PERFIL ÈTIC I SOCIAL DEL PSICÒLEG

Acte profesional que consta d’unes parts el qui/ què/ qui/ com

La ètica profesional no forma part del què de la professió. La ètica fa referència

al com, entenent ètica com qualitat = feina ben feta sinó més com a qualitat de

negoci, i perquè la qualitat? Perquè la qualitat crea confiança i la confiança

genera la fidelatizació del client

La feina ben feta està de moda perquè és font de guany i no perquè és bo o

dolent.

F. Fukuyama (1995) era un sociòleg que escriu el llibre “Trust” i al (2004) “La

construcción del estado” diu “el món es mou per confiança i fidelització.

Triunfaran aquells que ofereixen serveis de qualitat generant confiança i per

tant clients”.

CONCEPTE DE PROFESSIÓ

S PROFESSIÓ S

El terme professió es podria asociar d’entrada el terme “confesió”. En l’àmbit

religiós confesió és fer públic quelcom i professar també té a veure amb el fer

públic, per tant professió ja ens ubica en l’àmbit de lo públic.

Professar és allò que feia també una persona que volia ser religiós. Implica un

període de mutua coneixença i es feia al final una cerimonia pública que es

deia professió. O sigui, es tracta d’un pacte entre un individu i un grup d’una

comunitat religiosa. Per part d’un es comprometia, i per part del grup (cap)

acepta (espècie de contracte)

Aquest acte públic, genera uns deures i drets determinats tant per l’individu

com pel grup

En l’àmbit laboral, la professió és un pacte públic entre la persona i la societat i

es considera pública en quant al servei que ofereix. Les professions estan

reglamentades per la societat i els oficis no.

Garanteix doncs aquest servei, amb els professionals i respon a bens bàsics

per la ciutadania = la salut (les Lleis es fonamenten en els conflictes)

Professió ho és perquè ofereix servei a persones que ho necesiten, però l’ofici

no és considerat com a tal perquè no respon a un bé bàsic per la societat. Per

tant es dóna un salt qualitatiu entre professió i ofici

Avui dia al carrer, professió i ofici es considera qualsevol feina remunerada. I el

carrer “mana” més que la “real académica”

Remunerada  professió en aquest àmbit = ofici  qualsevol feina

remunerada

Els col·legis professionals tenen l’atribució d’impedir l’exercici profesional en

casos molt greus

(1) Al carrer la professió també significa professionalització que implica treballar

bé, serietat, tenacitat, ...

(2) En un tercer sentit, com en el seu origen

* Servei que prestin a la societat és el que farà que una professió o sigui o no

Les professions són dinàmiques i es consoliden amb el temps

Tota professió genera asimetría perquè va d’un subjecte que sap a un que no

en sap

(1) S1  S2 Depèn de S1 (té els coneixements o tècniques) no és

autosuficient per resoldre sol el problema

(2) El S2 té un problema i S1 en aparença no en té cap

Aquesta asimetria i adonar-se’n d’aquesta, dóna una responsabilitat especial.

Per aquest motiu d’assimetria implica i justifica que S 2 = PACIENT (i no usuari,

client, destinatari)

La professió reuneix unes característiques que consten de 5 elements

dinàmics:

1. Coneixement de l’estructuració psicològica de la persona

2. Tècniques/intervencions sobre la realitat

3. Prestigi social reconegut si fa quelcom important i es recoenix que es

correcte

4. Fiabilitat moral/ credibilitat com a expectatives per part de la ciudadania

on suposen que el psicòleg és bo i que curara a les persones. A major

prestigi major exigencia/ fiabilitat/ credibilitat. Puja o baixa segons el

gruix profesional que se l’ha de guanyar, i el conjunt d’errors generen un

desprestigi.

5. Codi deontológico  Síntoma de la grandesa de la nostra professió han

pensat la professió en termes de qualitat s’han materialitzat les

exigències adreçades als professionals. Reflecteix la seriositat que tenen

els profesional de la seva mateixa professió.

 L’existència d’un codi deontològic té 7 funcions i 3 límits i postulen el següent:

7 FUNCIONS:

1. Declarativa  formula perque serveix la professió i per tant és com una

declaració de principis

2. Identifcativa  qui són, quines coses oferim. Quines són les feines d’un

psicòleg i havent-lo llegit veuria quines són les prestacions que ofereixen
Ad
extra= un psicòleg
usuaris
3. Informativa  quins criteris precediesen l’actuació d’un psicòleg.

