Problemes

d’Electrotècnia

curs 2006-2007
Francesc J. Suelves Joanxich

ETSECCPB
Universitat Politècnica de Catalunya
Departament d’Enginyeria Elèctrica
Introducció

Aquí trobareu els exàmens d’Electrotècnia de primer d’Obres Públiques fets a

l’ETSECCPB durant el curs 2006-2007. Cada examen té dues parts: a la
primera part es treballen els conceptes bàsics i la segona part està orientada a
les màquines elèctriques, les instal·lacions elèctriques i l’enllumenat viari.
Cadascuna d’aquestes parts té cinc preguntes curtes, que normalment són
independents, i unes altres cinc amb un nexe comú anomenat problema.

Darrere de cada examen també entrobareu les solucions, però és millor que no
les llegiu sense intentar resoldre les preguntes que es proposen. Penseu que els
enginyers no ens guanyarem el pa aplicant maquinalment fórmules i
procediments, ja que si fos així qualsevol persona podria fer la nostra feina
amb uns quants manuals i una bona calculadora. En el món real les variants
són infinites, constantment apareixen tècniques noves, les normes i els
reglaments canvien, no sempre tenim tota la informació necessària, de vegades
les dades són poc fiables, etc.

En comparar les respostes, tingueu present que la manera en què s’ha resolt
cada qüestió pot no ser ni l’única ni necessàriament la millor. Quan la resposta
sigui numèrica, no cal que coincideixi exactament, normalment n’hi ha prou
amb donar dues o tres xifres significatives, perquè en moltes situacions que
se’ns presenten exercint la professió les dades tampoc no es coneixen amb
gaire més precisió. Recordeu també que en un resultat final no té cap sentit
indicar una tensió o una intensitat amb un nombre complex i que cal donar
sempre les unitats correctes.

Francesc J. Suelves
 Índex

Introducció __________________________ 3 Problema_________________________ 24

Índex _______________________________ 5 Examen del 18-5-2007 (segona part) ____ 27

Examen del 19-12-2006 (primera part) ___ 7 Preguntes curtes ___________________ 27

Preguntes curtes_____________________ 7 Problema_________________________ 28

Problema __________________________ 8 Respostes __________________________ 31

Respostes ___________________________ 9 Preguntes curtes ___________________ 31

Preguntes curtes_____________________ 9 Problema_________________________ 32

Problema _________________________ 10 Examen del 8-6-2007 (primera part)____ 35

Examen del 19-12-2006 (segona part) ___ 13 Preguntes curtes ___________________ 35

Preguntes curtes____________________ 13 Problema_________________________ 36

Problema _________________________ 14 Respostes __________________________ 37

Respostes __________________________ 17 Preguntes curtes ___________________ 37

Preguntes curtes____________________ 17 Problema_________________________ 38

Problema _________________________ 19 Examen del 8-6-2007 (segona part) _____ 41

Examen del 18-5-2007 (primera part) ___ 21 Preguntes curtes ___________________ 41

Preguntes curtes____________________ 21 Problema_________________________ 42

Problema _________________________ 22 Respostes __________________________ 45

Respostes __________________________ 23 Preguntes curtes ___________________ 45

Preguntes curtes____________________ 23 Problema_________________________ 47

Examen del 19-12-2006 7

Examen del 19-12-2006 (primera part)

Preguntes curtes
1. Quina intensitat mesura aquest amperímetre?
10 Ω

15 Ω 10 Ω
A

24 V +

2. Un condensador de 100 µF carregat a una tensió de 100 V està en sèrie amb un condensador de
150 µF totalment descarregat. Connectem entre els dos extrems A i B del conjunt una resistència de
100 Ω, i esperem fins que la tensió entre A i B sigui pràcticament zero. Quina és la tensió que té ara el
condensador de 150 µF?
A

+
100 µF 100 V
–
100 Ω

150 µF 0V

3. Un aparell que s’alimenta a 230 V i 50 Hz consumeix 10 A amb cos ϕ = 0,6. S’hi afegeix un
condensador en paral·lel per assolir cos ϕ = 0,8. Indiqueu la intensitat que consumeix ara el conjunt.

4. Indiqueu la tensió en els extrems del condensador en règim permanent.

100 Ω 47 mH

110 V +
10 Ω 10 µF
8 Francesc J. Suelves

5. El circuit de la figura s’alimenta d’una xarxa trifàsica equilibrada seguint la seqüència directa R-S-
T. Indiqueu la lectura dels tres amperímetres.
100 Ω
R A1

100 Ω
400 V
50 Hz S A2

100 Ω
T A3

Problema
En el circuit trifàsic de la figura, el voltímetre V2 ha mesurat una tensió de 400 V. En coneixem el
valor dels components i sabem que tot el conjunt està equilibrat i s’alimenta a 50 Hz.

R A3 A2 A1
0,1 H
V1 V2 100 Ω

S 100 Ω
0,1 H
100 Ω

T
0,1 H

100 µF 100 µF 100 µF

Calculeu:

6. La intensitat que mesura l’amperímetre A1.

7. La intensitat que mesura l’amperímetre A2.

8. La intensitat que mesura l’amperímetre A3.

9. La tensió que mesura el voltímetre V1.

10. La potència activa P que consumeix la instal·lació.

Examen del 19-12-2006 9

Respostes

Preguntes curtes
1. Aplicant les lleis de Kirchhoff i d’Ohm al circuit s’obté: R2

I 3 = I1 + I 2  I2
 24 = 15 I1 + 10 ( I1 + I 2 ) = 25I1 + 10 I 2 R1 R3
U = R1 I1 + R3 I 3  ⇒ .
 24 = 10 I 2 + 10 ( I1 + I 2 ) = 10 I1 + 20 I 2
U = R2 I 2 + R3 I 3  I1 I3
+

Es pot fer, per exemple: U

48 = 50 I1 + 20 I 2 24
⇒ 24 = 40 I1 ⇒ I1 = = 0, 6 A .
24 = 10 I1 + 20 I 2 40

2. Si la tensió inicial en el condensador C1 és U0, la càrrega que emmagatzema és Q = C1·U0 =

100 µF·100 V = 10 mC. Quan es tanca l’interruptor, aquest
u
i = AB condensador es descarrega i l’altre es carrega, però entre tots dos
A R es conserva la càrrega Q que hi havia inicialment:
+
C1 q C1U 0 = C1u1 + C2 u2 .
u1 = 1
– C1
R La tensió en els extrems de la resistència és uAB = u1 – u2.
– q2 S’arriba a un equilibri i deixa de circular corrent quan les dues
C2 u2 =
C2 tensions són iguals:
+
B C1 100 µF
u1 = u2 = U0 = 100 V = 40 V .
C1 + C2 150 µF + 100 µF

3. Un condensador connectat en paral·lel a un aparell no altera significativament la tensió que

l’alimenta ni la potència activa que consumeix aquest aparell, només hi intervé disminuint l’intercanvi
d’energia amb la central elèctrica (la reactiva). Millorar el factor de potència serveix per reduir la
intensitat que circula per la línia:

cos ϕ 0, 6
P = U ⋅ I ⋅ cos ϕ = U ⋅ I ′ ⋅ cos ϕ ′ ⇒ I ⋅ cos ϕ = I ′ ⋅ cos ϕ ′ ⇒ I′ = I= 10 A = 7, 5 A .
cos ϕ ′ 0,8

4. En règim permanent la intensitat que circula per la branca formada per la bobina i el condensador és
zero. En aquestes condicions les resistències de 10 Ω i de 100 Ω actuen com un senzill divisor de
tensió. La tensió en el condensador és la mateixa que en la resistència de 10 Ω: 10 V.

