Personal reflection and conclusion of my practicum

From the first day that I started the Master en educació secundària obligatòria,
batxillerat i FP I knew that the most defining component of my teacher training would
be the practicum stay in a high school. In fact, the importance of the practicum is
already depicted in the weight that it has in the academic record: 14 credits
correspond to the subject “pràctiques externes d’especialitat d’anglès” that is, by far,
the subject with more credits. I strongly belief that teaching cannot be learnt by taking
notes from a lecture, but by teaching directly.
As far as I am concerned, I would define my practicum period as the most
complex and enriching moment of my formation as a future teacher. The reason is
that, during these weeks, I have initiated the transition between being a student to
being a real teacher. According to Contreras, undergoing the change from a Master
student to a teacher does not only imply acquiring new knowledge and abilities, but it
is also related to the acquisition of interests, values and attitudes typical of the
teacher’s role. Hence, teachers should be capable of training and educating students
from the professional knowledge that they have gained during the degree and
Master’s degree. Nevertheless, it is also highly important to be clear about how the
information is going to be presented to the students, and how the teacher is going to
interact with the group.
At this point, I realized that I needed to reflect upon how I wanted to present
myself as a teacher: do I want to become an authoritarian teacher? or do I want to
empower my students? Although I have not had enough time to define my personality
as a teacher, I believe I would like to find a place in somewhere between the two
stated options. For what I have observed in the classroom, based on the interaction
between the students and José Miguel, two key elements that grant an effective
classroom management are trust and respect.

Durant la meva experiència com a practicant he sentit que estava envoltat

d’una situació
aparentment real com a professor d’educació física però a l’hora manipulada pel
context. Em
vaig incorporar a un institut on la dinàmica del dia a dia ja estava imposada, i per tant
em vaig
haver d’adaptar totalment a les estratègies i dinàmiques emprades pel professor
titular a l’hora
de tirar endavant les classes. Això em va suposar que m’hagés d’enfrontar a una sèrie
de
dilemes, entre ells: l’avaluació, parts d’una sessió, metodologia emprada, etc.
Des del meu punt de vista jo com a alumne del màster i professor de pràctiques
exercia un nou
rol a l’aula. No era ni un alumne més ni el professor “real”, era una persona externa
que exercia
la figura de professor. Aquest fet em va dificultar la tasca ja que els alumnes són
totalment
conscients que jo com a professor tenia un paper d’autoritat secundari i difícilment
compaginable amb el professor principal. Per aquest motiu crec que el període de
pràctiques
s’hauria d’orientar més cap a una substitució que cap un acompanyament del
professorat
existent a l’institut. S’hauria de fer de forma progressiva i en diferents períodes ja que
sóc
totalment conscient que no es pot deixar sol a un alumne de màster el primer dia de
pràctiques
davant de 28 alumnes amb total llibertat i autonomia.

Com diu Allen (1986), es necessari conèixer els alumnes i el context per tal de
presentar tasques que pretenguin que l’alumne aprengui i no tant sols realitzi una
practica esportiva superficial. D’aquesta forma
s’aconseguirà complir amb les competències i els objectius d’ensenyament i
aprenentatge de
cada una de les unitats didàctiques.

Durant el transcurs dels dies dins el centre escolar també he pogut comprovar que els
alumnes
d’avui en dia són molt diferents en quant a interessos, necessitats, etc. respecte a
quan jo tenia
la mateixa edat. Com a futurs professor això significa que mai podrem deixar de
formar-nos i
evolucionar. Paral·lelament caldrà adaptar i reestructurar la nostra programació
didàctica any
rere any per continuar tenint una assignatura motivadora i que proporcioni
aprenentatges
significatius als alumnes.
Abans d’acabar m’agradaria afegir que la situació viscuda aquest any en quant a la
selecció del
centre de pràctiques ha estat molt precària. Tot i tenir la gran sort de ser el primer
alumne del
màster en poder escollir el centre de pràctiques degut a l’alta nota d’expedient, no he
tingut la
possibilitat de realitzar les meves en un cicle de grau mig o superior d’esports a la
ciutat de
Lleida. Des del meu punt de vista, la direcció del màster hagués hagut d’informar des
del primer
moment de la matricula de la situació real.
Considero i valoro l’experiència com a practicant de docent en l’assignatura d’educació
física
com a positiva. Fins hi tot m’atreviria a dir que després d’aquest període estic quasi
totalment
preparat per enfrontar-me a una situació real en una classe de secundària o cicle
formatiu.

REFERENCES

 Allen, J. D. (1986). "Classroom management: students' perspectives, goals and

strategies". American Educational Research Journal, 23, 437-459.
 Contreras Domingo, J. (1987). De estudiante a professor: Socialización y
aprendizaje en las prácticas de enseñanza. Revista de Educación, 282, 203-231.