Explicitar en quins criteris s’exercirà aquesta professió

4. Discriminativa  El codi establirà allò que es pot fer o allò que no es pot

fer, donarà sortida a més però posarà uns limitas coses que no es poden

fer

5. Metodològica  Han de ser uns insruments per al psicòleg que es trobin

Ad
intra= en situacions delicades i que dubtin
professi
onals 6. Coercitiva  Obligat, té valor de llei “l’incompliment del codi genera

sansions professionals inclús penals”

7. Projectiva  Dóna llibertat d’esperit, tranquilitza

3 LIMITACIONS:

1. Caducitat  el dia que es publica el codi deontológico 2/11/1989. Els

coneixements i tècniques evolucionen i camvien; és un codi pensat en

clau de psicología clínica, per tant pels de la psicología de les

organitzacions no val per res. La vida sempre genera conflictes, cap codi
 acull totes les situacions d’aquestes. Tenir límits no vol dir ser negatiu,

tant sols ésun concepte descricptiu

2. Disarmonia  Certes coses a Catlunya estan prohibides i als EEUU

estan permeses, és contradictori, per tant hauria d’acomplir els mateixos

requisits almenys a Europa

3. Minimalisme  Toto codi ètic = codi legal gestiona conductes però no

actituds, ja que no són controlables (estimar-nos la nostra professió per

ex), el codi no pot exigir allò que no pot verificar.

El codi deontològic en el fons fa referència únicament al professional, és un

error de base, perquè els mateixos col·legis haurien de canviar-ho i enlloc de

pensar en el profesional pensar també en l’acte profesional com “algú fa

quelcom a algú” i això està esdevinguent urgent perquè s’ha creat un sentiment

d’impunitat per part dels destinataris “pacient” que poden fer el que vulguin. La

responsabilitat de l’acte recau sempre en el profesional encara que també

hauria de caure en el pacient.

Dilluns 7/03/05

REGLES BÀSIQUES:

A/ VERACITAT B/ CONFIDENCIALITAT C/ FIDELITAT

Transperència Sentit profesional Compromís

Discreció
 Fon.ontológica Fon. Ontològica: Fon. Ontològica:

Comunicació Comunicació Convivència

Fon. Pragmática Fon. Pragmática: Fon. Pragmática:

Millor rel. Millor rel. Millor rel

Consentiment vàlid Promesa

Solemne

Simple

Excepcions Excepcions Excepcions

A/ REGLA VERACITAT

- TRANSPERÈNCIA

Trenca amb el famós paternalisme mèdic/sanitari : metge és qui en sap,

pacient ha de fer cas i tot anirà bé.

Aquest escenari ha canviat. Perque? Creixement cultural de la societat en

general ( major exigencia de comprensió). A més creixement cultural, menys

paternalisme sanitari.

Reconeixement de l’usuari/ pacient/ client.. a “saber”, a demanar expicacions.

- FONOMENTACIÓ ONTOLÒGICA

Recerca del sentit de les coses. Respon al sentit de la realitat. És bó, allò que

dona sentit a les coses. Més propi món llatí.

La relga de veracitat de la fon. ontològica és la comunicació. La regla de

veracitat constata que, la comunicació humana es fonamenta en la veracitat

( implícitament). Les relacions d’una certa qualitat es fonamenten en la major

transperència, la sinceritat. Aquesta veracitat l’hem de traslladar a les rel.

Professionals.

- FONOMENTACIÓ PRAGMÀTICA

Pretèn la utilitat. Una regla és bona en la mesura que és útil per obtenir “X”

resultats, útil per la convivencia. Més propi món anglosaxò ( Empirisme, Neo

positivisme,...)

La regla de veracitat de la fon. pragmática diuq ue millora la relació. A mesura

que el pacient sap, se’n fa protagonista, s’implica més i això fa que pacient es

senti millor, confiï més, no se senti enganyat ,pugui prendre les seves

decisions....

- CONSENTIMENT VÀLID

La regla de veracitat es garanteix amb el consentiment vàlid. Document on es

fa palès el que profesional pot proposar i el que el pacient acepta. Pacte entre

profesional i pacient amb el propòsit del que es ferà, que acepta pacient, cost,

garanties,... És un bon instrument però quan esperd sentit comú es perverteix.

Problema que ha surgit és que el consentiment vàlid s’ha pervertit ja que ha

esdevingut l’assegurança jurídica de les classes professionals (judicalització de

les ciències de la salut per por dels professionals a que se’ls denunciï).

Profesor opina que avui hauriem de parlar de la validesa del pensament vàlid.

Que fa que sigui vàlid?

Redactat adequadament pel destinatari

Que hi hagi un temps adequat (3,4h.) perque el destinatari s’ho pugui llegir i

pugui preguntar allò que no entén i explicar-li.

Que se signi voluntàriament

- EXCEPCIONS

Davant tota relga ètica, calaix d’excepcions.

