PROVES SITUACIONALS.

1. Concepte i característiques.
La utilització cada vegada més gran de les proves situacionals es deu a que ha
demostrat ser una de les eines més útils i precises per l’avaluació i el
desenvolupament de competències, ja que en la seva realització els subjectes
posen en pràctica els coneixements, habilitats i actituds necessàries per portar
a terme els comportaments que els permeten solucionar el problema o la
situació concreta que se’ls planteja. Per aixó es recrea una situació que simula
les condicions i exigències que planteja l’activitat laboral, a la que els subjectes
tindran que fer front posant en pràctica els comportaments exigits per la seva
realització eficaç, eficient i segura.
Per Le Boterf (1991) les probes situacionals son “el conjunt de tècniques i
exercicis que permeten simular, total o parcialment, una situació en la que els
subjectes tenen que posar de manifest les competències que exigeix
l’acompliment eficaç, eficient i segur d’una activitat laboral concreta” La
importància del seu ús es degut els seus avantatges:
• Tenen una alta validesa aparent; els subjectes perceben una alta relació
entre els exercicis i el treball que realitzen o haurien de portar a terme,
com a conseqüència s’afavoreix la implicació i la participació activa.
• Aporten informació realista sobre les competències dels subjectes per
portar a terme les funcions i tasques incloses en el lloc de treball que
ocupen o ocuparan, el que permet conèixer els seus punts forts i dèbils,
facilitant posteriorment la presa de decisions.
• Poden avaluar-se / desenvolupar-se varies competències al mateix
temps.
• Poden realitzar-se tant individualment com en grup pel que, depenent de
les exigències del procés de avaluació o formació, es pot ajustar a una
situació o una altra,
• Si estan ben construïdes contribueixen a augmentar la validesa i fiabilitat
de les avaluacions realitzades.
• Poden utilitzar-se per diferents objectius d’avaluació i de formació del
personal,

Les proves situacionals presenten una sèrie d’inconvenients que poden limitar
la seva aplicació:
• Alt cost de disseny i aplicació; ja que es necessari dissenyar exercicis
específics per cada lloc de treball i la seva aplicació pot exigir molt de
temps.
• En el cas de treballs mecànics, es precís prevenir la possible aparició
d’accidents.
• L’equipament pot ser costos i es pot espatllar amb facilitat; en aquests
casos es pot anar a les simulacions per ordinador.

1
• Els exercicis on s’utilitzen materials reals dels llocs de treball han de ser
actualitzats contínuament, en funció dels canvis que es produeixen en
els mateixos.

Per assegurar la validesa de les proves situacionals hem de cuidar durant el

disseny, que compleixin una sèrie de característiques:
1. El disseny de les situacions han de se mostres del treball o simulacions
d’aspectes del mateix, de forma que permetin avaluar o desenvolupar
les competències incloses en el perfil d’exigències del lloc; aixó implica
que els exercicis que es dissenyin estiguin adaptats, tant a les
característiques del llocs com a les de l’organització concreta on es
portarà a terme el procés d’avaluació.
2. Han de reproduir-se les variables rellevants a l’execució de les tasques,
tenint en conte aspectes com la durada i complexitat de la mateixa,
disponibilitat d’ajudes, etc.
3. Determinar els comportaments associats a les competències incloses en
el perfil d’exigències del lloc que es pretén avaluar o desenvolupar. Es
imprescindible que s’especifiquin els comportaments que tindran que
posar en practica les subjectes durant el desenvolupament de l’exercici.