5. Si adoptem un angle de fase de 0º per a la tensió senzilla URN:

10 Francesc J. Suelves

U −1 − j 3 −1 + j 3
ur RN =
U ur SN = U
, U ur RN ⋅ ur TN = U
, U ur RN ⋅ ,
3 2 2

la tensió en el punt F respecte del neutre s’obté amb:

 −1 − j 3 −1 + j 3 
 ⋅ 
400  1 2 2 
⋅ + +
U
ur RN U ur SN Uur TN 3  − j100 100 100 
+ +  
− jX C R R   400 j − 1 400 −1 + 3j
U
ur FN = = = ⋅ = ⋅ = 146∠108,43º .
1
+ +
1 1 1
+
1
+
1 3 2+ j 3 5
− jX C R R − j100 100 100

Ara només cal aplicar-hi la llei d’Ohm:

400  −1 + 3j 
1 − 
ur RN − U
U ur FN 3 5 
rI R = = = 3,10∠ 63,43º . L’amperímetre 1 indica 3,10 A.
− jX C − j100

400  −1 − j 3 −1 + 3j 
 − 
ur SN − U
U ur FN 3  2 5 
rI S = = = 3, 46∠−101,57º . L’amperímetre 2 indica 3,46 A.
R 100

400  −1 + j 3 −1 + 3j 
 − 
ur TN − U
U ur FN 3  2 5 
rI T = = = 0, 93∠138,43º . L’amperímetre 3 indica 0,93 A.
R 100

Problema
6. La tensió en els extrems de cada resistència és de 400 V. Només cal aplicar-hi la llei d’Ohm:

400 V
I1 = = 4A .
100 Ω

I3 I2
A
7. Amb el resultat anterior i la relació d’intensitats per a R
L
les càrregues equilibrades en triangle: IC

I 2 = 3 I1 = 3 ⋅ 4 A = 6, 93 A . 100 µF 100/3 Ω
(31,83 Ω)

També es pot treballar amb el circuit equivalent

monofàsic que mostra la figura i fer: N
Examen del 19-12-2006 11

U1 400 V
U AN 3 3 400 V
I2 = = = = 3⋅ = 6, 93 A .
R ′ R 100 Ω 100 Ω
3 3

8. Si s’adopta la tensió UAN de referència:

U1 U1
3 3 jω CU1 100 π ⋅ 100 ⋅ 10-6 ⋅ 400
IC = = = =j = j 7, 25 .
X C
1 3 3
jω C

Sumant les dues intensitats en resulta: I 3 = I 2 + I C = 6, 93 + j 7, 26 = 10, 03∠ 46,32º .

La resposta és 10,03 A.

9. La reactància de les bobines és: X L = j ω L = j100 π 1 = j 31, 4 .

Afegint la caiguda de tensió en una bobina a la tensió que ja es coneix:

400
U RN = X L ⋅ I + U AN = 31, 42∠90º ⋅ 10, 03∠ 46,32º + = 217, 68∠89,21º .
3

La tensió que mesura el voltímetre V1 és:

U1 = U RS = 3 U RN = 217, 68 = 377, 03 V .

U 2 4002
10. Cada resistència està connectada entre dues fases i consumeix = = 1 600 W . Entre totes
R 100
tres consumiran: P = 3·1 600 = 4 800 W.

Com que no hi intervenen més resistències, aquest és el resultat que es demana.

Examen del 19-12-2006 13

Examen del 19-12-2006 (segona part)

Preguntes curtes
1. Si els debanats d’un motor d’inducció es connecten en triangle, consumeix un pic de corrent de
36 A durant l’engegada. Indiqueu el pic que es produirà si l’engegada es fa amb els debanats en
estrella.

2. Indiqueu el parell mecànic que pot donar un motor quan treballa en alguna de les condicions que
especifica la placa de característiques.

3. Una instal·lació monofàsica a 230 V i 50 Hz, està protegida per un petit interruptor automàtic de
10 A i corba C. La figura mostra els límits extrems de la corba de disparament per als PIA de tipus C.
En aquesta instal·lació volem alimentar un motor que consumeix un màxim de 30 A durant l’engegada
(uns 2 segons) i un màxim de 10 A durant el funcionament normal. Si no hi ha res més connectat, és
possible fer-ho sense problemes? Cal justificar la resposta.
10.000

Corba
1.000 C
Temps de desconnexió (s)

100

10

0,1

0,01
1 2 5 10 20 50 100
I / IN

4. Una instal·lació trifàsica a 400 V i 50 Hz està protegida per tres fusibles de 63 A, un interruptor
magnetotèrmic tetrapolar de 40 A i un interruptor diferencial tetrapolar de 63 A amb una sensibilitat
de 30 mA. Indiqueu què pot passar si es connecta una bombeta estàndard de 230 V i 60 W en
cadascun d’aquests casos:

a. Entre un conductor de fase i el neutre.

b. Entre dues fases diferents.

c. Entre un conductor de fase i el conductor de protecció.

14 Francesc J. Suelves

5. Una autovia té dues calçades de 10 m separades per una mitjana de 2 m on hi ha fanals, tal com
mostra la figura. La vertical que passa pel centre òptic de cada llum cau sobre la calçada a 1 m del
límit amb la mitjana. L’altura és de 10 m i la distància entre els fanals és de 35 m.
Cada llum porta una làmpada de vapor de sodi d’alta pressió de 250 W i 27 000 lm. Es considera un
coeficient de depreciació de 0,7. Els coeficients d’utilització es donen gràficament a continuació.
Determineu la il·luminació mitjana (Em) a les calçades:

0,4

10 m
0,3

0,2
35 m
0,1

1m
0
0 0,5 1,0 1,5 2,0 10 m 2m 10 m

Problema
El transformador de la figura està connectat a una línia MT de 25 kV. Alimenta diverses càrregues que
tenen en conjunt un consum de 343 A i un factor de potència cos ϕ = 0,8 inductiu. Algunes de les
característiques del transformador són:

SN = 250 kVA, U1N = 25 kV, U2N= 420 V,

εCC = 4,5 %, PCC = 2 720 W, P0 = 780 W.

