa en una institució escolar, no és una simple eina que es limita a
treballar els aspectes curriculars i pedagògics, sinó que abasta tots els àmbits
de la institució, com poden ser administratius, de gestió, de serveis, etc.,
haurà per tant, ser aprovat pel Consell Escolar, o si no, per l'òrgan de
representació de la comunitat educativa.
Destaquem igualment en aquesta introducció el caràcter plurianual del
Pla Educatiu de Centre i que el Decret 327/2010 estableix que aquest
obligarà a tot el personal de l'institut i vincularà a la comunitat educativa del
mateix. Es podrà actualitzar o modificar, si és el cas, després dels processos
d'autoavaluació del Centre o a proposta del director o directora en funció del
seu projecte de direcció, aspecte que es destaca en aquest supòsit, ja que se'ns
especifica que l'equip directiu comença mandat .
Finalment, ressenyar, com vam veure en les característiques, que el
Pla Educatiu de Centre serà públic i es facilitarà el seu coneixement per la
comunitat educativa i la ciutadania en general.
Analitzades aquestes qüestions, ens trobem ja en disposició d'abordar
el següent apartat, centrat en l'avaluació inicial que ens permetrà obtenir
informació útil i pertinent per al tema que estem abordant.
2. AVALUACIÓ INICIAL

Cal analitzar diversos aspectes abans de centrar-nos en el contingut

explícit de l'assessorament demandat, per això podem plantejar-nos els
quatre interrogants que fa De la Cruz (2009) :
• On som?
• Sobre nosaltres
• Què pretenem?
• Com ens organitzem?
Per donar resposta a la primera pregunta hem de dur a terme una
anàlisi del context, és a dir, un estudi de la zona on se situa el Centre, anàlisi
del barri, situació socioeconòmica de les famílies, la tipologia de l'alumnat del
Centre, etc. Cada Centre part de o n entorn socioeconòmic i cultural molt
específic, situat en un barri, poble, ciutat. Un Centre ubicat en aquest entorn,
amb unes característiques concretes pel que fa a recursos humans i materials,
instal·lacions, organització, línies, Plans educatius que té en marxa, etc.
Què ha d’incloure el Sobre nosaltres ?, fem referència a la necessitat
d'establir les senyes d'identitat del Centre, per saber quins són els valors que
va a transmetre aquest a l'alumnat i la resta de membres de la comunitat
educativa.
Amb la formulació d'objectius, estarem responent a la tercera
pregunta. Un cop conegut el marc contextual i definida la seva identitat, cal
que els centres manifestin els propòsits que persegueixen com a institució, de
manera que la posada en marxa d'un Pla Educatiu de Centre suposi un diàleg
permanent entre el contingut i la pràctica educativa diària.
Finalment, per saber com ens organitzem, haurem d'atendre a la
concreció de l'estructura. Per a això, cal tenir ben concretats els tres punts
anteriors i així aconseguir les metes o objectius proposats pel Centre. En
aquest punt es tindrà en compte elements com: nombre de professors / es per
alumnes / as, activitats que es realitzen, hores de dedicació del professorat,
grau d'autonomia en el treball, etc.
A més de donar resposta a aquests quatre interrogants haurem de
seguir avaluant diferents aspectes relatius a:
• Documents Curriculars: hem d'analitzar els documents integrants
del Pla Educatiu de Centre que fins a aquest moment havia en el Centre.
• Professorat: avaluarem el grau de coneixement respecte al tema que
ens ocupa, si coneixen els elements que integren el Pla Educatiu de Centre,
si alguna vegada han llegit tot o alguna part d'ell, si van participar en la seva
elaboració, ... Altres aspectes a considerar en aquesta avaluació que són de
gran interès són els següents: si treballen en equip o no, motivació, disposició,
possibilitats horàries, ... Per analitzar aquesta informació es poden utilitzar
qüestionaris senzills de ràpida emplenament i xerrades informals amb ells.