B/ REGLA CONFICENCIALITAT

.........
.........
Exigencia secret profesional

-EXCEPCIONS

. Excepcions en contra del pacient

Suspitar d’una forma prou sòlida que hi ha en perill la vida d’algú.

Quan constatem la violació greu de drets humans

. Excpecions a favor del pacient

pacient vol que es trenqui confidencialitat .Ex: judici es declara

enagenació mental transitoria.

. Hi ha excepcions dins l’excepció

OBSERVACIÓ: Tothom sembla tenir molt clar el tema de la confidencialitat

però hem de tenir present que abarca tota la informació que rebem del pacinet,

tota, en la seu profesional. Dilema en el treball amb xarxa.

C/ REGLA FIDELITAT

Trenca amb la deontologia profesional, obliga al pacient a complir

determinades coses.

L’acte profesional funciona si ambdues part afavareixen el que han de fer.

Compromet ambudes parts i el pacient té determinats drets/ responsabilitats:

 COMPROMÍS/ PACTE  Pacient farà de pacient i Metge de metge.

 FON. ONTOLÒGICA: CONVIVÈNCIA  Normalment ens refiem que la

persona faci allò que ha de fer , es comprometi amb itinerari terapèutic.

En la praxis profesional també exigim que funcioni.

 FON. PRAGMÁTICA. MILLOR REALACIÓ  Dona més confiança al

pacient i al profesional.
 Ex: si el pacient no segueix pautes mediques, no pren medicació,..

profesional té pret a desentender’s com a terapeuta.

 PROMESA  Entre profesional i pacient. Pot ser:

Simple: Implícita. Pacient es compromet en la mesura en la que vol. Pot

abandonar tractament si vol.

Solemne: Profesional legalment no pot abandonar al pacient excepte que es

pugui demostrar no compliment plà sòlidament.

 EXCEPCIONS 

. Situacions d’incompatibilitat amb determinats casos/pacient per ideología,

...en aquest casos es podrà derivar el cas.

. Situacions de canvi personal: trasllat,...

....

DEMANAR 28/II/05 FALTA UNA PART 2ª HORA

Dilluns 4/IV/05

PRINCIPIS BÀSICS DE LA ÈTICA PROFESSIONAL

1. Principi de beneficència

2. Principi d’autonomia

3. Principi de justícia

1. PRINICPI DE BENEFICÈNCIA fer el bé.

Fins els anys 70 era el principi bàsic de tota intervenció professional,

però en aquesta època es desbanca a causa del desenvolupament

tecnològic. Va estar en primer terme uns 2.000 anys.

La idea bàsica és que algú “poderós” fa quelcom a algú “precari”. Per

tant, queda palesa la idea de la distància entre el professional, que té

coneixements tècnics, i el que rep asimetria professional.

Existeix una diferència de condicions entre els dos per la precarietat del

que rep les prestacions.

 Ex: el bon psicòleg...

ajuda a drenar emocions

ajuda a contenir l’ansietat

ajuda a elaborar processos de dol

amb els instruments necessaris, fa un bon diagnòstic

ajuda a verbalitzar a un nen autista

escolta, des de la professió

Es fa un retret al principi de beneficència, que és el poder que atorga al

professional. Actualment la societat ha evolucionat i la població no tolera

aquesta relació d’asimetria.

Darrera del llenguatge tècnic dels professional s’amaga poder.

Els coneixements culturals de la població han augmentat a occident, el

que fa que també augmenti l’exigència de que el professional es faci

entendre.

Crisis del principi de beneficència

PRINCIPI D’AUTONOMIA: no facis a ningú res que no es deixi fer.

*Crítica al principi de beneficència pròpia del primer món.

La relació asimètrica ens porta a dos punts:

1. Relativisme

2. Paternalisme

1. RELATIVISME: què és el bé?

Cadascú determina què és el bé per ell això porta a que el professional hagi

de determinar quin bé fa.

 Modernitat: raó

 Kant: principi de relativització

 La raó està en funció de dos paràmetres: l’espai i el temps

(fets empírics). La raó està limitada als fets empírics,

només és veritat allò que es pot mesurar empíricament.

 Déu existeix? No ho podem saber.

 El bé no és empíric Imperatiu Categòric (quelcom

indemostrable): “fes allò que puguis fer”, “fes allò que pugui

ser elevat a norma de conducta universal”.

 Einstein: Teoria de la Relativitat.

 Tota mesura és relativa a alguna cosa.

 Allò mesurable és relatiu al punt d’observació (ex: si veig

un cotxe passar a 120 quan estic parada em sembla que

va més lent que si el veig quan me’l creu amb el cotxe en

direcció oposada).