U1 = 25 kV U2 PIA
100 A
I1

Línia MT I2
343 A

Calculeu:

6. La intensitat nominal del primari (I1N) i del secundari (I2N).

7. La caiguda de tensió del transformador expressada en % (referida a 400 V).

8. El rendiment del transformador expressat en %. La tensió U1 és la nominal. Podeu suposar

qualsevol tensió raonable U2 en el secundari.

9. El poder de tall mínim dels PIA (I2CC) que es poden posar a la sortida del transformador. Cal triar
un d’aquests valors normalitzats: 3 kA, 4,5 kA, 6 kA, 10 kA, 15 kA o 25 kA.
Examen del 19-12-2006 15

10. La secció admissible més petita per a la línia protegida pel PIA de 100 A, sabent que és molt curta
i està formada per 4 conductors unipolars de coure (fases i neutre) aïllats amb policlorur de vinil
(PVC) dins d’un tub muntat sobre la paret.
Examen del 19-12-2006 17

Respostes

Preguntes curtes
1. Hi ha una relació molt senzilla entre el corrent que alimenta tres impedàncies iguals connectades en
triangle i el que alimenta les mateixes impedàncies connectades en estrella:
ID IY

U U
U ID = 3 ⋅ Z U I
Z IY = 3 = D Z
Z 3
Z

Z
Z Z

I D 36 A
El resultat és I Y = = = 12 A .
3 3

2. La potència mecànica en un moviment de rotació és el producte del parell per la velocitat angular:

P P 750 P P 900
T50Hz = = = = 5, 08 N ⋅ m , T60Hz = = = = 5, 09 N ⋅ m .
ω 2π 2π ω 2π 2π
n 1410 n 1690
60 60 60 60

Observem que els parells nominals a 50 Hz i a 60 Hz són molt semblants; a efectes pràctics es poden
considerar iguals. La raó és que estan relacionats amb el camp magnètic màxim que poden produir els
debanats, i aquest amb el corrent màxim que admeten sense escalfar-se més del compte. Com que la
velocitat a la qual gira el camp magnètic a 60 Hz és un 20 % més gran que a 50 Hz, la potència també
manté aquesta proporció.

3. Si no hi ha altres càrregues és possible fer-ho sense problemes, perquè:

a) El calibre del magnetotèrmic no és inferior al corrent que consumeix el motor en funcionament.
b) Les corbes indiquen que admet un corrent de 50 A (5 IN) durant més de 2 s.

4. Les respostes que corresponen a cada cas són:

a. Si la bombeta s’alimenta entre un conductor de fase i el neutre rebrà 230 V i funcionarà

normalment.

b. Si la bombeta s’alimenta entre dues fases rebrà 400 V i es fondrà en un temps molt curt, potser en el
mateix moment de donar-hi tensió. Mentre duri farà molta més llum del que és normal.
18 Francesc J. Suelves

c. Si entre fase i terra circula un corrent de:

P 60 W
I= = = 261 mA ,
U 230 V

el diferencial desconnectarà immediatament la instal·lació. De fet, el corrent inicial encara és molt més
gran, ja que el filament de la bombeta fred té molta menys resistència òhmica.

5. Per cada font de llum es poden definir quatre triangles rectangles:

α β χ δ

B m B
d

Només α és al davant; per això kα correspon a la corba superior i la resta a la inferior:

0,4

0,3

0,2

0,1

0
0 0,5 1,0 1,5 2,0

La fracció de llum que arriba a la calçada situada a la mateixa banda és determinada per dos triangles:

B − d 10 − 1 d 1
α= = = 0,9 ⇒ kα = 0,35 , β= = = 0,1 ⇒ kβ = 0,05 .
H 10 H 10

La fracció de llum que arriba a la calçada contrària és determinada per una resta de triangles:

d + m 1+ 2 d + m + B 1 + 2 + 10
χ= = = 0, 3 ⇒ k χ = 0,1 , δ = = = 1, 3 ⇒ kδ = 0, 2 .
H 10 H 10
Examen del 19-12-2006 19

En total arriba a una calçada o a l’altra:

U = kα + kβ − k χ + kδ = ( 0, 35 + 0, 05 ) + ( 0, 2 − 0,1) = 0, 5 .

Ara es pot calcular la il·luminació amb:

φ FU 27.000 ⋅ 0, 7 ⋅ 0, 5
Em = = = 27 lx .
BD 10 ⋅ 35

En aquest càlcul s’ha inclòs l’amplada d’una de les dues calçades, B = 10 m, i només s’ha considerat
un dels dos llums de cada fanal. També es podria haver fet B = 20 m amb el doble de flux lluminós, el
resultat és el mateix.

Problema
6. El corrent nominal s’obté amb:

SN 250 000 SN 250 000

I1N = = = 5, 77A , I 2N = = = 343A .
3 U1N 3 ⋅ 25 000 3 U 2N 3 ⋅ 420

7. Per trobar la caiguda de tensió cal conèixer la impedància de curtcircuit del transformador:

U 22N 420 2 
′′ = ε CC
Z CC = 0, 045 ⋅ = 0, 032 Ω 
SN 250 000   RCC ′′ ⋅ cos ϕCC = 7,68 mΩ
′′ = Z CC
⇒ .
PCC 2 720   ′′ = Z CC
X CC ′′ ⋅ sin ϕCC = 30,8 mΩ
cos ϕ CC = = = 0, 242
ε CC S N 0, 045 ⋅ 250 000 

I amb la intensitat s’obté:

3 I 2 ( RCC ′′ sin ϕ )
′′ cos ϕ + X CC 3 343 ⋅ ( 0,00768 ⋅ 0, 8 + 0,0308 ⋅ 0, 6 )
∆U 2 ( % ) ≈ 100 ⋅ = 100 ⋅ = 3, 7 % .
U BT 400

8. Com que la tensió aplicada al primari i la intensitat del secundari coincideixen amb els valors
assignats, les pèrdues són: PFe + PCu = 2 720+ 780= 3 500 W.

La potència útil és: P2 = 3 U 2 I 2 cos ϕ = 3 ⋅ 405 ⋅ 343 ⋅ 0, 8 = 192 662 W . Així s’obté:

P2 192 662
η= = = 0, 982 98, 2 % .
P1 3500 + 192 662

9. Per calcular el corrent de curtcircuit en el secundari, es pot fer:

SN 250 000
I 2CC = = = 7 637 A .
3 ε CCU 2 N 3 ⋅ 0, 045 ⋅ 420

L’interruptor ha de ser de 10 kA com a mínim.