• Alumnat: igualment indagarem sobre el coneixement que
posseeixen sobre algunes qüestions de les que els afecten, com ara, els seus
drets i deures, les formes de participació de què disposen, les normes de
convivència del Centre, ... hem de tenir en compte què disposem en cada
centre amb o n alumnat amb unes característiques concretes quant al seu
desenvolupament evolutiu ja tipologia (alumnat immigrant, resultats en
avaluacions prèvies, resultats en Proves de Diagnòstic, ...). Per obtenir
aquesta informació podem també utilitzar qüestionaris senzills.
o Famílies: finalment, haurem de conèixer què
saben les famílies sobre els documents de planificació del centre, si creuen
que es respon adequadament a les característiques dels seus fills i filles,
etc. La forma d'obtenir aquest informació pot ser variada, per exemple a
través d'entrevistes, reunions grupals, ... Serà molt important comptar amb
la col·laboració dels tutors i tutores en aquesta tasca ja que aquests tenen
l'oportunitat de contactar amb els pares i mares amb relativa freqüència.
Doncs bé, feta aquesta avaluació prèvia, que és la que ens permet
entrar en contacte directe amb la realitat a la qual ens enfrontem en el nostre
Centre, passem a centrar-nos ja en el tercer apartat de l'estructura de
resolució de la demanda, que constitueix el punt clau d'aquesta i que es basa
en donar resposta a les tres demandes explícites plantejades pel ECP .
3. DEMANDES DEL ECP
Les exposem donant resposta per ordre a cadascuna d'elles.
a) Elaboreu un guió del seu contingut
Tal com vam comentar en la introducció el Pla Educatiu de Centre es
compon de tres documents:
Vegem els elements que integren cada un d'ells, encara que
posteriorment ens centrem més específicament en els dos demandats.
 • PROJECTE EDUCATIU
Estarà integrat pels següents elements:
a. Objectius propis per a la millora del rendiment escolar i
la continuïtat de l'alumnat en el sistema educatiu.
b. Línies generals d'actuació pedagògica.
c. Coordinació i concreció dels continguts curriculars, així
com el tractament transversal en les matèries o mòduls de
l'educació en valors i altres ensenyaments, integrant la igualtat de
gènere com un objectiu primordial.
d. Els criteris pedagògics per a la determinació dels òrgans
de coordinació docent del Centre i de l'horari de dedicació de les
persones responsables dels mateixos per a la realització de les
seves funcions, de conformitat amb el nombre total d'hores que, a
aquests efectes, s'estableixi.
e. Els procediments i criteris d'avaluació, promoció de
l'alumnat i titulació de l'alumnat.
f. La forma d'atenció a la diversitat de l'alumnat.
g. L'organització de les activitats de recuperació per a
l'alumnat amb matèries pendents d'avaluació positiva.
h. El pla d'orientació i acció tutorial.
i. El procediment per a subscriure compromisos educatius
i de convivència amb les famílies, d'acord amb el que s'estableixi.
j. El pla de convivència a desenvolupar per prevenir
l'aparició de conductes contràries a les normes de convivència i
facilitar un adequat clima escolar.
k. El pla de formació del professorat.
l. Els criteris per a organitzar i distribuir el temps escolar,
així com els objectius i programes d'intervenció en el temps
extraescolar.
m. En el cas dels ensenyaments de formació professional, els
criteris per a l'elaboració dels horaris, tenint en compte les
característiques específiques de cada mòdul pel que fa a hores,
espais i requisits. Així mateix, s'inclouran els criteris per a
l'organització curricular i la programació dels mòduls
professionals de formació en centres de treball i de projecte.
n. Els procediments d'avaluació interna.
