TIERRA I LLIBERTAT

Nerea Benitez Ferri

Història 2BA
2n trimestre
2019-2020
QÜESTIONARI:

1. Què eren les milícies. Com està tractada la seva actuació durant la
Guerra Civil a la pel·lícula.

Les milícies eren grups paramilitars, és a dir, eren grups de civils que no
tenien cap experiència militar però que tenien una manera de treballar, amb
la seva estructura i la seva disciplina igual que la d'un exèrcit, per tal de
defensar un territori o una ideologia.

Durant la pel·lícula de la Guerra Civil, es veu com les milícies eren grups de
civils de bàndol republicà o civils d'altres països que venien a Espanya a
lluitar contra els nacionals, sense experiència militar. Llavors els agrupaven a
Barcelona perquè passessin una petita preparació on els ensenyarien les
coses més bàsiques de la guerra i sobretot com disparar. Una vegada
estaven llestos aquests civils, els hi donaven una arma i els hi assignaven un
comandant i un grup. I en aquell moment amb aquell grup se n'anava a lluitar
al front contra les tropes de Francisco Franco.

2. Què eren les Brigades Internacionals. Descriu a través del personatge

de “ David”, quines van ser les seves motivacions ideològiques
per participar a la Guerra Civil Espanyola.

Les Brigades Internacionals eren soldats d'altres països propers com Itàlia,
Alemanya o França, que viatjaven fins a Espanya per lluitar amb el bàndol
republicà contra el franquisme de Francisco Franco.

“David Carr” era un anglès que formava part del Partit Comunista d'Anglaterra
que decideix anar a Espanya, en concret a Barcelona el 1936, és a dir, en
plena Guerra Civil Espanyola, per tal ajudar al bàndol republicà. Ell pren
aquesta decisió per dues raons: La primera és que els hi diuen que si
 Francisco Franco arriba al poder, en un futur els feixistes d'Anglaterra també
arribaran, i la segona és que com ell està a l'atur i cobra molt poc, doncs diu
que si se'n va a la guerra que farà coses millors. Per tant encara que tingui
una dona que deixarà endarrere se n'anirà a Espanya a lluitar al front contra
els nacionals amb les brigades internacionals i tots els republicans.

3. Què eren les col·lectivitzacions de terres. Analitza com està tractat

aquest tema, i assenyala alguns dels arguments a favor i en contra de
les mateixes, que apareixen a la pel·lícula.

Les col·lectivitzacions de terres eren les antigues propietats privades d'una

sola persona que passaven a ser col·lectives, és a dir que a partir d'aquell
moment aquelles terres les passarien a ser treballades per diverses persones
i els beneficis que obtinguessin passarien a ser per a tothom igual. D'aquesta
manera la gent passaria a ser tota igual i deixarien d'existir les classes socials
i les riqueses.

Aquest tema està reflectit a la pel·lícula quan la milícia on es troba el

protagonista maten als nacionals i una vegada tornen a ser lliures se senten a
una taula per parlar de com es treballaran les terres dels voltants del poble.
Durant aquesta seguda per parlar sobre aquest tema es diuen diverses raons
en contra i a favor de la col·lectivització de terres i són els següents:

- Els arguments a favor que es diuen a la pel·lícula són:

→ Ja que no hi ha menjar suficient per a la gent que està al front i per
tant els veïns han d'aconseguir el menjar suficient per a ells i per a la
gent que està al front.

→ Una persona sola no es gasta tot el que un cultiva, per tant

d'aquesta manera mai hi haurà menjar sobrant.
 → Es necessita aconseguir menjar molt de pressa perquè no se sap
fins quan durarà la guerra i per tant si cadascú treballa la seva terra tot
serà més lent que si tothom treballa en totes.

→ Si s'unifiquen les terres són més rentables

→ La col·lectivitat pot aconseguir estris per anar més de pressa que

una sola persona no els podria pagar.

→ Cada persona tindrà les seves necessitats

- Els arguments en contra que es diuen a la pel·lícula:

→ Cada persona treballa d'una manera diferent la terra i inclús hi ha
gent que no sap conrear la terra

→ Es diu que cadascú té el trosset de terra perquè l'ha treballat per a

ell mateix.

→ No se sap si la col·lectivitat és eficaç i si anirà bé.