 L’energia és la única mesura que és igual a tot arreu.

 Pensament hermenèutic: interpretació.

 El pensament humà no constata, interpreta. Tota producció

de la raó no és una construcció, és una interpretació. El

pensament humà interpreta la realitat des de una història

personal, una cultura... que condiciona aquesta

interpretació. Tot pensament és interpretatiu

 Post Modernitat: Tot és vàlid

 No hi ha cap certesa col·lectiva, cap veritat compartida, si

algú pretèn imposar allò que és bo, és perillós. Hem de

facilitar que tothom pensi el que vulgui. La Post Modernitat

 és fruit del clima on vivim. El pensament és el treball,

l’argumentació

* Hem de tenir un pensament compartir que ens serveixi a tots

 Interacció Comunicativa: “La societat, comunitat”

 Suposa un conjunt de persones, la convivència, el

pensament col·lectiu necessita el diàleg. S’ha d’establir i

facilitar el diàleg a partir del qual s’ha d’arribar a un resultat.

Però aquest diàleg no és una fi en ell mateix.

La societat és l’entorn al subjecte pensant (parlant,

dialogant) i sabent que s’ha d’arribar a un resultat. Però han

de parlar uns interlocutors vàlids. La interacció ens ha de fer

arribar a un concens, cap resultat és etenr sinó que val el

que val

PREGUNTAR SI FALTA ALGUNA COSA + Dia 28/II/05 SEGONA HORA BEA

Dilluns 11/IV/05

1. RELATIVISME ( DIFERENT A TOT SI VAL)

o Kant

o Feuerstein

o Pensament hermenèutic

o Rost-Modernitat

BENEFICIÈNCIA

2. PATERNALISME

2. PATERNALISME
 PAT. FORT: Avui a Occident inacceptable: Interlocutor té dret a saber,

a participar, a prendre part. Sota pcipi no es pot imposar, tampoc podem

avalar-ho tot, per això, paternalisme Feble:

PAT. FEBLE: Explicable si interlocució és vàlida com a professional

expert que hauria de ser. El parer d’un professional és també qualificat i per

tant, té dret a imposar certes accions en nom de la comunitat d’interacció

comunicativa. Un cert paternalisme és bo: fronteres molt difuses.

Darrera pcipi Beneficiència, s’amaga la “vocació”, la passió professional, en

termes més actuals. Ja des del jurament hipocràtic, s’expressa la grandesa del

professional. Genera problemes però no el podem negar. La passió es qui el

sustenta.

SEGON PRINCIPI: PRINCIPI D’AUTONOMIA

Naixement dècada dels 70.

Pretén contrarestar prepotència del professional. Equilibri relació professional-

pacient i fer-la bidireccional.

“Tota persona té dret a decidir en allò que la concerneix”: ningú pot imposar-me

les coses, jo en sóc protagonista.

Ha agafat protagonisme espectacular. Gran defensor: H.T. ENGELHARDT:

Guru bioètica. Nord-Americà (Texas) d’origen Alemany. “Fundamentos

Bioética”.

Fa del principi d’Autonomia l’únic vàlid de l’Ètica professional.

Assumeix que vivim en la cultura de la post-modernitat: cadascú té dret a

pensar el que vulgui: esperit del liberalisme.

No accepta pcipi. Beneficiència, el pensa com a absurd.

Per Engelhardt som incapaços de dir què és bo/dolent. Vivim en una societat

oberta, plural i democràtica, on cadascú té dret a tenir la seva opinió. Tampoc

li serveix pcipi. Justícia, què és just/injust?, qui ho pot derminar? És relatiu

Per què fa del pcipi d’autonomia l’únic vàlid? Per que no té contingut

conceptual, si no que és una evidència. El principi de Beneficiència, pretén

donar contingut al BE, el pcipi de Justícia, donar contingut a lo JUST. A

diferencia, el pcipi d’autonomia no te contingut conceptual, és un contingut

procedimental. A partir d’aquesta evidència, reformula que el principi

d’autonomia el que expressa és que tot allò que li facis a algú, ho has de fer

amb el seu permís. Per això, anomena al pricipi d’autonomia, principi de

permís.

Lo important no és el que facis, si no la manera com ho facis: principi

procedimental. Veiem que età al darrera del consentiment vàlid.

Engelhardt també distingí entre:

Amics morals: aquells que comparteixen les mateixes conviccions. Ex. :

testimonis de jeobà. Per ell, un catòlic si avorta, hauria de deixar de ser catòlic.

Punt feble, per la seva radicalitat.

Estranys morals: Tota la societat compartim les mateixes conviccions.

