26

el 3 de vuit DIVENDRES, 3 D’ABRIL DEL 2020

Opinió
Anem en una barca
Tercera setmana de reclu-
sió. La passa està baixant?
Dilluns, un diari publicava
l’estadística del fre dels nous
contagis i la corba baixava,
com si el pic hagués estat la
setmana passada. Aquests
dies, a més a més, ens han
deixat imatges i impactes de
diversa mena.
El pitjor: la gran tensió polí-
tica a la Unió Europea. La re-
unió dels màxims dirigents
dels 27 estats va acabar sen-
se acord i mostrant la cara
amarga d’Europa. Holanda
i Alemanya retraient man-
caments a la gent el sud, als
països on van a prendre el
sol i a passar les vacances i
la jubilació molts ciutadans
del centre i nord d’Europa,
on els hiverns són llarguís-
sims. La reacció del sud va
ser valenta. No és ara el mo-
ment d’analitzar si el sud
no ha sigut formiga els anys
bons i ha estat cigala. Uns i
altres mostren que a Europa
és difícil l’acord i que el ran-
ci nacionalisme estatal no és
gens pràctic.
La sorpresa: el fracàs en la
compra d’una gran parti-
da de material sanitari pro-
tector. En saber-se, es feia
un somriure sardònic. Però
hauria d’escatir-se si va ser
una enredada o una errada
per precipitació. És possible
que qui fa o ven material sa-
nitari ara s’hi pot fer l’arròs,
i cal anar amb quatre ulls al
mercat. En tot cas, cal tenir
commiseració pel ministre
català de Sanitat i els altres
responsables. El ministre
que és veí del monument a
Ors, que rumiï el que digué
el glossador: el que no és tra-
dició, és plagi.
Els donatius. Cridà l’atenció
el de Guardiola, i el seguiren
Messi i altres esportistes, i
personatges d’alts ingressos.
És un gest de tornar a la soci-
etat una part del que aquesta
Entretoc t’ha donat durant els anys de
vaques grasses. Altres per-
sones ho donen en hores de
treball altruista.
Els afectats col·laterals. Són
les empreses i els treballa-
dors. Els qui treballen per
compte d’altri i els qui són
autònoms. Els qui tenen
grans empreses i les petites
i les minúscules. Les mesu-
res socialdemòcrates costa
d’acordar-les al Govern de
Toio Ribas Sánchez. Cal un gran pac-
Periodista te social per no perdre em-
preses, salaris ni lloguers.
Impacta veure que apòs-
tols del liberalisme econò-
Camus va mic –Sala Martin, entre al-
tres– advoquen per un acord
concloure socialdemòcrata.
després de la La imatge: la barca. No sé qui
ha dit que tots anem a la ma-
pesta que en teixa barca, i la categoria del
l’home hi ha més bitllet no immunitza. Aques-
ta imatge porta a recordar el
coses dignes Titanic... El papa Francesc di-
d’admiració que vendres al capvespre, en una
plaça de sant Pere de Roma
de menyspreu ben buida, també va evocar
una barca. La dels relats del
segle I de Marc, Mateu i Lluc.
Tots els navegants tenen el
mateix tipus de passatge; re-
men i capegen el temporal. I
se’n surten.
La solidaritat és la darrera
imatge. El sermó del Papa no
implora cap miracle, va cap a
la solidaritat i l’esforç gene-
rós de les persones per enca-
rar el mal temps. També és
en la novel·la de Camus, on
enmig de la pesta s’assenyala
que en els homes hi ha més
coses dignes d’admiració que
de menyspreu.
La barca de Francesc i Ca-
mus, heus ací.
Mai ho hauríem pensat
La situació actual no haurí-
em pensat que la viuríem.
No només per la gravetat de
la crisi sanitària i econòmica,
sinó per la rapidesa amb què
ha arribat. Si ja és complica-
da a nivell personal, tant per
les implicacions laborals i
familiars (que, com tothom,
estic patint), encara és més
complexa quan com a regi-
dor d’un ajuntament, en el
meu cas a Gelida, has de ges-
tionar les teves àrees com
mai hauries cregut. La ma-
joria de reunions s’han tras-
lladat a la videoconferència,
però també n’hem tingut de
decisives amb l’equip de go-
vern per afrontar el nou es-
cenari, i amb els conserges
de les instaŀlacions esporti-
ves per continuar amb la fei-
na presencial. Vull expressar
l’agraïment als treballadors
del Patronat Municipal d’Es-
ports per la ràpida adaptació
dels monitors al teletreball i
per seguir fomentant la pràc-
tica esportiva a internet, i
als conserges pel reforç en
les tasques de neteja extra-
ordinària a les instaŀlacions,
especialment al Pavelló Poli-
esportiu Municipal. Ja a ni-
vell general vull reconèixer
la gran feina del personal sa-
nitari i els voluntaris que fan
mascaretes o porten la com-
pra a la gent gran.
És un impacte important
veure els espais esportius en
absolut silenci, quan en con-
dicions normals l’activitat
els fa ensordidors. Només
uns dies abans del confina-
ment el pavelló va ser ple
fins dalt amb la Competició
Intercomarcal de Gimnàs-
tica Artística, quan les me-
sures de distanciament so-
cial ni s’imaginaven. I què
podem dir de la cascada de
El Penedès
també
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Aquesta etapa
acabarà i tot anirà
bé!
canceŀlació d’activitats, com
l’històric pas de la 100a Vol-
ta Ciclista a Catalunya pel
Penedès previst per al 28 de
març? Ara bé, l’impacte és
superior en veure els comer-
ços tancats. En la meva àrea
de Turisme constato el desà-
nim present als establiments
de restauració, els quals fins
fa poques setmanes s’havi-
en apuntat amb una iŀlusió
mai vista a Gelida a un nou
esdeveniment gastronòmic
creat des de la regidoria per
a aquesta primavera. Tanma-
teix, el seguim organitzant
amb la perspectiva necessà-
ria que aquesta etapa acabarà
i tot anirà bé.
L’endemà
Pere
Sàbat
Avui, segons el compte perso-
nal, 21 dies de confinament. No-
més existeix l’ara, l’avui. El pre-
sent. I potser una mica de demà.
Però poc. Màxim per saber què
faré per dinar. I prou. No sé què
en quedarà, d’aquests dies. Di-
uen que n’aprendrem coses.
Potser. Diuen que el pitjor ja ha
passat. D’altres diuen que no.
Qui sap. Dubtes en l’era de la
incertesa. Incertesa també en
el que vindrà. Aquesta mica de
demà diari, potser a vegades ser-
veix per pensar-hi, veient coses
que semblaven llunyanes. No
seria dolent que els governs de-
cidissin d’una vegada fer front
als oligopolis que trafiquen amb
el dolor i el plor de quan es mor
algú estimat. No seria dolent
que entenguéssim que la crisi
climàtica es combat amb acci-
ons del dia a dia i que combatre
la contaminació és possible. No
seria descabellat que s’apostés,
quan es pugui, decididament
pel teletreball. No seria gens
negatiu que el debat obert so-
bre la Renda Bàsica Universal
passés de la teoria a la pràctica
i formés part de la solució. No
seria sorprenent que per fi els
governs entenguessin que un
estat del benestar fort és garan-
tia perquè la gent pugui viure
dignament. No deixaria de ser
raonable que s’invertís més en
investigació que en l’exèrcit.
L’endemà. Ple d’incerteses, però
ens segueix pertanyent. Fem-lo
millor del que és avui.
@peresabat

