EDITORIAL
ColOnies industrials
E ls que vivim a les comarques interiors de Cata-
lunya no ens és estrany el món de les colónies.
Formen part del nostre paisatge, de la nostra historia i
de la identitat de mol tes de les persones que vivim en
aquestes comarques. Certament que no ens són es-
tranyes, pero tampoc no són conegudes ni reconegu-
des. I és que, de ser puntals de la vida económica i
social, van passar a ser un problema quan la crisi in-
dustrial va posar fi a un sistema de vida i de treball
que, amb molles adaptacions, havia resistit fins a la
decada dels anys vuitanta del s. XX.
Les mirem de lluny, com ho fan milers de persones
que transiten amunt i aval! perles nostres carreters
en direcció a la Cerdanya i a Barcelona; les recordem
esplendoroses, plenes d'activitat- "Soroll de telers, so-
rolls de diners!"-, i alguns les ignoren; d'altres no les
voldrien ni veure, pero existeixen, hi són. Recent-
ment mereixen l'atenció d'arquitectes, geógrafs,
urbanistes, economistes, historiadors, enginyers, so-
ciólegs, periodistes, ... diferents mirades sobre un pa-
trimoni que els que hi vi u en i els que se !'estimen vo-
len que continul viu. Aquesta és, sobretot, la voluntat
ferma i decidida d'unes comunitats que es resisteixen
a morir ambla fabrica i que lluiten per un-futur. Són
la gent de colonia, sens dubte diferents als de ciutat,
als de poble i de pages, per que hem de reconeixer
que viure en una colonia és substancialment diferent
que fer-ho en qualsevol altre deis llocs esmentats.
L'EROL que teniu a les mans és un número especial
i doble -correspon als números 86 i 87 de tardor/hi-
vern del2005- per afegir-se a l'aniversari dels
150 ANYS DE COLONIES INDUSTRIAL$ que des
de fa mesos se celebra amb una intensitat d'actes més
que notable. Les pagines de la revista s'obren i donen
entrada (1) a les colónies del Cardener, del Ter, del
Freser, de Calders i del baix Llobregat, ésa dir, a les
comarques del Ripolles, Osona, la Selva, Bages i Baix
Llobregat que, amb el Bergueda, comparteixen el fe-
nomen historie, económic, urbanístic i social de les
colónies industrials.
L'EROL DE LES COLONIES -amb aquest nom
l'hem batejat des del primer moment en que és va
projectar- és fruit de la col·laboració i la generositat
d'una trentena d' autors, de !'Oficina de Pro m oció
Turística de la Diputació de Barcelona i de les institu-
cions que formen la Comissió deis 150 ANYS DE
COLONIES INDUSTRIAL$:!' Associació del Museu de
la Ciencia i de la Tecnica id' Arqueología Industrial
de Cata! un ya, Consorci Alba-Ter, Consorci de Turis-
me del Baix Llobregat, Consorci de Promoció Turística
del Cardener, Consorci de Paisatges del Ter, Consorci
del Pare Fluvial-Colónies del Llobregat, Consorci
Ripolles Desenvolupament, Federa ció d' Associacions
de Velns del Baix Bergueda, Museu de les Mines de
Cercs, Museu Industrial del Ter de Manlleu i Museu
de la Ciencia i de la Tecnica de Catalunya.
( 1) Aquesta és la segona vegada que l'EROL s'obre a al tres comarques,
La primera vegada va ser l'any 1993, amb el núm. 41, dedicat a la comme·
moració deis 400 anys de la crea ció del Bisbat de Solsona.
L'EROL 7
UN TROS DE PAIS
ARA FA 150 ANYS
Les colonies industrials
i les lleis de colonització
La creació de l'estat liberal
(1833-1868) i les lleis de
colonies
I:any 1855 elgoverncentral pro-
mulgava la primera d'un seguit
de lleis que, amb l' objectiu de fo-
mentar el desenvolupament de
les zones rurals, es va coneixer
amb el nom de Lleis de ColOnies.
Es tractava d'una llei que partia
d'una potent tradició en el camp
de la colonització que es remun-
ta, en el cas espanyol. no única~
mental s. XVIII ambla important
tasca de colonització impulsada
per Caries III ( 1 ), sinó en segles
d'experifnciesal continentame~
rid arran de la conquesta i explo-
tació d'aquell immens imperi co-
lonial. Amb aq uests precedents és
lOgicque a partir de 1833 el tema
de la colonitzacióagraria continul
essent un tema pendem.
Entre 1833 i 1868 s'iniciá el
llarg i difícil camí de la creació
d'un estat liberal, en el qualla
monarquía ts. transforma lentaw
ment i amb pocs encerts sota el
guiatge dels liberals moderats que
aplega ven la majorpart de la now
blesa terratinent i de la burgesia.
Els liberals -units contra l'abso~
lutisme i entorn d'Isabel II-, im~
pulsors del procés de creació del
no u estat, esta ven dividits en dos
grans partits, el moderat i el pro~
gressista; la burgesia industrial
adopta va actituds cada vegada
més conservadores i la corona
mai trobava elmomentpercridar
els progressistes a formar govern,
els quals només hi van accedir
després de pronunciamientos.
Fou justament durant els curts
períodes de govern progressista
que s'inicia la reforma agdria
amb les lleis de desamortització
delsól (Mendizabal1836iMadoz
1855) i d'un seguit de lleis com-
plernenülries molt importants i
una de les quals fou la Llei de
10 L'EROL
ROSA SERRA
ColOnies de 1855, la primera
d'una llarga llista i que va anar
seguida de la de 1866ilade 1868
(2). La de 1855 era una llei rela-
cionada ambles de Desamortitza ~
ció, la de Ferrocarrils i la de Soci~
etats Anünimes de Credit, també
del període 1855 i 1856, quefo-
ren polemiques i criticades, tant
des del punt de vista teüric com
perles conseqüencies que va ge~
nerar la seva aplicació.
L' objectiu final no era altre que
transformar i modernitzar el
camp espanyol, que és gairebé el
mateix que dir el país, perque a
mitjan s. XIX Espanya era, en la
seva totalitat, un país ruraL No~
més cal repassar les xifres: 15
milions i escaig d'habitants, deis
quals només un 44% es podien
considerar població activa, i
d'aquest percentatge el sector
agrari representava el63,5%,
seguit del 25,5% del sector ser~
veis (criats, comen;, clergat, etc.)
i un 12% del sector secundari
(artesanat i indústria). L' esperan~
,a de vida deis espan yols de
mitjan s. XIX era de 35 anys, la
taxa de mortalitat d'un 29%o i la
de natalitat del34%o. Un panora~
ma ben galdós!; a més l'aplicació
de les reformes polítiques i eco-
nOmiques era massa lenta,ja que
l'any 185 5 només s'havien cons-
trult 477 km de la xarxa ferrovi-
aria estatal.
A la llei de Colónies de !855li
va seguir la de 1866, dirigida al
foment de l'anomenat ucaserio
rural" que coincideix també, amb
un altre paquet d'imponants lleis:
la Llei d' Aigües. Comprovada la
se va poca efectivita t fou substitu-
Ida per la de 3 de juny de 1868,
que posa les bases per aTautCn-
tícdesenvolupament de les colO-
nies industrials: l' article primer
de la llei indicava que una indús-
tria no agrícola que estes situada
en una zona rural estaria exemp-
ta de la con tribu ció industrial
sempre queformés part depobla-
ció ruraL
La incidencia de la llei
de coliinies a Catalunya
PerO, és dar, una cosa és la llei i
l'altra, i molt diferent la seva
aplicació que requereix el desple~
gament dels reglaments i ordres
ministerials corresponents. Tot
aixO en el ruare d'un estat en
construcció, immers en contínu-
es lluites polítiques, crisis econO-
miques al camp i al naixent sec~
tor industriaL convulsions socials
i les cruentes guerres civils -les
carlines-, perO també els conflic-
tes colonials al Marroc i a Cuba.
Diferents RR. 00 van concretar
molt més els privilegis de la llei
amb l'objectiu de frenar l'allau de
peticions; amb tot, es va interpre~
tar de manera desigual per part
dels Govemadors Civils, ien el cas
de Catalunya només se'n benefi~
ciaren 35, un redui"t grup d'em~
presaris agrícoles, tCxtils, metal·-
lúrgics i miners, percentatge molt
baix si tenim en compte que eren
més d'un centenar les que es van
construir a Catalunya. De les 142
colOnies industrials beneficiades
perla llei i escampad es per Espa~
nya, el nombre més important
-una seixantena- correspon, se~
gons l'expedientde sol·licitud i de
concessió, a les que es dedica ven
a la indústria agroalimentaria (fa-
briques de sucre, aiguardent, fa~
rineres, molins d' oli, etc.); seguei-
xen, en nombre d'importancia,
les 26 que figuren com a textils,
15 de les quals se situen a la pro~
víncia de Barcelona, 2 a Girona, i
una a Lleida.
Les colOnies catalanes que
van beneficiar-se de l'estatut de
colOnia van ser: la colOnia Sedó
d'Esparraguera (1879), la colonia
Vila seca de Torelló ( 1880), l' Amet-
!la deMerola (Puig-reig 1880), cal
PonsicalPratde Puig-reig ( 1882),
Viladontiu Noui Viladomiu Vellde
Gironella ( 1982), La Mambla
d'Orís (1882), Salou i Códol-dret
(Masies de Roda, 1882), can Ser-
ra, el Burés i el Borras a Castellbell
i el Vilar (1883), Matabosch a
Camprodon ( 1883 ), la colónia
Güell a Santa Coloma de Cervelló
(1883) i la colonia Rosal a Berga
(1885). I:any 1883 també varen
obtenir l'estatut la colOnia mine-
ra d'Ogassa (Surroca, Ripolles),
propietat de la Compañia Ferro-
víaria Ferrocarril y Minas de San
Juan de las Abadessas, i 12 colünies
més que no he m pogut identificar:
6 a la província de Lleida (4 agrí-
coles, 1 textil, 1 paperera), i 6 a la
deTarragona ( 1salinera, 4agroali-
mentaries i 1 paperera).
Les colOnies industrials es
construeixen all.3 on l' empresa-
ri traba mathies primeres rendi ~
bies d'explotar, cosa que succe-
eix a les zones rurals de l'interior
del país. Alla on hi ha minerals
(carbó, galena, potassa, etc.) s'hi
aixequen empreses mineres i
metal·lúrgiQues; on hi ha pedra
s'hi ubiquen les de ciment i les
químiques; empreses agrícoles
transformen grans extensions de
terra de sed en regadiu; els em-
presaris tfxtils aprofiten l'aigua
coma font d'energia gratuita per
a les seves fabriques.
I, és dar, instaHats en zones
rurals, obligats a construir habi-
tatges i serveis per tal d' assegurar~
se una ma d'obra estable, éslOgic
que els empresaris intemin a pro~
fitar els avantatges d'una llei de
colonització que no solament
s' estalviaven de pagar els impos-
tas que gravaven les indústries,
les terres, els horts i les botigues,
per un període de 15 a 25 a més
de possibles prOrrogues, sinó que
els donava a ltres privilcgi~: el
d'ocuparcarrecsde represemació
pública, permís d 'a rmes gratuh,
permís per explo tar pedreres i
construir lnrns de cale;. de teules
i d'obra. i, fins i tot. lapo sibi litat
de redimir cls obrers de la colonia
del servei militar. Tot i que l'a ni-
cle 19 de la llei es comprometía a
ufragar el<> servcis basic d 'edu-
cació - mest re i cscola, mctges i
~ervei religiós-. als propie taris
que construYen mé de 100 cases,
mai n o van ésser contemplats en
cap partida press uposta ria per
pan dei s difcrents governs.
La llei é fruit de la preocupa-
ció de l'agra risme que confiava en
la bondat deis me todes indircctes
d'intervenció en el camp espa -
nyol per impulsar la e va modcr-
nització i pcr tant és una llei de
privilegis. Pero entre 1885 i 1892
la tendencia canvia al mateix
temps que e~ ge n e ralit zen els
conllictes e ntre le colonies i els
municipis,q uenos'opo avenala
nova ocu pa ció urbana i industri-
al. pero sí que es qucixaven del
grcu descqu ilibris socio-econo-
mic que provocaven les coloni-
cs amb estat ut al m u nicipi, i de la
gran independencia que gaudicn
els propietaris, i sobretot deis per-
judicisque provoca ven a la hisen-
da municipal la no percepció
d'im po 10 (3).
A aquesta pressió municipal.
que n o hem pas de valorar en
cxcés jaque es tractava d ' un s
quan ts municipi s relativament
Fabrica de la colonia Espona o
" fabrica del Molf Gros" de Sant
Joan de les Abadesses, en una
fotografía de finals de s. XIX.
IARXIU PARC FLIMAL)
petits de la Ca talunya interior
-Girone lla, E'parraguera. Puig -
reig, Masie de Voltrega , etc.-s'hi
afegiren els més contundent s i
poderosos del Mi ni steri d'Hiscn -
da (4). Finalment. la llei de prcs-
supostos de 30 ele juny de 1892
disposa, en el eu anicle 19c, la
suspensió de la tramita ció de no-
ves concessions, així com la rcvi -
sió de les que havien estatatorga-
des fin aq uells moments, davant
la genera litzada sospita que molts
deis miler~ de propietaris afavo-
rits perla llei de colon ie<; agríco-
lcs i industriab no havicn com-
plenl'esperit de la llci.
Multicausalitat per explicar
un fenomen complex
Els indust rials van inten tare pa-
vilar- ea fi i decte de pal ·liar l'ex-
traordina ri cost que comporta va
la const rucció -ni que fosa termi-
nis i amb ma d'obra mal pagada-
d'una fabrica de riu i una colo nia
obrera amb e ls s eu s se rvei s.
L'exemple més estudiat és e l deis
indu str ials textils que es van
insta l·lar al pe u deis rius per apro -
fi tar l'a igua coma font d'energia
gra t uYta , tal i com ho havien fet
el~ se u~ avantpassa ts a !'e tapa
prei ndustrial. Ara, a mitjan s. XIX
i e n plena construcció de l'esta t
liberal. el proccdiment legal per
a la tramita ció de concessions
d 'a igües des tinarle~ a usos indus-
trialsestava regulatjurídicament
pe r la Llei el· Aigi.ie~ a provada el 3
d'agost de 1866 i revisa da el 1879
que, a més de permetre utilitzar
l'aigua coma font d 'energia gra-
tu"it a, eximia l 'emp r e~ari del ~
impostas que gravaven la co ns-
trucció industrial per un període
de 1O anys.
Aquesta és la llci que be neficia
el s empresa ris textib de les colo-
nies; també els empresa ris propi-
etaris d' una fabrica de riu que no
han de construir una coló nia. i a
totsclscmpresarí s,q ual evolque
sigui la seva activi tat economica,
que fan servir !'energía h id rauli-
ca, i quesón molt !. Lescolo nies
creixen i es desenvolupen , i [in i
totes fu nden al pe u deis rius quan
ja tothom té dar i h a queda t de -
mostra t que l'aigua deis no~ t rc
rius és insuficien t pergarantirel
ri t me~ de prod ucció que la indús-
tria requerei x, fins i tot a finals del
s. XIX. Per ta nt , com la Llei de
Coloniesdc 1868, la Llci el ' Aigi.ies
de 1866tampoc noexplica, persi
sola, l' intens fenomen de les co-
l(m ics indu st rials.
Al pe u del rius Ll obregat i Ter
-i deis se us afluents- els indus-
t rials textils hi va n trobar, a més
d'energia gratuYta, ma d 'obra ba -
rata amb ganes de t reballar,
menys disciplinada del que
inicialment pensave n, pero que
a copia de control. pa terna lisme,
• Rerum No1•aru ", serveis i anys de
pressió, aconseguiren domesti-
car. La prova la tenim amb l'a b-
sencía de conflictivitat duran t tot
el~. XX -excepte, é~ ciar. durant
els anys de la Guara Civil-, fin
i tot quan la cri\i tex til colpeja
amb un a extraordinaria lo rc;a
entre 1980 i 1990.
També hi va n trobar terrenys
barat , molt barats, lliures d'o rde-
nanccs municipab i de ve"ins, amb
possibilitats d'expansió i amb
abundan t m ateria primera pera
bas tir el com ple x fabril i obrer
-pcdrcre s sense e xp lo tar, tota
mena de graves pera fa bricar ci -
mcnt i cale;, te rres argiles pera la
fabricaci6 de teule~ i maon\, fus-
ta, etc.-, i m a d 'obra pera la cons-
trucció: picapedrers, palct es. gui-
xaires, calci n aire~. manobres i
fu sters, que procedicn del món
rural. dirigits, esta dar, pcr mes-
t re~ d'obra i cnginyer .
També hi trobcn xa rxes ferro-
vía ries d iso;en ya des. en const ruc-
ció o en fun cionament. que des
de Barcelona puja ve n riu a munt
fins a les conques mincre s de
Sant Joan de les Abadcsscs-
Ogassa i la de Bcrga-Fígo ls, les
mé~ important~ del país i les
qu a!~ h avien de proporcionar
carbó, massa sovin t, quan arri-
baven anua lmcnt els estiatges
d 'h ivcrn i d'estiu, i les intermi -
tcnt s tcmporades de se cada.
L'EROL 11
 I encara més; a les va lis fluvials
els empresaris hi traben indepen ~
den da i amplies oportunitats
d' exerdr competencies, protago~
nisme i poder. Els fabricants de
colOnia són els "amos" a la colO~
nía, al cap del munkipi i a la co~
marca. Ho són quan funden la
colOnia, ho són quan la colOnia
creix i mostren el seu potencial
econümíc, i ho són especialmem
durant elllarg període del fran-
quisme.
Si el sistema de colOnia no ha~
gués funcionat, si els resultats no
haguessin estatpositius alllarg de
tants anys de colOnies textils, la
totalitat d 'aquestes haurien mort
aviat, i el sistema no s'hauria ge·
neralitzat i multiplicat. A les des~
peses prOpies de qualsevol activi~
tat industrial, en el cas de les
colOnies cal afegir~hi les inversi·
ons en:
• la construcció i manteniment
d'habitatges i serveis: escala,
guarderia, forrt.depa, botiga, cate,
teatre, cinema, biblioteca, esglé~
sia, rectoría, convent de monges,
cases dels mestres, residencia per
a noies treballadores, zones es·
portíves, etc.
• en construcció i manteniment
d'infraestructures: carrers i pla~
ces, estacions i baixadors del tren,
subministrament d'aigua d' e lec~
tricitat, xarxa de clavegueram,
recollida de deixalles, neteja pú-
blica ...
• en personal de colOnia: cape~
Hans, comunitats religioses, sere-
nos i vigilants, mestres, cafeters,
botiguers, escombriaires, etc.
• en transpon, per cobrir elllarg
trajecte entre ~a colOnia i Barce-
lona: viatges deis amos, dels di-
rectors, i sobretot el del cotó i els
productes manufacturats.
Els industrials de colOnia obte·
nen beneficis econOmicS, pauso-
cial i protagonisme industrial. Els
tr~balladors, milers l milers de
persones anOnimes fins a quatre
i cinc generadons, han trobat en
el sistema de colOnia, treball, ha~
bitatges i serveis, i pertant un Uoc
per víure.
El valor de la diversitat
Les colOnies ti:xtils, nuclis de po~
blament industrial situáts en zo·
nes rurals, són un deis fenürnens
més característics del procés d 'in-
dustrialització de Catalunya, no
només pel m o del industrial, em-
12 L'EROL
presarial i social que van desen-
volupar, sinó també perque han
esdevingut un deis trets més sin~
gularsdel paisatge de les conques
fluvials del Ripollés, Osona, Ber-
gueda i Bages.
Les colOnies 75 textíls formen
e1 grup mésnornbrós, mésimpor-
tant imés conegut del conjunt de
les colOnies industrials existents
a Catalunya, perO valla pena re-
passar breurnent la resta de tipo-
Jogies menys conegudes. A finals
del s. XIX i fins a mitjan s. XX es
van aíxecar colünies prop de les
mines de carbó; en dcstaquemles
de Sant Corneli, Sant Josep i la
Consola ció (Cercs. Bergueda),
Ogassa (Surroca, Ripolles); la co-
lOnia minera desenvolupada al
costat de les mines de plom de
Bellmunt del Priorat; o les més
modernesalc;ades a la conca potds-
Sica del Bages, concretament, als
termes municipals de Cardona,
Súria, Balsareny i Sallent.
La Farga Lacarnbra (Masies de
Voltreg3, Osona) i la Farga Casa~
nova (C.ampdevánol, Ripollés),
són els dos exemples més desta-
cats quana les metaJ.lúrgiques. A
principis del s. XX i al pe u de
l'Ebre és comenc;a a construir la
gran colOnia de !'empresa elec·
troquímica de Flix (Ribera
d'Ebre). No podern oblidar que
l'objectiu de les lleis de colOnies
el s. XIX era el de modernitzar
!'agricultura a fi d'augmentar la
pobladó de les zones rurals í fo-
mentar una moderna indústria
agropecuaria: A Catalunya tam~
bé es van construir colOnies agrí-
coles, totiquernoltesnovan gau~
dir dels avantatges de la llei, com
és el cas de Raimat (Lleida, Segria)
o Casanova del Prat (Baix Llobre-
gat).
El rnón de les co!Oniesno és pot
destriar del procés d'industrialit-
zació d'aquest país i rnolt especi-
almentde la part que, a finals del
s. XIX i fins ben entrat el s. XX, va
deixar de ser rural, fruit d'un pro-
cés en el qua! la industrialització
no era possible si al mateix temps
no es construlen habitatges i ser-
veis, ésa dir, colOnies industrials.
L' exemple de la comarca del
Berguedá ho il-lustra clarame:rit:
al Baix Berguedá, entre cal Rosal
i l' Ametlla de Merola es traba la
major densitat de colúnies tfxtils
evolucionades de Catalunya, ja
que en un tram de 20 quilOmetres
n'hi ha catorze. És un tramde riu
que a mitjan del s. XIX es carac~
teritzava per ser, a diferencia de
la part nord de la comarca, una
zona amb una baixa densitat de-
mografica.
Per a·poder aprofitar els recur-
sos minerals i naturals de I'Alt
Bergueda els industrials també es
van veure obligats a construir
colOnies més o menys desenvo-
lupades en !unció de lama d' obra
necessaria, de Ia dísponibilitat de
capital inVersor i de la rendibili~
tat del negoci. Al' AltBergueda es
funden les colünies obreres més
o menys desenvolupades al cos-
tat dels conjunts industrials de:
• La fábrica de ciment porland de
l'empresa AslaJid del Clot del
Moro, al terme munic}pal de
Castellar. de N'Hug peró tanta
prop de la Pobla de Lillet que fins
fa molt pocs anys tothom la co-
neixia com la fábrica de la Pobla.
• A la vall de Peguera (Fígols), a
1500 m d'altitud i amb 1' objectiu
d'cxplotar carbó i fusta, s'aJ~a a
principis del XIX la colOnia mine~
ra de la Vall que al mateix temps
impulsa el creixement de'l'ano-
menat poble de Peguera.
• Al Collet, actual terme munici-
pal de Guardiola, a l'aiguabarreig
del riu Saldes amb el Llobregat
Pere Pujol i Thomas de Berga
construeix una fc'ibrica de cal¡; i
una colOnia obrera a finals del
XIX.
• També a finals del XIX es cons~
trueix, al terme municipal de
Berga, peró al peu del Llobregat.
prop de la colOnia Rosal (Avi3-
Berga-Olvan), la gran fabrica
química de Carburos Metálicos a
l'entorn i prop de la qual també
es construira un petit nucli d'ha-
bitatges i serveis que funcional-a
comuna colOnia de !'empresa.
Amb tot, els grans exemples a
1'Alt Bergueda són els de les co-
Umies mineres de Sant Corneli,
Sant Josep i la Consolació, al ter-
me municipal de Cercs; constru-
ldes entre 1880 i 1920 constitu-
eixen el conjunt més important
de tates les colOnies míneres de
Catalunya, des del punt de vista
histOrie, arquitectOnic i urbanís-
tic. És al terme municipal de
Cercs, alcor de la con ca carboní-
fera mésimportant de Catalunya,
que el fenomen de la construcció
de colOnies, s'allarga fins ben
entrat el s. XX. Als peus del Llo-
bregat i de la fabrica de filats es
construeix la colOnia Carme
durant la .segona dtcada del se:.
gJe XX, i després de la guerra ci-
vil, }'empresa minera Carbones de
Berga, SA va construir uria gran
quantitat d'habitatges obrers que
convertiren el poble de Sant Sal-
vador de la Ved ella i l'estació del
tren en una gran colOnia de les
mines de Fígols.
Notes
( l ) PerO no cal anartant lhmy. els pre-
cedents directes són els de la se-
gana meitat del s.XVIII, quan
amplies zones de Castella, Extre-
madura i AndaJusia esdevenen
autentics deserts humans en uns
anys en que altresregions d'Espa·
nya coneixen un crcixement de-
mografic més que importan t.
Amb l' objectiu de posar fre al pro-
cés de despoblament, els ministres
de Caries II1 impulsen, entre d'al·
tres, les colonitzacions de Sierra
Morena (la Carolina, Almuradiel,
Santa Elena, Carboneras, etc.) i
d' Andalusia {La Carlota, La Lui-
siana, Fuente Palmera, etc.). Les
colünies carolines van ser consi-
derarles pels anallstes coro un fra-
cas, no tant pel fet que no acon-
seguiren crear importants nuclis
de pobJadó (els nous pobles de
Sierra Morena comptaven amb
més de 8000 habitants ell835),
sinó perque no van modificar l' es-
tructura social deis pagesos anda-
lusosni aconseguiren una moder-
nització de l'explotació agr.3ria.
(2)PAN!AGUAMAZORRA, A. Reper-
cusiones sociodemográficas de lapo-
lítica de colonización durante el
siglo XIX y primer tercio del XX,
"Serie Estudios núm. 3~, Minis-
terio de Agricultura, Pesca y
Alimentación, Madrid 1992.
(3) Jordi Clua i Mercad al ha estudiat
el tema de les conflictives relacions
entre municipis i coJOnies a partir
dels exempJes deis Vlladomiu i
l'Ajuntament de Gironella (Ber-
gued.3), les coJOnies de Salou
Boudier i COdol-Dret amb el mu-
nicipi de les Masies de Voltrega
(Osona), i la colOnia Sedód'Espar-
reguera. Vegeu Les Co!Onies indus-
trials, Els Llibres de la Frontera,
Col·lecció Coneguem Catalunya
no 31, Barcelona 200 l ,p.23 5-284.
(4) PANIAGUAMAZORRA, A. Opus
cit ..
Rosa Serra i Rotés,
del Consell de Redacció de
I:EROL
UN TAOS DE PAIS Á NGELS SOLA
ARA FA 150 ANYS

La for~a hidraulica en la indús-

tria textil manresana, 1801-1860
L' aro na ció de 1'energía hidrau li- tonera. una tendendaja percep- e l merca l esranyol. gracie~ a la puntual. En concrct. no van ara-
ca a la industrialil!adó catalana tible el 1860. Aquesta dinamica legislació prOLeccionbta (2). rch.er fim qul' a wmenc;ament~
sol ~er només considerada com de pujar ab rius rerresc·nta una Com ja he dit aban~. aquesta dl'l \egle XXe\vanwmtruirla dcb
alternativa al fracas de la indus- originalitat di m el comext euro- interpretació-basada en la uti lit- Comt ah. en d Ca rdcncr. i la prou
tria litzad6del vapor. un cope\ va rcu. su bratlla Carrera . ca r l'op- zació de xifres macroeconomi- peculiar del Gui\ -\i \e la conside-
kr evident que el COSI d'aqu esta ció hidraulica succeí al fraca~ del que . nomé disronible~ a ranir ra coma tal-. a profita ntl'aigua de
fo nt e nergetica re ultava molt modelnormal. ésa dir l'angles. de del 1840- tanmatei>. no té en la \cquia de Manre\a (3).
cara. Aquc\1 rcnomen, scgom la difmi ó de la maquina de varor. comptequc va pa~\arcnlc\ pobla- Parlar d'indu,trialiuació amb
tesi rredominan t. dona lloca una L'ucupa ció de les conques dei s cio n ~ de tradició textil. mentre a for c;a hidraulita a Manrcsa exi-
relocalit7ació de la indllstria. so- riu catalam. continua tlicn t, Barcelona s'introdula i difonia la gcix recordar que la ciutat di spo-
bretot a rartir de la decada de s'inicia quan la indústria accepta maquina de varor. 1o pren en )ava de do cur~o\ hid raulics: el
1870, ambla comtitució de le' com inevitable que els costo~ de consideració que a lgu n\ ti' aquest~ del Ca rtle ne r--on hi ha\ ia molins
colonies indu~triab . Aquest plan - producció fo~~in eleva ts i renun- nucli~ també , ·e~ taven indu~tria­ farinn\, papercr~ i polvorer -. i
tejament raneix de prendre en cia a co mpctirdavant la produc- litzant. i dóna a entcndre que el dl·la \equia medieval. que con-
on ideració només la sit u a ció ció estrangera. reservan t-se pero, aquest~ estaven ~USJ)C\OS en un du'ia l'aigua dl·l Llobrcgat des de
barcelonina i la insta l·lació de la temr~ immobil. L'equdi de la in- Bal\ereny lim la ciutat amb fina-
maquina de varor. oblidant que du strialitladó de Man resa desco- lita! basicamcnt agncola, encara
passava a les oma rques cOione- breix una tlinamica molt diferenl que també \a te ni r arlicació e n la
re~ de !'i nt erior amb recursos hi - de la de Barcelona, que \' inicia a rnolineria i en alguncs manufac-
driJUiics i tradi ció thtil. principi~del cgle XIX amb l'ador- tu re' (tint s, adobería, fabrique~
Albert Ca rrera ha estat qui ció de les warerframes i les mule· d'indiane'o, ... ) de' de temp~ re-
millor ha ddcnsat aquc ta per\- Al peu del torrent de jetmics i l 'ú~ intemiu de !'energía mot,, i que obretot acabava es-
pectiva quan va exrlicarl'cvolu- Sant lgnasi es trobaven hidraulica, que ajuda a entendre co lant - e pel torren t de san t
ció de l'a rroritament de !'energía moltes de les primeres el pcrque de lescnlcmic\ intlumi- lgna~i dim el Cardcner. Tanma-
hidraulica a Catalunya en el re- fabriques de Manresa. al . tot i que a la capital del Bage\ teix. a principis del \cglc XIX. tan!
¡ARXJ.) AA8)
ríode 1840-1920 ( 1). Considera aq ue t fcnomen fou prou tarda i en un comen un altre emplac;a-
que la concentració coto nera
ba rcelonina, ba,ada en l'Lis de la
maquina de vapor. es va diluir a
ranir del 1840. quan es va inten -
,¡ fica r el desplac;ament de le!> fa-
briques cap a le co nque~ nuvial\
de ('i nterior tle Ca talunya, cer-
ca nt una ma d'ob ra més barata i
men ys reivindica tiva i, sohretot.
]'energía gratu'ita deis sa lt~ d'ai-
gua.
El procés ha u ría comenc;at ben
aviat a cau~a de l'alt rreu del ca r-
bó pera les maquine de vapor,
que s'havia d'imponar i que. per
manca de rewrn . havia de pagar
un nolis molt cars. L'inici de la
utilització de la tecnología hi -
draulica moderna - ésa di r, de la
turbina- i de la reducci6 de cm-
tosdcl transpon. indu'ida rerl'ex-
tensió de la xarxa ferroviaria. in-
tensifica ríen aquest rrocé s de
rclocalitzadó de la indústria co-

L' EROL 13
ment, les possibHitats energftiM
ques estaven infrautilitzades, de
manera que s'hi van poder a pro M
fitar més salts i edificar varies fa~
briques textils noves -básicament
pera filar-, a més de donar aques*
ta funcionalitat a vells molins,
que finalment van deixar de fun-
cionarcoma tals, en convertir~se,
en la majoria deis casos, en f8bri-
ques cotoneres (4).
Les !ilbriques amb fon;a hi-
dráulica de Manresa, 1801-1860
En l'ocupació de les ribes fluviM
als per les fila tu res cotoneres
manresanes, cal distingir tres fa~
ses. En la primera, del180 l/1802
aliSOS, s' ocuparen quast tots els
punts on era possible obten ir
energia del torrent de sant Ignasi
o Mirable, construint qua si sem-
pre edifici expressament -excep-
te en un casen que es va emprar
un local queja disposava de for-
~a hidr8:ulica-, equipats amb roda
hidráulica on, des de lSOl o
IS02, es van instal·lar les prime-
res waterframes de Catalunya i, el
1807, la primera mulejenny de
Manresa, tot i que aquesta no va
poder funcionar fins acabada la
gueHa del Frances. Van ser set
fábriques, una -fundada el1806-
a la partida de sant Joan del Col!
que aprofitava l'aigua de la se-
quia; tres al mencionat torrent
que comen¡;aren a funcionar en
1801/2, 1803 i 1806, respectiva-
ment, i tres al Cardener, !'edifica-
ció de les quals s'iniciá ell804 í
1806, tal comes pot veure al qua-
dre l i en el mapa.
La primera empresa que va re-
volucionar la filatura del cotó a
Manresa, i prJcticament a Cata M
lunya (5), fou Codina, Dalmau,
Martí i Serrano que !'octubre del
180 l inici.3 les passes per instal·-
lar unes waterframes en dos edifi-
ci a tocar l'un de l'altre en el tor-
rent de santlgnasi -un havia estat
un null d; oli, i l'altra una filatura
de seda-, que vari. adequar pera
aquesta finalitat. Pablo Serrano,
nascut a Brunete (Madrid) i que
havia treballat a la fábrica reial
d' Avila: lo u l'home da u del pro:
jecte ¡)erque era el tecnic, a més
de soci capitalista, que aporta els
coneixements per a implantar
aquest nou sistema de filar (6 ).
Abans de lá guerra del Frances
la demanda de salts o !loes apro-
piats pera edificar una fábrica era
ja tan gran que els socis Dalmau i
14 L'EROL
Codina en cercaren a Viladeca-
valls (Navarcles) en previsió de
fu tu res necessitats (7).
La segona etapa comen~a desM
prés de la con tesa mencionada L
malgrat els importants estralls
que provoca a Manresa, tetes les
fila tu res continuaren sent propi-
etat deis fundadors -tot i que la
composició social d'algunes em-
preses es va alterar- i, enlama-
joria del casos, seguien funcio~
nanten mans deis propietaris deis
edificis, encara que en algun cas
la van Hogar a d'altres. Llavors ja
era molt difícil obtenir noves lo-
calitzacions industrials amb ai-
gua propdel nucli urba. Per aixO,
en part, el projecte draper de la
societat Pau Miralda s'instal·lá
primer a Sallent i, només amb
una grandíssirna despesa i fon;;a
temps, va poder inaugurar una
fábrica a les portes de Manresa
vers el1828 (8). El1832, hi ha-
vía, a Manresa, 12 fabriques amb
for~a hidráulica, sisal Carde11er,
i la resta entre el torrent i Sant
Joan del Coll; l'increment del seu
nombre es devia a dues divisions
de fabriques existents, i a la sepa-
ració d'un soci d'una empresa
que decidí edificar-ne una de prO-
pia (cas de Maurici P]a), així com
també a la conversió d'una d'in-
dianes (l'Argullol) en filatura de
cotó. A més hi hagué algun pro-
jecte que sembla que no es va
portara terme (9}. D'altra banda,
des dell824, el que havia estat el
molí draper edificat per Joan
Arenys a finals del segle XVIll,
torna a posar-se enactiu, ara com
a f<lbrica drapera i també com a
filatura de cotó, tot i que aquesta
activitat es va incorporar només
a partir deis anys 1830 o 1.840
(10).
Ara foren méS nombrosos que
abans els fabricantsque buscaren
un salt d'aigua o un molí en un
altre terme municipal, per poder
convertir-lo en una fabrica de fiM
lar cotó,-o per edificar~ la al costaL
A més de la.sodetat Pau Miralda i
Cia., el 1816 Comellas, Batlles i
Santmartí ho féu a Navarcles
(11 ), JoanHerpiCia.adquiria una
filbrica a Súria el 1S1S, i Ignasi
Herpprimers'associJ.a uns fabri-
.cants de Cardona que tenien una
filatura en aquesta pob1ació, i des-
prés amb illtres socis manresans
en posa una deben irnportant al
Papiol ell834 (12).
Quadre 1. Les primeras fábriques cotoneres de Manresa
NOM
------·
Codina, Da!mau, Marti í Serrano 1801/1802 Torrent de Sant lgnasi
--··------·
Codina, Oalmau, Martí i Serrano 1803
---··----
P!a, Torras i Prat
-----·
Torras, Parera, Balaguer i Cia.
Vilaseca i Sagrista
----------
Cots, So1a, Soler i Coma
---· ----
Joan Bta. Soler
-··--····--·----
FÜnt: ArtíJe\s SOLA: Argua, lndústria i fa/JricantS a ManreSIJ, t15M860, p. 72. 74, 81. 84, 90, 92.
Ouadre 2. Noves lábriques a Manresa entre 1814 i 1844
NOM
- ---
Mauricl P!a
Divisió de Torras, Parara, Balaguer i Cia,
Argullol
Ramon Solá? (projecte)
·---··
divisió de Cots, Soltt, Soler¡ Comas
---''"
Arenys-Batlles
Font: SOLA: A(qua, indúslria .... p. 92, 94,97-98, 127
La tercera fase en l'ocupació de
la riba fluvial perles fila tu res co-
t(meres manresanes s'inicia des-
prés de la guerra Car}jna, dins
l'etapa de la gran expansió coto-
neracatalana de 1840a 1860, ien
un momentpropici per Ja facili-
tat d'importar maquin8:ria d' An-
glaterra, on, el1842, es van supri-
mir les darreres restriccions a la
seva exportació (13 ).
La implantació de nous edifi-
cis fabrils per part d'empresaris
manresans es va fera partir de tres
tipus d'actuadons: a) la construc-
ció de nous edHicis en punts allu-
nyats dins el terme de Manresa;
b) la transformació de vells mo-
lins fariners i papcrers en fabri-
ques, ta'nt en punts prOxims com
allunyats del nucli urba; e) la
construcció de fábriques, o el seu
lloguer, a d'altres termes munici-
pals, com Sant Joan de Vilatorra-
da o Navarcles.
El _ienomen s'havia iniciat ja
després de la guerra del FrancCs
perO ara adquirí una dirnensió
sense precedents, tant pel nomM
bre de casos com perla dimensió
de les fabriques que es van cons-
truir. En aquesta fase en concret,
ell844 una sodetat edifica una
fabrica a les roques de Sant Pau i
dos anys després una altra ho feu
als Comtals (vegeu quadre 3); en
els dos casos foren edificis nous.
Ja.dins la segona meitat del de~
cenni de 1850 es bastiren ducs
ANY INDRET RECURS HIORAUUC
séqUia
Torrent de Sant lgnasi séquia
1804 Sant Joan del Coll sequía
1804 Cardener, als peus de la Seu riu
1804 Cardener, partida deis Comtals nu
1806 Cardener, a!s peus de la Seu riu
1806 Torrent de sant lgnasi séquia
ANY INDRET
1816 Partida de sant Joan
d'En Coll (torrent des. lgnasi)
1817 Riu Cardener
1818 Torrent de sant !gnasi
1818 Torrent de sant lgnasi
1822 Riu Cardener
1844 Torrent de Sant
fabriques a la partida de SantPau
i s'habilitaren pera filatura un
molí paperer a la partida deis
Comtals idos de fariners que ha-
vien estat munidpals (molins del
Pont Vel! i del Salt). En total van
ser 8 fabriques més, a part de les
que FrancescBurés, Oleguer Bor-
rás i Francesc Gallifa ( 14 ), tres fa-
brkants rnanresans, construfren
a Sant Joan de Vilatorrada, ato-
car de Manresa, a la fi de la dCca-
da de 1850 i al principi de la de
1860.
Uns al tres fabricants van lloguar
un edifici fabril de Navardes du-
rant uns anys. Josep Pons i Enrich,
el1851-52, va tenir la fabrica a
Navarcles, després a Sant Joan de
Vilatorrada, i de 1859-62 va tornar
a Hogar una fabrica a Navarcles.
També Josep Balet i Bellever va
instal·lar una filatura de cotó en
una fábrica llegada en aquesta
població, i després va comprar-ne
un tros d'una de Sant Vicen¡; de
Castellet ( I 5 ).
La de Josep Solá, que aviat es
convertida en Sola i Enrich, esta-
va prou allunyada deManresa, de
manera que va ten ir unes carac-
terístiques constructives prou
particulars. Quan el gener de
1851 Sola va vendre a Domingo
Enrich i Brunet la meitat dels
immobles, aquests consistien en
la casa fábrica junto con dos casitas,
oratorio, cocina para los trabaja~
dores, y un pozo todo anexo a aquella
y cerrado ocercado por medio de una
muralla con su correspondient;
puerta ( 16 ). Aquesta característi~
ca ens dóna a entendre com po~
dien néixer algunes colOnies in~
dustrials, tot i que en elcas de Sola
i Enrich mai no es van construir
habitatges per als obrers segons
l'estil de les colOnies.
Una altra particularitat a co~
mentar de les fabriquesques'edi~
ficaren en aquests anys, es que la
societat Valles, Vida! i Sola entre
1854 i 1861 va adquirirtres dife-
rents espais industrials a tocar l'un
de l'altre a l'extrem inferior del
terme municipal. El seu projecte
era importan t. perO no edificaren
cap nova fabrica. En can vi es de-
dicaren a arrendar i comprar els
molins i la fábrica queja hi havia
als Comtals. La sodetat es consti-
tuí comptant que Josep Sola i Aba-
dal aporta va el molí paperer que
dos di es abans havia adquirit al seu
ancle, el reverend Joaquim Aba~
dal que, al seu torn, l'havia com-
pratell847 a la nétade Joan Bta.
Vilaseca ( 17).
A més, eljuliol de 1854 obtin-
gueren en establiment el molí pa-
perer de Ramon Soler id' Asprer,
algunes terres i el dret de l'aigua
pagant una entrada de 1.875lliu-
res i un cens anual de 600. L'any
següent compraren a Soler una
pe<;a deterra que esta va· tocantals
imrnobles queja tenien al Carde-
ner. Per últim, el1861 adquiriren
la fábrica de filardels Comtals deis
Sagrista, que abans havia estat de
Vilaseca i Sagrista (18). Així, cre-
aren el que potser era el principal
complex cotoner de Manresa -en
competencia amb la fabrica
Bertrand, situada dins la ciutat-
que, al principi del segle XX, doná
lloc a la colOnia industrial deis
Comtals, en bastir-hi els habitat-
ges dels obrers. La llunyania de la
fabrica delnucli urba de Manresa,
i potser algun altre factor, va a con~
sellar fer-ho.
Amb la informació aportada
queda dar que la demanda de
espai industrial o d'un empla<;aN
ment, perpartde fabricants man-
resans, pera edificar la fábrica ir-
radia de Manresa cap als nuclis
urbans prOxims des d'una data
moltprimerenca, que s'intensifiN
ca posteriorment. Desdel180l hi
havia una continuada i creixent
ocupa ció deis salts, per tant en el
cas de Manresa no es pot parlar
Quadre 3. Les fabriques de Manresa constrliides en 1840-1864
NOM
í Gal!ifa 1844
Josep Sola i Parramon 1845, aprox. Cardener, pont de Raíadell
Vallés, V1dal i Solá _____:__:.::_:
==.:=::.:..:.::..::__ 1854___:C::ardener, Comtals
Vallés, Vida! i Solá 1854
Maná Batlles
Argemí, i Cia.
Maria Batlles
Gaspar Pla i Antoní Pons
Font: SOL.A:Aigua, indústrifc, p. 135,139, 151,154
d'un retorna l'aigua, després
d'haver~se provat el vapor, se~
gons diuen certs historiadors.
Aquesta demanda local de salts,
amb fabrica o amb sense, coinciN
dí amb la deis fabricants de Bar-
celona que volien estalviar-se la
incomoditat i baixa productivitat
deis vogis i l'alt cost de la fon;a del
vapor. Aquesta doble demanda
acaba per convertir la propietat
d'una fabrica amb energía hi-
draulica en una beneficiosa font
d'ingressos perla via de l'arren~
dament. Per aixO uns quants deis
fabricants pioners manresans es
dedicaren a acaparar o construir
més fabriques pera arrendar-les.
Valgui com exemple la decisió de
Miquel Cots i Enrich que ell868
en va comen<;ar a edificar una a
Sant Vicen<; de Castellet (!9).
En els anys 1860, al terme
municipal de Manresaja no es va
edificar cap fabrica, perque no
quedava lliure cap sal t. Els únics
nous edificis fabrils amb recurs
hidráulic van ser resultat de la
venda delmolífariner del Salt per
la Junta de la Sequia que doná
lloc a les fabriques de Maria Bat-
lles i de Josep Pons i Enrie (20).
Les fabriques més grans de
Manresa, en la segona meitat del
segle XIX, deurien tenir turbina.
La primera que es va instaHar a
Catalunya fou a Sallent, segura~
menta la fabrica de Joan Mas, el
1847. Enels primers anysles tur-
bines s'havien de fer a mida, la
qual cosa era prou inconvenient
perque encaria el producte. El
1858 una empresa catalana va
comen<;ar a fer-ne i en la de cada
de 1860esvadifondreméselseu
ús. El 1864 la fábrica de Solá i
Enrich al Cardener en tenia una
de48HP, la méspotentdel terme,
instal·lada en data desconeguda
perO no massa enrera, cronológiN
camentparlant,ja que quan es va
ANY INDRET
Cardener, roques de Sant Pau
Cardener, Comtals
1859 Cardener, "la Blanca"
1859 Cardener, fB.bríca del Pont vell
1662 Torrent, fflbríca del Salt
1864 Cardener, "la Vermella"
inaugurar el 1847 només tenia
una roda. El 1864, set empreses
cotoneres manresanes disposa~
ven de turbina i al tres tres les te~
nien encomanades (21).
Cap una nova conceptualització
de la industrialitzaciótextil cata-
lana en les seves primeres etapes
El1850, lesfábriquesambmáqui-
na de vapor més graos de Cata~
lunya erenmolt mésgrans que les
que empraven la for<;a hidrZIUli-
ca. En tots dos tipus de filatures
s' utilitzaven les m a teixes máq ui~
nes de filar, mulejennies i water-
framesde nova genera ció, que per
comptes de tenir la quarantena de
fu sos, que coma norma tenienles
primeres delsanys 1800 i decades
següents, en tenien un centenar,
o més (22}. L'única gran diferen-
cia que hi hav1a entre unes i al-
tres fabriques és la distinta capa-
dtatenergetica que generava una
maquina de vapor o un salt d'ai-
gua, molt més gran en el primer
cas. Calia millorar les turbines i
difondre-les perque la fon;a hi-
draulica pogués competir ambla
del vapor. Les millo res tecniques
de les turbines i l'increment de la
se va capadtat gener~dora d' ener~
gia segurament expliquen, entre
altres factors, la construcció de
noves grans fabriques amb ener~
gia hidr3ulica en les conques flu-
vials catalanes en els anys 1860 i
1870, de majors dimensions que
abans. Sobre les característiques
tfcniques de les turbines de les
fabriques catalanes falten da des,
les quals considero indispensa·
bles per entendre 1' evolució de la
industrialització catalana amb
més profunditat que fins ara.
A la vista del cas manresa que
acabo d'exposar, la industríalitza-
ció cotonera catalana, va tenir
almenys una doble din3.mica en
paral·lel, pe! que fa a l'energia
emprada; una que va recórrer al
vapor des delnovembre del1833
i l'altra que va desenvolupar la
fon;a hidraulica des del 18011
1802, amb algun intent anterior
(23).
La primera opció es va donar en
poblacions de la costa, perO sobre-
tal a Barcelona, i la segona a la
Catalunya interior. Una i altra es
van expandir a la vegada, amb
dimensió i ritmes diferents, i no
hi va ha ver una substitució par~
cial, perO important, de la p~ime~
ra perla segona opció, com en
general s'ha aguantat fins ara. No
hi hagué un retorna l'aigua,
malgrat l'elevat cost de l'energia
de la maquina de vapor, sinó una
creixent i majar demanda
d'aquell elernent energetic.
Aquesta continuada ocupació
deis salts d' aigua des del 18011
1802, cada cop més densa, expli-
ca que els de més facil accés i amb
població a la vora, estiguessin ja
ocupats el1860. Donada aques-
ta drcumstancia, les noves fábri·
ques van haver de situar~se en
l'entorn ruraL aua on hi havia un
salt i possibilitat d' accés, i oferir
habitatge als treballadors jaque
els pobles de vegades esta ven
molt lluny, fet que va donar Uoc
a les colOnies industrials.
Notes
(l) CARRERAS, Albert «El aprove-
chamiento de la energía hidráuli-
ca en Cataluña, 1840- 1920. Un
ensayo de interpretación'', Revista
de Historia Económica, any 1, núm.
2, 1983. Veure també <<Cataluña,
primera región industrial de Espa-
ña''· a Jordi NADAL; Albert CA-
RRERAS (dirs. ), Pautas regionales de
la industrialización española (siglos
XIX y XX), ArieL Barcelona, 1990,
p. 271.
(2) (<Elaprovechamientode la energía
... H, p, 56,61 Í 62.
(3) SERRA, Rosa: ColOnies ti?xtilsde Ca-
talunya. Fundació Caixa de Man-
resa i Anglc EditoriaL Manresa,
2001, p. 299. Jordi CLÚA: Proces·
sos hidriwlics i aplicació de la legisla·
ció pel foment de la poblaci6 rural a les
colónies industrials. Els llibres de la
Fromera, Barcelona, 2001.
(4) SOLA, Angels: Aigua, indústria i
fabricants a Manresa, 1759-1860,
Centre d'Estuclis del Bages, Man-
resa, 2004.
(5) Aülotdurantunsanysesvaapli-
car la fon;a hidr3ulica a una filatu-
ra. Vegeu al respeaed'última nota.
(6) FERRER, Lloren¡;: "Les prime res
f'Jbriques i els primers fabricanrs
L'EROL 15
 a la Catalunya Central", a Albert
CARRERAS, Pcrc PASCUAL,
REHER, David i SUDRIA, Caries:
La industrialització í el desenvolupa-
ment econOmic d' Espanya. Edicions
de la Vniversitat de Barcelona,
Cof.!ecció Homenatges," núm 17
(Homenantge a Jordi Nada!),
Barcelona, 1999, p. 1047-1048.
SOLA: Aigua, indústria ... , p. 72-
76. Sobre Serrano, vegeu p. 180-
184. La histOria de la primera fa-
brica de filar cotó amb forc;a
hidr3ulica a Manresa a Angels
SOLA: "El carrer Cantaren i el
naixement de la indústria cota-
n era de Manresa al principi del
segle XIX", Dovella, núm. 82, hi-
vern 2003, p. 7-12.
7 SOLA:Aigua,indústria ... , p. 76. L'11
de desembre de 1806 van obtenir
en establiment un terreny.
8 SOLA: Aigua, indústria .. , p. 114-
120,
9 Ibídem, p. 92, 94, 97-98 i 127.
1O Maria Batlles i Dalrnau, propietari
per herencia d'una de les f8briques
que va tenir Codina, Dalrnau,
Martí i Serrano fins que es va dis-
soldre el1806, va adquirir ambla
seva mare la f3brica Arenys. El
1844 hí tenia contínues i mule-
jenniesper a filar cotó. soLA: Aigua,
indústria ... , p. 201 i 133.
ll SARRETi ARBÓS, Joaquim: HistO-
ria de la indústria, del comer( i dels
gremis de Manresa, Impremta i en-
quadernacions de Sant Josep,
Manresa, 1923, p. 202. Lloren¡;
FERRER: Els orígens de la industria·
lització a la Catalunya Central, Rafael
Da1mau Editor, Barcelona, 1986,
p. 64; L Les filbriques de riu de
Navarcles, Centre d'Estudis del
Bages, Manresa, 1994, p. 19-24.
!2 SOLA, Angcls: "Els Herp de Man-
resa, una saga de negociants i fa-
bricants en els orígens de la Cata-
lunya industrial (1800-1859)",
Estudis HistOries i Documents deis Ar-
xius de Protocols, núm. XXJl, Coz.Jegi
de notaris de Catalunya, Barcelona,
2004, p, 270-283,
13 James THOMSON, Els orígens de la
industrialitzadó a Catalunya. El cotó
a Barcelona, 1728-1832, Edidons 62,
Barcelona, 1994, p. 375.
14 FrancescCOMAS i CLOSAS: <<Sant
Joan de Vilatorrada )) , a Lloren e;
FERRER (coord.), HistOria de les
comarques de Catalunya. Bages, II,
EdicionsParcir, Manresa, 1988, p.
394-395,
!5 SOLA: "Els Herp,,", p. 296-297; i
Raquel MARTiN í aJtres: "Sam
Vicenc;:de Castellet, un model de in-
dustrialització sobrada (1850-
1936} ",aLloren~FERRER (coord.):
HistOria de les comarques... , II, p. 438.
l. 6 Arxíu HistOrie de la Ciutat de Man-
resa (AHCM), notari Josep Man·
drés, 1851, f. 12.
17 AHCM; Idem, f. 681. En aquesta
propietat hi havia integrar un ter-
reny que A badal compra a Ramon
Soler id' Asprer, també el1847.
18 AHCM; norari Francesc d'A. Mas,
1854, TI, f. 889. Arxiu HistOrie de
Protocols de Barcelona (AHPB)
notari BurgueroL 1855, f. 94.
AHCM. notariMari3 Mas, 1861, f.
303,
I9SOLÁ:Aigua, indtistria ... p.I65i 194.
20 Ibídem, p. 164.
2libídem, p. 165·166. S'ha dirque la
primera turbina s'instal·l3 a la fa-
brica Qucr, perO a la llista de fabri-
ques amb for¡;a hidr.3ulica de
mitjan segle XIX no consta cap
empresa ambaquesta denomina~
ció; podría tractar-se de la de Mas,
perquC scmbla que Quer n'era
soci.
22 SOLA: Aigua, indústria ... , p. 105.
23 THOMSON, James, ha documen-
tat l'aplicació de l'energia hidra u~
lica a Olot pera accionar una ma-
quina de filar en els anys l 790,
perO a causa de la Guerra Gran va
ser traslladada a Barcelona i se li
aplid la fon;a animal. "Olot, Bar-
celona and Á vil a and the introduc-
tion of the Arkwright technology
to Catalonia", Revista de Historia
EconOmica, núm. 2, (any XXI. pri·
mavera-estiu, 2003}.
Ángels Sola Parera

No accepti imitacions, gaudeixi de l'auténtic.

Entri a 110®®00 de la ma de (?EM~

fotocopiadores • registradores • servei tecnic

material d' oficina • copisteria • informatica • tpv

Distribu'idor oficial:
EM ICU©®OO
lmage Communication
El millor equip per a la seva empresa
Avda.Bases de manresa, 49 • 08240 Manresa
Tel. 93 874 37 05 • Fax. 93 873 68 39
e·mail:remsasl@remsa.com • www.remsasl.com

16 L'EROL
UN TROS DE PAÍS
ARA FA 150 ANYS
Les colonies industrials i el
projecte social paternalista
La qüestió de les colünies indus~
trials a Catalunya segueix sent
encara un tema polCmic per la
historiografia catalana, entre els
partidaris de l'explicadó energC-
tica i els de la social, els quals ac-
cepten coma valida l'explicació
energCtica pel que fa a la localit-
zació. En bona part el debat no
esta tancat perque l' enfocament
que s'ha donat a la qüestió no ha
exhaurit fins les últimes possibi-
litats els dos grans instruments
d'analisis d'historiadors i geó-
grafs, el temps i 1' espai. A més
tampoc no s'han separar deguda-
ment les peces del trencaclosques
que constitueix el fenomen colO-
nies industrials. En aquest sentit
abans de desenvolupar la meva
tesi voldria fer algunes conside-
racions prCvies que ajudaran a
entendre la present explicació.
En primer lloc no és elmateix una
fabrica de riu que una colOnia
industriaL En segon llocla erono-
logia de f.1briques de riu i colOni-
es, encara que coinciden ten part,
és diferent. En tercer !loe les se-
ves característiques són diferents
segons la seva localitzaciósiguien
el Uobregat o en el Ter, o en un
altre indret geografic. 1 en últirn
lloc, és difícil emendre la qüestió
de les colOnies industrials, sense
entrar en l'an.1lisi dels conflictes
de treball ala Muntanya, quan les
formulacions teOriques sobre les
coiOnies industrialsles presenten
com la solució a la qüestió sociaL
En primer terrne, cal fer una
disrinció molt important entre
colOnies industrials i fabriques de
riu. No rotes les f.1briques de riu
desenvoluparen un poble indus-
trial amb els seus serveis. Com
han fet palCs les últimes investi-
gacions d' Angels Sola existia una
tradició fabril textil basada en
I'energia hidr.1ulica, que cal re-
rnuntar en ei temps a principis de
CARLES ENRECH
segle XIX (I ). Una tradició téxtil
que es basa va en la f.1brica de riu,
acompanyada o no de cases pels
obrers, en el cas de les indústries
localitzades fora deis nuclis ur-
bans. Hi ha diversos exemples de
fabriques de riu anteriors a les
l!eis de colónies de I 866 i 1868
com can Bros (I834), la Bauma
(1861 ), Monegal ( 1858) oMalars
de Gurb (1842) que constru!ren
habitacions per als obrers de la
seva fabrica. PerO cap d'aquestes
fabriques de riu va ser abans de la
década de 1870 una colonia in-
dustrial amb una política o pro~
jecte paternalista sociaL
Les habitacions i els barris fa-
brils de mitjan segle XIX responi-
en a la necessitat d'hostatjar la m a
d'obra en les fabriques més allu-
nyades de les poblacions. No fou
fins l'aprovació de la llei d'aigües
de 1866 iles de colónies de 1866
i 1868 que_s'obri el camíperque
les habitacions de les fabriques
esdevinguessin part d'un conjunt
urbanístic necessari per 1' obten-
ció de l'estatutjurídic de colOnia
i els beneficis fiscals i legals inhe-
rents (2). Ésa partir d'aquest
momcnt amb una legisla ció favo-
rable als interessos deis fabri-
cants, coincidint ambla millora
tecnológica que va suposar la tur~
bina hidr3ulica, que comen<;a la
cursa per ampliareis salts d' aigua
o fer-se ambla concessió de nous
aprofitaments hidr3ulics. Entre
1871 i 1885 es va produiruna pri-
mera gran onada d'expansió fa-
bril perles ribes del Ter i el Llobre-
gat, que es localitza en la partmés
alta deis respectius cursos fluvi-
als, principalment a la Vall del Ges
al Ter, alBaixBerguedá al Llobre-
gat, perO tarnbé al Cardener, aflu-
ent del Llobregat. Fou durant el
període 1871-1885 que es funda-
ren algunes de les colOnies indus·
trials més importants: Viladomiu
Ve// (1871), L'Amet/la de Mero/a
(1874), colónia Burés (I874), La
Barriada del Puig de la futura coló-
nía Sedó (I875), colónia Borras
(I876), ViladomiuNou ( I880), cal
Pons (1880) en el Llobregat; la
colónia Paláde Torroella ( 1877) en
el Cardener; colOnia Matabosch
( 1875), colónia Códo/-dret ( 1872?),
colOnia Baurier ( 1878}, colOnia
Vi/a-seca (]880) i La Mambla
d'Orís (1881) en el Ter (3).
Durant aquesta primera etapa
les fabriques de riu que sol--
licitaren l' estatutjurídic de colO-
nia industrial desenvoluparen
prfviament un conjunt urbanís-
tic, que en la majoria dels casos
fou fruit d'un procés progressiu
d'ampliació. Ara bé, foren molt
poques les colOnies que obtin-
gueren l' estatut jurídic de colOnia
industrial, Jordi Clua n'ha comp-
tat 17, i algunes d'elles només es
beneficiaren parcialrnent dels
seus avantatges (4). Els beneficis
fiscals de la llei de coiOnies de
1868, que permetien per un perí-
ode entre 10 i 25 anys, deixar de
pagar contribució territorial i in-
dustrial, i als obrers residents en la
colOnia beneficiar-se de l'exemp-
ció de l'impost de consums i lliu-
rar-se del servei militar (5 ), foren
una font permanent de conflictes
ambelsmunicipis, obligats a assu-
mir les quotes de les quals s'exi-
rnia les colOnies (6). La pro va que
els avantatges fiscals no eren una
propina menyspreable ésque fins
i tot alguns fabricants del Pla deu-
rien demanar l'estatut, apart
d'Eusebi Gücll, almenys tenim
notícia que Josep Quadras el va
demanar perla seva filatura de
llana d'estarn moguda a vapor a
la riba del riu Ripoll, a tocar de
Sabadell (7).
En aquest sentit, si els baixos
costos energftics de !'alternativa
hidra ulica expliquen per si sola la
localització fabril a peu de riu, la
petició del' estatut de colOnia in-
dustrial i els seus beneficis fiscals
explica en part el desenvolupa-
ment d'un conjunt o projecte
urbanístic. PerO com ha posat de
relleu Jordi Clua cls abusos a que
va donar !loe la llei de colOnies
agrícoles de I 868 perpartdels in-
dustrials rextils catalans, i la for-
ta oposldó municipal a algunes
d'aquestes rebaixes fiscals, varen
ferquCapartirde l885laconces~
sió deis privilegis fiscals hagués de
ser autoritzada expressament pel
Ministeri d'Hisenda, i que final-
ment el govern suspengués
aquests privilegis en la llei de pres-
supostos de !892 (8). Així dones,
a partir de 1892 perquCesmer¡;ar
recursos econOmks en un projecte
urbanístic que no havia de servir
per de manar l' estatut jurídic de
colOnia industrial?
La conflictivitat laboral de la
decada de 1880
La localització geografica de la
majoria de les fabriques que ob-
tingueren l'estatur de colOnia in-
dustrial, en dues zones amb es-
cassa tradidó industrial anterior
com el Baix Bergueda i la Vall del
Ges, va fer necessari reclutar una
alta proporció de ma d'obra forasM
tera a la comarca, en especial a
l' Alt Llobregat. La colOnia obrera
entesa, no coma conjunt urba-
nístic per obtenir l' estatut de co-
lOnia, sinó com a projecte social
paternalista era la condició im-
prescindible tant per poder allu-
nyar els obrers qua lificats del sin-
dicatcom perpoderrecórrer ama
d'obra poc qualifícada. Els con-
flictes perla manera com s'orga-
nitzava el treballa peu de f.1bri-
ca, l'acomiadament d'associats i
la recerca de ma d'obra d'árees
rurals sense tradició fabril esde-
vé una constant en aquests anys.
L'EROL 17
 Durant la decada de 1880 eh
conflictt·~ laborab ~ovin t ejaren a
la Muntanya catala na, coin cid int
ambla reorga nit;ació del sindica t
textil de le~ Tres Clases Vapor vers
1881. En el Ter, a l ' e~tiu de 1881
e~clata una vaga a la fabrica
Marabosclt de Camprodon moti -
vada pl'r l'acom iauament d ' a~~o­
ciat~. duralll la qual el boicot
obrl'r va obligar el fabrica lll a cer-
care)quirol'a Almeria . Un intent
dedome~ticar l a ma d 'ohra que va
anar acompa n yat de la propo~ t a
d' una cooperat iva ob rera en la
qua 1\ería el provc'ldor comercia 1
(9 ).Eima n; ue 1881 el s ob re r~de
la fabri c a Bosch Ge rm ans de
Roda,lutura coli'lnia Cl>dol-dret.
surte n gunnyadors d ' una vaga
que dura més de tre' me s o~ ( 10).
La tardnr de 1881 un inciden t en
la fab rica de Fath, Vehil i Cia. Els
Peh/15, a Orí.,, deriva en una vaga
contra l' ncomiadament d ' a~~ oci ­
at~ . que s'arros<,ega duran t 6me-
~m ( 1 1). El gener de 1885 en la
coli'mia la Corominn de Toreii(J el
fab r icant intenta apar tar e ls
obrcrsde l'associa ci<Í lnrmant un
Montepío o germanuat. De nou
el1886es torna a intentarformar
la gcrmanúat. moti u pe! qua! pri-
mer !oren acomiadat ~ els comis-
~ionat' del ~i nd icat i altre~ obrer~
a~~ociat~ ( 12).
En el Llobregat a princiris de
l ' e~ tiu de 1881 eb obrer<. de en/
Casa) de Puig- reig, fabrica de Cla-
r~r . Pla i Cia ~ostingueren i gua-
n ya ren u na lla rga vaga dt· 16 \el -
mane<, amh el \uport economic
deis obrcrs d'a lt res localitats, con-
tra un inten t de t reballar a l'an-
glc.,a, é' a di r que cada o hrcr por-
té~ dobit' lllllllero de maquillt'\
( 1 3 ) . El novembre de 188 1 eh
obrer~ a ssocia 1s de cal t\lerre, fa bri-
ca Abina , de Gironella, ~m t in ­
gueren i guanyaren ambe l su ron
eco n(>mic de les classes mitjane~
de Gironell a . una vaga contra eb
abu~m que e~ produ'ien en la la-
brica ( 14 ). L'hivern de 1882 e ~ ­
clata u na vaga de 1O \el manes a
les fabrique~ deh Ce muut~ Dalmau
i To /rade la Bauma.motivada per
la la rilad(' pr eu~ de la m a cl 'obra.
a rreglada ~atbfart (Jriamen tentre
uhrcr\ i labricant ( 15 ). De~ de fi-
nal' de 1881 el, ohrer\ de cal Prns
de Puig- rL·ig e~taven a s ~oc i at ~.
me nt re e l fit b ri cant p reparava
una germandat rer combatre la
\ocieta t ( 16 ), que ~ · implantara
18 L' EROL
Treballadors de Viladomiu
Vell en una fotografía
de finals del s. XIX
!AAXIU FAMILIA VILADOMIU!CAL MARCALI
uns me~os de~pré~ de la rrimave-
ra de 1882, momcnt en qui· es de-
clarara un con fli cte per la tarila de
rrcus i la jornada de t r<' ball( 17) o
El 1883 eb ob re r~ d e ca 1 Po m .
associats d 'amagat, torna ran a fer
vaga con t ra un al t re inten t d'in-
trodu irelt reball a l'angba ( J 8 ).
La qliestió termina ra de lo rma
desfavorable ab obrero;, el fabr i-
can! deixa de reconeixer l ' a~~oci­
ació i de~ra t x a eb vaguistes ( 19).
Des de mi tjan de la primavera
de 1883 elwb re rsa\~tJCiat<,dc les
fabriques Oalmau i To/ra de Ln
B1111111a sostingu eren una !larga
vaga de ~i~ me~o s contra elt reball
a l'anglcsa en les nove~ maquines
~el factine~ de 1.000 fu~os, que
a on seguiren gua n yar (20). A fi -
nals de 1 885~craA nt oniSedóqu i
la ci la ~cva prop o~ta de treballa
1' anglesa. aprolitant u na a 1u rada
tecn ica per reparar les turbine~ i
les trammbsiom de l'ant iga ~ala
de teJe r~. La rcspo~ta obrera fou
unu vaga cont ra el t reball a l'an-
gle sa que du rara fim el JO d e
man; dc 1886, un s tre'\ me\OS. Fi-
nalmen t Sedó cedira davant la
necessitat de reprendre la fe ina . i
acccptara seguir treballant sota
l'ant iga organització d e l trcball
d 'acord amb noves tarifes salarí -
ais una mica inleriors (2 1).
El juny de 1885 en la fabrica
Come/la.' de Casse rrc ~ el fabricant
rer le r 1ront a u na vaga d eis
obre rs assncia ts re! com rl imellt
de la tarifa reclu ta algum esqu i-
rol ~ illllb fal~c~ promcses a
Ca~ t ellten;o l (22). Aq ue st recurs
ama cl'obra d 'origen rura l ~en~e
tra di ciú ~ indi cal l ou forc;a habitu-
al. A la colünia Sed<Í durant el s
primer\ anys 1870 ilfribaren va-
ríes famílic~ page~c s del poblc de
Cogul (Garrigues) p rop de Lleida ,
i una alt ra del poblc vcí d ' Albagés,
ambla rromesa d 'un habitatge en
la primcrenca colonia o Ba rriada
del Puig (23 ). Es tractava de con
tractar cls meny~ possible ~
d 'obrers associat~. rc~idents a les
vil e~ ve'ines d ' Oiesa i Esparregue-
ra . eb quab entre 1870 i 1874
protagoni t7aren di verses vague\,
en u na de le~ q uals arribaren fim
i tot a ~egrc~tar el fabrica m . que
va pcrdre el control de la fabrica
allla rgde 1873 (24) .
En el ca' de la colónia Burés el
carrcr lormat perle~ primere~
habitacions va rebre el nom de
Fon t d'Ascó donat !'origen dei s
seus rrimer~ ocu pant' (25) . A
mé~ e m re 1877 i 1900 comen~¡a­
ren a arribar lamílies de lo ra de
Cata lunya a Castdl bell i el Vilar,
gai rcbé 101~ a ragonc~os , de pobla-
cions de la provínciil d 'O,ca, de
les arces agríco l e~ i deprimides
deb Monegro~ pcri'l tamhé de la
Franja (26) .
La rractica de recl utar ma
d'obra ru ral fou am plament sc-
gu ida en le~ coli'mies de 1' A lt Un-
brega t. Le s inve~tigacion~ dt·
Lloren<; Fcrrer pcrrneten afirmar
que en la majoria d'aquestes co -
li'mies predomina va lama d 'obra
d'o rigcn rural(27). Aquesta dad¿¡
era lo rc;a significa tiva perquan lcs
lamílies de ca mrerob nouvinguts
a les arces urbanes havien d'es-
perargeneralment una genera ció
pcr accedir a ocupacions indu stri -
a ls (28 1. No tote) les colonies de
1' All Llobregat presen t a ven
a que 1 predomini dt'l~ obrer~ ori -
gina rb de poblarions ru rals. peri'>
~í la majoria que tot hom té a 1ca p
com a model cla s ~i c de coli'm ia
indu~ t rial i que am é~ gaudiren de
l ' e~tatu t de c olc'Jnia com Vi -
ladomiu. Po n ~ o Ametlla de
Merola . Ah re\ colü nies indu~tri­
a l\ de 1' Alt Llohregat de dimcmi-
CJil\ mé~ rcdu'l des pre\t' nten p m -
porciom de ma d' obra d' o rigcn
rural menor~ . com cal Prat que e l
1905 tenia u n 37 % d' o rigen ru -
ral o ca l Mancnt un 24 ,4 %. El
patr6 d'una ma d 'obra major-
ment rural de les gram coli'mie\
de I' Ait Llobrega t també lou \l'-
g u it perla colc'!nia Güell (29 ). En
canvi si 5' observa ]' origen di.' la
població en labriques de riu que
numés con~ t ru 'lrcn habitaciom.
com Mangandl o Bellvehí a l riu
C alde r~. la proporció é, molt pe-
tita. Aix í el 1904 Manganell n o -
més tenia un 12,5 % de ma d 'obra
amb origen rural i Bell\'ehí un
20 % (30) .
En genera l eh ob rer~ de le s co-
li'mie~ de I'Alt Llobregat , prove -
nicn de les comarque5 propere'
com el Bagcs i el Solsones o del
mateix Bergueda. i en ds a n y\ de
tomban t de segle XIX molt rara-
ment del mateix municipi . En
aque\1 ~enti t s ' ob~erva una mar-
cad a tendencia al tancamcnt de
le~ col<'mies respecte l' exlerior.
Les habitacion\ i eb ~nveh d'al -
gune\ col(mie~ havil·n ele \ervir
COill factor de fi xaciú de IJ ma
d 'ohra, per(> tambl' d 'a'J !Iament
resrecte les pohla cions de les ro-
dalies, o n havia auuat fins el1890
el \indicat de les Tres Clases dt' \'n-
por. Lloren e; Ferrer plan teja lil re -
lati va alta rotati6 o mobilitat deh
obrers de le~ col(lllies de f' Alt Llo-
bregat. Segom el pad ró de 1924
la proporciú d ·obrcr~ queja re~ i ­
dien abans de 190'5 en a l g un e~
colbnie' de 1' Alt Llnbregat era
móaviat baixa: Prat40.4 %, Po m
28 , 1'Yo, Amctlla 56, 5 %, Vida!
39 %, Mancnt 26 .8 %. Molt'>
ubrcr' prderien marxar i husla r
alt re\ u pon unitah. Aque\ta rota-
ció t·ra molt mé' gran enJc, cnJ ()-
nies que tenit·n pot de,en vol upat
el conjunt urllaní ~ tic El 1920 a
Sant Es teve de Bill~arcny l'l
73,8 °h, del<, nbrer\ hil via arribill
en eb últim~ lOan)'' · a la Rabeia
de Bal ~aren y el46'\,, i a la coló-
nía Galobard de NavJrt les d 86,7
%. en els últim~ 5 any~ (31 ). Per
tan t. que hauria pas,a t a lc~coló­
n ies de I'Ait Llobregat ~eme
l'adopci6drl paternalismesocia l?
En to t\ eb conflictes de la de-
cada tic 1880 ,·endevina que el
sindical de le ~ TCV actu ava amb
llibenat a l poble. mentre que a la
colo n ia e ls fabri ants intentaven
pertots cls mitjans que els obrer
no s'associe) in per pode r portar
a te rme ca n vi en l'o rganitzaci6
del tre ball, com cl tre ba ll a l'a n-
gle a. Vers 1886 la confl ictivitat a
la M untan ya baixa e n siblem ent
pe rquc les Tres Clases de Vaportin-
gucrcn una nova prioritat que era
fer fron t a la crisi de treba ll de les
arces urbane 011 dominaven els
establiments a vapor, els qua l e
trobaven en una si tuaci6 crítica
tant perla competencia de l ~ fabri-
can!) de la Muntanya com perla
necessitat de reformar una maqui-
naria ob oleta i una o rganit1aci6
del treball forc;a arte ana l (32).
El 1886 le TCV pactaven un
acord amb cls fabri can ts del Pla
pera con egui r una u niformitza-
ci6 de la j ornada i elssa laris a rre u
de Ca talu n ya pe r posar tots els
fabri ca nt~ e n igua lt at de condici-
on (33 ). Aquestpacte,q ueana-
va contra el s avan tatges que
tenien els fabri ca nt s de La Mun-
tanya, aviat fou paper mullat
quan el fabricants del Pla co-
menc;an:n a assaja r reforme\ del
treba ll. com la in troducci6 de la
maquina continua de filar. Da-
van! la forta opo ici6 obrera al
treballa l'ang lesa e ls fabriGmts
del Pla optaren per tancar fabri-
ques o bé per int roduir eb úl tims
avell(;oscn ma q uinaria. especial -
menten la filatura , procé\ o n eb
costos energet i c~ represent aven
una proporció més alta del\ co -
to tota ls.
En aque~t ~ent it , é\ forc;a repre-
sentativa la reforma de maquina -
ria de 1888 de la primt•ra societat
anónima cotonera. Lt! Espmia In -
dustrial. A nivdl motriu la refor-
ma va comi,ti r ~:n comprar due'
gram maquinC\ nove\ dt: \a por.
mé~ eficit:nts i q u e requerien
menys per\ona l i manteniment
que l'e tol a nt erior de 7 maqui-
nes. forc;a amigues. D'aquesta
m anera es volia red u ir la di !eren-
cia de costos energetics amb les
fa briques de riu . Es va com prar
nova maquinaria de filatura i es
van ub titui r totes les velles sel-
factine per contínues d 'ane lla. i
==== DÍfl ====
StiiiiU COIIpltiU
Lunu á Vlernu lnclu!>lve
:, nul\ana .t i tarJe.
\len n 34\ mtnula..9. 1 JS t.c 1 " !~) mto1Ula'
pira •lmuet.tO. cvmfJA ,. rmru~n~
l~ar
P .r IUI ~ ~~"
!libado
:, maftana ' li· tl \lrJe
\h:n ~ 311 mm u !.l.~ almucuj1
Stmana dt uno ó mds dln tullvos
[)e un dfa fullvo
!\ maflana i 7 urdt
'''""~ 3t1 MIMU\U:). ) h• 1 V :.11 m1MUI•J\
J'l1"1 •lmuerz J, o•m\Ja v mcnrnJa
l.a )<•rnoJ. ..:1.;.1..:.:;h<;;'"::.;.•_ _ __
IJ. lj :¡ dt.-.
[)e do!> dfu futlvo!>
lr;uala d·.a~ Jc tum.lól " P'"' "-"'
== ~OCHC ==
Lunu á Vlernu inclu!>lve
i tard~o: ' !\ maftana
\f~ns J~ru~~o de 1'30 h o '""J.¡ nc.oc.h~o:
!:libado
1> oanl, • 11 no..h•
.M mM dcse~nso dt liH m•nut•rJ
Pur !)C.mana
Horaris de treball de
la fabri ca de la colónia
de cal Riera, a Puig- reig.
1ARXlJ R SERRA!
es va reformar i renovar la maqu i-
naria de preparació i t eixit~. amb
e ) ~ CO il \L'gÜCnt\ e\ta)Vi\ de m a
d 'obra i ma n tenimL'nt. L'altcrna-
tiva a aque\ta rl'lorma, propo~a­
da per alguns pet it s accion i ~te~.
ha\ ia estat t ra, ll adar les scccio n ~
de fi lats i tei»i t\ a la Mun tanya,
llogar un \a h d' aigua i aprofitar eb
menors CO'>to'> energ(·tic~. i labo-
rals. que e\ calcula ven en un 25 %
in ferior . mentre e\ mantenía la
ecció d' e\tampat\ a Sants. i es
llogava la re\ ta de la fabrica a ter-
cers(34) .
Les vagues de Manresa
i el Llobregat de 1890.
En aque~t marc de Lri\i fabr il i
reforme\ del m·ball a l Pla , le' Tre\
Clas'>e'> de Va por tornaren a in -
te ntar revifar l'a'>'>OCiació obrera
a la Mun tanya d gem·r de 1889,
mitjanc;ant una gira dd <,eu diri-
gent, Antoni Sag ués, pels cen tre<,
• 'J " 15 m•nut.-.
tornaJ• 11 hora., -t.:. m•nulta
...,.1;;....,.-.;_•- - - -
CUIII'IJ Jto ..!e traNJG
I U h,1ru
• ~•) m•nut~ ~ h "'U :Jill m "ut<lll
'2 hc)tb 30 m1nUCOI
fabrils del districte de Manre,a :
Caste llgalí. Sallen!, Baharen) i
Puig-reig, i Ripoll , dd Di~trictL' dL·
Manlleu (35 ). La reorgani11acio
societa ria fou el pas preví a l'e\-
clat de les vague de Manre~a lil'
1890. El 24 de marc; e sclata una
vaga a la fabri ca l'imrá de Ma-
nresa en demanda d'una nma
tarifa de prem de la m a d'obra. Eh
fabricants coalillats re~pnngue­
ren amb un loca u t. La Fcderaci<'>
de les Tres Classes de Vapor va re\ -
po nd re ambla vaga de solidaritat
el dia 27. Al dia \egüent l' at ur
s' h avia estes a la majoria d d ~
principa ls centres fabrib de Ca ta-
lunya. El dia 30 la vaga dnolida-
rita t limitada als associat\ de le~
TCV va a nar de baixa. Mentre\-
tant a Manrcsa el governador ci-
vi l va aconseguir un prin<.ipi
d'acord entre fabricant\ i obrcr\.
que no fou definitiu fins t•l 12 dt•
maig. Era la primera vaga tk
Manrc~a de 1890, en la qua) cJ,
obrer~ acomcguiren l'aprovació
d 'una nova tarifa. que rcdu"ia la
jornada i millnrava el\ \a lari\ .
A principis de juny de 1890.
aprofit ant )'arribada al pmkrdeh
conservador,, la novella A\\()( i-
a ció de fabricanb de 1' Ah Llobrc -
gat va detlarar un locaut pa t ronal
al·legantuna cri'>i en la demanda
de thtils. E~ tractava clarament
d'una provocació des ti nada a
de~organit7ar la ~ocieta t a 1' Ah
Llobregat. L'esta t de cose e va
manten ir fin\ primer'> dejuliol. El
12 de julio) a Manre~a s'acomia-
daren molt~delscomi'> ionatsd~:
fabrica de la ~oci cta t obrera amb
la con\L'güen t agitaci6. El dilluns
14 torna a C)clatar la vaga a Man-
re\a en \Olida rita t amb els acomi-
a da ts. La poblacióaviat va fercau -
sa comuna a mb eb obrer . El 17
e~ declararen en vaga tots els
obrers de Manre5a. i aquella set-
mana eb g remis i eb botigucr se
\olidaril/aren amb e ls vagu istes
tancant establimcn t s i recol-
kctant queviures per als a turat~.
El dia 22 declararen la vaga de
\Oiidaritateh obrer~ cotoners de
Barcelona. el 24 \ 'afegiren els
obrcr\ del Pla de Barcelona, el li-
toral i la comarca de Manresa. El
dia 25 \ocia li\tc\ i a narquistes
s'afcgiren al moviment i declarar
la vaga general. Dava ntla violen -
ta reprc\\i<Í exercida pel govern
wnwrvador. el 3 1 de julio) la
\ aga \a finalillar a tot Cata lunya.
dc<,pré\ que eb dirigents ob rer~
dL'lidhsin atura r-la davant l'as-
pecte que prenien el esdeveni-
111l'nl\ ( 36). La majoria de comb-
'ionat\ obrt'r\ de Manresa i la
~~:va u1mar<.a !oren acomiadat'>.
P<:r(l la reprn\iÚ fou e\pecial-
ment nuel a I'Ait Llobrega t; fim
L'l 19 <.l'ago\t. mL;\ de trc\ mesos
dl'\pre\, no e\ tornaren a obrir les
fabrique~. amb la prote cció de
piquet\ lon;a nomhrosos de la
g ua rdi a rivil a cada fabrica o co-
li>nia. La derrota wmporta una
\t'rie d' acomiadaments en massa
dura nt l'agmt a Puig-reig. Giro-
nd la i Ca\\erre\, i la de~organit ­
latiú 'indiral. En tota l uns 600
acomiadats que t''> repartiren de la
\L'gucnt manera: un\ 80 ob rcr~ .
qua\i 101' pare~ de familia , a la
mli"mi,l Vi ladomiu; u m 150 obrers
a la wli"mia Pon,; 40 famílies. tlll\
200 obrer' a 1' Ametlla de Mero la;
un' 40 obrer'> al Gui>.a ró, fabri ca
Com ella\ de Ca\\erres. També
' 'atomiada un nombre d 'obrer~
indetermina t a le~ fabriques de cal
Metre de Girone lla . Ametlla de
Ca\\erre\ (fabrica Monegal) , i ca l
Ca\a\ <.k Puig-reig. A cal Pon~ a
mé\ C\' a lt·r una 'L'gona esporga
d'obr<.'r' alllll'\ d 'ouubre (37) .
L EROL 19

Peril quin era el rerelon de les
vague.,tll'Manll''ade t890?U na
primera re\pO\Iél pertcuament
correcta \eria mribuir la \'aga a la
dden \a d'u na tarifa thgna . Lata-
rifa dt• Manrt'\a pactada el 1890
lixél\ a la jornadcl de 68 hnre~ pel
rorn diurn i de 50 pl'l nocturn ,
qu an en I' Aita i\ l untan)a ere n
habltuah le\ JOrnilde., dt• mé~ de
72 ho1e'>, i a llll''> une'> molt bone\
remuneracion\, unil mita per
\Obre del que e' pi! gil\ a ranr al PI a
de 8Jru~lona com ill Te1, q uan la
norma al Llob1ega t eren \alari~
un25 °h inftorior\. Era d ar que un
acord d 'aq ue'> l tipu., ana\a en
co ntra dl'l\ lab1 itant\ tkl Llobre-
ga t. A mé\ la nova tarila també
limita va la llibenat d ' emprc ~a
del \ labricanl\ per organil!Jr el
treball, jaq ue fi\ J \ a d nombre de
maqui m '\ en li! preparació de fi-
latura i t·n l'lti\\a tge. De nou a flo-
rava l'o pm ido obrera altreball a
l'i!nglnil. Gl\ all tk bi!t illla del
conflillt' entrt'lcllllltura deltre-
ball d'o fi ci i la llibena t d'empre-
\a a finahdnq:lc XIX . Fn a que\1
\l'n tit la fonnaciúdclmodel fabril
de col!mia indu '>t rial.t'llle\ton a
projt'l"te \Olial patcrnalhta . lou
un a dt· le\ wn.,t·qüemic~ de k'>
vague\ de Manrt">a.
L'okn.,iva parronal co ntra la
'>111d icJtió tilmbé arriba a la m n-
Cil del Tn i Frcwr. Coma Manrc\a
un petit inciden! en una quadra.
en aque'>l Gl'> il la fabrica Rilá de
20 L EROL
Dnpré~ de 1890 la confl ic-
tivita r va dt·<,apari.•ixer de I' Ait
Llobregat. En canvi a la Vall del
<..e'>. en el Ter, on le'> col6nies in-
du'>triill'> tingueren u nes di-
men.,iom mé., pctitc'>, ¡a que no-
me'> hmtatjavt•n una pctita pan
dd s ohrcr~.e\ manugueren ober-
t e~ a la cont rat ació d'obrcrs deis
poblcs de la rodalia. on exi tia
una 1radicio indu'>t rial i sindicill
anterior. que tenia Manlleu om
a centre difu'>or. Ma lgrat tot , a
primer<. de '>eglc XX, un a segona
onada d'n.pami<Í !abril perle'>
conque\ flu dah ( 1895- 1903) ,
miljorment lota lit7ada en la riba
de I' Ait Ter i Frc\er. una arca
mancada d' una tradidú indu\tri-
al th lll anterior. \ 'il permetrc al~
labritants organit 7ar el trcball
mé'> lliu ranll'nt, scme arribar ab
ni\ e lb de di.,uplina de 1' Ah Un-
brega t.
Paternalisme social i colonies
Ma nlleu. t·ncendra la mt'l\a del Cantaires del cor industrials
conflictc. Així l'oct u brl'lle 189 1. "Aiian¡;:a Muntanyesa" de El 'iratgc pJ tcrna li\ta deJe~, co-
quan eh obrer'> de la fa brica Rifa Viladomiu Vell l'any 1900 l(mie'> del Llohrcgat el 1890 i la
tARXIU VllADOMIU CAL MARCALJPUIG REIGl
e~ decla ren en vclgil per lc.1 rt·ad - u topiil '>ocia l pa tcrnali'>ta de la
mb~ió de 5 m el \l're\ ammiada- wlo111a Gud l ( 1891 ¡ foren el~
de\, el'> 13 1abritan t\ dt· Manlleu model'> que ln'>piraren la dekn-
coJii t7a t\ e n la pa troltclllotal ,.,,_ .,a que Pral dt• la Riba fcu de le~
lllt'lll /ll owl i Mataial decidire n wlimil''> md u\1 rials coma ~oluciú
tancar le'> wvt·~ fabriqut''· Fllo- le'> que donaren a orde~ religimm a la qut''>tió \olial a Lt'y;undíw de
caut deh fabritanl\ bu,ca \ a de'> - lemenin'> . i el ca pella 'a 't'Url' la llldll .l trttl ( 1898). Eh moti m
o rganitzar el '>indica! per poder incremental el '>eu a tcntknt d' Lmebi C.ucll pcr traslladar el
introduir le\ done\ en le\ con! - amb lawmagració d'u n templl'. 1891 la \l' \ a fabrila de Sant\ a
nu e'> de filar. ja qu e l'o pmicio mvi nt maje\tu ós. quesub\tit u tia una tol(mia a an ta l.oloma de
obrera ha' ia obliga t a mJnten ir cap<..·lla provisional. El \t'gon pa., C.t'f\ l'l lú. nmguda a' a por. forcn
eh q ua lilica t '> lilador., de \ ellilct l- lo u po~tcrior Jles vagu e ~ de 1890 '>olu cionar la que\! iú obrera que
na en le\ comínu e\. El confliue i una comeqü encia deJe., matet - talll'> ma ldetalh li havia donat a
fin1l'l 13 dnle\emblt' tic 189 1 dt· >.t'' vague~ . El tancamcnt de la an t'> . unint la \ortde )'obrera la
forma lavorable pcr al' obrcr\ colt'mia a !'exterior. El clo~ cm - dt'l pilge\. 1'obrcr imbuiria l'l pa-
manllcuen c'>.l: ra d primt·rcpi\o· mura lla! e., mani feqara com la g<.·, dt l ' c~pe1 it dt· pt ogré., i el pa-
di d 'un wnlliue wnegu t wm la \olució al pe ri llsindical i J la nt'· gl''> a l'obrer d re\ pelle tradiCio-
guerra <k lc'>COilllllUl'\ ( 38). que ce~ '>it a t de di'>ciplinar. fi \ cl l i con - nal pn la prop it•tat. A me\ le'>
e'>data de no u el 1899, el 190 1 i trolar lama d 'obra. dont''> 1fill' del page' que no t•ren
el 1910. Tota la vida solia l arriba ra a aptl''> pn ler la major pan de k\
Si al Tn. al \oltant dt· k'> viic'> l''>tarwlllrolada pel fabntcllll i l'l femt'\ dl'ltamp trobarien feina a
de Manlleu . Roda i an t llipi>li t. ca pella. de' de la feqa major fim la fa bnta. Pcl que fa a l'obrcrgau-
la resbtencia obrera formada t•n el grup de tcatre. el ca~ino o atc- diria de mlllor'> wndiciom dt•
una tradiuó ~ind1ca lmt·~ amplia m•u, pa ~~an t perle'> anildc<. 1'm- ndil. habitiluom t•spaio~es . mi-
va pode r fer fmnt a l'ole mh a g ude'> de la colünia a l poble eh llor'> alimt'nl\ i una educació i
patronal. al Llohrt•gat la derrota d1 umenges. La imatge dl'i'> C\Cl''>- in\trutcio llll''> perfeccionada
en le~ vague'> de 1890 '>ignifita lil '>0\ i abu~o'> del ~ i '>tcma fabril de D'aque\lél manera e~ re~oha la
trbtal· lit!a<..iú dl'liniti\ a dl'i pro- w l!mia indu strial fou produue que'>t lú \Ocia l. é~ a dir ~ · awmc­
jctte urba n í~ tk ijurídito·legal de del repon atge periodíst ic enw de guia la llilwna1 d'cmp1csa nete~ ­
colonia industrial en projectno- den í1ncia de Llu b Morott', publi- 'ariil pcr rcorga nit ;ar cltreball
cial patemali\la (39) . rJ primer t a t a Ellibrral el 5 de maig de (40).
pa'> va comi'>tir en dei \,11" una pan 189 1, i reproduYtdil's desprc'> a Lt1 En aque'>lil li nia de pemanwnt,
de la '>OtialitzaciiÍ del., ilahitant\ Pu/lhádad i a El Ohrao de Raree - Pral de la Riba ddema la tunda -
de la colonia en mam lle l't•.,gle - lona . Un rqmrtatgedenundaque do de tnlnnk\ Ullll la \oludú a
.,ia. A final' dt·l., any<. 80 algunt''> a rrib,wa poc dco;pré'> del f rat,l\ de l'inftouc med1 \otial obrer de lt''
colb nic'> u>n,tnurcn IHl\ l''> e\<.. O - Je., 'agut·~ de Manre\a de 1890. dutah. Un mnli \odal urbj co r-
rupte que en la colOnia industri-
al es transforma va en un medisa,
per acció del director o de l'amo
de la colOnia, de l'educació i la
moral en mans del capella (41).
A més Prat introdula la idea de la
importancia del patronatge opa-
triarcat realitzat per l'amo, pel
fabricant al crear la colOnia da-
vant la impotencia de l'estat per
regenerar els medis obrers. Da-
vant la crisi manifesta de l'estat
per governar la societat s'imposa-
va el paternalisme patriarcaL Un
paternalisme patriarcal funda ten
el dret de propietat, en el do mini
sobre les coses de la propietat, a
semblan<;a del dret dominical
(42). De manera que una part
deis abusos descrits pel reportat-
ge de Moro te el1891, els que fan
referencia a la limita ció dels drets
de les persones, el tancamentdins
les muralles, el control social del
capellá i !'amo, la prohibició de la
Hibertat de premsa sónjustificats
per Prat en elpatronatge exercit
pel fabricant i en el seu dret de
carilcter jurisdiccional sobre les
coses i les persones dins el seu
do mini. En el fons, la interpreta·
ció que feia Prat de la Riba no es
trobava tan lluny de la que feien
els medis obrers, el dretdominical
es convertia pels obrers enfeuda-
!isme industria l.
La utopia conservadora sobre
les colónies industrials coma so·
lució ala qüestiósocial, formula·
da durant la década de 1890, fou
un deis referents perla construc-
ció de les grans colónies aixeca-
des duram la segona fase d'ex-
pansió fabril pels rius catalans
( 1895-1903), moment en queja
no van poder gaudir dels benefi·
cis de l'estatut de colOnia pobles
industrials com la colOnia Bor-
gonya (1895) deFabraiCoatsa St.
Vicen<; deTorelló, laFar;qade Bebié
a les Lloses (1899), la colonia
Vida/ ( 1900) a Puig-reig, i la co-
limia Valls (1903) a Torroella. La
utopia social conservadora de
l'harmonia entre obrers i patrons
s'havia fet realitat a la major part
del Uobregat, perO en canvi al Ter
la conflictivitat continua a primers
de segle XX, emparada en una
major tradició sindical. Aquesta
diferencia entre el Ter i el Llobre-
gat s'havia de notar en alguna
.qüestió. Efectivamcnt, no només
es preserva en part l' estructura
d'ofici en la indústria, sinó que a
rnés els obrers del Ter, durant la I
Guerra Mundial (1914-1918)
guanyaven les mil.lors setmanades
de tota Catalunya, fins í tot per
sobre de les fabriques de Barcelo-
na (43). Si la recerca d'energia
barata explica lalocalitzadó a peu
de riu, si els avantatges fiscals
expliquen la construcció d'un
conjunt urbanístic complet per
obtenir l'estatut de colOnia, la
conflictivitat laboral explica el
desenvolupament del projecte
social paternalista coma fórmu-
la persolucionar la qüestió social
i mantenir uns costos laborals in-
feriors.
Tres qüestions: energía hidrau-
lica, beneficis fiscals, i conflicti-
vitat laboral. Tres cronologies
diferents idos grans ambits geo-
gr3.flcs industrials: el Ter i el Llo-
bregat, constitueixenles partsmí-
nimes en que podem dividir el
fenomen colónies industrials. Si
la !leí de 1868 obrí el camí perla
construcció de conjunts urbanís-
tics associats a l'obtenció de l'es-
tatut de colOnia i els seus benefi·
cis fiscals, l'alta conflictivitat
laboral de la década de 1880, que
culmina en les vagues de Man-
resa de 1890, fou la pedra de toe
per l'adopció d'una política soci~
al paternalista en les colOnies de
l' Alt Llobregat, i la seva formula-
ció teórica coma model de rela-
dons social i laborals per soluci-
onar la qüestió social.
Notes
1 SOLA i PARERA, Angels. Aigua i
fabricants a Manresa ( 1759-1860),
Edita Col·legi d'Engin yersTecnics
Industrials de manresa, Associa~
ció/Col·legi d'Enginyers Industri ~
als de Catalunya i Centre d'Estu-
dis del Bages, Manresa, 2004
2 El desenvolupamem de la legisla-
ció sobre co!Onies industrials, els
seus avantatges fiscals i els passos
per l'obtenció de l'estatutjurídic
de colOnia ha estat estudiar per
CLUA i MERCAD AL Jordi; Les
colOnies industrials, Ed. Els !libres de
la frontera, Sant Cugat del Valles,
2001.
3 Entre les publicadons consulta des
perestablir la cronología: CABANA;
Fabriquesiempresaris, volum 2 uco-
toners", Ed. Enciclopedia Catala-
na, Barcelona, 1993; DOREL
"FERRÉ, Gracia; Lescolimiesindus-
triaL~ a Catalunya.
El cas de la colOnia
Sedó. Publicadons del' Abadia de
Momserrat, 1992, p. 53; CLUA i
MERCADAL, Jordi; Les co!Onies
índustríals, Ed. Els llibres de la fron-
tera, Sant Cugat del VallCs, 2001;
MUSE U DE LA CIENCIA 1 LA
TECNJCA DE CATALUNYA, M U-
SEU DE LA COLONIA SEDO; La
ColOnia Sedó, Quaderns de Didac-
tica i Difusió no 4, Ed. Museu de la
Ciencia i la Thnica de Catalunya,
1994, p. 17; Rutes del Patrimoni in-
dustriaL Ed. Departament de Co-
mer¡;, Consum i Turisme de la Ge-
neralitat de Catalunya, 1995;
també han estat molt útils les re-
ferencies obtingudes del periOdic
El Obrero entre 1880 i 1891.
4 CLUA ¡ MERCADAL, Jordi. Les co-
!Onies industrials ... , p. 218,
5 CLUAi MERCAD AL, Jordi. Lesco-
limies industrials ... , p. 175 i ss.
6 CLUA i MERCAD AL, Jordi. Les co·
!Onies industrials... , p. 175 i ss,
7Carta de la empresa Cuadras, Feliu i
Cia, demanant al municipi la tra-
mitadó de la sol·licitud de colOnia
industrial al governador civil, 24-
10-1885, Contribució Industrial,
Arxiu HistOrie de Sabadell.
8 CLUA i MERCAD AL, Jordi. Les co-
limies industrials ... , pp. 203-205,
230-232
9Veure La Revista Social, 21·07 -1881,
n" 5, p.3, i 18-08-1881, o" 1L p. 6.
El Obrero, 2-09-1881, n" 40, p. 3.
lO El Obrero, 18·03·1881, no 16, pp.
2-3.
11 El Obrero, 14-10-1881, no 46, p. 4,
11-11-1881, n" 50. p. 3, 25-11-
1881, n" 52, p. 4, 16-12-1881,
n" 55. p. 3, 27-01-1882, n"61, p.4,
17-02-1882, n"64, p. l.
l2 El Obrero, 6-02-1885, n" 220, p. 4,
5-02-1886, n" 272, p.3, 30-04-
1886, n" 284, p. 2.
13 El Obrero, 11-ll-188 L n" 50, pp.
3-4.
14 El Obrero, 2-12-1881, n" 53, p. 3.
15 E/ Obrero, 21-04-1882, no 73, p. 4.
16 El Obrero, 30-12-1881, n" 57, p. 4.
17 El Obrero, 26-05-1882, no 78, p. 3,
l'article es troba incomplert en la
col-lecció consultada, i 16-06-
1882. n" 81, p. 4.
18 El Obrero, 4-05-1883, no 127, p. 4.
19 El Obrero, 20-07-1883, n" 139, p. 3.
20El Obrero, 16-1-1883, no 156, p.4.
21 Veure DOREL-FERRÉ; Les colOnies
industrials... , pp. 385 i 386, i tam-
bé per 1'explica ció deis fets segons
e!sobrers, Los Desheredados, 18-01-
1886. pp. l-2.
22 El Obrero, 7-06-1885, no 237, p. 2.
23 DOREL-FERRÉ. Lescolimiesíndus-
trials ... , pp. 94-95, 242 ¡ ss.
24 DOREL-FERRÉ; Lesco!Onies indus-
trials .... pp. 231-245.
25 .MASATS i LLOVER, Joan. Histbría
de la indústria textil a Castellbell i el
Vilar, Manresa-Castellbdl i el Vi-
lar, Ed. Centred'Estudis del Bages
iElBrogít, l997,p. 149.
26 MASATS,Joan. HistOria de la indús-
tria textil a Castellbell..., p. 189.
27 FERRER, Lloren¡;. "Las colonias
industriales: inmigración y estructu-
ra familiar en Cataluña", Seminari
sobre migracions a Espanya,
Bilbao, 17-18 novembre del 994,
mecanografía t.
28 CAMPS ICURA, Enriqueta.Migra·
dones internas y formación del mer-
cado de trabajo en la Cataluña indus-
trial en el siglo XIX, Tesi DoctoraL
Instituto Universitario Europeo,
Florencia, 1990, pp. 204-208.
29 PADRÓ I MARGÓ, Josep. "Funda-
ció i inicis de la ColO nía Gilell ",a El pas
de la societat agrilria a índustrial al
Baix Llobregat, Publicacions de
l' Abacliade Montserrat, Biblioteca
Abat Oliba, Barcelona, 1995,-pp.
569-570.
30 FERRER, Lloren<;; "Las colonias
industriales: inmigracíón y... , p. 13.
31 FERRER, Lloren¡;. "Las colonias
industriales: inmigración ... , pp. 16-1 9.
32 Veure ENRECR Caries. El Pla con-
tra La Muntanya. La crisi de la indús-
tria fabril del pla i la colonització fa-
bril de la muntanya (1874-1904),
Edicions de la Universitat de Lleida
-Patronat Josep Lladonosa, Lleida.
2003.
33 El Obrero, 26-01-1886, n° 279, p. l.
34 ENRECH M O UNA, Caries. La re-
forma de la organización del trabajo
en La España Industrial' a finales de
siglo XJX, Sociolo,qía del Trabajo,
núm 29, Madrid, 1997.
35 El Obrero, 8-02· 1889, no 428, p. 1.
36 IZARD, industrialización y obre-
rismo ... , pp. 162-173.
37 El Obrero, 24-08-1890, no 508, p.
4, 29-08·1890, no 509, p. 4, i 24-
l0-1 °890, no 517, p. 2.
38 SMITH, Ángel. "La guerra de las
continuas. Cambio tecnológico y
estrategias sindicales en la industria
algodonera catalana, 1889-1914 ··,a
Sociología del Trabajo, Nueva
.época, n<> 24, Primavera 1995, pp.
128-130. També El Productor, 17-
12-1891, ll0 277, p. 2.
39 Aquesta qüestió es tracta amb de·
talla ENRECH, Caries; El Pla con-
tra La Muntanya ...
40 COLÜNIA GÜELL. Breve reseña
histórica de la Colonia Güell y Fábrica
de Panas y Veludillos.de Güell y Cía. S.
en C. Barcelona, 1910, pp. 42-44.
41 PRATDE LARIBA, Enrie. Ley jurí-
dica de la industria, Barcelona,
1898, pp. 205-206.
42 PRAT DE LA RIBA. Ley jurídica .. ._
p. 268.
43 Aquesta condusió es potextreure
a partir de tes series estadístiques
de ENRECH, Caries; Industria i
Ofid. Conjlicte social i jerarquiesobre-
resen laCatalunya textil(J881 -1923),
Publir.acions de la UAB, Bellaterra,
2005 (en premsa).
Caries Enrech Melina,
doctor en histOria perla UB
L'EROL 21
UN TROS DE PAÍS
ARA FA 150 ANYS
Aigua o carbó?
!'alternativa energética de la indústria catalana al segle XIX
El cas de la colonia Sedó*
A principis del mes de mar~ de
1867, PuigiLiagostera, que desde
ja feia tres anys es trobava al cap
de la fabrica que el seu pare ha~
via fundat a Esparreguera, a la
vora del Llobregat, va convidar el
financer Manuel Girona a visitar
l'empresa. Aqucst gest no era
gens desinteressatja que en aque~
lla epoca Puig bus~ava desespera-
dament nous sods. L'entrevista
tenia com a objectiu persuadir
Girona perquC entrés en la soci·
etat d'explotació de la fábrica i
participés en l'augment del seu
capitaL La visita no va convencer
el banquer, el qual, en un correu
posterior, assenyalava que el ne-
goci no li semblava gaire rendible
jaque el benefici només era d'un
"duro" per pe~a teixida. Puig hi va
insistir.- Aleshores Girona va en~
viarunqüestíonaride 17 "ítems"
als quals Puig va contestar tot
completant les seves respostes
amb un llarg comentari. Tenim
1'esborrany de les respostes, tro~
bat casualment entre els papers
de la branca hereva de la familia
Sedó, que es va fer carrecdel destí
de l' empresa a la mort de Puig i
Llagostera ( 1).
Aq uest document excepcional,
escrit sense ornaments i destinar
a un ús privar, revela el projecte
ambiciós que Puig alimentava i
peral qual buscava finaw;ament:
no només es tractava d'engrandir
i de consolidar les e ines de produc~
ció, sinó també d'orientar~se cap
a una política econOmica radical·
ment diferent. Arnés, alguns dels
temes més discutits de la indústria
cotorrera del segle XIX es presen~
ten aquí de forma molt concreta i
funcional. Sobretot, Puig fa una
vibrantdefensa a favor de la f3briM
ca hldr.3.ulica i ens dóna argwnents
que, malgratque han de serponM
derats a causa del' exagera ció prO·
pia d'aquesttipus de debats, tenen
22 L'EROL
GRACIA DOREL-FERRÉ
un valor demostratiu real. En la
correspondencia de Puig i Llagos~
tera tot indica que el1867 els in~
dustrials encara es plantejaven
!'alternativa entre carbó o aigua.
Perseguir millar la se va argumen ~
tació i les seves tries cal recordar
les etapes majors del' aventura in·
dustrial deis membres d'aquesta
família, els quals, després de fer
fortuna a Cuba, van invertir en el
tCxtil en tornar al país (2).
En un context d'intensa agita~
dó industrial, l'any 1841 Miquel
Puiglloga a Un tal Antonio Jorda
una filatura de cotó a Barcelona,
al carrer Trentaclaus, darrere les
Drassanes. Es tracta d'una perita
empresa, moguda pervapor, molt
representativa de les nombrases
perites fabriques que proliferaven
en aquella epoca dinsles muralles
de la ciutat. També el seu cosí po~
lítíc i soci Pedro Carbó participara
entre 1842 i 1847 en tressocietats
més del mateix ti pus, funda des per
José Vallés, elqual, conjuntament
amb un tal Fornells, també com~
pra terrenys a la vara de les mura·
Hes arrib fins especulatius.
A partir d' aquesta data, Miquel
Puig és 1'.3nima d'una xarxa que
caracteritzara les seves empreses
futures: bo i associant-se amb fa-
miliars, propietaris i vinaters, par-
ticipa sen se dubtar~ho en un ne-
goci amb Cuba, on es traba una
part deis seus, propietaris d'una
plantació sucrera i d'un magat-
zem de cotó a Nova Orleans. El
circuir ésa punt. Unit als engi~
nyers de Bergue, als quals seta
fidel tota la seva vida, ve u com la
seva empresa, que dóna benefi-
cis importants, assoleix rapida-
ment una dimensió primer cata-
lana i després peninsular.
No obstam aixO, aviat es nota
l'exigüitat deis llocs, les poques
possibilitats d'extensió, malgratla
voluntat de créixer davant les pro-
meses d'una activitat que sembla
molt lucrativa. Mentre es creen
algunes empreses molt grans a la
rodalia de Barcelona, concreta~
ment el Vapor Vell i l'España indus-
trial a Sants, Miquel Puig, per la
seva banda, esta a l'aguait de les
disposicions legals que li perme~
tran l'ús de les aigües públiques
amb fins industrials.
Els arxius conservats a les Ma-
nufacturas Sedómostren que en va
seguir amb la maxirna atenció
tates les etapes. Va retallar i con~
servar acuradament els decrets
publicats al Butlletí oficial. Diver-
ses vegades recorre les ribes del
Llobregat a la recerca d'un lloc
adient per a la gran fabrica que
projecta i arnb aquest objectiu
demana consell a altres industri~
als. Tria Esparreguera, o més avi-
at l' empla\ament d' un antic molí
a uns 2 km de la ciutat, alla on el
marge del riu era prou pla per
permetre una construcció més
important. Tan aviat com apareix
el decret de 21 de man; de 1846
que autoritza, amb cenes condi-
cions, l'úsindustrial de les aigües,
el 31 de maig compra el molí de
Broquetas (3), fa una sol·licitud
oficial d'ús industrial de l'aigua i
envía a Madrid el seu germa
Cristóbal per defensar el seudos-
sier contra projectes de la compeM
tfncía.
I, de fet, la competencia és dura.
A la ve Yna ciutatd'Olesa, a l'altre
costat del Llobregat, on el riu no
es pot utilitzar directament jaque
els marges són massa alts, ja s'ha
presentat a les autoritats un pro~
jecte de canalització del riu des de
Monistrol fins a O lesa. El projec~
re no sera acceptat, ja sigui perque
era poc viable, ja sigui perque
Miquel Puig va aconseguir blo~
quejar-lo en l'últim moment.
La soJ.licitud de concessió d'ai~
gua és redactada per Ángel Ca~
món, que havia sortit de l'Escola
d'Enginyers de Ponts i Carnins de
Madrid i, uns anys més tard, s'ha~
via d' encarregar de la modernitza·
ció del port de Tarragona, treballs
que va dirigir de 1852a 1857.En
aquells mornents estava agregar
al Govern Civil. Coma gran par~
tidari de la utilització de l'energia
hiddulica, ho explica amplia~
ment en la memOria adre~ada a
les instancies oficials. Di u que
evldentment ens hem de mera~
ve llar davant les proeses que per~
met el vapor i davant les conse-
q üfncies socials beneficiases que
aquesta energía, aplicada a dife~
rents indústries, suscita i susci~
tara en els grans palsos industri~
alitzats. Espanya també ha de
participar d'aquesta expansió ge~
neral. PerO, no obstantaixü, pre~
gunta si cal oblidar aquesta font
d'energia tan coneguda, abun~
dant, constant i econOmica que és
l'energia hidr.3ulica. Reconeix
que aquest argument, sovint u ti~
litzat, ha estat també combatut
amb malta for~a: els avantatges
del motor hidr.3.ulic no es poden
comparar amb la maquina de
vapor pel que fa a la regularitat
del moviment, i per tant de la pro~
ducció. PerO la qüestió valla pena
i Miquel Puig obté la concessió
d'aigua i una desgravació d'im-
postos durant quinze anys, amb
la condició que instaHi immedi-
atament una indústria.
Es preveuen obres importants
per augmentar la potencia hi-
dr3ulica: consolidació i aixeca-
ment de la resclosa, i rehabilita-
ció de les conduccions per portar
ievacuar l'aigua, tenint en comp·
te que les condidons naturals de
la vall no permeten en capeas l'ús
de l'aigua pera la irriga ció. Al fi-
nal, s'obtindra l'equivalent de 94
cv per fer funcionar les maqui-
nes de la gran fabrica projectada.
Se ~ap que. efect ivament, aques-
ta ~era una de le~ l abrique ~ hi-
draulique\ mé~ importams de la
~e va l.· poca (4 ).
É~ intere)~an t de ~aberquc.: de~
del principi Miquel Puig hi in~tal·­
la una roda hidra u Ji a encarrega-
da el 184 7 a Anglaterra per mitja
de )'ine vi table de Bcrgue, i que el
cost d'aqucst cnginy é-. gairebé
tan alt co m el de la fabri ca scnce-
ra. A partir d ' aquc~t moment .
l'c taL del sistema hidraulic \era
la major preocupa ció deis pat rons
de ca118roqut!tas. Pero sembla que
la potencia acomcguida no vari-
ara en vida de Miqucl Puig, ésa
dir. des de 1850, data en que es
posa en marxa la fabri ca. fin s a
1863, data de la seva mort sobta-
da.
En el moment de crear la seva
empresa. Miquel Puig ha via
anunciat una fabrica in tegrada.
que tindria filat ura, teixit i india-
ne~. De fct, l'an y 1857 db\Ocia les
ope raciom en comprar a Sant~
una pctita fabri ca d'i ndi anes. que
alimenta amb ru s prudu'itsal ca11
Broqut!tas de 1853 i que pensa
ampliar. E~ fan obre'> importan t ~:
una bala i un as~ecador. El direc-
e l resulta t. ja qu e mor d'un atac que queden. acostuma ts a l ~ bl·- mal' es podía ob ten ir del riuuna
J'a n y 1863, mentre la nisi del nefici' l.'tcil'> deh any' an terior\, potc·mia de 300 CV. tenint en
cotó provocada pel conni<tl' d'b- \embla que la situacio el'> agali wmptt' l'lca bal i la importancia
ta t ~ Unit~ é' en el ~e u punt algid. de<.previngut'> . De~ deis inici'> dl'i 'alt d'a igua. Pn(J com que eh
Puig i Llagmtna. el fill gran i , ·havien repa rtit una mitjana de L''>tiatge'> prO\ oca' en lreqücnt'>
s u ccc~~or,~gon\ eh e~tat uts de la 23.244 pe ~o' J'any, per u n capi- aturadc~ tecntque\, de' de leía
ocietat. torna precipi tadament tal de 1 12.000 peso~. augmentat algun temp<, , ·ha' ia '>ubsti t ull
d'Anglaterra per ler !ront a una progrc~sivamcnt a 167.000. Ac- J'antiga roda per una !llrbina
situació crítica. Durant trt''> any\ ceptt•n prestardinersa J'em pre'>a, d' una polL'ntia dl· 150 CV. relor-
busca en va co rregir la po\ici<Í, per(J no augmentar-ne el capital. \ada amh una \L'gona de 100 CV,
mcntre que els ~<>ei~ e'> retiren del Comelmatci x Puig comema. tot l'tKa rregada a Anglaterra el 1864.
ncgoci i el cotó a"'oldx preu ~ a~­ i dubtar al principi pcr la scva in - Dc· lllOillL'n t, hi ha e n funciona-
tronomi c~. L'empre\a la miliar ha experiencia. acaba fcnt una tria : men t 200 teler'. Puig el<. canvia
sobrevbcut . Algum dcbaccioni<,- modernil!ar.co ticlqueco,ti (7). progrn'>Í\alllL'nt per a lt re\ de
t e~ deJ, primer' t~mp\ ja han Segom )'informe que faran \l' - ml-,moderm : l' l d'abrilde 1864
mort . D'al t re~ han mar\at per guida ment el~ enginyer\ deBer- encarrq~a 32 teJer, d'alli\ar al \CU
crear la \eva pr(J pia empre'>a. Ah gue i de Ca'>Lro, en períodc~ nor- agent Drclkt.' eJ ¡.,fánll'orr/¡ de Lon-
Dibuix de la presa del Cairat i el cu rs del canal fins
a !'arribada a la fabrica de la colonia Sedó
l()tBlJIX DE JOR04 BAllONGA PUllo 1 TAT A PERARI!AU lA OLONIA SEDO
DESPARRAGUfRA OUADERNS ~ DIOACTICA t DIFUSIO ~ TfRRASSA MUSEU
NACIONAl DE lA CEN~A ItA TEUoCA DE CAIAlLNYA¡
Del Calret e la Colllnla
1. Antlc mon BrOQuetes
2. ResciOsa oo Broquetes
3. ResciOsa ool Calrat
4. Turbina
5 Vapor
6 Canal soterra!
7 AQüeducte
8 Tulbines
9 Central Peu de Presa

tor co lo ri sta é~ un suís. Frit7

Gene y, i dc~pré~ un a bacía, Albert
Schlumbc rger. La majoria dei s
dis enyadors i els gravadors són
fra nce os i sem dubte al acians.
la qu al CO'>a co nfirma allo que
ha vkm trobat abam re~pecte a
1' Espmia Industrial (5).
Em podem preguntar qu e va
empenyer Mique l Puig a bu'>car
una fa brica prop de Barcelona
de s pré~ d' haver lctlatria inversa
un~an y~ aba m. La '>Ítuació de k'>
indianes. c<,~en c ia lml·n 1 ba rcelo-
nine,?. La difi culta! per acomc-
gui r eh productes? El rebuig del\
especia liste'> d 'a nar a viure llun y
de la capi tal? El ca'> é'> que )'cm-
presa funciona malament . e~pe­
cialmcnt a cau-.a del blanqueig i
els apresto'>. qut· fa fe r a !'exteri-
or. La '>ituaciú empitjo ra. fim al
punt que J\liquel Puig liquida la
fa hrica J'any 18 59. o renuncia a
la seva idea de labrira integrada,
i e'>llldia la pO'>'>ibilitat d 'imtal·lar
una secció de tints a J'antic molí.
e l qual voldria equipar a mb una
turbin a moderna encarregada
J'a ny 1858 (6) a Anglatcrra .
Pa ral·lelament in tema e'>tablir. a
petita escala. una '>ecció de blan-
queig a can Broqueras. o en veu