Hem de dotar-nos del les mínimes normes possibles per respectar al màxim les

llibertats individuals

La pregunta amb Engelhardt seria: La Autonomia qui la te?

Per Engelhardt, qui té la capacitat de protestar. Ex: embrió, malalt en coma,...

no tenen autonomia. Un disminuit psíquic profund tampoc.

Per E. El son es una fase transitòria per l’autonomia i per tant, la persona sí

tindria autonomia mentre dorm.

H.T . ENGELHARDT

Post-Moderniat: oberta/plural/democràtica

Beneficiencia , Justícia, Autonomia---permís

Evidencia procedimental

Qui

Dilluns 18/04/05

PRINCIPI DE JUSTÍCIA: Tothom ha de tenir els béns bàsics. El principi de

justícia reclama l’accès a l’educació de tothom.

PROBLEMES:

1/ Debat de què és allò just: ( és un debat irressoluble) És una

responsabilitat social el resoldre operativament i dinàmicament que és allò just,

però la dificultat no invalida el principi

2/ Ningú discuteix làccès als béns bàsics: Però hi ha una DIALÈCTICA de

necessitats/ recursos que generen debat social. La salud no té diners per

satisfer l’accès de tothom, per tant hem de veure com podem adequar els

recursos a les necessitats.

Hi ha una CARÈNCIA de recursos mentre les necessitats han augmentat:

1/ Congetivitat: Han augmentat els anys de vida i han aparegut malalties com

l’alzheimer ...; a més a més la natalitat infantil és mínima  creix molt la

població i per tant això requereix mols més serveis

2/ Satisfacció tecnològica (molt clar). Tot això (1i 2) fan que l’encariment dels

béns primaris creixi i no n’hi hagi prous recursos

Aquest debat genera unes PREGUNTES:

1/ Gestió de recursos: El ciutadà demana la màxima transparència de com

s’han gestionat aquests recursos.

 Cal millorar la distribució dels recursos

2/ Obtenció dels recursos: S’ha de millorar i això vol dir que cal una política

fiscal. L’obtenció dels recursos s’hauria de fer en mesures que no ens són

necessàries

3/ Apareix la TEORIA DE PRIROTZACIÓ de les necessitats. (ex: un home de

82 anys amb càncer de fetge dubta que l’operin tot i que si fos una persona

d’uns 40 o 50 anys es faria el que calgués). Aquesta teoria formula el

“racionament sanitari” que consisteix en una fòrmula de components on consta

del que pot gaudir una persona a nivell sanitari i tot això es troba en el

PRINCIPI DE JUSTÍCIA.

EL PRINCIPI DE JUSTÍCIA genera problemes operatius ” Jo sóc usuari d’allò

que puc prescindir i gestionar personalment. No puc ser usuari de la sanitat

perquè si tonc un càncer ho necessitaré i no en puc prescindir”

QÜESTIONS:

1/ Crisi de l’ESTAT DEL BENESTAR. Aquest estat que respectant les

llibertats indiviuals es reserva alguns béns per tal de garantir uns serveis

bàsics. Aquest estat del benestar està fracassant sobretot en promeses que ha

fet i que ara es replanteja. Aquesta crisi de l’estat del benestar mai pot passar

per sobre les classes més febles (ex no pagar la pensió a la 3a edat)
2/ Tot això que s’ha explicat és propi del PRIMER MÓN. Avui en dia el

principi de justícia s’ha de plantejar en termes PLANETARIS

“La quadratura circumscrita de l’estica professional”

La història de les professions ha tingut el mateix disseny durant anys: una

relació assimètrica entre professional i pacient  ASSIMETRIA +

BENEFICÈNCIA

Al s.XX es dóna el fenòmen de democratització i igualtat econòmica i el disseny

canvia: es redimensiona el poder al professional, fent créixer la participació de

l’usuari en concepte de participació.

La relació es torna bidireccional, a través del diàleg  BENEFICÈNCIA +

AUTONOMIA

Així mantenir un codi deontològic que faci una única referpencia al

professional és ridícul. Abans tenia un sentit perquè la responsabilitat era

únicament del professional; però avui dia la relació està igualada i així seria

necessari que el rebedor del benefici també tingui drets i responsabilitats. El

codi hauria de concernir al professional i al pacient.

Quan el codi dóna tota la responsabilitat al professional, cosa que

suggereix també la “culpabilitat”.

Però el professional és a més a més persona, i cada un projecta la seva

genialitat personal en la seva professió. Cada professional és diferent de l’altre.

Però el codi deontològic no contempla aquest fet i suposa que tots els

professionals han de ser iguals, oblidant que la persona que es troba darrera el

professional interactua amb el propi professional. El factor humà incideix en la

pràctica del professional, però també en la recepció de l’exercici professional,

perquè darrera del pacient també hi ha una persona.