20 Francesc J. Suelves

10. La taula ens dóna una secció de 50 mm2 .

Examen del 18-5-2007 21

Examen del 18-5-2007 (primera part)

Preguntes curtes
1. Quina potència elèctrica consumeixen en total les tres resistències de la figura?

+
U1 R1
12 V 10 Ω
R2 15 Ω

+
U2 R3
12 V 10 Ω

2. Un condensador de capacitat C carregat amb una tensió de 400 V triga 10 s a descarregar-se fins a
200 V sobre la resistència R. Quant trigarà a descarregar-se de 400 V a 100 V, amb els mateixos valors
R i C?

+
400 V C R

3. Amb quin valor d'autoinducció el corrent creix 8 A cada segon amb una tensió contínua de 12 V?

4. Trobeu la tensió a la qual queda carregat en règim permanent el condensador del circuit següent:

R1
33 Ω
+ 220 mH
R3
U 12 Ω
24 V
R2
47 Ω 47 µF

5. Amb un rectificador de mitja ona s’han eliminat els semicicles negatius d’una tensió sinusoïdal de
230 V i 50 Hz. Indiqueu el valor eficaç i el valor mitjà.
22 Francesc J. Suelves

300 V

200 V UP
325 V

100 V

0V
0 ms 10 ms 20 ms 30 ms

Problema
El circuit de la figura és lineal i equilibrat i s’alimenta amb una tensió trifàsica de 400 V i 50 Hz. Els
condensadors tenen un valor tal que la intensitat que mesura l’amperímetre A2 és la mínima possible.

A2 A1

C C
R 3 kW
cos ϕ = 0,6
C
400 V S
50 Hz

100 Ω
A3
100 Ω

100 Ω
100 Ω

V1
100 Ω

100 Ω

Indiqueu:

6. La intensitat que mesura l’amperímetre A1.

7. La intensitat que mesura l’amperímetre A2.

8. La intensitat que mesura l’amperímetre A3.

9. La tensió que mesura el voltímetre V1.

10. La potència activa P que consumeix la instal·lació.

Examen del 18-5-2007 23

Respostes

Preguntes curtes
1. El circuit conté dos nusos principals i tres branques principals. Es pot fer:
+
U1 I
R1
12 V
I R2 15 Ω 10 Ω
A B
+
U2 R3
12 V I 10 Ω

 I 3 = I1 + I 2  I 3 = I1 + I 2 I1 = 1, 2 A P1 = R1 I12 = 14, 4 W
 
U1 + U 2 = R1 I1 + R3 I 3 ⇒ 24 = 10 I1 + 10 I 3 ⇒ I2 = 0 A ⇒ P2 = R2 I 22 = 0 W .
 U 2 = R2 I 2 + R3 I 3 12 = 15I + 10 I I 3 = 1, 2 A P3 = R3 I 32 = 14, 4 W
  2 3

En total, P = P1 + P2 + P3 = 28,8 W.

En realitat, no cal resoldre aquest sistema per reconèixer que I2 = 0. És fàcil veure que sense R2 la
tensió entre A i B és zero; per això no hi pot circular cap corrent encara que s’hi afegeixi una
resistència qualsevol. A partir d’aquí, el càlcul és molt senzill.

2. Amb les dades conegudes es pot trobar la constant de temps τ = R ⋅ C :

t
− u t t 10
u =U e τ
⇒ ln =− ⇒ τ= = = 14, 4 s .
U τ U 400
ln ln
u 200

Ara només cal fer:

t′
− u′ t′ U 400
u′ = U e τ
⇒ ln =− ⇒ t ′ = τ ln = 14, 4 ⋅ ln = 20 s .
U τ u ′ 100

També podríem dir que si en deu segons la tensió del condensador ha disminuït fins a la meitat, de 400
V a 200 V, amb deu segons més tornarà a reduir-se a la meitat, de 200 V a 100 V. En total són vint
segons.

di u 12 V
3. Del concepte de coeficient d’autoinducció: u = L ⇒ L= = = 1, 5 H .
dt di 8 A/s
dt

4. Un circuit format per components lineals alimentat amb corrent continu evoluciona fins que arriba a
una situació de règim permanent i les tensions i intensitats ja no canvien. El corrent en la branca que té
el condensador és zero i la tensió entre els dos extrems de la bobina també.
24 Francesc J. Suelves

duC di
iC = C → 0 , uL = L → 0 .
dt dt

El condensador té la mateixa tensió que hi ha en els extrems de R2 i les resistències R1 i R2 formen un

divisor de tensió:

R2 47
UC = U= ⋅ 24 = 14,1 V . R1
R1 + R 2 33 + 47 33 Ω i=0
+
U
24 V
R2
5. Un cicle dura T = 20 ms. Si U p és el valor de pic, 47 Ω
aproximadament 325 V, l’evolució temporal de la tensió
es pot representar mitjançant la funció:

  πt 
u ( t ) = U p sin   , ∀t ∈ [ 0 ,10 ms ]
 T  . 300 V
u ( t ) = 0 , ∀t ∈ [10 ms , 20 ms ]
 200 V UP
325 V
πt 100 V
Se simplifica fent un canvi de variables α = :
T 0V
0 ms 10 ms 20 ms 30 ms
u (α ) = U p sin (α ) , ∀α ∈ [ 0, π ] 0π π 2π 3π
 .
u (α ) = 0 , ∀α ∈ [ π, 2π ]

El valor eficaç d’aquesta tensió és la mitjana quadràtica durant un cicle:

sin ( 2α ) 
π
1 − cos ( 2α ) 
π
α − 
∫
π
U p sin (α )  dt
2

U=
∫0
= Up
0 2
dt
= Up
 2  0 U p 325
= = = 163 V .
2π 2π 4π 2 2

El valor mitjà és la mitjana aritmètica durant un cicle:

π π
∫ U p sin (α ) dt ∫ sin (α ) dt − cos (α )  0 U p 325
π

U= 0
= Up 0
= Up = = = 103, 5 V .
2π 2π 2π π π

Problema

6. La intensitat en la càrrega que consumeix 3 kW és:

P 3 000
I1 = = = 7, 22 A .
3 U cos ϕ 3 ⋅ 400 ⋅ 0, 6

7. Els condensadors permeten reduir la intensitat I 2 . El valor més petit s’obté amb cos ϕ ′ = 1:
Examen del 18-5-2007 25

P 3 000
I2 = = = 4, 33 A .
U cos ϕ ′ 3 ⋅ 400 ⋅ 1

100 Ω )
8. La resistència equivalent en estrella de les resistències en triangle és: RD′ = = 33, 3 Ω .
3

U 400 R
A
R
3 3
I3 = = ) = 1, 732 A .
R + RD′ 100 + 33, 3
U U2 R
3 3 3

9. El circuit equivalent monofàsic forma un divisor de tensió:

N
)
U AN = RD′ ⋅ I 3 = 33, 3 ⋅ 1, 732 = 57, 74 V .