L'E RO L 23
drt'\. i el\ llll''m de ma1g i jull\
n't'lllJrrega 72 me,. De tota
l't•ncrgia dl\pon ibk. lltllllto\ 'L'
n'u t ilitla una pan. 130 <..V. i la
re">tal''> dt·,tina a la futurJ \l'ttiti
de blanqul'ig. tompktJd,1també
p t·r la turb ina de 100 V. A 111é\.
,·encarrl·gtrell obre\ d ' ampl iJt io
J IJ ,\ltl</111/ll.lltl Ji•¡ lt'\II'L' .\' \ltlllli·
llltl.il'\quJI\demmtreni\"..Í\tl'll-
lÍa d 'una petlla \t'nitH'nlunuo-
rl<1111l'llt dl''> dt• ll'1a jJ urh illl~'-·
lenint e n compt l' l'l perll'ue L''>-
tJI dl' la maqtrrr1ilria. Puig Ulll\Í-
dcra que t'\ IOtalmt'rll lauih k una
gran lilbma de ·IOOtl'ler' Jmh la
'>L'\ a \l'Cuo de blanqucig i apn·,.
tO\ corre, po m·n t (R).
Aban' d' arrib,u a aq u t'\l p unt,
lt'\ dt·,pe'e' ot,1\Íonadt'' i el kt
que el t oto'· haglt o me rt lll'n 1ar
i molt carohliguen Puiga krlront
a do' balillll,m negatiLI\.l'll iH•<; i
l'l 1866. AI\O no l'l ln:na gt•n,,
\IIHÍ lJUl' t'lllilllt'ga al'> enginn·r'
d e Bergue un pont llll'tallit. l'l\
plano!' dl'l qua! apnl\al'l 1867.
1\que\ta obra d'an hJ de reunir
l'l\ dm malgl'\ d l'l riu i (ll'lllll'l rl'
al' obn·r, d'Oit'\a anar i tornar
arnb me\ u1modita t lin\ ara ulll-
demna ,., ¡¡¡, wn er'> 11 regula" dl'l
hilrlJIIl'L ll\ \Olh po\elll'l trll al
t d . <..omt'llÍalme n t. l' em p rt'\J
men·i\ l't·,lon, de u>ntinu,ll > h
d eddei\ un pt·ntatge qut• '>l'r,i k t
pd.,engrn~ t'r'> ,\ \Jguel de lkrgue
i J¡¡ ime de C J\11 o i el' a 1q u itt'lll''
l: lit·, Rugt·n t i Jmé Bu \Jrl' ll . l:h
d o'> prii11L'I\ t'll'll ilmit\ de ki.1
.111\''· Pl·rn no na el ca\ d ' l lit''
Hogt'lll. gt'IHIIt' dl' Pedrmil, un
tt•rratinent 't'l dt· la labrit.1 de
Broq u eta' i qut·totillil v ida l''> va
mmt ra 1 u un un ri\'a l intrauahk.
'>l'll\ dulllt', JI\O l'\(llita qut• l'l
rt'\tllt at dl'l ¡)l'ntatgl' lo\ molt
'uau. E-n' 1\lt'' del' re,tdtat'>. un
rop avaluat l'l u111j u n t deh hl'l1'>
111\lble\ i irnrnohll''> p n la lllL'IIcll
del '>l'U \ a lor rt'\IH'lll' al' balarr-
\ m a 11 1erio1 '>. d'> \OlÍ\ det idt•i \t'll
l ont inua r. a mh laumdiuo de 1ro-
bar altre ' \OlÍ' (9). En aqut''>l
mom ent t''> qua 11 Pu ig , ·a d lt't,a a
C.irona i l'l Ulll\ ida a YÍ'>i tar !,1 la-
hriLa tl 'hpa rr l'gtrna.
La política económica
d'un gran empresari
1 a 11l'l~onalitat de Puig i llagm -
tt·ra hat''tatnwlt di-.unida. ,\ll'n-
tn•t·,pt·rt·mla biografía 4Ut'lllt'-
't'Í\,t.l l ron-.t,1t.uque l'a nilli'>i del
\l'U p r OJl'lll' IIHitr\1 rial '0rJHL'Il
24 L'EROL
Vista general de la Colon1a Sedó
1Fl T 1 1 1Rflf' ARXII MIJACTFr<
pl'r la \l'\ a tohert•nua 1 la \l'\ a
amhrlio 1 \tr,1ttadecnntin u art:l
p roj L'llL' patt'lll hui l'\ p lntant t·l
mi llnr p o"i ble e¡., rnu1 '>O\ dl'l ri u
r ut·ant una labrila ltllalmt·nt
llltl'grad,l. dt''> tll' la mater1.1 en
hnrt lin' JI produlll'l>la nq ueja t i
a pre'>tJI. No t''> tract.1\ a d e lt'' la n -
ta~ l t''> d 'un pt•r..orratge t'\ll'lll ril.
i de,t·quilihrat. com , ·11,1 ditllla'>-
'a '>O\ rnt. '-lllo t.k la '1\Ío d ' un
indu\lrial ago\arat i ulllli1L'tent.
de q u i ,a h e m que \a t'\t ud ia r a
l'[,w1,1 d ' Lngrn~l'l'' de Pnnt' i
Ca m in' de 1\ladrid . i qut' t'' 'a
lorm.u t'll Ulntact t' amh gran'
t'lllflll'\,11" 1 gr c11l'> t•mprt''>e'> dl'l
'cu temp\. La '>l'VJ pa.,,i,·, pl'l' il'r-
mtarril' no lt' re, d\'\lramhotit.
i quan p1L'll'llull1,truir un pont
llll'lJI·IIt \Obre l'l Llollll'ga t l;\
p erqtrt' n ' ha \ ht e\t'lll p ln a
Lond rt'\ 1 potwr a 1-raru,a .
l'.1 n~ 1867. 1a n l t'tanit~<1-
dú de 1.1 lilatura i del t i\\atge {-,
gairehe un k t. El, ob,t,Hit'' pro-
\ l'llt'll \ohrt•tot del bla nquerg. per
al qua! f.1 lalwmol1a aigua l''tal-
lada a altt·, tem p eraturt''· i pt·r
tant ta lt•n tarhú. taldl'll''> i pw -
dull t'' quírnit' d l' q u alitat. ~i
an>n'>l'gul'i\ ftor,altaraqut'\tlor-
rellat tL'Uiol\lgic. Pu ige,l,1pat, no
nnn ll'\ d l' produir k' gamr rr e'
\ ariadt•, de lt'Í\it' hla1H' que re-
damal'lmert,11 , '>Ínt'> qul' amé'
potolerir l'h 'L'll' '>t'n L'" a k' f.J -
hrique' tk la' al!. riu arm1nt. que
fin' ar.1 lt·ren hlanque j,H i apre\ -
tal t'h '>t'll' tl'i\lh t n•' al3artdo -
n.l. Aq u1 re,ideh la \l'\ a geniali-
tat. Totllomt'nllt'ia prolit. d' in-
du,trial' de la 'al l. qut• kien
biJIIljlll'Jtlr d~ IL'I\Ih trll\ me'
raprd r rmllnr . i Purg la \l'ltio dt•
bla nq ul'igqul' valuntion a r '>l'Ill -
p1e, li rr ' i 101 l'll l'l' pitjor' nw -
111l'llt\. La \t'\ a tomigna lhlllar
dilt'dtllllt'llf <11 úl/llf'ltldt>{ f't'l/t'dtl•
lllt'lll tlulbcldcl l•llllllllt'l\ 11ft' I/ el gi·-
llt'l't' </lit' el/¡/ lh'ú'.l~/111!'11.1.\¡/ll'l'l' ll'l
ú 'l't'\ 111<1111 i l'\ n:b111 11/tl/ clrtlbcll/ cllllb
10) ha 1 i,1 '>Ortit duna
dt'lll•'tcl .. (
análi'>i ohjelli\ a dt·la '>liU.IliÚ dt•
la u>du,tna tatalana .
/,1/c/ /,¡ f¡1/>,¡ </lh' 1<'1\¡'l\ ¡1\'lli ¡,¡
ltc>.\1 f'tl/t lbri<"cl d •hpcl lll','/11<'1 c1.:.1 pc1
tlltlu111/tY0<1d,•:l•\llt'll'l b/cl/lt'.l . /'t'r<1
p¡•¡,¡/ ,>/>lt'/ld<' dd\ <fllctl.l ,•/u'lltprL1-
dc1f dd1 11!1.\lrt'> :J<'Il<'rt'.\ ll<'L<'I.\1/tl Jcr
/t1.1 /'tl.l.\c/1' f 1t'l /,¡ 1<'11 ,., ti má d,·/1 t'\l¡/-
blllllt'/11.\ d 111'1<'.\ft!.\ t'll /el </11<11 úl.\11
iltl'c'IICI\ 1111 h'IIIJ'.I </11<' /¡ ~t'/'tlrtl /11
!llflll'lcl dd 11/t'rt't/1 i ,,., f¡//11 dllt'tl/11
<IL/IIt'.l//t'lll/'·' t'/ )<'11 ul/ 1 /lct/t /ti 1<'\'t/
i lldiÍ.\tritl dcl/1/lt'll /'<'1 cl/lcl/¡//t'u1/ll/
dt'.\/'lt'.l 1111 !/<;llt'l't' lltlll/1/lclltll/lt'lll
clulbcll 1/Tt·aptl\ de ~t 1.11<'1111 la cWilf'cl
(¡/¡ ,., l 111<1 11 /11('//1'.1 /,¡ (¡1/11/1<'/t'/h /(/
ti/11/J d </11<'/1<1.\SLI t> •/lit' t'//1 /'<1.1.\tll'<'/
1.·.\ dlltlllt'.\ .1,•/¡,'.'/lh' 1 tlulbtll dt'/1
:l•'ll<"t'l Ntlllt>. "' t1 d11 c'I.\CII b/,u¡-
quc(q i <1/'lt'\t. é.1 ltlllldllstntl (tlll Hh·
c11 tm¡•r,'kllldiblc de/,¡ _.¡r,lll illdli.l-
trttl dt'l.\ úlft>/1.1) 1/lt'.l <' lldtll ll'rtdct
t'l/1/t' l<1lt'.l /t'.lllldl/.\ tllC.I .fc'lptlt>. p,.,
qucdtll-llt'u'lll'.:ll(ll/11<'<'1 1/t'ú'I.I<Írlcl
la t't'lllf'tlftiCI•' de/) 11<1) /lt'.l tht!l>cl/.1
11111/> d\ t'\ll'clll.•/l'f.\ 11<111/t'.\ u// <'.lu>/lc/1
1<111 aq11d/., ,¡u,· ,/i "'' lcllllt'/11,1 lltdir<"<-
ltl/l,ld<'ll t/1/lb tlt/11<'.1/cll//t-!t• //tlfllt'l
.-.11 •''"1/r,¡r t'/.1 llltllt'l.\ •'·' tlf''•'.lttld,>t .l
d,•/a 1/t'l/l'tl illdli~rn,l. Amb :1•'11<'1'<'.1
d,· lll<'lll'l/'<'.1. •/11•' 1'1•/.tir 111<111 111<'11\'.\
úl/¡1, 1 pt'l ltl/111/lt'.l blllt/1.1 ,•/mc'lú/1
t'.l/1 cl/1,</t'l' /'l't'\t'l/111 tlulbtll.\ d 1111 el.\
/'<'< h'tll/init.llllt'lll \ll/ 1 <'1 ic•t ,.¡, <llltll\
l't'll,p¡'/ 111111, tll/ltl/,•t 111<'111 ¡11//h t'f.,
</lltlk / 1 t'f /tl/11 1
<1 11<' l't'.llll/,1/1 tll'tll/
ltlli•'-"'.1 <'I/ dt'//1/lh'l/1 dt'ltlllldll.\ll'ltl
lltlt /,11/¡// ( 1 1) .
Pt'l .>rrihar a l'ohwuiu ll\at.
l'ulgrt·numia\aa lt'l \l'llirt''>lll' -
uali\tt'\ l'\trangt'r\. 1 nt rt· 1~(> 1 i
1Hr,5 h,l\ ia \ iatjat quatre vl'gadt''
a r ra nc,a i a An gl,1tt'l l a 1wr i nlol-
lll.H-'>l' alma\1111 'obrl' k' lt'llli -
qut''> llll'' modt'rllt''>. ll a\ ia in tl'll-
1,11 l'll \a tollot.>r el \t'll germa
rrJill'Í\lO il grJII\ l'lll fl rL''>l'\
d ' hrrop a L''- lll'Li.11illadt·, l'll e l
l>la11quelg i el' .lplt''>l tl'> Dt·,prt''
de ront ra rktat\ dl' k'> qu<>l' gu<> r-
d,l un record am,ug l'am 1~65
fl,l\ i,1 dUIIl\egull lt-1 -IO L'Iltr,H ,1
/ltll'lt'H'I f c/\cn/,•1', Ll t\ 11glate11 a , 0 11
t.1da dia ,·,1pre,IJ\ L'll l'lllrl' 1 1
5.000 Jll'll''> dt·,tinadt'' ,1 toh l'l'
JM~'ll' tklmon. 111do'o' 1::.\IMil\ a
1 1 illa dl' Cub.1 1 ranthto hi h,1-
' ia 1reba 11m do' ,1 11 ~ ' · i l'l' ll lt 1111'>
mt'\O'> lin\ i tot 'a \l'lllt' tom Ir
tonli,l\ l'lll.1 dirl'tdo dt•l 'cmprt•-
,,1 on, \L'mbl.1 '>L'I , ha unen\ olgut
quedar-\t''l Pt·r t,Hll. ,.,¡a, a pt'l
kttamt•nt prl'parat p er dirig1 1
urra 'l'tcio \emblant a F'>p arrl'-
guna ( 12 ).
l'er ,1\ ant,,lr l'll aqut'\1 gran
proJt'llt'lll'll''>'ll,1 dillt'h . Pl'r <11\0
dt'IIHhtrar.i a t.lllllhl lflll' la \t'\,1
l'lll p rna t'\ rt·mli l>k. ' in lplenlt'lll
pt•rqul' l''> mnlt llll''> l'Ulllolllit.1
qut· una !ahnt.1 dl' la lll.lll'l\,1
1mport.llll ia \llu.1d,1 ,1 B.Htdona
i que luntioni .1111h tarbo. Lnt.1 ·
r.> qut· la lahlit.1 d 'hparrl'glll'\,1
t'\lÍ!(UÍ en lO tal rcnovaci!Í. Ia imat-
ge que en d!Ína Puig a tra\'é~ de
k' 'e ve~ rcspo\te corre'>p<m ba'>-
tan t al que dcvicn '>l'r aquelle\
fabriques que havien prol ikra t a
la vora de l' aigua de'> del\ any'>
1850.
Eren fabrique~ que cmtaven
poc d'i nstal ·lar i de fcr funcionar.
omés le maquinc~ eren ca re'>,
ja que les imponaven de Gran
Brctanya i arribaven a Barcelona
d c~p ré~ d'havcr donat la voha a
la pcnín u la. Els patrom e~talvi ­
aven en tot: en el cotó comprat.
en le~ perdues de materia prime -
ra alllargdel pro é de fahricaci!Í,
en eh~alari~ i en !'energía. Pcl que
fa ah \alari . la qüe tió era dara:
eren un 20 o un 30% mé' baixo'>
q ue a Barcelona , la qua l co~a. ~t:­
gon Puig i Llagmtera. compen-
sava ampliamen t e l ~ C0\10~ de
transpon ( 13).
Peró on ~·estalviava r~.:alment.
de manera sub'>tancial. t•ra en la
font d 'energia. Des d 'aque'>t punt
dt• vi'>ta . la re'>posta dt· Puig e:.,
enormcmen t interc'>sant i tanca
delinitivamentla qüe~ t io tan de-
batuda \obre le~ raom de la im-
plantacióde les indústril'~alllarg
deis ri us de la Cata lun) a interior.
Per ,¡ no n ' hi havia prou amb el
tex t d'Ángel Camón. la demo~­
t ració que en fa Puig i Llagmtera
ésddinitiva, fins i to tt emperan t-
n~.: l't:nt usiasme. en el ca' fnn;-a
probable que exageré'> la taula
per impres ionarel e u interlocu -
tor.
Limitem-nos, di u, al problema
energctic. jaque és on hi ha la
de'> pc'a més gran en tot' t:h ca-
~m mo'>t rats. Una fabrica com la
d · E\fla rreguera. \it uada a Ba rce-
lona iqut:pertant fun cioné,amb
vapor. caldricn. pertreballardt: la
ma tt:Í\a forma . duc., m iH¡uint:\
dt: vapor de 240 CV en to tal. ca-
da\cuna d 'elle\ prove'lda de qua -
t re ca Id eres amb tota la m a d'obra
corresponcnt i ehco\to,dc man-
te niment. Admetem que el'> cm-
lO'> de compra de le\ maquine'
'>iguin equivalent'>, tot i qul' '>cgur
que no e:., t'l a'>. i que la in'>tal--
lació més o meny'> tambl-. Tot i
així. u n copen funcionamt•nt.la
turb ina només s'ha de grci xa r di-
ariamen t. cosa gara ntida pelmJ-
teÍ\ ob rer que manté l'l'> altre~
teler.,, ment re que la maquina de
vapor. en la hipüte~ i piJntejada
per Puig. absorbeix 220 quintar\
de carb<Í JI dia . Puig potser va
exagerarpcr.,erml-\<.:011\ incent.
pero algun\ \ondejm efectual\ en
la cornptahi litat de La Espmialn-
dusrrial con fi rmen k ~ da des enor-
mes que cll a porta. Amb tola la
resta de tO\l'\ igual'>. eh mateixo\
<.:oncepte\ de de\pe\es i en le'>
mateixe\ proporcion \, aquell an)
1867, pcr a una produ cciú de
3.000 pe<T'> \ctmanah La E~pmia
Industrial ga\tava 375 durm dt'
arbó cadJ \etmanJ. ment re que
a E~ parrcgucra. per a una produc-
ci<Í dl' 1.000 pere\ ~etma n ab e~
gasta ven 3.000 durm de carbcí ...
a l'a n y! L'e\ta lvi na impre~\io ­
nant ( 14 ).
Així t'' <.ompren per que eh
patron~ de le~ coll>nic~ ind mtri-
als van au.. eptar cond iciom mol t
difícih pel que fa a !'arribada de
les matcrk\ primnl's i als tra n ~­
ports; pcrque van 'uportargreus
probkmt'\ de redutament i de
fidelitat d'una ma d'obra que
durantmolt de temp'> havia estat
mi'>bil i rl'ivindirativa al llarg del
scgle XIX; per qui: van fer to t e l
po'>~iblc pcr bencfic iar-'>e
d 'exemplio n \ li'>tal~ sobre els
\alt d 'aigua i el \t·ulls industrial;
i tamb~ pn que' an lluitar tant
com van poder pe r atribuir-~e
l' estatut dt•wlonia indust rial. del
qual roe' vJn podcrgaudirfinal-
men t ( 15).
Mé\ que la ma d'obra, el baix
co~t de la qua! wmpensava les
tkspe'>e~dc tran.,pon.cra l'estalvi
d'energia el que leía rendiblc el
seu negoti i el\ permt·tia co mpe-
tir amh el\ altrc\ industrial~ del
país i de l'e\t ranger. S eme aq ue' t
imperatiu vital. ¿com ,·entendria
la inver'>Í!Í en le\ wnques fluvi-
als de la atalun)a interior i la
'>t'Va qua'>i monoallh itat ?. Com
~·eme ndria l'acarni\'>ament deh
patron' pcr ten ir cura constant i
per protegir la lont d 'energia? De~
d'aq ue\t punt de vhta. l'evoluciú
de la Colt\nia 'iedr lo\ reveladora:
entre 1863i 1899,'imtal·lcnmé'>
de deu turbinl''>, rJda vegada mt;\
pntent\. rntrt• 1878 i 191 O. ehi'>-
tcma hicllaulit é' ubjectc d ' un
pcrfeu.:ionament ah\olut. Do\
'>ah'> d'aigua alimenten <.:in~ tur-
bine\, ell tl e elle'> IJ Plana' de
1.400 CVi unJ ten trJ I h idroeil'c-
trica. Enmig \l'gk. ,·havia pJ\\<ll
de 98 CV a 3. 148 ( 16). S'havkn
multiplitJt 1wr llll'' de 30 eh re -
cur'>O'> del riu! St·n't' arribar JI
refinament de Cclll St•dá. totes le'>
wlonie\ indu.,triah' an Jugmen-
tal IJ \t'va pntt'lllÍJ de lorma e'>-
peuacular a fi nah del \L'gk XIX.
abam que la hidroelectricitateh
doné., una ~egona embran1ida.
l'obra de Puig i llagostera, a ple-
na llum
En aque\ta explicaci<Í no tenen
cahuda les peripi:de\de l'exi\tcn-
tia de Puig i Llagn,tt•ra. N'hi ha
pro u de recordar que. malgrat\l'r
Miquel Puig i Llagostera
iARXIU MNACTEC)
u n., tt·mps molt turbulent\, l'any
1872 ellogú'> empre~ari d ' L'>par-
reguna ha\ ia tompratun '>t'gon
'>a h d'aig ua. 4 km riu Jlllllnl. en
u n llocanomcnat "EilJira t". En
primer lloc. havia pemJtt reure' n
profit per e5tablir-hi u na '>l'gona
fabrica. pot~cr~eguintl 'e'>t ild ' al­
tre\ emprt·'>ari., de la 'all . el'>
qual\, limitats perle~ pm,ibilitat'
energi:tiques que eh dona\ a el
riu. havien trobat aqul''>l mitja
per ampliar el \l'U ncgod : muhi -
plicanl-\e. Pcri1 pot \t'r qut• la
compra d'E I Caira t mmtri un al-
tre calculecon<'H11i c. Emara que
Manuel Girona hagué'> dedina t
qual\l'VOI panicipaciú per~onal
en la \Ocietat d 'explotatiú de la
fabrica d ' Esparreguera. Puig ha-
vía trobat al t re~ \t>CÍ\ i diner\ pcr
fer realitat la seva ~cctiú de blan -
queig.
Malgrat e l\ (()nflit'te\ '>Ocia!\
tan grt·u~ dele; anv'> 1871 -73. le'
'JgUl''> i le~ temion'> Jmh (e, ciu-
tat \ 'e1ne~. la ~ecti<Í \empre va
fundonari.apanir de 1872. fin~
i 101 va experimentar un ueixe-
11\t'n t (i m J I punt de Ulll\l Ítuir
una mena d ' e~pecialitat de la la-
hrica d 'E\ p.Jrrq~uera ., oob,tant
aixo . la prt•,enlia d ' una ~ecdú
dl''>llll'~U rada re<. pe u e a le' ah re\
dt• IJ lahri ca i k'> nl'n'\\itJl'> de
carbó cada vega da mé~ gran~ van
tornar a plantt·jarcl problema del
coll d'ampolla enl'rgl-tic. També
és po~'>ibk qul' Puig p revcié\
l'evoluti<'J prnpcrJ. c-,a dirquc l'h
indu\t rial' de la' alltambl- ana -
ven a equipar-'>l' rapidament i a
blanquejM la producdú clh ma-
tei\m . A llll'\, IJ depemlentia en
que e' t roha' a la (áhrita re\ pene
a le'> ahrl'\ de¡,, vJII plantejava
una fragilitat real. Pot~er aque't
conju nt d'.Jrgumen t'> va ~erl'lque
va condui r Puig J eom pra r aqut'<.t
~egon <.ah i J integrar-lo en un
projectl' d ' unJ ambició imolita, el
d'un aqueducte pa1tialmcn t en-
terrat i parcialmt•nt a !'aire lliure
que ha vía de conduir J'aigua d 'E I
Ca irat a la labricJ d' bparregue-
ra. la qual va q uJdruplicar. ale\-
hore'>. le' \tVe\ dimen~iom i la
'e' a potentia de producció.
La conu·pciú de IJ re\clo\a d 'EI
Cairat i el\ <.e u' annt·xm fou obra
de Puig. L'empre'>J na perillo\a ,
jaque enca1a que el lloc c-,
topogrilfitamt•nt 'athfactori t'll
ptT'>en tJr un vniwble congml
en t re d mJ"Í' de Mnntscrra t i
l'a ltiplá Jnomenat " 1::1 pla dt•lc,
hruixe., ·. l'i'> te1 renv~ e\tan
ba ~ icament lormJt\ per conglo-
mera!~ pet ri\ en .:1rgila pla\tica .
Aix1·1indica wmcra de difíciledi-
licar una paret t'l' '>U[lOrts de la
qual rclli,caven co111 si fo~~i n
comtru'idt·<. '>Obre \abó. Puig ~e· n
lamentJ di\ er'>t''> 'egades. i en-
cara l11t''> quan l'enginyer dt· la
provínciJ, qut· ell ha excli'l'>. con-
tc\ta la' Jlide\a de k' <,e\'e<; prt·-
ferencit''> tecniqut''>.
Cal in'i'ti r t·n ellct q ue la re\-
closa i l'a queduUt'\<Ín conceptiú
cxclu.,iva de Puig i Llagostcra .
realit1adJ per un equ ip d 'obre r\
dirigit\ perJoan Socia~ . un pagi·<.
del Vendrell. de'> de t•mpre home
de conlian~·a . peri'l que ma lgrat
to t pode m pem.Jr que era parti -
cu larment '>emiblc als probleme'>
t ecn i c~. Elt ra<;at del canal es va ler
directamcnt \Ob re el terreny, a
partir d'algun\ punt' de referen-
cia aporta!\ per Puig. És un mag-
nífic treball de con .. t rucciú, amh
les Se Ve'> l rape'> Í t:b \l'U\ acCeS'lO\
pera la netcja. quewndueix l'ai-
gua amb un penden! regulard'un
1% a travé'> del' hancs roemos
inclinat~ entre 4 5 i 70 graus fin e; a
un aqucducte de 100m de llarg.
Aque~t aqueducteacaba amb una
gracima corba '>obre ~is ares de 6
L'EROL 25
m de radi 1 un úhim pilar de R 111
en lorma de to t rl' l:at~ua, tJpta -
da al printipi a 'll 111. arriba a
26.50111 d 'ahnud ttau a la LJthl-
lil!atio dt• la torrt·. 5l' \cl (l t¡Ul'
cll]lll'\l \1\ll'lll.l 1 a \l'r parrialnll'nl
dt.·,trun pot lt'ltl(h dl'\Jllt'\ tk la
\C\ a pmada t'll tnar'.a , jaque la
ptt'"io d1· l'aigua. qul' arriha1 a
.1mh Ion, a. lhll ta t·,hotJatla tJllJ-
Iiuaciú . Antonio 'iedo lla1 or\
Ita vi a a pott,1t mo di 1il.1liom \Ub\-
tdmial,, litt\ l'i llllllt qul' t.·h trl'-
hJih eku u al\ ja no perme til'n
tenit t•n u•ntptl'l'l ptojelll' inici-
al. l la e\tat po\\thk rt·u•mtituir-
lo griKil'\ a 1' apnrt.JLio de 1101 L''
lont\ 1a un 1 etnahk trehall tl 'a r-
qut.·ologia indu \t ttal.
Si dl'i'-L'Ill de banda k' turbinl'\
l'llt..Hrl'~·ldt·, ,1 1.1 t ,,,a P/<111<1\ de
(,irona , d Ullllllllt 11l'h ll'l'billl\
d 'imtal·lado d1· k' tu rhim·' i la \l'·
1 a ahtnl'ntattoltal ltlL''tatuutftat
a un cm p n·,ari d 'origen angk\,
imtal·lat ,, Bat t l'l1111a i t''(Wti.l lit!tlt
t·n trJil\llii\\IOII\, \\',•hf.qu,·/1/lllh.
l),¡,·antl,l impottcltKia i laurgl'll-
Lia de k\ nhlt'' · 11.11 lcl \Uhron-
trauat d ill'lt'll t\ l'll lprl'\l'' t.atala -
IH'\: d '.:HIUl'\t.l lllanl'ra. hi hal'icn
p.Htlt ipat la lollt'l ia ,\1/t'.ll l <l
<¡¡•¡i,•m dd Rem.·d~<• . pt•rtan~ t'nt ah
gnmall\ ( riro na, llll'lllhrl'\ de la
\llliL'tat ./,>.lt' Pul.'/\'<'''· pt.·r a
l' l'norntt' tuh dl' krro d ' I,SO 111
d 'ampk tontingllt a la torre: la
lonl'ria .\u,·t·,¡ \ 'u/ulll<'. ll'\pon\,1 -
hil' dl' k' tolultUll'' qul' aguanta·
1en la 'ala dl' k' turhin t'\; i la !o-
lll'lltl "'·"' ( •'111<11 pl'r a algu nt·,
pt'Ll'' tamhl' dl' krm.
1 a rt'l i'ta // p,,n·,•llil d,• ft¡ llldltl-
rna dl' l ' ¡¡n~ 1882 pre\enta Lllhl
\t'tti<Í de l'aqut·duut· i dl' la 'ala
de (e, 1urhi1H'' l]lll' t.orrt''(WI1
a 111 h moh ,1t' '.<lll itud a 1q ut·lta l'l,t
wncehu t Puig i l lagmtera. Alli-
n,ll dt.•l'aqut·duttL', dtrl'liJillt'nt
tl la \al,1 dl' ll\\,Jlj.!l' 11\1\illlll'nt
t.omtnmla. l'atgua 1 111gudél d ' l 1
< airat L'' 1 e''a' a l'll un l'llornw
tu h dt.• k tt n q lll' . wgu ida mt·nt.
L'ntra1a pt•t un tomhilnt en un
tunt•l dl' ~ nt d 'ah 1 80 dl' llarg .
Ue\l'llÜHK,l\ a t•n una amplia ,ala
l'quipada per k1 lumio11 a1 tillt
lUibine\, i qttl' t'' IJillilil,lla en
d i1 l'I\L'\ b r,l iHIUL'~ Jll' l adaplal -
,·hi .
lli h a1 ia dut'' turhinl'\ dl' 260
< \ rada\tUihl pan que podicn
Ut'\t'l\1 olupa1 li11' <1 350 LV, tk•,.
tilladt·~ a JHl\.11 el\ 11101 illlt'lllt'h
talkr'lk prl'parat io i de filat ura;
26 L EROL
Aquesta magnífica fotografía
mostra els obrers que
treballaven en el canvi de
turbines al Caírat l'any 1928
AA'~ ~.•·..A TE:
Interior del Museu de la Colonia
Sedó d ' Esparraguera situat al
carrer Contínues de l'area
industrial de can Sedó i que
forma part del Sistema de
museus del mNACTEC.
F T TfRFSio R'
la tercl'ra . de 200 ( \', ha1 ia dl'
\l'rlir per ler lu1H ionar la \a la dl'
tclcrs; la qua na . dl' 100 LV, .tpol -
tal a l'l'nl'rgia i la llum ah di1 n-
"" taller\ de rep.:lrati!Í i mantl' -
lllllll'llt. Lom qul' la utHJllt'l\a
l'llcara no t'\léll a in,tal ·lada , l'i
total d 'c:twrgi,l ohtingudél c:1.1 dl'
1.000 L\'. A p<1rti 1 de la ,,11,1 de
turhim·'· unallrt• t ltnl'l.t·n fnrmil
de canal d 'l'IJlliJLiiÍ i dt·l,l ma -
tl'i Xél mida qut· l'antl'riol alHlla -
va l'aigua al riu . Dt'\ dl' la ,,,1,1, 1111
a~tut ~i~ IL'IllJ til' cable' tengrana t
gl's trammetia l'i mm imt.·n t a IOt
l' t•stablimt•nt indu,trial. lt''> tur-
hinl''> de 160 i 100 L \ mo~udt''
pel salt antr t de ulll Br•'•/II<'I<IHOII-
tinual en alimentantle\\t'ttHlll\
Ul' blélnqut·tg 1 si t.llia \Uhmini'-
tral'en a¡utla a la !ilatu1a . To1
aque\t l''>pai ,·ha1 ia ompk11
quan St'dt'l h,11 ia ktlt' tlt111~1or­
rnaciolt\ qul' po1taril'n au11a ra -
cional i t 1 acio de lél 1ont d 'L'Ill'rgiJ.
Com qut· la di'>pmici<Í ,ldopt .Hia
\cmbla1,1 pcri lh,,a, ha1 ia t.'\LUI
<;iltl'i rewrregut de l'aiguil lima
l'i ndrct dL·Ia corha dt•l'aq unlut-
tl' i ha1 ia dirigit l'i 'alt d ',1igua
'obre Utl<l 1 L'rtlca llllt'\ tutt,, i pe r
una célnalithlt io que I)J\\J I'él \nta
la '>éllél dl' tis\atgl'. L'aigua arnha-
la a una 'ola i tínica turbina la
!amma Pl<lllt/) dt• 1.400 L \ , tcllll -
pradéll'i 1899. Sl'n' duhte. ha1 1a
recupaat tot l'i qut' era utililla -
bk. Jtl que no , ·héltrobat rt'' tk k'
antigue' turbinl'\ ni dt· k' maqut -
ne' de 1 a por anterior\ .
Se ~ap q lit' dl'\p rC:' q Ul' tcliHJlll''
1,11ahricill'any 1979 i qul' l'l wn-
j unt fo, Vl'nul n1111 avi1 t'r d 'crn-
pre,n . la \tllél dl' la ttt l htna
d ' Antonio ~edn 1 a \Cr linalml'nt
u>nLt'dida al M U\t'U de la L iemia
i de la T(:tnita dt• Cataitlll\tl, t•l
qual ha Llln~t•nitl'i llot t'n un
pl'tit lllll,l'U i ha 'abut trear una
\U~gen•nt pmadJ en e\tl'llJ per
rc1 al orar l'i 1 ellengim . Dl' lllii -
IH'ra !ortui·t.l , t'l guia que hi tre -
balla. a1 il'r Gram·ll. l ' ' 1,1 ado -
nar que una pan dl'l tt•rra dl' la
'al él re'"'Ihll a. Dl'\Jlrt;' d ' l1.11 t'r
JI i\J tl Ulll\ l'llt,Ut la dircuio dl'i
rnmeu \ 'inidarl'nll', ohrt·, d 'e'.-
télVat.io. lru it dl' la quilh va rt'ol·
par!:i'.l'r arnb tutala \l'l'.:tl''flll'll
dor l' obra dl' Puig i Uagmtt·ra .
Lél Coloniél l'do, done~ . pn·-
~t'nta un ,i,tema hid r.'t ul it molt
l'iaborat i progrl'\\1\allll'lll lclll -
onalillat pd'> ~t·u~ autor' 'lilll'\·
'iu,. Dona k de tota una latl'ta de
la hi,toria indu't rial tatalana i del
dt'Ult' que tenia l'lll l'r\ l'l'nngia
aportada pt'i' \t'll\ riu,, en rl'alt-
tat pm ,1bundanl\ pl'ro <JUt' una
tl'uwlogta olhtlllada 1 a 'abn
t' '.plotar lin' a la darrera gota d ' ai-
~ua ., o oh,t,lnt ahú, a1 ui aqut'\-
ta oh1.1 llltlJor deh indu\t nah dd
\l'gk \1\ t''ta ilhandonada i gai-
rl'lw t'll rtllllt'' La rt'\tlma ha l'\-
lat 1 t'I\Uda am h la tt'lllrakta hi -
d rnl'il'rt rit.l q ut•l 'ali rnl'n t.ll él dl''>
dl' prinupt'> del 'egk IX : l'i t.a -
nal qul' prm otal a l'atlmiracio
dl'l\ lllllll'llliHli'Jlli\ l'\tJ tObl'rt
d 'l'\baflt'l\ 1 k' ~l' l L' ' ra¡ole' l''
dt'\)lrt•ncn i taut•n; l'aqul'dllttl'
t.lllllll' t•,t,1 t'lll art ¡wr la 1 l'geta-
lW, 1 la lllll'lllpl' rit• l'l'\l.l l'I'O\io-
natltt,ld.J ,111\ me.:·,. :-:omt'' la 'alél
tk k' tu rhrnt'\ tk Pu1g 1Llago\tl'-
ra h,1l'\l.Jt 1 .Jiorad,l ja t¡Ul' forma
Jlclrl tftol rt'lllltL' dl'l lllli\L'll . r,
dl'i'.at.'t dt'\J(ltllt:i'.n lrrt'llll'dia -
blt·men t aq Ul'\lél obra lllt'\1 ra .' b
l'hora d 'attu.Jr.
Notes
1 \qtc<''l .Hil<l<' puhli1.11 .1mh 1,111
lnrr t/cH 10 d1• la dnuora <...rana
lJnnl lt·l rl' In u puhiltar 1 .1111
1<199,·nl'l ll 1nhrm dt ·¡ J cndu,.
1riah11.ll 111 1 l'l dL''l'lll nlupamt·nl
t'lllll<l1llll d 1 'P.Jil\ a dl' 1.1 "( ul -
k1t in llnlllt'll,11).!<'' • nliiJt pl'r 1.1
l 111\ t'r'll oll dt• BJrtl'ltlll.1 1tkdltJI
.1lllcHtnr lnrdi \,1d.1l 1 Jrtllll'
puhlit.ll t'll lr.Jilll'' o1 111h l'ltrtnl
" / / clll ¡111/c• ("/¡,¡r/>,•11 ' / ,¡/lc'rlhlt/1 f
J.- /m.llllfrlt' 1 tll•llclll<'
¡'/lt'l.o/<'11</11<'.1
¡/1/ \l\1' 111'tft· ho1l'\I,JI ll,Hfclll al
t.liJI,I pt·c '>1h ra t .1 1111
\t¡Ut''l dntllllll'llll'' l lll l'l'l\ ,1 ,,¡,
.U\iu-.k \l,l/lll(ohlllf , /.1 \.-./,• ol l.l,Jr-
tl'lnn,r lc<~h.H 1Hhlt'rt<llllll'nl.11,,
dl'it•n,,r dl' l.r ltlt'IJ 1<''1 '"btt'i<•
u'f~'Jih'.\ llldlt.\/fldlt'\ L'lldfclJlt'\ k~-,z,
.Jt'/,¡( ,,/,•11111 \1'./,•,f hJ'IITI<'•/IIt'f<l. l'i
 documcnt wnlirma le\ hipcltc~i~
Qlll' jo havia fet aban\ Pertanyia
a Lllm Sl'do St·do. hereu de la
(nanea ~Utte\\ora tfl' lil famflla ,
mort en aquelb momcnts Dono
le~ griltlt\ a Xav1er nló Conde.
l' últim gl'rt'nt de la fabrica d'E\-
parregucra. el qual.cntcnent l'in·
ttri.·, lmtí>rit dt•l dncuml'nt. mc'l
'a procurar 1111c' n va fl'r un valu-
ós wml'ntari.
2 Vegcu n•lcrent a a1x<'> la rewn~ti­
tuci6 de famílil', i els ch.'mcnts bi-
ografíe~ de la fam ilia Puig 1 col--
lateral~ a Durcl- Fl'rré ( 199S) . El
sbtl'llla economic utili!lat pcl nc-
HOCÍ ca tala també ha estat cviden-
ciat pcr Yálit'7 ( 1995).
>. Els arxiu\ ed6 wnservenla tola ·
litat d'aque~t~ documents. i tam-
bé un plimol trobat recentment
que acompanyava la sol·licitud de
Miquel Puig. Pcrmet apreciar l'n
\Ccciói en alc;at 1,1 situaci6d' aquc:st
pl·tit molí. d 'a ltra banda rt•lauva-
mcnt ben wnt·gut. grades al qua-
dcm 011 l'ulum mohnerha,ia con-
signat "el\ danys del riu". Aqucst
curiós dnnlllll'llt ha estat recent·
mc11t publicat amble' no1cs ma-
IIU\Critc' dl' l'erudit d'Esparregue-
ra. t•l llll'tgt• Ort·nci Vall~ ¡Vall\ i
Broqul'til'> 11991) ].
4 . Vegeu la meva tcsi. Dnrel·Fcrn.:
( 1992 ). publicada en france sa
l'cditonal Argumcnh i en cata la a
l'cditnri,,l f>llhlicacinn-clt•l' A ha oía
1 M
1=''-s. "'uple~.
S l . ell.sposQ el'"'"" l....-.~bte peY ve"-el'l"e o Uo9QYI
L l . t.,.Q...-,l.l:e...-. lQ sevQ ve"'-elQ o el se" Uo9ueY ele lQ ...-.l.lloY "'-Q"'-eYQ se9o"-s
s'-f3"'-"- els seus '-"'-l:e'l"essos l. p'l"eteYe"'-cl.es. L l . VQlo.,.e...-. l. 'l"eQll.l:-¡e...-. """
Yepo'l"l:Ql:'3e Q"'-b fol:o9YQfl.es el'-.9'-lQls peY Q"'-"'""cl.QY-lo Q q "-l:e .,.""el:. sl.
v osl:e k.o vol.
de Molllscrrat. prcfau de Jord1
a da l.
5. Dorel-Fcrre (a imprt•mta ).
6. Al Muscu de la Colonia Sc:diÍ. dl'-
legadó del Museu de 1,1 Cie11cia 1
la T~cnica de Catalunya, esconsl'r-
va un magnílic planolen olor~ i
la maJor pan deb plano!~ dt•l'em-
prcsa.
7. Vegeu els Llibrc,d 'actc~d'aque\­
tcs date~. al\ An1m Mt1111t}acturas
Sedó. i el documenl "Preguntes i
respostcs • destinat a Girona.
8. És cla rament exagera! . Pcr<'> Plllg
i Llagoqcra 'olía exagerar. i aquc\t
fet de vcgadl'S el va perjudica! fim
i tot davan1 cls \CU\ amit~ més fi-
dcb.
9. Llibres d'actc\, Mamtfaauras Sedo.
Aque'it ~omportamt·nt \era dctc:r·
minant Una nova categoría de
gent rara irrupció en la ~o ietat .
basicamcnt banquer\ wm per
e'emplc cb dth german\ Gímna.
fill~ petll\ dt· Manuel. i altre\ per-
'>Onalitats ~cno;e Glplligam ambla
famí11a Pu1g .
1O. • Elllrt!gar tÚT<Ytammtt' al romprador
per[et1am<'lll<' aütbado ya tyua/ precio
elgenero qttt' II<'C<'Sift1 ahora pasar por
1111a ter.-.•ra 111111111 reabrendolo mal
acabadt~\' con demora· (i n tcrroga ·
tori i re,pmtc~. pas~im)
JI ·cuanta ropa teJe hoy mmtrafábrica
de Esparraguaa es para ht confección
de géna(l.l blancos pe1o para la
obtrnción de h>s males neuma d com·
M B 1 1 A'
L 'l....-."'-obte ct"e "-41cessl.ll. Q lQ sevQ ...-.l.elQa
CClsQ, ~'-"'-CQ• ?<cdel:,
e-¡ Yuc¡ul.'""s l. ll. e~pll.CQYe...-. el "'-osl:Ye ...-.el:ocle ele l:.,.ebQU.
praJ,,r dt• nuestr,,s gbtu,,s haar/,1~
pasar hoy dwp,, la ta<eramano dt•
IM eStablenmtt'nt,,s de apr.'H<H
ummendo en dio~ 1111 aemp,r t{U<' /(
><'para la compra del mercadt' 1'
duramul ata/ P•'' lo tanwduum<' m
capual y su industria. ruogimdo
después un genao ltiSIIIIIOsameme
tiCabado incapt1: de SM/fnu la
comparación y menos la C<llltpetmt'ltl
con d qtu pasa o nos pasa por /m
aduanas del rdno. El acabado de lo.\
géneros blancos. es decir Slt blancura
y apreSI(), es la i11dustria (aw.t1111r m-
dispensable de la gran mdustria de /¡11
<~lgodones) más atrasada 1.'/l/TI' rodm
las industrias drl país. Para
convencerse de e//1} no es neusaria la
comparaaó11 de nuestros acabadt•scl'lt
los .txtranjeros. basta oir a <11<111/M dt·
r~clll o indirecraml'nlt' rraran con (.\lt'
tlrllculo. basra l}ir a los mismos apr,•s·
tad,•res d( /11/I'Sira mdustria Ct'll
!Jnlt'TOS tf( 1110105 f'I'Stl pt'r "' ttlnfll
mucho mmos aly••dó11 r•'r /(! tant,,
más baratos. prese11111 el macad,,
(Xtran;ero acabados dt• 1111 tllpt'fltl
injinitammlt'~uperior. que vendt' P•'r
lo tamo a m~jor precio yro11 los que P•'r
ramo rea/t;::a pmgues resultados m
detrimento de la industnd nacional •
(interrogatori i rcspom:s. pe\~im)
12.Pra ncisco scmbla haver jugat un
paperclau a !'empresa entre 1861
i 1871. Va néixer el 1842 i va t:\·
tudiarenginycria a Bartclona. Va
ser nomenat cogerem a partir de
PSG. INDÚSTRIA ,
T. 93 82 1 45 2 3
FAX 93 822 08 00
08600 BERGA
CLAU21 PS @ TELELINE . ES
R 1 A
P QYCCt.lQ, LocCll.
1861 i 1n1en e en dilerents do,si·
t'r' l'ntre la mort del scu pare i la
tornada del seu genna l'any 186 3.
TreballtJ J O,IVrn e" Eckc-rsley en !re
1866i 11167 ManacapaFilipine'
l'anrl871 Apanirdci878.Juga
un paper acllu en I' A,sociació
d 'engmyer\ induqrial~ de Barce·
lon.1
1 >.A la pregunta 16.on Gironadcma·
11a qu111\ \OII t'l\ tostth i el<. l'~tal­
' "tomparat' e m re una fabrica de
'apor ~itu,1da ,1 Bartclona i la de
Pt11g, dona aquc~ ta in[ormació:
f'lll¡•flmt!difl dt'JMnal para hombre
<'11111/(Stra fobrtl'tl t'S Je 811 10 realr:s
dttiTI<'.I mand,,m Banehma es de 10
a 12 ademtl\ d< la correspondiente
baratur<~ mios lttlad,,s y la pr<para-
tWII dNtdr! S<' dt(eft'llall ésta cn8 realt's
fli'r 1111/}U 1' /'Or I/IIIChacha • (illler-
rogatnri 1 re\po'>tt'\, pcs~iml
14 .Anlll Nalional de Catalun)J.
Snndejm efcuuats perno altres.
1S. Vegt•u d punt 'nhre aque\ta ques·
uó ,1 Durel- rcrn· ( l 995 ).
16 'adal (1992)
La rcvl\ta 1::/ P•'"'•'lllr d.: la mdusrria
dedica el\ any\ 1881 i 1882 diver·
\ll\ anicle\ a l'activitat de Puig i
Llago\tt'fa i a k\ mudificacion'
a¡wnadl'\ pel scu
Gracia Dorei- Ferré,
Douora en hbtl>ria
40
P QYct"'-"'-9·
L' EROL 27
UN TAOS DE PA(S
ARA FA 150 ANYS
Acumulació de capital
i construcció
de les colonies textils
Que costava construir una colO~
nia industrial? ¿Comes va finan~
~ar la construcció de canals i res-
clases, fábriques, pisos i estances
diverses i la nova maquinaria?
¿D'on van treure els recursos els
fabricants que emprengueren
!'aventura de construir una nova
fabrica en un llocon prácticament
no hi vivia ningú ni hi havia cap
estructura antiga que facilités la
feina? Les preguntes tenen enca-
ra més interes quan ha m s' ada-
na que són famílies i no societats
les que les construelxen.
La hipótesi que defensarem és
que una part important de les
colOnies industrials del Llobre-
gat es van finan¡;ar gr3cies als
bons beneficis que va donar la
indústria tCxtil alllarg del segle
XIX i a la reinversió constant
d'aquests beneficis en la matei~
xa activitat textil ( l). El capital
que un fabricant tenia invertit
en una societat no es retribuYa
perla via deis dividends; els te~
Orics beneficis no es retira ven en
bona part sinó que s'invertien
en edificis, m.lquines o genere,
de tal manera que al final d'una
societat. si les coses ha vi en anat
bé, el capital inicial s'havia in~
crementat l podia comen~ar una
nova opera ció amb una inversió
més elevada. A vegades ni tant
sois rebia el diner de forma lí ~
quida sinó en forma de maqui~
nes, edificis o generes que eren
aportats a la nova societat que
es pogués constituir. Si el fabri ~
cant deixava bona part dels be~
neficis a la societat ¿de que vi~
via?. Si gestionava la fabrica o
porta va la part comercial, rebia
un sou per la seva feina prou
elevat per garantir~li una vida
d 'acord amb el no u nivell social
i, a vegades, la caíxa de la fábri~
28 L'EROL
LLOREN!; FERRER
ca finan<;ava també despeses de
la familia. El nivell social creixia
a mesura que anaven creixent
els capitals que tenia invertits en
1es societats.
Podríem anar més lluny. Quan
un fabricant comen<;ava forma va
part d'una societat amb diversos
socis, els capitals creixien tal com
hem descrit, fins que arriba va un
moment que els capitals acumu~
lats eren pro u grans perplantejar~
se comen<;ar una inversió sense
necessitar ningú més. Amb els
fills es podien cobrir tots els flanes
de ]'aventura productiva. Fou en
aquesta fase que alguns fabri~
cants van construir una colOnia
després d'arreplegar tots els capi~
tals que tenien escampats en di~
verses societats. Vegem-ne al~
guns exemples (2).
Els Vidal de la colonia Vidal
Els Vidal eren modestos velers a
finals del segle XVI!! a Manresa
que en el segle XIX comen<;aren
a destacar en la producció i co-
mercialització de teixits de mes-
da i cimeria. Ell829 Ignasi Vidal
va rebre 900 lL de dotquan es va
casar als quals caldria afegir als ca~
pitals de la casa. Ell848 forma va
part de la societat Cots, Genesca y
Cia a la qua! va aportar 4.000 JL;
després, el 1854, de Vida!. Vallés
y SoJa en la qual participa va amb
9.000 lL Quan es va renovar el
187 L el capital d'lgnasi Vida!
pujava a 45.000 IL El 1896, des-
prés de la mort d'Ignasi Vidal, es
constitueix Vida! Hnos, una soci-
etat familiar, amb un capital de
500.000 duros, que és el moment
que construeixen la colOnia.
El capital deis Vida! s"havia
multiplicatpermésde lOOencin~
quanta anys. El textil ha vía donat
excel·lents beneficis i ha vi en po~
gut finan<;ar la colOnia sen se cap
problema.
Els Viladomiu
i la colonia Viladomiu
Els Viladomiu tenien una pe tita
fábrica a Sallent coneguda amb
el no m de cal Rei on comen~aren
les seves activitats tfxtils moder-
nes. EII852 TomásViladomiu va
sortir de la seva petita f.3brica i va
coment;;ar a participar en dife~
rents societats a Sallent. Els ca-
pitals invertits ens fan coneixer
les seves capadtats. L'any 1852 va
invertir 4.000 duros a Casajoana y
Cía, ell855, 6.000duros a Torres y
Cía; 1'any 18 59 agruparen rotes les
fabriques i en la nova socíetat hi
tenia invertits 25.000 duros. L' any
1865 va acabar ambaquesta expe-
riencia i va mantenir-se en dues
societats fins ell870. No estem
parlant de grans quantitats comes
pot veure, perO anaven creixent
progressivament.
El1866 es constitueix la socie-
tat Viladomíu e Hl}os formada pel
pare i tres fills. El capital era de
24.000 duros, 5000 que aporta va
cada fill en concepte de Ilegítima i
4.000 que deixava el pare sense
interes. Ara ja no calia participar
amb ningú. Els capitals de Sallent
foren reorientats cap a la construc~
ció de la colOnia Viladomiu Vell
que va entrarenfuncionamentel
187l,.i ell875 comen<;aren a in-
vertir per construir Viladomiu
Nou. No hi ha cap dubte que
aquests anys van ha ver de ser
d'extraordinaris beneficis per po~
derinvenir en edificis imaqulná-
ria de la manera que es va fer.
Els Pons i la colonia Pons
Els Pons van sortir de Manresa.
En el segle XVIII prodúien teixits
de seda i en les primeres decades
del segle XIX van comen~ar a acu-
mular capital prod uint i comerci ~
alitzant cintes i teixits de mescla
que produYa una complexa xar-
xa de telers a ma. No fou fins el
1845 que es comen~aren a inte~
ressar perla producció mecanit~
zada iaportaven 4.000durosa la
societat Font, Pons i Cia que feia
funcionar la fabrica, la Xiberia de
Sallen!. Ell849 retiraven els di-
ners i el1851llogaven una nau
de la fábrica del Pont de Navarcles
i el J 852 es traslladaven a una
fabrica llogada a Sant Joan. El
1859 retornaven a Navarcles i allá
es van quedar fins el 1866 quan
van traslladar-se a la nova fabri-
ca del Salt constnúda a Manresa.
Foul'any 1867 quanJosepPons
va constituir la societat Josep Pons
e Hijos amb un capital de 100.000
lliures, 94.000 de les quals les
aportava el pare i 3.000 lliures
cada fill en concepte de Ilegítima,
perO els benefids es repartien de
forma més favorable als dos fills,
tot i que durant cinc anys s'havi~
en de deixar per capitalitzar l 'e m~
presa. A més de la fábrica del Salt
van participar en la sodetat Anton
Torra e Hijo dirigida per un cunyat
de Josep Pons. A partir de !877 es
concentraren en la construcció de
la colOnia on van ha ver d'invertir
tots els capitals dispersos que teni~
en, m entre mamenien la produc~
cló a la fabrica del Salt. Els benefi-
ds generatspel rextil van pennetre
aquest procés d'inversió (Ferrer
Alós, en premsa).
Els Torra i la colonia
de cal Marsal
Antoni Torra Rolan era un caba~
ler de Calaf que es va instaHar a
Manresa amitjan segle XIXi es va
casar amb una filia de Josep Pons
i Enrich. Entre la seva llegítima i
el dot de la dona acumulava una
quantitat de 2.293 duros. el1842.
El1857 el se u capitalcra de 3.000
duros que tenia invertit s en la
societat Vida!. Torra i Rosich i que
es van convertir en 10.000 duros
el 1867. El 1878 consti tueixen
amb un cun ya t la societat Antoni
Torra. Hijos y Cia on aponava
20.000 duros. Ésaque ta ~ocietat
la que cl 1887 comtrueix la colo-
nia de cal Marsa! que el 1892 e~
converteix en Torra Hnos. p<Htici-
pada només per membrcs de la
famOia. Desconec el capital fun -
dacional de Torra Hnos. Altra ve-
gada un creixement exponenci-
al dei s capitab només amb el
trcball textil.
Els Borras i la colonia Borras
Oleguer Borras havia nascut a
Igualada i va arribar a Manresa
per fer d'aprenent a casa d' un
veler. Quan e\ va casa r el 1827
movía un ca pita l de 600 lliures
entre la seva Ilegítima i el dot de
la muller. Aviat. peró es dedica a
la producció i come rcialització i
va acabar lent funcionar més de
400 l.elers a m aescampats per di-
versos pobles. El 1848 va en trar
a participar en la ~ocietat Cots,
Genesca i Cia amb 4 .000 duros (el
1852 aquesta participació valiaja
10.679 duro\) fim el 18 59. El
185 1 participa va en la co n~tru c­
ciú de les tres fabrique~ a Sant
Joan de Vi la torrada i se'n queda-
va una on va instal·lar el se une-
goci textil durant molt de temp .
Aquests anys foren d ' una acu-
mulació m oh rapida de capital. El
1856 es va constituir la societa t
Olegario Borras e Hijos. Cada fill hi
tenia 4.000 duro~ i el 1861 es re-
coneixia que els bcncficis puja-
ven 16.000 duros ( ' havien mul -
tiplicat per quatre en cinc a n ys).
En aquest contcxt d'alts bene-
ficis. el~ Borras van construir d ue~
fabrique a Cast ellbell i el Vilar
(pun t de partida de la colünia
Borras) per especular. Fins el
1902le ~d ues fabriques van estar
llogades a altres fabricants i no
se'n feren carrec dircctament.
Tots cls ext·mplcs most ren una
capaci ta! d'acumulació moh im-
portant i de creixement constan !
deis capitals alllarg del scgle XIX.
sobretot en cls seus anys centrals.
el que va pcrrnetre finan\ar am b
recursos rropb la comt ru cciú de
fabriqu es i colonies induqrials
En aquesta marca de fabrica hi
ha dibuixades les tres fabriques
que tenien els Berenguer: la
d 'Artés, la del Pont de Cabrianes
i la fabrica de Cabrianes
,FOTO ARXIU ANGELS SOLA. REPROOUIDA A EL
LLOBREGAT NERVI DE CATALUNYA P 78. ANGLE ED ,
MANRESA 1997)
scnse massa difi cu ltah. al mateix
temps que els industrials es co n-
vcrtien en membres de la nova
burgesia ca talana.
Els Berenguer d'Artés
i la construcció de la colonia
de Cabrianes ( 3 )
Els exemplc que hem aporta!
most ren que algunes famílies
[oren capaces d 'acu mula r rnolts
recursos en un períodc curt de
temps dedican t-se a la indústria
textil i que a la segona rneita t del
segle Xl X esta ven en condicions
d 'i nvertir prog ressivament
aquests recurso~ en la construc-
ció d'una colónia. Tot fa pensa r
que foren els propis recursos
acumulats el que ~erviren pcr
financ;:ar la comtrucció de le
col(mies. Tenim dad e~ compta-
bles de la col<'>nia Vilaseca de
Manlleu e n que cllligarn entre
beneficis i cons tru cci<Í de la co-
l<'l nia és evidcnt (Colomer.
1990). La socie tat va comenc;:ar
a fun cionarel 186 5 iambelsbc-
ncficis de deu anys (tres any~
superen el20% de guany) <..'\va
financ;:ar la const rucció de la co-
lo n ia que va co mcn c;:a r el 187 1
i es va acabar el 1879. El cm t
total fou de 910.312,79 ptes. i el
91.4% d'aquesta quantitat es va
autofinanc;:ar amb els beneficis.
Vo le m aportar en aqucst a nicle
unes dad e~ incdites sobre la famí-
lia Bcrenguer d'Artés que van
acabar co n stru int a comen\a-
ments del segle XX la coll>nia de
Ca brianes al terme de Sallent.
dcsprés d'una acumulació expo-
nencial de capi tal. Josep Beren-
gucr Vilan:ssau era un cabalcr
d'una família de ragesos mitjan~
que en el segle XVIII havien e!>tat
paraires i que la cornbinació tex-
til/agricultura havia estatla base
de la seva posició económica. A la
primera meitat del ~egle XIX la
producció de llana va entrar en
crisi i els pagesostraraires d' Ané-,
optaren per dedicar-se a !'agricul-
tura. En aque t cas. fou un caba-
ler el que va recuperar la t rad ició
tex til en e l moment que la de-
manda era de tei xits d'empesa. A
fina ls dclsa nys trenta van ararei-
xer di verse indúst ries de teix i-
dors a ma. un a d'elles de Jo~ep
Berenguer Vilaressau (va comen-
c;:araluncionarallla rgdcll840).
que cl 1845 tenia 6 telers manu-
als de cotó. Podríem dir que el
capital inilial ha vi a de ~er mode~t
i segurament. va tenir rnolt de
valor la xarxa de contactes que
deuria ten ir la família quan s'ha-
via dedicat al ti.·xtil.
Perle\ llibretes de comptes ~a­
bem que leia funcionar una xar-
xa de tcixidor'> loca h i que teixia
aman~ per industrials de Barce-
lona que li enviaven l'ordit i la
trama i cll retornava les peces tci-
xidc'>. La clau de l'exit va raure en
que e'> va anar cspccialitlan t en
teixit' de lOior que tcnien més
valor afcgit que le'> empe'>e~. El
1847 va comen\ar a produir rer
ell comprant ullÚ lilat o hale'> de
cotó i venl·nt dirl'Ctament cls tci -
xits a Barcelona. No hi ha cap
d ubte que la comercialització deb
tcixit~ e\ kia dl'\ de Barcelona i
aixb és el que provoca ~eg ura ­
ment que ca r a la decada deis
any~seixanta la \ocietat traslladé
la <,eu ~ocia ! a Barcelona on hi
deuria ten ir el magatzcm. La pro-
ducci<Í de tl'ixit~ de color deis
Berenguer<,'e\tava comolidant i
multiplicaren el\ telcr~ ama que
tenien a Arté\. En la co ntribució
ele 1869-1870 declara ven 90 te-
ler<, ama i el 187 1 tc nien una al-
t ra fa brica a Calder\ amb 64 teJer
ama i una altra a Gracia que es
van vendre quan l'\ va ro,ar en
marxa el nou vapor d' Artés.
.IMep Berc11_q11er i Cia c~tava lor-
mada per Jo\ep Bercnguer Vila-
re'><,au i e l ~ ~e u\ d<h lill ~ France~c
i Jmep lkrenguer Cava. o a-
bem quan e\ constituí ni quan eb
do<, lilb entrare n a la ~ocietat.
La comrtabilitat és confusa en
aquest\any<, (família i negoci ~ón
la mateixa cosa) i dedu.fm que el
186 7 el capital era de 87.000 ptes.
Eb dos filb i el pare eren retribu-
ll\ perla feina i eb bendicis anu-
ab e<, ddinien. rerü no sabem si
~·acaba ven paganto queda ven a
la mateixa fabrica. El cené~ que
el 187 1 va n decidir ler un pas
endavant i canviarels telcrs ma -
nual ~ pe l ~ tek re~ mecanics. Amb
eb bendici\ ja havien anat com-
prant hom a la partida del Pinetar
L'ER OL 29

a 10car la rk ra de Mal rubí d' Art é<;
i decidircn con,truir una l.'lbrila
de vapor l'l 1872. Sorprl:n la d..:-
ci\i<Í. Al Bage\ tole'> k~ f.'lhriquc<;
funcionaven amh enngia hi -
dr.'lulica i el' Bl·rengul·r van rn:-
lcrir el varnr. aprolitant l'aigua
del~ p ous de la ril'ra. ¿Pcr que
ortaren pcl vapor? Una altra op-
ció volia dir marxar d' ArtC:<; i a
Artl''> hi ll'nien cb orígcn~ i pot-
~er unama d 'obra ja avesada a la
produrció de tdxit> de color.
El 187> ree~truuurarcn la ~o ­
cietat. France~t havia nwn i no-
mC:~ queda ven el pare Jo\..:p id
fill. Potser per ler front a le~ de'-
Pl''e' de tomtruccicí dl'l vapor
donaren entrad,, a la <,ocietat a
Ramon dl' Rocafon, un hisendat
d'Anés que tenia mol!' ma\o,,
po<;,eúJ ca'a il BJrcl'lnna i <;egu -
raml'n t bons contillll'~ polític~
que podien é'ser útil\ peh inte-
r..:~<;O<; de la fabrica (la const ruc-
cicí de li! carrl'tera fins a la fabri -
ca per pan de la Diputacicí lou el
resulta 1 d ·aq uesh contacte\). El'
Bere ngue r aponaven la fabrica
de vapor n ova , la fabrica vella
d'Arté, , tcrrenys. maquine~ i
gcnerl'. i Rocafon 60.000 pte~.
en diner líquid. Eltapital total
era de 189 . BO ptes .. mé, del
dobll' q Ul' a 186 7 i IHl ~abe m sil'~
re tiraren bendici~ quan e~ va
constituir la nova sncietat.
Del\ orígen' mnd..:,tos el 1840
a la wmt rucció del vapor el187l
30 L'E ROL
Magnífica marca de fabrica de
!'empresa " Vda. De Esteban
Come/las Viladomiu", la familia
berguedana que l'any 1872 feia
func ionar la fabrica manresana
del Guix iARXIU RSRI
havien pa.,.,at trenta any~ i cm
indica que la producció de tei>.its
de color fou mol! rendible, peril
ho fou moltmé~ en l'ls anys que
vindrien a con tin uaciú. En aquest
Gl'> tenim la com pta bilita t de la
~Olit·tat i podem ~aber quim be-
nelich va obtenir la fabrica i en
que e, gastare n. A come nc;ament
dl'l ~cgll' XX eh Clap..:r~ l:kren-
guer Jormavcn pan ele la burge-
~ia catalana amb una ca~u m oJ n­
ni~ta al e/ Dipu taci6 que forma-
va pan de l'actiu de la fabrica.
L'a,cens <.ocial de la família ana-
va paral·lcl al hon11egoci dl' la fa -
brica. Una cosa i altra van anar
lligats <;emprc.
L'e~tratl:gia de la nova ..,olictat
founo repartir cls benclici\ i pa-
gar un "ou perla kina ah tres
socis. Tot~ eh bendicb s' imputa-
ven a capitaL de tal manera que
el capital va crc;ixerde forma C>--
ponencial. o fou fim cl 188l que
Ramon de Roca lort indica que
volia retirar capital i des d'aquell
any, ~c·li paga va 101 o una pancll'l
qu..: li corre~ponia , de tal manera
que la ~eva panicipació va anar
dbminuint progressivament.
Ai>-tl vol dir que el 1895 quan va
morir Josep BL·rcnguer Vila -
re~~au i e~ va haverdc lcr front a
les d l·,pe..,t·~ testamentaril''· d
capital havia pa\\at de 189.3 30, 3
p t c·~ a 1.550.451 ptl's .. é~ a dir,
s'havia multiplica! pnS. El capi -
talretiratnoarribavaal10% del
101al gene ra ten aque~ts 24 anr~.
Jmep lkrenguer Vilarc~~au , el
funda dor de 1' empre~a. va mo rir
el 1895. Fou u n mon1ent cnt icja
que va trenca r amhaquella tlina-
mica d 'increnll'ntar el capital de
l'em p re~a amb ..:b hen d icis. La
pan del funcladors'havia de divi-
dir en ~b pan~ entre eb \l'U~ filb,
dona i nebot\ (filb de la '>eva gcr-
lllJ na). En aq uest pu n 1 e~ podía
optar per d ue~ ~oluciuns: dona i
nebots podil·n l'lltrara participar
en l'emprt•<;a amb el capital que
eh havia deixat o l'\ podia paga r
la pan de cada\cu amb el risc de
desca pi talit7ar !'empresa. [s va
op tar per aque~ta segona <;olut i<Í:
el que toca va a cadascll es va trcu-
re del ca pital i e~ va convenir en
obligacions que s' a n irkn wrnant
a poca poc. Me n trl· es retribuiría
aquest capital al6 %, Ambaquc\-
ta ~olució no hi havia una son ida
traumatica de· capital. ni es wm-
plicava l'e5tructura de la \oCktat
que e' va reler nomé\ amb dos
~ocb: JD~ep Berengucr Cava i
Ramon de Roc:a fort.
Aque~ta reestructuració de la
societ at \'a tc n ir lloc a finab de
1895 i ara arre ncava numl-~ amb
do~ socis i amb un capital inll'rior
( 1.231.644 ptes.) pnquc \ ' havia
hagut de pagar al-, pMent'> l' hc -
rC:•Illia de .Jmep. Aparl'i>.ia un al -
tre problema: Jo\ep Berenguer
Cava . l'autentic indmtria l, l'ra
~nlt..:r i calia p..:n~a r amb q u i., ·ha-
via de lercarreuk la fabrica. L'op-
cic'l loren eh ~l'll' n<'hot'>, fill~ de
la ~eva germana Ma ria. l u~l· p .
C a,~imi r o i FranCl''>C Clapl·r,
Berenguerq ue acaharien l'\Lkve-
nint cb propietarhde la fabrica en
poc\ any'>. ¿ Com ret rihuir la ~e va
feina a la fabrica? E ~ \ 'él optar per
donar-los una petita participació
en eb benclich a mé~ a més del
sou que cohres~in , peril aque,ta
panicipaciú no '>ignilic:ava parti-
cipar l'n el capital de l ' l'lllpre~a .
Així done.,, el capital de l' empre-
~a ~ · incrementa amh eh hendicis,
tal com havia pas\at en períodc'
anterior\, peril una pan del'> ma-
ll'Í \O\ a naren ab comp t e~ p..:r~o­
na l ~ deis nebot\. 1 o comtavt·n en
el capita l. pen) na d incr que t''
qut·da,·a dim de la matei>-a em-
prc,a . L'any 1901 el c<1pital de la
'ocietat havia superatl'l nh cl l de
1895 ( 1.764. 179, 3 pll'\) \en\l'
comptarl'l\ diJl(.' J'\ que hi ha vi a l'n
cls wmptes per,una b del'> nebot'
( 142 .961 ,99 pteq.
L'an) 1901 va morir Ramon de
Rocalon i la vídua va optar per
re t irar-~e de la ~ocie t at. Aixú va
'>ign ilicarde no u un moviment de
capitab, pero el negoci ana\a a
tota \el a i l'l' hendici\ t'~ cont in u-
aven dei\a 111 a l'empre'>a . Fl 1904
cllapital arriba va als 2.693.97 '>.4
pte'>. (havicn comc n <;at amh
189.330, ) ptes tre n ta an\~
aba n ~ ). Aque't an) va nwrir
Jo\l'fl 13ercngul'f i Cava '>llill'l' i 'a
ter hereu'> al' 'l'll'> liT'> lll'bot'>,
due~ par!\ a Josep i l.a~~imiro 1
una pan a Francc~c. E\ comtitul
una mcietat entre ef, trc~ gcr-
mam amb elm11n de S<lht ino.\ J,•
Bert'll.</llt:r. Cont inua rt'n amh la
pol ítica que eh henclicis incre-
mente~~in d capital, tot i que re -
tiraven una petita pan que ana -
va a comptt'\ per>onah i pod ía
é<;~L' I retirada quan e' volgué'>. Fl
tapital va cont inuar uei>.ent dl'
forma venigimha pl' rquC:· el\ be-
ncfich eren moltl'fe, at\: l'l 1912
~ · arriba\ a ab 4. 6 1 3. 5 1O p t ..:~.
A part ir tl'aque~t an) eb nehcm
dccidiren l''>tabilit~<Hel capital en
5.000.000 de p tl'' i reparti r- 'c
anualment l'l'> guan)., que eren
ingre~ at~ t•n comptes per~onals.
El 1919, poc abans de co nvenir
('e mpresa en \Ocietal anonima
Jo~ep i Cas,imiro tenien
1.303.000 pte'i. eneb eu~comp­
te~ pe rso nal~ \t:llSe COileixer le
quan tital\ que s'havien ret ira l.
Amb aquesta apro-.imació vo-
lt:m mostrar !'enorme renui-
bilitat de l ' cmpre~a Berenguer
d' An és. La famnia havia invertit
120.000 ptc' el 1873 i tenia un
capital de mé~ u e 5 miliom de ptes
més els diner'> que havicn retirat
cap el 1920 i LOtes les despescs
familiar'> que la fabrica havia a -
\U mil. Eh bendicis es reinven i-
ren en el creixemem de la fabri -
ca, de tal manera que \empre
foren eb n:c ur~os propis eb que
s'utilitnren perla compra de ter-
res, construcciü d'edificis i com-
pra de nova maquinaria.
El pron•s de creixement i ex-
pansió dd'i Berenguer i el que
invertiren en el procés es pot des-
criure en diverses eta p e~. 1-lem
vist que primer posse"len u na fa-
brica texti l a Arté'>amb telcrsa m a
i que, a més, en tenien una de llo-
gada a Calders i al ba rri de Gracia
a Barcelona. El capital fix neccs-
sari ambles fabrique de teler
manuals era molt baix. El 1871
van comen,ar a comprar hons a
la partida <.Id Pi neta ron construi-
rien e l vapor i van comen\ar les
obres de la •fa brica nova · imme-
diatament. A la maquina de va-
por va succei r la compra de telers
mecanic\. l::ntre 1872 i 1877 e~
van invertir 120.902 ptes en l'edi-
fici i la maquinbria . El 1883 es va
ampliar l'cdifici i e~ va instal·lar
una nova maquina de vapor.
També es !eren obres dl' considc-
ració el 189 1/ 1892 i 1896/ 1897.
Al llarg ll'aquests anys s'anaren
comprant teler' me ca nics de
maqui neta i ,·arriba als 398telers.
Totcs aqueste' obres i compra de
maquinaria es pagaren al margc
del bendici'> que ~'obtenicn cada
any.
L'l de gener <.le 1898la '>Ocietat
va arrendar la fabrica de l Pont de
Ca brianes que e'>tava a quatre
quilometre'>d'Anésa tocare! Llo-
bregat. Aquella fabrica fu nciona-
va amb energia hidrillllica 101 i que
també hi havia imtal·lada una
maqui na de vapor. El'> Berenguer
van decidir en aquest moment
a sumr 101 el cicle productiu i en-
traren el ca mpde la filatura . Fins
Quadre 1: l 1evolucló de les lnverslons en edificis i maquinaria pels
Berenguer d1Artés
EdlfiCIS
Caprtal1niC1al 189 330.3 ptes
1872-1875 74 468.8
1876-1880 57 283.
1881 -1885 90.165.2
1886-1890 29 671.3
1891-1895 82617,
1896 1900 263628.8
1901-1905 877 245.2
1906-1910 243 060.4
1911 -1915 212122.2
1916-1920 222 391,1
TOTAL 2 152 659,9
(1) Ens refeom als benefos df>spres d an10111tzar 'aflans dt? rt.opart11 entre els OCOOOISles
Fool UIIJ!es de comptabo 1.11 de la soetelal Berenguer 1Oa Museu Pare Fa~r.~ d Artes Elalloraaó prOpia
aquellmoment 'havien lirnitat a
teixir color i els hi havia a na l ex-
traordinariament bé. Aque~ta op-
ció \ a significar imenir 378.350
pte . en la compra de maquinaria.
Aquest arrcndamenl es va man-
tenirfiml'a ny 19 12.
Pero la gran i n vcr~iú que [e re n
eb Berenguer fou la comtrucció
de la cnlbnia de Cahrianes (mé'>
amun t de la fabrica aba m e'men-
tada). Es comenc;aren a comprar
tcrren ys el 1900 i cl 1902ja esta -
va en fun cionament. Entre l'any
190 1 i 1 906~'invertirenencom­
pra de terreny i obres 974.254
ptcs. i en maquinaria 2J6.890
pte . (a aquesta fabrica s'hi tras-
liada pan de la maquinária del
Pont de Cab rianc~ ). Aixi> vol dir
que en aque~ t s ci nc anys s'inver-
tiren 1.200.000 pte~ . que so rtiren
toLes de la caixa general de la fa-
brica. <.en e reduir ni perjudicar
els bendicis anuals.
Encara no s'acabarcn aquí le
invers io ns. Entre 1906 i 19 12
compraren una asa al carrcr
Provcnc;a qut• e~ valorava en
175.000 ptes. i t•n comtrui ren
una altarrer Diputali<Í 'al orada
en 970.000 ptl'\. Aquc<.tc<. ca\e'>
figuraven a l'actiu de !'em presa;
forcn. per tant pagadl'<. dellíquid
de !'empresa i no en s<miren fim
ell920quanlaso ietatesvacon-
veniren societat anonima. Totes
aquestes inversiom t'S kren amh
recu rsos propis i sen'>l' afectar la
generació anua l de bendkh.
En el quadre 1 hem rccollit
l'evoluciú de les invcr,ion~ e n
edificis. maquina ria i el<. bendici<,
totals després d 'amonn;ar que
obtingué la societat. La pohtica de
deixar eh benefili<, a una empre-
<,ocietat Bercngucr. Des del co-
men~ament la política va consis-
Maqwnana BenefiCIS(1) tir en dci\ar la major pan deis
---
benefith per incrementare! capi-
113.112,6 134 456,3 tal. El grafic mo<,tra el creixemem
94 783.7 288 915,8 wnstanl del capital que es va ac-
133 880.6 266.601.7 cderar a partir de linah del segle
64 330.5 475 480.8 XIX quan va n havcr comtru"itla
117 222.9 698.962,6 toli>nia de Cabriane<,. Val a dir
431 148.3 804.205.5 que. a partir de 19 13 preferiren
manten ir el capital constan! i re-
337.937,6 1 813.959.3
pan i r-sc eh guany<,, tot i que una
203.359,4 1 971 299.3
part 1mportant quedaren en
340 579,5 1 463.855.2
comple\ pcNlnals dins de lama-
143 936.- 2 400000,- teixa empre<,a.
1980291.1 10.317737.- Tot aixi> no e~ podria explicar
se me una elevada taxa de bene-
fici<. qUl' any darrera any anava
ajudam a multiplicare! ca pital. La
~a que tenia una elevada rendibi- rendibilitat tic l'empre<,a fou m oh
lita t. pem1etia multiplicar encara elevada 1 les xifres no coincidei -
més aquesta rendibilitat. La soci- xen amh le' que coneixem de les
etat havia comenc;atamb 189.330 \Ocietats anilnime~ (Cabana.
ptes. i aquesta modesta quamitat 2001) o d'altre~ fabrique\ com la
invertida el l 872. havia arribat al<. Rambla tk Vilanova (Sole r
5.000.000 de ptcs. amb una polí- Becerro, 1997) o la coli'>nia Sedó
tica de reinvc rsió constant dcb ( adal. 199 1). En el !!rafic 2 hem
bencficis. El quadre rcflecteix b recollit la rendibilitat del capi ta l
inversinmconstantsen modernit- a la lab rita Berenguer d' Anés.
L.ar i fe r créixcr la fabrica . Simul- !Iom pot veu re que molt~ anys
taniament els bendicis obtinguh aque\ta rendibilitat ~e ~ituava per
van arribar a unes quantitats molh <.obre del 20% i la majoria per
imponams a pan ir deis primer~ \Obre del 10"'o. L'cm presa només
anys del segle XX. va comt'JH;ar a ten ir problemes i
En el grafic 1 hern recollit el a' e un· com queien e h beneficis
crcixemem del capital dim de la a final'> lkh any' vint i durantla
Gratic 1
Evolució del capital de la societat Berenguer i Cia
a partir de les reinversions deis beneficis
6.000.000,00 ~
5.000.000,00 +--------~-r------1 1
4.000.000,00 ~
3.000.000,00 1-Capitalj
~:~~~:~~~:E 11::::::C 1111111111111111111111:
Any
Grafic 2
Beneficis després d' amortitzacions de la societat
Berenguer i Cia d'Artés (1873-1936)
25
20
15
10
5
o
-5
-10
Any
L' EROL 31

11 Re p t'lblica. El pníod e m ill or
sembla situar-\<: en el canvi de
segle, quan va n pmar en ma rxa
la fabrica del Pon t de Cabrianc\ i
dc~prés va n construir la col(m ia.
Estrategies familiars
i acumulació
El ca~ d e la lamíl ia Be rcngun
permct ler u na reflexiú ~obre la
rl'lació ent re e~ t rati:•gic<. fami li ar~
i acu m ulalió. Un deb pro bk nH:~
d'aq u e~tes ~ocieta t ~ era la multi-
plicadó de socis que eo; dona va a
cada gl·nc raci<Í. Si tots els \neis
lu ndadors deixaven a l ~ o;eu\ li lls
u na partici pacilÍ en !'emp resa, el
nombre de \ocis es multiplicava i
si s' havia de pagar la pan a cada~­
cú.la dcscapitalitl.alÍlÍ podía aca-
baramena<;an t la ma rxa de l'em-
p rc~a.
En el ca~ deb Bcrcng uer aq uest
p roblema es plan teja a la mon de
.J o~e p Berenguer Vilare~sau que
havia esta t el fundador de l' cm-
p re\a. Fcu \ ÍS pa rt s del seu capi-
tal q ue ~'haguen:n de paga r. Els
alt rc\ do\ \OCis van aconscgui r
que <,'i n terp reté~ que la pan no
implica va participar en !'empre-
sa ambla q ua! cosa no es compl i-
ca va la gc\t i0 de la mateixa. La
~uluciüado p tada fou pagar la pan
corre\ponen l de mica en mica,
abonan ! e l ~ intercssos pel temps
que el ca pita l cunti n ués dim de
!'empresa.
Sob ta, pero una altra cosa.
J o~e p Be rengue r Cava, el fill i
he reu. va m ori r~o lt criscmcde\­
ccnrl encia, con trib uin t aix í a no
comrlicar lc<,cmes. Foren hereus
t re~ ncbot>. Jo~c p . Ca>>imiro i
Fra n n:sc Cla pe rs Bereng uer.
D'aq uc\h tres, Josep i Ca,simi ro
ta mbé queda ren so lt er\ i el'> capi-
ta b de la fab rica van pa>sar ab lilb
32 L'EROL
Detall de la xemeneia i de is
pisos de cal Ma rsa!, una de
les colónies que es va fundar
a finals del s. X IX
!FOTO ROSA SERRAi
del France~c.l'ú n icqu c es va ca-
sar. És evident que aq uc~ta opció
~im pl i l icava ext raord ina ria mcnt
la repa rt ició deb ca pita ls i reduYa
eb hcre us a tres. La cosa hagués
e~ t a t mol t més complicada si e l ~
tres n ebo ts s ' haguessi n casa t i
hagucs>in tingut filb.
Les conseq üencics re r la fab ri-
ca foren mo h bones perq uc e vita-
ren le~ sonidcs de carita!. La pre -
gunta a fe r-~e é~ si aquesta opció
de no casa r-~c era comcil'n t i rc~­
ponia preci,ament a aq uesta qües-
tió. No era importan t nom és acu-
mu lar capi tal. sinü que també e ra
im ponan t evi tar aq uelles sit uaci-
ons de d b per>ió. Els Bcrenguer
feren les dues coses: acu mu la ren
i evi taren la disper~ i ó.
Conclusió
La recomt rucció d 'algu nes ~eries
de b e n cfi ci~ de les fabriq ues tcx-
tils a Catalunya (sobrctot de les
societats anúnime~) sem b len
mo~trar una m igradc>a e n eb
be ncl icb que fa rien d il íci l cntcn -
d rc que aq uesta activitat hagués
general eb recu rsos > u fici cn t ~ per
generar una burgesia industrial
q ue, a més, fos capa<; de comt rui r
les gra ns fabriq u e~ del Llobrega t,
especialme n t les colon ics.
Aq uest a rti cle vo l reivind icar
q ue l'activitat tex ti l fou rendi ble
i q ue la ba rreja en tre fabrica i fa-
míl ia. en molts ca~os, va porta r a
una lógica de reinversió deis be-
ncficb en la m atcixa activita t, fct
que va a~scgura r -ne el crcixc-
m ent. Hc m apnrtat dive r ~os
cxem plc\ de fabricants q ue van
iniciar el seu procés d'acu mula-
ció en socictats compa ni des. q ue
acabare n fo rman t una socie tat
a mb els seus fills i q ue rcin vcrti-
rcn con tínuamcnt eb bencficisen
la construcció de les col(mie~ in-
dust riah.
El cas deis Be rengucr- no sa-
be m fi m a q u in pu n t c xcepcio-
na l -mo~ t ra u na elevada rcndibi-
li ta t d e l'ac t iv itat texti l. El~
m odesto~ t eixi d ors a man~
d' Artés de 1840 van ronvcrt iHe
en dcstaca ts me mbres de la bur-
gcsia barcelon ina, ambla cons-
tru cció d ' una ca a modern ista
inclosa a l carrc r Dipu tació. To t
aixó a pan ird' una política !ami-
liar q ue rcduYa el nombre d' hc-
rc u~ per la via de la ~oltcria. pero
sobrctot graciesa una fabrica que
va ten ir uns rcnd imen h ccono-
mirs cxccl ·lents i de dci>.ar- hi la
major pa n deis bcneficis. r crq uc
la ma te ixa fabrica fi nanc;ava en
fo rma de so us u d ' as~u m ir paga -
men ts priva ts. el nivel! de vida de
la mat eixa família .
La majuria de les fa briques i
colón ies es va n anar ampl iant a
pa rt ir de la n~ i nve rsió deis propis
guany~ i bc ncficis al ll arg del sc-
glc XIX. La taxa de guany havia
de ser elevada per for<;a. ~inó
aquesta inversió hag u és es tat
i mro~s i ble i no hagués intcressat
a ningú. A cal Berenguer, ho fou.
semc cap mena de dubtc.
Bibliografía
CABANA. F. (200 1): Fabriques i cm-
pre<.ari'>. Fb pnnagoni<.te~ de la
revolució industrial J CJtalunya.
11 . Cntoncrs. Barcelona: Diputació
de Barcelona.
COLOJ\IER, 1'. ( 1\190): "La traject~)ria
d' una cmpre~a cotonna (VilasecJ
1865- 19 13)". t·nD.D.A A (1-lh.) .
Osona i Catalunya al segk XIX .
E~tudb d'hbtüria . Vic: bumo. pp.
16 1-184.
FERRER ALOS. L. (2003 ): "Segun-
done<, y auividad eunHÍilllta en
Cataluña. Reflexione., ,1 pan ir de
la familia Bcrcngun d~ Artl!<>".
Rt'' ista de Demografía llhtúrica
XXIII, pp. 93-126.
(en premo;a-a ): "Familia e indu .. -
trializaciún en Catalun ya. El raso
de la familia Po m y Fnrilh". Hi.. -
wria Social pp.
(en premsa-b): Genea logt·a., de IJ
indu;triJ!iJadún . De la wd,1 al
algodón en la <..atalunya Central.
Barn·lona:
i'IADAL, J. ( 1991): "La indú.,tria w -
wnera·. t•n D.D.A.A. (Eth.). lli'>-
tona Econo1nica de la Catalunya
Contemporania ( ~ . XIX). lndú'>-
tria , tr,111~pon., i rinJntt''>. Barce-
lona: Fundadú Enciclopedia Cata-
lana. pp. 11-86.
SOLER BECERRO, R. ( 1'19 7¡·
"RédilO., algodonerm. La~ cuenta>
de la f,íhrita de "!,1 Rambla" ( 1840-
1913) : revi.,iún y ampliación .·
Re1 i\ta de llhtona lnduo.trial 12.
pp. 205-232 .
UDR IA. C. ( 1987): "El rinan<;amcnt
del procé,d'indu\lrialitlauú". t·n
D.D.A.A. (Eds.L Catalunya i E..pa-
ll)' J en el ~eglt• XIX. Barcelona:
Columna. pp. 117- ln.
( 1994): · capitali<.te., i fabricant.,.
El finan~,ament de IJ imlu.,tria ca-
talana (1815 -1866)". Butlle11de
la ~CE II V pp. 29-42.
Notes
( t ) ~ubre el finall\Jll1t'nt de la indu<,-
tria catalana 1 egi\ (Sudria. 1987,
1994) .
(2) le> dade; que aqu1 ; ',1ponen e\tan
n trctc' dcltrcball (Ferrer Alo,, en
prem<,a- b).
(3) Le> da des qut• apom·m aqUI ;obre
la f.'lbrica Be renguen•., poden 1ro-
baren el que la rderi:nda a l'cvo-
lució ck la família a (Fcrrcr Alos.
2003) i \obre l'ccnnomia de l't•m -
pre'>a formen pan d'una recerca
qucc~tcm rcalitzant ~obre el tema
i que en aque~t trt'bnll fcm un
aven\ de cara a delcn~a r )'argu-
memació gennal. L'ar>.iu de la
fabrica Bert•ngucre<, tmba al Mu -
.,cu Pare Faura d'Ané' i hed'agrai'r
a l'ajuntament d'Arté., i a Da1id
Bcrcngut'r le<. fatilitah qut•m'han
donat pcr poder-lo con,ultar
Llorenc; Ferrer Al as,
doctor en h i~tilria i p ro[c<,~or de
la Univcr\ita l de Barccluna
UN TROS DE PAÍS
ARA FA 150 ANYS
Les colonies industrials,
nuclis d'atracció de població
Des deis seus orígens les colónies
industrials han estat un centre
d'atracció de població. La cons·
trucció de les colónies industrlals
a les valls del rius Llobregat Car-
dener i Ter, principalment, van
provocar el despla<;ament de po·
blació d'unes zones, generalment
rurals i provinents deis altiplans
propers, cap a les noves zones
industrials i de poblament que
s'anaven configurant alllarg
d'aquestes valls fluvials.
Aquests moviments migratoris
de les zones properes són molt
clars en els inicis de la industria-
lització. La majoria de la població
procedeix de zones rurals prope-
res coma conseqüencia d'un ex-
cedent agrícola i d'altresactivitats
en decadencia, sobretot les ma-
nufactures tfxtils. La colOnia in-
dustrial, a més de feina, o feria la
possibilitat d'escaparwse de la fam
i d'obtenir una sCrie de serveis
que manca ven en elllocd' origen.
Diferents estudis han analitzat la
procedencia d'aquestama d'obra
propera(l).
Més endavant la procedencia
de lama d'obra queentrava a tre~
hallar a les diferents colónies es va
anar diversifican! tant a nivell
espacial com temporal. El present
article plan teja un estudi demo~
grafic sincrOnic que intenta anaw
litzar algunes característiques de
la immigració en les principals
colónies industrials del Bages i
algunes del Baix Bergueda en un
moment histOrie concret. A la
dfcada deis vuitanta del segle
passat quan encara moltes de les
fabriques tfxtils treballaven i els
habitatges de les colünies estaven
majoritariament ocupats varem
analitzar l'origendels immigrants
d'algunes colonies de la conca del
Llobregat-Cardener.
La metodo1ogia utilitzada va
serferun buidatdel cens dell981
FRANCESC COMAS
o el padró de 1986 i anotar l'any
d'arribada de la població immi-
grada i el se u lloc d' origen a més
d'altres variables demogratiques
que s'escapen de l'objectiu del
present article. Aquest buidat de
les da des del cens o padró va ser
realitzatper l'alumnat del! r curs
de Magisteri de l'Extensió Uni~
versit3.ria de Manresa que depe~
nia de l'UAB durant el curs 1986-
1987.
La majoria de les colünies in~
vestigades eren del Bages i en
menor nombre del Baix Bergue~
da. En concretes va estudiar
l' origen deis immigrants de deu
colonies del Bages (Soldevila,
Galobard, Borras, la Bauma,
Gomis, Valls, Antius, Cortes, Ca~
valler iJorba) i tres del Baix BerH
gueda (Pons, Marsa! i Ame tila de
Merola). La selecció de les colo-
nies es va fer en funció de la pro~
cedéncia geogr3.fica de l'alumnat
que estava format majoritaria-
mentper alumnes deis pobles del
Bages i en menor nombre del
Bergueda. De les principals colO-
nies del Bages d'aquells temps
només falta l'analisi demogdfic
de la colonia Pala (2) i el Burés
( 3). Les da des de les colimies la
Bauma, Pons, Borras, Gomis i
Soldevila són extretes del cens de
1981, m entre que les de la resta
de colünies són dad es del padró
de 1986.
Tant en un cas comen un altre
els valors obtinguts corresponen
als censos o padrons del habitat~
ges de les colOnies en aquell any
concret. Com tothom sap, en
aquells temps, el fet de residir en
una colOnia industrial concreta
estava motivat perque algun
membre de la familia era treballa-
dor de la fabrica de la colonia. En
conseqüf-ncia l'analisi deis resi~
dents de les colOnies en aquells
anys ens m os tren d'una manera
clara la importancia i l' origen deis de treball en les colónies industri-
immigrants de les colOnies téxtils. als localitzades en el curs mitjii del
Llobregat.
La població de les colónies
Si analitzem les dades poblacio- Naturalesa deis immigrants
nals d'aquells anys a nivell global PerO quina era la naturalesa
de les tretze colOnies trobem que d'aquesta població immigrada?.
deis més de 3.000 habitants que D'on venia?. Enelquadre 2 hem
hi residien, 1.386 havien nascut recollit els percentatges de pobla-
al mateix municipi (podía ser a la ció immigrada nascuda a Cata-
colOnia o a una altra entitat de lunya i a la resta de l'estat. Com
població de la mateixa localitatja és sabut la importancia de lapo-
que les da des ccnsals no ho dife- blació immigrada de fora de l'es~
rencien) imésde 1.700erenim- tat era molt baixa en aquella epo~
migrants. És a dir, que a nivell ca, concretament representava
global la població immigrada su- una mica menys del' 1% en el
pera en un 11% la pobladó au- total de les colónies, i es troba lo-
tóctona. PerO aquestes dades ens calitzada en coJOnies molt con-
amaguenlaheterogeneltatque W cretescomlaBaumai Borras (4).
ha entre les diferents colünies i També hem diferencial les colO~
per aixO en el quadre 1 hem des- ni es segons fossin del Bages o del
glossat aquestes dues variables Bergueda ja que els valors que
segons cada colOnia (veure Qua- presenten són molt diferents com
dre 1) es palesa en el quadre estadístk
Comes pot observar, pe"r sota adjunt.
de la mitjana de població immi- Comes pot observar en els dos
grada hi ha les colonies de casos ]a importancia de la immi-
l'Ametlla de Merola, Cavaller, gració de la resta de l' estat era
Cortés, Marsal, Pons i Valls superior a la mitjana de Cata-
mentre que la resta presenten lunya i a la de la prOpia comarca,
valors superiors a la mitjana. És malgrat que en tots els casos
a dir, que a mesura que anem cap aquestvalorshavien baíxaten els
al nord el percentatge d'immi- últims anys gracies al descens de
gradó disminueix, i una majoria }'arribada d'immigrants a Cata-
de la població resident a la colO~ lunya i a l'augment de la pobla-
nia l'any 1981 o 1986havia nas- .ció autOctona. Aquets valors ens
cut en el mateix municipi, ja fos manifesten que a les colOnies la
a la colOnia, al poble, o a altres immigració procedent d'altres
entitats de població menors del regions de 1' estat encara era molt
municipio cases rurals. ímportant ja que en molts casos
On el pes de la ímmigració a les es tractava d'una immigració rew
colOnies textils era considerable latívament recent, deis anys sei-
va ser a les colónies més meridi- xanta cap als vuitanta com veu-
onals localitzades la major pan rem més endavant.
d'elles al costatde leslínies ferro- De nou constatem la diferent
vid.ries BarcelonaHManresa de la realitat sociocultural de les dues
Renfe í deis Catalans. Coberts els comarques. Al Bages, el percen~
excedents de ma d'obra agraria tatge de població procedent de
del municipl en epoques anteri~ fora de Catalunya era un 14%
ors, va caldre recórrer a gent d'al- superior a la que es dona va al
tres indrets que van trobar un lloc Bergued~L El Bages coma comar~
L'EROL33
QUADRE 1. Població autoctona i immigrada segons coli>nies. 1981-1 986 nomic, malgra t que la lona ubi A pan dd període d'arribada,
.IJ Poblac1ó PoblaciO dl'lt('\lil prm ·oqu~\t:'ltaJH.:,lment 1.11nbé lwm dikrendat d' immi-
Colorua autoctona 1ffim1grada de· mohe~ labrique\ de riu1 wlo- grant\ prott'tknt<. de la pr\Jpia
Ametlla Merola 53.82% 4618% nic' indmtrial\. (()ml'i Ca \ aller. tomarca. t'' a dir. uel Bage' o Bc·r-
Anllus 10.34% 89.66 °o Jorha . Gomi,, Borra' o Anllu,, gueda. '>l'gom t atla colilllia. el'
Bauma 33.07% 66.93% t•ntn.: ah re\; i finalment el\ que prm llll'lll\ de la re\la de Cata -
Borras 42.87% 57.13% 'an arribar e ntre aqut'\hany' i la lun~a (6). 1 fmalment el' de· la
cavaller 4722% 52 78% detada deb \' Uitant,l . re·,¡ a dt•l 'l'\lt1le\panyol. rl\ rt•,ul -
Cortés 46.66% 53.34% La majoria deh immigralll\ de lal' eh he m re,umitcn d quadre
Galobard 30.00% 70.00%
le' colimic ~ anali t1adc' 'an a 1ri- 3. lom l''> poi 'cure la ma¡oria
ba Jenlrc eh any,wi\anta i\l'lan- d ' imm igrant' an terior., al'> il ll \ '\
GOffiiS 21.74 % 78,26 %
ta-rinc, qua\i el 45 "o del total. quManta p ron·die n dt· la p1ilpia
Jorba 36.24 % 63.16%
\t'guit dl'l període de 1940 a 1960 coma1 <.a o be d ' a h re\ comarqu e\
Marsal 53,42 % 46.58%
que rcp1e ~ entcn el 29 %. Cnm a catalalll''> men trequc la immigra -
Pons 46,43% 53.57%
mol! ' ah re' lloc~ ('>J la immigra - cití p1otcdcn1 d 'a ltJc' region' de
Soldevila 36.22% 63.78% lio l' \ ' a frenar moh a partir del ' l't·q¡¡¡ era molt pot imponant.
Valis 54.20% 45.80% \el an ta jaque rep re\l' lllcn 1' 1 1°1n (:, t'\ ident, done,, que le' Lolil -
TOTAL 44.74% 55.26 % del 101.11 d 'immigralll\ qut• han nie' indu,t rial,l''> fo rn ien . 'obre-
101 en aquel!., tcmp,, del\ e\U'·
ca mé' indu,trial. ma lgrat la difi - denhagramdelcampcatala (una
cil \il ual'io de l't•poca, ha' ia l'\la t tercera pan dt•l., "tata la m· de (c.,
un centre Jl't l'(lllll i d ' a t racdo wlonie'>tkl~an~ ' ' uitanta hi' an
d 'immigracio lOJana me' impor- arribar aban'> de la guerra ti\ il) .
tan! que l'llkrguc·da ~egu lt' llt'l' prm:eden t\ de la pril-
pia comarca que repre.,enten un
Període d'arribada 2 ~ 0 n del total deb que lti \ an
de la immigració arribar a la decada del\ vui tan ta.
A quin' a n y\ \an anibar t'b im- Mé'> enda\ ant .lllalillarem l'nri -
migmnt\ a k' rolúnic'? gt·n gcogrJ!ic UHtc re t tl'aque\1\
A partir de k' dade, dt·mogra- imm igranh.
fique~ deb a n y' \ uitanla \illll Aque'>la '>it uació canda a pal -
bu,rar l'any d 'arribada dd<, im - ti rdcl\ an)' quaranta ja q ut·la m a
migranh de cada Lol<'mia . ¡\1\ala u - d' ohra au tilCtona é\ in,tdicit•nt
radamcnl le' da dc' qu e ofcrim per cohri1 (e, de m a ndc\ del mer-
\Óil d ' ontt' co limi t'' jaque no te- cal laboral 1. malgrat la mama
ni m le' dadt·, dt•\gh"'adt·, de d'c'\)Wdalit7acio i domini de l'ac-
I' Amctlla de 1\\nola i cal¡\-\ar\a l. 11\ i1.11 indu \ t rial , arriben a k'
També en algum ccn'o' hi ha un w lünie\ un pe rcc·ntatgc impor-
nombn: de pe r\O ill' ~ que \i bé tan! de tn•hallador~ . l a maJnria dt·
c<,pcrifiqucn el lloc d 'origen no ¡one' rurah de I'E.,pa n ya intcn -
e' pt·tifiquc·n l'any en qu C:: \an or que rt•prt'\l'llll'll la mcita l de
arribar a la tolonia . A aquc\l\ 101' t'l' que arribt·n a treballar ,,
va lor\ el' ht•m donat un traua- le~ colü n ie~. Són any' en que 101
menl dilcrc•nciat de la re\la. i !'etapa autarquica que e' vi u, le'
ll c·n 1 agrupa ! l'l' rc,ultal' en labriqut'' treba ll cn a pie rcn d i-
q u al re període': e h qut• van a rri- ment pe1 la m anla de compcti:n-
bar abam de l' an) quaranta , o cia l''trangt·ra i ahil l'\ traduci\
sigu i aban\ i duran t la guerra Li - t•n un au~mt· nt dd n ombre dl'
' il; el\ q Ul' hn' illl feren t re a qUt'\· treballador'> (7) .
la data i el\ a n y' '>ehanta i que (om e' pn1 'eurcqua\1 la mei-
corre,pont·n a l' que e'>' an dc~­ Grup de dones de cal arribat a k., cu lon it''> a lll arg del tal deh treballadm' procedel\en
plil<;ardurantl'etapa a lllarquica; Vidal (Puig-reig) davant la quatre pc ríode'> . Aqut\la uhmi- d ' altrc\ tone\ de l'e\tat pni>
porta de l'església de la colonia nu ci<'ldeh mm iment' migratori., aquc,ta dada ~lobal amaga for-
en tercer II<K ch qut· 'an arribar
(anys seixanta del s. XX)
a la colon ia cn1rl' eh anv' \t' i'\an- e' ueu ala ~uma de difert·nt' (,K- ll''> dikri.·ncie' enlrt' k' colimi-
ARXll AR ,E l.AM 'RA
ta i \l'la nta -ci nc i qut• corre\pon IOr\. D' una banda comt' lllt'n a l'' · De IHlll en., trobcm que le~
a !'etapa del gran u l'I\L'Illl'llltco- a rribar al mercal de treha llle' lOlÓnlt'\ del \Ud prt\ellll'n 1111\
tla'w' mé\ nomb1 (1\L'' na \ttid t·' \ alor' mol! dife re n b a le' col(l-
OUADRE 2. Naturalesa deis habitants. 1981-1986 en el' any' d 'eu lúria c-con<'llnica nil·' tll'lno n l del Llobregal i Ca r-
% nascuts %nascuts i. per tan t. no ca len nou ' intmi - dener. Pcrexempk. a la Bauma.
a Catalunya resta esta! gr,1 nt\; d'al t ra banda h i va ltaver perrada "ca tala " que h i arriba en
Catalunya (6) 65,91 % 34,09 Ofo
una lona rt'Ct\\ió eco n óm ica a qu t'\1 penode. h i Mribcn t rc·,
Bages 73.56 % 26.44 % moti va da per u na crhi mundial immigranh d ' a ltrl''> /O ill' \ d e
Bergueda 82.06% 1794% que va rcpercutirgreumenlenl'l l't•,tal. mt·ntre que a la c.:olúnia
Colomes Bages 51 22% 48.78% lto\lil a linah del' \etanla , tom Pon' aqut'\la proporlio baixa a
Colómes Bergueda 65.32% 34 68% hl'm l'\llll'ntat aban\ . 1 1 7.

3 4 L EROL
 En unc\tUdi fe t per l' lmtitu t d~: Fn el qu adrc 5 hem rccollit k~
ociologi,, Apl icada ~obr~: !'ori- dad e' dt·le~ principal" co milrque~
gen dd<; im111igrants a le\ tolüni- qul' aront·n poblaciti a le" cni!J-
C\ Amctlla. Mané n. Vida!, Sol- nie'o. La dada mé' ~ ignifi cat i va és
devila i Ru'>al durant el pc node dc la de la dretil . on e~ [llltub~ervar
1940 a 196 5 obten en le' >.ifrc~ el pe rcen ta tge quc repre~en t a
d' un60. 5'Yo de nouvingut "cata- aquc,ta emigració ~ubre elwtal
Ja n ~" re~ pe etc a un 39,5% dt• vi n - de pohlaci<Í de la pr(Jpia comarca.
gut~ d 'altrn w n e~ d e l'c\ tat. Com t·~ pnt \TU rc,l'i Sol'<lne" i el
Aque\ta \ituació encara augmcn- Bl·rgueda .,(m. de tole~ Jl]ll l'\te\
ta ra mé~a pan ir de la decada deh tomarque,, le,que van fornirde
\eixan ta. jaq ue el 60% deb ha- 1reballildOr'oil'\ w lün ics indu"t ri-
bitant~ de le~ onzt· colonie" ana- a 1~ lk Jt-, tonq Ul'\ J Juvia), tlel Llo -
litzades, cgons k dade\ del., brq~at i Cardcncr. dL'\ del punt de
anys vuitan ta, procedicn d 'alt res vista d'impnná ncia qualita tiva.
regions de l'es tat. El., na<;cu t<; a l'er tant.la principal procedencia
Ca talu n ya con tinuen la tt·ndl:n- procedencia: 1- eJ~, quc procedi- Grups de treballadors de la dt·l\ imm igra 111\ stín de le~ coma r-
cia a la baixa. man i lc~tada ja l' n cn de la prilpia co111arca ; 2- cl~ colonia Viladomiu Vell quc<, mé' properc~. ja ~igui del
el període anterior. mcn tre que que provcnien tk difcrent> co- (G ironella) a finals del s. XIX. Bage' al Bt>rgueda. de l Bergueda
tARXIU VllAOOMIU DE CAl MAA<;AJ.
augmemcn cls nascu tsa la rnatei- marquc,catalanl·~; 3- i eh vinguh al Bage,, i ¡kJ Sohonc'o a le~ due~
xa COilléHGl. d ·alt re<. rcgion ~ de I'L''o la t. .la he m comarque:' indu,triaJ,. l'er tan t.
La liberalit zaci6 economica e~ ­ e sntental anteriorment que !.:1
panyola ' a alavorirclmovimcnt poca importancia de la imntigra-
i exode de molle~ 7011eS agraric~ ciú l'\trangera en aquclh illl')\ fJ QUADRE 3. Periode d'arribada deis immigrants
del camp e~panyo l ca p a l ~ nutl b que no Ji dediqlll'lll u na ana li<oi Abans 1940 1940-1960 1960-1975 1975-1986 Sense dades
industriab. LescoliJnie indmtri - det,lllada. 20.7 'Yo 370%
Comarca 35.7% 26 7% 12.4 %
als n o van re~tar al ma rge Eh re\ultats de k \ dade<, >ohre
Catalunya 45,5% 23.9% 18.5% 20.5 ·~ 21 .4%
d'aquest fenomcn generalitlat eb municipi" de lil comarca ~·han
Esta\ 18.8% 49.4 % 60.8% 42.5% 66.2%
arreu. i un nombre con iderahle agr ura t cn l'i quadrc 4.
de trcballado rs procedems de di- En el' dm ca~o~ \ 'ob\erva que
QUADRE 4. Origen deis immigrants per municipis
ferents regio m de l'es tat van ocu- la immigradúd 'aqul'llsany~ ja nu
Colonies del Bages Galantes del Bergueda
par cls ll ocs de treball que m· cc~­ <,ortia del~ muni<.iph me' rural>
Manresa 29.5% Grronella 26,7%
si taven molt cs fabriq ues text ib de la comarca , com havia pa~>at
Navas 176% Casserres 15,8%
que ' an sobrcvi u re a la lona crbi en t:h primer' tcmp' de la indus-
cardona 86% Vrver 1Serraterx 9.9%
d'aquclb an y . E~gotat el fi ló de tria liua ciú, 'in(·, del\ mun icipb
rna d'obra del paÍ\ va cald re rccór- mé> proper>a le~ colimit·\. En el Suna 5.5% LEspunyola 6.9%
rer a la d'ah re~ IOnes de 1' esta t. El ca<; del Hagl.' ~ a part de Ma n rc~a Sallent 5.3% Montma1or 6.3%
44 % del' immigrants tk fora de que ilpcHei>. en primer llocpel ~e u San\ Vrcen~ C 3.6% Avra 5.9%
Cata lun ya d eclaren, d u rant la vol u m pohlacional (8 ) de<;taquen
dcrada deb vuitallla, que e~ v;:¡n Navas. Ca rtlonJ i Súria que <;Ón
e ~ tahlir a lc~ col(mies indu~triilh el' municipi' gram que e~ trohen OUADRE 5. Origen deis immigrants per comarques
en aque<;t període. mé> a prop d'algu nc" de le\ coJ(¡- % sobre total % sobre total
Finalmcn t eh va l or~ de proce- n ic' indu~trial~ de la cntH.a del Comarca immigrants població comarca
dencia tendci xe n a igualar-~e a Cardener. Barcelonés 19, 1% 0.04%
l'ú ltim període. ~i bt encara d~ Al Bergueda pa\ Sil mé~ o Bages t6.2% 0,6 ....
arriba t ~ d'a ltres /Oile' de l'e\tat menys el mateix . L'anali<;i de la Bergueda 14.9 % 2.1 'Yo
sún el valormésalt. L., importan- procedemia tleh immigran t'> a Solsonés 10,2% 5.5%
da del~ nouvingu tsa lil comarl'il. 1' Ametlla de Me rola . ¡'v\ ar,al i Segna 9.2% 0.3%
probablcmen t es deu a movi - l'omen" mo\tra que la majoria de Valles Oc. 5.9% 0.06%
men t ~ de poblaciü entre diferent\ la poblaci<Íque hi arribil , ·ha des-
Osana 5.4 % 0.3 o
colrll1ie' tl:xtil5. El tancament pla,ilt de> del >rn u nkipis 1110' pro-
Anota 3.0% 0.2%
d ' algunc~ d' ellcs p n1Vocava L'l per\, utm Giront:lla. Ca>\Crre" i
despla<;a 111en 1 cap a al t rt·s wlüni- Vi ver i Serrdtei\. lllL'ntre que eh
es, tant el> que procetlien de la procedent\ dc 1' Alt Bl·rguL·da ,t'Jn
matei xa raó social. com el> d ·u na pot imponants en el totill de la OUADRE 6. origen deis immigrants per provincies
illtra empre~a. immigratió itllrilmmarcal. Ana- % sobre total % sobre total
liuam k~ dadc:, de Cil tal u nya en' Provincia immrgrants Provincta rmmigrants
Origen geografic trohem amh un fet ha~tant ~ em­ Jaen 19,1% Caceres 4.6 %
de la immigració blant. La majoria del' immigran t ~ Almena 12.5% Huetva 3.5%
A l'hora d' a na lit zar !'origen gco- que van J le\ trcllc cni()Jlic~ \Ún Cordova 8,0% Valladolid 3,4%
graficdeh immigra nts, \ego m le\ de lt: ~ comarq u~·s 1110~ properc'
Granada 7 3% Murcra 3.3 'Yo
dadcs cen~al\ de la dccada deh nn hi ha k " tolünic,, fe¡ que t'n'
Sevtlla 6.4 % Malaga 2.5%
vu itanta, de trct/C col('mie\ in - obliga a rentarLar la gran mohili -
Gad1S 6,1% Salam~nca ? 4%
dust rials del Bagc~ i dcll:lergue- tat que hi hilvia entre le\ col (mi -
da he m dilerenciattrL·s nivcll~ de c·s durant aqudh temp\.