 Aquest tema es complica quan s’afegeix el fet d’estar treballant amb un

tercer factor: la institució, mai treballem sols. Així la primera causa de bourn out

serà intentar aplicar la pròpia ètica, ja que hi haurà que tragar amb les normes

de la institució. Encara que no hi ha d’anar a extrems, perquè mancats de

passió professional la institució et menja.

Per tant seria igualment important que el codi deontològic contemplès les

obligacions de la institució, que en definitiva respon a un bé social. La institució

tendeix a envaïr l’àmbit privat del professional i afecta a la persona que hi ha

darrera.

Aquesta isntitució també interactua amb el destinatari.

El codi deontològic es va escriure tenint en compte únicament a

professional.

Hem de canviar el codi deontològic pel codi ètic de l’acte en qüestió, per

exemple: psicològic, pacient, institució ... Així no hauria d’estructurar-se per

valors, sinó per protagonistes o participants, expresant que és el que s’espera

de cada un d’ells.

Persona ------------------------- Institució

Quadratura

Professional ------------------------- Destinatari

Naturalment la societat en la que ens trobem determina molts aspectes de la

pràctica professional, i per tant afecta a la quadratura ètica. El marc en el que

s’exigeix la pràctica influeix molt tant en positiu com en negatiu.

 Dilluns 25/IV/05

LA QUADRATURA CIRCUMSCRITA DE L’ÈTICA PROFESSIONAL

PACIENT:
- També és una persona i per això cal també ser un bon malalt. En l’aspecte

personal cal poder demanar al pacient que sigui bona persona, això no fa que

no tingui drets, sinó que més aviat pugui rehivindicar-los essent un bon pacient

- Precarietat: El pacient és una persona a qui se li pot exigir ser pacient, però

l’acte professional ha de contemplar que el pacient és qui necessita el servei i

la nostra ajuda, de manera que està a nivell precari.

Com podem pensar un codi ètic?

1er/ Mirar com està redactat:

No s’ha de redactar amb valors; ha d’estructurar-se per saber com i quins són

els protagonistes; sempre ha d’estar redactat en concret en forma verbal (per

ex. En entitats esportives):

1) Instàncies polítiques

2) Institucions (ex. Esportistes)

3) Responsables de les entitats

4) Entrenadors, esportistes, equips sanitaris

5) Aficionats i seguidors

6) Mitjans de comunicació; alteren la percepció de tot bé bàsic

L’estructura d’un codi ètic hauria de reseguir les responsabilitats de tots els

participants de la societat per desenvolupar un acte professional

 Persona Institució

Professional Pacient

Les exigències que se li donen al professional no garanteix l’acte professional

en sí. La ètica professional ha de desplaçar-se del professional per fer una

reflexió més global i garantir l’acte professional. De manera que no s’hauria de

seguir un dodi deontològic sinó que més aviat s’hauria de seguir un codi ètic

(que inclouria el deontològic)

PERSONA:
- Factor humà: la pretesa de la nostra societat és que 2 professionals han de

ser iguals, ... però darrera això hi trobem la mecanització del professional

(mateixa manera de desenvolupar la seva feina), però és una pretesa

insuficient ja que és necessari assolir uns nivells de validesa però això no

garanteix l’acte professional perquè darrera hi ha una persona que impregnarà

amb les seves maneres de ser i fer l’acte professional (totes les persones no

són iguals)

- Bondat personal: s’ha de tenir certa bondad

- Estimar els pacients: Es refereix a tenir apreci, ser conscient que la persona

necessita ajuda i depèn de nosaltres que el volguem ajudar, ... per tal

d’enrecordar-nos del perquè de la nostra feina, i poder-nos sentir que allò que

fem és útil, tot això aniria unit amb la convicció professional. El pacient espera

de nosaltres que siguem persones abans de res.

- Privacitat: Darrera d’un professional hi ha una persona, però per garantir la

qualitat de l’acte professional es necessiten uns professionals que garanteixin

la privacitat. Sovint ens deixem embargar per la identitat professional i ens

identifiquem així. Portar feina a casa, vol dir que estem ivaint la nostra

privacitat, i això no ens deixa la nostra persona i inverteix en el servei i garantir

l’acte professional. És bo tenir hobbies perquè ens complementen i enriqueixen

com a persona. Avui dia l’home que està casat amb dos fills és el que la

societat i les empreses busquen perquè farà tot per mantenir el seu lloc de

feina (per tant, és fàcil explotar-lo), de manera que s’invaeix la privacitat en

funció de la feina.

