EXERCICIS

 REPÀS  CAMP  GRAVITATORI  PAU  RESOLTS  

1.      set  2010  Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 4
  PAU 2010
  P1)Pautes de correcció
La distància mitjana del planeta Júpiter al Sol és 5,203 vegades la distància mitja- Física
  na de la Terra al Sol. La massa de Júpiter és 317,8 vegades la massa de la Terra, i té
un radi que és 10,52 vegades el radi terrestre. Suposem que les òrbites dels plane-
  tes que giren al voltant del Sol són circulars. Calculeu:
  a) La 2durada de l’«any» de Júpiter, és a dir, el temps que triga Júpiter a fer una
SÈRIE
  volta entorn del Sol.
  b) La velocitat d’escapament a la superfície de Júpiter.
  DADES: R = 6 367 km; g = 9,80 m/s2.
Terra
P1
  TT2 TJ2
  a) [0,6]
dT3 d J3
  P2) Una radiació ultraviolada de λ = 200 nm incideix sobre una placa de plom, de
d J3 2que salten electrons
  TJ2manera TT TJ 5, 2033 12amb unaanys
11,87 energia cinètica màxima d’1,97 eV. Calculeu:
[0,4]
dT3 funció de treball (és a dir, l’energia mínima d’extracció d’electrons) del
a) La
  plom.
  b)1 La2 longitud
M md’ona associada als electrons emesos amb l’energia cinètica màxi-
  b) mv ma. esc G J 0 [0,5]
2 R J
 
DADES: M
c = 3,00 · 108 m/s;
  vesc 2G J [0,1] –34
R
hJ = 6,63 · 10 J · s;
  m M T = 9,11 · 10 –31
M T kg;
  A més: g Gelectró
qelectró
G –19 gRT [0,2]
RT2 = –1,60 · 10
RT C;
  –9
1 nm = 10317,8 m; M
  MJ 317,8 m
vesc 2G 1 eV = 21,602
G · 10
T
–19
J. 2 gRT 6,14 104 [0,2]
  R J 10,52 R T 10,52 s
 
 
2.      juny  2011  
  P2) Disposem de les dades següents del Sistema Solar:
  P2
19
a) energia
DADES: dels fotons
1 UA incidents:
= 1,496 × 1011 m;Ei Rhf = 9,945 6, 21eV [0,3]
6,37810× 10J 6 m;
  15
Terra
c f f Mc =1,50 10× 10Hz [0,2]
  Terra
5,974 24
kg; G = 6,67 × 10 N m2 kg–2.
–11

  efecte fotoelèctric: Ei W Ee [0,3]

-19
  W Ei Ee 6,Distància 21 1,97 mitjana (=6,79·10
4, 24 eV Període orbitalJ) [0,2]
Planetes Radi mitjà / RTerra Massa/MTerra
  al Sol (UA) (anys)
  1 2 Ee m
b) EMercuri
e me ve2 0,387
ve 8,32 0,240
105 8 [0,4] 0,386 0,055
  2 me s
Venus 0,723 0,615 2 0,949 0,815
  h 10
pe e h e 8, 75 10 m [0,6]
  Terra 1 me ve 1,000 1 1
  Mart 1,52 1,881 0,532 0,107
  Júpiter 5,20 11,86 11,2 318
 
  Saturn 9,54 29,45 9,45 95
  2 Urà 19,2 84,02 4,01 14
  Neptú 30,1 164,8 3,88 17
 
 
  a) Calculeu el valor de la constant de la tercera llei de Kepler per a Venus, Júpiter
  i Saturn. Expresseu-la amb les xifres significatives adequades i amb les unitats
  que figuren en la taula. Amb els valors calculats, determineu el valor més
  correcte de la constant per al Sistema Solar.
b) Calculeu la massa del Sol i l’acceleració de la gravetat a la superfície de Mart.
 FD qED
2 W = 2 = 2 = 8.01 × 10−17 J[0.5]

P2)

a)
anys2
KVenus = 1, 00142 ∼ 1, 00
T 2 UA3 2
K = 3 ⇒ KJúpiter = 1, 00037 ∼ 1, 00 anys3 [0.75]
R UA
anys2
KSaturn = 0, 99891 ∼ 1, 00
UA3
KVenus + KJúpiter + KSaturn anys2
K= = 1, 0002 ∼ 1, 00 [0.25]
3 UA3
b)
$2
MSol MTerra
#
2π
G = M R
Terra Terra-Sol T [0.25]
R2 Perı́ode orbital Terra
Terra-Sol
3
RTerra-Sol 4π 2
MSol = = 1, 99 × 1030 kg [0.25]
GT 2
Perı́ode orbital Terra

MMart 24
−11 0, 107 × 5, 974 × 10
gMart = G 2 = 6, 67 × 10 = 3, 70 m/s2 [0.5]
RMart (0, 532 × 6, 378 × 106 )2

Opció A  
 
3.  juny  2011  
P3)
a) A la superfície d’un planeta, l’acceleració de la gravetat és gs = 9 m/s2, i a una
altura h = 100 km, és gh = 8,7 m/s2. Determineu el radi d’aquest planeta.
Oficina
b) Ésd’Organització
possible que de un
Proves d’Accés
satèl·lit a la Universitat
artificial orbiti al voltant de laPàgina
Terra6adeuna
9 velocitat
PAU 2011
de 10 km/s? Calculeu l’hipotètic radi d’aquesta òrbita i compareu-lo
Pautes de correcció Física
amb el
radi de la Terra per justificar la resposta.
DADES: MTerra = 5,98 × 1024 kg; RTerra = 6 371 km; G = 6,67 × 10–11 N m2 kg–2.
 