El voltímetre està connectat entre dues fases i mesura la tensió composta:

U1 = 3 ⋅ 57, 74 = 100 V .

10. La potència dissipada per les resistències és PR = 3 ⋅ U ⋅ I 3 = 3 ⋅ 400 ⋅ 1,54 = 1 200 W . Si s’hi
afegeix l’altre consum, se n’obté 4 200 W .
Examen del 18-5-2007 27

Examen del 18-5-2007 (segona part)

Preguntes curtes
1. Quina és la potència mínima necessària per pujar 15 m3 d’aigua cada hora, amb una bomba
aspirant situada 5 m per sobre de la superfície de l’aigua i accionada per un motor elèctric?
L’acceleració de la gravetat és g = 9,8 m/s2, la massa d’un metre cúbic d’aigua és 1 000 kg i la pressió
atmosfèrica normal és 101 325 Pa.

2. La figura mostra el circuit que controla un motor trifàsic amb un polsador de marxa (S2) i un
d’aturada (S1). Ens hem oblidat de connectar els contactes auxiliars del contactor K1 (borns 13 i 14).
En aquestes condicions el motor s’engega si premem S2, però s’atura quan el deixem anar.

L1 L2 L3
95
F1
96
1
3
5

Q1
2
4
6

11

S1
12
1
3
5

13
K1 K1
14 13

S2 14
1 2
3 4
5 6

A1

F1
K1
2
4
6

A2

U V W

M
3~

Indiqueu entre quins punts del circuit hem de connectar aquest joc de contactes, fent un petit esquema
de la part que cal modificar amb els números dels borns corresponents. Recordeu que cal donar
prioritat a l’aturada i als elements de protecció.

3. Calculeu les pèrdues d’aquest motor en les condicions assignades a 400 V i 50 Hz:
28 Francesc J. Suelves

4. Una calçada de 9 m d’ample s’il·lumina amb làmpades de sodi de 250 W i 30 000 lm. La
lluminària està situada 12 m per sobre de la calçada i la vertical cau a 2 m de la vorera. Indiqueu la
il·luminació horitzontal en el punt P.

cd/klm
300 200 100 0 100 200 300
90º 90º
H
12 m
Longitudinal
(C = 0º)

P 60º 60º

Transvers
al (C =
2m 30º 30º
9m 0º
Costat vorera γ Costat calçada

5. D’aquests quatre tipus de làmpades (incandescència, fluorescent, vapor de mercuri d’alta pressió i
vapor de sodi de baixa pressió), digueu quin té normalment el millor comportament pel que fa a la
reproducció dels colors (Ra = 100) i quin és el més eficient (lm/W).

Problema
Un transformador que té aquestes característiques:

Dyn11, SN = 630 kVA, U1N = 20 kV, U2N = 420 V, I1N = 18,2 A,

I2N = 866 A, εCC = 4 %, PCC = 5 200 W, P0 = 1 300 W, pes: 1790 kg,

s’alimenta d’una línia MT de 20 kV, amb una potència de curtcircuit de 350 MVA:

90 A
MT cos ϕ = 0,8
BT
20 kV
866 A
350
MVA cos ϕ = 0,8

6. Calculeu la caiguda de tensió que té aquest transformador a plena càrrega (uns 866 A) si
cos ϕ = 0,8.

7. Calculeu el rendiment del transformador en les mateixes condicions d’abans.

8. Calculeu el corrent de curtcircuit en el primari.

Examen del 18-5-2007 29

9. El secundari del transformador alimenta diverses línies. Una d’aquestes línies ha de subministrar
un corrent de 90 A amb cos ϕ = 0,8. Trieu el valor mínim recomanable del calibre i el poder de tall de
l’interruptor automàtic per protegir-la:

Calibres: 6 A, 10 A, 13 A, 16 A, 20 A, 25 A, 32 A, 40 A, 50 A, 63 A, 80 A, 100 A i 125 A.

Poders de tall: 1,5 kA, 3 kA, 4,5 kA, 6 kA, 10 kA, 15 kA i 25 kA.

10. Aquesta línia fa 20 m, la caiguda de tensió no ha de ser més gran de 0,5 % i disposem d’aquesta
taula del fabricant dels cables:

Cable flexible de coure aïllat amb PVC “ECOPLASTIC PLUS”

Secció Gruix Diàmetre
Massa Intensitat màxima (A) Resistència elèctrica
nominal aïllament exterior
mm2 mm mm kg/km 2 unipolars 3 unipolars (Ω/km)

0,75 0,6 2,4 12 7,5 6,5 26

1,0 0,7 2,8 16 9,5 8,5 19,5
1,5 0,7 3,0 21 12 11 13,3
2,5 0,8 3,7 32 17 15 7,98

4 0,8 4,2 46 23 20 4,95

6 0,8 4,8 65 29 26 3,3
10 1,0 6,1 110 40 36 1,91
16 1,0 7,9 185 54 48 1,21

25 1,2 9,8 290 71 64 0,78

35 1,2 11,1 390 88 78 0,554
50 1,4 13,6 550 110 95 0,386
70 1,4 16,1 785 135 120 0,272

95 1,6 18,3 1 000 165 145 0,206

120 1,6 19,7 1 250 190 170 0,161

Temperatura ºC 10 15 20 25 30 35 40 45 50
kT 1,57 1,49 1,40 1,30 1,22 1,13 1,00 0,87 0,71

Si la temperatura ambient màxima prevista és de 40 ºC, trieu la secció mínima admissible dels
conductors, tenint en compte que el consum és trifàsic.
Examen del 18-5-2007 31

Respostes

Preguntes curtes
1. La potència ha de ser:

m
15 000 kg ⋅ 9,8 ⋅5m
E m⋅g ⋅h s2
Pmec = = = = 204 W .
t t 3600 s

Convé tenir present que, si la bomba és aspirant, el que realment fa pujar l’aigua és la pressió
atmosfèrica. Quan l’altura és massa gran (uns 10 m o més) és impossible fer-ho, independentment de
la potència de la bomba. Però amb 5 m encara no hi ha aquest problema.

2. Cal connectar-lo en paral·lel amb el polsador S2, de manera que quan es tanqui aquest contacte
auxiliar mantingui l’alimentació de la bobina del contactor. El motor s’atura obrint qualsevol element
en sèrie (el polsador S1 o els contactes del relé tèrmic F1) o si no hi ha subministrament elèctric.
L1 L2 L3
95

F1
96
1
3
5

Q1
2
4
6

11

S1
12
1
3
5

K1
14 13
14 13

S2 K1
2
4
6
1
3
5

F1
A1

K1
2
4
6

A2

U V W

3~

1. Les pèrdues corresponen a la diferència entre la potència elèctrica que rep i la potència mecànica
que dóna:

Pelèc − Pmèc = 3 ⋅ 400 ⋅ 2 ⋅ 0, 74 − 750 = 275 W .