PROFESSIONAL:
- Codi deontològic: voluntat de garantir una feina que serveix a la societat

- Servei: S’està perdent el concepte de professió, ja que és un servei que es fa

a la societat. S’està anant cada cop més a la comercialització dels serveis de

les professions o l’exercici professional, i això té aspectes perillosos.

- Passió: Unió amb la falta de servei per una comercialització del mateix. A

vegades s’estudia per tenir un títol però sense cap finalitat en concret o sense

cap vocació. Moltes vegades no agrada treballar pel que s’ha estudiat.

INSTITUCIÓ:
- El codi deontològic s’ha fet petit per parlar de la isntitució. El professional

difícilment és lliure
- La institució és la que marca les expectatives, qualitat, forma i contingut

professional o professió

- Una institució no només és una escola, sinó també la Conselleria

d’Ensenyament, l’Associació de pares dels nens, les classes polítiques, ... El

concepte d’institució té un espectre molt ampli

- Tenen una responsabilitat i han près consciència d’aquesta responsabilitat, i

ho plasmen en els idearis amb la declaració de principic del que ofereix a la

societat, tant en l’àmbit públic com privat. Ideari: és la carta de presentació i

l’amagatall de les institucions.

- Presa de decissions: és el barem de les veritables conviccions de la institució.

Els idearis poden ser implícits o explícits. La institució té un mecanisme de

desgast pel que fa a la pofessió. Es necessita una acomodació a la institució

pel desenvolupament o fer l’acte professional. La cultura institucional passa per

treballar en equip i on es poden trobar persones de tot tipus( els que treballem

molt, els que no fan res, ...)

- Cultura institucional: garantir un acte professional avui dia necessita d’una

cultura institucional: sentir-se formar part d’una institució; com crear una xarxa

de comunicació institucional, saber qué és persona i on s’està, certa complicitat

amb el seu estament professional ...

Un símptoma perillós seria una institució japonesa que porta a l’individualisme

ferotge que envaeix per part del liberalisme D’EEUU i s’ha de tenir en compte

que es treballa en una institució i ha de pagar uns peatges i amotlllar-se.

Dilluns 02/05/05

Persona Institució

ACTE

PROFESSIONAL
Professional Pacient

Societat

COMUNITAT D’INTERACCIÓ COMUNICATIVA= SOCIETAT

Diferència entre l’ètica i la moral

L’Ètica i la moral són dos termes sinònims, tot i que hi ha matisos però que en

el fons volen dir el mateix

1/ L’ètica ve del grec (ethos) i la moral ve del matí

2/ Ètica en grec té dos significats (en funció de la vocal e)

 Podia fer referència al comportament. I en aquest sentit l’ètica seria

l’estudi valoratiu del comportament. Fa referència al FER  fer el bé

 Caràcter. L’ètica seria l’estudi de la personalitat. Fa referència al SER

 SER BO

L’ètica faria referència a la conducta i al caràcter dels homes. Has, es referix

al comportament (en llatí té un sol significat). La moral és el mateix que l’ètica

però menys ben fet, degut a la diferència del món llatí i el món grec. El món

grec és el món de PENSAMENT en canvi el món romà recull el pensament

grec, però no el millora ni l’aprofundeix. El món romà no aporta res de nou, la

única novetat significativa d’aquest és L’ESPERIT PRÀCTIC, la visió

TECNOLÒGICA. Aquest món és el pare del DRET (món jurídic)  el dret

pretén salvaguardar la convivència

És normal que el món romà (món pragmàtic) prefereixi la conducta (el

comportament humà) i deixi e banda el caràcter. Es pot afirmar la sinonímia

entre ètica i moral recollint-ne la riquesa grega.

Però perquè és important fer el bé o ser bo? Hi ha una relació dialèctica

però no necessàriament idèntica entre ser bo i fer el bé (ex. Vas pel carrer i et

trobes un captaire. L’Anna pensa que viu del captar i donar-li alguna cosa

suposa llençar els diners, però és veritat que hi ha captaires que no tenen res,

per tant li dono un euro. L’Elena pensa que no hi hauria d’haver captaires i els

odia però com que ha vist que l’altre li’n dona, ella també ho fa. Han fet el

mateix? ...

Una mateixa acció no necessàriament és simptomàtica d’un bon caràcter (ex.

Un company té càncer terminal, el van a visitar dues amigues cadascuna amb

una opinió diferent  Qui ha fet bé i qui no? És molt complexe i també és

discutible.

