ee ee oe aOR ELS BOLETS DE CATALUNYA eooe we ecccccccccccccce Omphalotus olearius (0c: Fr) singer .Bolet d’oliu, girgola d’olivera Castella: Seta de olivo; base: Zapo-ziza; francés: Pleurote de olivier; italia: Fungo dell olive. obre soques velles i sovint mig enterrades d’alzina 0 Brilla en la foscor Les famines del bolet doliu d'olivera, hom pot trobar el bolet d’oliu, també ano- __presenten uns tons ataronjats : i s6n bioluminiscents, és a dir, menat girgola d’olivera. Es un bolet toxic, d’un color _enla foscor emeten una lleugerafuorescencia vermell ataronjat molt llampant i que té una peculiaritat forga espectacular: les lamines tenen una lleugera bioluminiscéncia, de color groc verdés, que es pot observar quan s’esta en foscor absoluta i en exemplars ben con- servats. Val a dir que es tracta d’una llum molt ténue, i que cal estar una bona estona a les fos- ques perqué els ulls s'acostumin a veurela. Es un procés de bioluminiscéncia semblant al que es pot observar en les cuques de Ilum, i que comparteixen alguns fongs.BOLET D’OLIU | Omphalotus olearius El barret presenta tons vermellosos. Lacama és. de central a excentrica Les lamines ~~ s6n bioluminiscents. Les lamines sn vermelloses © ataronjades i clarament decurrents. 1B sep ior El bolet d’oliu és una espécie saprotrafica de distribucié clarament mediterrania, ja que viu de la descomposici6 de soques d’alzines o doliveres mortes. Es pot trobar durant le tardor, després de les pluges, i sol aparéixer en flotes 0 grups densos si creix sobre una alzina, o en grups més dis- crets quan viu sobre fusta d’olivera Barret vermellés amb forma d'embut La girgola dolivera, que aixi és com també es coneix aquest bolet, té un barret molt deprimit al centre que Ii dona un marcat aspecte d’embut; un cop desenvolupat, mesura de 5a 10.cm de didmetre, i és de color d’ataronjat viu a ataronjat vermellés, amb un vermells més fose vers Ja zona deprimida. La superficie és lisa o com a molt lleu- gerament fibriblosa, i el marge del barret no té cap mena ornamentaci6. Les Limines s’estenen arran de la cama (s6n decurrents) i tenen el mateix color del barret. La cama, que mesura 7-10 x 0,5-1 cm, é central 0 una mica cexeéntrica, t€ una forma cilindrica 0 de porra, presenta el mateix color de la resta del bolet i també és llisa. En tallar- Jo s‘observa que la carn és una mica més pallida, amb tonalitats grogues i de consisténcia bastant fibrosa. La seva olor jel seu sabor no sn remarcables. L'esporada és de color blanquinds Les espores sén llises i eHipsoidals, i mesuren 6-7 x 5-6 pm. No apte per al consum Omphalotus olearius és un bolet que, si bé no és mortal, provoca uh dels trastorns intestinals més intensos en ser consumit, tant qu com cuit, a causa de la preséncia de substancies irritants que generen forts dolors d’estémac, vomits i diarrees. No confondre amb el comestible rossinyol Si bé la coloracié intensa del barret —que amb frequencia acaba tacant les mans de qui el manipula— i l’habitat on viu —sempre sobre soques d'alzina o olivera, encara que aquestes poden estar mig enterrades— ajuden a identificar- Jo amb molta claredat, el bolet d’oliu podria ser confés amb bolets comestibles de color ataronjat i de lamines de- currents. Es el cas del rossinyol (Cantharellus cibarius), que 65 molt diferent per les lamines venoses i perqué no pre- senta coloracions vermelloses, o del fals rossinyol (Hygro- horopsis aurantiaca), molt més menut, de port més gracil i menys acolorit, A banda d'aquestes existeix, també, una espécie molt propera, 0. illudens, que probablement també viu a casa nostra —tot i que és molt dificil de distingir a simple vista— i que se’n diferencia tan sols per la presencia d'un petit mugré al centre del barret i per les espores significativa- ment més petites.