ñ. Els criteris per a establir els agrupaments de l'alumnat i l'assignació de les
tutories, d'acord amb les línies generals d'actuació pedagògica del Centre i
orientats a afavorir l'èxit escolar de l'alumnat.
o. Els criteris per a determinar l'oferta de matèries
optatives i, si escau, el projecte integrat. En el cas del batxillerat,
a més, els criteris per a l'organització dels blocs de matèries en
cadascuna de les modalitats impartides, considerant la seva
relació amb les universitats i amb altres centres que imparteixen
l'educació superior.
p. En el cas de la formació professional inicial, els criteris
per a l'organització curricular i la programació dels mòduls
professionals de formació en centres de treball i projecte de cada
un dels cicles formatius que s'imparteixin.
q. Els criteris generals per a l'elaboració de les
programacions didàctiques dels ensenyaments.
r. Els plans estratègics que, si escau, es desenvolupin a
l'institut.
s. Qualssevol altres que li siguin atribuïts per Ordre de la
persona titular de la Conselleria competent en matèria d'educació.
• NORMES DE FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓ DE CENTRE

Contemplarà els següents aspectes:

a. Les vies de participació dels diferents sectors de la
comunitat educativa en tots els aspectes recollits en el Pla de
Centre.
b. Els criteris i procediments que garanteixin el rigor i la
transparència en la presa de decisions pels diferents òrgans de
govern i de coordinació docent, especialment en els processos
relacionats amb l'escolarització i l'avaluació de l'alumnat.
c. L'organització dels espais, instal·lacions i recursos
materials del Centre, amb especial referència a l'ús de la biblioteca
escolar, així com les normes per al seu ús correcte.
d. L'organització de la vigilància, si escau, dels temps
d'esbarjo i dels períodes d'entrada i sortida de classe.
e. La forma de col·laboració dels tutors i tutores en la gestió
del programa de gratuïtat de llibres de text.
f. Als instituts amb ensenyaments per a persones adultes o
formació professional de grau superior, l'adequació de les normes
organitzatives i funcionals a les característiques d'aquest alumnat
i dels ensenyaments que cursen.
g. El procediment per a la designació dels membres de
l'equip d'avaluació.
h. El pla d'autoprotecció de l'institut.
i. Les normes sobre la utilització a l'institut de telèfons
mòbils i altres aparells electrònics, així com el procediment per
garantir l'accés segur a internet de l'alumnat, d'acord amb el que
disposa el Decret 25/2007, de 6 de febrer, pel qual s'estableixen
mesures per al foment, la prevenció de riscos i la seguretat en l'ús
 d'internet i les tecnologies de la informació i la comunicació ( TIC )
per part de les persones menors d'edat.
j. Les competències i funcions relatives a la prevenció de
riscos laborals.
k. Qualssevol altres que li siguin atribuïts per Ordre de la
persona titular de la Conselleria competent en matèria d'educació
i, en general, tots aquells aspectes relatius a l'organització i
funcionament del Centre no contemplats per la normativa vigent,
a la qual, en tot cas , haurà de supeditar.
• PROJECTE DE GESTIÓ
El projecte de gestió ha de preveure, almenys, els següents aspectes:
a. Criteris per a l'elaboració del pressupost anual de
l'institut i per a la distribució dels ingressos entre les diferents
partides de despesa.
b. Criteris per a la gestió de les substitucions de les
absències del professorat.
c. Mesures per a la conservació i renovació de les
instal·lacions i de l'equipament escolar.
d. Criteris per a l'obtenció d'ingressos derivats de la
prestació de serveis distints dels gravats per taxes, així com altres
fons procedents d'ens públics, privats o particulars. Tot això sense
perjudici que rebin de l'Administració els recursos econòmics per
al compliment dels seus objectius.
e. Procediments per a l'elaboració de l'inventari anual
general del Centre.
f. Criteris per a una gestió sostenible dels recursos de
l'institut i dels residus que generi, que, en tot cas, serà eficient i
compatible amb la conservació del medi ambient.
g. Qualssevol altres aspectes relatius a la gestió econòmica
de l'institut no contemplats en la normativa vigent, a la qual, en tot
cas, haurà de supeditar.
Presentats els diferents elements de cada un dels
components del P C , ha arribat el moment d'explicar com s'elabora i s'aprova.