OPCIÓ A
P3)
a)
P4) Els grills perceben sons de freqüència d’entre 20 Hz i 100 kHz i els saltamartins
perceben sons d’entre 15 Hz igs35 kHz = GRdeM
freqüència. Les balenes blanques emeten
2

G M
sons de 20 Hz. Si el so de la balena
gh = arriba
(R + h) a la superfície amb un angle de 60° res-
2

pecte de la normal, calculeu:

[0.5]
a) L’angle amb què sortirà el gs
so !de la balena
R + h
"2 a l’aire. Podran sentir aquest so els
grills i els saltamartins que
gh són arran
=
R de la costa? I dalt d’un penya-segat?
⇒

b) La longitud d’ona, dins i fora gs de l’aigua,

R + h del so produït per la balena.
#
= ⇒
gh R
DADES: vso a l’aire = 340 m/s;
R =vso
$a l’aigua ==
h 1 500 m/s.
5850km
gs
gh − 1

[0.5]
b) Si r es l’hipotètic radi de l’òrbita, es verifica:

MT m m v2
G = [0,5] ⇒
r2 r
G MT
r = ⇒
v2
6
r = 3,989 × 10 m = 3989 km [0,25]

Com que r < RT , aquesta òrbita no és possible [0.25]

 
 
 
 
 PART COMUNA

Districte Universita
4.    juny  2012  
P1) El satèŀlit Terra de la NASA està dissenyat per a recollir dades sobre la superfície de
la Terra, els oceans i l’atmosfera, amb l’objectiu d’estudiar la interrelació entre
aquests medis i els sistemes biològics existents. El satèŀlit segueix una òrbita
circumpolar (circular en el pla que passa pels dos pols) a 760 km de la superfície
de la Terra i té una massa de 4,86 × 103 kg.
a) Quin
Oficina és el període
d’Organització del moviment
de Proves delUniversitat
d’Accés a la satèŀlit en la seva òrbita?
Pàgina 1 de 9
b) Calculeu l’energia necessària PAUque
2012hem de subministrar al satèŀlit per a enviar-
Pauteslodea la seva òrbita, si és llançat des de la superfície de la Terra. Física
correcció

DADES: G = 6,67 × 10–11 N m2 kg–2;

MTerra = 5,98 × 1024 kg;
RTerra = 6,38 × 106 m.
Fı́sica curs 2011-2012
 
  Sèrie 3
P1)
a) La força d’atracció gravitatòria és igual a la força centrı́peta necessària perquè el satèl·lit giri en la seva
òrbita: [0.2]
GMT ms 2 4π 2
= m s ω (R T + h) [0.4] = m s (RT + h)
(RT + h)2 T2
Per tant el perı́ode del satèl·lit serà:

Universitari de Catalunya
!
4π 2 (RT + h)3
T = [0.2] = 6, 00 × 103 s [0.2]
GMT

b) Suposant que la fricció és menyspreable, podem aplicar el principi de conservació de l’energia:
Proves dʼAccés a la Universitat. Curs "2011-2012
GMT ms v2
(RT +h)2 = ms (RT +h)
1 GMT ms ⇒
(Ec + Ep )|òrbita = 2 ms v2 − (RT +h)

1 GMT ms
Física (Ec + Ep )|òrbita = −
2 (RT + h)
[0.2]

1 GMT ms
Sèrie 1 (∆E + Ep )|superfı́cie de la T erra = (Ec + Ep )|òrbita = −
2 (RT + h)
[0.2]

Per tant:
∆E|superfı́cie de la T erra = Em |òrbita − Ep |superfı́cie de la T erra [0.2] ⇒
L’examen consta d’una part comuna (problemes P1 iT P2),
1 GM ms queGMheu de fer obligatòriament, i
T ms
∆E|
d’una part optativa, de lasuperfı́cie
qual heu T erra = UNA
d’escollir − de les +
opcions [0.2] ⇒
RT o B) i fer els problemes
(A
de la
2 (RT + h)
P3, P4 i P5 corresponents.
Cada problema valde2 lapunts.
∆E|superfı́cie T erra = Energia necessària per posar el satèl.lit en òrbita =
RT + 2h
GMT ms = 1.68 × 1011 J [0.2]
2(RT + h) RT
 
PART COMUNA
P2)  
5.  juny  2012  
a) A partir de l’observació de la gràfica veiem que als 140 dies el nombre d’àtoms radioactius s’ha reduı̈t a
P1) laEl febrer
meitat. Perdel
tant 2009 es va
el perı́ode descobrir CoRoT-7b,
de semidesintegració serà: t1/2 un
= 140dels
diesplanetes
[0.4] extrasolars més
petits trobats fins ara. El planeta CoRoT-7b gira al voltant de l’estel CoRoT-7, en
t ln2

una òrbita pràcticament circular N0 e× 109 m

N (t)de= 2,58 [0.4]de radi, i fa una volta a aquest
− t1/2

estel cada 20,5 h. La massa del planeta és 2,90 × 1025 kg i té un radi de 1,07 × 107 m.
Per tant per t = 3 t1/2 tindrem:
Calculeu:
a) La massa de l’estel = 3t1/2 ) = N0 e−3 ln2 = 1.25 × 1015 àtoms [0.2]
N (t CoRoT-7.
b) L’acceleració de la gravetat en la superfície del planeta CoRoT-7b i la velocitat
b) La reacciò nuclear serà:
d’escapament en aquest planeta. 210 4 206
84 P o → 2 α + 82 P b [1]

DADAconsiderem
També : G = 6,67 × 10
vàlida la –11 N m2on
resposta kgenlloc
–2
. de α s’escriu He.
 
