EL NOUCENTISME

(1906 – 1923)
Un poc de recordatori cronològic...

● Modernisme: 1881-1911
● Noucentisme: 1906-1923
● Escola Mallorquina: Primera meitat del segle XX
Noucentisme és un terme ambivalent: tant es pot referir a
nou-cents, la centúria del segle XX, com a l’adjectiu nou
contraposat a vell. El nom fou usat com a sinònim de novetat, de
modernitat.
Els modernistes ja havien pretès modernitzar la societat...
però en realitat el Noucentisme era un moviment
contraposat al Modernisme: considerava que els
veritables moderns no eren els modernistes, encara
romàntics i fills del segle XIX, sinó els noucentistes, joves
que representaven el nou esperit del nou segle.

Consideren que els modernistes són antiquats, exagerats,

melodramàtics, massa sentimentals i romàntics en un sentit
pejoratiu.

Proposen un retorn al racionalisme, l'objectivitat, la

tradició, el classicisme, el control de les emocions,
l'elegància, etc.
 CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
● El Noucentisme, al contrari que el Modernisme, és un
moviment que neix del pacte entre els intel·lectuals
(alguns dels quals participaran en política) i la
burgesia. S’ajunten per aconseguir un objectiu:
modernitzar la cultura en català, des de les institucions
públiques.

● Hi ha un canvi polític i un canvi de mentalitat: ja no hi

ha enfrontament entre artistes o intel·lectuals per una
banda, i burgesia per l’altra, sinó que hi ha
col·laboració.
● Accedeixen al poder polític i poden dur a terme una
modernització de la cultura i… la normativització de
la llengua! a la fi
 CONCEPTE I OBJECTIUS

El projecte noucentista s’assenta sobre 4 bases:

POLÍTICA CULTURA

Ideari nacionalista definit per Prat de Eugeni d’Ors, amb els articles
la Riba, aplicat des de les institucions d’opinió que publicava a La Veu de
després de la victòria electoral de la Catalunya (les gloses), marcava el
Lliga Regionalista. camí per a un nou model cultural.

LLENGUA LITERATURA

Finalment s’aconseguirà dur a terme L’estètica literària és adequada per als

la normativització de la llengua ideals burgesos, és harmònica i
catalana, per fer·la apta per a usos rebutja els excessos i
acadèmics i oficials. Pompeu Fabra sentimentalismes romàntics del segle
serà qui dirigirà la tasca de anterior.
normativització.
L’èxit del Noucentisme es basava en unes actituds
totalment contràries a les dels artistes modernistes
(bohemis, rebels, indisciplinats…).
Les actituds del Noucentisme eren:

● POSSIBILISME: tot és possible mitjançant el treball, el

diàleg i el pacte.
● PRAGMATISME: són molt pràctics i gens idealistes, es
proposen objectius concrets a curt i mitjà termini.
● MODERANTISME I CONTENCIÓ: es caracteritzen per
ser racionals i intel·lectuals, rebutgen les actituds
extremistes i sentimentals.
● ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ: no creuen en la
inspiració ni la genialitat, sinó en la planificació i el treball
minuciós.
 Característiques del Noucentisme
1) Classicisme
Valora l'ordre, la raó, l'harmonia, la serenor,
l'academicisme, disciplina, elegància...
Rebutja l'espontaneïtat, la inspiració, l'originalitat, el
sentimentalisme... totes aquestes idees del Modernisme
que són romàntiques, i per tant es consideren antiquades.
2) Arbitrarisme
Es tracta de dominar la natura, intervenir, modificar...
Qualsevol element de la natura, qualsevol tema... es pot
convertir en art si es sotmet al treball de la forma.
Proposaven intervenir activament per canviar les coses,
exercir una funció dirigent sobre la societat, sobre la
naturalesa...
3) Imperialisme
El model cultural havia d’estar subvencionat i patrocionat per les
institucions públiques. La cultura havia de servir com a vehicle de
reconstrucció nacional: una nació moderna, civilitzada, europea. Es
marginen els autors i les obres literàries del segle anterior: la poesia
espontània, les novel·les rurals, les obres de teatre que mostren individus
en conflicte...

4) Civilisme
Els noucentistes valoren sempre el control dels humans sobre la natura...
a tots els nivells: des de comportaments socials, fins a obres d'art, gustos
estètics, etc. S'oposen a la natura romàntica i modernista. La ciutat és el
model ideal de vida civilitzada, amb raó, seny i progrés.

5) Racionalisme
L'objectiu final dels noucentistes amb tot aquest ideari era arribar a la
perfecció, amb rigor i seguint les normes. Volen una obra ben feta i
meditada, amb disciplina.
 NOUCENTISME MODERNISME

bones maneres, disciplina, rebel·lia, individualisme

educació

Raó i intel·lecte Sentiment i instint

Pragmatisme Utopia

Contenció, moderació Postures extremes, radicals

Laboriositat, eficàcia i feina ben Geni creador, inspiració

feta
 ETAPES

L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot

perquè és l'any en què la Lliga Regionalista guanya les eleccions
i Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari a “La Veu de
Catalunya”.