L' EROL 35
es tracta de movimems migrato-
ris relativament curts en l'espai.
Malgrat que Barcelona ocupa
el primer Uoc.l'impacte de la im-
migradó a les colünies industri-
als de la Catalunya central és in-
significan!. És importam, també,
el nombre de persones provi-
nents de les comarques de po-
nent, principalment del SegrUt,
de la Segarra, la Noguera, d'Ur-
gell, grades a les comunicacions
ferroviaries que hi havia entre
Lleida i Manresa. En canvi, les
comarques meridionals que ha-
vien aportat rna d'obra en algu-
nes colOnies com el Burés í el
Borras a la segona meitat del XIX
i primers del XX enaquest perío-
de ten en rnolt poca importancia.
Finalment el quadre 6 recullles
principals dad es de la immigració
procedent d'altres zones de l'es-
tat. Comes pot veure, la majoria
de les persones van arribar d' An-
dalusia, sobretot de les provínci-
es de Jaén i Almeria. El total de
vinguts d'aquesta comunitat, se-
gons els censos deis vuitanta, re-
presenten el 65% del total
d'immigranrs de fora que van
arribar a treballar a les fabriques
rexrils de la vara dels rius Carde-
ner i Llobregat. O dit d'una altra
manera. De cada deu persones
que arriba ven a treballar a les co-
lünies industrials de Catalunya,
entre sis i set eren andaluses.
Segueíxen en importancia els
arribats d'Extremadura i d'algu-
nes zones de Castella. En els tres
casos es tracta de zones rurals i
amb un excedent de població
nombrós que, comaconseqüCn-
cia de la liberalització econümica,
es va veure obligada a marxarcap
a les zones més industrialitzades
de l'estat.
All!arg del present article hem
ressaltat la importancia del feno-
rnen migratori en el poblament
de les colünies industrials. L'ana-
lisi d'aquest fenomen a la segona
meitat del segle XX ens posa de
manifest la importancia deis vin-
guts de les zones més properes,
coma conseqüCncia d'una forra
mobilitat laboral entre colOnies;
la importancia deis vinguts d'al-
tres comarques de Catalunya
frontereres, i, a partir dels anys
seixanta, }'arribada d'immigrants
procedenrs d'altres zones de l'es-
tat, sobretot d' Andalusia.
Notes
( 1) TERRADE$, I., Les colOnies indus-
trials, EdicionsLaia, pag.l31 i ss.,
1979. El citem entre altres. SER-
RA, R. i VILADÉS, R .. La colOnia
Ponsde Puig·reig, Edicions de l'Al-
bí,pág. 73-77,1987.
(2) S ERRA, J_ Ma, La co!Onía de Palit de
Torroella: esquema histOrie dins
Dovella, núm. 4, pág.l9-24,
1982.
(3) PUNTI, A. 1 SERRA, J. A., Estudi
demogriíficde la colOnia Burés, (tre-
ball inedit), 1974.
(4) A partir d'aquest moment no te-
nim en compte aquesta població,
atesa la seva poca importancia
demogratica ja que representa
només un 0,4 % del total de la
població analitzada. A més, en
alguns casos el seu origen pot ser
d'un municipi de l'estat i que ha-
guessin emigrat d' Alemanya o
Fraw;a i després tomessin a l'es-
tat espanyol.
(5) COMAS, F., lndustria!ització i lm-
migraciód.ins L'activitat industrial a
la Catalunya interior, MisceH.3nia
d'Estudis Bagencs, núm. 6, págs.
79-105, 1989.
(6) Les da des de Catalunya, el Bages
i el Bergueda s'han extret de La
pobladó de catalunya, 1975- i 986. De
l'explotació demogr?ifica al creixe-
ment zero, Generalitat de Cata-
lunya, 1991.
(7) Per exemple la colOnia Vida!
(Puig-reig) va passar d'uns dnc-
cents treballadors a principis deis
quaranta a més de sis cents a pri·
mers deis seixanta segons SERRA,
R., La colOnia Vida/ de Puig-reig.
MNTEC i Museu de la colOnia
Vida!, 2002.
(8) El nombre d'immigrants de Man-
resa que van a les colO ni es indus·
trials en aquells anys només re-
presenta un 1,3 % del total de
la seva població.
Francesc Comas i Closas,
geograf, mestre i prolessor d'IES

'
FARMACIA
J. fi{aiés ANALISIS CLÍNIQUES
FORMULES MAGISTRALS

Ctra de Ribes 1, - 08694 Guardiola de Bergueda

Ctra. Sant Fruitós, 32 - bxs.

Tel. 93 821 45 90
Fax 93 821 45 91
086.00 Berga a S S e S S O r a S

36 L'EROL
 Rlu Bastareny

FIGOLS

1 - COLÓN lA CARME Cercs (el Bergueda)

2- COLÓN lA ROSAL Berga. AVIá 1 Olvan (el Berguedá)
3 - LA PLANA AVIá (el Bergueda)
BERGA 4 - L'AMETLLA DE CASSERRES O DE MONEGAL
Casse"es (el Bergueda)
5 - CAL METRE G1ronella (el Bergueda)
6 - CAL BASSACS G~ronella (el Bergueda)
7 - VILADOMIU VELL G~ronella (el Bergueda)
8 - VILADOMIU NOU G~ronclla (el Bergueda)
9- EL GUIXARÓ Casse"es (el Berguedá)
10- CAL PRAT PU1g-re1g (el Bergueda)
11 - CAL CASAS PU1g-re1g (el Bergueda)
12 - CAL PONS PUig-reig (el Bergueda)
13 - CAL MAR<:;AL PUig-reig (el Bergueda)
16
NAVAS
14- CAL VIDAL Pu1g-ra1g (el Bergueda)
17 15 - CAL RIERA O COLÓN lA MANENT PU1g-re1g (el Bergueda)
18
16 - L'AMETLLA DE MERO LA Pu1g-re1g (el Bergueda)
BALSARENY
17 - COLÓN lA SOLDEVILA O SANT ESTEVE Balsareny (el
Bages)
18 - LA RABEl A Balsareny (el Bages)
19 - EL MOLÍ O CAL VINYES Balsareny (el Bages)
SANTMATEU 20 - VILAFRUNS Balsareny (el Bages)
DE BAGES 21 -CAL BERENGUER DE CABRIANES Sallent (el Bages)
22 - LA FABRICA DEL PONT DE CABRIANES Sallent-Sant
Fruitós de Bagas (el Bagas)
SANTJOAN
DE VILATORRADA 23- LA FABRICA DE SANT BENET Sant Fru1tós de Bages (el
Bages)
24 - COLÓN lA GALOBARD Navarcles (el Bagas)
25 - COLÓN lA CAN S ERRA Castellbe/11 el Vilar (el Bages)
EL PONT DE VILOMARA 26 - EL BUR~S Caste//be/11 el Vllar (el Bages)
27 - EL BORRAS Castellbe/11 el Vllar (el Bagas)
28 - LA BAUMA Castellbell 'el Vrlar (el Bagas)
29 - COLÓN lA GOMIS Momstrol de Montserrat (el Bages)
CASTELLBELL 1EL VILAR 30- COLÓN lA SEDÓ Esparraguera (el Bao< Llobregat)
28
31 - CAN BROS Martore/1 (el Barx Uobregat)
MONISTROL DE MONTSERRAT
32- COLÓN lA GÜELL Santa Coloma de Cerve/16 (el Barx Uobregat)
29 33- COLÓN lA ROSÉS Come/la de Uobregat (el Barx Llobregat)
34 - COLÓN lA PALA O PALA VELL Navas (el Bages)
35 - COLÓN lA VALLS, VALLS DE TORROELLA O PALA
CABRERA D'ANOIA NOU Sant Mateu de Bagas (el Bagas)
36 - EL FUSTERET Súna (el Bagas)
37 - COLÓN lA ANTIUS Callús (el Bages)
38 - CAN CORTÉS Callús (el Bagas)
39 - ELS COMDALS Manresa (el Bagas)
32 40 - CAN CARNÉ Castellgall (el Bagas)
SANTA COLOMA DE CERVELLÓ
CORNELLÁ 41 - LA FOU Cabrera d 'Anora (Anora)
DE LLOBREGAT
42 - EL CLARASSÓ Momstrol de Calders (el Bagas)
CElJfT PER ANGLf EDITORIAl 4 3 - COLÓN lA JORBA Calders (el Bages)

L' EROL 37

Pare Fluvial
colónies del Llobregat
EI territori d'actuació compren uns 278Km2 amb unto-
tal de 34.000 habitants on s'hi inclouen les 16 coloni-
es textils de la llera del Llobregat comprases en 20 Km
ca entre Berga i Navas, les quals acullen uns 2.500 habi-
·-
>
tants i més d'una seixantena d'empreses de tot tipus.
L'objectiu essencial del Consorci és el desen-
volupament territorial a través de la preservació del
::S patrimoni, la revaloració urbanística i la reactivació
socioeconomica del sistema de colonies textils i mu-
u.. nicipis que el componen. Aquestes concreta en di-
ferents objectius especifics, alguns deis quals són,
per exemple: promoure la qualificació del territori com
(.) a Patrimoni de la Humanitat, promoure el reconeixe-
~
ca ment de la figura de Pare Fluvial i potenciar el con -
capte de pare patrimonial o implicar institucions pú -
a.. bliques i privadas per a la qualificació del riu i de
l'entorn fluvial.
·-(.)
~
Partint del treball iniciat ara fa 8 anys pel Pa-
tronal del Pare Fluvial Navas- Berga, així com del PI a
Estrategic de desenvolupament del Pare Fluvial
Navas-Berga (1999) i el treball del Premi Fundació
o
Caixa de Manresa (2001 ), les línies generals d'actu-
en ació per linia estratégica del Consorci són: promo-
e:: cionar la promoció conjunta del Pare Fluvial del
Llobregat, promoure la qualitat del sector productiu
o i l'ocupació, estructurar i gestionar !'oferta turística i
u preservar i difondre el patrimoni natural i cultural.
Les linies d'actuació s'estan materialitzant al
llarg deis anys en les següents activitats:
• Comunicació i sensibilització: s'han dut a terme di-
ferents activitats de promoció i dívulgació del Pare
Fluvial, s'ha participa! en bona part deis actes que
s'organitzen en el terrítori (tires, programa especial
del Pare a Radío Puig-reig, dossier de premsa, etc.),
38 L EROL
s 'organitza la caminada-pedalada popular perla ruta
de les colonies i el Consorci Pare Fluvial Llobregat for-
ma part del Comité Organitzador deis 150 anys de
colonias textils.
• Promoció económica: En aquest ambit d'actuació
es dóna assessorament a nous emprenedors, i s'ate-
nen diferents tipus de consultes empresarials. En
l'ambit de foment de les noves tecnologies, s'ha
dinamitzat el telecentre Telecolonia de Cal Pons i
s'han obert recentment dues subseus (a I'Ametlla de
Merola i a Viladomiu Nou).
• Desenvolupament turístic: des de la seva creació,
s'ha rehabilita! l'antiga estació de tren de la Colonia
Vida! per reconvertir-la en la Oficina de Turisme del
Pare Fluvial i, a l'antic magatzem de l'estació, s'hi ha
ubica! una sala d'exposicions amb un audiovisual de
les colonies téxtils del Pare "Sensacions del Pare".
Actualment s'esta acabant la primera fase de reha-
bilitació de la Torre de !'amo de la colonia de Vlladomiu
Nou i s'hi ubicara el Centre d'lnterpretació de les Ca-
lonies del Llobregat en un futur molt proxim.
Des del Pare s 'han dissenyat i promocio-
na! nous productes turístics, entre els que cal es-
mentar: Visita guiada a Víladomiu Nou i el Guixaró,
visita guiada a I'Ametlla de Merola, guiatge en BTI
a pe u a la Ruta de les Colonies, la volta al pare amb
quad, excursió guiada de la f lora medicinal de la
Ruta i el circuit d 'aventura.
Projectes i desenvolupament del patrimoni
natural i cultural: Es participa en projectes d'ambits
molt diversos. Des del punt de vista mediambiental
s'esta treballant en la redacció d 'un conveni amb
!'Agencia Catalana de I'Aigua, s'esta executant la Re-
cuperació mediambiental del meandre de 1'Ametlla
de Merola i esta en projecte la creació de I'Observa-
tori de la Sostenibilitat. Des del punt de vista histo-
rie , etnografic i cultural , s'esta recuperan! la memo-
ria histórica de la gent més gran del territori, s'esta
recopilan! informació per a museitzar la torre de
Viladomiu Nou, s'esta t irant endavant un projecte de
participació ciutadana a Vlladomiu Vell i, també, s'es-
ta treballant en la Porta Cultural de I'Ametlla de
Merola.
Paral·lelament i en l'ambit europeu, es parti -
c ipa com a soci en dos projectes: el Community
Rivers (sensibilització mediambiental i voluntaria!) i
el BLUe (potencia un turisme de qualitat).
Finalment, cal remarcar que, conjuntament
ambles Associac ions de Ve'ins, es va promoure que
la Generalitat es comprometés en la redacció del Pla
Director Urbaníst ic, que es va aprovar i s'esta redac-
tant.
LA CONGA DEL LLOBREGAT
Les colonies mineres de
Sant Corneli, Sant Josep i la
Consolació (Cercs, Bergueda)
Ésa partir d'un reportatge fotogra-
ficde l'any 1911 quevolem recre-
ar alguns aspectes d'aquestes co-
limies. El 17 de febrer de 1911 es
constitula, davantel notariAlbert
Gabarrós i Torres de Barcelona, la
Societat Anbnima Carbones de
Berga -a partir d'aquest moment
CESA-. José E de Olano iLoyzaga
( 1858-1934), comtede Fígolsdes
de 1908, era el principal accionis-
ta d'una societat que comptava
ambsocts·minoritaris ( 1). La nova
societat, controlada íntegrament
per Olano que aporta va un patri-
moni valorar en 5. 970.000 pesse-
tes d'un total de sis milions, era he-
reva de 1'empresa «Minas de Berga
de José E De Olano que es constituí
el 1893 arran de la compra de la
sodetat minera Ferrocarril y Mínas
de Berga.
La constitució de la nova soci-
etat anOnima va ser aprofitada
per Olano, home culte i detallis~
ta, enginyer de mines, empresari
i polític (2), per iniciar una nova
etapa coma gran empresari. Te~
nia l'aval de la seva trajectória
professional perO també el reco·
neixernent del mateix rei Alfons
XIII que, arran de la visita efectu·
ada al' Alt Llobregat el1908, li va
concedir el títol de comte de
Fígols.
És en aquest sentit que hem
d'interpretar la fotografia oficial
d'Olano -que es conserva al M u·
se u de les Mines de Cercs- feta a
l'estudl fotograficNapoleón, el més
prestigiósde Catalunya, dirigitper
Antoni i Emili Fernández. La im·
portfmda d' aquest estudi fotogr3-
fic, situat al cfntric carrer de
Ferran i que comptava amb dues
galeries, taller de pintura, dues
sales i una entrada pera cotxes de
cavalls, queda clarament reflec-
tida en les paraules de Joaquim
40 L'EROL
ROSA SERRA
NadaliFerreralquandiu: "Esfeia
retratar en aquella casa perque una
autoritatno era una autoritat fins que
Napoleón no /'havia retratada" (3).
En el mateix sentit cal inter-
pretar el treball tipografici de dis-
seny que va comportar l' emissió
de les accions de la nova empre-
sa, 1' espectacular plano! sobre
tela, acolorit per Heredad manso de
Capdevi!a i que correspon a un
topografica escala 1:1000, realit·
zatentre 1917 i 1920pel topógraf
JuanCabeza,i l'ediciód'unmag·
nífic a.Jbum amb fotografies rea-
litzades pe! fotógraf barceloní A
Vela (4).
L'objectiu d'aquest article és
reproduir i comentar algunes de
les excel·lents imatges que elfo-
tógrafA. Vela realitza el1911 per
endlnecdel comte de Fígols i que
van servir per confeccionar un
album que el comte va regalar als
seus socis i a les persones impor-
tants que visita ven les explotaci-
ons mineres (5). Si l'any 1911
1'<3.lbum era una excel-lent carta
de presentació i de llulment del
comte, avui és un document de
primer ordre que,destaca no so-
lament perla informació que ens
dóna, sinótambéper l'extraordi~
naria qualitat de les imatges (6).
De l'análisi d'aquesta trentena
d'imatges i de la lectura de l'es-
criptura de constitució de CBSA
(7) es dedueix que l'any 1911 el
conjunt de les instal·lacions mi-
neres, conegudes amb el nom de
Fígols, el forma ven quatre espais:
• l'estació de Fígols~Les Mines
ambla torre deis Olano i el San·
tuari de la Consolació (707 m
d'altitud);
• la zona de tallers i magatzems
situada a un nivell superior (782
m d'alt.) i que a partir de 1923
amb }'obertura de la mina nova o
de la Consolació es va convertir
en el centre de tota l'explotació;
• la central elfctrica del Gas Po-
bre i les mines SantJosep (876 m
d'altitud) i Esteve o Frau (890 m
d'altitud)
• i la colOnia minera de Sant
Corneli (952 m d'altitud) (8), al
peu de la mina Sant Roma.
Més allunyada d'aquesta zona, la
que hom identifica com la zona
minera per excel· u~ncia, situada al
terme municipal de Cercs-Serchs
en la documentacióde l'fpoca- hi
havia la central hidroelfctrica del
Collet -aleshores tenne munidpal
de SantJuli<3. de Cerdanyola-, una
instal·lació productora d' electrici-
tat pionera a la nostra comarca i a
Catalunya (9).
Estació de Ferrocarril
i plan inclinats
L'any I9Illa finca de la Vedella
encara comptava, a tocar del riu,
amb el vell edlfici del molí fariner
i el seu canal (probablement per·
duts arran de la construcdó de la
carretera), la masia de la Vedella
i el Santuari de la Consolació;
entre 1900 i 1903 la finca es va
veure afectada perla construcdó
de l'estació de tren de Fígols-Las
Minas, unconjuntd'instal·ladons
que van anar creixent arnb el pas
deis anys, perO que a comen~a­
ments del s. XIX només compta-
ven arnb l'edifici de l'estació, les
vies i "una casa lindante a la estación
de ferrocarril Manresa-Berga "amb
la bascula per pesar els vagons
carregats de carbó; un edifici de
dos pisos fet amb "manposteria,
vigas de madera y cubierto con tejas
ordinarias".
Destaca ven els dipOsits o carre-
gadors de carbó, on hi arriba va el
teleffric Roe (10) constrult el
1903 perla firma anglesa Ropeway
Limited per transportar el carbó
des del rentador fins a !'esta ció, i
el xalet del director de les mines,
format per dues peces en els so~
terranis, quatre a la planta baixa,
quatre al primer pis i tres a les
golfes, constrult amb pedra de
"silleria, vigas de hierro y bovedillas,
tejado de pizarra artificial".
L' edificimés important, pel seu
valor simbólic i arquitectOnic
d'aquest primer nivel! era, sens
dubte, la torre dels propietaris de
lamina.Nosabemquifoul'arqui~
tecte encarregat de dissenyar la
monumental torre del comte de
Fígols, perO no costa d'imaginar
que ho va fersota les ciares direc-
triusdelcomte, entre 1893i 1908,
perque quan el rei Alfons XIII va
visitar la zona minera el 1908 ja
esta va totalment acabada i en
condicions de poder acollir la
comitiva durant dues nits ( 11).
Probablement les obres del que
és, amb tota seguretat, la cons~
trucció civil privada més especta~
cular de tot !' Alt Bergueda, no-
més comparable a les torres deis
amos de les colónies tfxtils més
grans del Baix Berguedá, van fi~
nalitzar abans que s'inaugurés el
tram ferroviari de cal Rosal a
Guardiola el1904.
La torre i els seus espais anne-
xos que comprenien 10.000 m 2
foren segregats pel comte de la
finca mare de la Vede/la i, pertant,
mai no van formar part de la so~
cietat ( 12). Segons consta en l'es~
criptura de constitució de CBSA,
la torre consta va de planta baixa
idos pisos, una planta quadran-
gular de 19,50 m' als quals s'hi
afegia l'escala de 4, 50 i la tribuna
exterior de 5 m de diametre, amb
una superfície total de 414m 2 •
"En el piso bajo del edificio hay siete
piezas, y en el primero un patio cen-
tral con diez piezas ó d,,mllt.,ri,,s al
rededorym d segundt1 pis,,e.\ i!>ll'n do!>
lwbitacione.t completll.\ para dos
familias, hallándose comtruido de
mampostería, vigas de madera y
bm·edillas. terrado embaldosado y d
patio cubierto con tejas bamiza-
dtl.l .. . ·; de~prés d'esperificar-ne
clarament el~ l ímit~ . l'a partal de-
dica! a la comtrutció de la wrre
conclou que · La estiman < 'n dos-
ciewas mil pesetas ·. una quan1i1 a1
més que respeCiable ~¡ te nim e n
com p1c que la ma1eixa e~criplu ­
ra de constiw ció de Carbones de
Berga, SA valora en 33.000 ¡m .
la finca del Jo u, de 274.000 ¡m. la
de a nt Corneli, i 269.750 pts.
la de Capdcvila.
Les fotografíes mostrcn l'expla-
nació i el pendent dcllloc on m é~
ta rd escon tru'i renel plansincli-
na ts Porvenir l. a talia 1i Conso-
la ció 1; aque ta última havia
d' unir I'Es tació ambla 7ona de
taller~ i maga tzems aprofita nt la
via de l'a ntic tramvia de~ang, que
des del 1870 ponava el carbó f in~
a l Collet de Sa nta Magda lena de
Berga. També 'hi observa la pe-
tita capella de Sant Jo~cp . cons-
tru-ida l'any 1872periniciativade
mns\en Anton omelle~ i Mar-
ginct, d tapclla que impuha la
comtrutcio del Santuari de la
OU {( 3) .
Vista deis tallers i rentador
delcarbó
A un nivel! ~uperior -689.87 m
d'altitud-al de l'e"adó i del San-
wa ri de la Comolaci1í -626,90 m-
\'hi va construir el wnjunt d'ins-
tal·lacion~ minere~ del rentador.
magat7em~ . taller\, edificis de ca-
pata'>SO'>, i la ca\erna de la Gua r-
dia Civil. lol<, di m de la linea de la
Vedella, propietal d'Olano.
La fotografía mmtra, a !'es-
querra, una pan de la ta<,crna de
la Guardia ¡, il que tomprenia
"una sala dt' <1111/tl.l · a la planta
baixa amb un e~ p ai a nn cx. un
hahilatge peral poner. dos habi-
tatges de tre'> habitacions cadas-
cun pera guárdit''- tasat<,, un e'>-
Fígols-Les Mines.
Estació del Ferrocarril
i plans inclinats.
MIHU DE (S M'IF { :fl I:S)
pa i pn a guardie" 'ollt'r' r trt·~
1aler<,. La taserna <OIIlptava tam -
bé amb un pi\ i un de\¡1<11\ pn al
coma ndan! i tre~ retrett'.l mé~ . 1::\
trauava d ' un ed il ici tomlrUll
amb "mampostaía, viytlS de madcrcl
yw/liata co11 tejas ardi11ana.1 •. Ca 1
fercomtarque. de le\ mé~ de tent
colilnie~ l''\i~le nt <, a Ca lalun)a.
molt poques dispo<,al en dl' ta'-L'r-
na de la Guardia Civil; de k·, lt''\ -
tih, nomé~ en tenicn la wlonia
Baudier o Salou (Ma~Íl''> de Ro-
da). al Ter, i la co l<'mia Pom de
Puig-rt·ig (eh civib es van imlal--
lar davan1 matcix de l ' e<,~aci<Í de
tren que el Pons. accionhta de la
ulmpanyia ferroviaria , va lcr
con\lrui r davant ma teix dl' la
\eva colil ni a). De le\ <.:oll>nie'
mincre\ de li nah del XIX o ro-
mcn<;ament\ del XX nomr\ w-
neixem el cas de Fígob.
Quant ab edifici<, pri'lpiament
miner~ . Ola no' a conqruir. a rnó
del<; plam inclinah que unien la
colimia de Sant Corneli i la mina
Sant Josep amb aq u e~t nivell. e\
a dir. cb plans inclinats Porvenir
1 (250m de llarg que comunica -
va Sa nt Corneli amh el tapdel pla
inclinat a talia 1i la mina C~te1 e
o de /.t1 fra ... i el pla inclinat
1\ata/ia (.J 50 111 de llarg), cllcle-
IC:.·rit R"l' (tic! quall'album repro-
duci '\ magníl ique~ rmogra fie~ dt•
l'cstaci<Í de cá rrega i de l'cstacil>
dcdescarrcga ) iel fu n icula r Con-
.,olaci<Í 1 que anava dcltramvia
de ~ang al <.:arrcgado r de l'cstació
dcltram1 ia de '>a ng. al pe u del pla
indrna1 'atalia 1 i 'obre el canal
indm1rial de lkrga ( 14): le~ca\l'\
del <.arrer del Pi . formadc ~ per
baixm i un pi,qut• podien acolli r
8 i 16 l amíl i e~ L'n \englc~ habi tal-
gL'\; la ca<,a roneguda ambcl no m
de ·ca palcl'>'>O\ •. ~iluada darrcra
deb 1alkr' formada per baixm
i dm pi<,m, amh 12 h ahi1a1ge~
pera obrcr,; l'l magal!em. a la
pla111a ~upcrior del qua! , ·11 ¡ va n
wml ruir 1O hahi1a1ges; un a lt re
edifid de rnagallt'lll\, amb 8 ha-
bitatge\ a k' plan le'> '>Uperior<,; la
lu,teria i la lerrcria amb 13 habi -
latge' a le'> plante' '>llperiors; un
altrt• cdifid. amb 12 hahitatge\
di,tribUih L'n due~ plante' \U ¡w-
rior,, na l'l n ' lll rL' logÍ\1 it de l'ex-
plotaci<Í: ofitinc\, 1aller i maga t-
tem~ . ca<,erna de la Guardia Civil.
molt propcrs .1 l'e"ilció de tren i
a la torre.
L'EROL 41
 Tm i el nomh t c: comitkra bil:
d'habita t gt·~ u>n~trutt., entre
1893 i 19 11 , a l'entorn de 66 ha-
bita tge~ obrer.,, Ola no opt.J pc:r lc:r
cr6xc:r Sa nt Cornc:l i. a l matl'i>.
ll'lllP~ que: lllll\tru"ia la nma co-
lónia, SJ nt l o~ep, l'lltn· 191 1 i
1920, i. que: ai\o no figur,H·n l'ill -
bum fnt ogrJfil que e\tc:mtomcn-
ta11 l. Segu rlJU C:l'~ trJtta i'J d' unJ
opció claramt•nt meditadJ. q ut·
dc:u ri a rc:.,pn nd rc a l convcnci-
llll'lll que era perillú., reunir 101.,
el'> minn., en un mateh nudi:
trear t rt·~ l''>pai~ d 'a llotjamt·n t,
t re~ colonic:\. tol i q ue augmen-
tava dt·~pe~l' \ en ~en ei'>. n·duia i
afeblia le\ oponunit at~ tk mobi-
lillatió i organi u atio del movi-
111l' llt 11brer o h em d'ohlidar
que OIJ no ilaviJ l'\I Ud iJt t•ngi-
n~·eria de milll''> a la unil • er~itat
tat(Jlica de Lovaina. pn1p del cor
de k'> e\plotaci nn., minc:rc: ~ de
carbcí de lklgka. A rné<>.t Jl tc:nir
prt:'>l'lll que t'i'>eucquip din:ctiu
e\ta va formal pn f<lluha till \ pm-
cedcnh principalmellt d' A.,túrie'>
peró tam bé d'a hre., impo rt alll\
7ont·s carbonilerl·., com Tero!, i
que per tant conc:i\icn mol t bé la
potemialitat revolucion.Jria tl ' un
nu cli impurtant de mim·r.,.
El Gas Pobre
De la trcntena de fotografie!> l(lll'
lormen l'a lbum, qu at rl' -d u e'> de
l'e>. teriot i due., dt•l'i ut er i or-~!Í n
de la n·ntra l deurica del Ga.1 Pt'-
42 L' EROL
bre. La com hust iú de ca rbú pro-
du'ia el ga'> pobre, ésa dir mon ll-
xid lll' tarboni. obtingut per 1' ac-
dú Ól'i dil1xid de carboni ;ubre
carhtí roen t. OIJntl tl'n ia gran in-
tcrC:·~e n mo~tra rallóqttl'L'I"J una
moderna ccmral denrica. l'a ny
19 1 l.
A diferencia dd., nud is urham
nn el ga'> pobre l'~ lt:ia .,crvir per
l'enllumena t ptíblit i prhat . a
r:tgol'>wm en tan t\Lt ltre.,eq uipa -
ment., indu'>triab ( 15). el ga.,ob-
tingul per mitja dl·l ga'>ngen, que
tenia un poder ent:rgetil impor-
ta n t. ercl utilitlat coma lorc;a
nHHriu pc:r 1 entilar k~ mine.,,
molt l''>Jll'Cialmen t la mina E.llt'Vc'
i la Sanr ltl~,·p.
La ten t ral del (,,1.1 Pobrt', a mig
Gtmí ent re la mina 'itlll/ .lowp i la
lllilla /-.Ht'W u de la /-rmt l'\IJ\'il
lormada Jll'f dm mag n ili c~ edifi -
ci' dl' ped r.1. tnbert\ a dlll''> VC:\ -
'>J11h q ue tontt'I1Íl'l1 d ga-.,ugen i
t:h generador'> dC:·u ril.,, rt·speni-
va mt·nt. A la cen tral hi at-riba1•a
la lín1a d' alta temití de; de lacen-
tral hidrnl'IC:· n rica del Coll ct. i de.,
d'aqutlalon.,a {>.., di.,tribu·,·a tapa
Je., duc:'> bota-nti n c~ l'it•ctrifica -
d e~. la de 'itl/11 Jo.\ t'f i la dt·la 1-rau.
Fígols-Les Mines.
Vista deis tallers i
rentador del carbó.
1MUSEU Df LES MINES DE :E Rf'S
També un le r rocarri l de ~a n g
tran., portava el carbó diren a-
ment de la mina bll'l'l'.
Colonia minera Sant Corneli
La col im ia minera llll'\ grane~' a
t:O il\truil al co.,tat del molí dl·
~a 1 11 Coml'ii que: lorma1 a ¡Mtt de
la propietat Capdel'ila i q ue pre-
nia Je., aigüe~ de la [o nt de lma-
lt'i>. ntHn. Cl molí e'>ta' a '>i t u al
pmp de la pet itJ l''>glé.,ia que de.,
de 1\·datmitjana n'ertn patrun.,
.,ant CehriJ i a \Jilt Corneli 116) .
El molí l'ra. a wmc:n~.,ament\ dd
'>. XX un edili ci de 424 m~ qut
uJn.,tava de planta bai>.a amh un
vc.,tíhul. dos pi'>O'> i golft·'>, que
lOI1'>t'rva1•a un pa rell tll' mole'>.
l' habitatge del rnoliner i, un xil'
mé\avall.l ' c~tatrad or ; funtiona -
,.a amb k\ e~corriailt'\ de la Iom i
dt' Je., aig ue \ .,ubterr.Jnil'., que
.,·auml ulal'l'll en aqut'\l indret.
El mnlí di-.,pn.,a a d' um·' quantt'..,
[ei>.l''> de tt' rra de.,tinade'> a ton-
reu. un pelit bmnle nn tre..,,erm..,
i rota nh.
El mol í larinl'rde Sant Co•nl'i i
t'' 1a adaptar, l'n tre 1893 i 1911
pl' r allotjar-h i lamíl ic\ mi m· re\; al
printtr¡m hi vil ien quatre faml-
lie\, i a la planta hai>. .1 \ ' hi 'an kr
obre\ ¡wt ill\tal·lar-h i la [Mmati-
ola dt•la mina. i " tl/lfi<LI!>Íitlú11/ 1111<1
/¡¡¡[¡j¡acitÍII \' tHnl lltsir.J ftliH/JÍl'll 1\111
111111 lt11/!iradtin c1111/la.' dt•plclllltl baja
V /111 ~,¡[¡¡ pl!>t!". Aq lll'~ll'~ CJ..,e\,
con.,¡ ruúfl'' l'll trc el molí i l't·.,cai -
rador i Qllt' no l'' Vt'lll'll be. mé.,
que habitatge., ere11 barraque.,.
A nivell de la mina Sant Roma
hi havia una " ui\Í/11 <'<'~llf'lll!.lftl de
p!anr<t h11ia ú111 una f¡,r/littlll<lll ":
amh aqUl'\lt'\ para uil''> l''> tit'~< 1i u
la hu mil tOmt ruccio que figura a
primer terme de la lo togra lia da-
vant dl' la qu,1J .,·¡,i atum ula la
[U\lil t]Ul' l'\ fl'ia \l'T\ ir pl'r a fort i-
(icar 1,1 gJleria i k.., l'\pln!acion,.
E.., 1racta1 a d' una ltarrata u1m
nwlte., qut· C:\ 1an nm.,truir lim
bl'll entra! el'· XX. i qttl' t'llt ara
\l' 'n con\t'r\'t'll ,, Sant Cnrnelt i a
tota la 1011a minl'ra herguedana.
l'\peualmen t a Tunu. Ltlll de Pt a-
dell. ¡\o\aria (Vallcehre) i a Pegul'-
ra ¡rigoJ..,¡, peril!arnhé.1 t()tc:., le.,
/Ollt''> mine re\ d~· l't·..,tal. Aqut''>t
harraq ui'>me, lt111t gl'nl·ralitlilt a
Je., /Oill'\ de rilpida iudu,triali1/a -
cio. ro nt rJ., ta \ a t'\J1l'tÍ,1lme nt
a 111 h l'h pi'o' de J., ohrt· r.., ron'l 111-
lh per inicial h ·a e111 prt·~arial. Pn
molt pet i ,., i \l'tlli lh q Ul' lo\\i n l'l'>
ha h itatgt·~ de ll'~ w l ilnil'~ mtnc -
re'>, t•rc:n autt•nt K ~ pala U\ alto\-
ta l til' lt·., harraqul''>.
La lOI(lnia minera e., 1a Ullh -
truirentre 186 ~ i 1893 pehetto1
de l'c:.,gll'.,ia; probabkmt•nrl 'cm-
pre.,a 1u carbt1Jh'ru 1 'f'illí,,la ( 17).
de l't•l11pre\ari Ranwn SJII ado1.
1a tnn't ru ir l'l'di lici de •Ja C'anti-
nn Vdla" que \lc..,pré<.. l'em prl''>J
itali ana G cll'tllt'//1 l~rl!id,•. 8,1\'itl el
Cia va u Jnvt•rtir en d cordel pri-
mt·r nudi minl'r. L\·mpll•.,a Ita li-
ana. quc UJil\lru'ia el kttocatril
tk cal Ro.,a l a Gu.udi ola pn en-
carrl'C dl· l<1 \OlÍe tat Ferrocarnl \'
\111/c/.1 dt Ba_,¡a, \A cobra' a a ba\t'
d'c:xplotJrcl tat ho de le~ mines de
la sotietat , e\pl'tialmentla que e'
v,1 conci\t'r amb el nom de la
11//ltcl dds lwltwts . me., tard ano-
menatla S,r/1/ R,,mti, llJUe proba -
blement era almatei\ nivdl.
Ttll\l'tnhla 111dil,u que loren el.,
italiam eb qut· van roll\l ruir, molt
a prnp de la Camina Vella i de 1' e\-
gll-~ia de Sant < omdi, eh clt!"> bloc-.
tl ' h a h itatgl'~ pluri[amiliar., lo r-
mah pcruna pl.1ll t,1 hai\a i utt P"
on , ·J!lotjaven 7 fam ílil'' ( IR).
Entrl· i893i 19 11 Olannvacnm-
tru ir do'> bloc' d 'hahitatgt·'> ml>\. dt·
planta bai\a, dues pl.mLt'' \U Jll'ri-
ors i l'\tala tl ' acu:., t'\tcrio r on
s' illlal·lart·n 2..J lamílil·'· Tot' junl\
formal t'll l'lta t rcrdt·la (,ran \'ia,
un nom ma\\,1 l'\agt'rJt per 1111
Larrl·r lmmat per tre., bhll., d' ha -
bi tatgl''> plurifamiliar\ , i qu t· llll''>
tard la gcnt el va ba tejar amb el
no m de carrer de la Font.
Ola no 'encarrega decomtruir,
entre 1893 i 19 11 , eb blocs de la
Plac;a Sa n ta Ba rba ra, Porvenir i
Tilos, al mateix !loe que el 191 1
ja s'ano menava Santa Barbara i
on n omé~ hi havia un ~o l edifici:
"111/tl ca~a compuesta por plamn haja
y dos pisos co11 catorce llabitacio!les
para obreros. /in liándose en/a plall-
ta baja 1111 café-camilla ": ésa dir,
l'edi fici que du rant tants a nys ha
e\lat el corde la colónia, conegu t
amb el nom del "Café", i avu i ~eu
del restaurant Santa Barbara.
El cotllle de Fígols també va fer
construir, e ntre 1893 i 191 1, el
bloc d'habi ta tgcs del ca rrer Por-
ve nir, de la mateixa estructura
que els de la Gran Vi a o Carrer de
la Font, "con 18 habitaciones para
obreros y w cuyos bajos está// la
escuela y el almacé11 de comestibles y
alll!xoa la casa hay un llomodecocer
pan". El ve ll molí situat al pe u del
Llobrega t fou imprescindible per
forni r de farina la comun itat mi-
nera que no para va de créixer, va
deixa r de funcio na r poc de~pré\
de 1893, quan Ola no va comtruir
un fom de pa al baixos deis ha-
bitatgcs del carrcr Porvenir. A
pa rtir del 191 1, i ja a l ca pdavan t
de CBSA, Ola n o cncarre ga la
constru cció de dos forn s mé~. u n
a Sant Comeli, siw at a In planta
baixa de la casa adossada a l'eco-
noma t, i e l de la Comolació, al
co tat de l'edifici de taller~. El
nous forn s ja no dcpenicn de l
subminbtrament de blat i de fa-
rina de le'> ma~ies i deis molimde
la 10na,ja que el pano podia fal-
ta r en un nucli industrial en crei-
xc men t.
La colonia comenc;a a prendre
cos, i eb nous crveisqu eorganit -
za Ola no són cls més ba~ics i im -
pon ant . l'e cola, la botiga i forn
de pa, sit ua ts a la planta baixa del
bloc d' habitatges del carrer Por-
veni r, molt a prop de " 1111a casita
con bajos y 1111 piso para hospital o
casa de socorro co11 dos warros e11 la
plama haja y dos e11el piso primero y
un retrete·. una ca'>eta qu e enca-
ra avu i, tot i que tran~formada en
habitatge. e\ coneix amb el nom
de l'llospitalillo ( 19). Tot a ixo a
més del ca fe, la vclla cantina i l'es-
glésia, cxhtentsabansdc !'a rriba-
da de l'cnginyer base.
Al fons de la fotografia, d ues
con. tru ciom més. a l'indret co-
negut com El~ Tilos o Serrar deis
Bous. La mé\ propera tenia un
magaw.·m a la planta baixa i 1O
pisos molt petits; l'alt ra, de les
ma teixescaracterbtique consta-
va de 13 hahi tatges; a part ir de
191 1 Olano con~ t rueix u n nou
bloc i alc;a una nova planta sobre
els d o~ja C\i<,tents, cosa que féu
augmema r considc ra blemcnt el
nombrl' d'hahita tgc<,. També fou
entre 1911 i 1920 que e\ va con~­
truir "Capdevila ou".
Aq uest és un breu conH:n ta ri
d'u n magnílic reponatgc gral ic, la
radiogralia de la coll>n ia minera
l'any 191 l. El que succeí e ntre
Ffgols-Les Mines.
Subcentral Eléctrica,
amb motors de gas.
(MUSEU DE LES MINES DE CERCS)
Fígols- Les Mines.
Colonia minera Sant Corneli.
iMUSEU DE LES MINES DE CERCS)
19 11 i 1920 és ta nt o més espec-
tacu la r (20), jaque porta Ola no
a comtruir la nova colónia de
Sa nt Jo\ep, i a completa r le~ de la
Comolació (ampliació de tallers
i maga tn·ms. comtrucció d eh
nou s plam inclina!~. obertura de
la mina ova, constru cció de
nous habitatge~. etc.) i o,obn:totla
de Sant Corncli am b més bi nes
d'habita tges ah carrcr' Porvenir,
San ta Barbara, eh Tilos, d ci nc-
teatre, el ca mp <k futbol.l'cdifici
d'olicine<, amb el' hahitatge<, per
al'> falllltati us i l'cquipsanitari.la
casa-convent (ambla nova esco-
Ja, mcnjador~. gua rd eria, con-
vent de monges i escorxador),
l'cconomat. el forn de pa i el ce-
mentiri.
Va quedar pcr fcr una grandio-
sa esglé~ia q ue ha vi a de substit uir
la vella de Sant Corneli, docu-
mentada des de !'epoca medieval.
i que havia de coronar el Scrra t
deb Bous. domina n¡ tot el con-
gmt del Llobrega t; també va que-
dar per fcr una mo n umental
Creu de Ca ra\ a ca, protectora de
tob el<, mab , (en record de la Vera
Crcu ve ne rada a la ci ut a t de
Caravaca, a Múrlia) que ' havia
d'al<;a r sobre un pet itlllrcí prop de
la Comolaci6 per ta l que fos visi-
ble de~ de l'e~ t ació, de la via de
tren i de la ca rretera.
Notes
( 1)Eb ~och d'O iano a l'emprna
C BSA eren Angel Dulce y Anson.
marqui:·~ de Cao,tcllflorite. militar;
l'i ndu.,trial manre<,a fabrilant dl·
filat\ i tcixlh de wtó i dipu tat J
Con'>. Eu'ochi Bcnran i Serr,,, Juan
1 a rd\o de Ola no i LoiLaga. gcrma
del comle d.: Figol\, Salvador Vidal
i Largache i Ramon Vi la i Marque.,,
fahritanl
(2) NOGUI:-RA i CANAL. J iS ISTAC H
1 TOMAS, ¡v \.:Jammaia ,¡ffkrgut'·
da Col·leuiú Eh Llibre de !'A m-
hit n" 6, Bcrga 1991 .
NOGUERAl CA AL,Jo~ep: "Jmé
Enrique de Ola no y Loi1aga , com-
te de Fígol\ (I.Í\ crpool 1858- Bar-
te lona 19431. ~mp rcsari i polític,
a I'EROL n"85, Be rga, Estiu 1985,
p.2126.
(3) DF NADAL 1 FI::RRER. Joaquim:
MI calle de "f'emando", Llibreria
Dalmau , Barcelona 1943.
(4) De> que la fotogra lia es con ven ir,
a mitjam '·XIX, en un mitja de di-
fu sió i de propaganda, t:l~ allwm~
de fowgrafic, e' van gencralitzar a
L'EROL 43
 lol\ ni\ el l-.. dt'\ dt•l'álbum famili-
Jr luh ,, l'illhum d .Jtlriu o d'em·
prt'\J <nrn e' t•l ca' del que aquí
tnlllt'rlll'lll 1que llllt'\ t.lp l''lep·
ti o ja qut· toll'' k' ¡.:ram cmprc-.e<,
el\ ant'nt.:~rrq:ar U11.1 '>t'it-tdti dt·
le-. lowgrafit'' lorcn wmcrcialit·
lcldt·' amb el formal de "Tarjeta
Pn\1,11" pt·r la "lilllUII Unl \ cr\al de
<orrem" d'l 'P·lll~a
( <;) U11.1 wlt•ctlo dt·lt'-.lotografie\ fu·
re u t'llllltrtialiuadt·, amb cllor-
nhll dt• "1Mj t·t.1 l'mtal" pn la
"UIIIÚll Uul\tr\al tk l orrem"
d ' hpauya .
(6) Tolt'' ¡,., low¡.:J,lfie, \ Jlll'llt'ilJl<;cl ·
ladt''> pnt'llt'\1 '( ,zrlwz~.l dt' B~r:.qa
.\<l<lt'dtzd Athl/111/lol 1<J 11 1 un Jll'll
prncd111~r "rJ(,()L<;LA MINAS"
1 jlhu1n .1¡.:rt1pa Jto, low¡.:raf1e.,
tl' uua llhlncr,, ordenildil: panora-
llllt¡llt'' 1dt•tall dt•lt•., uNal·latlOil\
mmt:rt'' dt·I,JtoH,l dt·la <oH\Ula·
cin i 1 t'\laun dcltrt•n l'lo, plam
Jutlm.ll\, ma¡.:allt'nh rt·mador,
t'\laliú i torre dl'l wmte cguei·
'euun grup d ' mhll):t'\l''IWllac u·
I<HHkit-' b<KJ 1111nc\ bln e i San1
l<N·p. t'l (,a., l'nhrc i la wl(mia de
'>anl <ollwli . l'illhu1n dtaba amb
tre' inh11):t'' tk la n·ntr,ll hidroc·
IC:•tllltcl del< ollc·1. ton\lrLHda
,¡b,111., <k 19 1 1 al tt•rmt• munici·
pal dt· '>ant luJij tk <.uanliola.
(7) 1·1 MM< t:rt\ Wlt\t'r\J una cópia
de lt'\trlptura nrigu1al dt• mn.,ti·
lliUÚ dt• 1,1 \Ollt'lill l B'>A u·didil
pt:r lamiltei'a t'lllllrt'\J.
lB) l'er .lll!t'\ mfnrmilundt·la tnlomil
dt• '>dlll <.orrwli \ t'¡.lt'U:
l OR0,\\1:'1. \',i( A,\IP. R Or~q<'ll.l
dt' /<1 "''•'111•1 lllllh''" \,11/1 Lt>nrdz. a
I'Erol. All} 7. númlS. p.48·51
'>H{RA KO 1( '>. R 1 ,.,,,,,/ellllt'l/111·
llt'lt'.l .lt' Srllll (e•nrdz Stl/11 Jt>.~t'/'llel
( 'e>lll•''"' le> (( e'lt .1. lkt.¡llt'dd) d "Trt'·
b.111, dt•la '>nut•tatliltalilna dl' Ge·
ografia N" 16.\ ni. VIII, p.209-22';.
SI RRA ROT(<,, R. ¡,.., llllt!t'l de!
(c!to. a "QuadtTI1\dt• Didauka i Di·
Ju,io dl'l 111 t\( 1 H • lllÚil. 11.
Mll'l'll N,1tiondl dt·la Cil'ncia i dt:
la ft'U11t.ltk t at,1itln}a. Terra<,~a
1998
SL RRt\ ROTI '>. R· «l.a mllmia mi·
nera dl' '>a111 < ornl'h JHerguedat·
~-
·1
lt'·~ ---
:
MUSEU
DELES MINES
DECERCS
MUSEU DE LACICNCIA
1DE LA T(CNICA DE CATALUNYA
44 L EROL
un cemrc d'il1tl'rpretalio ,, l't·n·
turn de 1.1 rnmeri,1 ddtdrbth•. di m
dt· Rn'a \1 rra¡.:ut·ll R,1ll'i llu".l
1Anna R1ha~ (t'thl. • .'>ltlll\ u\m pcr
a a111lt\ e\¡Jai<, llldu,tn.1J,, Ulll·
H'r\iiJI de t.1ronJ l.1tnlr.J de
Geografia i l't•mamt•nt Tantorial.
Colll'lliiÍ Di\ t'r\ll.ll\ 113). (<~ron a
2001. 11 2·n·l60
(9)COROMI.'>IA'>; R 1< OfW,\IINi\'>;
J .: uLJ u·ntrallmdrodntrililtkl
Collct a (,uartlioJ,¡ de llt·rgued~ ...
a l'f· ROL 11lllll ';•1. llt·lga . t'\llll
1997. p. 30 a la 32.
L'an}' IR')R PnJnl i l onr.i,, l'au1o
dl' la linc.:1 tlt-1 l ollet un ha\ ia
nllhlnnt una importan! tnlonia
mdu\trial \'J obll'nir 1.1 Wlltl'''i<i
adminhtrati\,1 1wr a l' aprofi·
tamt•nt dt• Jto, a1guc\ dd nu llo-
hrq¡at dt·' tk l'aiguilharrcig amh
el Ba\lart·ny hu' .JI a prt'\,1 dl'i ta·
ual llltfu,tnal· IJ uHitt'"IO. de
3000 1 \t')! i qut' ha\ ia de rt'\Jlt't·
I.H eh 200 J 'l')! oll11l'riorllll'lllll'·
dit~ al mnlnwr dl'l moh dt• (,uar-
diola . Ji lorl'll n·rwvadn. pn
~cgon,1 \ q:adil, el 1902. amh l'i
matl'i\ nbjeuiu: JtOI1'1t'!-llllr fun;a
pcr unillahrita de lilat' lll'"i'' tft·
coto que ma1 va tomtnm. No \a·
bern pnquntJ rati l'ntdu'll 1.11 hcr·
gucda 110 t'' decidí per k1 la J,ihri·
cate>.til l'iu'li<''<JIIt'l'\ \.1\t'ndre
la tO!Ilt'\\IÚ J Jmep l'tlrtabella i
C. u 1 qui. .1la n·gatla l'i \ ,1 \ endrt•
el 1906 a Ola no. Jlllllamt•rll amb
e" do~ form dt· rajo k., \llual' prnp
dt: wrrl'lll de Ll,l\ Jllnl. t•l dn•t dt•
tallar llt·n} a ll'\porgar la ha¡.:,, del
( nllt•h 1wr la tom1ruu1n d'una
mudcrniltt·ult-rJ,1 1l'i drt'l d'ulllil·
1ar eJ, rarnino, ,,,,-rt·ter' prr al
trano,pun dt· mdtt·llal' 1 1 lutur
C<lllllt' va llrOJC<'IiH 1111.1 llHllkrna
central hidroeli•tlrit.t tapa~ de
\ubmini,trJrl'kunutill a it'"l' \ t'\
mineo, d¡.,tnhllnk' pt·h tt•nn c'
municip,,¡, dl' id Nou (mi m·, dl'l
Far i Malal1}t'ul. '>aldt'' (Mina
"Nard,o" dt'l 1010 M,1tildt•) lll'\dt•
rígo" qut· t·n rc.1lita1 eren alter·
me llllllliUJlal dt•lt'rt\
(IO¡Si\I.J\11--RONBOSUI . l ,J1.,tr,·m
dt'l Bt'f.'/ltt'dá 1/ist,•riu .Id' /rrreYdtl'i/.,
wJII\/Iulk.fd &·t.<fll<'.i<l ,1 < ul lt•t un
rl~ Tn·n, de C,lt.Jium a. ld . Tn·
rninm. Barll'lona 1'190 p.R7 i RR
( 1 1¡ Pt•r amé' m formado 'obrt•IJ \ •·
~ita d'Aifom XIII illt•, 111ll1l'' dt•
flglliHt'gt•u NOt.lilR \ l \\ \l
JiSI TACIIiT0,\1:\S ,\I..Op Cll
( 121 La torrei eb\t'll\t•ntonh. 1(} 000
m2 \ an \l'r \l'lllprt· propit'lill dl'l\
Ola no; hn;i llll quan t'lo,Oiano\ an
\t'lldrt' Ja IOtdiilill dt· ( Jl'.A ,1
l't·mpre\a cli:urka re eSA t•ll %5
van 111.1111enir la Jllllplt'l.ll tk ),,
torrl' Wl i que.: illJllt''lJ loullog.111,1
a e BSA que hi col·lora. durantun
període de temp,, lt·, oliune' dt·
l't·mprt~,, a la plama haJxa . il'\ ltJ·
hitauol1' de la primer a 1ia 't·¡:ona
plan1a lorcn ocupadc' temporal·
rnt·nt ptr el\ en¡.:in\ t'r' \oher' dt·
la tomp.m\ ia. aban' no 'e'h hi
a~~igna\ ·a un pi' a lkrga . rmal·
111t'!11 lempre~a CBSt\ a prilllt'r'
dl'l' a m' \Ctanta. t<lll'lnll un'''
11m,., ofidnt'\ \ilu,1dt·' tl,l\ illll dt•
ta I'F\Idlll\, a la Comul,1tio. i aJtoo,.
hore' la wrrt• lo u tan< ,1da 1 ,.¡,
mohleo, \ cnuh A pMiil d'alt•,hn·
re' l'ntr.l en un pron·-. d abando
a
qul' ata\ amh \Jlllll'l)! 1dt•\1 rlll ·
Liú. L'any 2000 eh ncl\ dd prnner
mmtt• tk Fí¡.:ol'> i propit'tari, de la
wrre <;t•J;¡ \ a11 \ cntlrc
( 1)) 1a tapella tle4 ,l5 tntde II<Hg. 2. 77
d'a mplt• 1 3.70 d'ah . t'l,l pn·,Hhda
¡wr una imatge de SJnl Jmep i
mm memora\ a d llot lll1t'Ht'khr.1
la mi\'>a muhiwtlin«na dl'i rorn1at·
¡.:t• de la l.tm\olarió de 1871 urga-
niii..Jt pl'r mo.,.,en i\nton l wuellt·,
en renmei \t'ntem dd Papa Pn" 1\
AN<..IERILL\((),\HliA'>. r 1/1.1
t,m,¡ dt' /,¡fmtll!f<' dt' /a.\/,¡r<' ,t,· fl.•u.lt•
/,¡ (.,>m,•/clliti </lit' 1 l't'llt'lt/t'/1 ftlJ'el·
11<'</IIÍcl dr \<111/ ~clfl'eld,•r J,·/cz
t tlddlcl
(bzsbm de! Solse•tl<l) Bartclona 189·1
( 14 J 1; eo,c ripwr.1l',Jll'tiflta de lalJ''''
linta llldrl' dt lapdn ila ,., \ cl ll
,,·grq¡ar 26 6001112 qucwnnpo·
n..:n ,1 l 'owpaLiú dt· 2.100 llll'lrl'\
de llar¡.: per l 2 d'ampil' que lo1·
mt·nla 'liJll'l hut· del< auallndu,.
1rial dt Berga que lraH'"J dt·nonl
a ~ud 1,1 finta de ( apdn ila t\11.1n
tk l 'obcnura de la miu,, II0\,1 o
lomulatióell923l'ltrt'i\l'l11 ru·
na m a"' u1mla nt:tt'\\lldl d .1prn-
liiJr it'\Pill l]Ut' t•l dipil.,it de rtiiH'\
<HI¡.:Jn,n a\ illl ohhgar a< B!:.i\ a it'r
i pagar una imponJnt ohra tl'l'n·
g1111 t'nil h1dr,1uhta IJlll'tlllhi'llt·n
dt'\\ 1Jr ltohrir eltJllJimdmtrial
.11 -.cu pa~ pt·r aqut''' intlret
JI<; 1 Pt·r d me' 111fonnJ< 10 'obreiJ in·
trodutu<Í del t..a\ Pnbrt• a <.ata·
lllll\J H'llre ARRO'rO \kru'
r;·.,zz. ·' zt<'<ll•'"'.<lt•l dd :ft~.\ ,¡/,¡ t.u,¡.
lzlll\'•l el d.-1 1 \ / \ .1 Quadt•rrt,
d ' lll\lllria de 1'1 n¡.:11t} t•riJ. \ tlll\',
2000. Jl ..¡;. 72.
(16)< OROJ\11 'A '>.R i< ORO~Il A'>.
1 • l'e,¡.:it'o,ia dt: Sam Salvador dl'i
lnu 1dt• '>ant < 1prü dt' Fígol'
¡17) l'l'r ,, me' inforrnauo \lllHc t:l\
lllid-. de la mi nena dl'ltarbn a la
noo,tr,¡ tnmana \Oc,UI RA <. \-
'-:AL J i ISTM 111 TO\IAS. \1
1 a \luwriaallkrguedil. Col·lnuo
l 1' Llihre' de 1· \mhn rr 1>. Ber¡.:a
1t.)l)l p. 5 1 -~-
(IXI < OR0\11,\<, R .: lc·,wltHIIu
mint'ril dt· Sant Cnmeli. d 1 En1l11
1~ p
t 1'>1 1 1 \t'll~ or l'nitn Pl'rt'l nwn
1 an} 2003 ,1l'l'dat de 84 any' n·
pht .1\ a que .1 l' llmpitahllo " ,·¡,,
tr,,,llada\ <'ll t'i' miner' que pali·
l'lllll.llah "'' infl't t ie l\t'' ( llllwrtu·
'""'· wkra. tilu\, ga\lrotntt'rlll\
'ohrellll 1i taha pthar-lm en qua-
rtlllll'lhl 1 ¡, em.HJcgal\ dt•l'llm·
pualilln \ an \t'r. dura m lo re e•,
,¡ny-.Jt·utt·rr,¡morh 1la 'e\ a donil
tur.1ntkra de grt111 rerwm d la lo·
li1111a 1,1¡., 't'liO, t'lllllrJl\
<20J '>fRR \ROTES. Ro'a /,·, ..•/,•m·
t'.l 1111/l<'rt'> ,¡, ~rl/1( (,>nzt'/z s.mt .l.•.lc'J'
1/ct ( ,,,,,l/<J41t'. clfr,J\IIIIddl' d lct.\l'''c.l
<'•'lle1 ft1.</hl l<ll<lllf•''•':flcl.f /¡,¡/>it,11,'/<'
,,¡.,o ulllllllllt.Jtlo prt•,t•ntada al
< on¡.:re' 'nhrt· < nlimit'' indu,tri·
,,l., 1hilhllalgt•nhrt•r a la Pl'lllll\lllil
lheritJ tl'khriltc), ""'' l6. 27. lB
i 2Q d onuhn· de lOO~,,¡ ,\luwu
\1aun11al dt•la < u:'lllla 1de la T(·t·
nita dl' Catdlun} a
Rosa Serra Rotés,
hh(()riadora i din:uora
dl'l ,\1~\Cerc~
LA CONGA DEL LLOBREGAT
La colOnia agrícola de Graugés
La colonia Agrícola i Industrial
deis germans Rosal.
L'objeCliu d'aquest a ni de és, ~o­
lamen t. parla r de la poc concg u-
da Colonia Agrícola de Graugés
del germa ns Ro'iaL i donar a co-
neixer alli> que sabe m de la eva
historia .
Cal tenir en comptc que la hi'i-
toria deh Rosa l comta de duc~
epoqUC \ ben difcrcn ciades: )-
L'origcn de la fabrica de riu fins a
l'any 1909 en que va morir Agustí
Ro al i Sala, als 4 5 anys, i la mon
del se u gcrma Antoni, el 19 1 l. 2-
Els gcrmans Rosal havicn hc rc tat
del seu pa re i onclcs la propictat
indivi a. i així la llegaren als e u~
dc ~cenden t s.
El 6d'octubredcl 19 16,pervia
de comprom ís d'adjudicació judi -
ciaL l'imperi Rosal es dividía e n
dos: Dolor Ca terineu Ferran, ví-
dua de 1' Antoni i els seu s fills,
heretaven el ncgoci\ textih; i
Montserra t adal Calderó, de~­
ce nd cnt d' uns gran~ propietaris
rurah de Vic, i el'> scus fills. cls
negocis ag raris de Graugés. El
nostre estudi se '> itua, per tant, a
la prime ra e poca de l'imperi Ro-
sa l.
la ubicació de la fabrica
del Riu i el poder deis Rosal.
A mitj an segle XIX. cap el 18 58,
el germa ns Rosa l van in tal ·lar
una fabri ca textil en un salt d 'ai-
gua del Llobrega t, al terme mu -
nicipal de Berga, vora el ca mí que
a nava d'aq uesta vila a Manrcsa.
En aqucst mateix indrct, tenicn
accés a l'aigua del riu cb termes
munici pals d' Avi a i d'Oivan, de
manera que les cdificacions an-
nexesa la fabrica es varen instal·-
lar en tres termes municipals. Si
tenim en compte q ue els ingres-
so deis municipi provenien del'>
tributs industrials, quan era po'>-
ible i. so bret ot. deis imposws
sobrccomums, és facil deduirque
JOSEP NOGUERA
la base deis futurs con flictes i ri -
valitat s amb I' Ajunta ment de
Berga, sob retot quan fou alcalde
Ra mon Pujol i Thomas, '>críen eh
cons um s d 'ex traradi. D'ací vc
quejade delprimermoment.eh
Rosal, a més d'indu<,trials, fossin
polítics pragma tics, i ho rore n
cada vega da més a mes ura que
crei xia el seu imperi economic.
Més encara, Berga, ca p del panit
judicial i. per ta n t. del districtc
electoral, va esdevenirel seu fe u,
jaque pcl se u nombre d' habitants
era determina m en le eleccions
de diputats a Cort s.
Ale que la crisi economica en-
demica que patia el Bergueda ar-
ru'inava la vella man ufactura de
la nostra muntan ya, i que ge ne -
rava una pe rsisten! emigraciúcap
als nucli industrial~ de Salle n t. de
Manresa, i més ava l), és facil en-
tendre com el creixe nt poder eco-
nomic del'> Ro al el'> va pe rme tre
apodemr-<,e del poder polític, i de
rebot dcfen sar mill or els se u ~ in-
teressm indu s trial ~. l lo va fc r pri -
mer Ramon Rosal Co rtina i des-
prés e ls seus filh Anto ni i Agustí
Rosal i Sala; nosolament va n con-
vertir Berga , Avia i Olva n en la
seva "colonia", sin <Í que, princi -
palment a partir del 188 1, van
co nvertirlo! el Districte en el se u
feu polític (2 ). En a que ~ l a nide
només entrarem en els Rosal po-
lítics quan ho considerem est ri c-
tament necessari.
La familia deis Rosal:
indústries i poder
Els Rosa l eren una a miga la mília
berguedana de fu ~ te rs i ferrers,
acti vi ta ts qu e cls va n relacionar
amb la indústria lCx til. D'ací el
renom de Fa leer o Falcers -forja-
dors de fal<;s- amb que ere n cone-
gut els membre de la fam ília
(3 ). L' imperi deis Rosa l 'inicia
a mb d s germans Antoni, Ramon
i Agu~tí Rosal Corti na. El germa
Agustí Rosal i Sala (Mataró
1854- Barcelona 1909), anima i
c ervell de la Colonia Agrícola de
Graugés. (ARXlJ ARBI
gran, Antoni, cap el 1820, es va
traslladar a Mataní, -probablc-
ment a cau sa de la inc ~tab il i tat
generada pe rl es guerres i e ntre-
gue rres, funeste~ peral Bergue-
da -, i v a instal·lar- hi una fabrica
amb tclers de ma. Uns a nys més
tard, s' hi traslladaren cls altres
ge rma ns, Ramon i Agustí.
Pocdespré , 1'An toni es va tras-
lladar a Barcelona on va n obrir
despa tx comercial pc r a la venda
de la seva producció i la d'altres
fabrica nt s. La faceta de comerci-
a nts de tcixits dds Rosa l els va
reportar gra ns bencficis en aq ue\-
ta epoca de la primera ind ustria-
lització. La nece sitatde crear una
gra n indústria moderna va fer
tornar t"ls germans Ramo n i
Agustí a Berga on establiren la
fabrica del Riu, mentre. I'An toni
romanía a Ba rcelona. D'aq ucs1a
manera es funda la societa t Rosal
Hennanos.
Ram on Rosal Co rtina (Be rga
18 12-1884) assu mí la di recció de
la societat fin a la seva mort.
Ra mon va ésse r l' ún ic deis gcr-
mam que va tenir filb: Ant oni
Rosal i Sala, (Matan) 1852-Bar-
cclona. 1911) on va estudiar Dret,
i Agustí (Mataró 1854-Barcelona
1909) enginyeria industria L i que
va succeir el se u pare en la direc-
ció deh interessos fam iliars. Va
h aver-hi t a m bé dues fil ies:
Antünia , que e~ va casar amb
Franc c ~c Vila Far riols, mestre
d'o bre . un fide l del Rosa l a
I'Ajuntamcnt de Bcrga. i Ma-
nuela que l'\ va casar amb Carie'>
de Subira Iglesias, gran propit·La-
ri de Cardona que donaría supon
a 1 rosalismt! polít ic en la segona
població amb mé'> elector del
Districtc.
Acabada la carrt·ra , I'Aguslí
Rmale\\a traslladara Berga, per
dirigir le'> oh res d'am pliació de la
fabrica que creixia dia rere dia.
L' interc s deis Rmal. pero, no
.,·acaba t'n la indtht ria tex ti l: es-
devindran gram comprador'> de
terres de conreu, de pa'>tura i de
bosc. D'ací que derivin les seve.,
activita l'> cap ab ncgocb agríen-
les (Graugés¡ , i eh forestal'>.
Aque'>t'> darrcrs e l' portaran a
instal·lar lilmbé una \erradora i a
comtn 11 r la complicada carrete-
ra de Berga a a n 1 Lloren<; dt·
Morun ys ( 1899). Aquesta obra
que no vare n poder acabar va
su posar unes gram perdues pel\
Rosal. i probabkmen l va ésser la
causa que el projccte de Graugó
no t:S realit;és completament.
L'alian<;a Rosal-derga t fou in-
tema i ~:vidt•nt pera fer frontal
remur problema social, ja d e'>
d'abam que le'> \eves indú~ trie'>
esdevingue'>sin coli'mies; unmo-
del de rclacions \Ocials i laboral\
inspirat e n la doc1rina socia l de
I'Església c'>tablerta per Lleó XIII
amb !'encíclica Rt•run O\'arum
(maig, 189 1). Amb motiu d' una
pe regrinació d 'o blt·r~ a Roma
( 1894 ). aquest mateix Papa va
beneirel rcglamcnt de la Coli'mia
Rosal, qut' comiderava modeli ,
i a la família d 'aque~ t\ industrial\
L'EROL 45
(4} . Aque~t ,¡\lem a d'/urnlltl/1111
socia/va t--.~er 'eguit pcra ltrc' in -
dmtriab a pa nirdt·le, vague, dt.:l
1890, en que e~ " o\dru re.,o\dn: \a
cri\i \oci;¡l am h «pt111 \' hoja.\ ,J¡>
cafl.'ciSIIIO», \Cgon\ proposcn rcitc-
radaml'nt. El julio! de l 1909, amb
el\ k t., i l'l\ tenH>r~ de la Setmilna
Trilgica i la ro ~ t crior repn.''>'> ÍÚ.
iltjue~t m oJel t'\ va trenca r.
Ramon Ro'>a l <>nina ja havia
pra ctica! una d irecció de ca irl'
paternalb ta que ~cgu rJmcn t
\' Agu~tí va cnminuar. cnmbina m
paternal i\mt· i dure'a .,¡no \t' '>l'-
guicn 1<.·. , 'e' e\ no nne\.
Atl''>o la '>ituació de cri"i que e\
vi via a Berga i a la \l'Va rodalia , t·n
la d l:ca da dl'i'> 80-90. l'i'> obn:r'
d 'aquL''> I tcrrit ori 110 tc niL' Il a
l' ah ast ca p alternativa lab oral
millor; nomé-.cl q ueda va eh Ro-
\JI. Tingucm t'll com pte la llu ita
afcrrÍ<;\ada Í cruel uel\ indU\triah
con l ra 1' il~'>ocialion h me obre r: l'i
wnllinc de ca l Po m del 188 3, nn
une ~ pobre!> no ie~ vare11 é~-.cr
acomiadadc\, empre,onade'> i
~o tmcse , .1 un con,e ll de guerra.
perque t.:l Sr. Pom n.:dam,l \ a un
c.h tig cxemplar (no va n é'>,cr alli -
beradc'> fin ., el 1885) . /\gu.,tí Ro-
~a l. al ca lde de Bcrga dt.:l 188 3 al
1891 , que no devia pa\ c<; tar a
favo1 de l'a\\tKiacioni\mc. ,.a ler
eb po,'>ihle' perquc, a 1m ve~ d el
ca pita gL·nera\ i tkl '>l'tl diputa! a
Co rt \, t\l¡¡rín Carhonell. al libere'>-
\Ín aque lle ~ noic\. Eh wn ll illl'~
d e ca l Metre de Gironcl la del
1884· 188'5, am b detingut\, jut -
ja t\ el 189 1. i altre\, \'an prO\ o-
ra r cl tamame nt de filhrique' per
liquidar l 'a<,~ociacion i ~mt· . fim
arriba r a la gran vaga in iciada a
Ma nrc\a el 1890. To te<; Je, fabri-
que) del Llobregat. de M a n rt·~il a
la Pohla de Lillet e\ta ven a tura-
dc'>, cxn:p te la Ra.~a/ Hermall,lS.
Zona deis galli -
ners i torre de
l'amo al fons a
principis del
segle XX. ,ARXIUAABI
46 L' ER OL
Dirigen t., de k~ fr<'s Cltlsses de lÍ1·
f't>rva ren m·gar ha\'crl·twia t ca p
piquet a cal Rosal ( '5 ).
Ai:-1 dnn t'>, pen\cm lj\ll' d 11/(l·
del \Ocia/ que t'~ va adopt ar i gene-
ralillar a panirdcl1891,en el ca~
deb Rmal. va donar cobertura
ideolbgica i va garan tir el ' u pon
del cm lltlllÚ II /i! ~oáal. a l pragma -
ti\ll1l' que el' Ro.,a l ja practica wn .
Sobrt· d pragmati\mc· de I'Ag u'-
tí Ro\a lno en\ camart·Jlt d 'imi\-
ti r-h i. Va é\'>l'r alcald e de Bcrga.
per R.O. cotn cor r t'~ p on i a a la
capi tal del Dhtricte elt·uoral, el
1881. Cal recon t•ixer que ,.afer
obre'> imíKlrlJn\\ p~:r a \a ci u1a1.
Peril cre it' m que les moti\ aciom
que el po rt aren al carrec varen
e~~er el dornin i del municipi pel'
\l'll' reptc)dd mument: !'arriba-
da del fe rrocarril a la <,eva lahri-
ca. que. amb eb medi., de !'epo-
ca . e>.rlo'fa 1krga d'aqunta
comu ni cacicí; l'oht cnt ili de l'e,ta-
1ut de colilnia ,·emepn,h/emrs, i les
~ranc; obre<> d ' am p\i¡¡ció qu e e\1
ma tei\ dirigía. també, ~1!1 / SC: pn>-
b/cmes. E\ \a negar a w l·laborar
en l'nbril del Ca nal lnduq ria l.
emblemá tica a 13erga. pe\ \l' U lll~l
de,orbitat. i cltL'Ill P' Ji ,·a donar
la raü (6 }.
L' Agu~tí Ro~a l \entbla que no
era un home d ' idee~ polít ique\: a
part ir del 1881 va ler vot ur a l\
carl'nh . a \Jvor \e u. un tliputat
libera l J Co n .,; \Cillpre va prc\cn -
tar tandidat~. prallitamL'n t ~en­
\t: rival-,, tin\ d 1896 en que vu fcr
prt•.,entilr el ~c 11 germa Antoni
cuma ind epe ndent. (An to n i Ro-
~al va l; ~, er diput a t el 1899 i e l
190)). Snla m cn t \'el dc:ixar de
prt'\elltar-ne pcr no dividí r el se u
clenorat.cl189l . quanebrarlin~
van pre.,c·nt arc:l \l' U Ca p. Lluí'> M·'
d~:Llauder. i el 1907. en tJ Ut' So-
lidaritat Ca talana \'a pre\elltarel
ca rli Maria Borda'> i Flaqu t'l. El
1899 es va trohar am h un rh·al de
Jlt''· Llu í' G. Pon' Enrich (Pom
wra dipllla l e\ 190\ i e\ \90'5).
quL·mmpania intere\\m mim-r\
i ft'rrm iari., amh l'i ndu \t riJlm t-
ner Jmé E. de Olano . i amh d
tcrnut Ramon Pujo! i Tli oma'
d'agen t eknoral. To tt'' aque~tl''>
tlltit·ir,1t.l \anlerque I'AgLL'> II Ro·
-,al lo~ conegut pl'h \ L'll'> advcr'a ·
ri,, no mt·ny' catit~ q11e cll. rnm
l'i Gral/ Cadcdel R111 i de Grtiii.<JÓ,
mcntre l' Antoni Rmal era el PI'IÍI
Cat'ic. Ln liiC'icade\ d 'aqlll''>lil
epoca . .,un la página 111l'' newa de
\a hi'>túria del~ Rw.a\.
La Colonia Agrícola
de Graugés (Avia)
De l'e\plutali6agrícola de Gr,lu-
g<.\ no l'll tenim ga ire' not icie\; la
/k1c1ipári11 dt•la (.,J/tÍIIÍII A.</ I'Íúl/11 d,•
Grcw:Jés, m a n u~uita i redau ada.
sembla , pt·r un a filia d ' Antuni
Rmall'an} 19 1O. amb une' no-
te\margina\,dcll9 \ 7 , l:·~ undo ­
cunwnt d ' una gran \'alua (7) .
També llo e\ un re\um de I'L'\tat
de wm pt e'> de l ' att~ 189'> í um
lulb Ul'il cu ri tl\0\ de\ con trol de
la productiti d 'o u, . Le\ llautllt'\,
per tant. lamentabll'ment ,eran
molt importan !<; amb le., dades
amb q ui· a ' u i Ullll plt'ln; l'll'> ha u-
rem de rdia rd ' u ne\ cri>niqu t'\ dt•
'isitant' de .rau¡té" qut' dc\ni -
ue 11 la C.ol<'lll ia.
La colim ia, \t'gllll\ la dc~t riptio
lamtliar litadil . e' va funtlar en-
tre 1887 i 1R!>9. amb 1,1 compra
d' algune'> prnpiclal\ dl'l co\ Lat
d ' altre~ q ue el\ Rosa l ja tcnicn a l
termt• d ' AviiL La ctl ll ~ tr uttio i
l'\plotació d e Grauge' va l-'>'>n
molt \'bitada . La primera imp re'>-
,¡() escrita pcr un \'Í\11,1111. la tro-
hen a F/ 81!1!/llticinl'an r 1894 (8 ) .
L'a n ili el'\ lit u la F/l.'t'<lfÍcÍII t'!étf riul
.t.: ci:JIItl parc1 t•! n .:,,¡c> dt• <'<IIIIJ't'-'
(Remad,,_,de: 1111 1.¡,¡_;,.¡•0 1 f-,pmicl i
l'~ va publicar a Viena. conu-ct ,l -
ment al paiodic " H ic11a l tm.l·
ll'irthdtaji/hlu Zl'itun:l ". i el firma
el Dr. Leo Anderli nd .
E\ periodíc bergueda. que uít i-
gia R.J . Penina. porta\ ~·u dehad-
ver,ar i ~ pohtit~ del R o~al. el re-
produei>. a primera plana. pt·cqul:
"llllótr.11111f'llrd<llidad 1/11<' lt'lll' llh''
d t'lllt>Mmdcl en X/.\' .ui,,s de t'\'Í.IIt'llá cl
dt' "Fl Ba gadti11 •. lll'.lt>bh:JII t1 C.l/tl.
p c>rqm· ,,¡ hc1 11ra r ,,¡ tllllt>t d,• /,1.1
Í IISIII fiiCILl l/t'S ti.I/1'/Lil/tl.l t/111' lldllll/'t/11
11111 ilu~tlcldcJ.\ t' \'l l'lllli<'rt'l. l li' llrtl <1
B<'1!1t1 ala R<';/ltin i<lltlltlll<l 1 11 hf'tllitl
t'l/lem " Segom l'a ni cu lbta vil'·
nc~ . lt 'vil tL'tom,mar la ' i\i ta a
Grauge~ el Sr. Alt le,, repre\en·
tant de k' f.Jhriqul'~ de maquina -
ria i ullhtruuor de m.Jquine' dl'
BJrcdona . \'an coincidir t'll la
vhi ta amb u n t'\panyol i unan -
gJe,, i el\ , .a n att·nd re l'h gcrm.:tn'>
Rn,al , el dia 2 1 d 'abril de l'an}'
181J).
L'autur pa rla de les gram t':o-tt'll·
'io th lk 1L'rrt'' q ut· e" pnd ricn re-
gar il Auo.,tria. Hongriil i Akmil ·
nya . i pma n •m ae\cn •ple la linta
de Graugt''> . Fn t•lmoment tk la
'hita la lima Ll'llla 400 l1<1 i e\
prevl'ia que n 'arriht''> cl lt'nll 800:
, ·ha\ ien Ulll\ll Ult 8 Km de carre-
te re' i n ' hi ha\ ia mé~ de projev
tade\; del'> edil id' projcna t\ pcr
cll' e\plotadóde la fint tl \lllt1111l'l11
e\ la\ en atcJba t\ t•h pi~o' dt•J, tJc-
ba\\cldM, qlll' lnrmawn u na lilJ
de ta\e'> dL' dut'\ plante\. on hi
, .i, ien 491amílic\ que treballa\ t'll
a l'explm aciú. Ccula-.cuna dt: le~
lamílie., Lt•nia el pi' gratu'u i di -
po\a\a d ' utltl hona d ' un ouau
d'hcctart·a. a me~ d' una <.'Xtt·n~io
de 2. 5 a ' hel'l ilrl?l'~ que hc1vien
de wnrear ubligatu tt ament. la
m ilit a de 1<.'\ qua le, .,·¡,a, ia dt· par -
tir a mi tge' amb t·amo. Eh nH:m -
hre~ de la fa rnliia que 110 Lrl'h,l lla -
ven a l'explotaC'ioagn tola podit·n
kr-ho ala fahrítc1 thtí\. Reo.,\ a\¡¡
l'\<lo~a la <ria dl' he'>llar.
Ele, edilici' en w thtrun iú ' ol -
La\ l'll un pi! ti rt'lla ngu lat i. w-
gorh l'autor. cren d' u n ~ol pi~ . llet
del\ dl' cada un dl'l., q uat rt•a n gil'~.
on hi ha' ia un pi'> dl'\ti nat .11pcr·
~o n al ; almig dd pati , ·¡¡j wn'u u-
·tren el\ magaL/t'll l\ pera larrat -
gcc, i l'nplotacicí lletcra . Totc, t'i'
ediliu ~ l'\ tomunita\ l'n mit¡an -
c;a tll una via ltTria. Un del\ n.·p-
lt'' trad itinnill\ pcr a J',lgrinlit u -
ra de l Bc rgueda e ra l'obtenció de
fem pe r adoba r eb ca m p~. A
Gra ugés. cls fcms del esta blt:s
a na ven e n un gra n dipo it subter-
ran i itua t sota deis m a t cixo~ c~­
t ab l e~ prove'it d' un pou per a re-
collirla pa n liquida a nd'cvi tar la
perdua d'amoníac i la dcssecadó.
El<; es tab les. com dcie m )ua ra.
s'estavc n comtrui nt l'a ny 1893.
pero en u n q ueja e tava enlle\tit
h i havia c~ t ab u la t s un parell de
cavalb de ros~ec, ~ b mule\. vint
bnu5:> i '> r ixama pnrcs creuats de
raca a n g le~a i francesa.
El visita nt vienes ex plica tam-
bé la rotaciü de con re u' : primer
any. blatu civada i de~ p rés mon-
gerc~ bla nque\ (na nc\) n (ajo/ per
alime nta r d ~ porcs i l e~ galline\:
segon any. pa ta te\, fa ve'> i despré~
bla t de moro. Pero pcr a obten ir
les duescolli tc\ era indb pe n,able
poder rega re/\ cam ps. i ad és on
\C cen tra l'intcrcs d'Arderli nd,
q ue cscriu : "per 111llllca d'un corrmr
COitsram d'aigua s'hal'ic1 de recollir
/'aigua de la pluja i de la jitsió de la
neu. Fs 1•a fer 1?11 un pum de la fht<'tl
bastam baix. E~ v.; imerceprar una
fonda/ada a111b un mur de 7 111 d 'cs-
pessor a la part d~ dalt i 25111.1 'al(a-
da: el gran estany té 24 111 de pro{tlll·
dirar des cM nil·e/1 de /'aigua i 1.5
lt ectiiree.~ de super[ícil! i
la S!'Va cabu-
da ó de 1.5 111ilion1 de m ' d 'aigua ".
En el moment de la vi'> ita. e l
m u rgai rebé e'>tava acaba t dcltot;
el mu r perme tia com un icar le
dues ba nd e'> de la finca i s' hi ha-
via de plantar arh rc~; la cara del
mur t:n co ntatte amb l'a igua era
tractada amb ~i l iLat d'a lumin i per
a ter-la mé~ re~i~ t t• nt i, una vega-
da pie l'cstany d'aigua, ~ · h ¡ volia
a'sajar la cría tk peixm. Per ta l
d'encabir-hi la major qua n titat
d'aigua, t·e,tany e~ con~t ruí en un
ll o baix, la qual w a impo~s i bi­
li ta\'a rega r d irectament la pa n
alta de la finca . Preci,ame nt pcr
a q ue~ l mot iu e~ const ru'ircn al-
zrt:\ ba~<.t'\·d i p(¡,¡ ¡ ab pu111~ mé~
l'le vats des d'on e~ podien rega r
t o t ~ t:h cam ps deh se u ~ vultant~.
L'elevadó de l'aig ua es lcia elec-
tricamen l i at¡ Ut:\Ll'' 1\ :xemp le
que, coma rnotlel. An dc rlin d
propo~a ab \eus compat rintl'\.
E~cri u !' au to r qu e L'l~ Ro,al
trammt·tit:n la l11n,a h id rau liLa
~obran ! de la labrica de lilah i td-
x it ~ . q ue l'ra d 'u m 50 cava!b dl·
vapor. a trt\ in\ tal ·laciom de
bomhe'> immediate\ al di piJ,i t
col·lector d'aigua mi tja m,an t ca -
bles el ectric'>; de le' tre<, in\tal·-
la cio n ~ de b1>mbes. la p rimna
Panoramica aeria de la colónia d'elwricital i les fobriques de maqui-
agrícola i ramadera de Graugés. 111!.\ d'Ait!II11111Wl. d 'tlustria i Holi -
L'estany gran al centre; a la !Jria.probableml!lll podrit!ll [er. .zmb
dreta, a baix una de les 11/t:tu>r co5t. imtaf.lacions semblams ..
masoveries , i a !'esquerra els A l'art iclc dd Dr. Leo Amkrtind
edificis principals de la colonia.
1FOTO R Vl.AO(S 1 ARXIIJ ARB1
poden hawr-hi erro r~ d el m ate i x
Anderl ind n clcltrad unor, perb hi
troh..:m le'> primerc' noti cies ex-
d i~ t a 1, 5 km i la segona i la terce- temes de Graugés. ll'~ quals vol
ra. 3 km. Una q ua n a instal·laci<Í donar a coneixcr al\ SC U\ compa-
era en construcciú en el rnoment tricb pe rqu~ e~ facinu na idea de
de la vis ta. La primera in ·tal·laci<Í le~ po~'>ibi l ita t ' de l'clcn ricitat per
devava 4001 d'aigua perminu t a conveni r en regadiu gram exten-
una a l ~a d a de 30m; la segona 600 \ i On~ de ~cea.
1a 55 m. i la te rcera 600 1a 28m . Le~ notkie\ comcncen el dia 21
L'aigua a nava a l\ dipil~ it ~ csmen- de jull) d..: l'a ny 1897, quan \'an
ta ts-d ll acs pet i l\·de s dt:l~q u als. \'isitar la fh brica del riu i de Grau-
per evitar liltracion, , e ra wnd u - gés el capi ta general Eulogio
'ida a ls cam p ~ amb tubs de lcrro. Dcspujul. comte d..: ca~pe. el \ t' LI
este ~ o~ ja en u na lo ngitud d' l , 5 ajudan t Aquilino Soler. lldefon-.
quilo me tres. ca~anova\ , vice -p rc '>ili e nt de
Ta mbé f uncionaven elcctrica- I'IACS I. Joscp Bon c1. gerent dt•la
men tu na maqui na de batre. una co mpa nyia del fe rroca rril Manre-
de xafar pa lla (.k Ja ca~a Rwroii- ~a-13e rga . i el~ ~ e nyors Rom ul
Proallr, i le\ maq u ine' de prcpa - Bo~c h , baró de la Puebla, Vives.
rarfar ratg e ~ . Di ul 'a uto rquc més Ve rgés. Pibace, Dcaz. Tre mor, Llcú
endavant ~·e rn pra ra l'clectrititat i Ravenuh (9). Aquesta vi'>ita é'>
p l'f flor anar l'..:xplotació llet era i explicada a la rc\'iqa de I' IAC 1, en
la iJ.luminaciá rúhlica. Le, imzal- d númcrudej l/11}'. a rri mc ra pla-
lacilln\ dectriq ue' le~ havia fet na, i amb cl tr tol de "Secció11 Doc-
una ca'a de Parí~ i le<. h11m be' trina l: Gra11ja de Gm uixés (sic);
l'rcn ang l t·~t' \ . An d erlind . ljlll' L'a ut nr lirma l'aniclt' ambles ini -
e'criu pcr animar e~, del ~e u pab. cial' M.LL. (que pod ria ésscr t'l
di u: "1!/s <'lfllblimmt.' q111' .1 'owpt'IT citat Ueó¡ 011 hi ha una lla rga
L' EROL 47
 TORRE
14
1&
16 1~ 12

[X "'
/

'- -
~-cr--1
10

r-
2
- r- r-

[X "'/ /
[X
3 4
"' 1 8

explícació de la vida social a la plantat d'arbres a l'exterior. PLANOL DE LA COLONIA AGRÍCOLA.

colOnia Rosal (Graugés-Filbrica Raventós escriu: "La construcción ReproduTm el pl3nol de la finca que aporta en Raventós. Del
del Riu) en la qual no entrarem de tan colosal terraplén, no resultó tan núm. 8 al15, ambdós inclosos, no estaven constru"its; ta
distribució de la resta, segons aquest autor, era la que
per raons d' espai. Manuel Raven ~ cara como a primera vista parece, si
segueix:
tós ( 10 ), que firma coma "agriw se tíene en cuenta que se ha formado El núm. 1 era un edifici de 2 pisos on hi havia l'administració,
cultor i propietari", era l'amo de con tierras bajadas de un punto más la dinamo, les maquines de trinxar el menjar del bestiar, el
la finca Codomiu; també publica alto con vagonetas y raíles Decavllle, magatzem de gra, assecadors de blat de moro, bombes i
ia seva crónica de la visita amb al- ya que al sacar estas mismas tierras calderas de vapor per coure el menjar. Als núm. 2 i 3 hi havia
gunes difertndes que ens fan pen. se deja un hueco que se aprovecha 30 mules que es renovaven constantment; es compraven de
dos anys, als tres es posaven a treballar i als 6-7 anys es
sarque possiblement la va repetir. también para hacer una balsa supe-
venien. Al soterrani hi havia el temer, amb tres compartiments,
El comte de Montoroés, és l'autor rior". Des delllac principal, dues per a controlar la fermentació deis fems i emprar~los en el seu
de dues de les fotografies que il·- bombes mogudes per una dina· moment óptim. Als edificis núm. 4, 5, 6 i 7 hi havia les corts
lustren el treball de Raventós. mo de 35 cavalls de vapor treien deis porcs, amb 7 mascles, 80 truges i els garrins. Com a
60 l d'aigua per segon cadascuna; exemple de la capacitat deis locals, Raventós facilita les
L'estany aquesta aigua era condu'ida per mides del local núm. 5: 33m de llarg, 19 d'ample i 7 d'ah:;:ada
La finca era, segons Raventós, una canonada de 2 km per mítja al centre. Als locals núm. 16 i 17 hi havia les dependéncies del
personal, menjar pel bestiar, l'escola i el pis provisional del
d'unes 400 ha de tierra montuosa, detubsdeferroLAVRILde 10, 12,
capeUa. El núm. 18 era un magatzem de farratge al pis
de lesqualsse'nregaven unes200 15 i 5 cm a les basses més altes, des superior i la planta baixa era destinada a corral de xais
amb l'aigua d'una font que, per d' on es regaven les seves rodali- d'engreix. Els edificis es comunicaven entre ells mitjanctant un
si sola, només n'hauria regat 20. es. Arnés deis tubs hi havia oberts ferrocarril Decauville.
La muhiplicació del regadiu s'ha- uns 16 quilOmetres de sfquies.
via de fer, segons Raventós, que Les bombes i els tubs esta ven
escriu el mes de setembre, per calculats per elevar l'aigua a una "por un grueso cable y con poca cilindres per obtenir farines de
mitjil de 1O o 12 basses que pre· al,ada de 80 m des de la bassa, on tensión á la finca que dista l. 150 primera qualitat. En parlar
nien l'aigua d'un Ilac principal; , entra va pel fons,ja que d'aques- metros de la fábrica". En arribar a d'aquest molí, M.LL escriu a la
perO M.LL., que escriu el juny, ta manera els mateixos tubs em~ Graugés el cable es dividía en dos: revistad e l'IACSI: "pero situado en
parla de 7 basses, cosa que ens fa prats per conduir-la-hi servlen un de 2.100 m anava al Molí del un país de a9ricultura parcelaria, en
pensar que es tracta de més d'una per bombar-Ja. Castell í un de !.100m a la dína- que tales perfecdonamientos son una
visita per part de Raventós, com mo que movia les bombes, "de novedad, han conservado y tiene en
ja insinuil.vem. La farinera del Molí suerte que este dinamo toma la fUerza disposición de funcionar aparatos de
Les dades delllac són molt si· del Castell (Avia) venida de 2.650 metros, así como las muelas de la FERTE, para satisfacer,
milars; una extensió d'unes 6 La fon;a e\htrica que es rebia a dos dinamos del molino, de fuerza con la necesidad, los deseos de los que,
hectarees amb una profunditat Graugés venia de la fabrica de total de 45 caballos, la toman con llevando az'molino cantidades no
de 2 a 18 m i una cabuda d'uns vora elllobregat. D'un saltantde 3.650 metros de cable". muy grandes de trigo, no se satisfacen
600.000 m'd'aígua; el terrap!e de 400 cavalls de vapor se'n cedien Al Molí del Castel!, els Rosal hí si no ven la harina que procede
tancament era de 23m d'alc;ada i un a la nit i menys durant el dia, tenien la farinera, "a !'altura de les inmediatamente del mismo". Se~
10m d'ample a la part superior i segons Raventós; es transmetia més modernes ", amb maquines de gons Raventós, "en instalación se-

48 L'EROL
 parada hay muelas de la FERTÍ:
para la molienda de yeso y cemenro •.
Raventós parla també de la pro-
ducció de fusta de Gra ugés que,
en un termini de 1O a 15 any~
'a ugura imponam; a més deis
boscos na tural de la zona s' havi-
en rlantat 15.000 arbres. se' n
plantaven 8.000 més cada a n y i
s'ampliava el planter; aquesta
ampliació permetia plamar-11(~
16.000 cada any. La rotació deis
conreus també s'havia modifica t
des de la visi ta del Dr. Anderlind;
ara era a tres anys. El primer a ny,
amb una dema nda de mil quin-
Lar de fems per heaarea, es plan-
Laven pata te ~ o blat de moro; de~­
pré . simultaniament. blat de
moro i mongetes; el segon any
blat i trepadella. i el tercer se'n
de~tinava la meitat a trepadella o
pastura i alt re~ larratges; Despré'
de la ~ega. c:l juny, s'hi planta va
blat de moro, cols pel be~tiar, etc.
El conreu a nava oriental per tal
que la terra de pa rceria quedés
per pastura de le ove !les a la tar-
dori l'hivern. A la finca. en aques-
tes e tacions, hi ha vi a une~ 5.000
ovelles que e repanien en cls
corral de les masoveries: a l'es-
tiu cls ramats a na ven a les pastu-
res de Segremona (Cerdanya).
també propietat deis Rmal. A més
d'aqueste\ ma~overie~ di emi-
nade~ perla finca. a la colonia hi
havia tre carre rs, e n dos de is
qual\ hi vivien 12 farnílies, i 1O
rné~ en el tercer. Les pans de la
finca e~ corn u nicavcn entre d ie\
per 12 km de ca rreteres.
És e~pecialment curio a la cria
de lesga llines. Es parla d 'una vi n -
te na de galliners amb 50 gallines
cada un, dividits en car rers: al
cent re hi havia una harta de 500
m 2que esdividia alternativament
peral cultiu i pati del galliner; l'al-
novacions agrícoles al Bcrgueda
a la ~eva propietat de la Ricrcta
(Avia ). tarnbé molt visitada peb
de 1' IA CSI, e~ va a rru'ina ri !'explo-
ta ció d'aquella finca pionera.
també va passar ab Rosal. La-
mcntablement. avui. tot plcgatja
és hbtoria gairebé oblidada.
NOTES
( 1) Aque\t treball é~ a la vcgada un
resu mi una ampli,lciÓ del puhli-
cat en el llibre la ¡·ida als e;IIIII\'S
de Grau,qes. A m bit de Recerqut·~
dt:l Bcrgucda l'a n} 1988, ~ola el
titular Nmicia hi;rbrim de /'agriwl·
rura dd Ba.quedii 1 de la Colbnia dt•
Al costat de l'antic molí del bornbesextreuen 120lperminut Grau.q~;. a mode d'introdunití.
Castell, I'Agustf Rosal hi va i són de la marca Howens. (2) OGUfRA i CA AL, Josep. Cad-
construir una moderna farinera; c¡uisme 1mtema hbaa/. Berga 1881
La Descripción de 191 Oparla de
amb tot el molí continuava Barcelona . lmtitut dt Cit:ncie~
funcionant per a la malta deis tres hectarees de plantaci6 d'oli-
Polítiquc~ i Socialo,, 2002
cereals deis pagesos de l'entorn. vera. d' um onL:e any~; a manera
(3) MOR FUi RFY, Enrie Unadmastúl
Fotografía de l'any1922. d'assaig, i una co rrecci6 de 19 17 industrial els Rosal de Baga, dins
JJ oons AAXlJ ARBl diu que s'han hagut de suprimir Homenatgc a . J. Vicens i Vives.
per manca de rendibilitat a causa Univcr\itat de Barcelona. 1967
ternan<;a consistía a desplac;ar el del clima . Els edificis ocupaven (4) FIGUEROLA. Jordi. Fl bisbe Mor-
gallinerperdeixarla futura har- una arca quadrangularde 36.000 !ltldes i la¡,mnacicí de /'es!llisia cma-
2
ta adobada. El conjun t era ta nca t m • Es parla de 50 o 60 truges. 5 lana ülll/l.'lllftlrtllli<l Publicat:iom
de I'Abadia de ¡'v\unt\trrat. 1994.
per una tela rnetill·lica de 2m. A mascles i una producció de 500
(5) EL BERGADÁN. perii>dic. nt'nn .
les vare res de la fin ca s' hi planta- garrins. Per ajuda r al conreu de la 7 18.2-VIII -1890.
ven gira-sois, deb quals e~ reco- finca es comptava amb 17m ules. (6) '0C.UFRA i CANAL,Josep. Bet:<JII
llia la gra na. 4 eugucs. 3 pare !les de bous i 5o 6 t'ntemps dd ü mal lnduwial ( 1885·
La Descripción de la Colonia Agrí- parelles de vaques per reforc;. El 1900. Ambit de Recerque\ dtl
cola de Graugés, de 191 O i les no- ramaL d'ovelles es de 1.200 caps i Bt.•rguedá, Berga. 1989 .
tes al marge de 1917. és la darre- "gozan de gran fama en roda la región (7) Ens ha permc' mn\ultar aque\t
doculllt.'Jlt l'anual wpropietari
ra font coneguda i consultada. por ser una de las mejores clases que
de Gr<JUgto\, Sr. Ál\'ar Ro\al. L'ar·
L'extensió de la fin ca era de 425 existen m Caraluiia •. Coma curio- \ill de C.raugé\ e~ va cremar du-
hectarecsde lesquals 232 e ren de ~ itat di re m que la rclaci6 de l'a ny rant la gut.·rra civil del 1936-39,
cereals,llegums i pata tes: 17 h de 191 Ocomptabilit7a 85 ruscs "lay- en owpat la torre pcr hmtatjar
prats i alfals; 8 h d'hona. i les res- yensw distribu'its en 5 grups i disse- refugtat\.
tants de base, basses i edi ficis. Tres minats rcr la finca "para aprove- (8) FL BERC.ADÁN, periódic. num.
897, 7-VII- 1894
quane~ parts de la finca eren de chamie/1/o de la flora melifera ".
(9) LA VFRDAD . Perii>dic rü\alista
regadiu. El nombre de basses de El baix cost de la producció de n(un. 6'3, 26-VI-1897.
l'any 19 1Oés i il·legible en el do- Graugés i de la farinera del Molí ( 10 ) RAVENTÓS, Manuel. Resummde
cumen t original i l'any 1917 e del Castell, sota el regim de coló- a.qriwltura. Visittl ala Ct1/onia Rosal.
fixa en 14 o 15. L'exten i6 dcl llac nía. va generar l'oposici6 deis Re' i'til dciiA CS I. nt'un. 105. \l'-
principal es fi xa en 75.0000 rn 2 i agricult ors de la 1ona, que va re- tcmhre 1897.
la se va ca pacita! en 500.000 m 1 sultar inútii.Jo er Blanxart Grau
d'aigua. Es concreta que les dues que va ésser qui va iniciar les in- Josep Noguera i Canal
L'EROL 49
LA CONGA DEL LLOBREGAT JOSEP BUSQUETS

La ColOnia Rosal
En la ra rct de )'esq uerra del Por- da i, amb el de~nivcll del riu, pro- sal dona va d'a lta 1.000 f u~o\ mé~ prna mé~ alta ( un croqui ~ de
tal que donava accé a les imtal·- porcionaría un salt de 7.45 m. la i 1O teler~ mecñnics; l'a ny 1864 l'l·poca en\ la marca de 6 m d'al-
lacions fabril de la Colonia Ro- forc;a del qual s'utilit za ria per lcr funcionaven 30 teJer~. 5.9 14 fu - c;ada i 5. 5 de ba\e) i un canal mé
sal hi havia un mural ceramic ( l ) funcionaria maquinaria de la fa- \OS i vuit ca rdes; el1867. el nom - llarg (un\ 1.100 m) l'lJUÍpat amb
on. amb di fcrc n t ~ tom de color brica de filat i tcixits que volien bre de teJer arribava a 1 13. cma diferent\ mm pones per regular el
blau i groc, s' hi represe nta va una const ruir en els terrenys ~uara q ue la con vert ia. de tros. en la cabal d'aigua: aquc\t ca nal('>)
robu tamatronaambunfusalcs comprat (2). indústr ia textilmés important donaría un salt brut dt• 16.6 m i
man" mentrc u n infantjugava als Aque ta primera fabrica . qu e es dins eltcrmc de Bcrga, ja que proporcionaría la for<;a nece\sa-
~cus p eu~; a la part inferior devia posaren fu ncionament ca p \Uperava le ~ de Lluís Ro~al i ria per moure la maquinaria
d 'aqucst mural ~·11 ¡ llcgeix la data a 1860 i que c~ t ava sit uada a to- An ton i Ma tabosch (3). d'una nova fñbricn. \ituada mé~
de 1858 com el de la fundació de ca r del polll. é l'cdifici que e\ Durant la Tercera Guerra Car- al nord pnó almatcix nivd l i
la fabrica. Pero no és gairc logic co neixia coma Quad ra Vella i. en lina la fabrica del Rosal nu dcixa qua\i a tocar de la queja tenicn
acceptar a que ta da ta com l'inici un primer moment, només con- de luncionar. jaque cns consta el en funcionament, que \'anome-
de l'activitat industrial en aque'>t tenia clcmcnt~ de filatura : 3 car- pagamem anual del ~c u impost na la Quadra Nova; pcl \CU inte-
lloc si tcnim en com pte que no de~ i 1.000 lmos. que pagavcn industrial, co a que indicaría que rcs, tramcric una bona part de
fou fím el ma ig de 1859 que cls u na cont ribució de9 51.99 rab. El també devien contribuir, percon- l 'e~crit de concc~~ió del nnu eq u i-
tres german . Anton, Ramnn i 31 d'agmtde 1862, l'AnLoni Ro- vicció o pcr lorc;a. almant eni- pa men t:
Agu stí Rosal, van pre~entar la men t de l'excrcit del pretendent • Srn:irm de frmel/(o ·Ay uas - N''
memoria facultativa perdcmanar carlí (4 ). i no \cmbla pa~ que el~ -l - 1'i.Sii.' el exp<dicl/(e pr,mtorido 1'11
la construcció de la seva fabrica ate morís la pcrillosa sil uaciú hel·- we c,,/Jiano Civil por lrs Sres. D.
del Riu . Aixo fa pcmar que el lica que patia el Bergueda quan. Antonio_ D. Ramon _ D. Af/IISIÍII
1858 devia ser l'any que eb Ro- Comunicat interior de el 1O de ·etembre de 1874, pre- Rosal. lterman,,s, dueiím de una fá-
~al compraren a la família Giro- !'empresa "Rosal Hermanos" senta ven al Govern Civil un nou bri<a de ltilad,,., .\· tejido.\ de a/!¡odon,
nella de Bcrga uns tcrrcnys enns, signat per Agustí Rosal. projecte que signava l'c nginyer de/lominada del Riu ,í /11illove.' . ~ita
~itua t a la riba dreta del Llobre- lARXIU COLONIA ROSAl.! Lluís Ferrater, pcr cnn~truir una m i!l tt!flltÍIIt'llllllliripal d,• Berga. t.'I/
gat i que pcrtanyicn a la propie-
tat de la Bruguera. per con truir-
hi la eva fabrica .
Com he di t. el projccte que prc-
G'i
1
&rtceh!Uü/¿¿_~ ~P~
~al~{/)J~
~entarcn ds gcrmans Rosal pera
la const rucci6 d'una presa. canal ©/l(glllOtrUlrit/lt d
% ./_ .?:.. ~~-----4---
i edi{ici-fabri a que aproritaria la
lon;a de l'ai~ua del Llobrega t por- $
ta data de 25 de maig de 1859 i
e~ t ava redactat pcl director de
camins vei"nals Jo~ep Ma. Folch
Brosa. La memoria in forma que
la fabrica c~taria ~ ituada molt a
prop del pon t de la carretera que
llavor s'estava construint entre
Sallent i Berga i esju tifica el pro-
jecte perque donaría fcin a a rnol -
ta gen t de Berga i, per alt ra pan,
no perjudicaría a ningLI. ¡a que no
h i havia cap alt re fabricant pcr
aquclls verals: coma da des tecni-
q u e~ detalla que la presa. que es
rccol7aria direct a ment sobre la
roca que trave sa tranwer<>al-
men t el rill. tindria una alc;ada de
2.24 m, el canal 308m de llarga-

50 L'EROL

solicitud de autorizacion para am-
pliare/ clprol'í!chamiemode aguas del
rio Llobregar queacrualmemedisfm-
ran, construyendo una nueva presa y
un nuevo canal de conduccion, Resul-
tando que se trata de imponer servi-
dumbre forzosa de estribo de presa y
de acueducro en terrenos de o•Tere-
sa Gible viuda de Gironella _ D"
Maria An_qeles Minoves Pla, Resul-
tando que, dada al proyecto la publi-
cidad prevenida por las disposiciones
vigemes, no se ha presí!lltado opo-
sicion alguna al mismo, Resulumdo
qut' los informes emitidos por la Jefa-
tura de Obras Publicas, Juma Pro-
vincial de Agricultura, Industria y
Comercioy Diputacion Provincia/son
enrodofaborab/es á la pericion Resul-
tado que por D• Manuela Mino\'L'S,
en calidad de madrey legitima admi-
nistradora de su hija menor, D'
Maria Ange/a, se ha presemado un
escrito en el que manifiesta haberse
puestode awrrdoconlos referidos Srs.
Rosal hennm1o.1. para el estableci-
miemo del estribo de presn. margen
izquierda. que imeman construir m
una fabrica de su propiedad Resul-
tando que por/os Srs. Rosal herma-
nos. se ha pri'senrado una <!scrirura de
ve m a oror:~ada á~ ~~ fabor por la Sra.
Viuda de GiroJII!IIn de los rerrmos
donde ha via de illlponerscsrn'idunz-
bre de estribo de presa. margen due-
cha, _de acueducto. Resultando que
la Adminisrradón Eamomica ha in-
formado rambicn Jaborablemmre el
proyecto, en/a parte que a la misma
correspond<'. respecto aft¡ exmdón del
pn_qo de rol/{ribución industrial, con
rejemma á la ampliación del apro-
wclwmimro .. Considerandoquuon
la petición solicitada no se atacan ni
vulneran derechos adquiridos. ni se
varia el regimen del río .. he resuelto
autorizar a lo~ Srs. Rosal hermanos
para ampliar el aprOI'('(hamiei/{Odel
rio Llobregar, qut• hoy disfmran ...
Barce!OIIfl, 11 de Enero de 1876."
Aquesta concc\sió e~tava upe-
ditada a le ~ seg üe n t ~ condicions:
que es fes wgom eh planob pre-
sen ta!); que la wronació de la
p re~a lo~ horil!onta l i egon el
que indiqués l'e nginycr encarre-
gat de la impecció; q ue la cons-
trucci6 del ca na l no afectés les
riere que hi havia al scu pas (fou
necessa ri wnst ruir un aqüed uc-
te per ~a l var la riera de la Bruguc-
ra); que el producte de le~ exca-
va ciom no dificultés el pas de
l'aigua del riu; la fon;a que ~ · ob­
tingué' amb l'aigua d 'a que~t ca-
nal ~·hauria d'a plica r a una fabri-
ca de filat~ i teixi ts; la co n ces~ió
era per 3.600 litres/segun (sem-
pre que eh porté~ el riu , fan cons-
tar) i havien de tornar-la íntegra-
mental riu despré d'aprofitar-nc
la rore;¡¡; k ~ obre~ havien de co-
menc;ar en un ttrm in i de sis me-
~m i estar aLa hades aba m de dos
any~; 'havia d'i nlormar a l'engi-
nycr la daw de comenc;amen t i
acabamenl de k\ obres; i la con -
cessi!Í e\tava lliure de contribució
imlmtrial pcr u n termini de deu
anys (6 ).
Treballadors de la
Colónia Rosal el 1906.
(ARXIU JOSEP BUSOI.flS)
El 1877 els Rosal ja tenien en
fun cion ament 6 .060 fusm. 1O
carde . 172 telers i s'havia com-
t ruú el ta ller mecanic pera 1man-
ten imen t de la maquinaria . Es
construí l'edifici cen tral que un ia
le dues fabriques (en deie n la
Unió) amb un gran muntacarre·
gues per on no para ven de pujar
i baixar caixes de fil. plegadors i
tol e l q ue convingués; també t:\
bas tiren cls ed ificis de la fac;ana
que do n ava a la ca rre te ra di.'
Manresa a Berga. on estaven si-
tu a ts el rnaga t7em de ba l e~ d~·
cotó, le s obridores i el~ batans. d
portal a mbla portería pcr al con -
l rol d'en tradcs i so ni de de ma -
terials i personal. la casa de dth
pisos on vivie n c ls a mm en le~
~eves estactes a la col(mia i do'
majordoms.
En tre 1880 i 1888 mori ren e l ~
tres german~ Rma l i. com que
només ti ngué de ~cendencia Ra -
mon Rosal Cortina, fortn els ~e u'
do fi ll , Anton i i Agu stí Rosal
Sala, cls que con tinuaren !' em-
presa familiar amb el nom de Ro-
.w l 1-lamanos i augmc nr aren el
pa trimon i amb la compra d' im -
portant~ pro pictat s en te r me
d'Avia pn comtruir-hi I' L·xem-
piar colon ia agrícola de Graugés
i Olvan (Mo nbent) i moderni t7ar
tot el conj unt. A pan de construir
ca rrete res, l' octub re de 1890,
demanaven permís a l'ajunta-
ment de Berga per com t ruir u na
lín ia tele fbnica en tre la seva casa
de la pla\a de la Crcu i la fa brica
del Riu (7).
El 1901 l'S rcforc;a l'est ru ctura
de la fa brica Ve lla pusant -hi cu-
lumnes de fer ro fe1es pcr la ca a
Morral de Sallent, i a con tinuació
'aixeca u n pis més. anivclla m -la
ambla Nova . Ja ava n\at e l segle
XX. 'edificaren les oficine . els
acabatsi.capa 1950. escob rí una
pa n del canal de la fabrica vclla
amb la construcció, a sobre. d' una
na u ambdospisosque s'ompli ren
de telers; encam. po terinrm ent,
~· engrandiren els acaba ts i lcsoli-
cines. Com que e l ~ amo~ de les
colbnies lt:icn pra cricamcnl el
que volien dins de les seves pro-
picta ts i dona ven molt poq ues ex-
pl icaciuns ab respectius aj uma-
ments i, per al tra pan, ~ em b la que
e va de\t ru ir qua si tota la dot u-
mentació de la Colónia Rosal, no
~·han trobat eh planoh ni permi-
so~ pcr realitza r les tli lercnts con~­
t ru cci on~ i ampliacions, w~a que
impedeix datar-le correcta m en t.
Durant d 'egle X con ti nu a
augmentc1nt la maqu inaria de la
fabrica . que el 1904 era de 608
1eler~ ffit.:Ca n ic~ SCI17i lh, 26 amb
Jakan. 15.334fuso\, 36ca rdes.el
ta ller i una en·adu ra amb 4 '>er-
n:~ q t ll' produ'la hig ues i ll ate~ pe r
a la con5tru cció d ' cdi f i ci~ i e\ca-
lahorm rcr fcr les Jlan(adorc:. deis
telers.
En aquella epoca d jornal a la
fabrica era de trellc· horcs di aries
-inclma l'estona de me njar-. sis
die~ la \et mana, i el preu que e'>
cobrava no e~ tava pas es ti pulat
perca p conveni. inó per la lliure
decbiú de r·amu; de 1904 he tro-
ba t som diarh que va n d'un mí-
n i m de 1,25 pessete~ / dia fi ns a
3.50; pcr tan t. rcpre~entava una
~e t mana d a de 7.50 a 2 1 pesscte .
De, p ré ~ ue la mon d ' Agu tí i
Antoni Ru~a l (de ~embrcde 1909
i mar\ de 1913 re~pect ivame n l) .
les vídue~. Mnn tsc rrat de 1 adal
Calderó i Dolors Ca ta rine u Fe -
rran , es repani ren le propietats:
la primera es va quedar la granja
agrícola de Graugé~ i la '>egona la
fabrica del Riu , q ue es denomina
S u ce.1ore~ de Ro~al Hamanos
L'EROL 51
 Pcr r<~on-. cnmnmiqllt''>. d > 1
rk dt·wmhrt dt> 1921 •llJut•q¿¡
l'lllrll'\.l l'\ tO!l\tllUI en \Olil'tat
¿¡nonrma amh un r.apital \ncial de
de u mrliom rk pt'"t'tl'' r r.am i.'l
ah re cop el nom¡wr J\lanu/aaurm
N,,_,a/. .'1 1.. ~e~on' l''trrplllra ll'ta
pl'l rHllari rk Barll'lona Albert
C.aharro ron a\. Aquc,ta 'mit·tat
t:'>t<l\ J ul!l\ t iturda per Dolor'>
Catarirwu i t'l"t'll\' u11 fil h : rv\a.
Angel,, Ramon , Antoni, lmep
Mil .. !;erra n. LluÍ\, lgna\i i Ma.
Nativitat: <HJllt'\1\ uhim' aporta ·
rt'll a la nova 'odetat l'l' \l'tanta
pi"1' que. en dut'\ la\l'\, \'ha' i·
t'n u.ln\lrurt altarrcr tk Dalt.
J 'e mpre\a , que lim .H¡ut'll mo-
rnent ha\¡,, tingut d dc,pat' al lllat' qur· t'~ fahriraren ,1 cal Ro · l'l' rt'Jlrt''t'lltanl\ de la L. i\.T.-
Vista de la Colonia Rosal
tarrn C.orntal 9, dr.· Bartdona, des del nord-est, l'any 1916. ,,,¡ durant d 19 1 >. qm·,on lt'\\t'· A 1 T ' .111tlll·it'tth rl!arl 'l'mpre-
tra,Jiada la wu \or.ial a la <..,ran Via AA< ARB ~ul'rm: 70 3.08R qurJo, dl' lil rt•- 'illt'llJH l'llgue el umtrolun trt·
rk k' on., <a talant''· 657. hr,. partil\ entre l75.0B d 'nrdit . t•n mitt' o ron~ell ¡Hl'\ldit pr:r ,\ \ana
L.l tran,Jonnauo en \orktat Ull \ l'lltaJJ lJUl' a na\ <1 rfe( llllllle· la rtdt·~ . pai t mcrt"antil q Ut'l n:-
anonima ota'>lona que . de' ro 12 al35 . i >28.055 de trama dt· ba ""' aa 1dt·,pa 1\ de B.:rrtr:lona.
d'aqul'IJ monlt'lll d\ irnpo\lme., 11Uilll'fll\UIIl1pre,O\l'll t rt•4r 35, Tot i qut· un Ullltramc,trc ido~
pague"in ,, BMtl'lona; per tant , e' tl'l\iren 78.780 pt·ct'' d' ampla- L'lttar rq.:at' !oren a"a'\lnat\ i un
J' ultima wntrihutio indu,llial Ol'\tomprl'~e,entrt• 5"3 i 2'i2 rm tl'ftl'f lou krit. uurant la gllt'l ra
qtrt• pagaren a l'aj untamt>rll de amb un pe~ total tk 672.'i..J0.7 la lilhrita wntinuá lunlionant
lkr~a foul.1 ton l''Jlonerll a 1921 quilo~ (9). amh rtlclll' a rwrma lita t tondur ·
i t·n ella tkdara\ en 15. 170 [u._,o,, L'an} 1928 nwrr Do l o r~ ( at.l - da pcr Jo.lll r\ l tliH<lll. el direuor
603tdt'l\, dlH.'' máquuw\de pa - rineu. i l'l \t'U lill ht•rt·u. Ramon . lJlll' ¡a lri Ita \ 1,1 i. dura ni aquella
rar, tallr·r, r wrradora (8 1. pren g ut• el comandamt'l1t de t'JHit J, l'l'rnprt·,a l'' denomina
Una rk k' rnlonnauon' lllt'\ l'ernpte'-il amb d lito\ de dtrl't- .\lclllll/cldllltl~ Bag,,fl·,m. n om que
i ntt' rt'\\.lllt' q lit' pPrkm tt·nr r per tor-¡.:ncnt. que t'IH:.ara (l\tenta- , ·ekgr r•n una 'otauo popular
'alora r la magnitud u' una inUÚ\- Vista de la Colonia Rosal ' .1 l'l 19..J2 Fntrt·mi¡.: t'~ produr ( 10)
tria r'' la \l'\ a capautat rk produt- des del sud-est, cap a 1925. l'a i\ctamt·nt franqu i, ta rl'l' Ro- J,ltomaht'l' Hmal. l'arn 19·10.
tití: per \t lll Ul\(111\t'm de le' quan-
"'"" '"1 ~·haguert•n d'l'\iliar· lla\ or' d tonwll d 'adminl\trauo decidr