 
P2) Disposem d’una molla de constant de recuperació
k = 4,00 N m–1 i de longitud natural l = 20,0 cm, amb la
qual volem fer una balança. Per fer-la, pengem la molla
verticalment per un dels extrems i, a l’altre, coŀloquem
una plataforma de massa m = 20,0 g amb un dial, de
manera que aquest indiqui el valor de la mesura sobre
 Districte Universitari de Cataluny
Sèrie 1
P1)

Proves
a)
G
M dʼAccés
M a la Universitat.
= M
planeta
R ω
Curs
estrella
[0.5]; ω
2011-2012
=
2π
[0.3]
planeta orbita planeta
2
planeta
2 planeta
Rorbita planeta Tplaneta

Física
3 2 3 "2
Rorbita ωplaneta Rorbita
!
planeta planeta 2π
Mestrella = = = 1, 87 × 1030 kg [0.2]
G G Tplaneta

Sèrie 4
b)

Mplaneta m 1 2 Mplaneta m
gplaneta = G
2 = 16, 9 2 [0.3]; m vesc − G = 0 [0.5]
Rplaneta s 2 Rplaneta
L’examen consta d’una part #comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i
Mplaneta 4 mi fer els problemes
d’una part optativa,vesc
de la qual2Gheu d’escollir UNA deRplaneta
les opcions (A× o10B)
$
= = 2g planeta = 1, 90 [0.2]
Rplaneta s
P3, P4 i P5 corresponents.
 
  P2) Cada problema val 2 punts.
 
a) El sistema es trobarà a la seva posició d’equilibri a una distància d tal que la força de la gravetat i la de
restauració de la molla es compensin  
  PART COMUNA
−k(d − l) + mg = 0 [0.5]
6.  set  2012  
d’on obtenim
mg 0.020 · 9.81
P1) Al voltant de l’estrellad = l + WASP-18,
= 0.2 + que té una = 0.249
massam =de24.9 cm[0.5]
2,66 × 1030 kg, s’ha descobert
k 4
un planeta
b) A l’afegir quemassa
una segona gira aenla una òrbitalaaproximadament
plataforma, massa total del conjunt circular
passa aamb un+ període
ser 20 300 = 320 orbi-
g, es
a dirtal excepcionalment
0,32 kg. Si desplacem el curt:
conjunt només
10 cm de22,6 hores.
la seva novaLa massa
posició del planeta
d’equilibri és deu
i el deixem anar,vegades
aquest
mésungran
realitza que harmònic
moviment la massasimplede Júpiter.
d’amplitud A = 0.1 m. Al tornar a passar per la posició d’equilibri,
tota la seva energia és cinètica i podem escriure
a) Calculeu el radi de l’òrbita d’aquest planeta.
b) Calculeu l’energia cinètica 1del kA2planeta
= mv 2 en
1
[0.5]el seu moviment orbital i l’energia
2 2
mecànica del sistema format per l’estrella i el planeta.
d’on trobem
Oficina d’Organització de Proves
% d’Accés
k1027 kg; a4 la Universitat Pàgina 1 de 5
DADES: MJúpiter =v 1,90 ×
%
=A =PAU
0.1 2012 = 0.354 m/s = 35.4 cm/s[0.5]
G = 6,67 × 10–11mN m2 kg0.32
Pautes de correcció
–2
. Física  
 
  Fı́sica curs 2011-2012
 
P2) 4Una gammagrafia òssia és una prova diagnòstica que consisteix a injectar per via
  Sèrie
P1) intravenosa una substància que conté un cert isòtop radioactiu que es diposita en
a)
els ossos i que emet raigs gamma. La radiació emesa es detecta amb una gamma-
càmera que escaneja GMel W cos
mp i pren2imatges de 4π 2 la quantitat de l’isòtop acumulada en
= mp ω R = mp 2 R [0.4] ⇒
els ossos. En aquest tipus R 2
de gammagrafies 2
T s’utilitza el tecneci 99 com a radioisò-
GM T
top. R3 =
W
4π 2
⇒
a)! GM
Quant "s’haurà reduït
2 1/3
! el nombre de nuclis de l’isòtop
6, 67 × 10−11 · 2, 66 × 1030 · (22, 6 · 3600)2
"1/3 injectat al cap d’un dia?
WT
R =b) El 992 Tc prové
[0.4] de
= la desintegració 2beta d’un altre element. Indiqueu
= 3, 10×109
el nombre
m = 3, 10×10 6
km [0.2]
4π43 4π

b)
de protons i neutrons del nucli del qual prové.
1 1 1 GMW mp
DADES: Ect1/2
= (99m
2 Tc) = 6,00
p v
2
= mph.
2
(ω R)2
=
2 R
[0.4] = 5, 44 × 1038 J [0.1]
! "
1 GMW mp GMW mp 1 GMW mp
Em = Ec + E p = + − = − = − Ec [0.4] = −5, 44×1038 J [0.1]
2 R R 2 R  
 