4. Què va passar als “fets de maig del 37”. Com estan tractats a la
pel·lícula.

Els fets de maig del 37, són els diversos enfrontaments que van succeir entre
3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona. Aquests enfrenaments van succeir
entre les forces de l'ordre públic de la Generalitat de Catalunya juntament
amb el suport de les milícies de l'Estat Català, de la UGT (Unió General de
Treballadors) i del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya), contra les
milícies de la CNT (Confederació Nacional del Treball) i la FAI (Federació
Anarquista Ibèrica) amb el suport del POUM (Partit Obrer d'Unificació
Marxista).
 Aquests fets estan reflectits a la pel·lícula en el moment que el "David Carr"
deixa el POUM i passa a participar en el PSUC i es veu com la ciutat de
Barcelona està dividida en aquests dos bàndols dins del bàndol republicà. I
és llavors en aquell moment quan en "David Carr" escriu a les cartes dient
que Barcelona està plena de barricades, lluites als carrers i tirs entre
camarades, a més a més diu que els anarquistes estan interferint en
assumptes polítics i per tant estan sabotejant la guerra. Estona més enllà es
veu com el protagonista de la pel·lícula "David Carr" està defensant la
caserna general del Partit Comunista des del balcó de la caserna i davant seu
hi ha un altre balcó on hi ha més gent de l'altre bàndol, a partir d'aquest
moment es veu com en "David Carr" viu una petita guerra de balcó a balcó
entre els dos bàndols.
I finalment en "David Carr" en veure que el bàndol del PSUC diu coses que
no són veritat del POUM deixa el PSUC i torna amb la seva milícia del POUM
al front.

5. Què era el POUM. Raona que vol dir que la seva estratègia de lluita
era “guerra i revolució”. Posa exemples.

El POUM era el Partit Obrer d'Unificació Marxista, aquest partit formava part
del bàndol republicà, entre tots els altres partits que formen part d'ell. Per tant
el POUM també es trobava al front en forma de milícies lluitant contra les
tropes nacionalistes de Francisco Franco.
A més a més el POUM es caracteritza dins del bàndol republicà perquè era
un partit que deia que la guerra i la revolució s'havien de fer alhora. És a dir,
que s'havia de fer la guerra per poder acabar amb el bàndol nacional però a
la vegada també s'havia d'anar aplicant diverses lleis que servirien en la
manera de com viurien. Com per exe mple l'aplicació de les col·lectivitzacions
de terres i deixar de banda les propietats privades.
6. En que va consistir el procés final de “ integració de les milícies en el
Exercit Popular” Com està tractat aquest procés a la pel·lícula.

El procés final d'"integració de les milícies en l'Exèrcit Popular" en la pel·lícula

va consistir en el fet que el bàndol format per les forces de l'ordre públic de la
Generalitat de Catalunya juntament amb el suport de les milícies de l'Estat
Català, de la UGT (Unió General de Treballadors) i del PSUC (Partit
Socialista Unificat de Catalunya) van formar l'Exèrcit Popular i aquests volien
acabar amb les milícies de la CNT (Confederació Nacional del Treball), la FAI
(Federació Anarquista Ibèrica) i del POUM (Partit Obrer d'Unificació
Marxista), ja que cada bàndol tenien una manera diferent de fer la guerra i la
revolució.
Finalment l'Exercit Popular no va donar suport a les milícies de CNT, de la
FAI i del POUM i de mica en mica les van anar liquidant fent que un gran grup
de gent que estaven a les milícies quedessin acusades i l'altre grup de gent
que eren a les milícies es veiessin obligats a marxar a Barcelona i abandonar
el front.

7. Assenyala quatre aspectes que apareguin a la pel·lícula en relació a la

diferències entre el bàndol nacional i republicà des de el punt de vista
militar.

Des de punt de vista militar el bàndol nacional i el republicà fan la guerra

bastant diferent, ja que cada bàndol no compte amb els mateixos recursos.

Per part del bàndol nacional és molt més superior al bàndol republicà, ja que
el bàndol nacional parteix que la gran majoria de la gent que va al front són
militars de l'exèrcit africanista, per tant estan acostumats a la guerra amb la
qual cosa ja compten amb una experiència en la guerra i en el material
militar, a més també tenen a favor que ells ja tenen diverses tàctiques de
guerra a més d'un bon material militar. A més s’ha de tenir en compte que
l'ajuda exterior que reben per part de Mussolini i Hitler els hi aporten el ​Corpo
di troupe voluntari format per uns 70.000 soldats per part de Mussolini, la
Legió Còndor format per molts avions d'última tecnologia per part de Hitler i
per acabar per part dels dos aporten moltíssim comandament militar, ja que a
ells els hi servirà per posar-los a prova i saber si els hi anirà bé per a la
Segona Guerra Mundial.
En canvi el bàndol republicà estava format generalment pels milicians que
eren gent civil sense cap mena d'experiència militar i les úniques i poques
armes que tenien se les va facilitar el govern. I gràcies a les ajudes de
l'exterior per part de l'URSS de Stalin, de Mèxic i de les Brigades
Internacionals també formades per gent civil de països del voltant sense cap
experiència militar van poder reunir 70.000 agents civils per part de les
Brigades Internacionals, ajuts militars per part de Mèxic i de l'URS i finalment
alguns avions per de l'URS.