52 L EROL
ca nviarall recopel nom percon-
veni r- e e n Textil Colo11in Rosal,
SA" i, per defunció d'algun deis
germans o perla venda de les ac-
cions que posse'ien. a pa rt ir de
194 51 robe m aFerran Rosal com
a únic direc10 r de l ' empre~a . que
el 29 de desembre de 1953 feia
adaptar els e ta tu t de l'entital a
la nova legisla ció sobre Socictats
Anonimes pel notari de Barcelo-
na, Frede ric Tria de Bes.
En a qu e ll p e ríode la for\a
motriu de quc disposava l'empre-
a eren els dos alts d'aigua que,
pcr mitja de les correspon ent s
tu rbines, dona ven una potcnci de
800 HP i. preveien t epoque de
disminu ció de la for\a hidraulica
pe r equeres. comptava amb una
maquin a de vapor de 600 H P de
potencia, proceden td 'un transat -
lim tic ( 1 1 ) i enca ra motors elec-
trics que podien donar 500 HP.
La major activi ta t laboral de
l'empre a e de envolupa en tre
1950 i 1975, quan arriba a comp-
ta r arnb 1.200 treballadors, la
majoria deis quals vivien a lama -
teixa colonia. i a lt res que arri ba-
ven amb a u tocars des de Berga.
Gironell a, Olvan, Avía i Mont-
major; aquests obrers esta ven re-
pani t en trc torn , la qua! cosa
pe rmetia ter funcionar sense in-
te rrupció, des de les cinc del matí
del dill uns fi ns a b cinc del matí
del diumenge egüent. uns25.000
fuso . uns 500 telers i les co rn:s-
ponents maquines complementa-
ríe que, iniciant el procés en les
obridore- de bales de cotó o ah res
fi bres, el fina li l7..aven amb l'cmpa-
quetat de pecesacabadeso ambla
confecciú de roba a pu nt de ven-
d re a les botiguc (llen,ols. coixi-
neres. edredons, etc.).
L'any 1960 el nucli de pobla -
ció conegut coma Colonia Rosal
estava format per 340 habi tat-
ges, 257 propie tat de !'em presa
Rosa l, i uns altres 63 que pena-
n yie n a difere ms amos i que es-
ta ven repa n its entre la Farga, la
carretera de Berga i e ls carre rs
Llobregat i Pont d 'Orn iu. La po-
blació d'aque 1 nu cl i era de 73 1
habitant s l'a ny 1940; 855,l'any
1950; 1060. l'any 1960; 12 19.
l'any 1970; 93 1, l'a ny 1980; i,
des d' aque ll a data . el nombre
d' habitants ha seguit una trajec-
toria descendent.
Oespré <.le la monde Ferran
Ro al a fina ls de is a n ys eixanta.
Placa que presidia
]'entrada de !'empresa
quan es deia Manu-
facturas Bergolvan
IARXJU JOSEP BUSOLUSI
els eu~ lilbJoan l gna~i i Santiago
Rosal Vento~a wm parti n:n la di-
recció de !'empresa. el primer en
la faceta industrial i el ~egon en la
comercia l finsque. per di ficulta ts
cco n (>miquc~ . el 1979 eb emprc-
sa ri s comu n ica ren als treballa -
d or~ la dificulta! de cont inuar
l'activi tat fa bril i el 2 de novem-
bre d 'aqucll Jn y l ' empre~a e
tra n sformava e n Mallufncruras
Rosal, Socierat All()llimn Laboral,
A -08-006918. ~cgom c~cri p tura
feta pe r Jordi Roura Ro~i ch , no-
ta ri de Barcelona. En aque sta
nova ocietat eb R o~al hi pa ni -
cipavcn amb cl49% de les acci-
om i eb treb a llador ~ a mb un
5 1% i, en el comell d'admin is-
1ració qun e celebra el! 5 de no-
vembre. es nornenava director
ge neral Jordi Olivé. persona del
101 aliena a la família R o~al.
Aquestes dificultats eco nomi-
q ues q ueden paleses e n la p ro-
g res~ iva red uccicí de treba lladors
ont raC1atsja que, deis 1.200 que
COl Íl7aVCI1 e) 1970, es pas aa 983.
el 1975; 787. e l 19 78; 548. e l
1979; 508. el 1980; 442 . el 1983;
i 329, el 1991.
Com que la salu t economica de
!'empresa contin uava ent dolen -
ta, la direcció comen(a a vcndre
l'impona nt pat rirnoni immobili-
ari de q ue es dbpo~ava (dcsprés
de treure'n le~ hipoteques amb
q ue estava graval) ; e l ju n y de
1984 venia els 56 pi o~ del Grup
Sant Jusep als lloga ters que hi
habitaven ; !'octub re de .1 986 lcia
el matcil\ amb eb 70 habita tges
del carrcr Muntanya. i linalment
ta mbé es posa nla venda el va l u-
ó~ edili ci sit uat a la Gran Vi a de les
Co n s Ca ta lanes de Barcelona ;
aixo no impedí que el 1987 e l ~
matcixo treballador~ ha g ues~in
d' embarga r !'em p resa a cau~a
de is sou que el~ devia; llavor~
s'acolli rcn a l'at u r. cupi ta limm:n
la quan titattotal q ue t'ls corre~­
r onia per aqucst concepte i, q ua n
el conj u nt empresarial sort í a sub-
hasta. el co mpraren i crearen una
nova empresa, Bergoll'all, S.A.L.-
nom que recupera ren deltemps
de la gue rra -.
Tot i que s' hi havia fet una [or-
La inversió pcrmillorar-nc el fun -
cionamen t, el 1989 eb treballa-
dors-empre sa r i~ hagu eren de
ven d rc a un s con~truc t tH~ de
Banyolcs un deb elemen t ~ mé~
va !u osos de !'empresa. el ~alt d'ai-
gua i la lll rbi na. perpoder conti-
nuanrcballan t; pero. com q ue eb
com ptc no so n ien. la vida de
Bergolvn11. S.A .L. fou molt efí me-
ra.ja que la societat va fer fallida
i hagué de tancar les pones el 15
de se tembre de 1992.
La complexa situació economi-
ca en que va quedar !'e mpresa
fundada peb R o~al la que, pa ~~a t ~
tretzc anys, la junta de red i tor~
(els pri ncipals deb q ua!~ ~ó n la
Seguretat Socia l. d BBVA i la
Seda) e n cara n L1 s' h ag i posa t
d'acord per treure a subhasta le~
grans naus que du rant més d' un
scglc estiguc ren p l ene~d 'activita t
i q u cact u a l mentn om é~~· u t i l itLen
pcr a maga tzcm de ferralla; entre
tant . aquell~ cdificis imponent\
experimenten una progre~~iva
d eg rad acii> i cada di a ten en un
aspccte mé\ l anta~magbric.
Notes
111 Aquc't mural dc-.apnrc¡:ué ~n
endcrrocar-q: l;~l.J<;ana de la Co-
lil!lia q lll' do nava a la at rl·tcra,
wmpn<,ta perla ca'a del' amo,.
el Portal 1 eh do~ p i'>o~ 4L1t hi
havia a >obre. i pan tk le~ 'eu:i-
011\ de 111ilftilllt'm de bale,, obri-
dui e' i halill b, de,pré' de l'inLen-
d1 que l'~ produí en aquL'\la area
el 18 dc il'Llre1 dl· 1973
(21 VA LL 1 CA!:>A!:>, Prre . O,• Loh1111é'S
Ti•\/1/.," P.nc flldu.\tria •. pag. 92-
94 . thm la wl ·lt·cció ·c ultura.
Tl:·c nica i !:>odetat ". Baru·lona.
1999.
(3) Af\iu Hi-.t brk Co marcal de
Bcrga. .'vl,lJ ríwJa J ntlu~JriaL , ,,¡.
-..a 940.
(41 Ar-..iu 111\ltHi c lo llhlna l de
Baga. Matrícula 1ndu'>lrial. cai-
ll.a 941 .
(5 ) Qua n . 1111\ a n y' mé' tard. el-.
Ro~al • an tOln prar la prupie1a1
de Murllsent , l'ILJllJ] c, Ulll\er-
ti en' ia navcgabiL' jaque el rc-
curria una harc,1. que 1ran,pon a-
va la produtric\ uhtingutl,l t:n
Jquclla linea. 1 ~·111 fcia baixar la
fu~ t a qut: 'e'ntreia.
(6) Arxiu ll i\tiu ic Co lllarca l dt.•
Bcrga. Corrt.•,pcmdencia J 876.
CJIXil )20
(71 Arxiu llht i'lric Comarral de
1kr¡:a. ~o l · l iLitud-.. ~:aha 969.
(8) Arxiu ll l\tilric Co m,Htal de
Berga. Ma1ncu la lndu\trial. ~ai­
\a 942
(9) Ar-..iu de c.ll Rmal. carpeta · Ba-
la nces 1913- 1920 "
( 1OJBUSQUET~ i lASTELLA. Jo~t p .
l.a Guara Cl\'1/ a (.a/ Ro,al. en "El
Vilaiil " num . 61 . abril de 1988.
( 1 1J13AYÓ. Con-..a. La máqlll/1<1 d,· l'<l·
P<'r dt' la c,,hillia Rasc1l L' FROL.
núm . -1 7. l'<.lill tk 1995.
Josep Busquet s i Castella,
del Con cll de reclacció de L'EROL
L'EROL 53
LA CONCA DEL LLOBREGAT
Nous usos per a la torre
de Viladomiu Nou
L'a n y 1997 va néixcr el projecte
de crea r, al peu del riu Llobregat
i en elt ram comp r e~ entre ca l
Ro~a l (Be r ga) i I ' Ametlla de
Merola -cal Forcada (Puig-rl'ig-
Navas). un PARC FLUV I AL a
l'entorn del riu i de les colonics
tcx til s i con venir- lo en un ins-
trument de desenvolupa rn ent
territorial i un paradigma de la
conservació del patrim oni en el
seu senti t més ampli: patrimoni
natural i cultural i patrimon i
ma t erial i imma t eri al. Des de
l'any 1997 fi nsa l2005. el projec-
te ha madura ! extraor dinaria-
ment i enguany. com titu"it el
CO SORCIDELPARC FLUVIAL
DEL LLOBREGAT. e treballa in-
54 L' EROL
JOAN RABAT 1 FÁBREGUES
tensament en les obres de res-
taura ció de l 'a ntiga torre deis
amo de l a co lonia Viladomiu
ou per tal de co nve rtir-la en la
seu de la institució i en la ca r a i
el cor del pare de les co lonies tex-
ti ls del Llobregat.
Aquesta és una de les imatges
més antigues que es
conserven de Viladomiu Nou;
a finals deis. XIX mostra, de
molt segur, la totalitat deis
habitants d'una colónia que
comenr;ava a créixer i de la
qual només hi havia uns
quants habitatges i, és ciar, la
fabrica de riu amb els seus
edificis industrials annexes.
(ARXU ASSOCIACI() DE VEINS DE Vll.AOOMIU NOU)
Un cop finalitzades les obres de
restauració ca ldra desenvolupar
el projecte de con tinguts pcr tal
de convertir la torre de Vilado-
miu ou en un autcn tic i dina-
mic "Centre d'lnterpretació del
Par de les Colonies del Llobre -
gat". El projecte impulsa! des del
Pare Fl uvial ha obt ingut una
beca de la Generali tat de Ca ta-
lun ya mitjan~ant el Centre de
Promoció de la Cu ltura Popular
i Trad i ciona l Catalana que és
l 'impulmr de I' IPEC (l nventari
de Patrimoni Etnologic de Ca ta-
l unya) que té coma objectiu s la
recerca , la dQcumentaciú. la di-
ru~i<Í i la restitució del patrirno-
ni etnoli>gic cata la.
Aquest projecte vol obrir ca mí
en aquest sen ti! i ¿, per aixó que.
sota cltítol · Amos i treballadors
de la col('mia ".
El cas de Viladomiu No u. • plan-
teja un treball de recerca docu-
mental i d 'hi \ tÜria oral que per-
meti dotar el " Comorci del Pare
Flu\ ial" de le\ lont\ documen t a l ~
prima ries pera la pmterior redac-
ció d'un projecte muscografic i
d 'interpretaciú de l'edifici de la
torre deh amos. Aquest projecte
també pretén posar la primera
pedra d'un 1ut u r centre de docu-
mentació de les col(mies industri -
als del Llobrega t. é' a dir: esten-
dre la recerca oral. documental i
fotograJ ica a toleSles COIOnÍeSque
integren el Pare Flu vial per tal de
mantcnir viva la historia d 'a que~t
territo ri i d 'aque<;t període que
tant ha influú en la industrialit-
zac ió del nos tre país i que ha
marca t de manera directa le~ vi-
de de la gent que configuren el
nostre territori.
El proccdimemde la recerca de
ca racte r etnografic s' ha ba al
basicament en extenses entrevis-
tes realitzade a ve'il1 , antics ve'ins
l reballadors deis diferents a m bits
i cdats de !'empresa i de la colonia,
de del ca pella a la teixidora, pas-
sant per l'c crivc nt, el cont ra mes·
tre. el director, la carnis era. el
botiguer.... cercant tots els elc-
ments que configuraven aquesta
realitat o ialtant panicular de la
no tra comarca. D'aqueste am-
plie convcrsacion n'han sonit
una gran quantitat d'elements
que pensem que poden ser moh
imeressam perta! de comprendre
el nostre passa t més recen t.
El primer objectiu d'aquestes
entreví te era cerca r la relació
que havien establert amb els pro-
pietaris de la colonia. pero la gran
quantitat de vivcncie narrade
ha fet que l'eix central que le
Pare Fluvial
colonies del Llobregat
sigu i una hisrt'tria de vida plena de
circumstan cies i anccdotcs, mol!
~ovin t conncctades e ntre el dife-
rents pcrsonatges entrevi)tat~.
que ens narren la vida quotidia-
na a la colonia. com també la <;eva
visió obre els diversos e deven i-
ments que els han mar a t el seu
cicle vital. Un ah re deis objectius
dcltreball de camp ha cstat reco-
llir tot el material fotografí e po~­
sible de la colonia en tot s eb se u~
ambits. documentar-lo i clas\ifi-
ca r-lo. En aquest ambi t ha cstat
fonamental la col·laboració ta nt
de 1' Associació de Vc'im. com la
deis paniculars que mol! ama bk·
ment han cedit els scu' arxiu,,
així com també l'a rxiu fotogralic
de 1' Ambit de Rctcrque\ del Bcr-
gueda .
La recerca n o esta n i molt
men ys finalillada, manquen a l-
gune entreví te\, elaborar le
fitxes corresponcnt\ i, mé' cnda-
va m . fer-ne le ~ analisis histori-
ques. Una de les CO\cs que més es
constata parlant ambeb protago-
nistes é~ la furta a\Cendcncia que
va deixar la famOi a Viladomiu en
tots elb, independentmcnt de la
seva po\ició socia l dins de la co·
'oNb .11M\ Solol:h ~
.:. INTERREG IIIC
Tomas Viladomiu i Bertran,
fundador de els colónies
Viladomiu Vell i Viladomiu Nou
IARXJJ FAMUA VlADOMU <CAL MARCAL.
PUGREIGl
Jonia . Pertant, i malgrat que pot-
ser és una llicenda que no m' hau -
riadcpcrmetre. dirque enelca'
de Viladomiu ou el projecte
empresarial de caracte r paterna -
lista endegat a finals del segle XIX
perToma~ Vilad omiu va com pli r
amb escreix les expectativc~ cre-
adcs incia lmen t.
Un elcment que em decanta
cap a aque\ta te~i é~ que tots c ls
protagoni~te s'e norgulleixen
d' havcr formal pan de Viladomiu
A. i d' ha' er viscut o continuar
vivim, en la majoria de casos. a
Vi ladomiu ou.
Vi ladomiu é\ un nucli quede\·
pré\ d'haver pa,~a t una ranicu-
lar i!p¡lCII fosca amb la fallida de
l 'c mpre~a l'any 1982 i ve u re com
e l ~\euuniVl'r~ panicular~ ·enfon­
~ava , mira amb optimbme el fu-
tur. i de\pn:., de molt d'esfor¡; per
pan de toh eh wm habitants é~.
actua lment, una comunitat ple-
na de vida i dinami~me en tot ~ el'>
ilmhi t'>. Prma d'ai \ o n'é~ la tro-
bada del proppa~~at 12 d 'octubre
dch d'an til\ \l'lll\ i treballador\
de la wli'lnia. amb motiu de la
ulmmt·moradó del centenari de
l 't·~glé~ la . També haura ~ervit per
ret robar pan d'una histilria que
aque\tmode~t projecte vol ajudar
a mantL'nir viva.
Joan Rab at i Fabregues,
llicenciat en hi\t t1ria perla UB
L'EROL 55
LA CONCA DEL LLOBREGAT
La colOnia Pons (Puig-reig)
la construcció de la colonia: pri-
mera fase 1875-1880
Jo ep Pons i Enrich (Manresa.
18 1 1- Barcelona. 1893 ). de ~cen­
dcnt d ' una famíl ia de per..ers vin -
c ul a ts a la ind úst ria de la seda
manresana del egk XVII I, fou un
impo rtant indu strial coto ne r q ue
també e~ va dedicar a la políti ca
local. Fou un deis membre~ de la
ge n eració manresana més em-
prenedora de la eva epoca, sc -
gom para u le de Jo~ep Oliveras,
o la gene ració del políti cs i deis
poetes, pero també deis grans in -
du st rials que va n intentar la gran
transformaci ó de l'economia in-
dustrial ca talana , segom Jaume
Vicenc; Vive .
Ara fa 130 any), el 1875, la fa-
mília Pom va comprar cls te r-
re n y de "ca l Garrigal" ( Pui g-
rei g ). que va ampliar amb la
compra de mé s terren y~ a les
masies de ca l Bici, la Prada i ca l
Pellicer del ca tell aba m de fina -
lit7ar el segle XIX. La intenció de
la família . jades de bon princi pi.
e ra la de crear una colo nia indus-
tria l. El 20 de gener de 1876 el
Gove rnador Civi l de Barcelona
autorit zava a lgna i i Llu í\ G., e ls
fills de Jo ep Po m , a aprofitar
4 .620 1/seg d 'a igua del Llobregat
i a construir un salt de 13,78 m .
To t segu it van inicia r k ob re de
onst ru cció de la resclosa, e l ca-
nal. la sa la de turbines i la fabri-
ca. L'a ny 1878 el ca nal encara no
e ta va e nlle tit i una colla de ve-
'i ns de Puig-reig es queixaven a
1' Ajuntament que le s o bre s
s'a lla rgaven ma sa i d eixave n
senseaigua un ampli tra m de riu .
La fabri ca s' inaugura e l 1880,
e ngu a n y fa 125 anys; le obre
habita tgess'inicia ren el 1876, i tot
indica que les escale) de la 1 a la
1Ocorresponen a aquesta primc -
ractapa.Apartirde 18801esobres
van continuar a mbla construcci6
tic le) escale de 1' 1 1 a la 16, i les
56 L'E ROL
RAMO N VILADÉS 1 ROSA S ERRA (')
cases del costerut ca rre r de la
Pujada.
A la ca sa de ca l Garrigal, tota l-
ment re formad a i ampliada, s'hi
va instal·lar la botiga, un del) ~er­
veis més importa nt de la colonia;
avui en d irícm un su permerca t
p crquc , a m és de vcndre tota
mena de comesti ble , s' hi troba -
va carn, bacalla i sardines, roba,
esparden yes i abates, abó i pro-
ductes de neteja , vi i aiguardent.
oli, i qua lsevol CO\a que la pobla -
ció de la col(mia pogués pagar. Al
co ta t de la bo tiga també s' hi va
instal ·lar el ca fe .
Al mateix tem ps q ue es con s-
trllia e l conju nt d 'ed ificis indu s-
trials s'a lc;ava la muralla de 2 m
d'a lc;ada que tancava tota la p ro-
pie tat, in c losos e ls h o rt s i els
ca mps de cea. Tenia tres pona ls:
el de la fabrica. el de b Abel b i
el del ca mí de ca l Bici; i du es po r-
tes: la de l'estació i la de la resclo-
sa . Com quedes de l'any 1885 ca l
Po n s ga ud ia deis beneficis de co-
lonia industrial, l'am o va posa r en
marxa e l ervei de poneria i de
sereno, a mb els qua ls contro la va
les e ntrades i les so nides de la
gen t de la colon ia sounesos, fins
a la proclama cióde la 11 Rep(lbli -
ca, a un est ri te rcgim d 'horaris:
a l' estiu es ta n cave n les po n es a
les 9 del vesp re i a l' h ivern a les
B. La muralla fou enderrocada,
te s tim o nialment , duran t la
Guerra Civil , i ja mai m é no e s
va tornar a al~ar; avui, 130 an ys
dcsprés de l'inici de la co n stru c-
ció de la col(>nia, e n ca ra es con-
se rve n algum panys de paret de
pedra i morter de ca le;.
D' aqu esta prime ra etapa que
va de 1875 a 1880 també é la
to rre dei s amos, un ma gnífic e di-
fici hi storicista de ducs plan Les,
golfes i baixo . e nmig delsjardins
que, poca poc, h avia de conver-
tir-se en un deis pares més espec -
taculars i m ésexcepdonals q ue es
podentrobar en colon ia industri -
al. (2). Els Ponsdeurien ocupar la
torre d ' una manera fo r~a conti-
nuada a te quefin s d 188 5nova
arribar el tren a Puig- reig i, per
tant. el s industrials, importants
accionisLes de la companyia. van
h a ve r tl ' e s pc rar un s 1 O anys
abans no van poder fer se rvir
aq ucst modem i com ode mitja de
tran spo n pcr a viatjar fim a la
seva colonia {3).
Cinc a n ys d' intemos treball s
que va dirigir Fran ce~c Joan Ca-
nal s.l'ú ni c m est re d'obre\ titu la t
de to ta la comarca del bergueda
que, tot i que nos'a tra pava la fei -
na (4 ). defensa va amb en tusias-
me el privilegi que el seu títol li
propordonava. Amb to t, els Po ns
va n contracta r el scrve i d'arqui-
tcctes pcrque projectc%in les tor-
res i l'csglésia . les obres més mo-
numental s de la co lo nia (5).
Probablement també eb va am.·s-
~orar a lg un expert en jardins, ja
que la seva di posició no és pas
fru it de la improvisació.
Tot i que és eviden t, no pode m
deixar pas ar l'oportunita t d' in -
sistir en la importancia i la o m -
p le xi ta t de les obres po rtades a
terme; imaginem u n tragí cons-
tant de pi ca pedrers -l e~ gra m
quantiLats de pedra q ue es va n fcr
se rvir pe r a bas tir tots aquests
edificis van son ir de le\ ped reres
situadcs al pe u del Llobregat, dins
i fora la fin ca d e cal Garrigal-,
paletes. man obres, gu ixaire (6),
fu sters, i to la mena d'operarisque
treba lla ven almateix temps que
manya n s i munt adors ins tal ·-
laven la turbina . els te lcrs i IOta la
maquinaria de la fil at ura.
la segona etapa: de 1880 a 1900
L'obra era ta n t im portant i la in -
ve r~ió tant e levada que els Pom
n o van dubtar n i un moment a
sol·licitarl 'estatut de colo n ia agrí-
cola i industriaL i d 'aquesta ma -
nera acomeguir l'nempdó d 'im-
postos. El 22 de ma ig de 1882
lg nasi i Lluí' Pon\ i Enrich o bt e-
nien la conct· ~~ i ó de Colonia per
a 15 an) s. pe ríode q ue aconsegui -
ren a mpliar e n cinc més el 1892;
é interes\an t adornar-se de les
dates. El 1886 fi nia l'exempci6
d'impostos wnced ida pe r la Llei
d' Aigi.ies de 1866.
Tot era ben planilicat i no s'ha-
via dei\at res a l'al!ar. A un nivel!
superior a l tkh habita tges obrers
i de la labrita. a l matei' nivel! de
la to rre vella. e~ co mtrueix el con-
ju n t fo rmat per l'església - aixcca-
da e nt re 1886 i 1887- la rectoria,
el conven t de la w munitat de ger-
manes Dominiq ues de 1' Anunci-
a ta, )'es ola de nem i la de nenes,
la residencia pcr a noies treballa-
dores i cltea tre. Aquestes o bres
finalit1en l'a ny 1893. el ma teix
a ny q ue m or Josep Po ns i Enri ch
a l'edat de 82 any~. i t res anys
abans tic la mon dt•l'he reu , lg na)i
Pons. que dcl\a t rc~ filb orles,
Josep. Antoni i lleribert Pom i
A rola.
Ll uís G. Pom i Enrich, queja
porta va de~ de fci a anysel negoci
familia r i el wmandament de la
colonia. esdt:vé l' home fort fim a
la seva mort el 1921. Abans de
1893 comtrut'i ' la sala nova que
s'nmpk de modcrns telers mcca-
n ics, comtrud\ la torre nova que
s'inaugura d 1897 i qu e es con-
verteix del matri m on i Po n -
Roca, ment rt· que cls nebots i la
cu n yada , q uan visita ven la coló-
nia, s'a llotjaven a la torre vella.
L'any 1900s'i naugura el xa let del
directo r. una figura clau que hau -
ra de garantirla producció, el con -
trol de la co ló n ia i pcrmet re a
Lluís Pom. ded ica r-se int ema-
ment a la política a nivel! comar-
caL provincial i esta tal. Quan l'any
1909 el selh ncbot\ arribe n a la
majoria d'edat, la raó ~ocia ! Lluis
G. Pons 1 t:.nnch.fabrictl dt' Hilados y
Dibuíx de la colonia reprodu'it
a La Ilus tra ción Catalana (1 893)
(ARXlJAAB)
Tejidos de Algodón es tramforma en
Luís G. Pons y Sobrinos.
Malauradament no hemtrobat
la documentació (7) que en~ per-
met ria afinar a que ta cronología,
pero ~í que di posem d 'a lgune~
font s complementa ríe . com per
exemple el magnífic dibuix a plo-
ma que va reproduir l'a n y 1893
la 1/u~tración Cara/ana on s'ob er-
va la fabrica totalment acabada:
la nau de piso i la ~ala nova ,
d ' una so la pla nta, l' imponent
bloc d'habitatges del carrer Ori-
en t, probablement un deis m és
llargs deis co nstru'il sa l . XIX a to t
Ca talun ya. amb 96 habit a t g e ~;
l'ewelta xcmencia, ~ímbol extcrn
de )'ex isten cia d 'una maquina de
vapor, en aquest caHlocumen ta-
da de~ de l'a n y 1892. En can vi, a
la porta d' entrada a la torre nova
hi ha. en re lleu, la data de 1897.
la qual cosa fa pensar que aque\-
ta foul 'a ny de la inauguracití. En
el dibuix del 189 3 es re presenta
com un edifici acaba t.
Lluis G. Pons i Enrich,
l'amo constructor
Lluís G. Pom i Enrich fo u. se m
dubte, el membre de la família
que va de<,tacar. no ~o lamem per
la seva faceta d ' inuu~trial i con s-
tructor. \inó tambl- coma polític.
vocació q ue va hneta r de l seu
pare Josep Pom i fnrich ( 18 11 -
1893) (8); en tott·s dues destaca
ultrapas~a ntl 'iunbit local i comar-
cal. To t indica que fou ell qui va
desenvolupar el conj untla colCI-
n ia entre 1875 i 1900.
De la seva face ta d 'indu stria l ca l
destaca r que participa i influí de-
cididamen tL·n eb Consell d 'A d-
ministració de la Ca ixa d 'Es ta l v i ~
de Manresa. fundada ent re al tres
pel se u pare, que en fou el primer
director. i ue la ompa nyia ferro -
v iar ia Tramvia Ferrocarril Eco-
nómico Mann·sa-Bt'l~qa; el ~eu pa -
per fou dechiu al hora de de~en ­
ca llar la comt rucció dt.:ltramler-
roviari de ca l Ro)al fim a Guar-
diola de Bergueda i de' d'a le,ho-
re' va estab lir u na fo rta a l ian~·a
ambJosé E. De Ola no, fuLUrcom-
te de Fígols, enginyer de mine'> i
propietari dei s ja iment ~ mé\
imponant~ d e ca rb6 de Ca ta-
lun ya, les mines de Fígol~ .
Per tal de controlar i augmen -
tar els ~eus negoci~. no dubt a de
fcr políti ca i ho féu prim er en e l
marc del partitli bcra l pel quallou
Diputat provincial i '>Cnador. i a
parti r de 19 19 coma membre
dc ~ ta ca t de la Unión J\lanárquica
Nacional (9), un deis parti t' mé\
dretans de l'ambit polític atalil
del momen t.
Fou protago nista indi ~clll ible de
la vida economica, política i ~ocial
del primer ter¡; del~. XX a Barce-
lona. a Manre a, al Bages i al Ber-
gueda. un clarexponent del pater-
n a li sme i promotor d'obre\ de
beneficencia: va endegar !'Hospi -
ta l de Sa nt Josep de M anre~a. on
va pagar una sa la per a tend re fe-
rih en accident de treba ll, i va ser
impubor i mece nes de !'hospital
d<.· Sa nt J osep de Pu ig-re ig. Si a
Manre\a ( 1O) li agrada va pre~en­
ta r-w tom a benefactor deh po-
bres regalant. ca da any. ~aq ue\
d'arrÜ\ proceden!~ ele le~ propie-
tat~ de la \eva e~ ( Hl\a, Anita Roca.
filia del<. J\ larquc\m de Roca. un
del~ propietaris mé\ g rans de la
pn)\ íncia de Tar ragona. amos de
grans e\temiom de terra des
d' Amrosta fina a l'illa de Bu da. al
delta de I'Ebre. J\ la i no van aba n -
dona r la vinurlació amb les terre~
ele I'Ebre i ho demoqra el fet que
el primer va i\cll de vapor que va
navegar p<.•r I'Cbre lmr l'Anira. el
vapor de Llui\ G. Pons i de la e va
C~J)()Sa Anna Roca.
A ca l PomJon Lluí\i donya Anita
excd·lien en l'a plicalió del pater-
nali~me . una p ril u ica q ue va n
manten ir fim la \e va mort cl l 92 1.
1 és en aque\t sentit que pemern
que \ al la pena entrar en el co-
mentari dclte\tament de Llu ís G
Po m.
El testament de Lluis G. Pons
i Enrich:
L' l dejun y de 1920 Llu í G. Pons
dicta les !>eve~ últimes volumats
da \ a n t de notari. i el 8 de gener
de 192lmora Barcelo na. Elsscu
L'ERO L 57
Planol de la cal Pons a l'entorn de l'any 1921, quan va morir
don Lluís, !'industrial, polític i co ns tructor d e la colónia
DllUX DE M CARME AlTARRJBA APARTlR OI.J¡ PlÁNOL OE RAMON ARTIGAS POCH

Nau 1ndustnat constnuda entre t 24 Portal de la resclosa

8751 t880 25 Portal de cal 81el
2 . Nau 1ndustnal constru1da el 1890 26 Portal de les Ablelles
3. Nau 1ndustnal als anys 1950·55 27 Portal de I'Estacl6
4 Magatzems de bales de cotó. 28 Estacl6 del trem
bata 1cardes 29 Portal de la fabnca
5 Of1C1nes 30 Pont del cam1 de la Cortada
6. Tallers de manyanena 1fustena
7 Magatzem 1men¡adors deis
treballadors
8. Carrer Orient amb 96 habltatges
9 Esglés1a, convent, escales, resldénc1a
de les no1es treballadores 1teatre
1O. Hab1tatges deis treballadors
tt Torre Vena (t880)
t 2 Torre nova ( t 897)
13. Local de les cavallenes
14 Gablal d'ocells exoucs 1gall1ner
15 H•vernacles 1coblert
16. Xalet del d1rector (1900)
t7 Hab•tatges del Pare Claret (1970· 75)
t8 Hab1tatges del Congres Eucanst1cs
(1955)
t9 Camp de básQuet
20. Garatges (1970· 75) !
21 Galhners 1_
22 Muralla (ensenada l'any 1931) 1
23 Resclosa 1 entrada del canal i

~·· ·

Escala :
1
ZO A D'HORTE o 1 , .J
• •• 7 • • .,

BOSC D'AVETS
ZO A AJARDI ADA
nebots Pons-Arola herctan.:n d
patrimoni. pcroamb unesobliga-
cions ben ddinides en el camp
~ocial i religi<h:
Distribuir, en cltermini mhim
d 'un anyde~pr~~ de la seva mon,
IO.OOOpessctt'\Cntreel "obreros
y obreras de nuesrras fábricas de
Puig-reig Tmdrán derecho a per-
H.
cibir la parre que les corresponda
wdos los obreros y obraas que t'll el
día de mi muerre haga más de st'is
meses que se halla presrando sus
servicios en las npresadas fábricas:
parridparánrambién en dicho legado
las sirviemas y criadas que rengamos
a nuesrro serdcio doméstico y los
depwdienres, mozos del despacito de
la casa de Barcelona, además de Dlia.
Enrique/a Domingo. 1•iuda de Tmno-
leda, como adminisrradora de mis
fincasen Torrosa.yelcapi1á1t. maqlll-
nisra y demás empleados del vapor de
mi propiedad que haga l'iajes por 1!1
rhí Ebro. siempre que haga más de dos
mios que esrén a nuesrro sen·icio.
Participarán rambién de dicho legado
los sacerdores y religiosos que prestw
sus servidos en/a iglesia y las escuelas
y demás dependencias de dicha [ti-
brica. y los nilios y nitias que acudan
a dichas escuelas y sean hijos de los
obreros de la fábrica y de los Guardias
Civiles del pumo de Puigreig, siempre
que en el día de mi muerte haga seis
meses qul! prt!Siall sus servicios e11
dicha colonia y los nitiosy niiias haga
rambiénmás de seis meses que asisran
a dichas escuelas·.
Quant al repanim e nt de l 'c ~ ­
mentada quantitat, Lluí~ G. Pon~
determinava que els menor\ de
15 anys havien de cobrar la mei -
tat del que cobrarien els adulh;
els administradors i director~ de
)'empresa el doble. i els nens i
nene~ que a na ven a l'escola una
qua na pan de la quantitat a\~ig­
nada al adul t ~.
Les liltimc\ vol untats de Lluí;
Pons es van tomplir; la hi\tclria
oral ( 11 ) recorda un e pectacular
acle públic organillat per la fa -
mília en la qua les féulliuramem
de la gratificació a tots i cada\cun
deis treballadors. Els nebots i he-
n.:us de don Lluí;, acompanyats
pel cardenal Joan Benlloch i
Vivó, amic de la família i mar-
messorte tamentari,lliuraren la
qua ntitat est ipulada a tots i ca-
da scun del treballadors. cncar-
regats, directius i nens i nene\ de
le colonies Pons i Mar<;al que
formaven una llarga fila que
El 1Ode setembre de 1916 la
Infanta Isabel de Borbón,
germana del rei Alfons XII I, visita
la colonia Pons. En aquesta
fotografía es veu com, entre don
Lluís i donya Anita, es dirigeix
cap al pare de la colonia després
de visitar el convent, les escoles
i el teatre. !ARXIU ARBl
a nava de~ de k~ pone ~ dt•l' esglé-
sia a la porta d'entrada delator-
re que D. LluÍ\ iD. Anita havicn
inaugural l'an y 1897 i que to t-
hom coneixia amb el nom de
"torre nova· per diferenciar-la
de la "torre 'ella -co nstruida
entre 1875 i 1880- i que e ra la
~egona rt''>idl:ncia de la branca
Pom Arola (lgansi Pom, Dolors
Arola. i eh nebots, Jo ~e p . Antoni
i Heribat Pons Arola).
A llevant de l'esglé,ia i sota la
sagrbt ia de la monumen tal esglé-
~ ia de la coli'mia, inaugurada el
1887, es va construir el panteóde
la família Pom. amb si'> nínxols
~ ituat '> a la cap<;a lera i dinou a
cada mur lateral. Tot i la prcvbió
d'espai. lal dir que Lluí\ i Anita
van obtenir. l'any 1904. autorit-
Lació per \e r enterrat~ al panteó
fam iliar. i que va n ser els únics
membre~ de la llarga família que
van e ~c ollir ca l Pon<, per <,er-hi
cebollit\. Le<, de\pulle\ de Lluís
Pons, que va morir a Barcelona el
8 de gener de 192 1, forent ra\lla-
dade<,, el dia 1 1 del matci>. me<,,
en tren fin ~ a l ' e~tació tk Puig-
rcig, de-. d'on d~ treballadors de
la colonia el portaren a bra<;o fim
a l'esglé<,ia. Les re~te'> mortals de
la ;eva e~posa Anita, que havia
mort el 19 de gener de 1920 a
Barcelona. no roren traslladadcs
alpanteódeca1Pomfimel18de
sctembn.: de 1926.
Do11 Lluís també e~tipula que
mentre la fabrica de cal Pon este~
en funcionamcnt , el'> \eus neboh
i eh s eu ~ succe~sor<, haurien de
destinar cada any la quantitat de
10.000 ¡m. per a la forma ció de
nens i nene de le\ e'>cok de la
colonia; ambaqucsts diner'> s'hau-
riadcdotarlapcn~iódetre~ accr-
dotsquea mésdetenircura de )'es-
cola en tindrien del culte ca tolic. 1
dcixava bt•n ciar cls criteris pera
cscollircapella (12 ), les seves ubli-
gaciom i fins i totlc~ penes impo-
sades en cas d'inco mpliment:
o sa bem si de te\taments
d'aque<,ts ti pus n' hi ha d'ahres; la
cosa ce n a és que Lluís Po m va fer
un testament minuciós. Ho dci -
xava LO! ben lligat que diríem
avui. Come~ poi ve u re a continu-
ació, tenia un gran interl:s, no
solament per l'aspecte rcligiós.
si n6 també pel cultural.
Requisits per ser ca pella de cal
Pons: • Per ocupar les plac.:s de saca-
dor. ti11dra11 preferhtcia aquells que
ringuin rírol academic, bé 1/icmciars
en ciencil!s, bé mesrres d'ense11yanra
i que sapiguenmúsica o locar l'orgue
o l'hanm)nium. El qui !iilpiga músi-
ca haura de tocaru11 d'aquesrs instru-
mems a les flmdons li11í rgtques. lt!llir
wra de wr el que[t1 referi•llcia a l'm-
wnyalltenr de la 11111.1ica i d,,nar-111?
1-/aurZI de donar dues Ita-
claS.II?S ( ... )
res de 1/i(iÍ de caii/IN~ t!ls clies. als qui
rin_qui11 l'tl/1111/11/ d'aprendre '11 ".
al dir que U. Pom apuntava
molt al t. 1o ens con\ta que a cal
Pons hi hagué' hagut mai tres
capellam. Des de comen<;amcnt\
del \egk XX fima final\delsanys
quaranta n'hi hav ia dm: el ca pe-
lla printipal i l'l tapella-me~trc.
D'aque\ta data endavant. nomé\
un .
o 5ahem quin cnnci>.ement \
tenia de la clerecía del bisbat de
ol"ma, el ca~ é\ que th.: llicenci-
ah en cil:ncic\ o me\trt'\ no n'hi
havia. Sí, en canvi, que abunda-
ven eh músics.ll cal Po m empre
n 'hi va ha\'er un de músic, i, per
tant. en les cckbracion litlirgi-
qut'\ sempre e\ cama ven les mi -
ll<m petes gregoriane' i polifoni -
que\.
L'am 1903, mogut\ perl 'espc-
rit d' Ansclm Clave. e~ va fundar
la · ocietat Cora l Ca~ta lia H. la
qual.mé,enda\ant va prendreel
no m de "Cord'obrer~ ca ntaires de
cal Pons", l ' e~ll'lldard del~ qua),
el\ l'l va regalar Llub Pon . el
1905. Eren molt coneguts arreu
del Bergueda. i ha vien actual
amh notable l'\Íl pcr tot Ca ta-
lun ya. El 1923 va n participar t•n
(') gran apkc dt· Cor\ de Clavé a
Parí,, i el 1927 en un aplec a
Madrid. El1931. de Corde Clavé
va pa~ sa r a Ca pella de Música.
Sacerdot principal i ca pella -
me~t re: ·El sacmitll principal csra
obligar a donar dues llores de classe
110t1uma, els dies(esrius. Suplira el
Cttpelh'l-mesrre t!l~ dies que per algu-
L'EROL 59
1111 causa 110 pugui do11ar les classes.
U11 deis sacerdots s'encarregara de les
escales de la colonia i haura de do11ar
ci/1( hores diaries de 1/i(Ó, e111re marí
i tarda. El cape/la pri11cipal haura de
d(llrardues llores declasse noctuma •.
Le~ m o n gc ensen yave n les
nen e\, i el ca p cllil-lncst re ICn ia
c ura deh n ens i de les clas~es n oc-
tu rnc<> pera a duh s. A qu e~ t a cliJU-
\ tila dclt estam e n t e\ va compl ir
fi m l'a n y 1948. A pa nird 'aques -
ta da ta es van fcr ca rrec de l'c sco-
la me t re la ics.
D01aciú i p e n es per in compli -
mcnt : · A ditssacerdots se '/s do11ara
el sou de 1.500 pts. a11uals a mdtzscull
amb /'ohligació de celebra rcillqua/1-
ramis.~es cada un d'ells e11 sufragi de
la meva a11ima ifamilian, i cada any
un ofici de difuws de tres :;acerdors.
ca/llar i amb orgue o harmimium. Si
el sacadotwcarregat de la música és
e/ pri11cipa/, Se Ji dOIIIIrllll -10 f'IS .
mmsua/s de remwreració.
Els ca p e llans q u e d e ixin d e do-
nar cla se sen se ca u sa justa se'ls
re baixa ra una pesseta de la seva
dotacicí per cada m a t í o ta rda q u e
h agin fa h at".
Eb a mm d e les colimie\ paga-
ven el ca pella, i. pe r cert, d!menys
el~ t'l lt irm a n ys, m illor q u e e l b i'>-
bat. Era una manera d e ten ir el
ca pe lla a l costa t. Aq u esta fórm u-
la. pc r ,on. es va e x 1i ngir a r ra n d el
Concili Vat id r 11. i e h ca p e lla n s
van p o de r actua r a mb mó lliber-
ta t.
Si algu n ca pella reclama va més
ju'>tícia socia l i e posa va al costa l
deh obrer en llu rs rei vi ndi caci-
o n s. d ip lo m a t ica m e n t. !'a m o ja
fcia per mane ra q u (' el bi sbe el
canvié~. El ca pe lla n o h av ia d 'cs-
vera r el galli ner, a n ~ a l con tra r i,
h a\'ia d'cstar a rn b 10 1 i p er 101 al
costal de !'amo, arnés dt: vetllar
F B
E A
D 1
E X
B
60 L'EROL
p erla m o ral i e ls bons costums
d e is h abitan ts de la colo nia.
E l testa m en t és ll a rg uíssi m i n o
te ni m e~p a i pe r com e nta r-lo LOI,
ni d e bon tros. Desp rés d'estipu -
lar le~ obligacio n s qu e co111 ra u e n
i e l nebots i la fo rm a corn ' h a n
de re pa n ir el pa trimonies fa m en-
c ió de la c r eació d e Manufacruras
Pons SA .. segom l'e c rip tura sig-
n a da a Ba rcelona el3 1 de ma rc;de
1920. Se g uida m c nt es passa a la
red a cció deis q u a ra n ta - dos ani-
c le d ei s c s tat uts que r eg iran
aq u es ta ra6 socia L i q u e e va
rna nt e nir a m b e lma te ix n o m fi n-.
que es va ta n ca r la fabr ica l'any
1995.
To t a ixoja é'> hi '> ti>ria. Avui b
co!Cm ic'> h an d esap a r egu t. p eró
ens h a q u e da t l'im m e ns pa trirno-
ni arq u itec tó nic q u e h a p assa t a
ma n s privade~. i en algu n ca~ a
l'aju nta me n l. Pe ri> tots ~om res-
ponsables que es ma nt ingui amb
d ign ita l i ~e li don i cls u os m és
adequa ts. pe rq u e a r ribi e n bo n e'>
condicions a les lutures ge n era-
c ion s.
N OTES
(1) S ERRA. R. 1 VILADÉS. R.. L<1 <"ll·
/iinia Pons de Pui,q - reig (1 875-
1987), Amb11 dl' Recerque~ del
Bergueda, Col·lccció Els Lli bre~
de i'Ambitn" l , Bcrga 1987.
(2) Cal Pons és la única coli>n ia del
Bergueda q ue di'>posa d ' un jardí
d 'aque~t es proporciom i amb IJ
panitularilal que era oben ,,¡.,
treballadors de la col!Jnia la qua!
msa nu sut:ce1a amb els jardim
Aniga~ de la Pobla de Lille1. n
amh eb de la wrre d e cal Prar
(Pu ig-rc·ig) , I'Anwllla de Mone-
gal (Ca'>'>eiTe'>) o de cal B a~sats
(Gironelllal. entre molle~ d'a l-
tre~ del Bergueda. Pcl que fa a le'>
colbnie'> del Bage'> no en conci -
xcm cap e'l.emple. Tor i que m oh
malnH:'>m eren també grans jar-
dins monumemals els de !J colb-
nia Vila-'>eca i el del Pelut a l Ter.
(3) Eh Pon'> van lerrons1ruir l'esta-
CI<Í de 1ren de Puig-reig davanr
ma1eix de la colon ia, i pcr acce-
dir-hi van arra nja rdoscamim, el
dl· vianam s que permctia arribar
a l'estació per una porr a obena al
;euor deponen! de la muralla ,
prop de l' hivernacle i Ira' es<tar la
riera de la sala per un e\lretwr-
riol; i el camí de carrua1ges que
des el puna! de la fabrica cumu-
nirava amb l'esraci<Í.
4 Treha llava en mull e'> de les fabri-
ques que esconstrukn o<,'ampli-
aven en elr ram del riu Llobregar
romprcs emre Berga i 1'Ame¡lla
de Merola. S ERRA. R.. 1fH'<J/ónies
indusrria/s a Puig-reig (Bagurdti).
a laJornadesd' Arqueologia ln-
du,trial a Catal unya, Muwu de
l' ll o~piralc r del Llobregat 1991.
p. 283-293.
( 5) Malauradamelllnomé'> he m po-
gut identificar l' arquitcue de
l ' e.,glé~ia. clmanre'>á Torrl''>
Argullol; pel que fa a le' wrre~ i
al Jardí no se' n coneix l'auwria .
ll crihen Pons, né1 de Josep Po m
i Enrich i fins lgna\i Pom, van en-
carrega r a l'a rquitecre ma n re~a
Alcxandre Soler i March la \e va
mag nífica ca~a a la Rambla de
Caralunya, un cdilid que avui es
seu de la Conselleria de Hbenda
de la Generalirat de Catalun)•a .
(6) Tot i que no s'ha locali11ar 101
\Cmbla indicar que aque~r ú h im
quarr de segle a Puig-reig deuri -
en pmar-se cnmarxa una o mé'>
bühiles, indi;pemahlc'> pcr a la
labricació del maom i 1cules. tlll
.,olamt:m pcr ah Pon'> \in<i, pera
le~alrrcs siscolüniesquc 'imlal·-
laren al 1erme munidpal: cal
Pral. cal Ca~a;, cal Man;al. cal
Vida!. cal Riera i I'Amt·llla de
Me rola . Elma tcix deuria '>lltceir
amb el rema deis forn~ de cal<;.
material i n dispen~a bl e per ,, ela-
borar clmoncr.
(7) Quan eb autors que '>ignen
aque\1 anide van inidar el\ tre-
ball'> de documentació pera la
elaboraciiÍ de la monogra lia '>o·
bre la colonia Pom. els amos de
la fab rica- va 1reballarlins l'any
1995- i el direcwr van com un i-
car que nodisposaven de l'arxiu
de la wli'mia i de l'emprc;.a pcr
que ~ · havia perdul d ura n ! la
Guer ra Civil.
(8) La primera '>Utur'>al que la Cai-
xa d'E\Ial\ i'><ll· ¡\<\anresa va obrir
lora de la capilal del Bages fou
!'oficina temporal que .,·obrí \1\
me\0\ abam no e'> ,.a poder in -
augurar la \llwrsal de la Plac;a de
la Creu dl' puig-rl'ig l'l 1929; !'ac-
le inaugura l fou p residit per
Anwni PomA rola que alcshorc'>
era Diputa! Provincial.
(9) Panit polític lunda1 el lebrer de
1919 a Barcdona pcr inicia1i\a
de l'empre,ari llaner de terra'>'>a
Allom Sala Argemí i que aplega-
va el '>t'Cior mé\ dre1a deb pa n i-
darh ck la monarquía a Ca ta-
lunya. N ' t•ren membrn
de\IJGII\, Jll1é'><k Llui'> G. Pon\
i Enrich . el wmtt' de Fígols. el
marqut''> d'Oli:rdola i el baní de
Viwremred'alrrc\. El pan ir de\-
laca el1923 pd,t·u decidir ~u pon
al wp d'e'>lill del general Primo
de Ri\ era .
( IO)Ciular amh IJ qual la famítia.tot
i ha ver 1ra'>lladal la st·va rc~ i dl:n­
cia a Baru: lona a linab del XIX.
cominuava manrc·ninl cls seus
lligarm.
( 11)Te'itimoni oral de Filomena Sold
Tran•r, nJ'>tUdJ a ral Pon'> l'l 30
dejulioldt·l909iquel'dny 1922.
a l'edm tk 1 3 any'>. va rcbrc un
duro de plala de 111.111> del carue-
nallklllloc, t•nmnd ició de trc-
balladora dl' la lilbric.:1 de la tUii>-
nia Pom.
( 12) Elte-.ranll'nll'' !roba al Regi~rrc
de la Proplt'lill dl' Bnga, muni-
cipi de Plllg -reig, 10111 31619
Ramon Viladés Llorens
i Rosa Serra Roté s,
del Con se ll d e Reda ci6
de L' E RO L
LA CONCA DEL LLOBREGAT EDUARD VIDAL 1 SAN DI LEPORI

La colOnia Vidal:
1Oanys de muse u
L'Abans i el després En un prin cipi a la Colünia l'anyl994.despré dedo anysde du1 \es públiques. la peixateria. la
La Colonia Vidal va comen<;ar a Vidal e perfilaren tre~ projectes: preparaci6 alllarg del' quals es \Utur\al de la cai\a.la biblioteca.
funcionar l'any 1901 . gracic a la la colimia artística. l'apart -hotel co ndicionaren el diverso~ cspah l'e\cola i I'Expmici<Í Pcrrnanent.
utilitLació de le~ aigües de l ri u i el musc u. El primcrconsislia en de la fabrica i de la colbnia obre- L'nbjectru é' explicar el fun ciona-
Llobrega1. i seguintl'exemplc de oferir espais industrial'> i també el ra. e\ rca litza la rece rca histórica nH·n l de la !abrita. l' obte n ció
moltcs altrc' colonies que ha vi- Casa l de la Dona (anti wrwent i ~· incorpora maquinaria textil de d'energia. el pnllé\ tt.'xtil. ésa dir.
en anat omplint el curs mi1ja dd ~ de monge~ . guardería . e senia i principh del egle XX cedida pel le ~ ba~l'\ de la indu\trialit7ació dl·
rius Ter. Ca rdener i Llobrcga1 al re idencia de noiesjoves treballa- Mmt·u de la Ciencia i de la Tec- Catalunya. i també nplicar la
llarg de la segona mei tat del segle dores). cnm a espab de creacicí i nica de Catalunya. Elmu~cu pa~­ vida quotidiana deis treballador\
XIX. Prac ticame nt durantiOI el formaci6 artística. El sego n con- ~a a lormar pan del Sistema de de la colt>n ia de la cen 1any~ per-
segle XX e~ va dedicar a la fabri- si tia en arreglar pi os. tol man- Mu\t'll i pcnant pot com ptararnb que el públit pugui t•ntcnd re corn
cació de llcn<;ol ~ i tapi~scria de tenint el mateix ai re de pi\ antic el \e u a~\e\sorament a nivelltec- \' ha creat la \ocietat actual i. cs-
cotó i dona\ a feina a l 600 m·ba- decolimia. pera llogarelscapsde nic, pedagogic i musd'>tic i tam- perem. \apiga valorar-la més.
lladors de col(mia. Es va anar setma na i pcríodes de vacance~. bé la 'eva ajuda en la difu\i6. Aque\le\ no\ es auivi tats cul-
equipant amb LOta mena de ~er­ El do~projectess' i niciarenl ' any Dc\d 'aquell momcn t han visi- turah han pogut cnnviure amb
veis perta 1d'aN~gu ra r la ~a l lll . la 1996 i va n aconseguir obtenir tat c·l rnu~cu 127.000 persones. el altre'> activitat \ produc1ives de la
higiene, el bcnestar. la moral i cena demanda. pero per manca 80°'o de le quab só n escolar. colonia. La turbina wgueix en
l'oci deis seu\ treballador~. \em- d'invcrsió no s' ha 1irat cndavant. primipalment d 'ESO. Els visi- funcionament wm a cent ral hi-
pre sota una orientació paterna - El Mu~eu de la Colonia Vida l de tant\ rcalitzen un recorregut per drocl ectrica.le~ nausde la fabri -
li~ta que gara n tía la pau soda l. Puig-reig é~ pcr tanl , el proje te la Zona Industrial on vcuen la ca al lo1gen al t re\ pctites em prt• -
L'any 1980. 1a qua na generaci6 quemé' ~·ha comolidat. S'obrí turbina. la maquina de vapor i la \CS que realiltt·n tol tipu\
de propietaris de la família Vida) sala del textil on s'explica tot el d 'act ivitats. ment re que als pisos
tanca la fabrica i s'obrí un pcrío- procé~ dcfilatura i de tb atge i le~ hi viuen antit:\ treballadors o es
de de debat sobre el futur del se u condicions de t reball. De la Zona lloguen corn a \Cgones residen -
patrimoni. F.s pla ntejarcn varit:~ Social es vi ita el ci nema on es tic\ . S' ha acome¡.:ui t rer 1ant.
alternativcs: a) vendre-ho 101. b) projccta un audiovisual. un pi' combinar ti~ di!ercnt\ usos. en-
Visita teatratlitzada
cguir ge~ tionant les rende\ que ¡ARXJJ MUSCU COLONIA VllAI.J deis trcballadors, els ~afareigs.les riquinl -lo~cb umambcb al tres.
proporciona\a la propietat. t)
bmca r nove\ ortidcs.
Finalmcntl'a ny 1990 es pren -
gué pan per aquesta tercera via.
E tractava de rcutilitzar l'impor-
tant patrimoni industrial i a rqui -
tectonic pera noves activitats tant
cultural i artístiques com lurh-
tiques que a la !larga poden
dinamit7ar la vida a la colilnia i
revalorit za r lot el conj unt.
En aquest.:l deci~i6 hi inrllll el
dcsenvolupamcnt que cl tu ri~me
industrialesla adqu irin t en cem
pa·tsos d' Europa (Gran Bretanya.
Fran<;a i Alcmanya) i sobrct ot el
ca de l ew Lanark. una antiga
colonia textil escocesa de gran
importancia histórica qucavui rep
400.000 visitantsanuals i ofereix.
a més d' un museu obre el textil i
la vida a la col(mia. un hotel. un
apan-hotcl. un alberg dejovcntut.
re\ta urant . bar'> i botigues.

l'EROL 61
i demostra r la po te n cia litat
d'aquest antic equipamems in-
dustriab.
Els inicis
El 1990. després que la família
Vidal arribés a un consen i de~­
prés que la proposta fo assum i-
da pci"Museu Nacional de la Ci-
encia i de la Tecnica de Catalunya
a travé5 del Sistema del Museu·.
s'engega un gran projecte: el
Muscu de la Colonia Vida l de
Puig-reig. Aixo va permctre un fet
molt imponam com era la conser-
vació del patrimoni de forma uni-
ta ria. cosa que no ha passa t en la
majoria de les coli>nies. que han
anat venent les propietats (la t ur-
bi na. eb pisos. la fabrica ... ) per
reduirdc peses de luncionamem
o fer front als cndeutamcmsd'una
activitat productiva que a partir de
la decada deis 70 pateix una fona
crisi.
La imenció no era fer un mu-
seu de la família, inó m u ealil!ar
una colonia modcl que servís per
a explica r la vida i eltrcball a le\
colbnies tex tils del Llobrega t din-
tre del període de la industrialit-
zació de Ca talunya. El projecte va
ser exposat i resum it a la revi~ta
L'E ROL ( 1 ).
Entre el 1992 i el 1994 es van
adequar cls diverso<; espais de la
1ona industrial i social que for-
men el fil conductor del recorre-
gu t i elrnmeu s'organitza legal-
menta través del Patronal Vida!
ja constit u'it des del 194 7 expres-
ament pera promoure la cultu-
ra i l' educació entre els joves
obrers. El Gener del 1995 el mu-
seu comptava amb una coordina -
dora i s'iniciaren le~ vi'>ites guia-
des pera e~coles i grups concenat\
62 L'EROL
lnauguració del Museu
tARXIU MUSEU COLONIA VIDA!.)
MUSEU DE LA
COLONIA VIDAL
DE PUIG·REIG
Detall de l'exposició
permanent situada la l'edifici
de la Fundació Vida!.
(ARXll MUSEU COLONIA V!OAL,
---
..........
·-
~
diversos. Aquest primerany es va TECNODIVERSITAT "El riu i la
concloure amb 5.429 vi itams. Colonia Vida/". reali11ada des del
De~ deis inicis i fins a di a d'avui, rnNACTEC, 2004.
el mmcu ha rebu t un total de
127.000 vi~i t an t s, cosa que e n La lnauguració Oficial
bona pan, tot i que encara falta Finalment va ~erell 3 de ovem-
molt pera fe r. justifica aquesta bre de 2004 quan va ten ir lloc la
primera etapa del museu (2 ). Per tan c~perada inauguració oficial
a arribar fins a aquest pum s'hi del mu~eu . Amb aix(J s'obrí al
han abocat molts esfon;os perso- públic també de forma oficia l
nal i eco nümics (3), un fet reco- I'Exposició Pcrmanem La vida
negut per l'intcres rno~trata tra- social a la ColiJ11ia i e~ pre enta el
vés de diverses visi tes, fets i Quadern núrn 3 dl' la Col·lecció
esdevenirnents. "Biodivcr\itat i Tccnodiversital •
titulat El Riu i la C(ll011ia Vidal pro-
Publicacions i difusió: mogut des del rn ACTEC. Amb
• R eal i t:~aci ó i primera edició aquest quadcrn l'S pretén semi-
del Quade rn Pedagogic del bilitzar el públic en general i en
museu, dintre de les guíes di - especial cb cstudiants \obre l'e\-
dactiques que confecciona el tat de l'aigua dcb rius catalans i
m ACTEC des de Terrassa per en particulardel Llobrcgat. Un riu
als m useusque formen pan del que des de fa rnolt~ ~cglcs no no-
Sistema, 1995. mé ha representat una impor-
• Presenta ció d el primer audio- tan! lont d 'energia pcr a molte\
indústrics. sinó un riu que tam-
visua l ·La Colimia Vida/", 1995.
bé ha abastat gran quantitat de
• Edició del pri mer fulletó pu-
pobles i gram ciuta t\ coma aigua
blicitari del museu. 1996.
de boca. ha rcgat i prove'it d'aigua
• Traducció del fulletó publici-
a )'agricultura i a la ramaderia de
taria diversos idiomes, 1997. rnolt s indrets i evidc ntment ha
• Reedició del fulletó en cata la, donat vida a tota la flora i la fau-
castella i a ngles, 1999. na que trobcm alllargdcl scu re-
• Rcclaboració el Quadern Pe- corrcgut durant 170 km des del
dagogic ampliant els cominguts se u naixcment a Castellar de
i se'n féu una nova i definitiva 'Hug fins a la seva desemboca-
edició, 2002. dura al Baix Llobrcgat.
• Reedició del nou audiovbual Tarnbé s' ha incorporal una Ex-
trili ngüe en supon digital. en el po ició Pcrmanent situada al
qual s'incorporen les millore\ i mateix edifi ci de la Fundació.
novetats que han tingutlloc al entre l'escola i la biblioteca que ha
llarg deis darrers 10 anys, entre tingut molt d'exit pel se u plante-
d 'altres la inlormació del Pare jamen! original. ~in tctic i didac-
Fluvial. tic. L'cx posició sobre "LA VIDA
• Prescntació del Quadcrn n° 3 de SOCIAl. A LA COLONIA" és semi-
la col·lecció BIODIVERSITAT 1 lla. clara i concreta. Esta dbtribu-
'ida al voltant d' una sala quadra-
da i el di se u rs se segueix a pa ni r
d' un ni cond u'it per un seg uit de
rellotges dibu ixa ts a la paret que
indiq uen les hores més ignifica-
ti ves dintre de la jornada laboral
d' una treballadora i d' un treballa -
dor. Estanca amb un canvi en el
sentit del recorregut marcat per
unes vit rin es que ens most ren
l' horari d 'un dia festiu difcrenci-
ant igualmentlesactivitats feme-
n i ne ~ de les masculines. Cal dir
qu e ha estat un exi t i que tant
d 'i ntercs ha de spe rt at ent re e l
públic adul t com en tre el nostre
públic majoritari, !'escolar.
Els espais visita bies: les darreres
incorporacions
Al llarg d'aquest darrer a ny a més
de la remodelació de la sa la de
l'antic cinema i de I'Exposició
Permanent, s' ha pogut reincor-
porar l'espai de la Biblioteca que
durant 4 anys va esta r tancada
coma conseq üe ncia de la deteri-
oració que pateixen elsedificis de
la colon ia. Va ser gracies a una
subvenció de la Fundació "la Cai-
xa" i a un petit ajut per pan del
mNA CTEC que s' ha pogut reha-
bili tar i refer-la tal i com e ra ori-
gi nalment, ambla distribució, els
exempla rs i els objectesa ULentics.
Un punt realmentimportantdi n -
t re de la vi da social a la colonia,
amb m é de 2. 500 llibres sobre
litera tura infa n til i juven il.
novel·la ro a, ciencies na turals,
historia, llibres específics sobre e l
procé ind ustrial textil, meca ni -
ca, tot allo relacional amb indús-
tria i evidentment de re ligi ó. El
regist re existeix des dei s anys 20
i la Biblioteca comptava amb sc r-
vei de préstec per als habitants de
la colonia. Com d'altres se rvei s,
en un principi va estar localitza -
da al C/ St. lgnasi, pero a pa rtir del
1947 quan es va const ruir I'Edi-
fi ci de la Fundació Vida! expres-
sa ment pera aglulinar- hi LOtes les
act ivitats de cultura. edu cació,
lle ure i esport , es va emplac;-ar alla
on e visita av ui.
Actualmen t i de moment. per
tal que aquest importa nt i curiós
fons bibliografic no csdcvingu i
res més que una col·lecció de lli -
bres pera ve u rein o per llegi r, en
col·laboracióamb la Biblioteca de
Catalunya i amb el mNA CTEC; i
s'han incorpora tun s 75 llib res
relacionats amb la tematica que
ens aten y al Ca taleg via internet
de Biblioteques Especialitzades
de la Genera lita t de Ca ta lunya
e) . A part ir d'aquest moment
qualsevol pe rsona acred itad a i
in teressada en el tema. podra fer
consultes al fons bibliografic del
museu.
El nostre públic
Rea lment a tra vés de la divc rsitat
de públic que ens ha visitat, po-
dcm assegurar que el tema des-
perta int ercs i que el tipu s de
recorregut que alterna espais tan-
ca ts i espais a !'aire lliu re i el re-
troba ment de les coses "in sit u" fa
que e ls visi ta n ts s'e ngresquin i
se ntin més curiosita t peltema de
les colonies un cop han escoltat el
nostre di curs.
1parlant del nostre pLiblic he m
de desta ca r per dam u nt de tot el
majoritari que és !'escolar. El s
contingut s que aq u f desenvolu-
pem de manera adaptable a tots
els nivells escolar' lan que sig uin
de vital in te res per als progra mes
educatius instauratsa ls centres. A
més. any darrcra any. hem ana l
incorporant noves act ivitats co m-
plemen taricsa la visita al muse u:
Planta Cotó!, Repoblació de Peixos al
Llobregat, Visita a una fabrica textil.
Visita a cal Pons, Records i anecdotes.
Orienta 'ti descobreix cal Vida/.
Ca l re ma rcar que ha cstat gra-
cies als milers d'alumnes de cen -
Rebuda deis grups d'escolars
al cine de la colonia
(ARXIU MUSEU COLONIA VIDAI..)
tres educa tius de tot Ca talun ya
que elmuse u és una enti tat viva
i que ha pogu t tirar endavanL. Cal
agrair a tates les e cole~ i mes tres
acompanyants les visite que ens
han fet, sobretot als ce ntres qu e
han ving ut cada any. Ambaques-
ta fidelitat he m aconseguit ser un
deis muse us que rep escolars de
tot Ca talun ya.
Hem rebu t la visita de 90.000
alumnes procedents de 650 cen -
tres educatius de Primaria, Se-
cun daria, Ba txi llera t i a lg un s
Universitaris. Evide nt ment no
ens pode m oblidar de l'altra pan
de públic com pres per públic in-
dividual i familiar, gru ps diversos
i grups de la 3" edat, que formen
el 20% de visitants restan ts.
El Pare Fluvial i l'antiga estació
La re la ció ent re el Pare Fluvia l i el
Museu de la Colonia Vida ! de
Puig- reig s'inicia a pa rtir de lacre-
ació del "Pare Colo ni es de l Llo-
brcga t" que va prendre coses va
materialitzar a mb el Premi que va
rebre l'a n y 2000 pe r pa n de la
Fu ndació Ca ixa Manresa. El
M use u, do nada la ~e va lla rga tra -
ject ()ria i expe ri encia, ha col· -
la bo rat pera promoure i recolzar
el pare coma element turísti co-
culwral de qua litat i ben consoli-
da! dintre de la coma rca. L'any
2003 clmuseu va relcr !'a ud io-
visua l en sup on di gita l i es va
matcrialitzar la col·laboració amb
el Pa re Fluvia l.
L'an y 2004 s'ha acaba t d'cst re-
nar jaque clmu se u ha pogu t re-
cu perar un altrc pun t de visita.
Graciesa la cessió te mporal acor-
dada entre !' Empresa Co lonia
Vida l, SA. amb el Co nsorci de l
Pare Flu via l s' ha insta l·la ti 'Ofici -
na d'ln formaci61\Jrística del Pare
Fl uvial( ' ) a l'a ntiga estació del
ferrocarril de cal Vida l. Gracies a
aixo s' ha pogu t reh ab ilita r tan t
l'cdifici dcstina t a cstació com el
cont igu clestinat a magatzem.
Anecdotes
En tenim mol tes d'anotades per-
qu e en~ he m troba t amb pregun-
tes, come nt ari~ i també malifetes
de tot colors. Co m és na t ural cls
prot ago n i~ t e~ han esta t els al u m-
nes que han vi ngu t afer la visita
i ens he m t roba t sorpresos per la
llun yani a que avui dia és cada
vegada més marcada en menys
temps. Die m aixo perque clura nt
la visita es prc tén transmct re com
es vivía de ma nera qu otidiana
aq uest sistema de vida i treball. l
diem de manera quo tidia na per
L'EROL 63
pan deis trcba lladors i treballa do-
res i no pa per pan d 'a lgun he-
roí o pe rso natge poderó~ com
~ovint em expliquen la historia.
1 aixo fa que en realita t no hagi
pa s attant ele t emp~. pe ró que a
travé~ de l ulls d'aque~ts joves
espectador ens adom:m que cada
vcgada s'ava n<;a mé rapid , pero
no semprc amb sen y i ~entit comú
aplicat al nos treactual sistema de
vida, s inó que 101sovint pla smen
la ma n cadcvalorsqueenaque-
ta societat abocada al consum i a
l'amietat hem cleb.at totalment
de banda .
Tot ~ovint els embla impensa-
ble que en una ca~a no hi hagi
co rrcnt electric o aigu a corren t. o
e l ~ elemcn ts de con fort que tro-
barícm a qua lsevol mc njador o
~ala dt' bany; ~e sorprenen per
l' cs pai del rebost , per l'a u tC::mica
utili tat del safareig, perla preco-
citat en l'eclatlabo ral, perles an -
tigues "cond icions· laborals.
Objectius de futur
J: objcct iu priori tari é~ de disposa r
de recursos pera augmentar el
nombre de vi s i t an!~. cu m també
~e ría ncce ssa ri comptar amb la
col· laboració d ' un res taurant ,
ofcrir producte anesana ls ab
v isitants, ampliar l' horari de vi~i­
tes i posareis telcrs en func iona-
mt'nt. Coma millores, pcnsem
recuperar a l tres e s pai ~ ~ignifica­
tiusamé deis 19c s pai ~vi itablc~
a mb els quals comptem a \ ui. El
projcctc preve u incorporar-1m al
recorregut per tal de facili tar la
compremió delm i ~satge que vo-
lcm tran s metre.
E~tudiade~ le s demandes deis
vi itants, d nos tre projecte Lon -
tcmp la diversi fi careltipm de re-
corrcgu l. L'ideal seria ofcrir tre~
tipus de vi ita : a) La vida mcial,
MUSEUDELA
CIENciA 1DE LA
ltCNICA
DE CATALUNYA
64 L'EROL
b ) La zona industria, e) El conjunt
d e la colonia. D'aquesta manera
e podrien recuperarlesa n tigues
carboneres i imtal·lar-hi a lla una
a lt ra reccpció q u e permc tés rebrc
i inicia r l e~ visite'> des d'un a ltre
punt.
Ens agradaría poder recuperar
el proj ecte de la colo nia artística
inicia t ja al comen<;ament, pero a
causa de la manca d 'invers ióes va
ha ver de deixar de ba n da. Poder
habil itar alg u na zona d e la colb-
nia pera poder fcr activitats en un
espai in terior, tant pcr a escole~
com per ab nem i ne n es de la
comarca que podrien venir cada
e t iu afer tallers i afer més viva
la colonia i el museu .
Amp liar )'o ferta de tallers i ac-
tivitats com p lementar les i in -
troduir acti.vitats relacionades
amb e l riu , com per cxemple fer
una ruta de n a tura i aprofi tareh
recursos que tenim a l'aba st per
relacionar les cicncics socials amb
les naturals, ~eg uim el guió de la
nova p ubli ca ció ·El riu i la Colimia
Vida/". De fc t, la major il·lmió
se r ia recuperar la colonia egui n t
el mode l. com ja hem citat m és
amun t , de la co lonia de ew
Lanark .
Notes
Cal Vida/, 1111a coli>11 ia-museu. a
L'E ROL. n(Jm . 39, 1992
2 Se ~igna el primt•r cont rane amb
el Club Super 3. Va aportar ba'-
tant ~ visi t an ! ~ i 'a proporcionar
molta difusití a travé, de diver~os
mitjan~ de t om u nicació. de~
d'aquellmoment cada an y e~ re-
nova aque ~ t contracte. 1998. De-
g ut a l'incrc ment de vi ~i t a nt s i de
reina d e ge~lÍ<Í delmuscu, s'am-
plia l'l per~onalli' a dues coordi-
nadore'> el 1998 i a t re~ el 2004 e\
con lecliona la pagina web del
mu\Cll que t' ~ renll\ a el 2004
www. m u <,eucolonia\ ida l. e o m
del p r oj ect c d e l Pa re Flu v ia l
\e~uint el pla unilicadnr pera 10-
Co lo n ie d e l Llob r ega t. Un
lt:\ le'> pagine'> wc•b dl'l Si'>tcma.
~rup d'Mquitetlt'\ \ an fc r un c~­
2004 . Gracie' al conveni de amb
tudi del Llobregat i van refercnciar
!'Oficina de promoció Turística de
coma un deh pum~ més fort\ la
la Diputació de Barcelona, elmu -
Cul(lnia Vida l. 2000. Blanca hern.
seu passa a ser pum d'informació
Coord inadora del Mmcu va le r
wrí~tica de la comarca. 2002.
una UliiiUnil"atió dintre de le'
3 I;a ny 1996eiMuseuColoniaVídal
• Jc>made; sc>bre d~ IWIIS IIS<>S de l'or-
ha rebut Beca CIRITpera equipa-
qullt'durc1111duwrwl". organi11ade5
ment i el 1998 es concedirt·n do~
perla UniH·r,ita t de Girona que
Plans d 'Ocupació a través del De-
' an tt'nir llot a la Fabrica Coma 1
panament de Trcball de la Gcnc-
Crm tk Salt, 2002. Fi lma ció a la
ralitat de Ca talunya, 1996 idos
Colonia Vida! d 'a l~unc~ csccne'
més el 1998. Quan a aju ts econo-
de la pel· lít u la "1'/millos 1/¡l/alllt'S •.
mics el muscu ha rcbut ,ubventi-
dirigida per Ó~tar Aibar, 2003. L.1
om de la Ca ixa Manre<,a pera le~
Federamí d' A'>\OCJJciom dt· Vems
oh re~ ele rehabilitació de la prime-
del Bai\ lkr~uedil or~ani tza a Cal
ra Sucursa l de la mateixa emitat
Vidal la wnlerenua: • Us colomc'~
situada a l'emrada de la col(mia,
lc'xlil\ del 1 h>br<g111. .Jwur ptllrimoni
in,1Ugurada uns me~o~ mes tard.
de/a lumtallilcll?", a carrecd'Emebi
1997. Flm ACTEC va wJ.Iaborar
Ca~ancllc\, 2004. L' As\ociacicí del
en el condicionamcnt de la pan
M me u de la Ci(:ntia i de la Tecni-
cxposit iva de la recepció i l'ofici-
<.: a d ' Arq u t·olo~ia Industrial de
na del mu\eu a través del Progra-
Catalun) a \'J wl·lo<.:ar la placa a la
ma RETEX, 2000. La Diputaliódc
Colilnia Vidalwm a un deis 100
BJrtclona a travé<, de la Xar'\a dt•
Element'> de Patrimoni lndu<,trial
Municipis va atorgar un aju t pl'l' a
inventa na!\ 1 <.:a talogats a Cata-
l'arranjament de la Sala i l'equip
luma. 2004. lnau¡¡uració Oficial
de !'audiovisual, 2002. La Funda-
del Mu<,cu ambla prc5encia del Di-
dtí de la Ca ixa de Pensions a tra-
rector <..cncral de Cultura i Presi-
vé~ del seu programa "Projec1es
de ni del lon,e ll Rt'Ctor d<:l
'uciucultural'>", va concedir un
m ACTLl. ~r. Jo\ep M " Tarral\,
ajut pera rcfer la teulada de la
el Director del m ACTEC. Sr.
Biblioteca, 2002.
Eu'>ebi (a'>ancllc' que va obrir al
4 Act e , j o rnad es i co nfe re n cies:
públk I'L 'PO'>kiú Pennanent ·LA
ll omena tgc a Viccn~ Vidal i
\'IDA 'iOCIAI A 1 A COU)NIA", el
Ca'>awbena. hi a\~i~ t í l'l Comcller
Direuor Gt·neral de Polítique'>
d'E1Hcnyamen1 Joan Maria
Ambiental' i So\lenibilitat del
Pujah, 1995. J• J o rnad a Peda -
Dcpanament de Medí Ambicnt,
gogica al museu ambconfercnci-
Sr. Franlt:\l Ca Ji a'> que V el prt">l'n-
e\ i dcbat s organilla t\ de~ del
tarl'l QuJtit'rn n''3 de la Col· lecció
mNA CTEC. 1995. Presentaci<Ídel
BlODIVl R'>lTAT 1
pla "Reacrivacicideles Colc\nies Ti:\/il~
TLCNOD IVf RSITAT •FJ riu i la
de/Bmx Bergueda" a carrec del Pare
Ct>hima l 'ídcll" i l't\lc,llde de Pui¡¡-
Fluvial avas-Berga. 1997. Pre-
reig. Sr Jo<,ep M• Boatella. 2004.
~emaci<Í del Projeue Mmeografic
5 hup :// be~.~l'lllat net/
del Museu a carrec de la lllU\t'Ü-
6 AAVV; Mc>dc/ dt• JcSe/1\'11/llpaiiWII
Ioga NLiria Balle\ler, 1997. Fl Con-
lt'rrilorialpaaleH·ohilliesdel Uolm:-
<,orci de Formació i l n iciative~ del
gm. Prcmi funda<.:i(ICaixa Manre -
Bergucda jun tament amh cl mu-
;a 2000. An~le l::.ditnrial. 2002
~ cu o r~ ani 11 aren cb tur\O\ de
• Dinami1zadors 111ris1irs del Bague-
da". 1999. La Diputacicíde Barce- Eduard Vida! , director del
lona organit7il les •Jomades sobre Mu e u de la Coli111 ia Vidal
ds riu.ícawlans ·, 2000. Pre!>cntacicí
Sandi Lepori, Coodi nadora
LA CONGA DEL LLOBREGAT JAUME PERARNAU 1 LLORENS

La ColOnia Jorba. Una colOnia

industrial al riu Calders
lntroducció final del reco rregut del riu Ca l- truir a gaircbé en tots cls riu '> i ri- • Molí dt'l Bla11quer. Era un molí
Molt sovinl. quant hom parla de ders, després d ' haver salva! eres del país. on era po~siblc , hidrau lic utilitlal inicialment rer
le' colonies indu<;trials a Ca ta - aquells nombroSO'> meandre~ i nombroso'> molins. la majoria fer l'adohat de l e~ pelb deb ani-
lu n}'a oblida aquc.:lles que. pcl fet engorjats del seu tram central. lari ners, que aprofitaven la mé'i mal~. Documenta l des de l'any
de no e~tarsituadesen el curs deb Tot i la sinuosital del riu . així petita lor~a de l'aigua pe r poder 1126, e'> comidera el molí blan-
rius més importan!\ i amb una com el se u dis ret i de'>igual cabal. moure llurs rodets i engrana tges. quer documental més antic de
maj or tradició indu~trial queden aquests fets no han e\tat ob\taclc El ~is tema de rodct horit1ontal Catalunra.
en l'oblit. Aque\t ó el cas de tre~ alllargde la hi.,t tlria pcr aprofitar- i eix vertical és l'utili tza t a lama- • Alolíde \ 'i/adecm·¡¡/1.1, l'edifiti del
coli:lnies situades en el cu rs del riu lo al maxim. tant pcl qucfa al con- joria de cursos nuvial'> de Cata- qual avui és wmpletament des-
Calder\ i di m l'antic terme muni- u m d'úspúblic. pera regadiu deh lunya. i el Calders no n'és pas l'c\- aparegut. comen a part de l'an -
cipal de Calder\: la Cla ra -só (ac- conreus i, també, pel \CU aprofita- cepció. Els més importan!~ i tiga re~do'>a de lu\ta en avan<;at
tualmcnt di m dcltcrme muni ci- ment industrial i hidriwli c. destaca ts són: es tal de de'l rucciú.
pal de Moni~tr ol de Calders). • Molí del Sola. dins del terme de • Molí dt• la Pólvora i Molí d 'e11 Ser-
Bcllveí i Jorba, aquesta última La industrialització Monistrol de Calders. Conserva ra , tol~ dm a la pan [i nal del riu
molt desta ca ble pd fc t d 'haver del riu Calders e n mo lt bon esta! la sonida del Ca ltkrs. fora del Moianes i a ter-
1ingut una notable imponimcia ca rcau i la bassa de l'aigua. me municipal de Navarcles.
industrial. \Otial i també comer- Els mo lins hidra u lic • Molí del Castell. sota matcix del
cial, en rclacionar-~e directamc.:nt Tot i que l'urigen de la majoria turó que guarda les restes de l'an - Fa briques i coloni cs
amb una de le\ mé'> reconegudes deis moli ns hidraulic~ que ao u- tic ca tell de Calders. Comen la majoria d 'ocasio ns.
ca<;e~comer ial'>deCatalunya:eb alment coneixem, cal bu'>car-lo ambla piogre,,iva decadencia
Jorba. en el momcn t de l'ex pansió eco- d'aque\t\ molins tradicionab, les
La vall del riu Cakkr\ va de lle- nómica del scglc XV III , aquc''>tli- rc~dO\L'\ i canal\ molt ovin 1 se-
vant a ponc.:nt. al cantlÍ\ud-est del pusde molinssónja documcmat\ ran reaprolitat\ per moure la
Moiane\. El Ca lder\ l''> fo rma a desde l'a haedatmi tj ana. oob~­ Molí de Pólvora situat maquinaria eb nou' edifici in-
to ardcl nutli urba de Moni\trol. tant, é a partirdt·comen~aments a la part final del riu Calders. dmtriah adaptat\ a l'aprofita-
perla confluencia de la riera de del segle XV III. quan es van con~- ARXU JAUME PffiARNAUl ment de l'c·ncrgia hidriw lica. Al
Sant Joan, la riera Gola rda o de
Marra. i eltorrent format pel de
la Roca i el de R o~~ i nyol. De'> de
Monistrol el riu segueix en direc-
ció nord. paral ·lel a la carretera ,
fim que en entrar alterme mu-
nicipal de Calders. ~ota el Puig del
Castell. tumba en direcció a po-
nent, form a \obtab meandn:~ i
de\cmboca al Llobrega t,ja din~ el
tem1e munidpal de avarcle,. En
total el Calder\ té un recorregut
de 20'5 Km la majoria d'ell <; dins
dcltcrme municipal del mateix
nom. Forma una conca hidrogra-
fica de 179.59 Km 2 i recullles ai-
gi.ie'>, entre altres, deh irregulars
torrent d'en Vila, de le~ Fonb, del
Ribas. de la Deu i Fondo pe r la
e va banda dreta, ment re que per
)'esq uerra aga fa l'aigua del tor-
re nt de Bellvcí i la riera de a-
varcles. a més a més d'a lt res cur-
sos menys importa nts i irregula rs.
La Colonia Jorba e <,i tua a la pan

L'EROL 65

__ ..,.--
LLECENDA
1 - Moh del Sol,,
2 - Fabncil Clar~ssó
3 Mol! del Castt.>ll
4 - Fabm:.1 de Bt?llvt.>l
5 - Molí dt>l Bl;~nqut?r
6 - Omtrill H1droeiKtnca
7 - Molí de Vllildl'C~\'all s
8 - Colbn1a jorbil
riu Ca l1kr<., la majoria de le~ pe-
lites i1Nal·lacion~ indu<.t riah que
si' an imtal·lar a panir de final
del \egk XIX tenen el ~eu origen
en el rcapro[itament d'algun
d 'aquc\h anlic\ ~alts d'aigua.
ren1 altra n>lta un recorregu1
de\cendent del riu. pode m ub er-
var els ~eguent\ aprolitaments hi-
dr.JuliC\ ue caín~ indu\trial:
• Canal i ri1brica Clarassó. La fabri-
ca tt•xtil com~guda com Colonia
Cla ra s\ó va [ormar-\C t· n cb pri-
mer\ any\dl'l ~l·glc XX quantl 'in-
du\trial lara\\Ó, queja tenia una
fabriqueta a tal Joan Sastre de
Moni\trol ue Calder\, va comprar
eh dreh d'aprofitamem d'aigües
que tenia l'am ic molí de la Pa'is~a
per e tablir-hi. en el mateix ll oc.
una nova fabrica m6 ámplia i
moderna i que. a la vegada , li
permetC:\ aprofitar la mé ~ econo-
mica energía hidr.Julica. El con-
junt de la fabrica na lorma1 pc-r
una prim e ra nau, a totar de la
ca rretera. que bcn av iat va ampli-
ar-se amb la cons trucciü de més
na u'> i u m habitatgc'>- im itació de
pelita colónia industria l-, que
dona va allmjament a una doi7C-
na de lamílie~.
66 L'EROL
--- -...._
\ ' '
- Rll'ra d~ 1\itl\';\rck~ ~
Mapa d 'aprofitaments
preindustrials i industrials de la
riera de Calders JAUMf PERARNAIJI
• Colonia dt! Bdlveí. Siwada en tre
el Molí del Ca\tell i el del Blan -
qucr, la fabrica de Bdlvt:Í va fun -
da He l'a ny 1890 pc1 iniciativa de
Miqu el Vil a, de la casa de Bell vcí,
casat amb Anna Solcrvicens, po -
billa del Ma'> Solervicens, de
avarcle'>. i propictari~ deh lcr-
renys. La fabrica aprofi1ava la re~­
closa d'un antic molí per fcr fun-
cionar una IUrbina hidraulica que
donava 20 CV. La mana dclne-
goci. peri>. no va ser prou\alisfat-
toria i l'an) 1919 es lra\pa'>Sa\'a
la propietat de la fabrica a la nma
socielat dita Ci:nrel/es. Cvd(l/ Cw.,
al darrera de la qual hi imen enia.
també. l'e mprcsari manre'>a loan
Jorba i Rius. Al cos1at de lt·~ IK'li-
tes na us de la fabrica, una de t ~: ­
ler~ i una de tint, si va intcm ar
ba tir una pe1 i1 a colcm ia obrera
cumposta d' hahitatges p~:r a IL..,
famílies deb treballador\. b01iga
i altre~ servl'is, que no va ret'ixir.
'
'· \
'
Turren! '
d{'
Bellvelú
L'any 193 3 e~ va dissoldre la \O-
cietat i el 1935 es va 1raslladar la
maquinaria a la fabrica de Cal-
ders, inaugurada el 1925.
• Cemml Hidroelecrrica de l'¡ladr-
cavalls. SilUada poc abans de la
re~clma de la Colonia Jorba . É'
!'obra d'enginyeria mC:s com ple-
xa de 101el riu Calders i una de le'>
més destacades de tot el paí~.
malgrat el se u absolut de\Cont·i -
xcmcn t per pan deis historiador'>
industrial . Des de l'any 19031in-.
el 19 13. sola la direcciú dc•l 'engi-
nyenccnic Francesc Vive' i Po m .
es va procedir a la difícil i compli-
cada com1rucció deb cdifici'>. ca-
nal, resclo a i wberia for<;ada que·
pennetien treure el maxim ren -
dimenl de la central.
La rcsclosa éo; si1uada poc de\-
présde Bellveí. Descl'all a fima la
centra l, el ca nal, de 3 m de ron-
daría per 2 d 'amplada. recorre 5
Km entre trinxeresexcavadesa la
roca i di ferents tú neis fins a arri-
bar a l'al<;ada de l'edifici. Un cop
aq u í, la IUberia for<;ada . unida
ent re -.i amb reblom. cond ueix
l'aigua a una caiguda vert ical de
8 1 m que permet m o u re le\ 1u r-
bine-. si 1uades a l' inlerinr. La
maquin.Jna de la central e' com-
po\J' a origina ría m en 1 de d u c-.
wrbine\ Franl'i'> de la casa surs a
f-l( /iert'1W\'.1.1, a mb eb seus re-.pec-
tiu' regulador<. e\cilat riu~ i alter-
nador\ de lo casa iemcns.
L'any 191 "3 s'i naugurava la fa-
brico d 'clectricitat i immediata-
ment -.·arrendava la \eva explo-
tad<'> a la -.ocie tal Sobrino~ di!
Bcrenyui!" , que va insl al·lar una
!larga >.ar\a elt•ct rica que va por-
ta r l'eleClricitat prndu'ida li n'a le~
Sl'\ e\ f.Jbrique\ 1l:xtih d' Arté\ i
Cahriane'>. Un u>p acabada la
conce\\ilí d'aque\1 primerarren-
danwnt , l'an) 1925. la família
Jnrba \J tll ilil7ar una nova xar-
>.J cli:·nrica per ponar l'electrici-
tal a la <.e\ a nova fabrica del ro-
ble de Caldero;. Ai\í matcix es va
im1al·lar una <;egona xarxa que,
1raves\an1 eh termes de Navar-
cles i ant Fruitüsdc Bages, acon-
seguia fe r arribar la corren t elcc-
t rica a le'> fahriq u e·., deb Tovo1s i
de Bertrand i Serra, en les quals
també h i tenia participació em-
prc·'>arialla família Jorba .
• LaC(tlolliaJt,rba. Situadaja en el
tram final del riu Calders. poc
J h,l n\ del ll' rme m un ici pa 1 de
 a\ arde~ i. per tant. a l'e>..t rem
mé~ occidemal del Moia ne,. t\ el
tema ce ntral d'aque)t aniclt:.
Els ínícís de la colonia Jorba
Ta mbé concguda com fabrica del
Manganell, va comenc;ar a treba-
lla r a ranir del 1892 amb pe tit e\
naus de teixit que, mica a mica,
'ana re n ampliant amb n ove~
~cccio n s. a redós de le quah 'hi
ba~ tircn difcrcnt blocsd'habitat-
gcs obrcr . A més amé~ d ' aqu e~ t
habi tatges obrcrs, també va n
co nst ruir- e el cor res p oncnt~
ervci d'una completa colonia
tex til industrial qualsevol: econo-
ma t, hon s, galliners, csglésia, e\-
cola, barbería, forn, ca fe. dispen -
sa ri medi e, cemen tiri . etc.
Poc abans d'arribar al nucli de la
col(mia, a 10 a rde la "Font de
1' Avi" ( 1934 ), hi ha un grup de 35
habi tatgesqueeren de tinat a di-
rcctiu de la fab rica. Des d 'a lla
hom pot ob erva r la resclo~a on
hi havia l'a ntiga pas~e ra meta l·-
lica esfondrada en l'a igun t de
1994, que permet desviar l'aigua
del Ca lder~ . a travé d ' un ca nal
parcialment excavat a la roca. per
mourc d ue s wrbines h idra ul i-
que que, encara avui, produei-
xen 560 Kw/ hora .
i bé inicialme111 s' ha via pcn-
sat en la po%ibilitaL d'imtal·lar n
Tala manca una nova fabrica d' ln-
dllstriesJorba.le facilita!\ tmba-
de a Calders. així com la faci lita!
de poder obtenir energía. 1a111
La central hidroelectrica és l'obra
d'enginyeria hidraulica més
complexa del riu Calders iFOTO
JAUME PERAANAUI
Passarel·la de la colonia Jorba
•'FOTO JAUMf PERRANAUI
hidra uli ca com hidroclectrica,
van determinar la ubilaci<Í de
l'esmentada fabrica din' c:lterm c
de Ca lder~.
Els fundadors de la Colonia Jorba
La Colonia Jorba va ser fundad a
per Pere Jorba i Ga'>~<Í (Ca lal,
1849 - Manre~a 1927) . l'an)
1892. Le obres de co n ~ t rutn<'>
de la fabrica van durarcincan y'
sota, la direcció dclmateix Pere
Jorba, i van constituir un gra n
trcba ll d'enginyeria per tal de
poder apro!itarel de~nivcll de 20
m que hi ha e m re el riu i la fabri-
ca.
la colonia industrial
Com s' ha dit, l'any 1892 wmen-
cen le\ obres de comtrun;iú de la
Colonia i ~·edifiquen le' primcre'>
quadrcs de la fabrira . La na u me'>
a mplia és on s' hi instal·la la ~ec­
ció de ti ~~a t ge ion arriben a fun-
cionar fin s a 200 te k r'>. En una
altra hi ha totel procé' de prcpa-
raciú. Al damunt del\ dm c\pai'
fab ril s. s' hi ubiqu en cls p rim er~
dormitoris comum pera les tre-
balladore que. provincnts de di-
fe rem s llocs de la coma rta. hi ln.'-
ballen duranttota la \etmana.
Majoritariament e l seullncd 'ori-
generaTalamanca, Mu ra . avar-
cles i Roca fo n .
A la Colonia Jorba ben a vial hi
van treballa r gaircbé 200 obrer,,
a mb un imponant vol u m dc pcr-
~onal majoritariame nt kmení
(rodeteres. nu ado rc~. tei\idor).
etc.). a més a m é~ de manyam,
peons, ekct riciste,, permnal di-
n:ctiu i administratiu. e tc.
L'a n y 1903. el matei\ Perc
Jorba va obten ir penní~ per com-
truir una ce ntral hidroelectrica
aigüc~ amunl de la pre~a de la
fabrica. La romt rucció de la re~­
closa. canal i cen tral va durar mé~
de set anys.
lnicialment.eb tcler i la secció
de prcpa raciú es movicn pcr un
si\tema de tran\mi~~iú directa de
rodes hidrauliquc'>ambdoblejoc.
Aquest ,i,tema cncrgetic ~embla
una elcccio dcltm ob\oleta i des-
fasada quan a la gran majoria de
fabrique·' ll'\til,ratalane,, tant en
7one~ rurnhn1111 urhanc\, l'ener-
gia del vapo1 i l'el(·ctrica e re n ja
preeminent\. amb l'\pecial inri-
dencia pera la 'ego na . A comen-
c;amt· nt~ deh any' 1920. pcril, e~
va in,tal·la l una turbina i unge-
nerador d 'l'lenrili ta t al mateix
~ah original
El 1963. amh un total dc 120
trebal la dor\ en plantilla. s'hi
imtal·la una nma secció d'un
centenar de tdns dclt ipu' Ruti
d'e~pa\a , fabritat\a Manresa per
·constru,don' R ,1(tl". quc perme-
tien tcixir pn.e' de fin~ a 1'90 m
d'amplada . L'any 1981 e' va li-
quidar l'cmpre'a .J,,rba y M ir SA,
nom comercial ado ptal per la
Colonia. 101 i que eh cdificis, ha-
bitatges i terrenv' \ an ronti nuar
com a propil'tat de lndu.Hna~ y
Almacmt!s .lot ba S. A
El canal i la central electrica
La comt ructilÍ de la w lilnia Jorba
- igua 1quc a la majoria de colbni-
cs-. comporta\ a la con,tnltciú
d'un aprofitan1en1 hidraulic pn
produirenergia de\tinada. rom
a mínim, a l fundonament de la
fabri ca. En d ca' que t·n~ ocupa ,
u na vega da com t ruúla la colil-
nia i la corre\ pont·nt re,clo a.
salt d'aigua i ~ala de tu rbines per
a la produuio ekc11ica. l'any
1903 es\ a plan tejar con truir
una ~egona tL'lllral hidroelectri-
ca de major pott•mia i capatitat
prod uu iva .:1 fi i ekue de pode r
provcir d'ekctricita t le~ altre'
imtal ·latiom labril., que l'em-
pre'a del' Jnrb.J tenia al mateÍ\
terme tk Calder\, a \lavarcle' i a
Manre\a; l'energia 'obra n t era
venuda a la lilhrica de Manu far-
t urc~ Bcrengut'l d' Arté\, i a le\
de Benrand i Serra a Manre~a i
Sa nLFruitó' de Bngt''·
Aque\ta ~ego na Central Hidro-
c li:ctrita, de' d 'a1.:1 Cent ral de
Viladecavall\, e~til \iiUcllla pot
abam d'arnhar a I.J re,closa del
J\ langant'll. a la banda dreta dcl
L'E ROL 67

riu, justa la \Ortida deis mean-
d re~. La resclosa de captació d'ai-
gi.ies és onstrueix inc qui lbme-
tres aigi.iec, amunt. El canal i la
caiguda d'aigüc~ \(Ín d'una gran
espectacularital '>i tt:nim present
les condicion~ de trt:ball de !'epo-
ca; le~ gram dificultat\ orogrilri-
ques '>Oiucionades amb notable i
agosarat enginy. fan que ~igui. de
ben c,egur. un del'> canab d'ús
exclusiu pera una colbnia indus-
trial més importan!'> de Cata-
lunya. El lloc d'empla~ament de
la re closa va ser adquirit a Mi-
que! Vil a i Mas, propietari del Mas
Bellveí. per Pere Jorba i Gassó i
Joan Gamisans Puigcarbó. amb
quis' havia associat perdura ter-
me aquesta empre\a. Amb data
26 de juny de 1903 obtenien la
concessió d'ús d'aigüt:'> des del
molí de Bellvd fim al molí del
Blanquer. i amb data 30 d'agost
de 1905. de<, del molí del Blan-
quer fim a la matei\a colbnia
Jorba.
Ll''> obres van durar dcu anys:
des del mateix 1903 fim el 1 de
maig de 191 3 en que la central es
va posar en fundonament per
primera vegada.
El lrebalb d'enginyeria pcrti-
rar endavan t aquec, t imponant
projecte d'obres. amb el salt d'ai-
gua més importan! de tola la co-
marca, van ser projectats i dirigits
per l'enginyer Frantesc Vives i
Pons. L'any 1987 es va procedir a
la modernit7ació general de la
central i a la seva posterior con-
68 L'EROL
regar de la gua rdaria, de l'allotja-
nH:nt i de l'etonomat.
Actualmentla Colbnia conse r-
va el \eu propi tementiri i la eva
l'\glé<,ia. rcfeta ah anys 1940 ja
que !'original, ant Pere de Vila-
dt'Ca\ a lis, va \ertremada el1936.
Fi de l'activitat industrial
Amb t'ls ah' i baixos que va patir
la indú'>tria textil ca1alana en
!'epoca de la po'>t!!ucrra . 'arriba
ab a ny' 60 en que e' fu una nova
ampliaci<Í de na u'> de tinades al
tis,atge del cotó. L'a ny 1981 ln-
dthtrie., Jorba i Mir, que era el
resultat de di ver'><>'> ca n vis de dc-
nominaci<Í '>Otial. ta ncava defini-
ti' ament le\ poncc, de la fabrica
de la Col(mia Jorba. Á vui. eb e -
pai'> indu trials original\ han es-
tat recom ntits en petites indth-
tric'> que dncll\ olupen ah res
activitat producti\ es; cls habitat-
nexió a la xarxa general de c,ub- Vista general de la colonia gc' \Ún ocupa!'> per antics treba-
ministrament electric. De'>tara de Jo rba ¡ARXJJ ROSA SERRA) llador'> o bé per e'>tiuejant> i es
tot el recorregut delllarg ranalla manté el \Cnci rl'iigió~ i el con -
foradada a la roca viva de 582 m '>ultori medie. El' hcreu\ di rectes
de llargada. a banda de l'exic,ten - de la ni\\aga Jorba en con even
cia de diferents tú neis i ~ifom. la propit:tat.
DADES TECNIOUES DE LA CENTRAL cursar el camí per anar a l'altra
Bibliografia
HIDROELECTRICA DE VILADECAVALLS banda del riu . El pont, que dona-
va una imatge ~ingular i molt Anllllll\türittlo: la Ciutat de ,\\anre-
RESCLDSA DE BELLVEI panicular del entorm de la Co- 'a IAIK¡\\ ) Lligall lorbayjt~milra
LongitUd 36m lc>nia . 'a \er fet en ferro colat i Ar\iu •\\unicipal de 1' Ajumament de
reblonat. Era de tre trams rnte\ < alder' j;\,\\( )
Altura ?30m
Rt.'\l~la llu\trad.l Jnrba , Manre\a ,
Amplada de coronació 1'5 m dispo~ats en semicorba. Entre
1'>08- ...
Amplada de rabe1g 660m trarn i tram és on hi havia lec, de llldtÍS·
AIIOililll FSfritllftl\' t'\ltllllrO>
grans com portes de dcsgua\. lrl<l.\ 1' ·1/tlttlú'll<'.l lt•rba S.A
Ed. lm·
CANAL L'amplada era d'l mi una llarga- premta tk Sa111 lll\t:)l. Manresa.
Long1tud 5000m daunalde gai rebé41 m{13.41m 1923.
Amplada 2m per cada tram ). BOSCII. Sih I.J,/1·••/utroddnalansa /¡¡
e,,J,lma.Jorba 1929·1950. Treball de
Fondtma 3m El 10 d 'octubre de 1994 una
tur' ini:di1. <~varde~ . 2000.
Llargada del tunel prmpal 500 m lona riuada del Calders va cobrar-
CAM PR UBf i P IAN~. Jo~cp. .loan
Pendent 0'0005 m/m se la vida d' un monitor de la pro- .J,•rba i Riui IR69- /<'138. Vida i.mec-
Salt
pera casa de colbnies el Xal oc. a d,,rt!s d'rm iiiii<JI'tld<lr drl romer( mml-
77'93 m
mé~ amó deb comiderable~ des- n·sa Ed Lllbrer1a ~obrerrnca .
Ganonada del salt. 142mx60cm
perfettes causats a les imtal·- t-.lanrc\J 1988.
Desmvell. 0'52m
lacions hidroelectrique~ de la w- PERAR"'i\U i LLORE S. Jaume.
Aforament d·a,gua 500 1/segon 1 tlfr••fittllll<'lltllldmrrwl dt•l nu Cal-
lonia: de\perfecte a la presa de
d,·n a ¡\\ odilianum. núm . 10.
Bellveí, csfondrament parcial dl'l Moia, 1984.
CENTRAL:
canal, destrucció total de l'edifid Si:'RRA 1 ROTÉS. Ro,a. C,>/cimt!SI~XIIIs
Poténcia 496'71 cavalls nom~nals de la central, etc
dt•<.malwl\'tl -l::d FundaciúCaixa
Efectlu 396'90 cavalls de vapor Manrt·\,11 Angla fditonal. Col·leccin
Turb1nes: 2 Escher&Wyss Els serveis de la colonia " Patrimom /HII<,Iic de la Cata-
Altemadors: 2 S1emens ·Schukert La Colbnia .Jorha. en el moment lunya Central. ,'v\anrt·~a . 2000
ProdUCCIO 560 Kw 1 hora del ~eu maxim desenvolupa-
ment. vaarribaradisposard'ew-
nomat. consultori medie. barbe-
Els ponts i les comunicacions ria, forn de pa, cinema. ca fe. etc.
Damunt del riu Callkr\, ju'>t a la Les mon!(CS "Serves del Sagrat
resclosa on arrencava el canal de Cor", fundade\ a Vic pel Dr. Jaume Perarna u i Llorens,
la fabrica , t:~ va ba~tir un pont Colell. e~ ,·an tra~llad ar a la colú- Dottor t:n H i\l(>ria de la Tecnica
metal·lic pera vianant'> a fi d'e\- nia l'any 1903. Elh e~' an encar- (E: II ESS-ParÍ'>)
LA CONGA DEL LLOBREGAT
Habitatge i indústria
al sud del Bages al Segle XIX
lntroducció
Una de k' prinlipal' comequl:n-
cít''> de la indu-.trialitladó fou d
~ob tat cn·i\cmc:nt urbanÍ'>tic i la
co n strutció d ' habitatgc'> per
allotjar la població treballadora .
Dos factor~ van co ndi cionar la
localitnció indu~trial i la conse-
güent urbanillaci6: el fet que el
tex til cotoncr ros intemiu en l'ús
de ma d'obra i, en el ca\ de Cata-
lunya, l'ús d 'c nergia hidraulica
per moure le<, fabriques. Mentrc
que el primer facw r acomellava
ituar le indú~trie' a le~ ciu t at~.
ambmaquine,dcvapor,cl egon
va f'~pcronar la localitlació a le\
conqttes rlu vialsque permeticn la
imtal·laciótle'>alt'>d'aigua . En un
primer nHmtcnt. l''> van implan-
tar indlÍ\lrie' a ciutat'> de l'ime-
ri(lr amb wrn.·nt' d 'aigua aproli-
tabh:\ energl:tkamcnt, wm d ca'
de Bcrga. ahadcllt Manrc:~a . ( 1)
me'>entl,1\ ante'>\ an indmtrialit-
La r eh poble'> de le, ribe' dcb riu~
i, quan aque\ll''> lotalil!adom e<,
van csgotar, e'> van con.,truir le'>
colonie'> indu\triab que caraue-
rit7en algune., de les co marque ~
interiors del país.
El Bages é-. una de le'> poque~
comarques que ha\ i cut aques-
LLUÍS VIRÓS
te~ tre ~ fa e'>d'implantaci<l indus-
trial hidraulica. Al\ pt imer' any'>
del '>egle XIX a Salll'nt i a M<llllt'-
sa es van ocupar tot'> el'> espah
amb cur'>O'> d'aigua apmlitabk-..
primer cb queja tenien pre<,e\ i
canals. i de'>prt:, cls que nete\\i-
taven la cons t rucció de nove\
infrae truct u re\ hidráulique\(2).
A partir de 1830, em ¡He'>ari\
d 'o ri gen ba\itament matHe'>a
va n instal- lar fabrique~ a pohle'
propers, acCe\'>iblc:c; i amb ma
d'obra (com Sant Joan de Vi lato-
rrada , Súria , Sant Vicen<, de ca .. -
tellet. Castellgalí, Navartk'>. Sant
Fruit6s de Bages o el Pont de
Vilomara). Despré'> de 1860, amb
l'aplicacióal pat~de la turbina. hi
va ha ver una nova onada d'in'>·
tal·laciótle fabriqut.''>amb energía
hidmmecanica. D'una banda e\
van acabard "otupar le~ ribe'> dt.·l<,
rius amb colonit''> industrial., i, de
l'altra, c.,\ an pmkr aprolitarcor-
rems d'aigua de poc cabal dins de
le\ ciutat' (3). Al Bage~. durant
aquesta fa'>t', e'> van ,'hi ba'>tÍ mé'>
de vint col(lllit.·'> i. wncretamt.•nt
al tram de riu entre Manre\a i
Monistrol tk• 1\lont\errat. t·~ van
fer can Carné de ca~tcl lgafí, can
Serra, el Burn. el Borta\ i la
Bauma a Ca tellbell i ti Vi lar, i ca n
Gomh a 1\\oni•.trol de Mont-
~crrat. Cap a (inal de cgle i a pri-
mt.·r~ del segle XX es va imposar
!'energía hidroelcctrica.
En rt.''>tlln, la intluqrialitzacióal
llarg de tot el segle XlX ha tram-
format la fe omia del Bagt.''> L n
due., direccions. Primer, <,'ha fct
ei\amplc'> i barrí'> per allotjar el\
obref\ de la indthtria a les ciu tat'>
i a¡., pobles riberencs \U cept ible\
de proveirenergia hidraulica a le'>
labriquc'>. Més endavant, ' ' han
lctle' colonics ambles i nvcf'>ion'>
urban íqiques i en ca pita l social,
amb l' objectiu d'atrcure ma
d'obra a lloc~ abans gairebé de'>-
poblats. Si bé el lcnomen de (c.,
colonics industrials, més facils de
definir en l' e pai i en el tem p'>, ha
e.,tat for(a estudia! al nostre paí'>,
el deis eixamples i els poblc:'> in-
dustriab de nova creaciú gain:bl-
no ha es tal objectc de rccerta. No
obsta m . aquest fenomen de nei -
xement urba és prescnr a le' ciu-
tats industrials i a molts pobles. A
la conca mitjana del Llobregatl''>
Fabrica i colonia deis
Comtals (Manresa)
(FOTO AllGél.S SOI.A1
vi,iblc: a ¡v\atHc'>a (4) i a l pub les
industtiah, t'\ petialmcm ab del
sud dd Bage'>. on wts eh p<!ble~
de le'> ribe'> del Llohregat prt.•st.·n-
tcn eixamplc'> del segle XIX pro-
vo ats perla industrialil!ació. De
HH<,, Sant Vicenc, de Castellet i
Ca'>tellbell i el Vilar mostrcn el'
ca~os de crei.>.l'llll'ntmé'> t•specta·
cular, jaque el conj unt de fa cwrs
que '>'expo'>aran va n convenir
une'> pet ites wmu nitats de pobla-
ment rural di-.pt'r' en una localit-
'ació idi'mia pera la imlústria de
la segona meitat del ~eg l e XIX.
Factors de localització
industrial del sud del Bages
AqLH:'\la indu~trialit;aci ó tan
"'obtada" va .,er motivada perla
combn1ació d'almt:ny' quatre
Jartor<, Jlrl'\ ¡,:
• Ll nu Llohregat . qut' facilita
l'obtl·ndó d'ent:rgia hidraulica
barata, impre~lindiblc: per fer
compe titl\a la indú., tria en un
lloc allunrat dch mercal\ de pri-
ml'rt:\ matt•ries i de manufa ctu-
re'>.
• L' t:XI\lt'n(l.:t d 'u na ma d'ob ra
abundma. lormada inicialment
per pagt''>O'- del pob!e i deb vol-
tan!\ i dl'\prl'\ per !'enorme aflu-
cntiJ de treballador\ camada per
la wmt ructió del ferrocarril de
Barcelona a Saragm~a ( 5).
• L.l '>ituado t:\lrategita de la
1ona, pa-. obligat de le'> \'ie, de
comunicacin entre Manresa , el
Valles i el Bal\ Llobregat. A l'es-
mt:ntat ferro{arril cal afegir-hi la
con\trutci!Í de la carretera de
Manrt''>a a Esparreguera i.ja en el
\egle X . la dd t rt•n de vi a e\t reta
que unía le' link, de Barcelona a
Martorell i Igualada ambla de
Manrt''-a a Olvan i Guardinla de
lk rguecla.
A mé~. cal remarcar l't:xi~ten­
cia de fon;a tt:rrcny disponible on
e di litar les indúst rie~. en compe-
L'EROL 69
tencia amh un regadiu '>uficient
pera l'aha'>tament de la nova
pohlaci<'l .
A aquc·<,t\ !Jllor' fí,ic'> i demo-
gril li c'> cal alq.:ir-n 'hi u m de nH:\
económit'> com ara la iniciativa
empre<,arial.l 'awmulaci<Í de ca-
pital. el conei\tment i l ' accé~ab
mercal\ i l'cxi'>tc·nciJ d 'un capita l
humil (en forma d 'experil.·ncia
~obre com·i xc·men t' tecnic'>). LJ
hipiltc'>i que· permc·t c•xplkar la
ind ll'>t rin li tlati<Í de la ;onn - amb
bonc''> condiciom de localit;aciú,
pen'¡ amh mancatKt''> econ(mli-
que'>-é'> qm·le\ nHHJUe'> del Car-
dennicl Llohregat vancompon-
dre un potcnt di,trinc industrial
textil amh cc·ntrc· a Manre ..a.
El creixement industrial
i urbanístic del sud del Bages
El contt'\l geogrilfil i hi\toric
d'aque<,ta ;nna e'>til dl'finit per
l'ant;'> dirc·ctc·a il''>iligue\dcl Llo-
bregat (i tJmhc· del Jrdcncr. en
clcil'> dl' il~tellgalí). i pc·l lct de
formJr pilrt d'un cix de comuni-
cacions que· i m lo u lata rretera de
Manre'>J a Barcelona (en con'>-
truui<Í durante! període c·~tudi ­
at) i el fcrrmarril de Barcelona a
Sarago'>'>a . Aque\t ilm bit geogril-
fit. !ormat peh pnbil'\ tkl Pon! de
Vilornaril. a.. tellgalt. Sant Vicen\
de CJ'>tel kt. Ca, tellhell i el Vi lar i
Mllni,trol de Mllnt<,c·rrat. no té
encara un e'>tudi c·n comlt que
a pro! undeh:i c·n aqut''>l pníode
de la \e\¿¡ hi~t (Jri a , tnt i que cada\-
cun <kh pobk'> han e\tatc·<,tudi-
ill'> ¡Jl'r\l'Jlclrat (6).
El ftnomen de la imlu~trialitla ·
ci<Í va a rriha r a 1-.ud del Bage'> com
a cnn,c·qit\: ncia de la recerca d'e'-
pai' '>ll'>tl'Jllihk' d ' in~tal · lar - hi
'>J ih d 'aigua - o d 'aprofitar l'i'>
d' antit'> molim- que van dura
tc•rmc·c•l, indthtrial-.manre,an<,a
le' primete'> dt·cacle-. del '>eglc
XIX.Á ngd'> olil(2004)ha,cguit
la '>t'\'il trajecti>ria i mo<,tra mm un
deh ncgoci'> prindpab foula fila-
tura mnilnita dL' UJIÚ amh for~,"a
hidrilulica . A poc<,an y<, d' iniciat-
~e d wglc. a la ciutat de ¡\\anre'>a
e~ van ot u par 101 '>el'> e'>pai-. on hi
havia \alt<, d',1igua al torrc·nt de
'>arll lgnil'>Í i al riu ardener. Se-
guin t la lllJieixa autora. nbam de
la guerrn napole\Jniccl , Jque\1~
indu~trial~ adquirirc·n t•h drc·t\
d'ü~ de· l'aig ua a indret ~ com l'l
Pont de· Vi lomJra, CJ\tl'llgalí o
Sant Viren<; dl' ( a\tdkt.
70 L'EROL
Cadascun deh pobie'> tingué un
crci>.ement mé\ o men y'> \Obtat
a remole de l'e\pc111\ÍÚ de la in -
dustria lit?aci<'!.
Ro cafort i e l Pon tde Vi lo m a ra
era un municipi lormat pc·t do~
nucl b de pobladú. 1::1 pobk dt
Rocafon. \ituat dalt tl 'un puig a
cinc qui li>met re' dl'l Llobrcgat,
acollia mé\ de do~ tl'r\O'> de la
poblaci\íckl<. 300habitallt\quehi
ha via el 1834, mc·ntrl' qut la re~­
ta vivien al ve'lllill del Pont de
Vilomara , a tocar de la riha e~­
qucrra del Llobrtgal i alw\tat dl'l
pont del camí ral de MatHe\J a
Barcelona. El nucli dd Pont ole-
ría un bon empla<;amt·nt intlu\-
trial i el 1840 els cmprc·~arh c~ta­
bkrh a Barldona Antoni Jover i
\ariil Regordma hi obt ingueren
en e'>ta blimentuna pt'\cl de tcrra
peredilicar-hi una filbrka amh un
no u ~a lt - mt:~ gran q Ul' l'l del molí
queja hi havia- que ,·ata h.i de
construir l'l juny tk 1848 (7 ). A
panird'nquel l momcnti,J pohla-
ricí del Pont de Vi lomara va néi-
xer a un ritmc·ml-\ gra n que la de
Rocafort fim a l punt de ca nviar
1' ordre d'importilncia demografi-
ca del' do~ nutli" (8).
En un primer momenl, la fabri-
ca ocupá má d'obra femenina lo-
cal i del\ nutlh \'l'lll'> del raval del
pont (que penan~ a l anrc~a
peroquee\ta \ituatiOI ju\1 a l'a l-
tre m~1a 1 del pon t mc·dieval), de
Ro afon i de Mura. La fabrica
comptava a mb una na u habili ta-
da com il dormitori i amh tuint')
pera k ~ obre re~ qul' <,'hi e~taven
de• di a. A le> lamílic\ que ,·imwl·-
laven al poblc, eh home ~ ~olien
trc·ballaralcamp. normalmcnt en
vinyc\ a ra ba \sa.
El Pont de Vilomara e\ va fo r-
mar urbanÍ\ticament durant la
Habitatges de la
colonia deis Comtals
•FOTO ANGELS SOlA1
Canal de la fabrica Cots
,F IT' 1 VIRO:,
\egona mcitat cklsegk XIX. amh
una \arxa reticulardecarrc•r\t'\-
tret) i can tonad e~ am b anglc rec -
te (cxcep t eal~ llocson hi ha molt
de'>nivell) al vnltan l de la !ilhrit.l
de Jovcr i Regnrdo\a . El modtl
d' habi tat ges era unifami liar, de·
planta baixa i. a \'egade\ amb un
pi\.
Castellga lí pre,enta une·\ ca ral -
terí~t iq ue~ \imila r> pt'ró amb pa t-
ticularitat) remarcahlc-.. onlt''>
té un nucli urba. >ituaten una
elevaci<Í delterrcn y '>obre una
balma excavada pcl Cardcner. [n
d plaque hi ha entre el cur'> dl'l
riu i la balma, s' imtal·la el 18 31
el lahrica nt procedc·nt de Ripol l
Antoni Barrera, que havia com-
pra t un primer edifici ind u,trial
de 18 16 a l ' indu~trial manre~a
MartíCodina (9). Benaviatln ra1í
~o ia l ~era Barrera i Montci~ . i el
<,eu personal augmentil la pobl,t -
cío, que vivi,,majoritilriamc·nt al
nucli antit dl'l pohlc·. Fl 1921 una
altta c·mpre'>a. can Carné. compra
le'> Jmtal·lauon\tk l'antcrior. les
l'i\ampl.i i lOII~ltlllun petit barrí
pn a hahitatge~ ohrc·r, ( 10 ). En
aqUL''>lltl\, t'i trl'i\t'lllell lllrbiJ Jl'f
\t'gle XI l''> pmdu í en l'imatc·i,
nudi iltllic ¡,, que IL'Ilia J1<h~ihili­
tal\ d't·\¡Jall'>it'l i era fnr(a proper
a la indu\llia. LJ creati<Í d' un
barrí d' hahital gn obrer'> no e\ ,.a
kr li m hcn entratel ~egle XX.
Sant Vice n ( de Cast e ll e t ( 1 1)
a han\ de 1~ 'i O era un pohle de
lllt'll\' \ de 200 hJbitanh lorm Jt
pc·t ma,o-. d i'> pcr'>ll\. l 'an y 1900
era un pnbk de ga1 re be l. 'iOO ha-
bitanh. Jlllh un \L'guit <.le carn·r-.
que· , ·h,l\ic·n ba'>titen t rc 1860 i
1890 al' oltant de l'antiga e'>glé -
\ia parroquial amb un plilnol gl'-
omc·t rit . l:l t rc·t de· 'ortida del pro-
ll''> d ' u rhani l!adoc·~ \a produir
ent re 1R'i '5 i 1X'59 qua 11 arriba JI
pohlt- 1,1 l111 ia de· kr rocarril de
Barrcluna ,, <,arago.,..a . Paral·-
lela mc·nt . el fahritant manre\a
,\ \anuc·l Bakt ulmp rava una
fahriqueta de lilat llana. la rel'tli-
litil\ a i la totl\ ertia en una IIHJ-
dl'rna lahrita de filat\ i tc·ixih de·
u>to. Ttll pll'gat \ J '>U pma r 1' ex b-
tC:·ntia d' um l'i\o~ artificial'> (la
' ia id camt de tal Bakl) qul',
juntamc·nt amb L'h natural'
(l'orog¡afia i el riu ). vJn marcar
el !utur urhJt ll\llll' dt'l pnble.
El gr,lll \clllen l'l crei\Cillt'nt
dcmogralit \l' \ ilua c·ntre 1867 i
1R77. quan rt·\ idl'i'\en al poblc
7 R2 pe· r'nnc'\. Le'' 'l'\ t''> ca u ~e\ e\
1roben en el'> \illdtl\ migrntori'
po'>il iu' nwt h ah ¡wr la l.Oil~t ru(-
ci<Í del k1 rntarril. que va puna r
un'> 3. 7'i0 ohrc·r\. entre 18'57 i
18 'i8. ,, trehallar en l'ltram de
Terra\\J a Manre<,a -considera!
Ullllun dl'i'> llll;, dificil~ d'E urnpa
( 12)-iperlain tal·lació debpri-
meres indú tries. Entre 1867 i
1900, el poble cmprcn la segona
onada de creixement demograJic.
indu~trial i urbanístic. La pobla-
ció va eguir augmentant, amb
malta immigració (entre 1871 i
1905 va passar del 40,1 5% al
53, 19 %). Els nous pobladors
eren majoritariament catalans,
de poblespropers. com Castellgalí
o Rellinars, i de !'interior agríco-
la (especialment de les comar-
ques de Lleida ). Puntualment
també es detecta en el~ padrons
la presencia de gen t na scuda a
Castclla, a l País Base i, sobretot, a
l' Aragó, que possiblement eren
treba lladors de la constru cció del
ferrocarril ( 13). Una pan impor-
tant de la població activa va tre-
ballaren !'agricultura, aprofitant
l'expa nsió vitícola del darrer ter<;
del XIX. La majoria de les unitats
familiars basa ven els seus in gres-
sos en la complementarietat en-
tre el treballa la fabrica de done~
i nens i el deis homes que feien de
jomalers i de rabassaires. Tanma-
teix, entre J 871 i 1905 e produ-
cixcn can vis significatius, jaque
el percentatge de treballadors del
camp passa del58,2% al3 1,22%,
mentre que el dels obrers indus-
trials passa del 2 1% al 54,72%.
Aquests canvis en la composició
de la població acti va s'expliquen
per factor com !'arribada de la
fil·loxera aban~ de 1890 i la
tecni ficació de !'ag ricultura, que
provoquen un a caiguda en l'ocu-
paci6 agrícola que sera absorbida
per la indústria. L'a ny 1900 e!>
constata 557 obrer industrial~
sobre una població total de 1.429
habitants ( 14).
A la fabrica de Balet, cal afegir
quatre equipaments més. El1 867
l'hisentlat manre~a Miqucl Col!>
constru·ia el canal que donaria
energia a due ~ fabrique!> de tre\
pisos a tocar del nucli urba, llaga-
des a le ~ empreses Mcrcadé
( 1872 ) i Castells ( 1874). Paral·-
lelament, al municipi vcí de
Castellbell i el Vi lar. es construYa
la fabrica Serramalera ( 1873-74)
( 15) i al final de segle e~ feia la
<<fab riqu eta » Armengol ( 1893 ).
al costal de le!> de Cots.
Aquesta onada de creixemen t
va tenir una seva resposta urba-
nística municipal amb un plano!
geometric per ordenar le case~
que ' havie n comtruú ~ense ali-
nead6. Come~ pot veure, Sant
Vicen<;de Castellet és un cas d'ei-
xample urba construYt rapida-
ment a causa de les noves neces-
sitats d'habitatge i de erveis.
Desguas, fabrica i
xemeneia de la fabrica Cots
(FOTO LL VIRÓS)
Fabrica Balet, a !'esquerra
!'entrada del canal
!FOTO LL VIROS)
El ca de Castel lbell i e l Vi la r
( 16) é!> forc;a complcx perquc C!>
tracta d ' un muni ci pi amb do~
pobles, amb un bon nombre de
masic~ di~perses i que ofcreix
bons avan t atge~ de localització.
amb terreny pla proper al riu i la
línia de ferrocarril esmentada a
Sant Vicen<;.
Al ~eu terme es van instal·lar
fins a quatre nu lis industrials.
amb si fabrique~. eb sa lts i canals
corresponents i ambla construc-
ciód'u n bon nombred'habitatges
obrer!>.
La cronologia d'aque ta i nd u~­
trialit7ació és una mica més tar-
da na que la del~ altres poble!> i
claramcnt relacionada am b la lí-
nia ferroviaria de Barcelona a
Saragossa. El 186 1 emraven en
funcionamentle~due s fabriques
de la Bauma. de l industrials
manorellenc Roca i Llubia. amb
dos grups d' habitatges obrer~ que
su ma ven uns 50 pisos. En co-
men <;ar la dccada de 1870 es
co nstruYren els altres tres nuclis
en forma de colonia industrial: el
Burés ( 1874). el Borras ( 1877) i
l'e\mentat de Serramalera o can
Serra ( 1871 ). Eb do~ primers te-
nen ba~ta nts punt~ e n comú. són
colon ies «típique~" amb grups
d'entre 40 o 50 habitatge i amb
depcndcncies pensades per al lot-
ja r famílie~ obre res que vénen de
fora del termc. Ambdues e tan
ituades a prop d 'antics nuclis
habitats, e van acollir a fa Llei de
colónies agrícoles i eren propie-
tat de fabricant~ manresam (~o­
gre i gendre) que no tenien pro u
espai pera l'expansió de les se ve!>
indústries a Sant Joan de Vi lato -
rrada, a la riba del Ca rdener.
Aquests dos nucli i el de la
Bauma han provoca ! dubte en
els hi toriadors a !'hora de quali-
ficar-lo coma colónia indu~trial
o om a cixample urba ( 17). El fet
és que -com era habi tu al- els
habitatge\ t·ren deltot insufici-
enls per allotjar la gran quantital
d'obrer~ que ocuparen fe~ fabri-
que~ i. paral·lelment a la coli:>nia.
e' formaren uns eixample\ ur-
bam en forma de carre r llargs
situats a la rodalia de le~ indli~t ri-
e~. Aquí e\wmtruYren habitatgcs
re r a obrers (fon;a sim ples, fcts
percon~tructor~ locals ) i al tres per
a botiguer~. menestmls i pagems
de la zona. més ferrm i adaptats a
les leine!> deis propietaris. amb
celle rs. obrador~. wrrals o locals
comercia h.
Per tant, al co~tat de le primi-
tive~ col!mie\ e~ va consolidar un
creixemen turba que, e n algun
ca!>, mé\ ta rd va !>l'T ab!>orbit per
la indú\t ria ambla imenció de re-
convenir-lo e n coltmia ( 18).
El cas de la fabrica de Serra-
malera (o colimia Serra) és el de
l'aprofitament d'un paratge amb
molt bone!> condicio ns pera la
in tal·lació d'un ~alt pment dins
el terme de Castellbcll i el Vi lar,
peró a escas~a dbtancia del nucli
urba de Sant Vicenc;de Castellet.
És pcr aquest factor de proximi-
tat que la comtrucciú d'habitat-
ge!> obrcr\ és molt tardana (ben
entrat el egle XX).ja que en prin-
cipi utilivava ma d'obra de Sant
Vicenc; que es dcspla<;ava el pe u
fi ns a la fa brica.
M o ni str o l de M o n tse rra t
( 19 ) va iniciarla industrialit Lació
cotonera vers 1850, i aqucst fet va
ler augmentar la població durant
la segona meitat de 'cgle XIX. Per
allotjar-la es va n comt ru ir nous
carrers i habita tgC\ al marge e~ -
L'EROL 71