P2)
 
  a) − t ln 2
t1/2
N (t) = N0 e [0.5]
 
N (t = 1dia) 1
  N (t = 1dia) = N0 e− ⇒
24h ln 2
6h = e−4 ln 2 = = 0.06 [0.5]
N0 24
 
  b) a 0 99
b X → −1 β + 43 Tc [0.2] ⇒ a = 99; b = 42 : [0.2]
  nombre de neutrons = a - b = 57 [0.3]
nombre de protons = b = 42 [0.3]
7.  juny  2010  

P1) El 15 d’octubre de 2003, la Xina va posar en òrbita la seva primera nau espacial tri-
pulada, de manera que esdevingué el tercer país del món a assolir aquesta fita. La
Oficinanau
d’Organització
tenia una massadedeProves d’Accés
7 790 kg a la Universitat
i un període Pàgina
orbital de 91,2 minuts. 10 de 13
Calculeu:
PAU 2010
a) L’altura de l’òrbita sobre la superfície de la Terra, si suposem que és circular.
Pautesb)de correcció
L’increment d’energia cinètica que caldria comunicar a la nau quan es troba Física
en
òrbita, perquè s’allunyi indefinidament de l’atracció terrestre.
DADES: G = 6,67 · 10–11 N · m2 · kg–2; MTerra = 5,98 · 1024 kg; RTerra = 6,37 · 106 m.
SÈRIE 5
 
P1
MT m
F = ma
a)P2) La;gràfica
G següent c = m ( RTla+variació
= mamostra h ) ω 2 [0,4]
de la massa d’una mostra de iode 131, que és
( RT + h )
2
un isòtop radioactiu, al llarg del temps.
2π 2π
2
MT m GM T T 2
ω= [0,2]; G = m ( RT + h ) h= 3 − RT = 3, 43 ⋅105 m [0,4]
( RT + h ) 4π
2 2
T T

b) Per adquirir la velocitat d'escapament se li ha de suministrar una energia perque el satèl·lit

arribi a l'infinit, on Em=0. [0,2] [cal alguna discusió energètica per entendre els càlculs que fan]
∆E = E final − Einicial = − Einicial = − Esatel .lit [0,2]
1 M m
Esatel .lit = − G T = −2,31 ⋅1011 J [0,4]
2 RT + h
Se li ha de suministrar una energia: ∆E = E final − Einicial = − Einicial = − Esatel .lit = 2,31 ⋅1011 J [0,2]
 
 
P2  
8.  a)juny  
De la gràfica: T = 8dies ( temps fins que la massa es redueix a la meitat) [0,3]
2008  
P1) A partir
−λ t
N = N 0 ea)
de les =dades
[0,2]; λ el
ln 2 sobre Júpiter
= 8, 66de dies -1 i la Terra del quadre següent, trobeu:
[0,2]
Trobeu
a) L’acceleració període
de semidesintegració
T la gravetat a la superfície de Júpiter.
de l’isòtop i digueu quina quantitat de
la mostra
b) La velocitat tindrem ln 2 al cap de quaranta dies.
− λ t d’escapament de la superfície de Júpiter.
− ⋅ 40
M ( 40 dies
b) ) = Miode
El 0e = 100en
131, ⋅ edesintegrar-se,
8
= 3,1g [0,3]emet una partícula beta i es transforma en un ió
c) Els anys que tarda Júpiter a fer una volta entorn del Sol.
[També es positiu
pot admetre de xenó 131. Calculeu
la solució: l’energia
40dies = 8dies ⋅ 5 . Laque
massa s’allibera quan
disminuirà enes25 desintegra
= 32 . I seràun
àtom de iode
100 / 32 = 3,12 g ]Dades bàsiques 131. Júpiter Terra
DADES
Radi : m(I-131) = 130,906 125 u;
equatorial 71 492 km 6 378 km
b)
Distància mitjana
m(Xe
Les partícules β són
+respecte al Sol
130,904 533 u;778 330 000 km
-131) =[0,2]
electrons.
149 600 000 km
Període de revolució entorn del–4Sol 1 any
∆E = ∆m c 2 [0,2]; m
∆m = =
electró m (5,486 · 10
Xe ) + m ( e ) u;
− m ( I ) [0,2]
Massa –27
1 u = 1,66−4· 10 kg; 318 M Terra
5,98 · 1024 kg
−3 −30
∆m =Gravetat + 5, 486 ⋅10
superficial
130,904533 − 130,906125 = −1, 043 ⋅10 u = −1, 732 ⋅10 kg9,8
a l’equador m/s2
[0,2]
c = 3,00 · 108 m/s.
∆E = ∆m c 2 = −1,559 ⋅10−13 J que és l'energia alliberada en desintegrar-se un ió de iode-131. [0,2]
 
 
OPCIÓ A
Q1) Un bloc de massa 20 kg cau lliscant per un pla inclinat, salvant un desnivell de
P3A 25 m. Si parteix del repòs i assoleix una velocitat final de 15 m/s, determineu l’e-
a) E nergia
= E perduda
mec +E per fricció.
cin pot

De la gràfica: Ecin ( x = 0 ) = 10 J ; Ecin ( x = 0, 20 ) = 0 J [0,1]