B) Expliciteu el procés d'elaboració i aprovació del mateix
Tal com s'estableix en el Decret 327/2010, i l Pla de Centre serà
elaborat per l'equip directiu i aprovat pel Consell Escolar, sense perjudici de
les competències atribuïdes al Claustre de Professorat, que ara veurem. En la
seva elaboració l'equip directiu requerirà la col·laboració i implicació de l' ECP i
d'altres òrgans de coordinació docent.
Les competències atribuïdes al Claustre de Professorat fan referència
al fet que aquest formularà propostes a l'equip directiu per a l'elaboració del
Pla Educatiu de Centre, ha de fixar criteris referents a l'orientació i tutoria
de l'alumnat, informarà de les Normes de Funcionament i Organització de
Centre. D'altra banda és important destacar que el Pla s'ha de revisar de
manera anual, és a dir s'elabora cada any adaptant-se a les circumstàncies,
dificultats, avenços, deliberacions i acords del Claustre i del Consell
Escolar. A meitat de curs es realitza una revisió i és al final del curs quan
s'avalua el seu grau de compliment. Les conclusions més rellevants són
recollides en una memòria final que és enviada per a la seva supervisió als
Serveis Territorials de qui depèn el centre.
Vegem ja la tercera demanda realitzada, on entrarem a detallar més
qüestions sobre el PE i de les Normes de Funcionament i Organització de
Centre.
Vegem cada un per separat:

o PROJECTE EDUCATIU: PROJECTE CURRICULAR DE CENTRE

El PE o Projecte Curricular de Centre constitueix l'instrument
pedagògic-didàctic que articula a mitjà i llarg termini el conjunt d'actuacions
de l'equip docent d'un centre educatiu i té com a finalitat assolir les capacitats
previstes en els objectius de cadascuna de les etapes , en coherència amb les
finalitats educatives del mateix.
Per tant, constitueix els senyals d'identitat de l'institut i expressa
l'educació que desitja i va a desenvolupar en unes condicions concretes, de
manera que haurà de contemplar els valors, els objectius i les prioritats
d'actuació, no limitant-se només als aspectes curriculars, sinó també a aquells
altres que, des d'un punt de vista cultural, fan del Centre un element
dinamitzador de la zona on està ubicat.
Al Decret s'estableix que aquest Projecte definirà els objectius
particulars que l'institut d'educació secundària es proposa assolir, partint de
la seva realitat i prenent com a referència la LOE i la LEA , sobre els principis
que orienten cadascuna de les etapes educatives que es s'imparteixen al
Centre i les corresponents prescripcions sobre el currículum.
Com que és una competència del centre escolar, podran seguir-se
estratègies diverses per a la seva elaboració, sent la més efectiva la que resulti
de la progressiva articulació dels treballs de cada equip de cicle (en Infantil i
Primària) o departaments (en Secundària, etapa en la que se centra el
supòsit).
El projecte educatiu abordarà, almenys, els aspectes recollits en
l'apartat de resolució anterior.
Aquest document és elaborat pel Consell escolar, amb la participació
d'una comissió representativa dels sectors educatius. Per tant, podran
realitzar suggeriments i aportacions el professorat, el personal
d'administració i serveis i d'atenció educativa complementària, les juntes de
delegats de l'alumnat i les associacions de l'alumnat i de pares i mares de
l'alumnat.
 L'aprovació del PE anirà a càrrec del mateix Consell escolar. I tant en
la seva elaboració com en la seva aprovació, estarà coordinat pel ECP .
Aquest Projecte té una sèrie de funcions que passem a enumerar:
1. Adaptar la proposta curricular per a cada comunitat autònoma
a la realitat de l'escola i de l'alumnat.
2. Exposar el model educatiu que ja s'està duent al Centre.
3. Respondre a les necessitats educatives del context
sociocultural de l'escola.
4. Expressar els criteris i els acords realment compartits pel
conjunt del professorat.
