ELS BOLETS DE CATALUNYA eccccccce Ceccccccccccccccccce eoccccccccccce (Huds. Fr) P. Kumm, Bolet de pi Castella: Hifoloma de léminas verdes; base: Suge-ziza mingots; francés angles: Tufted yellow agaric; alemany: Griinblattriger Schwefelkopf. Agarico fasciolato; Hypholome fascioulé; ital Ibolet de pi és una especie toxica molt comuna als nos- Elbolet de p sol fructficar en grups, formant feixos 0 flotes de més d'un individu. El barret és d'un color entre 4106 pala iverdbs groguenc, tot que de jove presenta un to vermell rajola tres boscos. Per tal d'evitar possibles intoxicacions, cal saberlo reconéixer perfectament. Els simptomes que n vomits i diarrees, cau- produeix aquest bolet en ser consumit sades per una toxina anomenada fasciculol. Si bé es tracta d’una espacie perillosa, la seva toxicitat no és tan elevada com es va creure de bon principi; a més, no con- té muscarina, substincia molt verinosa. El bolet de pi és facil de diferenciar del seus congéneres si se’n tasta la carn, que és amargant, o si se n'observa el color de les limines, que presenten unes to- nalitats verdoses molt caracteristiques i valuoses per a la seva correcta identificacié.BOLET DE PI | Hypholoma fasciculare Les lamines sén ddenses i arriben fins a la cama, Los lamines son de color groc verdés, més fosques en madurar. __ Elbamret 6s sec ide colar de groc palla a groo verdés, amb una tonalitat vvermella rajola al centre, ~ La cama és prima, buida illeugerament fibritose, 1B sxe bo El bolet de pi és una espécie toxica que creix sobre soques mortes de coniferes (pins, avets) i de planifolis (roures, al- zines, faigs), on normalment apareix formant feixos o flo tes, També pot fructificar aparentment al terra si cretx so- bre fusta enterrada. Es tracta d’un bolet freqtient que es pot trobar de maig a novembre. El seu barret té un didmetre de 2 a 10 cm, és bombat (convex) i té el marge lls, sovint amb restes de vel membra- noses i fugaces que guarneixen el marge. Es de color de groguenc palla a verd6s groguenc, generalment amb la zona central d’una tonalitat de color vermell rajola (color testaci}. Quan el bolet és jove, en general tot el barret és d’a- quest color vermell rajola, per® ripidament empallideix. Lamines bru olivacies en madurar Les Limines s6n clarament adnates (arriben fins ala cama), estan disposades densament i s6n, de bon principi, d'un color groc verdés pallid, que es torna bru olivaci fose en madurar. Les Kimines dels bolets que surten al final de la tardor poden ser esterils o parcialment esterils i sén d'un color groc de sofre viu. La cama del bolet de pi és ci- lindrica, prima, buida i de tonalitat groguenca blanquino- saa verdosa groguenca, amb la base més brunenea. La seva superficie esti leugerament coberta de fibriles i so- vint presenta ala part superior de la cama una zona anular molt efimera. De sabor amargant La carn és de color groc pallid i una mica brunenca ala base de la cama, desprén una olor terrosa i el seu sabor é molt amargant. esportida és de color bru amb un matis violaci cari: Les espores s6n eHipsofdals, amb una forma que recorda Ja d’una llavor de poma, tenen un porus germinatiu molt Visible i mesuren 6-8 x 4-4,5 jim, Presenten crisocistidis (cistidis amb un contingut refringent que es torna groc en reaccionar amb I'amonfac o la potassa), molt abundants per tot himeni. Hypholoma fasciculare es pot confondre amb altres congéneres; de fet, esta considerat el doble verin6s d'H. capnoides, que se'n diferencia perqué té les lamines de color gris fuliginds pallid de bon principi, ide color de gris violaci a bru porpra grisés en madurar, pero mai amb tonalitats verdoses. A més, el seu sabor no és amargant. Quan el bolet de pi és jove, la seva coloracié testacia el pot fer confondre amb H, sublateritium, que manté aquest co- lor durant tot el seu desenvolupament i se’n separa princi palment per la presencia d'un vel exuberant.