Per tant: E pot ( x = 0 ) = 0 J ; E pot ( x = 0, 20 ) = 10 J [0,3]
Q2)
ja queUn protó imecànica
un electró,esambdós a laEmateixa velocitat, →v , penetren en una regió de
l'energia conserva mec = Ecin + E pot = 10 J0 [0,2]
l’espai on hi ha un camp magnètic uniforme perpendicular a la velocitat de les
1 2
2E =partícules,
pot kx ; A = tal com
0, 20 s’indica a la figura de sota. Dibuixeu i justifiqueu la trajectòria
m [0,1]
2 descriu cada partícula. Determineu la relació existent entre els radis de les
que
1 2 2 E pot ; max ima 2 ⋅10 N
E seves=òrbites.
pot ; max imakA k= = = 500 [0,3]
2 A2 0, 202 m
DADES: mp = 1,67 · 10–27 kg; me = 9,11 · 10–31 kg; e = –1,6 · 10–19 C.
b) k = mω 2 [0,3]; ω = 2π f [0,2]
k
m= = 0,050 kg [0,5]
4π 2 f 2
 Pautes
c)deAAcorrecció
OPCIÓ l’instant Física d’un punt de la
t = 2,0 s, el valor del desplaçament i la velocitat
corda situat a x = 0,75 m.
P2
Sèrie
a) 2
Equació
P1 general: y ( x,t ) = A sin ( ωt − kx + ϕ ) .
En el nostre cas, y ( x,tTerra
) = 0g,03 ⋅GsinM2( 2πt − πx ) : A=0,03m, ω=2π rad/s; k=π rad/m; ϕ=0 [0,3]
T

Q3)
a) F G
En
mM un circuit
g G
M de 50 cmR de; gsuperfície,
R
g
R
T
hi apliquem un camp magnètic perpendi-
[0,5]
2
T
2
T
2
J
T J

ω
cular ωal pla
r 2
R que defineix el circuit. El seu mòdul varia amb el temps, tal com es
m Júpiter g G R
M2
M M
J 2
J T J

k = representa
; v = = 2 en[0,3]la gràfica. J
v k s 2
R2 M 6378 103 m
gJ gT2πT2 J 9,8 2π
318 24,8 22π [0,5]
3 2π
ω = RJ M T T =71492=10
[0,2]; k = s 1s λ= = 2,0 m [0,2]
ω λ
La resolució d’aquest problema es valorarà correctament si, enklloc de seguir el procediment anterior,
T
es resol utilitzant el valor numèric de G, malgrat no es doni en l’enunciat.
M
gb)
J G 2J [0,5]; g J 24,8 m s 2 [0,5]
RJ dy
Velocitat d’oscil·lació: voscil = = Aω cos ( ωt − kx + ϕ ) [0,2]
1
dt m
b) mve2 mg J RJ [0,5]; ve 2 g J RJ2 24,8 71492 103 59.548 [0,5]
dy
2
En el nostre cas: voscil = 2 = 0,19 ⋅ cos ( 2πt − πx ) [0,4] s
4dt 3
c) tercera llei de Kepler: T 2 R
m GM S
voscil2 MAXIMA 3= 0,19 [0,4] 3
TJ RJ s RJ 2
[0,6] TJ TT 11,81anys [0,4]
TT RT RT
c)
a) Determineu l’equació amb què s’obté la variació  
del camp magnètic en funció
  Q1 y ( x = 0, 75;t = 2 ) = 0, 03 ⋅ sin ( 2π ⋅ 2 − π ⋅ 0 ,75 ) = −0, 021m [0,5]
del temps.
  WvoscilE(b) 1 1 m
m x =E0Calculeu
,75;t
final ) =el0 ,W
E = 2[0,3];
inicial03 ⋅ 22⋅mv
valor π cos (la
demgh 2πforça
⋅ 22−20
π ⋅ 15 ) =9,8
2
−0,25
0electromotriu
,7520
f induïda
[0,5]
13 2.650 i
2
en el circuit.
J [0,7]. L’energia
9.  perduda
 juny  2és009   s
igual a l’energia dissipada pel fregament.
  Q3
60 ⋅10−3 T
Q2a) És una recta de pendent: = 0,1 [0,2]. Equació: B = 0 ,1t (en T) [0,3]
Q4) Els cometes descriuen òrbites el·líptiques molt allargades al voltant del Sol, de
La força és perpendicular a la velocitat i,0per
,6 tant, no sprodueix treball, modifica la direcció de la
manera que la( distància
Flux: Φ descriuran
b) partícules
Les = B S = 0 ,un ) del cometa
velocitat de la partícula però no el seu
1t moviment
mòdul. Així,
50 ⋅10−4 circular −4 l’acceleració tangencial de la pertícula és nul·la.
( ) al Sol varia molt. En quina posició respecte al
= 5 ⋅10uniforme.
t Wb Les [0,2]
trajectòries seran dues circumferències.
[0,2]Sold Φel cometa va a una velocitat més gran? I en quina va a una velocitat més peti-
εind = = 5 ⋅10−e4 V [0,3]
ta?dtJustifiqueu les
v respostes utilitzant arguments basats en l’energia.
B
p v
 
B

Q4 [0,2] [0,2] (Les trajectòries no estan fetes a escala).