(La Lliga Regionalista era un partit dirigit per Enric Prat de la Riba,
que recollia les aspiracions de la burgesia catalana. Era un partit
catalanista, conservador, catòlic i monàrquic que volia aconseguir
l’autonomia per a Catalunya i també la seva modernització)

La data de la fi del Noucentisme és el 1923, després del cop

d’Estat del general Primo de Rivera.
ETAPA COMBATIVA (1906-1913)

Enric Prat de la Riba

Eugeni d’Ors
Josep Carner
Pompeu Fabra
I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Institut d’Estudis Catalans

ETAPA ESTABLERTA (1914-1923)

Mancomunitat
Projecte cultural: biblioteques, escola de mestres, d’art dramàtic,
universitat, editorials, etc.
Publicació de la Gramàtica de Fabra.
 La literatura noucentista
El Noucentisme no va ser un moviment estrictament literari. Va
crear tota una ideologia sobre com havia de ser la literatura,
perquè considerava que la literatura havia d’estar al servei d'una
nova manera d'entendre la societat.
Per tal d’imposar els valors que defensava el moviment, la literatura
només podia reflectir la realitat tal com volia que fos, no tal com era.
Per això, el primer aspecte de la literatura noucentista que cal
destacar és l’artifici, resultat d’una recerca tècnica, deliberada i
molt elaborada intel·lectualment.
En un art així, hi té una importància fonamental la perfecció formal.
Aquest ideal de perfecció només es podia aplicar a un gènere literari:
la poesia.
Per això la literatura noucentista pràcticament es redueix a:
assaig i poesia
 L’ASSAIG
EUGENI D’ORS

GLOSARI

LA VEU DE CATALUNYA

XÈNIUS

LA BEN PLANTADA (1912)

 La poesia noucentista
La poesia és un gènere molt valorat pels noucentistes i
té les característiques següents:

● Mètrica molt treballada

● Estil molt cult i correcte
● Sintaxi complexa, molt elaborada
● Distanciament respecte de l’objecte poetitzat
● Simbolisme, amb imatges suggeridores
● Referències als clàssics grecollatins i a la literatura
medieval
● Reelaboració culta de temes d’inspiració popular
 Josep Carner
(Barcelona 1884 –
Brussel·les 1970)

(veure bio p.221)

 Obra
L'obra poètica de Carner és
molt dilatada, va del 1901 al
1968 i comprèn des del
modernisme inicial passant
per diferents etapes.
A més d'escriure poesia,
també va escriure prosa i
alguna obra de teatre.
Destaca la seva tasca de
traductor.
(https://www.escriptors.cat/
autors/carnerj/obra)
Obra poètica
 Podem diferenciar 4 etapes:
1) Etapa de d’iniciació (1896-1905): són anys d'aprenentatge en
què prova tots els gèneres. Té influències de Jacint Verdaguer, i
també dels modernistes, però ja amb el seu estil tendent a les
formes clàssiques i a la ironia. Llibre dels poetes (1904).

2) Etapa noucentista (1905-1924): Escriu Els fruits saborosos

(1906), on apareix el tema del pas del temps, que s'accepta
serenament, racionalment. Té influències de Costa i Llobera i de
Joan Alcover.

3) Etapa intimista (1924-1940). És una poesia amb reflexions

filosòfiques sobre l'existència i les inquietuds religioses. El cor
quiet (1925).

4) Etapa de la poesia pura (1940-1957). És una poesia més

simbòlica i hermètica. Arbres (1953)
 Característiques de la poesia de
Carner
Carner és un artista clàssic, la seva poesia es caracteritza per:

La mesura
L'equilibri
La contenció
La ironia intel·ligent
El rigor mètric
La bellesa elegant

La seva poesia és objectiva, sol partir d'una anècdota o una

imatge com a punt de partida.
 Els fruits saborosos
● És un recull de 18 poemes sobre el
pas del temps. Van des de la
infantesa fins a la vellesa i la mort,
i cada etapa de la vida és
representada amb diferents fruites.
El pas del temps s'accepta amb
naturalitat i serenitat. Els
protagonistes dels poemes tenen
noms clàssics.
● Fruits relacionats amb la infantesa:
maduixes, cireres... (fruits d'estiu)
● Fruits relacionats amb la
maduresa: magranes, prunes...
(fruits de tardor), a la vellesa
castanyes, etc.
 Poemes "Els fruits saborosos"

http://elglobosblog.blogspot.com.es/search/label/Carner.%20Josep
 Característiques de la poesia de
Carner
Carner és un artista clàssic, la seva poesia es caracteritza per:

La mesura
L'equilibri
La contenció
La ironia intel·ligent
El rigor mètric
La bellesa elegant

La seva poesia és objectiva, sol partir d'una anècdota o una

imatge com a punt de partida.