Al llarg de la sessió que va englobar el mòdul 2, referent a la gestió d’aula i a la utilització d’eines

digitals, vam arribar a la conclusió que quan utilitzàvem eines digitals rebíem una resposta
entusiasta per part dels alumnes, molt més que no pas quan presentàvem classes ordinàries, de
bolígraf i paper. No obstant això, ens adonàvem que quan fèiem «ronda», és a dir, quan passàvem
taula per taula intentant solucionar dubtes, avaluant progressos, ens trobàvem grups que utilitzaven
dit entorn digital per actualitzat el seu estat a Instagram o, fins i tot, per fer-se selfies, posem per
cas, amb la càmera de l’ordinador portàtil. La nostra inquietud, doncs, era aprendre estratègies de
gestió d’aula digital per tal d’arribar a tots els alumnes per igual, tot intentant evitar que
determinats grups acabessin prenent-se les activitats proposades com a activitats de lleure annexes
al pati.
Va ser llavors quan, trastejant el lloc web «d’Aprendre i ensenyar en entorns digitals», vam trobar el
punt 4.6, anomenat «Gestió de l’aula digital». El vídeo que hi trobem en dit apartat, «Tecnologia o
metodologia», va ser un bon activador de coneixement, i va servir-nos per començar a pensar què
havia fallat a les sessions que ens havíem trobat grups utilitzant aplicacions indegudes. Tal i com
vam comentar a classe, aquestes sessions van ser pensades (i executades) mitjançant un simple
procés de substitució, és a dir, fent un canvi de suport sense incidir, en cap moment, en les
possibilitats que ens ofereix el medi digital en qüestió. Així doncs, projectar un mapa a la pissarra
digital per comentar-lo tot seguit no difereix gaire de comentar-lo en format paper, cada alumne
amb el seu. Vam fer memòria, entre tots, i les «sessions digitals» que no havien funcionat
corresponien totes elles a sessions que no vam utilitzar l’especificitat del medi citat, sinó que vam
reduir les seves possibilitats a actuar com a mer suport d’informació.
La conclusió a la qual vam arribar va ser que no podia existir una renovació educativa lligada a la
tecnologia si no hi havia, alhora, una renovació metodològica. Ara bé, com podem renovar la nostra
metodologia tot encabint-hi, també, les possibilitats que ens ofereix l’entorn digital? Una possible
resposta, ara que he pogut trastejar els webs proposats, ha estat l’oferta per George Siemens, al seu
llibre «Conectivismo: una teoría de aprendizaje para la era digital». He trobat molt interessant,
també, el document de Google Docs anomenat «Propostes d’activitats», on cadascú pot dir-hi la
seva, tot plantejant propostes d’activitats digitals, cadascuna d’elles amb coses interessants.