La força magnètica, F qvB , proporciona la força centrípeta;
L’energia mecànica del cometa es conserva, ja que només hi actua la força d’atracció gravitatòria que
v2 mv R p m p 1, 67 10 27
és conservativa.
qvB m R L’energia
[0,2]; mecànica del cometa és igual
a l’energia potencial gravitatòria més
1.833 [0,2]
qB[0,4] Re me 9,11 10 31
R cinètica.
l’energia
Mm
En el punt de l’òrbita més proper al Sol, l’energia potencial gravitatòria, E p = −G , és mínima
r
(mínima distancia), per tant, l’energia cinètica serà màxima i, per tant la velocitat del cometa en aquest
punt serà màxima. [0,3]
Anàlogament, en el punt de l’òrbita més allunyat del Sol, la velocitat serà mínima. [0,3]

3  
Opció B  
 
10.  juny  2009  
P2) Els satèl·lits GPS (global positioning system, ‘sistema de posicionament global’) des-
criuen òrbites circulars al voltant de la Terra. El conjunt dels satèl·lits permet que
en qualsevol punt de la Terra una persona amb un receptor GPS pugui determi-
nar la posició on es troba amb una precisió de pocs metres. Tots els satèl·lits GPS
estan a la mateixa altura i fan dues voltes a la Terra cada 24 hores. Calculeu:
a) La velocitat angular dels satèl·lits i l’altura de la seva òrbita, mesurada sobre la
superfície de la Terra.
b) L’energia mecànica i la velocitat lineal que té un d’aquests satèl·lits GPS en la
seva òrbita.
c) La nova velocitat i el temps que trigaria a fer una volta a la Terra, si féssim orbi-
tar un d’aquests satèl·lits a una altura doble.
DADES: G = 6,67 · 10–11N · m2 · kg–2; MTERRA = 5,98 · 1024 kg; RTERRA = 6 380 km;
MSAT = 150 kg.
 
 OPCIÓ B

P2
a)
2π rad
ω= = 1, 45 ⋅10 −4 [0,2]; on T = 12 h = 4 ,32 ⋅104 s [0,1]
T s
1
Mm GM 3
F = ma ; G = mω2 r [0,4]; r = = 26,6 ⋅106 m [0,1];
r 2
ω2
altura sobre la superfície terrestre: h = r − RT = 20 , 2 ⋅106 m [0,2]

b) v = ωr ; v = 3,87 ⋅103 m s [0,4];

Mm 1 2
Em = E p + Ec ; Em = −G + mv [0,4]; Em = −1,12 ⋅109 J [0,2]
r 2
c) r' = RT + h' = RT + 2h = 6,38 ⋅106 + 2 ⋅ 20, 2 ⋅106 = 4, 68 ⋅107 m [0,1]
Mm v2 M m
G 2
=m ; v= G = 2,92 ⋅103 [0,4]
r' r' r' s
2πr' 2πr' 2π ⋅ 4, 68 ⋅107
v' = [0,3]; T ' = = = 1,01 ⋅105 s = 1,17 dies [0,2]
T' v' 2 ,92 ⋅103  
 
  Les dues qüestions de l’opció B puntuen entre totes dues un mínim de 0 punts i un màxim de 2 punts.
Una resposta correcta es puntua amb 0,50 punts, una resposta en blanc són 0 punts i una resposta
 
errònia es puntual amb –0,25 punts. Si la suma de les notes de les dues qüestions és negativa
  puntueu amb un zero. No poseu puntuacions totals negatives
11.  juny  2010  
Q3
P1)
1. C L’Estació Espacial Internacional (ISS, International Space Station) és fruit de la
2. B col·laboració internacional per a construir i mantenir una plataforma d’investiga-
ció amb presència humana de llarga durada a l’espai. Suposeu que la ISS té una
Q4 massa de 3,7 · 105 kg i que descriu una òrbita circular al voltant de la Terra a una dis-
1. C tància de 3,59 · 105 m des de la superfície. Calculeu:
2.Oficina
A a) Lad’Organització
velocitat de l’Estació Espacial d’Accés
de Proves Internacional
a lai Universitat
el temps que triga a fer una 6 de 13
Pàgina
volta a la Terra. PAU 2010
b) L’energia mecànica de la ISS. Justifiqueu el signe del valor trobat.
Pautes de correcció Física
DADES: G = 6,67 · 10–11 N · m2 · kg –2;
MTerra= 5,98 · 1024 kg;
RTerra= 6,37 · 106 m.
SÈRIE 4  
P1
a)
P2) Per estudiar el procés de 2 desintegració d’una mostra radioactiva que inicialment
M Terra M ISS vISS
G tenia 6,00 ·210=23Màtoms radioactius,
[0,5]hem mesurat en intervals d’un segon el nombre
( Rd’àtoms ) encaraRTerra + hISS
ISS
Terra + hISSque no s’havien desintegrat. Els resultats obtinguts es representen
en la gràfica
M següent: 3 m
vISS = G Terra
= 7, 7 ⋅10 [0,2]
RTerra + hISS s
2π ( RTerra + hISS )
vISS = TISS = 5492 s [0,3]
TISS

M Terra M ISS 1
b) E = −G + M ISS vISS
2
[0,5]
RTerra + hISS 2
E = −1,1 ⋅1013 J [0,2], el signe negatiu indica que és una òrbita tancada. [0,3]
 