Fotogrames Acord de cooperació entre la Filològica, l’Acadèmia Valenciana i la UIBalears

de vilanies Tan transcendental acord no ha tingut prou ressò i ha deixat alguna ferida
dins l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En tinc notícia – del text i de
les seves ombres – per l’admirat amic Abelard Saragossà (AS). El mateix que
el darrer divendres de maig de 1998, en aquella sala de lectura sant Jordi,
acomboiada per Sílvia Amigó, commemorà els C de la mort de Pompeu Fabra.
L’exposició serà fidel a l’exposició i crítiques de l’amic d’una capacitat de pe-
netració / dissecció increïbles.
Dates / dades essencials: la Filològica de l’IEC n’aprova l’acord el passat 13 de
desembre de 201; sense possibilitat d’esmenes passa a ratificació de l’AVL el 31
de gener de 2020, després de presentat el text el 10. AS el 29 havia fet arribar
les seves raonades correccions i el dia 30 el també acadèmic valencià Ángel Cal-
pe exposà 7 esmenes. Testimonials. Resultat de la ratificació de l’acord de coo-
Fonxo Blanc peració a l’AVL: 15 a favor; 4 en contra i 1 abstenció. Una oportunitat perduda.
Professor jubilat El text signat pels tres presidents acorda com títol / objectiu “la cooperació per
de l’Eugeni d’Ors una normativa inclusiva i unitària”. Abelard Saragossà (AS) s’obre a “coordi-
nar-se (convergir) en la normativa lingüística (policèntrica i composicional)”.
Ángel Calpe (AC) substituiria “unitària” per “coordinada” i n’oblida el “per a”...
En l’exposició de l’acord, l’encaix de denominació de la llengua comuna es
soluciona com a “llengua catalana, anomenada valenciana en el territori de
la Comunitat Valenciana”. AS replica que suposa un nom general i un de lo-
cal (valencià); sense reconèixer la mateixa jerarquia i dignitat. AC, escriuria
“llengua que comparteixen catalans, valencians i balears”.
Aquest compartir en dignitat i jerarquia per força implica “la reciprocitat en
la normativa de cada institució”, “reconeixent el caràcter complementari
de les prescripcions normatives respectives”. Així, tant “sorprès” com “sor-
prés”. La reciprocitat porta implícit que de cap manera l’AVL hagi de con-
sensuar amb l’IEC els usos dins el seu àmbit de competència exclusiva: fora
subalterna.
Abelard Saragossà se’n dol del resultat de l’acord, sense poder votar dins l’AVL
les esmenes, fins a arribar al convenciment que “abandona les aportacions
que havia fet a la societat valenciana des de la seva creació el 2001”, perju-
dicant el valencianisme que aspira a ser majoritari. Un nou guany del “sector
universitari” de la “catalanofonia”. L’IEC ha buscat l’acord amb l’AVL per tal
de poder aplicar al País Valencià la Gramàtica (2016) i l’Ortografia (2017).