COMPRENSIÓ DEL TEXT

Crim de germania (fragment), Josep Lozano

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.

Aquest text narratiu forma part de l’obra de Josep Lozano, Crim de germania, publicada a
València l’any 1981.

Pel que fa al tema, el text parla de la pobresa i la necessitat de robar.

La narració se’ns presenta en set paràgrafs. Quant a les seues parts bàsiques, podem distingir
l’estructura clàssica de plantejament, nuc i desenllaç de l’acció. El relat s’organitza amb una
presentació general de la situació i una progressiva concreció de la narració i la descripció.

A la primera part, que coincideix amb els dos primers paràgrafs (línies 1-5), l’autor ens descriu
el context físic de l’acció i se’ns presenta el penjat trangolejant en la forca.

Durant el nucli del text (nus), del tercer al sisè paràgraf (línies 6-23), i en primer lloc, el
narrador protagonista explica al lector qui deu ser aquell home, el descriu, es pregunta si era
musulmà i s’adona que l’execució es produí, segurament, dies abans per la pudor que feia el
cadàver. A continuació, narra com el botxí intentà amagar la pudor del cos sota l’olor de peix
que hi havia penjat al costat. I finalment, descobreix que el mort porta una arracada de plata
en una de les orelles i sent la temptació de robar-la.

Al desenllaç, malgrat la por i el respecte cap al penjat, el protagonista sembla que decideix de
prendre-li l’arracada mogut per la fam que pateix.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

Opció A

A la plaça del Mercat, em vaig trobar un home penjat. Al dia següent, vaig saber que es
tractava de Rodagarberes, un bandoler que acumulava molts delictes. Vaig preguntar-me si
era musulmà. També, vaig deduir que portava alguns dies a la forca perquè feia pudor.
Malgrat això, el botxí hi havia posat peix perquè l’olor a mort fos mitigada. Per altra banda,
m’hi vaig fixar que duia una arracada de plata en una de les orelles. Així que, tot i que sentia
respecte cap al mort i tenia por, vaig decidir de caure en la temptació de robar-li la joia perquè
tenia molta fam.

Opció B

A la plaça del Mercat, (el protagonista) es trobà un home penjat. Al dia següent, va saber que
es tractava de Rodagarberes, un bandoler que acumulava molts delictes. Va preguntar-se si
era musulmà. També, va deduir que portava alguns dies a la forca perquè feia pudor. Malgrat
això, el botxí hi havia posat peix perquè es mitigara l’olor a mort. Per altra banda, s’hi va fixar
que duia una arracada de plata en una de les orelles. Així que, tot i que sentia respecte pel
mort i tenia por, va decidir de robar-li la joia perquè tenia molta fam.

1
c) Digues cinc exemples de recursos expressius de caràcter literari presents al text (o indica
tres exemples).

Es tracta d’un text literari, fonamentalment narratiu i descriptiu. Presenta l’estructura de

plantejament, nuc i desenllaç de l’acció.

Hi ha una adjectivació variada i rica que provoca la generació de sensacions en el lector, i

embelleix les escenes. Per exemple, aquest recurs expressiu el trobem arreu del text: «era
una nit preciosa, serena» (línia 1); «la lluna, majestuosa» (línia 2); «ulls desencaixats, el cabell
llarg i untós» (l. 8); etcètera.

També, hi destaquen les expressions comparatives i metafòriques que embelleixen el

discurs: «el feia bambolejar com una síndria» (l. 15); «un soroll estrany, com un gemec llunyà»
(l. 21); «el ventre em cantava incòmode» (l. 24); o bé, «cos corrupte» (l. 13); entre altres. En
aquesta línia, la narració presenta les metàfores amb personificacions o prosopopeies: «la
lluna, majestuosa, navegava plena pels confins del cel» (l. 2) o «el meu pobre fetge es va
acontentar» (l. 20). Així mateix, hom pot identificar una sinestèsia en la línia 20: «gemec
llunyà»; una metonímia, en la 15: «l’oratget de la nit el feia bambolejar»; i, fins i tot, una
expressió hiperbòlica: «els meus ulls es van desullar» (l. 19).

Finalment, hom identifica una pregunta retòrica (l. 11-12), que no troba resposta i s’utilitza
per a captar l’atenció del lector.

d) Identifica la veu o veus del discurs que hi ha al text.

(OPCIONAL: S’hi pot fer referència a l’autor i al lector reals, i als models).

Hi ha la veu del narrador que presenta l’acció en primera persona del singular (narrador intern i
subjectiu), per tant, n’és el protagonista: «em va ocórrer» (l. 3); «vaig veure» (l. 4); «Jo vaig
romandre» (l. 16); «I així fou que em diguí per a mi mateix» (l.23); etcètera. Aquest apareix de
manera directa (des de la línia 25 fins al final del text) mitjançant l’ús del signe gràfic de les
cometes (estil directe), i de manera indirecta arreu del text. Tot això permet que el narrador
presente també els seus pensaments, dubtes, temors, invocacions a Déu, etcètera.

Així també, hi és la figura de l’al·locutari a la línia 20: «No sé com dir-vos», on apel·la directament
el receptor de la seua narració (el lector).