Finalment, destacar que a més el Decret estableix, encara que aquest
no és el cas de la nostra demanda, que els instituts d'educació secundària
d'una mateixa zona educativa podran elaborar un projecte educatiu conjunt
entre si o amb els centres d'educació primària de la mateixa zona , a fi de
dotar de més continuïtat a les diferents etapes educatives que cursa
l'alumnat. En qualsevol cas, aquests projectes hauran de ser aprovats en cada
un dels centres.
NORMES DE FUNCIONAMENT I ORGANITZACIÓ DE CENTRE
Les NFOC és un instrument que ha de facilitar la consecució del clima
organitzatiu i funcional adequat per assolir les finalitats i el
desenvolupament i aplicació del Projecte Educatiu. Al article 128 de
la LLEGIU es diu: "El reglament d'organització i funcionament recollirà les
normes organitzatives i funcionals que facilitin la consecució del clima
adequat per assolir els objectius que el centre s'hagi proposat i permetin
mantenir un ambient de respecte, confiança i col·laboració entre tots els sectors
de la comunitat educativa ".
Aquest reglament recollirà l'organització dels espais, instal·lacions i
recursos materials del Centre, amb especial referència a l'ús de la biblioteca
escolar, així com les normes per al seu ús correcte. I a més, l'organització de
la vigilància, si escau, dels temps d'esbarjo i dels períodes d'entrada i sortida
de classe.
La seva elaboració anirà càrrec de l'equip directiu, amb aportacions de
tots els sectors de la comunitat educativa, per tant, igual que en l'elaboració
del PCC , a el NFOC podran realitzar suggeriments i aportacions al mateix el
professorat, el personal d'administració i serveis i d'atenció educativa
complementària, les juntes de delegats i delegades de l'alumnat i les
associacions de l'alumnat i de pares i mares de l'alumnat. Serà aprovat pel
Consell Escolar.
Destaquem com a funcions:
1. La participació de pares / mares, alumnat i professorat.
2. El govern i la gestió democràtica dels centres.
3. Funcionament de la comissió de convivència.
4. Normes i estils de convivència.
5. Funcionament de la comissió econòmica.
6. El funcionament d'altres comissions del Consell Escolar.
7. Vies de participació entre els òrgans de govern i de coordinació
docent.
8. Els canals d'informació i comunicació.
9. Els recursos i materials didàctics.
10. Les relacions amb l'entorn.
Analitzats amb detall aquests dos documents, hem donat resposta a la
demanda plantejada en la seva totalitat, de manera que és ara el moment
d'explicitar la forma o mesures d'assessorament que podrien desenvolupar-se
per la nostra part com a orientadors / es de cara al desenvolupament del Pla.
3. ASSESSORAMENT

El paper que exerceix el Pla Educatiu de Centre com a planificador del

currículum ens ajuda en cada moment a saber què estem fent, i a conèixer si
estem complint els elements del currículum en el quefer diari del docent. I
això hem de transmetre als nostres companys i companyes perquè prenguin
consciència, de manera que aprofitarem les diferents reunions que
mantinguem amb ells / es per anar conscienciant.
En definitiva, el Pla Educatiu de Centre s'ha d'entendre com l'eix al
voltant del qual partiran les diferents actuacions que es vagin a portar a
terme en el centre educatiu. Per això, cal que parteixi de l'anàlisi del context
en què es troba ubicat aquest Centre, les necessitats i recursos disponibles
per atendre l'alumnat escolaritzat en ell. A més, ha de ser un pla realista,
obert i flexible, i al seu torn, ha de ser consensuat i implicar un compromís de
tots els agents educatius.
I en totes aquestes qüestions, nosaltres com orientadors / es, hem de
prendre partit ja que ens trobem en una situació privilegiada al treballar mà
a mà amb tots els sectors implicats i formar part dels òrgans de coordinació
docent del Centre.