Fabrica Cots, edifici
documental des d e 1867
(FOTOlL VIlO:
querrt· dd Llohregat. prop de la
fabrica de cal Manci (el nucli hi~­
toric e tava ~it uat a la riba drcta,
a la falda del Monbcrra t). El l86 1
va comcnc;ar la urbani11ació deis
carrers del Pla de ~ant Ramon
amb una tipología d'cdifici~ de
piso~. El 189 1, al ~ud dclterrne,
!'i ndu strial manrcsa FranLcsc
Gomh hi comtruí una olonia in -
du tria!.
A manera de conclusió
Així.la con ca del Llobregat al sud
del Bagcs (20) es(aranerit7a per
una explotació mas,iva de l'cner-
gia hidrillllica iniciada el \cgon
terc; del \L'gle XIX, peri> moll in-
ten~a durant la ~egona mei1at. A
més del pa~ del riu i de le bonc
localil!aciom indus1 rial~. la tona
ofe ria una omunicació ra pida i
eficac;arnbManrc aiambBarcc-
lona pcr ft'rrm:arril. Al\ cinc mu-
nicipb ~itual\ al cos1a1dds riu' hi
hagué un Jl (llable crei>.emenl
demografic i urbaníst ic deis qual
cal dc~ta ca r eh casos espenacu-
lars de ant Viu·nc; de Castdlct i
de Caqellbell i el Vilar.
Fim ara, cada poblt: s'havia C\-
tudiat per separa l. quan en reali -
tat el se u creixement s'explica per
un procé d ' indu ~t rialit7a c i ó
d'a ba 1comarcal relacional amb
la historia del país. La compara-
ció de le~ diver~ cs reali tats locab,
tant pel que fa a la cronología com
a la tipología i la magnitud de la
urbanittació, permet obri r noves
72 L' EROL
vi es de coneixcmem que cm ex-
pliquen millor les comequcncic'>
de la primera indw>Lrialil!ació a
les nostres co marque~ .
Notes
Per al cas dt• Berga 'egeu <;nlá
( 1995), tx·ral de Sabadell 13cnaul
(200}) i peral d<.· Manre'a ~ol a
(2004 ), on s'e<,IUdia detallada·
menl les prime re'> faw~ dr la in·
dustrialittadó i la wva ll)(:a lit ta·
ció.
2 Sobre aquesta la se i la '-t:¡;urnt , ve ·
geu el documental m:ball de ~ola
(2004).
3 Com mo'>lren Oliwra, ( 1986) i rer·
rer ( 2004) peral cas de Manrt·~a
i l'aigua de la Sequía .
4 é~ un cas estudiat en prolunditat
per Olivera\ ( 1985)1 ( 1986).
5 Sobre el prot6 de W ll\1 rucd<i del
ferrocarril 'egeu Pa,cual ( 1999:
164- 168).
6 Nolície\ ~obre el crei'<:mrnt urb,1·
nbticd'aque'>t'> poble'>.trauade~
de manera irregula r. es poden
troha r en el\ a nicle'> de Cima~;
Grkra ( 1988). Pardo ( 1987).
Ma,at~ ( 1997¡ i Rrdú ( 1987), 101~
e lis a !'obra wl ·leuh a wordina·
da per Ft·rrer ( 1987/ 1988).
7 Dadc·, procetknt' de ola (2004:
167. n. 15)
8 Dade' procedt·nt~ dt• l' e'>ludi de
Clo~a\ 1Griera ( 1988: 185- 1871
9 sota (2004: 78-791
1O Vrgeu aqut''>lt'\dadc'>, amphade'>.
a Pardo ( 1987 240-246) .
11 Les dade\ sobre ~ant Vitt·n~ de
Ca~te ll et prm en en de recerque'\
pr(>pies o ft•te\ en wl letll\ na t.
L'autor a¡;rat'l>. a la rl'\ta d ' inve~­
tigadc>r' amh el\ que ha coJ ..
laborat la lliure di,pmitiú del\
ma1eriah ja puhli ca1' k'> d ile·
renl\ rcleri:ncic~e' poden 1rohar
a : Manín ; Ma\al\; Siht'\trt·; '>il·
ve'>lrt:; Suade\: Viró' ( 19881 i a
Virm (2002¡ i (t'n prem'>a 1 La do·
cumentació procedcix de di\ er-
~ t'\ wrie' u>mrn ,1dt'' a 1' Ar\ill
Municipal de San1 Vil ene, dcCa~­
ldk-t (AMSVC). com eb ¡Mdrom
municipal\ de 1871 i de 1905. k'\
aue\ del pie o els perllli'>O\
d ' obres.
12 Pa~cual (1999: 166).
1 3 Ma,ats ( 1997:27, n . 6), lambt• re·
laciona el ferrocarril amh !' arri-
bada de ma d' obra que ..·r..tableix
definitivamem a Castcllbell i el
Vila r. i ho dernostra amb dade'
procedenb deis regislrt:\ parro-
quials. D'allra banda, 1ambr d<:·
1ec1a !'arribada d'immigranl'> ca·
la la m de pobla cion~ amb 1radi ci!\
ICXIil.
14 AMSVC, actc~de la Junta Local de
Relonnes Socials, 1900.
15Ma~at'o( l 997: 165-171).
16 Aque'>l é un del~ ca~os mr~ hen
c·'>tudia ts gracie~ a l'eMel·il:nt
treball de Masats ( 1997).
17 De fet , Ma~al'> 11997: 60·61)titu-
la un capí10l : •La Bauma. 111 po-
hle ni coU>rua~ . i Enrech (2002)
utihlla els tres ca~m per relon;ar
la tcona qut· les coli'mic' indu'>-
t rial\cn sentil estriw: no e~cons·
l il ueixen fins a la di-cada de
1890.
18 Com expres~a Enrcch (2002)
19 Le' dad e~ cmprade~ ¡>ro' em:n dl'
Red6 ¡1987).
20 Un bon recull lotogrMic, amb fnr·
<;a dades i amb mapcs dr localn -
'adóde les indú~ 1r ie~ e~ pot veu-
rl'a Fcrrer; Piñero; erra ( 19971.
Bibliografía
BENAUL, Jo~ep c\-1. llzdU51rialliZcWt>1
C/1<' 1'.'1111 Judrimlicaal nu Rip<~/1. 1750·
/935. Arraona ri?Vistad 'lzisr,; ria, ed.:
Ar>.iu Hi toricde Sabadell, Mu,eu
d ' Ande Sabadell i Museu d 'lli\lü-
ria de Sabaddl. Sabudcll, (2003),
p. 80- 107.
CLOSAS, Joan; GRI ERA . Jo n h . f-1
Po/11 de Vilomara i Rt>ru(or>•. a Fer-
rcr ( 198711988), vol. 11, ( 1988),
p. 183-202 .
E RFCH. Ca ries. Laformano dt'llill~·
ma el~ colonia induszrit1l i /e¡ trm Jrl
m(lde/ fal>rilthril del.1_qrans mpl)r.\
urbam ( 2002 l. Le1 colomeHI<' ncz-
wz.eS<"otzslnteixen ( 1872· 1890) •.
a Lluí'> Virós (cur. ). l.amdusma
zr.\1/l Aaes dt> les V ltmlllde> dAr·
queologza Jndusmal de Cawlzmya
,\!anr~m 26, 2 7 i 28 d',>oubre de
2000, Enginyers lndu striah de
Calalu nya , Marcombo S.A., Bar-
et•lona .
fFRRER , Lloren\ [coord.l HiHória de
le.1<W1tarq11e.1de Catal11nya Bage;.
(2 vol~. ), l::diciom Sclecte'> Parcir,
Manrcsa. 198711988.
f ERRER, Lloren<;; PI - ERO. lordi;
S ERRA, Ro a . Elllobregat, mn•ide
Cmahmya, Angle Ediwrial. Cenlrt•
d'E,tudis dd Bagl'' i Ambn de
Recerques del Berguedi1. Manre·
sa i Berga, 1997, pg. 164 .
fi::RRER 1 ALOS, Lloren<;. (2004. en
pn•m<,a), Rel<>mmll ala Si!quia. Els
rt.l ' '·' mdwmalsde la Sequia de Man·
rt'.lll tlltl .l<'!/<llltlmeuar del segle XIX,
f'lt'II<U.' dt'l C.>l·loqwmremadonal
lmyaoó. t'll~r_qitl zt1l>asramem d 'az·
.</1111 els <'tllltlls a L'urc>pa a /'Fdar
llrl¡cll1tl, Manre\a. nuvembre de
200<1.
MARTf , !~aquel, MASATS.
Bartolnl'll , S ILVL TRE, una,
SILVI::STRI::, Carmc, SUADES,
.Jordi i VIRÓS, LllllsSam I'Íu'n(de
(tl>tdlen a Fcrrn (1987 / 1988),
vol. 11 , 191.\8, pg. 4 29-456.
MA5ATS . .loan. Ca.\/e//be/1 i el Vilar, a
rerrl'r ( 198711988). vol. 1, 1987.
pg. 217 -230.
MASATS. Joan Hm,>na dt'lumdzí;rria
lt'llil a C.clllc'llbe/1 i t'll'ilar, Ce111re
d ' [ \tUdl\ del Bage<, i El Brogit,
,\lanre\a i Ca,lellbell i el Vilar.
1997, pg. 208
OLI\ 1 RA~. Jmt•p . Desem·,>lupamem
mdu.~rnalz <'\',>luáti url>antl a \lan-
rt'W ( 18001870 ) Ed . Caixa dr
\\anrc,a . ,\lailrc,a . 1985..
OLI\'1 RAS, lmep. / tlu>molidaáádrla
mtlcll mdu.11rial \1anresa (18 71·
/900) rd . t.aha de Manrc,a.
Marue\a . 1986 .
PARDO, Dolol\. «Ca'>tt:llgalk aFer-
rn ( 198711988). vol. l. 1987 pg.
2 39·250.
PASCUAl .. Pt•rt• /.t>~ ctiiiiiiiOSdda era
incht\lna l 1 t1 ü>mrrua zo/1 y la
(III<IIICI<I<'I<'II dt• la Rt•d Fan>I'Wria
Caralema ( 18-1 J- 1898). Edicion., de
la Um' er,ital de Barcelona. Bar·
ll'lona, 1999.
REDÓ <;ah adtH ). lt,mw r t>/ de
llcllll.lt'rml a rerrer ( 19871 1988),
'ol 11, 1987 pg. 7 1-112.
f RRA, Ro\ a <.<'i,illlel leM!ls de (tila·
fztlll'tl, Fundació Cana de ¡\\an·
lt''>cl i Angk Editonal. Manresa,
2000.
~OLA . Angc·l\. lndlislria leMil, milqw·
11<'.1 1 [t1bnqucs ,¡ Ber_qa. L' Erol.
nünt. 47 . Bnga. 1995
SOLA. Anget...lll:/11<1, mdltlzrwz (t¡Jm-
r.llm ,, Mallrt'>tl ( 1759-1860). Cen-
tn· d ' F\Iu d " del Bilge\. Manrc··
,,,, 2004 , 296 p.
VIRÚS. I.Iuís. !><111/ l'it,•nl de Cas1dlel, 1111
mc>dt'l d ' mdz~; malu;:ació S(lb/ada
(/ 850-1936), a AA . DD .. XU\ ' As·
Iem/>lm/m,•t..-,>marml d' Eswdios,>:.
5am\ 'iu•n¡- .¡, c..urt'llt•z(Bage:.). 201
21 d ,>,rubr,· de 2001 Acza. ponén·
<lt'.\ 1 <'<'~llllllltdllt>m. CenLre d ' E -
tudi' dl'l Bage~ . ,\\anresa. 2002.
p. 457 -47•1.
VIRÓS Lluí~. (l'n prerma) . Saml'iwz(
dt•< cUit!ll<'r. 1111 ,·a; d indusmaluza-
ció lzidri111lim. a AA. DO., VI Jor-
nadt'.l d Arqueoft>_q1a lndusmal de
(.aralzmytl, A;~ocia ci6 del M use u
el<: la Cien tia i de la Tecnica i d'ar·
qul'o logia indmtrial de Cata·
lunya. Barcelona.
Lluís Virós i Pujola,
hi~toriador
 consorc i de

L'i mpressionant conjunt de forns i xeme-

neia de l'antiga fabrica de ceramica Pujol i Bausis
i el Museu de Rajoles de Can Tinturé a Esplugues
són altres mostres d 'entre les moltes que hi ha .
Els punts d'interes són variats i abundants .
Els visitants hi trobaran al Baix Llobregat tot un
seguit de propostes culturals que van des d'una
variada xarxa de museus de tematiques d iverses
a espais d 'excepcional importancia en els quals
s' ha preservat el pas del temps . Per citar-ne al-

Q) guns, podem destacar l'empremta de la prehis-

-e toria amb l 'itinerari perles galeries i túnels de les

mines prehistoriques de Gava -les més antigues
d 'Europa-: d 'epoca romana les termes de Sant
Q) Boi , un viatge fins als banys pri vats de l 'epoca; i,
directament relacional amb aquesta publicació i

E El Baix Llobregat és un territori situat estrategi-

cament entre Barcelona, Montserrat i Sitges,
la celebració del 150é aniversari de les colonies

en industrials a Catalunya, hi trobem les tres exis-

·-
amb uns accessos immillorables que inclouen la tents al Baix Llobregat: la Colonia Güell, la Colo-
presencia de l'aeroport del Prat, i amb un medi nia Sedó i Can Bros.
l... ambient natural que combina franja litoral amb

~
entorn muntanyenc.
Així dones , pel que fa a la natura, als més
de 15 quilometres d 'extenses platges de que dis-
posa, s'afegeixen les serralades del Garraf ,
Q)
-e I'Ordal, Collserola i la majestuosa muntanya de
Montserrat , idonies peral senderisme i altres ac-

·-
(.)
l...
tivitats a l' aire lliure; i el riu, en el seu tram final ,
origina el delta del Llobregat , d 'incalculable va-
lor i riquesa ecológica. Tanmateix, unaltre indret
d 'importancia única són les caves del Salnitre de

o Collbató, que permet recórrer les capricioses for-

en mes del subsol de la muntanya de Montserrat.

Altre deis trets distintius de la comarca és

t: el Modernisme, el qual esta representat per l'es-

o glésia-cripta de Gaudí a la Colonia Güell, recent-

u ment considerada Patrimoni de la Humanitat per

la UNESCO. Jujol , creador de fantasia desbor-
dant, ambla Torre deis Ous i Can Negre de Jujol ,
a Sant Joan Desp f, també ocupa un lloc de privi-
legi en la historia de !' arquitectura.

L'EROL 73
LA CONGA DEL LLOBREGAT JOSEP PADRÓ

lndustrialització i coiOnies téxtils

al Baix Llobregat
El Baix Llobregat és la franja alla r- • Oisponibilitat de terrenys en la fa ma, el Salt de I'E rasme. Aigüe Sant Boi el 192 1 i les Sedes del Pm.E
gassada de te rra, entre el congo t periferia de Barcelona, pan d'ells amun t de l ca nal, a Molinsde Rei , el1 925.
del Caira t i el mar, que alguns en mans de propietari de la ci u- es va construir la zona industri- No podem , en aque~t treba ll.
defi n e ixen per exclusió, com ta t. a l del Molí (Fe rre r i Mora) i a inventariar e l nom bre de fabri-
aquelles t e rre que n o són el • Proximitat del port. Sant Feliu, les fabriques Sola Sen ques que te nen ia \e va impla nta-
Valles, ni el Penedes, ni el Barce- • Ma d'obra su ficicn t. i Bertrand , e ntre d 'a ltr e5. A ció a l Baix Ll ob regat duran t el
lones. A banda d'aspectesgeogra- • L'encrgia del Canal de la lnfa n· Corn ella, Nubiola i Viluma ra van ~egle XIX i primen~~ decadcs del
fi cs diver os, el fet identificador ta ( 1819). a l'c querra del ri u . aprofi tard Salt Querde l'csmt•n- XX, perócal ma n ift,tarq ue el fe1
de la comarca ha cstat les sevc~ • El ferrocarril de Barcelona a ta t ca n a l i. m és aval !, de s de mé comi~ lent de la i nd u~ tri a lit ­
acti vi tats economiques. que van Molins de Rci ( J 854 ), i le' ~eve\ 1838, ~ ' hi va instal· la r can Ro- ?ació vuitccnli~ta va se r la funda-
des de !'agricultura trad icional prolongacions. Al Delta, la línia sés. Fora de la comarca a dmini - ció de due\ t oliinic' 1exti ls: la
fi ns a la més plena divcrsi ficació de Vi la nova ( 188 1). A la riba el re- trativa, pero dins d' una matc ixa colonia ed <Í (a mbactivital des de
indmtrial del segle XX, i el scu ta, el ferrocarril de vi a est reta que línia d'implantació indu striaL 1845 ) i la Güell (tb de 1890). La
creixemen t demografic. Pel que acaba rí a anant de Barcelona a Tecla Sala i Trinxct es van in tal·- colon ia Brm de Martorell. tot i
fa a la població, el Baix Llobrega t Igualada i a Gua rd iola, e ncara lar a )' Hospitale t. tenirun volum intlu,trialmenor
ha passa t del di nove lloc en tre le que no es va inaugurar fi ns el A la tona ord, a Olesa, a par- que le5a nterior5, també va afegi r-
co marques de Ca ta lun ya, l'an y 19 12. 1ir de petits cana ls, van a pa reixer se a aquesl model indmtrial i so-
1857, a l tercer en l'actual itat. El potentat ba rceloní Era5mc fab ri q u e~ com Barceló, Pages i Cia. cial que van ~cr le~ col<'>nic ~. Al·
després del Barcelones i del Valles de Go nima esta mpa va ind ia nes Campanya-Margarit, Cortada i Cia. t re~ fabricanh de la comarca van
accidenta l. La ind ústria i el fet de a Sant Joan Dcspí el J 830, a pro- i d'a ltres, i La Igualadina a Mar- comtruir hahitatge\ peb~eu s trc ·
ser prop de Barcelona hi han tin - fi tant un ~a lt del Canal de la In- torell. bailador\ i van de~envo lup ar un a
gut molt a veure. La zona del Del ta i el ve s~a nt cena política 'ocia!, pcr(J, al meu
Pel que fa a la ind ústria, no hi dre t de la Va ll Baixa va n triga r entend re, no poden 5er co nside-
ha una continu"itat empresa ria l mé ~ a ind ustrialit7ar-se. Manufac- ra des co l onic~ . Aque5te\ va n ser
ent re les activita t5 manu fact u re- tures Serra-Balet arriba a Gava el can Rosés de Cornel la, B~nrand ele
res del segle XV[J[ i l'apa rició del 192 7, procedent de Sants, quan Sant Fcliu, Ctlmpanyia Roca Radi-
cotó e n les noves fabriques de l Nucli d' habitatges de can Sedó la indústria coma rca l ja es troba adors, de Gava i Cimems MoliiiS de
XIX o la diversi licació industrial amb el Llobregat i la resclosa mol t dive rsificada. Manufactures Sant Vitenc., de l' Hom.
del XX. La manufactura de la lla- primitiva al fons (FOTO JOSEP PAOROS) Dubler. de seda a rt ificial. arriba a
na al Baix Llobregat Nord (O lesa
i E pa rreguera), que havia tingut
en el divui tla matei xa igni ficació
que a Terra5~a i Sabadell. va en-
trar en un procés de decadencia .
Perdiferen ts vi es, la molinería de
Manorell, vincu lada al paper, a
la farina o als batans de llana va
dona r pasa nove ind ústries de
filats. A la Va ll Baixa (Sant Feliu i
Molins de Rei ) la seda, la blonda
i, en menor mesura, cls ma nufac-
t ura ts de lli i ca nem va n desa pa -
reixer amb la implantació de les
gra ns fab riques rextil s de capital
fora .
Des de mitjan segle XIXs'assis-
teix a !'arribada de fabriques que
es traslladen des d'altre ind rets i
que troben a la comarca diferents
elemen ts favorables, entre d'al-
tres:

74 L' ER OL
 Pn apropar-no' a la me\ura
d ' aque~l volum indu~trial, dife-
rencialll entre colónic\ i altre
fabrique , ob ervarem el quadre
\egüent. Espa rreguera, on hi ha -
vía algunes altres fabriquetes a
més dt•la colonia Sedó, é\ elmu-
nicipi amb més pues i teJer\. Des-
pré\ ja 'e Sant Fcliu, ontambé hi
ha dh er~e fabriques de vol u m
mitja i, amb xifrcs molt \imilars,
trobcm San ta Coloma de Ce r-
vcllcí on només hi ha la fabrica
Gücll, que ocupa el tercer lloc
comarcal ella sola.
No u any més tard la conca del
Llobn:gat (Bergueda, Bage' i Baix
Llobregal) disposava dcl4 1,2 1%
de les pues de cotó instal·lade~ a
Catalunya, i el37,81 % del~ telers,
mentre queJa quota del Baix Llo-
bregat era del 5.9 1°1o i 7.42%,
respect ivament.
Atb que perles sews panicu-
lar característiques, tant la colo-
nia Sedó com la Güell ja tenen el
\e u corre~ pone111 a nicle en aques-
ta publi ació, farem referencia a
la Colon ia Bros i a les al tres fabri-
que~ amb habitatgcs pcr ah obrers
que han eqa t esmentades.
la colonia Bros:
de la molineria al textil
Can Bros és una masía de Mar-
tnrell, les p ropietat\ de la qual
s'e\tcnicn entre aq uestmu n icipi
i cl d ' Abrera. Tot i queja é\ citada
al \c•gle XV II amb el nom de
Ciutadilla. la seva rclaci(, amb la
indthtria arren ca a l'an) 18 16.
quan el matrimoni Salvador Roca
Stniol i Viccnta Roca Bro'> obte-
Nombre de pues i telers de cotó al Baix Llobregat. 1923 (1)
MuniCIPI
Begues
Cervelló
Corbera
Cornella
Esparreguera (amb coloma Sedó)
Martorell
Mollns de Re1
Olesa de Montserrat
El Pap1ol
Sant Bor
Sant Fehu
Sant Joan Despi
Sant Jusi Desvern
Sanl V1cen~ deis Horts
Sta Coloma de Cervello (amb colonia Guell) 784
Vallrrana
Total
Tram final del canal abans de la Davantla gravetat de la ~itua­
caiguda d'aigua cap a la turbina. ci6. el matrimoni bu\ca un <,o<.Í
¡FOTO JOSEP PAORO:
que aponi capital i e~ faLi carn:c
del projecte. Aquest soci va ~er
Miqucl Elias Vilarrúbia, ladri'>-
tern de la masía de ant Pau de la
Guardia. a la parrüquia del Bruc.
ncn del General Castarios el drct Elia~ . que havia participa ! del
a utilitzaraigüe\ del riu Llobrcgat. comen;ambAmcrica. cl1794 'a
Cumenccn a construir una res- fundar una companyia pera la
closa i una '>t:quia que havia de fabricació de paper en un molí
moure un mo lí fariner, un de que tenien arrcndat a Gclida.
papercr i una molina de se rrar Miquel Elias va tirar endavant
fusta. Pcró una de le<, pcriodiqucs el projectc que els Bro~ no van
avingudc\ del riu s'enduu l'obra poder culminar i, percompromi-
a mig comtruir i l'aiguat els fa ~os hipotecaris d'aquella la m nía,
perdre bom i e\quclles. perque acaba e sent el propietari t'rnic de
!'obra e feia amb un pré tec hi- les noves instal·laciom i d' una
potccari '>obre la fin ca. bona pan de la finca . Elias \a
construir la resclosa. el canal. un
molí fa ri ner, un mo lí de batanHie
drap ~. una fabrica de drap\ de lla-
Poblactó Pues Telers
na i un molí paperer amb rode'>
1002
hidraulique . D'aquc\t cdifici'>e~
1.606 1000 74
conserven el molí paperer i el
1178
molí de batam. mentre qm· el
3.732 21 500 130 molí fariner va ser enderrocat fa
4.522 32 000 1.200 any . També va comt ruir l e~ ta-
4 295 12 500 165 setes de planta baixa i pi~ peral~
3962 7 500 265 treballadur deis molins i page-
4 003 2 500 405 '>OS de la finca, que encara C.:' > con-
1.044 4 500 serve n . Finalment . c·s va con\-
-6.553 5.000 truir una casa ~cnyorial d'e'>til
4.406 25500 625 neoclassic. amb ca pella. on hi \ i-
1 524 13 uen els descendents de la seva
1.386
famíl ia.
En morir sen e hercus, la pro-
1 935 16
pietat passa a la branca page~a de
25 500 621
l' hercu de Sant Pau de la Guardia,
1 300 92
que arrenda les activitats de can
137 500 3606 Bros a diferems indmtrials fins
que al 1852 Jo~cp Elias Tarda i el
seu fill Jaunll' rJia~ Solcr. nebots
primer i \egnn respetti' amt·nt de
Miqucl Elias. llnguen el co njunt
a Ramon Ca\tl'll' i Pie, fabricam
d'lgualada. Castelh hi comtrueix
una labrita de 1 a I:JIILlladina.
Aque\ta empte\a havia l'\tat fun -
dada a la tapltal de I'Anoia el
1841 .
D'e n Ca~tell i Pie la fabri ca pa'>-
sa al scu nebot Ramon Catarineu
ca~telh i. a la ~l'\'t11110rl, la fabri-
ca luntiona' a a no m de Víd u a
Catarineu. que t•ra Frante~ca
Ferran i Dalma'>cs.
Amb "La Igualadina " ncÍ'. la
moderna coloni,l indu'>trial. Fl
1854 es van lllll\truir diver os
bloC\ de pi\m, [in\ a un total de
78 habitatge'>. que s'afegcixen a
les 22 ta~e\ que vanma meniren
propietat el\ \Ulct'\\Ors de Miquel
Elia'>. Aixll indica que la Col(mia
Bros podría ~t·r la mé'> ant iga. o
potser la que hot'\ mé\, de la con-
ca del Llobrcgat. La wl(mia Ro\al
és del 1858 i la ~edú. tot i que al
Mol í de Broqut·tt''>ja hi ha activi -
tattl."xtil de'>lk 184 5.la wlilnia no
es comen~J a ton\truir lins l'l
1871. La pohlatiú oscil·laria al
\'oltant del'> trt''>-ccnts habitants.
Pan dt•l'an tit rnolí de ba tam e<>
va rehabili ta r coma <.asa de
l'amo. amb una [a¡;ana neogilti-
ca que d6na a la pla¡;a de l'esglé-
sia. rh arquitt·ttc'> .Joaquim i Bo-
naventura Ba\\egoda van pro-
jectar l'c~gle'>ia el 1895. també en
estil neogótrt. La wlilnia '.a arri-
L'EROL 75
bar a comptar amb ~ala de teat re,
ca fe. ten da de queviure\, -.errallc-
ria. i una coral clavcriana: ¡·· Au-
rora Ca nbrosenca·.
La IHua!adi11a va con~t ru ir d u e~
fabrique' de pi~m . la • fabrica de
dah .. i la ·fabri ca de baix". um
poc mctre separada de la prime-
ra, segon~ el .. entit de l'aígua del
canal. Aqueqa d ísposiciü era pn
tal d' in .. ta l·lar un a turbina a cada
fabrica aprofi tant el dcmivell ere-
al entre !' una i l'altra . Es van ar-
76 L'EROL
Rengle de cases de can Rosés
(Cornella) (fOTO JOSEP PAOR0Sl
Carrer de cases aparellades de
can Bertrand, en el nucli urba de
Sant Feliu de U o brega t. ,FoTO JOSEP
PAOROst
Habitatges de pisos de can
Bertrand, a \a carretera nacional,
a Sant Feliu de Llobregat. (fOTO
JOSEP PAOROSl
ribar a imta l·lar fim a trt·~ turbi-
nc\, eJ.,alt de l e~ qua l ~ el~ usa ac-
tu alment Hidroe!ectrica del Cadí
pera produi r clectricitat. Ell862
la fabrica tenia 6.000 pue~ de cotó
i 24 cardes. mentre qut: a lguala-
tl<lhihavial.756puc<;, ~6carde<;,
90 tders mecanic~ i 96 de manu -
ab, i un tint. En tre 1896 i 191 Oel
llihre de ma tríntla indu~ t ria l <k
Manore\1 cnrcgistra la pre cncia
d' 1 1.820 pues de cotó i 108 telcrs.
En el p a~ del seglc XIX al XX Lc1
IHtlllladilla pagava entre el 35 i el
4 5% de la con t ribuciú industrial
de tot l'i municipi de Manorell.
4ue també inclou botiguc~. trans-
ports i rnajoristc<; a més de les in-
d ú., t ric~ .
El 19 13 la fabrica t:s lloga da a
Fomdt'l'ila iTorre) , indu ~ tri al'> que
tencn e l ~eu origen a Matan).
Antoni Fon tdevila Pral i Manuel
Torre' es dedica ven al gC:.. nerc de
pu nt. Aquesta empresa finalrncn t
va comprar la coloniil i la va ad-
ministrar fins al ~e u ta nca ment
J'a n y 1967. E n aque~t intcrvalde
tem p ~ la fabrica e~ va dcdkar
cxclu ivamem a la li\a turil. Du-
rant els any~ de la guerra. la fa-
brica va servir de prcsó i cam p de
co nccntració tant repu blica com
lranq ui ~ t a.
En tancar-sc la labrica e~ va
estim ula r la resci~sió deis cont rae-
tes de lloguer deb pbos. Mol t e~
famílics es va n tra llada r al Polí-
gon Buenos A i re~ de Martorell i
c ls bines de pi o~ va n e nt rar en
un a fase d'aband<i 4ue act ua l-
mc·n t a rriba a la ruYna tntal. Eb
cdifici\ ind uqriab e) van vendrc
a Salvado r Gabarró. que n'cxpln-
ta les turbines i va llogar pan'i de
la fabrica a al trc\ i ndu ~ triab. l'l1
un a ituació urbanísti ca indefini-
da a ca usa de qualificaci<Í 22 (pen-
dent de PFRI). La co n~ t rucci(l de
!'a utovía d e l Bilh: Llobregat i
l'a mpliaciú de la Jabrica Solvay
han ddxatelterritori de can Bro'
fon,a alcllat. Sembla. prrl>, que
una empre~a catalana dedicada a
la rchabililcH.iÚ d ' habitalge-. i
d'edifich imlu\ triah, que tam bé
ha c\tat prc~ent en l'actuacicí duta
a tc rme a la Coli111ia Güell. ha
compra tia colonia i c~taria dbpo-
~a d a a Clllprcndrt la rehabili tad<Í
del\ tdif i ci ~ indmt ria ls i fa ria dc~­
apareixcreJ, bloc., en e~tat n1ú11Í ~.
És una bona notícia. El 'i t rcnta -
im habi tant' ljttl' vi u en aJe, cJ -
se com t ru'i dc' pcl' Elias, i la
mat<:i xa lamília Elia\ que vi u a la
casa flairalcwtrt·n la prompta
orde nació dd territori i la rehJbi-
li tació del conjunt.
Altres fabriques amb habitatges
pera obrers
Als afores de Co rnell a. prop de la
carrc tt·ra tic 1 ' 1\ n~pi t alc\ i apm li-
tan t un \illt dd Canal de la lnlan-
ta.el1854e\vaconstruirlafabri·
ca tex ti l R,,)és. Uns anv~ de~ p ré, ,
c\J919, c' \an con,truir trenlil -
quatre habi tatgc' ,L· p arat~ de la
fab ricJ pa 1111a 1ona d' horh a tra-
vé~ deh quaJ, eh t re ba llad o r~ a e·
cedien a l recin tc indw.trial.
Bl'll aviat el treixemen t de
Corncii .J l'' va apro\i mar a can
Rosé\ fin<; aenvol tar-la dcliniti -
vamcnt.l::n quahevul cas. la pro-
xim itat delwnjunt industrial a la
ciutat era ta n evidcnt que no l'S
van promou rl' m\-~ act uacions en
la línia del que eren les colonics
ind U\t rial\.
Es co nwrva un de l ~ dos renglcs
d ' habitat ge~ ljlll' hi havia i una
nO\'a avingu da pa~~a per ~obre
deh amic~ hom i del Cana l de la
Infa n ta. act ua lment ~o tcrrat. La

fabrica e~ta ~ent utilit zada per di-
ve rsos industrial. alguns deb
quals han tingut cura de la re)tau-
mció de la se' a pan d 'edifici.
A Sant Fdiu de Llobrega t \' hi
va localitlar unil gran cm p rc~a
tl-x til de la família Ben ra nd, em-
parentada amb d~ Bertrand e r-
ra de la FtibricL1 1ova de \ anrc~a
i de molles a lt re~ fa br ique~.
Els Benrand de Sam Feliu te-
nen e l se u orige n en el let que
l' hereu de Manuel Bcnrand
Conak, en ca\cH-se amb Flora
L'Ajuntament podría rehabilitar
l'edific i principal de c an
Bertrand, dins d ' un pla p arcial
que enderrocara la resta d e la
fabric a. (FOTO JOSEP PADRúsl
Serra. va renun ciar a !'herencia
paterna a lavordcl ~cm gcrmam.
Manuel Bertrand Saba~ va fer
fortuna a mb el seu ca\amen t i
generad que. en el ~e u temps, va
~er la major conccnt raci6 tex ti l
d'Euro pa. en mam del ~eu fill
Eu~cbi Bcrt ra nd i Serra. Pera lira
banda, JoaniJo epBenrandva n
continuar amb els negocis de l
pareambel no m de J . iJ.Bertrand
fabricant panes, e~tampat~ i mo-
cado r~ de fil de seda. mantes de
cotó, llenceria i teixit perca mi-
ses. A Sant Fcliu, din~ d'u n perí-
mct re oben. pero ben ddinit, s'hi
va const ruir la fabrica. la casa del
dirt·ctor, do ~ carrcr~ amb cin-
quama case\ entre mitgeres. i u m
bloc\ d'um 1 12 habitatgc,. Pero
el conjun t estava plcnament in-
tegral al nucli urba de Sant Feliu
i )'empresa no va generarequipa-
ments ociab per a b se u'> obre rs.
perla qual cosa no e~ rot consi-
de rar una colonia pri>piament
dita. Un pla parcial acabara amb
el rc cinte indu\l ria l, perb 'ha
reha bilita! la casa del director (ac-
tualmen t comissaria de poli cial i
s' ha mantingut la fa¡;ana que
CN-340 Pare Torreblanca, s/n
08980 Sant Feliu de Llobregat
Tel: 93 685 24 oo
Fax: 93 68518 68
turlsmeOelbalxllobregat.net
www.elbaixllobregat.net/turlsme
d6n a a la carretera nacional.
Tamb~ es mantindran cb habi tat-
ges i ~emb l a que, a última hora.
'>e salva ra l'edifici principal de la
fabri ca per ser rehabilita ! per
1' Ajuntament.
Fina lment. en temps molt més
proper, la Companyia Rom Radi-
ado/.\ de Gava. en el límit amb
Viladccam, va comtruir el que
\'ha anomena t Poblat Roca, amb
bloc\ de pi'o' i algun equipa-
ment. Cimmt; Moli11.1 tam bé va
comtruir un nucli d' habitatges
pro p de la se"a fabrica de ant
Viccn<;dels Hom. Umi altres han
e)ta t ab<,orbit~ pl.'r ilquc~ta ci utat
lineal i continua que ha c~dcvin ­
gut la Villl Baixa i el Delta. Pero
aq ue\tl'\ da rrcre' !ahriq u e~. com
Siemem o Srat, ja penan) en a la
diver\ ificatio de l 'cgle XX. la
nova mdú\tria que ha vertebral
cconi>micamcn t la comarca des-
pr~~ del te xtil. d'cntranyablc re-
wrd. peri> en gran pan exti ngit.
Josep Padró i Margó,
h i~tor i ador i prole\\Or
de Ciencie~ Social\
Horarl: De dilluns a dijous
de 8 a 15 h, i dimarts, dimecres
i dijous de 16.30 a 19.00 h.
Divendres: de 8 a 14.30h.
Estiu: de dilluns a divendres
de8a15h
L' EROL 77
LA CONCA DEL LLOBAEGAT JOSEP PADAÓ

La colOnia Güell: arquitectura

entre altres coses
De t o t ~ cls il\ p ccte~ que singula- el 1860. Va ser el seu fill , Eusebi
ri tn·n la Colilnia Güell en el con- Gül'i l i Bacigalupi tJUi va cons-
j unt de le~ coli'>nie ind ust rials de truir-hila col(mia i va traslladar-
Catalu nya. possiblemcnt !'a rqui- hi l'activita t del Vapor Vcll de
tectura i l' urbanÍ\tic é~ el que Sam~. fabrica que wnia funcio-
destaca pcr sobre deh al tres. nan! de\ de 1845 i que havia in-
És ce rt que la fundacicí de la trodu"it la fabricaci<Í de panes a
Coli>nia Gikll va obeir a un pro- Espanya .
jecte social explíci tamen t ddinit La col(mia Gi.icll va ser declara-
i ben dotat pcl\ seus fu ndadors. i da Béd ' l nteri:·~Cultural. Conjum
que la innovacicí tccnica va fer Hi,t(Hic, l'a ny 1990 i 1' A~~ociació
dues aponacion-. imponant~ : el del Mu.,eu de In Ciencin i de la
pie desenvolupament del tclcr de Tccnica id' Arqueología Industri-
Ferran Alsi na, altrament anome- al de Catalunya l'ha inclbs en eb
nat Barrau-Aisina. i la invcnció " 100 clemen t-. dd patrimon i in-
del sistema Balmc~ de gran~ esti- dustrial de Ca talu n ya".
ra tges de fila t ura. També el vol u m
industrial de la fabriGJ i el nom- La fabrica
bre d'habitatgcs la situen entre les Primer e<, va comen<;nr a construir
col!mies mé gransde Ca talunya. la fabrica, de In qual no coneixem
El fe t d ' utilillar vapor en lloc cap artJuitectt' que dirigís el pro-
d'encrgia hidraulica aporta una jectc. El'> mc~tre'> d ' nbre~ que hi
reflexiiÍ significativa a la histori- \an inten·cnir \·an '>Cr la cons-
Ca !' Espinal és una obra
ografia pcl que fa a la polcmica truuora Pa!¡i:s. Piera i Porrillo, i
primerenca de Joan Aubió i
ju t ificació de l'aparició de les Bellver, deixeble de Gaudí ¡FOTO I'Agu,tí Alimany en la quadra
col(mies industrial'>. Per\1 é-,en la JOSCP PAORÓS¡ nova de tcler~ .
eva arquitect ura on la col(mia Ca I'Ordal, de l'arquitecte Joan La fabrica . e\tilí'>ticament, s'in-
Gücll no té parangó amb cap al- Rubió i Bellver (fOTO JOSEP PAOR()SJ clou din'> !'arquitect ura modcr-
tra coli'>n ia.
Euscbi Gücl l va fer l'e ndmec
de la construcci!Í de la colü nia a
Anton i Gaudí. pe ri'>aquest e l de-
cli na perque. en aquellmo me lll ,
t reba llava en eh projectcs la Sa-
grada Famnia i el Pala u Epi copal
d' Astorga. Ale hores el projecte
va passar al \cll col·laborador, el
mestre d'obrc\ Francesc Beren-
gucr. a qui ~·a t ribucix el disscny
del conjunt rc\idencial. o obs-
ta nt, Gaudí va acabar projcctant
l'csglésia ( 1898- 191 5) i a ltre ar-
quitcctcs. com Joan Rubió, J ujol
o Canaleta. van dcixa r la seva
pctja sigui en edificis civils, sigui
en inte rvcncions a l'església.
La Colonia Gücll es va edifi car
el 1890 a la finca de ca n Soler de
la Tor re. a Santa Coloma de
Cervcllcí ( Baix Llobregat ). que
Joan Gücll i Fcrrcr havia compra t

78 L'EROL
n ista. pe r l'ús del maó vis t. enca-
ra qu e amb una qualitat molt
a llu n ya da del que posteriom1en t
van ser fab ri q u e com la Ca a-
ramona de Puig i Cadafalch o el
Vapor Ay m e rich. Ama t i Joverde
Ll uís Moncu ni ll. Llevat deis as -
penes més epidc rm ics. la cons-
trucció de la fabrica no va apor-
tar re de nou a !'arquitectu ra
indust ria l. L'est ruct u ra de pilars
de fosa , ja~seres. cabirons i em-
metxat de fu sta era prou amiga
i experimentada.
Filat ura. tondoses. ti n t i acaba t
s'ubicaven e n ed ificis de la tipo-
logia de pisos". Els tele rs eren en
M
una na u amb sostre de dent de
erra, de 8.000 m 1 (sens dubte la
més gran de totes les fabriques del
Llobregat). Al tres edificis auxili-
a rss'adossaven a la mu ra lla peri-
ferica del recintc .
La fi latura. de planta baixa i
quatrep i ~os , t o t iquededifcrcnts
dimemions, rcprodueix ]'esq ue -
ma del Vapor Ve//de San t ~. aq u c~ t
últim convenit avui en bibliote-
ca i escola. La maqueta de la fila-
tura del Vapor Ve/1 que hi ha al
Museu de la Ciencia i de la Tcc-
n ica de Terrassa també explica la
di tribuci ó deis u os de la li latu-
ra de la colonia Gi.icll.
Diguem. pera abarambaquest
apanat. que la potencia instal·-
la da el 1908 era de 1.000 cava li s
en una maqu ina de va por de La
Maquinista Tarestre i Marítima i
800 cava!!~ en una maquina
Bollinkx. La fabrica di po a va, en
aquel! ma teix any, de 8. 740 pues
de contínua, 15.280 pues de sel-
fact ina , 3. '520 pue dcretort, 188
te lers model NRoda " (Barrau -
Aisina)peravell ute ts,i561 per a
pa na.
El nucli residencial
La co lonia va ser dotada de tota
mena d'equipaments: e coles. dos
teatre~. a teneu. ca fe. fonda, far-
macia. consultori medie. coopera-
tiva de comum, convcnt de mon -
ges. església i campdefutbol. Amb
el pas del temps es van arriba r a
con truir uncsducs-centcssetan-
ta cases, les trcsquane~ pan!> de le~
quals per in iciativa de !'empresa i
la resta per iniciativa particular.
En un tcrreny amab lement
ondulat, i separada de la fab rica
per u na zona verda , la zona resi-
dencial 'a rticula e n dos eixos en
for m a d 'ela que panl'ixen d' una
Carrer Aranyó, de la colo nia
Güell. (FOTO JOSEP PAORÚS)
Carrer Malvehy, de la colonia
Güell tARXJU JOSEP PAORÚS)
rotula monumenta l (edifici dt: ca
I'O rdal, de Rubió i Bellve r ). A
l'eix principa l hi t robem la pla\a.
i la perspectiva del ca rre r fina lit-
za al pont d 'a rc parabolic que
uneix l'escola i la casa del mestre
(Francesc Bcrenguer). En el se-
gon eix hi ha el ca rrer Reixach. a l
capdamun t del qual. i ensc cap
mena d 'alineació. Gaudí hi va
const ruir l'c g l é~ia .
De la co lonia , l'arqui t ecte
David Mackay e n di u : ·Una de les
obres més imeressallls de Berenguer
és el petit poblar de treballadors de
Sama Coloma de Cervelló,/a Colonia
Ciie/1, on per raoiiS eco11omiques la
construcció es va liaver de restringir
ai111Ínim puramwt funciollal. Es
nota una be/lesa tranquiJ./a en tot
aquest poblat que ve proporcionada
perla seva escala humana. perla
~mita/ del matl'fial i pe/ p/a retiwlar.
Aquí realmenl. dins /'estructura
d'una responsabilitat arquitectonica-
social. el Modemisme sembla ha1•er
trobat la seva resposta més bella i
racional" ( 1)
Les cases, d 'en t re 70 i 140 m 2 ,
te nen diverses tipologics. Lama-
jori a són a d ossades. de planta
baixa i pis, di spose n d ' un pa ti
po terior i d'u n jardinet a la pan
del d avant. Segons e l matcix
Mackay (2) "El queJa qucelpob/e
sigui atractiu és la correcta ordenació
delsedificis. Els diferentsgrups d'edi-
ficis han estatdissenyacs d'acord amb
les condicions diferencials de cada
carrer.l 'orientació. la inc/inació del
terreny. les cantonades. etc. ·
A ba n da de la plan ificació glo-
bal de la zona residencial. Be-
rcnguer hauria in flu'it o dissenyat
a lgu n s deis grups de cases de més
q ua litat. on l'ús del maó a porta
tot un cata legd'aplicacions "en/es
que el material defuig sempre de les
formes mudejars i s'estructura
cúbicament"(3). No podem. pero,
descartar el bon ofi ci de dos mes-
tres d 'obres, Andreu Espin al i
Agus tí Ali many que. a més de
construi r la colonia, va n edificar
unes quantes cases pan i cular~
pera si ma te ixos, le~ qua!) no
desmereixen e n res de les més
a rt ísriques del n ucli u rba.
Dins d ' aqu~.:~t nucli hi trobcm
cdifici~ ~ingulars projectab per
France~c Berenguer i Juan Rubiú.
El primer va projecta r el conj un t
formal per l'c\Cllla i la ca sa del
me~tre; també la cooperativa. en
col·lahoració amb Rubió.
Ca !'Espinal, una ca~a unifami-
liarenvoltada dejardí. i ca I'Ordal.
in terprctació d'una ma ia cata-
lana, compartimentada per allot-
jar trc~ famílics pagc~es arrcnda-
taries de la finca agrícola. són
obres de Joan Rubió i Btllve r.
aleshore~jove arquitecte del de~­
patx d 'en Gaudí.
1 encara, ja ab anys de u, el li ll
de Francc5c Berenguer i Mcstres,
1' a rq u itecte France~c Berenguer
i Bellveí. va con struir el Ce ntre
Católic de Sant Lluís i la casa del
ca pella.
L'església de Gaudí
Gaudí va in iciareis primers cstu-
dis pera l'església l'any 1898,
pe ro no va comen\ar les obres
fin s el 1908. pcr acabar- les el
19 16, deu anys aban~ de la seva
mort , i do ~ abans de la mort
d 'Eusebi Güell. O~: l ' e~gl és ia no-
rnés se'n va construir la plan ta
baixa. allo que ara a n omen em
"cripta ".
Le~ raom perksq uai~Gaudíva
ser scparat de le ~ obre~ no han
transcendit pcró, s~.: n~ dubte, ate
el potencial economicde la famí-
lia Güell i la conj untura favora-
ble a ls negoci~ oca\ion ada pcr la
Primera Guerra Mundia l. el mo-
L'ERO L 79
ti u de la \U\pcn~ió de les obre~ no
poclia ~cr l'econümic.
Joan Ruhió. Josep Ca naleta i
l'enginycr Goet7 van col·labora r
en la comtrucció dt• l'e<,glésia i,
dc~ p ré\ de la guerra civil. J o~ep
Maria Jujol va di'>'>enyar )'altar
major i el de la Sagrada Família, i
Isidre Pu ig Boada va dissenyar el
de la Mare de Oéu de Mon tserrat.
En el !libre an teriormcn t ci ta t.
Oriol Bohiga\ pa rla de l'església
dt• la col únia e n aquesb termes:
· A pesar de ror. ac¡uesrn trip ra és
/'obra més importam dt.>lmesrre i,
parser. 111111 de les pl'Ces [o11amenrals
de /'arquirecwra drl srgle XX. Mai
cap olna Jhl/W adquirir tal dillamis-
me orgimic, mm tiiii!.IJ'tiÍ lwtillgtural
pluralirarperci'ptim; mai l 'nrquilec-
lllra s'lla mregrar fim a wl pum en
la lltltllra, 1!11 la t•tda. t?ll /'esrricra- Aquest era l'aspecte de q uatre potents columne~ deba- kte\ amb maon'> recrrmat\ i c~­
menr ge(lhi_qicc¡ur bral/a d1 r<'ttamelll l'església després que '>ah. i dm cspaisal se u vol tant. L'll t()ria de fma, de color negre. La
de la tl!l rn Fs imp(l_,sible illtl!lltttr l'arquitecte deixés les obres i forma de ci rcunwa J.Iació. igual- prolongé.Kio d ·aqul'\lC pa rets en
s'obrís al culte. tAAxu 'SEP PADRO
1111a desaipció d'aquesra mpra.pcr· ment definits per un conjunt de planta pis hauria e\dcvingutteu-
que cap renne di!! li!x11 rradicio11al de columnes de maó. ToLe'> le~ w- lada de l'e'>glé\ia '>eme ~o l ucióde
/'arquireaura ~ 'adapta a dla. " lurnne,\Óll inclinades. En el fon' wn tin ullat. H\ materia b empra t\
o ob~ t ant aquc~ t a di fi cu ltat de l'e;pai cent ral hi ha el presbi - prnportionen una textura i un
de ~c ript iva, en'> hi aprox imarem teri i, darrera seu. d co r en pla n - color ljlll' , .ch\imila a la de l'e~co r­
en algum deh a~pectc\ mé~ lor- ta pi\, '>l"paraL de la · na u" per un ~,a dl'h pi n' quL'l'll\ oltcn l'esglé-
Aspecte que oferla l'església de \ia . Aqut•,ta l'\truuura hauria
mah. L'e~glé\ia e~ta enca'>Lada t·n co njunt d 'arn. Les paret\de ta n -
Gaudí durant els anys setanta,
el rebai-. d'u n terren) en pen - cament, també inclinades, no '>lÍil donat ~u 1 wn a una planta \Upe-
després de les intervencions
dent. Té una planta en forma de tetes per la parroquia í de carrcga. i constructivament rio r dotada de t re~ torre\ de 40 m
polígon e\lrellat que determina assessorades per Joan són les superfícics guerxadrs ca- d'altura. El \mtre e~L.i [ormat pcr
un e pai ce ntral delimita! per Bassegoda. 1ARXI ISEP PAUR racterí~tiqucs de l'a rquilecte. ún una dobk '>okra de maó. prcvb-

80 L' EROL
ta per aguamar no \oh el pe' de
les per~one~ que accedi s~in a l'es-
glésia de dal1. \inó també per
aguan tar l' cquilibri d' unes co-
lumm·s indinades de la planta
bai\a que no trobarien el seu
pum d 't'\tabilitat Hm a rebre la
(arrega de lescolumne de la pan
superior.
L' accé'> a l' esglé\ia principal
s' hauria fet per una escalinata
que pujaría per sobre l'atri del
temple. que és una de les pans
tl'cnicarnen t mé~ intere\\anl. att·s
que Gaudí hi va utiliuar les vol-
tes en forma de paraboloide hi-
perbblic.
Mmaic~ de imbologia di ver a.
semprc \usccpt ibles d'in terpreta-
cions també di verse\, varietat de
materials construnim. are<, i fal-
so'> are\ de maó. arquitram de
pcdra del Garrar i reí \t'' de fines-
tre\ formades per l'awblament de
pue'> de \el lactina que· arrodonei-
\l'n un conjunt d 'a<;peue~ variats
i <,orprenl'nts, en un procé' dl'
creació contin ua.
Una colonia per viure-hi i un pa-
trimoni per conservar
Lc1 salvaguarda d'aquest patrimo-
ni requerei\ une inver.,ions eco-
nbmique\ que superen. avui per
avui, la (apacitat del petit muni-
cipi de anta Coloma dl' Cer. e lió.
1o ob<,tam . l ' e<,lor~ municipal es
imponant i .,·han anat trobant
altre'l ajudl'~ .
La intervenció en algun\ dei s
cdificis singulars , ·ha fl't atenent
cri teris dl' funcionalital. L'escola
i la casa del ml'st re ha n ft:tla fu n-
ció d'escola de Primaria i de par-
vulari municipal respectivament.
En ambdós e di Hcis s'han de <,olu-
ionar algunes patologil's que
aaualmenteb ma111enen embol-
(allats ptr bastides i xar\l''> de
protc·cció.
Amb identic criteri . l'antic
Centre Parroquial. auualmcnt
Centre Municipal, ha estat ob-
jecte de rehabilitaci ó i d ' una
renwdl'lació interna l'n profun-
dita t que· li ha proporcional no m
uso'>. així om la Coopera tiva,
que en el futur sera el Cl'lltn:
d'interprl'tació i acollida d~: la co-
lonia. En aquest cas !'obra es va
fer amb fon municipa ls. euro-
peus i de 1' 1 per cc·nt de !'obra
pública de l'Estat.
Les cases d' en Joan Rubió -ca
!' Espi nal i ca I'Ordal- penanyen
La polemica intervenció actual
retorna l'església a la forma com
la va deixar Gaudf i completa
alguns elements imprescindibles
perdonar l'edifici per acaba!.
!FOTO JOSEP PADRÚS)
a propietaris privatsque n 'han fct
una bona restauraci6 encara que
parcial en el ca ~ de· ca l'Ordal.
Les cases deh antics lf('balla-
dors, en tant que pa t rimo ni pri-
vat , no gaudeixen d 'ajude~ im-
portant~ pera la re.,tauració, i la
intervendó en Ic., fa<;anes de maó
s upo~a un co\t quealgune\ lamí-
líes no poden afrontar. L' Ajunta-
ment. en col ·laboració amb el
Ta llerGaudí de l' Escola Politemi-
ca Su periord' Edificació de Barce-
lona, ha fctun L'S tudi de fa<;ane~
que aporta una valuosa in forma-
ció de cara a la scva restauració.
També ~ · han endegat projectes
de mi llora de l'enllumenat i d'eli -
minació de la \arxa clcctrica al:-
ria. la segona amh la participació
econi>mica conjunta del ve'lnat ,
1' Ajuntament i la col·laboracióde
la companyia clcctrica.
La major pan del recinte indus-
triall' ha comprada un grup inver-
~or holandes que ha perml:s \or-
tir de l'atzucac en que es trohava
la se va gestiú pcr manca de recur-
o~ economic\ de is industriab
qucla van comprara 1rossm 4Uan
!'empresa textil ''a ta ncar les se-
ves pones. 0'>ca rTusquct., i altre~
arquitectes estantreballant en la
rehabilita ió pn wnVl'rt ir l'l rL·-
cinte en un centre de trl'ballter-
ciari . Amb aque.,ta actua t ió .,·ha
\alvat el recinte d ' un nivcll de
degradació greu i ' ha dignificat
'>atisfactoriament. Recemment.
el plamejament i la inte rvl'nci6
urbanística a la fabrica,junt amb
cls arqui tcctes que la ~ igncn .
Man uel Giralt iJordi Rogent, han
merescu t el •¡ r Premi Europeu
Cilla de Terni per 1' Archeologia
lndust riale 2003-2004" .
Finalment, per restaurar l'e\-
glé ia, s' ha hagut de deman a r
recur~os a I'Estat i a la Diputació
de Barcelona. La restauració ha
dividit l'opinió deis especialistl''>
ates que un manife 1 signat per
diverso arquitectes i persones del
món de la cultura han criticat for-
tamen t eltipus d'intervenci<Í que
hi ha fet Antoni González, Cap de
Servei del Pa trimo ni Arquitecti>-
nic Local de la Diputadó 1ll- Bar-
celona.
Noobstantla divi~ió d'opiniom
man ife tada sobre la re~tauraciú,
la UNESCO, el proppas at mes de
juliol. ha declarat el monurnent
Patrimoni de la Human ita t. jun-
tament amb a !tres obre'> de Gau-
dí. considerant que. en el ca'> de
la coli>nia Güell "/'obra dr Gaudí
ha estar resta urada correctame/11 i 110
11 '/ra perdur /'aucemicitat. La II OVt1
terrassa s'ha basar e11 criteris concep-
lllals modems. peronocaw;a proble-
mes visuals als visitanrs ques ·¡,¡ acos-
/e/1. Defec.la inregricargemral del/loe
s'lta collsiderat de ma11era raona-
ble. •
Cada any els antics 1reballadors
i treballadores de la fabrica i cls
nous residents organitzl'nla Fes-
ta dd Modernisme. en la qua le'>
reuea pcl'> carre rs la vida quoti-
diana d'ara fa tent an ys. [.,l a ~~~ -
pervÍ\ enda d' una coll> nia cre-
pmcula r qu~: no \ o l~ és prcsent en
le'> pl'dre.,, sin ú que també ho és
en le'> pe r<,onl.'\. La colonia Gücll,
per ta nt. gaudeix de bo na alut
arqu itL'llilnila i '>Otial. Re~ta molt
per fl'r, per(> ., · e~ta en un bon
ca mí.
Notes
( 1l C uadcnu>,dl' Arquitcct ura. núm.
51!.
(2) MA ( KA Y. B<'ll<l<l"lll llectllrapaa
llllcllll<'l''"l'"lt'mcllisw.
(3) BOH IC,A '> . R<'.'•'lia y Catcih'.<l•' d,•
Ar,¡llll<'<trllll \1,,da111SIIl Ed. lu-
llll'll)
Bibliografía
PADRO i ¡\\1\Rt.O. Jo,ep. Del \'<Jp,,r
\,•1/ ,,¡., R,·rublifll ComunicaCIÚ
JH L'\l'll ta d a a l' A ~\ e mb lca
1nt n w marla 1 d · h tud ioso~ ele
l' l lmpit ,llct. 1986.
~AN 'IA ( A A. C arlc~. /.a Colimw
(,udl. t'f., <111\'.1 de lf.\ col·lectil•itzaaom .
di m ítl/·l.•rtll'lt:<I<Wil.l al BaiJ. l lobre-
!1<1f(/9J6 /<IJ9J. cle i A itre~.C t·nt re
d T '> tlldi' CnmJr<.:at.. del Ba1 ' Llo-
b rq:.Jt i Puhlilauom de I'Abad1a
de o \ \<llll'>l'rrat. 1989.
1 Atcll<'ll 1 111ti 1 d IIWVlmmt wltural df
la "'"'n ia c.rid/ (1892-1992). Cai'a
Pcncdl'' 199.2.
CA l\ O Angel i altrl''>. 1-rmdadéi 1111
w dt•lt~ u•/•'11111 Gudl. d1 m Fl pas d,·
la ·'•'•Í<'t<lf "·'~'""''a indllstri<ll al B11ix
1 ¡.,¡,,,._.¡,¡¡_ Ll'nt re ti 'Es tud h Co-
ll1Jrlah dl'l Bai \ Llobrcgat i Publi-
can n m d e 1· Aba ella de M o nt ~crra t .
199 5.
Colo m c1 Gucll Industria. Arquiteaura.
<;oueta t. Angll' I::ditorial. Manrcsa
20 02
Josep Padró i Margó,
historiador i profcssor d~: Cienci-
e'> ocials
L' EROL 81
 /~\
EL --------
CARDENER

Cl)
-e
ctS
·-(.)
.......,
en
~-
J...

~ Un paisatge d' imponents boscos i conreus de

seca, envoltat d'un món rural de solides masies on

~o
·-
han deixat marca les diterents cultures que l'han po-
blat. Configuren el nostre territori onze pobles que us

(.) conviden a descobrir-los, amb un esperit acollidor i

o hospitalari que tara que us hi trobeu com a casa.

Podeu realitzar diferentes activitat, des de vi-

E sites guiades a pobles com Súria i Rajadell, rutes amb

carros per la Serra de Castelltatllat amb Paisatge i

o
J...
Aventura, observació deis estels a I'Observatori As-
tronomic de Castelltallat, visites guiadas a la granja

a.. de Cargols de Castelltollit del Boix , visites guiadas a

la granja d'Estrucos, museus monotematics de trac- C-55 . KM.39
08250 SANT MAATI DE TOAAOELLA
tor, ermitas, castells, rutes a peu per SL, PR, GR que
Cl) recorren el nostre territori, 1, a més a més, podeu
SANT JOAN DE Vll.ATORRADA

-e gaudir de les nostres cases rurals; tot aixo tara que

Telf 1 Fax : 93 83617 08
www.elcardener.com

·-(.)
J...
pogeu descobrir la regió de Cardener. consorcicardener@diba.es

o
en
e:
o
u
82 L' EROL
LA CONGA DEL CARDEN EA
Els Arquers
Les colimies mineres de la Unión Española
de Explosivos a Cardona (1934)
la transformació de l'antic salí de les salines de Cardona. L'any
de Cardona. 1923la UEE compra va les salines
A prindpis del segle XX les salines
de Cardona no van quedar
exemptes dels diversos can vis
que es van donaren la industria~
litz~ció dels jaciments miners. El
nomenament per primer cop
d'un enginyer coma nou admi-
nistradorde les salines es conver-
teix en la base per entendre un
decenni marcat perla producció
de sal gemma i la recerca de po-
tassa. Sota la direcció de l'engi·
nyer Emili Viader i Solé es projec-
ta per primer cop una explotació
a nivell subterrani per poder ex-
treure sal, es millora la producti-
vitati s'abarateixenels costos tant
de producció com de transport.
l:any 1912 i a!' entorn del salí de
Súria, la societat Macary y Viader
comen<;a els treballs d' aprofundi-
ment d'un no u pou on es localit ~
zen les primeres manifestacions
de sals potiissiques; la presencia
depotassa a la con ca delmig Car~
dener ja era oficial. La magnitud
del descobriment fa entrar enjoc
di verses pressíons que procedei~
xen tant de l'Estat espanyol com
de societats franceses, belgues i
americanes, perO sobretot és el
Kalisynsicat alemany que ve u pe-
rillar ]'hegemonía del seu pode-
rós lobby en el sector de la potas-
sa. La deriva dels esdeveniments
entre 1912 i 1918 va concloure
amb el control del no u jaciment
a mans de la societat Solvay et de,
en el cas de Súria, i UniónEspafiola
de Explosivos, SA (a partir d'ara
UEE) (1 ). en el cas de Cardona.
L' estrategia d'UEE per desem-
barcar al mig Cardener es basa en
l' adquisició de concessions en la
zona a través de societats inter-
mediiiries com la Sociedad Gene-
ral para la Industria y Comercio,
que des dell912 s'havia fetamb
diferents concessions a l'entorn
84 L'EROL
JOSEP M. MONGE 1ANDREU GALERA
de Cardona al duc. Comen<;ava
l'explotació del salí de Cardona
i l'extracció de potassa dins d'uns
parametres industrials. L'any
1925, la UEE comprava les últi-
mes concessions. Tot esta va pre-
parat perque la UEE iniciés l'ex-
plotació pot3ssica a Cardona dins
d'uns pad.metres purament in-
dustrials. A finals de l'any 1929,
l'explotació funcionava a ple
rendiment amb 1.200 treballa-
dors en plantilla, aproximada-
roen!.
La necessitat de ma d'obra es-
pecialitzada en la mineria i el fe-
nomen immigratori.
l' activitat plenament industri-
al clins d'uns principis capitalistes
comporta un problema de reclu-
tament laboral pera UEE. La ne·
cessitat d'una amplia capacitat de
ma d'obra mínimament especia-
litzada en el camp de la mineria
fa aparCixer els primers movi-
ments de migra ció per una man~
ca de treballadors especialitzats i,
principalment, perl'actitud de la
població de Cardona que es man~
té al marge de l'activitat minera
a causa de la seva duresa laboral,
la proliferació d'accidents labo-
rals i rnalalties. Aquesta actitud
vers el sectorminer es repeteix al
llarg de les di verses zones mine-
res del territori catahl que posse-
eix un mínim índex d'ocupació
de persones nascudes a Cata·
lunya, i només en casos concrets
de situació laboral extrema es
considera comuna oferta laboral.
Al mateix temps, cal mencionar
que la Universitat de Barcelona
no ofereix en cap de les seves faw
cultats els estudis superiors d' en-
ginyer ni tarnpoc cap Centro de
Enseñanza Técnico ofereix la pos-
sibilitat de cursar el peritatge fa-
cultatiu de mines.
Si observem les dades referents
a la procedencia i ocupació deis
treballadorsde l'any 1929, veiem
que se situen en una mitjana que
supera el 70% pe! que fa a l'ocu-
pació de llocs de treball de 1' explo-
tació minera de Cardona per part
de gent nouvinguda, constatantla
realitat del fenomen migratori.
% d'emigrants
Peons interiors i miners
Peons especialistes exterior
Técnics superiors
T"é-cn--,ic_s_m_cit¡,-an-s"(p-e"'rit,-s--f-:-ac-u"lta"'ti:-cus) 80 %
Técnics inferiors
Administratius
Oficials
Fonts documental R. FORTICH CAMPS
Aquesta nova situació fa que
Cardona visqui un trasbals da·
vant la nova activitat industrial i
el creixement vertiginós de la lo-
calitat. La localitat vinculada, tra-
dicionalment, al sector agrari i
ramader, a la petita indústria i al
textil absorbeix en un breu perí-
ode la immigració de famílies sen-
ceres de diverses zones mineres
del país o simplement de les regí-
ons rnés pobres de l'Estat que es
dirigeixen a Cardona cercant fei-
na.
Jades de l'inici de l'explotació,
la xifra de gent instal·lada a la vila
s'aproxima a les 900 persones, la
seva procedencia es concentra en
el sud-est de la península, a les
zones d'Almeria, Múrcia, Valen~
cía, Conca, Castelló i Alba ce te.
L'origen d'aquest flux migratori
coincideix amb els can vis que
afecten la minería de gran part
d'Espanya en finalitzar la I Guer-
ra MundiaL concretament a les
explotadons de Gador, Almagrera
i el nucli miner de La Unión (2).
A part, la nova explotació mi·
nera ha de considerar la impor-
tant arribada d'un grup d'en-
ginyers i operaris estrangers,
majorit3.riament procedents
d' Alemanya. Bélgica i Fran.;a,
destinats a tasques de tecnics, co~
mandaments intermedis i especi-
alistes. Aquest grup destaca per
unes característiques prüpies. En
primer lloc, no constitueixen
unitats familiarsja que es traslla-
den sois a Cardona i destaquen
per un aillarnent vers la societat
95% de Cardona vinculat de forma
60% directa a la seva estada temporal
100% a la localitat. De forma paral·lela,
la situació btl·lica tant d'Espanya
70%
com del continent europeu du-
rant les decades de finals deis
50 %
40 %
trenta i inicis del quaranta con di~
ciona la seva estada a Cardona.
Les característiques prüpies
dels irnmigrants procedents de la
resta de l'Estat espanyol estan
marcades pel trasllat de la totali-
tatde les unitatsfamiliars a la vila,
amb la tipología d'una mitjana
superior a la de la vila de 5,4 per-
sones vers les 4,4 persones res-
pecte a Cardona. La sobtada arri-
bada de trebaUadors genera una
congestió del nudi urb3 i el seu
allotjament en pessimes condid-
ons comporta la degradació de
l'espai urba.
El xoc d'identitatsamb el poble
és una realitat i al poc temps la
seva concepció vers la gent nou-
vinguda s'emmarca en el concep-
te de pertorbador de la pau soci~
al. La proposta de la colónia
obrera es presenta com la solució
més viable per sufocar una r3pi-
da industrialització, combinant
els ideals nostalgics de la protoin-
dustrialització per solucionar la
difícil integradó del no u fenomen
dins de !'estructura urbana exis-
tent.
la planificació social
i laboral de la UEE.
Un cop planificada !'estructura
econümica i empresarial, la UEE
l'~ \ cu abocada a comidcrar ra pi-
da rncmla seva nul·la planificació
~ocia l i laboral. Les tcmion ~ '>O i-
ab qut' afecten la pohlaci<Í tcn cn
la '>eva maxima plasmaciÓ en la
vaga de le~ "nou sc tm ant· • de
l'estiu de 1931 i cls kt'> de gener
de 1932. A Cardona, la gran pan
deis obrers de l'cxplotació mine-
.... ,......... _,__
---
7fNn6 PMI /lftiiiT#UMt IIC
,..,_, ..,_,IJ 111 llllllrl
•L.w AltftÚ.
~
..-
Plimol de la colonia deis
Arquers a escala 1 :500 que
porta com a tftol "Tanteo
para implantación de
viviendas obreras en la finca
Los Arquers. Unión Española
de Explosivos. Minas de
Cardona" AHC
.. V
..,..'
.··...-·
ra de la UEE estava organil!ada
so ta el Si11dica1 Ú11h dt' Cardo11a,
consti tuú a finals de 1930 (3 ).
La vaga de les "no u '>etmam:s"
de l'any 193 1 i cls fct s del 1932
mo•.trcn una reivindicaci6d ' una
vida '>ociolaboral gens amable. No
nom é' este m pa rlan t de pcticion'>
que fan relcrcncia a lesdure~con-
diciom minen:\ en el di a a dia de
l'explotaci<Í i al compliment de le'
mesure de ~egure t at en confor-
mitat arnb la llei de la Policia Mi-
nera. Els ohrer' reivi ndiqu en mi-
llores deh '>l'U'> baixo~ ~ala ri s pe r
afron tarcl,gran\ Cmtm de la ~eva
vida familiar, amb l'augment tkl'
preus deh llngut·r~ mm a cix n·n-
./ •l , ,
uu....
L'E ROL 85
1ral de k~ ~l'\ e~ petiliom tOilJllll·
tamc..·m amb l'ls a~pc..·ue~ hig~t•nic~
i ~anit,Hi~.
Pero la col(mia ''ha de· wntehre
comuna recompen~a ah ob1er~
mmll'h. De la ~egure1a1 i l't·~tabi ­
lital d'aque~tmodl'l 'l' n'ohtt' una
reactio ¡wr pan de l'ohrn marca-
da per 1,1 dhdplina. ~ob1 t'lotc..·n t'l'
ca~o~ c..·n que l'obre1 t'\ re~¡H>n~J­
bk d'una unitatlamiliar. Aquc..·~t
Jete~\ 1nuila dirt'<.lilllll'lll amh lt·~
tt•ndi.·ncie' de paternalhme c..·m-
prt·~¿ll ial qut· ~·amplíen tilp ah
Lilll1J1~ tfc Ja pOJÍIILa \()( iaJ. Ulllll'f·
Lial. cultural.... Fimarrihar al pum
t•n quc..·l'empre~a con,itkrala co-
lonia u>m la pedrera deh futur'
miner~ pri\ ilcgiant l' ingrt'\ deh
fiiJ, del' treb,lllador\.
la torre d'Eis Arquers
¡¡, orígt'll\ tll'h ll'flt'll\\ l'\ re-
llllllllen a la propie1a1 que la la-
lllllia l'lane\ tema l'll aqut'\1 m-
tllt'l, amh una torre· o ta\a tk
rc·dtlldl'\ dimen\it>m lll'l a l'e\·
plotatio de k~ \l'\ l'' terre' pliln·
tildt•, d'oli\t.'rc~ i \ 111)<1. la qua!
rl'hia d 110111 de la Tone d 'en Pla-
nt:·~. r n l'l decur\ de la lllimt·ra
meital dd \egle X\'ll.la torre amh
k\ \l'\ l'\ ll'ffl'\ pa\~a a lllclm dt•la
lamíli,1 Arquer\. nwtiu pl'l qualla
\l'\'a dt•\ignacití pa\\a a \L'I de la
T01 re d'//.1 Arqu,•n. L'an~ 1(,49,la
víduallu'i\a Arqucr\ \a \l'lldre la
\l'Va propietal a Miqul'i Manga -
nell . pagc~ dl'lllot de la l oromi-
llil , qu1 dt·~pré' la\ a tra~pa"ar a
Pau \'iJar. botiguer de robe\, ne-
gotiant i homc· de fortuna dt•
l a1 donilen el ~egk XVII.
rn el dec..ur\ dch dt'C..l'lllli\ \e-
gul'nh.l'l\ Vi lar ampliaren la pro-
pit•tal d'ff.,Arquen amh l'annt'\iÚ
d ',1h1t'~ JH>rti\lll\ de tc·rrc·~ lm~ a
\Uilhll k~ mé~ dt· 11 hilo 182.6 70
86 L EROL
m_ que la mtegra\ en a c..omc..·n<;a-
mt·nt dl'l \t·gk X\.
Ak,hon·'· pero, Ja fda mé' de
cent an) 'lJLIL'Ialincaera admi11i\·
trada c·n ri.·gim de marmc,soria
ecle\i,l\t ita mm a Ulll\eq i.i(:ncia
dcb heretatgt·~ realillah pl'l~ Vi lar.
De~amnrtlltada pe1 I'E\Ial, lou
\en u da l'an~ 188C.t•n publica \ub-
ha\la a la\ or de Cal k''> de Subirá.
el barú d'Abclla, un deh terrati-
ncnt~ me~ a\\en) alat\ tk la Car-
dona vuitn·nti\ttl. La compra-
\ cnda inlio1a lt·~ duc..·~ finque'
\illlade, a 1,1 partida de Coma
(Cnlla\0\), aiHHnenadt•' Arque..''> i
l.ordt·n>ure
En darrc·r tt·rmt·. i amb data dl'l
22 de wtt•mhrc..· de 1928. la torre
iterre,d' r/.1 \rc¡uenvan~c·rcom­
prade~ Jll'f Ul:l:. a la nova lamília
de propit·tari'> de' de l'a n\' 1923.
la familia Ll,a l~ i Bt·rnade,.
Els patrons arquitectonics d' Els
Arquers enfront a d'altres mo-
dels.
El debat que ha\ ia afeuat I'E\tcll
e~panynlentorn del problema de
l'hc1bitatgc mínim al llarg del~
any'> \ int planlt'j,l\ ,¡un \Ot \ t'r\
eh nH>del' que L'\ tll'lc·ma\ en de'
de la rt·~ta dl'luultinc·nt. La coli>·
nia d' L /.1 •llcf/ll'/.1 ,·emmtlrca en la
wmepcinqul' va inidarla prime-
ra lcgi,latiu d'habitatge barat
ambla L<'\' de casas banlltls, a pro·
\cldaaljunyde 19ll . quet~lllll ­
tinuitcll .Jmb la ~c·guc•nt de l'an\
1921. en k' quah , ·aran>rei' la
comtrutuo d'habita1ge' higle·
nic, i ha rah. A aque\la 'ituat:i!'> tal
\Umar-hi eh canvi' arquitellt>·
Colonia Arquers en una
fotografía de Zerkowitz
AH
nic, tk linab de ~egiL· XIX i prin-
lipi' del ~t·gle XX. ambla in lluc..·n-
t'ia de ll'' el\ antguarde' que oh re
nm t'\ \ it'\ de concqKiú de l' ur-
bcllli\mt• i que \Úil la ha'l' pn
t'llll'ndre la racionalilla cio del~
l'\pai'> pera habitatgt·~ ul>rc•r., en
el.,c·gk X>. (4 ).
1a u>n\1 ruedo d' Fl~ tllc/lll'n l''>
l'edilitatiú d'habi tatgt'\ mt·~ im-
portan! portada a tt·rme pn la
UEI. amh l'e nginyer de milll'\
Jmt· Aramburu Luque u>m a di-
rector de !'explotado. L,lwlc'mia
d' L f., A re¡ uasé~ una a rquilt'tlll ra
de• pellh habitatge., unifamiliar'
di\pmah de forma d i~tipltniHia.
gaildll'ob~e~~ha.(omtade IO'i
hahitatge\ i el ralionalhmt• de la
\l'l a tonu')Ki<Í apo\la pt'l 1,1 ll'-
pc·titiu moniltona de mi>duh i
dc· mc·nt~. pe! color blanc. ~uper­
htit'' plane'>. IK'I la diliUthat de
trol>ar-h1 lnrme' corhe~ i la pro-
poruunahtat a l'e\tala humana .
f ls Al</lll'l\ pla\men la\ ella idc..'cl
de l'obrer \ h int llun~ del- t'\tt'-
nari~ urban'>en un t'lllurn \,11u-
dablt'. Aque\la carattní.,tita de
nlllli di\\t·minat de· la 11ama ur-
bana t·~com ertt·i\ t•nl'l delwmi -
nador c.. o m ú tll'l' di\ t·r~o~ t'lll pla-
~,amcnt' de k' col(mic..•, obrt•rt''> a
Cardona.
r n la documen tatio umt ranu-
al i de uHtveni ¡wrala ttlll\lluc..-
t io d' J./.1 A rquer.\. elmatl·Í\ di rt't-
tor apmta pcr proporuonar al'
obrc..·r., un'> habitatgl'~ u>modt·~ 1
al malt'i\ temps higicnit,, a'>JlL't·
IL' qut• prc..·otupa\ a moh a nh ell
\oual cHran de le\ dure\ umdiu -
on' c•n q UL' \ ·allotja \ c..•nc·n l'lten-
trt'Uih.'t. J.atotalital dl'l Ul\1 dt·la
lOil\t llltli t>deh habitalgt'\ \a
UÍIIl'f a d~rret de la Ull cltaU\a
de tt·n~iomamhd gm c..· m muni-
cipal de Cardona. que \all aug-
mentar arran de prohkme' Jt,.
lal~.
La Ur 1 ha\a !,1 mll\tnlttÍlÍ dt•J,
habitatge~ d' //.1 An¡ua1 en una
polítita de baixm to\ln~. El prin -
ripalmatt'llalutilit7alenla COil\-
truttin ~011 argill'\ dl' ba1\a qua-
litallla dl\po\lciodt•l' habitatge'
e~ ha'a en ftkrl'' de nwdul' line-
al\ u>mpo\111' pn habllatgc\ de
petlle\ dlllll'mlon\ amh t'lJUipa-
ment m1nin1.
La comtrulci<> dl'h hahitatgl''>
ohrt·r, a f/~ AT,/11•''' IH> \olutiona
el prohkma. l h llu\u' migrato-
ri\ no ,·aturen i l'l nombre d'al-
bt•rg\ i h.uraquc..·' l''> muh ipliquc·n
arriba n! a una \Ítuauo ullita eh
illl\'\ 19'i2-19'i'i.quan le\ barra-
que..·~ \l' \itut•n al Ul\1,11 de la co-
l(mia l-Is Arc¡ua' am i> el ma1e1 ial
que la malt'l\a t•mprt'\a falilita-
\ a al~ ueballador\. Ln d ll'll\ de
l'all\ llJ'i 'i t'' n>mptabtlillen .JO
barraque~ que· alhl'rga\ en 199
per\Ollt''
Da\ antl'inHHkl dt• k~ wloni-
l'' f-f., Ar,¡ua.l, lntht·mla ~l'\ a an-
Ille,¡ en la tona rt'\idelt tial d'L 1~
h,NI<l/.1. A que..·''' lt'l rc..·n\·~ lt'lll'll
el ~t·u origen dmumc..·ntal en el\
ntllari~ Oltin,l i la \l'\ <ltorrt• d' F/.1
l '"'tl<li.I,C..'Il l'i ,t•gk \ \'11. UEE \a
wmprar. am h data dd 2 3ck jun)
de 192'i, J ,\\,lllcl del Patrouni
Puig i de rr,lllth la lotalital del'
tc..-rrenv' que ~lllllcl \ L'll una \U pe r-
lldl' de 1'i 1.800111 d ' t'\lt'll~io.
Empla<,ada dan1unt d' una lcl-
rena tom·guda cllllh d nom d 'f/.,
f,«>rit¡f., t'' lllll\lrtlt'i\eneh ha-
hitatge~ que ouqll'n d threnor.
t·ngln) e" 1 lll'r,nnallacultallll
pertan)'l'lll a lcl dlll'ttitÍ de le~
mine~ . Aqul'~la tona rt·,idential
lo u la primera que \a dura ll'r·
llll' la urr l'n l'l \l'U ideari tk
comtrutuo d' hahilatgt' obrt'l 1
lou lOil\t lulda duran! el' an)~
1926i 1928. almatei\ lt'mp,qut•
l'\ ft'1en eh 1rehall\ dl' preparatití
deb pou\. La 'l'\ a projl'nió lou
de~ de l 't·~tlangl·ramh una imtll·
gl' nwh prt>\lllla a la mineria
franle \a. \qut'\ta contqKio ar-
q ui tL'llónlla \ota pkna lllL'Il 1
amh Jt•, hHmt•,dd pai,atgearqui-
tect imit dt· 1.1 cnmtructio lolal
P\l!..'lll parl.1111 d' una im1H>\itio
urhaní\lita qut· amaga la rolonit -
/atiú tl'un t'nlnrn dt· lorme'
a rqu ilt't t on1q u e·~ t on,itkradt·'
t•ndarreridt'\ 1 l'\lclntade, . r ¡,
l-SC!Ifltll.l, amh 1111 planll')ament
que no don,1 opliO pl'r a la com-

binació ni !' harmonía ambles
forme~autodones. fercíxle sen-
sibilitats de la població contri-
buint a l'a ugmem de la margina-
ció d eis seu habitanLS.
L'estil a rquitecton ic d ' Els Esco-
rinlssegucix un marcatpatródel
habitatgc qw.:espoden trobaren
les explo tacions mineres fran ce-
ses, tan t en la concepció en ..:1
pl~mols com en la eva po~terior
con trucció.Else uplan tejamem
es basa en clmodel de xalet eu-
ropeu consti tu'it pcr una planta
ba ixa i un pis superior. En total. a
35 empleats de per onal uperi-
or e'! facilita el se u corresponent
habitatge. amb 20 habit atges do-
tats amb 5 habitacion ·. i els 15
d ' h abi t atge~ res tan! e~taran
equipats amb 3 habitacions.
L'explo tació minera de la UEE
a Ca rdona es complementa amb
cls habi tatge obrers de la colonia
Aramburu . amb un grup de 52
habitatge constru'its dim de la
Coromina l'a ny 1952. La colonia
Manue la. proxima a !'a m iga fa-
brica de Explosivos Rfo Ti nro. va ser
constru'ida l' an y 1956 amb 24
habitatge i ampliada po tcrior-
mcntamb48habitatge més.Ca l
dc~tacar que a principC. deis 70 es
va inicia r la construcció d ' un a
nova colonia, pero a causa de la
~eva dt'ficient estructura nr> va
arribar a ~er habitada.
Conclusions.
La resrosta al rroblema mdal que
pateix Cardona amh la població
immigrant que es tradu eix e n
aquest esquema dc scgregaci<í
Els Escoria ls
(Unirama, febrer de 1969)
AHC
social presenta l'alluny.Jmcnt del
ce ntre urb.'l com una arma de
dobk fil. Per una banda és un clc-
mcnt de cohe\ÍÓ deb habitants,
per(> pcr una altra banda el~ allu-
nya de la vida urbana dificultant
la seva integració. No és c~trany
que el .. vinclcs ue parcnte~c i de
vc'inatc~ convertcixin en un me-
canbmc pri'lpiamrnt de protecció
dc l'i ndividu davant la novctat de
l'c ntorn que ~·ha d'afrontar com
qudcom h<Nil. El fe¡ de viurcpro-
xim als familiar\, co negut~ i a mies
contribueix a reproduir un ambi-
ent propn. concgut. Almateix
temps. qua!sevo! rdacicí vci'na!,
associativa. f<.·stiva n ~indica! aga-
fara forma. La construcció de les
co l ()n ie~ \Umat a la ~ uperaci<'i de
la primera etapa L'll que la gen t
nouvinguda ~ · estahlcix a la loca-
litat inicia un procé~ irrevcr~iblc
que es pla~ma a me~ uro quepas-
sc n eb anys i es penJcn les arac-
terí tique propi<:~ dc la ~ocie tat
d'origen, s'.1 bandona qual sevol
intenci6 de retorn i. en el mo-
mcnt que la lamOia reix cn nom-
bre arran del~ fill,, e~ considera
que mitjan<;ant e ll ~ pot arribar la
seva propia inlegracio. L' immi -
grant, encara que no\igui cardo-
ní de naixement. ~i que ho c1-. per
tn:ball, lluita i \acrifi ci.
Bibliografía
«Le¡ t..lcCJ~,n 8JrJW>dc l2dc;unio
de 1911 "· 1-IILit h•p••Jta ./urídim
F~pmiola, Ap(·ndicc 1911. Fran-
d~cn ~e1x Fdiwr, BJrteluna. 19 1 l.
p. 223-228.
"Ley de Casils Baratas de 1O de th-
ciembrede 1921 •. cllaclop~di,t lu-
rídica Espaíiola. Apéndite 1921.
Frand,co Seix Editor, BarcelonJ.
1921. p. 206-216.
LL. FERRER 1ALOS, «La induwialit-
Lació tcx1il ele Ca rdnna en el;egll'
XIX,., XXXIX AHemb/ea lmu.:cr·
marca/ d 'FswJi[I>N . 11. Cardtlna.
Patrona¡ de Municipal de Mu\eU\,
11)94, pp. 183-193.
A. FUE TESt MARTlNEZ. u La ,·aga
de le~ "no u ~eunane~ ·a le~ minn
de Cardona l'any 1931 ~. Butlleti
del Patronat de Munictpa/ dr Mll.ll'/11 ,
5. Cardona, 1988, p. 13-21.
A. GALERA l PI:DROSA. ~< L.l rodalia
de la vi la dr Cardona. Terriwri,
vilivinicult ura i oligarquiesurba -
nesen elmig Ca rdener (segle~ \111·
Wl)». E/spaimtge.\ deltti'W\'d rcon-
gré'>, Manre~a. Ba.l!t'\, 24 . 2 5 i 26
d 'octuhrt· de 2003). Manre'>a.
Ce m re d'E~tudi~ de!Bage,, 2003.
pp. 25-36.
A. GALERA 1PEOROSA. «Aigu,l, ir-
rigació i oligarquir~ urbam·' en el
mig Ca retener. La '>equia de Car·
dona (segles '\111-X\ ) >•, comunica-
ció presentada en el Cof.loqui imer-
nadonal d 'irrigadó. t'llt'r!¡ia i aba.rra-
ment d 'aíguc1: Els canal; a 1 u ropa n
/'edat mit;ana, celebrat en el Mu-
seu de la Tecnica de Mann.:sa, el,
di es 25/27 de novembre de 2004.
sota l'organitzacióde la Umver~i tt
Parb 1 (CNRS -UMR 8589 ), el
Pare de la Sequ ía 1el Mu~cu de la
Tccnica de Manre~a. en prem\.1.
A. t.ALI RA r PFOROSA . uLa bus -
queda } explntaciún de la pota!..:J
en C.:l!altnia. l:l Parque Cultural d~·
la i\ton1aria de Sal (C,Hdnna .
Bagt'') y la rt'llllt'rprt•tación de
\11 hhtoria », De R< Mt'ta/liccr. 4.
i\ladrid. 2005. p. 39-57
J. A. GI¡\>\JO EZ l RUIZ, «Carancrísli-
que\ de la immigració minera a
Cardona "· XXXIX As~embl<a lntet-
<'omarcal d 'Estudioso;, 1, Cardona.
Patronal dc Munidpal de Musen~.
1994, pp. 79-90.
D. ,\IARTfNEZ I ¡\IUÑOZ, «LO\ he-
chn' de Enero de 1932 en Car-
dona ... F/Cardoní. Cardona, 1982.
p . 9- 12.
Fonts d ocumenta ls
Arxiu lli~tori c de Cardona, Fom Mi-
ne~ de Cardona, Informe• Paul
Finque!, París. 1925.
Arxiullistoricde Cardona. 't•ccióXIII
·urbani\me".
R. FORTI CH CAM P!:>. Ap1111tes /11; -
ttiricos de la Cardt111n bimti<'lltlrtc/ ,.
lusrtJritJgrcijiCtl clr/ 1-1 de t~/trilde J9 J1
al 1 de abril 19 3'J. Cardona. 19~6 .
lrchalimecanogralial.
Notes
(2¡ A l'hura de t reballar les dad e~ ini-
cial\ \Obre la mobilital de 111a
d'obra del pcríode de ctm!.l rucció
1924 - 1929 .,·¡,,~ dt' preli'ar que
pn.~\entt•n ¡,, problcmiwca de leo;
dcfidl:nlic' en t•ltcn~ i t'l no-t:nl-
padronamC'nl a ¡,,' iiJ de gran pan
del' trehallador' lima una como-
ltdad6dd projnredt'l 'nploraci(l
minera
(3) l: organil7aci6 'indiral viu t'l'>cu
rna'\illl deo;t·nvolupamt•nt arran
tlt•la pmdamadú de la 11 Repúbli-
ca !'abril dt· 1931 i apm1<1 pt•r una
lín1a \indic,ll marcada pn les di-
ret1riu, de la Coii /Í'd,•TdCI<' 1\<lc'II'Tttll
dt'l Trd>ct/1 (t N TJ 011 tal dc\tacar
1' agrnpauú de!.. ubrer~ pelmalt'i'
ram dl' la indú'ttria. dcixant de
banda el' ell \lndicali\mt•d 'olici'.
!>cgnn\ il'o; lulll' dt.:lma1cix 'indi-
ta!. en 1 am 19 31 eh alilia11
.,·apro\lll1t'l1 ah 1500. ,1mb um
700 <lfiliah qul' 'ún per.,nnal de
1nine.,, l'f, re~tant,ntan' intulat'>
a k\ anh Hal\ tc·x¡il, i d 'altre~ de
la ltllalilal.
(4 1 l.a drtlaraun del Congrés tntn-
nadunal ti Arqulln!Uiil Modt·r-
na dt•l 'an} 1'>28 ddind' l'urba-
nhllll' wm la planificali<i dt·l\
dh cr'o'll ot~ 1.11nh1ents c·n que e'
dc~en\l>lupa la vida ma!t•ria l.
'entillll'll!JI i e\piri!Ual C:ll t<>lt'\
ks \l'Vt''> manif<·~tadnm indivi-
duah i wl ·lettivc\.
Josep Maria Monge Rosell i
Andreu Galera i Pedrosa.
Ajuntamcnt de Cardona / Pare
Cultural de· la Muntanya de Sal
i Arxiu Hbtllrirde Cardona
L'EROL 87
LA CONCA DEL CARDENER
Desavinences familiars a les
coiOnies Pala i Valls de Torroella
Al uarrerten, ud ~cgle XIX, qua n
la indu~trialitla ci!Í ja era un lct
con-.olidata atalu n yail.jues'c'>-
lcnia per k '> principah conque\
flu viah, Joan Bapti'>ta de Pala i
Valh, un ct·lebre advota l bar-
celoní, hercu del ma~ i de la pro-
pictal de nom Pala, a la pa rroq uia
de Tllrroclla, e\ decidía a provar
fortuna en el nou ncgoli uclth-
til. 'associaren amb ellc·n aquc~­
ta aven tu ra emprnarial el '>Cll
CO'>Í btcve Valh i Pa\tuaL de Sa-
llent, provim:nt d' un a lamília ja
experimentada en aquL'\Itipus dL'
negoci, ien Manuel Aric·s i Come-
llc ~. a qu i corrc~ p nniL'n le~ ta '>-
que\ d'adminhtra ció.
Era habitual en Jqut:ll~ t cmp~
que propietari\ rurah adincrat~
in vertÍ \\Í n terra i dincr<;a favor de
la indmtria. la gc·"io de la t¡uaL
com en aquc·" ta\. gencralmen t
era externa . i que n:\ulta un a
cara~1erÍ\tila e\cepcional en e l
ca del Cardcncr perla seva con-
centració i rq1etició del modcl.
La ciJu peder rodar la fabrica era
l'aigua i. pera la -.cva ca ptació.
un an tic molí, també exi<; tL'nLL'Il
molles d 'altn:\ fundacion s. do-
cumental L'n elLa'> Lk Pala ja l'l
14 92 din '> L'l'> domini '> del du ca t
de ¿¡rdona. H 7dc<;etembrcde
1876l'S rebia l'autorit7ació de la
Secció de Foment del Govern de
la Prm íncia de Barcelona per
ampliar la captati<Í d'aigües del
Cardene r. que e·-. fcia des de l 'e~ ­
mentat molí ( 1). aprovació que
permc·tia comen<;ar la construc-
ció de la fabrica i, per ex temió.
de la coli>nia. 1ai-.: í na ix ia Pala de
Torrodla.
Aques ta primera indú\1 ri a
l)pe rava ~o t a el nom comercial
d'EHt!ball \'alúyCompllliía, i esta-
va dedicada a la fahricacit'¡ de fi -
lats i tcixit\ de cotó; la inver\iÓ
inici<ll fou de noran ta mil duro\
(450.000 pts_) Filia l d'ella fo ula
88 L'E ROL
ESTER LLOBET
fabri ca del lill d ' E~teve , l\idre
Valls i Pallerola, refundad a el
1894 sobre la ha'>c d'u na (\' ant e-
rior que s'havia incendia t. i em-
p lac;ada a Vilafrun~ ( allcnl) ,
d'on provenía la ~eva famíl ia.
Alhora que e\ ba~tia la no va
fabrica s'edifi a un bloc <.1 ' 11 ca-
ses amb 44 h ab it a t ge~. a red<h de
!'anual ca rrete ra de Cardona. i el
convent de\t inat a le ~ monge~; i
també s'hi in~tal · l are n eh \ervt'i\
de botiga. carni\\eria, barberia.
escolaicafc_l:l l 879ccHhlru íuna
El pont que unia les dues parts
de la colonia Valls, a banda i
banda del riu Cardener i en
termes municipals diferenclats,
fou construH a principis de la
decada de 1920, pero tindrla una
vida curta, ja que duran! la
Guerra Civil el feren saltar pels
aires; llavors, e ls seus habitants
hagueren de recuperar el recurs
de la passareHa o palanca, on
avui hi ha ubica! el pont ferri
del centre del poble.
1ARlW E llOBE'\
110\ a ca pella que dona va L'rvei
rel igióo; als obrers. una de les co-
'>es m é~ va l orade~ en aquella t.-po-
ca; els titu larsdel nou temple eren
~anta Ma ria i ~an t Joan B apti~ t a.
Un deis merits del qua!~ méses
va nagloria aquesta nova indús-
tria fou el fet de rebre el tito\ de
Prove'idor de la Ca~a Reía l. En
poc~ anys, pero, ll's coses havien
de canvia r molt, i eltomban t de
seglc oferi a algum ont ratemps.
El primer dal tabaix fou l'incen-
di que el j ulio! de 1885 d e~tru 'ia
la lab ri ca. En poc t emp~ e\ redre -
<;a l'c?difici, s' hi reempla<;a lama-
qu in ñria rnalrncsa i reprengué
l'acti vi ta t; en aquell mom ent la
fabrica donava leina a 70 famíli-
l''>. Aqueste primeres famílies de
treballadors procedien majorita-
ri amem de l'ambit rural: algunc.,
de la parroquia deTorroella i d'al-
tres de is masos dclternw dl' Sa-
llent d'on era originaria la fami-
lia Va lls i que gaudia ja de ccrt
renom en el ram t~xtil.
La primera co'a que afeua la
gerencia fouun can vi d'actioni'>-
tes i una rdund acicí de la ra6 \O-
cia!, 1' 1 de julio! de 1886 (arran
deis dan y'>ocasiona t'> pc rl'incen-
di) , que mant en ía el nom. La di-
visió de capital queda va ara de la
'><:güent manera: l'll tenie n 1/ 5
part E'> teve Va ll.,, ~:l'>eu fill l ~idrc
i Ramon Lallila , i ks 2 / 5 restant~
e'>taven en man-. de Joan Pala;
ai\Í quedava compensada la pro-
pietat entrt· c.1mbdues gram fa mí-
líe'>.
L'any 1890, mincidint amb IL-s
\ague' obre· re\ del Llobregat. al
ardene r tambe hi haguercn rei-
vind icaliom que. en algun~ ca-
'>0\, no atabaren gaire felic;ment
(2) . 1any~a venir. la fil·loxera. le ~
~L·cadc~ i la incidencia de le~guer­
re\ carl inc~ 110 !eren me•) qul' aca-
bar d'agJL.ll una -.ocieta t rural fe-
ble que vci~ en la indústria i e n la
\cguretat de le~ m l(mie\ un rdu-
gi i una oportunitat.
L' hcreu del fundado r E'teve,
hidre Vall' i Pallerola, que tenia
una tema relaciú amb el c;eu on-
ck i \OlÍ dd wu pare. aprofita les
de ...avim·me\ familiars per pro-
moure gram ca1WÍ\ a ni vell em-
prec;arial. D'entrada. l' l de gencr
tic 1900 e'> db~nl Fsteba¡¡ \'al/s &
Cia. i nomt' \ un any mé~ tarda la
labrila de Pala li \urt com retcn-
t ia di rl'u a: a un c ...cas quilomet re,
riu Carclcnt·r a\ all, \' hi constru-
Ja una nova tnlünia. de nom Val\~.
a cavall dl'l-. terme' municipah de
Ca-.tclladral (attualmtnt ava\,
on tamhc c-. trobava la de Palñ) i
de San t Mate· u dl' Bages. Coml'n-
c;a la ~c'va .Htivitat '>ola elnom
d 'lstdr,• 1¡¡Jl, 1 Pal/er,,/a el matcix
190 l. o '>l'ria fin., dos any' més
tMd qut· la rao ocial can viaria pcl
dl'li11i tiu nom de Ma11u[acturas
l'a/1~. i 110 pa<,~aria a <;Cr so ietat
anonima fim el 1919. Origina ri-
amcnt. el dirccwr n 'era lsidre
Va JI., Pallerola. enginycr indu ~t ri ­
al i pnlític amh c-.: pcricncia.
L'obenu1a d'aque,ta nova fa-
brica -colo n ia \LifHl\ava gran~
ra nvi'> tantL·nla rcladócntre les
fa nllliL''> i11d U'>l riab que acccntu-
avl'nlc\ \l'\ e\ diferencie . o m en

