DEL LLIBRE DE TEXT ALS ENTORNS MULTIMÈDIA

Del llibre de text

als entorns
multimèdia
Eleonora Achugar, Carlos Lomas
Consell de Direcció d’ARTICLES

4 Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 77 • p. 4-6 • abril 2018

 Del llibre de text als entorns multimèdia

N
ingú no ignora la influència que els llibres de text i els manuals escolars han tingut i encara
tenen en les pràctiques educatives de les aules. Fa temps que sabem que el que es fa a classe
no solament depèn del que s’estableix al currículum i als programes oficials, sinó també de l’ús
(i de vegades de l’abús) de textos escolars l’objectiu dels quals és, entre altres, servir d’ajut al
professorat en les tasques docents i a l’alumnat en les tasques d’aprenentatge.

D’aquí ve que, en la mesura en què aquests textos escolars han estat l’eina pedagògica més utilitzada al
llarg de la història de l’ensenyament, l’estudi sobre la manera com han seleccionat a les seves pàgines els
continguts del saber cultural que han afavorit uns models o uns altres d’ensenyament i que han fomentat
una professionalitat docent o una altra constitueix una línia d’investigació essencial en qualsevol afany
de conèixer el que realment ocorre a les aules (i també dels tipus d’apropiació i utilització didàctica
d’aquestes eines escolars en els contextos reals de l’aprenentatge).

LLIBRES DE TEXT I CULTURA ESCOLAR

Els enfocaments crítics de la investigació educativa (Apple, 1986) han assenyalat com els llibres de text restringei-
xen l’autonomia i la creativitat del professorat en influir en les decisions relatives al seu disseny docent (selecció
d’objectius i continguts, tria dels textos, disseny de la seqüència de les activitats, orientacions metodològiques,
criteris i instruments de l’avaluació, etc.), alhora que actuen com a guardians del control curricular, en vetllar
per l’ortodòxia en la interpretació del currículum oficial en cada etapa i en cada assignatura. D’aquesta manera,
la majoria dels llibres de text uniformitzen tant l’aprenentatge escolar com el saber acadèmic, amb la qual
cosa afavoreixen l’estandardització de l’educació i la difusió de la cultura legítima (Lomas, 2015).

Per aquest motiu, és essencial fomentar entre el professorat els coneixements, les actituds i les destreses que
afavoreixen una indagació crítica sobre la identitat i la funció educativa i social d’uns textos escolars que con-
dicionen enormement la vida quotidiana a les aules de les institucions docents. En el cas de l’ensenyament del
llenguatge, una lectura crítica del contingut dels llibres de text en diferents països de parla espanyola (Lomas
i Jurado, 2015) revela que, en la actualitat, assistim al trànsit entre un enfocament formal de l’ensenyament
del llenguatge –orientat a l’estudi de la gramàtica normativa de la llengua i de la història canònica de la litera-
tura– i un enfocament comuncatiu orientat a millorar les habilitats orals, lectores i escriptores de l’alumnat.

EL DILUVI DE LA INFORMACIÓ A LA SOCIETAT DIGITAL

Al llarg de les dues darreres dècades, la digitalització de la informació i la possibilitat de transmetre
aquesta informació (ja sigui text, so, imatge, etc.) a escala planetària ha comportat efectes cognitius i
culturals enormement significatius. No solament estem davant d’innovacions tecnològiqes en els canals
tradicionals d’emmagatzematge i transmissió de la informació, com el llibre, sinó també davant d’una
transformació radical de les maneres d’accedir al coneixement i dels itineraris de lectura i interpretació
dels textos i dels hipertextos (Cassany, 2012). Avui dia la informació ja no és un bé escàs. Justament, ara
el que sobra és informació.

5 Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 77 • abril 2018

DEL LLIBRE DE TEXT ALS ENTORNS MULTIMÈDIA

L’efecte d’aquest diluvi d’informació a l’educació és obvi. Actualment no podem afirmar com abans que
la manca de coneixements tingui l’origen en l’absència d’informació. Avui dia aquesta informació es
transmet de manera indiscriminada i promíscua a través d’entorns multimèdia que integren la paraula,
la imatge i el so (cercadors com ara Google, blogs, llocs web, xarxes socials, etc.) i que fan urgent una
alfabetització global en què la competència mediàtica al voltant dels hipertextos de la cultura audiovi-
sual i digital tingui un paper essencial. En aquest context, la tasca del professorat no es limita solament
a transmetre informació, sinó que, sobretot, cal que ajudi l’alumnat a seleccionar-la, a avaluar-la i a
transformar-la en coneixement.

Aquesta monografia intenta contribuir a reflexionar sobre l’ús i la funció educativa dels llibres de text
i dels entorns multimèdia en uns contextos escolars habitats, tant si ens agrada com si no, per nadius
digitals (Prensky, 2001).

L’article inicial, de Gustavo Bombini i Natalia Martínez («Lectura, escriptura i “noves” tecnologies: Un
desafiament a la imaginació didàctica», p. 7-13), reflexiona sobre la naturalesa multimodal tant de la
cultura escrita com de la cultura digital i descriu una experiència de formació contínua en la qual el pro-
fessorat produeix un audiovisual amb objectius pedagògics. D’altra banda, Eleonora Achugar («El disseny
de materials didàctics: Criteris i suggeriments», p. 14-20) ofereix orientacions per dissenyar el llibre de
text i convida els docents a ser conscients dels efectes que exerceixen a l’aula cadascuna de les decisions
adoptades en la seva elaboració. A continuació, Adela Fernández, Irene González i M. Mar Pérez («Entorns
digitals a les classes de llengua: Canvis tecnològics i innovacions educatives», p. 21-28) avaluen els vincles
entre els canvis tecnològics de la societat digital i els canvis metodològics en l’ensenyament de les llengües.

Amb la finalitat d’il·lustrar l’abast i l’orientació d’aquests canvis, s’ofereixen dos textos: el de Miren
Billelabeitia Bengoa i Mari Cruz Colmenero Herrera («Projectant el primer sector», p. 29-32), en el qual
es descriu un projecte interdisciplinari de treball on s’integren les tecnologies digitals i que implica les
llengües castellana, basca i anglesa, i el d’Ángeles Bengoechea, Guadalupe Jover, Rosa Linares i Flora Rueda
(«Quatre propostes en línia per a l’educació secundària obligatòria», p. 33-36), en què les eines digitals es
posen al servei de seqüències didàctiques centrades en el desenvolupament de la competència lectora.

Finalment, a l’article «Libres de text, entorns digitals i pràctiques de l’educació lingüística» (p. 37-43),
s’hi ofereix la resposta de docents de països distints (Mèxic, Colòmbia, Uruguai, Argentina i
Espanya) sobre els llibres de text de l’àrea de llenguatge i sobre els entorns digitals a les seves aules. ◀

Referències bibliogràfiques
APPLE, M.W. (1986): Ideología y currículo. Madrid. Akal.
CASSANY, D. (2012): En _línea: Leer y escribir en la red. Barcelona. Anagrama.
LOMAS, C. (2015): «Libros de texto y enseñanza del lenguaje: entre la realidad y el deseo», a LOMAS, C.; JURADO, F.
(ed.): Los libros de texto: ¿tradición o innovación? Bogotà. Magisterio.
LOMAS, C.; JURADO, F. (eds.) (2015): Los libros de texto: ¿tradición o innovación? Bogotà. Magisterio.
PRENSKY, M. (2001): «Digital natives, digital inmmigrants». On the Horizon, vol. 9(5).

6 Articles Didàctica de la Llengua i de la Literatura • núm. 77 • abril 2018