Durant la pel·lícula podem observar que totes les coses anteriorment

explicades les podem veure reflectides, les quatre més destacades a la
pel·lícula són:
- La falta de material militar per part del bàndol republicà, reflectit quan
la milícia del POUM s'ha de retirar, ja que no tenen munició suficient.

- La poca experiència militar per part del bàndol republicà, reflectit quan
a l'inici de la pel·lícula surt un gran grup de gent reben instruccions de
com s'han de coordinar per anar a la guerra.

- La qualitat del material per part del bàndol nacional, reflectit al llarg de
la pel·lícula per la quantitat d'armes i munició que tenen.

- L'experiència militar que tenen els militars del bàndol nacional, reflectit
al llarg de tota la pel·lícula en la manera de com col·locar-se i amagar
en un moment d'atac.
8. Quines classes socials van donar recolzament a cada bàndol a la
Guerra Civil. Identifica cada classe a través del diferents personatges
de la pel·lícula.

Les classes socials que van formar part al bàndol Nacional a la Guerra Civil
Espanyola van ser: Una part de la Guàrdia Civil, tota aquella que formava part
de l'exèrcit Africanista, partits polítics de Dretes, els rics d'aquells moments
com els empresaris i grans propietaris, els carlistes i gent de l'església com el
cura que surt a la pel·lícula. A més a més ells van tenir ajuda exterior per part
d'Itàlia de Mussolini, d'Alemanya de Hitler, Irlanda i Portugal.

En canvi les classes socials que van formar part del bàndol Republicà a la
Guerra Civil Espanyola van ser: la gent de la classe mitjana com els metges o
en la pel·lícula la “Blanca”, de la classe baixa com els camperols, la gent de la
classe popular i la gent intel·lectual del moment com els pintors o els
filosòfics, també estava format per una petita part de la Guàrdia Civil, la
Guàrdia d'Assalt, els partits polítics d'esquerres com el “Vidal o la Maite que
forma part del POUM” i els sindicats. A més a més van tenir una petita part
d'ajuda per part exterior per part de les Brigades Internacionals com “David
Carr” o “Bernard”i els països de la URS de Stalin i Mèxic.

9. Analitza com està tractat el paper de la dona a la Guerra Civil

Espanyola en la pel·lícula.

El paper de la dona en la Guerra Civil per part del bàndol Republicà varia
molt des que s'inicia la guerra fins que acaba. Aquest aspecte es pot analitzar
amb les dues dones que acompanyen al protagonista que són la Blanca i la
Maite.

A l'inici de la guerra les dues dones formen part d'una milícia del POUM i
seran com una persona més, per tant podran utilitzar armes. Però a mesura
 que va avançant la pel·lícula i per tant la guerra, les lleis canviaran i les dues
hauran de passar a ser infermeres, conductores de camions o cuineres i mai
més poder tornar a disparar, així aconseguint que les dones vegin perdent el
protagonisme al front.
Analitzant els casos de la Blanca i la Maite passaran de ser milicianes a
infermera i cuinera respectivament.

10. Analitza dos arguments que dona el Kent Loach del perquè el
bàndol republicà va perdre la Guerra.

Durant la pel·lícula el director Kent Loach argumenta que el bàndol republicà

va perdre la Guerra Civil, ja que aquest bàndol estava dividit interiorment en
dos diferents grups a causa que no es van posar d'acord en la manera de
com fer la guerra i la revolució.
I l'altre argument és que el bàndol nacional a diferència del bàndol republicà
tenien molt més material i experiència militar.

11. Realitza una valoració personal de la pel·lícula.

La pel·lícula de "Tierra y libertad" de Kent Loach basada en fets reals de la

Guerra Civil Espanyola m'ha semblat genial i m'ha servit de molt, ja que
veure-me-la m'ha servit per entendre tot el context i tota la informació donada
sobre aquest tema. A més a més també m'ha servit per veure el passat tan
dur que va viure la meva família i que mai em creia quan m'ho explicaven,
perquè mai havia pensat que havia sigut tan summament dura.