EUS (Mill: Fr.) Pers. Bolet de tinta Castella: Barbuda, matacandil; base: Urbeltz galpardun; frane&s: Coprin chevelu, escumelle; italia: Agarico chiomato; angles: Maned agaric; alemany: Schopf-Tintling, Ibolet de tinta rep aquest curiés nom per laspecte que Els exemplars joves del bolet de tnt presenten els exemplars en madurar, moment en qué presenten el barret de cilinric 0 ampanulat, €S en aquest moment el barret es comenga a desfer pel marge ies converteix dela sova vida quan sn uns omestibies excebients en.un liquid negre i Ilefiscds que conté les espores. En poc temps, el bolet es liqua completament, de manera que tan sols en queda la cama, que presenta restes del barret. Tot i aixo, i per sorprenent que pugui semblar, el bolet de tinta és un excellent comestible, de sabor suau i agradable. Aix6 si, només se’n recomana el consium dels exemplars més joves: quan les lamines es tornen fosques, el bolet ja no pot ser cuinat, perque es desfa amb molta facilitat i forma una massa negra amargant i desagradable.BOLET DE TINTA | Coprinus comatus Peer rcccccccccvecccccccecesccesccoeeovesoce La cama és allargada icilindrica Eibarret té tot desquames, prominents. i cotonoses. El barret és de cilindric a a campanulat. ~_ El barret adult es dest pels marges i alibera tun liquid negre. El bolet 16 un anell, molt fragil Bose ot El bolet de tinta és una espécie saprotrofica que es pot tro- bar de manera freqiient en llocs oberts, generalment molt adobats i, per tant, rics en nitrogen, com pastures, prats fe~ mats i, fins i tot, marges de cami. També fructifica, més ra- rament, a les dunes. Creix de maig a novembre. El barret és allargat, de bon principi cilindric o una mica, ovoide, i més endavant campanulat. Quan esti tancat, me sura entre 5 i 12 cm daleada, és de color blanc i esta total- ‘ment recobert d’esquames blanquinoses forca grosses, una mica més brunenques vers I'apex. Aquestes esquames sn ‘molt prominents i cotonoses. Un barret que es desfa Les lamines s6n denses i arriben fins la cama. Tenen una curiosa maduracié centripeta; és a dir, les espores que pro- dueixen no maduren alhora sin que ho fan progressiva- ‘ment, comencant per I'extrem de la lamina més proper al marge del barret i avangant cap a la part interior; aixf, ini cialment les limines s6n de color blane, perd l'extrem comenca a prendre un to rosat, més endavant negre, evo- lucid que finalitza amb la desfeta de la resta del barret, que es converteix en un liquid negre. La cama és de color blane, cilindrica i té un anell que pot desaparéixer en enve- llir la base és una mica inflada (bulbosa) i s'endinsa lleuge- rament al substrat (és radicant). La carn és blanca, una mica tenag a la cama; té una olor i un sabor agradables, tuna mica especiats, Leesporada és el liquid negre i lefise6s que recorda latin. ta. Les espores s6n llises, d’eHipsoidals a ovoides, i mesu- ren 10-45 x 6-8 ym; tenen un porus germinatiu evident. La liquacié, comuna a la majoria d'espécies del génere Moltes de les espécies del genere Coprinus presenten la liquacié del barret en madurar, un curiés mecanisme de dispersié de les espores. En general, les especies d'aquest génere s6n petites, delicades i efimeres, i totes fructifiquen sobre matéria orginica en descomposicié (restes vegetals, fems, carbé, ete). . comatus és un dels téxons més grossos. Convé no con- fondre'l amb C. atramentarius, un bolet toxic si es consu- meix juntament amb begudes aleoholiques. Aquestiltim es diferencia pel fet que.no té esquames, és de color grisene i presenta una mida més petita, També se li assembla C. ster- quilinus, que té anell, pero que és d’una mida més reduida.