LA CRISI DEL 1917

1. L’ impacte de la Gran Guerra i la Revolució Russa

2. Crisi militar: juntes de defensa
3. Crisi política: Assemblea de parlamentaris
4. Crisi social: vaga general

L’ IMPACTE DE LA GRAN GUERRA

Quan l’any 1914 es va iniciar la Primera Guerra Mundial, Espanya es va declarar neutral. Amb un exèrcit mal
preparat i sense interessos a Europa, la neutralitat era l’única opció possible i era, a més, ben vista per
la majoria de la població. Tot i així, l’opinió pública es va dividir entre germanòfil (Alemanya- dreta
conservadora) i aliadòfils (França i Gran Bretanya- esquerra i liberals).

La neutralitat va suposar un estímul per a l’economia. La guerra va genera un increment de la demanda de

productes agraris i industrials, i les empreses van augmentar la producció. Aquesta bonança econòmica va
comportar una pujada de preus que van enriquir a intermediaris, comerciants i industrials, però no es va
reinvertir en la millora de les fàbriques i l’ utillatge, és a dir, en una millora dels sistemes de producció.

D’altre banda, durant la gran guerra els obrers havien estat abocats a la misèria, provocada per una pujada de
preus que no va anar acompanyada d’una pujada equitativa dels salaris. Com a conseqüència la conflictivitat
social anava en augment.

El mal repartiment social dels beneficis econòmics i la forta inflació van portar a l’esclat social i a una profunda
i complexa crisi que el règim de la Restauració va ser incapaç de solucionar. La política de la Restauració no
tenia instruments per integrar les masses, especialment el moviment obrer, i es van obrir tres grans fronts de
crisi.

En plena guerra es va produir la Revolució Russa. El febrer de 1917 la revolució bolxevic va acabar amb la
monarquia dels Romanov, i va donar el poder al poble. L’ impacte en la societat europea, i fonamentalment en
la classe obrera, va obrir un camí d’esperança per un futur millor. Per a la burgesia i els sectors més
tradicionals de la societat, la possibilitat de perdre els privilegiats i la seva forma de vida va generar por dels
obrers, provocant una forta radicalització de la conflictivitat social.

La forta agitació social i la desestabilització política deixen en evidència la incapacitat del sistema de la
Restauració per reconduir la situació, provocant una confluència de conflictes que es manifesten en tres
àmbits: la crisi militar, la crisi parlamentaria i la crisi social .

CRISI MILITAR

En el context d’una situació social inestable i un govern feble i desprestigiat, amplis sectors de l’ oficilialitat
militar es van manifestar públicament en demanda de millores econòmiques i professionals. L’any 1916, van
constituir una mena de sindicat, anomenat ​JUNTES DE DEFENSA​, que va arribar a tenir uns 9.000 afiliats.
Les juntes reclamaven un augment salarial, s’oposaven als ascensos per mèrits de guerra i reivindicaven
l’antiguitat com a únic criteri.* El juny de 1917 van llençar un manifest de protesta en contra del govern.
Amb aquest acte reivindicatiu i de força, es posava de manifest l’autonomia de l’exèrcit respecte al poder
polític i el desig d’un protagonisme més gran en la vida civil.
CRISI POLITICA

Republicans, socialistes, catalanistes i demès forces polítiques van criticar amb duresa el funcionament del
sistema i demanaven una reforma constitucional a fons que comportés una democratització de l’Estat.

Davant el clima de tensió generalitzada, el govern de Dato va suspendre les garanties constitucionals i va
clausurar les Corts. Va declarar l’Estat d’excepció i va endurir la censura de la premsa.

Els parlamentaris catalans, dirigits per la Lliga regionalista, es van reunir a Barcelona el 5 de juliol demanant
que es tornessin a obrir les Corts, i van redactar un programa en el qual reclamaven el reconeixement de la
realitat plurinacional de l’Estat i van convocar una ​Assemblea de Parlamentaris​a BCN, que va exigir la
formació d’un govern provisional que convoqués unes Corts constituents per reformar el sistema polític i
descentralitzar l’Estat. Es van convocar a tots els diputats i senadors espanyols aproximadament uns 760, dels
quals es van presentar 71, majoritàriament catalanistes, republicans i socialistes.
El govern va prohibir la convocatòria que es va celebrar el 19 de juliol i va ser dissolta per la guàrdia civil.

CRISI SOCIOECONÒMICA

Desprès de l’èxit de la primera vaga general el desembre de 1916, la situació social continuava sent molt tensa,
i els moviments obrers preparaven noves mobilitzacions. D’aquesta manera es va crear un comitè conjunt
entre CNT- UGT, que va convocar una vaga general i va organitzar accions de força.
Finalment un conflicte ferroviari a València durant el mes d’agost, es va radicalitzar i es va estendre a
tots els sectors; l’ UGT va fer una crida a la ​vaga general​. La protesta va tenir un caràcter polític
perquè les organitzacions obreres van fer seu el programa reformista de l’Assemblea de
Parlamentaris. Es va declarar la llei marcial i l’exèrcit va reprimir amb duresa les mobilitzacions dels
treballadors. Els membres del comitè de vaga van ser jutjats en un consell de guerra i condemnats a
cadena perpètua. El balança va ser de més de 70 morts, 200 ferits, i dos mil detinguts. La vaga
general va fracassar i no va aconseguir el suport d’altres sectors, però la repressió va afeblir encara
més el règim i va radicalitzar l’oposició obrera