la dinamica deis treballadors; de
la maquina ria que hi ha vi a a la fa-
brica de Pa la e'n tra liad a la
meilat a Va ll , i algum deis seus
o brer tarnbé apostaren pel can-
vi e pe ro nats per unes aparents
rnillores laboral .
La nova indústria pre nia g ran
ernbramida. i l'any 1904 comp-
tava ja amb 3.200 fu o~ i 120 te-
ler o peratius, nombre que no
pararía de cré ixer.ja que a rnitja n
de la dccada de 1920, desp rés de
l'a mpliació que ~ ' hi havia fe t en-
tre 1915 i 19 16. passaa 8.228 fu-
sos. 306 tclcrs i 3 1O treba lladors.
La nova Colonia Va lis, conegu-
da també com Pala o u o Pala de
Baix -en con trapo idóa Pala Vell
o de Da h-. tindria també una a r-
rencada difícil; el dia 12 d'od u-
bre de 1907 e produí la gran ri-
uada que féu que el Carde ner fo s
conegut com el Riu Negre. L'aigua
sob re pa sa, a Vall , els 6 rn per
damun t del nivelll ' habitual. i la
fabrica i a lgu11s pisos quedaren
practicamc nt inundats.
Aquest mate ix any, es fundava
a Valb la "Gcrma11dat de Sa nt
Esteve ", ambla fi 11ali ta t de socór-
rer eh och que emmalaltie n , i
que perduraría. amb va riacions.
fi11 s a la decada de 1980.
Superada aquesta llarga epoca
de ca lamita ts, la &cada de 1920
fou de gra n pro\reritat r er a les
due~ colonies. Com que l'aigua
era una de le\ fonts d 'energia in-
disremable. Joan Pala mnstru·ia
do~ nou ~alls d 'a igua en el c ur
del Cardener. el primer a la Ribe -
ra de Coa ner, l'a n y 1918. i un
scgon a la Co romina . el 1923.
Durant aque\ta dccada tanbé e s
construí \Obre el Cardener el pon t
de la carretera de a loa Va lb de
Torroclla, o bra que pa ~\ava a re-
for~ar la palan ca que fim a le\ho-
res unia lesd ucs pam de la robla-
ció. i que tarnbé havia hagut de
El Futbol Club Colonia Valls
nasqué entorn l'any 1920
(aquesta n'és la primera
fotografía) i, si bé al
comenyament només jugava
partits amistosos, aviat forma
un equ ip sólid que viuria la
seva epoca més esplendorosa
als anys 50.
Es manté, perla testa major,
la tradició de l'enfrontament
amb el Manresa, partit en el
qual anys enrere es comptava
amb Estanislau Besora, el
barcelonista fill de la familia
deis directors de la fabrica.
ARXPJ E llOBET
er reco nst ru'ida de~pré~ del gra 11
aiguat de 1907.
Dura m aque~ ta dccada glorio-
sa en ambdue\ poblaciom cons-
ta que hi funcionaren petite\ in-
dúst rie textil paral·kks a la gra n
fabrica: a Valh h i t robem Bemadó
i 11ebots. de 1916 a 1924, i Va lis i
Mir. de 19 18 a 1922. que acaba-
ría integrant-se a Ma/lufacturas
Va lis SA, m entre a Pala hi trobem
Valli!s i Galima11y, de 192 1 a 1936.
A rnitjan 1920. la labri ca comp-
tava amb 6.768 lusos. 268tl'ler~ i
212treballador\.
És també durant aquests any
que e comtrul'ixen e l ~ prin-
cipa ls equipament\ cu ltural s
d 'ambd ó~ nucli~ : a Pala e~ lcren
el Casino i el Teatrc -ga ircbé al-
hora que ~ ·a l\aven a Va lb-. on
poc després '>'edificaren la recto-
ría i l'església del Sagra t Cor. obra
de l'arqui tecte l ligini Negre i be -
ne'ida el 7 de novembre de 1926.
Al ~eu co~tat , a banda i banda, hi
havia les escole'> del nem i de les
nenes; l'e ducaLiiÍ de le'> nene'>
anava a carrec de le\ Germanc'>
Dominique~ queja ha\ ien estat
a Pa la fins l'a n y 1903; d'aque\ta
data fins el 1922 hi hagué Merce-
darics, a n y en que tornaren les
Dominiqucs i on romangueren
fin s a l curse cola r 1982-1983.
D'aquí se n'araren a 1' Ametlla de
Me rola.
L'any 1923 a Pala es consti tuí la
\ocietatlamiliar Industrias Palá. SA,
formada pcls gcrma n s Joan i
Francesc Pala i Claree aquestma-
teix any, en Joan era escollit dipu-
ta! a Corts pel Districte de Bcrga,
per "Unió Patriotica" (Un ión a-
cional) durant la dictadura de
Primo de la Rivera. Joan Pala i
Claret (el egon amo) era nebot de
Joa n Pala i Valls (que, com el \eu
onclc, no tinguéde cendenda). Es
casaamb una teixidora cardonina,
Patrodni Sertran i Sajona, fet que
propicia que la rt:lació del diputa!
ambla vi la comta l fos ben estreta.
D'aquesta uni ó tampoc no en
nasqucrcn fills, i a ixí la nissaga deb
Pa la semblava estar condemnada
a 110 perpetuar-se.
Els anys de preguerra civil e~ ­
panyola. a principis de la dccada
de 1930. roren de gran prmpe ri-
tat pera la indústria loca l. ai\Í
comu na epoca d 'innovaciom; de
193 1 a 1933estornaaampliarla
fabrica de Valls, coincidi nt amb
!'epoca de maxima prosperitat ; es
construeix un bloc amb 40 piso'>
ran la ca rrete ra de Salo i nou\
habita t ge~ a l'a ltre costal del ri u.
vora la carretera de Cardona. A
Pa la, perla seva banda, ~·a l ~aven
3xalet nous, unperalmestre,un
a ltre pera l ca pella i un tercer per
a llotjar l'escola deb nem. al hora
que al costa l s'hi ampl iava t'l ci-
nema-teatre. ' hi constru·ia t'l cale
i vuit nou s habitatgcs. Durant
aq uests anys s'a rriba a l nombre
maxim de treballadorsa la fabri-
ca de Pala: un total de 346.
La Guerra Civil estronca aques-
ta prosperitat, els industrials
s'ex iliaren a terres més segurc'>. i
la pobladó malvisqu é expectant.
Acabat el conflide calia reparar
tots e ls dan ys, corn a mínim el
mate ria l :es recon tru'iren.entre
d'al t rcs, el pont de la carretera de
Sa lo , a Valls, i l 'esglé~i a de Pala,
que després de ser cremada ~· h a­
vía utilit za t com a magatzem de
gra. La reconstruccióana a carrec
del cardoní Casimir Sala. El bis be
de Sobona, Valen tí Comellas. que
ja havia fet el mateix a Valls. en
féu la benedicció solemne el día
27 de juny de 1942, coincid int
amb les noces d 'a rgent de Joan
Pala Claret i Patrocini Bertran
Sajona.
Durant la rmtguerra e gene-
ralitta eltreball femcní. i arriben
eh primers immigrants castellans
i andaiU'>O'>. fe t que. curio ament.
no e\ prndu'ia a Va lis per indica-
ci6 expressa de la dirccció; le~ rri -
mcrc\ lamílies no ca talane'> que
s'h i e'>tablirien ho larien quinzc
anys mé'> tard. a mitjan de la de-
cada de 1950. Amb 101. malgrat la
llengua que parle~~in elsseus tre-
ballador'>. \abem que l'any 1943
(3) \lanufactums l'ai/~SA ten ia un
capital dt· 10.000.000 de pts. que
com ptava amb 11.500 fusos de
filar. 150 tclers mecanics. i dona-
\¡] fl'ina a uns 600 trcballadors.
molts d'elh re~ident'> a la coli'>n ia.
Acabada la gestió d' lsidre Va lb
i Palie rola el se undan.:n eb scu\
fill'>. que ho eren també d' Anto-
nia Taberner, i que donaven pa~
a la prospt•ra nb\aga del Va ll s i
Taberner.
El'> \cguents anys presenten di-
ver\t''> vici.,situd\: ~i a Pala la de-
cada dt• 1950 fou una epoca de Ce-
lebraciOil\ (s' inauguraren elnou
cam p de futbol i la rernodelació
del teatre). la del., sei xanta fou
aparentment contradictoria;
d'una banda. el 1962. aparcixen
cls primer\ ind icis de trisi. i. de
l'a ltra. el 1966, es construeixen
no u., piso\ rer ah obrer\, case~ per
a h encarregat\llc la fab ri ca. i una
nova e~co l a.
Paral·ll'lament, a Val h . no para
d'a ugme nt ar el nombre de tre-
ballador~dl· l a fa brica (4). i l'any
1968 l''> ulnstrucixen 24 nous
ri'>O'>, eh wnegut\ com "edificis
Sant Jo'>ep" que, juntament amb
la re'>ta d'hahitatges, allotjaven
una poblati\Í de més de 600 ha-
bitarm (gairebéel doble que !'ac-
tual) . Alc'>hore\ Valb era la in-
dt''r'>tr ia te\t i l mé'> ferm a del
Cardener.
A Pala eb negocis no prenien e l
mateix caire; lndu~tritls PaláSA no
havia pogut suportar la cri i i tan-
cava ddinitivament le porte~
l'a n y 197 1, .,¡ bé le~ ~cves depen -
dc ndc~ '>erien uti litLa des enca ra
um an y\ pcr la ve'ina fabrica.
C omen~a\ en pn a Pa la u m an ys
d 'agonia. !'agonía d ' un roble (ja
no w lbnia) que no e ra de ningú ;
L'EROL 89
u m any~ d '1111parahk da' aliada
de la poblacio: ai \ 1, " l'atH 198 1
t:ttlata ~.-~ ullllJlld\ t:ll 256 habi-
rant'>. en l'attualitat '>tllll pa la-
lle'>O'> pm lllt''> de 140 per~one\,
de,pre' d' u11a rda ti\ a rt•cu pera-
lio tll'l' darrt•r, ,111)'>.
o lo u lin' l'am 1992 qut· le'>
I.O'>n romt'll\Jrl'll a tanviar. i
de,prt''> d'a lgune~ rrifulgue' im-
nwbilíiHk'>. I'Ajuntament de
a va<; pmfiJ vendre el' pi'><>'>. tan!
a aquelh que ll'ia a n''' que hi vi-
vil'n. u 1m a d' alt re'> nm1' inguts
que. dt•mita t'n mita. ha n fet que
a Pala no t•n quedi ga irehé cap de
buit Alh111 a , ·han anat arranjanr
c.1lgum dl'l'> principal'> equipa-
llll'lll\, i \ ' han' enur. lr,lgmenra-
riament.ll''> na u'> dt•la lalmca on
<,' han in'>lal·lar di' er\t'' lndti\Lri-
e\: Trt'llti/. 1,1 pionera, th:dícada al
te\til pero 111\lal ·IJda a l'anttga
na u umeguda u un d P/11.\ IIL. nom
que prengue de la indu..,tria que
hi ha1 ia hagut ala \t'gona meira r
del'· X: a l'edi liu fabril hltro-
ht•nt //rt l'tlii//C/1/<1.1 (,11'/tl/1/t'' Ba.l/ar-
d,•.\ Rt:tt'II!JIIt'l!l.l \L, i la 1111~ ., nova,
PaSfi_ , ,,.,;,, p,¡/a SL, que tornt•n.
dc, prt''> de nutlt' an~ '· a dona1
floi na a nwlt l''> pt'r'>Oill''> del¡mhll'.
11 knomelltlll~'>gairt'tliferenr
del dt• Va JI\. \ltlllll(tlallttH \ 'tl/1.1 .\A
acomegutmalltenír la produtlÍ!Í
ltm el 15 de maig de 1991 data
e11 que paril' t'll ddinirh amcm
k' \t'\ t''> maqunlt'\. Comen el ra'>
de Pala. amh ,.¡., any'> .,·tMn anal
rt'' t·nenrle' na u'> í '> ' hí han e'>ta -
blen no' e' índmr rit''> que tornen
a ocu par una pan lm¡mrtant de
vallt•nt , ; d 'dk'> dt''>laquem Qua/-
qu<' i L/tlllllll<ldllrt'.l 8,1/l't'//t, entrt·
d'altrt'\.
Paral-lelanlt'lll a la vida labora l
i a l'l'volulio illdu'>lrial.la pohla-
cio ha ringut i tomenar el\ ~l'll
demt·n r ~ d't''>ha rjo, k'> ~,.,.e., ma-
ntfc,radon' tultural'> i le'> ~e\l·~
Lradttiom. Cl\ IIHhi'>Lrtah !oren
el\ pnmt·r, inrt·re .....al\ enlomen -
lar lil di\ er-.in tll'l' wm ITCballa-
dor'>. pao ,1mb la parrirularirat
que 11.1\ lt'n de fer-ho dim la w -
l(lllia per e' irar quabt·' ol lll'tl'\·
)ita! de <.Ortir-lle. Aque'>t con trol
tota l \obre eh \ett\ ohrer\, com-
Lit uci>. e l lenomen ~ocia! uni cdcl
poble-col(mia ind tt\Lrial : un mi -
crocmnlO\ jcrarquirzar i organit -
/al gairebl- a la perlt-cdo.
Per parlar dl' lt·'> maHile\tilciom
socio-cu l tural~ de le\ due\ coln-
nk~ tal fer-ho '>e paradament. J<l
90 L EROL
que ma lgrarla pro,imirat.t'l'> dn'
nudis han mantingu r. duranr
molt~ a n ys, gran\ d i~ r a ntle\ i n·r-
La independe n cia rt''>JH'lll' ,. ¡.,
' e'!m . Pcr comt'n<;a r ca 1di r. ~en­
\l' sorprendre a ningll, que d pa-
rró de Valh é~ Sanr [\lt'll' i que.
~¡be a Pala ho l''> Sanr Llort·n¡, dt·
Brindi~ (un ~anr italia qut· al \e·
gle XV \ <,alva mi raculoo.,ame nt un
deb fjJI., del ma'>). a l'e\gl(·'>ia de la
Verge del R o~er. una de k'> ima r-
gc\ quemé., hi rrobem repre\e n·
rada é~ la de San r Joiln Bapti\la,
co~a que manift·'>la una omnipre·
~entia. i gaird1e \ antilica t i<Í, deb
indu~rria J , fun dador\ de ll''> w lll-
nie~.
Til nt Pa la wm Val!., \!Ín \ufra -
ganie'> dl' la parri>quia de anr
Salvador de Torroella, on !in' a
la decaua de 1950 !cien wnjun -
Lamenr el ' or Jl'l poble. ata bada
la dbbauxa de le'> fc\IL''> major'>.
que <;e elebrt• n elrcrtcr tap de
~el mana de julio! a Pa la (2 1 dt·
juli o!. re~tivital de anl Llort·nc;
de Brindi<,) no mé\ u na ~e tm il n a
mé., tanl a Va lk La ft-.,tamajor
ha e~rat , rant a una colonia com
a l'a lt ra. una tekhracio en !u n-
ció de le\ po\sibili rat\ i de lavo-
luntat ckh organilladnr'>. En
aque\ta fe\ta , ¡wrú, '> ' h1 rdatio-
nen m oh,..., de le' ,1!1 re~ ma ni fe'>-
raoom fe\t h e~. l''>f)(lrl i' l''> o e u 1-
rurah. que \i he ll'tH'll tt•rta
independenna i major 1 ramc.t·n-
denr ia m-:~ l'nlla de la fc~ra ma -
JOr, aqul'\La l''> u nae\lll\a ideal
pera panicipar-ne. En '>on u 11
bun e\emplt-, \Jitd l'll IOI'> do~
nutli'>. el lurhol i t• l tt'altt'.
A nive l! e ... pn ll iu. el lutbol ha
csrar J' l'1nica prauit'a dt•,tat"ada
1a111 el Pilla lOill a Valh . ,¡ hl-
l'equi p de: bai\ ha ringu r llll''> l'\Ít
i projecno. i t'llttHa a1 ui n man -
té l'n r ompeticitl, amb un íntere\-
'anr planrcr d'l'qtllp'> infanti l'> .
Quan a finals de segle XIX
s'acabava de construir la
fabrica i la colonia de Pala,
el que actualment és la
magnífic a torre de l 'amo era
encara una masia com
qualsevol altra, a la qual es
trobava unit el molí d 'oli i un
hostal que es convertía en
pisos per als obrers. A la
imatge. la primera fase de
construcció de la casa
senyorlal, amb els horts
de l'amo en primer terme.
ARXJU E Ll 098
Les Caramelles de Pala, ja
es cantaven a la primera
meitat de segle XX i
recuperadas després de la
dictadura franquista. Avui
encara és una de les
tradicions en que participa
més el poble. A la imatge, el
grup de 1964 a la Pla~a
lndústria. AAXU E LLOBET
rl tt'al tt'. l'ntam·i. cal planre-
jar-lo amh mar Í'>o'>. jaque d 'una
banda h1 1mhe m le\ compa nyies
llW\ o metl\'\ prok\sionals qut· hi
auua ' t•n pn encárrcc de l'em-
prt·~a (lunuon~q ue nocomenc;-a-
' l'll liJh que el\ promotor~ ~ ·a~­
'>l'Íl'll ,1la¡11 imera lila 1i de l'altra,
le~ produrcion'> ama tt·ur\ deb
hahiranl' dl' Je., wlonie,, que 'lÍn
k'> l)lll' clllll\altrt'\ en\ de\pertL'11
lntert''>. 1 n t•l ca' tk Valh, ...abe m
qut't' ll torn l ' an~ 19 15elmestre i
1.'1 rilpt:llil Ja lonlt·ntaven i <.ol-
lahora\ en en t·l., tl\<.ajm de reprc-
'>l'ntauon'> popul¡¡r, <.om el\
Pa~wrt·t~. funcitHh que e'> genc-
ral lllilflt'll 1 arnpltarien a partir
dl' 1920 a111h t·l tnnditiona-
nH·nr de 1,1 \ala 1 de l' c\lencHi .
L'" AgrttJMtiO E\ll'llica .. lo u la re\-
pon~ahk de ll''> rl'prt'\entadon\
duran! una hona pila d ' am·~. i la
11 adit io 1<.',11 ral ha arribar a¡, no' -
He'> die'>. p¡¡,..,a quellnm '>t.:mbl<:~n\
a la rolon1a 't' lna. on l'l' obrer'
1a 111 bt• L''> rt·unt• i\ t'll lll' r pmar en
L''>tt•na. gt•neralment. le'> gran\
obtt''> Lla\\lljUl''> del\ auror' rara-
lam. Si lw duran! el' any' de la
d irrad u1 a elrt·ar rnlúna de hai\a,
.1 finah del\ any'> \l'tantaL'\ recu -
pná, tOIIl d'altrt'' rradiciom, pt·r
¡·· Agrupaun C ultural Pi Ton ·.
que d'ale\hore' t'nt,a cada any
prepMil. Ullll a mmim. una nbra
perla lt-'>ta major.
Sí 11111t'lll k'> manile\latton\
t ulru ral'> al ll ar~ dt• l'any. dei \anr
enrt•re L'l tttlt- de Nada l. del qua!
dt'\lat",lla < ,1\ alead,, de Reí\ -an11
lllllllL'' Ulll\ervada ,¡ Valh- . tro-
ht'llll'l tartlt'\tOite\ Ullll a prÍilll'·
ra tell'lnati!Í, ja dnaparl'guda .
Lt''> dl\lrt''>'l'' 1el hall n 'eren els
dm print ipah mgrl'dienl i.en l'l
ta'> de Valt.., k'> riallade~ qul' de -
' ia produí 1 l'l fer que la direc.uú

pcrmctés que. el maLÍ del dimans.
eb treballador pogucssi n a nar
disfrcssats a la fabri ca.
De p ré de l carnaval. caldra
superar la qua resma pcrarribar a
la pasqua i, per extensió a l e~ ca-
ramdles. A Valls. !'origen de les
ca111adc guarden relaci ó amh
una altra entita t, la "Societa t Co-
ral" que, si bé no sa bem quan es
funda, existía ja l'a ny 19 15 i per-
dura fins la decada de 1980. Val!\
solia ten ir dues collc de can tors.
!'adul ta i la infa ntil. mcn tre qu e
Pa la. des de fa un bon grapat
d'anys. acompa nya elscantors un
grup de dansa ires; en alguna epo-
ca h i havia hagu t trc e barts.
L'a ltra dilercncia és que a Va lis l e~
ca madcs e ci rcumscriuen al po-
ble, mentre que el grupde Pala vi -
sita, amé . totes le masics del ter-
me de Torroclla .
Els pal a ne ~o • amb cls gua n ys
ob t ingut ~ de les Cara melles, l'any
1979 institueixen una nova ccle-
bració popula r; la fe ta de 1' Arros.
celeb rada quimc di es despré de
Pa~qu a . i en la qual el poble, ve-
Ú) <; i ami cs participen de la gran
paella d'a rró que prcrarcn e ls
membn:~ de l'" Ag rupació Cultu-
ral Pi Ton·.
Seg uint el cu rs de l'an y. la pro-
pera celebra ció. i de les més curi-
ose~ . és la Festa deis Pu bilb de
Vall~. celebrada per primera vega -
da l' a ny l97 1. Són pubills tot~
A primer terme Pala,
i al fons, Valls. La fotografía
és de principis deis anys 70.
ARXIU E UOBET
aq uel(, qu e vi u en amb cb sogres.
i ja pode m ' u posar que \Ón tam-
bé, pels canvb socials, un col·-
lc:ctiu ambbcn po~socb nous. La
resta sc celebra 1' 1 de maig. i sc-
gucix un '>nlem n e ceri mo nial.
Com a ltres ccl cbra cio n ~. s'ha ana t
reduint la \cva durada. pe ro en-
ca ra avui un deis a w:~ amb més
pa ni cipaci() é~ la gran bmi la rra da
popularorganit7ada peh pubills.
O' aquí. cald ra esperar ja les fc~­
tes majur~. que \l' celebren a mb
una sctmana de ui l er~ncia; si bé
e l programa ha varia t a mb e ls
a71)' \ . poi dir -~c qu c ~ ii n duc fes-
tes ben vive~ i panicipade~ . qu e
wmptcn a mh eh ingredien t~ tra-
dicionab: mh~a . ball. activitats
inlantils i uns C<1rl1plements
d'olena lúd ica vari an t ~ .
Si dcicm que el lutbol ha e'tat
!' úni ca practica e~ poniva mentí-
ríem . ja qu e l'any 1979 un grup
de jo ves a ma n t ~ del motocicl bllll'
funda ven una de les cntitats més
~o licle s de Va l!!. : · Amic~ Mot o
Va lls de Torroclla " (AMVT). un
club inicialment modc'>t que ha
a rribat a organitzar ca mp in n a t ~
de Ca talunya i d' Espa nya d' En-
duro, entre mol tes al tres et>mpe-
ticiOJr, sortides i aventure'>.
A nivel! musica l Valls tenia un
ava n!atge; quan calía organí11ar
un ball. no era necessa ri ana r gai-
re llun y a buscar cb músics, ja
que de la colonia sorgí l ' orque ~ t a
•Jove n tut" , que debuta va a la
~a la deltcatrc de Valb el d ia 26
de d csembrc -San t Esteve- dt·
1959, i que tindria !la rga vida. ,¡
bé ca n viaria el ~ eu nom pel dc
"Sénior's".
Al marge d ' aqucste~ celebra-
ciom, trobem un entramat cl'a l-
tres pctites e ntitats. de le'> qua!,
destaqucm, a Vall~: el "Grup Ar-
tbticJoventut •. cl "Grup Avant -
gua rdi~ t a" i la "Federació de Jo -
ves C ri tians" . Junt amb el,
Avantguardisres de Súria i Ca ll Ü\
publicaren la revista "L'A trevi t",
ele la qua l en soniren 14 núml'-
ro . de marr; a nove mbrc d e
1933. Ca l dir també que Valls ha
t ingu t tres collcs 'lardanis te ~ .
"Flor del Cardencr ·. "Esclat de
Jovcnlllt". "Poncellin es dcl Car-
dener·. cread e a panirdels an y'>
60 i molt v in c ulade ~ a úria.
A Pala trnbcm també !'agrupa -
cío rcligima 1'" Apo,tolat u e I'Ora -
l.it'l", i 1' "AS\Oliaciúdc Vti'n'>le,dc
Pala". queaquc\t pa~'>at ~ctembre
ha mmplen l Oa n )'S, i que, a mt~ ,
de le'> funciom prÓf\ÍC\ de l'a\\n-
ciaci!Í, organitla cada a ny. entre
d ' a lt rc ~ .1ctivitah, la ca\tan y¡Hla i
d Lagatilí popula r.
Aqut'\t é' un breu n: pa~ dd que
han l'~ta t indu,t rialmcnt i \Olia l
le\ due' gra m rnl <'m ie\ del Cardc-
ner. k~ labrique' dc le' qu a h.
juntament amb lc\a ltrc' 20 \Ítu-
ade' alllarg del ~cu cabal, hanlct
d'aque't arluen t del Uobrcgill d
tl'ru:r riu indu't rial tic Cat a lun~ a.
Notes
( 11 ·Umtr<l~<rtr<'l'<'.'ú'( )llll•lf'f•'W·
l "•ll /11¡'11/<' ,[,·¡,¡, ol.•/1/tl.\ par,¡ of,¡r /11(1·
l'lllllt'llfl'oll/11/llo>/lllo' htlllllt'f¡l¡'t'l/ 11'1!>
1111td<1, ./,,,, J'<IT<I tn.<l•' ,. Nraptlr<l.~tll
\' j,¡/lri<tl/'tll'll <111'1l'r ll' \' l<ll llt'<ll 11111
dl'lol.l //.1111<1.1<•' ,\(,>/111<' ¡• ,\1¡>/111<1 dr
p,¡/¡¡ .., ·'""'''•'.1/'•lll.lit'lllt'/'ft'Stl \'
.:tilla/ , 111'•' riru/,• ,•., ¡·,¡ l'•"c.li,>llll/llt,·-
111•'11<1/ ( ) ¡(/¡,•rd Jl'.\<'<1 <1 111/l'rllll'l
1¡1 tllllpiw l d1d1<' <lpr.wl.',hrllllt.'ll/<1
,¡rf¡'l/ltll dt /.>.1 llll'llth!llolof<>.\ o>b¡l'MI.
I'•IT<l d,n "''''"11111<'111,, <1 111111 {ribnca d,·
/u/,¡.f,>.\ 1· rmJ•'-' .f,· aJ..¡.Idclll J,· 5111)(}
/111\c>.l 1' 11111 tdrll't'\ lll <!ü11Úú1 S."
'>ol·lid111d .¡,. loa n PJia i Vall' per
l'u rnpllill iú dl' la l JlJt,Kiu d'ai¡tUl'\
d l'l Ci! rdl'n n: Palti .',• T,•rrc•cl/a v.·l
rt'dttTdo• de \al/ l •''•'11'<1 d<' Br111d1.1.
J',Hirl' And rl:' dl' Pal.11a dl' M,, .
llorra. l \I·I H (ll 1701
( 2) "[.¡1\ .ll/t'li<11 l',/irt't ftlf<'.l t'X(I/1<11/ tl/<1.1
•'""'"'' qu,· 1'<'111/'1•''•'11/,¡~ ltbrt'ltl.\ d,•
ti/III<Itl<>llllllthú li 1 llitlt'<'J.'IIItl l>nJa
.J¡>¡¡' c>bft'r•'' oJIIt' .1< f t'.liSiifiWI ol dJ.>
/l ll'f<'ll dt'SJ't'.fid,,, 1' ,•t¡•uls<ld•'·' d,• .111
1'11'/t'lldolt'llitl ul/.111111 ( ) t'IJill/\lldt1.\
1' olbllndo'll ol<lo11 «'11 \/1.1 1/lli<!Joil'.\ <'11
11/l.'dlll dd 11/olll/o'. lllt/1/.1,1//11 ollld<lllol
c.·uft-'niJ..1 ~ll t111t' ~uh ,¡r,,, t'JI ¡,,,,~''' ..
t Dian ta M cm tmla. n 575. 20 d l'
jul1nl d<: 1890 ,\ t a nH·,a l
( ll ll,1dl'' 1fl"ll"'> de· 1 ·'l 'lnlll \' {urr:;,¡
,/,• ltlmd/1\tr/lllt'\ll/ ulltlillllol. IJI!lll'
LMrl'ra l'u¡.>l. Ba nt·lon.J, b li ·
lWlh''> tkl ronH· n lo dl' la l'rn -
dutnon ['oJhl iHJI,¡ 1 \14 3
t4 1 Trl'ha lla dor' l' ll p lanlill,, J 11,¡
1111/ol<'l/lfol\ \11//1 .':>A J ll\ ) 960: 107
an ~ 1•no 5'iO. an, 1975: 1> 18. ¡ l'l
Jnilldm J \\ul it, l'am t 986 fl 111 dl'
6 30. t l al e n t t'lld ll' q u l' 1111 to l\ l'l'>
ul •rt·r, rl'.,ld eiu· n a v,,n.,.'olllll q ut·
una t•o11a pa n protcd ciH'II tkh
voh,HH,, p rinti pill nwnJ dl' Suna1 .
Ester Llobet i Fornells,
llkcnciada cn hi\toria
L'EROL 91
LA CONGA DEL CARDEN EA
MemOria viva
La historia local des de la memoria deis seus protagonistes
El projecte Memoria v1m é~ una
ex pe rienda pedagógica a panirde
l'aprenentatge-servei, una activi-
ta t de formaci6 integradora . en
aquest cas realitzada amb per\O·
ncs gra m. un el eu ~ protagonis-
t c~ han de dc~c n volupa r di ver~cs
capacitats de com u nicació anual.
L'alumnat nosolament adquireix
i aprolundcix cls conei\ements
que treballen, sinóque. participa·
t ivamc nt , aprenen i ap liquen
mccanismcs de comunicaciú pcr
1ra spa~sar la formació adqui rida a
la ci utada nia. Aq u c~ta tasca t·~ fa
amb el convencim cn t que és la
mateixa gent gran qui, finalmcnt,
esta mé~ capacitada per realitlar-
la i. per a ixi> mateix. convé que
a~~imilinlc~ capacitats que es vo-
lcn as~olir de manera aut(moma
qua n acabi el cu rs. Aque~ta auto·
nnmia enl 'claboraciódc recur~o s.
a pan ird'aleshores, pot ~erv i r per
aplica r-la a qualsevoltipu~de pro-
jecte formatiu, especialment ebde
teminica local.
'cstableix . done ~. un model
in novador de formació que. a par-
tir de l'intercs que genera la his-
ti>ria viscuda i amb l'aju t de les
tecnologies de la Societat ele la ln-
formació, permct que la gt·nt gran
e~ formi en l'ús de le~ TI C i l e~ uti-
litli en la generació de continguts
que rccullin expcriencies, vi vend-
e<, i pu1mdcvi<.1a obred ile re m ~as­
pcctt''> del segle XX. molt vincu lats
a la hbtória local, r er tal que els
pcrmcti formar-se entre clh matei-
xo,enehvalors odah, a panirdel
treball coopera ti u de companirun
intercamide co neixement~ vi'>cuts
amb companys i companye d'al-
trc poblacion . amb qu i han pro-
tagonit/..at els matei xo\ momcms
histiJrics, amb sim ili tu d ~ i difercn-
dcs que el projecte ens ajuda ra a
esbrinar.
Coma resulta! d'aque.,t procés
es forma un web: Mcmi>ria Viva.
92 L'EROL
RAMON FONS
Es tracta d' una base de dades a
intcrnet que tomé les aporta don~
de tots eb/le'> participants. que
han disposa t d'i nforma ció. cinc~ i
propostes. propies i forimics, que
els han e~timu lat en l' intcrca nvi
de vivcncic a mbla intencicí de
con olidar un a comunitat de co-
municació i d'aprcnentatge amb
for\a perferd'efectc multiplicador
del projecte que s'ha d'a nar am-
pliant a mb a ponacions pcrma-
nenb. Amb voluntat integradora.
també s'ha combina! aquesta tas-
ca amb r ecur so~ pre scncials i
aud iovisual\ pc r tal de basti r ex·
posidons monotemiuiques. S' han
fet trobatle~ intcrgcneracionals
amb eb/lcs alumnes del CEIP Jo-
vcntu t de Calhh i d ' alt re~ d'obcr·
te a toles le' persone que ho han
dcsitjat. Entrealt rcscoscs, palctcs
dclgrupdcl cur~ han t•n senyattec-
niqucs de construcció an tigue\ a
la qui txa lla i. finalmem. cl\llc'>
alumne'> C'> tan preparan! el tC>. I
per publicar una vcrsió de !'expe-
riencia sobre papcr. i percditar un
OVO, 1 e nce tar així un col·kt-
cionable de !'experiencia local.
La prova pilot s'ha rca li t7a t a
Ca ll ús, a panirdclmes de marc,. i
el conti ngu t que '>' ha recupera!
La historia local es construeix
a partir de la recuperació
de la memoria histórica, deis
protagonistas que som tots.
iARXlJ RSR¡
L'acte de presentació deis
150 anys de Colonies lndustrials
a la conca del Cardener es va
celebrar al cine de la colonia
de Pala de Toruella i va comptar
amb la presencia de !' Honorable
Conselle r de Treball i lndústria
de la Generalitat de Catalunya.
!fOTO PARC FLIMAI. DI: UOBREGAn
pcr dt'sig dt· l'alumnat e:, la me-
moria del Mall\om, una a nt iga
barriada on s'origina la vida urba·
na del poble i que fouemorra da
el 1992; l'alt re tema treballa! ésla
vivencia de la vida parroquial de
temps enre rc.
El projt'cte '> ' ha impanit entre
1 1 alumnc\. Pero la panicipació
real. en un o altrt' deh processos
d'a prcncnt atge (hhtl>ric. infor-
matic i audim i\UJI) , ha C'>lal molt
mé~ iun pl ia i ha illll'gra t per ones
de to l e~ le'> edat ' i w nd icions. El
cur'> inicialment ha t''>tat po,sibk
gracic'> a la combi nad(! d'csfon:;m
rcalilla t'> pcr la Diputació de Bar-
celona, el Depanament d'Univer-
'iitat s, Rccen. a i Sodeta t de la
lnformació. ¡· Ajuntament de
Call ú'> , la Fundacio Aplicaci<Í i
*EAR1 -Pa ngea .
L'in t c rc~ que ha generat el pro·
jcctc ha fet que l'll a quc~t~ mo-
mt'nb s ' e~tigui prepara nt la pri-
mera nperit·ncia '> upramunicipal
de Mem(Hia \'ha ent1 e les di k·
rcnt\ colónic'> 1 munitipis indu'>·
triah del Cardencr mitja. ambla
col·laboracilÍ ti eh aju nta m en ts de
Cardona. avás, ant Ma tcu de
Bages. Sú ria. Call ú' i ant Joan de
Vilatorrada. '>Ola la wordinació del
Consorci de 1\.1 mm e del Ca rdcncr.
amb la col·laboratiú de Latenet.
col·lectiu educa ti u que treballa en
tclcprojectc\ lormatiu,.
La iniciati va 'e \uma a altres
activita ts de la <.clehració del 150
Anivcr.,ari de k' Col tmi e' lndu'>-
lrials de Ca talunya. amb l'esre·
ran\a que bt•n a•iatc'> pod rá e~ ­
ca mpar ah altrc'> municipi'> lligats
al món delthtil que \ ulguin col-
labo rar en el projenc.
Ramon Fons Vilardell,
director del projeue lemoria
Viva
LA CONGA DEL CARDENER
Les coiOnies téxtils i mineres
al Cardener miij3
lntroducció
De~ de sempre k~ da~se~ domi-
nants ha n tingut do~ gra n:. objec-
tiu s, pel que fa a lama d 'obra que
en le diver es epoque\ ha C\lat
la produ ctora de béns i rende~:
fixar- la allloc de producció i ga-
ra nt ir-ne la seva perpet uació.
egons les formes productive~
aixo 'ha aconsegui t de diver~e~
manen·~ . L'e~clavisme en les '>O-
cietats el a~ iques grega i romana,
eb remences i la condici<Í d ' ho-
me'> afoca ts al maso\ en la socie-
tatmedieval. i les polit iq u es d'ha-
hi tatgcs \ociab lligats al\ tcntres
de produccicí en le'> '>OCietats in-
dmtrial ~. una bona mo~t ra de les
qual~són les colonit''> indu\triah.
Curiosarnent, en el m <in industri-
al deis '>egles XIX i XX. le'> forme:.
d'establiment de la població que
mé'> bendiciaven a ls amm eren
també les que defemaven a lguns
pemador~ del socialisme uti">pic.
per dilercnt~ motiu~ . Un bon
exemple d 'aixo que diem <,Ón les
guarderies que, de forma LOtal-
ment inn ovadora, es van establir
en moltes fabriq ues tcx ti ls.
L'accepció de la para u la colb-
nia que més 'adiu amb el nos -
tri: ca\ é~ la d 'u n grup de gem que
s'estableix en un lloc de.,¡wblat.
Deriva deis mots colon i w lo nit-
lar i és d'lis fon;a tarda en el ca-
tal a. Segons Co romine s c·l seu
primer ús é del~ volts de 167 3.
Les col(mie industrials van ~er
sobre totun a forma de lixar i per-
petuar lama d' obra lligada a la
fabrica. a banda que pogue\sin
tenir un major o menor contin-
gut humanit ari i social. El fet de
garantir viven da i serveb als tre-
ba ll adors creava un vinclc molt
Ion e ntre la vida personal i labo-
ral d'aquest , la qua! co~a alavo-
ria la identificació deb treba lla-
dor amb !'empresa i e\ita\a la
conflicti vi ta t laboral. lligant. a
ALBERT FÁBREGA
mé a mé~. eb ohrer~ al seu lloc
deL reball pera tola la\ ida. De Iet.
el sistema també assegurava la
a
perpet uaciú de la m d .obra. ja
que els nih i filies deis treballadcm
així que arriba ven a l'edat labo-
ral ( 1 )ja entravena treballara la
fabrica. D'aque'>ta ma nera gara n -
tía a les famílie'> la supervivencia
de les generacions futures i, a l
mateix temps, !'empresa es ga -
rantía una ma d'obra fidel. Ho
dcia ben ciar el banquer Edward
Blou m: /ligan tia poblacióobrera al
sol. afavorilll-111! el seu desenvolupa-
11/ell/, augme/1/a/11 el seu bmestar,
complim 1111 deure. almateix temps
quefemllltd tosa que és títil als !tos-
tres veritables illlt'm;sos Si el pagb
i els ~eu ~ de c endent~ e taven
indisolublcment unih a l mas
duran t I' Edat Mitjana i Moderna,
enl 'era ind ust ria ll'obrer i cls seus
descendents esta ven per semprc
lligat a la fabrica .
Els precedents
Deixant de banda le~ formes me-
dievalsdc fixaciú i perpetuaciódc
lama d'obra lligada al centre pro-
ductiu - que en el ca\ cata la eren
~ obretot ch ma~os- ~í que va lla
pena observar a llo que, en el se-
glc XVI II, podem comiderar un
e~g l aó intermedi en la tramitió
cap a le'> colbnie'> indu\trial'>. Es
tracta d 'aquellcs situaciom en
que eb obrers vivien en t•lmatei\
cdifici de "la fabrica · i on. no sois
le'> e\tances residencia ls i produc-
tive'> e., confonen. si nó que tam-
bé en l'invcntari de bém mobles
apardx una barreja d'l'ine'> i dec-
te\ domesticsambaparell'> propi'>
de l'activitat indmtrial que cs
duia a te rme. El cas rné~ paradig-
rnatic és el deis molins papercr\,
precursor de moltcs de le~ fabri-
que'> tex til . tol i que. com veu-
rern, aque ta forma de rc.,idencia
e~ va manten ir pardalment en el
casd'algunes fabriques de teixits.
A la 1ona que em ocupa. en
tenimun ca~ prou intere'>'>ant. Es
tracta del m olí paperer del'>
Alsina, de S liria. si tuat a l lloc co-
negut amb el nom de "casa de la
fabrica vella ". Rciteradament
s' ha descrit l'estru ct ura arquitec-
tónica dei s molins papert·r<¡ corn
edilici'> de planta rectangular,
Colonia Fusteret (Súria).
ARXU AlBERT FA8RcGA
arnb diverst''> pla nt e' que donen
a les comtrun:iom una al(ada
considerable peral\ e~tandar'> de
l'epma . Al'> '><>terranis ' hi feia
l'activitat de fabricatiódel paper.
a le'> plantes intern1l-die~ hi ha via
els habitatgt·~ del~ t reballadors del
molí. i a la planta '> Uperior el'>
anomenat'> mirador\: espais molt
ventilat'> on .,·a.,'>e<.ava el paper.
Dhpmem de l'inwntari de bém
que amb moti u de· la mon tk Joan
Serra i Franch - onund de Cape-
llade'> i que tenia arrendat el molí
deis Abina. on vivia- va lcr-'>e en
la ca~a i molí dch Al\ina. Allil
qut·da hen clat que hi ha via 9
per'>one'> \ ivint al molí i que no
hi hada gran di.,ccrniment entre
les ani\itats prolc\'>ionals i le\
domestique'>. Més ta rd, aqlll''>t
edifici e' \a aproli tar coma bloc
de pi'><>'> quan al \eu Ul'>tat e~ va
con '> t ruir l'anomenada Fabrica
Vella.
les colonies textils
De nord a \tH.l. de'> de la fabrica de
Va lis de Torroclla fim a la '>onida
del terme de <.. allli~ . trobem le'>
segücn t ~ lahrique~. acom panya-
des de forme\ mé\ o menys am -
plíes de re'>idt·ntia . tot i que no
tote\ \ an dc'>l'll\ 'Oiuparcol é:mie~.
Una de le., U>\l''> difídls de preci -
aré., la quantitat de gent que tre-
balla va en aqueste'> fabrique'> i
quant > rt·~idien en le~ co l ónie~.
En general. k~ ti.·xtib van \t'r
emprc~e~ por ntabk -.. Entre el'
problcme\ amh le\ riuade\, el.,
can vi ~ de tt•cniqut''> i de matcrie'>
elaborad e'>. el'> lJI1\ i'> de propie-
tat, etc. fa de molt ma l dirquanl\
obrcr~ hi havia en un moment
determina!. Donem les dadc'>
d'ocupació d 'aquelles que en te -
nim. \ igui pet via directa o indi -
rectamt·nt. a 11 avé., de le~ classi-
ques lotm de grup de fina ls de l
seglc XIX i pr11ner'> del XX.
L'EROL 93
Fa b rica de la Ribe ra
(Coaner-San t Mateu de Bages)
Aquesta fahrica no va arribar a
posar-\e en fundonament. Quan
ja era cobena i amb tota la maqui -
naria a punt, la riuada de l'any
1907la 'a inundar i va ca usar-hi
danys imponanh. Quan wrnava
a e~tara punt, una nova revingu-
dadcl riula va tornara ma lmetre
i ja no e~ va rcft:r. E~ va t reure la
maquinaria i e~ va vend re. El alt
d 'aig ua donava la llum a la Fa-
brica Vella de Sllria . Llavors el
va comprar e l Pala perdonar
e n ergia a la fab rica de Pala de
Torroella . 1::11 va \er qui va des-
mun tarel.,ostre i L'S va endur les
te u les pera la ~e ' a nova ca)a. ¡\-\és
tard eb Valh van comprar lacen-
tral perdonar llum a la labrica de
Vall de Torroella i actualment
l'elect ricita t es ven a FE SA-
E DESA. omé'>s'hi va con.,truir
una vi venda per ah encarregat~
de la cen tral. que des de fa any~
és la familia Franch.
Fa b ri ca de ca l Jove r (Súria)
La hbt!1ria d'aque.,ta fabrica, que
encara es ta en funcionament.
s'ha dc'>crit en diverses publica-
ciom. No va donar lloc a cap co-
lonia, tot i que al seu interior hi
havia la ca.,a dd director i 4 o 5
pi~o~ pera algum treba llador<,. El
mé., intere'>'>ant. pel que fa a a~ ­
pe tes social'> , e'> l' e\htencia
d'una guarde ría peral~ fi lb deis
t reballador~. Des del punt de vi.,-
ta em¡Hl'.,arial '>Cgu ramcn t la
.,eva finalitat era garan ti r l'accés
regu la r de le., dones al lloc de t re-
ball i evi tar els po.,sibles rroble-
me~ que la e va ab.,encia. a causa
deis fills petit , podia provocar.
Crida l'a tenció que la creació i
exbtencia de guarderie\ fos de-
fensada com un del'> rilar., basics
rer un del<; utopi<;tes. George
Owen. tkia l'any 18 16, en la !>eva
obra A cu·l'icwt>[Socierv, que cls
ncm. des del momenten que ca-
minaven fim que entra' en a )'es-
cola. havicn ti' estar en esrais rro-
pb sota el<.:on trol d'educadors. a
fi de de~lli urar eb pa res de la ~e va
carrega i dt• garan tir un a educa-
ció en cb U'>O i cmt u m~ civi litlat~
que le cla\scs ba ixes no pndien
pror orciona r-lo'>. No abem fim
a quin pu nt le'> idees utópique'>
havien JlL'nL·trat a Catalunya,
perl> el cene!> que la "funcicí so-
cial" duta a terme perla bmgesia
94 L EROL
Colonia Antius (Callús).
ARlW Al.BfAT FABRfüA
ca tal ana coincidía ba.,icamt·nt
amb cls ~e u s intere~'>OS econo-
mics i de maxi m a explotaci(> de la
ma d'obra. En una foto de grup,
de 1894, hi ha 283 treballadors:
70 homes, 1O1 dont ~ i 1 12 nem
(2).
Fa b rica Ve ll a (Sllria)
A qu e~ta fabrica no va generar cap
colonia, pel fet dt t robar-'>t' a l
costal del nucli urha de Sllria.
L'edifici del molí paperer del \
Alsina e~ va transformar en un
bloc de vivendesque C\ va ampli-
ar amb una ala que conecta\·a
l'antic molí ambla nova fabrica.
Avui. de la fabrica nom és en que-
den les imt a l·laciom hidrauli-
que~ que encara \ 'exploten , i le\
vi vendes ma ntcnen l'antiga fc.,o-
mia.
Colonia Santa Maria (Súria).
ARXlJ ALBERT FA8REGA
Fa brica Aba d a l (Súria)
Tampot no va donar lloc a cap
wl!mia, pd fet de trobar-~e molt
a prop del nucli urba dt· Súria .
Fa brica Giró (Súria)
La fabrica Gi ró esta va situada al
barri de Fusteret. a !'entrada sud
de Súria . De la fabrica nomé~ en
queda la re~clma i un anticcanal
\ec. La lahrica va donar lloc a la
mi!Jn ia Giró, avui Fusteret. Quan
la fabrica va plegar. le Mine\ de
Pota\a de Súria va n aprofitar la
\eva central electrica. que capta
l'aigua amb un llarg canal que
tra' essa el bosc de ribera dd pla
de Reguant. La col!>nia, tex til en
eh \eU\ orígens, va passar a er
una col(mia minera. Un grup de
Si'> tases va n iniciar-se l'any 1900,
25 any'> despré\ que la fab ri ca
tomencésa funcionar. osabem
si\ a n \er le\ primeres o eren una
a m pliaci6.
Fa brica d ' Anti u s (Callú\)
La fabrica d' Antiu., va donar lloc
a la colonia d' Antius, amb un del'
edil icb més\ingula rs que trobem
a les colónie, del Cardener. Es
trana de l'edifici deh serveis de la
ml!>nia, a\ ui abandona t. que es
troba nomé,entrara Antius. A la
fabrila d' Antius, per terme mit-
ja, sembla que hi treballaven 140
per\ont·s. tot i que en una foto de
primer\ de 'egle XX només n' hi
comptem 100: 27 home\. 4 7 do-
nes i 26 nem. A la col!m ia s' hi va n
fcr 26 viven de.,, la qual CO\él e'>
corre, pon bé amb el nombre
d'home\, si el'> comiderem coma
ca¡h de ca\a.
Fa brica d e l Gui x (Callús)
Aque'>ta va \t'r una fabrica dL'' ida
molt efímera i que \él funcionar
\obrewt coma molí de guix. 1 o
\a donar llot a cap cnl!>nia.
Fa brica d e l Cortés (Callús)
La fabrica del eones va generar
tarnhé una imponant colilnia, '>i-
tuada al peu tk la<.:arretera C-55.
Le\ \ilre'> d 'nurpaciú pa rlen de
160 1 reballa d or~ i unL'" 25 vi-
vende'> a la colúnia .
Fa b rica d e ca l Ca va lle r (Ca llús)
Tot i que hi ha un grup de ca.,e\
conegut com la coli'>nia de cal
Ca\ aller. t•n realitatJe., vi vende\
e~' an desen' ni upar indepen-
dentmtnt de la fabrica . la qual
no hi tenia cap dret de propie-
ta t, wt i qut en aquel les cases hi
vivien treballatlor\ de la fabrica .
En una fo to dt• primer\ del segle
XX hi ht•m trobat 32lwme~. 22
dones i 27 lll'll'>. que tan un LO-
tal de 81 treballadors. Aquí le\
xi l re\ conegu d e., d'ocupaciú
parlen de 200 treballadors, de
nu1nera que en<; trobem amb
un a gran di.,paritat.
Fabrica Nova (Callú~)
o va donar !loe a ca r col(mia rel
kt de trobaHe dim el ca~c urba
de Ca llú ~.
La colonia minera de Súria
Des deh ~eus inici~ i fins fa relati-
vament roe~ any\, k~ mine ~ de
Súria van '>t:ren man~ de la mul -
tinacional belga Solvay (3). A les
acaballe\ del \egk XIX, la Solvay
tenia ben definits els rlans del que
havien ele ser k'>'>eve~ciutatsobre­
res, co m l'lb anomenaven les
colo nies indu'>triab. embla que
eltervell d'aquelle\ coltll1ies va
\er l'e nginyer belga Edouard
Han non, veritabk a rtífcx de l'ex-
ransió de la Solvay a tot d mún.
L'any 1895 havien dut a terme la
cill(llf obrera de Salin-de-G iraud.
a la Provenc;a. Era formada pcr
varies filadcs de case\ identiques.
en hlocsd'unes 20 comigi.ics. Són
elsanomenahtorons(4) . Perdis-
tingirbé lc~diil'rcn ic d'estatus.
les ca\C~ més gram eren del~ en-
carregat'> i del\ engin yers. La casa
del direct or era la més gran i be-
lla de LOLC'>, i era (lllica. Aquestes
diverses ca tegories de vivencles
formaven 101 una tipología en el
llenguatge dl'l\ '>CU\ con~ tru cw rs.
que e\ relerien a elles coma ca-
'>l'S dclt i[)U\ 1, 1ipm 2. t'l c. Aq uest
és !'esquema que la Solvay va
aplicar a totes les seves colimies,
i en particular a t.'lria.
L' Agenda A!Jrícola para el c11io
1925 que anualment editava la
societa l t\lincu de Po1asa de Stíria, S.
A. diu:
El personal de la Compmiía se alo·
jaen casa.l-/orres de impor1m1cia va·
riable. de aspecio muy a~¡radable, con
wdas las comodidades, edificadas por
/e¡ Socirdad; '-16 familias go;:mt por
aflora de esa t'i!lllaja. Un barrio obre-
ro, qut' formallllll t·erdadera ciudad,
lla sido con.Hruido en 1111 pu111o muy
higiénica dt•la Cclmarca y wmi11is1ra
alojamiemo anuís de 200 familias; se
msa11cha lodos los dias y Ita sidodow-
d,, de 111111 dis1ribució11 de ll!JIIi1 cuyas
cmwli::acio11es han sido llevadas ltas-
lt11!11la ~·illa misma de Súria (5).
Aquí, ens trobem davant cl'un
deis casos mé'> interessant~. reei-
xits i ben comervat~ de col(mia
indumial. El nivel! dequalitat i la
racionalitat uc !'estructura urba-
na i de le~ ca~e és moh superior
al~ e•aandars cata lans d'aquella
epoca. La cama d 'aquest fet és
que la ~ocit•tatexplotadora de le~
mines de Súria. quan es va cons-
truir la colo nia. era. com he m dit ,
la Solvay belga, que tenia llavors
uns plantcjament s ~oliah molt
ava n\ats respecte a les formes de
vida que corrien pclnostre paí~ en
aquells temps. Pe! nombre i tipo-
logia de les construccion\, aque-
lla actuació, duta a terme eh any~
1918 i 1919, va marcarprofunda-
ment la fesom ia de Sll ria.
Els treballs inicialsde la colonia
s'havien comenc;at l'estiu de
1918. Per emendre la singu lari -
tat d'aqudles comtruccions i els
servei i prestaciom que oferien
ca l recordar breuementla rerso-
nalita t d 'Ernest Sol va y i les idees
del seu temrs.
Ernest Solvay ( 1838- 1922) va
se r, abans que re ~. un científic
amb una rrofunda ideología hu-
manista i un deis pares dt• la so-
ciología. Pero no va ser nomé~ un
teo ri c. Les scves idees socials
pogressistes les va implementar
en les seves factorie'>. Aba m que
ros legal mcnt obligatori, eb tr('-
balladors de tot es les empreses
Solvay disposaven d'un sistema
de segu rctat social. d' un sistema
de rensions. el' una jornada de 8
hores i de vacances pagade . A
Bclgica va fundar l'lnstitut de
Psicologia.I'I nstitut de Socio logia
i l'Escola ele egoci~. L'any 19 1 1
va o rganitza r un congre~ cientí-
lic a Brussel·les ambla pre ~c n cia
de Marie Curie, Albert Einstein,
Max Planck. etc. Pcl que fa a les
seves industries va ser ca pac; de
dura terme les seves idees de
Xalet del director (Súria).
ARXU ALBERT FABAEGA
Colonia Santa Maria (Súria).
AAXIU ALBERT FABREGA
benestar social en tots cls pa'lssm
on la Sol va y es va imroduir. Així
ddin e ix el professor Philippe
Mioche la seva imrortancia:
A 101 arreu les coi/Seqiiimcies soci-
als t'all ser les mmeixes: grans plan-
les, faaories amb lwbilmges pa als
lrebal/adors. pmemalisme e11 les re·
lacionssodals, ele. L'exemple del quí-
mic belga Emes/ Solvayés pera mi el
millar. Afinals del segle XIX va com-
lruir un munr de plames per 101
Europa: a Bi!lgica, Frm1ía. Alema-
llya, Polonia, f1alia, Espanya, Regne
Unil, ere. Toles les plall/es eslat•en
organitzadesexaaammr de la mmei-
xa manera. Ésa dir. els 1rebal/adors
europeus 1reba/laven a la maieixa
organilzació, 1?11 el ma1eix produat> i
l'ivimm cases semblams (6).
l'e\truttu ra de la dula/ obrera de
la Sol va), a S(lria. va ser ia segiient:
Un primergrupd'edificis, cone-
guts mm els N"alet\ de la mina ~ es
van construir al centre del poble
-a l Raval o u- i a la Colonia {7).
Destaca perdamunt de tot el·xa-
lt't del dirt•ctor". una magni-
fíca comtrun_i<i de l'arquitccte
moderni'>ta manresa Josep Firmat
i Serramalera. Era u na casa del
tipm 3, formada , com tote' le~
ah res, per dm habitatges. També
hi havia un xa let de t ipu~4. igual-
mcnt ambdo\ habita tges. Quatre
xakts de ti pus 8. amb un total de
8 habitatges. completen e l con-
junt situat al Raval. A la Colónia
es\ an fer -1 '.al eh de ti pus 6. amb
un tOtal de 8 pi,os. a la banda sud.
Més amu111 hi ha 13 xalets delti-
pm 7. amb un total de 26 habitat-
ges.quel'an) 1939,enalgunca ,
''havien redistribuú fim afer un
total de 3 3 habitatgn.
Les caws del\ mi m·r., e ITn delt i-
JlU'> 1O. En total. l'any 1939, hi
havia 70 ml>duls lormats per bai-
xm i due\ plante~ cada~cun, que
corresponen a 3 habitatge~. Molts
d'aque~t\ mbdub e~tan agrupa t ~
en edilici\ de dm mbduls, adja-
u·nh d~ uns ah altrc~ i amb una
e:.t:ala t:entral a cada bloc. Oferien
l'eq uivall'nt a 21 O habitatge . 101 i
que. només hi havia 130 funcio-
nant wm a tah. La resta dcbc~pai~
eren destinat'> a can tina i altres
\crvci~. l:e\ca la ce ntral deis mo-
tluh doble\ -que s<Ín la majoria-
tli\t ri bueix l'edilicien due:. meitats
'> illll'trique' amb tre\ habita tges a
cada banda, d'um 65 m 1 cadascu-
na. Cada habitatge té una sala-
menjador, cuí na i t re~ habitacions.
La "co muna " i l'l ,afareig ón.
inilialment, al ca rrer, en uns co-
bert~ anne\m. Les prime res habi-
L'EROL 95
tatges d'aque\t tipu que e~ van
fer, el 1895, a alin-de-Giraud,
tenie n um 35m 2 • L'a n y 1948,
quan la Solvay va fe r a Súria al-
gum nous blors d ' habi t atge~ de
ti pus 1O, la superlícieja era d'uns
80m 2 • Pel que fa als servci\, cal
des tacar l'a b<,(·ncia d ' cs~ I C:sia o
ca pella. A diferencia de la catülica
burgesia catalana, la filosofía de la
Solvay e ra eminentment laica,
cma que tambC: e\ notava en la
~eva elecci6 d ' emenyament~ no
rdigioso~ en k\ scves colbnie
d 'a rreu d ' Europa. Un altre ele-
mcm clau d'aq ue\ tes colónics era
l'economat o cantina que, en l'l ca
de Súria, era situada a l' angle
nord-oc t de la colonia. a toca r de
l'anomenada <asa deis so/ras que
més tard [oula ca cma de la Guar-
dia Civil.
Bibliografía
D.A .. La ind1ísrrit1 te\11/All~! de lt's V
Jt>mades d 'Ar.¡ue,>/agla lndusmal J<
Carallmya <.oJ.Iegi d'Engin) er\ 1n-
du~triabdt• Catalunya i Marmmbo
Boixareu Editores. 2002.
D.A .. Calllis lll.ltúntlen immges, Angk•
Editorial i Ce ntre d'Eswdi\ del
Bages, 1996.
DAUMALIN. X., Ptllrt>nagt•et pmcma-
ll.lllte mdll'ilrlr'il t'll Prol'i!lltt! tlll '(IX
96 L'EROL
.11~cle:
nouwlles perspeanNs, lndu\-
trie\ en Provence. núm. 12, mars
2005.
REGUANT.J.. Stírta Histitnt~mllmll_.¡es.
Angle Editorial, Centre d'btudi\
del Bage~. A¡umament de SúriJ i
Dipu tari<Í de Barcelona. 1997.
S ERRA. R.. Ctl/(miesrextilsdeC<lltllllnVa.
Fundaci<i Ca ixa de Mmart'\il i An ·
gle Editorial. 2000.
Notes
( 1) Scgons la llca de trel!c de marc; de
1900. que regulavacltreballdcnem
i dones, només es podia comenc;ar
a treballar a parúrdel' 1Oanys. Pero
tenim documemats ca~o\en que es
treballa\a de\ del~ 7 any\.
CONSORCI DE PROMOCIO TURISTICA DEL CARDENER
C-55 , KM.39
08250 SANT MARTI DE TORROEUA
(SANT JOAN DE VI LATORRADA)
Telf 1Fax: 93 836 17 08
www.elcardener.com
consorcicardener@diba.es
Planta de
dues vivendes
de tipus 1 O
(1938).
AAJW AlBERT FA8REGA
121 En aque\tes foto\ é\ difícilestablir
la frontera entre el~ nen; i eh
adult\. Tot i amb aixo. en aquest
ca\. hi ha una quantltat molt im-
ponam de nens moh petit~.
( 3 l La primera concc\~ió, amb el nom
de 1111/lll Romama, la lenicn , de\ dt·
1912. Macary i Viader. perb al-
llll'll)\ de\ de l'any 1917 aque,ta
UlllCl'\\iÓ es tal a 1 en u da a la
oh ay. La consut uliú de la ~ocie­
tal M mas de PNastl dt• Sliria é~ de 1S
de ~c1embre de 1920. Aque~ta 6
la data que a vegade\ l'\ d6na , er-
roniament. com de la compra de
le~ mines de Súria pt·r par1 de la
Sol1 a) . Elllibre de regi~tre de per-
sonal de Minas de Pota\a de Süria
\ 'inida el 1O dl· gcncr de 191 S,
ambla qual CO\a, probablcmcnt.
aque'>ta va ~e r la data de la com-
pra de la conn·,,iú i l'aparició de
Sol\·ay & Cie. a Suria.
(4) En pnndpa \cmhla que el tcrmt•
"''''",·mala ¡)l'r dt•,ignar lt·\ lil·
\e\ o barri' mmt·r' del nord de
Fra n(a. Avui al¡:um autor' fram t'·
\O\ U\en el mol "'''tlll.l per indicar
el\ nmjunh dl' lil\C\ de totxo. to·
tl''>\l'mblant'>. alint•ade,alllargdc
carrt·r' i que Imanen les viH·nde'
dl'i\ obrer\ indu\trial\.
(5) i\l ina\ de Pota\a de Súria , S.A ..
A:l<'lldcl A_qrari.t 1925 'ou:m que
la termmologaa emprada e~ una
traducciólitt•rJI dt· la france,a :
t·a\a-torre per lt•ur llltlli•'" i dudad
obrera per Wt' <'lll'rtae
(61 MIOCII E. P.. //nlt>ma/ tlndwltur<ll
ION\ ll[<'lii'L'Jli!tl/1 llll<',rJraiÍO ill/1 tht• /9
.md20ü'lllltrt<'.'Letturc lromthe
wwnd A rr '>ummer School.
1999
(7) o \Jbem dl'' de quan a Süria e~
1 a parlar populJrllll'llt dt:l\ "\J·
lt:l\". Aque\ll'\ un ¡:al·licisme que.
wgom Coromant'\,l'' \',lmtrodtnr
rapal'a n) 1900wma\inoniandc
"torre· En elllcnguatge o filial de
la Soh•a1 \cmpn• l'\ parla1·a de
·ca ..a-torre·.
Albert Fabrega,
historiador
 .....e: perdura terme la dinamització comercial, !'amplia-
ció de la oferta lúdica i cultural i la promoció turística.

Q) Area de Turisme

E Des de 1' are a de turisme s' esta treballant per presen-

tar una oferta estructurada en productes i integrada

ca en el territori, fent especial incidencia en la millora de

la qualitat dins el marc de la sostenibilitat.

c. Ripolles Desenvolupament L'estructuració de producte es tona menta en quatre

grans ambits:
:::l D'enc<l del;¡ sev;¡ c:onstitució l'any 1993, ales- • Natura: potenciació deis Espais d'lnteres Natural.

o hore~ curn d

scm!Jrc clí'l ?OOU r:nm

"uui'Lt\ ltmt\;Jd<t, i des del de-
consorci, Ripolles
• Cultura: projecte Terra de Comtes.
• Turisme Actiu: ltinerannia i dinamització del centre

>
<J
BTI.
DL",'' n v ulu; J., m,· 1 d. , ." ; un ms trument que esta

e: f01111. 1t ¡F·I ¡, ', .¡ci 1n1111'.; tracions publiques i els

(ll:<:rl'''·'' d•·l Rrpolles. arnb l'ob¡ec-
• Patrimoni industrial.

Q) ;¡qr,¡ts ,.,
Area de Planificació i Relacions Exteriors

en
Q)
tru c!'1mpui::,lf 1fntJWiltdr el progres economic
dellcrntutr.
És l'area d'on surten les grans llnies estratéglques
del Consorci que afecten globalment el Ripollés.
Deis projectes engegats es poden destacar la redac-

e Aula d'Hostaleria del Ripolles

L'Aulad'Hostaleria que es troba ubicada dins el Con-
sorci serveix com a centre de formació en Hostaleria
i restauració. Aquesta aula, inaugurada el julio! del
2003, ofereix els següents eixos de formació :
ció del pla estratégic del sector terciar!, assolit arrel
de l'adopció deis criteris de valor marcats perla di-
versitat d 'agents de la comarca, lligat amb el pla de
sostenibilitat Ripollés 2020 i l 'estudi de mobilitat
amb transport públic a la comarca. També coordi-
na i gestiona l'execució de programes europeus
(Leader Plus, Equal, Pacte Territorial per !'Ocupa-

o • Formació reglada amb el Cicle Formatiu de Grau ció de les Comarques de Girona).

c. mitja de cuina.

·-
ce
• Formació no reglada: Programa de Garantia Social
- especialitat en cuina i servei de restauració.
• Reciclatge i cursos específics per a professionals.
Area Empresa i Emprenedors
Des d'aquesta area, el Consorci, ens que esta cer-
tificat com a punt d'informació CIDEM , participa i

·-(.)
J..
• Cursos adre<;ats al gran públic.

L'aula també es caracteritza per oferir una serie de

serveis diversos com:
fa partícip d'aquelles activitats que es realitzen per
fomentar la innovació i el desenvolupament empre-
sarial, a l'ensems que dota les empreses deis estris
punters que generen valor afegit. Aquesta ajuda

o • Presentació de productes. se'ls tramet mitjan<;:ant assessorament di recte, con-

en • Posar-se al servei d'empreses, associacions, esca-

les per a la realització de cursos.
sultes, i/ o amb la realització de seminaris i jornades
que permeten millorar la competitivitat de les em-
e: • Borsa de treball pel sector de la Hostaleria de la preses del Ripolles.

o Comarca.
• Servei de menjador.
Des de l'area d ' Emprenedors, i sota la marca del Ri-

u • Credits escolars.

Paral·lelament el Consorci dóna suport a la ini-

ciativa presa per un grup de 1Ocuiners que han cre-
at el Grup de Cuina del Ripolles, que volen donar a
coneixer arreu la gastronomía ripollesa i difondre el
seu segell de qualitat i distinció.
pollés emprén! es promou el concurs per reconéi-
xer les millors iniciativas i trajectories empresarials
de la comarca amb l'objectiu d'incentivar el foment
de la petita empresa i seguir millorant el teixit em-
presarial del Ripollés.

Area de Suport i Dinamització Comarcal

Des de les lfnies de treball per con tribuir a la
dinamització económica deis municipis, el Consorci
posa a disposició d'aquests, uns tecnics qualificats

9 8 L' EROL
LA CO NGA DEL TER JERONI MARfN

Les CoiOnies téxtils del Ripollés

(1900-1920)
La comarca del Ripolles és un ter- • Cam pelles: la Fabrcgues (prin- d'asta. Pe! que fa al ferrocarril, els tre de producció ele carbó pe ra la
ritori conegut pcr la majoria de la cipis del XX) fabricants que m un ten la ind ús- indústria cata lana no es materia-
població ca talana comuna 10na • Campdevfmol: I' Herand (finals l ria textil a la comarca compten lit7a, perquc el mineral re~ulta ser
de visita de caps de setmana, amb del XIX), la Pernau ( 1872) i la amb la línia ferroviaria de Barce- mé~ cscas i n 'h i ha me n y~ quan-
pai a tges imponent i abundants Molinou ( 1929) lona a Sant Joan de les Abade - titat del que apuntaven els infor-
exemplesd'arquitectura romimi- • Ripoll : la oguera (finals del se~. Aquesta infraestructura mes del \egle XIX. De Lotes mane-
ca. Pero per sorp resa de molts, XIX) i la Jordana o Sorribes (finals fundada l'an y 1880. e\ va crea r res el ferrocarri l e~ manté, i els
aquesta ha estat una comarca del XJX) ( 1 ). per 1ran,ponar el carbó minera l fabricants textils poden com ptar
marcadament industrial. Sobre- de~cobert a Ogassa i poder pro- amb aqucst mitja de transpon fi -
totdurant el ~egle XX el textiln 'ha Si em fixem en les da tes de les veir de combu~t i ble la indústria able i dicient. el vetllen de prop i
estat el sector principaL molt per fundacions. vciem una lona con- textil barcelonina i impulsar el~ pressionen ks autoritats políti-
davant de la pagesia. Aquest és un centració en els darrers any~ del ~ector' siderúrgic i meta l·lú rgic que~ quan ~·acumulen els re-
territori caracteritzat pel pa deb segle XIX i primer anys del XX, del paí~ (2). tards: per exemplc. l'a ny 1913 els
riu Ter i Frescr, a le ribe' deis un període clurant el qual e~ fun - Finalment pero, el projecte de fabri ca nts e~ queixen dire cta-
qual trobem una quinzena de den o111e col(lllies al Ripolles. Es convenir Oga s~a en el gran cen- mental Minhtre de Foment, pcr-
colonie textils que han marcat el tracta, dones, d' un anys dl: gran quc k s bale~ de cotú arriben tard
dia a dia de les poblacions del fons importancia clurant els quals el a les fabrique~ i no poden treba-
de les va lis finsa l'acwa litat, mo- textil es destaca com a principal llaramb normalitat (3) .
mcnt en que vivi m la darrera epo- sector cconomic. A partir de l'an y 1919la xarxa
ca del sector a la comarca. Aquest Aque tes fundacions canvien ferroviaria a la coma rca s'amplia
anide vo l mos trar la realitat el perfil comarcal i la convenei- Colonia Badia o Estamariu amb ]'arribada del tren transpi-
d 'aq uest món industrial durant xen en una zona industriaL jun- (Ripoll). Segurament als anys rinen c lins a Ribe\ de Freser i 1res
les dues prime res decades del se- tament amb altres elemems ca- deu del segle XX. Conjunt fabril any~ més tard fin~ a Puigccrda i la
gle passat, uns any en que les racterístics, com a ra el ferroca rriL de quatre naus rectangulars, frontera . Línia que taran ~c rvir le~
fabriques fan realitat el projecte els ca nals industrials, les centrals i al fons e ls quatre blocs fabrique' de la conca del F rc~er,
d'habitatges obrers. A la dreta
empresarial de convenir 1' Alt Ter hidroelectriques, i tot d'indústri- de Campdeva nol i Ribe' de Fre ~e r
es pot veure l'aq üeducte de la
i el Freser en una zona altament es auxiliars del tex til com ara els fabrica i al peu de la foto un tram peral transpon de bales de cotó i
rendible de producció de fil de corders. corretgers, fabricant ele de la linia de tren Barcelona - de fil. Una altra infrae~tructura
cotó. bitlles i pol itges, i fabricants de Sant Joan de les Abadesses. aprofitada pn ks fabriques ón
El pes de les colonit:s indu tri- maquinaria com els tallers Casals (ARXJU COMARCAL Dfl RIPOUlS) el' canab hidraulics, si bé és cert
als tcx tils a la coma rca queda pa-
Jes amb el nombre d' establiments
que hi trobem:quinze coloniesen
total, vuit al Ter i set al Freser. Les
col(mie del Ter són :
• Camprodon: la Matabosch o
Estebanell (fundada a la dccada
de 1870)
• Sant Joan de le Abadesses: la
Llaudct (del190 1). E~pona (fina ls
del XIX) i Cal Gato Jordana
(1903)
• Ripoll: E tamariu o Badia ([inals
de l XIX), Agafallops o Botey
( 1862). San ta Maria o e l Roig
( 1890)
• Le~Liosscs: la Farga de Bebié (fi-
nal del XIX).
1a l riu Freser hi ha:
• Ribcs de Frc~er: la Rccolom (fi-
nals del XIX)

100 L'EROL

que la majoria de colonies cons-
tru eixen cls seus propis ca nals; a
cens llocs. com Ripo ll. le fabri -
q ues es forneixen deis canals que
porta ven aigua a le a migues far-
gue de fer ro. La vi la, du rant el
segle XV III. és la població hege-
monica a Ca talunya en la produc-
ció d ' a rm cs, i e ls ca nal qu e
aba teixen aquesta indústria
(Sa nta Ma ria, Almoina. Arquet i
ca n Guete ) s'adapten a la nova
ut ilització (4).
Al cos tat d 'aquests aprofita-
ment h i trobem les centrals hi-
droelcctrique a Queralbs, Ri bes
de Fre er i Camprodon . I tota una
indústria auxiliar de l tex til com la
torne ría de fu ta de Francesc Ca-
tala Coll de Ripoll, que abasteix
totes les fabriques de la comarca
de rodet , wb , bitlles, bobines i
politges; també hi ha corronaires
a la vi la. i també es produeixen
cordes i corre tges de trans mi~s i ó
defon;a (S ). Tot plega t gi ra a l'en -
torn de la quantita t de colon ies
que s'instal·len a la zona.
aturalmentla proliferació de
fabriqu es tex tils té u n impacte
ex traordina ri en !'economía co-
marcal. Aquest és un sector que
ex perimenta un creixement
enormedurant le~due~primeres
decadcs del segle XX. com demo~­
tra la contundencia de les xilres
egüents: pcl que fa a la provín-
cia de Girona, a la qua! penan y el
Ripollcs, clsanys 1922- 1923 con -
cen tra el 67% deis fu~os de fi lar
cotó de 101 Ca talun ya (6). 1 e n
aquest marc provincial de gra n
pes de la fi latura, les du es pobla-
cion més import ants del textil
comarcal. Ripoll i San t Joan de les
Abadesses, ex perimente n un s
forts increments de la '>eva capa-
cita! de produir fil: durantlcs dues
primer e~ dccades de l seglc XX
Ripoll dupl ica el nombre de fusos;
pas~a de 40.000 a 80.000; men -
tre Sant Joan eh multi plica per
set, i passa de 6.460 a 46.600 (7).
Es pot ve u re com el creixement
del textil és realment enorme a la
7ona, com no pot ser d'alt ra ma-
nera te ni nt e n com pte que en el
període de fi na ls del segle XIX i
inicis del XX es fun den on7e co-
lo n ies a le'> ribes del Ter i del
Freser. Aq u e~ t fet conve rteix el
ector thtil en clmés important
de !'economía coma rcal, molt per
dava n t de la pagesia, segon sec-
tor en ordre d'irnportancia. En el
global co marcal l'any 1920, te-
nim en comptc el nombre de tre-
balladors de cada c;ector, el primer
é~ el textil. que ocupa el 53% deis
trcballadors; men t rc la pagcsia
ocupa el 27%. I es pot dir que eb
mu ni cipis amb major pes demo-
graficsón clarament industria ls: a
Ripoll el80% de la m a d'obra 1re-
ba ila en fabriques textils. a Sant
Joan de le'> Abadesse el 65%, a
Cam prodon el 60%. a Camp-
devanol el65% i a Ribes de Freser
el69% (8). La potencia del sector
és in negable com demostren le~
xifres. i és inevitable que la seva
evolució hagi marca t la vida de
gran pan de la població comarcal
durant tot el segle passa t.
dua dei s merca ts colo nials i tam-
bé de l'a parició d' un sindicalisme
ben organil7at i comba tiu. El sec-
tor es ve u restringit a l'est retor del
mercat esta tal i a la inevi table re-
ducció de la prod ucció.
És en aquest co ntext de crisi
que e~ produ eixen les fundacions
de bona part de les coloni es ri po-
lleses. justamcnt en uns a ny en
q ue el tex til catala, incapac; de
competir en el merca t internaci-
onal, es ve u aboca t ca p a una re-
conve rsi6 si vol tanca r la crisi i
guanyar competiti vita t. Recon -
versió que es materialitza en u na
red ucció del costosdeprod ucció:
!'estrategia empre a ria! es con-
creta ba ica me m en un end u ri-
ment de les co ndicions de treball
de lama d'obra a base de reduir
els sa la ri i afavo ri r !'e ntrada
mas, iva de la dona en el treball
Colonia Recolons (Aibes de fabril (9).
Freser). A principis del segle XX. En aque\l marcde recon vcrsió
És la colonia més important del a costa d'empitjorar les cond ici-
Freser. Es tracta d'un edifici om de trcball deis ob rers escla ta
imponent d'estructura de pisos,
el conflicte al Ripolles entre els
presidit per la torre del munta-
carregues. A !'esquerra de la anys 1899 i 1901. El conflicte
imatge s 'aprecia la tuberia de 'inicia a Ma nllcu. i la deman da
l'aigua de la central hidro- deis vaguistes é\ la n:instauració
eléctrica. (ARXJU COMARCAL Da RIPOLLiS) deis salaris i deis horaris vigents
l'any 1891 ( 10) . senyal incquívoc
que el\ horarb ;' han amp liat i eh
salari\ s'han rcdu"it.
En aqucst conOicte apa reix una
consta n t d 'aqucsts a n y~. que é\
La real ita t del textil de l'alt Ter 1' enda rreriment deis sindica ls del
i del Freser, una vega da he m vist Ripoll cs respecte d s de riu ava ll :
!'enorme dimensió d'aquest sec- poblacions com Man lleu. Toreii<Í
tor. cal buscar-la en el di a a día del i Roda de Ter, de la vc"ina coma r-
t reball a les fabriques. De ~ deis ca d'Osona, compten am b un
tallers es vi u en un món de pobre- sindi ca l\ molt més organi lla ts
sa terri ble. amb unes condicions qu e no pas e ls de riu am unt. I
de vida i de treball d'una duresa aqueste\ nrgan itzacions més ben
extrema. La particularitat del tex- e~ t ructurades són les capdava n -
til del Ripolles en aq uesta epoca. teres en cls en frontamen ts amb
a pa n de la distancia respecte de el~ pa t rons. ment re les organiLLa-
Barcelona. é que le~ condiciom cions ripolleses van a remole de
de treba ll só n les mé du res de le ~ seve' consignes.
Ca ta lun ya . Cosa que al scu torn at uralmen t eh fabricants són
es tradu eix en una con fl icti vi tat consLients de la feblesa del sin -
social igua lment sin gu la r. conse- dica listnl' ripollcs i vet llen per tal
qi.iencia directa de la penosa sit u- qu e conti nu ·i e n a qu es t esta t
ació en que viu la classe trebal la- d 'incapaci tat. a base de prohibir-
dora i de la se va feble organillació lo a les col(>nie\ sota l'a menac;a
sindical. de la pcrd u a deis !loes de 1reball
A partirdelsepi odis devagues i deis habita tgc\ on vi u en le\ fa-
veurem q uina és la realitat del mílie\ treba lladores que tene n
textil comarcal i comes treba ll a algun membrcque ' haatrevita
dins cls ta llers d 'aquestes coloni- afi liar-s'h i. Pel que fa a la resta de
es industrials que trobem a l cos- fabriques, la patro nal castiga els
tal deis ri us. Al fina l del segle XIX locau ts i pactes de la m, que aco n-
el textil es troba imme rs en u na seg ueixe n decapitar cls inci pi-
crisi importan! a causa de la pcr- ents si nd ica ts de la LOna i man-
L' EROL 101

te nir l'ob reri'>me t'n un c~ 1 a1 de
feb lesa cnd\:mie 10 1s aq u csts
anys.
Perb ma lgra t l'enda rrerime nt
de le~ organi11acions ripolle~c~ .
la ~eva alian<;a amb els ~i n dica t s
osoncnc .. l'any 1899 el'> dóna
una fon;a comidnablc i el<. tre-
ballador<,de Ripoll, Ca mprodon,
Campdevimol i Ribt's de Freser
c•.t.lecla ren en vaga e 1 1) . El con-
flicte <.:'>tanta el me~ de maig del
1900 amb un pacte en tre fabri-
can!'> i <,indica" ambla mcdiació
del Govcrn. Pero eh pat ro m. que
tene n le<, indllstrie'> en pie pro-
cés de rcconver<,ió. no accep tcn
que e'h limi ti la <,e va política de
red u ccicí \alarial i reaccionen
arnb cont undl.·ncia: cree n l'A'>-
ociació de Fabrica n !'> de 1' Al t Tl.'r
i Frese r i pel novembre del ma -
td>. 1900 dedaren ellocaut a la
conca. cosa que \Otmet a l pa te
de fam800 treballadors. 1donen
el cop de gracia al'>indicali'>me el
mar<; del 1901 amb unloca ut que
deixa aturat'> 15.000 obrc r<; a la
conca ( 12) .
A partir d 'aquí les organiuaci-
ons obre re~ queden inutili t7ade'>
du ra nt mé~d ' un a dccada i eh fa-
brica nt s tenen ca n a blanca per
aplicar la reducció .. alaria l i alavo-
rir al maximl'entrada mas<,iva de
les dones als talkrs. Une~ done'>
forc;-ades a t reballar. pcrquc eb
salaris deb home~ han e~dcvin -
102 L'EROL
gut i ns u ficie nt ~ per cobrircl pres-
su post fa miliar, ja que cobren la
meita t del que cobren el<; home .
D'aqucsta manera l'e'>tra tcgia
empresarial de reducticí \alaria l
es ma teriali lla amb la contracta -
ció de dones rer trtballar a les
fabrique\, que en el cas dd tc\til
del Ripollcs é'> realment imror-
tantís im . Per adonar-nos del
rrotagon isme de la mil d 'obra
femenina al tex til cal que en<, fi-
>.em en algunes xifres de les w-
lon ies: a SantJoan de les Ahade'>-
ses l'any 1920. la fa brica Joan
Fra nch de la colonia de cal Ga t té
169 treba ll adors. deis qua h 138
(el 82%) .,<)n done~; i la colonia
Llaudet té 185 obrer\, deb q uah
157 (el 85 % ) <,Ón dom''>: i a Ribe<>
de Fre<,er l'a ny 1921 trobt·m 4 50
obna~ thtil ~. d d ~ qua l'> 380 (el
84%) són dones ( 13). La dona é\
la protagonista deltreballthtil de
manera de<,tacada. jaque forma
un contingent de mil d 'obra ba-
rata que omplc el~ t a ll er~ de les
coll> nit:s de 1' Ah Ter i Fre~cr i lt~
convenei>. en al tamt·nt rt·ndiblc\
per a l ~ a mm.
Un alll·e !actor que carauerit-
za le~ coll> ni t'\ de l Ripo lk \ en
aquests any\ é\ la migra d e~a ~a ­
larial. A la m marca e~ detecten el~
alaris mó baixo\ de Cawlu n ya,
cosa qu e provoca la rea clio obre -
ra de la ~ego na ml'ital dd ~ an ) \
deu . E!..any~ 1916i 191 7, coin -
Colonia Agafallops o Botey
(Ripoll) l'any 191O. Personal de la
fabrica, quan encara pertanyia a
la familia Rifa de Manlleu. Es pot
veure la quantitat i joventut de
les dones que hi treballaven.
(ARXJU COMARCAL DEL RIPOI.liS)
cidint amb l'aparició del primer
'>indicat anarquista a Ripoll. eb
treha lladors derna ne nl 'a ugmcn t
\a laria l a ca usa de l'acccn tu ació
drarn ill ica de la pob resa . Amb
aques ta dema n da concre ta e~
wnvoquen les vag ue~ del 18 de
de~cmbrede 1916 i del I Od 'ago~ l
del 191 7, ambd ucs rc primide\
pe r k~ forcesd'ordrescguint ins-
l ruccions del Ministeri de Gover-
nació; ~ · arriba a mobilitLa r 1' cxt·r-
cit jaque es declara l ' e~tat de
guerra . s'activa la cen~ura d e
r remsa, i les rcunions i manifes-
taciom deis obrers són aler\ im -
po\\ibks ( 14).
Aque\ta accentuaci<Í de lapo -
bre'>a deis trebal ladors t extil~ del
Ripollc<> és la comeqi.i cncia int -
vitablc de la política cmpre~aria l
de rcdu tció de \a lari ~ de\ de l
1891. Rcdu cció que ~ · aplica a la
con ca del Tcr i Frcser que. en m la
del Llobrega 1 i Ca rdcncr, ja regi'>-
tra u m sa l a r i~ d'cn tre u n 20 i un
25 % més baixm que els de Ba r-
celona ( 15). 1que amé a més. la
incorporació imponantís ima de
la dona alt rcball !a bril-que cobra
la mcitat del '>alari d 'un home-.ja
represcn ta un csta lvi tx traord i-
nari pcr a le~ emrrescs.
Malgra t aquc~ts factors favo-
rable~ a l'economia patronal, la
rcd ucciósalaria l no~ 'alllra i con-
vcnc·ix el Rirol ll.·'> e n la zona
indu\ tria l amh eh jorna ls més
bai>.m de Catalunya , com de -
mo'l rtll le\\ i frt'\ LOrresponent
al 19 17: mentrt• cljorn al maxim
a (' impo\\iblc e\ de 7' 25 resse-
ll'~ . el mil>.im a ant Joan de les
Abade~~e s é~ de 4 · 33 ; i el jornal
mínim tl ' una trcballadora cata-
lana l'~ paga. a la wmarca. a 1'50
1m.( l 6 ).
Ai\1 les larnílit'\ treballadore\
pa'>\Cn de '>L' r pobres a ~e r po-
brÍ~\ime\, ~ obretot quan e co m-
bina l'e\t retnr\alarial amb el rro-
té\ in flacionari que afecta eb pro-
d utlL' ~ d e p rimera n ccessita l.
Duran t eh any' de u l'i nncmen t
dt pre u ~ é~ rcalment e~canda l Ó\
a la provincia de Girona: el r a
~·apuja el 185°/o; l'l~ cigrons. ar-
r(J~ i mongt'le\ el 150 %; les pata-
ll'\, ve rdura i ha calla el 100 %; el
vi l'l 120%; i la carn de xa i i de
' edella i eh ou \ desa pareixen
complctame nt de la dieta obrera
( 17). Evidentmt·nt el co ntra~t en -
tre '>alari\ i preu' té d ecte real -
ment de va~ta dor~ pera l'econo-
mia deis trcb alla dor<; de la
wma rca, i fa JJ)<HCi\Cr la fa m de
mancra m temihlc.
Finalment. la darrera vaga del
pcríode é\ el de !'octubre de l'any
1919 ambla demanda de la jor-
nada laboral de' uit horcs. que
afl' u a Riroll. Campdev a n o l.
Cam p rodon i Sa nt J oa n de le~
A hade~'>es . El ca\ de Sant Joa n é~
dt'\ta cable pcrqur tntcs les fabri-
qut·~delmunitipi \Ón co lonie ~. i
per ta nt el ri\L que corren el~ !re-
hallador\ é~ enorme perquc po-
den perdrc la feina i l"habita tgc de
tola la família . i per aixo nomé\
poden re'list ir t re~ di es de protes-
ta i tornen a la leina ( 18 ).
La rc ~ po\ t a patronal es ma te -
ria litta e n un loca ut que s'a llar-
ga fim al 18 de novcmbre, quan
eh obrer\, de\pré' de set sctma -
ne\ wme cobrar, no tcnen al tre
remei que tornar a les fa briques
( 19). El resulta ! és la no li mi ta -
Colonia Espona de Sant Joan
de les Abadesses, l'any 1907.
A primer terma tenim e l Moll
Gros, que encara es conserva,
i al darrere la gran nau de la
fa brica. Aquesta és la
construcció original, amb
xemeneia inclosa, abans que
es bastís un primer edifici al
costat i es desviés la sortid a
d 'aigua d el canal. iARXlJ DEL MONESTlR
DE SANT JOAN DE lfS ABADESSES)
ció de la du rada de la jornada
laboral. que decideixen de ma-
ne ra un ila teral eb fab ri cants. i
que manté els obrers als taller\
en tre on1e i dotze hores d i ari e~.
jaque la maqui na ria es ma nt é en
fu n cio name nt de ma n era in in-
terrompuda amb nomé~ do
torm d e trebal l. Aixo en unes
condicion h ig i e n ique~ deplora-
bles. el maxim ex pone nt de les
qua ls cl trobem a la colonia de cal
Gat de Sa nt J oan de les Abades-
~es: l'any 1903 aquesta colon ia té
fines t res fixes als taller\, de ma-
nera que é impossiblc renovar
!'aire pie de pols i borra; i només
hi ha un lavabo pera home~ i un
pe r a done • e nse da veguera ni
rou neg re, sim plement es fa n
servir ga lledes (20 ).
De tot plega t, de la durada de
la jornada laboral. de les males
condicions higieniques de tallers
i lavabos, de la pobresa ext rema
i l'a limen tació deficien t, i de la
presencia destacadbsima de la
donJ en aquesttreball du rÍ\~im ,
en resul ten conse q ücnci e~ terri -
bles pera la salutde lama d'obrJ
tl"dil comarcal.! ón dm el\ ~eg­
men ts de la població cspecial-
men t afecta ts: lesdonesjovcs.les
protagonistes deltreball fabril. i
la població infan til dura m el~ pri-
mer' meso de vida . La mona li-
ta t d'aqu estscol·lectiu\csvcu di-
rectamen t condicionada per la
d u re~a delt rcball . jaque le~ do-
nesjows embarassades pateixcn
greus complicadom a cau\a dt'l
poc temps de repos que guarden
1\. T. Q, - &99 • $f\N JUf\N DE U\$ f\81\QESf\$
Fábrlc:a de D. José Espona
perno perdrc la leina. i les cria-
tures lactams \Ovint moren pcr-
que s' alimenten de mares a u te n -
ticament ancmiques. Un pa rell
d'exemplcs donen fe d 'aquesta
terrible real itat a le\dues pobla-
ions tcxtih mé' imponants de
la comarca: a Sant Joa n de les
Abadesses l'a ny 1905 moren el
doble de dones joVl'~ que d'ho-
mes; i a Ripolll'any 1923la mei-
tat de cria tu re\ moren abans
d'a rribar al p ri me r a n y de vida
(2 1).
Més enlla de la magnífica ar-
quitectura de les colünies textils
del Ripollcs, fim ara lon;a desco-
neguda perla gran majuria deis
visitan ts que rt•p la comarca, en-
cara h i ha una realitat més ama-
gada: la \ingu la r vi talitat i forc;a
del sectortextil, i la duresa extre-
ma dcl treba ll durant les pri me-
re s dccade\ de funcionament
d 'aquest\ cen tre\. eria conveni-
ent promoure el concixement de
tot plegat: de !'arquitectura que
combina funcionalitat i c~ t etica,
de l'u rbanisme, de le~ obre~ d'en -
ginyeria hidraulicn. de les nissa-
guesd'indu~triab. i també del trc-
ball que es pon a a termedins deis
taller~ i de la vida de la població
obrera que 'iu en les coli:mie~
industrial\ del Ripolles.
Notes
{ 1) J\\ unl .:u.la\, Monl\errat. Cnlimie.,
indu;trial\ dd Rll'''l/i!, E1tUd1 <Ir·
<Jllll<'dOIII< 1 ú•mtrudlll. C.irona.
t998/ ~erra . R o~a. Co!.>III<'S tt'xlll.'
de Ctlltl/tm¡•a. Manresa. 2000 1
Albareda . Joaqutm - rerra.
Joan. Salll Joan d( /(I A/wdt'l.l~l.
Girona, 1995/ Gordí. Jowp- Lli·
mós. Ramon, Les /Ion,•, , Olot.
t99 5 1 Arxi u l li\tc'lric Municipal
de Sant Joan de le\ Abade\\~~
(AIIMSJA): Contribucit'1 indu\-
trial.
(2) Pascual. Pere. " Ferrocarril\ i in-
du'>lrialització a Cata lun ~ a·. Rt•·
urques. 1985. 17, p.S I -52.
(3) Cutrina. Gon<;al. Le.1 am texllf> a
Ripo/1 i a la comarca. Ripoll. 1986.
p. I04-105.
(4) Gratll~. Eudald, Elsongm~ indw·
rrials de Cata/tm¡•a. Ripoll. 1990,
p .3 1.
(5) Cu1rina. Gom;al. ü~artltt'\ti/.1 ...•
p . l73·177.
(6) Dirección General de Comribu·
ciones. Fstadís uca admmistratit•,¡
de la contribución industria/y de
comercio. a1iode 1922·13. J\\adnd.
1924. p. l67 - 170.
(7) Arxiu Co marcal del Ripollc\
(ACRI): AJUillamem de Ripoll:
Contribudó indmlrial / A I IM SJi\:
Contribudó lndu~lnal.
(8) Bofelln dellnstllllfll de Rt>f(!/'1/ltl.\
Sociales. 199. gener 1921. p.77 a
119.
(9) Cuadra t. Xavie r, Soua/ism o y
narquismo en Ct~~altuid (1899·
1911). Los orígenes de/a CNT. M.t·
drid. 1976. p.70.
ada l. Jordi. El jmazso dt•la r,•¡·o·
lunon industrial m F~pmia 181·1-
/9/J, Barcelona. 1975. p.232 .
( 10) Baltd ls. Albert, Traba}'' mdus ·
tria/ y organización obrl'm w la
Catalruill cont emptliiÍnea ( 1900·
1936). Barcelona. 1974, p . 55.
( t 1) Oitmo dr Barcelona , Baru: lona.
21, 2 1- 1-1900. p.877
Ar\ill de Mam·l Pujol de Cam-
prodon (AMPC ): Prcm<oJ C,lm-
prodon : /<1 1-rontaa. 76. 19· 1-
1900. p .2
( 12) ll u~rta\ CIJ\ l'fiJ. J ¡\\. Mt1111tcll
d h151c'rt.ldl'fm,>~71110II<ibrer( 1840·
/975). Bortl'lona. 1994. p. l 27.
( 13) AIIMS Ji\ : Jullll'\, comis ion~.
patronal\: Junta Local de Relor-
me~ ~ocial~ 1905- 1922.
Bc•l.·un dl'ilmtllllltl de• Re[o111ws
s,,aalt·s. ,\ \adrid. 11 3. mar<; 1922.
p.762 -76 3.
( 14) ACRI A¡umamenl de Rtpoll: Cor-
re\pondl'lltia 1916. A HJ'-'\SJA: l. 3
Adm . Gl·n~ral Barh 1914·1'>2 1
( t 5) Ralt~ll\ , i\lben. Tra/lajc> íudu~tri·
u/.1· ''r!l<ll ll~acwn cJbrem ... p . l46.
116) ln,liiUIO dt• Rl'fonna'> Social e'>,
llt'/1/c>rid.</t'llt'rcl/ dt•la insp~cci,in dd
trabt~í<'ú'rr<'.ll'<'llcflt'ntt:d/,llio /91 7.
J\ladnd t9t 9 , p 60·6 1
( 17) B<ilt'lln dl'llmtlllltc> de Reformas
s,,.¡,¡¡e,. 87. \l'll'lllbre 191 t .
p. 366- 3ó7 1 1 39. genc.:r 1916.
p. 56·57/ 198. tle~ t·mbre 19 17.
p.ll tl 1224. 1L-hrer l 923.p.5 18-
519
(18)AHM JA: 1 7 1 Corre<opondcn-
cia enlrJdl·~ 1919.
( 19¡ Cu1 rina. (,on~al . l.fs cm.1 ti?).(i/~ .
p.ltO.
(20)AHJ\t Ji\ Que~llonan'> obre
fabrique.:~ t '>!H.
{21 )A 11 M 11\ 'i.ll Sani1a1. junte\ i
comi\\Ínth munidpal\ : tnspec·
ciom gcm·ral<o de \a nna1. Es1adi'ó·
1iqu~' \JI111Jril'<o i tkmogra!ique\
1905· 1912
ACRI: Pn:m'a Ripnll : • Fl Catllt~r
deRq•,,Jr. B. 27· 10- 1923.
Jeroni Marín i Surroca,
historiador
L'ERO L 103
LA CONCA DEL TER MARTf MERCADER

Mines de Surroca i la colOnia

minera d'Ogassa··¡
Ogassa, orígens i situació
El mun icipi d'Ogas a (Ripoll es) .
amb una extcnsió de 46 km 2, es
troba ah vcssa nts me ridionals de
la scrra dt Conivella, a po mé de
4 km de Sant Joa n de les Abades-
cs. El pctit poble va expe rim en-
tar una gran tra n forma ció qua n
un pagcs anom ena t Silvest re
Corone va de cobri r els primers
jaciment de carbó d' hulla, cap
alla l'any 1780. Desp ré de mé de
30 anys d'aqudla troba lla que en
un principi poca importancia se li
havia dona t, co menc;ava a tenir-
ne molta . Un ve í de Figueresano-
mcnat Joaq uim de Roma , enre-
gi~ traria aq uella 7ona, en la qual
hi va veure el fu tur d' una gran
1ona induqrial. sempre natural-
mcnt. que e<; busq ués una solu-
ció al t ra nsport d'aqucll mineral.
1o tardaria gaire a \orgir un gran
soci per compartir l' explotació
d'aqucllscontorns. Fou unacom-
panyia establcrta a Barcelona
anomenada El Vt!terallo Cabeza de
Hierro, i que més endavan t ab-
so rbiri a les peninence\ del Sr.
Joaqu im de Roma.
bonica. Es com tru"i rtn, també,
cases ind ividual<;, mé\ espaime'
i vistoses: la torre (on vivia el di -
rector de les mines). les oficines.
la fonda i la farmacia.
Durant aquel h anys la mmpa -
n yia explotadora de les mine\
posa a disposició deh obrers un
complet local de que\ iure\ on
podien fer le com pre' pcr a la
manut e n ció diaria . Al ca p d el
me . la de~pcsa ~e ' l s descompta-
va de l'import del so u. i d'aqut'\-
ta ma ne ra molte ~ lla r\ e podicn
beneficiar de tot el que nect\\ita-
ve n a uns preus molt més barats
que no pas el ~ deb co merc;m par-
tictllar . A pan debaliment~ tam -
bé es ve nia roba i ca lr;a t. Aqucll
ervei re presenta va un gran aju t
pe r a les famílies minercs. jaque
beneficiar-se d'u n preu mé\ baix
esdevenia una mena de ob re~o u
lmatge de princ ipis de l
s. XX del Prat del Pinter,
amb la colonia mine ra al fons.
!FOTO NC lll (ARXJIJ M MERCADER)
que bona falta els feia, cspecial-
mcnt a les més nombrmes.ja que
freqüentment tenien sis ose1fills.
El local e tava ubicat en le cases
que existien al costal del Talle r, a
mig camí entre el Forn del Vid re
i el Prat del Pinter.
Capalsanys 1890 i 189 1 1a
mateixa empre a va fu nda r una
"Caixa de Socors" per a te nd re ks
n ece~si tal s socials mé~ elemen-
tal\, i, per inicia tiva deis trebal la-
dors. e\ con titu í "La Germ and at
de Sant Joaquim". que venia a ser
una mena d'assegu ran<;a pcr fer
lront a les malal ties i/o acciden1s
labora ls. Més endavant e n cara
se ' n crea una al tra anomenada
"Mútua de Santa Barbara ·. L'any
19 36 totes tres es fusionaren en
una de ola. ~o t a e l nom de "Ger-
mandat de Sa nt Joaq uim".
A pocs metre de l que seria
l'edifici d ' E/ Verera11o, e ntre le~
penyes, ~ortia u na gran deu d 'ai-
gua, la fon1 Gran. que era ca pac;
de dona r rnovimenta una roda de
molí. Més endavant, ap rofi tant
aq ue st fe t e s crea u n a fone ria
d'acer (M. Murie), al cos tal de la
qua le<, troba un jacimcn t de tcr-
ra rdractaria. També es descubrí
que a lgu na ped rissa dds cnt orn s
era ideal pn ft>r ale;. molt apro-
pia da pn a la const rucció d'habi -
tatges. que en aqudltemps tant
inten:~saven . Es comt ru"iren dues
fab riques de ciment natu ral i ca l<;.
t a n Benet i can Balaguer. Ates
q ut hi havia aq ue ~ t material a
prop, !'empresa \a promou re la
const rucci<í de le'> ca'>es de la co-
lónia. Mts entlavam el cime111 i la
cale, tamhé es ven icn pe r tota la
comar a.
L'empresa explotadora de les
mines, com cit· nt de la necessita t
de poderobtenirenergia. va apro-
fitar el caba l d'aigua de la Fon t
Gran. Perconduir-la, s'aprofi ta el
desni vell deltcrreny i. a través
d 'un tan a l d'obra i de tubs de fer-
ro. arribaria a la turbi na. És pre-
cisamen t l'll aquest lloc. la fa bri-
ca de pans. nn I' Ajuntamen t
preveu ubicar-hiel futur musc u
d e k\ mines. Aquesta turbin a
genera va p rou potencia per co-
brir ll's tte ces\itats de tote s les
case<, del pohle, tcnint en co mp-

Desenvolupament de la colonia
minera
Entreelsanys 1860- 1880wmen-
\arcn a venir obrer<; de diver<;os
indrets ptr trtballar a les mi nes a
ca usa del fo n creixement que
ex pe riment a l'explotació delsja-
ciments d'h ulla. L'empre a pre-
veicnt el que aixo significaria, ja
ha via comenc;a t la cons trucció
d' habitatgcs que ha urien de con-
venir-se en una colónia minera .
Es const ru"iren en forma ts molL
variats. segom l'o rogra fia deis
ll ocs on e ra possible la eva com-
trucció. Destaquen els habita tges
del carrer del Forn del Vid re, si-
tuats a la cota més baixa del mu -
n icipi. i el nucli del Prat del Pin -
ter. situa t en una esplanada mol!

104 L'E ROL

tl' que )'ún ica de spe~a de llum
era una se nzilla bombeta a cada
llar. Scgon se mbla. va ~er la pri -
mera lncalitat de la província que
va prod u ir dectricitat. a l 'cme m~
que era de les pioncres d'bpa-
n ya. Foren uns anys moh bon s
pcr a )' empresa. omés en do~
anys - 1889-1890-. van e\trcu-
rc 66.641 tones de arbó.
Als habitatges deb treballado rs
podien viure-hi tres o quatrc per-
~o ne s, peri> molt ovi n t n' hi co n-
vivie n e t o vui t. Le condicions
que reunien no eren. malaurada -
ment. gens confortable\. car en
no tenir aigua corrent l' havien
d'anar a buscar a les font~ públi-
ques. constru'idcs cxpre\\amcnt.
Tampoc no dispo a ven de clave-
gueram. inó de pou~ mons (fos-
\e\ que alía buidar sovinl) on
anaven a parar cls residus de le\
comune . Pel que fa a la llum .
tenien dret a una bombeta per llar
que funcionava només duran tia
nit i a arree de !'empresa . Com
que !'energía que produ'ia la tur-
bina era limitada ten ien preferen-
cia le necessitat industriah .
La vida deis miners
Una enque ta feta per l'em pre a
l'any 19 1O ens informa deis \ala-
ris que cobraven els miner'> ( 1):
el'> que treballaven a )' interior
cobraven 3,50 pts. perdía treba -
llat . i 3'25 pts. d s de !'ex terior. Es
paga' a per men ualitat s ven\u-
des. acabada la jornada labora l del
día '>enyalat. cosa que feia un
encarrega t que venia de Barcelo-
na ; leía la liquidacióacompanyat
per do., empleats més de la com-
panyia, que havien de presenci-
ar el momcnt del ll iurament de
l'ekuiu als treballadors. Ab. il e\
dena a que la immen a majoria
de miner eren analfabets i no
sabien ~ignar. Segom el mateix
qüe'>tionari. el pressupmt estimat
pera un mat rimoni amb do'> fills
era de 87 pt . mensua l . O'aixo es
de pren que a un miner. seg<H1\
al ul de la mateixa companyia,
li queda ven unes 8 o 1O pes\ete\
per ah imprevists dome\tic'> que
poguessin sorgir.
Aprofitant que l'en \enyam ent
no era nbligatori , le~ famílie'> mé.,
necessitades portaven el' nem i
les nene\ a les cases de page,, on.
a ca mi de menjar, guarda\ en el
bestiar i feien ks feine\ que \l''h
encomanava. É~ lügic. done~. QUl'
en arribar a l'edat de treballar la
majoria d' infant\ no ~abessin dL·
llegir ni d'e\criure.
A la col(>nia també es va bastir
un edifici de\tinat a farmacia on,
a més del fa(lllta tiu. hi vi~ita du-
rant molt\ any\ l'l Sr. Cape ll .
metge de ant Joan . El gran pro-
tagoni sta va \er el r. Agustí. far-
maccu til . que exercí duran!
mohs any~ i que e~ va convertir
en una per\ona molt popu lar al
poble i a la w l<'m ia. Acomeguí
portar a terme un e~plcndid tre-
ball ambla \l'Va nperiencia i ca-
pacita! i la gent l'apreciava tant
que es pot dir que, quan va mo-
rir, tola la coloni a minera va res -
tar de dol , ja que havia fet le~
mateixe' ta sq ue\ que un metge.
El se u artera elaborar medecine~
casolanes a ba\e d ' hcrbcs de
muntanya i també \arops que ell
mateix labricava amb un formu -
lari propi. Tot\ eh habit an ts Ji te -
nien la m hima confian\a perquc
quan de\enganyava un rnalalt.
rarament e~ turava. Tenia, com
vu lgarment e\diu . molt\any\de
vol.
El 1882, quan fin alment la lí-
nia del ferrocarri l Barcelona- Vic-
Sa nt Joan de le\ Abadesses. amb
ramal de ca rga a Torallas, va dei-
xarde ser un projene perconver-
tir- e en una realitat, l'empre a El
Veterano va 'ersuhrogada pcr una
nova empre\a denominada Ferro-
carril i ,IIIII<'.I dr 'ltwt loan dr les
Abadesses. qut· el 1892. pas aria a
ser Ctlmpmiia dr farocarriles del
Norte de Fspmia. Aquesta empre-
\a va resultar ~er la triomfadora
en l'cxplotalió de les mines, ja
que havia po\atmolt d 'in tercs en
!'arribada dl'ltren fin' a l'estaci<Í
de Toralla . h •rr,,,arriles eqava
moh intere\\ada en eb combus-
tible' que e\ podien ntreure de
Estació i pla inclinat de Torallas
tARxiU M MERCADER
la 7ona. carcls permetia dL' poder
wntinuar el desemolupament
deb combois de vapor que , ·ana-
ven estenent per tot l'btat. Per
tant. és aquí quan comL·nc,a la
veri tablc expansió a gran e\tala
de les mines de Su rroea .
El M u ni ipi d'Oga\sa, aban\ del
descobriment del carb<Í. era un
petitmunicipi de muntan)a que
comptava amb 274 hahitant\
l'any 1857. escampats pe r algu-
nes grans ma sies que . a més de
l' explotació del bestiar. es dedi ca -
ven a !'agricultura. La gent dt·lcs
ca~es més humi b feien les matl'i -
xes tasques. peril com que teni-
en pocs re e u rsos es lloga' en de
jornalers o pastors a les ca,es mé\
importants.
L' epoca esplendorma de la (()-
lb nía minera , l'a n y 1900. d mu -
nicipi arriba a tenir 1.578 habi -
tant s. Les com unicaciom e\ fekn
a través d'una e\tensa 'arxa de
vies amb desnivcll s nalllrals i
plan\ inclinats. que tenil'n coma
destí els matcixos vagons dellcr-
rocarri l. Fou precisa ment l' an)
19 17 quan hi va haver una im -
portan! aturada o vaga per pan
deis treballad o rs, que protesta-
ven perle precaries mndiciom
laborab que havien anat empit-
jorant. Reivindicaven millon: s
econ bmiques, pero també nll''
mesu re de seguretat. donat que
hi havia molts accident\. Le\
mobiliuacionsobrere\ i la legalit-
7ació de les vuit hore\ (fim ak'>-
hores era de de u) . l'an) 19 19. no
foren gem propícies pera l'em -
presa. qul· ja arro\\egava proble-
mesde rendibilitat. A conseqücn-
cia d 'aqul'Sl\ fl't'>. i una mica a tall
de represalia, com \Ovintaco\tu-
ma a pa~\ar. la companyia a pro-
li ta el moment per des[er-se de
molts treballador,, i d 'una mane-
ra un \ic e\tranya es procedí al
tancament de l'embkmatic pou
¡\ lacia. Semblava que comen<;a-
va, ara ~í.la da' aliada de la mina.
Ourant la dittadura de Primo
de Rivera ( 192 3- 1930) s'establí
u na llei ~egon<, la qua 1 le socie-
tats de ferrocarril\ no podien ser
al matei\ temps e\plotadore~ de
conque~ mineres. Per aque\t
moti u . la compan) ia va haverde
fer un nou replantejament de la
~l'\a situació. prl'ci\ament en un
mnment en qu\.· el poble i la wli">-
nia bullitn d 'activitat. jaque a
nH:\ dt· k., mine' hi ha' ia le' la-
bnque' de tilllL'Ill i de tale. natu -
ral.
La Cooperativa obrera
de consum La Surroquina
La lundati ú de la Coopera t iva
tarnhe 'a \l'r unlet imponant en
el de\t'll ' olupamclll de la colilnia
minera . [Jsminet ' · aprofitantle'
tircutmtanlÍl'' la' orilble .... deli-
direnlundar una umpcrati\a de
comurn pera tol\ehobrers. Fou
el marc. de 1909 quantiraren en-
davant aquella ~ocietat. i. a fi de
di,pmar d ' un lotal per dur-hi a
lt'rlllt'lc\ ~l'\ l '\ ÍlltJUil'LUth Í actl-
\'Ílat ... a rrendarL'Il can Bauma,
propieta t dl· Maria Riu\. pd preu
de 40 pt<,. anual\. Me\ enda,·ant.
tom que Jc.,to~e\t' l' lun cionaven
millor, ' ,,n llogar un ah re e\tabli-
ment . que a linal' de 191 O van
adquirir lll'r edifitar-hi l'l que ara-
baria L'\'>l'lll la \l'll social. És un
edifiu de tre' plante\, on h i ha' ia
una bottga. un cale -bar \Ocial i
una \ala de hall. pL'fJM\\ar le\ ho -
re\ d'e\barjo .
La davallada de les explotacions
Arrihat l' any 1926 l' emprc'>a
minera 'a con\tdnar queja no
tenia wntll conunuar l' e,plota-
ci6. greument all'uada pel pro-
cés d 'elntrililaLi<'l de la \ar\a
ferr<l\ iaria qlll' ja no consumía
tant tarbú. i tambe p erqu\.· la
companyia ja havial·~tat ~ubro ­
gada a 1.:.1 Allll<l.\ d.: Banu.:lo de
Sanwllan. De Iet. e\ traua' a del\
mate! \O\ a lttont,te ~ que cont ro-
lan~ n due' .. ouetat~ dilerent'> per
L' EROL 105