P2  
  a) De la gràfica: T = 2s ( temps fins que N és N/2) [0,3]
  ln 2
N = N 0 e− λ t ; λ = = 0,347 s -1 [0,2]
  T
  N 15s = N e − λ t = 6, 00 ⋅1023 ⋅ e − ln22 ⋅15 = 3,31 ⋅1021 àtoms (àtoms que queden) [0,3]
( ) 0
  a) Quant val el període 23de semidesintegració d’aquesta mostra? Quants àtoms de
s'han desintegrat: = 6, 00 ⋅ 10 − 3,31 ⋅ 10 21
= 5,97 ⋅ 10 23
àtoms [0,2]
la mostra inicial s’hauran desintegrat quan hagi transcorregut un temps de 15 s?
 
b) Quant temps haurà de transcórrer perquè només quedi sense desintegrar un
  b) N = 50,%05de N 0 e− λ t [0,3]
⋅ N 0la=mostra inicial?
ln 20
0, 05 = e− λ t eλ t = 20 λ t = ln 20 t= = 8, 63s [0,7]
λ
12.  juny  2004  

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
  
13.    SETEMBRE  2003  
 P2.  Un  satèl·∙lit  meteorològic,  de  massa  300  kg,  descriu  una  òrbita  circular  geostacionària,  de  manera  
que  es  troba  permanentment  sobre  el  mateix  punt  de  l’equador  terrestre.  Calculeu:  
a)  L’altura  del  satèl·∙lit  mesurada  des  de  la  superfície  de  la  Terra.  [1  punt]  
 
b)  L’energia  potencial  i  l’energia  mecànica  del  satèl·∙lit  en  la  seva  òrbita  geostacionària.  [1  punt]  
 
c)  L’energia  cinètica  total  que  es  va  comunicar  al  satèl·∙lit  en  el  moment  del  seu  llançament  des  
de  la  superfície  terrestre  per  posar-­‐lo  en  òrbita.  [1  punt]  
Dades:  G  =  6,67  ·∙  10–11  Nm2/kg2;  RT  =  6.370  km;  MT  =  6  ·∙  1024  kg  
 

 
 

 
 
14.  SET  2001  
 
P2.  Quatre  masses  puntuals  estan  situades  als  vèrtexs  d’un    quadrat,  tal  com  es  veu  a  la  figura.  
Determineu:  
a)  El  mòdul,  direcció  i  sentit  del  camp  gravitatori  creat  per  
les  quatre  masses  en  el  centre  del  quadrat.  
 
b)  El  potencial  gravitatori  en  aquest  mateix  punt.  
 
c)  Si  col·∙loquem  una  massa  M  =  300  kg  en  el  centre  del  
quadrat,  quant  valdrà  la  força  sobre  aquesta  massa  deguda  a  l’atracció  gravitatòria  del  sistema  format  per  
les  4  masses?  Indiqueu  quines  són  les  components  horitzontal  i  vertical  d’aquesta  força.  
 
Dades:  m1  =  m2  =  m3  =  100  kg;  m4  =  200  kg;  L  =  3  m;  G  =  6,67  ·∙  10–11  N  m2  kg–2.  
 
 

 
 
 
  
 
15.  JUNY  2013  

Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 1 de 10

PAU 2013
Pautes de correcció Física

SÈRIE 4
 
P1)
a)
GMC 9, 43 · 1020
gC = 2 = 6, 67 · 10−11 = 2, 76 · 10−1 m/s2 0.5
RC (477 · 103 )2
Per poder sortir de l’òrbita de Ceres s’ha d’assolir una velocitat mı̀nima (d’escapament) tal que l’energia
mecànica sigui com a mı́nim 0: Em = 0 0.1 Per tant:
! !
1 MC m 2 G MC 2 · 6, 67 · 10−11 9, 43 · 1020
Em = 0 = m v2 − G 0.2 ⇒ v = = = 514 m/s 0.2
2 RC RC 477 · 103

b) ⎫
" #2
GMS MC 2π GMS
d2S−C
= MC TT dS−C ⇒ d3S−C = 4π 2 TC2 ⎪
⎬
" #2 0.2 ⇒
GMS MT 2π GMS
d2S−T
= MT TT dS−T ⇒ d3S−T = 4π 2 TT2 ⎪
⎭
(
d3S−C T2 TC2 )
3 = C2 (3a llei de Klepler) 0.3 ⇒ dS−C = dS−T 3
2 = 1, 50·1011 3 4, 602 = 4, 15·1011 m 0.5
dS−T TT TT
 
  P2)
 
a) L’equació de un MVHS la podem escriure com (també considerem vàlida si enlloc de la funció cos es fa
  servir la funció sin:
 
x(t) = A cos(ω t + φ) 0.1 ⇒ v(t) = −A ω sin(ω t + φ) 0.1 ⇒
 
amàxima
  a(t) = −A ω 2 cos(ω t + φ) 0.3 ⇒ amàxima = A ω 2 = A (2π ν)2 0.3 ⇒ A = = 4, 2·10−3 m 0.2
(2π ν)2
 
b) La constant de recuperació en un MVHS la podem deduir a partir de:
 
  a(t) = −ω 2 x(t) 0.2 ⇒ − k x = m a = − m ω 2 x 0.2 k = m ω 2 0.2 = 85·(2π·6)2 = 1, 2·105 N/m 0.4
 
 
 
 
 