4. En el gràfic es pot veure que la intensitat lluminosa en aquesta direcció és de 200 cd/klm. S’obté:
32 Francesc J. Suelves

I (C, γ ) 200 ⋅ 30
EP = 2
cos3 γ = 1 = 41, 6 lx .
h 122

5. La millor reproducció cromàtica (Ra = 100) s’obté amb una làmpada d’incandescència. La làmpada
que té més eficiència és la de sodi de baixa pressió.

Problema

6. Plena càrrega significa que la intensitat en el secundari és el 100 % de la intensitat assignada. En

aquest cas:

SN 630 000
I 2N = = = 866 A .
3 U 2N 3 ⋅ 420

Amb la impedància de curtcircuit del transformador:

U 2N2 4202 
′′ = ε CC
Z CC = 0, 04 = 0, 0112 Ω 
SN 630 000  ′′ = Z CC
 RCC ′′ ⋅ cos ϕCC = 0, 002 31 Ω
 ⇒  ,
PCC 5 200   ′′ = Z CC
X CC ′′ ⋅ sin ϕCC = 0, 010 96 Ω
cos ϕCC = = = 0, 2063
ε CC ⋅ S N 0, 04 ⋅ 630 000 

s’obté la caiguda de tensió que correspon al factor de potència que es demana:

∆U TR ≈ 3 ⋅ I 2 ⋅ ( RCC cos ϕ + X CC sin ϕ ) = 3 ⋅ 866 ( 0, 002 3 ⋅ 0,8 + 0, 011 ⋅ 0, 6 ) = 12, 64 V (3,1%) .

7. Per trobar el rendiment del transformador cal saber quina potència subministra:

P2 = 3 U I cos ϕ = 3 ⋅ 407, 4 ⋅ 866 ⋅ 0,8 = 488 836 W .

Si s’alimenta a la tensió nominal i treballa a plena càrrega, les pèrdues són les que indica la placa de
característiques. El rendiment que en resulta és:

P2 P2 488 836
η= = = = 0, 987 ( 98, 7 % ) .
P1 PFe + PCu + P2 1300 + 5200 + 488 836

SCC 350 ⋅ 106

8. De la definició de potència de curtcircuit: I1CC = = = 10,1 kA .
3 U1N 3 ⋅ 20 000
Examen del 18-5-2007 33

I 2N 866 A
9. Trobem el corrent de curtcircuit en el secundari: I 2CC = = = 21 650 A .
ε CC 0, 04

El calibre serà 100 A (100 ≥ 90) i el poder de tall 25 kA.

10. En principi caldria un conductor capaç de suportar 90 A trifàsic. El de 50 mm2 serveix, ja que:

20
3 ⋅ 90 ⋅ 0.386 ⋅ ⋅ 0,8
3 I R cos ϕ 1000
∆U BT (%) = ⋅ 100 = ⋅ 100 = 0, 24 % < 0, 5 % .
U 2N 400

Si no hi ha cap protecció més contra les sobrecàrregues, però, una línia protegida per un interruptor de
100 A hauria de ser capaç de suportar 100 A. És preferible triar conductors de 70 mm2 . El reglament
indica, per exemple: ”a) Protecció contra sobrecàrregues. El límit d’intensitat de corrent admissible en
un conductor ha de quedar en tot cas garantida pel dispositiu de protecció utilitzat.” (ITC-BT 22)
Examen del 8-6-2007 35

Examen del 8-6-2007 (primera part)

Preguntes curtes
1. Quina és la potència necessària per escalfar 12 litres d’aigua per minut, de 10 ºC a 35 ºC?

Recordem que una caloria és l’energia necessària per augmentar 1 ºC la temperatura d’un gram
d’aigua (1 cal ≈ 4,186 J) i 1 litre d’aigua té una massa d’1 kg, aproximadament.

2. Quina tensió mesura aquest voltímetre?

10 Ω 22 Ω
+
24 V A V B

22 Ω 10 Ω

3. Indiqueu la tensió entre els dos extrems de la bobina en règim permanent.

10 µF
10 Ω

+
110 V 100 Ω 100 mH

4. Una càrrega monofàsica alimentada a 230 V i 50 Hz consumeix 240 W amb cos ϕ = 0,4 inductiu.
Calculeu la capacitat C del condensador que cal posar en paral·lel per aconseguir que la intensitat I
sigui la més petita possible.

I
230 V 240 W
C cos ϕ =0,4
50 Hz
36 Francesc J. Suelves

5. Indiqueu la tensió que mesura aquest voltímetre:

R V

100 Ω
400 V
50 Hz S F

100 Ω

Problema
La càrrega 1 que mostra la figura té tres resistències iguals i tres autoinduccions iguals. Consumeix
P1 = 3 kW i Q1 = 3 kvar. Indiqueu:

6. El corrent I1.

7. El corrent I2.

8. Els valors dels components L i R.

9. Les potències activa P i reactiva Q que consumeix tot el conjunt, amb els condensadors.

10. El corrent I3.

Càrrega 1

I3 I1 3 kW i 3 kvar

L
I2
15 µF
R
400 V L R
S
50 Hz
R
15 µF 15 µF
L

.
Examen del 8-6-2007 37

Respostes

Preguntes curtes
1. Les dades poden representar una típica dutxa, amb un cabal d’aigua moderat i unes temperatures
d’entrada i sortida raonables. La potència que es demana és:

1000 cm3 1 cal 4,186 J

12 L ⋅ ⋅ ⋅ ⋅ ( 35º C − 10º C )
E 1L 1 cm ⋅ 1º C 1 cal
3
1 255 800 J
P= = = = 20 930W .
t 60 s 60 s

Els escalfadors elèctrics instantanis necessiten una potència excessiva per a una instal·lació domèstica.
En el nostre país els escalfadors elèctrics generalment són d’acumulació, emmagatzemen l’aigua i
l’escalfen lentament, habitualment a uns 70 ºC, perquè la capacitat del dipòsit és limitada i així es pot
barrejar amb aigua freda. Si funcionen durant la nit, poden aprofitar una tarifa més barata.

2. Considerem el circuit de la figura.

R2 22 Ω R1 R3
U AC = U= 24 V = 16,5 V .
R1 + R2 10 Ω + 22 Ω +
U IA A B IB
R4 10 Ω
U BC == U= 24 V = 7,5 V .
R3 + R4 22 Ω + 10 Ω R2 R4
C

U AB = U AC − U BC = 16,5 V − 7,5 V = 9 V .