tal d 'adap t a r -~e a k s IJ ei, esta-
bie n es a !'epoca.
En ~e r una compa n yia més
gran es preocupa ren opo nu na-
mc nt peldestíd elssc u emplea ts.
Aleshores varen oferir a b obrers
un llo de trebal l ab tallcrs que
tenien instal·la ts per a la repara-
ció dds trens a San t Andreu dt·
Palomar, a Barcelona . Molts deis
habi tants del poble opta ren pe r
accepta r el que els olt:rie n. É~ per
aixo que lli ha ba,tant dc~ce n ­
den t de miner~ p rocedents
d ' Ogassa que res ideixe n e n
aqucst ba rrí barceloní. La majo-
ría deis que marxarcn eb va anar
molt bé; foula ~o l ució ideal pe r a
moltes lam ni es, ja que e l ca p de
casa no hagué d'cnvell ir a la mi na
i els ~cm de cendents tingueren
més oponun i ta t~. especialment la
de rebre un bon emenyament.
Qua n les Mines de Barruelo.
l'any 1927. van tanca rl 'cxplota-
ció. hi havia t'sta blene' entre
Ogassa i San t Joan de les Abade~ ­
,e~ t re~ fabri q u e~ de ciment nat u-
ral i a l<; h id ra ulica (can Bcne t.
can Martín i can Mas) . Aquestes
empre~e . conscients q u e per
wnti n uar treballan t d s calia as-
egurar-se el ca rb6, van arrendar
les mines qua n semblava que no
s'obririen més . Co m a con e-
qücncia de les negociacions lun -
daren una nova socie tat anorne-
nada Arrendmaria de Surroca. SA ..
amb un capita l social de 50.000
pt . i in tegrada per quatre ~ ocis ·
Cimews de Ramon Benet ti'Oga sa.
Cemento Martín , Socierat Animima
106 L'EROL
Pla inclinat de la pla<;:a Dol<;:a
!ARXlU M MERCADER)
de Constmcciom (can Mas). amb -
dues de Sant Joan de les Aba de'-
ses; lila SA. de Cam pdevano l i.
més endava nt , la fab rica SIÍpr:r
Gyps lsard, igualment de la mat ei -
xa població. Va ser així q ue e\
co nt inua treba lla nt, peró a m b
molta meny~ gen t i a un a lt re rit-
me.
la Guerra Civil (1936-1939)
Coma conseqüencia de la guer-
ra les m in e~ va n entrar e n un
pe ríodc d e cn l·lcct iv it zacion\
obre re~. de les quab I'Arrmdata·
ria di! Surroca no e n q ueda pas a l
marge. Ebcomi tesd'empre a !e-
ren funcio nar les cx plotaciom
dura nt aque ll a e poca i la lOna
s'omplí d'obrcrs cl'a lt res conq u e~
mine res. La majoria de p e rso n e~
procedien d' Anda lusia, on e~ tro-
baven lrom s de bata lla i, pcr ta m ,
no r odie n treballar; aquesb por-
Laven l'em pre mta <;ind icalbta de
la C 1T i de la UGT.
La conca minera de Surroca en
a4uelb a n r~ torna a tenir lama.
Pel que la a la vida quotid ia na, hi
havia momen t' qu e s'asse mbla-
va a l que hem vist rnés d' una ve·
gada en k famo~e~ pel · lícu le~ de
l ' oe~t america . Alguns die~ de la
~etmana , principalment eh di<. -
sabte ~ i el ~ diurnengc'>. ~· urgani t ­
zaven gre quc~amb u ncenam ·
bien t cowboy. Le tavernes de can
Coste , la Fonda i la Coor era tiva
esconve n ien en bulliciosos locals
on e<, bevia molt i e~ j ugava a ca r-
te li ns a altes horcs de la nit.
La majo ria deis que vingueren
eren bona gent . perü amb un~
etNum<, lor\a diferen ts deis que
tc n ien el ve'ln s del roble que.
amb molta paciencia, va n su por-
ta r de la mi llor ma ne ra p o~sib l c
la vida que pon avcn els nou vin -
g u t~ ; sabien que tot a ll o no tin-
dria ra u na durada indefinida.
Així é<; tal com ho vaig perccbre
en !' experie n cia personal que,
encara molt jove, em to a de vi u·
rciveu re.
l'aiguat del1940
Quan totj ust s'havia comen<;at la
revifalla de les explotacion mi-
nercs. que tanta fa lta feicn en
aq uells moments, el mes d'octu-
bre de l'any 1940 hi varen haver
umdcsastro osaigua ts. Un fe no·
me n a tmosferic amb unes pluges
torrencial qu e du ra ren mé ~ de
ci nc die . So n ien do lls d 'a igua
arrcu, i prod u'lre n gram de~ r re­
niments de tcrrc per tot el mu -
nicipi. Al torre n t del bac de la
Roda. <;ituat prop de la ma ~ia de
Fogonella. s' hi prod u í u na c~lla ­
vissada tan gra n que es va e ndu r
pan de la mu nt anya i, al seu pa~
riu ava ll. arrasa la casa del Molí
del Clot d'en Cavats, sota matei'<
de Fogonella; res no e va poder
fer pcr cvitarque una nena d' um
si<; any~ hi pcrd t:s la vida. També.
bcn a prop d'allí. de la casa de can
Rl'l11 itja en va quedar una ola
pa re t.
A con~eqü~ n ci a de la riuada les
m in es sol ri ren da n ys importa nts,
am b inundacions a !' int e ri or i
també a !'ex terior. Co n creta-
ment. la mina de la Gallina. va
quedar rracticament negada .
Calgueren molt\ die~ i molta leí-
na per tornar a a ixecar ac¡ uclla
galería que era la vi a principal pcr
arr ibar al' avan,a ment ~ de les
~o: xp l otaciom corresponen b. De
ma ne ra temporal. i ate' que tots
el~ trebal lador' no podien en t rar
din~ le\ mines. l ' empre~a va aco-
miadar una gran pan del per~o ­
nal. Una vegadaarranjatsebde~ ­
pc rlenc~c~va tornara luncionar
am b normalitat i e~ r~o:a um eteren
el obrers il'h fora. jaque le~ de -
ma n de~ de co mb u ~ t i bil' així ho
aco n ~ella\ en.
La \ituaciú de pmtguerra léu
que d' cmpre,a rb ,·aprofite,~i n
del momen t. ja que veicn que
u na altra oportunita t com aque-
lla t rigaria a pre'>cn tar-sc. Els hc-
ncfici~ roren omiderablcs, enca-
ra que pnal'> miner\, qut•també
eren impuhor' d'aqudbguan) '>.
elmomcnt no era tan bn; l'l regim
dictatorial ~orgit de la guerra re -
tallava d ret~ i llibena t~ deis trcba -
llador\, i dura n t m ol t ~ a n ys no-
mé'> e'\ a preucu par de prntcgir
t:h pa1rom.
Els quintos
Davant d'aquc''> lt'S perspcctives,
nll)lts obrers nats al pobk, co-
mcn<;arcn a bu'>car-sc una altra
k ina a lora i deixavcn el trebal l
de minaire q m· havien tingu t
durart t la major pan de la seva
vida . Ai'<l e~ podía contempla r
coma lgum deh hontes nascu ts al
!loe. a mb una lla rga i experimen -
tada ta sca coma mi ncrs. l'aba n -
do n avc n a la l'l'Ccrca de n ous
horit!Oll\. Els patron s. en ve ure
que c·l' <,em bencficis minvaven,
ca da dia que ra s,ava tenie n
m en r ~ interi:' pcr la ~e va l'111pre-
a. Llavor<;, d gnvcrn dictatoria l
va aprovar ll llJ llci pcr la qualcl'
t rcballador~ de le' mines queda-
ven c·wmpt' del servei militar.
Nt llllé'> calia haver-hi trebal lat.
coma mínim. durant un a n y i
mig, aban' que la <;eva llevad ~
toqués d'i ncorporar-sea files. i un
any i mig n11;:, d espn~, de lliccn -
cia r-\c. Aquesta '>ego na part se
solucinnava, la majoria de vega -
de~. amb un si\tema de pcrmbos
llarg\ ensc sou.
La fi de l'explotació
L'explotació anava a menys i la
in flació feia que cls sala ris no ar-
ribe sin per man ten ir la famOia.
L'any 1953 un minerde t• cobra-
va 23 pts./dia i un vagoner d'in-
terior 15.25 pts./dia. Així, sota
mínims. tran corregucren les tas-
ques i le cxtraccions de mincral
fi ns al\ vol! a ms de l'a ny 196 3. És
ale hores qua n comen<;a la gran
dava llada del preu del carbó, en
pa rt , pe r !'a rribada del pct rol i,
moll més barat. Els treba lladors es
llogaven una alt ra vcgada a preu
fe t. Aque t era un sistema de pa -
gament difcrent al salari, ja que
e pagava una qua nt ita t de di-
ner . aco rdada previament. e-
gons la quant ita t de ca rbó ext ret.
A poca poc vam co ntemplar
co m aque ll dese n volu pamcnt
ind u tria! qu e havien tingu tles
mines de Surroca s'anava enfon-
~a nt. La im mensa majoria de les
empre~es sub titu"ien o ada pta-
ven la seva maquinaria alimen-
tada pel carbó a la deis nous com-
Ripolles Desenvolupament
bustibks. petroli i gasoil. El31 de
desembre de 1967. amb el vbt-i-
plau de les autoritat~ corrcspo-
nents, e va procedir a la clausu -
ra defini tiva de les explotacinm
mine res de Surroca .
La compra deis terrenys per part
de I'Ajuntament
Alllarg de quasi 30 any~ dc~pr{>s
del tancament de les mines e~ van
fer moltes gcstiom promogude
per pa n icula rs, per ta l de poder
compra r els habitatgcs. edificis i
terrenys de la colonia mi nera que
rcp rcsentava una gra n pa rt de l
termed'Ogassa. La pos~e~si<ídcl\
terrenys de l'cxplotació minera
havia quedat en man~ d' una so-
cietat que tenia la ~ eu a molt s
quilometres de distancia. a Lleó.
Es feia molt difícil perque nomé
volien vendre'ls en un ~ol bloc i
no pa fragmentat s.
Finalmcnt.l'a ny 1995. després
d' unes !largues negociacions. la
companyia minera i I' Ajunt a-
ment d'Oga~sa van arribar a una
cnt csa. Amb la con\ti tu ció de la
societa t anomL·nada " Ogas~a
Municipal" i mitjan<;ant un ere-
dit de la Caixa de Girona es va
poder comprar tot el patrimoni i
desglos ar-lo en fraccions per
poder adjudicar-le individual-
ment. La major pan de la venda
corresponia als pi~os on vivien els
an t ics mine rs i cb particulars,
pero encara queda va terreny per
a futures urbanitzacions i ol in-
dustrial.
Avui dia queden poques coses
per cont emplar d'aquella epoca:
només uns m unts de runa que la
na tu raja es va encarregant de fer
desa pareixer, i di verses boca-mi-
nes comtrui"des a mb ma terial
prou bon\ com perq ue, si la in-
consciencia humana no hi intcr-
,¿ en contra, puguin conservar-
se molts anys. Tarnbé re ten
algune obre que encara avui
erveixe n pera la finalitat amh
que es van construir, o \igui per
viure-hi. Del que encara es pot
contemplar destaquen cls edificis
que man tenen el ~cu origen: la
ca a Gran. la fonda. les oficine\,
can Seirac, ca n ' ArmengoL els ha-
bi tatges del Prat del Pintcr i la tor-
re. Destaquern la fabrica deis pan'
(peces de conglomerats de carbó
i brea ). on \'ha tomen\at a cons-
truir el fuwr mu\eu que ha de
recollilmatcrialgrafic, eines. CO\-
tllm~ i.cn definitiva. conservar la
petjada de l'a rqueologia indu tri-
al. Aquesta sera una bona mane-
ra perque el pas deltemps no es-
borri el que' a ~er una part cabdal
de la hhtt>ria d 'aquesta conta
minera que \a iniciar la ~eva his-
türia el 'egle di' uite.
Notes
(*) Aqlll'\1 artitlc é\un brcu res u m del
llibrc puhllrat pcr Maní Merca-
der i Suiil- el 2001 amb rltítol L,•_,
Mm~' de Surroca T~s11moni .t ·w¡
fl·mp> A pMllr d 'a questa ediciú
ha publilat difcrcnh anides en
rt'' t\ll"' i ha tol laboral en con -
¡:re\\0\ 'obre patrimoni miner
.lllth l"ohlel!Íll de donar a conei-
\er la hi..,tona i el patrimoni 111-
du'>t ri.ll de In mine\ i de la wlü-
llt,l miuaa de Surroca on 'a
llt"t\l'r JrJ [,1 R4 anys i entes mi-
ttt'\ (k la qua! va trchallar mol!~
any ....
( 1) l· n po.,.,e"io dt• !'a utor.
Martí Mercader i Suñé,
rnim:r
L'EROL 107
LA CONGA DEL TER
La colOnia deis "Anglesos"
a Borgonya
La colonia de Borgon ya forma
part, juntame nt ambla Farga
Bebié, la Ma mb la, Vila-seca,
Ymbern i la Coromina, del con-
junt de gra ns colonics textils ai-
xecades al Te r mitja durant els
darrers vint a nys del segle XlX .
Uns establiments que arribaran a
la seva maduresa allla rg del pri-
mer te re; del egle passa t. A aques-
tes, cal afegirlesja desa paregudes
colon ies de Salou i Codol-Dret.
in und ades arran de la inaugura-
ció de l'embassamem de Sau el
1964, i les colonies menys desen-
volupadesdeca I'Escola, Rusiñol,
e l Do lce t, Malar i la colonia
metal·l úrgica de Lacam bra, així
com un estol de grans fabriques
de riu (G ui xa. Trinxet, Ta rrés,
Gallifa, Riva, Lla nas, la Blava ... ),
q ue con fonn aven una de les més
grans concemracions tex til de
Ca talun ya. D'aq ues t grup de
grans establiments fab ri ls, Bor-
gonya esdevé la colonia més e m-
blema tica , i no tan sois perles
sevesdimensiom, només supera-
des al Ter pe rla colónia su"issa deis
Bebié, si nó també perla singula -
ritat del seu urba nisme, pcl con -
junt de crveis que oferia als tre-
balladors, i, perque no dir-ho, pel
se u caracter a ut osuficient i dife-
rencial respecte la resta d'establi-
ments flu vials del Ter.
Sit uada al municipi de Sa nt
Vicenc;de To relló, la colonia Fabra
i Coats. sera con egu da com els
Anglesos (malgrat l'origen escoces
de is Coa ts, procedents de Paisley
a prop de Glasgow), i té els seus
orígens el 1893, quan la compa-
nyia Nuevas Hilmuras del Ter (pro-
pietat de J.& P. Coa es Ud.) , compra
un alt cl'aiguaals labricants man -
lleuencs Almeda i Sindreu, propi-
etaris de la colonia de Vi la- eca al
mateix municipi ele Sa nt Vicenc;.
AqueU salt esta va sit uat en un in -
dret conegutcorn Borgonya, no m
d' un mas i una capella propera
EMILI BAYÓN
datada des de fina ls del segle XII L
i que com la propcra colonia de la
Mambla, acaba donan t noma la
futu ra colonia. La fabri ca s'ina u -
gura do~anys més tard, i va repre -
sentar una pionera experiencia
de penetra ció de capital e tra nger
dins el sector textil ca tala . Els
Coars, uns clcl grans fabricantsde
fil de cosir a tota Europa, assaja -
ren una estrategia d'acostament
de la producció als mcrcats de
consu m que evi tés el a ranzels
proteccionistes imposat pels go-
verns cspanyob durant cls dar-
rers anys del XIX. El daltabai x
econom ic i polític de 1898, amb
la perdua deis da rre r mercat
d 'Ultra ma r, va obligar a un rc-
plantejament de la política ex-
pansionista de l'empre a a la Pe-
nínsula. Així, el 1903, cls veicm
a sodar-sea mbels cowners cata-
lans Fabra i Ponabella, amb fabri-
ques a Barcelona, Sant Maní de
Provenc;als i Manresa, i crea la
Compaliía Anónima de Hilaturas
Fabra i Coars. La nova em p resa
dura a terme una reordenadó de
la producció a cadascuna de les
factorie . ASant Maní, mamindra
cls filats de lli i de cotó i cls teixits
pera xarxes de pesca; a Borgonya
concentraran la fi latu ra i cls tor-
c;atsde cotó, eliminaran els proces-
sos d'acaba ts, i a la fabrica de Sant
Andreu de Palomar, a més deis fi -
la ts i retons, portara n a term e els
proces os de blanqueig, ti mi aca-
bats del fil de cosir.
Una colonia diferent
Malgra t Borgonya seguira la ten-
dencia de la resta de colonies ca-
talane~ pel que fa a les ~ u cce ss i ­
ves am pliacions de la fabrica i de
la coló nia durant bona pan deis
segle XX, els Anglesos va ten ir des
de bon comenc;ament uns trets
diferencials que !'acabaren singu-
laritzan t dinsel conjunt industrial
del Te r mi tja . L'ernprern ta de is
Coats distingira Borgonya tant
pel que fa a la política laboral de
!'empresa com a les ca racterísti-
ques i els serveis que imrodu"iren
a la colonia. L'arribada deis Fab ra
el 1903, n o n omés no altera ra
aquesttaranna, sinó que l'esten-
dra al conjunt de les em preses del
grup. Encara als anys trenta , la
fabrica mare de Sant Andreu e ra
coneguda a Barcelona com a "can
Mamella", pel conju nt de serveis
socials i assistencials que assegu-
ra va als seus treba lladors. En una
menad' extensió del model colo-
nial a l medi urba que in clo"ia
·casa-cuna", ajut~ als est udis,
instal·lacions esponives.. , i una
política avanc;ada pel que fa als
sala ri s, a le jornades de treball i
a les vaca nces d'estiu . Factors que
es tradu"iren en ]'actitud "conser-
vadora· deis treba lladors de ca n
Fab ra durant les col ·lectivit -
zacions que seguiren en esclata r
la Guerra Civil ( 1).
La construcció de la colonia
La mateixa orog rafia de Bor-
gonya convida al recolliment. La
fabrica esta separada del poble per
la línia d el t ren de Barcclona -
Ripoll, i només s'accedeix pcr un
seguit de tú neis qu e superen per
sota el trac;at del ferrocarril. Pcl
da rrera, l'elevació del terreny fa
d 'escul l na tural, i el riu !'acaba
aYIIant per ponen t. Di ns d 'aquest
món tancat es va desenvolupar
un poblame nt o rdena t a partir
d'una a curada di tribució de ser-
ve is i habita tges, i vo ltat d' un sin -
gular enja rdinament que record a
les construccions i l' urba nisme
brita ni c. Borgonya no amaga
pero, un ma rca t caracter classis-
ta, i observam la colonia és pos-
si bl e copsar la d i t rib ució del
se us carrers i la ti pología deis h a-
bitatges a partir del Jloc que ocu-
pa ven els seus residents din s de
]'empresa . Aquestajcrarquia so-
cial pero, no qüestiona !' existen-
cia d'uns serveis i la qualitat d' uns
habita tges forc;a excepcionals per
a !'epoca.
A la pan més baixa de la coló-
nia, a tocar la línia ll' rria , trobem
els primers carrcr~ de vivendes
obre res, amb no m~ que record en
]'origen britanic dd s fundadors:
Escocia, Paisley, Coars, Fabra, i el
ca rrer Borgonya, on es trobaven
els serveis primitius de la colon ia.
Més amunt, 101 pujant els wrons
de Borgonya, t robe m el car rer
Catalu nya, ambeb habitatges per
al per onal tecnic; i, a la mateixa
alc;ada, l'església de Borgonya,
dominanttot el conjunt, amb els
cdificis de la primera escoJa, la
casa del ca pella i la de !'ermi ta. A
l'al tra ba nda del ferroca rril, i en
un espai més enlairaL s'aixecaren
els xalets deis directiu i l'l carrer
Canal, ocupat pels majordoms i
e ncarrega ts de la fabrica . Aquest
dos a'illatnomés es trenca ra amb
la construcció del ca rre rTe r, molt
proper a la fabri ca, i ocupa t perla
casa del metge i dispen sa ri de
]' empresa, i els habita tges d'a l-
gu ns emplcats especialitzats (cap
deis manyans, re ponsable ele la
brigada de bombers i algun escri-
ven t..). Evidentment, J'evolució
de la colónia al Jlarg del segle pas-
sat dura a una ocupació més in -
t en~ i va de l'espai de Borgonya i a
la construcciÍl de nous habi tatges
als carrer~ Barcelona i Giro na, on
la nece%i tat de sol obligara a la
crea ció de blocsdc pisos que tren-
ca ven la uni tat d ' habitatge s
unifamiliar~ de plan ta baixa que
havia caractcritza t la col<'>nia ori-
gi nal.
Treballar i viure a Borgonya
Com record en elsa utorsdel llibre
dedicat a Borgonya (2), eb qua -
t re eixos al voltant deis quals s'or-
ga n itzava la vida a la colonia ere n
el treball a la fabrica, el consum.
L'ER OL 109

organi1za1 perla coope ra~iva ; l'es-
barjo i la vi da associa ti va i cul!u -
ral imeg rada dins e l casino i el
sc us scrvcis; i la rcligiosi tal, pro-
pagada des de l ' esg l é~ia a Lravés
de la ligura del ca pclla. qui jun-
Lamenl amb ungrupdc rcligiose .
tenia cura de l'cnse nya me nl deis
nens tic la colonia. Tutes les acli-
vita b pcrü. es. !roba ven mediali l-
za des per l'cmprc-;a. Dt:<; del \t: r-
vcis impu lsa!<; per ella m<ll cixa.
com lngua rderia. fi nsa le<;activi-
Lalscu!LUra ls i es¡m n ivcs. passa nl
perla cul ·laboració en les fes1es
més asscn ya\a de<; de\' an y 1Fcsta
Major. Diada de Rd s. Festa d e
1' Arbrc. com memo racions re ligi-
o es). les qua ls subvenciona va i
n 'assegurava el mantcnimclll . La
direcció de !'em presa presidia la
vida de la coiCmia. de~ deb exa-
mcns fina b del\ a 1u mnes. le<; \e~·
sions ele cinemn del~ d i u me n ge~
o el conju m de fc\t ivitats religio-
~e~ que omplicn el ca lendari an u-
al.
Tol ésgcga n1ía Borgonya. Des
deis conve nicl ors cnergc1 ics a le
na u indu ~ L rial s. ElsCoals instal ·-
la JTn cl1 895 dues Lurbi nesFrmr·
cis de 150 CV ca dascu na , e n
paral· lel a mb un a maquin a de
vapor de 300 CV, per ta l de co m-
pensa r les irregularilal s de ca bal
d e l Ter. La primera la brica e n
con tru ir-se. la nrímero /, lnrma -
da per el u es pla n tes i coberta pla-
na, fou posteriormenl ampliada
110 L'ERO L
La colonia de Borgonya
a Sant Vicen9 de Torelló
tARXtU Mln
a mb u na Le ulacla que afegia una
nova plan1a. El 1922. a rran de
l'adquisició tle la maquina ria de
la lila tura Planas de Ripoll, Fnbrn
i Coa 1s co n ~ ! ruei x du e~ na u ~ mé~
de plan La bai xa a l'alt ra ba nda del
ca nal. a pmp del riu. Dura nt eb
a nys daurat\de la col<'>n ia a rriba-
ren a produir-sc en 1re 60.000 i
80.000 kg de lil de cotó a la el -
ma na. que so nie n ca p a la rcsla
d'em preses del grup pcr a elabo-
rar el fil de os ir marca Cadena, el
lil de ~¡¡ rg ir i brodar Dil!ia i le~
xa rxes de p e~ca Fabra.
Un a lt re Lrc t ca rac te rh t ic de
Fabm i Coais era l' all grau d'inter-
dependcncia en!re coló nia i !re ·
ba ll a la fabrica. L'e mpn:~a se m-
pre va fomen lar que 1re ba il é ~ a la
fabrica el ma jor nom bre possible
de mc mb re~ de les l amílie~ resi-
den! ~ a la co liJn ia. De fe t. i m é~
que en d 'a llre ~ coliln ie' del Te r.
Borgonya scm prc va e ' dcve n ir
un llocde 1rcba 11 de difícil inlegrn-
ciú pc r a l\ foran,, majn rit a ria -
ment dnn..: .... pwccdenh d~: Sanl
Vi cene;-. i de le ~ poblaciom pro pe-
res de San! P~:re de Torell ó, Torc-
116. Vinyo l e~ . i de la propera co-
lilnia de la Mambla.
La llun yania am b el nucli de
San t Vicen<; i la vu lu ntal a'illa·
cionhtv de !'em presa impulsa re n
el 191 O la creaciú d' una impor-
la nl coopc ra li va dmada de fleca,
btlliga de qucviu res i carnisscria
(amb escorxado rpropi). <~ i xí com
una barberia que. per volunta! de
la tl irecció. Lambé s'aca ba int e-
gram dín s d'aq uelhe rvei. A qu e~ ¡
con\ummed ia til7a t per l'em prc-
... a cs tradu'ia en uns pn: us mé ~
baixos deis produ c1e~ que olería
la cooperati va. pero impossibili-
ta va una relació amb elmón d~:
le ~ coopera¡ i ve~ obreres de pre-
guerra. ta n im po na nl a la co ma r-
cn . Com en d'alt res co lonie s. el
ca racl cr a ~s i s t e n cial de la coope-
rali VJ s'increm em ara du ra n¡ les
d ra ma Liqu cs csca s e 1 a1~ de la
pos1gue rra. qua n l ' empre~a mo -
bili tza ra cls scus re curso~ i les ~e­
ve~ influen cies per asseg urar el
provc'imen t de queviures a Bor-
go nya. Fina lmem . el 1959, 1a co-
operati va e'd evé econnma l, i
duran! els anys s e g i.ient ~ . qu an
co menc;-a una progressiva deca -
dencia delmodel colonial i la crci-
xen¡ adquisició de 111l>l0Cicleles i
au lomtlbils propicia ra una ober-
tu ra deh rcsidems cap a les pobla-
cions vc'lile\, el consum din ~ di.' la
col\ln ia iniciara una irrc vcrsiblc
dccadt·ncin.
El Centre Recrealiu de Bo r-
gonya daLa de 1897. i ja ll avo rs
dispo<;ava d' un cafc. u na sala de
ba ll. un !ca tre i una ~a l a de lect u-
ra. El rc ixem cm de la coli:lllia va
im pu lsar la co n ~! rucció d' un no u
Casint>- tea lre el 1924. el qua! a
1 ravé~ d' una jun1a organ it .wva
tnte<; lc ~ a t i v i 1a1 ~ de la colonia :
ba lb. fun cio m tea l rab, un deis
primer; cineme ... de la en ma rca,
aCL ivita ts nada lcnque\, lc; Le; ín-
[nnti ls, e\porb . ap lc c~ . concursos
de ca c;a i pesca. ACi ivitat<; que van
fer dcb Anglesos u na de le<; colcl-
nies més act i ve~ i co negudcs del
Ter. Aq uesl espai de ~ociabi lil al ,
tampoc no esca pa va a la l u lela de
!'empresa. qu e uLilit za ra la fi gu-
ra del "governador" de la colüni a
i l ' a sses~n rame n l de l capella per
co nt rolar la vi da del' re~idcn t ~.
El paperjuga t per l'csgl(·sia clins
el rn <Ín de les co l cm ie~ ha es1a1
prou tk :.tacat p~:r \ ot ~ cb cstudis
dedi cals a aq ue~b poblamcnt · in -
du sl rials. Enelt.a' llc Borgonya, i
ma lgral el' orígen' p rolt.'S ta nl s
dclS\CliSfundadors, aquc<;La influ -
encia lou inqÜC\lionable. De~ de
bon comenc;-ame nt. el culte ca l<)-
li e~ ¡ara garan lil per pa n de la
com pa n yia N lli!l'l7S Hi/aruras dd
Ter. la qua ! cdilica ~obre l'a 111iga
crmi la. dedicada a la Mare de Dé u
t.k Boq~o n ya. la nova c,g\é<>ia de
la colh nia. Consngrada cll 898 pel
b i ~be de la ~ t· u viga 1an a. Josc p
Morgiidcs (cl qua lexigira que el
ca mpana r de l'csglésia s'aixequi
per <;ob re de la J'C \La de la colünia,
fiJ l\ i 101 perdamu nt de la xcm e-
neia de la labrica) . cls Coa ts pri·
mer. i els Fabra més tard. mam in-
dran una cxcel· lenl re lacil'> amb
lajerarq uia cat(,lita local. Elman -
teniJJH.' II t del culle, la .. ubvenció
a l'emrn yamen l a través delssuc-
ce;~ iu; ca pe !la mi de la pe1ila con-
gn.:gaciú de Ge rm a n e~ l)omini -
ques que Lcn ien cura de l'emen-
ya mcn l femcní de' dt.• 1901 . el
\U pon a le; celcbraciom rcligio-
\ e\ an ual\. i el rcconci xemcn t al
ca pella de la cnli"Jnia. sempre prc·
\eJJ l a l coslal del' prupielari ~ i de
la d irccció de !'em presa e n el s
acLes de Borgnnya . s'a ll a rgara
du ran tl lH el st.·gle d'exis1c ncia de
la colünia .
Una colonia total
Un dch Lrets dh tinl ius que cns
pcrmctcn de tle li nir k s (O l \m i e ~
més dc se nvolupa dt.·s és e l del

scrvcis que ofericn als ~eu~ resi-
denls. Ena quc ~ l enlil Borgonya
de lilca rom un a •colonia tolal w.
Així, i mé enlla de la característi-
ca dependencia Clllre treball i ha-
bilatge, comuna al conjum de les
olonie'>. al'> Anglesas la combina-
ció d' una pnlílica salarial i d'une
condicions de lrt.'ball avan<;adc\,
junlamen l amb l'lmamenimenl
d ' un imponant conjum de ser-
vei,garantih perl'empre a, va Cer
que cl'i lreba lladur de Fabra i
Coat\ <.''i co n ~ ide re~s in . ga irebé.
u m privilegiats dins el conjum de
la da se obrera textil del Ter. Sen-
'iC vo le r exagerar aquesb trets.
podem recordar com a partir de
19 1O l ' empre~a va iniciar una
política <,a larial que tend í a a van-
a r-\e a le<, reclamadom nbre rts,
en un intenl d'evitar la confron-
tad(> ~otial. La c.:om ran yia ta mbé
fou pionera en la reduccit) de la
jornada laboral duran! el pcríode
d' cn trcgucrrc<,, ai>.í om en el
recont•i,cmcrll al dret a u ne ~ va-
<.a ntc~.:lnuah per ah treballador'>.
ab any<, 1ren1a. Fb habilalgcs de
Borgon) a. unifamiliar. i de rlan ra
haixa amb un pali po<,tcrior. e'>de-
venen una novelill dim la lipolo-
gia dt•l 'habilatgc obrer de l'cpnra.
El mantcnimcm d' aquc\l\ habilal-
gescorria a ca rrec <le l'empre'>il. ai\Í
com el 'i ubm i rt i~tramen t tk carbó
a le\ llar<,. El 190 l. t'S crea la pri-
mera gcrmandat de La rac t er
a sisrencial. rram/()rmad a en
El col·legi de les nenes
d e B orgonya condu'it per
religiosas IAAXJUMIJJ
Momepiodds Tr.•ballt!dt'l.\ ell9 12.
L'anyseguent, Borgonyaja dl\po-
sava d' un metge a l'em pre.,a. que
pas\a a rc\idi r pe rmancntmcnt a
la colimia a panirtk 1920 (on era
tiwlard' una fcJrmacia) . A mitjan
de segk. tots el ~ trdta ll .:~dor~ de la
coli>nia di ~ po~avcn del~ <,t·rvci., de
la mútua m&dita "Quinta de I'Aii-
anc;a ~ p era in ten erKion' quinír-
gique . Ell 9 1J. aniba l'enllume-
nat elcctric a la colnn iil a t ra\1:,
d' un co ntratle a mbla Socit?dad
Espariola Hidrciult«l dt'l Frt'.\1!1 , el
1922 ~.'i ni cia la telll\1 ruclití del
camp d 'e~ rort \. i el 1926 , ·inau -
gura el ceme nt iri de la wli>n ia.
L'a nr segu<.·nt e\ construi ra 1111
del\ t'Quipamen r' mé\ impor-
tants de Borgon}a. la · casa-
cu na ~. pe r a1endrc el\ nadon:. de
les dones t reballadorc ... amb u m
'>erveis modclics pcr a !'epoca. i el
1952 )l' li donara 11n IHHI empla-
c;a mcnt en un tun·, pri vilcgiat de
la coh'mia . A pan ir de 1932. la
colünia ja disposa d 'un baixador
del tren.
Els e~trall\ provoca ts pd tcrri -
bk aigua t de 1940, obligaren a
recom rrui r el camp d'e\porb i
loh eh '>e rvei s vora el Ter. TI e\
a ny'> mé\ tard ei"Ciub Deportivo
Borgoñá"cs reconegut perla re-
dcrarió de Futbol. i ei!.Sl'll) mcm-
hresj11gue n en el primercamp de
futbol amb gespa de tota la co-
marca . Fina lment , el 19 57 e\
corht ruei\ un no u grup e<,colar a
la w lon ia. Als any' cinquanta
Borgonyil també di ~po sava d' una
fonda. u na ofi ci na de correu'i i un
<,crvei de vigililllcia . És pcr aquclh
any., qua n l'empre a comen\a a
promocionar i donar estudis a al-
g11m lills dei s treballador; ambla
voll lllla t d ' intorporar- lo~ a la fa -
brica, o bé a alguns dcb !terveis de
la tolhnia. Són eh any~ en qui.·
Borgonya a rriba al sc u soq rl'
poblacional. amb 860 ver m .
Borgonya avui
Borgon ya ha deixa t cnrere el ~e u
pa sa t industrial. Le '> antiguL''>
na u:. de Fa bra i Coa r'i acu llen al -
tres act ivi tats (com la tOrnería de
fu sta, ran caracrerí ti ca de la val!
del Ge~) : el\ antics treballador'
del co tó record en cls vell., tcmp'>
de~ de la talaia de l'antiga escola
bressol, avui recon ve nida en llar
deis jubilats. El'i habit atge'> \!Í n
a ra de la se va propietal, deis ~ e u~
d c.:'icc nd e nt ~ o d 'a l g une ~ fa míli-
cs nouvingude ~ que va loren
l'cxcel·lent c.:mpl a~ament del po-
blct ~obre el Ter i la 1ranquil·litat
lJU~'l') respira t'll t'ndimar-se pel\
\CU\ ca rre r'> . Peró eh se nyab del
pas,at '>Ón enca ra ¡He,ent en
qua he\ ol indret o n cm alllrem .
L'antiga wlimia viu. i no nomé
en la membria del~ mé~ grans. La
d in a mita a~ ocia ció de' c'in.,
treba lla per \al.,aguardar la ~e va
pa n illllari lal forjada alllargd 'un
scglc d\·xhll'llda. El Museu ln -
du,t ria l del Te r organ it ta de\ de
la un' mesm vi.,ite' guiadcs a la
fabri ca i a l.:l roli'111 ia : i darrera -
menl . <,' ha div,enya l un itincrari
que. panin t de Ma nlleu. reco rre
le\ primipah lahriques tcxtils dl'l
Tn lin' arr ib.u a Bnrgonya.
PrnpcranH:nt. , ·inaugurara un
tenr re d ',Kollida <.obre la colúnia.
impul'>ilt per l'ajumamcnt de Sam
VitL'IH, tk Turcll!i, i ambla col ·-
laboralio dcJ ¡\1\ IT. '>Ítual al ce n1re
'>Odal de Bnrgon} .'l. Aque'it e\pai
ha dt· dinamittar le' vi,ite guia -
tk \ i el\ itinL·rari' \oh re el patrimo-
n i ind u\lrial del Tl·r mitja. i donar
tl'\t ÍilHHli d' una de le\ LOI(>nic.:\
rn <:, imporrant' de Ca!alu n ra.
Note s
11) ¡,,~ 2 01111/r,¡/t¡¡raJ,•r,·; d< la(,rhri.a
t'fdll u1Jic.'' '""'·\ p~..tr '" .. u.lllSt'f\'d ·
dm 1.1111<' 1 '"' •/III'Tlllii•'Ír lwblar de
111ft'ti/I'I:1W1'11 \¡¡/>fa </llc' {¡¡, u 111.fl<l
''"''' aa11 rd.ull-.u/1<'111<' IIII'J•''•'t .¡ue
p/aw.,, ll' \11/c'.\. \'11 <(lit' la
1'11•' 11•'·'
"'111/'•llii.r •111•' ..,., d,· pr.•predad
bnltllllúl ha hu hl'till' "'""'n,,,,.,
1111<11<'111<111<1 lab,•rll/d,· 55 /¡¡•ra.\l'lll't':
dt•f>O. ;u<~r.l,·n,r.l !'•"" ha 111 11/t'rc'~ ,..,,
'•'t/•llt•.t de Ntll'rd,rd
1111 llll•'l f'l'<fllt' li,•.\
{'llr.t/,,, ltit·"· dt' t.hf,,. /m o/lrt•n•.•
1 11.\llltllllll /•11.•111 tmdJdc'll d,· padrt''
t' 111/tl.\ </lit' J/1<111 lllu•diéll.it•.lt' <•'lll tl
,,¡,,,.,.,,., de•la Ct11111'•11Íitl . /c1 t11a/ lrtwtJ
tjlit'/tl}tlbrtúl(llt";t'lllltll!5f1t'CW dt•g¡tl/l
jímnlitl Ron a ld Fraser Rewér-
dttln rrí 1' rewérdalo a airo~ fch-
wrial Cn!ila . Bar,t·luna. 197'.1.
\ulltp\ 2'.13-2'.1·1)
(1) Bor¡:onr.:t di,pma d ' una ,•,cl'l·klll
monograh.:t l ,\ lurt·ra (courd .¡
8•''.1/•1/11'•1 r111.1 "'""'"' rn11/ .id 7á
(1895 ft)95¡ lumo l'Lii lorial \'it .
1996. 1111p1t:~tindihk permp\ar 1,1
\lll)lU IJniJI d dl(UC,IJ cmhlcmill l-
lJ tllllllliJ ll'\111
Emili Bayón,
h i'>toriadnr.
Arca de l'a u imo ni del Mu~<.·u
lndtNrial dd Ter
L'ERO L 111
LA CONGA DEL TER
El Muse u Industrial del Ter,
can Sanglas de Manlleu
La conca mi tjana del Ter vaco-
n cixe r durant el segle XIX un
del ~ ¡Hote\~O~ indu~ trial ~ més
impon ant\ de Catalunya. L' ú
de l'aigua coma motor energe-
tic va poblar aque\l territori de
fabriques i co l bnie~ thtih. Al
regnat del cotó l' hauria d'acom -
panyar. de~ de pr incipi~ del ~e­
gle XX , una inlipient indústria
metal ·lú rgi ca de com tru cció de
maquin aria. Des de 2004. e l
Mu ~e u lndu\trial del Ter dóna
te ~ t i moni d 'aquell llegat histó-
ric i cultural, a més d 'in corporar
un cen t re d'i nterpretació sub re
els rius mt·diterranh . El Museu
lndu,tria l del Ter a\pira així a
esdevenir un cen tre de refere n -
cia ~obre el patrimoni in d u\ tri -
al i na tu ra l del Ter mitja.
La fi d'un cicle historie
La presentaciúdl'l Mmcu Indus-
trial del Ter pa,sa. en primer lloc.
per recordar una evidencia his-
to rica: la fi del modl'l d'i ndustri-
al il!ació da~ sil. De\ de la fi de la
11 Guerra Mundial, pel que fa ab
paY~m occidental\ mé' avan<;a ts,
i a pa n ir deh an y~ ~cixa n ta pel
que la a le' ccono mic·s mediter-
ranil:s, el procés de tramforma-
ció cwn(Jmil. tecni c i tccnolilgil
que coneixem coma st·gona re-
vol u ció industrial, va viurc un
procés de re can vi tccnol (lgic ac-
celerat que. en poques decades.
havia <k dcixar en n: rc eb pro-
ce\~nsproductiu\ lassicsquea r-
renquen de fina ls del seglc IX.
i tenen el seu maxim de cnvo)u-
pament durant el primer ter<; de
la passada centthia. Com a co n -
seqüencia d'aqucsta rea litat ge-
neral, d ura nt eh a n ys sc tant a i
vui tanta del pas\a t \egle la nos-
Ira a rca geografica ha vi~l desa-
pareixer amb prctipitació les re~­
tes del seuor IC\ti l hht(Jril, i ha
assistit a la crhi para l·lela deh
112 L EROL
EMILI BAYÓN
sectors productiu<; que l'acom-
pan yave n. cspecialrnent el me-
tal·lúrgic.
En segon lloc. i com a come-
qüencia de !'anterior, le'> admi-
nistracions públiques van inici-
ar un procés de refle xió per tal
d'afrontar aquella no va rea lita t
social i urbanística que s'ana ' a
crea nt a partir del procés dcsin -
dustrialit7ador. Els excmples só n
al nost re da va nt: poblacions com
Manlleu, Roda de Ter, Torelló i la
rest a de poblcs del Ter mitj a. res-
ponen a aque't modcl a mb una
in ten sita t que va cstrcta mcmlli -
gada a ) ' aba~t del rrocé\ indus-
tri a l viscut p<:r cada\C llll d 'elh
du ra nt eb da rrns ccnt cinquan -
ta a n y~. Així. a partir deh an}'S
vuitanta comenccn a ai\ccar-~c
veus en defen\a dl·l rcapro-
fitament d 'aqu ells cqu ipamen t ~.
amb la ' olunta t de <,ah·aguardar
!'herencia cultural i material que
rerresentaven . Aquc\ta reivin -
dicació a\pirava a rom pli r do ~
objcctiu\. En primer lloc, dotar
de nous 1.1\0\ el~ gra m contcni-
dors indu5trial' a ra abandona!\,
i para l·lclamen t, pO\\ibil itar la
in corporació de la població al
con t ingut h htil rit (identi tari
i cu ltura l ) que ~im h o liu ava
aquell ratrimoni di \pcrs.
Un tercer elemcnt fara de ncxc
d' unió entre el patrimoni ind us-
trial i la corn u nitat. i vind ra a in-
corporar-\e immcdiatamcnt a
aquella reh indicacili soda): el
mcdi naturaL si ngula riuat en el
nostre cas pel riu Ter. Una reali -
tat fluvial vbualiuada coma ei\
vcnebrador de lnt l'l prolé\. El
patrimoni indu\triaL vinudat al
patrimoni natural i flu viaL don a-
va una oponunitat(mica a aq uc~­
tes roblacion' per auuar ~o bre
una rea li ta t degradada, i alhora ,
per redefinir la \ l'Va relacilÍ amb
el terri tori.
Els museus sobre
la industrialització
S'ha dit que cal que el pa<,~at \i-
gui mon perque co me nci a intc-
rc'>\ar-nos. En el no!.tre paÍ\, i pcr
<:\temió a la resta de I'E, tat, l'in -
te res pel patrimoni indmtrial és
un fenomen recent. Fim fa pocs
anysaquestsnousmu eussobre
la cultura del trcba ll ha n hag ut
de \u pe ra rvisions rcduccio ni ~tl''
i prejudicb molt arrelats. É" 'ia-
but que els rnu eus indu ~ t ria l \
no '>o len ubicar-~e dins d'cdil id '
monumentals, ni trohcm. dim
k ' \CVl'\ col·leccions. pece\ anís-
tique ~ de gran valor. ni tan \OI\
poden aporta r l'argument de
l'antigui ta t. com a rnolt, un \e-
gil' o dos. a molt e\tirar. La crl'i-
xcnt in n ovació tecnolbgica ha
condem na t d tpidament a bona
pan del\ \eCIOrS )1roductiU\ cJas-
~iCS al desús i l'aba ndonamcnt.
pero la vclocitat deis call\ i'i ha
e~ tal de tal mag nitud que fa que
molts d'aquests el e m ent~ ' iguin
familiar~ i prope r' a !'experien-
cia de vida i de treball de bona
pan de la nostra població. É" prc·-
cisa mcnt aquest valor afcgit el
que al!>rga una consideració l''>-
pccial al patrimoni indu ~ tr iaL la
scva rcl ect ura ocia) que apo\ta
per incorporar ab espah cu ltu -
ra ls eh cdificis, maquincs, cinc\
i t"\periencies de vida heretat\ de
la industrialitlació.
Una oponunitat s'ha vingu t a
afeg ir en e b darrers a n ys abar-
gumcnts d'aquells que dcfema -
ven la importancia de pre\cn ar
l e~ restes industrial\. Em re fe-
rim a la seva ubi ca ció. La centra -
lita! de molts d ' aquc~t~ cdifi ci'
din ' de l e~ nostre \ ciu tat' ha
propicia t. un cop \ Upe ra t el rc·-
buig inicial vc rs aqu es tes nau\
abandonades.la posada en mar-
xa de projccte\ de re taura cili i
rcu ti lit7ació que han millm<~r
\Ub\ti.Jillia)J11l'l11 clrCC\ urbancs
aham dcgradades.
El projecte del Pare
del Ter de Manlleu
Manlku ocupa un espai ce ntral
di m la wnca del Ter mitja. La sna
fac.ana lluvtal e\la farcida d 'clc-
mcnl\ patrimonial' ' inculat a l'ai-
gua i al' \l'U\ u\o\ indu~ t ri als. Eh
ekmcnts ll'ntral\ d 'a quc~t pabat-
gc hi\toric pd que la al tramurba
dl'l parl, \cgul'ixen el cur\ del Ca-
nal lndu\ tria l de Manlleu. amb el
\ l ' ll Wttjunt d ' elcmcnt~ hidraulie<.
( rl'\chl\l'\, bagan h . repa nid ors,
\obreei\idor\), molim (Miaron' i
Muntada ). id seguit d'antigues fi-
laturc\que va de\ ck lcsavui dc\a -
pan:gudl'S Tm 1-tibrique.1 fins a can
Sangla\, seu del M tt\l'U ion el ca-
nal po\a fi al \l'l.l rewrrcgut.
rJ t ram rural flll\ ial arrenca del
po111 dl'llerrocarrillimarribar al
límit dl'l tcrmc ca p a ponent. i
compren alguna deJe, mé\ em-
hkmatiqul'' fabriques dd riu
d'Osona: d Dolcl't, can Rusiñol i
ca I'F\wla . ¡::, traua d' uns e\ta-
blimc· nt \ i11du\trial\ a mig ca mí
en tre la nau urbana i la colónia
rur al c·n un paisatgc pobla t per
restiO\l'\, cana h. bagan\ i hoscos
dl' ribera que \cgul'ixen el ca mí
vora TL·r. A gran\ tret<;, aquestes
tres pl'les i les fabrique' de can
Llana\ i ca 11 Pumí ~<ín contem po-
ra ni c\a la scgona onada indmtri-
al que seguí a la {i.1111 de cmo deh
.:111)'\ \Ci \anta del XIX.
La dimcn\irí del projccte ha
ohligat a una imc·n enci!Í csglao-
nada que hatingutla \e\ a prime-
ra co nnedo t'll l'l projeuc d' u11
museu \Obrc· la ind u,trialit Laci!Í
a )'a rca dt: ca n Sa11glas ( 1).
la Unitat d'Actuació
de can Sanglas
Loca lillada a 1t ram final del fut u r
Pare dl'l Ter. aquc\1.1 arca inclou,
amé de l'edifici del Museu. !'em-
barcado r del Ter i un del~ mé\
característic~ hoscos de ribera
d'Osona, la Deve~a. Aquest espai
ha d 'e devenir un deis elements
paisatgístics protegit més impor-
tants del nostre riu i, al hora. una
arca d'obscrvació i experimenta-
ció pe! Centre d'Estudis de l~ Riu~
Mediterra nis del Museu .
L'edifi i que acull el Museu é\
l'a ntiga filatura de can Sangla~.
una de les primeres quad res co-
t oneres aixecades a Manlleu
( 1842). El projecte arquitect(mic
(2) ha con ervat la construcció
rectangular de t res p l ante~ de
l'edifici original pe r ta l d'acolli r
trese paisexpo i ti u ~d ife renciat~:
La fobrica de riu, La societat indus·
tria/ al Ter mitja i Els rius mediter-
ranis; i ha a fegi t uns element de
nova const rucció per tal de dotar
can Sa nglas de maga tzem. ~ala
d 'acte , oficina de turisme, boti-
ga, taller didactic , a les energe-
tiques i la re ta d'equ ipaments
que fan possible les activitats del
Mu~eu .
El Museu Industrial del Ter (Mil):
un museu tematic i un centre
d'interpretació del territori
El MITconjuga eltestimon i d' un
procés hi toric: la indu tria litza-
ció. amb l'act uaci ó obre un pa-
trimoni natura l: el riu Ter. Aques-
ta ~íntesi e\ concreta en el Canal
Indu strial. Aigua i histo ria inte-
grats en un element pa trimonial
disper que acaba el seu recorre-
gut als otcrrani~ de can Sanglas.
Volem destacar la importancia
d'aquest canal coma eix de co n-
tinuúat a l llarg del Baix Vila per-
que e devé una perllongació de
le~ ~ale d'expo icionsdel museu,
i ajuda a in terpretar la tramfor-
mació urbana v i ~cuda per Man -
lleu al lla rg deh da rrer cen t cin-
quanta anys.
Els espais expositius
del Museu Industrial del Ter
Le sa les e n e rgetiqu es
La hist ória de la industrialit7ació
catalana ha primat , sovint , la
Catalunya litoral i urbana obvi-
an t la del rcn::país o reduint -la al
fenomen concret de les co l ó nie ~
indu triab. Tanmateix, la conca
del Ter (i la del Llobregat) van
concixer des de les decades cen -
tra l del segle XIX una preCO\ i
~ ingular indu"rialitlalio en po-
blacions com Man lleu, Roda de
Ter. Torelló. ant QuirLede Be~o­
ra, Ripoll. ... grade a l'a profita-
ment energctic de l'aigua.
ota el no m generic de La forra
de /'aigua. l'e nergia hidraulica
di po~ade t re~e~paisdiferenciats
dins de can $angla~. El primer
corre~pon al co nvertidor més
antic, La roda hidrau/ica, ambla
restauració d' una vella roda de
calaixos originaria de la fab rica
llanera Vilarrubla de Martinet de
Cerdanya. A continuació, /.a lllr·
bina. el cor dt' la fabrica , mo\lra
din un singularsoterrani el nou
convert idor hi dromeca ni t dl'l
segle XX. representat pcr una
valuosa turbina Follla/111! ums-
tru'ida perla casa Planas i Flaquer
a la decada tk 1860. Fou la quin-
Lena turbina que \OrtÍ deh ta llers
gironim, i la primera que l'\ va
instal ·lar al Ter mitja.(3). 1. per
Llltim L'altemador: de l'cll!JIILI m
fem corre111. La segona turbina
Francis de can Sangla~ alimenta
un modern alternador \it uat
din l'espai de la fabrica cotone-
ra . Aquesta minicentral. en fun -
cionament, ofcreix una sugges-
tiva visió del canal interior de la
fabrica i mo~ t ra I ' LI~ real dd Ca-
nal Indu strial. i esdevní un ele-
mcnt didact icsobre la convnsió
de l'encrgia hidrau lica en elect ri-
citat.
La fa brica d e riu
El recorregut per la plan ta baixa
de can Sanglas pcrmct endinsar-
~e en l'a mbient d' una filatura i
cop arclpr<Késquevades del'ar-
ribada de la materia primera (el
cotó), fin'> a l'obtcnció del lil. A
!'entrada trobem, Abam dr la(a-
brica, un espai in troductori on es
mmtra el pesdeterminant deltre-
ball manufacturer previa la me-
caniuaci6: filoses. fmo~. rodes i
un teler manual ambienten un
treball domcsticque cont ro laven
paraires i comercian h. Segu eix a
continuació Lafobrica. espai que
situa el vi~itant davant del gran
can vi productiu: concentraciódc
maquine<, i treballadors; control
i di~ciplina laboral. Un eguit
d'elemenh museografics ambi-
enten aquesta tran\formació.
Abans pagt•sos i artesa11.1, ara obrcrs.
dedilat a l'cmpitjorament de le~
cundiciom de vida deh obrer' i le)
llargut''>jurnades de treball. El reí
CMO, amb !'arribada d'una fibra
llunyana i el e u aclaparador do-
mini a partir del cgle XIX. La
mtlquina imparab/e: la mecanitza-
ció que va ca nviarclmón. Aque~ t
espai concentra el gruix de les
maquines del muse u, entre elle~.
la carda , la metxera i la contínua
de filarcomtru'ide a Manlleu per
la A Serra . El recorrcgut )egueix
amb l'aspi de ton;ar, la maquina
d'omplir rodet~ i la premsa de
madeixes. Per arribar a rl fil. el
producte claborat i l'a mbient de
la sccci<Í d 'acaba ts. Aquest espai
disposa d' una maquina circular
Porta d'entrada al
Museu Industrial del
Ter. <1\R)(IlJ MI'
Cana l Industrial de
Manlleu en una
fotografia de finals
del S. XIX. ¡1\R)(IU MIT
de lercordilb i d' una maquina de
fil a1 que e<, posen en marxa du-
rant les v i site~ guiade). Com•iure
amb t'l risc. la )inistralitat a les
fabrique<; va esdcvenir constan t.
Els perills podien venir de le'
pue\, corrom i corretge) de le'>
maquine~ (Lt's de/liS de /a maqui-
na) . del fot (Foca la filawra!), i de
le<. frl·qüent'> inundaciom, re-
prc\entadcs pcr Quan el riu crt!Í\,
amb una explicali<Í deh estralls
provoca ts per l'aiguat de 1940 a
la toma del Ter. L'espai !abril e~
complementa amb 1 tl{t!brica 1/a-
1/t!ra dt' 1111111tam·a on trobem un
important as\ortimcnt de carde\
llanne ~ cumtnude\ a Reim~ el
1870. procedent'> de Mart inet de
Cerdanya, una ind(¡qria rural
qul' \a \Obre\ iurl' al prolé~ urba
de la industrialillaliú, i l ' e~pai De
1/Jai/VClllS a CO IIS/ntl/¡1(.1 dt• lllcll/IIÍ·
11ilria, com a cololó d 'u n sec tor
totoncrque, arribat a la <,eva ma-
dtucsa . propitia l'aparició d' un
important seuor metal·h'1rgicde
maquin aria ti.•xtil. Aquesta in·
dthtria e sta reprt''>l'ntada perle'
em11re,e\ SA. 'lrr1a i Fra!Juas di!/
Tt'l de Manlleu i Bar((lllS i Riera
de Roda de Tn. i 1110\trem algu -
ne\ dt· k\ \C\ l') (O n~t ruc ion'
mi·, emblematique\ .
La o cie ta t ind u tri a !
a l Ter mitja
El Mu,eu lndu tria! del Ter de-
dica la segona plan ta de an
Sanglas a l'exposi(iÓ sobre le'
profunde~ tramformacions ~oci ­
a! que el procé~ industrialit -
¡ador va produir en el Ter mitja.
Aque" espai. actualment en fa'e
d 'elaboració, incloucb <,egüents
bloc\ tem illk\: Fl at'IX<'IIlelll ci<'-
IIIOgrafic i /'o.pamio urbana. Fl
mó11 de les calimie~ i11dmtrial,. f.c,
condiáa11s de 1•ida i dt• treba/1. Els
conflictessocials.l awltura. L'asso·
ciacionisme obrer. Le~ nissagut'.l
d 'empresaris. Al final del recorre-
gut , en l'apartat El passat en 1!1
L'EROL 113
prescnt, es mostra la persisten-
cia de la cu ltura industrial a
Manlleu i al Ter mitja, amb una
mirada adre\ada al futur.
Equipaments
El Mu~eu Industrial del Tcrdispo-
a d'un cguit d'cquipamcnts que
ha n de garamir el seu funciona-
ment i que a piren a con venir-lo
en un centre cultural de referen-
cia. Entre elb, podem esmentar
I'Area de Patrimoni Industrial,
des d'on s'impulsa la recerca pa-
trimonial i histórica sobre la in-
dustrialització. El Centre de Do-
cumemació, on s'apleguen fon
sobre história industrial, econó-
mica i social de la conca del Ter,
així com documentació sobre es-
país fluvials en 101 5 els eu am -
bits. El MIT disposa també d'uns
Tallers Pedagogics adre\ats als
tres nivells de l'e nsenyament ha-
sic. Han estat concebuts com un
espai d'experiencies on clsalum-
ne poden experimemar el pro-
cé~ de fila tu ra i ti~satge del cotó
amb un eguit de materials espe-
cífics (cardes manual , fu sos, filo-
ses, carda i teJer), a l'ensems que
114 L'EROL
possibilita el con ta cte amb les
materies primeres (cotó, IIL ca-
nem, llana ), i la manipulació de
maquetes sobre elemems hidrilll-
li cs (maqueta d ' una turbina
Fontaine, roda de calaixo , joc de
rescloscs i desnivells ... ). El MIT
també és se u de !'Oficina de Tu-
risme de Manlleu. Aque t servci,
inaugural el 2005, esta integral
dins la xarxa d 'oficines de turis-
me de la Diputació de Barcelona,
i treballa en la dinamització del
LUrisme cultural i sostenibl e a la
nostra ciutat i a l'entorn del Ter
mitja, amb una aposta per a trcu-
re un turismc que integri cultura
i natura harmonicament.
El Centre d'Estudis
deis Rius Mediterranis
El Centre d ' Estudis dei s Riu s
Mediterranis (CERM) és la secció
del Mu eu Industrial del Ter
dedicada a la divulgació i a la re-
cerca sobre el patrimoni natural i
fluviaL i té coma objcctius l'edu-
cació, la sensibilització, la in ves-
tigació i l'acció innovadores sos-
ten ibles i imcgradcs sobre els rius
medite rranb.
L'activitat del Centre d'Estudis
del Rius Mediterranis s'organit-
za principalmem en el ambit'> del
Laborawri del Riu dcdicat a la re-
cerca, I'Area de Custodia Fluvial
enfocada a la conservació d'espais
natural, i !'Aula del Riu pel que
fa a les aaivitat pedagogiques.
L'exposició sobre els rius
mediterranis
El CERM ha bastit una expo~ició
permanem dedicada als rius me-
ditcrranis, on e~ pot trobar un
recorregut pcls paisa tge , la hi-
drología, l'ecologia, el patrimon i
natural, els aspccte ~ocioam­
bientals i a lgunes propostes de
ge<;tió sostenible deis cursos llu-
vials mediterranis. Hi ha imerit
un aquari amb cls valo rs cco-
logics del Ter mitja, decorat amb
fotografíe~ de paisatgcs i e pe i-
e~ autóctones del nord-est de Ca-
talunya . Aque~ta exposició s'or-
ganit7a en le ~ ~cgüen t s arces
tema tique : Els rius: la sang blava
del plmreta. 1 Els rius mediterranis:
mariners d'aigua dol(a. 1 La biodi-
versitat: 1111 \'alar en al(a. 1 L'estat
ecologic: r111ajira. 1 L'evolució socio-
ambiemal:wra revolució?. l l'aqua ri
-maqueta, on es mo tren cls va-
lor'> ecológic del Ter mitja.
Notes
( 1) SURINYACII,¡\\iqucl. Tr~ba llsbá­
.II<J 1de[i11iu,, dr, rireris per al"ord~­
naciá de la ::<•Ira ddimiwdapt!ltanal
urdusrrial de Marrlleu i el riu Ter. A:
SURI YACI I, ¡v\iquel : CLUSA,
loaquim. ALBAREDA, Joaquim,
AR UMI, Dolor': Manlll'll. r!Terirl
<"1111111 indu.llrial. Manlleu. Muscu
Municipal de Manlleu , 1996,
p. I S-58.
(2) FERRATER, Carll''i, M UNTA ER .
l o ~cp Maria . Pn>jecre de c"<'I I>Iruccié
de/ MIIWI lndiiSirial drf /"erala {a-
brita5uii!Jhlldt'Ait1111/l'll. 1997. Di-
po~ital a I' Ajuntament de 1\lan-
llcu .
( 3) NADA L, Jurdi./ os Plwurs, tWI>lriiC·
¡,,,.,., d,• 111rburm v llltllerial déct rico.
A: Rerisla de flisrona 1nd ll'>l rial.
N(un.l. Barcelona.l992, p.63-93.
Emili Bayón,
historiador.
Arca de Patrimoni del Mmcu
Indust rial del Ter
LA CONGA DEL TER
Les coiOnies industrials
del Ter mitja
Un paisatge fluvial transformat
per la industrialització
Con iderada en el se u conjunt,la
conca del Ter ha estat un deis ter-
ritori~ nuvia ls més aprofita ts per
la ind u tria li tzadó du rant elsdar-
rers dos-cent anys. Si haguéssim
de di tingir. pero. due arce es-
pccialment in ten ive pel que fa
a la consolidació d ' un pai~atge
industrial. hom reconeixeria do'>
trams fluvial veritablemen t ex-
cepcionals. El primer, riu amunt,
té la poblacióde Ripoll coma cen-
tre. alla on s'ajunten lesaigües del
Ter i del Freser, i. que com s'ha
rccorda t, de 17 km de riu n ' hi ha
mé de 1S de canalitzacions pera
u o industrials ( 1).
Riu avall, al seu pas perla vall
d<:l Gcs i la plana de Vic, trobem
una ~egona gran concentració
indu trial al voltalll de la robla-
ció de Man lleu, veritable capi tal
co toncra del Te r des de 1848.
quan culmina la construcciód'un
canal industrial que va arribar a
impul arvuit fabriquescotoneres
i un molí fariner. i que va iniciar
la industrialització moderna en
aquest riu. Les xifres no enga-
nycn:durantelpas at egle,eiTer
i el Freser van arribar a concen-
trar vint-i-nou colonies industri-
al\ de\envolupade . trenta-tre~
fabrique de riu. una munió de
pet itc'> fabriques urbane~. un im -
portan t emplac;:amcnt miner
(Oga)~a), i un reguitzell de peti-
te ~ centrals hidroelectriques. a
mésddstrc gransemba\ aments
del Pasteral. Sau i Susqucda. tam -
bé comidcrats aquí des de la seva
ves~ant energetica. Un aprolita-
ment tant intensiu pcr fon~a ha vía
de tramformarel terri torial ritme
deb can vi~ economics que a nava
gencrant la penetraciócapitalhta,
així com la vida de la població que
es veié capgi rada en modificar-se
irrever ible ment la se\ a realit at
~o ial i productiva. Les col(mit·~
EMILI BAYÓN
del Ter i del Fre\er,la majnria aixc-
cadesdu rant la ~cgona gran onada
con tructiva iniciada al voltant de
1880, són te\timoni, ju ntament
ambles gram fabriques de riu ,
d'aquell can vi hi\ti>ric.
La industrialització previa
Els fenomem hi sti>ric~ no aparei-
xen sobtadament del no-res. L'es-
cenari i il''> condiciom que possi-
bilitaren l'aparició de les gram
colo nies tt'\til-; del Ter mitja. al
darrer ten; del seglc XIX, anaren
apareixent decade'> abans. Se-
guint un paral·il'lisme que s'aco~­
ta a !'experiencia del'> centres ur-
bans del Llobregat. Manre a o
Sallen t. algunes poblacions de la
conca del Ter\ an vi u re un preCO\
procé d'indu'>trialitLació des deis
anysquaranta del ~eg l c XIX. Man-
lleu, Roda dt: Ter, Sant Hipolit de
Voltrega, ant Quiue de Besora.
Ripoll i, amb un ct• rt retare!. To-
relló,ja comptaven amb una llar-
ga experiencia manufacturera en
la produrció tb.til (liana. lli. ca-
nem ). que s'endin~ava en el se-
gle XVIll; i de\ de les primericsdcl
XIX, en la producciú dt• filats de
cotó dim d'edificis-labrica que
encara utilit7aven. pero. maqui-
ncs de fu,ta mogudes manual-
mento bé pcr tracci<Í animal. La
La colonia de Salou a principis
del segle XX. (FONS ALE< SANCHEll
llarga experiencia de l'ús de la
forc;a hidraulica per fer a nar
molins fariners. draper'> i vcllc\
fargue~ a le valls del Tl·r. juga a
favor de la ~e va reutilit7aci<Í en la
producció textil. sobrctot quan
k'> innovacions tecnolilgiques
permeten adaptar le\ velles rodes
hidraulique~ a la lilatura .
Clmaqui nisme. concentrat en
le\ noves naus fabril\, anira pro-
piliant l'aparició de tot'> eh cle-
ments que han ca rauerit1a t la
indu\trialització capi tali\ta. Des
dl'isanyscinquanta del XIX, el ca\
de Manlleu esdevé paradigmatic
en la consolida ció d'un~ nucJi,
ind ust ría ls que esdevenen ca pda-
vanters en la indust rialil!ació del
Ter mitja: !'arribada de labricarm
que ce rcaven la disponibilitat
energetica del canal indu'>trial
(eh Puget, Lla na . Ba ixera\.
Juncadella, Guixa); el crei xc-
men t dcmografi c propiciat per
una ma d'obra d'origen page\
pro edent de les va lb i altiplam
del Ter que provoca u n crcÍ\e-
ment exponencial de la poblaci<Í
durant la segona meitat del XIX
(e ls 5.823 habitant s de l' any
1900, havien quadrupli<..at lapo-
blació existent el1850); el predo-
mini de lama d'obra fabril (en tre
1850 i 1892 el nombre de treba-
lladors indu trials passa de 1.1 16
a 2.620) (2). Ja el 1844, com un
ignc del dinamisme del fe nomen
industrial. Manlleu ' ha vía anne-
xionat el grup de masies de les
rodalie . i inicia va un creixement
urbaqueno\'a turara fin a final~
de ~eglc. La tímida aparició d' un
incipient i poc articulat associaci-
onisme obre r, a l ~ anys quaranta.
va anar madurant al ritme deis
canvis socials que imposava e l
maquinismc. Manllcu participa-
ra en la primera\ aga general del
movimt•nt nhrn t:spanyol el
185 S, arran de 1'afer de les -;ellat-
tine . Durantla 'cgona meitatdel
~egle va csdevenir. juntament
amb Rodc1 de Ter. el principal
nucli obrer organil!at del Ter.
Un cop superada la trisi coto-
nera provocada pcr la guerra ci-
vil ah EUA. el proté'> es\ a tornar
a reacth ar. Cap a fin ah del'> any'
~eixanta les poblalinm del Ter
mitja assi\tehen a la intemifica-
ció d'una ocupatiú flu vial qut•,
allun yant-sl' dds nudh urbam.
cerquen una majordisponibilitat
dnol i de recursm hidraulic~a les
\ores flu\ iah. Algtlllt'Se\plotaci-
ons prt:existt:nts \Ón ara tramlor-
made' en na u' industrial\, ambla
comtrucció na mpliació de resclo-
ses. canah i deriva<..iom. MoJte,
velles rodes de talaixos provi-
nents dclmún preindu,trial. se-
ran sub'itllurdt'' durant aquells
anys perle'> nm•t•s turbine'> hi-
clrau liqm·s que surten deis tallers
Plana'>. Junoy. Barné i Cía de
Girona. de' de 1858 {3). Algum
indu~trial-. C\perimentats en le~
primert:~ fabrique'> urbanes. i en
molLe~ ocasiom forma 111 \odetat\
amb inver'>or~ foram. comenccn a
aixecar fabrique) de riu al medi
rural. En aque\t'> nous empla\a-
ments. ovin t allunyat-.debcentres
urbam. hauran dt•tomtruir. a més
de les na u~ i cls elcment'> hidrinr-
liD. pctits nudi,d' habitatgt:s pcr als
trcballador'>. É\ un knomen que
sembla anunliar le' fu tu re colü-
nies industrial\ al Ter mitjil.
L'EROL 115
Entre la ciutat i la colonia. Les
grans fabriques de riu
Alguncs de k~ fabrique\ de riu
aixecades a mitjan \egk (com la
deh Baurier. a ll:s Masiesde Roda,
d 1862). c~devindran colonies
mol! desenvolupadcsa panirdels
any~ vui tan ta. D'ahre'>. mé pro-
pe re~ als nuclh urban . només
ba tiran un petitnucli d'habitat-
gc~ per ah dircctim i alguns trc-
balladors. mamenint una clara
dcpL·ndcncia del nucli urba tant
pcl que la a lama d'obra, com al
~crwi'>qUL' requería la colünia. És
el cas del Doket a Manlleu, o de
can Grau a Roda de Ter. D'ah res.
per úhim . viuran el seu procé
d'e>.pan ió plena me m imegrades
din el-; nudi'> urbans (can Guixa
a Sant Quir1e.la Blava a Roda de
Ter), la qual cma no va evitar que
descnvolupe'>'>Ín t rct'> taracte-
ríst ics de le\ colónies descll\ olu-
pades, com la crcació, dins dch
cen tre'> urbans, d ' habitat ges i
economats per ah seu., trcballa-
dor~. o el'>ttport dcb fabricants a
la constru cciú de ponts. carrete-
res, grups es olars, csglésies, i rins
i tot. ca~ernes policiah. Era una
selecti va política de mecenatge
que el va convertir en veritables
prohotm a la Conca del Ter.
La prolircra iód 'aque\tesgrans
fabriques de riu que aprolitaven
)'energía hidr.'!ulica i. alhora.
mantenkn una es tret a relaci<Í
amh les principa ls poblaciom del
Ter. a Ripoll , ant Quirte de
Besora. Torelló. lanlleu i Roda.
mercixeria un e'>!lldi detallat cas
pcr as, donat que represemcn un
modcl a mig ca mí entre la fabrica
urbana i la colonia. i també pcr-
que dcmo'>tren que si bé totes les
co lonies industriah ~6n, en la
eva gcnesi. fabrique de riu , no
tote'> van e'>devenir coUmies in-
dustrial\. Per(> sobretot, perla
seva proliferaci6 i per la relació.
mol te vegadL''>directa, queman-
tenen amble\ gram colonies in-
du stria h. El'> C\:emples són al
nostrc davant.
lli ha tola una munió d' indus-
trialsque. de dclTermitjaialllarg
del darrer ter~ del XIX, impuhen
un pro és de colo nitLa ció riu
amunt que va acabar consolidant
col(lllics moh dc'>etwolupades,
com és el cas de Vila-'>L'Ca a Sant
Vicen\ de Torelló, on a linals del
sctanta el !abricants manlleuncs.
Al meda, indreu i Puget, adqui-
116 L'EROL
Códol Dret a les Masies de Roda.
rFONS Mm
reixen terrcnys i salt~ d'aigua. O
el ca~ deb Rila i Munt, tambr de
Manlleu, una família d'industri-
als que exemplirica l'evol uciúdes
de les fab rique~ de riu a le colo-
ni es plenes. Eren propietaris de
dues fabrique irmal·lade al ca-
nal i d' una fabrica de riu. ambdu-
esa Manlleu. i ta mbéexplotaven
la fabrica del Molim a Roda de
Ter. A partir de 188 1. Jacint Rifa
dotara l'antic nucli de Malar~
(instal·lat a Gurb coma molí i fa-
brica de filats de de 1827!), deb
ervei'> típics d'una culonia. Els
Rifa. a més, adquirei>.cn el 1890
la fabrica Bou:y, constru"ida a
Ripoll el1862, i impuhenla cons-
l rucció d' una importa m colbn ia.
Els fabricants Casacuberta , tam-
bé originari~ de Manlleu. cxplo-
taven una petita filatura al canal
industrial de~ de 1848. d'aquí
passaren a construir a ls any~ ci-
xanta. una important fabri ca. ca
I'Escola. ~ itu ada al davant de la
Gleva. i el 1901 , arran dcb con-
flictes social <o provoca!'> perla in-
trodu cció de les con 1ínue' pcr
sub~ tilllir la ma d'obra ma\CUJi-
na a les filatures. in\tal·laren duc<,
fabriques al bai>. Ter, a la col!mia
de Bonmatí (Amcr), llavors aca-
bada de construir. Podríemalcgir
més noms, eb Pe rica\, origina ri'
de Manlleu . i trasiJada!'> a Vic.
instal·lcn una col ünia (la Coromi -
na ) altermc de Torelló el 1883, o
el Espona. fabricant <, a la capi1al
del Ges des de 1861 . que el 1899
lloguen la fabrica Blanth tic Sant
Joan de les Abades\es. on van
acabarconsolidantuna fabrica de
riu amb molts trets colonia h.
En una mena de con1Ín1111111
només interromput pels nudi<,
urbans, el reguit7ell de fila tu res é'>
imprcssionam, Scnse esmema r
les fabriques de riu del Ripollc'>.
la Selva i el Girones (amb rHlla-
ble' te!>timonis com Espona.
Burés o la Coma-Cros). a Omna
trobem les fabriques de riu de can
Gui>.a i can Toma a Sam Quirte
de Besora; Feyner i can Tarrés a
Torelló; Gallifa i can Riva a Masí-
es de Voltrcga; Eseo la. can Remi-
sa. el Dolcet. can Llanas i Rifa a
Manlleu; tan Grau i el~ Molins a
les Masies de Roda; i la fabri ca de
I'Obra. can Po na bella i la Blava a
Roda de Ter.
Les grans colonies industrials
del Ter mitja
Segons Gracia Dorel (4) cal ~ itu­
ar la const rucció de les colonies a
Catalu nya alllarg de dos perío-
des concrets. El primer corrc<,-
pondria, alt peral!, alsanys 1858-
1880, amb un tipusd'establimcnt
pocevoludonat (fabrica . habitat -
ges. forn de pa ... ), i a partir de
1880. i alllarg d'un períodc que
<,'allargara fins ab primers any'>
del segle XX (malgrat moltcs co-
lonics van concixer re lormes i
ampl iacions fins a l<o any'> '>ei>.an-
ta del '>t'gle pa~sal) . una <,egona
fa\e comtru ctiva que '>Uposara
l'a parició d'un 1ipm d 'establi -
menl molt més desenvolupat.
És aquest segon tall el que cm
intere<,\a, donat que la comtruc-
ci<Í de la major pan de le\ colónie'>
tll'l Ter apareixen du ran t aque\t
període. La wnstrucciódc lalínia
[crria de Granollers a Sam Joan
de le\ Abades~e\ ~cmb l a donar el
tret de \ortida. Eltram osonenc
dellerrocarril dou el 1879 (Vic.
Manllcu. Torelló, Sant Quirze de
Be\ora), i eljun) de 1' any ~egi.knt
arriba a Ripoll. Aquell mateix
any, a l'onubrc, el ferrocarril ar-
riba a Sant Joan de le<, Abadcs~cs,
i a k'> mine' de Surroca. La con-
nnio dd Ripollh amb O~ona i el
Pla de Barcelona, malgrat eh mi-
gra!\ resulta!\ obtingut~ amb el
Larbú autoLton, va rc~ultar vital
pcr a mrmrnicar productes i mer-
caderie\, i animar els fabricams
ca talan\ a pujar riu amunt. É~ el
moment de la comtrucció de le
gram wlünic' del Ter en arces
rural'> de· Torelló. SJlll Vitl'll\.
Orí'>. ant Quirtl'lle Bcsora (Mon-
tesquiu). Gurb i Je, Masic~ de
Roda. Une'> indú\trie'> que s' espe-
cialillaran ene)., proCC\'>OS inici-
ahdelli:>.lil (preparació i filat ura ).
molt mé<o intemim en energía. i
que comen el ca\ de la Borgonya,
imtal·laran de' de bon comen\a-
mentl'l'> do\ COil\Trtidor.. : la tur-
bina hidriwlica i la maquina de
\apor. afavorides pcl cur~ fluvial
i pcr l'arribilda de carbó a través
del lerrocarril. Poc.,any després
\'incorporaran a la producció
d 'elcuricitat en reconvenir les
tur hin e\ hid romc<.aniqucs en els
primer... alternador~ imtal·lat~ a la
nmtra cnnca. Pot\er cltretmés
dc... tatat d'aque\Ll'\ co l onie~ més
tardan e'\ no rau. perr>. en l'a ~pec­
te energ(:tic. \Ctnpre im pona nt,
\Ín!Í en le~ caracterbtiques deis
a'>\L'ntalllL'Ilh. Es tracta de colo-
nie' molt de'>envolupades (Bor-
gonya. Vila-\eca. Bcbié), o acaba-
des de completar (Salou, C(>dol),
que aixequen un poblament
practicament auwsuficicnt. i el
doten d'un conjunt de ~crvei~ i
cquipaments verilablement ex-
cepcionals. ion el projeae aULar-
quic i paternalista arribara en al-
gun casos. com a la Farga de
Bebié, a l'excepcionalitat.
Pero, igual que a la re ta de
colonies fabrils ca talanes. aques-
ta concen tra ció no obeí tan sois a
raons energetiques i de comuni-
cacion . i tan sol~ a l'oportuni-
ta t que repre entava una legisla-
ció que fomentava aquest tipus
d 'es tab lime nts rura ls, amb le
lleis de 1855, 1866, i 1868, pot
explicar la seva proliferació. Al
Ter. només gaudiren de l'estatut
de colonia la fabrica del Pelut
( 1879) , Vi la - cea ( 1880 ), la
Mambla , Salou i Codoi-Dret
( 1882), i riu amunt, al Ripolle .la
fabrica Ma tabo eh, el 1883. En
total dones, i colonie a toLa la
conca. Cal incorporar dones, al-
tres factor~ que ajudi n a en tendre
aque~ta co ncent ració. Pode m es-
mentar. pcrcxemple, l'abundan-
cia de o) a baix preu, al co tal
d'antics molin fariner • drapers,
fargues i scquie de rec, que dis-
posaven de les infrae tructures
hidrauliquesba~iques de d'antic.
o )'exi tcncia d'un curs nuvial
que compen ava le irregularitats
del e u cabal amb nombroso salts
naturals. Pero també cal situaren
aque ta argumenta ió un ele-
ment central: l'exi tencia d'una
ma d 'o bra abundant i barata,
(colpejada per carlinades i crisis
periodiques) que comptava amb
una trad ició manufacturera pre-
via, i )'experiencia acumulada per
un procés fabril als nuclis urbans
que havia creat una incipient
cultura industrial. Perúltim. pero
no cn da rrer lloc, ca l esmentar un
fact or que a na prenent protago-
ni me a mc ura que cn aco tem
a les acaballe de egle: En refe-
rim a la voluntat deb industrials
de cerca r un ti pus d'establiment
allunyat dclmodelurba. Així. al
relatiu arllament de la fabrica de
riu, s'afl'gia un component de
control social i de do~ifi cat pater-
na lisme patronJI que. alllargdcls
a n ys. havia d'e~devenir l'ltret
més caracterí~tit de la vida i el
trcball a les ol(mie\ industrial\.
Un proje te comervador i autar-
quic que cerca va la pau \ocia) a
travé~ dellligam treball-habitat-
ge, i al qual'>'hi afegia una filoso-
fía paternali\ta que impregnava
tots els aspectes de la vida a la
colonia.
Pero. com ~· h a recordat, no hi
ha dues colonies igual~. L'hcll:ro-
gene'itat deis establirnents. el'>
di ver os orígem del '>l'U~ propi-
ctaris,la difercnt escala de les em-
preses i colonies co n ~tr u'ide~. cls
erveis i equipaments que ole-
ríen als sem treballador\, les
diferencies arquitecti'>nique'> i
urbaníqique~ . la tipología deb
habitatges ohrer'>.la vida cultura
i associativa .. , cte., most ren trets
diferencial\ que fan difícil una
ca ra cterit7a ció comu na.
Segon a la cronología de l'e~­
tabliment. mo he~ colonie'>. i fabri-
que de riu aprofitaren amigues
explotacions preindustrials. A
Malars. esta datada una de le~ pri-
meres explotaciom textil~ del Ter.
Ja el 1521 a ollia molim lariner~ i
draper\, iel1827era con~iderat un
nucli industrial. De u any'> més tard
fou destruú pcl<,carlins. La recons-
Lrucció s'inicia despré\ de la fi de
la primera guerra civil, el 1842,
quan el~ fabrican t'> local'>. Molas,
Grae/1 i Cia tornen a aprolitar les
infraestruaures hidrauliques per
a la produ cció tt•xtil. La <,eva
tran formaci<Í en col(mia és deu
als gerrnan<, Rifa i Munt. provi-
nents de Manllcu, que el 1880 la
dotaran d'un grup d'hahitatges,
botiga i una capelleta. Es tracta
d' una col(mia poc desenvolupa-
da i molt dcpenent de le~ veú1es
poblacions de Manllcu i Roda de
Ter. En l'altre extrem del model
colonial. pode m esmentar la Far-
ga de Bebié, <,ituada riu amunt al
límit entre les comarques d'Oso-
na i el Ripolles. És un deh majors
e tabliments tcxtib dd Ter. i re -
presenta.jumament arnh Salou
i Borgonya. un L'\Cepcional ca~
de colonialisme de la muntanya
catalana pel capital est ranger. In-
augurada e l 1899, é' obra de
l'e ngin yer ~ ub Ed mond Bebié.
propietari d'altre<, f ab rique~ th-
tils a Su'issa. Situada a sobre d'un
antic molí. on també hi havia
hagutuna larga al <,egk' XVI II. la
colonia coneiXL·ra succes~ ives
ampliaciom el 1917 i el 1924,
desenvolupant un vcritable po-
blamcnt quc distHl<,ava de tre<,
nuclis d'habitatgc\, varíes boti-
gues. coo pt·rativa, bar. sala de
Obres de reformes al canal
de la colonia del Pelut (1935).
FQ,jSMIT
reunions. escola. cinema, camp'>
d'cspom. re idencia pels dircr-
tius. baixadordeltren i una capt•-
lla a m b sacerdot. El desen vol u pa-
ment urba de la colon ia. qut·
contras tava amb el petit nucli
municipal de les Llosse . va fer
plantejar la segregació coma
municipi independent el 1927.
pero la proposta no va pro,perar.
Encara alsa nys eixanta del scglc
pas at, e va tra n formar un deh
conjunts d'habitatge~ pcr allotjar-
hi jove trcballadors pro edent'>
de 1o ne rura ls de Castella i
Andalusia. Este a a banda iban-
da del Ter. la monumentalitat de
la Farga de Bebié mostra e ncara
avui la importancia que arribaren
a assolir aquests poblaments in-
dustrials.
Ter avall es va sit uar la colonia
de la Mambla. almunicipi d'Orí'>,
un deis pocs casos que gaudiren
de l'esta t ut de colonia ( 1882 ).
Havia e ta Lconstru'ida un any
abans perla societat Fath i Vehil.
que la va acabarvenent ah indu\-
trial Ramon Compte i CristMol
Viladomat. La Mambla repcl nom
d'una ermita propera i va albergar
una nombro a colonia obrera.
Jordi Clua (5) ha desvetllat eh
ple1s mantinguts pcr la Mambla
contra els propietaris de Vila-~cca
primer, i eb de Borgonya més ta rd,
per tal de millorar l'aprofitament
hidraulic de la fabrica.
La Mambla és una de )c., col(>-
nie més desconcgude del Ter
mitja. Comptava amb un bar. una
fonda i un forn de pa. Durant la
retirada republicana va patir im-
ponants danys. Als anys seixan-
ta . quanja nocsdedicavaa la pro-
ducció textil. i era ~e u del Carbur,
\Uhrnint<,trava ma d'obra femeni-
na a la wlonia l-abra i Coats de
Borgonya. Di m el mateix muni-
cipi. riu avall, trobem la colonia
Ymbt'm, mé~ coneguda pcl sobre-
nom dd Pelut . per l'antiga ado-
bería que hi ha' ia hagut en
aquc\t indrct del Ter. Propietat de
la 1amília C.alvt•t, fa brican !\
barcelon im amb fabrique~ a
Vilas\ar de Dalt, d'on eren origi-
nari'>. i a Camprodon. cl~gem1an
Calvct acomeguiren l ' e~latut de
coloni<l pcl Pclutel 1879. A dife-
rencia tk la Mambla, el Pelut
fnu obra d ' un indmtrial atípic:
Eduard alvct ( 1875-1917), de
tarilCtl'l innovador i dden\or
aferri\\ill de la modcrnil!ació in-
du,trial. Arran d' un incendi pro-
dunel1889, el\propietarisapro-
fita rt•n la comilil'ració de colónia
pera realillar una important
ampliaLicí.
El Pelut arriba a di~po~ar d' un
conjunt d'hahitatge~ rcr ab tre-
balladot '· bot iga, !onda, casa pcls
dirL·ctiu' i una ,¡ngular 10na d'c'>-
b<lrjo voltada d' un\ majestuo'm
jardin\. Le\ principal\ con trucci-
On\ '>Ón de te, primeries del \eglc
XX. Any\despré,, Ed uard Calvet
encarrega la con,truccicí d 'u na
ca pella a l'arquitcne Antoni Gau-
di. (elqua l ja havia mmtru'it la
ca\a de l'indu\trial al carrcr Casp
de BarLdona). pero la mon pre-
matura del fabriLanl va frustrar el
prnjcllt'. L'empre\a pas a a mans
de la S.A Ymbt'm a linal~ deis anys
vint. Voltada d'una gran tinca
agrícola. la colünia presenta un
a~pectc majc,tuó~. malgrat en
Calve! no va podcr culminar el
'eu projcctL' colonial.
Altermc de Sant Vicenc; de To-
rellú trohem la col(mia de Vila-
\eca. obra d'indu,triab manlle-
uenc~ . i reconeguda coma colonia
indu ~trial de\ de 1880. Les obre
L'EROL 117
de comtrucció acabaren l'any sc-
gücnt. i va e\tablir-hi duesempre-
sc difcrent~: Almeda, Sindreu i
Puget, i Filaturcc, Marcct. Es trac-
ta d 'un a colc) nia de\cnvolupada
que dispma d' un importa n! nucli
d' habitatgec,, fonda . fleca. coope-
ra! iva, e glésia, es ola pera nens.
i dos imponants casah on feien
es tadc~ eh propic t ari~. pero q ue
ha e~ tat eclip~ada pcr la vdna co-
lón ia de Borgnn yil. probable-
me nt la més im portant del Ter.
Inaugurada el 1895. fou ob ra
d ' indus t ri al~escoccsos, el Coats,
que el 1903, , ·a,\ociaren amb cb
Fabra i Porta bella catalans. Frabra
i Coa t ~ e devindra el model de
colo nia to tal. amb unes dim emi-
ons imponcnts. un urbanisme
~i n gul a r, impi ra t en el mode l
britanic, i una culminaciú de les
proposte~ industriab 'obre pa ter-
nalisme social. Trcballar ab ·an -
gle m· era un privikgi per a ls
obrcrs del Tn mitjil.
La Coro mina. l'úni ca col(mia
ituada dim el terme de Torell<Í,
fou obra d el ~ fa bricants loca ls
Joscp Perica' i Ramon Boixeda.
que tcmps a venir havien d'esde-
veni r prod uctors d'electricitat riu
amun1. E~ tracta d' una colbn ia
mitja. dotada d'habi tatges, casa
de l'amo. e~glé~ia (obra de l'ar-
quitectc· Jmep M Peritas, fill del
propietari ). i la resta de ~erv ci ~
basics. Molt propera a la colo nia
Pericas. pcr(> ja dins el municipi
de Mac,iesde Voltrega,trobem un
cas excepcional. la col(mia metal-
lúrgi ca La a mbra.
Els orígem d'aquec,ta empre'a
cal sit u a r-lm alba rri ba rcl'loní de
la Barcc lone t a. o n F r a n ce~
La ca mbra Po n t va aixecar una
fundi ció d 1808. El 1852 !'em-
presa e' 1ra\ llada al Ter, on a més
de di~poc,ar d' un importa ni a pro-
fi tament hidra u lit. recupera una
ll a rg a tratlitió metal ·lúrgica
prcintl ustrial, la de lt'\ a111igu e<,
fargues de le\ ' a lis del Ter i del
Ripoll(· . Comt ructorde cubertes
mctal·lique\ de vaixell i de caldt'-
rc~ d'aram, la col(mia de 1' Ara m,
com é~ concguda al Voltregane~ .
va arriba r a dhpmar d' un im por-
ta ni nucli d' habi ta tges. botiga.
ca mp d' espons, cent re social. i
residencia pcr als di re timi pro-
pietaris. Al llarg de l scglc XX,
Lacambra · colonil!ara· bona pan
del po blamcnt veí dt' Vinyole'
d' Orís. ambla constru cció d' un
118 l'EROL
grup escolar i un nou nucli d 'ha-
bita tgcs pcr als trcballadors dt• la
Farga. La influe ncia d 'aque~ts pro-
pietariss'e tenguéa wta la vall del
Ges. Un exemple pro u significatiu
fou la co n~t ru ccicí d'u na nova ca-
~emaperal~mo~sos d 'c quadradc
Torclló el 1929, finan,ad a peb
Lacambra.
Riu ava ll. altem1c de (e, Ma\ i-
es de Roda, pcri> mol t pro pe re al
nucli urba de Roda deTer. trobcm
les due~ darrercs colonie\ indu s-
trials del Ter mitja. Salo u i Codol
Dret. avui practicamcnt de~apa ­
reg ude~ a rran de la corh t rucció de
l'emba sa men t de Sa u ab any~
seixa nta. Tot e ~ dues e'> van bene-
ficiar de l'estatut de coli>nia. kt
que va provocar um graví ims
problcmes fin arKers al pet it mu-
nicipi de le'> Ma~i e\ durant any'>.
La colo ni a de Salou (n om que
rebia un antic molí on t:\ va \ilu-
ar la fabrica), és o bra d 'indu \t ri-
als fran cesos arriba t'> a Roda de
Ter el 1852. Els germam Baurier
in trodu'iren els tei xi ts de piqué
blancelaborat a mb telcrsjacquard
al Ter. i el 1862. comtrueixcn una
gran fabrica de riu a l'indret de
Salo u a les Masie\ de Roda. on
combinaren el p rocé~ de filatura
i tissatge. Si tuada en un ca racte-
rístic mcandrc del Ter. fou nece'>·
sa ria la construcció d' una palan-
ca sobre el ri u per facilitar l'accés
deis treball ad!H'> a la u1li>nia .
Salou va c\devcni r una toli>nia
molt descnvolupada, amb hahi-
tatges per als obrer\, economat-
a mb monede~ pri>pic\·, l''>COil''>.
ba r, sa la de ball., etc. La \eva ar-
qui tectura cm rcmet a in ll ucnci -
es francese~. d'on eren originari'>
elsseus fundadors. Malgratel \e u
volgu t a'rllamen t. la pro\imital
a mb Roda de Ter fa dt• la tolonia
de Salou un bon e\t·mple de le\
La colonia del Pelut, a la segona
década del segle XX. (FONS Mln
relacions emre colonics i muni -
cipb. Quan a finalsdelsa n y qua-
ranta del segle XX s'inicia la gran
immigració peninsular. els Bau-
rier van contractargrupsde famí-
lies a poblacions de Jaén i Cor-
dova . i va n cons t ru ir un grup
d'habita tges a Roda per a ls nous
trcba lladors. Any abans. d 19 10,
arra n deis disturbis provoca 1'> per
la introdu cció de les con t ínue~ de
filar, els propieta ris de Salou ha-
vien finan \a t bona pa n de les
obres de con trucció d' una caser-
na de la Guardia Civil a Roda. El
taran na i la personalitat deis scus
pro pieta ri s va fer de Salou una
·coUmia diferent ".
Almateix muni ci pi, la col(mia
de Codol Dre t reprc enta l'ah ra
ca ra de la moneda. Scmbla que
de'> dei s anys qua ranta del XIX
.,·aprofitava. per filatura . u nan-
tic molí a l'indret concgut coma
Codol Ore t. El 1871, la raó Bascil.
U ussa i Cia. d e mancn p e rmÍ'>
d 'aprofita men t hidra ulic pera la
comt ru cció d' una fab ri ca de fi -
lats. L'a.illament dt l' indret obli -
gara a la construcció d' un petil
nu cliqueel 1882 rebél'estatutdc
colo nia . Romuld Bo eh i Abina
fou el fundador d ' u na coli>n ia
desenvolupada que ar ri ba a
wmptar amb dos carrer~ d' habi -
tatgt'>. e~cola. ca pella. bar, i torre
del director. Bo na pan de la ma
d'ohra lemenina de la fabrica rc-
'>idia als municipi de Folg ue -
rok ~. Tave rnoles. l e ~ Ma ie~ i
Roda de Ter. fct que donava a la
w lonia un caracter més obenque
el de la vt'ina Salou. Alsanys tren-
la !'empresa pa\sa a mam de la
Uniónlndrwria/ A(qodonaa. i du -
rantla crhi lt'Xtil que precedíl 'c~­
dat de la Guerra Civil. la [abrica va
eqar a punt dt desapareixe r. o-
me'> la intcrvenciú deis consi 10-
rh municipal'> de Roda i les Masi-
e'> evi taren un tancamtnl que
hagués prod urt un dahabaix a les
d u es poblacions. Al'> a ny'> q uara n-
ta i>dol paS'>il a man~del prohom
franqui\ta Julio Murio1 i Ramon et
que la va dirigir lin'> al ~c u tanca-
llll'nt dl'finitiu el 1964. q ua n les
aigües del panta de Sau cobrircn
la prauica towlitat de la cnlünia.
Notes
( 11 SfRRA. Rt"a. <.,,ftim,·< ti'rtd1 de Ca·
taltlll\'11 Fumlatil1 Cal\il Manre'a
fr Angle Ednorial Manrt·~a . 2000.
Ollf.J impre'>l'indible pera I'esw-
tb dt· le\ mlonle\ al nmtre país.
121 ALBARLDA. Joaquim. ulindmtri-
,¡f¡t;:,lfttl<l \lanl/,·u ¡'vlu,eu de Man-
llt•u. 1987
( 3) \ egc•u.Junh Nada!:¿,,~ Phmas,tWIS·
tru•lt'rt's d,• turbtnas y material
l'it'(trl<'<' (1858-19-19). A ·Temica i
'>llllt'Lill l'n el món contemporani .
Mll\t' ll d ' llhtori,l tk Saha de ll.
1994 . Tan \Ob ,, Manlleu . la ca\a
Plan,l'> va mun1.:1r 1S wrbine\.
1 onla1ne. elllre 1857 i 1900. a le'
pt·rilt'' nau .. alill lt'nlatle~ pel canal
,llnu<li urhá, i a le\ nove\ fabri-
lJlll''> dt• riu del Doker. Rcmba,
( ,,,,ltubt-rla 1can Llana\, amb una
ptllt'nua 101al imral·lada 86 3 ( V.
(4) DORFL·Ff:RRÉ. Gráda. LfHvlom-
n mcltlltrllll\ t1 C.<lltll/1111'11 El n1s de
J,¡ "'lt>nitl <;,·dó. Puhlitacinm de
I'Ab.Jtha dt· ,\\nnt'>errat. Bartelo-
llil, 1992.
(5) ( LUA. Jordi Prc'«'S'''·' hidriiuliü 1
apliütmi de /a/(.'/1.1/acu'f'd fommt de
/ap,,bfafió rural alt·s C.Jftlnie.\ mdus-
111<11.1 l' b llibre'> tic la lronrera.
Anlt'li,l Rollll'rtl, editora. Barcclo-
lli! .2001
Em ili Ba yón
hi ~10 r ia do r.
Arl'a de Patrimoni del Museu In-
du\trial del Ter
LA CONCA DEL TER
Manufactures Burés d' Anglés
És prou co n cguL que la gran
aventura de la indu trialiu.ació va
ten ir a casa nostra el supon de la
fon;a hidrau lica que generaven
els riu . especialment el Llobre-
gat. Bona mo tra la trobem en el
~eg uit de colonies que en molt
poc temp s'hi van construir.
Els Burés, delllobregat al Ter
Manufactures Buré té una llar-
ga historia fins que es va instal·-
lar a Angll~s. A md ta t del ~egl c
XX. van in trodui r-sea la indli tria
tex til en construir una fab rica a
Sant Joan de Vi la tOrrada. aprofi-
tant l'aigua del riu Cardencr. Més
e ndavant van bu carels avanta t-
ge hidraulics que oferia el riu
Llobregat. i ~· insta l · la a ca~tellbell
i el Vi lardesprés de comprar uns
terren ys al mateix marques de
Castellbell. Aque t fet va ~er l'any
1872. Allí van crear una gran in-
dli tria i també van co n truir el
ca nal i la resclo~a que encara ac-
tualmem é un pum de referen-
cia quan e fa una passejada per
aqucll indrets.
Després de bu sca r l'ajut de
l'e ne rgia hidrau lica al) riu s Ca r-
dener i Llobregat, le) ind(tstries
deis Buróanavcn crcixcnt i mo-
dernitlant-)c i aixb va fer que la
'>eva empenta empresa rial els
ponés a L'~llldiar la viabi litat de
l'aigua del riu Ter a Girona, on
van vc ure que el seu cabal era
pro u important perobtenir-ne un
bt>n a profitament. Una vcgada
explorats eh tcrritorb gironins. es
van adonarque Angles tenia una
sit u ació immi llorable, ja el que el
riu Ter vorejava la vi la i el scu
cabal era molt mé~ imrortan t que
el que s'obtenia del'> riu\ Carde-
nc r i Llobregat.
El~ Burés van adquirir aque~­
tes tcrres l'any 1881 . No només
tenicn la intcnció d'edilica r-hi
un gran comple" fabril , sinóque
també van comprar eb dret~d'ús
CONXA BAYÓ 1SOLER
del ca bal d'aigua i una vegada
demanat s cls permi sos perti-
nent s. van poder comtruir la
presa de can Coll del Rieral a la
Ce llera dc Ter. Va ~er la primera
prc aquce'>n>mtru'i aenaquclb
indrets. ja que fim aqul'lh mo-
mems només hi havia petit'> cm-
bassa mems ce rcat\ amb fehincs
que multes vegadc<, una bona ri-
erada feia desapar(:i>.er.
Van prendre una dechió im-
ponant, l'cdificació d'una pre'>a i
la comt ru cció d'una fabrica en un
llocque fin)aq uells mome n t~ tan
Els habitatges de la fabrica
Burés d'Anglés és van construir
en diferents etapes: 1891, 1920 i
1939-1940. ¡CQNXA BAYO¡
'>Ob hi havia r redominat l'agri -
cult ura . Va se r una apo\ta agma-
rada. perb l'esperit e mpn:nedor
deis industrials catalans. féu que
la revolució indu<;trial i la )eva
expan<,ió tingués una acollida e'\-
traordinaria.
Construcció de !'empresa
Burés Germans
Una vegada conLedits elo, permi-
'>!l'> per comtruir la presa i la fa-
brica, els objectiu~ p revisto~ e~
van poder aconscgu ir amb una
rl'lativa facilitat. El projccte de la
fabrica comt.a va de tres na u<;, i a
mesura que 'a naven construint
es po)ave n en funci onament. La
construcció de tot el comple.>. l''>
va fer molt rapidament. La prime-
ra na u es va fer l'any 1887. la \e-
gona al 1890 i la tercera i última
al 1902.
Una vcgada inaugurada la pri-
mera na u van comen<;ar a produir
fib i teixits. Momentimiamcnt va
dona r feina a 250 obrers, pero en
poc'> anys es va triplicar aquc~t
nombre, jaque ca p al 1920 e ren
820 eh t rehallador<,quc hi havia a
la fabrica d' Angles. Durant cls
any\ 50, en les epoques de mé\
producció va arribar a superar el'>
1.100 treballadors.
Construcció d'habitatges
Malgrat que Anglh ja tenia nu-
cli urba quan e~ va con truir la
fab ri ca. tam bé w la va provcir
d'una '>t'rit• de servei~ entre el.,
qua l'> cal de'>tacar la comtrucció
e~glaonada d' habitatge~. Tot l'l
protl-'> de con'>trucLiÓ d'aque~ta
gra n cm¡He'>a \ ' él ser un gran re-
vul'>iu pn al poble d' Anglc'>. que
en aqul'il'> moment~ tenia molt
pnt'> hahitant'> - no \e superave n
eh 1.600-. la majoria deh quab
treballa\ en de pagc'>. Ai"i> valer
que molt., del'> t re hallador) que es
\an incorporJr a Ma11u[acrurt's
Buré1, fm~i n del\ poble'> proper'> i
tingut''>'>in dililultat~ pn trobar
un hahitatge. Menja\ en a lama-
tei\a l.'lbrica. en una nau habili-
tada mm a menjador. i dormien
alla matci:-. en uns nrais també
proporc ionat\ per 1\•m presa. si bé
l'nllllL''> tondkion\ no gJire reco-
manahll''>, \eme cap mena de co-
modita!'>. Nomé'> podil'n a nar a
ca.,a l'l diumengc i re tornar a
Angli.•\ el di llum per omcn<;ar
una nm a setmana laboral.
O\a\erlin'>l'any 189 1que e\
\an comL'n<,ar a comtruir el 20
primer\ habita tge'> ubicah prop
de la fahrila. Pmtniorment al
1920, \e' n \ an edificar 72 que e'>
van comt rut r a ha nda i ba nda de
la carrett·ra. i fina lment al 1939
~e 'n van l'difica r 16més. al ca rrer
de la labrica. Almatcix temp) que
es romt núcn eh habitatges per
als obrer'>, també t''> va fer la casa
deh amo'>. h t racta d 'un edifici
que normalment tothom l'a no-
men a "la torre" i que encara e'>ta
L'EROL 119
en un rcla tiu bon estat de conser-
vació. Actualment aq uesta gran
ma nsió esta e n procés de restau-
ració. D'altra ban da el que era la
masoveria d'aq uesta torre també
s'ha convertí! en u n nou habitat-
ge. Allí s'h i pot veure l'an ti c co-
lomar que mira culosame nt s'ha
conserva!. També a la porta per
on entra ven l e~ cava ll erie~ es pot
ve u re la rigura d' un cap de cavall
de dimension comiderables.
Diferents canvis de nom
Manufacrures Burés va canviar de
n om molte~ vegade . Algunes
d'elles per can vi de titula ritat, al-
tre s per defunció o tam bé per
apropiació dura ntla gue rra civi l.
De l'any 1875 al 1890 ponava el
nom de Burés Germans.; a partir
d 'aq ue ta data e~ va anomenar
Burés i Salvadó. i va seguir així fins
l'a ny 1905 que can vi a pel no m de
Francesc Burés i Borras; en morir
aquest, va pa~sa r a no m de la se va
vídua i fi lls fins al 1920; poc des-
pré prengué el nom de Francesc
Burés i Regordosa. Quan I' Estat
s'a pro pia !'empresa duran t la
guerra civil, pre ngu é el nom de
Material del Ejercito Espaiiol. Fina-
lit7ada la gue rra va recupe rar e l
nom de Burés. concretamentln-
dústries Burés SA. El darrer~ a n ys
han com port atmolta problema-
tica amb l'amenar;a constant de la
c ri ~i i le~ dra tiq ues redu ccions de
Detalls de la decoració
de la sala de la maquina
de vapor. ¡CONXA BAYOl
12 0 L'EROL
Els Burés es van construir una
magnífica casa al costat de la
fabrica, "la torre", un edifici que
avui esta en procés de
restauració. tCONXA BAYO)
per onal i fin alment l'adquisició
pe r pan d ' una multin acional.
Malg rat aixo. l 'e mpre ~a encara
prod ueix teixits. si bé el gran en-
deutament qu e arrossegava amb
els treballadors ha fet que siguin
aquests a qu i els pen oquen les li-
quidaciom.
Especialització de !'empresa
Com la majoria de fabriques que
e van implantar durant aquests
any~ . Manufactures Burés, sempre
va er una empresa cownera . Les
bales de cotó arriba ve n a la fabri-
ca. on es tran sformaven primer
en fil i després en teixit. El pro-
duele que claboraven era teixit de
cotó cspecialment pera llenr;ob i
ca miseria. Du rant els da r rer~an ys
elaboraven els coneg uts lle nr;ols
de la marca "El Burri to blanco~.
El no m de Burés a nava associa t a
u n nom de prestigi i també a l de
la nis~aga que cls va do n a r e l
no m.
la Maquina de vapor
Totes l e~ fabrique ~ de riu e forni-
en de !'energía q ue cls proporci-
onava l'aigua. pe ro cls fabrican ts
qu e eren previsors havien instal·-
lat maquincs de vapor per suplir
le ~ sequ eres mo lt habitual ~ a ls
nost rcs riu~ . D'a lt ra banda pa·i o~
indust rialitzats més ca pdavanters
que el n o~tre van considerar des
del primer momcnt la maquina
de vapor com el ~ímb o l mé s im -
portan ! de la industria lit zació.
La maquina de vapor, normal -
ment qu edava si tuada al mig de
la fab rica penal de faci litar la con-
nexió amb el complica! s i ~ tema
d'cmba rra ts i politges. Podien se r
de di fere nts model s, mides. po-
tencia, siste mes. horitzo nt al .
vertical . de dobleefecte, de labri-
cació nacional. estran gera, etc.
Les maquine ~ fabrica dc s a
Anglaterra, Franr;a, Alcmanya i
Belgica van tenir una bona aco-
llida, pero els fab r ica n t ~ del n o~­
tre país també va n comenr;ar a
fabrica r-ne i les que sortien deh
se us ta llers va n arribar a ser m oh
apreciade .
Le~ maquines de vapor va n ser
una eina molt ca racterísti ca de la
indústria te xtil fi ns que l'elcctri-
fi cació va aga fa r el relleu. Durant
la segona dccada del seglc XX,
practica men ttotes les maquille\
de va por van dcixa rde funcio nar.
Sois van torn a r a fer-ho quan es
van pa tir un e~ greus n: ~ tri cci om
d'encrgia electrica a l- anys qua-
ra nta i cinquanta . Lla vors. es van
tornara utilit7ar co m a mesu ra al-
terna tiva, i crema ven a les calde-
res el que bonamen t es trobava,
com carbó de molt poca qualita t
o bé esclofes de fru its secs.
Finalment. ambla normalitza-
ció de la ~ it uació de la indú stria
energetica, e~ van deixar d'u ti lit-
zar. La majoria d'aquestes maqui-
ne van a nara parara la [erra ll a.
La gran maquina de vapor d'/n-
dústries Burés va ten ir mé~ ~o n que
la majoria, jaque encara es troba
en el se u !loe original.
la sala de la maquina de vapor
Des de l primer momcnt e va
ubicar en una petita na u an nc xa
a la fabri ca. que di sposa d' un so-
terra ni on s' h i va n instal·lardues
caldcre~. A la part de da rrera
tl'aquest annex hi ha la xemcne-
ia que facilita la ~< lrlicla dcb fums.
Actualment encara ga udci x d ' un
bon e\tat de comervació. L'ent ra-
da d'aqueq pavelló é~ indepen -
dent de !'entrada a les nau de
producci6.
Els me~ tres d'obres que s'espc-
ciali tzaven e n la constr u cció
d'edificis indu striah e permeti-
en ce nes !licencies a nístiques pel
que fa a la decoratió i ennobli-
men t de k~ sa le ~ 0 11 hi havia
maqu inesde vapor. Possibleme nt
aquest co\t um s'es tablí perque
d'aquesta sala o cspai depen ia tot
el funcio namc nt de la fabrica, o
pot~e r perqu e el cmt d' una ma-
qui na de vapor era molt ele vat,
mcrei xia un entorn més acurat
que la resta on hi havia ubicades
les maquines qu e claboraven el
producte final.
La sala on s'ubica la maquina
d' Angles e~ t a decorada amb una
sancfa que voreja les qu atre pa -
rets. El~ d ibuixos most ren una
cena tendencia modernista. El
terra és de rajola vermella fina.
Tcnint en com p1 e la data de com-
trucció, l'estat de la sala i de l e~ pa-
rets 6 lo rr;a bo.
Un a vega da wnsiderada obso-
leta la maquina, la direcci<Í de la
fab ri ca va treure oport ú tan ca r
aque la 70 na i única mcnt ~'hi
accedía per fcr la nctcja, de la ~ala
i de la ma quina . Al no es tar a
l'aba't de tothom ha permes una
bona co nservació. amb tots els
accessoris complct\ se n ~ e ca p
mena de manca nr;a.
Característiques de la maquina
La maquina é de fabricació na-
ciona l. const ru"ida per l'emblc-
matica fab ri ca Barcclo nin a La
Maquinista Terrestre y Marítima.
Co multatl ' Arxiu Nacional d e
Catalunya - qu e és on va anar a
pa ra r l'arxiu d 'aque ta empresa-
hi ha constancia que l'a n y 1900
van ubministrar u n a maquina
de va por "que se insta/aria w el
pueblo de Angles •.
Les caracterí tiques tecniques
de la maquin a són les següents:
• M aquina a vapor, horitzontal
fixa.
o Si tema Compo und. d'expansió
múltiple.
o Disposa de dos cilindres (d 'a lta
i baixa p rcssió).
• Sistema de distri bu ció Corlis
(a mb quatre valvules, ducs d'ad-
missió i du es d' escapament).
o Regulador del tipus Watt.
• Fa bri cad a perla Maq uin ista
Terrest re y Ma rítima.
úmero de fabricació 542
o Cronología 1900/ 1901
El vola n t té unes dimensio ns
moh considera bles i esta formal
p e r du es peces se micirc ul a rs
ig ua ls q ue s'acoble n . A !'interior
hi h a una cre m a llera amb engra-
na tge de fusta q u e se rveix per
p repara r i posar a p unt la m aqui -
na abans de posa r-la en ma rxa .
Característíques especials de
manufactures Burés
La majo ria de co lon ies indu stri-
a ls va n ser edificades e n indret ~
o n aban n o hi havia indústria de
ca p men a. Eren terren ys agríco-
les a l costal d e l riu. Qua n es fe ia
la constru cció d'un com ple x
d ' aquestes caracterís t iques. a
mé de pen sa r en una in dústria
que dispo é de tots e l aven~o
més imponants i que tingués un
rendiment immill orable, ca li a
també fer habi table la zona i es-
tablir- hi els serveis q u e se so lcn
trobar en la majo ria de pobles.
amb activita ts lúdiq u e i ocials
in close .
El cas de Manufacrures Burés no
e ra exa ctamen t elmatc ix. ja que
encara q ue la fabrica es va u bicar
a les a fo res d' Angles. el poble ja
tenia vida própia i els se rveis mí-
nims ja e taven coben s. É per
aixoque Manufanure:, Burés d' An-
glc • és un cas a típic de colo ni a
situ a da a mei ta t de camí entre
u na colonia i una gran indú tria,
que a la vcgada dóna fe ina i ha-
bita tge.
Cal fer csmcnt que !'empresa
també p restava alt re s ~ erveis ,
co m e l de g uardería i economat,
fe t molt habit ual en la majoria de
les empreses.
Peral pobll' d ' Angle la cons-
t ru ció de !' emp resa va ser molt
importa n t. Va canvia rd 'aspecte i
va passa r a se r un poble on " to ts
esconeixien" a pat ir la invasióde
gem forana que a la vegada, amb
e lt emps. e~ van conve nir e n u ns
m és del poble.
Situació actual
L'any 1990, Mamtfacrures Burésva
presen tar expcdient de crisi. La
si l u a ció. no per habitual. duran!
cls darrer~ anys de l egle XX i
de prés de la fona crisi del petro-
li. va ser menys dolorosa .
Manufactures Burés, e ra un sím-
bol pel poble. a tes q ue varies gc-
n eraciom hi h avien t reballa t i
enca ra hi trcballen. Actua lment
une~ 90 persones po,en cada dia
en m arxa el tclers. scmprc amb
el dubte de ~¡ a final de mes e~
podra cnbmr.
Els t reballadtH\ han 1110\lrat
una semibil it a t exemplar. i de
comli acord amb en titats i Aju n -
tament volcn que no es perdi 101
aque~t patrimoni. A difere n cia
d 'a ltrc~ grans indú ~ trie~. Manu -
factures Burés el s q ueda un tc~ t i ­
moni imponant d'aqucsta epoca:
o És un objecte u ti lit?at a Ca ta -
La maquina de vapor fou
constru"ida per l'emblematica lunya (Ma nufactures Burés)
fabrica Barcelonina "La o És un demcnt emblema tic de la
M aquinista Terrestre y M arítima" ind u ~ t ria littació.
entre 1900 i 1901. (CONXA BAYO¡
Conclusions
,\-fanufncturt's Burés ha c sdevi ngut
de~ de meitat ~egle XIX una
emprc a pun tera de la indú ~t r ia
cownera.
la m aq uin a de va po r. quejunt a-
La se va irn plantació es va fcrsem-
ment a m ble~ calderes i la xeme-
prc al costal del riu . p rimer a l
ne ia. formen un valor afcgit que
Ca rdcn er. al Llob rcga t després, i
cal preserva r.
finalmcnt al Ter.
Després de seguir el~ t ramit~
Va di~pmar d' una alternat iva a la
b u rocratics que co mporta un
for<;a hidriwlica. u nagran ma qui -
exped ient de crisi, s'ha acomc -
na de vapor.
gu iL prese rvar la m aq u ina de va-
Va proporcionar al s treballadors
p or a la ma teixa sa la on era
habitatgc\ i servcis de guardería i
in s tal·lada. S ' ha de te n i r en
economa t o n es podien assonir
com pte que les maqu ines de va-
deis a l iment~ més ba~ics a prcus
por dispo sen d 'u n elcmen t ~
a~seq u i b lc~.
m o lt característics, com són el
L'emprcsa ha represem a t un rc-
volan t. e l pistó. e ls greixadors i
feren t pera l poble d' Angles.
e l regulad o r. É~ la maquina de
Eb antit~ trcballador\ ha n mos-
vapor. del 1900, en m és bon c~­
t rat una gran sen\ibilitat envers
tat de conserva ció del pa b. u bi-
el~ teme ~ indu,tria l' fent donació
cada en el se u lloc origina l. É~
de la maquina de vapor per tal de
molt difíci l t robar-ne una al tra
manten ir e l n·cord d ' una epoca
q ue mantin gui tots els clements
molt re presen tativa.
i es trnbi en bon esta t.
A la vcgada aq uest eil'men 1 del
patrimo n i indus trial. com pt a
a mb el ~ pa ra metres util itza ts pe r
la política de comcrvació i adq u i-
sició del M use u de la Cit·ncia i de
la Tccnica dt: Ca talunya, jaqu e.
o É~ un objecte fabricat a Ca ta - Conxa Bayó i Soler,
lun ya (Maquinisra Terresrrei Marí- enginyera industrial i conse rva -
1imn) dora delmN ACTEC
L'EROL 1 2 1
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ:
LES COLÓNIES AVUI
Les coiOnies industrials
i els habitatges obrers:
un patrimoni cabdal per entendre la revolució industrial
La im plan taciú de la indu stria li t-
Lació a diversos tcrriwris de la
geografia e uropea va represe nta r
un canvi total del model de uci-
eta t q ue desp lar;a !'ag ri cu ltura
com a pri ncipal sector economic
pe r !'indu stria l. Sovin t qua n e s
tracta la revol ució indu strial, o-
bretot des del punt de vista pat ri -
monial. es posa u n gran emfasi en
elsgransca nvi pro du cti u ~ i en l e~
innovacion tecnolog i q u e~ que es
produYrcn. El s m useus i agent ~
pa trimoniab s'esforce n e n pre-
serva r eb ed ificis, la ma qui na ria,
cls eq uipamen t energc tics i tot
alió que té alguna cu~a a veure
amb la producció coma detona-
dor del na ixemen t de la revolu-
ció indu strial. Coma result a t. per
a una gra n r art de la població, els
ímbo ls de la ind ust rialització s6n
les fabriq ues, la maq u ina de va-
por. el ferrocarriL les mi nes el fe r-
ro cola L el cotó ..
La inclm trialitzaci<Í va ~er con-
seqüencia i al hora i m p u l ~ora de l
dese nvol upa me nt cll'is avenr;os
tecnolüg ics que es produ"ircn
abam i du ra nt el .XVIII, pe ri>
ta mbé va ~er conseq üencia d'al-
tres fa ctor~ co m el dc~e n vo l u pa­
mcn t comercial. can vis cl 'estruc-
tures socials, can visen el sistema
fina ncer etc. To t ~ e lls ~ón cli fícih
de representar i no es tcnen pre-
scn ts, com els tccnologics, perq u e tARXIUPARC FUNlAl)
no han deixa t gaire testimonis
materials, per(¡ que sún im pres-
ci ndibles pe r comprendre la pro-
fun dita t del que va ~er el món
indu tria!.
Pen) encara hi ha un factormé
impon an t i a més necessari rer
compre ndre !'impacte de la in -
dust rialització i cls sc us efectes a
la població que tant en va pati rcls
efectes. El nom de revo lució que
eb historiadors clone n a les situ-
acions dc can vi profu nd, ésclegu t
124 L' ER OL
EUSEBI CASANE LLES
a la t ra nsformac ió de l tipm de
vida que es provoca a le socie -
tats afcctades. En d cas de la in-
d ustria lització, aq ue<;ta transfor-
mació va ser evide nt i va quedar
reflectida en un gra n canvi de
!'estructura social i de k ~ formes
de vida de la ciutada n ia.
La visuali tzació del que va ~er
la revolució industria l a través de
la preservació deb bé m ma tcri-
als moblcs i im mobles. que és un
de is mo t iu s d e le ~ accio n ~ en
aq uest ca mp, ha ele mostrar tam-
bé les conseq üencics socials i ter-
ritorials que provoca ren l ' e~La­
bli men t d e l ~ nou~ eq u ipamen ts
prod u n ius. o ola men 1 ca 1 pre-
se m ar l e~ ca uses que en aq uest
ca scí n aquells aspectes directa-
mcnt o ind irecta relaciona ts amb
la produ cció, ~ i nú també l e~ ~e­
ves conscq ü encie~.
La majoria de gen t arnb una
mica d ' e~ t udh té una vi ió del
que representa ocialrnent la im -
pla n tació de la ind ustria lització.
Seguramcn t la d escripció m és
com una que e~ faria \e ría de des-
h uman it7ació i de \Ofrimcnt pro-
d uele de les novel· les, csc ri ts i
Torre de cal Metre (Girone lla)
(FOTOM IGLESIAS!
Bloc d'habitatges de la colonia
Guixaró (Casserres, Bergueda)
pel ·lícule qu e ~· h a n rea lit zat
sobre e l tem a. Aques ta visió q ue
cor re ~ p o n a u na realitat , tambr
es ta deformada pe r la perspecti-
va h iqo rica feta pe r pe rsones
que vi ue n en un món com pleta -
mc n t di ferent a aqu ell i que no
comparen ma i ambla vida que
su portava la sncietat agrícola del
tcm¡h. Ta mpoc no es matisa q ue
la ~ itu ac i ó va ~ e r difere n t segons
el lloci !'e poca . La realita t indu s-
trial d'Anglaterra del XV III i de
p ri ncipis de l XIX era difcrent de
la situaci ú de Ca talun ya a la se -
gona meita t d'aq uest CJ!t im ~eg l e
El món de l pat ri moni ha de ~cr­
vir per rellexiona r, i la visi ta que
transco rrc pels llocs on va vi u re i
trcba lla r la gen t ha de provo a r
sensacions pe r copsa r la rcalitat
del ti pus de vida que allí ~' h i por-
ta va; que ha de servir per rdor-
r;ar, posa r en dubte o rna tisar el
que s' ha ap res perdiversm medís.
Eb profe~s i onals del pa trimoni. i
e n aq uest cas els de l pa trimoni in-
d ustria l, hem d' inten tar dona r
unes visionsdel passa t a travé~ del
q ue e conserva i tracta r que si-
gui n com més ac urades mi ll o r.
Pe r a ixo s' ha de procurar dona r
una visió de w ta la ~ocieta t i no
solamcnt d' una pan d'clla, que
en ge neral é~ la deis cstaments
més e lcva ts d e la socie tat. De
mo lt s p eríode~ de la h istbria, pcr
-------
exemple ~o l an•cn t t• n, q uede n l e ~
re-.te\ més si> licle <; i luxme de l
passa t i que en general va n -.er
cread e~ per ah esta nwnt s '>uperi-
ors de la societat. Aq uestes res te~
materiab transmeten una vi\iÓ
deformada de la realitat, jaq ue
cmbla que la part essencial de les
socictats del passat. com la medi -
eval. eren e l ~ rel igiosos i cls no-
bles. En aquc~ t ~l'llli tl ' arq u eolo ­
gia. coma dbcipli na pat rimonial,
té l'encert de donar una v i ~ ió més
globa l. ja que en le' ruú1e~ de ciu-
ta t<; i poble ~ es t roben k-. rc~ tes de
tots el~ e~tament-. ~oci a! i de to-
le~ le~ act ivi t at~ que allí ~ ' h i rea-
lit7avcn.
El ~ p r imer~ esl udio\OS del pa-
trimo ni industrial a Angla te rra
va n posa r elnom d 'arq ueologia
ind u\t ria l a aq uesta nova discipli-
na, pcrqu l: eb i nte res~ava m é~ el
coneixemen t ¡.:loba! de la societat
que la pre~en·aci<Í dt•detcrmi na-
de\ re\le ~ . Ptr~onalm l' nt 'em pre
m' ha in t eres~ at a q ue~ta dl'nom i-
nacilí, comeqü(·ncia de cena vi-
~ilÍ, pnqui.· l'i m6n del pat rimon i
sem pre e'ta en perill de ca u re en
el conceptc de mon umcnt conce-
bu t com una obra <;ingu la r i que
té un valor "pcr se" i no com un
testimoni i un documt'll l de la hi -
túria que e\ comtit ueix com un
clement didact ic que ens aj uda a
com prend re cnm es vivía en u n
altre temps. Te timoni, documem
i eina didactica de la hi'>tbria \Ón
el~ valor:. principals que motiVl'n
la conservació del patrimoni in -
du strial.
Els professionals del pat rimoni
industrial ens hem d'esforc;ar a
donar una visió global de la in-
du~trialitLació Í posar cmfasi no
solament en el aspectes sociab
que he cita t. sinó també en al tres
fauors: cum va ser el come rc;.
quim can vis hi va haver a l'agri-
cultura, que va representar e l
naixemem del i tema bancari, i
sobretot els can vis de vida que va
afavorir la implantació de le'> fa-
briques, mines i ah res lloc pro-
ductius, etc. Peroésdifícil pcrque
no ens han deixat gaire\ re~tes
materiab, i el pocs que podrien
ex plicar alguns d'aquests factors
ningll no els ha valorat coma part
del món industrial. jaque els
esforc;os en aquest camp s' han
cent rat sobretot en cls ekmems
productius. Ha estat difícil uecon-
vcncer els actors del sector patri-
monial que el patrimoni indu'>tri-
al , en aquest cas productiu.
també ó un patrimoni cultural i
no .,·¡,a pogut a nar mé!. llun y i
demanar d'incloure banc. co-
merc;os i altres indrets.
A Ca talun ya tenimuna ocasi6
d'or per explicar la indu st rialitta-
ci<Í: e ls factors que la condiciona-
ren i le conscqüencies socials i el
se u entorn físic. Les més de ctan-
ta olbnies industrials sún com
micromons de la indmtrialittació
que rcflccteixen unes formes de
vida que a les ciu ta t ~ industrials
com Barcelona. Terrassa n Man-
rc<,a no es pot visualitzar. perque.
per una banda, els barris obrers
han desaparegut o han qucdat
diS\olt'> pels canvis urbanístics
que s'han produú; i per l'altra. els
negocis. cls equipaments i l'ls
impactes alterritori han qucda t
integrats di m de les ciuLJts.
A través de les coll>nie'> indus-
trials hom pot explica r el m!Ín
obrer. el món burges. el problema
de l'energia i l'impacte que pro-
vocaren al se u entorn, ai\Í com la
prubleminica de les omunicaci-
o ns. Per exemple. a la colonia
Vidal, a pan de la fabrica i de les
casesobreres, es pot veure la pre -
sa i l'impacte que provoca l'em -
bassament, J'oficina de la Caixa
de Manre a. l'economat, la casa
deis Vida l. els hort deis treballa-
dors. J'e~tacio del ferrocarril. ...
elements que permcten explicar
diversos a"pcncs de la vida i de
J'entorn de la colbnia. Visitaml a
colonia Scdó e'> pot reflexionar,
entre moltsaltresaspecte. sobre
el fet que cls obrers haguessin de
passar inexorablement per ca~a
l'amo per sorti r de la colon ia
obrera, peri> també sobre lamen-
talitat i l 'e~ perit de l'amo que, en
comptes de comtrui r una ca'>a
a'illada quilbmetresenlla com fr-
ien els amos angleso~. havia ~i­
watla casa entrc la fabrica i la co-
lonia (aixü si amb un magnífi
jardí) i va escollir tenir a la vi La
aquests dos elements en comp-
tes d' un espai rural com pa~sava
cn molts al tres llocs. A més, cada
día tots els obren, passavcn sota
les seves finestre~ . la qual co'ia
avui seria bastan t inimaginable.
Aquest fct obliga a pen arque la
mentalitat de la burgesia del nm-
tre país devia de ser quelcom di-
ferent a la d'Anglaterra
A les colónics ca talanes hi ha
cases d'amos que ~ón com cas-
tells. per<'> a ltrc~ \Ón cases relati-
vamen t 'emilles; hi ha colonies
que óncomca\l'rne\, ialtre que
s6n més ajardi nades. Una com-
plexitat que ben segur reflecteix
les diverses siwacions deis pro-
motors de la industrialittació.
L'habi ta tge obrer vinculat a la
fabrica és un factor que e ta ími-
mamentunit a l'inici de la indu'i-
trialitzaci<Í. Le~ manufactures re-
als. un deis antecedems de la
industrialitlació, ja es planifica-
ven ambla intcnci!Í que el ~ecwr
productiu i eh hahitatges cleh
.. eus treballador\ formessin una
unital. Era un a pan del concepte
que els prohorm de la il·lustració
van trammetrc a la industrialit-
'aci!Í.
La fabrica amh poblat obrcr
també e~ pruduí a le\ que es con-
sideren com le\ primeres fabri -
ques (les que adopte n el factory
~ystem com a forma d'organitza-
ció de la producció) a la vall del
Derwent (anys 70 del s.XVIII ).
Allí els Arkwright . els Struu cre-
aren les se ves poblaciom obre res
que dominen a travé\ de la fabri -
ca. per<'> que no \Úntan estructu-
rade' com Jc., de la il·lmtraciú.
Aquestes famílil'\Crl·en venadcrs
poble' amh equipament\, esglé-
sies. cslOie\, ho.,pitals i grange\
industrial' per manten ir la pobla-
Portada del !libre editat
del CEDPI que ha recuperat
les memóries de Mn. Casals,
capella de la colonia
Viladomiu Vell (ARXIU MNACTEC!
li6 obrera. Un deis factor\ prin-
cipaJ.. de l't'lecció de la 'ieva ubi -
cació va ser !'existencia de cabal~
d'aigua. !' existencia de molt\
nens disponibles que era la fun,a
dc treball més barata i une' em -
preses de mitges que Ji compra -
ven el fil.
A cw Lanark, una de les pri -
mere.,colbnies industrials creada
a Escocia a finals del \. XVIII. hi
havia un esperit de rdormi'>mc
social. de l'epoca d'Owcn; en can -
vi a Saltaire,I'LIItima gran colimia
del Rcgne Unit creada a ml'itat de
eglc XIX. imparava la filosofía de
Sal t. el seu creador mé\ morali\-
ta i higieni ta. A Catalunya la fi -
lo ofia de molts empresari<, de Jc.,
colónies era més paterna lista que
no pa\ de concepwalit7aciú de la
forma total d'organit1ació de la
producció. A Anglaterra . prr
exemple. la filosofía deh que
const ru'iren era diferent.
L' exi tencia d ' un patrimoni
que tracta, peruna pan. cl'ia<,pec-
tes socials i. per l'alt ra. cb aspec-
tes tecnics. tots clls si tu at~ en un
espai relativamen t petit i que é~
molt assequible a la vhita, wnfc-
reix un gran valor a le'> colcmics
indmtrials jaque el patrim oni
industrials, és sobretot un docu-
ment i un teslimoni del que va ser
la indu\trialització i no una obra
d'an única o unllocsingularper-
que hi va passar un ret hi'>toric..
La coiC>nia indu strial é ~ un
rnod<.:l de forma de producció i
d 'organització so<.ial que neix al
Regne Unit, peró que conceptu -
alment no l'\ tran~met a la re ta
del m<Ín tal com ha comentat
Gracia Dorel; fou mé~ aviat una
resposta a una mateixa situació.
És cert que altaire. que es crea
just abans que s'iniciés la cons-
tru cci6 deJe, coli>nie\ catalanes,
fou vi\itada per molts indu~trials
de tot Europa. É~ possible que eh
indmtrial~ catalan' s'inspiressin
en aquelles urbanittacion \Oci-
als. peri> m(·s en l'a'>pecte formal
que en el conceptual. ja que ve-
ien en elles un a ~olucióal proble-
ma de comler po'>siblc !'existen-
cia de ma d'obra en una rabrica de
riu amada; i dt•<,pre\. algun d'ells.
Ji doraren una vi'>ió patt•rnalista i
pot er pen,aven que aquesta or-
ganitntiú [aria disminu'ir el' con-
niCle'> \Ocia h .
Fos el que lm. la ml(mia indus-
trial é<. l'elernent que millor re-
fkctei\ el fenomt·n de la indu~­
trialillaciú. jaque comti tueix
una magnífica síntesi de la com-
plexitat que e\' a implantar.
É<. pcr aqul'\1 motiu que la
u 1ESCO ja ha qualificat varíes
colónics indu,trial\ om a patri-
moni de la humanitat. malgrat
que el nombre dl·llo c~ industri-
al amb aque\ta nominació son
poc\. Le~ col(mie., thtils de eres-
pi d' Ada a Italia , altaire. ew
Lanark i Derwent Val ley al Reg-
ne Unit ; Je, mine' sa litreres de
Xile o le\ Siderürgiques del 'ord
d 'E uropa comtilul'Í xcn un reco-
neixement a la importancia
d 'aque<.ts lloc<, patrimonials.
A Catalunya he m de se r cons-
cients que el fenomen de le co-
Jonics indu\triah és un cas (míe
en el mún. ja que no hi ha cap
altre lloc nn n' hi hagi tantes ni
que hagin romtitui'tl'espina dor-
sal de la <,eva indu .. trialiuació. Cal
preservar-le' tomun conjunt i no
rom un reguittell d'individuali -
tats. i cal. alhora . preservar un
paisatge qm·trammeti la forc;a de
Ja coJ(mia i l'i WU a'iJiament rí~ic
de la rc'>ta tk la <,ot'Íetat. sempre
pemant que han de \er habita-
bles, amb les comoditats d'avui.
i. que a t ravé' d'elle\, .,·ha de con-
tribuir al desenvolupament cco-
nbmi c.
Eusebi Casanelles i Rahola,
direcwr del m ACTEC i pre~i­
dcnt del TICCIH
L'E ROL 125
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ: FRANCESC COMAS 1JOSEP ANTONI SERRA
LES COLÓNIES AVUI