 Universita
PART
16.  JUNY  COMUNA
2013  
 

P1) El sistema de navegació europeu Galileu

estarà format per trenta satèŀlits distribuïts
en tres plans orbitals a 2,36 × 104 km d’altu-
ra sobre la Terra, i cada un d’ells descriurà
una òrbita circular. Calculeu:

de Catalunya
a) Quin període de rotació tindran
aquests satèŀlits?
b) Quina serà la velocitat orbital dels
Oficina d’Organització de Proves d’Accés a la Universitat Pàgina 6 de 10
satèŀlits? PAU 2013
Proves
Dades: d’Accés
G = 6,67 × 10a–11la
Pautes de correcció
N mUniversitat.
2
kg–2 Curs 2012-2013
Física

RTerra = 6,37 × 106 m Esquema de les òrbites dels satèŀlits Galileu

tricte Universitari Districte

MTerra = 5,98 × 1024 kg

SÈRIE 3
Física  
 
Sèrie
P1) 1
a)
GMT ms 4π 2
2
= ms ω 2 (h + RT ) = ms 2 (h + RT ) 0.2 ⇒
(h + RT ) T
L’examen consta d’una part comuna (problemes P1 i P2), que heu de fer obligatòriament, i
d’una part optativa, de la qual heu ! d’escollir UNA de ! les opcions (A o B) i fer els problemes P3,
P4 iT P5
2
= corresponents.
4π 2 (h + RT )3
0.1 T = 2π
(h + RT )3
0.1 = 2π
(3, 00 × 107 )3
= 5, 17×104s = 14, 4 h 0.6
GMT GMT 6, 67 × 10−11 5, 98 × 1024
Cada problema val 2 punts.
b)
2π
v = ω(h + RT ) = (h + RT ) 0.5 = 3, 65 × 103 m/s = 3, 65 km/s 0.5
T  
PART COMUNA
  P2)
17.  SETEMBRE  2013  
a)
P1) L’any 1969, el mòdul de comandament Columbia,
m⃗a 9, 11 × 10−31 kg · 1, 20 × 1013 m/s2⃗i
⃗
F =deE qla= missió
⃗ m ⃗a 0.5 Apollo
⇒ E = 11,=tripulada per l’astronauta
⃗
q −1, 60 × 10−19 C
= −68, 3 ⃗i N/C ó V/m 0.5
Michael Collins, orbitava a 100 km d’altura sobre la
superfície de la Lluna amb un període de 118 minuts.
b) Al ser el camp elèctric constant:

Mentrestant, Neil ∆V = Armstrong

−E⃗ ∆⃗r 0.2 i Edwin
= −(−68.3Aldrin,
⃗i)(0.3 ⃗els
i) =altres
20, 5V 0.2
dos tripulants, caminaven sobre la Lluna. Calculeu:
El potencial mes alt serà a la part dreta de la càmera 0.2
a) La massa de la Lluna i la intensitat del camp gra-
vitatori
∆E = Ωa = la −∆V
superfície lunar.
q = −20.5 (−1.60 × 10−19 ) = 3, 28 × 10−18 J = 20.5 eV 0.4
b) La velocitat d’escapament des de la superfície
lunar.
Dades: G = 6,67 × 10–11 N m2 kg–2
RLluna = 1,74 × 103 km
 
P2) En una regió de l’espai hi ha un camp magnètic
constant dirigit cap a l’interior del paper. En
aquesta regió entren dos electrons amb la matei-
xa rapidesa i la mateixa direcció, però movent-se
en sentits contraris, tal com indica la figura.
a) Dibuixeu la força magnètica que actua sobre
cada electró quan entra en la regió on hi ha
el camp magnètic. Justifiqueu i dibuixeu les
trajectòries dels dos electrons i indiqueu el sentit de gir.
b) Eliminem aquest camp magnètic i el substituïm per un altre camp magnètic, de
 Sèrie 1
P1)
a)
3
ML (RL + h) 2
G 2 = (RL + h) ω 2 0.4 ⇒ ML = ω 0.2
(RL + h) G
"3 # $2
1.74 × 106 + 105
!
2π
ML = = 7, 36 × 1022 kg 0.2
6, 67 × 10−11 1, 18 × 102 · 60
ML
gL = G 2 = 1, 62 m/s2 0.2
RL
b)
ML m 1
Emecànica superfı́cie Lluna = −G + m v 2 0.5
RL 2
Un objecte es podrà escapar de la superfı́cie de la Lluna si la seva energia mecànica és zero 0.25 ⇒
% &
ML m ̸ 1 2G M L 2 × 6.67 × 10−11 7, 36 × 1022
−G + m ̸ v2 = 0 ⇒ v = = = 2, 38×103 m/s 0.25
RL 2 RL 1, 74 × 106
 
  P2)
→
B X

→ →
ve F
→
→
F ve

a) 0.2 + 0.2
Els dos electrons segueixen una trajectòria circular, ja que la força que hi actua és perpendicular a la seva
velocitat, 0.2 els dos electrons gira’n en sentit horari 0.1
v2
qvB = m0.2
R
Els electrons descriuen circumferències del mateix radi, ja que les forçes tenen el mateix mòdul i els dos
electrons tenen la mateixa massa i porten la mateixa velocitat. 0.1

→ → →
ve B ve

b) 0.4
(el camp magnètic també pot anar en sentit contrari). B ⃗ ha de ser paral·lel a la velocitat dels electrons
0.4 , ja que la força serà: |F | = qvB sin(φ) com que φ = 0 → F⃗ = 0 0.2
⃗