3. En règim permanent la intensitat és constant i la tensió induïda en una bobina és 0 V .

1 − 0, 42
4. Consumeix Q = P tan ϕ = 240 = 550 var .
0, 4

QC 550
Cal un condensador de: C = = = 33 µF .
2 π f U 2 100 π 2302

5. Considerem les tensions en S, T i F respecte d’un altre punt qualsevol. La suma de les intensitats
que entren per S i T és zero. La tensió en F és la mitjana entre les tensions de S i T:
38 Francesc J. Suelves

U S −U F 
IS =
R  U S −U F U T −U F US UT 2 U S +U T
 ⇒ IS + IT = + =0 ⇒ + = UF ⇒ UF = .
U T −U F  R R R R R 2
IT =
R 

Si es donen les tensions en relació amb el neutre i la tensió T

senzilla URN de referència:

U 
U RN =  UTN
3 

U  1 3  U + U TN U UFN N URN
U SN =  − − j 
 ⇒ U FN = SN =− . F R
3 2 2  2 2 3

U  1 3  USN
U TN =  − + j  
3 2 2 

El voltímetre se situa entre R i F: S

U U 3U 3 3
U RF = U RN − U FN = + = = U= 400 = 346 V .
3 2 3 2 3 2 2

Problema
S1 P12 + Q12 3000 2 + 3000 2
6. Per exemple, es pot fer: I1 = = = = 6,13 A .
3U 3U 3 400

7. El corrent I2 s'obté calculant la reactància i aplicant la llei d'Ohm:

U U
I1 = = = 2 π f U = 100 π ⋅ 15 ⋅ 10−6 ⋅ 400 = 1,885 A .
XC 1
2π f C

8. Si es coneix el corrent en les resistències i la potència que consumeixen entre totes tres:

P1 3000
P1 = 3 R I12 ⇒ R= = = 26, 67 Ω ,
3 I1 3 ⋅ 6,132
2

per a les inductàncies el procés és semblant:

Q1 3000 XL 25, 6
XL = = = 26, 67 Ω ⇒ L= = = 84,88 mH .
3 I1 3 ⋅ 6,132
2
2 π f 100 π
Examen del 8-6-2007 39

9. Només la càrrega 1 consumeix potència activa: P = 3 kW.

La potència reactiva que consumeixen els condensadors té signe negatiu. Estan connectats en triangle
a la tensió composta U:

QC = −6 π f C U 2 = −300 π ⋅ 15 ⋅ 10 −6 ⋅ 400 2 = −2 262 var .

En total s'obté:

Q = Q1 + QC = 3 000 − 2262 = 738 var .

10. Ja que sabem la potència activa i reactiva que consumeix el conjunt:

S P2 + Q2 3000 2 + 7382
I3 = = = = 4, 46 A .
3U 3U 3 400
Examen del 8-6-2007 41

Examen del 8-6-2007 (segona part)

Preguntes curtes
1. Calculeu la velocitat màxima a la qual aquest motor pot aixecar un pes de 100 kg en les
condicions assignades a 400 V i 50 Hz (g = 9,8 m·s-2).

2. Una línia trifàsica de 400 V alimenta un consum resistiu de 21 kW. La longitud de la línia és de
100 m, la resistivitat a 20 ºC del material de què estan fets els conductors és ρ20ºC = 0,018 Ω·mm2/m i
el coeficient de temperatura és α20ºC = 0,004ºC-1. Si no volem que la caiguda de tensió sigui superior al
3 % i la temperatura màxima prevista en funcionament és de 70 ºC, quina serà la secció mínima
necessària?

3. Quan connectem una làmpada halògena de 500 W i 230 V apareix un fort pic de corrent, perquè la
resistència en fred del filament només és de 7 Ω. Però dues dècimes de segon després el consum ja és
el nominal. Seleccioneu el PIA de menys intensitat assignada que pot protegir la línia que alimenta
aquesta làmpada sense problemes. Cal donar un d’aquests valors: 6 A, 10 A, 16 A, 20 A, 25 A, 32 A,
40 A o 50 A, i també una d’aquestes lletres:

Corrent de disparament instantani dels petits interruptors

automàtics, segons la norma UNE-EN 60 898-1

Tipus Mínim Màxim

B > 3 In ≤ 5 In

C > 5 In ≤ 10 In

D > 10 In ≤ 20 In

4. Un carrer està il·luminat amb 24 fanals de 150 W que s'alimenten a 230 V, entre conductor de fase
i conductor neutre. Per protegir els vianants té un interruptor diferencial amb una sensibilitat de
300 mA. En una revisió hem comprovat que la resistència de la connexió a terra és de 100 Ω. Quina és
la tensió de contacte màxima amb les masses si hi ha un defecte?

5. Una autovia té dues calçades d’11 m separades per una vorera de 4 m. Als dos costats hi ha fanals
equipats amb làmpades de 250 W i 30 000 lm. El centre òptic de cada llum està situat a 10 m d’altura i
a 2 m en horitzontal del límit de la vorera. Indiqueu la interdistància D més convenient per tenir una
il·luminació mitjana de 30 lx, si el coeficient de manteniment és 0,7.
42 Francesc J. Suelves

0,5

Coeficients d'utilització 0,4

0,3

0,2

0,1

0
0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5
Relació distància/altura

10 m 10 m

2m 2m
11 m 4m 11 m

Problema
El transformador de la figura s’alimenta a 20 kV i dóna 100 A amb cos ϕ = 0,96 inductiu a una càrrega
trifàsica equilibrada. La línia BT té una resistència de 0,15 Ω per fase. Algunes característiques del
transformador són:

Dyn11, SN = 250 kVA, U1N = 20 kV, U2N = 420 V,

εCC = 4%, PCC = 2,6 kW, P0 = 650 W.

Examen del 8-6-2007 43

U1 = 20 kV U2

I1 I2
Càrrega 100 A
cos ϕ = 0,96
Línia MT Línia BT
0,15 Ω

ICC

Calculeu:

6. Les pèrdues del transformador en aquestes condicions.

7. La tensió U2 en aquestes condicions.

8. Les pèrdues que tindrà el transformador treballant en buit si la tensió en la línia MT disminueix un
5 %.

9. La intensitat de curtcircuit ICC al final de la línia BT.

10. Aquest era el transformador més convenient per alimentar aquesta càrrega? Justifiqueu la resposta.
Els valors normals de les potències assignades per a transformadors de distribució són: 25 – 50 – 63 –
100 – 160 – 200 – 250 – 315 – 400 – 500 – 630 – 800 – 1 000 – 1 250 – 1 600 – 2 000 –
2 500 kVA (els valors subratllats són els preferents).
Examen del 8-6-2007 45

Respostes

Preguntes curtes
1. En un moviment de translació vertical Pmec = F ⋅ V = m ⋅ g ⋅ V . La placa de característiques informa
que la potència mecànica assignada a aquest motor a 400 V i 50 Hz és de 750 W.