Per realitzar l'assessorament l'orientador / a podria posar en
funcionament dues estratègies: es podria dur a terme una sessió de treball
amb tot el professorat en una convocatòria del Claustre de Professors, o
realitzar aquesta sessió amb l'Equip de Coordinació Pedagògica ( ECP ) per,
d'aquesta manera, treballar amb els Coordinadors / es d'Àrea i Caps de
Departament i així aquests podrien posteriorment transmetre-ho al
professorat integrant de cada un d'ells. La segona opció sembla més
convenient, ja que el treball amb tot el Claustre pot no ser operatiu en Centres
on el nombre de professorat sigui molt elevat.
En qualsevol cas, la sessió de treball vindria a consistir en proporcionar
tota la informació comentada al llarg de la resolució del supòsit. El
mecanisme de transmissió pot consistir, a més de les explicacions pertinents,
en proporcionar un díptic o tríptic informatiu als assistents amb tots els
continguts comentats, detallant els diferents elements del PCC i les seves
principals característiques.
Com a suport a les explicacions verbals l'orientador / a pot fer ús d'una
presentació preparada en Power Point, per captar més l'atenció dels
participants així com per facilitar la comprensió de la informació a través de
les diapositives.
A més, es durà a terme una revisió de la legislació educativa pertinent
per al cas de forma interactiva i conjunta. A això es poden sumar algunes
altres activitats pràctiques per poder comprovar que realment han comprès
l'aplicació de les diferents mesures utilitzant, per exemple, alguna dinàmica
de grups.
La sessió de treball podria tancar-se amb una xerrada col·loqui per
exposar els possibles dubtes que sorgeixin, obtenir conclusions, o altres
qüestions que puguin sorgir. A més, es deixaria oberta la possibilitat de
sol·licitar Formació en Centres o la creació d'un Grup de Treball al Centre de
Professorat per a treballar més sobre el tema.
D'altra banda, i a causa de les característiques de la temàtica de
treball, seria convenient que la informació arribés a tota la comunitat
educativa. Amb aquesta finalitat es podria realitzar una xerrada informativa
al Consell Escolar aprofitant alguna reunió del mateix o convocant
específicament per a això, sol·licitant-ho al director del Centre. En aquesta
xerrada es podrien utilitzar algunes de les estratègies comentades
anteriorment com el lliurament del tríptic i les explicacions pertinents.
D'aquesta manera, els representants dels diferents sectors de la
comunitat educativa: alumnat, pares / mares, personal d'administració i
serveis, de l'ajuntament, ... podran posteriorment traslladar la informació al
seu corresponent col·lectiu, per exemple els pares / mares a l'Associació de
Mares i Pares d'Alumnes i l'alumnat a la d'Alumnes, si n'hi ha. Per això últim
podria ser convenient que el professors / es tutors / es fessin servir alguna
hora de tutoria lectiva per treballar la temàtica a l'aula, i l'orientador / a
incorporar-se a la mateixa per a tractar aspectes concrets.
5. FONTS BIBLIOGRÀFIQUES
Bibliografia
Antúnez, S. i altres (1992): Del Projecte Educatiu de Centre a la Programació
d'Aula. El què, el quan i el com dels instruments de la planificació
didàctica. Col·lecció el Llapis. Graó. Barcelona.
Baptista Vallejo , J. M. (2006): La pràctica docent i organització
escolar lar . Prodidac. Sevilla.
Coll, C. (1992): Psicologia i currículum. Una aproximació psicopedagògica a
l'elaboració del currículum escolar . Paidós. Barcelona.
De la Cruz, S. (2009): La necessitat d'un Pla de Centre . Revista digital
d'Innovació i Experiències Educatives. Granada.
Gairín, J. i Darder, P. (Coord.) (2003): Organització de centres
educatius. Aspectes bàsics . Praxis. Barcelona.
Gimeno, J. (1988): El currículum: una reflexió sobre la
pràctica. Morata . Madrid.
Gimeno, J. i Pérez, A. (1992): Comprendre i transformar
l'ensenyament . Morata. Madrid.
Bibliografia Web
• www.profes.net
• www.cuadernalia.net