Quant als enunciadors (personatges), convé mencionar la introducció d’Eblis (un geni maligne a
L’Islam, semblant a Satanàs) que el narrador l’introdueix de forma indirecta en les línies 20 i 21:
«Seria el mateix Eblis que volia fer-me pecar?».

e) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets característics d’aquesta tipologia
presents al text.

És un text narratiu. El narrador explica coses que han succeït en un temps i un espai determinats
a uns personatges; en aquest cas, ho conta en primera persona i per tant, n’és el protagonista.
A més a més, l’autor hi incorpora la descripció.

Primerament, hi ha la veu del narrador que, en primera persona, explica les seues vivències
entorn a una situació dramàtica concreta en què es manifesta la seua pobresa.

2
Per una altra banda, el relat reflecteix l’estructura pròpia d’una narració amb un plantejament,
un nuc i un desenllaç de l’acció. És a dir, s’organitza amb una presentació general de la situació
i una progressió on es va concretant la narració.

En la primera part, per tant, es descriu on passarà l’acció i el narrador, en primera persona, ens
presenta el penjat que hi ha a la plaça del Mercat.

En la part central de la narració, el protagonista explica les sensacions que li provoca el cadàver
a la vegada que el lector rep informació sobre el personatge mort a la forca.

I en la part final, el narrador, tot i que té por i sent respecte cap a la persona executada, es
planteja seriosament de robar-li una arracada d’argent perquè té molta fam.

Per un altre costat, al text abunden els verbs, que expressen les accions i reaccions dels
personatges: «va ocórrer», «vaig veure», «m’assabentí», «m’atansí», «pensí», «vaig romandre»,
entre molts altres.

Així també, hi trobem verbs amb valor perfectiu, tret característic dels texts narratius: «va
ocórrer», «m’assabentí», «havia enganxat», «vaig romandre», «deixà», «vaig tenir», «diguí»,
etcètera.

Cal remarcar que el text presenta l’anomenat imperfet narratiu, el qual assoleix un valor
aspectual equiparable al del passat (perfectiu, com els assenyalats en el paràgraf anterior), però
a diferència d’aquell, l’imperfet exigeix un moment de referència (una expressió temporal); o
bé, sol tancar seqüències narratives, o bé, s’utilitza per a introduir un tema discursiu. Un
exemple d’aquests usos són els següents: «Era una nit preciosa» (línia 1); «Per l’olor pensí que
aquell condemnat estaria ja alguns dies a la forca, perquè la seua carn pudia bastant» (línia 11);
«En aquell instant, la lluna il·luminava la seua cara i l’oratget de la nit el feia bambolejar» (línia
15).

Per una altra banda, hi ha expressions temporals que situen les accions en l’ordre cronològic:
«L’endemà m’assabentí» (línia 6), «en aquell instant, la lluna» (línia 15) o «No ho sé, però de
sobte em vingué» (línia 22).

Finalment, i com ja hem indicat al principi, el text incorpora passatges descriptius on inclou
diversos recursos expressius, propis de l’àmbit literari. Per exemple, el primer paràgraf en la
seua totalitat o en la línia 15: «En aquell instant, la lluna il·luminava la seua cara i l’oratget de la
nit el feia bambolejar com una síndria».

(part voluntària i opcional)

El text pertany a l’àmbit d’ús literari. Es tracta d’un fragment del llibre Crim de germania. Quant
al gènere, pertany a la narrativa i com a subgènere, s’inclou en la novel·la. I pel que fa al canal,
és escrit. Per tots aquests trets, trobem les característiques previsibles d’aquesta mena de
textos; per exemple, el fet de ser un text escrit i de l’àmbit literari suposa un alt grau de
preparació i l’absència de possibilitat d’interacció entre emissor i receptor.

3
f) Identifica i justifica cinc marques de modalització del text.

(Aquesta qüestió no sol plantejar-se en les opcions dels textos narratius de l’àmbit literari; no
obstant això, hem analitzat la seua modalització).

El text és una narració en primera persona sobre una experiència passada del protagonista. Hi
inclou pensaments i sentiments íntims i personals.

a) Ús de verbs en primera persona: «vaig veure» (l.4), «pensí» (l. 11), «vaig romandre» (l.
16), «vaig tenir» (l. 24), etcètera.
b) Ús de pronoms de primera persona: «em va ocórrer» (l. 3), «m’assabentí» (l. 6), «mi» (l.
25), etcètera.
c) Ús de possessius de primera persona: «els meus ulls» (l. 20), «el meu pobre fetge» (l.
20), «al voltant meu» (l. 26) o «la meua curiositat» (l. 10).
d) Ús de la interrogació retòrica que expressa el dubte i la incertesa del personatge, a la
línia 10.
e) Ús d’adjectivació valorativa: «nit preciosa, serena, d’aquelles que dones ganes de
viure’s» (l. 1), «la lluna, majestuosa» (l. 2), «soroll estrany, com un gemec llunyà» (l. 21).
f) Ús d’un altre lèxic valoratiu que mostra els seus estats anímics, les seues opinions, les
seues percepcions de les coses: ocórrer, basarda, sobtar, pensar, fixar, desullar, por
respecte, incòmode, famolencs, etcètera.
g) Elements pragmàtics explicats a la qüestió c).