Pmec 750
V= = = 0, 76 m/s .
m ⋅ g 100 ⋅ 9,8

2. La resistivitat a la temperatura màxima prevista en funcionament és:

Ω ⋅ mm 2 Ω ⋅ mm 2
ρ 70ºC = ρ 20ºC 1 + α 20ºC (T − 20 º C )  = 0, 018 ⋅ 1 + 0, 004 °C-1 ( 70 °C − 20 °C )  = 0, 0216 .
m m

P 21000
La intensitat és: I = = = 30,31 A .
3 U cos ϕ 3 ⋅ 400 ⋅1

La caiguda de tensió relativa en una línia trifàsica resistiva és:

ρl
3 I cos ϕ
3RI cos ϕ s
∆U ( % ) = 100 ⋅ = 100 ⋅ .
UN UN

Operant:

3 ρ l I cos ϕ 100 ρ l P 100 ⋅ 0, 0216 ⋅ 100 ⋅ 21000

s = 100 ⋅ = 2 = = 9, 45 mm 2 .
U ∆U ( % ) U ∆U ( % ) 4002 ⋅ 3

En una situació real triaríem una secció estàndard, de 10 mm2.

U 230 V
3. La intensitat màxima és, en un valor eficaç: I max = = = 32, 9 A .
Rmin 7Ω

PN 500 W
La intensitat durant el funcionament normal és: I N = = = 2,17 A .
UN 230 V

Amb un PIA de 6 A i corba de tipus A no n’hi hauria prou, ja que desconnectaria la línia amb el pic
inicial de 32,9 A. El de 6 A i corba B també podria fallar (5·6 A = 30 A < 32,9 A).

Com que ens demanen el PIA de menys intensitat assignada que no doni problemes, caldrà triar-ne un
de 6 A i corba de tipus D (aquest interruptor apareixerà amb la marca D 6).
46 Francesc J. Suelves

4. Si la sensibilitat del diferencial és de 300 mA, la caiguda de tensió màxima entre una massa i el
terra és de:

U = R ⋅ I = 100 Ω ⋅ 0,3 A = 30 V .

Una observació. Segons informa el reglament (ITC-BT-09): “La màxima resistència de connexió a
terra és tal que al llarg de la vida de la instal·lació i en qualsevol època de l’any no es poden produir
tensions de contacte més grans de 24 V a les parts metàl·liques accessibles de la instal·lació (suports,
quadres metàl·lics, etc.). La situació encara no es pot considerar gaire perillosa, però aquesta
instal·lació ja no compleix la normativa i caldria millorar-ne la connexió a terra.

5. Primerament cal trobar el coeficient d’utilització. En principi hi intervenen quatre triangles

rectangles: α, β, γ i δ.

H
α β γ δ

d
B m B

0,5

d 2 0,4
Coeficients d'utilització

α= = = 0, 2 ⇒ kα = 0,05
H 10
B − d 11 − 2 0,3
β= = = 0,9 ⇒ kβ = 0,375
H 10
0,2
B − d + m 11 − 2 + 4
γ= = = 1,3 ⇒ kβ = 0, 425
H 10 0,1
B − d + m + B 11 − 2 + 4 + 11
δ= = = 2, 4 ⇒ kβ = 0, 45
H 10 0
0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5
Relació distància/altura
Això permet saber quin és el coeficient que
correspon a la calçada del mateix costat ( kα + k β ) i a la de l’altre costat ( kδ − kγ ) . Si ho sumem tot:

U = ( 0, 05 + 0,375 ) + ( 0, 45 − 0, 425 ) = 0, 45 .
Examen del 8-6-2007 47

Finalment s’obté:

φ U F 30.000 ⋅ 0, 45 ⋅ 0, 7
D= = = 28, 6 m .
B Emc 11 ⋅ 30

En aquesta disposició, amb dues calçades relativament amples i força separades podríem considerar
cada calçada individualment. Així, només cal sumar U = kα + k β = 0, 05 + 0, 375 = 0, 425 i se n’obté:

φ U F 30.000 ⋅ 0, 425 ⋅ 0, 7
D= = = 27 m .
B Emc 11 ⋅ 30

Problema

6. La tensió en el primari coincideix amb el valor nominal: PFe = P0 = 650 W. Per trobar les pèrdues
dels conductors es pot fer:
2 2
U I   420 ⋅ 100 
2
CC 2
′′ cos ϕ I = L = 3 PCC  2 N 2  = 3 ⋅ 2 600 
PCu = 3 R ′′ I = 3 Z CC 2
CC 2  = 220 W .
 SN   250 000 

Ara només cal sumar: PFe + PCu = 650 + 220 = 870 W.

7. Primer cal conèixer la impedància de curtcircuit del transformador:

U 22N 4202 
′′ = ε CC
Z CC = 0, 04 ⋅ = 0, 028224 Ω 
SN 250 000 ′′ = Z CC
  RCC ′′ ⋅ cos ϕCC = 0,00734 Ω
⇒ .
PCC 2 600 ′′ = ZCC
  X CC ′′ ⋅ sin ϕCC = 0,027 25 Ω
cos ϕCC = = = 0, 26
ε CC S N 0, 04 ⋅ 250 000 

Amb la intensitat es pot calcular la caiguda de tensió:

U 2 ≈ U1′′ − 3 I 2 ( RCC ′′ sin ϕ ) = 420 V − 3 ⋅ 100 ⋅ ( 0,007 34 ⋅ 0, 96 + 0,027 25 ⋅ 0, 28 ) = 417, 46 V .

′′ cos ϕ + X CC

8. Si el transformador treballa en buit, I2 = 0, només cal tenir en compte les pèrdues en el ferro.

En una primera aproximació i suposant que la resistència de pèrdues en el ferro no varia gaire amb la
tensió, la potència dissipada és proporcional al quadrat d’aquesta tensió. Si la tensió assignada és
20 kV i la real és 19 kV:
2 2
U   19 
PFe ≈ P0  1  = 650   = 586, 6 W .
 U1N   20 

9. La línia BT té una resistència significativa:

48 Francesc J. Suelves

U2N 420
3 3
= = 1519 A .
( RCC
′′ + RBT ) + X CC ( 0,007 34 + 0,15)
2 2
′′ 2
+ 0,027 25 2

10. Si la intensitat és 100 A i la tensió nominal usual del secundari dels transformadors trifàsics de
distribució és de 420 V, la potència ha de ser: S ≥ 3 U 2 N I 2 = 3 ⋅ 420 ⋅ 100 = 72 746 W . Tot i que el
transformador de 250 kVA serveix, és massa gran.

Hauria estat millor triar un transformador de 100 kVA, ja que és més barat i les pèrdues en el ferro són
inferiors.