ÈTICA MORAL
Grec: ethos Llatí: Mos

Comportament Comportament

Fer: fer el bé

Caràcter

Ser: ser bo

ÈTICA MÍNIMA/ ÈTICA MÀXIMA ÈTICA MÍNIMA o CIVIL o DEL

CONCENS (SOCIETAT=CIC)

No necessariament fer el bé significa ser bo i a l’inrevés. És preferible la

bondat de la qual emana l’exigència d’encertar en cada situació (educar

persones). El bon caràcter exigeix el bon fer, el bon fer no té perquè emanar

d’un bon ésser. La prioritat està en la bona PERSONA, és a dir en SER BO

més que en el FER EL BÉ. L’únic que permet ser autocrític amb les conductes

és la PERSONALITAT.
Tot aquest tema traslladat al debat social genera una preocupació  genera

1/ ÈTICA MÍNIMA (està de moda actualment): És la que té a veure amb les

CONDUCTES

2/ ÈTICA MÀXIMA: Fa referència als CORS. Volem una psicologia que estimi

als seus pacients (CARÀCTER)

La proposta de l’ètica desde la part moral  ÈTICA MÍNIMA O CIVIL  l’ètica

ha de garantir la conviure. No volem posar-nos en els cors, perquè les

intencions ens porten a les CONDUCTES (o ètics del concens). Una societat

reflecteix els valors morals a través dels diàlegs i això com es fa? A partir de la

COMUNITAT D’INTERACCIÓ COMUNICATIVA. La societat oberta ha de

facilitar un diàleg que ha de produir uns concensos (ètica del concens) 

valors morals (a través d’uns interlocutors vàlids). Tota la societat es posa

d’acord en algunes coses que genera L’ETICA DEL CONCENS, i configura

una certa constel·lació de valors (ex. No volem violència de gènere).

El paper de la SOCIETAT és complexe, els contextos culturals i l’horitzó ètic

en el que es desenvolupa la societat és clau (ex. Per fer de psicòleg al

Camerún, per tant has d’ubicar-te en un entorn ètic d’aquest país i has

d’ajudar a les persones a viure allò que allà poden viure).

REFLEXIONS:

1/ DIMENSIÓ ÈTICA suposa un acte moral que es dóna quan algu fa alguna

cosa S  O (algú fa quelcom subjectivitat)

És bo o dolent matar? No podem dir-ho perquè matar és un infinitiu i no es pot

avaluar ja que ens donen encara l’escenari de l’acte moral i tampoc es pot fer

en substantius.

Només podem fer un judici moral quan tenim un subjecte que fa una acció.
*La SUBJECTIVITAT és la base per a fer un judici de valor (ex. Un deficient

mental si viola no és igual que si no ho és). Tot el que concep el subjecte és

clau per a poder ser avaluat (ex. Un mal físic com un Sunami no l’analitzem en

termes ètics). L’experiència moral és una experiència subjectiva i l’anàlisi

moral és una ciència subjectiva. L’acte moral reclama un subecte i tot allò que

intervé amb el subjecte s’ha de tenir present. Hi ha un resultat per tant hi ha

una OBJECTIVITAT

S O

Algú fa quelcom

Subjectivitat objectivitat

Actes

Subjectivisme humans objectivisme

L’acte moral parteix d’una subjectivitat, però aquest acte sostè uns resultats i

aquest si que són susceptibles de ser avaluats, per això estan sota

l’obejctivitat.

*OBJECTIVITAT MORAL en el moment que jo faig un acte jo ja no el domino,

ja està fet i no el puc canviar (ex.conductor que es distreu mirant fotos, mata

dues persones). Tots hem d’aprendre a assumir el resultat de la nostra acció,

perquè no es pot canviar i això és el pes de l’OBJECTIVITAT. Vivim en una

societat que tendeix a pensar que tot és justificable, per tant tot és subjectiu, i

això no hauria de ser així. El professional ha de voler ser un bon professional,

però no en té prou, ja que a més a més ho ha de fer. D’altra banda hi ha gent

que creu que tot és objectiu, hi hem d’estar al tanto. S’han de tenir en compte
els “moments objectius” i els “moments subjectius”. El professional ha de voler

ser un conseqüent, a l’exercici professional també és important l’objectivitat

(codi deontològic) i la subjectivitat. El pes de l’objectivitat l’hem d’assumir en la

nostra vida quotidiana i professional. Això té a veure amb els ACTES

HUMANS  només són succeptibles de valor aquelles accions que depenen

de la nostra responsabilitat.

2/ CONSCIÈNCIA MORAL (que entenem en moral per consciència)  quan

parlem de consciència parlem del JO responsable. La consciència no és un

què, sinó que és més aviat un qui. La consciència és la totalitat de la persona

vista desde la perspectiva de la seva responsabilitat. Consciència = JO (jo sóc

una consciència moral) perquè jo sóc responsable.

CONSCIÈNCIA

Jo responsable