Les colonies industrials

a l'ensenyament
lntroducció Gran Bretanya on des de fa molts permet treballar una shie de con~ queologia industrial de les colO-
El tema de les colOnies industri- anys aquest tema forma part de tinguts conceptuals i procedí- nies textils?. En aquest paragraf
als és un capítol deixat molt de les programacions de diferents mentals molt importants que hem esmentat dues paraules
banda a les programacions de ci- cursos i nivells. Ja sigui per una hem sintetitzat en el quadre l. En da u: observa ció i arqueologia
Cncies socials de l'ensenyament raó o per una altra, la qüestió és aquest esquema conceptual hem industriaL Analitzem més detin-
primari i secundad. Entre altres que el tema de les colOnies textils destacatque l'arqueologia indus; gudament aquests dos conceptes
raons esmentarem les següents: ha estat marginal i marginat deis trial permet, d'una banda, analit- i la seva relació en el camp de l'enM
a) Tot i que s'han fet grans continguts per ensenyar als zar conceptes sobre q uan apareix senyament:
avent;os bibliografics sobre el alumnes, deis llibres de text i de l'indret geografic on ho fa i qui-
tema ( 1 ) encara no es coneixen les programacions, i la seva visita nes restes ens ha deixat, ja siguin Per que hem de fer
prou en el camp de l'ensenya- ha estat desaprofitada en gran edificisindustrials, máquines, sis- observació directa?
ment aquests estudis integrals mesura coma recurs didJctic. temes de producció, materials o El Disseny curricular de }'actual
sobre la imporümcia de les colO~ Malgrat aquesta situació, cada altres restes. D'altra banda, l'ar- sistema educa ti u destaca la im-
nies industrials en el context de vegada són més els professionals queologia industrial comporta un portlmcia de I'observació directa
la industrialització a Catalunya. de l'ensenyament que s'han metode d'investigació que exi- en el procés d'ensenyament-
b) Es un fenomen molt particu- conscienciat, d'una banda, de la geix unes destreses i habilitats aprenentatgc. En el currículum
lar de desenvolupament de la importancia d'aquest tipus de prOpies, com el treball de camp i d'Educació Primaria es deixa ben
Revolució Industrial a les zones poblament en la nostra realitat l'excavació arqueolOgica, a la dar que "la metodoiogia de trebali
de !'interior de Catalunya. AixO sodoeconOmica i en la nostra his~ vegada que requereix l'ajuda s 'ha d 'orientar, en la mesura del que
ha comportat un desconeixe- tOrta contemporania; id' altra, de d'altres disciplines científiques sigui possible cap a la potendació de
ment del tema per part de la ma- la importancia pedagógica i di- per complementar la recerca. !' observació, l 'experimentad á i la
joria del professorat dels diferents d.3.ctica que hauria de tenir aquest PerO, a més, l'arqueologia in- recerca, utilitzant la gran varietat de
nivells de l'ensenyament. Pera tema en les nostres programaci- dustrial pot serutilitzada dins del tecniques que ofereix el coneixement
molts educands la Revoludó In M ons escolars ( 2 ) . Els exemples currículum escolar, ja que és un del medi social í cultural".
dustrial vol dir indianes, maqui M més clars són la reconversió de la contingut procedimental que uti w En el currículum de l'ESOtam-
nes de vapor mogudes amb car~ colOnia Vidal coma museu que litza fonts histOriques (mapes, bé s' explicita que a l'área de cien-
bons foranis i, coma maxima permetanalitzar tots els aspectes fonts orals, documents, materials des sodals "és bo orientar part de
aproxima ció al tema, fabriques de d'una colOnia i, en menorimpor- i elements constructius entre alw l'acció didildica cap a la potenciació
riu que intenta ven aprofitar l' es- tJncia, la colOnia Sedó. Els dos tres) i permetl'acció/reflexió per de la recerca i la descoberta. Mitjan-
cassa energia hidrilulica que els museus formen part de la xarxa part de l'alumnat. A més, possi- (ant la recerca s'ha de conduir
oferia unes rieres més que rius, de museus de la Ciencia i de la bilita l'estudi de la histOria deis l'alumnat a exercitar habilitats
provinents de la Serralada pre- Tecnica de Catalunya. objectes materials que cada vega- intel·lectuals, com ara saber observar,
litoral d' esds i irregular cabaL Es Aprofitant la commemoració da agafen més significació dins descriure, analitzar, comparari gene~
relativitza, quan no es desconeix, deis 150 anys de les colOnies in· deis continguts (3 ). Un altre ele· ralitzar". Mésendavants'afirma:
la importan cía de les colOnies in- dustrials i el monográfic que so· ment significa ti u d'aquesta rela~ "el treball de camp, /'observació di-
dustrials dels eixos fluvials Llo- bre aquest tema dedica la revista ció de l'arqueologia industrial recta(. ..) constitueixen fonts inapre-
bregat, Cardener iTeren el pro- L'EROL ens ha semblat interes- amb el currículum és que l'análi- ciables per organitzar activitats
cés d'industrialització de Cata- sant fer una reflexió sobre les co- si del primer permet relacionar d 'aprenentatge ".
lunya. lOnies industrials coma procedi~ l'escola arnb la societat i la histO· I és que l'observació es fona~
e) Una bona part del professo- menten l'ensenyament de la ria local (4 ). Finalment, la intro- mema en tres aspectes:
rat justifica que no té suficients Geografía i la HistOria, i la seva ducció de l'arqueologia industri- l, El recurs a l'observació per-
coneixements tecnics per in- aplicació concreta al patrimoni al dins de l'ensenyament pot ser met evitar el verbalisme i el dogM
troduir aquests continguts en el industrial a través de l'análisi una alternativa metodológica al matisme, tan presents fins fa poc
Disseny Curricular. d'una colOnia. discurs academic, repetitiu i temps en els currículums esco-
d) Manca una tradició dins de memorístic de m o hes estrategies lars. L'alumnat, davamdelpatri-
l'ensenyament, al contrari d'al- L'arqueologia industrial d' aprenentatge fonamentades en moni, s'enfronta a les coses i no
tres llocs d'Europa on el tema del i les ciéncies socials aquestes característiques (5 ). hi ha una altra autoritat que les
patrimoni industrial fonna part L'análisi de l'arqueologia indus~ Per que hem de fer visites per ~ coses. Veure les formes de pobla-
del currículum des dels cursos trial en els dHerents nivells de analitzar les colbnies industrials? ment d'una colOnia, la f3brica, i
baixos fins als nivells més alts. l'ensenyament, des deis cursos O ditd'una altra manera, per que els diferents serveis i espais per~
L' exemple més paradigmatic és més baixos fins als més alts, ens hem d' observarelemcnts de l'ar- meta l'alumnat copsar les condi-

126 L'EROL

cions ambiental de trcball del~
obrers de la colonia.
2. L'observació és una forma
d'adq uirir un esperi t cicntífic i,
fin~ i IOl, el metode qu e l'alumne
haura dl· ferservir mé endava nt
coma persona cient ífica. Dava nt
d' un pai~atge industrial. l'alum-
na t haura d'e tabl ir diferents hi -
p(Hc\i\ que l'aj udin a in terpretar
el que veu i la eva finalit at: per
qu e la fabri ca esta al costa t del riu;
perque hi ha la resclo a i el ca nal;
quins erveis hi ha i la seva utili-
tat, com ~ó n el habi tatges i per
que tenen aque ta for ma, entre
alt re molt es pregu nte .
3. Pcrmet confe rir a l'alumnat
l'l \en tit de la relativita t de l e~
eme~. L'ana lisi del pa trimoni in-
du\trialli pcrmetra relativitnrcl
moment, con text i situació histo-
rica dd fct ana lit7at. En un món
-a mb constants ca nvis com l'ac-
tual-l 'alumnatté la semadóquc
la majoria deis grans avenc;os ci-
cn tífics, cult ural s i ocials s'han
donat fa poc temps. AnalitLar un
pai-;atge, en aq uest cas una coló-
nía textil. pot ajudara veure que
en altrc\ epoque~ históriques cls
avenc;o' tecnológic<; d 'aq ucll
mnmcnt també van pcrnH.'trl'
de<;envolupar di fcrent' a u ivitat\
i progressa r.
Per que hem d'observar el patri-
moni arqueologic industrial?
De nou el Disseny Curricular de
Primaria cns rccorda que "('/ rre·
hall de la hisrima afmwáx el collt'i-
xement, /'imeres i la valoració del
propi patrimo11i... •. 1per dc\comp-
tat que e n aquest con c pt c hi
hcm d' incloure primer cls elc-
ments d 'a rq ueologia industrial
que cmofereix la própia localitat
o les poblacions vemes. perque
Alumnes de l'escola de
nenes de la colonia Vidal
a finals de is anys cinquanta
del S. XX. tARXJU MCARME ZAMORA¡
com ens recordad document de
1'administ ració educativa "/a his-
toria local é.1 wmbé molt apropiada
e11 serobjecred'e.ltudi t'<'IICrt't, prtlpt•r
a/s i11[ams, paqui.· ¡>em1er /'(!b.\en·a-
ció directa i asso/il una s~rie de pro-
cedimwts. A partir del tre/Ja/1 de rt'·
cerca local, s'ha11 de selecciMlal
aquel/s e/eml'/lfS dt• caracter_qenera/
que permett'll t'llll!lldr.: en.:/ {C/1 con-
rexr un estudi /oral"
També t'l curríwlum de l'ESO
re~salta la importancia dt· l'estu-
di de la hi~tilria e n l'ensenya-
ment . jaque uti lit la habilitats i
tecniquc' que pcrmetcn l'analisi
i la símesi d'informaciom i expli-
cacions'>obre l'e\lructura i l'evo-
luci<Í de les '>Ot'ielal'> en el pa~sal.
Com e~ di u mé'> endavant • L'e~­
rudi del passtlf a;uda a t'lltmdre el
prese/11 i a n>11i!ixer i coll(exwalirzar
les arrels wltumls dd país. ambla
qua/ cosa rs nmtribueix al procés de
cohesió soda/ i J 'arrclamell( nacio-
/la/"(5) .
Pero a mé'>d'ob.,ervar. el pa tri -
moni industrialtambé ajuda a:
1. Treballar de form a intcrdisci-
plinaria . L'a na lhi dd patrimoni
indu stria l permet de trcba llar,
entre d'alt res. aspectcs de !'arca
de tecnología, amh l'ob~ervaciú i
in terpn:taci<í del lu ncionament
de maquille\ i enginy~; de tien-
cic~ ~ouah, tant de ¡.teografia (ti-
pu '> de poblament. migrations.
a~pectcs ewnomiC\ ... ) (()111 d'hi'>-
tória (la vida d'una colónia aban~;
co ndi ciom sociah, estructures
~ocia 1, i formes de poder. etc.).
2. Posaren conta(te l'a lumnat
amh reste'> de la cu ltura material
local. ésa dir, de la seva cultura.
Mitjanc;ant aqucst procés e~ pot
despertar l'interes de l'alumnat
per la hist(Hia local que forma
part del se u emorn cu ltural. L'ob-
'>Crvació de com era l'e'>Cola o
l'hahitatgc a la colilnia Vida) o a
cal Ponsja fa u m quants any~. no
solament ha de ervir per cridar
!'aten i6 de l'alumnat, sin6tam-
bé perquc aq uest concgui tom
era la manera de viure qua n el\
\Cll'> avis e ren pctits, o '>igui la
prúpia hi'>tclria familiar.
Mitjanc;ant aqueq procé.,
d'empatia (6) l'alum nat ~·a p ro­
\ima a la wmple\itat deh a'>pec-
tcs de la vida quotidiana en un
altre moment históric.
3. l:mcnyar el conceptc de re-
lativisme cultural. Fer ve ure als
e~tudiant~ que no hi hagué una
¡K·rsona. home o dona. que en un
dia determinat porta a terme un
ill\ ent concret, si n6queaquest és
el productc d'una societat dina-
mica a la recerca de millort·,d'un
modc de produccicí o de re'> posta
a lt''> nece'>'>itats de la socicta t
d'aqudlmoment.
Relació entre observa ció directa
i patrimoni industrial
L'analisi de l'observació directa
que em po'\a en contacte amb el
patrim oni indust ria l, en general.
i amb una colonia textil en parti-
cu lar. és un deis aspectes extern'
que cns ofcreix la combinaci<'J
d' elemen ts historie<; que con figu-
ren u na regió o un cspai dctt:nni-
nat. Pcri> a més una colilnia in-
dmtrial po 1 analiuar-'>e a do'>
nivdls; d'una banda C'> pot fer una
a n a lis i di acroni ca mi tjanc;ant
l'obscrvació d'una se rie d'l'lc-
mcnts materials. cconómics, de-
mografic!>, tultura l\, ~ocia h. etc.
en un momen1 donat i, d'altra
banda. u na a n a lis i sinc ro ni ca
per descobrir el can vis i le~ con -
tinu'ltats que es donen alllarg dl'l
tcmps ja q ue aqucsttipu ~ de pa-
trimo ni é~ fruit d'un llarg procé\
históric.
Podl'lll analit7ar l'cvolutió
d'una colünia thtil alllarg del
temp,, quim elemen1~ aparei-
xcn. quin-. de\aparcixen. quins
call\ ¡, i quine-;wntinuúats hi ha,
etc. Perexemplc, qua n va aparei-
xer la colünia thtil del Buré\
(Castellbell i el Vi lar), quins elc-
ment' hi havia. quin\ serveis te-
nia en eh comt·n<,aments, quins
es ' an trear llll''> tard. quim can-
,·is C'> van produir en el seu pai-
satge. quine\ Ulll tin uitat'> e~' an
donar, cte. l: n aquc~ t cas, c~tem
fent una anali\i si ncriln ica del
paisatgc de la m Jimia ti:xtil Bu rés.
Pe rü tambc podt·m ana liuar
una coliH11a indu\lrial en un
moment histilric concre1. Pcr
C\emple. quant'> habitants hi
havia a la tolonia 1' Amctl la de
Mcrola (Puig-rcig) )'any 1936;
quine\l''>trmture'> familiars prc-
scntavcn. d'on havkn vingut el~
'>eus hahitants, quinJ era la com-
posiciú ;,ocia l. per cdah. deb ha-
bitalll\ de la wl(mia, quin era el
se u nh cll cultural. quina si tuació
socioprofessional tenien o com
eren el<, hahitatges, de quins ser-
veis gaudicn, quina [u nció feien,
quint·s eren ks \l'Vt'~ ullldicion\
laboral\, Cit. 1 11 a<.¡Ul'\ta ana lisi
estem lent un e\ludi diacri>nic
d' una wloma tl'\t il.
També hem de tenir pre ent
que l'analbi d'l'll·ments del patri-
moni indu\1 rial. a lllt\ de la ~eva
compkxitat i de la \cva dinamica
divcr~a. rs l'l rl'\Ultat de )'olher-
vaci<Í pt•r pan de le., pl·rsonc~ que
!'habiten o e l 'i)itcn i. per tant,
esta 'otmh a ks va loracions cul-
turah i subjcttive<; del\ ob t•rva-
dors. Oavan t d' un mateix pai<;at-
ge, no t nt h om donara le~
matcixe'> rt'\fHlstes ni fara les
mateixcs interpretaciom. Aqucst
relath i~ml' e' manifc ta molt a
través de la historia oral. Si a t ra-
vés d' una enquesta demanem
l'opinió de les persones sobre una
colónia texti l, la re~posta sera
moh diferent si cm la dóna una
persona que no la coneix, que la
co nci>. poc. n una que la té a dins
del seu muniupi (per excmplc.
un habitan t de Puig-reig que ha
vi~l sempre la colimia Pons i. pro-
hablcment. pan de la família hi va
viure ). o una que hi viu habitu-
almem. En ddi n itiva. l'aproxi-
macic"! hht ill ka al medi-en
aque\t ca-; l'analisi d'una colonia
textil- és un procó d'obscrvació
perceptiu, mctildic i dirigit a ad-
quirir una nmi<i dara d' un objec-
L'EROL 127
le 1 la \e\ a e\ olulio al ll.:~rg t.kl
ll'lll)l\.
Activitats d'observació i patri-
moni industrial
L'oh,cn aciti dL·Ia rcalna t directa
IWrlllL'l treba llilr une\ lt'tnique'
procL·dimental' qut• \ lllte ti t tem
en aquL'\l\ dt•u gran' 1Hinh:
l . ituació e., pacial i temporal.
Ob,c·n Jtio de l' empla<,amcnt de·
lawlt'ln ia ll'\ lil i de la \l'\a t'Vtl-
luriti urbanÍ\Iica al llargd d ll'll1)1\
hi,wri t. Pc·1 L'\L'IIlpk il quin lloc
e\ va loeal it tilr la mlonia. quin~
lauor\ gcogri:llil '· eumomil,. la-
boraJ,, e l L. h1 'anmlluir i wm ha
anatenllu tionJnllol d conjunl
de\dehongem limJ l'auu,1lilc1l.
2 . ldelltificaciá tle la renlitat olJ-
~en'lltla. Adqui,ilio del wnei'\C-
Illt'nl de k\ lilrclllert\lll]Ul'\ de
cada t•difiri i ah re\ t'\)lili\ que for-
mt·n part de la colilnia en un
m omt•n t dt·tern1 in a1 1relcKionar-
k ' cl11l h conn·plt'\ ll'Of Íl\. Quim
ekmcnt\\' hll robe n: lalabnca,la
re\clo\a , l'i tanal. la torre de
J'amo, la ca\a dd direuor. l\·,glc -
\ia. la ra\a de ll'\ lllliL'\, l't:\tola.
e h pi ' o' deh treballador\, eh di -
lcn•nt' ed iliL i\ pt'l blit' de \e iTCÍ\.
l'), hon\ i el gJIIIIll'r\, L'll l re ah re\.
J. Cla!>sif iwciá per ca tegoriet..
A\\olimenltk la capali lill perla
quJI. el palllr de l' ob\enalit'J,
l'a lum na l \lgui tapa, de da\\ili-
1 28 L EROL
car per lcllegoriL'\ l'l\ d ikrc·n l\
elcmenl\ que hemci1a1 a nt erior-
mcnt i formen p an de la wlúnia :
quim ~ú n cdi lich produ nim,
quin~ '>011 habitatgt•\, quim for-
men pan delconjunl dt• \L'n l'l\,
l'IC.
.:J. Descripció i a11álisi deis ele-
11/ellt de cada w tegoria. lllll'l -
pretació del' di ferc·nh l'iem c·n t\
qu e inte rvenen en l'lnHllllt'n l de
definir un pai~atge humani ttat:
en aque\1 ca~ contre l. una co lil-
n ia tb til. Ana Ji,i de k \ L<lrJtlc· -
ri~tique' tk Cel d a ekmen1 de la
coli'lnia. Per C\emple, ob\en Jr i
de~uiun: la tipologia d eh p i'o'
deis 1reba llador\: loralittacio e'-
pacia l. ma tL·ria h de t Oll\1 run ió,
'olum\, obenuiL'\, nombre de
pi~m . CJrJClerÍ\I iqu e\ de cada
habi1a1ge (nombre· d'hahitati-
on\, luncitllh i U\O\ ). compillil -
tió amb all re\ 1ipu\ d 'h a bitat ge'
de la colonia. wm laca\a del\ en -
ca rregc:m o )e, 1orL'\ de 1'J 1110 i dl'i
dirennr.
5. DescolJrime111 i i11terpretació de
les relaciom variab le~ de dife-
rellb categorie~ . Veure q ue una
colon ia te:-.til en un momt·nt de
IJ SC\ a hi'>toria e'> el rL'\llilal d ' un
ronjun1 de \ariablt·, q ue
,·interrelac io n e n entre e))e , i
condicionen l't''>)lai humanilt.ll.
E\ poi Llllllt'nlar la lu nlio que
feil'n detnminJI\ \L'f\ el'> t•n un
momen1 hi'>lllric com rt•t corn la
botiga. eltt:a t re. l ' e~wla . t)ui eh
pagJ \ a. qui eh comrola\ a , l)UIIl'>
a ' a matge' tenien e), re,idenl\dc
la wi<'l!lia de di'>posar d 'aquc'>h
'>l'n eh rt·spened 'a hrL'\ habitan!\
de pobJe, prupers.
6. Reco11eixeme111 deis eleme11t.\
oll~etvats e11 represe11taciom ~im ­
IJóliques. Anali~i i in terpretacití
d ' im atge'> d e colón ie\ lt'>. t il'> a
pa n ir de rcprl'\Ciltacion' pictilri -
que'>. 1ex 1m o i mat ge~ mental'> .
Ob , erva r i int er pretar lo to'
d 'i:poq ue~ difen:n l ~ de IJ coli"mia .
del., '>l'U'> elcmenl'> i del pmtt'\
prmluu i u . Aq Ul:'\l recu r' 11l'rt1H'I
Jnaliuar eh tan' is i k'> continu -
IIJI'> que l''> donen en 1\·\pai i en
d ll'lll)l\.
7. Represemaciá graficn i esque-
mática deis eleme11ts obse n ·nt~ .
Oi\tinciú d l'i'> trel'> tkf1n1dor'
d 'unawlilnia IL'\Iil i ca pal itat)K' I
Classe de mecanica
de I'Escola del
Treball de cal Pons
duran! els anys
de la postguerra.
ARli ARBI
d ihu ha r-lm o C\!) uema 1i11a r-lm
i treurc• ' ntontlu~inn\ . Amb l'aju -
da de plan oh i ma pe' localiltJr eh
dernt•nt\dt' la col on ia i rcprt''>t'n -
IJr-lo\ t·n lmma d 't•,b<í' o croqui'>
dt·,tatilllllc·, parh me\ '>igniliLa-
ll\ l'\.
8. De!> cripció deis eleme11ts oiJser-
t•at i de le\ \et•es relnciom. 1:\pli -
cadli, de' d ' unlllllll de' h ta pe r-
\on al. de la reali1a1 oll.,crvada. 101
l'\lahl inl relacitlll\ t' lllrc eh dik-
renl '> cil'l lll'lll\ q ue la dl'linei,e n .
Veurt•lc, rclariom que e'> donen
c·nt re tol' e¡., l'it•m en l'> de IJ tol<'l-
nia . Pt'rL'\L'Ill)lk enlendre q ue eh
trdlallador'> Jlll ,o),llllL'nl rebrt•n
un pi' quanc·ntr,l\l'll atrehallar
ala colollla, 'ino que a me' IL'Ili -
L'Il una \l'fll' de \l'r\TI\: L''>tnla ,
botiga. bar. gallirwr. un hon . ele
rJ fe¡ dnli'>pmard 'aque\IS'>LT\ er'>
pL·rmt'lia que el\ \llU\ lm,in me''
hai \th quc•t•n il'' lah11quc·, til' 1i u
dc· )e, du tt11\ i que la mnlliu h i1a1
labora l lo'> nwnorja qu e l'acomi -
adanwnt repre'>ellla\ a nn '>llia -
nwnt qued ar-\e 'l'll\L' leinJ '> ino
la lllb{o '>l'll\l' lllh .ll]Ul:'\h \ lT\ l'Í\.
9. Aplicació a altres eleme11ts de
le' COIIclll\iOIIStrete.5de l'obwrva-
<iá. 1n ll'f)llelat io d ·a lu e' wliln i-
l''> lt'\lil\ drkrenh a l'ana li l!ada.
peri1 de taractt' rl'>lique\ \em-
blanl\. A panrr dL' l'ob,t•n atio
anali\i i inltrpretatiod ' una wlo -
nitl (pe re\t'I11Jlll', latolimia Pon\
de Puig- rer f() wr tapa<,th de' cu -
re elemc·n h comu 11\ en ah re'> co-
li"n1Íl'\ u1111 Pala o la Farga dt•
Bah ie .
1O. Camtmcciód'llipotesis pri!l'i-
e~ i po~terion al'oiJ.,ervació. Ca l
que, ambla vhiiJ , l'a lumna l pu -
gu i donar re-.pml t'\ a le\ prq(tlll -
le'> i hipoll''>Í'> qut• <,' ha fornnrla 1
p réd am L'Ill i que. a la ' ega d a ,
, .tllll\IUilll a ob .. ervar i interpre-
tar el que' e u .
En \lllll'\1 , que la 'l'>lla a una
wlimiJ indu,lriJlli permeli conei -
\L'r i entendre aqm''>llipu., de po-
blamenl 1a111 carauc·rr\tit de la
la t alun~ a u ·ntral pnndpalmenl
de kc; wmarque' dd Ber¡nreda.
Bage\, CardL'nt•r. R1po1Jt·\ 10\ona.
Proposta de continguts
a treballar
El tema de ll'-. tolnnil''> indu\lri -
ah e\ poi 11eballar. d 'awrd L1m b
l'eda1 i k\ t"aratl l' l hl ique'> )l\iul -
pedagilglqUe\ de l' alumnat a
moil' ni' di ,. Algum del\ lt'l1ll'\
perrnL'Ien que e' lreballin L'll tll -
ferents e ta pe edu cative\ ~i bé
l 'a nali ~ i ~era molt mé aprofu n -
di t a mesura que l'edat de l'a lum -
nat ~ igui s u p erior. Pre entemuna
propmta de contingu t ~ pcr a t re-
bailar a dift:rcnt s ni vel!'> cduca-
tiu~.
Cicle Inicia l d ' Edu ca ció Pri -
m ar ia
-Le colonies: u m barri'>allunyat'>
del poblcs (7 ).
-Les co lon ics de la loca litat.
-Prin ipa ls ca raaerí tiques de la
co lónia .
-A lguns fets hi toric de la colo-
ni a.
-El procés de la filatura .
-L'aprofitamclll del riu .
- La fabri ca i el pi o' del~ treba -
llador~.
Cicle Mitja d 'E ducació Prima-
ria
-Les colonics: uns barrh que eren
gairebé u m poble~.
- Les colo nics de la localitat i/ o
omarca.
-Elemems de la colon ia i la seva
fun ci6.
-La indú~tria de la com arca.
-Factorsde localit7ació indu '> trial.
-Els riu id e u aprofitament.
-El euor ccundari : cltb.til.
Cicle Superior d ' Ed u cació
Prima ria
-Les fonts d'cnergia utilitzades en
la indu trialit7aciü ca tala na .
-La industria liuaci6a Catalun ya .
-Les arces de Ca talun ya on es va n
ubicar les colo ni es.
-Re percu <,<,iom '>Ocia ! ~ del siste -
ma de le'> co l ó nie~.
- Pe rso n a tgc ~ delm6n indu tria!
relacional ~ amb le'> olonies.
Educació Sec unda ria Obli ga-
toria (8)
-La Revolució Indw,tria l.
-Origen de ks wlbnie~.
-Lescolonic\, untipuscaraaerí -
tic de pobla ment .
-Le foms d 'e nergia d ' una colb-
nia indu strial.
-Factors de lo<.a lit 7ació indus-
t rial.
-Les condi cions de treball, abans
i ara.
-Ava nta t ge~ i inwnvenientsde la
colonia en reladó ab vapo rs.
Batxille ra t
-Les con di ciom laboral de les
colon ics a t ravé'> del tcmps.
-Connictivita t la boral i a sociaci -
on ismc.
- Le ~ relaciom '>oc ia !., i de jera r-
quía din s d ' una colilnia indm -
t rial.
-El paternalisme. Cont rol ideolil-
gic i polític.
-La crisi del textil. Comeqü cnci-
e econ omiques i demografiqucs.
-Principals usos de les co l on ie ~
avui. Tallcrs, segones residencies,
museus ...
Note s
( 1) Entre altres cal de tacar S ERRA.
R (200 1). Les colimie> 111drtstrials.
Angle Editorial, Manrcsa: FER -
RER, Ll. ( 1986) . Fls orígem dt• la
indusrrialirzadáa la Cara/rm_l'n Cf/1-
tral, Dalmau, ed.
(2) Entre ahres publicadom. cal li-
tar eb Quaderns de Didauita i
Oi!usió, que ha editat d Mu~e u de
la Ciencia i de la Tecnica de Cata-
lunya, de lesdifcrent'> wuHJUC tr
per Cata lunya . Ll a~11ma que la
majoria de les publicanom
d 'aquesta impo rtan! in~titucio
estan pensade; pcr a l'alurnnat
d' ESO i Batxillerat i. de mnmt·nt .
no s'ha plamejat oferi r q u adcrn~
didilctics paral·lels pcr a l'alumnat
m6 petit.
(3) Malauradamentla hi~t bria ha tin-
gut tendcncia a magnificar la his-
toria del~ personatge'> imponam~
Lk\ de fa un; anys la hi\toria \' ha
crntrat moh en l 'anali~i de Ie~ ~o ­
rit•tat\ 1del ~ difcrrnh grup\. peri>
cncilra e\ fa puc la " h1~1oria de le'>
CO'>t:'> • 1t•n t'l' primer~ nivelb es-
{() lar., (5 a 8 Jn~ s), 111 una co~a ni
I'ahra!
(4) S' ha niticat rnohr., vcgades que
l'cscolil i t•h cone1xement'> que
s' hi donen l'\1,111 allunyat~ de la
realitat \Otialen qut• \ iu l'alum-
nat. L'a rqueolugia indmtrial pcr-
met trebilllar la lmtc1ria local que
i''> un dcb lt'llll''> rn~., .,uggestius i
atractiu~ pa a 1'alumnat d 'aques-
LC'> cdal\.
(6) F. COMAS ( 1997). /aemparw Un
proadrmi~lrt<l vrwnaal de/tiempo
lrisronc·,,. dim Aula. nt'tm 67. pág
46 -47. Ed (.,rací, Bartrlona .
(7) Poi vcurc\ una aplicacicí practica
de\ i~lla ,1 una ml(mia indu\lrial
pt·r c1lumnill de 6 a 8 any;cn CE1P
Joventut (2003) E/1/ibrede/p,,ble
de Cal/lis on l'\ nHhl rcn le; dife-
rent '> anivi tat\ d 'aprcncn tatgc
que fan el'> alumnc' d 'aque;tc'>
edats.
Francesc Comas Closas ,
geogra f. me\trc i profe~~or d' IES
Josep Antoni Serra Santallúcia,
historiador. me ~ tre i doctor
en Didactica
L' ERO L 129
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ:
LES COLÓNIES AVU I
Aprofitaments hidrilulics:
la hulla blanca deis rius
E l ~ e~ menar~ de quil(>mCL res que
nanscorren a 1 llarg deh cursos
fl uvial; dc:l Ter i del Ll obrega t só n
de~ ele la scgle<; un dcb eixo~ amb
mé~ a t ivitat dl· Ca talun ya. La
viabilitat d'aquest kt no \' h agué~
pogut du ra terme se me ~h a pro-
fitaments hidrimlie\: \' h ulla b\an -
a deis riu s.
Cal rem untar-nos al ~egle XII
per ta l de troba r cls p rimer~ usos
ele la lon;a cid~ rius a Cata lun ya .
En aquc ll 1emp~ ja s' utilit7aven
molins hidrau lics per a forjar el
ferro.lcrpaper n nmldrc el gra. Va
\ ~ r. peró. cap a mi tjan seglc XIX
quan eb indu~ tr ial~ cata lam es
van despla<;ar cap a les conque;
del Ter i del Llobrcga t, ca r van
comen¡;ar a C'>cas\CjJT cls jaci ·
ments de carbó. imprescindibles
pcr afer funcionar les milqu incs
de va por. D 'a quc ~ t a manera es
van edificar m o !tes f.3brique i co-
lonics industriab alllarg de tot el
recorregul llu via!. les quab mo·
vien la maquinaria mitjant;ant ro·
d es hidraulique~ i cmbarrat~.
Aquest siqema provocava gra ns
prrd ue~ de fregament, i a princi·
pis del 'eglt: XX es va n cnmcn<;ar
a acnb\¡¡r gencradors eleC\ rics a les
turbines llidrauliq uc\, pas<,a nt,
a ixí. de l'cncrgia hidromed 111ica
a la minihidrau lica . De~ de lla·
vors. les rninicen t ral'> genere n
eleCiricitat en aprofitar !'energía
potencial cofllingu<.la a l'aigua en
vencer un ce n desnivcll per mo u-
re un a turbina acoblada a un al·
tcrnador.
El procés d'clcctrificacicí cata·
la nn va com en<;ar preci-.a ment
ambles mi niccmrak L'energia.
pero. empres' ha mugut al ritme
del pre u del pctroli. i cap als anys
scixa nta. el prcu de l'ano mena t
or ncgre e ra molt baix. idoni per
tant pcr a promocionar la cons-
trucció de ccntrals tcilricament
més com petitives com ere n le
130 L'ERO L
JOSEP IGNASI CASANOVA
termoelectriqucs. Aque~t let va
provocar el ta ncament d'un gran
no mbre de cen tral ~ hid roelect ri-
qucs.
Du rant el-; any~ scta nt a i vui-
tant n. peril. e~ va produir un gir
de 180 graus en el mercal cner·
ghi amble<. ~uccc% i vts c ri si~ del
pet roli. Va ser llavors q uan t''> va
rcan imar el sector m in ihit.l ra u lit,
gracic'i també a la crcació de le ...
cu ndiciom legah i admini~tra t i·
ves pcr pa n deis poder púb l ic~
penal tl 'i ncentivarla construcciú
de noves ccntrals i la rehahilitn·
ció de lesabandonade'>. En aq ue\1
punt d' in rlexiócle la minihidrau -
lica, Ca ta lunya hi va prcndrc un
gra n protagon isme que en cnrn
manté vi u avui. essen t la comu·
nitat au timoma amb mé<. mi n i·
cemrab imt a l-ladcs; en total 302
em plac;a menl\ en funcio naml·nt
ele mcn y'> de 10 MW. é~ ¡¡ dir, de
ntinihidrau lica.
El re~)orgiment de la minihi·
draulica ha tingut em d ubtc u n
deis eu ei:~.o a la Ca talunya cen-
tra l. Per raon~ climñtique~. In
major part de le~ minicentr,,¡.., \e
sit u en a (e.., conq ues delnord i del
Central hidroeléctrica,
el Mol, al riu Freser.
!AAXPJ APUEEJ
Salt d 'aigua de la C. H. Marcetes,
al rlu Uobregat. tAAXIU PJlUEEl
centre del Principal. 1o obsta n t
aixo, caltc nir en compte tamhé
el papcrdescnvolupa t perles cen-
lrals ubicadcsa la con ca del Segrc.
Un 85% de le\ instal·lacions ve-
nen la totali ta t de la seva prod uc·
ció a les com panyics e lectriqu e..,,
men trc que la n:sta sú n tamhé
a Ut OCOll\UillidorCS.
Actualmcn t a Ca talun ya h i ha
una potencia total instal·lada en
minicentrah de 2 32 MW, equi·
valcnt \ a dm·s centrab termiquc ...
com la de Cl·r s. El valor ~ocia! i
estratcgic d'aque sta produ cció
no é gem mcny<,preable. D' una
banda, l'ek'ctrici tat produ"ida per
les minihidrltuli qucs equiva l a l
consum dom(·~ ti c a n ual de
165.000 lamílies. D'altra banda,
existe ixcn nombro~os bendici'
ambien tals, eh quals s'ana litla·
rana con tinuaciú.
É~ conegu t per tot h om que
l'enc rgia hidrau lica és una ener-
gía renovable. perü hi caldria ale·
gir que é~ la més netn de totes les
lonts d'e ncrgia. Pn>duir un kWh
amb ene rgía minihidra ulica té
347 vegadc\ menys i mpa cte~
am bienta ls que fe r-ho a mb lignit
o S3 vega des menys que fer- ho
arnb ga~ natura l; l'en ergia con-
vencional é~ la mcny~ bru ta i la
més pro mocio nada pel Pla dr
I'Energiade Cmalunya 2006-2015
Aque\les dades prove nen deb
resu ltab de 1' e~tu di Impactes am·
/licmals de la producát> d'electridtat.
Analisi ccmrparcun·a di! l'llittemolo·
gh.'Sdo!gmeradáel¡.<ll'iül, ll n treball
elabora! per la com ultora AUMA
~ota eb a u p iti~ de 1'A~~ocia ió de
Pruductor~ d'Encrg i e~ Rennva -
ble\·APPA. del'> Goverm Auto·
nbmic~ de Ca tal un ra. Aragú. País
Base. Navarra i Gnl ícia. així com
/'lmtilllftJ para la [)ii'L'I'.II[icación y
Ahorro de la Pncr.'/Ía (I DAE) i el
Cl.'lllre do! 111\'CSt(qaciones Encryétims,
Medioambientales y Temolágicas
(0 Fi\IAT). tnh dm tent res depcn·
dent~ del Gm t •rn ct·n trnl.
Aquesta Íll\'l'\ligaci!Í, fr ui t de
més de do<. any~ de recerca. qua n-
I ifi ca cil'n tífica rn cnt - pcr prime-
n.l vegada a I ' E~ t al E~ p nnyol- lc ~
dilcrencie'> tl'impauc <~mbicntal
ent re le\ princi pal\ tecnologies de
generació d'l'lectricitat: lignit ,
ca rbó. petroli, ga~ natura l. nucle·
nr. minihid rillllicn i ceJlica. Perfc r-
ho. ha ana lit 1.a1dolll' granscate·
gorit·s d'impactc: e<.callament
gh1bal. dismi n uciti de la capa
d'07Ó, acidi ficació. cut roliuacicí,
ratlioactivitat. con taminació pcr
metall ~ pesa nt\. '>ub~ l ancie'> ca r-
cinógcnes, boira d' t•sliu, boira
d 'ltivern. ge neracir1 de resi du s
ind u\lria l\, residU\ ra dioacti u i
e"hauriment deb rt•cursos e ne r-
g¿·ti t <.. Fora de l 'e~ tudi han que-
dat lllt~aq ue lh impauessobreels
quab no hi ha come m a la comu-
nitJt cientí!ic;t pera la ~evn a va-
luació. La ~eva comideraci6 no
nomé no modificaría els resul-
ta ts final~ sinó que probablcment
accentuaria le diferencies entre
les energies renovables i conven-
cional a favor de le prime res.
Els resultats que se ' n de pre -
n e n , expres sa t en ecopunts
- unitat~ d' impacte ambie nt a l-
de mo t re n que ellignit, el pet ro-
li i el carbó són le tres tecnologi-
es m és contamina n ! jaque supe-
ren e l m ile r d 'ecopun ts. En un
segon grup figu ren la nuclear i el
ga natural, entre dos-cents i mil
ecopunt . Les due principals
fon ts renovable • l'eolica i la mi-
n ihidrau lica. se situen en u n ter-
cer grup amb una quanti tat molt
inferior d' impactes - menys d'u n
centena r-. com e mostra a l se-
g ü e nt quadre:
S1stema energétiC ecopunts
L.Jgn1t 1.735
Petroll 1.398
Carbó 1.356
Nuclear 672
Solar fotovoltaic 461
Gas Natural 267
Eohe 65
Mlnih1draullc 5 mandat legal, priorita t d 'accé~ a
En referencia a la propia gene-
ra ió d ' e le ctri ci tat m itja n ~a nt
l' energia hidraulica. ca l fer men -
cióqueel avantatge mediambi-
ental' que comporta la utilitnció
de la minihidriw lica fa n paJe~ que
'hagi de fomentar la generació
en cent ra ls hid riwli ques a tura-
des, lc q ua lsja no nccessitcn de
la inve rsió inicia l pera la se va
insta l·lació, i. per ta n t. !' impacte
ambien ta l que e'n derivaría de la
~e va con~t ru cc i ó n o es produ iria .
De Ie t. els bcneficis ambie ntals
q u e implica produ ir ele trici tat
amb energía minihidriwlica ~ón
reconegut'> per la legi'>lacic) C\ta -
tal de ~ de 1980 ambla inclu sió de
les miniccntrab l'll l'ano menat
Regim E~pecial de Producciá d 'Eiec-
lricilal. D'acord amb aque~ t ri:-
gim. que ,·a pli ca ta mbé a la resta
d 'en crgie~ renovab le'>. el '>iStl' llla
elcctric garanteix la wm pra al\
produ ctor~ mi ni h idraulics de la
e va produccióclect rica i a fer- ho,
a més. a un prcu n:gulat pel Mi -
nisteri d' lnd úst ria. Aquest rreu
regula t preté n compensar parci-
almcnt els impa ctes ambien tals
que la seva activi ta t esta lvia a la
societat i evi ta que les petite cen-
trab hagin de negociar un preu en
de avama tge da\ ant les grans
companyks clect r ique~.
Cal in'>i~tir en que aque\h
pre u s n o supo\cn cap regal ni
subvenció. '>i nó ta n '>Oi'> inclouen
u na petita com pensació pel'> bc-
n e fi ci ambien tals que genera la
minihidraulica. 1 é~ que to ta
1' e lect rici ta 1 genera d a en u na
mini cen tral evi ta el funcio n a-
ment equivalen! de central~ con -
ven cionalsja que le~ energies re-
novables tenen ~cmpre, p e r
la xarxa elect rica.
omé~ dl'~ d 'a quc~ t a con,ide-
ració global ~obre le~ bonda ts
ambiental'> de la minihidrillllica.
pot abordar-\e rigormamen t la
introduccióa le\ polítiqut'\ hidro-
logiques de no u' wncl'pte~ eien -
tífics i ju rídi cs com d de cabal t'CO-
Iogic, ente~ coma cabalmín im que
s'ha de mantcn ir en un curs flu -
vial a fi de garan ti r la viabilitat deis
cu s sistCI11l'S natural\.
No ca l dir qu e de~ de 1' A~\oci ­
ac ió de Pro du c t ors i U\ uar i\
d ' Energia Elcnrica (APUEE) es
vol contribuir, dint re de le\ ~e ves
possibilit ah, a la mi llora ambien-
tal dei s no\trl'\ riu, , indnsa
l'apli cació de cabals eco l bgic~ . De
fet , tot i le\ di \crepl111cie~ dcntí-
fique~ i Jc, arbitrarietat\ enca ra
e xi,ten ts a l'hora dt• concre tar
aquests ca bals cas pcr ca,, to tes
les centrals minihidra ulique ~
posadcs l'n m arxa aque\1~ dar-
re rs any' com plci xcn amb e l ~
caba ls ecologic\ l'\table rt \ a les
~e ves respcct i Vl''> a u tori t7acions,
d emo tran t que )'energía mini -
hidrau lica é' perfenamcn t com-
patible amble~ mé\ e\trictcs exi-
gcncics naturals del' \Í\temes
úllllbint11, la millihidráulica es1a es-
lah•wm a Ccllalunya una despesa
t'úlll<l /1/ÍCil t!qui1·alem a 125 M C!
any.
Aqu.:Sieswlvl seritl mo/1 impor·
/a/1/.jn que jimi 101 arriba a suposar
1111 70''1., de les ilm?rsions estimadt!s
t' ll projeaes de miuihidrlwlica d 'ami
fim l 'any 2015. corresponell/s a les
ins/(/¡.¡achms addicionals pret·isles en
l'escmari IER del prese111 Pla de
I'Energia (176.29 Mt) " ..
Ambaquest exemplc compara-
ti u , cm podem fer resso d e la
importancia de la m inihidrillllica
en referencia a l'esta lvi. tant ener-
getic com econl>m ic. que com-
Casa de maquines de la porta la eva ;imple existencia.
C.H. Molinos, al riu Flamisell. La llltalita t o part d'aquest es-
rARXll API.lEl tah i generat perla minihidrauli-
ta hauria de reitwertir-\e en pal-
liar eb cfette~ qLil.' l'\ deri\ en de
le ~ divcrst'\ a<.:tivita l' a les quals
flu viab. Fins i 101. les minicen - l'' vl'u \otml-; el riu.
tralsa n tigue s'adapten volun ta- Di m l 'a~pl'lll' \Ocia l. ca l dc\ta-
riamen t tot i n o tenir-lm previ~­ car que l'cncrgia minihid raulica
tos en el se u regim concessionari. crcil el d ohll' d e lloc\ de t reba ll
Actualmcnt ex isteix u na clara
q ue le~ fo n t\ cncrgetiq ues con-
sensibilit7ació sobre le ~ e n crg i e~
vcndon a l\. Cada M W de nova
rcnovablesg racic~. en pan. a l'cn-
pott·ncia imta l·lada genera al
1rada en v igor d el protocnl de voltant de 19 IIOU\ llo c~ de treball
Kioto. que ha int rodu'i tun impor- dirl'lll'\ i in di rellc'> en el ~ectorde
ta m factor economic mitjan~ant labricatió. comt rutció. insta 1-
cls dretsd'emi si6. Avui.lesem is- lació i l'\plotaci<Í minihidrtlll lila.
ions de co2 a l'atmosfcra ten en En aque'>t anicll' queda palc\a
un p reu, fet que co mporta un la gran rellt'\Jntia qut·té en par-
valor afegit a la utilit7a ció d 'ener- ticular la minihidraulica a Cata-
gie~ renovables. de le~ quab. tal i lun )a i tots el\ ava ntatge\ que
co m ' ha explicat anteriorrnent . tomporta l' u' de )'energía mé~
la hidriwlica n ' és la mé\ neta. neta de totc\. Ln una \Ocictat cada
Aquest estalvi el podem ewmpli- vegJda més prco upada per les
licar m i tjan~an t dades del propi elllÍ\\ÍOn\ de (QJ a J'a tlllO fera Í
Pla de !'E nergía de Ca talunya pcl preu del tru. é\ l'l moment
2006- 20 15: d'im p ul~ar el dcsenvolupament
"La producció d 'euagia eli!clrica dl' k ~ t'ntrgil'~ renm able;, cosa
miljall(0/11 ce111 rals de cicle combina/ que \U pma Ull<lmillora conside -
a Cawlunya e/2003 1•a ser de 3. 950 rabk tk )'eficiencia del ~ i stema.
GWiz. Si considerem que pera cada
M Wlt produii perw1a cemral de CI -
cle combina/ s 'eme/en 0.86 1CO 1 Bibliog ra fía
1enim en comp1e que auualme111
.1 'eswn pa,qam dre1s d 'emissió ara., Re1 i\1<1 DO\ LLI A Tardor 20()1: lm-
f'•l.tn •llllbi,·lll•lf> d,• la pr,durné
de 24 Cpera cada 1CO. (preu ~ego m
d'dútrí<lt<ll Alt.tltst ú'lllf'tlr.lfll'<l di!
els principals merca1s europws d'in·
1'1/ll ft'OI<'It'.</1<'1 d.· ,qcnaaaá d~ariül
tercanvi d 'emissions: Powemex1.
1Dt\l 1 altrt''
EEX, EXAA o Nord Pool) ¿s f,lcil PI a tk 1'1 ncrgia del ala1un) a 2006-
obltmir coma resulwlun co.11 de 82 201 S. (,t'IWralilat tk Cillalunya.
lviC!any.
D 'a lira bauda, mi1janran1 cl!ll-
lrals hidri111liques. l'lllwleix any e.\
va u generar 6.040 GIVh d 'elew id·
1at. Tenint en compl~ que l'em1gia
hidriwlica no genera t•missiom dr Jose p lgnas iCasanova,
COJ' si lwcomparéssim tllllh le.\ emis- 1' A\\oliado de Produuurs i Usua-
:.ions produi'des per cemra/.1 dr cidt• ¡j, d'lnngia rlctlrÍla (A PUEE)
L'EROL 131
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ:
LES COU)NIES AVUI
CoiOnies: el passat
que obre les portes del futur
A vegadeselsarbrcs no en dei xen
ve ure el bo~c. A vcgades la proxi-
mita t, un dcb principab scgclb
di timiu del periodi~me local, ens
pot lcr perdrc la per~pect iva de la
realital. pe rquc si la recerca del
deta ll no va acompanyada d' una
visió més panoramica, ens aboca
a mirar- nos mas a el me lic. El
n egoci de la informa ció (~ ' han
' d ' omplir ' lespagi n e~) en~ fan vi u-
re en un món paral ·lel en quL' el
concepte temp ~ no és el matei x
que el de la re~ta del~ rnonab. Tot
va ma~~a rapid i el marge de ma-
niobra, la po ~ibilitat d'ana r m é~
enlla de la superfície i la capaci ta!
d'a nalitLar le~ co'e en fred é<.li-
milat. En a !t res oca ions. ten ir les
coses tanta l'abast fa que no les
valorem com caldria ja ~igui per
excés o Lx: per deft:cte.
Crl'C qu e aixó és el que m' ha
passa t amh le~co l (mie tt'X tils. un
patrimoni de primera magni tud ,
que he tingut ~o rt de (re) de~co­
brir gracies a la meva feina . Re·
gió7. el diari un treballo. ha edi-
tat u n col.leccionable titulat
" Hi stb rie ~ del riu" amb guió i as-
ses uramen t de la h b tori adora
berglJt·dana Ro\a Serra, que rc-
cullla lletra menuda de la vida
deis homcs i les dones que han
trcballat a le col(mie del' rius
Llobregat, Ca rdener. Te r i Fre~er.
Després d 'uns me~o s d'immersió
en aqucst 11nivcr<;, ara cm mi m cb
ca nclls indicador' de les colc>ni-
es amb uns alt res ulls perqué:' he
com p rov¡:¡t que. cfcctivament
va n exi<,t ir (semprc he tingut la
sen acio que constatar evidenci-
es alimenta les me' es il·lusions)
i que hi ha molta gen t co mpeten!
i i l · l u ~ ionada que 1re baila per fer-
Ies rcviure.
Lamentablemen l. a vcgadcs.
les úniq ucs realit al~ onegudes
d' un <.e tor per un periodista so-
len estar relacionad es amb temp
132 L'EROL
DOLORS CLOTET
Tristany, turblnaire de cal Vidal.
IM PICH REGI07l
de vaque~ mag res. Entre finals
deb 80 i principi ~ deis 90 el meu
coneixcmen t de les colünie~e~ va
limitar a assi'>t ir a a~'>emblec s de
treballador~ d ' ernrrc~e s del Llo -
bregat que esta ven a pun t de tan -
car. Van se rl 'e~cenari de l'anome -
nada crisi del textil. un daltabaix
cconómic i socia l que va reblar el
clau de la d e p re~s ió economica
del Bl'fgueda quej a arrossegava
el e ra e de la minería del carbú. En
aquesta epoca le5 p arau lc~ ta n -
camenl. acomiadament, baix es
anticipade'>, prejubilaciom. sala-
rb pend e rus, fons de garant ia ~a­
larial o reconversió, va n pa~'ar a
formar pan dellknguatge habi-
tual al a comarca. Rera aquestes
paraulcs les col(>nies van anar
perd ent u na vida que havia estat
marcada pel brogit ince\\allt dch
tcler\ que durant decade' va <.er
la banda onora de les jornade ~
l aboral~ deh obrcr~ .
Cap a finab dt: la decada deis
90, quan la gran crhi ja ha via
pa,~a 1 i la recon vcr~i6 enea ra no
h avia arriba\, pno algun~ deh
pi~o' deh treballador~ .,·eqaven
convertint e n refu gis prepiri-
nencs de cap\ dl' setmana. el pro-
jecte de creació del Pare Fluvial
del Llobrega t va su po ar mirar
cap a les coli>nies amb uns a !tres
u lis. Un pare flu via l?. Que és un
pare fluvial ? Perque ha de~ervir?
Com i quan e~ fara? Amb quim
diner ?. Recordo que eb dos pa-
re~ d'aque~ta ·mi ciativa. l'arqui-
tecte Pere Vall i l'enginyer Angel
Miralda, van csfon;a r- l' amb el
~ eu to p(:dagogic habitual. afer
entendrc que la propn ta de pare
fl uvial. en el fons, no era res més
que una excu~a per preservar el
patrimoni industria l. arqui tectó-
nic, urba i histo ri e deis ant i c~
nucli fabrils.
Ferque lescolonic recu peres-
sin el ~eu dinamisme. que fossi n
con fo rtable~ pcr viure-hi i prou
atract ive~ perqué:' nove5 empre~es
le~ triessin per instal·lar-o;'hi i ge-
nerar n ove' fon ts de riquesa.
Aparen tment 5cmblava tan obvi.
que era t''>tranyquea ningú no~c
li hagués acudil aban ~ . Vuit any\
dc~prés de la prescntació en soci-
etat del pa re dc les colón ie~ s' ha fet
molta feina . Cree que la més im-
pon ant é~ la d'haver acon~egui t
fer-no' descohrir de nou le~ no'> -
\rt-.. co\on il'<> i valma r- k'>. o e., pot
e~ ti mar allü que no e' concix.
Alimentar la no~traautoe tima
patrimonial ha perm\.·~ conven-
cer molta gcnt (naturalment. cb
primers que \' ho ha n hagut de
creure ha n e5tat el., nmt re\ diri-
gen ts) que le' co l ónic~ són im-
portan¡., i que ' ' han de pLl\iH
gua pe ~. El llibre blanc de l' urba-
nisme d'aqucsts conju nts, que el
Govern cata la s'ha co mpromes a
impu l ~ar. ha de su posar un pu m
d'inflcxic.í en el se u procés de re-
cuperaciú perquc les protegira de
manera que puguin manten ir la
~L'\'a idiO incrasia i marcara JeS
l ínie~ d' un de~envo l upamc nt ~o~­
tcnible que faciliti la '.:va recupe·
ració cconomica . S' ila fet moltn
fdna. pcr(¡J¡¡ ta~ca é' tan t ingent
que encara en queda molta pcr
kr. Tenimla gran \O rt . pero. que
de ga nt'' no en falten .
La petita historia de cada di a
La hi~t<'Hia de Jc, colünies en
majúscule\, eb fet\, le~ dadcs i la
~e va imerpretació jale~ reculle n
les enciclopedies i l'is llibres e~pe­
cialitlat,. Pe re> la vida deb prota·
gon istes del nostre p a~~a 1 fab ri l
~ón eb que realmcnt ens poden
acmtard'u na formn ~c n zi lla i cla-
ra a la realitat que configuraven
aque~b nucli\, un deis bressols ck
la industrialitLaciódcl no~trepaís .
A t rav é~ de "Hisr,1riesdel Riu" he
pogu t rl·cop il ar le ~ vivcncies
Ll'home., i done~ que han nascu t.
cre~c ut , treballat i que probable-
mcn t moriran en una col(mia. EJ.,
scus testimonis, propers, v i u ~.
han e\tatuna excel·len t guia pcr
entendre millor qut' t•l pa~sa t
d' aquesto; n uclis no e~ pot perdrc
i que la seva rccon ver.,ió é~ una
feina de la qua l no ens c·n podcm
manteniralmargc. Alhora m' ha
crvit fKT comtatar una vegada
més. comn 'é., urgcn t que algu na
adminhlradó o empresa prou
'>L·n~iblc~ a la rique a que compor-
ta la memoria oral de la genera-
ció deh nostre~avis h i invertei\i
cls diners i els recurso~ ncce~~a­
ris per pre erva r-la aban' no ~igu i
mas~a tard. Ta m bé h em de 'er
comcie nts q ue tot i q ue le'> coU>-
nies h a n deixa t d e e r a ll o pera l
qual s'h avien con cebu t. encara
conserven mol ta activitat en le
antigues fabrique a peu de riu.
Abocada als t rafecsdiari d ' u na
comarca pe tita com e l Bergueda
i cond icio na da pcr espai i tc m ps
e n les pagin e de l dia a dia. poder
escri u re NHi to rie del riu" n o té
preu. Ha es tat c nriquidor. tant
profc ss io na lmen t com per~onal­
mcnt, via tja r a t rav6del record
de dcscnc de per o ne a unsa nys
en que viure i treba ll aral~ nuclis
fab rils va ser una realitat compar-
tida per mile r de fa mílies ca ta-
la n es. Les colonies van e deve n ir
p o bl e~ a la ca rta a mb se rveis pro-
pis ta nt pera la vida q uotidia n a
co m pera l' es barjo. Hi h av ia
l'equivalentde lesactuab e~co l cs
brew>l d'empre a. boúgue • mct-
ge~. ca pella. cinema. tca trc. t ra ns-
pon o colon ic d'estiu gra tuú es
pera la ma inada. Dura n t anys
van ~ercomptadc:~ les per~one'> de
l e~ coli'>nics q ue va n ten ir l'o por-
tuni ta t de cursar e~t u dis po'>t -
obliga to ris.
Tanmateix viure en a lgu n
d ' aquest 'pob l e~· tht il'> garantia
almeny'>. una formació basica a
ca rrec dei s mest res (ca pd la ns.
mongc s i a lgun professor la ic) de
l' esco la que pagava !'e m p re sa.
Aixo. sí: majoritiniament e l destí
natura l d 'a quell~jovcs est udiants
era posar-se a treballar arribats els
14anys. Un del cent re~ neural -
gics del ll eure a la colcmia va n ser
e ls cafes (que molte' vegade<;
eren un n cgoci debamos de la
fabrica igual que les botigues). Els
espons també van tenir un im-
ponant protagonisme e n l'esbar-
jo deb trebal ladors i e n cara avu i
dia existeixcn equips formats pe r
amics operar i ~ d'aq ucsts nucl is.
Els sous eren baixos i le con-
dicions laboral\ dure,. Pe ro els
obrers tenien un pisas'>egurat per
uns preus que a ra em '>emblen
ridículs pcrquc parlem de ll o-
guers de poquc:s p c:ssetes. El
manten imcn t de la llar no costa-
va ni u n du ro ja q ue. q ua n s'es-
patllava a lguna cosa de la casa.
nomésca liaavi arclsoperarisde
la fabrica q ue esta ven en nümina
perque ancssin a reparar-la. Una
a ltra cosa era que els majordom'>
o els encarrega ts di~poses~i n
d'u n es ca~e'> q ue en oca~ions po-
dien ser molt mé\ e' p aio~cs i c<>-
modes que la deis trebal lador'>
que no tenit·n carrec. Obtenir
u na p la~a a la fabrica havia estat
una destinaci<Í cobcjada i no són
Exteballadores de
SA Viladomiu reviuen records
a !'interior de la fabrica.
(J ROJAS 1REGIÚ7)
Ramon Llobet,
transportista de Puig-reig.
(O a.om 1REGI07)
poqu es le~ famílies de pagc\ q u e
davant la migradesa de recur\os
de l cam p van aconsegu ir ten ir un
plat a tau la canviant les arade'> i
el be tia r pels telers i els batan\.
Ma d 'obra ba ra ta. agra'ida. dis-
ciplinada i treba lladora a l \crvei
de la ind úmia textil. Aixü va ser
així ig u a l que la volunt at del<.
empre aris del textil va fer pO\\i-
blc que el Bergueda dio;posés. rim
a les acaballes de la dictadura.
d ' u n t ren conccbu t inicia lmen t
per trampon ar ma tcries prime res
i manu lacturades. i també pera
per onc . Un tre n qu e la comar-
ca troba a fa ltar i reivindica. Les
colo nies van donar vida a poblcs
i ciutats perqueal e u volt an t van
néixer i créixer sc rveis com el
t ransport de treballadors. de mcr-
caderies. d 'agen cics de viatge~. i
d'a ltres ind úst ries auxilia rs co m
la deis m u nt a d or~ i a ltres tecn ics
del món textil.
Els contra 10 entre un pas'ia l
que va ser esplenderós i la nost ra
realita t són frapant . Els canon-
ge' del Llobrcga t, així era com
,·anomenava els capellans de le'>
colónie'i. i que cstave n més ben
pagats pels cus amos que no pas
el \Oll que el bi\bat donava ab
scu\ sacerdots. van ser el~ guies
cspirituals d' una epoca en que el
pes de l'esglé ia en el microcm-
m os colonial 'a \er total. L'amo.
el director i el capella eren les
autoritat~ com¡K·ten t'> . E vivia
en u n a societat tancada. on cls
rob de ca da~cú estaven perfecta-
me n t establem i les possibili tats
de sortir d 'aqucst ca mí e re n n ul·-
les. almeny\ lim que el negoci
deis filats i tei\11'>' a navegar amb
e l vent a favor. Des p ré~. les es-
tructure' cconcm1iques labrils es
van anarcsqut·rdant i la jerarquía
social de le., w lclllie<> va perdre la
raó de ser \l' ll li llarnent perque
aque.,tes van dei\ar d'exi\t ir.
A' ui. podem intuir comes vi-
via en una wl(mia gracies a la
reconwrsió d'at¡Ul'"' " nuclis cap
al turi\me . (.:, bcn didaoica u na
visita a l Museu de la Coli'>nia
Vida! (Puig-reig) on des de la fa-
brica fim a ll·s ta.,eHiels opcraris.
podcm tafanejar en la histi>ria.
Un alt re bon l'\l'mplc é'> la Colo-
nia Guell ( .Jnta Coloma de
Cen elló) amb l'a l·licient afcgit de
la valuo\a her\.•ncia arquitect(mi-
ca m odcrni\ta que \'hi onserva
e ncap<;alada perles obres de l' ar-
quitt' tiL' Antoni Ga u dí . Rerc
d'aque.,tc' i d'altre., iniciative., hi
han involucra ts ronsorcis. ajun-
tamcnts. come lis omarcals. ins-
titucion s. empre\es i persones
que saben que el ll egat que hcm
comervat d'.J quc 'it ric passat cm
ha d'obrir le'> porte' del futur.
Dolors Clotet i Cortina,
redactora del diari Regi<Í7
Placeta Ciutat 12
·-:::¡ 08600 Berga
Tel/lo)( 93 82 1 29 48
4cantons@correu. vilaweb .com
L'EROL 133
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ:
LES COLÓNIES AVU I
A ritme de sirena
Un apassionant viatge per algunes de les colonies textils
El rrinu.:rque Clll va ~obtarquan
vaig arribar a la co limia Bo rgonya
a O'ona. a la vora del Ter, va ~er
Comprobar le\ l'XaCtC\ [lrOpOrCÍ-
ons i l'cxtrcmat cquilibri d'aqucll
poble en minia t ura. Totcs k' ca-
se re ponienalmatei\ patní. e-.-
taven d is\cnyades de la matcixa
manera i tcnic·n . rer tant. cb
matcixos dcmcnt': case\ de plan-
ta bai\a amb un petit jardí. cm-
blanquinadcs i acoloridcs amb
vermell. Totes l''>taven proporci-
onalmen t dht ribu'i des en tre eb
carrcrs que encara ponen el\ cog-
nom' del' amo\ . Al capdam u nt.
la casa del ¡.:nent i l'e,glé\ia; al 'e\-
cola també ''hi accedía a través
d' una C\cala.
Oi,tamic' i mc·,urcs . dom •
extrcmadamt•nt calculade\ pcr
dci\ar ben tlar'> eh di!crents
C\latus i a mam tic qui t•sta\a el
poder. m a aquella apa ren\a ide-
al i acaramel·lada de \eguitla em
va envair ]'horror de pen\ar que
a lla les per\onc\ havien pertlutla
~eva indivitlualital. Coma la rc'-
!a de colonic\, eren vbtl''> \implc-
134 L'EROL
MARIA NÚRIA REVETLLE
melll coma ma d 'obra i. pcr tan t.
~e· ts proporciona ven una \Cric de
condicions i de conlon pertal que
produ'i sin mé , perb tol\ esta ven
condcmnat~ a vi u re de la matei -
xa manera i a kr ]e, matei\e\
coses. La vida de la majoria ja c~­
tava predeterminada des del ma-
tcix moment del scunai\l'llll'llt;
tot gira ria si m pll'men t a ri tlllL' de
la immcma sirena que rctrun} ia
di ver os cop\ al dia pcr avbar eh
toros corrcsponent\ i dL'Í\ar bcn
clara ['omnipresencia de l'amo.
aquell ull que sempre ho vtu tnt
i to!hom. una ~ocie tat amb mol-
tes simili t uds, a la que Genrgc
Orwcll ret ra taría any\ més tartl
en la \Cva novcl ·la 1984 .
És per aixb que no puc evitar un
aiguabarreig de \cnsaciom. \O-
bretot quan m 'adono que la hi'-
tc'lria de Borgonya e~ repetei\ a
can Vida! a Viladomiu ou i a
1' Ametlla de ,\\ e rola. Tinc la sen-
sació de trobar- m l' dim d ' una
gabia dt- vidrt.• quan intenw po-
~ar-mea la pcll d'aquelh pera qui
la colonia ha cstattota la ~e va vida
i e m pregunto. i el~ pregumo ~ ¡ hi
han e~tat fcl i~os.
La respo~ t a é~ unanime i fin<. i
tot en t us i a~ta: no hi havia cap ml~
a/temari1•a; primer m 'a rriba per
boca de la Maria Fontgerbé, una
liladora de la colonia Borgon} a
que e~ desfcia en elogis de la Ca.,a-
Cuna. model d'e cola brcssol in-
dustria l on cada dia el mctgc do-
nava un cop d' ull als escolar~. le~
mongc s'ocupavcn de la canalla
i els feien um menjars que ara
encara sc'n rccordcn. Les dont\
treballado re~ puntualmcnt ana-
ven diversos cop~ a l dia a allctar
A cal Marsal s'h i van instal·lar
els Torra, de Manresa, a finals
del XIX, i el 1918 van vendre la
fabrica als Pons. L'any 1929
la fabrica de cal Marc;:al i tola la
colonia fou adquirida per la
familia Viladomiu . Avui és una
de les colonias més ben
conservadas del Bergueda i
I'Assoc iació de Veins de cal
Marc;:al, una de les més
dinamiques de tot el Llobregat.
¡fOTO MANUEL IGlESIAS. 19951
ah ~eu\ lilh perquc la irena no-
mé' eh havia pcnnb estar unes
pnque' ~c lmane'> de bai\a. Tot i
ai\Í la \aria no en veja la vida de
le\ donl'' jo\ l'HI' ara. jaque quan
el\ nL'Il\ [an un di a de fe~ta o estro-
ben dt• \ acanLe\ ten en l'angoi-.;a
de no 'aber on dei\ar la mainada.
Amh l'lla fa1g un rL·corn:gut per
l'in teriordt la (cJSa·Cuna i cree que
fin, i tot emumo totes le> o l or~ i
[ ragantic~ que l'lll de\criu, que bo
i el pa\ del\ a n ys. ella i les scvcs
liiJe, no han oblidat perqucés pan
d'ellc\, é\ pan de la ~eva vida, del
\t.'u imaginari més íntim ..... del~
\eus \entiment~ me~ prolunds.
A I'Ametlla de Merola em fa s-
cina la comtrucdó i ubicació de
la co lilllia; tantmateix \Cmhla
mm,¡ e\tigué,~im en un poblet
marinn. al cmtat de la platja i del
mar. 'o hi \Ún. peril em embla
ve u re· le\ \ar\e\ dl' pesca e~te'>e'
a terrJ ... Naturalment é' un mi-
ratge. Aquí el pe~ de la cultura
popular 1 propia L'~ dei\a sentir.
M 'expliqucn amb orgull que cls
\Cl" Pmrorrl.\ \tll1 antic\ i autilc-
tom. i que a més han recuperat
balls i dan'>t.''· La rígida \' ida a la
col(mia, eh ho rarh cst rieles o eb
record\ dch prolc~\Or~ seve r\ i
autoritaris ja la molt~ anys que
han pa\\al a 'e¡.:on terme. Eren
alrre.~ ft•mp~ .-m 'expliq uen-1/avors
JG .lt' .\tlblll, s 'h<li'W d'obeir a casa. a
1'<1111<1 i al capt'llci
En Pen: Buixa-
dtra no pot oblidar cls scus anys
coma c\colanc·tmajor. una tasca
impo'>ada del\ 7 al' 14 an} s. peri1
l'\ecutada amb el rigor i l'obedi-
cnt sen iwd de !'epoca.
Pot\ q uii(Jmclrc\ més a m un t. a
Viladomiu Nou. cm sobten cls
petih a partament\ amb les se ve
idcnt i quc~ balconadcs sota unes
a rcades~imc t riquc\. ón pocscls
que· hi viuen encara, peró a ra ~e
~cntcn alonunat,, uns privilegi-
a!\ per haver pogut mantenir
aquest na~i de calma i de justes
proporciom entre el ciment. el La torre de cal Bassacs, un magnífic edifici Amb elle\ pot rder tota la ca-
vcrd i l'e\pai ex terior. El record modernista, obra d 'Aiexandre Soler i March dena de funtion.:Jment de la fabri-
!FOTOMANL{LIGLESIAS 19951
que més pe a és aquella predeter- ta, de) de la turbina que genera
mi nació irrem issiblc que ~upo~a­ l'elect riti tat lin' a la \ala deb tc-
va , a l ~ 14anys,el pa de l'a ulaca p lcr .on cm pa rla dchdilercnh lih
a la fabrica. i de les dikrt'lll\ robe<>, així com
1jo cm torno a interpcl·lar i els de les se ve\ di vcr\c\ proccdcnci-
torno a imerpel·lar: i el desitjos cs. Ell, ja \Cil\l' el grup de jo\'cS.
personals, i el fet de er lliure i de rccorda amb un punt de nmtal-
poder triar?. gia i d'orgull wmc\ va guan)ar
La majoria mai no e va plan- el sculloc a la !.'lb ri ta i va acon~e­
tejar so n ir de la colonia, ja que guir dc\¡Hl'' encarrcgar-sc del
aq ue lla era la eva vi da i el seu taller a ci'>pia de pcr\everar i dncr
resgua rd , on es pod ía viure en un ducil aprt'ltt•nt.
pau, en uns Lemp conv ulso i de La ru ta pcr le, wli'>nics, dones,
mancance . Moh de l ~ seus a)- no noml'\ ha C\till pcr a mi un
cenden ts ja a bien quin era el pa trajcnc gcogrillk pcr wbrir una
que ' hi do nava en rebel·lar-se feina, ~in6 que he tingut l'opor-
con tra l'amo i e l si te ma. Tots tunitat de \uhmergir-mc en un
aq ue lls qu e va n viure la dccada món a li t• i de wnl-ixer unes per-
deis cinq ua m a recorden q ue, a sones que lluitcn pcr evitar que
lora. molts intenta ven ortir del tot aquc~t patlimoni industrial.
túnel de la postguerra, mentre histúric i cultur.:J I no qucdi obli-
e lb, a dins, en el e u guerto pani- dat amb el pa~ dd tcmps i amh el
cular, podiengaudirdelsespecta- logic rellcu gcncradona l.
cles i deis a rt iste de més renom Saber d'on venim ~egur que
del momcnt grades a la infrae - en ajuda cJ \ahcr cap il 011 ancm.
tru tu ra de la colonia.
Treba lladors, per tan t, docils, Maria Núria Re vetlle Pipio ,
que el eus maxims reptes passa- pcriodi~ta
vcn per aconsegu ir una millor
col·locació din de la fabrica. que
tcnien molt ciar i determinatsels
espa i ~ d'oci i de feina, q ue poc a-
bien de la resta perquc havien
ere~ ut a l'ombra d ' un sorollós
teler, al voltant del qual gira va Lota
la ~eva família i Lota la eva vida.
[Vil a- Papereria Olidna ]
A can Vidal m' hi e tic hores
cscoltant Miquel Puig, ell, el pe-
tit de no u german , va néixer a la
Colonia Pon , i m'ex plica que el MATERIAL O'OrtCINA
traslla t de la família cap a alla va MOBLES D' OFICINA P g . D e l a l ndú st ri a 30 , 08600 B e r ga
cr un gra n pas perquc les seves PROJECTES
T e l : 9 3 8 2 1 18 48 Fa x : 93 822 1 5 98
germa n e~ja no haurien d'anar. a INFORMÁT ICA
trcnc d 'alba. per cami ns terrosos SOFTWARE PER EMPRE ES e- ma i l : p a p v il a @o f ieXI)e r t s . e
pcr arribar a l' ho ra a la fabrica.
L'amo permet a lse u pare, que era
pagc~. de continua r amble~ ter-
res perque a casa ja \Ón molts el
qui treballen pel Pons.
En Miqucl Puig ara é\ un deis
guíe~ del Pare Fluvial del Llobre-
gat i trammct als mésjovc\, en la
\eva vi\ita guiada a ca n Vidal. l'e\-
perit d' una epoca. difícil d'imagi-
nar pcls csLUdiant~ d'ESO. poc
dbciplinats i ab olutament aliem
a la dure\a de la vida. El\ explica
amb un entusiasme contagiÓ\,
sota ma teix de !'enorme sirena,
que a la seva eda t no se 'b perme-
tia ni arribar cinc minuts tarda la
feina, LOL i que s'hi po avena les
cinc del matí.

L'EROL 135
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ:
LES COLÓNIES AVUI
Encara poden ser útils
les coiOnies?
Fabrique\, ha bitatges i convents
ja ~· han rnonvcrtit pe ra usos
difcrent~. Le~altís~ime~ xemene-
ics de k~ fabrique\ textib de Ca-
talunya. u nes \Cmeneie~ que es
d btingeixen a wgades quili>mc-
tre enlla de\ tle la carretera, ~ón
encara avui d ~ímbol de le~ colo-
nks tcxtils de Catalunya. Si cns
hi a ostem. pa~\cgcm pe!\ carrers
i donem un cop d'ull a ks ca\es,
les e glrsie\, le~ botigue\, les pa-
lanquc~ i \obretot la fabrica. ~o­
vi nt ben vi\ibk de~ de la torre deis
prnpietari,, cm podrem fer una
idea de come\ vivía i e~ treballa-
va a le~ co l bnie~ en le~ cpoques
d ' esplendor, quan la indC1~tria
e\ta\ a a pie rcndiml·nt.
Perb el moti u pd qua l van \er
fu ndade\ ll's col(mie\, la 'ie\ a pri-
mera ra<Í de \er, ja no l"<Ísteix. 1
per aix(l, ,¡e~ volenmanteni r vi-
ves. ,¡ no volcn ~er nomé' carn
d' arqucologia i de mu\eu. ~· ha
d'actualit7ar l'm que e' dóna als
seus edificis. És importan! que les
ca~es segueixi n habitades i tam-
bé que le\ fabrique~ trebal lin o
\ ' UtiJit7Íil , pcrÚ a mr é~ també
importan! que e\ facin \ervir tOl\
eb edifich qul' e\ van conqruiren
el moment d'auge maxim deb
enclaus. Ai\Ího han en te\aquells
que els volcn u>n\ervar i per aixo
han bu\ca t U\th pera un\ e~pais
que d 'a ltra manera quedarkn
obsolets.
Una vella cstació de tren que
sen·eh de centre informatiu.
L'a ntiga es ta ió de la Colbnia
Vida l. una de le\ imtal ·lacionsde
l'antic ferrocarril ewnbmic Man-
resa-Gua rdiola de Bergueda i que
era utiliuada peb ve"im de cal
Vidal i cal Riera, prop de Navh
es va convenir fa uns anys en
punt d'informació del Pare Fluvi-
al de les Coli>n ies del Llobrega t. La
colbn ia Vidal es ton\idera una de
les pone\ principah del Pare Flu-
136 L'EROL
ANNA CORTADAS
vial i to t aquell que a rriba a l'an-
Liga e~tació troba inlormació no
nomé~ de les activita t\ del parl.
sinó també de la formaci6, de l'a r-
quitecwra i de la história de le\
colonies. És també una botiga on
~' hi poden comprar llibre\ i docu-
mems grafics i fins i 101 samarre-
tes, bolígrafs i record'> de k'> co-
Vista del canal de la fabrica
de la colonia Burés
(Castellvell i el Vilar)
l(lnies. Si cns endimem a cal
Vida). al ~ud del Pare Fluvialtro-
barem la magnífica fabrica m o lt
ben con ervada, queja no s'ut i-
litz.a coma textil, per(> la sala de
turbine o el mmeu a la Funda -
ció Vida! ~ón una bona manera
per emenyar com era aque~ta
indú\tria. ón molts cls c~colar'
que la vi~iten i molt~ eb adults
que l'\ queden encara ben parats
quan comprenen l'ú~ que e' feia
de l'aigua i la manera comes t re-
ballava.
No és l'únic muscu. Una mica
més el nord. a la Coll>nia Man;al.
el fi ll deis alllics propietaris ha
decidit muntar pd seu compte
una mena de pewliar \ala d'ex -
po\icion<, dl·sgraciadament tan-
cada al publit. S'hi poden wure
encara l'antit dhpl·n~ari ambles
\ itrines d'in,truments.les bates.
le\ llitere' i nn, i 101 algunes me -
dedil e\, l'eswla amb eh pupitre
on esltldia\ en eh filb deb lreba-
lladms. le\ \<lk\ de junte\, docu-
ment,, fotografies deis avantpa,.
'ah i dl' la f.Jbri ca i pli111oh de la
tona, del riu i deJ, entnrm, els
menjiJdors, el\ ve'oluaris de les
dom•s i la maquinaria. Tot una
col·lecciú pnvada col·locada en
ks vcllt·, dcpl·ndencies de l'cn-
llllll de· la fabrira i qul· de scgllf
els vi\itant\ agrairien ~¡ s'obrb a
la llum publila. Perno perdrc de
vhta l 'origcn de tol plegat , el
musl'U e'>t.i wnneuat ambla fa-
brica c ncara en Ll'•. Si bé é~ cen
que el que s'hi fa no '>CÍn eb pro-
dutte' traditionah perla qual va
~er t re a da, el fet d' estar llogada a
dilcrc·nt\ tallcrs la manté viva.
A cal Pom. una altra de les co-
lünies emblcminique~. les mon-
ges eren rl'\pnn\ahles de la pri-
mera l'll\l'll) an(,'a i. amé\, tenien
cura tk la re,idemia pera jm e~
t rd1alladore\ que vi vi en a pobles
ma\\a allunyat'> de la collmia per
anar i tornar cada dia. L'antic
co1went. remodela t i pintat de
color\ ca lid\ que el fan agradable
i acolhdor. llun) \egurament de
la fredor ton\ entual. é~ actual-
ment \l'U d ' un del' telccentres de
la Generalitat. cnnegut com
Telecollmia. 1 prauicament .,·ha
quedat petit. Perque l 'c~ pa i '>'ha
de wmpanir, une' hore~ al día,
amh c u rseh de tota mena de
matt•nc\. La telccoli:Jnia, actual-
llll'llt dotada a m h la tecnología
més nova comuna xarxa wireless
que funciona ambla utilit?ació
d't•nt•rgia \nlar pcr al subminb-
 1 qued<.:n e ncara ks esglé~ies. d<.:b ve'ins <.:\tan enca nta ts d'e>. -
L<.:s colóni<.:~ dd Llobregat en te- plicar la s<.:va historia i orgullmos
ncn de tan va luo\es tom la nipta de viu re i, en rnolts ca~o , havcr
de la Colonia Güell. hen con<.:gu- na\Clll en un lloc tan peculiar.
da i ben documentada. Per(> n 'hi Alm<.:nys aÍ\(> es despren d<.: le ~
ha d'altre que malgrat nosertan e:-.pli caciom que donen al visi-
valuose'> arqui t<.:ctünicamenl. tan!. Seria dc<,itjabl<.: qu<.: el Pare
~ón apte no nomé' peral tu he Fluvial del Llobregat, que inclou
religiós. 'inó pera anivitat\ cul- 16 coll>nics <.:n vint quili>m<.:tres.
tura ls. com conc<.:rts o repres<.: n- tole' conn<.:c tatk~ p<.:r un ca mí
tacions. ~s el cas de l'enorm<.: <.:s- q u<.: <.:s pot kr a pe u o <.:n bicicleta,
glésia de ca l Pons. neog ot ica i ajudés a la '>li iK'r.'ivencia de l'a r-
fcm;a ben conservada , qu<.: <.:h v<.:- quit <.:ct ura indu.,trial. En algu nes
·¡n ~ enseny<.:n amb orgull i qu<.: té ciutats europ<.:<.:\l'<.:xperiencia d<.:
fins i tol una cripta on hi van ser la comervacicí de det<.:rminat~
trament elcctric d' un pu nt d'ac- La Farga Bebié, a mig camí e nt errats <.:ls amos Lluís Pons <.:dificis fim i 101 ha ... upera t l<.:s
cés, té ja dues ~ub eus a les colo- entre els municipis de Enrich i la <,eva espo~a Anita. expectatives. É'> el cas de La Tatc
ni e~ de 1' Ame tila de Merola i les Llosses i Montesquiu. Encara que en algunes coll> ni - Mod<.:rn. el magnífic muse u d'art
¡FOTO R$R¡
Viladomiu ou. I.''>C fa patent la decadencia d'u na mod<.:rn de Londres inaugural fa
A la mateixa colonia de cal Pons epoca i una indú tria, al tres. com cinc anys <.:n una allliga i remo-
' ha trobat ús pera la torre de I' Ametlla de Merola , só n un d<.:lada fabrita d'e nergia a la \ 'O -
l'a mo. ~ una de le torres més <.:x<.:mpl<.: de bona co nserva ció de rera del riu Tamesi'>. La Tate no
ostento e de la comarca. Altís- l'espai: carrers cuidats, flors da- amaga els ...cus orígem, '>inó que
ims so~ tre amb arte onat i pin- 1'Ametlla i en cls quals hi partici- vant de le case que record en l<.:s el~ potencia., o en va la \ala prin-
tures a le pare ts de les sa les qu e pa LOL el poble. L' Ametlla de del Mar<.:smc i la idO·Iica pala nca, cipal <.:ncara és coneguda amb <.:1
en el se u día devien servirperfer- Merola té un extel· lent Ilegal el pont de ferro co n\lruú fa mé~ nom de ala d<.: Tu rbines.
hi gran feste i banquet i també cultural form al per una tuhu ra d' un segle. i una filera d'hon<.:ts
per vi ure -hi comodament tola viva al carrer. peró ta mb é pcr al costal del riu .. El fet que hi vis-
una família amb el eu scrvei . documents, fotografie ~ i !libres. qui gen t. comen molts altr<.:s ca-
Ara, pero, és un espai pcr fer-hi Es poden con'>uhar a la sala -bibli- sos, ja ~em bla per ara una garan- Anna Cortadas,
cu r~o s de formació on hi van jo- oteca habilitada pcr a aquc'>L ú~. tía de ~ upervivencia . La majoria periodista
ves alumnes de tota la zona. A la
torre ~e li hauria de fer una bona
n:mndclació, pero almenys de
moment s' ha acomegu it que
'u tilitli pera una finalitat que
scgurament els se us propietaris
no ha urien imaginat mai. Alsjar-
dins que l'envolten, el e tudi-
ants e~morzen i passegen. Estan
obcns a toth om. Esta bé que es
doni bon ús a un pare construYt
durantl 'e~ plendorde la colonia .
1no l' únic. Elsjardi ns erveixen
també per fer-hi concens noc-
LUrm en els dies d 'estiu .
Co m hem vi~t. les colonies te -
nen a mé~ de les fabrique i cb
habi tatges, esglésies,jardins, bo-
tigue\ i també biblioteque i tca-
trc.:s. El de 1' Ametlla de Merola va
\en ir duran! an} ~ perque moh!>
grup\ hi e~trenessin les '>evc~
obre., abans de portar-le~ a pobla-
Armeria Sistach, sempre
cions més grans. És un magnífic
tcat re inaugural d 1902 amb ca-
pacita! per si\-ccn tcs persone~
amb l 'esport i la cultura
que també netcs'>itaria una cena
remodelaci<i, pero que '>crvei>.
Playa Viladomat 1,
enca ra per fer-hi les obrt·s de tea-
tre creades peb veYns de la coló- Tel. 93 821 68 20
nía i sobretol per represcntar-hi. Fax 93 821 68 21
durant les fe tes nadalen qucs, els 08600 Berga armeria@sistach.com
Pa~wrel autiktons deis quals tan
orgullo os estan els habitants de

L'EROL 137
UN ESPAI EN TRANSFORMACIÓ:
LES COLÓNIES AVUI
150 anys de CoiOnies lndustrials
a Catalunya
Presenta ció
El21 de novcmbre de 1885 es va
promulgar la llei que dona va pri-
vilegb fisca l~ a ncgocis rrivats que
s'establissin de nou en 7ones ru -
rals. Aquest an y 2005 commemo-
rem el 150e anive rsari d'aquesta
promulga ció. Gracie~ a aquesta
llci. malgrat estar orientada a fo-
mentar l'es tabliment de nou s as-
~e ntament~ agrícoles. va servir a
Catalun ya perla creació de les
prime re ~ coll>nic\ induqrials que
s'cstablircn al costal deis riu Un-
brega t. Ter i Ca rdener. Aquc~t fct
a motivat que un gru p de pcr~o­
nes i cntitat~ estigu i impulsantun
ampl i programa d'actcs pcr a po-
der co mmcm orar aq uest any el
" 150e aniver ari de les Colonics
lndu trials de Catalun ya·.
L'objcctiu d'aquesta cfemeride,
a pan de la celcbració d' una serie
d ' actc~ imtitu cionals i lúdi c~.
també pcr~cgueix u na seril' de
finali tats prou imponams i que
expliquem 101 seguit:
• Donar a conei xe r al conjunt de
la pohlaciú del no~t re Pa ís, el pa -
per que aq ucsts nucli ha n tin -
gut en la histilria més recent de
Cata lun ya i re ivindi car el scu
papcr de co njunt ~ urbanístics
ingular que ca l pre ervar com
a patrimoni indu tria! de Ca ta -
lun ya.
• Promnure el reconeixemcnt del
papcr tan importa n¡ qu e va n te -
n ir di m del procés de la revolu-
ció industrial que va vi u re Ca ta -
lun ya en el ~cgle XIX. Sens dubte,
elteixit de le colon ies industri -
als é ~ l'ekmcn t més singular i
rcprc~e nt a tiu de la transformació
que va ten ir !loca Catalun ya i que
va erobjectcdel 'admiraciói rc ~­
pccte de la resta de I'Estat.
• Re tre homena tg e a tot es les
pcr~nnes qul' van fcr po s~i blc
aq uest procés. Per u na banda. d s
treballador , principals protago-
138 L' EROL
ÁNGEL MIRALDA
n istes. que a m b el ~e u esfon; i sa-
crifi ci va n fer possible la conso-
lidació de le., colonies. tot !>ltpe-
rant un procés d'adapta ció de
del món rural a !' industrial. Per
al tra banda, també ca l va lorar
!'empenta d ' un s e mpresa ris. la
majoria del propi tcrritori, que
a mb unes gran s do is d'il·lusió.
d'energia. d ' e ~ pcr i t d'aventura i
de di po ició a a sumir ri sco~.
van ser capac;-os de traml ormar
la fi sonomía de la Ca talunya in -
terior.
• Aglutina r totes les p e r ~o n es i
enti tats que comparteixen el
matcixo:.sentiment~c tw crsel [ct
de les Colonies lndu striab. i així.
1reballant el' una forma més cohe-
sionada, es podra se r més cfectiu
en la lluita pcr la preservaci6
d'a quc ts conjun ts urbanístics i
en la seva revalo raci6 economi-
ca. cultu ral i social.
• Sensibilitzar la :.ocietat e n gene-
ral envers la importancia del fet
hiqoric de l e~ Colónie ln dustri-
als, peró també de les seves p o~ ­
s ibilit a t ~ de ca ra al futur. tant de
del punt de vista lllrísti c, cco no-
mic. cultural i residencial.
• Posa r en re !le u la impo rt a ncia
de la llei que dóna mmiu a aque -
ta comm emoració. La promulga-
ció de la Llei de Co li:> nies ha es-
tal e l Iet . en tota la hi to ria ele
Ca talun ya. que més ha co nt ribu -
'it a un ccrt equilibri ter rit orial. La colonia de Borgonya El 16 de dcsemb re de 2004 a l
Scnse aquesta llci. la Cata lun ya (Sant Vicenv de Torelló) amb Col·legi d'Eng in yers lndu trials
interior encara e ta ria molt mé ~ la banderola deis 150 Anys. de Catalu nya va promoure l'acte
desequilibrada respecte a la Ca- FOTO ANGEL MIRALDA ARXJU PARC FUMA!. de pre:.cmació i prom ulgació, el
DElllOBREGAT
talun ya del litoral. És una llei que 2005, coma Any de les Colon ics
no cal oblidar i que ptll \ert·xcm- lndust ri als de Ca talunya. L'acte
ple, situaten un nou co nte xt. pt•r va c~ t a r presi di t pcl Sr. J oa n
acciom cstrategique~ de govern. Ganyet. Director Ge neral d' Ar-
quitect ura i Pai>atgc. en repre-
Els promotors sentació del Prc,iden t de la Genc-
L'Associació del Mu ~ cu de la Ci- ralita t de Catalunya. i pe l Sr.
encia i ele la Tecnica i el ' Arqueo- .Josep Ramon Mora, Subdelcgat
logia Industrial de Catalun ya ha del Govern de la Gcncralita t a la
e ~t a tl a impulsora de la iniciativa. Ca talun ya Cen tral.
 En l'o rganit7a ció e~ co mpta
ambla ol·laboraci6 del Mu cu
de la Cien cia i de la Tecni ca de
Ca talunya, el Mu ~e u lndu tria )
del Ter de Man lleu. el M use u de
les Mine de Ccrc~. la Federació
de les Associadons de Vci'm del
Baix Bergueda, i eb Co m orci~
segiknt ~: Pare Fluvial-Coli>nies
del Llobrega t, Pai atges de l Ter,
Alba-Ter, Descnvolupamcnt del
Ri pollcs, Promoció Turística del
Cardencr i Turis me de l Baix Llo-
bregat.
També té e l rcco l,ament de
mohs de lsajuntamcnt~ que en d
~c u terme munici pal tc nen algu-
na colonia industrial, ai'\Í com de
mo ll e~ de k s as ociacion de ve-
;·ns comtitui'de en les col bni c~.
Després de la prcsentació que t'S
va ler a Barcelona, han tingutlloc
una ~cric d'actes deJo; qual\ des-
ta aríem les pre\cntJcions que
s' han le t a cadascuna de le~ con-
que'> del Ter. Llobrega t i ardener.
Presentació a la conca del Ter
El dia 2S de febrer va ten ir !loe, al
Muse u !ndust rial del Ter de Man-
lleu, la Pre\en ta i6 dd 1SOl- a ni-
ver ari de le ~ Coli>nics lndu ~ tri ­
al'i de Catalun¡•a adrc(ada a la
conca del Te r. En la pan imtitu-
cional de l'ilcte van intervenir d
Sr. Jo cp Alabern. com a pre'>i-
dent de 1'A'>\<Kiacio del Mu e u de
la Cil-ncia i de la T~cnica i d' Ar-
queología lndu'>triJ I de Ca ta -
lun ya; la Sra. Mari a Ángela
Est ruch, alcalde.,,a de a vas. en
repre ent ació de les en titats orga-
nitzadores i de le~ olonies indus-
t ria ls de la con ca del Llohregat; i
del Sr. Pe re Pral , alca lde de Man -
lleu i presiden! de la Fu ndació del
Mu '>cu Industrial del Ter, en re-
presen tJci<Í de les col(mies indu'>-
triah del Te r.
En la pan mé~ divulgativa de
l'acte. vare m comptar amb la par-
Lici pació de la hi,toriadora Ro a
erra. que va c:xplicarel Ccnomen
de le'> cul(mie~ indu\triab a ni vel!
de Ca talunya. i de l' hhwri ado r
Emili Baron que va fcr un repas
de la implantJci<í de les olonie~ i
de le~ fabrique~ de riu al llarg del
Ter. Les due ~ wnkr\.·ncie\ va ren
tc nir mo l bona accepta ci<í per
pan de le més de ccn t ci nquanta
per~one~ que a~~btiren a l'acte;
aba m de come n~a r es' a ap rofi-
ta r per ler una vi ~ it a comen tada
al Mu ~cu lndu\ trial del Ter per
mésde la quarantcna de pcr,one~
que vcnien de la cunea dl'l Llobre-
gat i que' isitavcn per prime ra
vegada el Mu '>eu.
Presentació a la conca
del Llobregat
El dia 18 de mar¡; va ten ir lloc. a
I'Església Vclla de Giron<.:lla, la
Pre~entJció del 1501: anive r,ari
de les Colbnie~ l ndu~ t rials de
Catalun ya adre¡;-ada a la w nca del
Llobrega t. En la pan in\ti tuciona l
de l'acte va n intervenir el r.
Ra mon Costa. al al de de Gironc-
lla, coma amfitrió de l'actc; d r.
Ra mon Uobet, con\ellc r di:' nd-
tura del Con~c ll Co marca l del
Bergueda. en represen ta ció de les
colonie) del Llobrega t; el r. Pt:re
Prat. alcalde de Manlleu. en rc-
presentació de k s olü nie~ del
Ter; el Sr. Jo\ep Alabcrn. pre ~ i ­
dent de 1' A\ ociaci<'> del Mu~eu de
la Ciencia i de la Tccnica i d' Ar-
queolugia lndmtrial de Ca ta -
lun ya, en rcprc\entaci6 de lt~
en titats org<J nit;adc>re\; e l r.
Eu ebi Ca-,a nl'l les, directo r del
Museu de la Cie ncia i de la Te -
ni ca de Ca talun ya. en repre en-
tació de la Conscllera de Cultura
de la Gcncrali1a 1. i el Sr. Jo cp
Ramon Mora \ubdrlega t del Go-
vcrn de la Genera litaL il la Ca ta-
lun ya Cemral.
Oficina d' lnformac ió i Turisme
i seu del Pare Fluvial- Colónles
del Llobregat.
ARXlJ PARC FUMAL DEi. LlOBil[GAT
Acte de Presentació
al Col·legi d ' Enginyers
lndustrials de Barcelona,
el 16 de desembre de 2004,
presidit pel Sr. Joan Ganyet,
Director General d 'Arquitec-
tura i Paisatge, en represen-
tació del President de la
Generalitat de Catalunya.
ARXlJ PARC FlLMAl DEL UOBRFW\1
En la pan mé\ acadcmica \cln
intervenir l'escriptor Ramon o-
ler. que esta treballant e n unlli-
bre \Obre la colcmia dl' Viladomiu
ou, i la hi wriadora Ro~a Serril.
Van '>er due' conlercntic~ molt
do um en t a de ~. peri'> a la wgada
molt emretingude.,, que \ande\-
penar l ' interc~ del nombro~ pu-
blic assistent. Tambt> es' a pr<>Jl'C-
tar l'a udit>' isual que ~·ha fet amb
moti u deb 150 anrs de Colonit"•
I ndu st rial~ a Ca talunya i qut·
mostra unes magnífique\ imatge~
de les colonies del Ter. Llobregat
i Cardcner. En a que 1audiovisua l
po~a la veu Arcadi Alibés. perio-
dista deTV 3 i lligata la col¿mia de
1' Ametlla de Me rola.
Presentació a la conca
deiCardener
1::1di a 8 d'abril va ten ir lloc. alte-
atre de la cu li> n ia de Pala de
Torroclla. la Pre\c:ntadó del
1SO~ a ni' er\ari de les Col(mie\
lndu\trraJ, de Ca talunya adre-
<;ild.:l a l,ltonra del Cardener. El
llnt era molt agradablc.ja que e\
traua de l' antilteatrc de la co-
lúnia que ha e~t,H re~taurat rc-
Len t ml'lll per I'Ajuntament de
a va\ al qual pertan y la wlünia
de PaiZl de Torrocl la . Aque\ta
rc'>tauraciú , ·¡,a kt rl·,pectant
1' e\t ruttu ra i dnoraciú origina 1
dclte.ltn:.
Aban\tk l'auec\va ferun re-
wrregut ¡K"r wlónic\ dd Carde-
ncr 101 ""llan t indú\ tr ies qut'
,·han imtal·lilt al'> antics edifici'
labrih dl·lc' u>lünre\. La comitiva
1:'\Ja\a prt'\ididJ pcr I'Hble . Sr.
Jmcp Rañé 1 BJa,w. con.'>c!kr de
Trehall i lndu,t na de la Gl'nerali-
tat de <...atalunya . que e~ dc~pla­
~JvaalCard ..:nerperJ\\b ti ral 'a -
tl· de J¡¡ PrL·,entatió del 1 soc
ani\ t•r,ari tk ll'' Coli>nie' lndu\-
triaJ, de e atalunya. E~ va vi\ililr
un tl'lllrc tk IHJVl' \ tecnologie' a
Cil ll Ú\, on el wu akaldc, r. David
Aa ron. cm 'a fcr l'cxplicaci<i. A
la wlonia Val!\ de Torrodla. ter-
me nwntcipal dl' ant Matcu de
Bage\, e' va' 1\llilr una moderna
indu~tria acumpanyat~ del r.
Pere Ribl'ra. alcaltk de Sam Ma-
tcu de Bagc\. A la Colünia Pala de
Torn>t·lla, termc municipa l de
avás. t'' van vhitartre~ indlht ri-
e~ insta I·IJde\ a k\ allligucs na us
de la labric.:a , awmpanyats per
l 'aflaldc'>~a de ava,, Sra. Maria
Angeh ['>tru h . Durant Hllcs le~
vi\ite\ també 'a m e~ lar acom pa-
11} al\ pd pn·,ident del Consell
Comarca l del Bage\. Sr. ELequiel
Mart ínc;.
l'EROL 139
 A l'acte de Presen tació de l
150e anive rsari de les Colonies
lndust rials de Ca talunya van in -
te rvcnir- h i la Sra. Maria Angels
E truch, alcalde~~a de avas,
com amfitriona de l'acte; el Sr.
Ramon Llobct. conseller de cul-
tura del Conscll Coma rcal del
Bergueda, en represen tació de
le colonies del Llobregat; el Sr.
Caries García, director del Mu-
seu lndu ~trial del Ter. en repre-
sen tació de les colonics del Ter; el
Sr. David Aaron, alcalde de Callús
i preside n! del Consorci de Pro-
moció Turística del Ca rden er, en
repre~emaci6 de les colonie del
Ca rd ener; i I' Hble. Sr. Joscp Rañé
i Blasco, conseller de Treball i ln-
dú stria de la Gcneralita t de Ca ta-
lunya, que presidia l'actc.
En la pa n més academica van
imervenir-hi l'escriptora Ester
Llobct, filia de la colonia Pala de
Torroella, que va fer una interven -
ció molt emotiva de la implanta-
ció de le colonie i ndu ~t rial s al
Cardener, i la historiadora Rma
Serra qu e va donar una vi~ió glo-
bal i historica del fenomen de le
colonies industrialsde Ca talunya.
L'acte va acabar amb un piscola-
bis que en va n oferir els ve"im de
la col(mia Pala de Torroella.
En que consisteix
I'Any de les Colonias
La commemoració deis 150 Anys
de Colonies lndustrials de Cata-
lunya consistcix en un programa
molt ampli d 'acte , activitats i
esdeve niments que tenen lloc a
diferen t' llocs de Ca talun ya. Par-
tim d'un ric mo~trari de fcste' i
acte , que d' una forma més o
men y regular ja tenen lloc a les
colonies. Afortunadament hi ha
moltes coloni e~ que han conser-
va t le~ seves t radicions i festes
populars. Estem parla nt de prop
d'un ce nte nar de fl· tes i actes
que, emmarcats dins de 1' Any de
les Colonies, consti tueixen el fo-
nament de la programació.
A pan, ~ · estan organitLalll tot
una se rie d'actes i activitats espe-
cífics d'aquest Any que comple-
mente n la programació basica i
que donen relleu a la commemo-
ració deis ISO Anys. Aquest con-
junt d'accions le podem classifi-
car en la egüent tipologia :
ta nts institucionals i polítics: Els
acte~ esmenta ts ante ri orment ,
com el de la proclamacióde I'Any
de les Colonies, cls de presem a-
ció a les difercms conque~. així
co m la ma te ixa co nstitució del
Comite d'Honor es tan en aque~­
ta línia. També estan programa ts
un seguit d'actes finsa final d' Any
als qual s' hi ha convida t carrec~
insti tu cionals.
• Actes lúdics i festi u s, am b
l'objeaiu de fer-hi participar els
ve"ins de les col~m ies i deb pub le~
propcrs. En aquc ta línia tenim la
Caminada i Pedalada de la Ru ta
de les Colon ies. el Ca mí Vora Ter,
la Ruta Literaria de Miquel Maní
i Poi, concerts m usicals que Len en
lloc a diferents colonie~ coma cal
Pons i a la col(mia Ymbern o el
Pelut, visitesguiadesa lescol6ni-
es i excursions a les dilerents con-
Concert que va tenir lloc a la
colonia Pons el 17 de juliol, amb
la participació de I'Escola Muni-
cipal de Música de Puig-reig,
dirigida per Ramon Noguera.
FOTO ANGELMIRAI.OA. AAXJU PAAC FUMA!. DEL
LLOBREGAT
ques. També cal ressal ta r l'actc
inicial de 1' Any, el primer de ge-
ner. que va consistir en una cam-
panada general de totes les csglé-
sie de le co l <ln ie ~.
• Accions d e difusió i co mu-
nicació, penal de don ar a conei-
xcrel fet de les Colonie Industri-
als de Catalunya al conju nt de la
població del nost re País. En
aquesta línia tenim publicacions
com I'Erol que teniu a les mam,
la reali t7ació d' un audiovi~ual.
exposicions com la fotografica
d'en Lluís Ca als, penjada deban-
deroles a co l ónie~ i pobles graci-
es a la col·laboració de Caixa de
Manresa, Caixa de Manlleu i Cai-
xa de Girona, qu an tita t d'articles
de prcm a en els principals mit-
jans de comu nicació i e n especial
le~ con tribucions específiq u es de
Regió 7, El 9 Nou i El Punt. Per
acabar l'any tindrem l ' expo~ i cid
de les Colo ni cs lnd ustriab de
Cata lun ya al Palau Robe rt de
Barcelona q ue es pot fe r gracie~ a
la col·laboracid de la Generalitat
de Ca talunya i queconjuntament
amb una serie d'acte i activitats
que s'organitzen e n pa ral·lel sera
una im portant acció de di fusió.
• Actes de sensibi li tzació,amb
l'objecti u d'a rriba r a toth om, tant
al~ propis vc"lns de les colonies per
tal que con ervin i transmetin el
~e u llegat historie, coma nivell de
tota la ~ocietat a fique concgui d
pape r de le co Umie~ en la histo-
ria delno,tre Paí~. En aquesta lí-
nia te nim totun segui t de confe -
rencies i xerrades que diferents
h i storiador~ han fet durant l' Any
en rnolt~ indre t ~ de Catalun ya.
També cal ressaltar tnt un segui t
de trebalh emlegat\ per tal de re-
cuperar material. esLrit i grafic,
així com la recuperaciú de la me-
müria de per~ones que ha n viscu t
i treba lla t a le~ wlúnies. com é~ el
cas del projecte de Memi>ria Viva
del Ca rd encr i el treball dut a ter-
me perla Dolor' Clotct de Regi67
i per associacions de vcYns. Els
actes d' homenatge a extreballa-
dors que \' han organitzat en al-
gu nes colün iL·~ cont ribueixen,
sem dubtL', a augmcn tar el grau
de sen ibilillaciú ciwcrs le\ colo-
nies. Per pan de I' A,sociació del
Museu de la Ciencia i de la Tcc-
nica i ci'Arqucologia Industria l de
Ca talun}a hi ha hagut una con-
tribució signifi ca tiva com és la
col·locació dc le\ plaque\ identi -
fica ti wsa ks col(miesque lormen
part dchCent Element~dc l Pa tri-
moni Industrial de Catalunya;
aq u e\les colü ni c\ scín: Güell,
I' Ametlla de Mcrola , cal Vida!,
Viladomiu Nou. Borgonya, Sant
Corncli i Sedó.

• Actes instituciona ls. Prete-

nen involucrar-hi el represen-

140 L' EROL

• Accions reivindicatives,amb
la finalitat d ~ f~ r arribar a les au-
to ritat co rre~ po n c nt s, propo!>te!>
co ncre tes qu~ contribucix~n a
pre erva r i react ivar la vida social
i economica a le colonie . S'orga-
nitzen taules de deba t ambla pa r-
tici pació de Leen ics i repre en ta nt
ocials, accions de le propit:s a -
ocia cio n ~ de veYm pera de manar
me ure de pre e rvació i const:r-
vació del pa trimoni dt: le colon i-
es i. que sensdubte, han con1 ri buYt
a que la Generalitat de Ca ta lu nya
acordé la redacció del Pla Direc-
tor Urbanístic de les colonies del
Pa re Flu via l del Llob rega1 i que
sera una refe rencia pera la resta
de colonics de Catalunya.

• Jornade tecnique , penal dt:

millorar cls concixements i am-
pliar le possibilitalsd'al1Ua ióen
el tractament d 'a que~t valu<Ís
pa trim oni. En aq u e~ t ~entit cal
destaca r l'i nte rca nvi d'experien-
cies a mb rc presen tants d'a ltrt:s
situaciom ~ e mbla nt s com la que
va o rgani t7ar el Ca~al d'Europa
del Bergueda e ls die~ 17 i 18 de
j unya mb moti u de les 1Jornadcs
Eu ro pecs sobre Pa trimoni In-
dustrial i Miner. i que va mmptar
ambla partitipatio de reprcsen-
ta nts de Suecia. També cal fer e'-
ment del Congré~ de ColiJnic\ ln -
du triab i llabitatgc Obrcr a la
Caminada-pedalada de la
Ruta de les Colonias que va
tenir lloc e l 22 de maig.
Un control a cal Pons.
(Á MIRAIDA 1 ARXlU PARC FllMAlllH LLOSA)
L'Ametlla de Merola (Puig-re ig)
amb les banderolas deis
150 Anys penjades .
•A MlAALDA AAXI\J PAR FllNIAt DEL Ll OBA)
Península lberica que té lloca Tcr-
ra\sa des del 26 al 29 d'oct ubn: i
que t·sta organit1at pcl Museu de
la Ciencia i de la Tecnica de Cata-
lu nya i perla TICCIH (Tite lllla-
,tational Committee for tite Comcr-
ration oftl!e Industrial Heritagr).
La programació d'actcs i e'>de' c -
niment amb moti u del l SO(: ani-
vcrsari de le Colonics lndu\triah
de Ca1alunya é\ molt ampli i a la
vegada molt dinam ic En aquest
article en km e\mcnt d'algum,
pero n ' hi ha molt\ d 'a ltrcs que
tenl·n prou rdll'vimcia i que en el
m<mlcrll de la redatdúdcl prescnt
artilk no e\tan \Ufickntmenl
concrL'lal~. rl programa anualil-
tal d ' aue~ i c~den:nimenl~ es pot
Ulll\UitcH l'll qual~e,·ol moment a
ww>,.pardht\ ial.org.

Conclusió
Tol eh prou·~'m que han lingut
una imidi:mia ~ignificati,· a L'll la
hi\ti>ria han L'\tal a\\Ocial' a un
ll'rrilor i. a Ulll''> per~ones i a una
11101 ivati<'l. SellSL' pecar de fa l ~a
mndl.·,tia. L'~pnem q ue la com-
memorau<Í del 150(: aniver~ari
dl' le' toltmie' indu~1 rial~ de Ca-
lalun)a 1ingui imidl.·ncia en la
hbi(Jria dclnml re PaÍ\. E<. donen
le' drnr m\tanl'ie\adienl~ i tenim
el 1erri1ori que el formen : le~ con-
que'> del~ riu' Llohregat. Ter i
C.ardener : tenim le\ pcr,ont:s.
com l''> dl'lllml raen l'i'>eguit d' ac-
l'iom que , ·han organi11a1dura m
aque'>l any. ai\1 com t:n la re\pm-
la que hi ha hagut. Tenim un
mo1iu que ,·¡,o' al. com é~ el fu-
l urd ' aque't~umjunl'> urbanb1 i s
singu la r,.

Ángel Miralda Ferré,

engin) er indu~lrial

L'EROL 141